9 ideas clave El aprendizaje cooperativo Pere Pujolàs Maset Ed. Graó Idea clave 2 Hay que saber gestionar la heterogeneidad de un grupo clase, en lugar de ignorarla o reducirla Segons en Pere Pujolàs l’aprenentatge cooperatiu equival a un canvi en l’estructura de l’aprenentatge a l’aula i és, al mateix temps, un recurs indiscutible per atendre la diversitat dels estudiants. És en aquest marc, doncs, que hem de situar el capítol que resumim; així, encara que parla exclusivament de la gestió de la diversitat a l’aula, no hem de perdre de vista que ens hem de situar en la globalitat del que representa l’aprenentatge cooperatiu.
S’HA DE GESTIONAR L’HETEROGENEÏTAT DEL GRUP CLASSE EN LLOC D’IGNORAR-LA O REDUIR-LA Cap a una pedagogia de la complexitat La fantasia de l’homogeneïtat A l’àmbit educatiu es percep la diversitat dels estudiants a l’aula com un problema que s’intenta eliminar, una tendència del professorat és la de buscar grups homogenis, compartimentant els alumnes en grups diversos buscant aquesta pretesa homogeneïtat però aquesta és una tasca impossible perquè
els alumnes són considerats iguals o diferents segons les expectatives dels professors i la metodologia que aquests utilitzen a l’aula, els grups que poden ser considerats homogenis per a un docent poden ser considerats com a heterogenis per a un altre.
l’idea d’homogeneïtat té en compte només les característiques dels alumnes i oblida la metodologia i les característiques del context
no és compatible amb les finalitats manifestes de l’educació que es refereixen al desenvolupament de les potencialitats de tots els alumnes
Els sabers de l’escola i la composició dels grups Quan es parla d’homogeneïtat com a un valor important a les aules es pensa en una metodologia transmissiva del coneixement: el mestre explica uns conceptes i els alumnes, tots a l’hora escolten i aprenen. Però ja no és possible pensar només un tipus de saber, hem de pensar en els quatre sabers que esdevenen els pilars de l’educació (J. Delors): el saber conèixer, el saber
Olga Esteve & Zinka Carandell
1
fer, el saber ser i el saber conviure. Quatre sabers que s’han d’anar desenvolupant al llarg de la vida En el nostre país està passant, igual que ha passat en altres països que havien apostat per l’escola comprensiva, que davant el problema de la diversitat es poden adoptar dues solucions: separar els alumnes segons les capacitats (streaming) o bé continuar assumint la diversitat a les aules (mixed-ability teoching). Els estudis que s’han realitzat per analitzar aquestes dues tendències mostren que en la primera els alumnes que tenen un nivell més alt disposen de més recursos, més assistència i aconsegueixen millor rendiment degut a les més grans expectatives del professorat mentre que en els grups amb un nivell inicial més baix es programen feines més rutinàries, el clima de l’aula és poc favorable a l’aprenentatge, els alumnes van assumint que son incapaços d’aprendre i la seva autoestima se’n ressent. Quan en canvi s’assumeixen tots els alumne a la mateixa aula s’ha de canviar radicalment la manera de fer classe, això implica un canvi en la metodologia. Aquest canvi afecta la gestió d’aula, el material que s’utilitza, el treball en equip dels mestres i, en general, l’adopció d’un estil docent diferent . S’ha de preparar els professors per canviar la metodologia en tots aquests aspectes perquè la diversitat pot ser un problema si no s’atén adequadament, amb recursos personals, didàctics i metodològics. No s’ha de caure tampoc en el fet de negar l’heterogeneïtat i les seves conseqüències. Si això es fa es pot caure en un acceptació de l’altre sense expectatives o en un tractament igualitari basat en una ficció. S’ha d’acceptar l’heterogeneïtat per compensar-la.
De a lògica de l’homogeneïtat a la lògica de l’heterogeneïtat La lògica de la homogeneïtat portada als seus extrems pot arribar a potenciar l’atenció individual; l’individualització no permet una interacció amb els iguals, un aspecte que indiscutiblement beneficia a tots els alumnes. La societat és heterogènia, cosa que no hem d’oblidar quan eduquen: hem d’ensenyar els alumnes a comportar-se en ambients on la diversitat és un fet i no en ambients artificialment homogenis
De la pedagogia de la simplicitat a la pedagogia de la complexitat Es podria establir un paral·lelisme entre la lògica de la heterogeneïtat i la pedagogia de la complexitat. La solució als problemes no està en “simplificar” la diversitat de l’ alumnat sinó en canviar la forma d’ensenyar i d’organitzar l’activitat. Els problemes son complexos, les solucions també han de ser complexes Olga Esteve & Zinka Carandell
2
Programes per a una pedagogia de la complexitat Tan la socialització com la personalització son dos objectius bàsics educatius. Una bona socialització ha d’ajudar l’alumne a integrar-se en la comunitat educativa. Aquest integració s’ha de treballar ja que una bona integració no es dona d’una manera espontània
S’han d’ensenyar i desenvolupar habilitats socials als nens amb discapacitats o problemes greus de conducta. Això s’aconseguirà valorant allò positiu de tothom i aconseguint un bon clima d’aula. Això no vol dir que no s’hagin de millorar les conductes impròpies, cosa que s’ha de fer utilitzant tècniques de modificació de comportament que anirien encaminades a mostrar i apropiarse de noves formes de comunicació, a aprendre a tolerar les condicions de l’escola i a trencar “espirals vicioses de conducta” actuant en les causes que les provoquen de forma sistemàtica i persistent
S’ha d’ensenyar i motivar els alumnes corrents a participar en la inclusió a l’aula dels sues companys discapacitats. Aquesta participació s’ha de fomentar al mateix temps que es treballen les habilitats necessàries de relació i comunicació amb persones discapacitades.
S’ha de facilitar, promoure i optimitzar la interacció entre iguals, entre alumnes discapacitats i alumnes corrents. Per tal de facilitar l’ interacció s’han d’utilitzar estratègies de socialització en grup tant en marcs naturals com a dintre l’aula. A l’aula s’ha de tenir en compte la personalització de l’ensenyament, l’autonomia de l’alumne i l’estructura cooperativa de l’aprenentatge
Aquests tres aspectes combinats son imprescindibles per tal d’aconseguir l’ integració
Estratègies per la personalització de l’ensenyament En una escola inclusiva no es pot tractar tots els alumne com si fossin iguals, es requereix doncs una personalització de l’ensenyament. Quan l’autor parla de personalització no es refereix a individualització sinó al fet de l’existència dins el grup d’un tracte diferenciat, amb possibilitats diverses dins el plantejament del treball Les estratègies que l’autor presenta son
Programació múltiple: identificar els continguts més importants i pensar estratègies diferents de presentació de les unitats a l’aula, presentar pràctiques diferents a l’aula i utilitzar estratègies d’avaluació diferents
Olga Esteve & Zinka Carandell
3
Contractes didàctics i plans de treball: Els alumnes determinen, amb ajuda del mestre i els companys i dintre els continguts que es treballen, quins objectius poden aconseguir i quines activitats es veuen capaços de realitzar.
Estratègies per afavorir l’autonomia de l’alumnat Com més autònoms siguin els alumnes i més capaços siguin de regular el seu aprenentatge, més possibilitats tindrà el mestre d’ ajudar els alumnes que tenen dificultats L’autonomia i la regulació del propi aprenentatge s’ha d’ensenyar. Les estratègies que presenta l’autor per treballar aquest aspecte:
Comunicació a l’alumnat dels objectius, realitzant activitats o utilitzant instruments adients (KPSI, ...)
Ensenyar els alumnes a planificar les activitats que es realitzaran per arribar als objectius determinats així com les accions que es realitzaran i les condicions en les qual es realitzaran. Una eina molt adequada és la base d’orientació
Explicitar els objectiu i els criteris d’avaluació per mitjà de plantilles de correcció, d’ús d’activitats d’ autoavaluació i de coavaluació
Aquest s mecanismes dels quals s’ha parlat * els relacionats amb la regulació i autoregulació de l’aprenentatge *els relacionats amb la personalització de l’aprenentatge acompanyats de l’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa evidencien la complexitat de la resposta educativa que es fa necessària per al tractament de la diversitat a l’aula
Olga Esteve & Zinka Carandell
4