Artres 2

Revista del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana Any 0 ◊ No. 2 octubre 2006 exemplar gratuït

Sumari Editorial La importància d’estos primers anys La rebel·lió de la música Com ser un ballarí i no morir en l’intent Música, per què? Pasqual Rubert “el ceguet” El Saxòfon. El més jove dels vent-fusta In memoriam:Vicente Piera Colomer Entrevista a Vicent Traver Calzada Projecte Mozart Opinió: ...I L'hivern continua L’alumnat Repertori propi Guia d’audició Diccionari Webs d’interes 20 Respostes Altres: Patologia del Músic (II) Cursos i dates d’interés

SUMARI

Directora Anna Mercé Vèrnia i Carrasco annavernia@cmeviciana.org Consell de Redacció José Ramón Calpe i Saera (Regidor de Cultura i President del CME) F. Xavier Cantos i Aldaz (Director del CME) F. Xavier Piquer i Garcia (Director de l’EMM) Paco Bodí i Martínez (Director de l’EMD) Imma Martínez i Carles (Secretària de l’EMM) Maite Gaspar i Giménez (Cap d’Estudis de l’EMD) Han col·laborat en aquest número Sara Escribano i Maenza Rosa Mª Folgado i Costa Mar Garí i Palau Amèlia Gual i Piquer Angel Igual i Poveda Natàlia Lapuerta i Canós Anna Piquer i Garcia Lina Puig i Fabregat Laura Redón i Larios M. Carmen Santana i Fariña Sven Valcárcel i Marsà Ignacio Zurano i Conches Disseny i maquetació Pasku.com Disseny logo Beatriz Redón i Larios Normalització lingüistica Servei de normalització lingüistica Ajuntament de Burriana Administració José Luís Azpitarte Sánchez info@cmeviciana.org Fotocomposició i impressió Gráficas Alcalatén Dipòsit legal CS-154-2006 ISSN 1886-7294 Tots els articles d’aquesta revista són inèdits, excepte quan consta el contrari, i les opinions expressades corresponen als seus signataris. ARTRES no s’identifica necessàriament amb les opinions manifestades a la Revista 2

2 Sumari 3 Editorial importància d’estos 4 La primers anys 6 La rebel·lió de la música ser un ballarí i no morir 8 Com en l’intent 9 Música, per què?

10 Pasqual Rubert “el ceguet” 12 ElEl Saxòfon. més jove dels vent-fusta memoriam 15 InVicente Piera Colomer a 16 Entrevista Vicent Traver Calzada 18 Projecte Mozart 19 Opinió ...I L'hivern continua 20 L’alumnat 21 Repertori propi 23 Guia d’audició 25 Diccionari 26 Webs d’interes 27 20 Respostes 28 Altres Patologia del Músic (II) 30 Cursos i dates d’interés

Seguim immersos en canvis... no pot ser d’una altra forma, perquè hem de donar resposta a les necessitats que ens planteja el nostre entorn i reflectir-ho de manera efectiva en la vida del Centre. Alguns dels canvis proposats el passat curs s’han anat consolidant en els últims mesos amb èxit i altres comencen o començaran a materialitzar-se.

Apostem per un Centre d’ensenyaments artístics de qualitat, fomentant des de la infància el coneixement i apreciació de la música, la dansa i les arts plàstiques, sense oblidar-nos de la transmissió de valors a través d’elles, aplicant el model que més s’acoste a la realitat del medi sociocultural on es va a actuar per a desenvolupar un treball òptim.

Tota forma d’ensenyament és susceptible de ser criticada, això si, des del coneixement teoricopràctic dels distints models i les pròpies experiències.

Quan quelcom es planteja fer uns estudis, cal pensar que el que desitja és aprendre. Però la nostra societat és cada vegada més competitiva i els coneixements cal demostrar-los. Hi ha dos maneres: amb la pràctica i amb els títols, la documentació que ens acredita com a posseïdors d’aquells.

Fins aquí tot és correcte, però cal advertir que de vegades cegats per la necessitat o conveniència d’aquest ‘preciat tresor’ (ens referim al títol) ens oblidem del que realment ens va portar un dia ací, el plaer que ens aporta la pràctica artística, siga en l’àmbit i disciplina que cadascú haja escollit. Què preferim per nosaltres mateix o els nostres fills: que sigem capaços de transmetre la nostra sensibilitat a través de l’art o una ‘nota molt bona’ en un exàmen? Queda clar que una cosa no té perquè impedir l’altra però en tot cas, valga dir, que si hem d’escollir, preferim la primera.

Així doncs creem que el que resulta veritablement convenient alhora d’encarar qualsevol tipus d’aprenentatge, i potser encara més si és de tipus artístic, és que el nostre principal objectiu siga la pròpia idea artística, la qual cosa, si tot va bé, a més ens facilitarà el camí per a l’obtenció d’aquell anhelat (quan així és) títol.

Per tot això creem en un model d’escola oberta a diferents interessos i altament participativa, on la comunicació entre els diferents elements que la formen siga fluïda i enriquidora. Una escola que permeta desenvolupar les seves pròpies necessitats i on la suma de totes aquestes cree un marc comú on poder compartir, prendre i donar. També on la creativitat siga un dels pilars, i on les diferents aportacions personals ‘individualitzades’ esdevinguen un pont entre tots els seus membres.

EDITORIAL

EDITORIAL

Un dels mecanismes que hem posat en marxa és la creació d’un jardí artístic que fusiona l’ensenyament musical amb la dansa. Es tracta de sensibilitzar els més petits (de 0 a 7 anys) i posar al seu abast una formació quan més completa millor. Cal aclarir que els resultats d’aquesta etapa no es manifesten sempre de manera imminent però també que, en bona mesura, el que l’infant està aprenent el prepara per a poder projectar i aprofitar en un futur tots aquests recursos.

I això no seria possible portar-ho a terme sense un professorat en permanent formació, i que a més s’il·lusiona i implica en un projecte que any darrere any madura i evoluciona per a la consecució d’uns millors resultats, adaptats en la mesura del possible a allò que ens demanda la també canviant societat.

3

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Les habilitats musicals, en general, s'associen a un millor desenvolupament del llenguatge...

Quan em van informar que al Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana es realitzaria una nova activitat dirigida a xiquetes i xiquets de 0 a 3 anys i els seus familiars, em va semblar una estupenda iniciativa.

Si bé en som molts (i cada vegada més) els que estem convençuts de la importància d’estos primers anys en el desenvolupament personal, també és cert que ara per ara encara hi ha pocs recursos dirigits per a xiquets d'estos trams d'edat o els seus pares, per això, són tan interessants propostes com la de Primers sons / primers moviments.

Els primers anys de vida constitueixen una etapa fonamental, ja que s’hi configuraran les habilitats bàsiques que possibilitaran una equilibrada relació amb l'entorn. En estes edats (de 0 a 3) és quan tenen lloc els majors progressos evolutius de tota l'existència, d'ací la importància que les xiquetes i xiquets cresquen en estos primers anys envoltats d'estímuls adequats i d'un bon entorn afectiu i educatiu que els ajude en el seu desenvolupament integral.

Els objectius de Primers sons / primers moviments són, entre altres, proporcionar als menuts experiències musicals (sobretot utilitzant la veu dels pares), ajudar en el desenvolupament del llenguatge i de forma especial afavorir el vincle afectiu entre el xiquet i els membres de la seua família.

El fet que l'activitat vaja dirigida als xiquets i els seus familiars (pares i germans) de forma conjunta, ja en si, ajuda a afavorir el vincle afectiu entre ells, i açò ens sembla especialment interessant, ja que en el camp del desenvolupament infantil considerem que per a produir-se un creixement emocionalment sa del xiquet és important que s'establisca una inclinació “apego” segura, entenent per inclinació aquell vincle emocional

4

especial que es dóna entre el xiquet i el seu cuidador primari.

Establir vincles segurs en la primera infància proporciona salut física i emocional, aporta benestar al xiquet al llarg del seu desenvolupament i té importants conseqüències en el seu funcionament posterior: en les relacions del xiquet amb els seus pares, amb els seus iguals, amics i germans, en les competències escolars, en el joc, en l'autoestima etc.

Un altre dels objectius de primers sons / primers moviments que volem destacar és que mitjançant les activitats que es realitzen s'afavoreix el desenvolupament del llenguatge.

Està clar que el llenguatge és el mitjà de comunicació més important i és la base per a la resta d'àrees del coneixement, especialment de la lectura i de l'escriptura (que ens permetran accedir a les altres).

La complexitat de l'adquisició del llenguatge sovint se'ns escapa, mentre que es tracta d'una habilitat quotidiana des dels primers dies de vida.

Per açò i perquè considerem que hi ha una important relació entre adquisició del llenguatge i els elements musicals, ens semblen molt interessants les activitats que pares i fills realitzen en primers sons... per a afavorir el llenguatge i previndre o minimitzar possibles dificultats En Primers sons es canta, i sabem que la veu d'una mare o d'un pare, amb el seu timbre tan personal i amb la seua capacitat de transmetre emocions directes, és insubstituïble. Cantant-los als xiquets exercitem la seua memòria, augmentem el seu vocabulari, facilitem la seua capacitat de comprensió, els transmetem el nostre estat d'ànim i els fem gaudir.

programació BURRIANA esta activitat, a més aconsegueix que pares i fills dediquen un temps a la setmana per a estar junts realitzant una activitat conjunta...

Les habilitats musicals, en general, s'associen a un millor desenvolupament del llenguatge: increment de la memòria auditiva, millora de la discriminació auditiva, augment de la capacitat d'escolta, major vocabulari, millor comprensió.

Hi ha una sèrie d'exercicis que des del món de la logopèdia sempre ens hem plantejat com a bàsics, tant respecte a xiquets amb dificultats de llenguatge com en xiquets que es troben en procés d'adquisició d’este.

Estos exercicis estan intrínsecament relacionats amb el món de la música.

OCTUBRE Dansa: DIUMENGE 1 a partir de les 17.30 h Teatre Payà La cerillera Música: DIUMENGE 1 a partir de les 19.00 h Caixa Rural San Josep D’Arlés a Jerez de la Frontera Pedro Navarro (guitarra), Igor de Melo (percussionista) DIUMENGE 15 a partir de les 19.00 h Teatre Payà Concert per l’Orquesta Jove Supramúsica DILLUNS i DIMARTS 23 i 24 en horari escolar Teatre Payà Un dia en l’ópera Exposicions: DIVENDRES 6 a les 20.00h CMC La Mercé Exposició fotogràfica de Joaquín Bosch

Per exemple, juguem amb els xiquets que aprenguen a descobrir el món sonor (cal aprendre a escoltar tant com a parlar): fent-los escoltar sons del propi cos: mans, peus, boca, escoltant sons que es produeixen en el món que li envolta: aigua del lavabo, caiguda d'objectes, un cotxe que passa, moure un pot ple de cigrons o pedres (soroll) i després moure un pot buit (silenci).

Música: DIUMENGE 5 a les 19.00h Centre Social de la Caixa Rural “Al voltant de Mozart” per Mª José Martos (soprano) i Marisa Blanes (piano)

Els ensenyem també que descobrisquen les qualitats sonores: intensitat, durada, to, timbre).

Exposicions: Fins al 19 de novembre.

Exposició Fotogràfica de Joaquín Bosch CMC La Mercé

Els ensenyem a emplaçar la font sonora (d'on ix el so?) i realitzem exercicis de ritme (imitar seqüències rítmiques, diferenciar ritmes ràpids, lents...)

Teatre: DIVENDRES 3 a les 22.30h Teatre Payá “El cel dins una estança” per Bambalina

Hi ha una sèrie de mobilitzacions específiques dels òrgans que intervenen en la fonació a les quals en logopèdia coneixem com a praxis bucofonatòries. És una espècie d'entrenament per a poder exercitar els òrgans que intervenen en el parla i millorar-la.

DIUMENGE 5 a les 17.30h Teatre Payá “Nemo” per Les Bouffons

Així, juguem amb la llengua, amb les galtes, amb la musculatura dels llavis, amb l'expressió facial, per a previndre o corregir determinades dificultats del llenguatge .

Tots estos exercicis estan molt relacionats amb els exercicis de cant, vocalització i audició de viola, etc. que es realitzen en Primers sons / Primers moviments. Vos assegurem que ajuda a previndre posteriors dificultats o a millorar-les quan ja s'han instaurat.

En definitiva, crec que ha estat una idea excel·lent posar en funcionament esta activitat, que a més aconsegueix que pares i fills dediquen un temps a la setmana per a estar junts realitzant una activitat conjunta, cosa que, en els temps que corren, on sembla que tots estem sempre massa ocupats, no és gens menyspreable. L'única cosa que lamente és que les meues filles se'ls haja passat l'edat de poder inscriure's.

Crec que hauríem gaudit moltíssim.

Lina Puig Fabregat Pedagoga/Logopeda Responsable del programa municipal d'atenció al desenvolupament infantil de 0 a 3 anys (ADI).

NOVEMBRE

Reclam: DIMARTS 7 Mercat ambulant “Freaks. Itinerant músico teatral” per GOG i MAGOC DIVENDRES 10 a les 22.30h Teatre Payá “Locomotivo” per Manolo Alàntara

DESEMBRE Música: DIUMENGE 3 a les 19.00h Centre Social de la Caixa Rural “Concert de flauta i piano” per Maria Bernat (flautista) i Marc Pia (pianista) Exposicions: DIVENDRES 1 CMC La Mercé “Betlem” de Teresa Casinos III Concurs fotogràfic “Tardor en el Clot” Teatre: DIVENDRES 1 a les 22.30h Teatre Payá “Monólogos del rey de las pequeñas cosas” per Luis Piedrahita DIUMENGE 3 a les 17.30h Teatre Payá.

“El gat Zorbas i la gavina Afortunada” pel Centre Teatral Escalante

5

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

6

En els darrers anys corre com un rumor d'aigua fresca la idea que l'educació musical i instrumental potser, i tan sols potser, no s'ha impartit —almenys al nostre Regne d'Espanya— d'una manera pedagògica o, almenys, fructíferament educativa.És curiós, parar-se tan sols a pensar com en el país de la pinta, la marraixa, la «farda» de llunars, la banda del poble, la falla i la gaita; amb tant d'«art» comencem ara a aguaitar tímidament al balcó europeu del progrés educacional i de la música com a mitjà creatiu, dinàmic, lúdic i professional.

i efectiva.

Si u tira la vista arrere i mira amb les ulleres de prop, veurà una educació musical estricta, encabotada a ensenyar uns objectius merament acumulatius amb una intenció claríssima: fer grans intèrprets i executants en el menor temps possible. Que quede clar: l'esperit creatiu no es fa. Naix, no? Ací no es busca personatges que es preocupen per fer noves obres, o que s’embadalisquen escoltant el Rèquiem, o que simplement els nasca engronxar-se al so d'una melodia. Ací s'estudia solfeig i instrument. I quan el pobre pupil desgraciat ja està prou enfornat per a engrossir les files d'una banda o orquestra, l'encaixen en el 20é faristol a passar fulls i a tocar els divissi.

La qüestió que ens plantegem és: podem concebre el creixement evolutiu de la capacitat d'expressió sonora del xiquet alineada a l'aprenentatge de la música? És a dir, podem projectar dins d'un procés educatiu unitari l'estimulació sensoperceptiva i motorexpressiva dels primers anys del xiquet com un antecedent i, més avant com un curs paral·lel a l'educació musical? O dit encara d'una altra manera: podem plantejar-nos l'adquisició d'un llenguatge musical de la mateixa manera que adquirim el llenguatge verbal, des de l'exercici quotidià, parlant-lo?

Segons el pedagog Pascual Pastor: «El xiquet és, s'ha dit, un univers de cent llenguatges. Sovint, a l'eixir de l'escola se’n queda només amb un. La música, abans de constituir-se en una disciplina que cal ensenyar, és una dimensió de l'expressió humana. Perquè la música no esta fora de l'home. Està en l'home. És l'home l'element material de la música, el so, així com l'ordenament formal dels seus paràmetres són virtualment a l'abast de tot ser humà.

En fi, hem viscut en un segle tal vegada fosc i sinistre en què la creativitat, el moviment, la llibertat educacional i el voler ser una altra cosa que no fóra instrumentista era una cosa molt mal vista i en certa manera perseguit per molts personatges amb aires de cacics del món musical. Però heus ací que ara pareix que les coses canvien de torna.

“Així entès, l'aprenentatge gramatical i la sintaxi de la música, com una disciplina, seria llavors una ferramenta funcional al servei de l'educació de l'expressió amb els sons”. Tenint en compte que este fragment es va gestar a mitjans 1982, i el que segueix a continuació és un poc més antic, hem de reflexionar que eixe camí que creiem estar desbrossant des de fa relativament poc de temps, ja es va començar a marcar anys arrere, quan a Europa el desenvolupament educatiu musical estava ja en plena ebullició.

Els abans detractors de la modernització de la pedagogia musical pareix que ara són els protectors de les noves corrents educacionals. Per açò no hem de deixar de mirar amb un cert recel i preocupació el xicotet camí que s'està obrint en la jungla musical del nostre país. Si bé és cert, s'hauria de trencar una llança per tots eixos quixots de la música que se'ls va prendre per bojos al creure en una educació musical més progre

Però clar, a Espanya era en certa manera absurd per a uns, obvi per als altres, voler importar elements tan radicals com la pantonalitat, els carillons intratonals o els tubs sonors. Per açò, és excitant veure com alguns organismes, centres docents i col·legues de professió estan prenent des de fa uns anys una nova concepció sobre la pedagogia musical, realitzant una exhaustiva autocrítica sobre el seu treball i la seua docència.

programació CASTELLÓ Però serà açò alguna cosa efímera que en pocs anys quedarà com un eco tardà o, esta actitud s'anirà solidificant amb el temps i donarà forma a un sistema educatiu eficaç i autorregulable? En fi, siga el que siga, esperem que siga bo per als nostres alumnes i que els faça millor personetes del que havien de ser. Finalment, una visió un tant àcida i arriscada, però realment té la seua raó de ser:

decàleg per a educadors 1. El primer pas pràctic en qualsevol reforma educativa és fer-lo.

2. En educació, els fracassos són més importants que els èxits. No hi ha res tan depriment com una història d'èxit.

3. Ensenyem a tall del perill.

4. Ja no hi ha mestres. Només hi ha una comunitat d'aprenents.

5. No desenvolupem una filosofia de l'educació per als altres. Desenvolupem-ne una per a nosaltres mateixos. Potser algú desitjarà compartir-la amb tu.

6. Per al xiquet de cinc anys l'art és vida i la vida és art. Per al de sis anys la vida és vida i l'art és art.

El primer any d'escola és un fita en la història del xiquet: un trauma.

7. L'antic enfocament: El mestre té informació, l'alumne té el cap buit. L'objectiu del mestre: introduir informació en el cap buit de l'alumne. Observacions: al començar, el mestre és un imbècil. Al final l'alumne és un imbècil.

8. Al contrari, una classe hauria de ser una hora de mil descobriments. Però el primer pas és que el mestre i l'alumne han de descobrir-se recíprocament.

Per que deu ser que els únics que mai s'examinen per a ingressar en els seus propis cursos són els mestres?

10. Ensenyar sempre de manera provisional. Ningú té el mètode absolut.

Murray Schafer El Rinoceront en l'aula. Ed. Ricordi.

Sven Varcárcel i Marsà Professor de Violí

AUDITORI OCTUBRE Música: DIJOUS 5 a les 19.00h Orquesta Internacional de Praga Obres de Mozart, Schubert, Vivald, Ravel i Dvorak DIVENDRES 6 A LES 22.30h Achtung Babies. Tribute show U2 DISABTE 7 a les 20.00h La caja negra DIVENDRES 13 a les 23.00h Chambao DIMARTS 17 a les 20.00h Vicenta Segarra, mezzosoprano. Alfonso Alverto, tenor.

Antonio Verchili, baríton. Gloria D’Amato, piano.

Cançons napolitanes i àries i duos d’òpera i sarsuela DIJOUS 19 a les 20.00h Andrei Gavrilov “Nocturns” de Chopini “Sonata n. 8” de Prokofiev DIVENDRES 20 a les 23.00h Kirk Lightsey & Jesper Lundgaard (Jazz) A les 00.00h Lucho Aguilar Trio (Jazz).

DIMECRES 25 a les 20.00h Pinchas Zukerman, violí i viola. Marc Neikrug: piano.

Bach, Schumann, Mendelssohn, Shostakovich.

NOVEMBRE DIVENDRES 3 a les 20.00h Philharmonia orchestra Mikhail Pletnev: piano. Charles Dutoit: Deirector.

Sibelius, Grieg, Berlioz DIMECRES 8 a les 20.00h Orquesta del Palau de les Arts “Reina Sofia” de València.

Zubin Metha: Director Beethoven DILLUNS 13 a les 20.00h Michals Kontaxakis: guitarra (guanyador del XXXIX Certamen Internacional de Guitarra “Francisco Tarrega” de Benicàssim.

DIMARTS 14 a les 20.00h Concert homenatge al baríton Manuel Ausensi DIVENDRES 17 a les 23.00h Christian McBride Band (Jazz) A les 00.00h Donato Marot Trio (Jazz).

DILLUNS 20 a les 20.00h Chambre Orchestra of Europe Maria Joao Pires: piano. Emmanuel Krivine: director Weber, Beethoven, Brahms.

DESEMBRE

En fi, hem viscut en un segle tal vegada fosc i sinistre en què la creativitat, el moviment, la llibertat educacional i el voler ser una altra cosa que no fóra instrumentista era una cosa molt mal vista...

DISSABTE 2 a les 20.00h Kremerata Bàltica. Gidon Kremer: director artístico Beethoven, Schumann, Tchaikovsky, Shostakovich.

DIMARTS 12 a les 20.00h Moonwinds, octet de vent Joan enric Lluna: director artístic Salieri, Mozart, Martí i Soler.

7

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

Miguel Piquer

Quants de nosaltres hem somniat ser no un ballarí, sinó el ballarí més bo, poder ballar les peces que tantes vegades hem vist representades, ja siga en vídeo o en algun teatre per les millors figures de la dansa.

Però tots no hem tingut la sort de complir eixe somni. Normalmente es diu que no estàs en el moment oportú ni al lloc adequat. Moltes vegades les oportunitats passen pel nostre costat sense a penes adonar-nos-en o parar-los atenció.

com ser un ballarí i no morir en l'intent

Més fàcil pot ser amb l'ajuda d'un professor, una amistat o un centre, que s'interesse com a guia per a obrir portes i facilitar-nos el camí o simplement marcar-nos unes pautes. No hi ha una fórmula ni una vareta màgica que puga resoldre el problema. Cada persona és diferent i també ho són les seues circumstàncies. El que sí que puc és facilitar algun suggeriment interessant, gràcies a la meua experiencia, primer com a alumna i ara com a professora i directora del Conservatori Professional Municipal de Dansa de Riba-roja de Túria.

Primer ens plantejarem si la formació que estem rebent és la correcta. Per a saber-ho, el millor és pendre classes en cursets o proves amb diferents professionals en distints centres o acadèmies. D'esta forma podrem recollir les seues valoracions objectives sobre nosaltres i saber el nivell que tenim respecte a la resta d'alumnes, això ens aprofitarà per a conéixer i saber les possibilitats que tenim.

Triar el centre més propici per a continuar i finalitzar els estudis de dansa seria el següent pas, abans de manifestar una mala formació que puga ser perjudicial fins i tot per a la salut, ja que podria tindre conseqüències físicament greus, i això retardaria el nostre aprenentatge.

Una vegada encaminats, el treball concerneix l'alumne i el mestre. És un intercanvi de motivació, d'il·lusió, de dedicació sense límit… de respecte, de complicitat. És a dir, la preparació deu ser al màxim, en classe i fora d'ella.

El centre també té les seues responsabilitats en esta preparació.

Ha de ser obert, que impulse l'intercanvi amb altres escoles sense pors ni generar competències, que promoga l'assistència a cursets amb uns altres professionals, i ha d’assolir que els alumnes amb una vasta preparació es presenten a concursos i audicions, on puguen mesurar el seu talent.

Açò sens dubte ens obrirà portes a la realitat que anhelem, i ens oferirà un ventall d'oportunitats entre les quals escollir. Però no podem oblidar las renúncies que açò comporta: moltes vegades deixar la família, els amics, els estudis, la ciutat… i, com no, dedicar el nostre temps a assolir eixe somni, que pot derivar en un final de fracassos i frustracions si no estem ben preparats psicològicament i no tenim el suport de la nostra gent.

Per a ser un bon ballarí i no morir en l'intent, ens ajudarà que les nostres pretensions siguen realitzables, no impossibles; ser humil, company dels nostres companys; ser perseverants, cabuts, insistir i no tirar la tovalla a la primera de canvi; no tindre plessa, a cada u li arriba el seu moment, açò és, no precipitar-se per a que tot vaja per on ha d’anar.

Carmen M. Andrés

Un artista no ha de donar-se per vençut, ja que l'art és molt subjectiu i sobre gustos no hi ha res escrit. El no ja el tens, has de de buscar el sí. I com digué Makarova en la serie Ballarina, val la pena tant de sacrifici? La resposta és SÍ.

8

Rosa Mª Folgado Costa Directora del Conservatori Professional Municipal de Dansa Riba-roja de Túria, 31 d'agost de 2006

EDUCACIÓ I PEDAGOGIA

La importància de la música en l’intel·lecte.

Benefici per a altres camps cognitius.

Ja des de Pitàgores es creïa en el vincle de la Música amb la medicina, el seu poder màgic i curatiu. Si la medicina purificava el cos, la música purificava l’ànima.

Segons investigacions neurobiològiques, la música pot produir importants canvis en l’organisme: accelera o retarda les principal funcions orgàniques (ritme cerebral, circulació, respiració, digestió i metabolisme), incrementa o disminueix el to i energia muscular, modifica el sistema immunitari, altera l’activitat neuronal en les zones del cervell implicades en l’emoció i incrementa la resistència per al treball i activitats d’alt rendiment.

Intel·lectualment la música desenvolupa la capacitat d’atenció i afavoreix la imaginació i capacitat creadora.

Estimula la capacitat de concentració i la memòria a curt i a llarg termini, el sentit de l’ordre i l’anàlisi.

Manté en actiu les neurones cerebrals, cosa que facilita l’aprenentatge, exercita la intel·ligència i afavoreix l’ús de diferents raonaments.

El Dr. Richard Franckowiat, de l’Institut de Neurologia de Londres, va comprovar en les seues investigacions que els hemisferis del cervell estan més desenvolupats en els músics. També va descobrir que el lòbul temporal en l’escorça cerebral és més pronunciat en els músics. Aquesta zona està relacionada amb els processos del llenguatge.

He parlat potser amb molts tecnicismes, però el que de veritat ens interessa és saber què estem regalant als nostres fills i filles quan decidim que estudien música.

Cal pensar que l’escola de música no és una guarderia, un lloc on poder-los deixar quan eixen de l’escola i així els adults tenim un temps lliure per nosaltres. És molt més que tot això.

I si a la música li afegim el factor moviment corporal, ja tenim el desenvolupament complet (cos i ment).

Les últimes conclusions a què han arribat metges i músics que combinen el moviment del cos amb la música ha estat que aquesta activitat retarda o controla l’Alzheimer.

Anna Vèrnia i Carrasco Professora de Trompeta BIBLIOGRAFIA Hernández González, Eduardo. La música y el desarrollo cerebral infantil [en línea] <http://www.psicologiaonline.com/infantil/musica.shtml> [consulta: 24 de juliol de 2006] Sergeant, Justine. La música, el cerebro y Ravel [en línea].

Elementos nº 35, vol. 6, julio-septiembre, 1999 <http://www.elementos.buap.mx/num35/htm/35.htm> [consulta: 24 juliol de 2006]

programació CASTELLÓ Cantar o tocar algun instrument possibilita l’autorelació, augmenta l’autoestima i contribueix a la integració social.

En el Journal Nature del 23 d’abril de 1998 apareix un article que fa referència a investigacions de la Universitat de Münster (Alemanya) en les quals descobreixen que les lliçons de música en la infantesa engrandeixen el cervell.

La música pot desenvolupar, en els més xicotets, àrees cognitives, socials, emocionals, afectives, motrius, del llenguatge o capacitat de lectura i escriptura.

Requereix operacions mentals. En la seua pràctica estan la vista, audició, motricitat i processos cognitius i emocionals relacionats en la interpretació i apreciació.

L’estudi neurocognitiu de les funcions musicals ens ajuda a entendre com s’organitza el cervell en aquestes operacions.

Aquest art ens facilita l’aprenentatge de les matemàtiques i els idiomes; açò es manifesta millor si comencen l’aprenentatge dels sons sobre els tres anys, o abans i tot.

Cantar o tocar algun instrument possibilita l’autorelació, augmenta l’autoestima i contribueix a la integració social.

També mitjançant l’educació musical afavorim la sensibilitat estètica. Susan Langer considera que la música és l’art que millor pot expressar els sentiments.

DIVENDRES 15 a les 23.00h David Kikoski Trio (Jazz) A les 00.00h Alfredo Sanz Trio (Jazz) DISSABTE 16 a les 20.00h Orquesta de València Christoph Berner: piano. Walter Weller: Director Mozart, Beethoven.

DIMARTS 19 a les 20.00h.

Sandra Minguez i Manuela Muñoz: soprano. Javier Bovea: tenor. Salvador Peris: baríton. José M. Giordano: piano. Àries i duos de sarsuela i òpera.

DIVENDRES 22 a les 20.00h Orquesta Sinfònica de Castelló José Franch Ballester: clarinet.

Salvador S. López. Director Turina, Copland, Albèniz.

DIJOUS 21 a les 20.00h Stravaganza Köln. Bach DIMECRES 27 a les 21.00h Les petits Chantteurs de Saint Marc (Los chicos del coro).

9

HISTÒRIA EN 3D

musical –interpreta también piano, guitarra, mandolina, laúd y saxofón-, se notan en él grandes progresos conseguidos desde la última visita que nos hizo”; altres crítics, com el seu mentor José María Zugazaga, no poden evitar transmetre l’afecte i l’admiració cap al músic: “Ante ellos, un concertista joven, casi un niño, que sólo cuenta dieciocho años. El muchacho, con un leve bozo oscuro sobre el labio superior, lleva gafas oscuras para ocultar las cuencas de sus ojos, vacías por la explosión de una bomba. El joven Pascual Rubert dio el dia anterior un concierto de acordeón, de guitarra y de mandolina, concierto donde hubo fuego, pasión, ternura y delicadeza, todo al mismo tiempo. Hubiera querido tocar el piano, pero no había ninguno en la Agrupación”.

Una nit plujosa de Santa Cecília algú que encara no havia complit els díhuit anys, captivat per l’influx sentimental i emotiu de la pluja, va composar una peça musical que va titular “Noche romántica”. En la composició s’escoltava la remor del vent xiulant entre les fulles dels arbres, fins que el vent s’atura; continua bufant, dolçament, mansament, i retornen els compasos inicials. Un exemplar manuscrit d’esta obra va ser presentat per José María Zugazaga, un escriptor i alt funcionari de la Dirección General de Prensa del règim del general Franco, en el Registro General de la Propiedad Intelectual de Madrid el dia 28 d’abril de 1954, dins d’un recull titulat Cuaderno Musical nº 1, en nom del seu autor, Pascual Rubert Ramos.

La composició, que l’any 1954 obtindria el tercer premi en el I Concurs de Composicions originals per a acordió, havia estat estrenada, juntament amb altres peces de l’autor, en Radio Castilla de Burgos el dia 4 de maig de 1953, estrena de la qual la premsa de l’epoca se’n va fer ressò amb crítiques contundents: “Pascual Rubert, joven castellonense que cursa con notable brillantez estudios de piano, acordeón y otras disciplinas en el Colegio de la Organización Nacional de Ciegos en Chamartín (Madrid), ha actuado recientemente en Burgos, donde ha conquistado grandes éxitos. En la emisora local Radio Castilla interpretó, con su acordeón, un concierto a base de obras de Brahms, Monti, José Mallén y otros autores, y al final “Levando anclas”, la marcha de la Marina norteamericana con unas variaciones suyas, de gran dificultad técnica. Además, Rubert estrenó un vals compuesto últimamente por él, titulado “¿Por qué no vivir?”, muestra de sus grandes posibilidades y de su temperamento de artista”.

Trobaríem si els buscàrem més qualificatius del mateix tenor en els articles dedicats a Pascual Rubert per la premsa i pels crítics. Alguns fan referència a les seues habilitats musicals des d’un punt de vista més objectiu: “domina el piano, compone también inspiradas partituras”, “consagrado por entero a su vocación 10

Resulta paradoxal pensar que una persona capaç d’haver merescut crítiques tan emotives, una personalitat a la qual se li ha dedicat la nostra escola municipal de música, haja estat rellegada a l’oblit més cru. Si preguntàrem a qualsevol alumne del Centre Municipal de Cultura La Mercé o de l’Escola de Música Pasqual Rubert qui era, o a què es dedicava, o què havia fet Pascual Rubert, amb tota probabilitat o bé alçaria els muscles o bé diria que no ho sap.

Pascual Rubert Ramos va nàixer al nostre poble, Borriana, el dia quinze de gener de 1935. Quan tenia quatre anys, l’any 1939, jugant en casa dels seus avis, a les Alqueries de Santa Bàrbara, va trobar un artefacte explosiu que li va esclatar i el va deixar privat del sentit de la vista. La gent començà a referir-s’hi afectuosament com Pasqualet el ceguet. Començà a estudiar bandúrria quan tenia huit anys amb el mestre i compositor José Mallén, cec també com Pascual i vinculat a l’Organització Nacional de Cecs, qui el va iniciar tant en la música com en el braille. Als tretze anys es va incorporar a una rondalla com a bandúrria primera. Per mitjà de José María Zugazaga es traslladà a viure al Colegio Nacional de Ciegos de Chamartín i es va inscriure en el Real Conservatorio de Música y Declamación, on estudià piano i acordió, a més de dominar la guitarra, la mandolina, el llaüt, la bandúrria i d’iniciar-se en el saxòfon. Aquesta és la seua època més activa, tant pel que fa a les actuacions públiques com pel que respecta a la composició musical. Entre 1954 i 1955 consta l’entrada en el Registro General de la Propiedad Intelectual de Madrid de diverses obres seues: ¿Por qué

programació CASTELLÓ DIJOUS 28 a les 20.00h Orquesta Sinfònica del Mediterrani Schola Cantarum d’Algemesí José V. Ramón Segarra: Director EXPOSICIONS Del 26 d’ocutbre al 12 de decembre Vicent Cortina. Dibuix, pintura i talla.

Del 21 de decembre al 2 de febrer.

Amat Bellés. Mostra antològica TEATRE PRINCIPAL

no vivir? (vals/bolero), Triste recuerdo (vals), Noche romántica (vals), Vana esperanza (fox moderato), Un paseo por Madrid (pequeña mazurca), A nuestra despedida, Ansias de ser. Acabà els estudis i se’n tornà al seu poble, on començà a dedicar-se a la docència.

Per les seues classes particulars de música van passar molts jóvens, als quals i a les quals ell ensenyava a cantar, a tocar tant la guitarra com el piano i l’acordió i a assaborir la música dels clàssics publicats per la Deutsche Grammophon. A poquet a poquet sa casa va anar convertint-se en un centre de reunió on es parlava de música, de literatura, de cinema i, també, de política, sobretot de política local. Durant gairebé dues dècades diverses generacions de jóvens van tindre la fortuna de respirar l’aroma de la seua saviesa dosificada a miquetes al llarg de les seues classes. Pascual els ajudà a créixer com a persones, i no ho degué fer malament perquè quasi totes les persones més notables del nostre poble van ser deixebles seus. Entre les seues iniciatives personals cal recordar que a principis de la dècada dels setanta creà una coral de vint-i-quatre veus que assajà periòdicament durant alguns anys, sense oblidar la seua reivindicació constant d’una Casa de Cultura per al nostre poble que poguera acollir concerts, conferències, teatre i exposicions.

DIMECRES 4 d’octubre Grup de teatre del Maset de Frater. “Insomio” DIJOUS 5 d’octubre.

Magüi Mira, “Una noche con Molly Bloom” DISSABTE 14 d’octubre.

Rosa M. Sardà. “Wit” de Margaret Edson.

MUSEU DE BELLES ARTS Del 28 de setembre al 29 d’octubre Chimo Serrano. Fotografies.

Del 4 d’octubre al 12 de novembre Eduardo Rosales. Aquarel·les i dibuixos.

Del 14 de decembre al 21 de gener.

Etnològia. Instruments ceràmics sonors ESPAI D’ART CONTEMPORANI Del 20 d’octubre al 21 de gener.

Autores varies Cyberfem.

Feminismes en l’escenari electrònic.

Del 20 al 24 de novembre A. Miralda-A.Rios. Tramussos i cacahuets pel Centre Teatral Escalante

programació VALÈNCIA PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA OCTUBRE

Pascual Rubert Ramos va morir jove, als quarantahuit anys. Potser van ser les limitacions que la seua deficiència visual imposava al seu esperit enorme i inquiet, potser les cartes que tan devotament li llegia periòdicament la seua germana no transmetien allò que ell volia escoltar, potser alguna miserable depressió se’l va anar menjant a poc a poc. El fet és que Pascual va decidir anar-se’n i ho va fer. Vint-i-tres anys després ja és hora de començar a recordar-lo.

DIMARTS 17 a les 20.15h. Sala Iturbi ESTIL CONCERTANT Juan Luis Martínez, director; Alexander Herold, director d'escena Cicle d'Òpera Clàsica i Barroca (I) DIMECRES 18 - 20.15h Sala Iturbi - 20.30h Sala Rodrigo ANDREA LUCCHESINI, piano Robert Schumann: Papillons, Carnestoltes; Fryderyk Chopin: 24 Preludis

Mar Garí i Palau Professora IES Jaume I Burriana 11

HISTÒRIA EN 3D

Ad

o

e lph

Sa

x

El saxòfon és no només un instrument, sinó una gran família, alguns membres de la qual són desconeguts.

Este instrument és considerat modern perquè va ser inventat al s. XIX, fa relativament poc de temps si comparem amb altres instruments de vent-fusta com és la flauta, que ja existeix des de la més remota antiguitat. El saxòfon, igual que tots els instruments, ha patit una evolució ràpida atesos els avanços que ja existien en el moment de la seua invenció. troballes d’embocadures de doble llengüeta de canya a més de representacions iconogràfiques que ens confirmen que ja existien a l’Egipte, però els avantpassats més directes de l’oboè són per un costat l’aulos dels grecs, que va donar lloc a la tibia romana, i per altre costat al zamr egipci.

El fagot és considerat el més modern dels instruments de llengüeta doble, i es tracta d’un tub lleugerament cònic que constitueix el baix dels instruments de ventfusta. La forma del fagot sorgeix d’un estrany instrument ideat a finals del s. XVI, però només al s.

XVIII aparegué el verdader fagot, denominat en francès dulcian o doulcine.

El clarinet, instrument de llengüeta simple i tub cilíndric, va ser inventat cap al 1700 pel constructor alemany de flautes Johann Chistoph Denner, de Nuremberg. Procedia d’una antiga família d’instruments anomenada els chalumeau, utilitzats en la primera meitat del s. XVIII. La llengüeta del clarinet es col·loca directament en l’embocadura subjectada per l’abraçadora.

La família d’instruments de vent fusta està formada per tots aquells instruments que en el seu origen es construïen amb este material.

La flauta té els seus orígens en la més remota antiguitat, i se’n troben exemplars en jaciments datats 10.000 anys abans de la nostra era. En aquells moments era un instrument molt simple: un tub cilíndric de canya, os o altres materials amb un forat tallat en un dels extrems que feia de bisell, i una certa quantitat de forats oberts que permetien variar l’altura dels sons en fer passar l’aire pel tub. Les troballes d’aquell moment manquen d’embocadures, per la qual cosa és difícil determinar amb certesa la família a què pertanyen. De tota manera s’han trobat instruments ben conservats corresponents a uns 200 anys abans de la nostra era.

L’oboè, instrument de llengüeta doble, també és antiquíssim. Es diu que uns 2000 anys a. de C., hi ha 12

I finalment tenim el saxòfon, el més jove dels vent-fusta, ja que va ser inventat entre 1840 i 1846 per Antoine-Josep Sax, clarinetista belga nascut el 6 de novembre de 1814 a Dinant, apodat Adolphe i conegut amb este nom per ser l’inventor del saxòfon, ell li dóna nom a l’instrument: sax del seu propi cognom i phone del grec, que significa «so». S’assembla al clarinet en el broquet i la llengüeta simple, però amb diferències notòries: el clarinet es construeix inicialment amb fusta i el saxòfon amb coure, a més a més el clarinet és un tub cilíndric i el saxòfon cònic. Sembla que podria haverhi una errada en el que s’està dient, ja que hem començat explicant que: «La família d’instruments de vent fusta està formada per tots aquells instruments que en el seu origen es construïen amb este material».

No és cap error, però sí que podríem dir que no és completa la informació. El saxòfon des del seu origen va ser construït de coure i no mai de fusta, però el so de l’instrument el produeix la vibració que el vent, al passar pel broquet, produeix en la canya, per la qual

programació VALÈNCIA cosa és, igual que la flauta, l’oboè, el fagot i el clarinet, un instrument de la família de vent-fusta.

Adolphe Sax va nàixer en una família vinculada al món musical. Son pare, Charles-Joseph, era fabricant d’instruments, circumstància que afavorí i facilità a Adolphe seguir amb la professió de son pare. Des de la seua infantesa va ser iniciat en l’ofici a més de cursar estudis de clarinet al conservatori de Brussel·les. Per esta raó les seues primeres fabricacions foren clarinets de marfil i flautes que va mostrar en l’Exposició Internacional de Brussel·les l’any 1830.

Sax tenia una idea que l’obsessionava: construir un instrument de vent amb timbre aproximat al dels instruments de corda però dotat de més potència, força i intensitat.

Es trasllada a Paris i crea el seu propi taller, modest al seu inici però ràpidament transformat en una gran fàbrica amb una plantilla de vora 200 treballadors i una fabricació que rondava els 20.000 instruments entre els anys 1843 i 1860. Engrandeix i perfecciona famílies instrumentals tant de metall com de fusta, i registra 26 patents durant els 10 primers anys d’instal·lar-se a París. Entre les patents trobem saxhorns, saxotubes, saxotrombes, un fagot i un clarinet baix de metall al 1851.

El saxòfon va ser patentat l’any 1846 i avui en dia la família d’este instrument la formen 7 membres, i amb una organització molt diferent a la que Sax va donar inicialment. En aquell moment la família del saxòfon es dividia en dos grans famílies de vuit membres cadascuna. Una d’elles afinada en do i fa, destinada a l’orquestra simfònica (mai utilitzats) i l’altra afinada en mib i sib, destinada a les bandes militars. Amb el

DIVENDRES 20 a les 19.30h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALÈNCIA Yaron Traub, director María Rubio, Trompa.

DIUMENGE 22 a les 19.00h. Sala Iturbi CONCERT D'ASTRÉE Emmanuelle Haïm, director Cicle d'Òpera Clàssica i Barroca (II) DIMARTS 24 a les 18.15h. Sala Iturbi ÁNGELES BLANCAS GULÍN, soprano GIOVANNI AULETTA, piano DIVENDRES 27 a les 19.30h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALÈNCIA Yaron Traub, director Anton Bruckner Simfona nº 8 en do menor, A 117

NOVEMBRE DIVENDRES 3 a les 19.30h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALÈNCIA Yaron Traub, director Santiago Cantó, viola DIUMENGE 11 a les 19.30h. Sala Iturbi ORQUESTRA DEL TEATRE MARIINSKI DE SANT PETERSBURG Valery Gergiev, director Alexander Bouzlov, violoncel DIMARTS 7 ales 20.30h. Sala Rodrigo GARY HOFFMAN, violoncel JEAN PHILIPPE COLLARD, piano DIVENDRES 10 a les 19.30h. Sala Iturbi ORFEÒ NAVARRO REVERTER I ORQUESTRA DE VALÈNCIA Yaron Traub, director Ainhoa Arteta, soprano; Katherine Wyn Rogers, mezzosoprano; Christoph Strehl, tenor; Alan Titus, baix-bariton DISSABTE 11 a les 18.00h. Sala Iturbi CORO I SOLISTES DEL TREATRE MARIINSKI DE SANT PETERSBURG Valery Gergiev, director DIMARTS 14 a les 20.15h. Sala Iturbi ORQUESTRA DEL TEATRE DE LA MONEDA DE BRUSSEL.LES Kazushi Ono, director DIVENDRES 17 a les 19.30h. Sala Iturbi ESCOLANIA DE NTRA. SRA. DEL RECORD. ORQUESTRA I COR DE RTVE Adrian Leaper, director Ewa Podles, mezzosoprano DIVENDRES 24 a les 19.30h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALENCIA Libor Pesek, director Trio Parnasus

13

HISTÒRIA EN 3D Sax tenia una idea que l’obsessionava: construir un instrument de vent amb timbre aproximat al dels instruments de corda però dotat de més potència, força i intensitat. nostàlgic. Tradicionalment ha sigut, amb el saxo alt, el més conegut i utilitzat. En les bandes de música desenvolupen un paper melòdic i contrapuntístic important; a més a més gaudeixen d’un repertori interessant com a solistes i han sigut i continuen sent molt utilitzats tant en el jazz com en la música lleugera i actual. Resulten ser instruments molt versàtils i amb moltes possibilitats per a produir efectes, i han mostrat la capacitat d’adaptar-se i fusionar-se amb agrupacions molt diferents.

temps les dos famílies es varen reduir a una, i va quedar la que coneixem actualment, formada per 7 membres afinats alternativament en mib i sib.

Inicialment este instrument constava de 18 claus i la seua extensió cromàtica estava compresa entre el si natural i el re natural agut. Des de la seua invenció fins a avui s’ha buscat ampliar el seu registre, millorar l’afinació, el mecanisme, l’emissió, etc. Les grans marques continuen avui en dia treballant i aconseguint millores que tot instrumentista agraeix.

El saxòfon és conegut per tots, però no així tota la seua família. Començant pel més menut, trobem el sopranino, afinat en mib. És el més agut, i la seua tessitura mitjana és la del clarinet requinto. Gaudeix en general de les mateixes possibilitats. És poc utilitzat, sols en ensembles de saxòfons, i mostra grans dificultats pel que fa a l’afinació i l’emissió. Es caracteritza per tindre un so més aviat penetrant.

Seguidament trobem el saxòfon soprano, afinat en sib i amb la mateixa tessitura mitjana que el clarinet.

En el seu registre greu mostra un so misteriós i intens, en el mitjà un de delicat i en l’agut un de vellutat. Es tracta d’un instrument àgil i perfectament combinable amb els de la seua família, i és el membre més destacable del quartet de saxòfons format per soprano, alt, tenor i baríton.

L’alt, afinat en mib, és l’instrument més utilitzat de la família, encara que avui en dia en l’àmbit de la música contemporània ha perdut la seua supremacia, ja que s’escriu molta música per a qualsevol instrument d’esta família. El seu registre greu sona intens i sonor, el mitjà expressiu, dolç i delicat, i l’agut penetrant. Es caracteritza per ser àgil i virtuós i en el repertori clàssic és el que més s’utilitza com a solista. Es fusiona amb altres instruments com trompes, clarinets, fagots, etc.

Aporta al grup força i vigor.

El tenor afinat en sib sona a l’uníson amb el clarinet baix. En el registre greu el seu so és ple, patètic i sonor, al registre mitjà expressiu, i a l’agut pot resultar 14

El saxo baríton és el més greu del quartet de saxòfons, i desenvolupa un paper important en l’agrupació. Afinat en mib com l’alt, sona una octava més greu que este. Malgrat les seues dimensions, resulta un instrument de còmode maneig, veloç, expressiu i d’unes possibilitats dinàmiques gens comunes en eixa tessitura en l’orquestra.

El saxo baix afinat en sib té la mateix forma que el baríton, però de majors dimensions. És pesant i poc utilitzat, i el seu so resulta agradable, ple i redó. És utilitzat en l’ensemble de saxòfons i per reforçar els baixos en les bandes militars.

Per finalitzar amb la família dels saxofons ens queda el contrabaix. Afinat en mib, sona una octava més greu que el baríton. És molt poc utilitzat, de fet no deuen existir més d’una desena a tot el món. La gran majoria són peces de museu i algun exemplar utilitzat en música contemporània per grans concertistes especialitzats en este estil musical com és Daniel Kientzy. Atesa la seua grandària no va subjectat al coll amb la corretja com tots els anomenats fins ara, sinó que es manté dret mitjançant un suport.

Tots reunits cobreixen una extensió sensiblement igual a la de l’orquestra: no està gens malament, eh?

BIBLIOGRAFIA CHAUTEMPS, Jean-Louis; KIENTZY, Daniel; LONDEIX, Jean-Marie. El saxofón. Barcelona: Labor, 1990 DE CANDÉ, Roland. Nuevo diccionario de la música.

Barcelona: Ma non tropo, 2002 NAVARRO, Joaquín. Los grandes compositores.

Pamplona: Salvat, 1991 PERRIN, Marcel. Le saxophone. Son historie, sa technique el son utilisation dans l’orquestre. París: Editions Fischbacher, 1955 LONDEIX, Jean-Marie. 125 ans de musique pour saxophone. París: A. Leduc, 1971 Imma Martínez i Carles Professora de Saxófon

programació VALÈNCIA

IN MEMORIAM

DISSABTE 25 a les 19.30h.

GIL SHAHAM, violí ORLI SHAHAM, piano DIUMENGE 26 a les 19.30h. Sala Rodrigo GIL SHAHAM, violí ORLI SHAHAM, piano

(Valencia 1923-Burriana 1995)

DIMARTS 28 les 20.15h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE CAMBRA DE BASLILEA David Stern, director Matthias Goerne, baríton

Siendo muy joven y a pesar de la oposición de su familia, Vicente cursó estudios de danza en la Academia del maestro Antonio Carbonell (a quien yo conocí personalmente). El maestro Carbonell me habló sobre las dotes artísticas de Vicente y manifestaba con orgullo haber sido su profesor.

DESEMBRE

Vicente empezó a trabajar en salas de fiestas de Valencia. Unos años más tarde se presento a un casting en Madrid, para viajar a Buenos Aires. Entre varios aspirantes fue elegido para formar pareja con Pepita Lucientes, firmando un contrato por seis meses. La disolución de la pareja en Bolivia la motivó el regreso de Pepita a España.

En la ciudad de La Paz, fundó una academia siendo profesor y cosechando muchos éxitos. Más tarde viajó a Ecuador y fundó otra, obteniendo los mismos éxitos que la anterior, permaneciendo en este último país siete años. Contratado por unos sacerdotes españoles, como profesor de un colegio, viajó a Colombia, contrato donde no había nada lucrativo. Ante este fracaso, fundó otra academia obteniendo gran acogida por la comunidad y la prensa que siempre lo apoyó con elogios; artículos de prensa que conservó hasta su muerte.

Años después conoció a unos señores ecuatorianos dueños del Circo Egred Hermanos, con quienes firmó un contrato como coreógrafo en esta compañía viajando por toda Iberoamérica durante seis años.

Añoró siempre su patria, y decidió abandonarlo todo por su querida España, regresando en 1970. Desde entonces residió en Burriana, en la finca Masquemado que al igual que sus hermanos heredó de sus bisabuelos.

Allá en la masia comenzó una vida de reposo, para compensar así muchos años de trabajo.

Un buen día, yo acompañé a Vicente a una fiesta donde conocimos a Vicentina Calbed, socia del Círculo Medina, quien lo convenció de que le diera unas clases, terminando así un merecido descanso. En 1981 siendo Concejal de Cultura Juanita Tejedo, lo contrató para que prestará sus servicios en la Casa de Cultura, donde permaneció hasta 1989, fecha en la cual adquirió su jubilación. Formó allí varios profesores destacándose Estefanía Tejedo, quien lo reemplazó.

Sus últimos cinco años de vida estuvo delicado de salud. Falleció el 21 de febrero de 1995, en Burriana, terruño de su adorada España.

Mario Restrepo Restrepo Colombia 2006

DIVENDRES 1 a les 19.30h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALÈNCIA Walter Weller, director Doris Adam, piano; Bàrbara Moser, piano DISSABTE 2 a les 19.00h. Sala Iturbi PHILHARMONIA DE PRAGA Jiri Belohlavek, director Martina Zadro, soprano/Fiodiligi; Jana Stefácková, mezzosoprano/Dorabella; Radka Sehnoutková,soprano/DesPina; Pavel Cernoch, tenor/Fernando; Roman Janál, baríton/Guglielmo; Dail Mor, baix/El senyor Alfonso DIUMENGE 3 a les 19.30h. Sala Rodrigo EMERSON STRING QUARTET Integral dels Quartets de corda de Beethoven (I) DIVENDRES 15 a les 19.00h. Sala Iturbi ORQUESTRA DE VALÈNCIA Walter Weller, director Christoph Berner, piano DIUMENGE 17 a les 19.00 Sala Iturbi THE SIXTEEN. THE SYMPHONY OF HARMONY AND INVENTION Harry Christophers, director Gillian Keith, soprano; Robin Blaze, contratenor; Tom Randle, tenor; Christopher Purves, baj DIJOUS 21 a les 20.15h. Sala Rodrigo ESCOLANIA DE NTRA. SRA. DELS DESEMPARATS. ORQUESTRA DE VALÈNCIA Yaron Traub, piano Lawrence Foster, director

programació TORRENT AUDITORI DISSABTE 7 d'octubre - 11.30 hores ORQUESTRA INTERNACIONAL DE PRAGA Vladimir Havlíek, director DISSABTE 11 de novembre - 19.30 hores CARÀCTER MEDITERRANI. Imatges per a un concert.

Direcció escènica: JAUME POLICARPO.

15

ENTREVISTA A

Un taller d'arts plàstiques no es construeix en dos dies, i el que ens ocupa hui no n’és una excepció. Va caldre molt de temps i l’esforç de moltes persones, que allà pels anys setanta van intentar amb gran tenacitat, valentia, moltes idees, molts talents, i sense cap pesseta tirar avant un ideal, un somni i molts maldecaps. Eren els capdavanters de la cultura borrianenca que es reunien, parlaven de projectes culturals i sempre topaven amb el mateix: els diners, fóra de l'organisme que fóra.

Una d'aquestes persones va ser Vicent Traver. Pintor, gravador i escultor, conegut dins i fora de la província de Castelló. Ell va ser professor de dibuix i modelatge allà pels anys setanta i vuitanta, i per les seues classes han passat multitud d'alumnes amb més o menys inquietud, però amb el bon fer del mestre que es deixava l'ànima en cada treball que feien els joves. Vicent va treballar fent classes d'art en diverses ubicacions i en condicions extremes, sense contracte de cap classe, fins a la inauguració de l'actual Casa de Cultura, l'any 1991, aules que va projectar però en les quals mai impartiria classes per dedicar-se plenament al seu ofici d'artista.

Quan va començar la primera acadèmia de dibuix i on estava situada?

Les gestions es van realitzar a l'octubre de 1972, i es va aconseguir un local per a muntar activitats artístiques, acadèmia d'art, exposicions etc. Estava situat a l'antic i mig afonat edifici de l'Auxili Social, al carrer Jesús.

De tota manera, amb bona voluntat i molt d’esforç en un mes va estar en condicions.

En aquella època, quins altres actes culturals hi havia?

Entre altres coses estava la Setmana d’Art. Tenia un pressupost de 150.000 pessetes, i compareixien els prohoms de la ciutat i la cultura, es lliuraven premis culturals, de pintura, etc.

Hi havia una galeria municipal on exposar pintura?

No, no hi havia una galeria municipal, s'exposava en la Setmana d’Art. El local era llogat, i el que es va pretendre en un moment donat va ser dedicar este pressupost a muntar una galeria municipal pròpia. Tindríem la despesa feta per a sempre i podríem oferir exposicions mensuals.

Encara que açò mai va succeir.

El primer intent de crear una galeria d'art va ser al 16

convent de la Mercè. Va funcionar durant un any, i es va inaugurar amb una exposició d'artesania (cobertors), xarrades i conferències.

El segon intent (sempre associat a l'acadèmia), va ser al col·legi Vilallonga, però no va arribar a inaugurarse.

El tercer intent va ser en un local de la Junta Local Fallera (antic taller de taüts de Conejero). El regidor era el Sr. Palomero, i jo vaig arribar a redactar un elaboradíssim estatut que vaig entregar a l'Ajuntament, però mai més se’n va saber...

M'interessaria que recalcares que l'acadèmia d'art sempre va tindre aspiracions de ser una cosa més àmplia; galeria d'art municipal, escola de música, escola de dansa, centre de conferències... és a dir, eixe centre de cultura que demanàvem.

Com era aqueix primer local de l'acadèmia de pintura?

El local el vam haver d’arreglar, pel seu estat d'abandó.

Van quedar disponibles 6x12 metres. No em desagradava encara que tot estava desmanegat en un primer moment, però crec que és important començar així, perquè sabia

ENTREVISTA A que açò a la llarga crearia una necessitat que obligaria l'Ajuntament a ampliar l'acadèmia. Vam trobar una caixa plena d'escaioles procedent de l'antiga aula de dibuix de l'ABC, i val més això que res. Al novembre de 1972 ens van col·locar una pica per a modelatge; mentrestant el fuster Ismael estava fent-me els pressupostos per a fabricar 12 cavallets de pintor, taulers i tamborets. És en esta època quan ens anuncien que es construiria la Casa de Cultura, però ni se sabia com, ni quan, ni en quines condicions.

Quan es comença a impartir classes?

Les classes van començar el dia 11 de gener de 1973.

Va visitar l'acadèmia el regidor de Cultura; les condicions no eren les idònies ni de llums, humitats... i jo muntantho tot a soles. Però la il·lusió i la visió positiva de les coses podia amb els aspectes negatius.

L'acadèmia funcionava perfectament. El nombre d'alumnes creixis i excedia el que pensàvem al principi, ja no cabíem tots.

En acabar el mes, ja eren trenta alumnes els que venien diàriament de 6 a 9 de la vesprada. Per descomptat, a tot açò, jo sense veure un duro ni tindre contracte.

Què teníeu pensat per a la nova Casa de Cultura?

Després d'alguns anys ja es tenia clar que seria en el vell convent de la Mercè. Es tractava de veure què es podia fer amb este edifici aparentment en ruïnes.

Al maig de 1979 teníem molts projectes per a crear un Centre Cultural, que tant de temps havíem perseguit.

La Casa de Cultura era una vella aspiració de molta gent que fèiem el que podíem culturalment parlant. Es feien activitats diverses com la revista Mar i Hort, salons de fotografia, etc., i va haver-hi diversos intents d'organitzar un cor, un taller de teatre, etc. La senyora Juana Tejedo, regidora d'UCD, té el mèrit d'haver unit totes eixes aspiracions i haver-les canalitzades en el projecte d'una Casa de Cultura que englobaria un conservatori de música, escola d'art, biblioteca, escola de dansa, cor, banda municipal, cineclub, grup de teatre, museu, etc. En fi, tot el que ara, més o menys, tracta de desenvolupar l'actual CMC. Les primeres reunions en què van començar a tractar de la possibilitat d'una Casa de Cultura es van fer curiosament en ma casa, i van acudir la senyora Juana Tejedo, Pascual Rubert, Jose Ramón Calpe, Sol Almela, Manolo Bodí, el Sr. Antolín i Norberto Mesado. Pràcticament allí es va traçar l'esquema que actualment funciona.

que cresquera fins a convertir-se en un Centre d'Arts i Oficis reconegut oficialment.

A partir de l'època de regidoria de Juana Tejedo, l'embrió de la Casa de Cultura (ara CMC), va englobar també l'acadèmia d'art i galeria municipal, sent Teresa Godos la seua primera directora. Va començar a regularitzarse la contractació de professors, i es va lluitar per obtindre una certa oficialitat, especialment el conservatori de música. Vaig deixar l'acadèmia d'art ja ben canalitzada per a dedicar-me exclusivament a la meua pintura.

Tanta il·lusió i tanta lluita per aconseguir una escola d'art de prestigi van valdre la pena?

En general crec que sí, però l'objectiu que jo em proposava no es va aconseguir mai. M'horroritza que l'acadèmia d'art acabe sent un lloc on anar a passar l'estona, sense cap ambició artística seriosa.

Vicent em va contar una infinitat de detalls que podrien omplir més d'un llibre, però l'espai disponible en estes pàgines de la revista no és suficient ni adequat per a això. Entre pregunta i pregunta, Vicent, gran conversador i observador, em parlava dels projectes que té entre mans, entre els quals destaca el gran mural de la província, per a la Diputació de Castelló. La xarrada derivava des de les preguntes de l'entrevista a aspectes formals i tècnics del gran mural, des d'on els retrats dels il·lustres personatges castellonencs ens miraven entre grises i blancs de pinzellades sobre el llenç.

Amèlia Gual i Piquer Professora del Taller d'Arts Plástiques Borriana, setembre 2006

Va funcionar de forma normalitzada l'acadèmia de pintura o va tindre els seus alts i baixos?

Els alts i baixos de l'Acadèmia sempre eren deguts a un pressupost irrisori i a una falta de compromís autèntic per les autoritats. Vam recórrer distints locals. Després de l'Auxili Social al carrer Jesús, l'acadèmia es va ampliar amb altres activitats com ara música , dansa, etc. Este primitiu Centre Cultural es va traslladar diverses vegades de local: l'Hospital de Pobres de Sant Blai, el vell col·legi Vilallonga, el convent de la Mercè abans de la seua restauració... Sempre en locals en estat precari, sempre amb escassetat d'espai i de pressupost i sempre amb la mira posada en una cosa en què finalment fracàssarem: 17

PROJECTE MOZART Després d’uns mesos de distància tot es veu amb més tranquil·litat, perquè el lector que estiga llegint estes línies i haja participat d’alguna manera en l’espectacle m’entendrà perfectament (vestuari, perruques, horaris, llargues esperes...).

L’espectacle “Mozart, el petit gran geni” va ser un treball en equip, un gran equip de més de siscentes persones que et miraven totes elles amb un somriure: hi havia que ho feia pels nervis d’eixir a un escenari tan gran per primera vegada; hi havien mirades de complicitat entre companys, pel treball realitzat en equip durant tants mesos; somriures per part dels xiquets que estaven vestits de Mozart o Nannerl; professors transportant una carrossa de punta a punta de l’escenari com si acabaren de comprar-se un cotxe d’alta gama, i així munts de gent i gent desconeguda que ens recompensava la faena feta.

I ara ve la pregunta del milió! Què farem el proper any? Repetir l’any de... podria resultar massa rutinari, canviar la línia de treball és córrer un altre risc; el millor que podreu fer és esperar el propers números de la revista, on rebreu la informació de la nova cursa per a este proper curs.

Ja per acomiadar-me em permet el luxe de dirvos que particularment em quede amb eixos somriures, i deixe allò de posar-li nota per a la gent que entén d’estes coses.

Natàlia Lapuerta i Canós Professora de Flauta Travessera

18

OPINIÓ

Quantes vegades ens arribem a plantejar açò de la dansa? Dic açò com a ofici, com forma de vida, com el que és per a nosaltres. Si no és prou difícil poder arribar a un determinat nivell tècnic i artístic per a treballar, damunt, després, t'enfrontes a la pitjor revàlida (però no l'última): trobar treball. Perquè estos no és que abunden en cap camp, però fills meus!, en este sembla que els rifen com a bitllets de loteria primitiva, però la diferència econòmica és substancial.

Després, una vegada que sembla que vas fent, resulta que has d'enfrontar-te a saltar la tanca per a poder sobrepassar, sense derrocar-ne cap, tots els obstacles que s’aniran col·locant, de vegades estratègicament i sense previ avís, davant dels teus nassos, i com no, algunes vegades també amb el públic davant. Açò t'obliga a armar-te d'energia i saltar com si d'un altre pas de dansa es tractara i a dissimular com si no passara res, i això suposant que els teus principis t'ho permeten, perquè hi ha persones que el «per ací no passe» els obri les portes de la indústria de la fusta o l'agricultura (encara més buscada i cotitzada en estos temps) i passen a ocupar una altra professió —com no, molt més dignificada, potser? Els ballarins estem sotmesos a un examen continu. En qualsevol moment hi ha algú diposat a traure'ns punta a qualsevol lloc del nostre cos, a qualsevol forma de treball, i entre nosaltres mateixos no ens permetrem, moltes vegades, eixir dels cànons establits per una determinada sèrie de senyors que han passat, i segueixen passant, als llibres d'història com a grans creadors i innovadors de tècniques revolucionàries.

No només estem exposats a eixe examen durant el nostre treball, sinó també durant l'entrenament diari; és fins i tot quan opinem, una cosa tan simple i tan constitucional com i el dret a opinar, senyors! Pot, i de fet ho arriba a ser, una part d'eixe examen que fem per a passar la inacabable oposició de la dansa.

Hi ha vegades que veig ballarins en espectacles i no puc deixar de pensar en la quantitat de vida que han invertit per a poder executar el que en eixos moments fan. Execució que després nosaltres transformem o situem en una escala de valors al hall del teatre i podem posar-la pels núvols, o enfonsar-la en la misèria. I açò ens costa aproximadament dos o tres minuts. Bé, n’hi ha de ben entrenats que ho fan en un temps rècord, però en general és el que la majoria tardem a contestar quan amb el canapè en la mà i el somriure congelat de saludar a tot el qual se't creua, algú s'acosta i et pregunta: «Què t'ha semblat?». I ací comença tot. Tu amolles el discurs, penges a l'altura que et sembla l'espectacle en el penjarobes i acabes eixe canapè que tenies ja greixós entre els dits i com no, si tens sort i la mà llarga, igual te’l pots engolir

amb el líquid que bonament hagen pogut col·locar per ací per a acompanyar el piscolabis.

Total, que quan dutxat i canviat ixes del camerino, ja estàs col·locadet en una altura pertinent en el penjarobes, i tu tan feliç i sense assabentar-te, et llances amb el somriure congelat a la caça del cacauet, perquè de canapès ja no en queden, i a intentar que algú et passe un culet de la copa que no ha ingerit, saludes la família emocionada per com de bé diuen que ho has fet i eixa nit tardaràs a agarrar el son per allò de les emocions.

Però ja t'ho dirien, no et preocupes que no passarà molt de temps perquè recopiles informació de les diferents opinions i sàpigues el lloc en el qual t'han col·locat en el penjarobes.

No és més que una reflexió, l'hivern continua… “…I l'hivern continua» va ser una reflexió que vaig fer fa una dècada, i per algun motiu ara la vida me la posa escrita sobre la taula i jo vos la brinde per a entretindre-vos una estona. Ara, després del transcurs d'estos anys, m'adone que l'escalfament de la terra està contribuint que eixe cru hivern se suavitze cada vegada més. Hem hagut de patir un període de sequera que sembla que serà irreversible. La terra es calfa, els humans seguim sense complir els acords de Kyoto i sembla que malgrat tot, l'economia europea prospera, a pesar fins i tot de totes les regularitzacions d'estrangers que estem permetent al nostre país, del matrimoni homosexual, de l'acceptació social d'un bon nombre de noves creences religioses i de la difusió del Reiki com a tècnica de sanació per imposició de mans. Sembla que la barreja de cultures i races permet una millor acceptació social de la dansa i els seus executants, els ballarins. No sé, potser estos graus de més ens estiguen facilitant l'entrada en eixes respectables empreses que abans eren de difícil accés...”

Per això eixa necessitat social que és ballar s'està “administratitzant” i “burocratitzant” a la carrera i ja quasi estem a la mateixa altura que qualsevol altre treball universitari i … tot davall el poder d'eixos graus de més que han suavitzat aquell cru hivern...

M'estic construint un dic, per si puja el mar, així estaré fora de perill… o això crec.

Me’n vaig a berenar.

Paco Bodí i Martínez Professor de Dansa Clàssica

19

L’ALUMNAT

Representant d’alumnes de dansa al consell escolar

La Dansa clàssica o ballet és un estil dancístic. La música que acompanya al ballet, sembla composta especialment per a ser interpretada a través del moviment.

Sincerament, la dansa no és una cosa que es puga explicar amb paraules; per a entendre-la cal ballar-la.

Es diu que la dansa és cos/ment/sentiment; tot açò és molt important, és molt necessari perquè la dansa siga possible. Cal tindre una bona tècnica i concentració, però sobretot ha d'haver-hi un gran sentiment per a poder transmetre a través dels moviments tot el que volem expressar.

La carrera d'un ballarí és molt difícil, comporta moltes hores de preparació. Un ballarí ha de conèixer perfectament el cos humà, desenvolupar adequadament els músculs, tindre una bona resistència i força i, a més, tot açò ho ha de conservar sempre.

En la vida d'un ballarí, des de molt prompte ha d'estar la disciplina, perquè sinó no s'arribarà gens lluny.

La seua vida és treball, treball i més treball. Es necessita una capacitat mental i psíquica molt forta. La clau és la capacitat de concentració i dedicació a la dansa. Cal dedicar-hi moltes hores d'esforç si vols arribar a ser un gran ballarí, i encara així de vegades no pots arribar a ser-ho, és molt difícil, per a assolir-lo has de lliurar la vida a la dansa.

20

La vida d'un ballarí comença sobre els 7 anys, encara que sincerament no hi ha una edat fixa per a començar a ballar, i des d'ací comença una llarga carrera, plena de dificultats, d'obstacles, però que es compensa quan aconsegueixes el teu somni, que és entrar en una bona companyia o escola i convertir-te en primera ballarina, en una extraordinària ballarina, però això sí: açò tan sols s'aconsegueix amb anys d'esforç, treball, il·lusió, i sobretot amor a la dansa. I la vida d'un ballarí acaba quan ell sent que ja s'ha acabat, que ja arribat l'hora de retirar-se d'un escenari, que està en la plenitud de la seua maduresa, i crec que este és un dels moments més difícils d'un ballarí, perquè ha de deixar de fer el que més l’ha omplit durant gran part de sa vida, però que d'una manera o d'una altra, u no deixa mai de ser un ballarí.

A mi sincerament m'agradaria arribar a ser una gran ballarina, encara que sé que serà molt difícil i molt dur.

Però bo, l'esperança és l'última cosa que es perd. La dansa m'encanta i li dedicaré sempre que puga tota la dedicació possible. Fa 8 anys que faig ballet i cada vegada m'agrada més. Espere poder seguir ballant molts anys més.

Sara Escribano i Maenza Alumna de GM de l’EMD

REPERTORI PROPI

A partir d’aquest número de la revista, el Centre vol oferir partitures amb els següents objectius: - Contribuir a la formació d’un repertori propi de la comunitat educativa a què pertanyem.

- Incentivar la creació musical tant dels professors com dels alumnes.

- Crear un fons de partitures de caràcter lliure i gratuït tant per al centre com per als seus integrants.

- Divulgar públicament aquells treballs creatius que es consideren oportuns.

- Contribuir al repertori docent de l’alumnat amb obres inèdites i adequades a cada nivell.

Si esteu interessats a participar, podeu contactar amb la direcció de la revista..

F. Xavier Piquer i Garcia (Vila-real, 1970). Director de l’Escola Municipal de Música Pasqual Rubert.

Tot creador comença sota la influència de models, d’altres creadors admirats. Per a Xavier Piquer eixos models van ser Stravinsky, Lutowslaski i Ligeti entre altres. Aquests, i posteriorment altres més actuals, l’han fascinat per les seues propostes artístiques, pel caràcter innovador de la seua música i pel llenguatge modern que instaura en el seu context artístic una nova sensibilitat.

En les seues obres subjauen recursos tonals, encara que la seua consciència musical sempre té un punt de mira en un tipus de llenguatge diferent de la tonalitat (tradicionalment entesa).

Piquer utilitza recursos en les seues obres plenament avantguardistes com l'aleatorietat. D'aquesta classe d’expressió musical pretén extraure atmosferes d’inestabilitat i ambients carregats de tensió. Aquest llenguatge persegueix també l’objectiu de desencotillar l'intèrpret, molt obligat a seguir les partitures d’una forma estricta en la música tonal, i dóna així una certa llibertat d’expressió a l'intèrpret que resulta enriquidora.

També veu en el minimalisme un mitjà per a connectar en major grau el públic amb el llenguatge musical. La contínua repetició de cèl·lules melòdiques o rítmiques fa que l’oient desenvolupe un criteri més íntim respecte de la música. Es produeix certa activitat introspectiva en l’espectador. Eliminar la indiferència i provocar la integració en major grau de l’oient són els objectius de la utilització d’aquesta tendència. Es

crea un procés d’aproximació al missatge de l’obra.Aquest interès per la postura del receptor de l’obra i per impressionar-lo fa que en les seues obres hi haja elements teatrals que ajuden a transmetre el contingut semàntic de la peça. Algunes obres, per aquesta teatralitat, estan concebudes per a la seua interpretació en un lloc concret i hi ha una planificació d’accions.

La instrumentació és sempre un tant innovadora i atrevida. No respon a les agrupacions clàssiques cambrístiques sinó que utilitza combinacions instrumentals inusuals. El seu repertori abasta des d’agrupacions reduïdes i grups de cambra fins a gran orquestra, amb presència o sense de la veu.

El procés creatiu està organitzat premeditadament, hi ha un camí prefixat abans de començar la composició, del qual va allunyant-se d’acord amb les necessitats musicals de transmissió del missatge. La instrumentació es concep una vegada acabada l’obra i revisada. La utilització d’instruments de forma esporàdica es deu a la necessitat tímbrica i colorista que va necessitant la idea musical.

La diversitat de llenguatges que es barregen en el discurs respon també a la necessitat d’obtindre uns determinats resultats, i que no s’obtindrien emmarcantse en un de concret. Aquesta barreja de propostes musicals és la consecució de la cerca d’un llenguatge propi. En resum, veiem un compositor compromés amb el seu temps, en procés de desbrossar el camí que el conduïsca a trobar un llenguatge que s'ajuste a les seues necessitats expressives.

Manuel Roig Abad Professor de Fagot

Cançó plorosa Obra molt simplista per a piano sol creada com a homenatge al compositor francés Erik Satie. La reiteració dels diferents elements, tant melòdics com d’acompanyament la situen dins un minimalisme un tant particular. El concepte harmònic troba en l’interval de segona major un centre d’interés i reflexió atesa la seua naturalesa dissonant. Així i tot, en opinió de l’autor, la sonoritat no pot ser considerada «dura», i aconsegueix d’alguna manera acomodar l’oïda a aquesta «lleugera i constant tensió».

L’obra es presenta en el seu format original per a piano sol, però a la web del centre s’ha reversionat per diferents instruments amb acompanyament de piano amb fins pedagògics. També és possible des d’internet descarregar l’acompanyament en format d’àudio per poder-la interpretar mitjançant un reproductor.

21

REPERTORI PROPI

La mĂşsica la podeu escoltar i descarregar en la web del Centre: www.cmeviciana.org 22

GUIA D’AUDICIÓ

Les peces són (entre parèntesi es mostren les corresponents versions orquestrals): Lyrical Waltz

(Ballet Suite n.3: Waltz)

Gavotte (Ballet Suite n.3: Gavotte) Romance (Ballet Suite n.1: Romance) Polka (Ballet Suite n.1: Dance) Waltz - Scherzo (Ballet Suite n.1: Scherzo; Waltz) Hurdy - Gurdy (Ballet Suite n.1: Polka II) Dance (Suite n.2 for Jazz Orchestra: Dance II)

La peça

L’autor Dmitri Dmitrievitx Xostakòvitx (en rus: Dmitri Dmitrievitx Xostakòvitx ) (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906 – 9 d'agost de 1975) compositor rus que va viure durant el període soviètic. Va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seua música el 1936 i el 1948. Tanmateix, en públic es va mostrar lleial, i va a arribar a prendre el carnet del PCUS al 1960 i a ser membre del Sòviet Suprem. Des que es va morir, la seua actitud davant de la vida a la URSS ha sigut tema de polèmica tant política com musical, i s’ha discutit fins a quin punt hauria sigut un dissident clandestí.

Aquesta és una breu i senzilla peça musical que pren el nom d’un antic instrument ja en desús, la viola de roda o samfoina (hurdy-gurdy en anglès)1. El més destacable és la simplicitat i escassa quantitat de recursos utilitzats. El ritme és àgil i constant. L’obra reposa sobre dos acords (I-V7) que sense cap canvi se segueixen fins a la codetta. Aquesta està construïda a partir de diferents elements que conflueixen per conferirli el caràcter necessari: l’únic acord diferent de tota la peça (IV), un canvi de velocitat (‘més lent’), l’aturament del ritme de l’acompanyament i una certa relaxació melòdica. És precisament aquesta, la melodia, la que a pesar de descansar sempre sobre les notes de l’acord de tònica (do-mi-sol) mostra més diferències entre les frases: en la primera la repetició de notes, en la segona les notes breus separades entre elles, en la tercera l’elevació del seu registre i el caràcter lligat i suau i en la quarta de nou les notes repetides i ràpides.

Després d'un període avantguardista inicial, Xostakòvitx es va adherir al romanticisme musical, en la línia de Mahler. En canvi, va fer algunes incursions en el terreny de l'atonalitat. La seua música sol incloure contrastos aguts i elements grotescs. Les obres més importants són els seus cicles de quinze simfonies i quinze quartets de corda; a més, va compondre diverses òperes, sis concerts per a instrument solista i orquestra, i música de cine.

L’obra Les Danses per a nines van ser publicades l’any 1965, però el període d’escriptura va abastar al voltant de 10 anys. La col·lecció està integrada per set diferents peces per a piano sol de característiques semblants: una curta durada (entre totes representen uns onze minuts de música), un llenguatge clar i directe, i un grau moderat de dificultat tècnica que les fan aptes per a estudiants. Posteriorment van ser orquestrades i incloses totes pel mateix autor en obres que reuneixen les peces que ell considerava de caràcter més lleuger.

1 La viola de roda és un instrument de corda frotada mitjançant una roda de fusta que és a la vegada accionada per una maneta. Les notes es canvien accionant unes tecles amb la mà esquerra (vegeu il·lustració).

Bibliografia Wikipedia [En línia] <http://www.wikipedia.org> [Consulta: 4 setembre 2006] F. Xavier Piquer i Garcia Director de l’EMM

23

GUIA D’AUDICIÓ

La música la podeu escoltar i descarregar en la web del Centre: www.cmeviciana.org

24

DICCIONARI DICCIONARI MÚSICA-DANSA-ART

Allemande: Del francés “Allemande”, (fer pegar voltes

al company amb els braços entrellaçats). En compàs binari i simple de 4/4, començant generalment amb anacrusa d'una corxera o semicorxera. Temps mes bé lent i majestuós.

D'ascendència alemanya o germànica, certa dansa barroca.

Dansa medieval molt antiga, quelcom melancòlica, (la més sentimental de tota La Cort), lenta i fluent sobretot en els braços, on les parelles romanen unides de les mans al llarg de totes les voltes i evolucions de la dansa.

Body Art: Activitat en què l'artista utilitza el seu propi cos com a mitjà d'expressió.

Bol ro: Dansa espanyola a tres per quatre, de moviment viu. Aquesta dansa caiguda en desús, ha subsistit en un cert nobre de partitures clàssiques.

Bo rré: El seu significat és un feix de xicotets trossos de llenya. De ritme binari escrites en un compàs de 2/2 o 4/4. Comença amb una negra en anacrusa en el quart temps i el seu moviment és sincopat. El seu origen és incert; d'origen francés, data de la Gàl·lia històrica, sorgint d'algun festival gal; dansa de pobletans, rústica, talonejada; de Biscaia, en honor a una núvia, no agraciada. Forma part d'una família de tres danses (la gavota, el bourrée i els rigodons), dansa saludable, ràpida i plena d'energia, és la més tosca i vigorosa entre les danses antigues. Es va utilitzar en la suite barroca i en els ballets i òperes franceses dels segles XVII I XVIII. ourante: dansa antiga esdevinguda un dels moviments tradicionals de la suite instrumental. La francesa de ritme binari i moviment viu, la italiana de ritme ternari i un moviment ràpid en corxeres.

Escorç: Forma de representar un objecte o una figura en perspectiva, de manera que arriba a ressaltar la tercera dimensió.

Earthwork (Land art): Tècnica encunyada a finals de la dècada de 1960 per a designar el procediment artístic en què , en compte de considerar el paisatge com a lloc que configura l'entorn d'una obra artística, és el mateix paisatge el que passa a convertir-se en l'obra d'art. Circula normalment per la impossibilitat d'exposar-se en els museus per fotografia o vídeo.

Ga larda: dansa de cort del Renaixement, a 3 temps en un moviment animat. Seguia gairebé sempre la Pavana.

Gavo a: dansa francesa coneguda des de la fi del s. XVI, i sens dubte originària de la regió de Gap, d’on deriva el seu nom. De ritme binari (2/2) i de moviment moderat, més aviat viu. Està formada per dues seccions. En la SUITE instrumental el seu lloc normal és després de la SARABANDA. iga: antiga dansa, probablement originària de Gran Bretanya, on estava molt estesa durant l’època elisabetiana, abans de passar a França. Segons Grove seria més aviat d’origen italià. Ritme binari o ternari però sempre en tresets o en notes amb punt. oure: Escrita en un 6/4 mes bé lent. Coneguda com una de les formes menors. De port orgullós i arrogant, solemne de passos majestuosos. Coneguda com la giga espanyola, però més lenta que esta. No la reemplaça, sinó que la precedix quan s'utilitza dins d'una suite.

Min et: dansa noble i graciosa a tres temps, l’origen de la qual seria el BRANSLE de Poitou (segons Rameau). En la SUITE instrumental del s. XVIII, es troba el minuet immediatament abans de la GIGA final.

Pa pies: del francés “passe-pied”. Consta de 2 o 4 parts de 8 o 16 compassos cada una, en un compàs prou ràpid de 3/4, començant amb anacrusa d'una corxera en l'últim mig temps. Després dels Rigodons, és la més lleugera de les antigues danses de la cort, però posseint un lleugeresa de significat més profund aproximant-se a l'alegria més sòlida pròpia de la Gallarda.

e

U

C

l

t

G

L

u

S

La dansa constava habitualment de 10 figures, al començar els ballarins es trobaven enfrontats amb les mans unides. avana: Derivat del llatí “titot”, “paó”. De ritme molt lent i estructura simple de compàs 4/4 o 2/2. Es va donar aproximadament des de 1530 a 1676. Es pot buscar en la vida formal i austera de la cort en l'Espanya de la Inquisició.

Part integrant del cerimonial en les esglésies d'Espanya en les grans ocasions. Dansa de dignitat cerimoniosa, esplendor i greu orgull; àmplia, solemne, majestuosa, a més d'un ombriu humor religiós; acompanyada sovint d'un cant amb oboés, mentre els tambors accentuaven el ritme.

Polon sa: Dansa nacional de Polònia. Data de començament del segle XVII. En les sevves diverses formes conserva sempre el tres per quatre i el seu moviment moderat. Alguns historiador li atribueixen un origen popular,d’altres un origen aristocràtic i purament instrumental.

Ready made: Nom donat per Marcel Duchamp a un objecte fabricat en sèrie per la indústria i que un artista selecciona i exposa com a objecte artístic. El primer ready made va ser roda de bicicleta (1913).

Relleu: Escultura no exempta, llaurada en un bloc vertical.

Les aparegudes en primer acabe es llauren en embalum complet.

Sar banda: Diferents conjectures, del persa “ser bend” (cant) o “sarband” (cinta per al tocat d'una dama), del moro “sarabanda” (soroll), de l'espanyol “sarau” (entreteniment i dansa). D'estructura simple amb aire lent en compàs ternari de 3/4, dividida en dos parts, la 1a generalment de 8 i la 2a de 12 compassos de longitud; acaba comunament en el 2n temps de l'últim compàs. Mencionada per primera vegada a Amèrica Central en un poema de Fernando Guzmán. Popular en les colònies espanyoles. Prohibida a Espanya per la seua obscenitat, però més tard es va convertir en un moviment tradicional de les suites barroques. Introduïda en la cort francesa en el segle XVI. De gravetat, orgull, solemnitat i austeritat religiosa i processional.

Suit : secció de peces instrumentals de la mateixa tonalitat, però de caràcter i ritme diferents. Els principals elements de la suite són generalment d’origen coreogràfic.

Talla: Denominació que reben les escultures realitzades en fusta principalment o pedra.

Xa ona: D'origen espanyol molt antic. Etimologia confosa, de “Chacon” (cognom), o d'origen persa (escacs). En compàs de 3/4. D'origen espanyol molt antic. Dansa lenta, solemne, teatral, exòtica, molt pareguda a la sarabanda. Adoptada pels francesos els que les transformen en dansa social, convertint-se en la dansa final d'un ball. Els ballarins formaven dos files, els cavallers a un costat i les dames a l'altre. Primer ballaven tots durant 8 compassos, després una parella o grup xicotet realitzaven figures diferents entre les dos files.

Repetint-se la seqüència descrita fins que totes les parelles hagueren realitzat figures individualment acabant tots junts sempre amb la figura d'obertura.

P

e

a

e

C

Bibliografía Música: DE CANDÉ, Roland. Diccionari de la música. Barcelona: Ed. 62, 2003 Bibliografía art: VVAA. Atlas Sopena del arte y los estilos: cómo conocerlos.

Barcelona: Ramón Sopena, 1990.

JULIAN GONZÁLEZ, Inmaculada. Lo mejor del arte del s XX. Madrid: Información e Historia 16, 1998.

BACH, Elisenda. El mundo del arte: autores, movimientos y estilos. Barcelona: Océano, 2000.

El personatge amagat del diccionari anterior fou: Rafel Martí de Viciana. De qui es tracta esta vegada?.

25

WEBS D’INTERÉS

Cursos a Espanya de música i ball [En línia]

En esta pàgina pots trobar molts cursets i fins i tot matricular-te on line. També pots assabentar-te de diferents màsters. http://cursos.ideasapiens.com/curso/cursos_de_mu sica_y_baile.html [Consulta: 24 juliol 2006] Conservatori virtual [En línia] Lloc interessant per a la formació professional. Cursets i tallers amb professorat especialista. http://www.conservatoriovirtual.com [Consulta: 24 juliol 2006] Goldberg: El portal de la música antigua. [En Línia] Pàgina sobre música antiga i barroca, amb agenda de concerts, articles o informació sobre les novetats en CD's. http://goldbergweb.com [Consulta: 29 maig 2006] O.J's Trumpet page [En Línia] Articles, entrevistes, biografies d'intérprets i novetats relacionades amb el món de la trompeta http://abel.hive.no/trompet/index.html [Consulta: 7 d’agost 2006] Directoris música clàssica [En Línia] A través d’esta pàgina pots veure informació sobre compositors, discogràfiques, revistes, teatres, òpera, Sarsuela i música clàssica en general. http://www.elalmanaque.com/musica/clasica/direc torio.htm [Consulta: 7 d'agost 2006] Presències de Música [En Línia] Amb recursos interessants per aprendre música jugant, cursos, investigacions relacionades amb la música, temes d’història o educació musical. http://presencias.net/indpdm.html?http://presenc ias.net/juegos/kjuego.html [Consulta: 9 juny 2006] XTEC [En Línia] Lloc on et pots informar sobre formació del professorat, serveis educatius i enllaços d'interés pedagògic i educatius. http://www.xtec.es [Consulta: 7 d’agost 2006] Xarxa científica. Ciència, Tecnologia i pensament.

[En línia] Pàgina dedicada a la comunicació i divulgació de treballs d’investigació, projectes d’innovació, reflexions i assajos en clau de “ciència, tecnologia i pensament” http://www.redcientifica.com/doc/doc2002091503 01.html [Consulta: 24 juliol 2006]

26

20 RESPOSTES

Nascut a Manises (Horta) al 1968, inicia els seus estudis musicals en la seua ciutat natal, i els continua al Conservatori Superior de Música de València, on obté el Premi d'Honor Fi de Carrera. Posteriorment treballa amb Alain Marion, R. Guiot i B. Kuijken.

Entre 1991 i 1993 àmplia els seus estudis de flauta al Rotterdams Conservatorium d’Holanda amb Jacques Zoon, on obté el UM Diploma (Diploma solista) amb les màximes qualificacions.

Ha sigut guardonat en diversos concursos, i ha obtingut el Primer Premi del concurs de la Societat Bach de Madrid al 1989 i el Primer Premi de la fase solista del Concurs Nacional de Joventuts Musicals al 1993.

Des de 1988 ha format part de les orquestres Filharmònica de Gran Canària, Simfònica de Balears, Ciutat de Granada, Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Orquestra de València, en què actualment n’és flauta solista. Ha col·laborat també amb l'Orquestra de Cadaqués, Simfònica de Tenerife i Simfònica de Galícia.

Al camp de la música de cambra cal destacar les seues diverses actuacions amb els grups Manon, Cambra XX, Trio Trencadís

i Taima-Granada en rellevants festivals de diferents ciutats espanyoles.

Ben sovint és convidat a impartir cursos de perfeccionament com els realitzats a Sta. Cruz de Tenerife, Saragossa, Santanyí, Barcelona, Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana (JORVAL), Jove Orquestra d’Euskadi (EGO), Jove Orquestra de Múrcia, Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE).

Exerceix també la seua tasca pedagògica a l’Escola Superior de Música de Catalunya i a l’Acadèmia Aulameda de València.

Ha actuat com a solista amb les orquestres Camerata Sa Nostra, Pablo Sarasate de Pamplona, Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i Orquestra de València, davall la direcció de Martin Haselbock, Oleg Gaetani, Josep Pons, Lawrence Foster i Heinz Wallberg.

Ocasionalment i per a un determinat repertori, utilitza la seua flauta Moritz de principis del passat segle, construïda en fusta de banús.

Què destaques del teu caràcter?

Disciplinat, sociable i positiu.

Un compositor...

W. A. Mozart.

Què et fa més feliç?

Fer el que m’agrada en el moment que cal.

Un director...

De molts directors he aprés... C. Hogwood, W. Weller, K. Sanderling, entre altres.

Hi ha alguna cosa que et desagrada especialment?

La falsedat, la manca de sinceritat.

Tens algún hobbie?

Llegir i fer una mica d’esport.

De tant en tant m’agrada practicar ioga.

Un llibre...

“Ventanas de Manhatan”, d’Antonio Muñoz Molina; és el que ara llig.

Un paisatge...

El trenc d’alba des de la costa sud-est de Tenerife.

Una música...

Seria difícil per a mi triar-ne una com a més important o més especial.

Podria dir... J. S. Bach, Passió segons Sant Mateu.

Per què vas triar ser músic?

En realitat no ho vaig triar. Vaig començar jove fent una cosa que m’agradava i continue fent el mateix.

Què és per a tu el millor d’aquesta professió?

Poder transmetre sentiments mitjançant el llenguatge de la música.

Quan vaig a un concert...

Espere senzillament gaudir del moment.

Quan faig un concert...

Desitge que al públic arribe tot alló que vull transmetre mitjançant la interpretació.

Un concert o espectacle que recordes...

Auditori Nacional de Madrid, orquestra Concergebouw d’Amsterdam amb Sir G. Solti, interpretant el concert per a orquestra de Bartók.

I el primer espectacle que vaig veure del Cirque du Soleil: Alegria.

Estàs content de la teua trajectòria?

Sí.

Què esperes del teu futur professional?

Espere simplement seguir fent música amb motivació i il·lusió.

T’agradaria semblar-te a algú?

No, sempre he aprés i aprendré de tots i de tot el que m’ajude tant humanament com professionalment, però no vull deixar de ser jo mateix.

Quines virtuts valores més dels altres?

Saber escoltar, respecte als altres i sinceritat.

I dels teus amics?

La fidelitat; passa el temps però estan al teu costat.

Un lema...

No sóc filòsof ni pensador... el meu lema seria afegir-li a la vida cada dia una xicoteta dosi d’optimisme.

M. Carmen Santana i Fariña Professora de Trompa 27

ALTRES

És vosté músic? Quantes hores dedica cada dia a la pràctica de l'instrument? Quants dies a la setmana? Realitza pauses durant el temps d'assaig? Cada quant de temps?

Quina duració tenen? Practica alguna classe de gimnàstica o activitat esportiva? Amb quina freqüència?

Realitza exercicis de calfament previ, i de tornada a la calma?

Si plantejàrem esta mateixa bateria de preguntes a un atleta o un esportista d'elit, probablement no se sorprendrien gens ni miqueta, perquè saben que són els elements que determinen la programació dels seus entrenaments. El músic, en canvi, no sol concebre la seua ocupació com una activitat física, per la qual cosa no acostuma a fer-se estes preguntes a l'hora de planificar els seus assajos. Pel mateix motiu, tampoc es planteja si el seu cos necessitarà o no alguna atenció especial a l'hora de posar-se a practicar.

Estos dos punts (la planificació dels assajos i la realització d'exercicis previs a l'exercitació) són els dos pilars bàsics sobre els quals assenta la prevenció del mal que hui ens ocupa.

Definició La Síndrome de Sobrecàrrega és una patologia que es caracteritza pel dolor localitzat i persistent als músculs afectats, i pot (el dolor) irradiar tant proximal (cap a la línia mitjana del cos) com distalment (cap als extrems). La major incidència s'observa en els flautistes, violoncelistes i clarinetistes, i la seua localització dependrà en gran part de l'instrument: mentre que en els intrumentistes de corda la digitació sobre el pal fa que la mà esquerra siga la més afectada, en els pianistes és la dreta la que, al portar generalment la part més important de la composició, pateix esta afecció més sovint. En els instrumentistes de vent el més habitual és que el problema es presente en el costat sobre el qual recolzen l'instrument (quasi sempre el polze de la mà dreta).

En els seus primers estadis, el dolor apareixerà de forma local i només en els moments de pràctica de l'instrument. Però si no identifiquem a temps el problema i li posem remei de forma prematura (això de “ja passarà” no sol ser efectiu), pot derivar cap a un quadre més complex en el que s'associen dolors en múltiples localitzacions, debilitat i pèrdua del control i l'agilitat de moviments al tocar l'instrument. En fases avançades el dolor pot arribar a tal grau que interferisca fins i tot en la realització de les activitats de la vida diària.

Etiologia (causa) La causa d'esta síndrome és la sol·licitació excessiva i repetitiva d'un determinat grup muscular. Si pensem en la quantitat de vegades que s'ha de contraure la 28

musculatura de la monyica d'un violinista per a fer un refilet, o l'esforç realitzat pels músculs de muscle i coll d'un bateria d'un grup de rock, entendrem que en el col·lectiu de músics són moltes les vegades en què es repetix el mateix gest durant diversos compassos i a grans velocitats.

La càrrega de treball dels distints grups musculars depén d'una gran quantitat de factors, com la classe d'instrument (pel seu pes i pel seu transport), la postura adoptada per a tocar, l'estil musical, la varietat en el repertori, factors psíquics i sociolaborals, o la falta de preparació física. Pareix que està més en relació amb la intensitat dels assajos que amb l'excés de dedicació.

Tractament Lògicament, si el problema de base és una sobrecàrrega, la primera cosa que cal fer és disminuir l'activitat o fins i tot suprimir-la totalment, depenent de la gravetat del cas. El més comú és que s'haja de reduir la duració, la intensitat i el nombre de dies de pràctica o assaig durant una temporada més o menys llarga, cosa que permetrà a l'organisme posar en marxa els mecanismes reparadors encaminats a la curació, sense els efectes nocius de la inactivitat total (atròfia muscular, pèrdua de coordinació i de flexibilitat).

Una vegada passat el període de repòs, la tornada a l'activitat haurà de ser gradual i progressiva. En cas de caure en la temptació d'intentar començar amb el mateix repertori o el mateix nivell d'exigència anterior a la lesió, estaríem abocats a una recaiguda segura. A este respecte, en la taula I es mostra la pauta proposada pel Dr. Michel Charness per a la tornada als assajos després de descansos superiors a tres mesos.

Pauta d'assajos després de descansos superiors a tres mesos (Dr. Charness) Efectuar exercicis de fàcil execució el primer dia, augmentant progressivament un o dos minuts per dia en tres sessions dividides El marge pot anar augmentant-se ràpidament de 2 a 3 minuts diaris.

Si el músic pot tocar de 15 a 30 minuts sense símptomes, és un signe favorable. En cas contrari, és necessari reduir de nou l'activitat Es recomana que els músics que s'han vist afectats en alguna ocasió per la síndrome de sobrecàrrega efectuen com a mínim un descans de 5 minuts cada 25 minuts d'assaig.

Taula 1.

ALTRES Prevenció Per a poder realitzar els esforços que implica el gest musical sense provocar un desorde en el seu organisme, el músic ha de tindre una bona condició física, no sols pel que fa a agilitat i coordinació, sinó també en la resistència a la fatiga i l'elasticitat dels teixits. Per a aconseguir-ho és important la realització d'alguna classe d'esport o activitat física que compense els desequilibris provocats per la pràctica instrumental.

En este sentit són recomanables esports com la natació, caminar, córrer; o activitats com la dansa, els balls de saló, el senderisme o els passejos amb bici (amb el manillar alt per a evitar una posició forçada en la columna vertebral). La pràctica de gimnàstica de manteniment, tai-txi o ioga també és recomanable.

Al contrari, la pràctica del ciclisme de competició, l'aeròbic a ritme fort o esports en què les mans reben impactes importants (basquetbol, handbol, arts marcials,...), com que suposen càrregues excessives per a les articulacions, estàn contraindicats.

A l'hora de triar esport és important tindre en compte la postura en què es toca l'instrument, per a intentar compensar la tendència postural a què indueix la pràctica amb este. Així, al clarinetista, que toca amb els braços cap avant i amb tendència a arredonir l'esquena (açò s'anomena cifosi dorsal) li estaria particularment contraindicat el ciclisme de competició, mentres que el rem (amb banc mòbil), com que s’hi treballa de manera important sobre la musculatura que lluita contra la cifosi, seria especialment recomanable.

Tant abans de realitzar estes activitats com abans d'iniciar la pràctica instrumental és aconsellable la realització d'exercicis de calfament previ. No es tracta només de començar amb escales i exercicis senzills, sinó també de fer estirades i exercicis que preparen als músculs i les articulacions. En les figures 1 i 2 es mostren les estirades dels músculs trapezi i angular que, situats al coll, són dos dels músculs que, com que han de treballar de manera estàtica i contínua, són més susceptibles de patir la síndrome de sobrecàrrega. Les figures 3, 4 i 5 presenten exercicis per a mantindre el to correcte en la musculatura dels llavis, tan important en els instruments de vent. També és interessant realitzar estirades de la musculatura de l'avantbraç, encara que explicarem la manera de realitzar-los en pròxims articles, quan parlem de les tendinitis.

Una altra de les pautes que cal dur a terme per a previndre la síndrome de sobrecàrrega és la introducció d'intervals de descans: igual que l'atleta necessita combinar els exercicis enèrgics amb altres més suaus per a recuperar la funció muscular i poder continuar amb l'entrenament, el músic necessita pauses en què canviar de posicions, moure's i realitzar estirades. Així aconseguix no sols disminuir la càrrega física, sinó també la psíquica. El recomanable és parar 10 minuts cada 50 de treball.

D'altra banda, és de vital importància que, en cas d'haver d'introduir algun canvi en el temps d'assaig, el mètode d'estudi, la tècnica, la cadira, el tipus de repertori, o qualsevol altre aspecte relacionat amb l'activitat musical, este siga incorporat progressivament.

Finalment, si a pesar d'haver posat en marxa totes estes mesures, continua tenint dolors musculars persistents que augmenten després de la pràctica amb l'instrument, no dubte a anar al seu fisioterapeuta de confiança el més prompte possible, perquè com déiem anteriorment, el “ja passarà” no sol ser eficaç.

Ignacio Zurano i Conches Fisioterapeuta

Figura 1.- Estirada de Trapezi Dret: (1) Inclinar el cap cap a l'esquerra, mentres que la mà esquerra (2) passa per damunt del cap cap a l'orella dreta i ajuda (amb el seu pes, sense fer força cap avall). (3) L'estirada es pot fer més intens si mirem d'allargar el braç dret cap al sòl.

Mantindre la posició 15 segons i tornar lentament a la postura dreçada. Realitzar 5 repeticions cap a cada costat.

Figura 2.- Estirada d'Angular Dret: (1) Inclinar i rotar el cap cap a l'esquerra, dirigint la mirada cap al taló esquerre. La mà esquerra (2) passa per damunt del cap cap a la coroneta i ajuda (amb el seu pes, sense fer força cap avall). (3) L'estirada es pot fer més intens si mirem d'allargar el braç dret cap al sòl. Mantindre la posició 15 segons i tornar lentament a la postura dreçada. Realitzar 5 repeticions cap a cada costat.

Figura 3.- Tonificació de l'orbicular dels llavis: Aproximar les comissures labials, com per a fer una besada (sense fer força amb les dents). Mantindre la contracció 5 segons i relaxar altres tants. Repetir 5 vegades.

Figura 4.- Alçar les comissures labials com es fa per a somriure. Mantindre la contracció 5 segons i relaxar durant altres tants. Fer 5 repeticions.

Figura 5.- Tòrcer la boca cap a un costat. Mantindre 5 segons i relaxar altres tants. Fer 5 repeticions cap a cada costat.

Figura 1

Figura 3

Figura 2 Figura 4

Figura 5 29

CURSOS I DATES D’INTERÉS

CEFIRE CASTELLÓ

http://intercentres.cult.gva.es TITOL

INICI

FINAL

ECOLOGIA I EDUCACIÓ. BASES PER AL DISSENY d'UN NOU PAISATGE SONOR

02/10/2006

07/10/2006

L’ORQUESTRA ESCOLAR: METODOLOGIA I REPERTORI

02/10/2006

26/10/2006

ESCENES CORALS: UNA PROPOSTA DE RECURSOS VOCALS PER A l'AULA

16/10/2006

02/11/2006

LA BANDA SONORA A ESCENA. COMPRENSIÓ I RECURSOS PER A l'AULA

17/10/2006

08/11/2006

La improvisació de les cadències de Mozart Data: 12 a 15 d'octubre del 2006 Lloc: València Matèries i Professors: improvisació (Molina) Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007 València / Tel: 963.107.159 / <www.musikeon. net> / <cursos@musikeon.net>

Curs de formació en musicoteràpia Data: Curs acadèmic 2006-2007 Lloc: Albacete, Granada, Madrid i Tenerife Matèries i Professors: Musicoteràpia Informació: Escola de Musicoteràpia de Madrid / Tels..

913.592.156 i 699.801.785 / <www.musitando.org> / <secretaria@musitando. org>

Formació musical en el mètode Jaques-Dalcroze Data: Un cap de setmana mensual, d'octubre del 2006 a maig del 2007 Lloc: Barcelona Condicions: Reconegut per la Generalitat. Nivell 1: 102 hores, segon nivell: 114 hores Matèries i Professors: pedagogia musical, mètode Dalcroze: llenguatge musical, improvisació, tècnica del moviment Informació: Institut Joan Llongueres / Sèneca 22 / 08006 Barcelona / Tel. 932.171.894 / Fax 934.161.448 / <www.joanllongueres. com>

Cursos a distància Didàctica de l'Àrea de l'Educació Musical Data: Gener-març del 2007 Lloc: A distància Condicions: 120 hores cada u. En tràmits d'homologació Matèries i Professors: pedagogia: didàctica i innovació en els processos d'ensenyança-aprenentatge (Bautista Vallejo: gener i febrer), la música i la seua evolució (Carchenilla González: febrer i març), unitats didàctiques: disseny, desenvolupament i avaluació (Sánchez Rivas: febrer i març) Informació: PRODIDAC / Apartat de Correus 40 / 41510 Mairena de Turó / Sevilla / Tel. 955.942.045 / <www.prodidac. org>

Beethoven i la interpretació de les seues obres pianístiques: noves perspec Data: 30 de setembre i 1 d’octubre del 2006 30

Lloc: València Matèries i Professors: piano (Chiantore) Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007 València / Tel: 963.107.159 / <www.musikeon. net> / <cursos@musikeon. net>

Curs d'especialització pianística Data: 1 d'octubre del 2006 a 23 de juny del 2007 Lloc: València Condicions: pianistes ja titulats Matèries i Professors: piano (Chiantore), classes magistrals (Bashkirov, Rattalino, Heidsieck, Colom) Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007 València / Tel.: 963.107.159 / <www.musikeon. net> / <cursos@musikeon. net>

Curs anual de Tècnica i interpretació pianística Data: Octubre del 2006 juny del 2007 Lloc: València Condicions: Reconegut com a curs de formació del professorat, 60 hores Matèries i Professors: piano (Chiantore, Nieto, Gómez, Chiantore, Heidsieck, Colom) Informació: Musikeon / Honorato Juan, 13 baix / 46007 València / Tel: 963.107.159 / <www.musikeon. net> / <cursos@musikeon. net>

Trobada internacional de Piano Ciutat de Majadahonda Data: 23 a 28 d'octubre del 2006 Lloc: Majadahonda, Madrid Matèries i Professors: piano (Colom, Moneta, Spiri, Sukarlan) Informació: Associació Juan Crisóstomo Arriaga / Apartat 243 / 28220 Majadahonda / Madrid / Tel. 639.185.703 / Fax 916.333.693 / <orquestajcarriaga@yahoo. es>

Curs de decoració i policromat en betlems i figures de relleu Dirigit a qualsevol persona que tinga inquietud per decorar-se el seu propi naixement, figures nadalenques i al mateix temps aprendre tècniques diferents , diferenciar materials i saber la seua utilitat. Edat mínima 15 anys.

21, 28, d'octubre, 4, 11, 18, 25 novembre, 2, 16 desembre Dissabtes de 10.00 a 13.00 h Lloc: Centre Municipal de Cultura La Mercè Preu: 70 Euros www.cmeviciana.org

CURSOS I DATES D’INTERÉS

XARRADA El joc i el joguet: xarrada dirigida a familiars de xiquets de 0 a 3 anys Les experiències adquirides durant la primera infància mitjançant el joc permeten a les xiquetes i xiquets un desenvolupament evolutiu més adequat i una estabilitat emocional més gran.

El joc i el joguet són especialment idonis per a impulsar l'aprenentatge primerenc i afavorir l'aparició d'estratègies d'aprenentatge en els més menuts.

Amb el joc, els xiquets aprenen hàbits, normes, regles, aprenen a solucionar problemes, desenvolupen habilitats socials, augmenten les seues capacitats sensorials i motòriques, la seua capacitat d’expressió i comprensió verbal... en definitiva, els xiquets aprenen i es desenvolupen jugant. És molt important a l’hora de triar una joguina que esta siga segura i que s'adeqüe a l'edat de la xiqueta o xiquet.

Atesa la importància del joc a estes edats, hem considerat convenient organitzar una xarrada dirigida a familiars de xiquets menuts (de 0 a 3) que tindrà lloc el dia 9 de desembre (poc abans d’escriure la carta a Ses Majestats els Reis Mags), al Centre Cultural La Mercè.

Esperem que siga del vostre interès, i que participeu en esta activitat.

Es difondrà i ampliarà la informació durant el pròxim mes de desembre.

Esperem comptar amb la vostra assistència.

Natalia Gil Sales .

Encargada de la Oficina Municipal de Información al Consumidor ( OMIC) Lina Puig Fabregat.

Técnica Municipal responsable del programa ADI (Atenció al Desenvolupament Infantil de 0 a 3 anys)

DIES FESTIUS - 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana -12 d’octubre, Dia de la Hispanitat -13 d’octubre, Consell Municipal - 1 de novembre, Festa de Tots Sants - 6 de desembre, Dia de la Constitució - 7 de desembre, Conselleria de Cultura, Educació i Esport - 8 de desembre, la Immaculada Concepció - 3 de febrer, Sant Blai - 16 de març, Consell Municipal - 17 de març, Falles - 19 de març, Sant Josep - 30 d’abril, Consell Municipal - 1 de maig, Festa del Treball - Últim dia de classe: 28 de juny

XVI Concurs de guitarra per a joves I.E.S. Frances Tàrrega (Vila-real) Termini d’inscripció 17 de novembre.

Més informació als tls. 964520695 o 964531184 Composició - Ciutat de Sabiñánigo (4) Data: Ins. fins a 15 d'octubre del 2006 Lloc: Sabiñánigo, Osca Condicions: Obra per a quartet corda : 2 violins, viola i violoncel Premis: 3.000 euros Informació: Ajuntament de Sabiñánigo / Àrea de Cultura / Pza. d'Espanya 2 / 22600 Sabiñánigo / Osca / Tel. 974.484.250

PERÍODES DE VACANCES - Vacances de Nadal: des del 23 de desembre de 2006 al 7 de gener de 2007, tots dos inclusivament.

- Vacances de Pasqua: des del dijous 5 al dilluns 16 d’abril de 2007, tots dos inclusivament.

AVALUACIONS

Composició - Concurs Joaquim Maideu i Puig (6) Data: Ins. fins a 14 d'octubre del 2006 Lloc: Vic, Barcelona Condicions: Obra per a piano i un mínim de dos instruments monòdics, per a ser interpretada per alumnes de grau mitjà Premis: 1.500, 750 euros Informació: Escola de Música de Vic / Torres i Bages 6 / 08500 Vic / Barcelona / Tel. i Fax 938.862.971 / <www.emvic. net>

1ª : 18 de desembre 2ª : 29 de març 3ª : 25 de juny

31

ÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES

URRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA

SA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA ÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA

ÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DA

EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTSP

CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES

URRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ

SA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA ÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA

ÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DA

EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTSP

CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES

URRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ

SA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA ÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA

ÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DA

EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTSP

CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES

URRIANA MÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ

ÚSICA DANSA ARTSPLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA

SA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS P M Ú S I C A D A N S A A R T S P L À S T I Q U E S E D U C A C I Ó C U LT U R A B U R R I A N A M C U LT U R A B U R R I A N A M Ú S I C A D A N S A A R T S P L À S T I Q U E S E D U C A C I Ó C

MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA MÚSICA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULP TU ARTS PLÀSTIQUES CUL TURA BURRIANA DANSA ARTS SA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCA SICA DANSA EDUCACIÓ TURA BURRIANA MÚSICA DANS CULTURA BURRIANAARTS MÚSICA PLÀSTIQUES DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CUL CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQU EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA AR RIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CUL TURA BURRIANA PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚS DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA DANSA ARTS PLÀSTIQUESEDUCACIÓ EDUCACIÓ CULTURA BURRIA CUL TURA BURRIANA MÚSICA DANSAMÚSICA ARTS PLÀSTIQUES CUL TUR MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTU S EDUCACIÓ TURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ BURRIANA MÚSICA CUL DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES EDUCA C U L T U R A B U R R I A N A M Ú S I C A D A N S A A R T S P L À S T I Q U E S E D U C A C I Ó C U L T U R A B U R R I A N A M Ú S I C A DANSA AR ÀSTIQUES EDUCACIÓ CULTURA BURRIANA MÚSICA DANSA ARTS PLÀSTIQUES P L À S T I Q U E S E D U C A C I Ó C U LT U R A B U R R I A N A M Ú S I C A D A N S A A R T S P L À S T I Q U E S E D U C A C I Ó C U LT U R A B U R R I A N