Debat Juvenil núm. 81

Volem l’emancipació a l’agenda política

Entra al portal de participaci jove Entrevista a Olivié Bayón secretari General de Joventut Pàg. 20-22

La reforma laboral millorarà la situació de la gent jove? Pàg. 6-7

El dret a un habitatge digne, encara un somni Pàg. 19

Estiu 2006 ENTITATS

EDITORIAL Volem l’emancipació a l’agenda política. Toni Reig i Casassas, president

III Encuentro de Juventudes Creadoras. Associació de Casal i Grups de

BREUS

23 24

Joves de Catalunya

El CNJC al Consell Català del Moviment Europeu. Memòria FMJB

Treballem per ser pobres. Chakir el Homrani, coordinador d’Organització

2004. Visita de joves palestins i suecs. Drets humans i tortura a

d’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

l’Estat espanyol. Conveni amb la FCM i l’ACM. El CNJC, al Consell de

Jornades rurals sobre la joventut. Coordinació Rural de Catalunya, CRUC

la Joventut d’Euskadi.

Aturem la destrucció social arreu dels Països Catalans. Gerard Rabat i de

Paco, secretari d’Acció sindical de l’Espai Jove de la Intersindical – CSC

MONOGRÀFIC

COORDINEM-NOS! El treball en equip als esplais. David Horts, coordinador

Sous baixos i elevada temporalitat. Gerard Baró, secretari d’Emancipa-

La reforma laboral millorarà la situació de la gent jove? Acció Jove

La consulta justícia global i els objectius de desenvolupament del

Intersindical – CSC, Joves de la USOC, Unió de Joves Pagesos

mil·leni. Virgínia Massagué, coordinadora de la Consulta Justícia Global 8

CNJC Gent jove hipotecada = país hipotecat. XXVIII Assemblea General

Ordinària del CNJC. Debat Juvenil

La gent jove: culpables o víctimes? Joves d’Esquerra Verda

“Critiquem, construïm, transformem”. Educant l’esperit crític.

Eduard Pla, comissari del sector IV (demarcació del Barcelonès) de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) i Xavier Gándara, membre

de l’equip de continguts del Cau de Tots de MEGSJC

Reptes del pla de treball 2006-07 del CNJC. Montse Perals, directora de

La pau en construcció. Moviment per la Pau i Recursos d’Animació Inter-

Campanya Estatut: trinxant el territori. Raúl Alfonsín, secretari de

Els projectes de Nous Temps. Joan Masferrer i Oliveras, president de NousTemps 34 Els joves i la política. Clara Créixams i Andrea Borison. Observatori del

Campanyes i estudis del CNJC

Tercer Sector

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

No perdem el Nord davant del procés de Bolonya. Júlia Taurinyà, Secre-

Teixint una xarxa per a la participació. Jaume Soler, vicepresident i 15

tariat Tècnic de Relacions Polítiques- Catalunya Nord del Sindicat d’Estudiants

secretari de Participació territorial del CNJC

dels Països Catalans (SEPC)

CJBDN, present i futur per les entitats juvenils de Badalona.

La pagesia davant els reptes del segle XXI. Comissió Permanent Nacional

d’Unió de Joves Pagesos de Catalunya

Secretariat del Consell de la Joventut de Badalona Joves i Nit. Propostes per a l’oci nocturn juvenil a la ciutat de

Barcelona. Ruth Arcarons i Rabadà, membre del Secretariat i responsable de

DE BAT A BAT

Cohesió social del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Quin model d’oci nocturn volem?

PORTA OBERTA

XARXES INTERNACIONALS COMEM 2006: reptes i estratègies... o el sa esforç per modelar una

Europa més eﬁcaç en les qüestions que ens afecten. Marc Bret, secretari de Drets humans i cohesió social del CNJC

El jovent de la societat civil en defensa de la llengua catalana.

Héctor Saez i Ortuño responsable de la Plataforma per la Llengua

MEMÒRIA

PARLAMENT

Dones del 36, dones del compromís. Josep M. Figueres, historiador

El dret a un habitatge digne, encara un somni. Ousmane Mballo, 19 secretari d’Emancipació del CNJC

TRIBUNA

Olivié Bayón i Céspedes, secretari general de Joventut: “La Secretaria 20

Campanya 1=1 “Pel dret al vot de les persones immigrades, per la

General de Joventut tornarà a recuperar el prestigi”. Montse Perals i

ciutadania”. SOS Racisme

Mireia Sabartés, directora de Programes i cap de Comunicació del CNJC.

Número 81 Estiu 2006

Il·lustracions: Noè Fanlo

Direcció: Agnès Russiñol Amat

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

Redactora en cap: Mireia Sabartés

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil

Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper ecològic Els articles signats reﬂecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista. Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

Amb la col·laboració de:

Correcció lingüística: Antoni Estévez Polyglota >Traducció: Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat

DEBAT JUVENIL | Estiu | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Fotograﬁa: CNJC. Ivan 2006 Giménez

ABSTRACT 44

Youth Debate

Han col·laborat en el núm. 81: Toni Reig i Casassas, Gerard Baró, Andrés Querol Muñoz, Òscar Riu, Roger Gili Olmeda, Roser Armengol i Fortó, Jaume Soler, Agnès Russiñol Amat, Soco Mbuy, Ousmane Mballo, Ramon Serra, Marc Bret. Raúl Alfonsín, Montse Perals, Ruth Arcarons, Chakir el Homrani, Gerard Rabat i de Paco, David Horts, Virgínia Massagué, Eduard Pla, Xavier Gándara, Joan Masferrer i Oliveras, Clara Créixams i Andrea Borison, Júlia Taurinyà, Joﬀre Villanueva, Eva Bermúdez López, Héctor Saez i Ortuño i Josep M. Figueras.

cultural (RAI)

Programes del CNJC

Consell de redacció: Dani Casanovas, Laura Costa, Cesca Domènech, Jordi Espot, Núria Farell, Anna de los Riscos, Gemma Ustrell, Joan Vilaplana, Soco Mbuy, Agnès Russiñol i Mreia Sabartés

– Fundació Catalunya Segle XXI

Secretariat 2006: il·lusió, empenta i sentit crític

Secretàries de Comunicació del CNJC: Soco Mbuy i Agnès Russiñol

Juvenil de la Federació ECOM

– Joves de CCOO, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Espai Jove de la Propostes d’incidència als programes electorals. Debat Juvenil

de Coordinem-nos! El treball en equip als esplais, d’Esplais Catalans, Esplac L’EDJ, l’Espai de Debat Juvenil de la Federació ECOM. Espai de Debat

ció i salut del CNJC

ACTUA! Plataforma Jove pel Primer de Maig. ACTUA! Plataforma Jove pel Primer de Maig

del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells territorials de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juvenil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.

M’

agrada dir que les polítiques de joventut que la gent jove necessitem són les polítiques que ens permeten deixar de ser joves. Crec que sintetitza i emmarca les nostres necessitats i la nostra realitat. La joventut és l’etapa que se situa entre la infantesa i l’edat adulta, que necessàriament ha de ser una edat de plena autonomia i emancipació. En l’època dels nostres pares aquesta etapa estava determinada per un fet objectiu: l’edat. Suposava un moment de transició i d’aprenentatge que acabava amb una vida pròpia: família, parella, casa, i una feina que els permetia gaudir d’una autonomia econòmica, una base important per aconseguir l’autonomia en tots els àmbits de la vida. La societat, però, ha experimentat uns canvis que cal tenir en compte: precarietat laboral de llarga duració, augment de la temporalitat, empitjorament de les condicions laborals, alta sinistralitat, especulació immobiliària, etc. És en aquest context on els nous i les noves joves han d’intentar consolidar les seves vides, però es troben amb moltes diﬁcultats, la qual cosa fa que aquesta etapa transitòria que hauria de ser la joventut s’eternitzi o s’allargui més del que voldríem. Avui en dia, el concepte de joventut va lligat a tenir o no la plena autonomia personal, és, doncs, un concepte que deﬁneix una situació personal gairebé sempre de precarietat. L’accés a l’habitatge i al món laboral són dos paràmetres que condicionen aquesta precarietat juvenil, però hi ha un tercer element que també la condiciona i és la manca d’espais de responsabilitat. Una generació sobreprotegida pels seus pares que, acabant de sortir d’una dic-

EDITORIAL

Volem l’emancipació a l’agenda política tadura, construïren una societat a mida, una generació que encara no ha trobat els espais ni les actituds necessaris per exercir la seva responsabilitat a la societat, una generació que, malgrat ser la més ben preparada en molt de temps, s’ha trobat una sèrie de problemes per accedir a l’habitatge i per trobar una feina estable que han fet empetitir encara més els espais on, precisament, han d’exercir la seva responsabilitat. Si preguntem a la generació dels nostres pares en quin moment van exercir de ple la seva responsabilitat, probablement ens responguin que va ser quan van formar una llar, quan van emancipar-se. Crec que quan es parla de polítiques que fomenten la responsabilitat no podem deixar de parlar de polítiques emancipadores, ja que és en plena emancipació quan un exerceix la plena responsabilitat. És important que aquest any electoral anotem a l’agenda de totes les forces polítiques el problema de l’emancipació com un dels seus grans reptes per a la propera legislatura. Des del Consell treballarem per tal d’incidir en tots els programes de joventut i reclamarem l’aplicació d’unes bones polítiques juvenils. Ja n’estem una mica tips de discursos sobre la irresponsabilitat de la joventut, que ens fan sempre culpables d’una situació totalment desfavorable i que no hem provocat. Per això, ara volem que l’emancipació sigui una de les principals promeses electorals dels propers comicis perquè estem convençuts que un país que hipoteca la generació que l’ha de fer créixer, és un país que s’hipoteca a si mateix. Toni Reig i Casassas President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) presidencia@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

BREUS

Conveni amb la FCM i l’ACM

El CNJC, al Consell de la Joventut del País Basc

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i el CNJC han renovat el protocol de col·laboració per promoure les polítiques de joventut. Com a punts destacats, es fa explícit el reconeixement mutu de les tres entitats com a actors clau en les polítiques de joventut, i, en segon lloc, es consolida l’organització de dues jornades de polítiques de joventut a l’any.

El president del CNJC, Toni Reig, i el cap de Participació territorial, Roger Soler, van explicar el procés d’elaboració de la Llei de polítiques de joventut de Catalunya a la seu del Consell de la Joventut d’Euskadi, l’Euskadiko Gazteriaren Kontseilua (EGK), els dies 4 i 5 de juny a Bilbao. El País Basc està confeccionant la seva llei de polítiques de joventut i l’EGK hi està participant. Aquest setembre està previst que el Consell de la Joventut d’Euskadi visiti el CNJC.

Drets humans i tortura a l’Estat espanyol

Visita de joves palestins i suecs Membres del Consell Local de Joventut de Nablus, agermanat amb el Consell de la Joventut de Barcelona, van visitar el 4 d’abril el CNJC. Amb l’objectiu, també, de conèixer el funcionament de l’organització i els seus posicionaments, un grup de suecs van ser al Consell Nacional el 9 de maig.

El vicepresident del CNJC Jaume Soler va participar en la taula rodona “Drets humans i tortura a l’Estat espanyol” el 10 de maig a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitzat pel Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, va obrir l’acte, que també va comptar amb el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, el coordinador de Salhaketa Bizkaia, Carlos Hernández, Pote, l’advocat Sebastià Salellas, i la secretària d’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Montserrat Munté. En la seva intervenció, el vicepresident del CNJC va denunciar la criminalització del col·lectiu jove.

Les tres entitats també han volgut posar èmfasi en “la necessitat de donar resposta, també des del món local, a les creixents dificultats d’emancipació que pateix la gent jove, especialment en els camps de l’habitatge i el treball”, i han acordat “promoure les polítiques integrals i transversals de joventut en l’àmbit local, posant en primer terme la participació juvenil i les polítiques d’emancipació i tenint com a referència el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del qual les tres entitats són impulsores”. Per fer tot aquest treball en comú, l’ACM, la FCM i el CNJC es reconeixen “mútuament com a interlocutors en polítiques de joventut i participació juvenil a tot el territori i com a entitats decisives en l’impuls, el seguiment i control de les polítiques nacionals de joventut”. Una de les línies per establir les polítiques de joventut serà “continuar amb la realització de jornades de debat i formació en matèria de polítiques locals de joventut que contribueixin a compartir el discurs i a generar un espai de col·laboració estable entre el món local i el moviment associatiu juvenil”.

El CNJC al Consell Català del Moviment Europeu Ignasi Mercadé, exsecretari de Participació territorial del CNJC, és ara vocal de la junta de govern del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), en representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. El CCME és una associació pluralista i independent, amb personalitat jurídica pròpia, formada per col·lectius i persones físiques que desenvolupen activitats europeistes dins de l’àmbit territorial de Catalunya.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Els sous baixos i l’elevada temporalitat són dues de les principals característiques amb què ens trobem els i les joves pel que fa a qüestions de feina.

Catalunya l’índex de temporalitat entre la gent jove està en un 43%, un 20% per sobre de la mitjana europea. D’altra banda, pel que fa a sous, no arribem a sous dignes i ja se’ns ha donat un mot deﬁnitori: els mileuristes; això sí, no tothom pot dir que formi part d’aquest grup selecte, ja que no tothom arriba als mil euros mensuals.

Tot plegat fa que puguem parlar d’una precarització global de les nostres condicions de vida, la precarietat laboral està hipotecant el nostre present i el nostre

“Els joves patim una discriminació salarial, ja que els sous són un 35% inferiors respecte a una mateixa feina feta per treballadors i treballadores majors de 30 anys” futur. Aquesta situació ens afecta d’una manera molt directa en el nostre procés d’emancipació. Les diﬁcultats per assolir unes condicions de vida que permetin la creació d’un projecte de vida autònom són l’eix de les principals reivindicacions dels i les joves tant en l’àmbit català com l’europeu.

Els joves patim una discriminació salarial, ja que els sous són un 35% inferiors respecte a una mateixa feina feta per treballadors i treballadores majors de 30 anys. Als sous baixos cal sumarhi l’elevat preu dels pisos. Els preus de l’habitatge són incompatibles amb els sous de la majoria del jovent. Hem pogut veure com en els últims cinc anys el preu ha crescut tres vegades més que els salaris. Actualment l’accés a l’habitatge és un somni a l’abast de ben pocs.

Darrerament hem pogut assistir a dues lluites, fruit d’aquesta situació, que podem prendre com a exemple. Per una banda, hem assistit a la lluita dels i les joves francesos en contra del contracte de primera feina (CPE) que institucionalitzava “l’estil de vida precari” per al jovent, ja que permetia l’acomiadament lliure i imposava unes condicions de treball precàries pel sol fet de ser jove. Les mobilitzacions van suposar la paralització de les universitats i un fort impacte en el terreny polític i social a França, ﬁns al punt que el govern de Dominique de Villepin, primer ministre francès, va haver de fer marxa enrere i retirar la proposta de llei.

MONOGRÀFIC

Sous baixos i elevada temporalitat Aquí, a casa nostra, hem vist un altre tipus de lluita, que també està relacionada amb el tema que estem parlant. I és que a través d’autoconvocatòries amb missatges de mòbil i correus electrònics, milers de joves s’han concentrat per reclamar l’accés a un habitatge digne i denunciar l’especulació que prova l’augment desorbitat de preus, així com denunciar la manca de pisos de protecció oﬁcial. Davant de les visions distorsionadores que pretenen situar els i les joves com un col·lectiu ancorat en el passotisme i que només es preocupa per si hi ha una convocatòria de botellón, com alguns

“Hem assistit a la lluita dels i les joves francesos en contra del contracte de primera feina (CPE) que institucionalitzava l’estil de vida precari per al jovent, ja que permetia l’acomiadament lliure i imposava unes condicions de treball precàries pel sol fet de ser jove” mitjans han estat dient en els darrers mesos, veiem que no és cert, els i les joves som conscients de la problemàtica i que som els mateixos joves els qui hem de lluitar per la millora de les nostres pròpies condicions de vida. Perquè una joventut privada dels seus drets bàsics no afecta un col·lectiu concret de la societat, sinó que hipoteca el futur de tota la societat. Gerard Baró Secretari d’Emancipació i salut del CNJC gerard.baro@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

MONOGRÀFIC

La reforma laboral millorarà Aquest estiu ha entrat en vigor la reforma laboral acordada pels sindicats CCOO i UGT, el govern espanyol i la patronal per reduir la temporalitat i promoure la contractació indeﬁnida. Realment, la reforma laboral reduirà la temporalitat i fomentarà l’estabilitat, principal objectiu d’aquesta reforma? Millorarà la situació de la gent jove? Ho hem preguntat als sindicats de treballadors del CNJC.

Acord Laboral 2006: avancem en la lluita contra la precarietat 6

L’Acord Laboral 2006 suposa un clar avenç en l’estratègia de lluita en favor del treball estable i de qualitat. Els beneficis que suposen afecten els col·lectius amb una situació més vulnerable i precària al món laboral, i de manera significativa la gent jove. Respecte a les millores concretes, l’acord implica una estratègia de conversió de contractes temporals en indefinits, introdueix elements estructurals de reforçament de la contractació indefinida. En aquest aspecte, resulta especialment important la nova limitació de l’encadenament de contractes temporals per cobrir un mateix lloc de treball i les mesures contra la cessió il·legal de treballadors, veritables xacres per a la gent jove. I sobretot, reforça els mecanismes per a garantir la legalitat de les contractacions, amplia els espais d’intervenció sindical i reforça la inspecció de treball, si bé de manera encara insuficient. Hem de valorar positivament l’acord en tant que respon als objectius de millora de la qualitat de l’ocupació i afecta en major mesura a aquells que més ho necessiten. Cal tenir en compte, però, que la millora de l’ocupació depèn més del canvi de model productiu, canvi que CCOO fa anys que reclama, que no pas de cap reforma legal. Finalment, les millores que es derivin d’aquest acord laboral, com tots, dependran del seu desenvolupament als centres de tre-

ball a través de l’acció sindical. Des d’aquest punt de vista, l’extensió del sindicalisme de classe a tots els centres de treball i sectors és la millor garantia per als nostres drets. Andrés Querol Muñoz Coordinador Nacional d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya

Una reforma laboral que no ens ha d’aturar Els joves necessitàvem amb molta urgència una reforma laboral. Durant els últims anys hem estat els més perjudicats. La nostra situació laboral es caracteritza per una baixa incorporació dels menors de 25 anys. Una temporalitat absolutament desmesurada que fa que els i les joves del nostre país tinguem una de les taxes d’emancipació juvenil més baixes d’Europa, uns sous molt baixos –molts joves actualment treballem per a ser pobres– i una alta sinistralitat. És per això que necessitaven una reforma laboral que ens servís per a començar a recuperar-nos de les reformes laborals que ens prometien una millora de la nostra situació laboral però que només han servit per a crear més precarietat. Durant molts anys els governs de tots colors han incentivat les mesures per augmentar la incorporació del jovent al mercat laboral, però aquesta incorporació ha estat molt precària. S’ha aconseguit reduir la taxa d’atur augmentant la precarietat. Aquesta reforma representa un canvi en la tendència d’augment de la precarietat en el mercat laboral. S’avança en la reducció de la temporalitat, la limitació de l’encadenament dels contractes permet limitar pràctiques empresarials mafioses que fins aleshores s’estaven portant a terme. Quan un treballador ocupi el mateix lloc de treball, amb dos o més contractes, amb o sense continuïtat i inclosos els d’ETT, durant un termini superior a 24 mesos en un període de 30, se li haurà de reconèixer la condició d’indefinit. Pel que

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

fa al contracte de formació, s’elimina la lamentable reforma que va realitzar el govern del Partit Popular i es torna a convertir en un veritable contracte de formació. Es reconeix el dret de representació als treballadors de les subcontractes i es reforça el reconeixement de la cessió il·legal dels treballadors. Es reforça la inspecció de treball. Aquesta reforma potser no és la que tots demanàvem. Potser ha faltat una mica de valentia per part del govern, però els joves comencem a recuperar els drets que ens havien robat. És per això que, tot i la millora substancial, hem de continuar i des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya treballarem perquè es continuïn aprovant mesures que millorin la nostra situació laboral. Òscar Riu Portaveu nacional d’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

La gota que fa vessar el vas No sempre tot allò que és nou és bo. Lamentablement, la reforma laboral que ens du aquest 2006 no aporta res de nou pel que fa als continguts i a l’anàlisi de situació respecte a allò que es va començar a gestar amb la reforma de l’any 1997. En quin context ens arriba aquesta nova reforma laboral? El govern progressista de Madrid no podia romandre inactiu davant la penosa situació de la temporalitat a l’Estat espanyol, una de les més altes a la Unió Europea. Lamentablement, els signants d’aquesta nova reforma continuen aplicant males receptes: fomentar la contractació estable abaratint l’acomiadament no sols no eradica la temporalitat, sinó que l’afavoreix. Així, les ETT tallaran més que mai el bacallà en les contractacions a l’Estat, amb la inestimable ajuda de la reforma que els estalvia part de la contribució a la Seguretat Social. Aquest escenari no ens complau gens al jovent treballador. El nostre sector social, a més

d’altres, pateix amb especial duresa la temporalitat i la insuficiència salarial. Amb aquesta reforma, però, no sols no es capgira la situació, sinó que s’afegeixen més dificultats per tal de millorar les relacions laborals al nostre país. Des de l’Espai Jove de la Intersindical – CSC esperàvem una reforma en profunditat i no sols una operació de maquillatge, caldria que els sindicats que han avalat la reforma es plantessin davant els mecanismes de flexibilització. Ara, més que mai, és imprescindible abordar canvis profunds en la negociació collectiva. La reforma, però, està ja vista per a sentència i va entrar en vigor l’1 de juliol. Com que el present i el futur del món del treball és un tema de vital importància per al jovent treballador, no podem optar per la resignació. Malgrat la duresa de la precarietat, la ineficàcia d’alguns i la cruesa dels altres, el jovent treballador català no podem abandonar la necessària vertebració d’un nou model de relacions laborals, articulat i pensat des dels interessos i la realitat dels treballadors i de les treballadores dels Països Catalans. Roger Gili Olmeda Portaveu nacional de l’Espai Jove de la Intersindical – CSC

Nova reforma laboral incompleta i insuficient Des de Joves de la USOC creiem que, finalment, s’ha optat pel camí més fàcil: no abordar el canvi estructural en profunditat que necessita el nostre mercat de treball, i posar uns pegats a un model contractual que fa aigües. Aquesta reforma que s’ha signat no dignifica ni millora la qualitat de l’ocupació. El principal objectiu d’aquesta reforma és el de millorar l’estabilitat en l’ocupació, però a costa de subvencionar més els empresaris i de rebaixar el cost de l’acomiadament amb fórmules ja utilitzades com el contracte de foment de la contractació indefinida, que contempla indemnitzacions de 33 dies en cas d’acomiadament improcedent. Aquest acord s’estructura en tres capítols:

1. El primer va dirigit a impulsar la contractació indefinida i la conversió d’ocupació temporal en fixa, bonificant els nous contractes i reduint les cotitzacions per atur dels contractes indefinits. Per tant, seguirem assistint a un ingrés al mercat laboral mitjançant contractacions temporals, per la posterior bonificació. No importa que el lloc de treball tingui o no caràcter estructural o eventual. Això desnaturalitza la causalitat de la contractació temporal i fa que sigui un simple pas previ d’accés a l’ocupació estable. 2. El segon limita l’encadenament de contractes temporals, ampliant els efectius de la Inspecció de Treball per a un major control del frau i fer més transparent la subcontractació, fet que atorga més poder als representants dels treballadors i regula la cessió il·legal de treballadors. Una mesura que entenem positiva. 3. Finalment, es pretén potenciar l’eficiència de les polítiques actives d’ocupació i els serveis públics d’ocupació, així com millorar les prestacions concretes que es poguessin derivar del FOGASA (salaris i indemnitzacions). Una proposta que ens sembla correcta encara que haurem de constatar-ne l’aplicació. En definitiva, una vegada més s’ha perdut una gran ocasió per reformar de manera estructural el mercat de treball amb avantatges directes per a la classe treballadora catalana i no només, gairebé en exclusivitat, per a la patronal, i això amb uns percentatges que a Catalunya superen el 70% de contractació temporal. Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya – Joves de la USOC

ment el 4 de maig del 2006 un acord amb els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE sobre la reforma laboral. Amb l’esperada reforma laboral es proposava un doble objectiu: reduir la temporalitat sense amenaçar la competitivitat de les empreses. Amb l’objectiu d’incentivar nous contractes fixos, el ministre de Treball, Jesús Caldera, va posar sobre la taula la possibilitat d’un acomiadament més barat. Al final de les negociacions, CEOE, CCOO i UGT abracen aquesta idea, que passa perquè tot contracte temporal es converteixi en indefinit, però amb un acomiadament més barat, 33 dies per any treballat, en lloc dels 45 actuals. Fins ara, la fórmula dels 33 dies s’aplicava només a col·lectius de difícil inserció, com ara joves, dones o majors de 45 anys. Per tal de reduir la temporalitat que afecta un terç dels assalariats, la nova reforma laboral preveu de fer fix tot temporal que hagi treballat dos anys en un lloc durant un període de tres. Alhora, els empresaris pagaran menys pels seus treballadors i treballadores. Si ara abonen el 6% de la base de cotització, el 2008 només n’assumiran el 5%. La pregunta “la reforma laboral millorarà la situació de la gent jove?” és molt concreta, però alhora no és fàcil de respondre. Partint de la base que l’àmbit laboral és un àmbit molt complex per se i que moltes vegades els governants prenen decisions d’acord amb les necessitats del mercat laboral, podríem considerar que qualsevol petit avenç en l’àmbit laboral és positiu. Però, en d’altres ocasions, la impressió és que els governs es marquen com a objectiu generar un debat i un consens per reformar l’àmbit laboral, però els resultats finals no sempre s’adapten a la realitat. La societat no necessita un govern que només es dediqui a fer retocs aparents, ja que aquesta dinàmica només ens pot portar a un ajornament de manera indefinida de reformes realment necessàries, reformes de més grandària i profunditat. Roser Armengol i Fortó

Un pas endavant que es queda curt

MONOGRÀFIC

la situació de la gent jove?

Tècnica de la Unió de Joves Pagesos de Catalunya

Després d’un any de negociacions amb constants estira-i-arronsa entre patronals i sindicats, el govern espanyol va tancar final-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

MONOGRÀFIC

Propostes d’incidència als programes electorals Volem incidir en els programes polítics i per això presentarem als partits més de 50 propostes per millorar la situació del nostre collectiu

ls partits polítics no poden conduir sols el país, sinó que han de comptar amb la participació de totes les associacions presents al territori. D’altra banda, l’actual paràlisi legislativa que està vivint Catalunya en aquests moments amb la Llei de polítiques de joventut i la Llei de l’associacionisme educatiu és summament preocupant i perjudicial. En aquest sentit i, en el marc de les eleccions al Parlament de Catalunya aquesta tardor de 2006, al CNJC ens proposem incidir en les prioritats programàtiques dels partits polítics. Els canvis socials que està patint la gent jove han esdevingut estructurals i, cada cop més,

Sempre hem demanat que les polítiques de joventut han d’adoptar una perspectiva global, que interrelacioni els diferents àmbits de la vida de la gent jove (feina, salut, habitatge, formació, participació…) i els permeti ser protagonistes dels seus propis projectes de vida i d’incidir en el seu entorn. A més, creiem que les polítiques han de fer-se des dels principis d’integralitat del concepte de joventut i en el terreny pràctic, amb la constitució de xarxes de treball interinstitucionals i transversals. Volem que la instància de govern que dirigeixi la política de joventut sigui capaç d’impregnar les accions polítiques d’altres de-

“Ens inquieta que les situacions de precarietat en el treball i les condicions d’accés a l’habitatge estan deixant de ser condicions transitòries de pas a la vida adulta per convertir-se en elements característics de tota una generació” les desigualtats s’accentuen. Ens inquieta que les situacions de precarietat en el treball i les condicions d’accés a l’habitatge estan deixant de ser condicions transitòries de pas a la vida adulta per convertir-se en elements característics de tota una generació. Per això, el moviment associatiu juvenil defensa que cal una priorització, clara i agosarada, de les polítiques de joventut com a instruments que permetin començar a deﬁnir possibles respostes a les noves situacions socials.

partaments, de manera coordinada i des d’una òptica juvenil. Aquest document de propostes electorals, aquest document d’incidència política, aprovat en el Comitè Executiu del passat 1 de juliol, divideix les propostes en diferents apartats: participació, educació, treball, habitatge, salut, cohesió social, cultura i oci, sostenibilitat, internacional i el marc de les polítiques de joventut. Detallem a continuació les propostes en matèria de treball que recull el document (el trobaràs complet a www.cnjc.cat):

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

a situació laboral de la joventut es caracteritza pel difícil accés al mercat de treball, per la subocupació i per la seva precarietat i aquesta es concreta en sous baixos, temporalitat, situació d’inestabilitat, sinistralitat laboral, diferenciació salarial per raó de sexe i edat i les condicions abusives en el lloc de treball que comporta la pèrdua d’una sèrie de drets laborals. Aquesta precarietat en el treball, a més d’altres factors, ha fet augmentar considerablement l’edat en què la gent jove s’emancipa, molt per sobre respecte a les generacions precedents i en comparació amb altres països europeus.

1 Cal regular les empreses de serveis integrals, que en l’actualitat, en fugir de l’aplicació dels convenis collectius, són les principals responsables de la precarietat juvenil 2 S’ha de reforçar el seguiment o la inspecció per part de l’administració pública per tal que els contractes tinguin convenis col·lectius d’aplicació. En el cas que l’empresa no estigui en l’àmbit d’aplicació concret de cap conveni, s’establiran els mecanismes per exigir-li la submissió expressa al conveni que més s’ajusti a la seva activitat. Cal acabar, també, amb el frau a la contractació 3 Reclamem de l’administració un compromís d’adoptar mesures concretes per frenar la temporalitat en la contractació de la gent jove i equiparar-se a la resta d’Europa 4 S’ha d’augmentar el salari mínim interprofessional ﬁns al 60% del salari mitjà de Catalunya 5 Fer complir a les empreses l’obligació de contractar un 3% de treballadors amb limitacions funcionals mitjançant inspeccions periòdiques per part de l’administració 6 Tenint en compte que els i les joves pateixen la sinistralitat laboral més elevada, cal que l’administració redueixi la taxa de sinistralitat laboral d’aquest collectiu 7 Calen polítiques que facilitin la conciliació de la formació, la feina i la vida professional, que tinguin en compte les necessitats de la gent jove, la reducció de la jornada de treball a 32 hores setmanals (sense reducció de salari), l’augment del període de permís de lactància, l’equiparació dels sous i que acabin amb la discriminació per raó de sexe

Debat Juvenil

xxviii Assemblea General Ordinària del CNJC

CNJC

Gent jove hipotecada = país hipotecat

L’Assemblea de Girona del CNJC va ser l’assemblea de l’emancipació. Amb l’aprovació de la resolució “Gent jove hipotecada = país hipotecat”, lema de la XXVIII Assemblea General Ordinària (AGO) realitzada els dies 25 i 26 de març, el Consell Nacional de la Joventut va fer una crida “a tots els agents que tenen a veure amb la vida de la gent jove perquè posin l’emancipació juvenil a les seves agendes com a tema prioritari”. Aquest Debat Juvenil inclou un annex que recull les 12 resolucions aprovades a l’AGO. Terricabras i Salvadó El ﬁlòsof Josep-Maria Terricabras i el sociòleg Toni Salvadó van ser els ponents de la taula rodona inaugural sobre les conseqüències de les diﬁcultats d’emancipació. Van parlar d’aquesta generació de joves: la més preparada de la història del nostre país i, per contra, la primera que té unes expectatives de progrés per sota de les que tenia la generació precedent.

Renovació dels representants del Secretariat L’Assemblea General va ser el moment de renovar els representants polítics que constitueixen el Secretariat del CNJC, òrgan de gestió del Consell Nacional. Alícia Fernàndez, representant de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), va deixar la presidència després de dos anys. Toni Reig, de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), va ser escollit president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, i Jaume Soler, de l’Associació Internaci3 NOVES ENTITATS DE PLE DRET: Joves de la USOC Objectius: L’objectiu d’aquesta entitat sindical de treballadors és el donar assessorament i ser un punt d’informació juvenil sobre els següents àmbits: món laboral, habitatge social i cooperativisme, ensenyament i associacionisme i voluntariat. Activitats: La formació bàsica sobre el món sindical dirigida a joves és la principal activitat que ofereix Joves de la USOC. Serveis: Assessorament jurídic i laboral. Presidenta: María Recuero Sánchez Adreça postal: Sant Rafael, 38-42. 08001 Barcelona Adreça electrònica: joventut@usoc.es Tel.: 93 329 81 11 - Web: www.usoc.es

Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEF–Catalunya) Objectius: JEF–Catalunya va arribar a l’Assemblea com a entitat adherida del CNJC. A l’AGO, va esdevenir membre de ple dret, dins de l’àmbit d’entitats socials especialitzades. JEF–Catalunya promou entre el jovent la idea d’una Europa unida, democràtica, justa i federalista en què totes les persones i cultures s’hi puguin sentir identiﬁcades. Activitats: Intercanvi de joves per conèixer la realitat europea en altres països. Pressió a les institucions locals, nacionals i internacionals amb vista a aconseguir una Europa democràtica, justa, transparent i federalista. Debat

polític sobre les polítiques de la UE i com afecten els ciutadans, la integració europea en tots els seus sentits. Assessorament, formació i dinamització de grups joves sobre temes europeus. President: Ferran Lloveres Adreça postal: Diputació 47, 4t 2a. 08015 Barcelona Adreça electrònica: jefcatalunya@yahoo.es Tel.: 93 424 41 35 Web: www.jefcatalunya.com

Alternativa Jove – Joves d’Esquerra Unida i Alternativa (Joves d’EUiA) Objectius: En l’Assemblea, Joves d’EUiA va passar d’entitat collaboradora a entitat de ple dret, dins l’àmbit de polítiques. Joves d’EUiA genera dinàmiques participatives, concreta propostes programàtiques, lluita pels drets humans i democràtics, i contribueix al desenvolupament d’una alternativa de transformació de manera que pugui impulsar un sistema de vida, producció i consum diferent de l’existent. Activitats: Activitat de carrer amb mobilitzacions per transformar la societat. Coordinador nacional: Iván Nieto Adreça postal: Doctor Aiguader, 10. 08003 Barcelona Adreça electrònica: euia@euia.org Tel.: 93 317 00 34 Web: www.euia.org/joves

onal d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials (AIESEC), va ser elegit vicepresident primer. En les pròximes pàgines trobareu una presentació de cada un dels nou membres del Secretariat.

Cloenda amb Benach, Pagans i Vaisbrodas La cloenda oﬁcial de l’Assemblea, desenvolupada al Centre Cultural La Mercè de Girona, va anar a càrrec del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el president del Fòrum Europeu de la Joventut, Renaldas Vaisbrodas.

Ja som 89 entitats Amb la incorporació de sis associacions a l’Assemblea, tres com a entitats de ple dret i tres com a col·laboradores, actualment som 89 entitats membres. Aquí tens les sis noves entitats del CNJC. TRES NOVES ENTITATS COL·LABORADORES: Òmnium Cultural (ÒC) Objectius: Promou el català i la normalització de la llengua catalana, la cultura i la identitat nacional de Catalunya. Vol esdevenir el punt de trobada de la societat civil Activitats: Campanyes de sensibilització, reivindicació i resposta que refermen la realitat cultural i nacional de Catalunya i programes i projectes dirigits principalment a la població nouvinguda Serveis: Servei jurídic i lingüístic gratuït als socis i suport a l’educació mitjançant l’edició de materials per a mestres, com la revista Escola Catalana. President: Jordi Porta Adreça postal: Diputació, 276, pta. pral. 08009 Barcelona Adreça electrònica: oc@omnium.cat Tel.: 93 319 80 50 Web: www.omnium.cat

Nous Temps Objectius: Promoure la relació intergeneracional, les relacions internacionals, la igualtat d’oportunitats, la cultura popular i tradicional del país, la cultura participativa, la diversitat cultural, el medi ambient, el lleure infantil i juvenil, l’oci cultural, l’associacionisme, el debat i la participació en política des d’una perspectiva no partidista, la formació ocupacional, la lluita contra les injustícies socials, la defensa de la llengua catalana, el voluntariat sempre que no substitueixi la tasca dels professionals, les accions a favor del Tercer i

Quart Món, la col·laboració amb les diferents entitats del país i les institucions públiques. Activitats: Intercanvis internacionals de joves, documents i estudis de programes europeus, la revista de debat i reﬂexió Diàleg, projectes a favor de la igualtat de gènere o relacionats amb les arts escèniques (teatre i dansa), conferències i cinefòrums o publicacions de temes socials. Serveis: Tallers de teatre i dansa, mostres de teatre, lliga de futbol sala femení. President: Joan Masferrer Oliveras Adreça postal: Carme, 27 baixos. 08202 Sabadell Adreça electrònica: noustemps@yahoo.es, noustemps@noustemps.com Tel.: 93 745 91 35 Web: www.noustemps.com

Associació de Joves Immigrants (AJI–ATIME) Objectius: Promoure la participació dels joves immigrants conjuntament amb els autòctons. Activitats: Tallers de sensibilització sobre drogodependències i VIH/sida. Serveis: Atenció als joves sense feina, cerca de feina, cerca d’habitatge i punt d’informació. President: Kamal Ben Brahim Adreça postal: Blasco de Garay, 26, local 1r. 08004 Barcelona Adreça electrònica: aji@atime.es Tel: 93 324 95 22

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

CNJC

Secretariat 2006: il·lusió, empenta i sentit crític El Secretariat del Consell Nacional de la Joventut és l’òrgan que desenvolupa el pla de treball aprovat per l’Assemblea General, que dirigeix el dia a dia del CNJC i representa els interessos de les entitats

l 26 de març va quedar configurat en assemblea el Secretariat del CNJC del curs 2006-2007. Som nou persones amb il·lusió, amb molta empenta i amb un sentit crític molt alt que un dia vam decidir d’aventurar-nos en la tasca, algunes vegades sacrificada i moltes altres gratificant, de compondre aquest equip de treball.

Toni Reig i Casassas

• President. Gestió econòmica i equip de treball, Relacions institucionals, parlamentàries i polítiques de joventut i Educació no formal • toni.reig@cnjc.cat • Membre de MEGSJC – Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Em diuen Toni Reig i Casassas i visc a Taradell (Osona). De molt petit em vaig apuntar “al cau” per tradició popular. No és que al poble hi haguessin poques associacions, sinó al contrari, però al cau hi anava tothom. A l’agrupament, de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), vaig estar-hi força temps fent de monitor i de cap d’agrupament, després vaig fer de formador, de comissari a la demarcació de Vic, de comissari internacional i vaig ser membre de l’equip de relacions de MEGSJC, espai que em va permetre conèixer el CNJC. M’agrada el CNJC perquè sempre m’ha agradat participar en plataformes o xarxes d’associacions. Penso que una societat civil catalana organitzada i unida és vital per a la transformació i el creixement del país. Potser és per això que també sóc membre de la junta d’Òmnium Cultural. • Vicepresident primer. Gestió econòmica i equip de treball, relacions institucionals, parlamentàries i polítiques de joventut, Participació territorial i Triangle Jove • jaume.soler@cnjc.cat • Membre de l’Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials (AIESEC)

Jaume Soler i Rios

Hola! Em dic Jaume, vaig cursar la meva llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses i sóc doctorat en Investigació i Tècniques de Mercats (tesi sobre Màrqueting Social) per la Universitat de Barcelona. La meva vida associativa es podria dir que va començar a l’escola, quan portava la revista Aula, després vaig entrar a AIESEC, on he estat treballant en diverses responsabilitats ﬁns que fa ara dos anys vaig entrar al CNJC. En el CNJC he portat les àrees d’Educació formal, Cooperació i Internacional, i ara inicio la feina de Participació territorial amb el repte d’aconseguir una xarxa de consells locals forta i participativa. Per què sóc aquí? Simplement perquè crec que entre totes i tots podem fer realitat allò que ens proposem si creiem que és possible.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

membres. Està format per un màxim de nou persones procedents de les entitats membres de ple dret, les quals són escollides per un mandat de dos anys i poden ser reelegits únicament una vegada. Agnès Russiñol i Amat

• Vicepresidenta segona. Gestió econòmica i equip de treball, Relacions institucionals, parlamentàries i polítiques de joventut, Educació no formal, Campanyes i estudis i Comunicació • agnes.russinol@cnjc.cat • Membre d’Acció Escolta de Catalunya

Sóc l’Agnès Russiñol, tinc 24 anys i vaig néixer i visc a Barcelona. Sóc llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i estudiant de Periodisme. El meu primer contacte amb el món associatiu va ser fa 13 anys, quan vaig entrar a formar part de l’Agrupament Escolta Skues, situat al districte de Sants. Allà vaig passar per totes les unitats i ﬁnalment vaig ser cap escolta durant 2 anys. Paral·lelament, l’any 2000 vaig entrar a l’equip de relacions exteriors de Germanor Escolta de Catalunya, des d’on vaig viure la fusió de l’entitat amb Scouts de Catalunya, el que actualment es coneix com Acció Escolta de Catalunya. Des de l’any 2004 coordino les relacions exteriors de la meva entitat, la qual em va proposar per entrar aquest any al Secretariat del CNJC. Crec en el compromís de les persones per fer avançar el país, per això m’agrada estar al Secretariat del CNJC. A més, sóc militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Gerard Baró i Casanovas

• Secretari. Educació formal, Xarxes internacionals, Emancipació i salut • gerard.baro@cnjc.cat • Membre de CJC – Col·lectiu de Joves Comunistes

Hola! Sóc el Gerard Baró i sóc de Barcelona. Ja fa un bon grapat d’anys que milito a CJC – Joventut Comunista i ara he arribat al CNJC per fer una espècie de suplència, ja que la meva companya Adriana Sabaté va haver de deixar el Secretariat en la passada assemblea general. Així que des de CJC em van proposar que continués jo la tasca en el si del Secretariat durant l’any que encara ens quedava. Al Consell Nacional de la Joventut treballo en les àrees de Xarxes internacionals, Emancipació i salut i, també, a l’àrea d’Educació formal. Espero que pugui aportar el meu granet de sorra en el munt de feina que tenim per endavant, ja que les reivindicacions del jovent català són moltes i molt importants. Així que espero poder fer d’altaveu d’aquestes reivindicacions així com també enriquir-me en aquesta interessant experiència.

• Secretària. Cooperació, Drets humans i cohesió social i Comunicació • soco.mbuy@cnjc.cat • Membre de l’Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial (AEJGE)

Ramon Serra i Santaeufemia

Em dic Soco Mbuy. Vaig marxar de Guinea Equatorial fa 10 anys per descobrir món i m’he establert a Badalona, on canto en una coral de gospel. És el meu segon curs al Secretariat del CNJC, on continuo a Cooperació i ara també a Drets humans i cohesió social i a Comunicació. Com a novetat respecte a l’any passat, us puc dir que des de fa pocs dies sóc coordinadora de l’Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial.

• Secretari. Emancipació i salut i Drets humans i cohesió social • ousmane.mballo@cnjc.cat • Membre d’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

Sóc el Ramon Serra (22 anys) i sóc de Terrassa, on estudio enginyeria tèxtil a la UPC. Fa tres anys que sóc a la FNEC per treballar per una universitat catalana, pública i nacionalista. Aquest any he assumit la responsabilitat de ser secretari del CNJC. Espero aprendre moltíssim en aquest càrrec i aportar la meva experiència i coneixements en el camp universitari. Per això sóc coresponsable de les àrees d’Educació formal, però també de Xarxes internacionals i de Participació territorial. I no vull acabar aquesta presentació sense citar una gran frase: “Els estudiants ultra estudiar han d’esdevenir partíceps en la rehabilitació social i política del país”.

Ousmane Mballo Marc Bret i Gumà

Em dic Ousmane Mballo i sóc un senegalès català que viu a Granollers (Vallès Oriental) des de fa sis anys. Formo part de moltes associacions, entre les quals hi ha Avalot – Joves de la UGT de Catalunya. Sóc membre de la Coordinadora d’Avalot, màxim òrgan representatiu, i responsable d’associacionisme juvenil, i vaig estar treballant a l’àrea d’Internacional. Durant molt de temps he representat Avalot al CNJC en temes de la Comissió d’Internacional, del Triangle Jove o en la d’Emancipació. Aquest any, la Coordinadora d’Avalot m’ha escollit per representar l’entitat al Secretariat del CNJC, cosa que la resta d’entitats del Consell Nacional van ratiﬁcar a l’AGO. Així doncs, sóc secretari del CNJC responsable de les àrees d’Emancipació i salut i Drets humans i cohesió social. Espero respondre a les meves obligacions i tornar així la conﬁança a Avalot i a totes les entitats del Consell Nacional de la Joventut. Una coseta que m’agradaria destacar és el concepte d’integració als nouvinguts. Serem i ens sentirem “integrats” si a més a més de parlar català, castellà, gallec o basc, ens reconeixen el dret a la integració econòmica i política. França, amb un model integrador assimilatori, ha fracassat. Ara toca evitar que passi el mateix a Espanya.

Raúl Alfonsín Romero

• Secretari. Educació formal, Xarxes internacionals i Participació territorial • ramon.serra@cnjc.cat • Membre de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)

CNJC

Soco Mbuy

• Secretari. Participació territorial, Triangle Jove i Campanyes i estudis • raul.alfonsin@cnjc.cat • Noves Generacions del Partit Popular

• Secretari. Cooperació i Drets humans i cohesió social • marc.bret@cnjc.cat • Membre de Moviment per la Pau

Em dic Marc i provinc de l’associació Moviment per la Pau, ONG que es dedica bàsicament a promoure accions contra les mines antipersona i els residus explosius de guerres, i a fer tota una sèrie de projectes i accions d’educació i sensibilització en el mateix sentit. Fa tan sols quatre mesos que estic de secretari del Consell Nacional de la Joventut. Hi vaig entrar com a representant de l’àmbit d’entitats especialitzades. Juntament amb altres secretaris, porto l’àrea de Cooperació i també la recent estrenada àrea de Drets humans i cohesió social. Els secretaris entrants hem sigut els impulsors d’aquesta àrea i treballem perquè esdevingui proﬁtosa. Volem facilitar el treball d’aquelles entitats que amb el nostre suport poden desenvolupar-se millor i tirar endavant campanyes, programes i accions de treball en aquest camp. Què espero de la meva estada al Consell Nacional? Crec que no hem d’esperar res de les coses, que si les coses tiren endavant és gràcies al fet que portem una certa desesperació interna per poder arreglar aquests temes que creiem importants segons la nostra manera d’entendre la realitat. Quan tenim la nostra ﬁta, ens llencem a la piscina i ho intentem fer el millor possible.

Bé nois, toca presentar-se: sóc en Raúl Alfonsín, membre de Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya i membre del Secretariat per part de l’àmbit de joventuts polítiques. Aquest és el meu primer any al CNJC i de mica en mica vaig agafant la dinàmica del que signiﬁca representar el món associatiu. Ara per ara, m’encarrego de les àrees de Campanyes i estudis, Participació territorial i Triangle Jove, juntament amb altres companys del Secretariat. Espero poder donar-vos suport en tot allò que estigui a les meves mans. No penseu que per ser de Noves Generacions és incompatible amb poder ajudarvos! Salutacions!

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

CNJC

Reptes del Pla de treball 2006-07 del CNJC Amb la XXVIII Assemblea General Ordinària del CNJC, el nou equip del Secretariat del CNJC s’emporta un ambiciós encàrrec polític de part de tot el moviment associatiu juvenil. Per al nou curs 2006-07, el Secretariat pren la responsabilitat de traduir en accions concretes els objectius que les entitats vau proposar, i es compromet a fer un treball amb les entitats i les institucions interlocutores per desenvolupar-lo.

a inèrcia no ha estat pas la inspiració per proposar les accions del nou curs. Aquest pla de treball té en compte la valoració exhaustiva que l’anterior Secretariat va fer sobre com s’havia funcionat i on s’havia arribat com a Consell en termes de foment de la participació, d’interlocució i de treball en xarxa. Així com també té en compte les demandes que les entitats heu anat fent sobre la necessitat que els objectius del CNJC siguin més clars, tinguin un caràcter més polític i puguin ser avaluables. A grans trets, podem dir que aquest curs el pla de treball del CNJC pren quatre grans orientacions o reptes:

En primer lloc, es proposa vetllar per la qualitat de la participació de les entitats dins el CNJC, s’aposta per crear espais de treball de temàtiques diverses on totes les entitats tinguin el màxim d’interès per sumar esforços. Aquest curs es potenciaran els grups de treball, les jornades de formació i els debats entre entitats.

Comitè Executiu Els màxims representants de les entitats del CNJC van trobar-se l’1 de juliol en el Comitè Executiu. La reunió va servir per presentar la distribució de tasques de cada membre del Secretariat, treballar en grups el pla de treball d’aquest curs, per aprovar el document de propostes d’incidència del moviment associatiu juvenil als programes electorals d’aquest any, per donar el vistiplau a la Guia d’estil del Debat Juvenil, que marca les pautes d’elaboració de la revista, o per explicar l’estat del pla d’actuació territorial.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

En segon lloc, es pretén donar un impuls a la territorialització del CNJC, es portarà a la pràctica el Pla d’actuació territorial i es dedicaran esforços a l’articulació de les xarxes associatives locals, alhora que es crearan mecanismes perquè la base de treball i de discurs del CNJC arribi i sigui un reﬂex del territori. En aquest sentit, es crea la Comissió de Participació territorial com a impulsora d’aquesta estratègia. En tercer lloc, s’opta per generar un nou discurs. El moviment associatiu juvenil tenim molt a dir en temes com la salut, la convivència social, els drets humans o la ciutadania. És hora

que recollim aquestes veus o provoquem més discurs comú. Les àrees d’Emancipació i salut, o la de Drets humans i cohesió social provaran l’obertura de nous temes i propostes en el si del CNJC. En quart lloc, havent vist que el CNJC és una plataforma que ha anat guanyant legitimitat al llarg dels anys, es considera que cal ser més contundents en la transmissió del missatge, tant a les institucions públiques, com als i les joves, com als mitjans de comunicació. Per aquest motiu, es crea una nova àrea de campanyes, la qual vol canalitzar a la societat els posicionaments del CNJC. Aquests reptes que el Secretariat del CNJC té a primera línia, són també els reptes de totes les entitats. Per això és molt important que aquest pla de treball sigui dinàmic, que cada una de les entitats se l’apropiï i sigui interpellat quan faci falta per reorientar les accions. Al mateix temps, ha de ser un pla de treball amb capacitat d’adaptar-se al context social. Aquest curs, amb un escenari d’eleccions al Parlament i als municipis, de ben segur que el CNJC posarà a prova la seva capacitat d’incidència política, de mobilització de les entitats i de sensibilització dels i les joves. Montse Perals Tresserra Directora de Programes del CNJC programes@cnjc.cat

CNJC

Campanya Estatut: trinxant el territori Que el procés d’elaboració del nou projecte d’Estatut de Catalunya, encetat fa dos anys, havia de comptar amb la participació de tots els actors sociopolítics del país va ser un fet clar des de bon començament, i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya va prendre ràpidament consciència de quina havia de ser la seva participació.

mb la convocatòria del referèndum del 18-J per sotmetre a aprovació popular el text, el CNJC obria la seva 3a fase d’actuació: la campanya de foment de la participació. Abans, però, ja havia abordat el tema

Des d’un primer moment el Secretariat del CNJC va apostar per una campanya neutra, sense posicionaments, que fomentés la participació electoral dels i les joves. Vam sotmetre la proposta a la valoració de les entitats amb resultat positiu. A més a

de l’organització de la campanya. Gràcies a l’ajut econòmic del Departament de Relacions Institucionals de la Generalitat vam ser ambiciosos amb el plantejament. Agafant el ﬁl del Pla d’actuació territorial del CNJC, la millor forma de començar a treballar-hi era fer arribar la

vocant els mitjans de comunicació, vam fer-se presents a la rambla Nova de Tarragona, al pont de Pedra de Girona, la Rambla de Sabadell, a la plaça de l’Àngel de Tortosa, al barri de la Bordeta de Lleida, al centre de la Seu d’Urgell o al barri de Dalt la Vila de Badalona. Paral·lelament, vam voler donar veu també a les nostres entitats, i totes aquelles amb un posicionament clar i públic davant l’Estatut vam poder participar en una sèrie de taules rodones també repartides pel territori. En aquestes van participar les joventuts polítiques i sindicals, que malauradament no van poder fer-ho conjuntament perquè la demanda de participants va ser tan alta que feia impossible incloure-les totes en els debats!

“En aquest text no faig cap referència a l’eslògan perquè vull pensar que la campanya ha tingut prou incidència al territori i a les nostres entitats com perquè el tingueu present” campanya arreu del territori i fer prendre part als nostres agents territorials per excel·lència: els consells locals.

des d’un primer vessant reivindicatiu i de participació en la redacció del text (recordareu l’assemblea de la Seu d’Urgell i les resolucions) i una segona més pedagògica, amb l’organització d’un intercanvi de punts de vista en una taula rodona a Madrid amb el Consejo de la Joventut de España i representants de les forces polítiques. Aquí es pretenia explicar el perquè d’un Estatut i tractar de posar seny al clima de tensió política entre Catalunya i la resta d’Espanya .

més, des del CNJC enteníem que, tot i haver obtingut resultats en el procés de participació en matèria de joventut, amb incidència al text, el que representa un Estatut no es pot valorar només des d’allò que afecta exclusivament els i les joves, ja que es tracta d’una eina de convivència que ens afectarà més enllà de l’etapa on siguem joves.

D’aquesta manera, amb un nou i ﬂamant estand corporatiu desmuntable i portàtil (essencial en aquesta campanya) vam recórrer diferents ciutats i, con-

Així, amb una taula rodona, vam engegar la campanya a la plaça Cardona de Barcelona, davant la seu del CNJC, amb les joventuts polítiques com a protagonistes. Després vam serhi a Sabadell, acollits pel Casal de Joves, amb les sindicals. Novament amb les polítiques ens vam desplaçar ﬁns a Tortosa per

Per tant, quedava clar el que havíem de fer i s’obria el capítol

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

CNJC veure els amics del consell local d’allà (caram, si que és llarga Catalunya!) i vam tancar el cicle al Consell de la Joventut de Barcelona amb les joventuts sindicals com a participants. A més a més de tot això, el Consell de la Joventut de Badalona va voler també comptar amb el suport del CNJC per a una taula rodona que ells mateixos havien preparat i, evidentment, no vam negar el nostre ajut i, per tant, també vam ser-hi presents. No cal dir que totes aquestes visites territorials anaven acompanyades no només de l’estand corporatiu, sinó també de tot el material gràﬁc editat amb l’eslògan i la informació respecte a la cita electoral. Us ﬁxareu que no he fet cap referència a aquests dos aspectes, però vull pensar 14

que la campanya ha tingut prou incidència al territori i amb les nostres entitats com perquè tingueu coneixement sobre en què consistia. És només una prova. Tant de bo funcioni!

“Amb un nou i ﬂamant estand corporatiu desmuntable i portàtil (essencial en aquesta campanya) vam recórrer diferents ciutats i, convocant els mitjans de comunicació, van fer-se presents a la rambla Nova de Tarragona, al pont de Pedra de Girona, la Rambla de Sabadell, a la plaça de l’Àngel de Tortosa, al barri de la Bordeta de Lleida, al centre de la Seu d’Urgell o al barri de Dalt la Vila de Badalona”

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Finalment, convidats pel Consell Local de la ciutat, vam voler tancar l’últim dia de campanya al lloc on va començar tot aquest procés: la Seu d’Urgell. Valgui la simbologia, independentment del resultat obtingut i del desitjat, perquè quedi demostrada la feina que el CNJC com a plataforma d’associacions ha fet per tal de defensar els interessos del jovent en una llei que

–ja ho podem dir– ens acompanyarà durant uns quants anys. Valgui també aquesta crònica del que ha estat una campanya perquè la joventut s’impliqués a valorar el que volien fer amb el projecte de l’Estatut, per dir que, un cop aprovat un Estatut on el CNJC no s’ha posicionat, sí ho farà per tal d’exprimir al màxim els nous aspectes referents a la joventut de Catalunya. Serem exigents amb els i les nostres dirigents. Raúl Alfonsín Secretari de Campanyes i estudis i Participació territorial del CNJC raul.alfonsin@cnjc.cat

La participació de la gent jove en les decisions locals i nacionals ha de ser el centre de totes les accions per promoure la participació en general, ja que la gent jove tenim el dret i hem de tenir l’oportunitat de poder incidir sobre aquelles decisions que ens afecten.

ermetre que la gent jove s’involucri en les decisions és ajudar-nos a experimentar les oportunitats i els reptes de la participació i fernos part de la societat en la qual vivim. Tot i això, cal deixar clar que perquè la participació sigui real no només necessita el compromís de la gent jove, necessita també el suport i el compromís de les autoritats locals, que són les més properes a la gent jove.

les eleccions als consells escolars, una campanya que busca informar sobre els beneﬁcis de la participació en la vida escolar i que permeti l’accés dels més joves a la vida associativa, fent especial atenció en la promoció i difusió del món associatiu estudiantil.

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Teixint una xarxa per a la participació

És en aquest escenari on encara es fa més palesa la importància dels consells locals de joventut en la promoció de la participació, un escenari on els i les joves podem expressar democràticament i independentment les nostres idees, projectes o ambicions. Uns consells locals que necessiten el reconeixement com a interlocutors i el suport econòmic per a les seves estructures bàsiques. Des del CNJC no podem estar allunyats d’aquesta realitat i per això en la passada assemblea vàrem destacar el treball per la consolidació i creació de consells locals de joventut amb el doble objectiu de promoure la participació i crear una xarxa consolidada que permeti treballar en projectes concrets i especíﬁcs. En aquesta línia, des de la comissió territorial estem treballant en la creació d’un mapa d’entitats juvenils en el territori que tingui com a eix principal la localització de les entitats de base de les federacions d’entitats del Consell Nacional amb vista a endegar projectes de creació o consolidació d’estructures de participació des de les entitats del CNJC.

“Volem fer una campanya de foment de la participació en els instituts coincidint amb les eleccions als consells escolars, una campanya que busca informar sobre els beneﬁcis de la participació en la vida escolar i que permeti l’accés als més joves a la vida associativa, fent especial atenció en la promoció i difusió” Un cop tinguem aquest mapa acabat –la primera versió es va presentar en el darrer Comitè Executiu de juliol– comença la segona fase, la fase que podríem anomenar com la fase de la consolidació del CNJC al territori, fase que busca poder treballar des del territori per fer arribar el discurs del Consell a les entitats de base i ajudar a la creació d’estructures de segon nivell (consells locals, plataformes, etc.) mitjançant la creació d’una estructura tècnica territorial en el propi CNJC. Durant aquesta segona fase, paral·lelament, volem realitzar una campanya de foment de la participació en els instituts coincidint amb

Sempre ha de ser fet des d’un prisma de viabilitat futura, és a dir, no cal iniciar trenta accions si en un futur no és possible la seva gestió, no volem fer bolets, necessitem treballar en el foment de la participació d’una manera continuada i prioritzant sempre el llarg termini sobre el curt termini, cosa que ens ha de permetre crear una xarxa de consells locals viva, proactiva i representativa de les necessitats del territori. Per nosaltres l’assemblea del 2007 no és un ﬁnal, sinó tot el contrari, és un primer punt de partida per valorar el dia a dia de les accions preses i el punt de partida per treballar encara amb més força durant els propers anys per convertir el repte en una realitat palpable. Tot això no seria possible sense la creació de vincles de treball diari entre el CNJC i els consells locals, i sense que aquest vincle sigui d’una manera activa i bilateral tant des del punt de vista de la comunicació com del treball. És per això que des del Consell Nacional volem tenir una especial cura en el dia a dia i, sobretot, que cada un dels agents implicats tant en l’àmbit local (consells locals, entitats del municipi, administracions locals…) com nacional (Consell Nacional, federacions i xarxes d’entitats i Secretaria General de Joventut) hem de posar el nostre gra de sorra per fer aquesta platja realitat. Jaume Soler Vicepresident i secretari de Participació territorial del CNJC jaume.soler@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

CJBDN, present i futur per a les entitats juvenils de Badalona El Consell de la Joventut de Badalona té el repte de créixer en nombre i diversitat d’entitats i esdevenir una xarxa forta i cohesionada per marcar les línies de les polítiques de joventut en l’àmbit municipal. Des del 2003, el Consell de la Joventut de Badalona lluita per unir esforços i aglutinar les entitats juvenils del municipi. El treball en iniciatives conjuntes, com la Festa Major Alternativa, contribueix a teixir la xarxa social i a reforçar el protagonisme dels i les joves en el dia a dia de la ciutat. La nostra ciutat Badalona està situada al Barcelonès Nord i amb una població censada de prop de 220.000 habitants és la tercera ciutat de Catalunya. Un terç d’aquesta població té entre 15 i 35 anys.

premi a la promoció de l’associacionisme per part del CNJC. Des de llavors, el CJBDN ha seguit treballant i ha donat suport a les entitats juvenils, fent d’interlocutor amb l’Administració i creant xarxa amb la resta d’entitats badalonines. Durant aquest temps, els problemes més importants amb què s’ha trobat han estat la manca de voluntat política per part de l’Ajuntament per tal de reconèixer el Consell com a interlocutor, la manca de cultura

L’origen de la ciutat es remunta al temps dels ibers i els romans, i durant l’edat mitjana tingué especial importància el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Més endavant, ja al segle xix, esdevé una ciutat de marcat caràcter industrial i agrícola, i al segle xx acull diferents onades migratòries provinents de diversos punts d’Espanya. Al segle xxi, ja convertida en una ciutat dormitori i de serveis, acull novament població immigrada, aquest cop provinent del Magrib, Àsia i els països llatinoamericans.

participativa de les entitats i el desgast de la gent del Secretariat. On som ara Tot i així, el projecte segueix endavant amb més vitalitat que mai, amb el ferm convenciment que és necessari un Consell de la Joventut fort i cohesionat a fi de marcar les línies de les polítiques de joventut al municipi i per servir de vehicle de treball comú per a totes les entitats juvenils de la ciutat. Concretament, aquest any 2006 es van aprovar a l’AGO els següents objectius:

> Créixer en nombre i diversitat d’entitats, i promoure la seva implicació en el Consell. > Aconseguir un model de finançament i un bon funcionament del Secretariat. > Consolidar un model de relació amb l’Ajuntament de Badalona. > Incrementar la relació amb el CNJC i Triangle Jove. > Reforçar la presència del Consell dins els espais de participació i decisió de Badalona. > Crear xarxa d’entitats.

Inicis i dificultats La ciutat de Badalona compta amb una gran quantitat d’entitats de tot tipus i això comporta una riquesa que cal aprofitar.

“Baixa al carrer i participa!”

Des del grup impulsor del Consell de la Joventut de Badalona, l’any 2003, es van voler unir esforços de les diferents entitats juvenils de la nostra ciutat i és per això que es va decidir tirar endavant el CJDBN. Aquest impuls i dedicació va fer que obtingueren el

Aquesta iniciativa, on el Consell ha treballat conjuntament amb altres 17 entitats (veïnals, culturals, polítiques, de lleure, etc.), ha demostrat el potencial del treball en xarxa per tal de construir un model de ciutat cohesionat, interterritorial i amb esperit crític. També ha quedat palès que l’autogestió i l’autoorganització són un camí vàlid perquè les entitats realitzin els seus projectes.

Sota aquest lema, el Consell de la Joventut ha participat, a l’igual que l’any anterior, en l’organització de la Festa Major Alternativa de Badalona, una iniciativa sorgida davant la poca predisposició de l’Ajuntament a fomentar la participació vinculant del teixit associatiu de Badalona en les Festes de Maig de la ciutat.

Més informació a http://www.fmabadalona.org

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Per tirar endavant aquests objectius es compta amb la feina setmanal del Secretariat, format per cinc persones, així com la implicació cada cop major de les 18 entitats que a dia d’avui formen el Consell. Les comissions en què s’organitza són: Immigració, Habitatge, Educació i la de “Ser jove no és cap delicte” (Joventut i drets civils). Secretariat del Consell de la Joventut de Badalona Llistat d’entitats membres

Entitats de lleure (13) • Ateneo Pomar • Aspirantat de Sant Josep • Associació del Lleure El Gripau Blau • Associació Juvenil La Rotllana • Associació La Mussara • Centre Esplai Lluís M. Chanut • El Micaquer • Esplai Bon Vent • Esplai Cra-Crac • Esplais Catalans (Esplac – Barcelonès Nord) • Fundació Pere Tarrés • K-liu Badalona • Xirusplai Entitats polítiques (3) • Avalot – Joves de la UGT • Joventut Obrera Cristiana • JOC de Badalona – Santa Coloma • Joventut Socialista de Catalunya (JSC) de Badalona Entitats esportives (1) • Club Korfball Badalona – La Rotllana Entitats culturals (1) • Casal Antoni Sala i Pont Dades de contacte:

Consell de la Joventut de Badalona

Centre Cívic Dalt la Vila C/ Germà Bernabé, 1-7 08911 Badalona Telèfon: 93 384 44 44 Adreça electrònica: conselljoventutbdn@yahoo.es Web: www.cjbdn.tk

nocturn juvenil a la ciutat de Barcelona Ara fa uns mesos, la ciutadania barcelonina va ser espectadora d’uns fets tan lamentables com els succeïts arran de l’anomenat macrobotellón. Uns esdeveniments que van tenir un ampli ls objectius del procés eren ressò mediàtic i que van posar sobre la taula un debat sobre l’oci nocturn juvetres: detectar i recollir opinil i l’ús de l’espai públic a la ciutat de Barcelona. Pocs dies després d’aquests nions representatives del col·lectiu jove sobre la nit de fets, es presentava l’informe ﬁnal del Joves i Nit, que culminava un procés parBarcelona mitjançant la combiticipatiu engegat dos anys enrere, fruit del treball conjunt del Consell de la nació de metodologies particiJoventut de Barcelona, la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament, la Fundació patives innovadores; sensibilitzar Jaume Boﬁll i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, que i responsabilitzar el col·lectiu feia diverses propostes en aquesta matèria. juvenil respecte a l’ús de la nit

i fomentar la presa de decisions públiques en aquest aspecte, i explicitar les prioritats de la gent jove pel que fa a l’oci i la nit, de manera que es poguessin elaborar actuacions concretes. La metodologia del Joves i Nit va consistir en la realització d’una enquesta i de diverses entrevistes, en l’organització d’uns tallers participatius i en la creació d’uns jurats de joves. El balanç fou que 1.096 joves de Barcelona, d’entre 15 i 29 anys, varen participar en alguna part del procés. Per tant, les conclusions sorgides d’aquest treball, si més no, eren prou representatives. Algunes de les més destacades van ser les següents: La gent jove barcelonina aposta clarament per una ciutat que integri els establiments d’oci en les places i carrers, que ofereixi un oci proper, distribuït equitativament en els seus barris, i que afavoreixi una ciutat compacta i cohesionada. Alhora, s’és conscient que cal posar límits a aquest ús de la ciutat i que cal treballar per conciliar els interessos, sovint contraposats, dels diferents actors implicats, particularment el veïnat i el col·lectiu jove. Això es concreta en la necessitat d’establir algun tipus de control horari, temporal o acústic i, d’altra banda, en l’establiment de mesures de caràcter preventiu per potenciar l’educació en valors i els espais de convivència. Es proposa un oci més assequible econòmicament i es

“El CJB va considerar desproporcionada l’actuació policial en el macrobotellón i creu que amb una mica de diàleg i d’imaginació el resultat ﬁnal hagués estat un altre, per exemple, proposant espais alternatius com el tan infrautilitzat Fòrum, amb les mesures d’higiene i seguretat adequades” critica la imatge que publicita la ciutat, que té clares conseqüències en els preus i en la massiﬁcació d’algunes zones, com ara Gràcia i Ciutat Vella. Es demana a l’Administració que s’impliqui en l’oci nocturn mitjançant l’oferta directa d’activitats (obrir equipaments municipals per la nit com ara poliesportius, biblioteques, centres cívics, casals de joves, etc.), el suport a les iniciatives de la mateixa gent jove i la col·laboració amb el mercat per promoure activitats diferents de les que ofereix tradicionalment.

S’aposta per una ciutat que ampliï els horaris dels locals d’oci nocturn i que aquests horaris estiguin coordinats amb els del transport públic. Això últim es concreta en l’ampliació de l’horari de metro a la nit, sobretot de dijous a dissabte i en la potenciació de la xarxa d’autobusos nocturns. Tot un ventall de propostes concretes, fetes en clau positiva, que esperem que puguin tenir una repercussió clara en el debat generat al voltant de la qüestió de l’oci nocturn juvenil. El col·lectiu jove, d’altra banda, sovint ha estat estigmatitzat, especialment pels mit-

jans de comunicació, com a incívic i conflictiu, sobretot arran dels fets del botellón del passat mes de març. En aquest sentit, el Consell de la Joventut de Barcelona, a més de manifestar el seu absolut rebuig cap als actes d’algunes persones que van participar en els aldarulls d’aquella nit (d’altra banda, no totes joves), va voler posar l’accent en el fet que esdeveniments tan tristos com aquest s’haurien pogut evitar. El CJB va considerar desproporcionada l’actuació policial i creu que amb una mica de diàleg i d’imaginació el resultat final hagués estat un altre. Per exemple, proposant espais alternatius per fer “festa” com el tan infrautilitzat Fòrum, amb les mesures d’higiene i seguretat adequades. Una pràctica, la del botellón, que tanmateix no està gens arrelada ni en la nostra ciutat ni en el nostre país i que els mitjans de comunicació van contribuir a amplificar notablement. Insistim, doncs, en la responsabilitat de cadascuna de les parts implicades en la qüestió (joves, veïnat, administracions, mitjans de comunicació…) i demanem la creació d’un Pacte per a la Nit, liderat per l’Ajuntament, que reculli tots els interessos i totes les sensibilitats. Un pacte de ciutat que escolti i que també implementi les propostes fetes per la joventut barcelonina en el marc del procés Joves i Nit. Ruth Arcarons i Rabadà Membre del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Responsable de Cohesió social

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Joves i Nit. Propostes per a l’oci

XARXES INTERNACIONALS 18

COMEM 2006: reptes i estratègies… o el sa esforç per modelar una Europa més eﬁcaç en les questions que ens afecten Una delegació del CNJC participa activament en l’Assemblea del COMEM del Fòrum Europeu de la Joventut (Youth Forum Jeunesse – YFJ) a Prato, Itàlia, i es proposa organitzar els consells del Sud.

alma tranquil·la a l’estació de trens de Prato, on arribem el 28 de maig. Caminem per una carretera mullada d’arbres fins a l’hotel on són presents més de 70 entitats juvenils europees. La recepció és molt ben rebuda. Joves de diversos consells nacionals i d’associacions juvenils s’apleguen en grups que a primera vista semblen informals… Tot sembla intranscendent, però darrera d’això de seguida te n’adones que com a representants del consell català ens hem de posar a treballar el més aviat possible si volem aconseguir tirar endavant alguns dels nostres objectius. La tranquil·litat, doncs, en certa manera, s’havia acabat. Pensaments semblants a aquests segurament eren els que tenien tota la resta de joves, molts dels quals no es coneixen de res, però que, coneixedors de les dinàmiques del Fòrum Europeu, és posen aviat a parlar plegats amb naturalitat i se n’adonen (no sempre, és clar) que uns i d’altres comparteixen objectius comuns, fins i tot en alguns casos mètodes i estratègies comunes. Al COMEM poden aconseguir que es portin a terme i siguin integrades més endavant, quan el calendari ho permeti, en el pla de treball del Consell d’Europa i la Comissió Europea. Què és el COMEM? El COMEM conté de fet aquesta potencialitat, ja que és l’espai operatiu de participació en el qual les entitats del Youth Forum de ple dret (el CNJC n’és una d’elles) aporten elements de discurs de manera efectiva, implementen resolucions o en fan esmenes per modificar-les. Tanmateix és el lloc

on es voten les resolucions redactades i presentades pels consells nacionals (NYCS) o per associacions internacionals no governamentals reconegudes (INGYOS). També és l’espai on es voten candidats al bureau del Youth Forum, joves que treballen el dia a dia del pla de treball del Fòrum Europeu, ja sigui en l’àmbit de l’EUACOM o bé dins el COEACOM (mireu la nota a peu de pàgina). Seguim. El primer dia, 29 de maig al matí, a posteriori de les presentacions i de les tandes per aprovar o no les resolucions que eren més urgents, els secretaris del bureau van introduir informes que re-

collien els resultats del treball dins l’organització en el període de tot el calendari precedent. Pot ser una mica feixuc, però necessari, per tenir una visió de funcionament i per incidir en els canvis o millores que hom creu que s’han de proposar amb vista al proper període. La tarda del mateix dia va ser realment més participativa. Per una banda, durant dues hores, ens vam

dividir en quatre grups de treball: inclusió social, desenvolupament sostenible, futur de les polítiques de la Unió Europea i igualtat i diversitat. Vam treballar a partir d’un esborrany fet pels tècnics del YFJ. En gairebé cadascun d’aquests eixos, i gràcies al fet que no anava solament una persona com a representant del CNJC, nosaltres vam tenir l’oportunitat de validar els esborranys i convertir-los en documents deﬁnitius, d’implementarlos amb noves consideracions o bé proposar la introducció d’esmenes als textos. El nostre objectiu es va centrar en intentar organitzar els consells del Sud perquè entre tots nosaltres col·laboréssim en una estratègia comuna per maximitzar la presència de representants dels consells

del Sud als diferents òrgans del Youth Forum. Tanmateix, i més enllà d’això, un altre objectiu va ser proposar a l’assemblea la creació d’un nou bureau especíﬁc que ens representés a tothom. Al dia següent, es van aprovar les ﬁnances del Youth. Posteriorment, durant una hora, vam fer una nova sessió de grups de treball participatiu. A continuació, cinc

Fem memòria. L’EUACOM és una de les dues comissions de treball del YFJ (Youth Forum Jeunesse). Concretament, segueix tots aquells temes relacionats amb la joventut en l’àmbit de la UE i està formada per 25 joves membres de consells nacionals o d’associacions juvenils internacionals. Per altra banda, el COEACOM tracta el seguiment dels mateixos temes al Consell d’Europa.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

conferències temàtiques i es van votar noves resolucions. L’assemblea va cloure poc després, amb les carpetes de tots i totes ben plenes de documents. Quines valoracions ﬁnals en podem fer? En primer lloc, volem dir que són eminentment positives. Destaquem el bon ordre i funcionament del programa de l’assemblea, agraïm també la bona disposició al diàleg per part de tots els presents, tant dels tècnics del Youth Forum, com de les delegacions de les entitats i dels consells dels diferents països. Malgrat això, som conscients d’alguns reptes que hem d’enfrontar si volem anar més enllà. I respecte a això ens fem certes consideracions.

Així, creiem interessant que el CNJC continuï aportant coses al Youth Forum per tenir més veu a Europa i seguir sent considerats com a entitat d’interlocució important i rellevant. Per altra banda, pensem que ens cal treballar per aprofundir la relació i la capacitat operativa del Forum Europeu de la Joventut envers el Consell d’Europa i la Comissió Europea i que es porti a terme el Pacte Europeu per la Joventut, que continua sent una assignatura pendent. Finalment, podríem fer convençudament unes quantes crítiques a l’operativitat actual del Youth Forum. Caldria reformar-lo una mica internament si volem obtenir certes ﬁtes de funcionament i de representativitat més elevades, però això és, també, part del debat intern del mateix Youth Forum, envers el qual el CNJC pot aportar anàlisis, propostes, plans operatius, etc., que podran ser objecte d’un altre article més ampli i més endavant, en un altre número del Debat Juvenil. Marc Bret Secretari de Cooperació i Drets humans i cohesió social marc.bret@cnjc.cat

avant aquesta situació les administracions continuen contemplant la realitat en lloc d’actuar amb una voluntat política decisiva. L’avantprojecte de llei del dret a l’habitatge a Catalunya, que no se sap si s’aprovarà o no, és un text bastant limitat en comparació a les aspiracions de les reivindicacions del CNJC: • No s’especifica una quota de promocions de protecció oficial. En la resolució Per unes veritables polítiques d’habitatge, aprovada a la XXVII AGO del 2005, demanàvem que el 50% de la producció del mercat es dediqui a habitatges de protecció oficial. • Pel que fa a les polítiques del sòl, les mesures que proposem (III Carta i l’esmentada resolució) van més en la línia de responsabilitzar els municipis en la cessió de sòl, en coherència amb la seva planificació urbanística, i no tant que s’incentivi els promotors a comprar sòls per la subvenció que obtindran per cada habitatge. Aquesta mesura pot fer que els promotors comprin sòl i construeixin com més habitatges millor a fi de rendibilitzar-ne la compra. • Quant a la penalització de la desocupació, la llei no pren mesures de penalització als pisos desocupats i n’incentiva la cessió. Ens preguntem si les contraprestacions als propietaris per la cessió a Adigsa o a les borses de lloguer seran prou atractives per fer aflorar pisos desocupats. • En el foment de la rehabilitació i adaptació d’habitatges, es continua sense incentivar la rehabilitació d’habitatges directament als joves en els que lloguen o compren de segona mà. • En precarietat laboral, no s’especifiquen els requisits que posaran les entitats de crèdit que

PARLAMENT

El dret a un habitatge digne, encara un somni

Centenars de joves van fer el dia 14 de maig la primera seguda a la plaça Catalunya de Barcelona per un habitatge digne. Es demostra una vegada més que l’accés a l’habitatge és un somni a l’abast de ben pocs. La precarietat laboral, els sous baixos, l’especulació, l’alt preu dels pisos, l’escassa borsa de pisos de lloguer disponibles, etc., fa que l’oferta no s’ajusti a la demanda.

concediran els préstecs convinguts. Creiem que aquests han de tenir en compte les situacions de precarietat laboral dels i les joves. Per coherència, s’ha de reconèixer la consonància entre el text i les nostres reivindicacions. • Reconeix els i les joves com a sector social sensible a ser exclòs del dret a l’habitatge. • Pretén transformar el mercat de l’habitatge de forma estructural. • S’aplica el principi d’igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic. La llei preveu mesures per lluitar contra la discriminació. • Vol crear un parc específic d’habitatge assequible. • El sector públic pretén collaborar amb la iniciativa privada i el tercer sector.

• Té en compte un model urbanístic planificat. Es dóna resposta tècnica a la necessària distribució equilibrada sobre el territori de l’habitatge en general i l’habitatge de protecció oficial.

administracions no responen a les seves obligacions com a poders públics. Per això, recordant la resolució de la XXVIII AGO de 2006 “Gent jove hipotecada = país hipotecat”, cal un pla de xoc paral·lel al Pla pel dret a

“La plena integració dels i les joves en la societat passa per l’emancipació laboral i l’accés a l’habitatge digne, eixos que no es compleixen si les administracions no responen a les seves obligacions com a poders públics” • Es menciona el sistema d’adjudicació que distingeix contingent general i especial. Estem acostumats i farts de sentir els mateixos discursos polítics ben dissenyats, en la forma, però sense fonaments reals a la pràctica. La plena integració dels i les joves en la societat passa per l’emancipació laboral i l’accés a l’habitatge digne, eixos que no es compleixen si les

l’habitatge, amb un pressupost diferenciat, destinat a situar habitatge protegit i adreçat a joves al mercat, de forma urgent. Entre les mesures, cal una aposta ferma per incrementar les borses públiques d’habitatges de lloguer. Ousmane Mballo Secretari d’Emancipació i salut i Drets humans i cohesió social ousmane.mballo@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

PARLAMENT

Entrevista a: Olivié Bayón i Céspedes Secretari general de Joventut OLIVIÉ BAYÓN I CÉSPEDES Secretari general de Joventut • Nascut fa 35 anys a Carpentràs, França • Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona • Membre del Secretariat Nacional de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) (1988-1991) • Representant de l’AJEC al Consell Escolar de Cerdanyola i al Consell Escolar de Catalunya • Regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (1991-2003) • Membre de la Comissió Executiva Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) (1990-1999) • Funcionari tècnic superior especialista de l’administració local de la Diputació de Barcelona (director del programa d’immigració de l’Àrea de Benestar Social i assessor de cultura popular i tradicional de l’Àrea de Cultura) • Té un blog a Internet: http://blogs.ya.com/olivie

“Com a joves, hem de ser el motor de la cohesió social del país” MÓN ASSOCIATIU Veiem que ve del món del sindicalisme estudiantil. Què li ha aportat la seva experiència a l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)? Va ser la primera vegada que vaig tenir relació amb el moviment associatiu juvenil. L’AJEC va ser una escola d’aprenentatge de la participació que em va ensenyar a donar-li el valor que té per a la nostra societat. Entre altres coses, vaig aprendre que a l’escola també hi ha un espai educatiu per als valors cívics, més enllà del dia a dia de les classes i de l’estrictament acadèmic. També ha estat membre de la Comissió Executiva Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC). Entre el seu sindicalisme estudiantil i la

seva participació en una joventut política, quina visió té del moviment associatiu juvenil en general? Em sembla que, de la meva època a la d’ara, no ha augmentat massa el nombre d’associacions, però sí que he vist que hi ha més qualitat i les formes d’organització han canviat, sobretot en els grups no formals. Els membres del teixit associatiu tenen més formació i més eines per tirar endavant la seva tasca, i això és important. El que he vist és que cal que el moviment associatiu estigui present a la nova realitat del món globalitzat i tecnològic. Una realitat que té com a reptes dur a terme projectes de convivència amb la nova immigració, connectar amb les noves formes de llenguatge, amb les noves tecnologies, amb la internacionalitza-

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ció i la lluita contra les injustícies socials. M’agradaria que el moviment associatiu trobés en la Secretaria General de Joventut el suport necessari per fer front a aquests reptes.

Catalunya (CNJC) és una de les eines principals per fer possible aquest reconeixement. En aquest camí, la Secretaria General de Joventut estarà amb el CNJC. SGJ

“Citar les persones de manera anònima a través de la xarxa té avui fins i tot més força que moltes de les convocatòries del moviment associatiu organitzat” El moviment associatiu juvenil està reconegut socialment? No està prou reconegut, com tampoc no ho està el conjunt del voluntariat. Crec que el Consell Nacional de la Joventut de

Ha esdevingut secretari general de Joventut. Per què creu que han pensat en vostè per ocupar aquest càrrec en aquest moment? Quan em van oferir el càrrec, potser va pesar l’experiència que tinc en polítiques de joventut. Van ser 12 anys a l’Ajuntament de Cerdanyola vinculat al món juvenil. També suposo que es va tenir en compte la meva vinculació amb el moviment associatiu estudiantil i el meu coneixement de l’administració com a funcionari de la Diputació de Barcelona.

O sigui, que valora positivament l’etapa de Marta Rosàs, anterior secretària general de Joventut? Sí. Les coses que han anat bé les mantindrem, però innovarem en alguns aspectes. Hem de fer que la gestió de tots els serveis de joventut funcioni plenament. Volem donar un impuls a la internacionalització amb la creació d’un espai més potent que doni suport a la tasca d’entitats i joves que volen mobilitat a Europa. Donar suport a les administracions i entitats que desenvolupen polítiques de joventut en el territori. Una altra de les meves prioritats serà treballar en el camp de la participació per crear espais de convivència intercultural. Em sembla que nosaltres, com a joves de Catalunya, hem de

ser el motor de la cohesió social del país. Totes les entitats, siguin esplais, associacions estudiantils o culturals, etc., hem de ser elements actius i donar a conèixer als joves nouvinguts què és Catalunya i els valors de la nostra democràcia. Per aquest motiu, ajudarem a crear espais de convivència actius perquè les persones més joves s’integrin i es coneguin. Les entitats i els municipis tenen una posició estratègica per fer-ho.

“Volem donar un impuls a la internacionalització de la SGJ amb la creació d’un espai més potent que doni suport a la tasca de les entitats i joves que volen mobilitat a Europa” Com seran aquests espais interculturals? Serà un element per provocar la trobada de joves catalans i nouvinguts. De fet, s’aproﬁtaran les intervencions comunitàries que ja s’estan fent a certs barris i associacions de Catalunya. Farem un esforç pressupostari i un treball interdepartamental, per a la creació dels espais interculturals. Cada associació o administració tindrà autonomia per organitzarse d’acord amb la realitat del seu territori; l’objectiu ﬁnal és treballar per aquest espai de trobada. Entre les prioritats de la SGJ també hi ha l’habitatge i l’ocupació.

El tema de l’habitatge és bàsic. Ara tenim una xarxa important de borses d’habitatge (en concret disposem de 31 borses i 36 oﬁcines) i hem de remarcar que és una eina útil. Cal reforçar el treball en xarxa i crear un clima de conﬁança entre els propietaris perquè ofereixin els seus pisos. Pel que fa a l’ocupació, el nostre treball interdepartamental amb la Conselleria de Treball i Indústria és clau per seguir proposant polítiques actives d’ocupació adreçades als joves. Serà menys difícil, així, tenir un lloc de feina digne i un habitatge digne? El deure de l’administració és crear un espai perquè tothom pugui accedir a allò que necessita en igualtat de condicions. Hem de crear un mapa de serveis i polítiques actives perquè les persones puguin tenir igualtat d’oportunitats en ocupació, habitatge i desenvolupament personal. Percep ganes de treballar transversalment amb altres departaments de la Generalitat per fer polítiques d’habitatge, d’ocupació, etc.? Si heu fet un seguiment del discurs polític del president Pasqual Maragall, el tema de la joventut

està a l’agenda política de la Generalitat. A més, el president Zapatero també té a la seva agenda política mesures per incentivar l’emancipació dels joves. Tampoc no hem d’oblidar que el municipalisme a Catalunya és capdavanter en les polítiques d’emancipació. La SGJ es troba en un lloc estratègic per treballar transversalment amb tots els departament de la Generalitat. De fet, ja tenim una metodologia de treball que ens permet ser presents i inﬂuir en totes les polítiques que afecten els i les joves del país. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès durant 12 anys. Quines són les principals mancances en polítiques municipals de joventut? La mancança principal són els recursos econòmics. Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà, però la realitat és que els mitjans econòmics i funcionarials són baixos, en general, sobretot als municipis petits. L’avantatge és la proximitat. Vius el dia a dia de les entitats, i dels problemes, i tens una capacitat de reacció que des d’altres administracions és més difícil. Per això és important la col·laboració entre totes les administracions. També és necessari un suport mutu en

“Hem de crear un mapa de serveis i polítiques actives perquè les persones puguin tenir igualtat d’oportunitats en ocupació, habitatge i desenvolupament personal”

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

PARLAMENT

S’entrena com a secretari general de Joventut arran de la sortida d’ERC del govern de la Generalitat, i en l’horitzó unes eleccions catalanes, a la tardor. Com afronta el seu pas per la SGJ? El veu com una cosa molt efímera? Som aquí perquè les coses surtin bé. Dins del nostre el programa d’acció de la SGJ tenim com a referent el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya, una eina de consens. Em sembla que s’ha fet una bona feina en la deﬁnició del Pla, i ara cal insistir en l’execució de les prioritats: les polítiques d’emancipació, el suport territorial i fomentar els valors de la convivència.

PARLAMENT

Entrevista a: Olivié Bayón i Céspedes Secretari general de Joventut “Totes les entitats i els municipis tenen una posició estratègica per ser elements actius i donar a conèixer als joves nouvinguts què és Catalunya i els valors de la nostra democràcia, per crear espais de convivència perquè la gent jove s’integri i es conegui”

xarxa per a molts serveis que d’altra manera no serien possibles. Quan es desencallarà la Llei de polítiques de joventut? Està encallada? Des de la SGJ s’ha obert i s’està treballant en un procés participatiu força interessant entorn de la Llei. Encara ens falten recollir aportacions necessàries d’algunes institucions clau perquè la Llei de polítiques de joventut sigui una proposta de consens. Quan ja en tinguem totes les aportacions i en fem una valoració en profunditat, començaríem a treballar per fer-la efectiva. 22

Què ha de definir aquesta llei? En primer lloc, ha de definir què és ser jove per saber quins en seran els beneficiaris. En segon lloc, la Llei ha de ser el mínim comú denominador de municipis i administracions per donar servei als i les joves. Si aquesta llei no serveix per crear una xarxa de recursos per al jovent, no tindrà futur. Ha de ser, sobretot, una llei pràctica, amb una redacció on la gent jove se senti identificada i propera a la realitat del dia a dia. Cal que creï el marc legal per desenvolupar les polítiques de joventut a la mida dels joves d’ara i del futur. La Llei ha de permetre la seva aplicació directa a la realitat juvenil del país. Seria un error fer una llei que fos una declaració de principis. Com veu les concentracions que van començar el 14 de maig a diferents ciutats de l’Estat, convocades de manera anònima, per reclamar un habitatge digne? La meva primera reflexió és que el tema de l’habitatge es troba entre les primeres preocupaci-

ons dels ciutadans i ciutadanes, i és una reivindicació justa i necessària. La segona és la importància que tenen les noves tecnologies en les convocatòries de mobilitzacions. Citar les persones de manera anònima a través de la xarxa té avui ﬁns i tot més força que moltes de les convocatòries del moviment associatiu organitzat. Com es percep la imatge del jovent a la societat? La imatge dels joves és tan diversa com la dels adults. Vivim en una societat molt condicionada pels mitjans de comunicació. És evident que alguns d’aquests ca-

Què espera del CNJC? Espero que el CNJC s’impliqui en el diàleg institucional i sigui la veu del jovent organitzat. També m’agradaria que –i em consta que ho esteu fent– treballéssiu en xarxa amb el conjunt del moviment associatiu. I allò que espero més del CNJC és que sigui capaç de fer propostes. Amb el desenvolupament de l’Agència Catalana de Joventut, una de les primeres coses que farem serà crear un organisme de participació. Dins d’aquesta estructura hi seran el CNJC i els municipis. Serà una eina clau per desenvolupar el dia a dia de l’Agència.

“La SGJ no està aturada i té prou recursos, programes i projecte polític per tirar endavant amb els objectius sorgits del Pacte del Tinell” nals recullen, fabriquen i emeten estereotips negatius dels joves, quan la realitat no és així. Hi ha joves solidaris, emprenedors, amb il·lusió per viure el present i el futur. Potser això no és notícia, però és una realitat que hi és i no té tant espai en els mitjans de comunicació. Falten joves en organismes de poder? Quan més joves hi hagi incidint des de les administracions i des de l’empresa privada, més sensibilitat hi haurà en la realitat generacional. Jo parlaria dels joves com un element d’inﬂuència i de capacitat de canvi, més que de poder. A més dels i les joves, també és necessari que els adults pensin que les polítiques de joventut són importants per fer un canvi en la nostra societat, i Catalunya té molta tradició en el desenvolupament d’aquestes polítiques.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Actualment es dóna la situació idònia per treballar a la SGJ, arran de l’enviament de cartes d’ERC que exigien pagaments a empleats de la casa? La meva missió és que la maquinària funcioni al 100%. El tema de l’enviament de cartes d’ERC està en mans de la justícia. La SGJ té un bon grapat de tècnics i tècniques, molt professionals, que treballen intensament per fer efectives les polítiques de joventut de la SGJ. L’equip tècnic és fabulós. Em sembla que, en aquests mesos, la Secretaria General de Joventut tornarà a recuperar el prestigi que té i que no havia d’haver perdut. I això és el més important. O sigui, que la SGJ ha perdut reputació. Potser en l’opinió pública ha creat desconcert. Però el dia a dia de la gestió a la SGJ és un altre. Tot això és una etapa que forma part

del passat. S’han pres les mesures per rellançar el treball de la Secretaria. Les persones implicades en aquest cas ja respondran davant la justícia, si en tenen culpa. Però el nostre deure és tirar endavant amb il·lusió els projectes que tenim. Podran dur a terme projectes abans de les eleccions d’octubre? Sí. Tenim un projecte polític clar, la il·lusió i les eines per tirar-lo endavant. Ara tenim sobre la taula la llei de l’Agència Catalana de Joventut, començarem el desenvolupament d’aquesta llei amb la transformació de Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca) en l’Agència Catalana de Joventut i farem, així, realitat la llei. De cap manera oblido que és responsabilitat de la meva persona, i de l’equip que encapçalo, treballar diàriament per impulsar i millorar les polítiques de joventut. Hi ha la sensació d’estar aturats amb tants canvis i la proximitat de les eleccions? No ho estem. Els canvis en democràcia són normals i és bo per a les organitzacions. La sensació que he rebut de SGJ és tot el contrari. Hi ha un equip professional, amb molta empenta, que treballa els 36 programes de la Secretaria. La SGJ té prou recursos, programes i projecte polític per tirar endavant amb els objectius sorgits del Pacte del Tinell.

Montse Perals i Mireia Sabartés Directora de Programes i cap de Comunicació del CNJC, respectivament programes@cnjc.cat comunicacio@cnjc.cat

ENTITATS

Actua!

Plataforma Jove pel Primer de Maig Aquest Primer de Maig va comptar amb una novetat en l’àmbit juvenil: el naixement de la Plataforma Actua!, que, entre d’altres coses, va organitzar un bloc jove durant la manifestació unitària.

ap al mes de setembre del 2005, un cop passat el Festival Mundial de la Joventut i el d’Estudiants de Veneçuela, i amb el bagatge de la bona experiència que havia suposat el Comitè Nacional Preparatori Català, diverses organitzacions juvenils vam començar a comentar una proposta nova i alhora senzilla. Es tractava de coordinar esforços, amb vista a la manifestació unitària del Primer de Maig. L’objectiu era doble: d’una banda, contribuir a tornar a posar en el centre de l’atenció pública la jornada internacional dels treballadors i les treballadores i el seu caràcter mobilitzador; de l’altra, apropar-hi la gent jove, mitjançant la visualització de les seves problemàtiques durant la manifestació. A mesura que passaven les setmanes, la proposta va anar prenent cos, ﬁns que una dotzena d’organitzacions vam decidir muntar una plataforma per durla a terme. Es tracta d’organitzacions diverses, de l’àmbit sindical, estudiantil, polític, educatiu o d’acció social. Amb els objectius que comentava més amunt, vam acordar estructurar l’activitat en tres eixos: una campanya de sensibilització, un bloc jove unitari durant la manifestació i una activitat de caràcter lúdic –bàsicament un concert– després d’aquesta. Van passar els mesos i totes aquestes intencions es van concretar de forma desigual. Un dels aspectes més positius és que s’ha arribat a un discurs unitari al voltant de la lluita pel dret a l’emancipació juvenil i que es troba resumit en la carta de presentació de la plataforma. Un cop consensuat el contingut, ens

calia resoldre qüestions més formals, com per exemple el nom. Amb la intenció de posar l’accent en la interpel·lació directa que volíem fer a la gent jove perquè assumeixi el protagonisme en la lluita pels seus drets, vam decantar-nos per Actua! El temps va començar a tirar-se’ns a sobre, mentre, com és obvi, cadascuna de les organitzacions estava ocupada amb la res-

ens anàvem intercanviant, diferents percentatges que mostren la precarietat dels joves en el treball, la nostra impossibilitat d’accedir a un habitatge, o els problemes estructurals de l’educació en aquest país. D’aquest acte, que va anar acompanyat d’una roda de premsa, se’n van fer ressò diversos mitjans de comunicació. Com que durant les mateixes dates havíem rebut la notí-

“Els membres de totes les organitzacions van donar mostres de trobar-se a gust en aquell bloc unitari, en què el protagonisme va estar en la reivindicació del dret a l’emancipació juvenil” ta dels seus eixos de treball. Per aquest motiu, vam decidir deixar de banda, enguany, el concert, per centrar-nos en la difusió de la plataforma i en l’organització del bloc jove. Dilluns 24 d’abril, es va realitzar l’acte de presentació. A la plaça Sant Jaume de Barcelona, una quarantena de persones vam esceniﬁcar mitjançant unes samarretes negres i vermelles que

cia de la victòria del jovent i els treballadors francesos en la lluita per aturar el CPE, vam decidir convidar una companya francesa perquè ens acompanyés en la nostra campanya de difusió. De manera que vam organitzar dos actes amb ella, un a la UB, que va anar seguit d’una pollastrada i un altre a la UAB, en què també va intervenir el catedràtic de Ciència Política, Joan Subirats. Aquestes activitats van ser una

bona ocasió per a distribuir els diferents materials d’Actua, com, per exemple, les targetes del “Trivial de la Precarietat”. Finalment va arribar el Primer de Maig. El bloc jove va ser tot un èxit, que va compensar la feina feta. A més de la participació de molts i moltes joves, un dels fets més destacables és el “bon rotllo” que s’hi va respirar. En general, els membres de totes les organitzacions van donar mostres de trobar-se a gust en aquell bloc unitari, en què el protagonisme va estar en la reivindicació del dret a l’emancipació juvenil. Això sí, sense anul·lar la visualització de cadascuna de les entitats, que van ser presents amb banderes, pancartes, pamﬂets, revistes…, però totes darrere la pancarta unitària que duia com a lema: “Contra la precarietat laboral, Actua!”. Un cop assolit aquest primer pas, ens toca mirar cap al futur. En aquests moments tenim diverses propostes sobre la taula per donar continuïtat a l’activitat començada, que van des de l’organització de jornades de debat, a una campanya a favor del dret a vot de les persones immigrades, passant per la participació conjunta també en la manifestació del Primer de Maig. Crec que no m’equivoco si dic que totes les organitzacions que conformem la plataforma Actua!, compartim la voluntat que aquesta esdevingui una eina útil en la nostra lluita contra la precarietat, de la mateixa manera que sabem que els canvis polítics necessaris per assolir aquest objectiu, necessiten, de forma irrenunciable, d’aliances socials com la que estem impulsant. Actua! Plataforma Jove pel Primer de Maig

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

iii encuentro de juventudes creadoras Què passarà a Piura, a la costa del nord del Perú, del 19 al 30 d’agost? El III Encuentro de Juventudes Creadoras, la tercera edició d’un espai creat fa 4 anys per joves llatinoamericans i europeus que tenen en comú una visió o uns objectius: participar en la societat a través de l’educació no formal en associacions voluntàries, per canviar el futur des del present, com a generació i ciutadania del món.

L’

Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya organitza amb l’associació peruana Clave Juvenil, el III Encuentro Intercultural de Juventudes Creadoras. Una trobada internacional de formació i debat que aplegarà joves associats de cinc països europeus i cinc llatinoamericans. Durant gairebé dues setmanes, joves del Perú, Bèlgica, Bolívia, Itàlia, Nicaragua, Suècia, Colòmbia, Portugal, Equador i Catalunya conviuran per aprendre, intercanviar i cooperar, tot compartint inquietuds, problemes, somnis i projectes. El vincle que uneix tots i totes les participants és el fet de ser joves implicats en organitzacions de base locals per millorar la seva comunitat, amb diferents activitats i metodologies, però sempre amb l’educació no formal com a marc de treball. En el cas de Catalunya, els cinc representants són membres de diferents casals de joves i esplais, que són entitats de base del Moviment Laic i Progressista, i comparteixen una visió transformadora de la seva acció quotidiana de dinamització i educació en el lleure amb joves i infants. La història d’aquestes trobades de joventut creadora va començar l’any 2002 amb l’Encuentro Intercultural y Taller de Formación de Juventudes Creadoras, a Cuenca (Equador), i estava enfocat a joves dirigents d’organitzacions europees i llatinoamericanes. L’intercanvi i els debats van descobrir preocupacions i anhels comuns, i hi hagué

una convivència molt enriquidora. Allà es va decidir que els encuentros havien de continuar i que calia obrir-los a altres joves actius i compromesos de les diferents entitats, sense el requisit de ser dirigent per viure aquesta experiència.

I així es va fer a Catalunya, concretament a Torrelles de Llobregat, l’any 2004, on Casals de Joves de Catalunya va agafar el relleu amb l’organització del II Encuentro de Juventudes Creadoras. En aquesta ocasió es va mantenir la formació, però es va donar més importància als espais de coneixença i interacció entre entitats i persones. A més d’una molt positiva convivència intercultural, d’aquella trobada van sorgir moltes idees i projectes, com el tercer Encuentro. I el quart, on es farà? En aquesta tercera edició de l’Encuentro, la intenció és facilitar i promoure l’intercanvi i reﬂexió d’experiències d’educació no formal, com a instrument de

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

desenvolupament de les capacitats dels i les joves i de transformació social; fer un exercici d’interculturalitat basat en la convivència i l’intercanvi, que reforci el sentiment de ciutadania global; i també crear noves idees i projectes per continuar treballant tant en el terreny local com en l’internacional amb la cooperació entre joves de diferents països. Per fer tot això possible, es faran diversos tallers, debats i activitats d’intercanvi, proposades i organitzades per les entitats organitzadores, però també pels mateixos grups de joves participants

internacional i l’educació global com un dels camps amb més possibilitats per a la dinamització juvenil. L’experiència que suposa viatjar fins a un país desconegut, o fer d’amfitrió, per conèixer i conviure amb altres joves d’altres cultures durant uns dies, és una de les millors maneres d’entendre i viure en positiu la interculturalitat i la idea que vivim en un mateix món. Tanmateix, el fet de trobar-se amb joves d’arreu del món que, com un mateix, dediquen part del seu temps a millorar la societat des de l’associacionisme juvenil, també suposa una injecció de motivació i reafirmació en el treball que fem les entitats juvenils de base. Per tot això, per la incidència que té en les entitats de base, i en general pels bons resultats obtinguts en els darrers anys en les activitats internacionals, des de Casals de Joves de Catalunya treballem perquè el màxim possible de joves casalers i casaleres visquin experiències com aquesta, ja sigui en intercanvis internacionals, seminaris, el servei de voluntariat europeu o participant en grans esdeveniments juvenils internacionals com els festivals mundials de la joventut.

“L’experiència que suposa viatjar ﬁns a un país desconegut, o fer d’amﬁtrió, per conèixer i conviure amb altres joves d’altres cultures durant uns dies, és una de les millors maneres d’entendre i viure en positiu la interculturalitat i la idea que vivim en un mateix món” i les seves entitats, que mesos abans de trobar-se a Piura (Perú), ja estan treballant per preparar la propostes i aportacions a les diferents activitats que realitzaran durant la trobada. Aquesta és una activitat coorganitzada des de l’àmbit internacional de Casals de Joves de Catalunya, que entén el treball

Esperem que aquesta petita aventura peruana d’estiu serveixi per a tot això i molt més, que aquesta cinquantena de joves del món es trobin i creïn moltes coses que permetin que altres joves se segueixin trobant i segueixin creant. Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya

ENTITATS

Treballem per ser pobres i bones condicions laborals. Aspectes com el salari, la sinistralitat al treball, la irregularitat de la jornada, la subocupació… es fan protagonistes amb vista a deﬁnir la precarietat laboral juvenil, que pren un paper encara més important si la lliguem a les diﬁcultats que ens trobem el jovent a l’hora de tirar endavant els nostres projectes d’emancipació.

Tradicionalment, la precarietat laboral s’ha definit entorn de la temporalitat. Això és que qualsevol treball que no impliqui un cert grau d’estabilitat s’ha considerat un treball precari. Aquesta definició de la precarietat laboral actualment no s’ajusta a la realitat de la percepció que en tenen els i les joves. Així, podem afirmar que el fet de tenir un contracte indefinit no és una garantia d’estabilitat

n aquest article, ens centrarem en la variable salarial de la precarietat laboral juvenil. Aquesta anàlisi l’elaborem amb les dades següents, que ja evidencien la situació: El salari mitjà d’un jove entre 16 i 20 anys és de 9.736,22 € El 10% dels joves entre 20 i 29 anys cobren menys de 8.150 € El 25% dels joves entre 20 i 29 anys cobren menys de 10.915 € El 50% dels joves entre 20 i 29 anys cobren menys de 14.262 € El 75% dels joves entre 20 i 29 anys cobren menys de 18.533 € A partir d’aquestes dades podem observar que 74.770 joves perceben salaris per sota dels 584 € bruts al mes, 186.925 joves perceben salaris per sota dels 780 € bruts mensuals i que 373.850 joves cobren per sota dels 1.000 € bruts al mes. El mercat de treball actual condemna els i les joves, en cas de voler tenir accés al món laboral, a

fer-ho necessàriament en condicions de precarietat i, signiﬁcativament, en condicions de precarietat salarial.

GUANYS ANUALS DELS MENORS DE 25 ANYS

OCUPACIONS Dependents/es del comerç

En efecte, perfils professionals tan diversos com dependents del comerç, personal de restauració, treballadors d’indústries gràfiques, tèxtils, alimentàries o artesanes, i conductors de maquinària mòbil o administratius, tenen en comú que, quan són exercits per treballadores i treballadors menors de 25 anys, els seus ingressos difícilment superen els 800 euros, en el millor dels casos, i baixen fins a poc més de 600, en els casos més extrems.

10.238,11 2

Personal de restauració

9.446,68 2

Treballadors/es indústries gràﬁques, tèxtil i alimentàries

12.524,07 2

Conductors/es i operadors/ es de maquinària mòbil

12.180,06 2

Administratius/ives

11.320,05 2

Personal de protecció i seguretat

Per tant, cal concloure que el que realment les empreses valoren és que els treballadors més grans, tot i tenir la mateixa formació reglada que d’altres que són més joves, probablement han tingut una trajectòria professional més dilatada i, per tant, se’ls valora més l’experiència laboral que no pas els estudis.

8.227,30 2

Per l’Avalot aquestes dades demostren que una de les parts més signiﬁcatives de la precarietat laboral són els sous que cobrem el jovent. Aquesta realitat és molt perillosa, perquè la joventut, i la societat en general, ho ha normalitzat. No és raonable que treballem per ser pobres.

No és raonable que no és valori la formació dels treballadors i especialment de les treballadores.

No és raonable que en la nostra generació és continuï discriminant salarialment les dones.

Chakir el Homrani

Sempre es diu que els joves som el futur, però no podem oblidar que també formem part del present.

Coordinador d’Organització d’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

GUANYS PER NIVELL D’ESTUDIS, SEXES I EDATS SENSE ESTUDIS Dona Menor de 20 anys

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA II

Home

Dona

Home

Dona

Home

Dona

Home

8.905,83

11.688,79

8.835,82

9.952,85

8.368,94

8.704,80

7.868,26

De 20 a 29 anys

8.368,94

12.808,46

10.823,77

15.487,94

11.712,53

15.237,20

12.716,38

16.216,57

De 30 a 39 anys

11.283,29

14.128,48

10.579,29

17.254,07

12.530,47

18.787,21

18.165,28

25.634,79

FP I

FP II

DIPLOMATS UNIVERSITARIS

LLICENCIATS

Dona

Home

Dona

Home

Dona

Home

Dona

Home

Menor de 20 anys

9.982,09

9.797,69

6.960,92

10.658,18

De 20 a 29 anys

12.001,24

17.074,70

14.218,17

15.808,78

21.510,73

17.863,37

9.982,09

21.133,35

De 30 a 39 anys

15.015,51

22.680,11

17.608,67

25.254,09

21.110,04

31.473,37

25.910,47

36.455,82

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE 2002

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Jornades rurals sobre la joventut Coordinació Rural de Catalunya, CRUC, organitza els dies 28, 29 i 30 de juliol a Cambrils dels Pirineus, Solsonès, per segon any consecutiu, les jornades rurals sobre la joventut.

ncara avui, les diferències entre un jove que viu en un entorn rural i un jove que viu en un entorn urbà són abismals. Per exemple, en plena era de la informació i en una societat condicionada pel reciclatge constant del coneixement, per tal de poder ampliar el currículum i ser el millor en la matèria que has estudiat durant anys, cal fer un plantejament essencial de què serveix si una eina bàsica com Internet encara no ha arribat a tot el territori català. Això només és una petita mostra de la desigualtat que existeix entre la joventut d’ambdós àmbits. 26

Si parlem de territori, participació i jove és una simbiosi amb moltes connotacions que denoten diﬁcultats. Un jove del món rural té menys informació i accés a la participació en projectes juvenils, ja que en l’àmbit rural el despoblament ha fet davallar la presència de joves. Per aquestes i altres causes, cal analitzar la realitat de cada territori per tal d’adoptar la manera més concisa de promoure la participació juvenil. La participació dels i les joves és clau per

un futur emprenedor i compromès amb les circumstàncies que envolten la societat, cal fer-la accessible a tots els i les joves i oferir-los, sobretot, espais de diàleg i reﬂexió in situ, al propi territori. Precisament, amb aquesta ﬁnalitat nasqueren les jornades sobre els joves i la ruralitat que Coordinació Rural de Catalunya organitza. CRUC aposta, per segon any, per realitzar les jornades rurals sobre la joventut a Cambrils dels Pirineus, Solsonès, durant el darrer cap de setmana de juliol. Un cap de setmana per a joves, entitats i dirigents que pretén ser un

Enguany, en el marc de les jornades s’oferiran tres taules rodones que ﬁnalitzaran amb un debat. De cada taula s’extrauran

“Un jove del món rural té menys informació i accés a la participació en projectes juvenils, ja que en l’àmbit rural el despoblament ha fet davallar la presència de joves. Per aquestes i altres causes, cal analitzar la realitat de cada territori per tal d’adoptar la manera més concisa de promoure la participació juvenil “ espai de reﬂexió sobre els joves i la ruralitat, des del propi territori, mitjançant ponències, taules rodones i tallers.

conclusions que seran presentades el diumenge al matí. Unes conclusions que seran el punt de partida i deﬁniran les pautes per

treballar des del territori i pel territori i deﬁnir-ne millor les polítiques juvenils. A més, CRUC, durant el mes de juliol, organitza un camp de treball internacional perquè joves de diferents nacionalitats col·laborin en la preparació de les jornades i coneguin la realitat rural característica de Catalunya. L’any passat, els joves internacionals, amb la seva il·lusió i treball del dia a dia, van fer possibles les jornades rurals sobre la joventut. La participació d’aquests joves de nacionalitats diferents en el si de les jornades aporta un caire internacional a l’esdeveniment i la possibilitat d’establir ponts de relació entre joves del territori català i joves d’altres països. T’animem a participar-hi, el jove del món rural, l’entitat que treballa pel i des del territori ha de ser qui dialogui, participi i, sobretot, fomenti les jornades sobre la joventut a la mateixa realitat territorial, el món rural. Per a més informació podeu consultar la web www.cruc.info o enviar un correu electrònic a cruc@cruc.info. Coordinació Rural de Catalunya, CRUC

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Mentre que a l’Estat espanyol, l’aprovació d’una nova modiﬁcació del mercat de treball ha creat més literatura que activitat de carrer, a l’Estat francès la joventut ha aturat una nova modiﬁcació lesiva dels drets i garanties laborals. L’Espai Jove de la Intersindical – CSC ha seguit de prop aquesta mobilització que ha afectat la joventut treballadora nord-catalana.

l primer ministre francès, Dominique de Villepin, anunciava el 10 d’abril de 2006 que el seu govern derogava l’anomenat CPE, el contracte de primera feina que permetia l’acomiadament lliure de les persones menors de 26 anys. Després d’haver estat aprovat a mitjans de març i de ser presentat com un instrument per disminuir la desocupació juvenil, la societat civil aviat va veure per on anaven els trets –cap a la precarització– i milions de persones, sobretot joves estudiants, van sortir al carrer per oposar-s’hi decididament.

nes abans, ha donat suport a la lluita contra el CPE i ha participat a les convocatòries que s’han realitzat a la capital del Rosselló, com la del 27 de març, la més multitudinària que s’hi havia fet en molts anys, superant les massives protestes en contra de la Septimània i de la línia de molt alta tensió (MAT/THT), així com la marxa del ﬁnal del Correllengua. Entre 10.000 i 18.000 persones, segons les fonts, van manifestarse pels carrers de Perpinyà en una exitosa jornada a tot l’Estat que gairebé va doblar l’assistència de la primera, el 18 de març.

Durant un mes sencer s’havia aconseguit trasbalsar la vida política de l’Estat francès, però també bona part de la vida econòmica amb algunes vagues parcials, sobretot als transports, i especialment la vida acadèmica, amb el bloqueig ininterromput de la gran majoria d’universitats i molts centres d’educació secundària.

Tot i així, dos dies després el Consell Constitucional de l’Estat va validar el CPE, assegurant que encaixava perfectament amb la seva Constitució. L’endemà d’aquesta sentència, el mateix president Chirac es reaﬁrmava en la validesa del CPE, tot i que ac-

Aquest és el cas també de la Catalunya Nord, en què des del 17 de març els i les joves estudiants, aplegats i aplegades individualment sota una coordinadora d’estudiants, havien decidit tancar-se a la Universitat de Perpinyà, a més de promoure l’aturada de classes a diversos instituts. A partir d’aquí, les mobilitzacions es van succeir, al mateix temps que es renovava, via assemblea, la voluntat de continuar el bloqueig de la universitat, considerat com la base del moviment. Amb la voluntat d’unir esforços entre estudiants i treballadors, la Unió Territorial de la Catalunya Nord de la Intersindical-CSC, sorgida unes setma-

viaris més importants en acabar la marxa. L’endemà es bloquejava la rotonda de tres vies que dóna accés a la capital nord-catalana. El següent dimarts, 4 d’abril, una altra jornada de lluita tenia lloc a Perpinyà, amb la participació de més de 15.000 persones.

El dijous 30 de març, el moviment estudiantil de Perpinyà es tornava a manifestar pel centre de la ciutat, aquesta vegada a les 10 de la nit, i bloquejava un dels eixos

Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC ens n’alegrem i valorem aquest fet com una evidència que la forta mobilització popular continua tenint sentit.

“El contracte de primera feina permetia l’acomiadament lliure de les persones menors de 26 anys. La societat civil aviat va veure per on anaven els trets –cap a la precarització– i milions de persones, sobretot joves estudiants, van sortir al carrer per oposar-s’hi decididament” ceptava certes modiﬁcacions, tal com feia Villepin, en una mostra de tossuderia política que tan sols es pot entendre pels desencontres en el si de la UMP, el partit conservador, entre el primer ministre i Nicolas Sarkozy, ministre de l’Interior, en la seva carrera cap a la presidència de la República.

blica i els transports. Aquell dia, des de la Intersindical-CSC vam apuntar que les protestes, més que resultats concrets, evindeciaven moltes mancances de la democràcia francesa. L’escenari era una autèntica comparsa: un president que promulga una llei que no s’aplica, un ministre que no governa, desaprovat pel president, però que no dimiteix, i un partit polític que fa el paper de govern quan busca negociar amb els sindicats. Finalment, el govern donava per mort el CPE.

ENTITATS

Aturem la destrucció social arreu dels Països Catalans

A aquesta marxa hi van assistir, altra vegada, militants i simpatitzants de la Unió Territorial de la Catalunya Nord de la Intersindical-CSC, ja que era necessari plantar cara a l’obstinació del govern francès i del president de la República de mantenir-se en una posició d’enfrontament que menystenia l’amplitud del moviment i el suport de la població a aquesta lluita. Una vegada més, la convocatòria va suposar importants pertorbacions, especialment a l’administració pú-

Malgrat tot, s’ha guanyat poca cosa, ja que el CPE només era la punta de l’iceberg. La mare dels ous és la Llei d’igualtat d’oportunitats, promulgada arran de la revolta dels suburbis, que inclou la possibilitat de treballar als 14 anys (i de nit als 15). A més, es manté vigent el CNE (contracte de nova feina), similar al CPE. Davant d’això, cal evitar que es desinﬂi el moviment, prendre exemple de bascos, bretons i occitans, que es mantenen mobilitzats, i no deixar de lluitar pels drets socials i laborals, però també nacionals, de la joventut i de la classe treballadora de nord a sud dels Països Catalans. Gerard Rabat i de Paco Secretari d’Acció sindical de l’Espai Jove de la Intersindical – CSC

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Coordinem-nos!

es dels seus orígens, els esplais han estat creats amb vocació lúdica. Alhora, el rerefons educatiu de les activitats que organitzen és indiscutible. La responsabilitat del bon desenvolupament d’aquestes entitats ha recaigut habitualment sobre un grup de persones, els monitors i les monitores dels esplais.

El treball en equip als esplais El tercer número de la col·lecció “L’Esmolet”, Coordinem-nos! El treball en equip als esplais, editat per Esplais Catalans, Esplac, parla de la idoneïtat de treballar en equip als centres d’esplai per tal d’afrontar els seus reptes educatius i, per tant, de la necessària coordinació de tots els elements implicats en el seu funcionament regular.

Per tal que aquest grup funcioni adequadament, cal que es coordini. Primer de tot, han de saber el perquè del que faran, és a dir, quina raó hi ha per fer el que es proposen. Així doncs, cal que sàpiguen reconèixer aquestes raons, ja que això, precisament, és el que dotarà de consistència i coherència el conjunt d’activitats i accions que emprendran junts.

ment perquè consisteix en coordinar totes les altres. És la feina de la persona coordinadora o líder. Entenem que el líder és qui pren la iniciativa en un moment donat, i que inﬂueix sobre els altres per tal que es posin en moviment. És per tant desitjable que sorgeixin líders, en la mesura que contribueixen a moure el col·lectiu vers les metes que s’han proposat, i ho fan democràticament.

Aquest primer requisit és ineludible, i implica posar en comú les diferents i particulars ideologies, idees, creences i valors. Suposa crear un ideari col·lectiu que emmarqui les accions presents i futures, un plànol sobre el qual situar els moviments que s’efectuaran conjuntament, a partir de les visions individuals. És com si calgués assegurar-se que tothom mira en la mateixa direcció, cadascú amb matisos individuals, però en general tots es mouen envers la mateixa ﬁta.

A més, l’equip necessitarà aturar-se de tant en tant per tal de veure què han fet, valorarho i preparar noves actuacions. D’aquí que es facin reunions de treball, per coordinar adequadament els esforços individuals. És el moment clau en què es posen sobre la taula i es comparteixen els temes que interessen al grup, on es pensa en conjunt, on es prenen decisions que afecten el seu futur i on, a més, els integrants de l’equip es veuen, es miren i es donen recolzament anímic. Són

A continuació caldrà definir uns procediments per tal d’assolir les fites establertes, una manera de treballar compartida i homogènia. Com que els objectius previstos no es poden aconseguir anant cadascú a la seva, els membres del grup hauran de posar-se d’acord en com coordinaran els seus esforços. Per això diem que hauran de treballar en equip, i definim com a equip de monitors i monitores al grup de persones implicades en aquests objectius. Per treballar en equip caldrà definir les tasques a fer per tal que l’engranatge rutlli. Un cop establertes, cal distribuir-les. N’hi ha una, però, que és especial, justa-

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

petits moments d’estar junts enmig del ritme incessant d’activitats i projectes. Tanmateix, malgrat els esforços per anar tots en la mateixa direcció, sempre apareixeran conﬂictes. Això és degut a les diferències de pensament, actitud o comportament inherents a tot grup de persones, ja que cadas-

i interessos personals que hi ha al darrere de cada postura. Només així entendrem per què es dóna el conﬂicte i, si les parts que hi participen ho volen, podrem resoldre’l. En deﬁnitiva, treballar en equip, coordinar-se, esforçar-se per entendre’s amb els companys i companyes… tot això ens diu

“El més recomanable sempre que hi hagi enfrontaments és aturar-se a analitzar per què succeeixen, la qual cosa implica escoltar totes les versions del problema i, sovint, aprofundir en les necessitats i interessos personals que hi ha al darrere de cada postura” cú és un individu diferenciat que pensa i actua de forma única. El més recomanable sempre que hi hagi enfrontaments és aturar-se a analitzar per què succeeixen, la qual cosa implica escoltar totes les versions del problema i, sovint, aprofundir en les necessitats

que, en general, cal ﬁxar-se en els altres, que no estem sols i que cal sortir-se d’un mateix per tal de tenir en compte les necessitats de la resta, a més de les d’un mateix. El món en què vivim es caracteritza, entre moltes altres coses, en el fet que som dependents els uns dels altres, a tot arreu. La independència absoluta és una fantasia, tant en el terreny individual com col·lectiu. I el que hem de fer és aprendre a conviure i treballar plegats, respectant les diferències i les necessitats inherents a cada ésser humà. I esforçant-nos a harmonitzar les lògiques tensions i problemes des de la comprensió, el diàleg i la recerca del consens en les solucions. David Horts Coordinador de Coordinem-nos! El treball en equip als esplais

Esplais Catalans. Coordinem-nos! El Treball en equip als esplais. Barcelona: Esplais Catalans, 2006. (“L’Esmolet”, 3) ISBN 84-609-9470-8

ENTITATS

L’EDJ, l’Espai de Debat Juvenil de la Federació ECOM La Federació ECOM disposa de l’Espai de Debat Juvenil (EDJ), format per joves de 18 a 30 anys amb algun tipus de disminució física. El grup ha traslladat al Parlament de Catalunya una sèrie de reﬂexions per tal de poder fer arribar a tots els diputats i diputades de Catalunya les necessitats en què es troben els i les joves que pateixen algun tipus de disminució.

a població jove amb discapacitat augmenta i es troba amb un alt risc d’exclusió social en tots els àmbits de la vida: educació, treball, habitatge, capacitat econòmica, lleure, cultura, participació, mobilitat, autonomia, etc. Malgrat tot, en l’actualitat, els avenços tècnics i cientíﬁcs i la millora de l’esperança de vida fan possible que persones amb diferents discapacitats puguin participar de la vida social si se’ls dóna els recursos i les oportunitats per fer-ho. Les nostres reivindicacions especíﬁques per àmbits són les següents: Assistència personal

Veiem necessari la regulació i legislació de la figura de l’assistent personal, treballador que dóna assistència i suport a persones amb necessitats específiques per poder dur a terme totes les activitats de la vida quotidiana d’aquesta persona. Aquest recurs hauria de ser autogestionat per la mateixa persona i finançat per l’Administració. Així mateix, fomentar l’accés a l’habitatge amb la creació de pisos de protecció oficial (de lloguer o de compra) sense barreres arquitectòniques i domotitzats, ampliar l’oferta de lloguers més baixos i més borses d’habitatge. També s’ha de tenir cura que els habitatges estiguin degudament repartits per tot el territori. Aquests habitatges han de tenir garantit el servei de suport personal necessari per a cada persona.

Integració laboral i social

Pel que fa a la integració laboral i social, creiem que es podrien portar a terme diversos mecanismes: amb lleis que reconeguin aquests drets i que permetin exercir-los, ampliar les inspeccions i sancions quan no es compleixen les normatives de contractació de les persones amb necessitats especíﬁques i poder cobrar al mateix temps una pensió no contributiva amb un sou per ampliar les opcions d’integrar-se en el món laboral (sense tenir en compte els ingressos per aquest treball).

Educació

Pel que fa a l’educació, alguns dels factors organitzatius que inﬂueixen en les oportunitats educatives de la poblaci ó amb discapacitat són: la falta de recursos , les actituds i insuﬁcient preparació i suport del professorat, les estratègies met odològiques utilitzades per adaptar els pro jectes educatius i curriculars, la manca de suport dintre i fora de l’aula, així com la no adequació de les instal·lacions i serveis.

“Si per qualsevol jove, l’emancipació ja suposa trobar-se amb un seguit d’obstacles, en el cas dels joves amb algun tipus de discapacitat, totes aquestes diﬁcultats augmenten, allargant el temps que viuen en el domicili familiar, entre d’altres raons per no comptar amb prou recursos econòmics ni amb els ajuts tècnics necessaris per fer-ho”

Emancipació mancipació ja suSi per a qualsevol jove l’e seguit d’obstacles, posa trobar-se amb un b algun tipus de en el cas del jovent am s diﬁcultats augdiscapacitat totes aqueste ps de residència menten i allarguen el tem d’altres raons tre en el domicili familiar, en recursos ecou pro per no comptar amb tècnics necessaris nòmics ni amb els ajuts alguns casos les per fer-ho. Fins i tot en ipació són pràctipossibilitats de l’emanc s que s’incentivin cament nul·les a meny ucions partint de canvis legislatius i instit als que promoguin polítiques socials integr endent. i coordinin la vida indep

Temps de lleur e La gent jove amb algun tipus de di scapacitat vol també po der gaudir del se u temps lliure i d’oci co m qualsevol altr e jove, malauradament això no sempre és possible perquè molts ba mes o teatres no rs, discoteques, cineestan adaptats. A l’oferta actual de més, transport públic adaptat té un horari mol t limitat de nits ia les diferents regi ons de Catalunya més no estan en igualtat de condicions en aquest sentit, ja que m oltes d’elles no disposen quasi d’oferta de transport adapta t.

Espai de Debat Juvenil de la Federació ECOM

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

La consulta justícia global i els objectius de desenvolupament del mil·lenni Des de la signatura l’any 2005 del conveni amb les Nacions Unides per a la difusió i sensibilització dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, la Fundació Catalunya Segle XXI ha continuat treballant en el projecte Consulta Justícia Global per

es dels seus inicis l’any 2003, la Consulta Justícia Global ha estat un procés obert de participació ciutadana que té com a objectiu donar a conèixer, de manera pedagògica i assequible per a la major part de la ciutadania, les principals injustícies i riscos que produeix l’actual economia global, tot popularitzant les propostes alternatives generades des dels moviments socials i per part d’acadèmics i teòrics crítics amb aquest model econòmic.

Durant aquests tres anys, la Consulta Justícia Global (CJG) ha anat agafant volada i s’ha convertit en un projecte de sensibilització de gran abast que manté els seus objectius inicials, alhora que ha anat introduint noves propostes i materials, sobretot a partir del conveni signat amb Nacions Unides per a la difusió i sensibilització dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Al setembre de l’any 2000 els 191 estats membres de Nacions Unides es van comprometre a assolir per a l’any 2015 vuit grans objectius enfocats a reduir la pobresa extrema i la fam al món. Els ODM se’ns presenten com una oportunitat històrica que els governs, el sector privat i la societat civil no poden deixar escapar. Coincidim amb el secretari general de l’ONU, Kofi Annan, quan adverteix que avui el món fa curt per a arribar als objectius acordats i és necessari convertir els compromisos en acció. Coincidim també amb Jeffrey Sachs, director del projecte del Mil·lenni, quan afirma que “és un imperatiu moral i polític que les nacions desenvolupades financin efectivament els compromisos que van assumir a la Cimera del Mil·lenni”. El més gran desafiament és aconseguir que els estats compleixin amb els compromisos que van adoptar. Els set primers objectius fan referència al Sud i l’últim, el número 8, a fomentar una associació mundial per al desenvolupament, on es concentren les responsabilitats del Nord en la consecució dels set primers. Vivim en un món coneixedor d’una ciència, mecanismes, i estratègies que poden garantir la implementació dels ODM per a l’any 2015, el que ara cal és que la ciutadania i la societat civil organitzada coneguin aquests objectius per tal que puguin pressionar els seus governs i institucions per a la seva immediata aplicació. La Consulta Justícia Global s’enfronta al repte de treballar per fer realitat aquesta implicació ciutadana i fer possibles els canvis socials,

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

tal de fer arribar als i les joves del nostre territori les diferents propostes alternatives que des dels moviments socials s’estan formulant per fer de la globalització econòmica un procés més just i equitatiu. polítics i econòmics que han de posar les bases per crear un nou model d’economia global basat en unes relacions més justes i equitatives. És un projecte de sensibilització al Nord que vol avançar cap a la creació d’una solidaritat conscient, fonamentada i compromesa que reﬂexioni sobre les causes de la desigualtat i no només sobre els seus efectes. Les activitats desenvolupades al llarg d’aquest any 2006 estan adreçades tant als centres educatius com als espais d’educació en el lleure. Es dirigeixen a tota la població, però sobretot han estat confeccionades per sensibilitzar els i les joves a partir dels 14 anys. Les activitats són molt diverses i es complementen les unes amb les altres: El taller participatiu, amb el joc de la Consulta “És justa la globalització? Pot ser-ho?” El qüestionari de la consulta el podeu trobar en la nostra pàgina web www.justiciaglobal. org en tres versions diferents. Amb aquest taller volem obrir un procés de participació ciutadana a la xarxa per popularitzar les propostes de la CJG en l’àmbit internacional. El vídeofòrum. Hem editat un DVD amb tres documentals dedicats a la globalització i els mercats ﬁnancers, al comerç pel desenvolupament i l’eradicació de la pobresa i l’exposició participativa “I tu, al món, què hi pintes?” que adapta els continguts de la CJG en un format expositiu i amb una dinàmica que obliga els participants a interaccionar. Actualment, estem ampliant l’exposició amb cartells il·lustrats per a l’alumnat de l’Escola de Disseny i Art Eina que, després d’haver realitzat el taller participatiu i el joc de la Consulta i sota la direcció del professor i dissenyador Philip Stanton, han sabut plasmar a través del disseny les seves sensacions. Us animem a veure les seves propostes durant el mes de juliol al centre comercial Max Center – La Farga a l’Hospitalet de Llobregat. Virgínia Massagué Coordinadora de la Consulta Justícia Global – Fundació Catalunya Segle XXI

ENTITATS

La gent jove: culpables o víctimes?

En els últims temps la gent jove apareixem als mitjans de comunicació com a er què aquests judicis tan poc rigorosos de tot el colprotagonistes de notícies, articles, breus, però en cap cas en som els narradors. lectiu de gent jove? Algú Parlen molt de nosaltres, però sempre darrere de successos negatius: delinha pensat a reflexionar què és el quint, sent “incívics”, drogoaddictes, alcohòlics, violents, intolerants, radicals, que està passant? Com és la vida antisistema, fashionvictims, passotes, individualistes, insolidaris… dels i les joves d’aquest país? Per què se’ns responsabilitza del fracàs d’una societat que és incapaç de respondre a problemes que han esdevingut estructurals i que dels quals nosaltres som els primers a pagar-ne les conseqüències? Cal qüestionar aquest discurs buit i demagog que s’està generalitzant als mitjans de comunicació a través de tertúlies de ràdio, opinadors a sou, articles i editorials de diaris, on alguns i algunes des de la seva vida acomodada fan de jutges de la realitat. La població entre 16 i 29 anys concentra el 25% dels aturats a Catalunya. El nivell de temporalitat de la gent jove és el doble de la mitjana. El guany mitjà dels i les joves se situa al voltant de 12.000 € mentre que la mitjana absoluta està en 20.000 €. Un 37% de tots els accidents laborals els pateix la població jove. El preu de l’habitatge evoluciona des de fa anys contràriament al poder adquisitiu dels i les joves, pujada que fa impossible l’emancipació (Catalunya té l’edat d’emancipació juvenil més alta d’Europa). A més, accedir a una carrera universitària ja no garanteix un futur millor, ja que ara el mer“Per què se’ns rescat laboral exigeix haver cursat ponsabilitza del fracàs màsters o postgraus (no garantits d’una societat que és pel sistema públic d’educació i a incapaç de respondre preus no accessibles).

a problemes que han

Per altra banda, tampoc es esdevingut estructurals pot dir que els i les joves passen i que dels quals només de la política que la resta saltres som els primers de la gent (els 65% del jovent es a pagar-ne les consemostren disposats a mobilitzar-se qüències?” per una feina digna). A l’inrevés. La desafecció política i el cinisme afecten en major mesura la generació dels nostres pares i mares que, després de veure’s decebuts per alguns partits polítics, s’han allunyat dels afers públics i s’hi han desinteressat. És aquesta generació precisament la que ha abandonat els seus lemes dels 60 i els seus ideals i ho ha canviat per la cultura del “campi qui pugui” i han deixat de lluitar per un món millor. Això sí, ens demanen que no fem soroll, no cantem pel carrer, no embrutem, no juguem, no protestem… que no els molestem! Però la inestabilitat del present impossibilita tenir projectes a llarg termini. Obligatòriament la gent jove ha hagut de seguir la màxima del “Carpe diem” però en el sentit de qui dia passa any empeny. Aquesta frustració i impotència té moltes maneres d’expressar-se, i és cert que, a vegades, l’alienació de la vida quotidiana n’és una. Però en comptes de respondre a aquestes manifestacions amb la repressió i els judicis fàcils, caldria mirar quina vida tenen els i les joves del nostre país i quines expectatives poden tenir.

La mateixa precarietat dins el món laboral fa difícil que els joves ens organitzem per defensar els nostres interessos com a treballadors i treballadores. Malgrat això, la gent jove els segueix buscant. En les assemblees de barri, en les plataformes d’estudiants, en els moviments en defensa del territori, en entitats d’educació no formal, en ONG o en les diferents manifestacions del moviment per una altra globalització, trobem principalment gent jove (la gent jove des del carrer va impulsar el canvi polític a Catalunya i a l’Estat). Uns encara optem per les formes tradicionals com els sindicats o les joventuts polítiques, però cada vegada trobem noves formes d’expressió d’aquesta realitat juvenil. Els temps canvien, es redueixen les expectatives, però molta gent jove continuem sent el motor dels canvis i seguim creient en la utopia de fer possible un altre món. Joves d’Esquerra Verda

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

“Critiquem, construïm, transformem”. Educant l’esperit crític

mig camí entre la queixa continua i el conformisme, trobem l’esperit crític: aquella actitud que enalteix la persona activa i forma el criteri necessari per moure’s amb opinió en la societat de la informació i en la vida. Ha esdevingut una urgència històrica que aquesta virtut sigui treballada pels moviments educatius no formals del nostre entorn.

Aquest any, a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) hem fet que l’esperit crític sigui l’element central del curs al moviment. Amb el lema “Critiquem, construïm, transformem”, el Cau de Tots (un projecte amb el qual treballem i vertebrem continguts transversals als 145 agrupaments que formen l’entramat associatiu de MEGSJC) ha fet arribar aquesta proposta als infants i jo-

ves que corren pels agrupaments del territori. La tasca no ha estat fàcil; però, sent ﬁdels al nostre estil i metodologia, s’han realitzat projectes que han donat forma i han fet realitat aquest contingut tan complicat de desenvolupar a priori. I d’un d’aquests projectes volíem parlar-vos, del Fem Xi-Barri!, que va guanyar el passat 17 de gener la 9a edició del Premi Joaquim Franch per a projectes d’educació en el lleure, convocat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. El premi s’adreça a les entitats de la ciutat que realitzen projectes

que aporten un enfocament de qualitat i innovació a favor de la participació d’infants i joves. D’aquesta manera, el jurat valorava l’oportunitat i l’interès d’aquest projecte del moviment presentat per la demarcació del Barcelonès i que va néixer, ara farà tres cursos, al sector IV. El perquè de tot plegat Fem Xi-barri! és un projecte de descoberta i participació als barris. Va néixer a l’inici del curs 2003/04 quan, en una trobada general del sector IV (caps d’agrupament i equips), vam decidir impulsar un projecte comú

“El projecte Fem Xi-barri! és un projecte de descoberta i participació als barris que va néixer a l’inici del curs 2003/04, quan vam decidir impulsar un projecte comú entre tots els agrupaments del sector” entre tots els agrupaments del sector. Volíem promoure la implicació de les unitats escoltes i guies en l’àmbit més local, allà on estan arrelats els nostres agrupaments: els barris barcelonins de l’Eixample, Sant Martí i el Baix Guinardó. Com fer-ho? Doncs bé, vam començar des del principi de la nostra proposta escolta i guia: les descobertes! Al llarg del primer i segon trimestres, les unitats havien d’anar descobrint diferents àmbits dels nostres barris, detectar-hi necessitats i fer propostes de millora. Per orientar aquest procés de descoberta, s’han editat un seguit de ﬁtxes adreçades a cada branca. Després d’aquest procés de descoberta i recopilació d’experiències, escollíem entre tots els agrupaments un àmbit on podíem fer incidència conjunta. El 2003/04 vam triar el civisme i la qualitat dels nostres

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

barris, el curs 2004/05 la cultura de la pau i el diàleg en els nostres àmbits més locals. Enguany, estem en procés d’escollir l’àmbit d’actuació. Aquesta aposta s’ha anat concretant any rere any en el dia del Cau al Carrer, on cada unitat, o bé conjuntament tot l’agrupament, ha dut a terme una acció que prèviament havia dissenyat. Hem vist escoltes i guies reclamant carrils bici, fent pedagogia de la recollida selectiva, fent campanya per la netedat de carrers i places, contra les barreres arquitectòniques, impulsant la campanya “Adéu a les armes” en cada barri, fent recollida de joguines bèl·liques… De l’experiència acumulada, fem una bona valoració perquè ens ha permès treballar moltes coses i n’hem après moltes d’altres. Ens ha servit per potenciar les descobertes com a punt d’arrencada de la pedagogia del projecte, ens ha permès treballar la participació dels nostres nois i noies en l’entorn i, sobretot, ens ha fet valorar la importància del treball a escala local com a factor de canvi. Allò de “treballem localment, però pensem globalment”. Per tot això, tots els qui hem estat vinculats al projecte estem molt contents del reconeixement que signiﬁca aquest premi. I volem compartir-lo. Fem Xi-barri… i que se senti! Trobareu més informació a http://sector4.escoltesiguies.org Eduard Pla Comissari del sector IV (demarcació del Barcelonès) de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)

Xavier Gándara Membre de l’equip de continguts del Cau de Tots de MEGSJC

ENTITATS

La pau en construcció Diverses associacions i col·lectius formats per joves internacionals es van aplegar el mes de maig passat en una caravana per donar una empenta a la pau en diferents països balcànics.

s necessari donar suport a la cultura de la pau, especialment en aquelles àrees del planeta on el teixit de factors que la sustenten encara és summament fràgil. Els Balcans, com tothom sap, és una regió d’Europa, molt propera a nosaltres, on les tensions socials i polítiques porten l’empremta del terror d’una guerra encara molt recent. Això fa que molta gent s’inclini vers una prudent passivitat, podríem dir, però en determinats grups de joves de nova generació, en aquells països, la consciència dels horrors no els doblega, ans al contrari, s’han convertit en activistes per la pau. Des de fa temps, tot un seguit de joves de diferents entitats dels diferents països de l’antiga Iugoslàvia s’apleguen per treballar per uns Balcans desmilitaritzats; entenen que aquesta desmilitarització dels territoris és un requisit molt important per endegar un nou model de convivència en el futur. Aquests grups, alhora, han fet una crida de suport a altres associacions i col·lectius d’altres racons d’Europa i precisament des d’aquest racó d’Europa que és Catalunya, les associacions RAI i Moviment per la Pau han ofert una vegada més el seu suport i han participat en l’anomenada Karavana Mir u Izgradnji 2006, que ha recorregut, per segon any consecutiu, diferents països balcànics. Quin propòsit ha tingut la caravana? Doncs, per una banda, i sobretot, un de molt concret: dinamitzar una campanya com la que vam fer aquí a casa nostra fa 10 anys, quan vam ajuntar-nos per exigir la supressió de l’obligatorietat de fer el servei militar, campanya en la qual Moviment per la Pau havia jugat un paper força actiu. A Espanya ho vam aconseguir i ara és l’hora de donar suport als joves que allà lluiten per aquesta fita.

La campanya per l’objecció de consciència a Bòsnia i Hercegovina es va iniciar ara fa 8 anys, en el marc del Festival Intercultural de Mostar i, des d’aleshores, RAI n’és la seva principal contrapart a Catalunya. RAI genera i manté programes de treball, intercanvi i cooperació conjunta amb les entitats que formen la part més activa del procés que està en marxa i ha estat també la contrapart catalana, en aquest cas, de la Karavana Mir u Izgradnji 2006. Moviment per la Pau, que hi participa, a banda de la seva línia temàtica principal (les mines antipersona) forma part del BEOC, el buró que promou l’objecció de consciència i la desmilitarització de la societat civil a Europa i que ofereix també, no cal dir-ho, suport als grups que s’esforcen als Balcans perquè això es faci realitat.

fort de contacte directe amb la gent del carrer, on cadascú de nosaltres –dels diferents grups que constituíem la caravana, volem dir– hem fet també la nostra amb total llibertat. Moviment per la Pau va col·laborar-hi amb una exposició itinerant sobre la problemàtica mundial de les mines antipersona, que dos de nosaltres vam penjar amb imatges destacades del desminatge humanitari fet justament a Bòsnia i Hercegovina fa uns pocs anys i vàrem recollir signatures de suport a una campanya per demanar l’ingrés del Marroc al grup de països signataris del Tractat de Prohibició de les Mines. La gent de la campanya “Food not bombs”, proveïda d’aliments reciclats, cuinava en públic i en feia un símbol més del seu missatge antiguerra; d’altres feien tallers d’estampat de samarretes amb missatge. Alhora, en un sentit especialment lúdic, una altra part important de membres de la caravana, joves anarquistes serbis, bosnians, kosovars… muntaven espectacles de foc, dansa i malabars. També cal destacar la presència d’un grup de música hispanoamericà, els Boomerjam Band –participants del projecte de RAI– i que de manera, també, totalment altruista es dedicaven cada dia a fons al que més els agradava.

Sorprenentment, a Bòsnia i Hercegovina –el país que més morts va tenir a la guerra dels Balcans– ho han aconseguit recentment; els fruits d’aquesta victòria ens animen a seguir fent pressió als governs de Croàcia i de Sèrbia per tal que vagin encara més enllà. Paral·lelament a aquest propòsit, o encara més que això, la Karavana ha tingut un punt molt

Les mines antipersona La guerra dels Balcans, en certa manera, encara continua, ja que hi resten escampades un reguitzell enorme de mines antipersona, difícils de comptabilitzar… No obstant això, sí que es coneixen les àrees que estan minades. Segons l’últim informe anual del Landmine Monitor, publicat l’any passat, 2.300 km2 de territori de Bòsnia i Hercegovina (el 4% del total del país aproximadament) encara està minat i durant l’any 2004 s’havien registrat 43 noves víctimes de mines. El desminatge humanitari és una tasca molt lenta que reclama molts recursos que molts cops triguen anys en arribar. Els països signataris del Tractat d’Ottawa (entre els quals ﬁgura Espanya des de 1999) estan obligats a brindar ajudes, però les partides pressupostàries que s’hi destinen solen ser bastant insuﬁcients. La problemàtica de les mines és similar en algunes de les altres repúbliques exiugoslaves.

La trajectòria de la Karavana d’enguany ha tocat moltes ciutatssímbol i ha traspassat un munt de fronteres, no sempre sense problemes. Des de Skopje, el dia 1 de maig , fins a Zagreb, el 15 (Dia Internacional de l’Objecció de Consciència), la Karavana ha fet actes a Pristina, Belgrad, Banja Luka, Sarajevo, Mostar i Sibenik. Les històries de la gent amb qui parlàvem, uns de Vojvodina, d’altres de la República Serpska, d’altres de Kosovo, etc., reflectien sovint un posicionament molt particular en el conflicte, així com del mateix present, i si haguéssim tingut més temps hauríem pogut fer un ampli reportatge. Fa dues setmanes que som de nou a Catalunya i ens queda, òbviament, el regust que podríem haver fet unes quantes coses millor. Per exemple, és cert que els mitjans de comunicació locals (la TV de Sarajevo o diaris de la zona) se’n van fer ressò, però des de fora dels Balcans els mitjans estrangers o globals (Oneworld potser n’és l’excepció) no han publicat notícies. Aprofitem, per tant, l’oportunitat que ens dóna ara DEBAT JUVENIL per ajudar a transmetre millor, almenys entre els i les joves de Catalunya –i més enllà del contingut concret referit a la pròpia Karavana– la importància que creiem que té estar informats del que passa regularment en aquestes nacions del sud-est d’Europa, tan properes a nosaltres; donar suport als moviments juvenils que intenten obrir-se pas per la via de la pau i la convivència, donar-los la benvinguda sempre que ens la demanin i oferir –si ens permeteu afegir– el màxim suport també, a totes aquelles i aquells joves que s’atreveixen i gosen desafiar les estructures de determinats poders, els quals, massa sovint, se sustenten gràcies, sobretot, a l’existència d’un marc facultatiu o potencial que permeten les violacions dels drets humans. Moviment per la Pau Recursos d’Animació Intercultural (RAI)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Els projectes de Nous Temps

L’

associació organitza un munt de projectes i activitats al voltant dels objectius següents: la igualtat de gènere, el debat i la reﬂexió sobre temes socials, el foment de la participació i la democràcia, la cultura (teatre i dansa), les relacions internacionals i la multiculturalitat, entre d’altres.

Una de les activitats principals de Nous Temps, nou membre col·laborador del CNJC, és organitzar intercanvis internacionals per a joves. Nous Temps és una entitat amb vocació nacional i internacionalista que es deﬁneix com a laica i progressista i que va néixer a Sabadell al desembre de 1994. Tot i no considerar-se una associació juvenil, el seu treball principal va adreçat a la joventut. espectacle teatral, en aquesta ocasió plantegem fer un musical basant-nos en les diferents desigualtats o en el problema de la violència que pateixen moltes dones. Aquest projecte el desenvoluparem durant el proper mes d’agost.

Actualment estem desenvolupant diferents projectes, com ara l’edició de la revista Diàleg, que surt regularment cada sis mesos –també traiem números especials–, la lliga de futbol sala femení –amb la participació de 80 jugadores– o la Mostra de Teatre, que l’any passat es va consolidar amb l’assistència de més de 1.000 espectadors. Però, de fet, el projecte emblemàtic de Nous Temps són els intercanvis internacionals de joves, mitjançant els quals hem aconseguit que cada any uns 200 joves de diferents països participin en les nostres activitats. El motiu pel qual Nous Temps organitza intercanvis internacionals, a banda dels objectius i plantejaments deﬁnits en l’ideari de la nostra entitat, és que creiem fermament que són una bona escola de formació per als i les joves, perquè se sensibilitzin i prenguin consciència sobre qüestions com la solidaritat, la democràcia, els drets humans, la igualtat, la diversitat ètnica, lingüística i cultural. Al mateix temps, pensem que els intercanvis internacionals serveixen per trobar joves actius que poden esdevenir els futurs dirigents de les associacions i, ﬁns i tot, dotar les diferents institucions públiques. Els intercanvis internacionals ens serveixen per trencar tòpics i estereotips que en moltes ocasions es produeixen per desconeixement. Malauradament, els representants de les ideologies

En l’intercanvi “Els joves, la música i la pau” participaran 40 joves de Catalunya, França, Rússia i Bielorússia. Mitjançant la música volem fer propostes a favor d’educar en la pau i reﬂexionar sobre els diferents conﬂictes bèl·lics que desgraciadament patim. Aquest projecte el desenvoluparem durant el proper mes de setembre.

“Creiem fermament que un intercanvi internacional és una bona escola de formació per als i les joves, perquè se sensibilitzin i prenguin consciència sobre qüestions com la solidaritat, la democràcia, els drets humans, la igualtat, la diversitat ètnica, lingüística i cultural” totalitàries s’aproﬁten després d’aquest desconeixement que a vegades té la ciutadania. A Nous Temps som molt sensibles davant aquests problemes que patim i per això la nostra aportació per serhi bel·ligerants és fer intercanvis internacionals on promovem que el jovent reﬂexioni i pensi sobre totes aquestes qüestions. L’entitat té relacions i collaboracions amb organitzacions i joves de setze països d’Europa i Amèrica Llatina. També hem iniciat contactes amb organit-

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

zacions de països del Magreb. Actualment estem preparant dos intercanvis multilaterals que desenvoluparem durant l’estiu: “Interequality 2006” i “Els joves, la música i la pau”. A “Interequality 2006” participaran 44 joves de Catalunya, França, Itàlia i Portugal, i treballarem la igualtat de gènere mitjançant les arts escèniques. Arran de l’experiència obtinguda en altres intercanvis internacionals, en què hem rodat un curtmetratge o hem fet un

Juntament amb els nostres interlocutors, estem treballant en nous projectes i per això hem creat, entre les organitzacions que més ens coneixem, un grup de treball format per joves de diferents països per deﬁnir els centres d’interès de projectes futurs. Un vell somni de la nostra associació és aconseguir crear algun dia una organització internacional que ens aglutini i ens permeti millorar la tasca que estem desenvolupant des de fa uns anys. Finalment, cal dir que a Nous Temps estem enormement satisfets i agraïts de formar part com a entitat col·laboradora del CNJC. Esperem que en els propers mesos i anys la nostra humil contribució serveixi per millorar i enfortir una miqueta més l’associacionisme juvenil de Catalunya. Joan Masferrer i Oliveras President de Nous Temps

ENTITATS

Els joves i la política Com perceben els i les joves la política i de quina manera hi participen? Podem generalitzar? Volem analitzar-ho per tal d’elaborar propostes d’accions que fomentin la participació.

L’

Observatori del Tercer Sector està duent a terme un estudi encarregat per la Fundació Jaume Boﬁll per copsar les percepcions i vivències que tenen els joves a Catalunya respecte a la política. Volem entendre de quina manera hi participen, i com es podria fomentar aquesta implicació. Tot sembla indicar que la participació política convencional ha disminuït, mentre que ha augmentat considerablement la implicació dels i les joves per vies alternatives al vot i a l’aﬁliació en partits polítics.

ticipació política convencional; les noves formes de participació alternatives; la percepció dels agents polítics; la democràcia en tant que sistema polític; la percepció del govern i dels poders públics; el paper dels mitjans de comunicació; i la concepció dels moviments socials emergents.

Per esbrinar què hi ha darrera d’aquestes aﬁrmacions, hem volgut preguntar als joves què pensen de la política i com la viuen. Per això, organitzem grups de discussió amb joves de Barcelona, de Vilanova i la Geltrú i d’Olot, per poder recollir les diferents sensibilitats que hi pugui haver en funció del territori.

En primer lloc, efectivament, la majoria de joves conﬁrma la idea segons la qual una part important del col·lectiu se sent allunyat dels mecanismes convencionals de participació –sistema de partits, sistema electoral, etc.–, tot i que consideren que aquesta situació afecta de la mateixa manera el conjunt de la societat. A més, els joves consideren que no es pot generalitzar, que el collectiu és molt ampli i que inclou una gran diversitat d’inquietuds i

Els temes tractats als grups de discussió tenen a veure amb la visió de la política i de la par-

Tot i que encara no hem ﬁnalitzat la fase de treball de camp, la realització d’una bona part dels grups de discussió previstos ens permet començar a perﬁlar algunes idees interessants.

interessos i de formes de percebre i actuar en política. D’altra banda, s’assenyalen algunes formes de participació alternatives amb les quals els joves semblen sentirse més identiﬁcats (per exemple, l’assistència a manifestacions o la participació en política local). El que sembla força clar és que una bona part dels nois i noies mostren el desig de canviar les coses, tot i que no sempre coneixen les

fa les raons de la relació entre joves i política, com per exemple la desconﬁança per manca d’informació o comprensió respecte al funcionament del sistema polític –especialment respecte als programes dels partits polítics– o per manca de percepció dels resultats immediats de les accions polítiques sobre les seves vides. En aquest sentit, podem dir que els i les joves es mostren més mo-

“La majoria de joves conﬁrma la idea segons la qual una part important del col·lectiu se sent allunyat dels mecanismes convencionals de participació –sistema de partits, sistema electoral, etc.–, tot i que consideren que aquesta situació afecta de la mateixa manera el conjunt de la societat” vies de què disposen per fer-ho. Com comentava un dels participants en un dels grups de discussió, “és important lluitar per canviar les coses…” “…per un fet moral. Quan arribes al ﬁnal de la teva vida i no has fet res per canviar les coses i t’has limitat a seguir la rutina, jo crec que t’has de sentir una mica malament…” Les aportacions dels participants als grups de discussió són especialment reveladores pel que

tivats per la participació quan veuen que els resultats els afecten de forma directa: “Jo crec que fer accions per canviar el món i el sistema polític… doncs no, però fer accions que arribin al cor, aquí sí. Però sempre una mica al marge de la política (…). En coses més directes, en petites coses, jo crec que sí que es poden fer coses.” A partir de la informació recollida a través dels grups de discussió, l’Observatori del Tercer Sector té previst realitzar un seminari amb experts que treballin entorn de l’elaboració de propostes concretes d’accions que permetin fomentar la participació dels i les joves en el terreny polític, facilitar el coneixement del funcionament del sistema polític i apropar els mecanismes de participació ciutadana. Per a més informació sobre l’estudi, podeu visitar el web de l’Observatori del Tercer Sector: www.tercersector.net. Clara Créixams i Andrea Borison Observatori del Tercer Sector

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

No perdem el Nord davant del procés de Bolonya A la Catalunya Nord, part dels Països Catalans annexada al Regne de França el 1659, s’està aplicant l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior (EEES) des del 2002. L’Estat francès va adaptar molt de pressa les titulacions universitàries tal com ho preveu l’anomenat procés de Bolonya. Ja que és el segon exportador de serveis educatius a escala mundial, li interessa particularment que l’educació no sigui més un dret, sinó una mercaderia. Observar i analitzar què ha passat i està passant a la part dels Països Catalans sota administració francesa permet entendre i preveure de manera més pràctica les conseqüències de l’aplicació de l’EEES a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

L’

any 2002, les tres reformes anomenades LMD, ECTS i “d’autonomia de les universitats” susciten moltes preocupacions per part del professorat i l’alumnat. 36

Amb la llei LMD (llicència, màster, doctorat) s’estableix una nova estructura universitària, amb un primer grau de tres anys i un postgrau de dos. Més enllà del canvi estructural, la llei preveu que cada universitat podrà produir diplomes segons les condicions i les necessitats locals. Així, les universitats amb més recursos poden proposar diplomes de més gran prestigi i aplicar de manera notable la competència i la jerarquia entre les universitats. Amb la llei ECTS, es ﬁxen els crèdits europeus, atribuïts lliurement per les universitats: les assignatures més rendibles en termes de mercat fan guanyar més punts. Amb els ECTS, l’obtenció d’un diploma correspon a una capitalització de punts i no a una quantitat de sabers.

dicats i professorat denuncien la progressiva privatització de l’ensenyament superior que aquestes reformes provoquen. El procés de Bolonya és especialment dramàtic per a les petites universitats, com és el cas de la de Perpinyà,

en la mesura que tenen pocs recursos i l’elitització els és molt desfavorable. El 2003, davant de l’amenaça de desaparició de la universitat nord-catalana, el nucli de Perpinyà de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) participa en mobilitzacions massives: es manté la vaga a la universitat durant més d’un mes. Malgrat això, el govern francès aprova les reformes LMD i ECTS, i desplaça la d’autonomia de les universitats. La segona etapa de l’aplicació de l’EEES consisteix a fer més competitiva la recerca a escala mundial. A l’Estat francès, això es tradueix en la Llei d’orientació de la programació de la recerca i

“Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, resultat de la fusió de la CEPC i Alternativa Estel, no perdem el nord: seguirem denunciant el procés de Bolonya i treballarem per una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat”

La Llei d’autonomia de les universitats preveu una baixada en el ﬁnançament estatal i autoritza l’entrada de capitals privats, provinents d’empreses locals, en el pressupost universitari.

la innovació (LOPRI) del 2005. La LOPRI preveu la creació d’una sèrie de “pols de competitivitat” amb l’associació d’empreses i universitats. Les empreses podran dictar els temes de recerca als investigadors i privilegiar la recerca que pugui tenir efectes pràctics. Davant de les mobilitzacions, es rebutja la llei, que torna a aparèixer el 2006, sota el nom de Pacte per la Recerca. A Catalunya Nord, l’aplicació del procés de Bolonya té greus conseqüències: no se sap fins a quin punt la Universitat podrà proposar màsters als estudiants, vistes les dificultats financeres que van agreujant-se. Progressivament, els diplomes que ofereix van perdent prestigi, perquè no pot competir amb les grans universitats europees. Amb l’EEES, i l’homogeneïtzació que provoca, es planteja si es podrà mantenir la poca presència de la llengua catalana a la Universitat de Perpinyà: només existeix una carrera catalana i en català, Estudis Catalans, la qual es troba en una situació molt precària, per falta de reconeixement i per no ser rendible en termes de mercat. La comunitat universitària de la resta dels Països Catalans hauria d’observar les repercussions que té el procés de Bolonya a Catalunya Nord, abans de deixar que apliquin unes reformes que segueixen el mateix model. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, resultat de la fusió de la CEPC i Alternativa Estel, no perdem el nord: seguirem denunciant el procés de Bolonya i treballarem per una educació pública, popular, catalana, antipatriarcal i de qualitat. Júlia Taurinyà Secretariat tècnic de Relacions polítiques

A la Universitat de Perpinyà, l’única a la Catalunya Nord, sin-

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

– Catalunya Nord del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

ot i que hem aconseguit moltes coses i avenços per poder continuar desenvolupant la nostra feina de manera més eficaç, la realitat és que necessitem que els nostres esforços, els de la pagesia i els de l’Administració, convergeixin en un mateix punt i en una mateixa direcció per tal d’arribar a una millora de la situació dels joves pagesos i pageses. La nostra professió continua marcada per un cert desprestigi social i no s’ha acabat d’entendre la importància que tenim per a la nostra terra. Però a més, els problemes de viabilitat econòmica que tenen moltes explotacions i sectors, amb grans inversions i endeutaments per reconvertir o redimensionar les explotacions, fan que continuar fent de pagès sigui una lluita constant. La pressió urbanística, lligada a l’especulació, també hi té a veure, perquè accedir a la propietat de la terra és més difícil. També els problemes amb la comercialització estan fent que els marges de benefici cada vegada siguin menors i estiguem a mercè de les fluctuacions del mercat. L’agrari és un sector intervingut i amb moltes regulacions que condicionen el desenvolupament de l’activitat (sanitàries, mediambientals, laborals, fiscals…). Aquests són alguns dels factors que dificulten el relleu generacional al camp i que fan que

ENTITATS

La pagesia davant els reptes del segle xxi

El sector agrari continua sent un dels principals motors sobre els quals es vertebra el món rural i es gestiona el territori, però la realitat ens diu, dia rere dia, que el camp viu sota l’amenaça de la desaparició progressiva. Des de fa uns anys la tendència predominant a Catalunya és una pèrdua continuada d’actius agraris que es fa especialment rellevant en el nombre de joves que ens dediquem a l’activitat agrària i que ens hi volem continuar dedicant. avui en dia no sigui gens fàcil posar-se al capdavant d’una explotació i viure’n. Per això, des de la Unió de Joves Pagesos creiem que és fonamental que s’impulsin alguns factors que poden ajudar a fer més atractiva la incorporació al sector com és la necessitat de fer pedagogia per revaloritzar la importància que té que hi hagi pagesia al territori. I si volem que Catalunya continuï tenint joves que es dediquin al camp és vital incentivar tota

persona que vulgui incorporar-se i que pugui disposar de suport i assessorament tècnic a l’hora de fer les inversions i orientar l’explotació. A més, cal vetllar per la protecció del sòl agrari i prioritzar els i les joves en l’accés als factors de producció (terra, drets i quotes…). En poques paraules, des de la Unió de Joves Pagesos reclamem que el món rural no sigui oblidat i es reconegui el seu valor estratègic. Per aquesta raó, és primordial que la formació, l’accessibilitat i aplicació de les

“Des de la Unió de Joves Pagesos reclamem que el món rural no sigui oblidat i es reconegui el seu valor estratègic, i per aquesta raó és primordial que la formació, l’accessibilitat a les noves tecnologies, la millora de les infraestructures i del transport, entre d’altres, arribin també al món rural per tal que les necessitats de les persones que vivim al camp estiguin resoltes”

noves tecnologies, la millora de les infraestructures i de transport, entre d’altres, arribin també al món rural per tal que les necessitats de les persones que vivim al camp puguin estar resoltes. Com a observadors atents i positivament interessats en els canvis que es produeixen en la realitat agrària que ens envolta i el seu context, estatal, europeu i mundial, som plenament conscients de la magnitud dels canvis que s’han produït en el funcionament del sector agrari a Catalunya i en el món. La globalització, sens dubte, és un dels fenòmens que també ens afecta i que, per això, suposa un altre repte important per al futur de la pagesia. Un gran món que introdueix productes en el nostre sistema alimentari i alhora ens en compra per subvenir les seves necessitats alimentàries. Amb aquest nou escenari que tenim per endavant ens trobem enmig d’un camí que hem elegit i on volem continuar caminant, però a passos encara més grans, i som conscients dels grans esforços que haurem de fer. I els farem. Comissió Permanent Nacional de la Unió de Joves Pagesos de Catalunya

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

DE BAT A BAT

Quin model d’oci nocturn volem? Li ho hem preguntat a Eva Bermúdez, regidora del Servei de Joventut i Lleure de l’Ajuntament de Terrassa, un dels ajuntaments que promouen l’oci alternatiu. També li hem fet la pregunta a Joffre Villanueva, secretari general del Moviment Laic i Progressista, que agrupa diferents entitats membres del CNJC. teatre, cinema i lectors i lectores de llibres, els i les joves són el públic majoritari amb diferència.

Quin model d’oci nocturn volem? Enguany, a Terrassa, s’ha finalitzat la definició del Pla estratègic de la joventut. A través del diàleg i el treball conjunt dels i de les joves (associats o no) i l’Ajuntament, s’han consensuat un seguit de línies estratègiques i accions concretes a desenvolupar en els propers quatre anys. El treball que s’inicia a partir d’aquest moment respon a un objectiu central que segurament és extrapolable a altres realitats diferents de la de Terrassa i és que “Terrassa es projecta al futur amb la participació activa dels i de les joves, diversos culturalment i cohesionats socialment, com a ciutat que promou la igualtat d’oportunitats, que facilita l’emancipació i l’accés universal a l’oci, la cultura i l’educació”. Igualtat d’oportunitats, emancipació, oci, cultura i educació són les paraules claus que ens han de guiar a l’hora de treballar en les polítiques afirmatives de joventut.

Socialment, quan es parla dels i de les joves sovint es comet l’error de pensar en un col·lectiu de persones exactes les unes a les altres, homogènies, amb necessitats iguals. Res més lluny de la realitat. Els i les joves no són un grup estàtic, cada jove respon a una realitat social, cultural i econòmica concreta i no només és deﬁnit per una qüestió biològica. La diﬁcultat d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral existent i l’elevat cost de la vida provoca en la majoria dels i de les joves un important retard en el procés d’emancipació. Aquest és i ha de ser un dels objectius prioritaris de treball de les administracions responsables. No hem d’oblidar, però, que el temps de lleure és un agent socialitzador molt important per al desenvolupament de les persones i, per tant, del jovent. En massa ocasions escoltem que els i les joves prefereixen un oci consumista, individualista, que no impliqui un esforç organitzatiu, i que representi una satisfacció immediata als seus desitjos imminents. Altres dades, però, ens demostren que entre el públic espectador de

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Des de fa pràcticament deu anys, diferents administracions locals han endegat programes d’oci nocturn amb l’objectiu de deﬁnir i promocionar-ne un d’alternatiu, realitzat per la mateixa administració i en la majoria de les ocasions per grups o entitats juvenils. Es treballa per un model d’oci participatiu, adequat als nous horaris i usos del temps, que fomenta la diversitat estètica i cultural, que crea xarxes de comunicació i de col·laboració entre els diferents agents implicats als territoris. La ciutat ha de ser un espai pensat per i per a tots i totes, i per aquesta raó hem de continuar establint línies de treball que afavoreixin l’adequació dels serveis i els recursos a les necessitats de tothom, també dels i de les joves. Aquest procés s’ha de fer a través d’un treball participatiu, fent que els i les joves siguin actius en la vida ciutadana, que siguin gestors protagonistes de les polítiques de joventut, hem de buscar noves fórmules de participació que s’adeqüin a les necessitats i inquietuds dels i de les joves i que s’adaptin a les diferents realitats existents. Només d’aquesta manera, retallarem el

possible distanciament dels i de les joves envers el sistema polític institucional. Exemple d’aquesta metodologia de treball és el programa Terrassa de Nit, el programa anual d’oci nocturn del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa. L’organització, la gestió, l’execució i l’avaluació es realitza a través del treball directe amb les entitats i col·lectius juvenils de Terrassa, a través d’una taula de treball conjunt. L’èxit d’aquest programa s’avala amb els més de

“L’administració local, amb grups i entitats juvenils, treballa per un model d’oci participatiu, adequat als nous horaris i usos del temps, que fomenta la diversitat estètica i cultural, que crea xarxes de comunicació i de col·laboració entre els diferents agents implicats als territoris” sis anys d’existència, és un programa de referència a la ciutat, més de cinquanta entitats diferents hi han participat, i la mitjana anual d’usuaris és de 6.500 joves. Què volen els i les joves? Preguntem-ho a ells i a elles, però segurament alguna de les respostes serà que se’ls reconegui com a part activa ciutadana, que no se’ls estigmatitzi com a col·lectiu, que no es tingui una imatge catastròﬁca del seu present i del seu futur, que els espais públics també estiguin pensats per i per a ells i elles, que s’optimitzin els usos dels equipaments existents, que el nucli urbà també sigui un espai de lleure i que l’oferta d’oci sigui propera, més diversa i econòmica. Eva Bermúdez López Regidora del Servei de Joventut i Lleure de l’Ajuntament de Terrassa

s un debat recurrent en l’àmbit juvenil, el de l’oci nocturn. Es constata que la gent jove surt de nit, ﬁns a les tantes, consumint tot tipus de substàncies, fent soroll, tenint accidents de cotxe… I normalment es conclou que s’hauria de corregir la situació. O sigui, s’hauria de mirar que no surtin tant, que no surtin ﬁns tan tard, que no facin tant de soroll, que no consumeixin tant i que no es matin. No tothom surt ni ho fa posant en perill la seva salut, però cap societat suporta veure morir els seus joves i cap societat entén que hipotequin el seu futur, d’aquí que s’obri un debat sovint convuls i poc racional. El problema, però, són els esquemes de partida, que són absolutament hipòcrites. La hipocresia rau en el fet que un pis pot valer mig milió d’euros, una escola bressol tres-cents (cada mes), i els contractes que permeten assumir aquestes despeses només estan a l’abast d’una elit. Potser algú pensarà que no té res a veure, però hi té, i molt (les enquestes demostren que l’emancipació provoca una caiguda en picat de l’oci nocturn). D’altra banda, resulta difícil trobar joves que assumeixin responsabilitats en l’àmbit públic.

No tenen res a veure els hàbits de la gent jove amb la seva condició socioeconòmica? No tenen res a veure els hàbits de la joventut amb l’actitud de la societat envers la gent jove? Es diu que el problema és que estan mal educats. Considerant que és la generació més ben formada de la història i que són la primera generació no educada en les escoles del franquisme, atribuir la

culpa a l’educació és, com a mínim, arriscat. I si l’error no rau en l’educació, aquesta pot ser la solució? Difícilment, oi? Cal dirho, perquè l’educació sembla la solució màgica; quan els joves emprenyen, els adults els tornarien a l’escola, encara que sigui per trobar les mateixes aules tronades i les mateixes mancances del sistema educatiu (que es poden resumir en dos: calers i reconeixement social). Tan difícil és veure que la situació socioeconòmica dels joves determina les seves actituds davant la vida? Vol dir això que hom no és responsable dels seus actes? Doncs sí, sí que ho

“Potser algú pensarà que no té res a veure, però hi té, i molt: les enquestes demostren que l’emancipació provoca una caiguda en picat de l’oci nocturn”

DE BAT A BAT

Els joves no surten de festa, fugen de cals pares van inventar. Regular, posar ordre, fiscalitzar i donar suport a iniciatives dels propis joves. Habilitar més transport públic nocturn per evitar sorolls i accidents. Promoure una diversificació temàtica i territorial dels locals d’oci nocturn (descongestió dels centres urbans, promoció de l’oci de barri, control de llicències per evitar acumulació de bars i discoteques…). Promoure l’associacionisme juvenil i la participació dels joves com a via d’accés a la ciutadania. De totes aquestes idees, em quedo clarament amb la darrera. La resta també són necessàries, però admetem d’una vegada que on estigui un pis… Joffre Villanueva Secretari general del Moviment Laic i Progressista (MLP)

és, però a partir dels divuit anys no té massa sentit voler educar la ciutadania, això forma part del repertori dels règims totalitaris. Els règims democràtics miren de resoldre les mancances de la població i en darrer terme apliquen sancions a qui se salta la norma. Tan paternalista és la reeducació com la disculpa inﬁnita, i totes dues estratègies són estèrils, no resolen el problema. Perquè ﬁns ara les estratègies han estat aquestes: Simplemente di NO (persuasió), Ley del botellón (repressió), ocio alternativo (distracció)… Els poders públics han buscat totes les maneres possibles excepte la que tocava (emancipació). És el que ha de fer l’administració, per això la

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

PORTA OBERTA

Experiències des de la Plataforma per la Llengua A partir de l’experiència de la Plataforma per la Llengua ens agradaria explicar en aquest article la importància de la societat civil en la defensa de la llengua i, concretament, del paper destacat que ha tingut, i continua tenint, la gent més jove d’aquesta societat.

es de sempre, el jovent ha tingut un paper molt important pel que fa a la defensa de la llengua catalana. Però és potser en aquests darrers anys que la societat civil més jove ha pres més protagonisme en la defensa de la llengua pròpia del país.

Des d’aquest sector de la societat, que va anar agafant consciència que una llengua demostra part de la seva vitalitat segons l’ús que en fa la població més jove, han sorgit noves iniciatives en defensa del català. Un exemple d’això és la Plataforma per la Llengua. El nostre objectiu és ben clar: viure plenament en català. La Plataforma per la Llengua és una ONG que va ser creada l’any 1993 per un grup de 10 joves que buscaven unes respostes i solucions que creien que no donava ni l’administració ni cap altra entitat de la societat civil. La idoneïtat de la iniciativa va quedar demostrada pel fet que cada vegada es va anar sumant més gent a aquest projecte i, especialment, ho va fer gent jove que participa en els diferents comissions de treball i campanyes que, de manera permanent, tenim en marxa. L’esperit engrescador i de futur ha estat la línia que sempre hem seguit a la Plataforma per la Llengua fent que es creessin unes dinàmiques i una manera de fer que han deﬁnit un estil propi. Sempre hem cregut que el català és una llengua de futur, moderna, amb una vitalitat i un dinamisme que la situa en un nivell envejable. Amb aquest discurs i aquesta empenta hem fet campanyes per sensibilitzar el govern i conscienciar la societat civil que el futur del nostre país passa per utilitzar la llengua pròpia, com per exem-

ple la de consumir a taula productes en català, que la retolació dels comerços estigui en la llengua pròpia (fet que amb la Llei de política lingüística ja hauria d’haver quedat resolt), i la més recent: la de sensibilitzar tothom de la responsabilitat que tenim d’acollir lingüísticament els nouvinguts als Països Catalans: el català pot ser l’eina perquè les persones immigrants deixin de ser-ho, parlar-los en català és acollir-los i tractar-los sense discriminacions. Hem aconseguit en aquesta línia treballar colze a colze amb diferents organitzacions formades per persones nouvingudes. La nostra dinàmica

la seva exhibició, treball amb les universitats, atenció i solució de queixes i reclamacions, adhesió a l’ús social de la llengua de nous sectors –especialment de sectors joves–, etc.). Aquests èxits no haurien estat possibles sense la participació decidida i desacomplexada de la societat civil jove. El voluntariat de la Plataforma, que és eminentment jove, és un dels màxims motors en la realització de campanyes i l’obtenció d’èxits, i és la base dels èxits dels diversos actes que es fan durant l’any, que principalment en són quatre. Les campanyes, allò realment important per a la Plataforma per la Llengua, són complementades per uns actes. Per ordre cronològic, el primer

“Sempre hem cregut que el català és una llengua de futur, moderna, amb una vitalitat i un dinamisme que la situa en un nivell envejable” de treball combina la feina que es fa des de les comissions de treball amb accions de denúncia per incidir en la normalització de la llengua catalana com, per exemple, demanar la presència del català en el cinema, l’etiquetatge, en empreses, i que grans superfícies comercials facin un ús normalitzat de la llengua pròpia… Elaborem estudis que presentem públicament i que aconsegueixen incidirhi, i tenim xarxes de consumidors conscienciats. La gran majoria d’aquestes accions ja han tingut un èxit clar, com la que es va fer per demanar el Harry Potter en català o la de l’etiquetatge de vins i caves. En general, el nostre tarannà pragmàtic ens ha portat a aconseguir resultats i canvis en diversos àmbits (grans superfícies comercials, catàlegs, etiquetatge en sectors diversos, pàgines web, publicitat, empreses de telefonia, doblatge, subtitulat de ﬁlms i extensió de

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

que tenim és la diada de Sant Jordi, que estructurem al voltant del missatge que la llengua catalana és la llengua d’acollida i d’integració, i que organitzem conjuntament amb entitats formades per persones immigrades. La Diada Nacional de Catalunya és un dia on participem activament en la Fira d’Entitats que organitza Gent de la Terra al passeig Lluís Companys i també en els actes que organitza la Comissió 11 de Setembre. Amb l’inici del curs universitari, i amb l’arribada de tots els estudiants que participen en programes d’intercanvi, com per exemple Erasmus, organitzem conjuntament amb les universitats la Festa Means Party, que és una jornada on organitzem visites guiades a diferents museus, rutes gastronòmiques i un concert on hi ha balls tradicionals, diables, castelleres i actuacions de grups de

música. L’objectiu és explicar als estudiants nouvinguts que tenim una llengua i una cultura pròpia i que per a ells és una oportunitat poder-la conèixer durant el temps que estaran estudiant aquí. Han de ser conscients que és un fet absolutament normal que el català sigui la llengua de les classes a la universitat. La Festa és oberta a tothom i aquest any se celebrarà a la Universitat Autònoma de Barcelona (cada any es fa en una de diferent). Finalment, al mes de desembre organitzem la Festa de la Joguina. L’objectiu és la reivindicació de poder jugar amb jocs que utilitzin la llengua catalana. És una experiència molt bona per a tothom, ja que els col·laboradors, que altra vegada tornen a ser majoritàriament joves, juguen i preparen jocs per als més menuts i que són, més encara, el futur de la nostra llengua. Durant la festa també distribuïm unes cartes per als Reis d’Orient. Ens caracteritza també l’edició de material de conscienciació lingüística que té un èxit important entre la gent jove. D’una banda, tenim tríptics que estimulen l’ús de la llengua o a dur a terme activitats en el dia a dia fàcils i efectives per a l’extensió de l’ús social. D’altra banda, distribuïm milers d’adhesius i cartells de conscienciació lingüística que podem veure arreu del país. Amb tot això, hem volgut mostrar, a partir de la feina que fem a la Plataforma per la Llengua, la importància i la vitalitat que aporta una manera de fer jove en la defensa del català. Per tot plegat, som molt optimistes sobre el futur de la nostra llengua, la llengua catalana. Héctor Saez i Ortuño Responsable de Participació de la Plataforma per la Llengua

MEMÒRIA La llosa del silenci franquista ha planat durant dècades i encara cueja. Tanmateix, per a les dones la llosa ha estat doble i més pesada. Per a trencarla va néixer una peculiar associació amb el nom amb què s’ha batejat tota una generació femenina: “Dones del 36”. Un nom que avui tothom sap que vol dir: les dones que van viure, fer i patir la guerra, en primera línia o a rereguarda, al front, en hospitals, despatxos o fàbriques.

ón les que la patiren en intendència familiar però sempre al servei dels qui estimaven i dels ideals (partit, sindicat, classe, nació, col·lectius…). La dona no pensava en ella mateixa, sinó en els altres: aquesta és la seva grandesa. Trencar el silenci és d’agrair. Ara penso en l’oblit que va caure damunt algunes o moltes dones. Era a Mèxic i en demanar per la tomba de Dolors Bargalló, ningú no la podia localitzar. Semblava que ni unes roses podíem deixarhi quan el record s’havia de patentitzar.

la llarga sèrie d’entrevistes que li vàrem fer i que es conserven a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la il·lusió que posaven en les col·lectivitzacions, quan els treballadors prengueren el control, fet insòlit al món, dels mitjans de producció, en un context burgès o capitalista, en terminologia d’època i que, com tantes recerques d’episodis importants no es disposa dels suﬁcients estudis orals que recullin àmpliament testimonis dels protagonistes, amb la qual cosa, possibles recerques posteriors hagueren estat més fàcils.

Joseﬁna Piquet explicava en una entrevista periodística l’activitat feta a l’Institut Sant Josep de Calasanç al barri del Congrés el 2001. Deia: “Dones joves amb cossos gastats”. Joseﬁna i la Trini Gallego són dues de la dotzena dinàmica de testimonis que guanyen el pas del temps, un temps que eren joves i visqueren. Per aquesta raó varen crear l’associació Dones del 36. Una associació fàcil de localitzar (apartat correus 4.056 i tel. 93 268 47 00) que ha merescut reconeixements i premis pel seu treball en combinació amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, especialment amb conferències i diàlegs sobre el que visqueren i el que veieren. Una altra dels seus membres, Conxa Pérez, ens explicava en

Els anys de la República portaren per al sexe femení moltes novetats, com la generalització de l’ensenyament per a les nenes, el vot per a les dones adultes, la incorporació a la política de les activistes, etc.; fou un salt molt gran per a la igualtat. El 1939 tot tornà a la situació del 1929, d’una dictadura, del general Franco, a l’altra del general Primo de Rivera. I les dones hagueren, altra volta, de callar. Però recorden, expliquen, escriuen, parlen malgrat els anys amb la força i la il·lusió de la joventut. Aquest nou mèrit encoratja la millora de la societat que volen que sigui més justa i fraternal. Pels ideals hagueren de patir. Una altra de les Dones del 36, Carme Casas, cada 15 dies, i durant 15 anys, s’hagué de pre-

sentar als jutjats de control, Trinitat Gallego 7 anys a la presó o la infermera Rosa Cremot 12 anys. La Rosa deia, el 1999, amb els seus 84 anys eixerits: “Vaig anar d’infermera als 14 anys per ajudar els altres i vaig pensar que tenir cura dels ferits era la millor manera.” Totes, totes, tornarien a fer el mateix. Per coherència i per solidaritat.

Nou dones i una guerra

Isabel Olesti, en el seu treball Nou dones i una guerra. Les dones del 36, recull el testimoni de Conxa Pérez, Trinidad Gallego,

Carme Casas, Emèrita Arbonès, Manola Rodríguez, Enriqueta Gallinat, Maria Salvó i Joseﬁna Piquet. El treball (Edicions 62, 2005) és una esplèndida mostra de com la veu salvada pot ajudar a projectar socialment la història més amagada com assenyala al pròleg Teresa Pàmies. És una obra altament recomanable per la qualitat del testimoni, narrat en la veu d’una periodista que explica el que ha recollit simplement escoltant i oferint, amb hàbil ploma, reportatges recomanables emanats d’evocadores entrevistes pacients. >>

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

MEMÒRIA

Dones del 36, dones del compromís

La bibliograﬁa és generosa, però tot just comença. Esmentaríem la modèlica labor de recollir testimonis de dones empresonades que feu l’excepcional Tomasa Cuevas i ho abocà en els llibres Mujeres en las cárceles franquistas i Mujeres en la resistència, tot donant les entrevistes mares a l’Arxiu d’Història de la Ciutat de Barcelona. A França segurament n’hagueren fet un estoig de CD per a la divulgació a les escoles, com fan amb tants temes de compromís… però, en ﬁ, davant el que hom voldria, res, l’oblit absolut, ja és molt que disposem de documentals i llibres. Posteriorment, historiadors com Ricard Vinyes o Mary Nash, tot i que noms com Neus Català i les memòries de les exiliades que van paulatinament apareixent ens aproximen aquesta història silenciada perquè pugui ser il·luminada. En altres obres les Dones del 36 també hi són presents.

L’Ajuntament de Barcelona va fer l’any 2001 un acte públic d’homenatge a l’associació Dones del 36. Aquest va ser el parlament de l’entitat: «Fou l’any 1997 que les Dones del 36 vàrem trencar el silenci i avui amb la perspectiva del temps, hem de reconèixer que tinguérem molt atreviment. Qui se’n recordava de les dones lluitadores, infermeres, milicianes, treballadores de fàbrica, intellectuals, periodistes i estudiantes que al crit de guerra ens mobilitzàrem i ens jugàrem en aquells anys del 1936 al 1939 la vida i la llibertat? Ningú. Nosaltres mateixes; el silenci i la derrota dels nostres ideals ens havia vençut i aclaparat, però fou un premi lligat al nom d’una gran dona, Maria Aurèlia Capmany, el que ens va fer sortir del nostre marasme i presentar un projecte a l’al·ludit guardó. El nostre projecte porta-

El 2003 la Diputació de Barcelona publica un recull de 36 testimonis de presons. D’aquestes, uns són dels anys quaranta i hi ha tres dones del 36. Narren en veu pròpia la seva dura experiència de presó. Enriqueta Gallinat: “Els monjos li passaven missatges.” Maria Salvo: “Em van destrossar per dins.” I Trini Gallego: “El crim de treballar en un hospital.” D’aquests testimonis hem seleccionat un fragment. El de la militant Maria Salvó. Un retrat colpidor i representatiu de vint anys de presó. Hi trobem una tortura que encara avui arriba a ser institucional i convindria que fos eliminada deﬁnitivament i absolutament de la faç de la terra sigui a comissaries, camps de concentració, presons i espais especíﬁcs on massa població pateix enmig del silenci mundial. El testimoni és especialment colpidor. Josep M. Figueres Historiador

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

va en ell mateix la promesa d’anar explicant a la gent jove, i no tant jove però ignorant, el que havia estat la nostra guerra, la tasca de la dona en aquella contesa. Hem anat a fer sentir la nostra veu a 81 instituts d’ensenyament amb la presència de 5.699 alumnes, a 16 universitats amb 1.709 estudiants i a 65 actes públics amb l’assistència de 2.591 persones: homes i dones. En total, el nostre missatge ha arribat a 9.997 oients. [2001] Per mitjà de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha creat una exposició itinerant en què per mitjà d’uns panells expliquem qui som i el que vàrem fer. Hem pres part en diferents reportatges docu-

mentals, escrits i conferències que han donat la volta per diversos pobles i rodalies de Catalunya, sota el nom “Les dones del 36”. Quan el 8 de març de 1997 en aquell solemne Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona dèiem textualment: “Som dones grans, molt grans, no creiem poder arribar al dia d’avui amb prou forces per a continuar lluitant. Som dones entre els 80 i els 90 i (...) prometrem continuar el nostre camí per a dir al país: Nosaltres no ens penedim del que vàrem fer, perdent part de la nostra joventut a l’exili, als camps de refugiats de França i a les presons de l’Espanya franquista, creiem tenir prou força moral per a demanar pau, llibertat i diàleg.”»

TRIBUNA

“PEL DRET AL VOT DE LES PERSONES IMMIGRADES, PER LA CIUTADANIA” SOS Racisme, entitat col·laboradora del CNJC, ha engegat la campanya 1=1 “Pel dret al vot de les persones immigrades, per la ciutadania” i el CNJC s’hi ha adherit. Aquest és el manifest:

“C

om en altres països de la UE, ens trobem amb moltes persones immigrades que han establert la seva residència amb caràcter permanent a Catalunya. El fet que aquestes persones no disposin de drets polítics té conseqüències negatives no només per als afectats directament, sinó per al conjunt de la ciutadania, ja que fa que els valors democràtics deixin de ser universals. Per tant, el reconeixement del dret al sufragi actiu i passiu deixaria aquestes persones en un nivell més proper al de la resta de la població i avançaríem en la lluita per la igualtat de drets entre ciutadans. “La Campanya 1=1 reivindica el dret al vot per a les persones d’origen immigrat i té com a finalitat plantejar i reformular el concepte de ciutadania per tal de vincular-lo a la residència i no a la nacionalitat. D’aquesta manera, s’avançarà en el reconeixement, en tots aquells que viuen i treballen a Catalunya, dels valors que aquest concepte aplega. “En l’àmbit polític, el dret de vot de les persones estrangeres és un d’aquells temes en què gairebé tothom està d’acord però ningú no posa fil a l’agulla. Es tracta d’una conquesta democràtica decisiva, i d’un alt contingut simbòlic: no es pot parlar de democràcia universal, ni d’autèntica integració, si es denega el dret de vot a una part de la població. Però manca el coratge i la voluntat política per passar de les paraules als fets. Aquesta campanya vol contribuir també al posicionament de partits, institucions polítiques, agents socials, culturals i del màxim nombre

de ciutadans i ciutadanes a fi que Catalunya promogui a l’Estat espanyol aquesta reivindicació. Ara és el moment, cal consens polític, cal mobilització social. A què esperem? “Des de SOS Racisme Catalunya volem avançar i sumar esforços: d’institucions i partits polítics, del teixit associatiu i del conjunt de la ciutadania per tal de promoure una transformació social en pro dels objectius següents: > Fer avançar el concepte de ciutadania, vinculant-lo a la residència, a fi d’ampliar el reconeixement de la ciutadania a aquells que viuen i treballen a Catalunya, independentment del seu origen.

> Aconseguir el posicionament favorable en el reconeixement del dret de vot per a les persones immigrades per part dels ajuntaments, partits polítics i el Parlament de Catalunya.

pro de la igualtat de drets i la reformulació del concepte de ciutadania. I que, com a conseqüència d’això, impulsi canvis en l’àmbit estatal.

> Assolir el suport polític, associatiu, cultural i ciutadà per tal que des de Catalunya es promogui un moviment en

> Aconseguir el canvi constitucional que reconegui el dret al sufragi a totes les persones residents estrangeres majors

de 18 anys i eliminar el requisit de tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà comunitari per poder gaudir del dret de vot en les votacions municipals, autonòmiques, estatals o europees.” SOS Racisme Catalunya Abril 2006

Tribuna és l’espai de Debat Juvenil reservat a les cartes que ens arriben a títol inividual. Un espai des del qual podeu parlar lliurement de temes que us afectin, us interessin o bé us preocupin. Podeu obrir un debat o fer una denúncia o, senzillament, aportar nous elemnts de reflexió. Els escrits han de ser breus i ens els podeu fer arribar a comunicacio@cnjc.cat o bé per carta a la seu del CNJC Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ABSTRACT

YOUTH DEBATE 81 SUMMER 2006 Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The magazine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

Contents Editorial • We Want Emancipation on the Political Agenda

Young people and employment • Low Salaries and a High Degree of Temporary Employment • Will Employment Reform Improve the Situation of Young People?

Cnjc • Young People Mortgaged = A Country Mortgaged. 28th General Assembly of the CNJC • Challenges of the CNJC 2006-2007 Work Plan • The Statute of Autonomy Campaign

territorial participation • Weaving a Participation Network

EDITORIAL We Want Emancipation on the Political Agenda I’d like to point out that the youth policies we young people need are those that allow us to grow up. In our parents’ day this period was a time of transition and learning that ended in them having their own life: a family, a partner, a house, a job that allowed them to enjoy financial autonomy, an important base for achieving autonomy in all aspects of life. Society, however, has undergone changes that we have to bear in mind: long-term job insecurity, the growth of temporary employment, the worsening of employment conditions, a high degree of accidents in the workplace, property speculation, and so on. It is important in this election year for us to make a note of the problem of emancipation in the diaries of all the political forces as one of their main challenges for the coming term of office. From the Council we shall be working in order to influence all the youth programmes and we shall call for the implementation of appropriate youth policies. We are by now a little tired of speeches about the irresponsibility of young people, always finding them guilty of a wholly unfavourable situation that is not their doing. For this reason we now want emancipation to be one of the main promises at the next election, because we are convinced that a country that mortgages the generation that has to make it develop is a country that mortgages itself. Toni Reig i Casassas CNJC President

• CJBDN, the Present and Future for Youth Organizations in Badalona

• Ideas for Nightlife for Young People in Barcelona

YOUNG PEOPLE AND EMPLOYMENT

International networks

Low Salaries and a High Degree of Temporary Employment

• COMEM 2006: Goals and Strategies

Parliament • The Right to Decent Housing, Still a Dream • Olivier Bayón i Céspedes, Joventut General Secretary: “The general secretariat of Joventut will regain its prestige”

Associations • ACTUA! Young People’s May Day Platform • Third Meeting of Young Creators • Working to be Poor • Rural Youth Symposium • Stop Social Destruction in the Catalan-speaking Countries • LET’S COORDINATE! Teamwork in the Esplais • The ECOM Federation Forum for Youth Debate • The Global Justice Survey and the Development Objectives for the Millennium • Young People: Guilty or Victims? • “Criticise, Build, Change!” Teaching the Critical Spirit • Building the Peace • The Nous Temps Projects • Young People and Politics • Let’s not Lose Sight of the Bologna Process • Farmers and the Challenges of the 21st Century

Open House • Young People in Civil Society Defending the Catalan Language

Memory • The Committed Women of ’36

Platform • Campaign 1=1 “For the immigrants’ right to vote, for citizenship”

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Low salaries and a high degree of temporary employment are two of the main problems facing young people in the workplace. In Catalonia the rate of temporary employment among young people is 43%, 20% above the European average. With respect to salaries, we do not earn decent money and we have already been given a nickname to define us: mileuristes (people earning no more than 1,000 euros a month); however, not everyone can say they are part of this select group, as plenty of people earn less than 1,000 euros a month. We young people suffer from wage discrimination, as the salaries are 35% lower with respect to the same job done by workers aged over thirty. On top of the low salaries is the high price of property. We have seen how in the last five years the price of property has risen three times faster than salaries. At the moment access to a place of our own is a dream within reach of very few people. Lately we have witnessed the struggle of the young people in France against the First Job Contract, which institutionalised an “insecure way of life” for the young, as it provided for free dismissal and imposed insecure working conditions just for being young. In the face of the misleading views that set out to present young people as a group anchored in apathy and which is only bothered about whether or not a botellón (drinking alcohol in the streets) has been announced, as parts of the media have been saying in recent months, we see that it is not true, that young people are aware of the problem and that it is we young people who have to fight to improve our own living conditions. Gerard Baró CNJC Emancipation and Health Secretary

Will Employment Reform Improve the Situation of Young People? This summer the employment reform agreed upon by the trade unions CCOO and UGT, the Spanish Government and employers to reduce temporary employment and promote indeﬁnite contracts has come into force. Will employment reform really reduce temporary employment and promote stability, the chief aim of this reform? Will

it improve the situation of young people? We asked the CNJC workers’ unions. Andrés Querol Muñoz, National Coordinator of ACCIÓ JOVE – CCOO Youth, Catalonia: “Especially important are the new limitation on the running together of temporary contracts to cover the same job and the measures against the illegal sacking of workers, real blights for young people.” Òscar Riu, National Spokesman of Avalot – UGT Youth Section, Catalonia: “It may not be the reform that we were all demanding, perhaps courage has been lacking on the part of the government, but young people are beginning to recover the rights taken from them.” Roger Gili Olmeda, National Spokesman of the Youth Section of the Intersindical-CSC Trade Union: “The temporary employment agencies will have more say than ever in the contracts drawn up in Spain, with the incalculable help of the reform that saves them part of their social security contribution.” Youth Section of the Unió Sindical Obrera de Catalunya trade union: “The reform sets out to improve employment stability but at the expense of giving higher subsidies to employers and promoting indefinite contracts by reducing dismissal costs.” Roser Armengol i Fortó, Officer of the Union of Young Farmers of Catalonia: “Any small advance in the employment sector is positive, but we need a government to carry out bigger and more in-depth reforms that are more than just minor modifications.”

CNJC Young People Mortgaged = A Country Mortgaged. 28th General Assembly of the CNJC The CNJC’s Girona Assembly was the assembly of emancipation. With the passing of the resolution “Young people mortgaged = a country mortgaged”, the slogan of the 28th Ordinary General Assembly held on 25th and 26th March, the National Youth Council called on “all the agents who are involved in young people’s issues to place emancipation on their agendas as a priority issue.” The General Assembly was also the time to renew the political representatives that make up the CNJC’s Secretariat, the National Council’s management body. Alícia Fernández, representing the Young Students Association of Catalonia (AJEC), stood down from the presidency after two years. Toni Reig, of Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), was chosen President of the National Youth Council of Catalonia, and Jaume Soler, of the International Association of Students in Economics and Business Management (AIESEC), was elected First Vice-president.

Challenges of the CNJC 2006-2007 Work Plan With the 28th Ordinary General Assembly of the CNJC, the new team of the CNJC Secretariat has been given an ambitious political task by the youth association movement. In general terms, we may say that this coming year the CNJC work plan assumes four main directions or challenges. Firstly, it proposes to monitor the quality of the participation of the organizations in the CNJC. Secondly, it intends to give a boost to the territorialization of the CNJC. Thirdly, we have chosen to generate a new discourse. Fourthly, having seen that the CNJC is a platform that has been gaining legitimacy over the years, we feel we have to be more forceful in getting the message across to the authorities, to young people and to the media. For this reason, a new Campaigns Department is being created, with the aim of channelling the CNJC’s standpoints to society. This coming year, against a backdrop of parliamentary and municipal elections, the CNJC will certainly be putting to the test its ability to inﬂuence politics, to mobilise organizations and to raise young people’s awareness. Montse Perals Tresserra CNJC Programme Director

That the process of drawing up the new project for Catalonia’s Statute of Autonomy, which began two years ago, would have to include the participation of all the socio-political players in the country was clear right from the start, and the National Youth Council of Catalonia quickly became aware of how it would participate. With the holding of the referendum on June 18th to submit the text to the people’s approval, the CNJC began its third phase of action: the campaign to boost participation. Before that, however, it had already tackled the issue from the standpoint of protest and of participation in the drafting of the text (you will remember the assembly of La Seu d’Urgell and the resolutions) and a second more pedagogical one, organising an exchange of points of view at a round table in Madrid with the CJE (Spanish Youth Council) and representatives from the political parties. Here it was intended to explain why a Statute of Autonomy was needed and to try to calm the climate of political tension between Catalonia and the rest of Spain. Therefore, it was clear what we had to do and the stage of organising the campaign began. Thanks to the ﬁnancial help from the Ministry of Institutional Relations and Participation of the Generalitat, we were quite ambitious in our approach. So with a brand new corporate stand that can be dismantled and moved around (essential in this campaign) we visited diﬀerent cities, talking to the media and making our voices heard around the country. At the same time, we wished to give voice to our organizations, and all those of us with a clear and public standpoint with regard to the Statute were able to take part in a series of round tables around the country. The youth sections of the political parties and unions took part in these; unfortunately they were unable to do so together because the demand to take part was so great that it made it impossible to include them all in the debates! Raúl Alfonsín CNJC Secretary for Campaigns and Studies and Territorial Participation

TERRITORIAL PARTICIPATION Weaving a Participation Network The participation of young people in local and national decision-making has to be the focus of all the actions to promote general participation, as we young people have the right and ought to have the chance to be able to influence the decisions that affect us. We in the Territorial Committee are working to create a map of youth organizations around the country. Its main axis will be the location of the rank and file organizations that make up the federations of the National Council, with the view to getting underway projects for the creation and consolidation of participation structures amongst organizations that make up the CNJC. During this second phase, we also wish to carry out a campaign to boost participation in schools, coinciding with the elections to school councils. It will be a campaign that seeks to get the message across about the benefits of participation in school life and gives schoolchildren access to the world of associations, paying special attention to the promotion of student associations. Jaume Soler CNJC Vice-president and Territorial Participation Secretary

CJBDN, the Present and Future for Youth Organizations in Badalona The Badalona Youth Council (CJBDN) faces the challenge of increasing the number and diversity of organizations and becoming a strong and coherent network to set the youth policy agenda at municipal level. Since 2003, The CJBDN has been working to join forces and group together the youth organizations in the municipality. Work on joint initiatives like the Alternative Festa Major (annual festival) contributes to binding the social

fabric and to strengthening the prominence of young people in the daily life of the city. Badalona Youth Council (CJBDN)

Ideas for Nightlife for Young People in Barcelona The botellón phenomenon is in no way rooted in Barcelona or in this country and the media have contributed notably to magnifying it. We demand the creation of a Nighttime Pact, led by the City Council, to include all interested parties and sensibilities. A city pact that listens and that also implements the proposals made by the young people of Barcelona in the framework of the Joves i Nit process, a participative process begun two years ago, the result of the joint work of the Barcelona Youth Council, the Council’s Youth Department, the Jaume Boﬁll Foundation and the Federation of Barcelona Residents’ Associations, which made several proposals on this issue. Ruth Arcarons i Rabadà Member of the Secretariat and Oﬃcer for Social Cohesion of the Barcelona Youth Council (CJB)

INTERNATIONAL NETWORKS COMEM 2006: Goals and Strategies A delegation from the CNJC played an active part in the COMEM Assembly of the European Youth Forum (Youth Forum Jeunesse – YFJ) in Prato, Italy, at the end of May. Our aim was centred on trying to organize the southern European councils so that all of us can collaborate on a common strategy with a view to maximizing the presence of representatives of the southern European councils in the various bodies of the Youth Forum. Moreover, we have to work to deepen the relationship and the operating capacity of the European Youth Forum with regard to the Council of Europe and the European Commission. We must also work on getting the European Agreement for Youth implemented, which still remains to be done. Lastly, we could make some criticisms of the current workings of the Youth Forum. A few internal reforms will have to be carried out if we wish to obtain higher levels of functioning and representation. Marc Bret Secretary for Cooperation, Human Rights and Social Cohesion

PARLIAMENT The Right to Decent Housing, Still a Dream On May 14th hundreds of young people carried out the ﬁrst sit-in for decent housing in Plaça Catalunya in Barcelona. Once more we see that access to housing is a dream within reach of only the very few. Job insecurity, low salaries, speculation, high property prices, the scarcity of ﬂats available for rent, and so on, means that supply does not match demand. In the face of this situation the authorities continue to look on instead of acting with decisive political will. The blueprint for the Right to Housing in Catalonia Act, whose approval is open to question, is a quite limited text in comparison with the aspirations and demands of the CNJC. Ousmane Mballo Emancipation, Health, Human Rights and Social Cohesion Secretary

Olivier Bayón i Céspedes, Joventut General Secretary: “The general secretariat of Joventut will regain its prestige” This Law and Political Science graduate, aged thirty-ﬁve, takes over as the new Youth General Secretary with these aims: “We wish to give a boost to internationalization

with the creation of a more powerful forum to give support to the work of organizations and young people who want mobility in Europe. Another of my priorities will be to foster participation in order to create areas for intercultural coexistence. I think that we, as the young people of Catalonia, have to be the driving force and the future of the country’s social cohesion. All the organizations, whether esplais, student or cultural bodies, etc., have to make an eﬀort to tell the people who come here what Catalonia is and what values it has, and moreover create new active areas for coexistence so that the young, especially those of the second generation, can integrate, providing conditions for adaptation to the workplace or education system. The organizations have a basic strategic role.” Montse Perals and Mireia Sabartés CNJC Programme Director and Communication Oﬃcer

ASSOCIATIONS ACTUA! Young People’s May Day Platform This May Day there was a new development at youth level: the creation of the platform ACTUA! (Act), which among other things organized a youth block during the unitary march. The youth block was a total success, and a reward for the work done. As well as the participation of many, many young people, one of the best things was the “good vibe” that was felt. In general, the members of all the organizations showed they were comfortable in that unitary block, whose chief aim was the demand for the right to youth emancipation. Of course, without cancelling out the visibility of all the other organizations, who were there with ﬂags, banners, pamphlets, magazines, and so on, but all of them were behind the unitary banner with the slogan: “Against job insecurity, ACTUA!” ACTUA! Young People’s May Day Platform

Third Meeting of Young Creators What will happen in Piura, on the north coast of Peru, from 19th to 30th August? The Meeting of Young Creators, the third edition of a forum created for young Latin Americans and Europeans who have a common vision and goals: to take part in society through nonformal education in voluntary associations, to change the future from the present, deﬁning themselves as a generation and citizens of the world. The Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (Catalan Association of Youth Clubs) is organising the meeting jointly with the Peruvian organization Clau Juvenil. Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya

Working to be Poor Traditionally, job insecurity has been defined with regard to temporary employment. This means that any job that does not involve a certain degree of stability has been considered an insecure job. This definition of job insecurity does not now match the way young people perceive it. Thus, we can claim that having an indefinite contract is no guarantee of stability and good working conditions. Aspects such as salary, accidents at work, the irregular working day and under-occupation come to the fore when defining young people’s job insecurity, which becomes even more important if we link it to the difficulties young people now face when putting into practice their projects for emancipation. Chakir el Homrani Coordinator of Avalot – UGT Youth Section, Catalonia

Rural Youth Symposium For the second year running, Rural Coordination of Catalonia (CRUC) is organising the Rural Youth Symposium, which will be held in Cambrils dels Pirineus (Solsonès) from 28th to 30th July. Today, the diﬀerences between a young person living in the country and one who lives in the city are still huge. For example, in the midst of the information age and in a society conditioned by the constant renewal of knowledge, in order to broaden your CV and be the best in the subject you have been working in for years, you have to think seriously about what good it all is, if a basic tool like the Internet has still not reached all parts of Catalonia. This is just a small example of the inequality that exists between young people from both backgrounds.

ABSTRACT

The Statute of Autonomy Campaign

Rural Coordination of Catalonia (CRUC)

Stop Social Destruction in the Catalan-speaking Countries Whilst in Spain the passing of new modifications to the employment market has created more column inches than activity in the streets, in France young people have put a stop to a new change attacking employment rights and guarantees. We at Espai Jove, the Youth Section of the Intersindical-CSC Trade Union, have closely monitored this mobilization that has affected working-class youth in Northern Catalonia. We have to make sure that the movement does not deflate, following the example of the Basques, Bretons and Occitans, who have remained mobilised, and not stop fighting for social and employment rights, but also for the national rights of young people and the working class from the north to the south of the Catalan-speaking countries. Gerard Rabat i de Paco Secretary of Union Action at the Youth Section of the Intersindical-CSC Trade Union

LET’S COORDINATE! Teamwork in the Esplais The third issue of the collection L’Esmolet, Coordinem-nos! El treball en equip als esplais, published by Esplais Catalans, speaks of the ideal of working together in teams at the esplais (activity centres for children) in order to meet the educational challenges, and therefore, of the necessary coordination of all the parts involved in their regular functioning. In short, teamwork, coordination, making an effort to understand your companions – all this tells us that, in general, you have to take others into account, that we are not alone and that you have to come out of yourself in order to think of the needs of others, as well as your own. The world we live in is characterised, among many other things, by our interdependence in everything. Absolute independence is a fantasy, both on an individual and a collective level. And what we have to do is learn to live and work together, respecting the differences and the needs inherent in every human being, making an effort to harmonise the logical tensions and problems that arise from the point of view of understanding, talking and seeking consensus on solutions. David Horts Coordinator of Coordinem-nos! El treball en equip als esplais

The ECOM Federation Forum for Youth Debate The ECOM Federation Forum for Youth Debate is made up of young people aged from 18 to 30 with some kind of physical handicap. The group has taken a series of reﬂections to the Parliament of Catalonia in order to let all Catalan MPs know about the needs of young people who suﬀer some kind of handicap: “If for any young person, emancipation means coming up against a series of obstacles, in the case of

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ABSTRACT

young people with some form of handicap, all these diﬃculties are much greater, prolonging the time they live in the family home, among other reasons because they do not have enough ﬁnancial resources, not even with the technical support available.” The ECOM Federation Forum for Youth Debate

The Global Justice Survey and the Development Objectives for the Millennium Since the signing in 2005 of the Agreement with the United Nations for the spreading and awareness-raising of the Development Objectives for the Millennium, the Fundació Catalunya Segle XXI has been working on the Global Justice Consultation project in order to let the young people of our country know of the alternative ideas being formulated by social movements to make economic globalisation a fairer and more equitable process. Since its beginnings in 2003, the Global Justice Consultation has been an open process of civic participation that aims to make people aware of, in a pedagogical way accessible to the majority of citizens, the principal injustices and risks that the current global economy produces, popularising the alternative ideas generated from social movements and academics and theoreticians critical of this economic model. Virgínia Massagué Coordinator of Global Justice Consultation – Fundació Catalunya Segle XXI

Young People: Guilty or Victims? Lately young people have been appearing in the media, in news items and articles, but we are certainly not the ones telling the story. They say a lot about us, but always in a negative way: committing crimes, being antisocial, drug addicts, alcoholics, violent, intolerant, radical, anti-system, fashion victims, drop outs, individualistic, selfish… Why do they make us responsible for the failure of a society that is incapable of responding to problems that have become structural, of which we are the first to suffer the consequences? Political disaffection and cynicism affects to a greater extent our parents’ generation, who after feeling let down by certain political parties have lost interest and do not get involved in public affairs. Green Left Youth

“Criticise, Build, Change!” Teaching the Critical Spirit Halfway between constantly complaining and conformism, we ﬁnd the critical spirit: that attitude that ennobles the active person and forms the criteria necessary to have opinions in the information society and in life. Historically, it has become necessary for the non-formal educational movements in our society to

concentrate on this virtue. This year, at Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), we have made the critical spirit the crux of the school year in the movement. With the slogan “Criticise, build, change” the Cau de Tots (a project whereby we produce and send transverse content to the 145 groups that make up the associative fabric of the MEGSJC) has sent this proposal to the children and young people in the groups all over the country. Eduard Pla Organiser of Sector IV (Barcelonès) of Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) Xavier Gándara Member of the content team of Cau de Tots, MEGSJC

Building the Peace For some time, a number of young people from different organizations in the various countries of the former Yugoslavia have been joining forces to work for a demilitarized Balkans, in the understanding that the demilitarization of the territories is a very important prerequisite for initiating a new model of coexistence in the future. These groups have at the same time called upon other associations and groups from other parts of Europe for support. From this corner of Europe, Catalonia, two associations (RAI and Moviment per la Pau) have once more offered their support and have taken part in the “Karavana Mir u izgradnji 2006”, which for the second year running has visited different Balkan countries. Moviment per la Pau Recursos d’Animació Intercultural (RAI)

The Nous Temps Projects One of the chief activities of Nous Temps (New Times), a new organization that has begun collaborating with the CNJC, is to organise international exchanges for young people. Nous Temps was created in Sabadell in December 1994. It is an organization with a national and international vocation that describes itself as lay and progressive. Although it does not consider itself a youth organization, its principal work is aimed at young people. The association organises a host of projects and activities based around the following goals: gender equality, debate and reﬂection on social issues, promoting participation and democracy, culture (theatre and dance), international relations and a multicultural society, among others. Joan Masferrer i Oliveras Nous Temps President

Young People and Politics The Observatori del Tercer Sector is carrying out a study commissioned by the Jaume Boﬁll Foundation to gauge the young people of Catalonia’s perceptions and experiences of politics.

We wish to understand how they participate, and how this involvement could be fostered. Everything seems to indicate that conventional political participation has dropped, while the involvement of young people in alternative avenues to voting and membership of political parties has risen considerably. Clara Créixams and Andrea Borison Observatori del Tercer Sector

Let’s not Lose Sight of the Bologna Process In Northern Catalonia, the part of the Catalanspeaking countries annexed by the Kingdom of France in 1659, the European Higher Education Space has been in force since 2002. The Universities’ Autonomy Act provides for the lowering of state ﬁnance and authorises the admission of private capital from local businesses to university budgets. The university community in the rest of the Catalan-speaking countries will have to monitor the repercussions of the Bologna Process in Northern Catalonia, before allowing reforms following the same model to be applied. From the Catalan-speaking Countries Students Union, the result of the fusion of the CEPC and Alternativa Estel, let’s not lose sight of it: we will continue to denounce the Bologna Process, and we will work for public, popular, Catalan, antipatriarchal and high quality education. Júlia Taurinyà Political Relations Technical Secretariat – Northern Catalonia, of the Catalan-speaking Countries Students Union (SEPC)

OPEN HOUSE Young People in Civil Society Defending the Catalan Language Young people have always played a very important role in the defence of the Catalan language. But it is perhaps in more recent years that the younger part of civil society has become more prominent in the defence of the country’s language. From this sector of society, which became more aware that a language shows part of its vitality according to the use the young make of it, have come new initiatives in defence of Catalan. One example of this is the Plataforma per la Llengua (language platform). Our aim is very clear: to live entirely in Catalan Héctor Saez i Ortuño Plataforma per la Llengua Participation Oﬃcer

MEMORY The Committed Women of ’36 The burden of the Francoist silence has weighed down for decades and still arouses strong feelings. Moreover, for women the burden has been double and heavier. To break it a peculiar association was created with the name that an entire generation of women has been dubbed: Dones del ’36 (Women of ’36). A name whose meaning is now known to all: the women who experienced, made and suffered the war, in the line of fire or in the rearguard, at the front, in hospitals or offices or factories. Josep M. Figueres Historian

Farmers and the Challenges of the 21st Century For some years the prevailing tendency in Catalonia has been a continual reduction of people working in the agricultural sector, especially a drop in the number of young people who devote themselves to farming and who want to carry on doing so. Our profession continues to be marked by a certain lack of social prestige, and the problems of economic viability that many farms and sectors have, requiring large investments and getting into debt to convert or downsize farms, mean that continuing to be a farmer is more than ever a constant struggle. The pressure of urban development and speculation mean that access to land ownership is more difficult. Also, the problems with marketing mean that profit margins are lower and lower and we are at the mercy of market fluctuations. Farming is a highly controlled sector, with many regulations that condition the development of the activity (health, environmental, employment, taxation, and so on). The reality is that we need our efforts, those of the farmers and those of the authorities, to converge and move in the same direction in order to reach an improvement of the situation of young farmers. National Permanent Committee of the Union of Young Farmers of Catalonia

PLATFORM Campaign 1=1 “For the immigrants’ right to vote, for citizenship” SOS Racisme, an organization that collaborates with the CNJC, has put in motion the campaign 1=1, “For the immigrants’ right to vote, for citizenship”, and the CNJC has subscribed to it: “In political circles, foreigners’ right to vote is one of those issues that almost everyone agrees with but nobody does anything about. It is a decisive democratic conquest, with a high symbolic content: one cannot speak of universal democracy, or of true integration, if the right to vote is denied to part of the population. But the courage and political will to move from words to actions is lacking. This campaign also wishes to contribute to the position of political parties, institutions, social and cultural agents, and as many citizens as possible for Catalonia, in supporting this demand in Spain. Now is the time, political consensus is needed, as is social mobilization. What are we waiting for?” SOS Racisme Catalonia

ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Bloc d’Estudiants Independentistes – Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, Col·lectius de Joves Comunistes, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, DONA – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans (Esplac), Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos, Unió Excursionista de Catalunya – Vocalia de Jovent, Veterinaris Sense Fronteres-Vetermón. Adherides: Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació ECOM, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació Sociocultural Nous Temps, Associació de Joves Immigrants Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Volem l’emancipació a l’agenda política

Entra al portal de participaci jove Entrevista a Olivié Bayón secretari General de Joventut Pàg. 20-22

La reforma laboral millorarà la situació de la gent jove? Pàg. 6-7

El dret a un habitatge digne, encara un somni Pàg. 19

Girona, 25 i 26 de març de 2006

ANNEX

ANNEX: RESOLUCIONS XXVIII AGO Aquest annex recull les 12 resolucions aprovades en la XXVIII Assemblea General Ordinària.

Resolució Gent jove hipotecada = país hipotecat Actualment l’accés a l’habitatge és un somni a l’abast de ben pocs. La hipoteca és la fórmula més habitual al nostre país per exercir el dret a l’habitatge, ja que el mercat de lloguer és insuficient i molt menor que el que hi ha en altres països europeus. No només l’habitatge, sinó també la precarietat laboral, estan hipotecant el nostre present i el nostre futur. Els sous baixos i la contractació temporal es fan sentir especialment entre els i les joves, que som també víctimes d’unes altes taxes de sinistralitat laboral. Tot i ser considerats com la generació més ben preparada de la història del nostre país, tots els indicadors semblen indicar que aquesta inestabilitat ens acompanyarà durant tota la vida. Aquesta situació no fa més que posar traves a la gent jove i que no estiguem en disposició d’exercir els nostres drets com a ciutadans i ciutadanes. Això es veu també reﬂectit en les diﬁcultats que tenim a l’hora de participar activament a la societat i accedir als centres de decisió. Creiem que per primera vegada aquesta situació és reconeguda en diversos espais de la nostra societat, com els mitjans de comunicació, els poders públics o els agents socials, però no veiem que això produeixi un canvi efectiu en la nostra realitat. Davant el desencant que això provoca, el jovent s’aboca a una existència perifèrica, allunyada d’un procés d’autonomia personal i cenyida al temps lliure com a moment propi, cosa que fa que un grup cada dia més nombrós jugui amb conductes de risc que poden portar-los a una situació més crítica encara. Quan s’hipoteca el nostre futur, Catalunya hipoteca el seu propi futur, i això és un risc que no podem assumir. Per tot això, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, reunit a Girona el 25 de març de 2006 en la seva XXVIII Assemblea, resol que: 1. Fem una crida a tots els agents que tenen a veure amb la vida dels i les joves perquè posin a les seves agendes l’emancipació juvenil com un tema prioritari

4. Reclamem la creació de taules de concertació social entre patronals, sindicats i administració per incorporar les nostres necessitats als plans relatius a la millora de la competitivitat i de l’economia catalana 5. És necessària la creació de mesures en contra de la contractació temporal que ens anivelli amb la resta d’Europa 6. Entenem que l’autoocupació i els nous jaciments d’ocupació ajuden a la creació d’ocupació i cal fomentar-los 7. Reclamem a l’administració un compromís d’adoptar mesures concretes per frenar la temporalitat en la contractació de joves 8. Demanem que s’augmenti el salari mínim interprofessional ﬁns al 60% del salari mitjà de Catalunya 9. Cal un pla de xoc paral·lel al Pla pel dret a l’habitatge, amb un pressupost diferenciat, destinat a situar l’habitatge protegit al mercat de forma urgent i destinat a joves 10. En els plantejaments referents a l’habitatge cal una aposta per incrementar les borses públiques d’habitatge de lloguer 1

Resolució sobre la violència de joves Atès que últimament a Catalunya els joves hem estat criminalitzats des de diferents sectors socials i mediàtics a causa d’una sèrie d’actes violents que han estat protagonitzats per determinats joves. Atès que aquestes accions han generat diferents opinions que tendeixen a relacionar directament els joves i la violència, sobretot quan s’utilitza el concepte “violència juvenil” per deﬁnir en una sola expressió diferents accions violentes que tenen el seu origen en fets totalment diferents i diversos. Reconeixent que malgrat que hi ha joves amb actituds violentes, és important matisar que els joves, pel fet de ser joves, no som violents i que cal analitzar la violència a partir del seu origen i no a partir de l’edat de l’agressor.

2. Demanem el compromís dels partits polítics, les patronals, els sindicats, els poders públics i altres agents socials perquè augmentin la presència de joves als seus òrgans de direcció per tal que les inquietuds del nostre col·lectiu siguin tingudes en compte

Condemnant sense condicions qualsevol tipus de violència, directa, estructural o cultural, i creient que cal apostar per la via de l’educació com un dels mitjans per aconseguir una societat que no contempli la violència com una solució possible. Creient que cal treballar per una CULTURA DE PAU, que promogui la paciﬁcació i que inclogui estils de vida, valors i comportaments que afavoreixin la construcció de la pau sense necessitat de recórrer a la violència.

3. S’ha de promoure la tutela de la transició al mercat laboral des del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), amb serveis d’orientació i assessorament a joves

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, reunit en la seva XXVIII Assemblea General Ordinària a Girona, el 25 de març de 2006, manifesta:

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ANNEX

1. Que condemnem qualsevol tipus de violència, directa, estructural o cultural i que apostem per la via de l’educació i la via del diàleg per resoldre qualsevol conﬂicte 2. Que cal fer una crida a la societat perquè trenqui amb el discurs que vol igualar joves a violència 3. Que cal promoure l’educació com a eina per crear una cultura de pau. Cal fomentar l’educació que es fa a les escoles, a les famílies i als espais no formals, com els de les associacions juvenils 4. Que les entitats juvenils ens comprometem a contribuir a la construcció d’una societat no violenta amb la nostra feina del dia a dia. Ens comprometem a treballar pel foment de la pau i per condemnar qualsevol tipus de violència i qualsevol criminalització de tota la gent jove per accions violentes puntuals d’un grup reduït.

Resolució pau al País Basc Acabem d’assistir a una de les notícies més importants de la història del nostre país. ETA ha anunciat un alto el foc permanent, i ens porta a somniar amb la pau a Euskadi i, com no, al nostre país.

Catalunya ha estat llastimosament protagonista de brutals atemptats que van fer estralls a la nostra vida quotidiana: Vic, Hipercor, Ernest Lluch… A tots i a totes els que van patir aquesta xacra, el nostre més profund i sincer record. Fa dos anys, ETA va anunciar una treva a Catalunya, fet que va ser rebutjat per la nostra societat de forma unànime i contundent. Catalunya no volia sentir-se especial, Catalunya desitjava la pau a tot l’Estat. Davant aquest anunci fet per ETA, la nostra societat ha mostrat el seu més sincer desig de pau i de concòrdia, de diàleg i de reconciliació. I és per això que l’entitat designada pel Parlament de Catalunya com a representant dels i les joves catalans i catalanes: el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, des del seu òrgan més solemne, l’Assemblea General Ordinària, vol pronunciar: 1. El nostre suport i record respectuós a totes les víctimes d’aquest conﬂicte. 2. El nostre màxim suport a les institucions, sindicats, empreses entitats i partits polítics bascos, que després de quaranta anys veuen l’esperança de la pau més a prop que mai. 3. El nostre màxim suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per a les entitats juvenils basques i, en especial, el Consell de la Joventut del País Basc, estarem a la seva disposició. 4. Demanem la màxima serenitat, responsabilitat i diàleg a tots aquells interlocutors vàlids en el procés que ara s’inicia. 5. I volem manifestar el nostre més profund i esperançat desig de pau, que no volem que es vegi truncat per cap altre interès que no sigui l’assoliment d’aquest objectiu.

Resolució per la igualtat i la no-discriminació Al llarg d’aquests anys s’han fet públiques i visibles diverses formes de discriminació. Creiem que ha de ser a través de l’educació, la pedagogia i la reflexió personal que hem de poder entendre que totes les persones som iguals en drets i obligacions sense tenir en compte el color de pell, el país d’origen, l’orientació sexual, l’aparença física, el sexe, el gènere, l’edat o la classe social. La igualtat davant la llei i la no-discriminació s’estableixen en les declaracions dels drets humans i del drets dels infants, així com a la Constitució espanyola de 1978, i, per tant, totes les normes han de respectar aquest principi d’igualtat. No obstant això aquest marc legal, en el conjunt de la societat perduren moltes formes de discriminació indirecta, més difícils de detectar perquè, sovint, són més subtils i perquè estan basades en la divisió sexual tradicional del treball i en les desiguals expectatives que segueixen generant els estereotips sexistes. El nostre projecte polític, com a joves, no passa perquè totes i tots siguem el més igual possible, sinó que consisteix a transformar les relacions de gènere de forma radical, un projecte que, alhora, exigeixi la superació de totes les formes de desigualtat social. I és des de l’associacionisme juvenil i la seva capacitat de transformar que ens ho plantegem. Sabem que no hi ha una resposta única i encertada. Som conscients que no existeix cap recepta màgica ni cap fórmula matemàtica per convèncer a ningú del contrari del que pensa. Pensem, per tant, que el més important perquè una persona vegi que el que està dient no està fonamentat ni demostrat científicament, és desmuntar els seus propis argument (racistes, homòfobs, sexistes) i no deixar-li’n cap. Sempre serà més profitosa aquesta estratègia que qualsevol discurs que li puguem fer. És per això que creiem que cal treballar i educar des de l’acció que duem a terme les entitats juvenils catalanes, perquè davant d’una realitat social com la nostra, la diversitat no acabi sent un factor de prejudici, d’intolerància i fins i tot d’odi, sinó que pugui arribar a aproximar realitats diferents fent comprendre que la diferència és, per al nostre país, una riquesa tan individual com col·lectiva. Ja que si alguna cosa hem après al llarg dels anys, és que hi ha grans possibilitats de creixement personal per a tothom si ens dotem de les eines adequades, en oposició a les situacions d’opressió i incomprensió que es practiquen, sovint involuntàriament i per ignorància, vers infants, adolescents i joves. És per tot això que: 1. Reclamem a les nostres institucions polítiques actuacions inclusives, fonamentades en una ferma voluntat política pel que fa a la seva concreció i implementació. Per exemple, en aquest sentit, encoratgem que es desenvolupi la Resolució del Parlament de Catalunya 1079/VI del 2003, que havia d’incloure l’ensenyament i la normalització de la diversitat sexual a les escoles. 2. Instem a totes les institucions i la societat civil organitzada a abordar de forma integral les polítiques públiques per foragitar qualsevol tipus de discriminació del context social del nostre país. S’han de tractar les discriminacions com el que són, una pandèmia social que ha de ser combatuda en tots els fronts: culturals, educatius, de joventut, de lleure, de comunicació, etc. La intolerància, del tipus que sigui, no només afecta el col·lectiu vers al qual es dirigeix, sinó que empobreix i degrada la societat en el seu conjunt. 3. Entenem també que cal fer una gran tasca de pedagogia social sobre tots aquests aspectes acompanyada d’estratègies de prevenció, tasca que també passa per la reflexió individual. En cap cas

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Resolució per una participació real a les universitats Durant la legislatura del Partit Popular es va produir un xoc frontal entre els interessos i les demandes del moviment estudiantil i l’absència de predisposició del Govern a obrir qualsevol tipus de debat social. El PSOE, que es va unir a aquest moviment d’oposició a la LOU, va fer bandera d’aquesta situació en les crítiques al PP. Per això, ara que s’enfronta a una reforma de la Llei, l’actual govern sembla sentir-se obligat a crear el Consejo General de Estudiantes Universitarios anunciat a la proposta de reforma de la LOU per evitar crítiques similars. Però davant d’aquesta proposta de consell d’estudiants no podem sinó manifestar el nostre rebuig i la nostra oposició. Som contraris a la creació d’un òrgan d’aquestes característiques per diversos motius. Fonamentalment, un organisme de representació estatal es tornaria excessivament vertical, amb la pèrdua de representativitat que això comportaria. Amb una estructura així, aquest consell perdria el contacte real amb els estudiants als quals suposadament representaria i passaria a estar format en els seus càrrecs més rellevants per “professionals de la representació”, és a dir, alumnes desvinculats dels seus estudis que acaparen òrgans de representació per un temps molt prolongat i obliden als estudiants a qui representen. A més, un òrgan d’aquesta mida i amb uns integrants tan dispersats físicament resultaria necessàriament inoperant amb vista a prendre decisions o consensuar opinions. De fet, respecte a això últim, tenim por que un òrgan així es converteixi en un espai en què postures contràries pugnessin contínuament pels alts càrrecs (amb la qual cosa la representativitat es veuria limitada als eventuals vencedors de la pugna), la qual cosa podria traduir-se en una disputa per part d’uns i altres membres de partits polítics, presumiblement amb major capacitat per controlar fàcilment un òrgan en el qual l’assistència de petits col·lectius o òrgans més dispersos seria molt complicada. No oblidem que, segons es proposa, es tracta de donar a aquest òrgan la potestat única d’interlocució amb el govern de torn, la qual cosa, en la hipotètica situació, per exemple, que es demanés l’opinió als estudiants sobre una determinada reforma educativa, ens sembla que seria una llaminadura massa temptadora. En resum, doncs, entenem que un consejo general de estudiantes resultaria, invariablement, molt manipulable externament i partidista internament. Els col·lectius que subscrivim la present crítica a aquest extrem de la reforma de la LOU creiem en una participació diversa, no organitzada externament, sinó pels propis estudiants, sense partidització i horitzontal. Voldríem que el Govern no es renti les mans propiciant que sigui un únic òrgan el que s’erigeixi com a legítim representant de tots els alumnes, sinó que en el futur s’emprengui sempre un veritable diàleg social amb tot l’estudiantat quan sigui necessari. Tindria sentit crear un òrgan vertebrador de totes les associacions ecologistes? L’experiència ens diu que dotar de legitimitat a una única veu, per representativa que pugui semblar, condueix inevitablement a la partidització d’aquesta, amb la qual cosa són els representats els que acaben perjudicats a causa d’aquesta instrumentalització desvinculada dels interessos generals. Sostenim, en resum, que amb això es faria un ﬂac favor

als estudiants a qui es pretén beneﬁciar amb la creació d’aquest consell. Són precisament les associacions i col·lectius els que han demostrat sempre la seva força i capacitat d’elaborar opinions i crítiques de manera profunda i coherent. Sorprèn que en aquesta reforma es mostri el Consejo de Estudiantes com la solució a la nostra falta de veu i, mentrestant, no es procuri una major representació als òrgans de govern de les universitats, ni la seva democratització, ni es fomenti la participació dels estudiants amb recursos i tractant d’impulsar i reforçar el teixit associatiu. En deﬁnitiva, no ens sembla gens desitjable un tracte condescendent i paternalista; demanem que es tracti els estudiants amb respecte a la feina que bé saben realitzar de manera autònoma.

ANNEX

les persones podem continuar sent còmplices d’unes estructures que fan d’alguns i algunes joves i adolescents uns éssers subjectes, permanentment, a tota mena de tuteles que se sustenten en la creença social que és des de l’heterocentrisme i el sexisme que s’ha de donar el vistiplau a d’altres possibilitats humanes de ser, sentir-se i expressar-se.

La realitat del moviment estudiantil no és fàcilment comparable a la d’altres col·lectius. Per la seva complexa heterogeneïtat, dispersió física i per les diferents dinàmiques que regeixen la vida associativa a cada punt de la nostra geograﬁa, no és raonable ni desitjable tractar d’aglutinar en una única veu tota la diversitat de la participació estudiantil. És necessari que el ministeri entengui que fomentar aquesta diversitat produiria uns resultats molt més enriquidors. Així, la nostra proposta alternativa al Consejo General de Estudiantes Universitarios no és altra que, com hem mencionat, facilitar amb recursos la realització de trobades com en les que portem participant tant de temps mitjançant la nostra lliure iniciativa, i que els resultats d’aquestes s’escoltin i es valorin realment. Aquesta és la forma en què sabem i volem treballar els col·lectius d’alumnes: amb respecte al nostre treball autònom i amb la llibertat de reunir-nos o associar-nos espontàniament; i demanem, per tant, que els resultats del nostre esforç siguin reconeguts i aproﬁtats per a la consecució d’una veritable política de diàleg universitari social, divers i fructífer. Volem que se’ns garanteixi la participació, no la representació. 3

Resolució en suport al Pacte Nacional per l’Educació La realitat educativa al nostre país requereix un gran consens de tots els sectors socials i de la comunitat educativa que impliqui una important reforma que doni estabilitat i continuïtat al sistema educatiu i consistència a la futura llei catalana d’educació. Per aquesta raó, és important un Pacte Nacional per l’Educació que contribueixi a la cohesió social, l’equitat, la igualtat d’oportunitats i a la compensació de les desigualtats de tota la ciutadania. El Pacte és necessari perquè crea un servei públic educatiu, format pels centres públics i privats concertats, amb l’objectiu d’acabar amb la dualització i segmentació de la xarxa pública i privada concertada que permeti la planificació de l’oferta, les necessitats educatives i el dret a l’educació, tot assegurant la igualtat de drets i deures de tots els centres que el conformin. Per això, el Pacte possibilita la gratuïtat de l’ensenyament obligatori i bàsic de tots els centres, en un període de sis anys, i la no-discriminació en l’admissió i escolarització de tot l’alumnat i, per tant, la coresponsabilitat de la distribució equitativa de l’alumnat amb possibilitats de risc social i de necessitats educatives específiques a traves del funcionament de les oficines municipals d’escolarització. El Pacte assegura l’homogeneïtzació i equivalència del calendari, la jornada i l’horari de tots els centres públics i privats concertats amb la incorporació d’una hora lectiva més per a l’alumnat del sector públic per reforçar i ampliar el currículum que beneficiarà, fonamentalment, l’alumnat amb més necessitats educatives i als

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ANNEX

centres per la incorporació mínima d’un mestre i mig més per línia educativa. Aquesta mesura s’acompanya en els centres públics d’una reducció de dues hores lectives dels mestres en dos cursos que implicarà que en cada centre s’incorpori un mestre més en la seva plantilla. El Pacte permet donar resposta als reptes de la societat catalana en el sentit d’adaptar la seva estructura social i productiva a una major exigència en termes de competitivitat i qualitat que abordi i impulsi mesures, com la dotació de 80 milions d’euros per a l’educació secundaria, que redueixin l’abandó i el fracàs escolar, millori el rendiment escolar i possibiliti que més joves cursin estudis postobligatoris perquè s’aconsegueixin millors resultats formatius i s’ampliïn les possibilitats d’incorporació al món laboral i productiu de qualitat. El Pacte incrementa la inversió en el sistema educatiu amb el compromís d’arribar al 6% del PIB l’any 2010 i amb la presentació d’una memòria econòmica on es concreten un increment de dotacions concretes per a les partides acordades més signiﬁcatives, amb una inversió, per al període 2006-2009 d’1.197.460.022,43 euros. El Pacte considera la participació estudiantil als centres de secundària com un factor de millora qualitativa del sistema educatiu, amb mesures com la simpliﬁcació dels tràmits de constitució i gestió d’associacions d’alumnes, entre d’altres. Amb aquestes mesures hem d’aconseguir una major participació estudiantil que s’ha de traduir posteriorment en un augment de la implicació política i social de la joventut i nodrir, així, el teixit associatiu de Catalunya.

El Pacte incrementa considerablement la creació de nous llocs de treball i millora les condicions laborals dels diferents professionals de l’educació. Els acords continguts en el Pacte comporten incorporar, en dos cursos, uns 6.000 nous professionals de l’educació, dels quals 4.600 seran mestres. Així, en la memòria econòmica hi ha pressupostats 61.885.259,61 euros per a la incorporació d’altres professionals de l’educació (tècnics superiors d’educació infantil i en integració social, vetlladors i educadors). De la mateixa manera, hi ha partides per a activitats extraescolars per valor de 38.434.036,81 euros amb el compromís que seran portades a terme per treballadors especialitzats en el lleure educatiu i que en dos anys es regularan les condicions del seu treball.

Resolució per unes veritables polítiques públiques d’ocupació juvenil En el marc de l’Estat espanyol, la regulació específica dels drets i deures dels treballadors i les treballadores es fa a través de l’Estatut dels Treballadors, que regula les relacions de caràcter laboral entre tots els treballadors i tots els empresaris. L’Estatut, si bé regula aquells aspectes comuns (com ara els tipus de contracte, les classes d’acomiadament i els drets i deures genèrics de qualsevol relació laboral), no pot fer front a les especificitats típiques de cada sector. Aquesta regulació més específica es deixa en mans de la negociació col·lectiva, que és la que a través dels diferents convenis col·lectius regularà les condicions de treball concretes dins del seu àmbit d’aplicació. Actualment a Catalunya ens trobem que aproximadament 200.000 treballadors no tenen conveni d’aplicació. Tanmateix, la realitat dels i de les joves en el mercat laboral es caracteritza per una elevada temporalitat, sous baixos i uns elevats índexs d’accidents laborals. Per tant, el mercat laboral juvenil a Catalunya és precari. La temporalitat juvenil és un dels grans problemes del mercat laboral. A Catalunya l’índex de temporalitat entre la gent més jove el podem situar en un 43%, un 20% per sobre de la mitjana europea (de l’Europa dels 25). Aquesta temporalitat provoca unes expectatives negatives a l’hora de fer un projecte vital o emancipar-se. Els i les joves pateixen discriminació salarial per dos motius bàsics, perquè treballen amb contracte temporal (els treballadors i les treballadores temporals cobren menys) i perquè són joves, cobrant fins a un 35% menys que els treballadors i treballadores majors de 30 anys. Aquest panorama s’agreuja quan, a més a més de ser treballador jove, ets dona, que cobren un 43% de la mitjana.

En aquest pacte no hi queda reﬂectit el paper de l’associacionisme educatiu com a espai d’educació en valor i ciutadania activa i és necessari que en la futura llei d’educació s’inclogui el seu reconeixement com a agent educatiu de la realitat del país i la seva important aportació a l’educació integral dels infants i joves.

Pel que fa a accidents laborals, els i les joves pateixen més accidents laborals per dos motius: inexperiència, en tant que joves i incorporació recent al mercat laboral i la temporalitat, ja que els i les joves no assoleixen l’experiència i els coneixements per tal de tenir les eines per evitar aquests accidents.

Per totes aquestes raons, malgrat que no es reconegui l’associacionisme educatiu com a agent educatiu, es pot aﬁrmar que el Pacte Nacional per l’Educació és un bon instrument per donar estabilitat al sistema educatiu, inicia una nova tendència de major igualtat educativa entre els centres públics i privats concertats que repercutirà en la ciutadania perquè hi haurà gratuïtat i perquè es milloren les condicions laborals i s’incrementa l’empleabilitat en el sector.

En canvi, les actuacions de les polítiques públiques en matèria d’ocupació i de joventut no acaben d’incidir en aquestes problemàtiques. És per això que el CNJC demana a les institucions de la Generalitat de Catalunya: 1. Que les polítiques públiques en matèria d’ocupació juvenil donin resposta a la problemàtica real del jovent. • Disminució de la temporalitat. • Disminució de la sinistralitat laboral • Igualtat de tracte en matèria de sous 2. Reforçar el seguiment i les inspeccions de l’administració pública per tal que els contractes tinguin convenis col·lectius d’aplicació.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

4. Que es doni un nou impuls a les polítiques públiques d’ocupació juvenil mitjançant la concertació social amb els agents socials legitimats, vinculats als acords generals en matèria d’ocupació.

ra Occidental així com a enfortir els programes de cooperació tècnica. 6. Compartim amb la UJSario la necessitat de treballar especialment amb les dones joves sahrauís, fomentant i reconeixent el seu paper primordial dins la societat sahrauí i dins de la seva pròpia organització.

ANNEX

3. Regular les empreses de serveis integrals que en l’actualitat són els principals responsables de la precarietat juvenil, en fugir de l’aplicació de convenis col·lectius.

Resolució sobre les mines

Resolució en suport al Sàhara Per la llarga col·laboració que el CNJC i les entitats que en formen part han tingut amb el poble sahrauí. Després de la visita que hem fet als campaments sahrauís on hem pogut conèixer de primera mà com viuen. Recordant que el conflicte del Sàhara Occidental és un conflicte polític i és un dels últims casos de descolonització pendent de resoldre. Reconeixent el dret inalienable del poble sahrauí a la lliure determinació. Preocupades per l’incompliment constant de la legalitat internacional en relació a l’exercici del dret d’autodeterminació i del dret d’expressió i lliure circulació del poble sahrauí per part del règim marroquí, especialment en els territoris ocupats, i les seves maniobres obstruccionistes als diferents plans i propostes de la comunitat internacional. Lamentant la situació de la població sahrauí refugiada, especialment agreujada per les intenses pluges caigudes als campaments durant el mes de febrer. El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, reunit a Girona el 25 de març de 2006 en la seva XXVIII Assemblea General Ordinària, resol: 1. Manifestem la nostra solidaritat amb els i les joves dels territoris ocupats del Sàhara Occidental, amb la seva resistència pacífica a la repressió del govern marroquí. També amb els i les joves dels campaments de refugiats sahrauís, així com amb la UJSario, i ens comprometem a seguir donant suport a la seva lluita per la defensa dels seus legítims drets i els esforços per assolir un futur digne, pacífic i pròsper per a les futures generacions sahrauís. 2. Instem la comunitat internacional a donar una resposta ràpida i eficaç a la situació en què es troba la comunitat sahrauí des de l’any 1975 i a fer que es compleixi la legalitat internacional. 3. Les entitats juvenils ens comprometem a coordinar-nos i a dur a terme totes les accions d’intervenció política necessàries davant la Unió Europea, les Nacions Unides i l’Estat espanyol, com a màxims responsables polítics, perquè mantinguin una posició ferma en el compliment dels seus compromisos i perquè exigeixin de manera urgent una solució justa i definitiva al conflicte d’acord amb el dret internacional.

Atès el clima de confrontació i tensió gairebé constant que viu el món actual. Tenint en compte el convenciment que té la societat catalana, i la joventut en particular, que la pau i el diàleg són les úniques vies possibles per assolir els més alts nivells de convivència enriquidora en totes les societats. Tenint en compte, també, que aquest convenciment ha estat sobradament demostrat a l’opinió pública internacional i als seus dirigents polítics. Atès que les confrontacions armades tenen conseqüències nefastes principalment sobre la població civil que sempre pateix el dolor, la mort i la destrucció que aquests conflictes comporten. Atès que, a més, després del conflicte les amenaces sobre la població civil continuen en la forma, entre d’altres, de mines antipersona i municions sense explotar i altres residus de guerra que provoquen més mort i mutilacions en la població civil, sobretot la més vulnerable (refugiats, desplaçats, infants, gent del camp, etc.). Guiats pels principis de pacifisme i solidaritat que, creiem, han de ser puntals de la concepció i desenvolupament de la societat, 1. Condemnem el recurs a la guerra i a les armes com a solució als conflictes que planteja la diversitat, la diferència i els interessos dels diferents països i forces dirigents. 2. Ens declarem totalment en contra de la utilització de mines antipersona per part de qualsevol grup armat, inclosos els exèrcits professionals. 3. Exigim la responsabilitat dels que utilitzen armes que deixen perillosos residus explosius a les zones de conflicte per tal que els retirin, assenyalin les zones afectades i avisin la població del perill que comporten. 4. Instem als dirigents dels països que encara no ho han fet, que s’uneixin a la lluita per aconseguir un món lliure de mines, signant el Tractat d’Ottawa, que en prohibeix l’ús, comerç, transferència, producció i emmagatzematge, iniciativa que compta amb el suport de tres quartes parts dels països del món i més de 1.100 ONG d’arreu. 5. Animen els diferents grups i associacions de joventut de Catalunya a assumir com a pròpia la cultura de la pau.

4. Ens comprometem a col·laborar amb l’objectiu d’enfortir els nostres programes de sensibilització i mobilització. 5. Fem una crida a les organitzacions juvenils de tot el món perquè mantinguin a les seves agendes el conﬂicte polític del Sàha-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ANNEX

Resolució a favor de l’adhesió a la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides Considerant que els Objectius de Desenvolupament del Millenni, proclamats a la Declaració del Mil·lenni de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides el 8 de setembre de 2000, constitueixen un conjunt de ﬁtes internacionals de necessària referència i que la Campanya del Mil·lenni ofereix una oportunitat per a totes les institucions i organitzacions que volen portar a la pràctica una convivència equitativa, justa i sostenible entre tots els habitants del nostre planeta. Reconeixent que l’eradicació de la pobresa i la fam extremes; l’educació primària universal; la igualtat de gèneres i l’autonomia de les dones; la reducció de la mortalitat infantil; la millora de la salut materna; la lluita contra el virus VIH /sida i altres pandèmies; la garantia de la sostenibilitat del medi ambient i la creació d’una aliança global per al desenvolupament han de constituir eixos prioritaris de l’acció de tota organització amb un veritable compromís internacional.

Conscients que, malgrat que la Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides no ha experimentat un avenç signiﬁcatiu en molts estats en els seus primers cinc anys de vida i que la mera existència d’uns objectius no són garantia de res per si sols, a partir de la crida a la societat civil que es fa des de la Secretaria General de l’ONU en 2005 s’ha generat una prometedora gran xarxa mundial de moviments i plataformes amb ferma voluntat de promoció i implementació dels ODM que el CNJC hauria d’aproﬁtar i dinamitzar en el seu àmbit. Subratllant l’estreta connexió entre les necessitats de la població jove mundial i les millores proclamades als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, perquè és la joventut d’arreu del món qui, en gran part, pateix les precarietats contra les quals aquesta Declaració pretén lluitar. I decidits a impulsar des del CNJC iniciatives destinades a incidir en l’esfera global a partir del treball local del mateix Consell i de les diverses entitats que en formen part, impulsant un teixit associatiu i institucional i una societat involucrats a aconseguir els propòsits de la Declaració del Mil·lenni.

Resolució de protesta davant la retallada pressupostària del programa Youth in Action 2007- 2013 de la Unió Europea Conscients que a finals d’aquest any finalitzarà el Programa Youth de la Unió Europea (UE), un instrument comunitari de suport als projectes de la joventut d’arreu d’Europa, i que està ja en marxa el llançament el 2007 del seu instrument predecessor: el programa Youth in Action. Tenint en compte el paper protagonista que ha assolit durant aquests anys el Programa Youth com a motor principal de les iniciatives internacionals del moviment associatiu juvenil, que ha estat la font bàsica d’obtenció de recursos per a la creació de projectes que acostin a joves ciutadans de diferents orígens i que apropin la UE a noves generacions d’europeus actius i compromesos. Esperant, per tant, que tota iniciativa que vingués a substituir al Programa Youth partiria del suport i els fruits que aquest ja ha donat i aniria encaminada a millorar les prestacions i el suport a la joventut europea. Sorpresos, per contra, pel que comença a ser una evident manca de voluntat de les institucions europees de millorar el programa sortint, tot carregant el nou programa Youth in Action amb partides i conceptes pressupostaris que abans tenien el finançament fora del programa Youth, en un nou entorn on 10 nous països optaran al programa. I, sobretot, greument preocupats per les darreres notícies que afirmen que el nou programa Youth in Action serà retallat en fons fins a un 34% en comparació amb el programa sortint Youth, pel gran impacte negatiu que això tindrà per al moviment associatiu juvenil d’arreu de la Unió i per l’allunyament, desconeixement i desencís comunitari que això comportarà per a les noves generacions d’europeus i els seus projectes.

Demanem:

Presentem aquesta resolució de protesta contra el plantejament i el retall de fons del nou programa Youth in Action i demanem:

1. Que l’Assemblea General Ordinària del CNJC es pronunciï a favor que el Consell s’adhereixi al manifest de suport de la plataforma de la campanya Pobresa Zero, referent estatal de la campanya mundial Crida Global d’Acció contra la Pobresa (GCAP)

1. Que el Consell insti a la Secretaria General de Joventut que pressioni des del Govern de la Generalitat i la seva delegació a Brussel·les a les institucions comunitàries encarregades d’aprovar el nou programa, per tal d’evitar la disminució de recursos.

2. Que el Secretariat i els altres equips i comissions del CNJC integrin en els seus plans de treball accions i estratègies destinades a promocionar i treballar per la implementació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, i a impulsar i donar suport allà on sigui possible les campanyes Campanya del Mil·lenni de les Nacions Unides i Pobresa Zero

2. Que el Secretariat del CNJC impulsi la difusió i denúncia d’aquesta problemàtica als mitjans de comunicació, i que valori l’adopció de noves accions destinades a pressionar els responsables comunitaris que intervinguin en el procés de disseny i aprovació del programa Youth i Action, per tal de millorar-lo.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ANNEX

Declaració de la VII Trobada de representants del Triangle Jove Eivissa, 16 d’octubre de 2005

Cultura i educació per la pau en les associacions juvenils La societat dels nostres territoris, a primeries del segle xxi, presenta unes particularitats que no podem obviar si el que pretenem és, precisament, servir-la. Individualisme, globalització, desigualtat d’oportunitats, migracions, prosperitat tecnològica, insostenibilitat, riscos de conflictes culturals, canvi de valors, són alguns dels termes que podrien descriure la nostra societat d’avui. Aparentment, aquestes situacions tan generals i extenses no poden ser modificades en la seva totalitat per una entitat que, com a màxim, intervindrà en una petita part de la societat del nostre territori. El marc del Triangle, pel fet de ser una xarxa interassociativa espectacular, esdevé també una bona eina per poder influir en gran mesura al canvi de tot allò que té unes mancances de valors. Hem d’oferir alternatives a la realitat social i ser conscients de les nostres possibilitats de transformació. Per tant, adoptar una lectura crítica de la nostra situació ambiental, cultural i social és la qüestió elemental a partir de la qual hem de construir el nostre projecte que elaborem amb cada una de les activitats que realitzem. Un projecte que ha d’inculcar a les persones uns valors i unes actituds positives per tal de projectar a la societat una pedagogia que fomenti un clima adient per a la bona gestió dels conflictes. Els camps d’aplicació de la resolució de conflictes abracen totes les manifestacions humanes i socials, des de les personals fins a les internacionals, familiars, comunitàries, laborals i socials. Conflictes presidits sovint per alguna de les innumerables expressions de la violència; conflictes que sempre tenen un mateix origen, un comportament similar, que poden ser entesos; que poden ser, doncs, susceptibles de trobar solució, que ha de ser sense violència, sense imposar res, intervenint més en l’entorn que sobre els autors dels conflictes. Si partim del fet que els conflictes tenen un mateix origen: la falta d’enteniment entre les diferents parts implicades, hem de fer una nova aproximació que parteixi de la visió positiva del conflicte per fomentar la cooperació i la coordinació entre aquestes parts. Això significa reconèixer que els instruments tradicionals de resolució de conflictes no són del tot satisfactoris. Hem d’establir noves maneres de governar, nous comportaments, noves actituds i noves estratègies per fomentar el diàleg i la negociació. Totes aquestes noves maneres de governar han de tenir un pilar bàsic, la Cultura de la Pau. Una cultura que promou la pacificació, una cultura que inclou estils de vida, patrons de creences, valors i comportaments que han d’afavorir la construcció de la pau i han d’acompanyar els canvis institucionals, que promouran el benestar, la igualtat, l’administració equitativa dels recursos, la seguretat per als individus i les famílies, la identitat dels grups o de les nacions, i sense necessitat de recórrer a la violència. Les associacions hem de saber que el nostre paper és importantíssim en tots els processos i nivells dels conflictes, des de ser peda-

gogs de l’educació en valors de les persones associades, ﬁns el seu posicionament en conﬂictes que superen les fronteres i tenen les injustícies socials com a bandera.

“El jo davant els conflictes, les actituds personals” Les associacions ens dediquem a educar o inculcar valors des de les nostres entitats i aquesta feina és molt important, perquè collaborem a formar el jovent que, ja en el present o a curt termini, serà el responsable de millorar el món que ens toca viure. Del nostre encert en l’acompanyament i creixement mutu depèn que el futur sigui millor per a tothom. Creure en l’educació no formal, aplicada des de tots els àmbits organitzatius, i en la difusió de valors positius, és creure en l’ésser humà i en la seva capacitat de progressar. Potenciam un referent de persona per després reforçar amb aquests recursos humans la nostra associació amb un valor incalculable. Perseguim fer realitat uns determinats referents d’home i de dona alhora que en rebutjam uns altres. Nosaltres volem persones que siguin subjectes actius de la seva formació, que coneguin el seu temps i el món que els envolta, capaces de cooperar amb els altres per construir, participatives i solidàries per solucionar els problemes que els afecten, que sàpiguen escoltar i modificar els seus criteris quan se saben convençudes per arguments més forts dels que tenen, obertes al debat de les idees i al respecte a homes i dones, que creguin que el diàleg és la millor eina per resoldre els conflictes que són inevitables en tota organització humana. Qualsevol tipus d’associació ha de ser pedagoga en el descobriment, per part de la persona, de la perspectiva positiva del conflicte, veure’l com a una forma de transformar la societat cap a quotes de justícia més grans; descobrir que pot ser una oportunitat educativa, una oportunitat per aprendre a construir altres tipus de relacions. Aprendre a analitzar els conflictes i a descobrir la seva complexitat. Trobar solucions que ens permetin afrontar els conflictes sense violència, sense destruir les altres parts i amb la força necessària per arribar a solucions en què tots hi guanyem i puguem satisfer les nostres necessitats. El fet d’associar la idea de conflicte amb la de violència fa que sovint es consideri un concepte amb connotacions negatives. Però, si tenim en compte que és una forma de respectar la diversitat d’opinions i percepcions, de buscar les solucions més satisfactòries per a totes les parts i que pot ser un mitjà de transformació de la societat, el concepte de conflicte pren connotacions molt positives. Les persones associades hem de combatre tot tipus de violència amb l’única eina que tenim, els valors positius. Hem de ser enemigues rotundes de la violència més directa, aquella que suposa una agressió física i psíquica, fins a la violència més estructural i cultural, entenent l’estructural com aquella que forma part de l’estructura social que impedeix cobrir les necessitats bàsiques, com la generada per la desigualtat social i de gènere, l’atur, les mancances en la nutrició, la manca de serveis sanitaris i educatius i la cultural, que és refereix a aquells aspectes de l’àmbit simbòlic (religió, cultura, llengua, art, ciències…) que es poden utilitzar per justificar o legitimar la violència estructural o directa.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2006 | DEBAT JUVENIL

ANNEX

“Els conflictes en el nostre entorn, les associacions com a productores de clima positiu en la societat” La societat actual es caracteritza per la seva complexitat, és una societat on conviuen gran diversitat de valors i pluralitat de necessitats i d’interessos. És un univers plural en molts sentits: ètnicament, lingüísticament, socialment, religiosament… El tret específic d’aquesta pluralitat és que es dóna en un mateix espai i en un mateix temps, i no sempre al mateix nivell: al pati d’una escola, a la fàbrica, a la botiga, a l’associació… Aquesta diversitat social, a més d’enriquir-nos personalment i collectiva genera noves formes de demandes que poden donar nous conflictes i noves ruptures socials, que fan trontollar o qüestionar l’efectivitat de les formes tradicionals de govern i de participació ciutadana. Per tant, estem davant el repte de trobar espais per gestionar i resoldre els conflictes dins la societat que permetin noves formes de convivència que es basin en valors com la solidaritat, la justícia i l’equitat. Així doncs, aquest repte requereix el reforçament i la creació de mecanismes participatius i, a partir d’aquí, dinamitzar una xarxa ciutadana que generi un sentiment de pertinença, de comunitat. Les associacions construïm un espai que treballa per la millora de la societat. Les entitats que formam part d’aquest sector, independentment del seu camp d’intervenció (ja sigui de medi ambient, educatives, sindicals, polítiques…), hem de lluitar conjuntament per a la transformació d’una situació que es percep com a injusta o susceptible de ser millorada. Hem de ser potenciadores o motors del canvi social.

La primera passa per a una bona gestió del conflicte des de l’associació és fer una bona anàlisi i conèixer els conflictes i les causes que els han originat. A més, saber administrar i gestionar els conflictes és, sens dubte, una oportunitat de creixement per a les organitzacions i per a la societat. Per superar aquesta situació, hem de començar per una cosa aparentment tan senzilla com és reconèixer el conflicte i, més tard, millorar l’organització per poder gestionar els conflictes adequadament. Hem d’admetre el conflicte intern i tenir voluntat de sol·licitar ajuda per aconseguir un canvi, en cas que no l’haguem aconseguit amb els nostres recursos. Les nostres associacions han de ser un bon exemple de funcionament per a la societat, on la democràcia participativa, la crítica constructiva i l’educació de valors han de marcar la nostra identitat. Amb aquests valors d’identitat, la seva projecció a la societat des de l’associació serà importantíssima i beneficiosa per a la societat. Quant a l’àmbit extern, hem de ser conscients que la nostra estructura social és una petita part de la societat, per aquest motiu, hem de fomentar el creixement d’aquestes estructures mitjançant plataformes o entitats que aglutinin esforços en temes que puguin causar conflicte, divisió o controvèrsia en la nostra societat. Emprar unes estratègies d’interlocució fomentades en el diàleg i en la participació fent sempre una mediació positiva per trobar una solució satisfactòria per a totes les parts. Interlocucions on ha de ser important aconseguir els propis objectius, però també ho és la relació amb les persones amb qui tenim el conflicte. Hem d’intentar que tant la finalitat com els mitjans siguin coherents i buscar solucions amb les que tots hi guanyem, però sense renunciar a allò que ens és fonamental. La mobilització social ha de ser l’eix de les nostres reivindicacions, hem de fer pedagogia a la societat per mobilitzar-la per allò que representarà una millora de qualitat per a les persones. Les administracions han de collaborar activament en l’enfortiment de la xarxa associativa i no fer polítiques que frenin la participació, ja que és d’interès per a

tota la societat, expressa un compromís social i una capacitat cada cop més rellevant en la resolució de necessitats, en l’aportació de valors i en el desenvolupament de les societats.

“Com intervenir en els conflictes que van més enllà del nostre territori” Les relacions desiguals en el terreny econòmic, financer i tecnològic entre els països empobrits i els països rics comporten una dependència dels primers respecte al model occidental, i els ocasiona un perjudici per desenvolupar-se autònomament en tots aquests àmbits. I alhora, paradoxalment, contribueix de manera significativa a perpetuar les estructures polítiques, econòmiques i socials que impedeixen el desenvolupament d’instruments o d’alternatives que permetin superar aquesta situació –en molts casos– gravíssima, en què aquests països es troben immersos. Algunes de les primeres mesures que poden contribuir a construir un món socialment i econòmicament més just i que des del moviment associatiu reivindiquem, són: 1) La condonació del deute extern d’aquests països. 2) El foment d’ajudes al desenvolupament sostenible dels pobles que, de manera efectiva, no estiguin condicionades. 3) L’exigència als governs a aplicar el 0’7% del PIB al desenvolupament i un 0’3% per la Pau. 4) Mesures de caràcter normatiu, com la impossibilitat que les empreses multinacionals puguin instal·lar-se en països amb marcs socials i jurídics més permissius pel que fa a l’explotació de la mà d’obra i assegurar, en les empreses ja instal·lades en els països empobrits, el compliment dels drets humans i socials dels treballadors i treballadores. Exigir en aquest sentit el compliment de la legislació existent. 5) La denúncia de les polítiques fetes pel BM i el FMI en referència al desenvolupament dels països empobrits. 6) El suport institucional per a la promoció del codesenvolupament, etc. Les associacions i entitats juvenils hem de ser les protagonistes actives de la conscienciació de la societat en general, hem d’informar i desprendre valors perquè es tengui un coneixement crític i, alhora, pugui haver-hi una participació activa i compromesa de part de tots i totes. La creació de xarxes, la participació i l’establiment de vincles serà la forma més adient per difondre uns valors en el nostre territori del concepte de respecte, justícia i igualtat social al món. La importància de les associacions dins aquest marc de globalització és fonamental per poder arribar a l’objectiu clar de justícia social. La justícia social condueix a un nou concepte de riquesa; una riquesa que no depengui només de la producció, sinó que estigui basada en el benestar de les persones, en l’accés igualitari als recursos, en la igualtat d’oportunitats, en el respecte als drets humans i en el respecte pel medi ambient. Les entitats per si soles no podem canviar el món, però tenim una gran responsabilitat perquè, cadascuna, des del seu àmbit, treballi envers la societat civil i generi el canvi de discurs, promogui la mobilització i la interculturalitat, treballi conjuntament amb entitats properes d’altres països per enfortir-se mútuament i fomenti el consum responsable. En un món que tendeix a la globalització hauria d’existir un nou marc de societat mundial sostenible, que no estigués basada en la força o imposició, sinó en unes relacions internacionals diplomàtiques i polítiques fonamentades en la justícia, la llibertat, la solidaritat, la pau i la defensa dels drets humans. Per tot això, les associacions i entitats juvenils exigim als governs i representants polítics: compromís clar i rotund per un món basat en la justícia social i el foment i manteniment de la cultura de la pau.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya