AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES Xavier Vilella (grup Tècnic de la Pràctica Reflexiva) 1
Avaluarem segons pensem com es desenvolupen les competències a l’aula:
La persona que aprèn va adquirint coneixements i habilitats i posteriorment les aplicarà en un context determinat
– Desenvolupament competencial: Procés lineal S’avaluarà el resultat final esperat de l’aprenentatge
El resultat final no és (ni ho serà mai) igual per a tothom
– Desenvolupament competencial:
Procés en xarxa
Creant i modificant models mentals fet que es produeix en la interacció entre persones i amb contextos diversos
2
TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ Avaluació per continguts
Avaluació per competències
Usa números
Usa nivells competencials
Compara persones
Individual
Descobreix què no saben
Estableix el seu nivell
No hi ha participació
Hi ha participació
S’avalua en un moment donat
S’avalua tot un procés
Persona avaluadora passiva
Persona avaluadora activa
Usa exercicis
Observa evidències
Avalua parts o resultat del programa
Avalua el procés i la globalitat
Restringida al programa estudiat
Inclou coneixements adquirits per experiència i de fora del centre 3
QUAN I COM HEM D’AVALUAR? • Durant el procés i no exclusivament al final (les competències no són directament observables) Habilitats Valors Tot de forma Sabers
Actituds
integrada
• Presentant a l’alumnat contextos rics - Presentin un repte pròxim a que l’alumnat - Continguin diferents nivells de complexitat
4
QUAN I COM HEM D’AVALUAR? • Per a avaluar una competència hem de: - Definir alguns indicadors d’assoliment en un context donat. - Determinar què ha de ser capaç de fer l’alumnat amb el que ha après. - Establir el context on l’alumnat haurà d’aplicar allò que ha après relacionat amb la competència que volem avaluar. - Escollir els mitjans d’observació i la forma concreta de recollir les observacions. - Aconseguir les dades desitjades i comparar-les amb el que esperem que sigui capaç de fer. - Establir el nivell competencial de l’alumne d’acord amb els estàndards acordats.
5
ESTABLIMENT D’UNITATS COMPETENCIALS
L’alumne ha de resoldre una situació problemàtica treballant en petit grup.
CAL PARTIR DEL QUE ESPEREM QUE L’ALUMNE FACI “Què cal fer per aconseguir...? ”
Què cal fer per aconseguir resoldre aquesta situació problemàtica? R E R E R E N
•
desenvolupi el pla
T S
6
UNITATS COMPETENCIALS
REFERENTS DE VALOR
INDICADORS D’ASSOLIMENT EVIDÈNCIES, PISTES, SENYALS
En l’inici de treball individual: • Lectura individual de l’enunciat • Anotacions o dibuixos representant la situació • Preparació d’alguna opció per a presentarla al petit grup
En la fase de treball del petit grup: • Participació de cada membre en la presa de contacte inicial: - observar si hi ha treball cooperatiu per a situar el problema, - entendre’l correctament, - comprovar si hi ha coincidència en l’anàlisi de partida
Lideratges i cooperació en la fase productiva del treball: • Persona que pren les rendes del petit grup • Estil d’aquesta persona: impositiu, negociador, cooperador... • Tipus de comunicació entre les persones 7 membres •......
COM ABORDEN LES PROVES PISA L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES? PUNTS DE PARTIDA PREVIS: 1. Què es vol avaluar en cada àrea de coneixement? 2. El desenvolupament competencial es dóna per la via d’uns continguts que s’ensenyen i s’aprenen a l’aula. 3. En els casos de treball interdisciplinar, l’avaluació segueix un plantejament similar, encara que es treballin simultàniament diverses àrees
8
COM ABORDEN LES PROVES PISA L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES? Ús de llenguatge matemàtic Construcció de models Destreses de solució de problemes
Quantitat Espai i forma Canvi Relacions i incertesa
MATEMÀTIQUES
Continguts que s’adquireixen
Processos que es realitzen
Contextos on s’apliquen coneixements i destresses
Personal Educativa Professional Pública Cienctífica
9
COM ABORDEN LES PROVES PISA L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES? Capacitat per a extaure informació, desenvolupar comprensió, interpretació i reflexió (contingut, forma, característiques)
Textos discontinus (llistes, formularis..) Narració, exposició, argumentació
LECTURA
Format del text
Procés de lectura
Situacions segons l’ús al que es destina el text
Privat Públic Professional Educatiu
10
COM ABORDEN LES PROVES PISA L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES? Descripció, explicació I predicció de fets científics Comprensió de la investigació Interpretació de proves i conclusions
Física Química Biologia Ciències de la Terra i de l’espai
CIÈNCIES
Coneixement s conceptes científics
Processos científics
Situacions o contextos científics
Ciències de la vida i la salut Ciències de la Terra i el medi ambient Ciències relacionades amb tecnolgies
11
COM ABORDEN LES PROVES PISA L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES? Comprensió de la naturlesa del problema Descripció Representació Resolució Reflexió Comunicació
Presa de decisions Anàlisi i disseny de sistemes Detecció i solució de problemes
SOLUCIÓ DE PROBLEMES
Tipus de problema
Processos de solució de problemes
Situacions o contextos de problemes
De la vida personal, del treball, del lleure, de la comunitat o de la societat
12
Avaluar competències, a la pràctica Pla que doni resposta a dues preguntes: E S M I C O L A M E
- “Exactament, què he de fer a l’aula?” He d’observar accions de l’alumnat? Quines accions? He de ser conscient de les meves accions? Com ho puc fer? He de fer anotacions d’alguna cosa? De quins aspectes? L’alumnat, pot participar en aquesta fase de l’avaluació?
- “De les dades recollides, què n’he de fer?” He de convertir-les en una nota numèrica? Com ho faré? Em poden servir per a alguna cosa més? Per a la millora de les meves classes? Per a la millora de l’aprenentatge de l’alumnat?
N T
13
Avaluar competències, a la prà ctica
Totes dues preguntes compliquen la vida al professorat. Demanen una manera de fer diferent de la tradicional.
14
Avaluar competències, a la pràctica Ens trobem amb les CREENCES; de forma esquemàtica, molt professorat procedeix així: • jo disposo del coneixement d’un àrea; • jo preparo unes classes ben fetes en les que presentaré a l’alumnat la lògica interna del meu coneixement; • a continuació, l’alumnat fa exercicis reproductius en els que poden comprovar si ho han entès; • al final del tema, poso un examen per saber fins a quin punt cada alumne ha assolit el coneixement que jo he presentat; • finalment, poso una nota que respon a criteris objectius de correcció de l’examen.
15
ELS TRES EIXOS PER TREBALLAR L’AVALUACIÓ EN LA FORMACIÓ CONTÍNUA
Les creences:
Les evidències:
La certificació:
l’estil docent, i el model didàctic
gestió de la tasca i el model científic de recerca
nivells, notes, patrons
16
SOBRE LES CREENCES I LES EVIDÈNCIES Quan hem de parlar d’avaluació durant la formació? 1.
És un error esperar a les últimes trobades per parlar d’avaluació de competències.
2. Hi ha alguns moments en la seqüència bàsica de formació que hem creat en els que podem anar introduint elements: 3. Moments de treball en petit grup: portant a les mans la graella d’observació, i anar prenent notes del que passa a cada petit grup. Al final explicar el sentit del que es fa. 4. Posada en comú de la tasca que sovint anomenem “Les Bones Pràctiques” (BP): Bon moment per introduir i discutir la idea d’evidència. Important en aquest cas esmicolar les idees que van sortint, sovint genèriques i gens avaluables.
17
SOBRE LES CREENCES I LES EVIDÈNCIES IMPORTANT No s’ha de deixar per a les últimes trobades. Si ho fem així, reforcem la creença implícita que l’avaluació es fa al final del tema ensenyat. Hem de ser capaços de distingir clarament el que és una evidència i el que és una intuïció o una interpretació.
18
SOBRE LES CREENCES I LES EVIDÈNCIES IMPORTANT Cal fer esment explícit de la possibilitat d’avaluar els processos d’aprenentatge amb una bona observació de les accions dels alumnes que es poden transformar en evidències si preparem prèviament la graella d’observació de l’activitat Aconseguim dos objectius a l’hora: - Comencem a donar pautes - Constituïm un model
19
SOBRE LES CERTIFICACIONS Cal disposar d’un marc de referència compartit amb l’equip de professorat Proposta, en la línia de l’avaluació de competències matemàtiques de PISA, marcar tres nivells: El nivell reproductiu, valoració numèrica 1i2 El nivell connectiu, valoració numèrica 3i4 El nivell reflexiu, valoració numèrica 5i6
20
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA UNITATS NIVELL NIVELL REFLEXIU COMPETENCIALSNIVELL
REPRODUCTIU 1-2
•Representacions i definicions estàndards •Càlculs rutinaris •Procediments rutinaris •Solució de problemes de rutina
CONNECTIU 3-4
•Construcció de models •Traducció, interpretació i solució de problemes estàndard •Mètodes múltiples ben definits
5-6
•Formulació i solució de problemes complexos •Reflexió i comprensió en profunditat •Aproximació matemàtica original •Múltiples mètodes complexos •Generalització 21
UNITATS COMPETENCIALS
REFERENTS DE VALOR El nivell
d’assoliment d`pendrà del
INDICADORS D’ASSOLIMENT EVIDÈNCIES, PISTES, SENYALS
grau de riquesa competencial de la tasca proposada
22
TASCA POBRE – TASCA RICA • Calcula el mcm de 40 i 100
• Per una parada del centre de Vilassar passen dues línies d’autobusos, la línia A i la línia B. Totes dues comencen a funcionar a les 6 del matí. La primera línia, la A, fa un recorregut curt, i torna a passar per la parada del centre al cap de 40 minuts. La línia B, en canvi, dóna una volta més llarga, i triga 1 hora i 40 minuts en tornar a la parada del centre. A quina hora es tornaran a trobar tots dos autobusos a la parada del centre? Quantes vegades es trobaran en tota una jornada, si pleguen a les 12 de la nit? 23
TASCA POBRE – TASCA RICA • Busca al diccionari la paraula perseverant i escriu una frase que la inclogui.
• Tu, ets perseverant? Si dius que sí, per què creus que ho ets? Si dius que no, per què creus que no ho ets? Els companys i les companyes del teu grup de treball, en són, de perseverants? Parleu-vosho i prepareu alguns suggeriments per a qui vulgui ser més perseverant que no ho és ara. Aquests suggeriments els presentareu a tota la classe 24
TASCA POBRE – TASCA RICA • Aquí tens una llista dels rius de Catalunya, amb algunes de les seves característiques. Ordena’ls segons la seva longitud.
• Coneixement de l’entorn treballant les competències – fer grups de 4 alumnes – Cada grup disposa d’ una part del mapa del barri – Sortida del centre per anar situant edificis emblemàtics / centres cívics / bars / botigues/ etc. – Quan ho tenen complet, unir les parts del barri en un sol mapa fet pels trossos de tots els equips. – En acabar, 3 preguntes per al grup sobre ubicació / quantitat / relacions (tema treballat a classe) – I un qüestionari individual sobre el treball cooperatiu realitzat 25
TASCA POBRE – TASCA RICA Les tasques riques permeten fer una observació de desenvolupament de competències que ens portarà a poder establir el nivell competencial de cada alumne
26
LA REALITAT: COMPETÈNCIA
INÚTIL A L’AULA
SUBCOMPETÈNCIA UNITATS COMPETENCIALS REFERENTS DE VALOR INDICADORS D’ASSOLIMENT
- La
UNA ALTERNATIVA VIABLE ÉS BASADA EN ELS TRES EIXOS TRANSVERSALS DE LES CCBB:
resolució de situacions problemàtiques
- El desenvolupament del raonament i del pensament lògic - La comunicació de les idees pròpies
27
28
DECISIONS DE CENTRE • Acordar les prioritats respecte a les competències a desenvolupar • Quan es considera que s’ha d’aprovar i quan s’ha de suspendre
Lleis Decrets Currículum Orientacions
Reflexió sobre la pràctica Comunitat de pràctiques
29