La CND es posa les sabatilles de punta
La Compañía Nacional de Danza, dirigida per José Carlos Martínez, comença a marcar un nou rumb, que s’endinsa cap als terrenys de la dansa clàssica sense perdre el repertori contemporani que ha fet d’aquesta companyia una de les més prestigioses del món en aquest camp.La CND crea un nou projecte que s’anomenarà CND Clàssica (tota una declaració d’intencions) i que tindrà la seva presentació oficial ni més ni menys que al Teatro Real de Madrid. En paraules del propi Martínez “La CND segueix avançant cap a un model més obert, versàtil i proper al públic, que combina l’elegància i la modernitat, l’avantguarda i el classicisme, mantenint en tot moment el seu compromís amb l’excel lència i la qualitat artístiques.“
Uns mesos abans de la seva estrena oficial, el públic de Terrassa, tindrà l’oportunitat de conèixer bona part d’aquesta proposta. I ni més ni menys que amb dos estrenes, “Sonatas”, del propi Martínez i “Tres Preludios”, de Ben Stevenson. La CND ens ofereix un programa eclèctic que reuneix peces d’estils i orígens molt diferents, on la creativitat, l’originalitat i la passió en la interpretació de la companyia queden patents una vegada més.
Compañía Nacional de Danza
La Compañía Nacional de Danza va ser fundada el 1979 amb el nom de Ballet Nacional de España Clásico, i va tenir com a primer director a Víctor Ullate. El van succeir María de Ávila i Maya Plisetskaya, fins que, el 1990, Nacho Duato va ser nomenat director artístic de la companyia.
La incorporació de Nacho Duato va suposar un canvi innovador en la història de la formació, fins a l’any 2010 va aportar 45 treballs com a coreògraf, avalats per la crítica mundial i la CND, sense oblidar els preceptes clàssics, va derivar cap a un estil més contemporani.
Després d’un any de transició sota la direcció artística d’Hervé Palito, José Carlos Martínez va ser nomenat director de la Companyia Nacional de Dansa.
El projecte del ballarí Estrella del Ballet de l’Òpera de París per la Compañía Nacional de Danza es basa en el foment i la difusió de l’art de la dansa i el seu extens repertori, reservant un ampli espai a la nova creació espanyola, sense oblidar els grans coreògrafs d’avui. En el futur, s’aniran incloent en el repertori de la CND peces d’altres estils com el clàssic i el neoclàssic, sense oblidar mai la dansa contemporània i d’avantguarda.
Es tracta d’afavorir l’apropament de nous públics a la dansa i impulsar la projecció nacional i internacional de la CND.
José Carlos Martínez
Inicia els estudis de ballet a Cartagena amb Pilar Molina. Entre 1984 i 1987 va estudiar al Centre de Danse International Rosella Hightower. Va guanyar el Prix de Lausanne i va ingressar al Ballet de l’Òpera de París el 1988 elegit personalment per Rudolf Nureyev, i el 1997 fou nomenat Ballarí Estrella, la màxima categoria en la jerarquia del Ballet.
Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis importants com la Medalla d’Or al Concurs Internacional de Varna, el Prix de L’Arop, Prix Carpeaux, Premi Dansa & Dansa, Premi Léonide Massine-Positano, Premi Nacional de Dansa 1999, Medalla d’Or de la ciutat de Cartagena, Premi “Elegance et TalentFrance / Chine “, Premi de les Arts Escèniques (València), Premi “Benois de la Dansa” per la seva coreografia “Les Enfants du Paradis”, Premi Dansa València. És “Comendeur” de l’Ordre de les Arts i les Lletres (França). Ha ballat a prestigioses companyies de tot el món en qualitat d’artista convidat.
El seu repertori inclou grans ballets clàssics i neoclàssics, a més d’obres dels grans coreògrafs del segle XX, com M.Béjart, P.Bausch, M.Ek o W.Forsythe, alguns dels quals han creat peces per a ell.
Com a coreògraf ha creat: “La meva Favorita” (2002), “Delibes-Suite” (2003), “Scaramouche” (per als alumnes de l’escola de l’Òpera de París), “Parentesis 1” (2005), “Soli-Ter” i “La meva Favoritita”(2006), “L’olor de l’absència” (2007), “Les Enfants du Paradis” pel Ballet de l’Òpera de París (2008), “Ouverture en Deux Mouvements” i “Scarlatti pas de deux” (2009) i “Marco Polo, The Last Mission” pel Ballet de Xangai (2010).
Des de setembre de 2011 és el nou director artístic de la Compañía Nacional de Danza.
I Part
HOLBERG SUITE (2000)
Coreografia: Tony Fabre
Música: Edvard Grieg (Holberg Suite)
Figurins: T. Fabre (amb la col·laboració d’Ismael Aznar)
Disseny de Llums: Nicolás Fischtel (A.A.I.)
Intèrprets: Yae Gee Park - Natalia Muñoz - Noëllie Conjeaud - Eugenia
Brezzi - Jacopo Giarda - Rodrigo Sanz - Iván Sánchez - Álvaro Madrigal
TRES PRELUDIOS (1969)
Coreografia: Ben Stevenson
Música: Sergei Rachmaninoff (Opus. 32, nº10, Opus. 23, nº1, Opus. 32, nº9)
Figurins i escenografia: B. Stevenson
Disseny de Llums: B. Stevenson (adaptació Nicolás Fischtel (A.A.I.)
Assistent del coreògraf: Trinidad Vives
Intèrprets: Lucie Barthélémy – Toby William Mallit / Carlos Faxas (Piano)
Estrena per la CND el 15-XII-2012 al Centre Cultural Terrassa
DESCAMINO DE DOS (2012)
Coreografia: Mattia Russo i Diego Tortelli
Música: Cliff Martínez i Alexander Desplat
Disseny de llums i vestuari: M. Russo i D. Tortelli
Intèrprets: Daan Vervoort - Mattia Russo
II Part SONATAS (2012)
Coreografia: José Carlos Martínez
Música: Pare Antoni Soler (Sonates n º 45 i 118)
Domenico Scarlatti (Sonates n º 39, 159, 208 i 286)
Figurins: Agnès Letestu
Disseny de Llums: Nicolás Fischtel (A.A.I.)
Realització de Vestuari: Carmen Granell
Assistents del Coreògraf: Pino Alosa i Elna Matamoros
Intèrprets: Seh Yun Kim – Moisés Martín Cintas - Yae Gee Park –
Anthony Pina - Nöellie Conjeaud - Rebecca Connor - Eugenia Brezzi –
Natalia Muñoz - Maria Andrés - Lucie Barthelemy - Nandita Shankardass
Álvaro Madrigal - Rodrigo Sanz Jacopo Giarda - Iván Sánchez
José Luis Franco (Piano)
Estrena mundial el 15-XII-2012 al Centre Cultural Terrassa
El programa te una durada aproximada de 1 h i 30 m
més info: cndanza.mcu.es
Somni d ’ una nit d ’ eStiu COMPANYIA CARMEN ROCHE
Diumenge 17 febrer a les 18 h
