1 Cinta Prats
1.Dispositius hardware del so • • •
La targeta de so. El micròfon. Els altaveus.
La Targeta de So és un dispositiu electrònic que permet l'entrada i la sortida d'àudio sota la supervisió d'un programa informàtic anomenat divers (controlador). En alguns ordinadors és realment una "targeta" col·locada als connectors d'expansió, tot i que cada vegada més és pot trobar integrada a la placa base.
Operacions bàsiques de la targeta de so convencional: •
•
•
Gravar sons: mitjançant el micròfon o altres fonts es capta l'ona sonora i és enviada a la targeta de so pels connectors (generalment, el connector de color vermell). Aquest senyal sonor es transforma d'analògic a digital i s'envia al processador o al disc dur. Reproduir sons: el so que es troba gravat dins del disc dur o bé des d'un dispositiu de memòria extern (cd, usb...) després d'un cert procés és emès pels dispositius de sortida, generalment un altaveu (generalment, el connector de color verd). Síntesi: el so també pot ser codificat per mitjà de representacions simbòliques de les seves característiques com el to, el timbre, la durada..., utilitzant per exemple un format MIDI. La targeta és capaç de generar, a partir d'aquestes dades, un so audible que pugui ser emès pels altaveus.
2 Cinta Prats
En aquesta fotografia es mostren els connectors externs d'una targeta de so.
2.Control de la targeta de so des del Windows El sistema operatiu Windows inclou un conjunt de serveis que donen als programes la possibilitat d'emprar els recursos sonors sense haver d'accedir directament a la targeta de so. Aquests serveis accedeixen als components electrònics de les targetes de so gràcies a uns programes especials anomenats drivers o programes de control, que els fabricants distribueixen amb els seus productes.
3.Software del so Enregistradors de sons. Són aquells programes que permeten gravar sons des del micròfon com per exemple el gravador de sons inclòs al Windows o l'Audàcity, entre molts d'altres. Reproductors de sons. Són aquells programes que permeten reproduir sons als altaveus des de qualsevol dispositiu de 3 Cinta Prats
memòria com per exemple el reproductor Windows Media, el SongBird, el VLC o l'Audàcity, entre molts d'altres. Editors de sons. Són aquells programes que permeten crear, afegir, eliminar i/o modificar sons com per exemple el Reason o l'Audàcity, entre molts d'altres.
4.El so digital Definim el so com la sensació per la qual percebem els canvis de pressió i densitat de l'aire que es transmeten en forma de vibracions i que la nostra oïda, juntament amb al cervell, és capaç de captar i interpretar. Tal com hem vist, els aparells digitals poden treballar únicament amb seqüències de xifres numèriques. Si volem treballar el so amb l'ordinador ens caldrà obtenir una representació numèrica d'aquestes vibracions. El primer pas es convertir les vibracions de l'aire en oscil·lacions d'un corrent elèctric. D'això se n'encarreguen els micròfons i altres aparells similars. La imatge que veiem en un oscil·loscopi connectat a un micròfon és una representació dels canvis que el so provoca en la pressió de l'aire al llarg del temps. També rep el nom de representació analògica.
El segon pas consistirà a mesurar a intervals regulars la intensitat del senyal elèctric que dóna el micròfon. La col·lecció de valors obtinguts serà ja una representació digital del so. Al procés de digitalització hi intervenen tres factors: •
La freqüència amb què es mesura la intensitat del senyal elèctric, que s'indica en Hz (Hertz: nombre de lectures per segon). No s'ha de confondre aquesta magnitud amb la freqüència del so, on els Hz indiquen el nombre de vibracions per segon.
Els valors emprats més usualment en els enregistraments digitals són: • •
11.025 Hz Per enregistraments de veu. 22.050 Hz Per enregistraments de música amb qualitat mitjana. 4 Cinta Prats
• •
44.100 Hz Per enregistraments de música amb alta qualitat. La resolució amb què s'anoten els valors de les lectures preses per a cada so.
En tota mesura d'una magnitud física hi ha sempre un arrodoniment. No és el mateix pesar amb unes balances de precisió, que ens permeten afinar fins als mil·ligrams, que amb una bàscula domèstica, on sempre acabarem arrodonint a desenes de grams. Amb l'ordinador hi ha dues possibilitats: • •
8 bits (un byte per lectura) Permet fer servir una escala de 256 valors possibles. Ve a ser com pesar amb una bàscula domèstica. 16 bits (dos bytes per lectura) Ofereix una escala de 65.536 valors. Seria l'equivalent a les lectures que ens donaria una balança de precisió.
•
El nombre de canals.
La digitalització es pot fer a partir d'un senyal monofònic (un sol registre sonor) o estereofònic (dos registres simultanis).
Els valors que escollim per a cada un d'aquests tres paràmetres determinaran la qualitat de la digitalització, i ens indicaran també el nombre de bytes que necessitarem per emmagatzemar les dades recollides. Per exemple, la veu humana pot arribar a 10.000 Hz d'informació i la telefonia fixa té 3.800 Hz, és suficient amb 2.000 Hz per fer comprensible la veu humana, però no es pot recóneixer la persona que parla.
Procés de digitalització a baixa qualitat i alta qualitat
5.Tècniques de compressió del so digital Les dades provinents d'un enregistrament digital d'àudio poden ocupar molt d'espai, especialment si la digitalització s'ha realitzat a alta qualitat. Per 5 Cinta Prats
exemple, per digitalitzar una cançó de 3 minuts de durada a 44.100 Hz es realitzen gairebé 8 milions de lectures: 44.100 (mostres per seg.) x 3 (minuts) x 60 (seg. per minut) = 7.938.000 mostres
Si l'enregistrament és estereofònic caldrà multiplicar aquest valor per 2, i si les lectures es fan a 16 bits (que és el normal) necessitarem 2 bytes per emmagatzemar cada una de les xifres recollides. En total l'enregistrament ocuparà: 7.938.000 (mostres) x 2 (canals) x 2 (bytes per mostra) = 31.752.000 bytes És a dir, gairebé 32 Mb per només una cançó.
Els còdecs són algorismes matemàtics que permeten comprimir les dades fent que ocupin molt menys espai. Un procés semblant es faria amb les imatges quan es fa la conversió a format gif o jpg. La paraula còdec ve de la contracció de les expressions COder i DECoder. El Windows incorpora uns quants còdecs especialitzats en àudio i d'altres especialitzats en vídeo. Per veure la llista de còdecs aneu al tauler de control i cerqueu-los entre les pestanyes de la icona Dispositivos de sonido y audio. Sempre que es fa servir un còdec es perd una mica de qualitat, ja que s'acostumen a sacrificar algunes dades que els nostres sentits gairebé no perceben. Per això, convé fer el procés de compressió una sola vegada, quan ja hem realitzat totes les modificacions desitjades a les dades originals. Els còdecs d'àudio més usuals són: •
MPEG Layer 3, també conegut com a MP3
És el còdec més estès. Permet comprimir el so digital fins a 1/10 de la seva mida original sense que es perdi gaire qualitat. S'utilitza en molts tipus de dispositius portàtils, i és el més utilitzat en l'intercanvi de música per Internet. •
Ogg Vorbis
Aquest format es basa en estàndards de codi obert i lliure. La qualitat és similar a la de l'MP3, però la compressió no és tan elevada. •
GSM
És el còdec emprat pels telèfons mòbils. Està pensat per comprimir el so de la parla. Té una relació de compressió molt alta, però ofereix una qualitat molt limitada. •
Real Àudio 6 Cinta Prats
Aquest còdec l'utilitza l'empresa Real Networks en els seus sistemes de transmissió d'àudio en temps real per Internet.
6.Formats d'emmagatzematge Les seqüències numèriques provinents d'una digitalització d'àudio es poden emmagatzemar i transmetre en formats molt diferents: •
CD - Àudio
Els CD de música que fem servir als reproductors domèstics contenen les dades provinents d'una digitalització a 44,1 KHz, 16 bits i estèreo, sense cap tipus de compressió. En un CD de 700 Mb hi caben uns 80 minuts d'àudio. •
Àudio a raig o streaming audio
Consisteix en la transmissió per Internet de dades d'àudio digital comprimides, que el receptor consumeix immediatament, convertint-les en so. S'utilitza, entre altres coses, per escoltar una emissora de ràdio en temps real o programes "a la carta". Els sistemes més emprats són Real Audio i Windows Media, tot i que també podem trobar emissores virtuals que emeten raigs de dades en MP3 i Ogg Vorbis. (per exemple: Spotify, Catalunya Radio) •
Fitxers
El més usual és desar les dades d'àudio digital en un fitxer. Normalment l'extensió d'un fitxer (les tres darreres lletres) indica el format de les seves dades: •
•
• •
.wav. És l'extensió que s'acostuma a emprar en el Windows per a identificar els fitxers d'àudio digital. Prové de la contracció de "wave" (ona en anglès). .au i .aiff. Els fitxers amb extensió .au i .aiff són els que s'acostumen a emprar en sistemes Mac i Linux. Contenen dades sense comprimir. .mp3 i .ogg. Els fitxers amb aquestes extensions contenen dades comprimides en format MPEG-III o Ogg Vorbis .ra. L'extensió .ra s'acostuma a utilitzar en els fitxers codificats amb el còdec Real Player.
7.Instal·lació del programa Audàcity L'audàcity és un programa de codi obert. Això significa que es pot descarregar lliurement d'Internet, i que el seu codi font està disponible per a tothom que vulgui consultar-lo, modificar-lo o distribuir-lo, sempre que es respectin certes condicions expressades a la llicència d'ús. Amb els programes de codi obert es 7 Cinta Prats
defensa la idea de què el treball cooperatiu pot servir per generar projectes de major qualitat. A la pàgina web http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Audacity hi trobareu la darrera versió del programa, en una distribució especial que inclou la traducció al català i les llibreries necessàries per treballar amb fitxers MP3 i filtres VST.
8.Entorn de treball de l'Audàcity L'audàcity és un editor de so digital multipistes (com si fossin les capes del Gimp) que permet gravar sons, afegir i modificar, així com desar-los en diferents formats. En posar-lo en marxa observarem la interfície següent:
Barra d’eines de control:
8 Cinta Prats
Barra d’eines del mesclador:
9 Cinta Prats
Barra d’eines d’edició:
9.Desar un enregistrament L'audàcity fa servir un format propietari (només l'Audàcity és capaç d'interpretar-lo) per desar els fitxers. Aquest format, anomenat *.aup, és útil per a desar projectes complexos, amb múltiples pistes, i amb els que vulguem treballar al llarg de més d'una sessió. Si no desem un enregistrament en format *.aup perdrem les pistes. Si volem escoltar o fer servir els sons creats amb l'Audàcity amb altres programes caldrà exportar-los. Hi ha tres possibles formats que es troben al menú Fitxers: exportar a WAV sense comprimir, exportar a MP3 o exportar a Ogg - Vorbis. Totes aquestes opcions es troben al menú Fitxer | Exportar com a wav o Exportar com a mp3 o Exportar com a Ogg Vorbis. Recordeu que els formats comprimits sacrifiquen la qualitat del so per obtenir unes mides de fitxer acceptables. Per aquesta raó l'exportació a MP3 o a Ogg ha de ser sempre el darrer pas en l'edició d'un projecte. Cada vegada que importem i exportem un fitxer de so comprimit perdem una mica de qualitat. Els formats comprimits (MP3 i Ogg) tenen la possibilitat d'incorporar unes etiquetes anomenades ID3 tags, que identifiquen algunes propietats de l'enregistrament: títol, autor/a, intèrpret, any d'enregistrament, etc. 10 Cinta Prats
10.Enregistrament de sons Seleccioneu, de la barra d'eines del mesclador, l'entrada de Micròfon del selector de font.
Comproveu que teniu el micròfon i els auriculars connectats al lloc adequat i cliqueu la icona de gravació.
Enregistreu un so, per exemple el vostre nom, cognoms, curs i grup. Dins la finestra de l'Audàcity apareixerà l'espectre del so que esteu gravant.
11 Cinta Prats
Si voleu fer una pausa durant l'enregistrament, premeu Pausa, però no premeu Stop fins que no hàgiu finalitzat el vostre enregistrament, ja que en reprendre l'enregistrament crearíeu una nova pista d'àudio.
Una vegada finalitzada la gravació, premeu Stop.
Fet l'enregistrament, podeu escoltar-lo i us hi podeu moure amb els botons adequats.
Si el vostre enregistrament ha estat llarg, probablement no us cap tot l'espectre en la finestra. Podeu utilitzar el menú Mostra | Encabeix a la finestra o jugar amb les opcions Allunya i Apropa.
L'Audàcity mostra l'espectre del so que heu enregistrat en forma d'ona.
12 Cinta Prats
Cal que l'ona ocupi un bon espai en l'espectre, i que no topi amb els marges. Si el so és massa feble o massa fort caldrà fer servir el lliscador del mesclador per ajustar els nivells i repetir-ho. També podeu jugar amb la distància a la que parleu del micròfon.
Enregistrament fet a Enregistrament fet a Enregistrament un nivell massa feble un nivell massa alt correcte
En la posició d'Stop, podeu seleccionar els fragments on us hàgiu equivocat i suprimir-los. No podreu fer-ho si esteu en mode Pausa. Per fer-ho, situeu el cursor damunt del començament de l'espai de so que voleu eliminar; cliqueu amb el botó esquerre del ratolí i, sense deixar de clicar, desplaceu el cursor fins el punt final. Tot seguit, elimineu-lo amb el menú Edita | Elimina.
També podem eliminar una part de l'enregistrament a partir de: •
Agafeu l'eina de selecció i marqueu una zona que ocupi tot el vostre enregistrament, deixant fora els trams de silenci inicial i final. 13 Cinta Prats
•
Amb la barra d'espais (o amb el botó "reprodueix") comproveu que la zona seleccionada conté realment l'àudio que voleu conservar. Si cal, podeu ajustar els límits de la selecció per la dreta i per l'esquerra, acostant-vos-hi fins que aparegui un cursor amb forma de dit:
•
Feu clic al botó Deixa només la selecció (Trim) i s'esborraran les zones no seleccionades.
•
Seleccioneu l'eina de desplaçament en el temps i arrossegueu l'enregistrament cap a l'esquerra, fins que quedi al principi de la pista. Si apareixen unes petites fletxes blanques és que l'heu dut massa a l'esquerra.
11.Adquirir sons des d'un Cd Inseriu un CD d'àudio a la unitat lectora de CD-ROM. Si s'obre un reproductor de CD atureu-lo (no el tanqueu). Dins de l'Audàcity cliqueu al botó i tot seguit cliqueu al botó de reproducció de d'enregistrament de l'Audàcity l'intèrpret de CD. Passats 10 o 15 segons, atureu l'Audàcity mitjançant el botó d'aturada
. Atureu i tanqueu el reproductor de CD que tingueu obert.
Escolteu el fragment que heu enregistrat clicant el botó Play
de l'Audàcity.
12.Adquirir fitxers de sons (mp3, wav i ogg) Podem aconseguir sons des de qualsevol arxiu mp3 o dels bancs de sons que trobem a Internet. Per importar els sons, primer s'hauran de descarregar i desar a l'ordinador i després des de l'Audàcity anar al menú Projecte | Importa àudio. Cada so es mostrarà en una pista d'àudio diferent, així doncs, si volem incorporar un so o part d'ell a la nostra gravació caldrà fer: Agafeu l'eina de Selecció gravació.
, i seleccioneu tot o part del so que voleu incorporar a la vostra
És recomanable que comproveu que no heu seleccionat so que volíeu tot clicant al botó Reprodueix (només reproduirà el fragment seleccionat). I per últim, copieu o retalleu aquest so i l'enganxeu allà on voleu. 14 Cinta Prats
13.Mescla de sons Una mescla de sons és una superposició de dos o més sons a fi d'obtenir-ne un altre de característiques determinades. S'aconsegueix a partir d'una o més gravacions o bé de l'adquisició de més d'un arxiu de so. Per fer la mescla és necessari distribuir cada so en una pista. Cada pista permet ser escoltada de forma individual o juntament amb les altres a partir de o .
Podeu situar els sons al lloc més adequat per muntar la mescla. Només cal seleccionar-los i utilitzar l'eina de Desplaçament
.
Una eina important per evitar confusions quan acaba un so i quan comença un altre és inserir etiquetes o marques a partir del menú Projecte | Afegeix una etiqueta a la selecció. Les etiquetes ens permeten fer anotacions que s'associen a una selecció o a un punt de l'arxiu. També pot servir per conservar una selecció que hem fet i que utilitzarem més endavant, donat què en activar l'etiqueta s'activa la selecció a la qual està associada. L'etiqueta col·loca un senyal en forma de bandera (blanca si està activada) a l'inici de la selecció o en el punt on es troba el cursor. Una vegada activada podem escriure la informació que volem o variar la que ja estigui escrita sempre des de la part final del text. Una etiqueta la podem tallar o copiar i després enganxar-la en un altre lloc. Per eliminar-la la seleccionem i fem, menú Edita | Silenci. I per moure'ns d'una etiqueta a una altra podem fer servir Tab (endavant) o Shift-Tab (endarrere).
15 Cinta Prats
14.El menú Genera Aquestes opcions ens permeten afegir efectes en una pista de so. Les opcions són: • •
• • •
Silenci: elimina el so de la part seleccionada i el converteix en una línia plana. Soroll blanc: elimina el so de la part seleccionada i el converteix en un soroll blanc (semblant al que sentim quan la TV no té sintonia). To: substitueix el so per una nota de la qual podem variar l'ona (sinusoide, quadrada o dent de serra), la freqüència i l'amplitud. Click track: genera un efecte rítmic en el qual podem variar el temps de silenci, el número de tons i la seva freqüència. Pluck: substitueix el so per una nota en un efecte proper al d'un cop sobre una superfície o una corda de guitarra.
15.Efectes de so Els efectes de so permeten fer modificacions sobre la part seleccionada. Com per exemple, augmentar el nivell de greus o aguts, alentir o augmentar la velocitat de reproducció... La major part d'aquestes eines ofereixen una prova o una previsualització que ens permeten veure, amb certa rapidesa, els canvis que es faran amb els paràmetres escollits. Els efectes disponibles a l'Audàcity són: •
• •
•
•
Amplifica: canvia el volum de l'àudio seleccionat. Podem fer l'amplificació donant-li la mesura en decibels o marcant el pic d'amplitud que volem. Si fem una amplitud massa gran i tenim activada la ordre que no permet sortir-se dels marges, l'eina queda inactiva. BassBoot: potencia les freqüències baixes. Podem fer la variació mesurant en Hz (freqüència) o en Db (accentuació). Canvia el temps: aquest efecte provoca un canvi en el temps de reproducció sense canviar el to; La selecció varia la seva duració però es mantindrà (relativament) la mateixa freqüència. Canvia el to: provoca el canvi del to sense variar la velocitat de reproducció; aquest canvi provoca una “distorsió” del so segons augmentem o disminuïm la freqüència. El podem fer servir per variar el to de veus, simular una veu infantil o més greu... i té resultats més profitosos si els sons són nets, sense sorolls de fons o ambient. Aquí l'Audàcity proposa automàticament el tipus de freqüència que considera òptima i proposa el canvi mitjançant diferents tipus estàndard de to (F, C, G... ), per semitons, per freqüència o per percentatge. Canvia la velocitat: aquest efecte varia la freqüència i la velocitat simultàniament. L'efecte serà una selecció amb diferent durada i 16 Cinta Prats
•
• •
•
•
•
•
• •
•
•
•
canviada de to (més greu si la velocitat és més lenta, més agut si és més ràpida): Podem fer la variació percentualment o com si fos un canvi a les revolucions per minut dels antics giradiscos (de 33 rpm a les que nosaltres vulguem). Compressor: comprimeix el rang dinàmic de la selecció. Retalla o suavitza les parts més amples de la corba de so mantenint els valors mitjans, d'aquesta manera el so és més homogeni i s'eviten els pics de volum més fort. Eco: crea un efecte d'eco repetint la part seleccionada segons el temps de retard que li marquem. Equalització: potencia o redueix les freqüències de la mateixa manera que ho faria un equalitzador convencional. Podem aplicar equalitzacions ja creades o carregar una personalitzada fent les variacions pertinents activant “carrega una corba predefinida” o creant punts de control sobre la línia blava de la gràfica superior i arrossegant-los verticalment. Extracció de soroll: permet eliminar determinats sorolls i “netejar” el so. Primer hem de determinar el soroll que volem treure i, per tant, hem de ser capaços de trobar un espai de l'arxiu en el qual aquest sigui el més pur possible. El procés ha de seguir els passos que s'indiquen al quadre de diàleg de l'eina. Filtre FFT: aquest efecte és molt similar a un equalitzador, permet fer variacions en freqüències entre 0 i 20000Hz i d'amplituds entre 12db i –12db. Marquem la freqüència clicant sobre la línia blava del quadre i fem la variació desplaçant el punt de control en vertical. Fàding d'inici: crea un fos d'inici automàtic, l'inici de la selecció queda en silenci i el volum puja progressivament fins al assolir el to normal al final de la selecció. Fàding final: crea un fos final automàtic. El so baixa progressivament des de l'inici de la selecció fins al final on queda en silenci. Línia d'ordes de Nyquist: només per avançats, permet crear ordres mitjançant el llenguatge de programació. Marxa enrere: dona la volta a la part seleccionada i canvia principi per final; l'execució d'aquesta part es fa de manera inversa i sentim l'àudio de final a principi. Mirall horitzontal: Aplica una variació de 180º sobre la fase de la zona seleccionada convertint els valors positius de la corba en negatius i viceversa. Normalitza: és una eina que pot ser útil a l'hora de barrejar diferents pistes ja que corregeix les possibles desviacions del so i col·loca les pistes a un “volum” similar, d'aquesta manera podem evitar que unes pistes tinguin protagonisme sobre d'altres al fer la barreja. Phaser: aquesta eina provoca un canvi de fase aconseguint una mena de distorsió del so similar a la que podria produir, per exemple, un sintetitzador electrònic. Jugant amb els diferents paràmetres (freqüència, fase d'inici, profunditat, feedback) podrem 17 Cinta Prats
•
• •
• • • • •
•
obtenir diferents transformacions del so. Amb l'acció Provar i per tempteig podem experimentar fins arribar a un efecte desitjat. Repeteix: copia i enganxa la part seleccionada tantes vegades com li diem al quadre de diàleg, la repetició es produeix directament darrera la selecció sense variar la resta de l'àudio. Wahwah: és una eina similar al Phaser que utilitza paràmetres i un disseny diferents. Cross fade in / Cross fade out: tenen la mateixa finalitat que els efectes FadeIn i Fade Out però es realitzen a partir d'una línia d'ordres de Nyquist. Delay: retard, aplica paràmetres d'eco fix. Freeverb2: reverberació Gverb: paràmetres per reverberar, control d'eco... Hard Limiter: límit absolut, determina límits d'intensitat High Pass Filter/Low Pass Filter: filtres de pas, eliminen o deixen passar freqüències segons siguin més altes o més baixes del punt de tall determinat. Tremolo: incrementa o redueix el volum de la freqüència marcada (un efecte del tipus del que es produeix sobre la veu en un cantant d'òpera).
Pràctica Audàcity1.1 (Podeu descarregar-vos l'Audàcity des d'aquí) 1.- Dins de la carpeta Audacity11, creeu una subcarpeta anomenada Sons on hi desareu tots els sons que us descarregueu. 2.Obriu un document Writer, que anomenareu Cognom_Nom_A11.doc i que desareu dins de la carpeta Audacity11. Responeu a les següents preguntes: •
• •
•
A partir de l'explicació realitzada de l'apartat d'Informació Digital del Tema 1, expliqueu quines serien les fases del procés de fer una fotografia amb una càmera digital fins penjar-la al FaceBook. Anoteu quins són els objectes digitalitzadors i els realitzadors. Què és un còdec d'àudio? Escriviu algun exemple. Copieu en el document Writer anterior, una imatge de la pantalla on es mostren els còdecs d'àudio que hi ha instal·lats al vostra ordinador i que trobareu en la Inici | Configuració | Panel de Control | Dispositius de So i àudio, aleshores cliqueu damunt de la fitxa Hardware i dins de la finestra feu doble clic damunt Còdecs Àudio, trèieu la fitxa Propietats. Disposeu d'un so de 2 minuts i 23 segons quin seria el pes d'un fitxer d'àudio de la major qualitat? i en la menor qualitat?
3.- Ara fareu unes proves per familiaritzar-vos amb el mode de treball de l'Audàcity.
18 Cinta Prats
4.- Descarregueu tres sons: un de misteri, un altra d'una porta que s'obre i un de sorolls estranys. Podeu trobar efectes sonors cercant Google o bé dins dels webs següents: http://www.xtec.cat/xtecmedia/radio/bibliosons.htm http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es http://www.findsounds.com http://aplatanao.iespana.es/sonidos.htm http://www.sonidos-gratis.com Recordeu, tots els efectes sonors han d'estar en format mp3, i ser el menys pesats possible. 5.- Obriu l'Audàcity i configureu les següents opcions: •
•
•
Poseu en marxa l'Audàcity i configureu-lo per enregistrar veu en estèreo. Menú Edita | Preferències | pestanya E/S d'àudio i trieu l'opció Canals 2 (Estèreo). Configureu també la qualitat des del menú Edita | Preferències | pestanya Qualitat i trieu l'opció freqüència per defecte a 44.100 Hz. Configureu l'opció per desar fitxers en format mp3:
Descarregueu-vos la llibreria Lame_enc.dll i copieu-la dins de la carpeta C:\Archivos de programa\Audacity\Lame_Enc. Un cop copiat el fitxer Lame_enc.dll aneu al menú Edita | Preferències | pestanya Formats de fitxers i cliqueu damunt del botó Cerca la Biblioteca i seleccioneu el fitxer anterior que es troba dins de la carpeta: C:\Archivos de programa\Audacity\Lame_Enc.dll • •
Seleccioneu, en la llista desplegable de la Barra del Mesclador, el dispositiu corresponent al Micròfon. Connecteu el micròfon (connector vermell) i els auriculars (connector verd) a l'ordinador.
6.- Ara es tracta de tocar el botó d'Enregistrar de la barra d'eines de Control i gravar una exclamació de terror, com per exemple Oh no!!!. Anomenareu a la pista Exclamació. 7.- Des del menú Fitxer | Desa projecte, anomeneu i deseu el projecte Cognom_Nom_A11.aup dins de la carpeta Audacity11. 8.- A partir del menú Projecte | Importa àudio importeu el so de misteri que servirà d'introducció de la composició. Anomenareu a la pista Inici. 9.- Importeu el so de la porta que s'obre. Anomeneu a la pista Porta. 10.- Importeu el so de sorolls estranys. Anomeneu a la pista Sorolls. 11.- I per últim, importeu el so de cloenda de la composició, que serà el mateix so de misteri de la introducció. Anomeneu a la pista Cloenda. 12.- Apliqueu un efecte fàding final i inicial (menú Efectes | Fàding final) per aconseguir una disminució progressiva del volum als sons de misteri de la pista d'Inici i Cloenda. Si el so és massa llarg el podeu retallar. 13.- Creeu una o dues pistes que anomenareu Final1 i Final2.
19 Cinta Prats
• •
Necessitareu només una pista final si no teniu sons simultanis, però si teniu dos sons simultanis aleshores en necessitareu dues. Un cop fet això elimineu les pistes anteriors (Inici, Porta, Sorolls, Cloenda).
14.- Des del menú Fitxer | Desa projecte, deseu, de nou, el projecte Cognom_Nom_A11.aup. 15.- Des del menú Fitxer | Exporta com a MP3, convertiu el projecte a format MP3 amb el nom Cognom_Nom_A11.mp3.
Pràctica Audàcity1.2 (Podeu descarregar-vos l'Audàcity des d'aquí) 1.- Dins de la carpeta Audacity12, creeu una subcarpeta anomenada Sons on hi desareu tots els sons que us descarregueu.
2.- Creeu un nou projecte de so amb l'Audàcity, que anomenareu Cognom_Nom_A12.aup i dissenyeu la següent composició. 3.- Redacteu la història: • •
•
• •
Podeu inventar una història o descarregar-la d'Internet o bé copiar-la d'un llibre. En un document Writer que anomenareu Cognom_Nom_A12.doc, escriviu la vostra història. Deseu aquest document dins de la carpeta Audacity12. Creeu una marca dins del text que indiqui l'efecte sonor que hi inserireu, com per exemple: efectes sonors, música de fons, entonacions o canvis de veu. Calculeu que la història, incloent els efectes sonors i la música, ha de tenir una durada aproximada d'entre 2 i 3 minuts. Quan acabeu el redactat de la història podeu imprimir-la per utilitzar-la l'apartat 4.
4.- Graveu la història: •
• • •
Ara es tracta de tocar el botó d'Enregistrar de la barra d'eines de Control i llegir tota la narració. Limiteu-vos a llegir-la i no us amoïneu per deixar temps pels efectes sonors o per fer canvis de veu o d'entonació, ja que ho fareu després amb els efectes de so de l'Audàcity. Podeu fer pauses en la lectura de la narració i repartir la història en més d'una pista de so. Un cop llegit atureu l'enregistrament i comproveu que hagi quedat bé. Si cal, ajusteu els nivells de volum i repetiu-la. Seleccioneu tot l'enregistrament (clic a la capçalera de la pista) i normalitzeu el volum de amb el menú Efecte | Normalitza. 20 Cinta Prats
•
Des del menú Fitxer | Desa projecte, deseu la narració a format aup amb el nom Cognom_Nom_A12.aup.
5.- Ajusteu la història: •
• •
Torneu a escoltar tota la narració i si trobeu espais morts o sorolls de fons que no haurien d'estar elimineu-los mitjançant el menú Edita | Elimina. Creeu entonacions i canvis de veu en aquelles parts de la narració que siguin necessàries. Menú Efecte | Canviar el to. Torneu a desar el projecte des del menú Fitxer | Desa projecte amb el mateix nom d'abans Cognom_Nom_A12.aup.
6.- Munteu de la introducció i la cloenda: • •
• •
•
A partir del menú Projecte | Importa àudio importeu un so (una música) de 10 a 15 segons que introdueixi la narració. Seleccioneu tot el so (la música) anterior i apliqueu-li un efecte fàding inicial (menú Efectes | Fàding inicial) per aconseguir una disminució progressiva del volum. A partir del menú Projecte | Importa àudio importeu un so (una música) de 10 a 15 segons per concloure la narració. Seleccioneu tot el so (la música) anterior i apliqueu-li un efecte fàding final (menú Efectes | Fàding final) per aconseguir un augment progressiu del volum. Torneu a desar el projecte des del menú Fitxer | Desa projecte amb el mateix nom d'abans Cognom_Nom_A12.aup.
7.- Munteu els efectes sonors: • •
•
A partir del menú Projecte | Importa àudio importeu l'efecte sonor. S'importarà en una nova pista de so. Dins d'aquesta nova pista i a partir de les marques que havíeu inserit a l'apartat 6, situeu l'efecte sonor al lloc adequat de la narració. Torneu a desar el projecte des del menú Fitxer | Desa projecte amb el mateix nom d'abans Cognom_Nom_A12.aup.
8.- Si heu creat més de 15 pistes fusioneu algunes de manera fins a arribar aquest nombre. •
•
Per a cada so inserit en aquestes pistes fusionades, afegiu una etiqueta (Projecte | Afegeix una etiqueta a la selecció) que identifiqui l'inici del so. Per exemple, on comença el so de la Porta, escriureu l'etiqueta Porta. Un cop fet això elimineu totes les pistes fusionades.
9.- Deseu l'arxiu d'àudio en altres formats:
21 Cinta Prats
•
• •
•
•
•
• •
Dins de la carpeta Audacity12, creeu una nova carpeta anomenada Exportacions. En aquesta carpeta desareu els següents quatre arxius d'àudio. Obriu de nou l'Audàcity amb al projecte Cognom_Nom_A12.aup. Des del menú Edita | Preferències | pestanya Formats de Fitxers, dins del quadre Configuració dels paràmetres d'exportació a Mp3, configureu la Resolució del format Mp3 a: Resolució a 16', accepteu aquesta finestra i des del menú Fitxer | Exportar com a Mp3, exporteu el projecte amb el nom Cognom_Nom_A12_16.mp3. (Aquesta serà la gravació que pujaré a Internet). Modifiqueu de nou la resolució a 128, accepteu aquesta finestra i des del menú Fitxer | Exportar com a Mp3, exporteu el projecte amb el nom Cognom_Nom_A12_128.mp3. Ara fixeu-vos en dues coses, el pes dels arxius que augmenta quan s'incrementa la resolució i la qualitat de la gravació que també augmenta quan s'incrementa la resolució Obriu de nou l'Audàcity amb al projecte Cognom_Nom_A12.aup. Des del menú Fitxer | Exportar com a Ogg Vorbis, exporteu la narració en format ogg amb el nom Cognom_Nom_A12.ogg.
22 Cinta Prats