INFORM A C I Ó alimentà ria - a v h i c
Etiquetatge detallistes. Claus per etiquetar correctament: la denominació de venda Etiquetar correctament els productes que venem als nostres consumidors i clients és un dels requisits legislatius que ha de complir el comerç detallista. Informar correctament implica generar confiança i diferenciar-nos de la competència. Dona a entendre que els productes disposen de la nostra garantia sense caure en errades i diferenciant-nos de les grans superfícies com a comerç de proximitat que som. PARLEM DE LES DENOMINACIONS DE VENDA, HO ESTEM FENT BÉ? La denominació de venda és el nom que posem als aliments que venem. Ens ha de permetre conèixer la seva naturalesa i poder-los distingir dels altres productes. S’ha de diferenciar clarament de la marca comercial i de les denominacions de fantasia. Anirà acompanyada del tractament al qual s’ha sotmès, pasteuritzat, ultracongelat, descongelat... Quan posem la denominació de venda cal tenir en compte que hi ha uns principis bàsics que s’han de seguir, sempre, i en l’ordre següent: 1. Primerament, comprovarem si hi ha una denominació legal, buscant si existeix a la normativa vigent. Si hi és, l’haurem d’utilitzar de forma obligatòria. La majoria de productes de la carn i derivats tenen legislació específica on s’indica quina denominació hem de posar a cada tipus de producte. Per exemple parlem de carn de vedella, carn de bou, hamburguesa, burguer meat, pernil curat, carn picada, sobrassada, fuet... 2. Si ens trobem que no hi ha normativa legal haurem de recórrer a la denominació habitual o per ús, és a dir
Primerament, posarem la denominació legal, si no en té l’habitual o per ús i si no en té, una de descriptiva.
30
la coneguda i acceptada de forma col·loquial pels consumidors. El RD 474/2014 ens indica moltes de les denominacions admeses per als productes tradicionals. Així parlem de bacó, bisbe, bull, botifarra... Altres productes no tenen denominació legal i entrarien directament a formar part d’aquesta segona categoria. Això passa amb els menjars preparats. Així parlem de “croquetes de pernil”, o de “canelons de carn” entre molts d’altres. 3. Si no tenim ni denominació legal ni usual, o el nom no és suficient perquè el consumidor l’entengui, caldrà posar una denominació que en diem “descriptiva” que, tal com indica el seu nom, és una descripció del producte. Com a exemple tindríem els “llibrets de porc”. La seva
