Seqüenciació del bastiment en un plantejament pedagògic basat en el treball per competències Disseny d’activitats prolèptiques Q u a n es v o l c rear sit uac i o ns d ’a p re ne n tat ge p e r al d esen v o l u pa m e n t de c o m p e tè n c ies, ca l f e r-h o d es d e la p e rs pec t i v a de la construcció compartida d e l c o ne i x e m e n t ent re p r o f ess o rat i al u m n a t. L a c o nst r u c c i ó c o m p a r t i da n o es p o d rà d o n a r si n o so m ca paç os d e t re ba l la r en la zona de desenvolupament proper de l ’a l u m n a t i a q uesta z o na serà ac cess i b le si esta b l i m u na c o m p r e ns i ó c o m p a r t i da e nt re els i les p a rt i c i pa n ts en u n a d e te r m i n a da act i v i tat, a n o m e n a da intersubjectivitat (Ro m m e r v e i t, 1 9 79, 1 9 85). A c o n se g u i r la i n ters u b je c t i v i tat e x i ge i x q u e ta n t a d u l t c o m al u m n e ha g i n d ’a da pta r la se va p e rs pec t i v a p a rt i c u l a r a la pe rs pec t i v a d e l ’a lt re i i n te n tar m a n te n i r a q uest e n f o c a m e n t c o m p a r t it. E n aq uest cas, les n o v es p e rs pec t i v es a d q u i r i des i m p l i q u e n u na m a j o r c o m p r e ns i ó i só n la b ase p e r a p oster i o rs c re i x e m e n ts (Wertsc h, 1 9 8 5). L a c o m p r e ns i ó c o m u n a ac o nse g u i d a m i t j a n ça n t l a i n te rs u b jec t i v i tat p e r m e t a l ’a d u l t e x p a n d i r-la pa rt i n t d e l q ue ja sap i ana r u n a m i c a m és en l là. I e n a q uesta ja c rea da z o n a d e d ese n v o l u pa m e n t p r o pe r en la q ue p r o f ess o rat i al u m n at c o m p a rte i x u n cert m ó n c o m ú, te ne n g ra n i m p o r tà n c ia els m e c a n is m es c o m u n i c at i us, c o m l a prolepsi. E n e l t ra nsc u rs de l d ià le g (la c o m u n i c a c i ó) es v a c o nst r u i n t u n a base de c o ne i x e m e n t c o m p a rt i t en la q u e el p r o f ess o r o p r o f ess o ra ap o r ta l ’estr u c t u ra de su p o r t i la g u ia, les p is tes, p e r a q ue l ’a l u m n e a p re n g u i a c o n t r o la r el m ó n n o u q u e v a desc o b r i n t i g u a n y i i n i c i a t i v a i aut o n o m i a p e r a m o u r e’s. E n aq uest p r o c és s’ h i aj usta el bastiment. A q u est b ast i m e n t és u n a tèc n i ca q u e s’ usa en la i n te rac c i ó ent re e x p e rts i n o v e l ls: d a v a n t d ’ u n a tasca c o n c reta, l ’e x pe r t a fa v o re i x la pa rt i c i pa c i ó i el d o m i n i d e l a tasca pe r p a rt d e l n o v e l l. E v i d e n t m e n t, e l b ast i m e n t ha de ser te m p o r a l, d esa pare i x e n t q u a n l ’a p re ne n t v a p re n e nt el c o n t r o l d e l ’ac t i v i tat i d o m i n a la rea l i t zac i ó de la tasca. A i x ò l l i ga el b ast i m e n t a m b l’autoregulació i l’autonomia. N o p o d e m p e nsar q u e l ’a p re ne nt si g u i u n ele m e n t pass i u en la c o nst r u c c i ó de l b ast i m e n t a de q u a t a u n a tasca p e r q uè ca l q u e t i n g u i la i n i c iat i v a ne cessàr ia pe r a f a c i l i tar q u e l ’e x p e rt l i d o n i el su p o r t c o n v e n ie n t. A i x í d o n cs es trac ta d ’ u n p r o cés c o n j u n t i n te r d e pe n de n t, en el q ue s’ac o nse g ue i x u na m e n a de co-construcció del coneixement, q u e e ns p o r ta a la negociació de significats. S i s’a r r i ba a aq uest p u n t, l a c o-c o nst r u c c i ó d e l c o ne i x e m e n t és v is ta c o m u n è x i t de l treball col·laboratiu ent re ap re ne n t i e x pe rt. 1
P o d e m e nte n d re la prolepsi c o m u n p r o ce d i m e n t pe da g ò g i c en el q ue la p e rs o na d o c e n t i n te n ta q u e es f a c i n e v i d e nts i e x p l í c i ts c o ne i x e m e n ts de l ’a p re ne nt q u e an i ra n e m e r g i n t q u a n i m p l i q u e m l ’a p re ne n t e n l ’ac t i v i tat i v a g i a u g m e n ta nt la se va pa rt i c i pa c i ó. A q u est p r o cés es p r o d ue i x m i t ja n ç a nt certes p istes q ue la pe rs o na d o c e n t l i v a l l i u ra nt (Van L i er, 1 9 9 6). Ja f a a l g u ns a n ys q u e s’ut i l i t z a la p r o le ps i c o m u na m a n e ra d e carac te r i t zar la m a n e ra q u e té e l p r o f ess o rat d ’ i n d u i r la c o m p re ns i ó d e l ’a l u m n a t so b re c o m c o m p l etar es tas q ues c o g n i t i v es d i f í c i ls: ca l q ue el p r o f ess o rat p ress u p os i q u e l ’a l u m n at c o m p r è n el q u e se’ls està i n te n ta n t e nsen y a r c o m a c o n d i c i ó p rè v i a pe r a c rear aq uesta c o m p re ns i ó (Sto ne, 1 9 93; S t o ne i W e r ts c h, 1 9 84). L e s ac c i o ns d e l p r o f ess o rat so v i n t n o res p o ne n al q u e p assen m a te i x m o m e n t de l ‘ac t i v i tat de l ’a l u m n a t si n ó al q u e c re u q u e serà n e cessar i p e r a l es ac c i o ns f u t u res de l seu al u m n a t. L a p r o l e ps i té u na g ra n i m p o r tà n c ia e n u n p la n te ja m e n t p e da g ò g i c b asat en el t re ba l l pe r c o m p e tè n c ies pe r q u è e ns p e r m e t rà tre ba l la r e n les z o nes de d esen v o l u pa m e n t p r o pe r (Z D P). E l t re b a l l a m b act i v i tats p r o l è p t i q u es de m a na u n cert d o m i n i de l seu m a n e i g, p e r q uè es p o t c re u re q ue res u l ta d i f í c i l m a n te n i r l ’ i n terès d e l ’a p re ne nt q ua n, d e f et, el c o n e i x e m e n t q ue e m e r ge i x ja el te n ia aba ns de c o m e n çar. Pe r ò ca l te n i r en c o m p te q ue l ’a p re ne nt n o sap,q ua n c o m e n ç a l ’ac t i v i tat p r o l è pt i ca, q u e serà ca paç de p o r tar-la ter m e d o n a t q u e els re c u rs os ne cessar is p e r a real i t zar-la n o se l i h a n p rese ntat: sera n les p istes i e ls a j u ts q ue su b m i n ist rarà el p r o f ess o rat els q u e f a ra n e m e r g i r d e d i ns d e l ’a p re ne nt el q u e l i f a c i f a lta. E l p r o f ess o rat, q ue c o ne i x el f i n a l o n p o r ta l ’ac t i v i tat, ha de ser hà b i l i a v a n ç ar els a j uts i p is tes p e r f a c i l i tar l ’a v a n ç a m e n t de l ’a l u m n a t: ca l d rà, d o n cs, m o s t ra r a l ’a l u m n a t u na se q üè n c i a de ls p ass os n e cessar is pe r p o de r ac o nse g u i r els o b je c t i us q u e p l a nte ja la tasca d ’a p re n e ntat ge, sense passar-se en els aj u ts (Carreter o,2004). C a l q ue la tasca c o n t i n u ï si g n i f i c a nt u n d esa f ia m e n t pe r a l ’a l u m n at i q ue v a g i v e ie n t c o m és ca pa ç d ’a f r o n tar-la i res o l d re-la p r o g ress i v a m e n t. A q u est as pecte és m o l t i m p o r ta n t pe r q u è la tasca p r o p osa da ha d ’estar p e r so b re de l seu n i v e l l act ua l d e c o m p etè n c ia si v o l e m q ue l i re p resent i u n repte cognitiu, i q ue a v a n c i. D ‘ a l t ra b a n d a, ca l q ue la tasca p rese nt i u n p la n te ja m e n t d ia lè c t i c q u e v a g i d e d a lt a ba i x (del g e n e ra l a l c o n c ret) i d e ba i x a da l t (del c o n c ret al ge ne ra l). A q u esta i n ter re lac i ó de p r o cess os és u n a d e les bases pe r a rea l i t zar ac c i o ns p e da g ò g i q ues p r o lè p t i q u es. D ’ e n t ra d a, pe r p o de r e q u i l i b ra r els d os p r o c ess os (de b a i x a d a lt i d e da l t a ba i x) ca l d rà f e r u n a a p r o x i m a c i ó h o l íst i ca a l ’ o b je c te d ’est u d i, el q ue v o l d i r pa r t i r de la g l o ba l i tat (el si g n i f i c at) p e r ar r i ba r p a u lat i na m e n t a les u n i tats o e le m e n ts d is c rets. P er ta n t, el p r i m e r p as és l a contextualització.
2
T a n m a t e i x, p e r ar r i ba r a ap r o p iar-se d e n o us c o n c e ptes ca l q ue l ’a l u m n at pass i de l n i v e l l g l o b a l a u n n i v e l l m é s es m i c o lat, és a d ir, q ue f a c i ate n c i ó es pec í f i c a als d i f e re n ts e le m e n ts q u e c o m p ose n el t o t. E n aq uest m o m e n t ca l d ra n tas q ues a m b u n e n f o c a m e n t m é s at o m i t zat, m és ana l í t i q ues, e n les q ue d e m a na re m a l ’a l u m n at q ue i n f e re i x i, d esc o b re i x i (ind i v i d ua l m e n t, a m b aj u da d ’ i g u a ls o a m b aj u da d ’e x p e rts) q u è s’a m a ga d a r re re d e ls d i f e re nts c o n ce p tes. A q u estes act i v i tats m és ana l ít i q ues sera n les q u e aj u d a ra n m és en da v a n t a d esen v o l u pa r l a tasca d e f o r m a ade q ua da. C a l de i x a r c la r q u e e l p r o c és d e d ese n v o l u pa m e n t d e la tasca d ’a p re ne n tat ge n o si g n i f i c a d o na r res p ostes c o r re c tes a les p re g u n tes de l p r o f ess o rat si n ó ser ca paç d ’ u t i l i t z ar els ele m e n ts m a n i p u lats en contextos diferents d e ls q u e h a n estat t ractats, és a d i r, ser ca pa ç d e m a n i p u la r aq uests ele m e n ts d e f o r m a si g n i f i c at i v a. D e t o t e l q ue s’ ha d i t f i ns ara es d es p rè n q u e u na de les tas q ues p r i n c i pa ls de l p r o f ess o rat és dese n v o l u p a r en l ’a l u m n e, i m i t j a n ça nt l ’ac t i v i tat, la se v a capacitat analítica p e r a desc o b r i r i m a n i p u la r els ele m e n ts c o n c e pt ua ls i p r o c e d i m e n ta ls q u e l ’a j u d i n e n el dese n v o l u p a m e n t de tas q ues q ue se m p re ha n d ’estar d issen y a des en f o r m a d e res o l u c i ó d e p r o b l e m es. L ’a v a n tat ge és q u e l ’a l u m n a t n o ar r i ba i g n o ra nt a la c l asse, si n ó q u e p a r t i m de q ue ja d is p osa de re p resentac i o ns d e l saber q ue l i p o de n ser v i r e n el m o m e n t d ’ i n i c ia r aq uesta m e n a d ’ac t i v i tats. É s el q ue s’an o m e na l’activació del coneixement previ. T a l i c o m a f i r m a el c o nstr u c t i v is m e, c o ns i de re m q ue l ’a p re ne n t f a u n ús estratè g i c d e l c o n e i x e m e n t p re v i o i m p l í c i t q ue en g l o b a ta nt la se v a e x pe r iè n c ia so c ia l c o m el seu c o n e i x e m e n t de l m ó n i ta m b é les ca pa c itats q u e ha anat dese n v o l u p a n t al l lar g d e la se va v i d a. I és p re c isa m e n t a q uest ús estratègic del propi coneixement (dec larat i u i p r o ce d i m e n ta l) i n h e re nt a q ua lse v o l a p re ne n tat ge q u e p oss i b i l i ta l ’a l u m n a t a en f r o n tarse a tas q ues d ’a p re ne ntat ge a m b u n n i v e l l de d i f i c u l tat u n a m i c a m és ele v at q u e el p r o p i n i v e l l d e c o m p e tè n c ia. Se rà aq uest re pte el q ue l ’ o b l i ga rà a b us car t o ts els rec u rs os q u e esta n a l seu abast p e r p o de r rea l it za r la tasca a m b è x i t. Pe r ò n o ha de p e nsar m a i q u e e l d esa f i a m e n t l ’ ha u rà d ’a f r o n tar t ot so l, t o ta so la, sense l ’a j u t d ’a lt res. L a f u n c i ó m e d i a d o ra d e l a p e rs o na d o c e nt e n a q uest tre ba l l serà d e l t ot de c is i v a. L ’a p l i c ac i ó p rà c t i ca d ’a q uest p la n te ja m e n t pe da g ò g i c p o t p re n d re f o r m es d i f e re n ts:ap re ne ntat ge pe r p r o b le m es, pe r p r o je c tes, seq üè n c ies d i d à c t i q ues, etc. S i g u i q u i n a si g u i la f o r m a c o n c reta, h a u rà de c o m p l i r les seg üe nts c o n d i c i o ns b às i q ues: 1 . I n i c ia l m e n t, i n c i d i r e n la f u n c i o na l i tat de l ’ o b je c t i u d ’a p re ne ntat ge; el c o ne i x e m e n t de ls ele m e n ts c o n c e p t ua ls serà u n as pec te m é s d e l q ue ca l a p re n d re. L a p re g u n ta ser ia: pe r q u è ser v e i x aq uest c o n c e p te o aq uest c o n t i n g u t? 2. L a tasca d ’a p re ne ntat ge es d i r i g i rà ca p a u n o b j e c t i u f i n a l g l o ba l e n el q u e s’ha g i n d ’ i n te g ra r els d i f e re n ts ele m e n ts i p resentar u na estr u c t u ra c í c l i c a q u e 3
p a rte i x i d e la g l o b a l i tat (procés d e da l t a ba i x) p e r a t o r nar-h i d es p rés d ’ u n t re ba l l so b re ele m e n ts es pec í f i cs d ’a q uesta g l o ba l i tat (procés de ba i x a da l t). D ’ a q uesta m a n e ra ta n es f o m e n te n estratè g ies g l o ba ls de c o m p r e ns i ó c o m els m i c r o p r o c ess os n e cessar is pe r ana l i t za r i e nte n d re els n o us c o n c e ptes. 3. F i n a l m e n t, les f ases re f le x i v es(anal ít i q ues) h a u ra n de ser v i r se m p re de b ase p e r asso l i r l ’ o b je c t i u f i na l; p e r ta n t, h a u ra n d ’estar p le na m e n t i n c o r p o ra des a la seq üe n c iac i ó esta b le rta i n o a parè i x e r de f o r m a aï l la da. E s t racta de f o m e n tar u na act i v i tat re f le x i v a de ce r ca d e rec u rs os a de q uats al p r o b l e m a q ue es p l a n te ja e n la tasca. D ’ a q u esta m a n e ra, els c o n t i n g u ts c o n c e pt ua ls q u e es tre ba l l i n té u na ra ó d e ser e n e l f et q ue só n ne cessar is pe r ass o l i r l ’ o b je c t i u f i n a l. L e s f ases d e re f le x i ó e m e r ge i x e n d e f o r m a n at u ra l i en el les l ’a l u m n e es v e u o b l i g at a n e g o c ia r a m b a lt res d u rat t o t el p r o c és d e cer ca de re c u rs os.
4