REPORTA TGE
Deixeu-me ser omnívora! Lourdes Barceló Aviram Barceló Mestre
Tot just ahir vaig llegir l’última pàgina de la meravellosa novel·la d’Isak Dinesen, Lluny de l’Àfrica, en una fabulosa edició del Cercle de Viena, traduïda per en Xavier Pàmies. Isak Dinesen és el pseudònim de Karen Christence Blixen-Finecke; però potser us sonarà més el personatge de Meryl Streep a la preciosa pel·lícula Memòries d’Àfrica, una adaptació de la biografia de l’autora que avui us esmento.
Però, ai las!, Karen Blixen era una caçadora empedreïda, igual que el seu amant Denys. I, lleons a part, es menjava les perdius i els faisans que caçava. En un altre llibre de la mateixa autora, El festí de Babette, també de Viena Edicions, en aquest cas amb traducció de Maria Rossich, assistim a l’àpat més suculent de la literatura contemporània. Enmig d’un llogarret perdut a la costa Noruega, Babette prepara per als seus amics un convit amb el millor vi de França, guatlles farcides de foie i fins i tot sopa de tortuga. Us asseguro, amics, que en aquestes pàgines, les aromes i els sabors traspassen els fulls impresos.
Tot llegint el llibre, he decidit que si pogués triar un personatge històric amb qui conversar davant d’una tassa de cafè escolliria la Karen, perquè percebo que seríem grans amigues. La seva narrativa és seductora, de mirada neta, despresa de la condescendència occidental tan pròpia de la seva època. La Karen va ser una dona que, abandonada per un marit promiscu que li encomanà la sífilis, tirà endavant una plantació de cafè a la vall de Ngong; es feu amb els natius colons i els expats europeus, i tingué com a amant Denys Finch Hatton, l’organitzador de safaris que encarna Robert Redford a la pel·lícula que tots coneixem.
Probablement, si Karen Blixen viatgés en el temps i aterrés avui a Casa Nostra trobaria un escenari molt desconcertant. Tot i ser una dona progressista, igualitària i moderna, els seus hàbits alimentaris serien titllats per algunes persones com quelcom arcaic, poc ecològic i gens respectuós amb la vida animal.
Com us dic, l’esperit de Karen era lliure de prejudicis territorials i racials, feminista de paraula i fets; nascuda el 1885 fou una dona de la nostra època.
El que a mi em fa ballar el cap no és que cada u faci allò que més desitja, no; sinó que considero que actualment el fet de menjar una cosa o altra ha esdevingut una militància
32
Ésser omnívor avui en dia no està de moda. Tots estem al cas de com augmenta el nombre de persones que s’etiqueten com a vegetarianes, veganes, piscivegetarianes, ovovegetarianes i un llarg etcètera de terminologies.
