Debat Juvenil núm.82

Gènere i participació

I el Triangle es va fer més gran a Vic. VIII Trobada Triangle Jove Pàg. 14-17

Quins són els reptes del país, de la joventut i del CNJC? Pàg. 42-45

De debò t'és igual qui guanyi? Guanya tú!

Pàg. 10-11

Tardor 2006 COOPERACIÓ

EDITORIAL Treballem bé la perspectiva de gènere a les entitats? Toni Reig,

3

president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

Regals per la pau: la celebració compromesa del centenari d’un

Rebels sense casa. Premis d’educació en el lleure. Debat sobre

29

ENTITATS

BREUS 4

polítiques juvenils de la UE a Finlàndia. Xarxajove.net arriba a Praga

31

moviment juvenil planetari. Miquel López Andrés, vicepresident d’Acció Escolta de Catalunya Al teu institut digues la teva. Jordi Ruf, secretari general de l’Associació de

DONES i L’ASSOCIACIONISME JUVENIL

32

Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

Gènere i participació: per què les noies participen menys que els nois? 5

Clic, al costat dels joves fotoperiodistes. Diomira

33

Ruth Arcarons i Rabadà, coordinadora general de Dona, Joves Nacionalistes per

El frau de la contractació continua augmentant. Avalot – Joves de la

34

UGT de Catalunya

a la Igualtat No és que les dones passin de participar en política, és que la política

7

passa de les dones. Laia Herrera, coautora de Dona jove i política (2005) Entitat i maternitat, un còctel factible? Debat Juvenil

“Inverteix en tu mateix!”. Fundació Privada per a la Promoció de

8

L’Europa social és possible i necessària? Roger Albinyana i Saigí, president 36 de LYMEC (Joventut Liberal Europea) i responsable de l’àrea de Política europea i internacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)

De debò t’és igual qui guanyi? L’1 de novembre vés a votar. Guanya tú! 10

38.000 assistents consoliden Sant Celoni com la seu de l’Acampada

Agnès Russiñol, vicepresidenta i secretària de campanyes del CNJC

Jove. JERC - Jovent Independentista

El CNJC es planta al carrer per la Diada. Debat Juvenil

12

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

38

PEE: en construcció. Equip de PEE de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de

39

Catalunya 14

Els aprenentatges en la participació en el moviment de lleure

Declaració “Eduquem en la participació, participem en l’educació”.

16

educatiu. Clara Créixams i Andrea Borison, Observatori del Tercer Sector

VIII Trobada Triangle Jove. Vic, 22, 23 i 24 de setembre de 2006 Neix la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya. Jaume Soler,

El cas Birulés. Mireia Fillol Homs, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans 18

(SEPC)

21

DE BAT A BAT

vicepresident del CNJC i secretari de Participació territorial Nous escenaris per a la participació, nous reptes per al moviment associatiu juvenil. Roger Soler i Martí, cap de Participació territorial del CNJC Un districte ple d’efervescència juvenil: les Corts. Marc Faustino i

Reptes del país, de la joventut i del Consell Nacional de la Joventut.

22

El CJB impulsa la campanya “Ser jove no és una malaltia”. Jordi Espot, 23 cap de Comunicació del Consell de la Joventut de Barcelona

42

PORTA OBERTA 45

estudiants. Estudiants en acció

Participació juvenil als centres de secundària. Present i futur d’una

24

ciutadania activa. Àngels Piédrola, Directora de la recerca – Projectes Socials

No et deixis portar pel gat! Albert Batalla i Siscart, regidor de Joventut de

46

la Seu d’Urgell

(FPT-URL)

MEMÒRIA

DRETS HUMANS I COHESIÓ SOCIAL

Pau Casals: música i exemple cívic. Josep M. Figueres, historiador

Emigració i política. Soco Mbuy i Ousmane Mballo, secretaris de Drets

47

25

TRIBUNA

humans i cohesió social del CNJC

Aturem la guerra al Pròxim Orient! Marta Jordi, membre de la Plataforma

XARXES INTERNACIONALS

50

Aturem la Guerra

Som diferents, som iguals. Sara Molins, cap de Relacions internacionals 26 del CNJC 10 years young toguether. Debat Juvenil

27

Subcomissió mixta amb Itàlia. Gerard Baró, secretari de Xarxes

28

ABSTRACT 51

Youth Debate

internacionals del CNJC

Número 82 Tardor 2006

Il·lustracions: Noè Fanlo

Direcció: Agnès Russiñol Amat

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

Redactora en cap: Mireia Sabartés

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil

Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper ecològic Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista.

Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

Amb la col·laboració de:

Correcció lingüística: Antoni Estévez

>Traducció: Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat Polyglota DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Fotografia: CNJC. Ivan Giménez

41

Eduard Vallory, Dolors Camats, Oriol Illa, Raimon Goberna i Alícia

Estudiants en acció, una nova via de defensa dels interessos dels

EDUCACIÓ

Han col·laborat en el núm. 82: Toni Reig i Casassas, Ruth Arcarons i Rabadà, Laia Herrera, Mar Llopis, Clara Muñoz, Marta Rosàs, Agnès Russiñol, Roger Soler i Martí, Marc Faustino, Jordi Espot, Soco Mbuy, Ousmane Mballo, Àngels Piédrola, Sara Molins, Ramon Serra, Gerard Baró, Miquel López Andrés, Jordi Ruf, Roger Albinyana i Saigí, Clara Créixams, Andrea Borison, Mireia Fillol Homs, Eduard Vallory, Dolors Camats, Oriol Illa, Raimon Goberna, Alícia Fernàndez, Albert Batalla i Siscart, Josep M. Figueres i Marta Jordi.

40

Fernàndez, expresidents del CNJC

Vidal, secretari de la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts

C onsell de redacció: Dani Casanovas, Laura Costa, Cesca Domènech, Jordi Espot, Núria Farell, Anna de los Riscos, Gemma Ustrell, Joan Vilaplana, Soco Mbuy, Josep Raich, Agnès Russiñol i Mireia Sabartés

37

Escola d’emprenedors. Jove Cambra Internacional Catalunya

I el Triangle es va fer més gran a Vic. Debat Juvenil

S ecretàries de Comunicació del CNJC: Soco Mbuy i Agnès Russiñol

35

l’Autoocupació de Catalunya

CNJC

El premi del Concurs 1% del CNJC se’n va al Senegal. Escoltes Catalans

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells territorials de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juvenil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.

EDITORIAL

Treballem bé la perspectiva de gènere a les entitats?

S

egons l’Estudi-diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes realitzat per Clara Bastardes i Laia Franco, i presentat el passat 27 de setembre al Centre de Recursos Culturals Pati Manning, la incorporació de la perspectiva de gènere a les ONGD encara no és ni una prioritat, ni una aposta clara per a la majoria de les organitzacions, malgrat que s’ha incrementat l’interès i la sensibilitat respecte als temes de gènere. Altres estudis ens mostren dades on aquesta situació es repeteix i, fins i tot, s’accentua en d’altres espais de decisió com en les institucions públiques, els partits polítics, les empreses públiques o, també, en les mateixes associacions juvenils. Per no parlar del món privat, del qual no tenim dades, però sí que s’ha manifestat fermament en contra d’aplicar la paritat homes-dones als consells d’administració.

Malgrat que cada vegada hi ha una sensibilitat més gran envers la perspectiva de gènere, considero que queda molt camí per recórrer.

Precisament, des del Secretariat del Consell Nacional de la Joventut reconeixem honestament que no som un bon exemple de paritat. És necessari, doncs, que fem alguna cosa, perquè d’aquesta qüestió no se n’ocupi sempre l’atzar, ni les bones intencions, i obrim un espai de debat i d’acció amb les entitats del Consell per tal de solucionar aquesta circumstància.

Però treballar la perspectiva de gènere no és només vetllar per la representació paritària en els llocs de decisió. És una mica més complex i l’estudi ens ho explica molt bé. Primerament, cal que sapiguem què significa cada concepte i què cal fer per treballar-lo correctament.

El concepte de gènere, en contraposició al concepte de sexe, sorgeix com una forma de distingir entre les formes biològiques i el fet que socialment s’atribueixin uns rols masculins i femenins que determinen les expectatives de les persones. El gènere qüestiona les iniquitats que hi ha a la societat fruit d’aquesta distinció de rols entre homes i dones. Històricament, a la dona se l’havia reduït a l’àmbit familiar, a l’esfera privada, i se li negava l’accés a l’esfera pública:

tant al treball fora de casa com la seva participació social i política en els afers públics. En el darrer segle s’ha avançat molt en aquest aspecte, però encara persisteix aquesta divisió de rols que és injusta tant per a les dones com per als homes. Perquè si a grans trets aquesta atribució centra la dona en la vida familiar, per exemple, també li nega a l’home, centrat en el vessant públic i laboral, poder gaudir de l’esfera privada.

D’altra banda, quan parlem de la perspectiva de gènere estem parlant del plantejament polític, teòric i tècnic que proposa una modificació d’aquestes estructures de desigualtat de gènere en tots els nivells de la vida. La perspectiva de gènere planteja la necessitat de solucionar els desequilibris existents entre homes i dones com a part d’una concepció que prioritza les persones. És a dir, treballar la perspectiva de gènere significa, entre d’altres coses, redistribuir les activitats entre gèneres, valorar de manera justa els diferents treballs, qüestionar les estructures socials i els valors que reprodueixen la desigualtat i enfortir el poder de decisió de les dones.

Les associacions juvenils tenim, doncs, molta feina a fer. Inicialment perquè som organitzacions que solem reproduir les mateixes estructures socials de gènere desigualitàries que trobem a la societat. Ha de ser, per tant, una prioritat en el si de les nostres associacions, trencar aquests esquemes del passat que són totalment injustos.

Les associacions juvenils hem de tornar a ser pioneres en el treball ben fet i curós de la perspectiva de gènere i hem de treballar-la, com diuen la Clara i la Laura, a partir del compromís de modificar la condició i la posició de les dones per aconseguir un sistema sexegènere més equitatiu, just i solidari. En definitiva, hem de treballar perquè aquest món comenci, no tan sols a ser una mica més just, sinó fins i tot, més intel·ligent.

Toni Reig i Casassas

President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) presidencia@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

BREUS

Rebels sense casa Sota el lema “Rebels sense casa”, el CNJC va celebrar el V Sopar de l’Associacionisme Jove Català al Pavelló Municipal Països Catalans de Badalona, el 17 de novembre. El lema de la cita festiva anual de les entitats juvenils del país va posar l’accent en les dificultats d’emancipació, sobretot pel que fa a l’accés a un pis, i en la necessitat de reivindicar entre tots i totes una millora del panorama actual del mercat de l’habitatge.

Debat sobre polítiques juvenils de la UE a Finlàndia

En nom del CNJC, el vicepresident de Creu Roja Joventut Catalunya, Joel Plazas, va prendre part en la trobada juvenil convocada per la presidència de torn de la UE, Finlàndia, al juliol. Plazas va tenir l’oportunitat de debatre els temes que més preocupen la gent jove amb els responsables de joventut de la Unió Europea. El resultat final de la trobada es va reflectir en una declaració sobre educació per la democràcia, la ciutadania juvenil activa i l’obertura i transparència en les polítiques juvenils europees.

Premis d’educació en el lleure Fins al 15 de desembre hi ha temps per optar a la tercera edició dels premis d’educació en el lleure de la Fundació Lluís Carulla, destinats a promoure i reconèixer projectes d’educació no formal. A la foto, roda de premsa de presentació dels premis, el 13 de setembre (a l’esquerra, el president del CNJC, Toni Reig, membre del jurat).

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Xarxajove.net arriba a Praga El vicepresident del CNJC, Jaume Soler, el secretari de Xarxes internacionals del CNJC Ramon Serra, i el membre del Consell de Joves de Sabadell Oriol Martín van participar al juny en un seminari de participació del Fòrum Europeu de la Joventut a Praga (República Txeca). La delegació catalana va donar a conèixer el projecte de www.xarxajove.net i la tasca d’implementació al territori del CNJC que està desenvolupant l’àrea de Participació territorial. La trobada va servir per intercanviar bones pràctiques. D’altra banda, el secretari de Xarxes internacionals del CNJC, Gerard Baró, va ser a Seül (Corea del Sud) per participar en el 17è Fòrum Internacional, al juliol.

“La participació social esdevé un mètode que ens permet assolir dos objectius: aprendre a participar i participar per exercir de ciutadà i ciutadana de ple dret i per enfortir i desenvolupar la democràcia. (...) La participació representa un valor i un dret de l’ ésser humà i pot conduir a un procés d’aprenentatge en el qual l’individu se situa d’una determinada manera envers el món i els altres. És una manera de viure i d’entendre la vida en comunitat que implica un esforç i un compromís personal.”

(Galceran, 2004: 232).

DONES I ASSOCIACIONISME JUVENIL

“Quan algú s’ ha acostumat a exercir la responsabilitat de prendre decisions, ha d’estar molt ben informat per permetre que d’altres decideixin per ell.” (Vallory, 2003: 391)

Gènere i participació: per què les noies participen menys que els nois?

E

n general, participar significa prendre part en les coses. La participació entesa des del vessant polític fa referència al grau d’equilibri en les relacions de poder a l’hora d’establir uns objectius i unes estratègies que afectin les diverses persones d’una col·lectivitat.

Així doncs, quan parlem de participació política estem parlant del conjunt d’actes i actituds que serveixen per influir, d’una manera més o menys directa i més o menys legal, en les decisions de les persones que ostenten el poder, ja sigui en el sistema polític o en cada una de les entitats del teixit social, així com en la seva elecció, per tal de conservar-ne o modificar-ne l’estructura i, per tant, els valors del sistema d’interessos dominants en aquestes.

Saber participar de l’entorn social i fer-ho de forma democràtica no s’adquireix espontàniament, sinó que se n’aprèn adquirint destreses i capacitats per al diàleg, la col·laboració, la coresponsabilitat i l’autonomia.

Cal aprendre del joc democràtic per tal de formar-nos com a ciu-

tadans i ciutadanes responsables i compromesos. En contra, però, ens trobem amb uns valors socials imperants en el nostre sistema

“Dins les entitats juvenils, per exemple, trobem més nois que noies associades, en una proporció de 60 a 40 per cent i, en general, en el 65% dels casos la presidència, la secretaria general o la coordinació l’exerceixen homes, per tant, proporcionalment, hi ha més homes dels que caldria esperar en els nivells màxims de representació de les entitats. En la majoria de casos, la participació femenina juvenil, però, no és més que el reflex de la participació femenina adulta. I per extensió podem afirmar amb la mateixa contundència que la participació juvenil en general no és més que el reflex de la participació adulta” capitalista que sovint entren en contradicció amb aquests ideals de participació. Alguns d’aquests valors contribueixen a generar una societat individualista i privatitzadora, on el consum passiu i la comoditat es converteixen en valors fonamentals.

Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) (2005): Anàlisi de les dades de l’enquesta “La situació de la dona jove a les entitats juvenils de Barcelona”. Barcelona.

2 Solé i Aleu, Jordi (2004): Participació Juvenil. Capital social de futur: associacionisme, formació i treball. Barcelona: AGIPRO, SA, col·l. “Perspectives”, núm. 4.

1

A tot això li hem de sumar que, des d’una perspectiva de gènere, dones i homes mantenen una relació de poder asimètrica,

ja que el patriarcat legitima que és l’home qui té el poder per establir la norma, per definir una situació, i ambdós mantenen aquesta relació desigual que genera la mateixa estructura social. Dins les entitats juvenils, per exemple, trobem més nois que noies associades, en una proporció de 60 a 40 per cent1 i, en general, en el 65% dels casos la presidència, la secretaria general o la coordinació l’exerceixen

homes2, per tant, proporcionalment, hi ha més homes dels que caldria esperar en els nivells màxims de representació de les entitats. En la majoria de casos, la participació femenina juvenil, però, no és més que el reflex de la participació femenina adulta. I per extensió podem afirmar amb la mateixa contundència que la participació juvenil en general no és més que el reflex de la participació adulta.

Per poder entendre la reduïda presència de les dones en tots els àmbits de poder de l’esfera pública, ja siguin polítics, econòmics o socials, hem de continuar afirmant que la dona segueix discriminada envers l’home, fruit de la seva diferència sexual, és a dir, biològica, a partir de la qual es construeix la desigualtat de gènere. Aquesta desigualtat, d’una banda, contempla uns valors negatius en el cas d’allò femení que la porten a la invisibilitat, just al contrari que en el cas masculí, i de l’altra, és un element important en la divisió sexual del treball, així com en el repartiment de l’espai per sexes: l’espai públic és per als homes, alhora que l’espai privat es per a les dones. Els fets ens porten a comprovar com les dones segueixen destacant en uns sectors ocupacionals concrets,

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

DONES I ASSOCIACIONISME JUVENIL

que segueixen treballant a l’àmbit domèstic i en aquelles tasques anomenades de cura sense reconeixement, que cobren menys que els homes fent les mateixes feines, que tenen dificultats per

Des de Dona, Joves Nacionalistes per la Igualtat, hi reflexionem i volem ser protagonistes d’aquest debat. Nosaltres creiem que, a més de treballar en la igualtat d’oportunitats, cal tre-

“Més enllà de totes les actuacions polítiques que s’emprenguin a través de mecanismes formals, cal tenir present que la transformació d’aquesta situació requereix d’un canvi en l’actitud personal de cadascun i cadascuna de nosaltres”

ocupar determinats càrrecs de poder que recauen en mans dels homes i que segueixen rebent una educació a l’escola que ja interioritza aquestes diferències. I en termes de percepció, és destacable el fet que poques noies n’expliciten l’existència com una barrera a la participació, i en el cas dels homes la incorporen com un element de normalitat.

Aquesta desigualtat és coneguda com “el problema sense nom” de Betty Friedan o el “sostre de vidre” i el “terra enganxós” d’Elena Simón Rodríguez; que defineixen aquelles realitats amb les quals es troben avui en dia les joves (i no tan joves). El “sostre de vidre” no avisa les dones de la seva existència i costa molt d’identificar, sovint s’atribueixen al fracàs, al no poder anar més enllà o a les actituds personals. El “terra enganxós” les manté subjectes a l’ètica de la cura i l’atenció personal, les lliga inconscientment, i a vegades de forma atractiva, als compromisos, la convivència i les relacions (no és que sigui, a priori, negatiu, però només recau sobre les dones).

ballar i apostar per la igualtat de tracte i de condicions. Ara bé, si bé és cert que la desigualtat dins les institucions i el món associatiu està recolzada tant per la asimetria en xifres, que hem descrit anteriorment, com pel fet que la capacitat legislativa recau majoritàriament en mans masculines, en tant que estament majoritari; també és cert, que, més enllà de totes les actuacions polítiques que s’emprenguin a través de mecanismes formals, cal tenir present que la transformació d’aquesta situació requereix d’un canvi en l’actitud personal de cadascun i cadascuna de nosaltres. És per això que algunes de les nostres propostes passen per: • Creure en la participació com a resposta a les necessitats individuals de pertinença a un grup, de prendre part en les decisions que ens afecten, de sentir-se útil a la comunitat… i a les necessitats col·lectives, com l’educació cívica. Tot això ha de facilitar-nos un país amb un alt grau de responsabilitat social.

• Participar. “A participar, se n’aprèn participant.” La mateixa pràctica i l’experiència vital d’aquest valor ha d’esdevenir per a tothom i des de les primeres edats una oportunitat única i real. Creiem que és molt important promoure l’aprenentatge de la participació des de la infància, com a eina de prevenció d’algunes de les desigualtats sexistes i masclistes que imperen en la nostra societat.

• Potenciar l’associacionisme juvenil de participació, ja que representa un espai idoni per a la transmissió de valors i per a la formació en la participació pública i en la generació de consciència democràtica. Ens cal una societat civil forta i ben estructurada.

• Fer visible la participació femenina al llarg de la història i en l’actualitat, per assentar precedents i tenir referents sòlids per a totes les joves.

L’aprenentatge de la participació no es fa en solitari, es fa a través de l’experiència de vida en col·lectivitats i, per tant, a partir d’un entramat de relacions intergeneracionals. En el camp de l’educació formal, per exemple, és important fer-ho visible en els currículums escolars, així com promoure i impartir el llenguatge no sexista i promoure la llibertat de l’ús de l’espai, dels recursos i de la trajectòria acadèmica entre la gent jove, sense distinció ni assignació de rols, tot proposant un model coeducatiu i no d’educació mixta.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

• Prendre consciència de la realitat en què vivim i saber com ens afecta. La desigualtat existeix i cal detectar-la per combatre-la. Els canvis desitjats s’assoleixen tenint una actitud concreta i actuant.

• Incidir en les estructures jeràrquiques internes de la majoria de les associacions juvenils. En les anàlisis veiem com les associacions juvenils mantenen una estructura jeràrquica masclista que segueix l’esquema de la divisió sexual del treball: mentre les dones participen en entitats de cooperació, associacions educatives i socials, en més proporció que els homes, la proporció d’homes és superior en les entitats sindicals, estudiantils i polítiques. És important, doncs, que les polítiques, sobretot de gènere i joventut, incideixin en aquestes estructures, perquè tota aquesta gent jove no surti impregnada dels mateixos valors masclistes que imperen en la societat adulta i repeteixin, quan elles i ells siguin adults, els mateixos models.

En definitiva, des de Dona apostem perquè el nostre país avanci amb una societat civil forta, cohesionada i igualitària, que cregui en la llibertat i la igualtat.

Per això cal garantir la igualtat de drets i l’equilibri d’oportunitats, de tracte i de condicions, per al desenvolupament personal i comunitari de tothom atenent, entenent i respectant la diversitat.

Ruth Arcarons i Rabadà Coordinadora general de Dona, Joves Nacionalistes per la Igualtat

Les dones som el 51% de la població i en cap país del món, en cap instància de decisió local, estatal o internacional, hi som presents en la mateixa proporció.

Aquest fet és un problema del conjunt de dones i d’homes perquè introdueix un interrogant en el bell mig de la legitimitat del sistema democràtic.

E

n el nostre país, la incorporació de les dones a la política ha estat un procés vertiginós si tenim en compte que partíem d’una situació paupèrrima. A tall d’exemple, l’any 1983 al Parlament només hi havia un 5,6% de dones diputades, a dia d’avui n’hi ha un 37%. Pel que fa a les organitzacions polítiques juvenils (OPJ) la situació no és gaire engrescadora, tal com podeu veure a la següent taula.

Aquesta menor participació de dones en la base militant es tradueix en un percentatge menor de dones en càrrecs de responsabilitat. Són només tres les OPJ amb un percentatge paritari de dones i homes en càrrecs de responsabilitat, aquest fet és possible perquè aquestes organitzacions apliquen mesures correctores, com poden ser les quotes.

Per què les dones no participen en política?

Malauradament, les estructures i els temps de la política corresponen a un model masculí, així com les actituds i comportaments que es posen en joc1.

En aquest sentit, les trajectòries polítiques d’homes i dones són molt diferents, no només pel que fa a la relació general amb la política (coneixement, interès, confiança), sinó també per la seva implicació en activitats (tasques, actes, intensitat en la seva participació, en la tendència de Comas d’Argemir, Dolors: Dones les altres polítiques. El pensament i l’acció.

Barcelona: Quaderns de la Fundació Nous Horitzons, 2006.

vot), la inserció en els partits més enllà de la militància (responsabilitats i càrrecs), la professionalització en l’activitat política i el perfil de la carrera política (permanència, ascens, mobilitat, abandonament 2). Així doncs, és important ser conscients dels obstacles que tenen les dones per participar en política, derivats del seu paper en el sistema social i en les mateixes organitzacions polítiques. D’entrada, no és gens fàcil compaginar l’activitat política amb les càrregues familiars. Si ja és difícil compaginar la vida personal i familiar amb l’activitat laboral, encara ho és més compaginar l’activitat política. A més, les dones que es dediquen a la política pateixen una major fiscalització de la seva tasca. En definitiva, en els partits hi ha menys dones que homes i això es tradueix en una dificultat real per aconseguir la igualtat en candidatures, escons i càrrecs de responsabilitat i lideratge.

Raons que haurien de justificar la major presència de les dones en política3 En primer lloc, per una qüestió d’igualtat, de fer efectiu el reconeixement de la igualtat de drets.

Això vol dir reconèixer que homes i dones no tenen les mateixes oportunitats per accedir a la política.

En aquest sentit, no es pot caure en el parany d’interpretar la igualtat en termes únicament formals i uniformes, ja que existeixen condicionants diferencials que condueixen a una desigualtat de fet.

En segon lloc, per una raó de justícia. Com hem dit anteriorment, les dones constitueixen la meitat de la població i no té cap sentit que aquestes estiguin subrepresentades en les institucions polítiques. La tercera raó és del tipus utilitarista, ja que una major presència de dones permet aprofitar millor les capacitats de la població i permet major eficàcia. En quart lloc, perquè la legitimitat democràtica està en qüestió si una part important de la societat, com és el cas de les dones, està exclosa de les instàncies en què es prenen decisions.

Com feminitzar la política Per resoldre aquesta situació cal la incorporació massiva de les dones en els espais de decisió pública i això vol dir que cal feminitzar la política. Aquesta feminitzacio ha d’incloure la incorporació de les dones en la

mateixa proporció que en la societat i també dels valors, prioritats i espais que han estat exclosos de la política pel fet de pertànyer als àmbits tradicionalment femenins. Per feminitzar la política cal que es prioritzi, per diferents mitjans (reglamentaris, de canvi de pràctiques, simbòlics…), la participació de les dones i la lluita contra la inèrcia que perpetua la masculinització de la política.

Hem d’aconseguir que no hi hagi contradicció entre la llibertat d’escollir i el fet de ser dona (per exemple, havent d’optar entre ser mares i fer política). El dret a la igualtat d’oportunitats existeix; la pràctica quotidiana, la manera en què tot està organitzat, fa quasi impossible la materialització d’aquest dret. A més, cal combatre l’estigmatització de les dones que participen en llocs de decisió; d’evidenciar que no es tracta “que hi accedeixin com a dones, però es comportin com a homes” (ajustant-se a cànons masculins).

Cal un canvi en les prioritats, donar rellevància a les qüestions de la vida quotidiana, fer una veritable revolució cultural.

Les OPJ, com a escola dels i les futures professionals de la política i, per tant, les persones que ens representaran, haurien de treballar perquè la igualtat entre homes i dones sigui real.

Laia Herrera i Pujol Coautora de Dona jove i política (2005)

Percentatge de dones i homes que militen a les OPJ. 2004 Percentatge d’homes i dones en els diferents càrrecs de responsabilitat

Organització política

Percentatge d’homes

Percentatge de dones

Percentatge d’homes

Percentatge de dones

que ocupen càrrecs

que ocupen càrrecs

de responsabilitat

de responsabilitat

1

Duran, A.: “Las mujeres en la política”. Àgora-Revista de Ciencias Sociales.

Madrid, 2000.

2

Comas d’Argemir, Dolors: Dones les altres polítiques. El pensament i l’acció.

Barcelona: Quaderns de la Fundació Nous Horitzons, 2006 3

JNC

61%

39%

75%

25%

JSC

56%

44%

50%

50%

JERC

67%

33%

50%

50%

JEV-JIC

57%

43%

50%

50%

NNGG

64%

36%

69%

31%

UNIÓ DE JOVES

67%

37%

50%

50%

Font: Herrera, L. i P. Terribas: Dona jove i política. “Materials de Joventut”, núm. 18. Barcelona: Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, 2005

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

DONES I ASSOCIACIONISME JUVENIL

No és que les dones passin de participar en política, és que la política passa de les dones

DONES I ASSOCIACIONISME JUVENIL

Entitat i maternitat, un Tres mares que ocupaven càrrecs de responsabilitat dins del moviment associatiu juvenil (MAJ) ens parlen de la seva experiència. Els hem preguntat si és factible compaginar la maternitat amb l’entitat.

Mar Llopis: “A vegades no t’escolten perquè, és clar, tu ets ‘la nena’”

33 anys. Expresidenta del Centre d’Esplai Isard Flor de Neu, exmembre del Consell de la Joventut del Districte d’Horta–Guinardó i del Secretariat del CJB, i expresidenta d’Esplac, Esplais Catalans. Mare de Sila, nascuda el 4 d’abril de 2006, gairebé coincidint amb el relleu al capdavant d’Esplais Catalans.

Ha influït la condició de dona en la teva trajectòria associativa juvenil?

Et trobes amb les mateixes barreres i prejudicis que en qualsevol ambient. Perquè és així, perquè la realitat associativa juvenil o no juvenil respon als estàndards i als paràmetres que hi ha a la societat. El fet de ser un ambient associatiu suposadament igualitari, que tendeix a buscar la igualtat, que treballa la igualtat i té uns ideals participatius, fa que les coses que discriminen no siguin molt directes, però hi ha un seguit de detalls que dificulten aquesta participació.

Algun exemple?

Jo me n’he trobat molts en les relacions de tu a tu, en certes negociacions que requereixen una certa habilitat per convèncer l’altre. Pel fet de ser dona, has de fer-te valer molt més que un noi. A l’hora d’escoltar l’opinió d’una persona en una taula de negociació, en molts casos si ho diu un noi s’escolta d’una manera i si ho diu una noia s’escolta d’una altra, malgrat que pugui tenir la mateixa legitimitat per la trajectòria o l’experiència que tu saps que aquella persona té, més enllà del càrrec. T’adones també que és per l’edat, que no t’estan escoltant perquè, és clar, tu ets “la nena”.

Aquestes actituds poden fer desistir algunes noies d’estar en càrrecs directius a les entitats?

En el camp del lleure, la realitat és que hi ha més noies a les bases.

Això depèn molt de l’educació que han rebut, de l’entorn en què estem i de la història de la nostra societat. Som el fruit de totes les coses que han passat els darrers anys i, tot i que es busca una societat més coeducada, encara arrosseguem molts problemes d’aquest tipus i això marca molt en l’actitud de la gent. Costa que les noies fem el pas. Hi ha qui diu que som més intel·ligents i per això no ens fiquem en segons quin embolic. Potser és veritat, de vegades no sé si té sentit fer certes coses.

Es pot ser mare, jove i activista alhora?

Jo espero que sí i crec que serà així. Tenir ganes de transformar les coses i participar en la societat de manera voluntària ho portes a dintre i en un àmbit o altre ho

fas. En aquest moment, aquest projecte, el teu fill, és el més important i és el que vols fer, però crec que és compatible.

tats, no en conec cap. En canvi, conec pares que sí que ho fan i van una mica desbordats i col· lapsats.

Hi ha mares al moviment associatiu juvenil?

La gent és mare a partir dels 30 anys llargs. Ningú es planteja tenir fills als 25, quan tens l’època més activa al moviment associatiu juvenil. La tardana maternitat és un problema de la societat.

L’emancipació és molt complicada i fins que no se solucioni això no es tindran fills abans.

Marxant de casa als 30, com ara, com has de tenir un fill abans? És una qüestió de recursos: no pots ni plantejar-te ser mare als 20.

La dona en el món associatiu juvenil està en la mateixa situació que en altres àmbits de la societat?

En les associacions educatives, que és el que més conec pel que fa a la composició, es dóna una situació curiosa. En els nivells base de responsabilitat hi ha majoritàriament noies i, en canvi, a nivell de màxima responsabilitat, aquest tant per cent disminueix i potser hi ha un 40 per cent de noies i un 60 de nois. A més a més, les primeres a adquirir responsabilitats a caus o esplais són noies, però quan aquesta responsabilitat supera el teu espai més immediat, quan cal liderar persones i projectes, l’índex de noies baixa.

Marta Rosàs: “No m’he sentit mai qüestionada per ser una dona i jove” 34 anys. Expresidenta d’Escoltes Catalans i de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, exsecretària general de Joventut. Mare d’Ia, nascuda el 21 de desembre de 2003, just abans del nomenament com a secretària general, i Ona, nascuda el 28 de maig de 2006, dos dies després de deixar la SGJ. Es pot ser mare, jove i líder del moviment associatiu alhora?

Deu haver-hi casos, però, en tot cas, amb màximes responsabili-

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Per què passa això?

Estaria en sintonia amb la realitat social. La implicació de les dones cada vegada és més elevada, ja no es queden a casa, però sempre amb uns entorns més immediats. I costa fer el salt. N’hi ha que ho fem, però costa més. A les grans empreses, en el terreny polític, encara està passant això. Hi ha dones absolutament preparades, però no moltes volen agafar aquesta responsabilitat per diferents motius, que són diversos. Un és pel sacrifici que suposa. Segon, perquè, no ens enganyem, amb l’entrada al món laboral de les dones, el que estem fent és una doble jornada. Hi ha homes que s’ocupen de la llar, de la casa i de la família, però pocs casos veus que facin doble jornada. En canvi, les dones que decidim dedicar-nos al màxim nivell professionalment o associatiu, fem aquesta doble jornada. No és el meu cas! El meu soci s’ha encarregat absolutament de tot durant dos anys. Ara que tinc dues

filles, penso en les mares solteres i crec que els haurien de fer un monument. Directament. No sé com s’ho fan. És complicat.

Exercint de secretària general de Joventut, vas tenir alguna dificultat pel fet de ser dona?

En cap moment m’he sentit malament en la interlocució. Sí que, a vegades, davant la tendència d’anar posant quotes per feminitzar la política, has de demostrar que realment estàs al càrrec per la teva trajectòria, perquè vals i no per una qüestió de gènere, però això és més aviat en el teu subconscient. Jo no m’he sentit qüestionada pel fet de ser dona, ni pel fet de ser jove, perquè quan em van nomenar era la persona més jove del govern.

La dona ha de tenir més pes al moviment associatiu juvenil?

Crec que anem pel bon camí, encara que alguns sectors de les entitats juvenils han de fer un esforç més gran. Al Consell Nacional de la Joventut s’intercalen presidents i presidentes.

En l’àmbit polític i empresarial, en canvi, hem de fer un esforç més gran.

Clara Muñoz: “Ser dona et pot posar les coses fàcils” 30 anys. Exvicepresidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), per l’As-

sociació de Casals i Grups de Joves de Catalunya. Mare d’Ot, nascut el 22 de gener de 2006.

Ser mare, jove i líder del moviment associatiu juvenil és factible?

Sí, encara que no puc dir-ho sobre la base de l’experiència perquè jo vaig tenir el fill i vaig deixar el moviment associatiu juvenil per una sèrie de circumstàncies. Però la compaginació és complicada i s’han de tenir moltes ganes.

Ha influït la condició de dona en la teva trajectòria associativa?

Suposo que sí, suposo que tot ens influeix, com els estudis que hagis fet. En el meu cas hauria influït en positiu, perquè de vegades hi ha poques dones disposades a participar en alguns espais i, com que es necessita un equilibri, ser dona et pot posar les coses fàcils. Encara que a l’hora de tenir un fill és molt més complicat continuar estant a primera línia, molt més complicat que no pas si ets home.

Ni el moviment associatiu ni la societat en general està preparada per assumir mares. Una dona que tingui un fill no pot anar a reunions que acaben a les tantes de la nit.

Per què sembla que hi ha més dones a les bases que a les cúpules de les entitats?

La manera de funcionar d’aquestes cúpules, la manera de funcionar dels dirigents del moviment associatiu, és molt masculina. Les dones que hi ha es comporten d’una manera molt masculina. Jo també m’hi considero. Som persones que tenim una manera de funcionar que està allunyada de la forma que tenen de funcionar la resta de les dones. Per exemple, en una reunió els homes inter-

venen un 80 per cent més que les dones. Mentre el moviment continuï liderat per homes és més difícil que les dones amb una personalitat més femenina se sentin còmodes en aquests entorns que tradicionalment han estat manejats per homes.

Són coses subtils: la manera de parlar en públic, de dirigir-se als altres…

La dona ha de tenir més pes al moviment associatiu juvenil?

La dona ha de tenir el mateix pes a les cúpules que a les bases i em sembla que ara com ara això no és així, però tampoc sé si aquesta afirmació és gaire científica perquè no tinc dades, ho dic per la meva trajectòria. En general, hi ha un desequilibri que ara potser s’està corregint gràcies al fet que els secretariats de les entitats s’estan feminitzant. Però encara s’ha de treballar per arribar a l’equilibri.

Les entitats juvenils reivindiquen la conciliació de la vida familiar i laboral i prediquen amb l’exemple?

Determinats discursos de determinades associacions juvenils aposten per una conciliació de la vida personal (per participar en entitats, per al temps de lleure) i laboral, però deixen de banda la vida familiar. Les dones cada vegada tarden més a tenir fills pel tema de les condicions laborals, ja que fins als 30 anys llargs és impossible tenir feina estable. Mai és el moment laboral d’agafar una baixa per maternitat! Cal que les entitats posem l’accent en el fet que les dones joves també podem tenir fills, que com a joves també ens interessa poder formar famílies, sense oblidar el nostre compromís de participar per transformar la societat.

Debat Juvenil

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

‘Estudi-diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes’ La Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament ha editat Estudi-diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes, elaborat per Clara Bastardes Tort i Laia Franco Ortiz (Comissió de gènere de la FCONGD).

L’estudi constata una clara correlació entre sexe masculí i edat i la figura del poder dins les entitats, així com una major precarietat laboral de les dones, malgrat la feminització del sector de les ONGD catalanes pel que fa a la vinculació laboral. D’aquesta manera, el 21,5% del personal contractat a les ONGD són dones amb jornades laborals igual o inferior a 20 h, grup conformat majoritàriament per mares o noies joves en permanent formació. Tot i la valoració positiva d’aquest tipus de jornades en permetre conciliar la vida laboral amb altres centres d’interès, des d’una anàlisi de gènere aquestes persones gaudeixen de menys drets i es troben en una situació de força precarietat, tenint en compte les ja precàries condicions econòmiques del sector.

També s’ha pogut constatar que es dóna una divisió sexual del treball molt similar a la que es reprodueix en l’estructura social i econòmica. Una singularitat del cas català seria l’important nombre de presidències femenines, tot i que representarien entitats petites sense o amb poc personal remunerat.

DONES I ASSOCIACIONISME JUVENIL

còctel factible?

NOVETAT EDITORIAL:

CNJC

De debò t’és igual qui guanyi?

L’1 de novembre vés a votar. Guanya tu!

10

INCIDÈNCIA POLÍTICA: 54 propostes per als programes electorals Com a altaveu del moviment associatiu juvenil, vam creure que era de vital importància transmetre les nostres demandes i reivindicacions als que volien governar el nostre país durant els propers anys.

Amb aquest objectiu, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) va elaborar un document de propostes electorals, que va ser aprovat per totes les entitats del Consell el passat 1 de juliol. El resultat fou un document amb 54 propostes,

amb l’emancipació, la participació, l’educació i la cohesió social com a eixos bàsics per millorar la situació dels i les joves. Encetàvem així la primera fase de la nostra implicació directa en la campanya dels comicis catalans de l’1 de novembre de 2006.

Durant el mes de juliol vam presentar l’anomenat Document d’incidència política a tots els responsables dels programes dels partits per tal de debatre les propostes. D’aquesta manera, entre els mesos de setembre i octubre, les 54 propostes van ser presentades formalment als cap de llista i candidats a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta fou la primera fase, en un vessant estrictament d’inter-

locució, de la campanya que el CNJC va desenvolupar per donar força als clams de la joventut catalana.

Les reunions amb els candidats van ser molt enriquidores. Valorem molt positivament l’oportunitat que vam tenir d’intercanviar impressions amb Artur Mas (CiU), José Montilla (PSC), Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), Josep Piqué (PP) i Joan Saura (ICV), amb qui vam poder discutir les 54 propostes, les nostres reivindicacions per millorar la situació de la gent jove. Aquestes trobades van tenir impacte a la premsa, amb la qual cosa aconseguim de mica en mica posicionar-nos encara més com una veu a tenir en compte

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

en els mitjans de comunicació en matèria de joventut.

SENSIBILITZACIÓ: Campanya de foment del vot jove: Guanya tu!

La segona part de la campanya d’implicació del CNJC en les eleccions de l’1 de novembre és el foment del vot jove. Un cop més, el CNJC ha seguit amb el seu compromís ferm en la motivació de la participació electoral entre el jovent. Amb aquesta vocació, el Consell va dur a terme, entre el 6 i el 27 d’octubre, una campanya de foment del vot jove en les eleccions, emmarcada com una etapa de difusió del projecte d’incidència que va començar amb l’edició de les

CNJC 54 propostes per als programes electorals dels partits.

L’any 1999, el CNJC ja va promoure una campanya per motivar la participació electoral entre els i les joves. La imatge d’una vaca i un ase il·lustraven la campanya de “Té 18 anys i no vota”. En la següent convocatòria d’eleccions, el 2003, el CNJC va convidar a la reflexió amb el lema “Gràcies per no votar. Si no votes, segur que hi ha algú que se n’alegrarà. El 16 de novembre hi ha eleccions. Tu tries. Tu decideixes”. La campanya anava adreçada als abstencionistes inconscients i no pas als joves que prenen l’abstencionisme com una opció conscient per criticar el sistema.

Fa pocs mesos, en la campanya de motivació del vot jove per al referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el 18 de juny d’enguany, el CNJC va fer campanya al territori amb el lema “Voti, voti, voti”.

D’aquesta manera, el CNJC afrontava la seva quarta campanya de foment del vot entre la joventut catalana amb dos objectius clars: fidelitzar el vot entre els joves associats i arribar al col·lectiu de joves no associats i transmetre’ls la importància i guanys del seu vot. Teníem clar que els membres de les nostres entitats, més que els destinataris potencials de la campanya, eren un agent més de dinamització

del vot, ja que la cultura participativa de les entitats fa que els seus membres, en bona mesura, tinguin ben clara la consciència de la participació electoral. Amb el lema “Guanya tu!”, eslògan que crida clarament el benefici que pot percebre el jove participant en el procés electoral, el CNJC volia arribar també al jo-

també vam organitzar debats a les universitats amb els i les candidates joves de cada circumscripció electoral per debatre les propostes dels seus programes de campanya.

Paral·lelament a això, el CNJC va organitzar una campanya publicitària a la premsa

“Vam plantejar-nos organitzar debats a les universitats i festes en locals d’oci nocturn. Era la primera vegada que des del CNJC s’apostava per difondre les activitats i reivindicacions del moviment associatiu juvenil del país en aquest tipus d’espais i l’experiència ha estat molt positiva” vent no associat. Per fer-ho, vam plantejar-nos organitzar debats a les universitats i festes en locals d’oci nocturn. Era la primera vegada que des del CNJC s’apostava per difondre les activitats i reivindicacions del moviment associatiu juvenil del país en aquest tipus d’espais i l’experiència ha estat molt positiva. A més,

comarcal, gratuïta i digital (amb impactes a Vilaweb, entre d’altres) i a la ràdio. També vam fer la producció d’un espot que vam penjar a la popular web www.youtube.com i vam contactar amb la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn per distribuir material entre els centenars d’associats.

A més, vam repetir l’experiència del 2003, i vam editar, juntament amb l’associació Diomira, un diari de la campanya. Aquest diari es va repartir en mà a les principals connexions de transport públic del país i es va distribuir a les universitats catalanes.

Aquest diari incloïa reportatges sobre la importància del vot jove, el procés electoral i entrevistes a joves famosos, joves associats i als candidats i candidates joves de cada formació política. A més, el diari també contenia una entrevista amb cada cap de llista i candidat a la Presidència de la Generalitat.

Com a material de campanya, es van editar 5.000 pòsters, 100.000 postalfree, 10.000 adhesius, 1.000 samarretes i 500 bosses amb la imatge del símbol de la victòria i el “Guanya tu!”. Tot això va anar acompanyat d’una web amb tota la informació sobre la doble campanya de l’1 de novembre de 2006: el vessant de la incidència política, amb trobades personals amb els candidats i, per l’altre, amb festes a discoteques i debats a les universitats. Tot va quedar recollit a www.guanyatu.cat, la pàgina web d’una campanya de foment del vot jove que per primer cop ha arribat als locals d’oci nocturn per buscar els i les joves no associats.

Agnès Russiñol i Amat Vicepresidenta i secretària de campanyes del CNJC

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

11

CNJC

El CNJC es planta al carrer per la Diada La Festa per la Llibertat va tornar a ser aquest any un esdeveniment multitudinari. Per primera vegada, el CNJC va plantar una parada en la V Mostra d’Entitats, on vam repartir material de marxandatge del mateix Consell i del projecte www.xarxajove.net per fer arribar l’associacionisme als vianants que van gaudir de la Diada. La rebuda va ser molt bona i repetirem l’any vinent l’experiència per continuar donant-nos a conèixer.

12

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

CNJC

C

om a Consell Nacional de la Joventut, vam fer l’ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, com ja és tradició cada Onze de Setembre. A la tarda va arrencar la festa al passeig Lluís Companys. El CNJC és membre impulsor de la Comissió 11 de Setembre que, un any més, ha convocat milers de persones per commemorar la Diada des d’un punt de vista lúdic i reivindicatiu.

El cartell de la Festa per la Llibertat s’ho valia: Kumbes del Mambo, Mouss & Hakim i Obrint Pas van fer saltar i ballar l’Arc de Triomf.

Commemorem la Diada des de la societat civil La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Per aquest motiu, des de l’any 2000, unes dues-centes entitats de la societat civil catalana realitzem un acte que comprèn una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem fer-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible.

Manifest de l’Onze de Setembre de 2006 En el marc de la Diada Nacional de Catalunya, la Festa per la Llibertat vol ser un acte de celebració popular promogut per una societat civil que, amb voluntat transformadora, construeix lligams i complicitats per treballar junts per un futur millor per a aquest país.

Ara fa 100 anys que la societat civil va emprendre la celebració de la Diada com un acte festiu i reivindicatiu alhora, i ho va fer en el mateix espai on ara celebrem l’acte central d’aquesta Diada. La Comissió 11 de Setembre es considera hereva de la comissió executiva que van crear les entitats catalanistes el 1906 i que va aconseguir mobilitzar milers de persones.

L’associacionisme, amb una forta presència de la joventut, ha estat el motor des de sempre de les reivindicacions d’aquest país i ha representat un esperit unitari. Reivindiquem la unitat de les forces catalanistes com un pas imprescindible per aconseguir aquelles fites que tots compartim: 1. Volem el reconeixement de la nació catalana. Som una nació: aquest és el nostre clam pregon. En virtut d’aquesta realitat tenim el dret d’autodeterminació, a decidir col·lectivament el nostre futur.

2. Volem un nou impuls per a la llengua catalana: el reconeixement de la unitat lingüística dels Països Catalans, i el reconeixement legal d’un dret que tenim envers les institucions que ens governen. Exigim l’oficialitat del català a la Catalunya Nord i la Franja de Ponent, on la nostra llengua no gaudeix encara de cap dret legal. Cal que la nostra llengua sigui reconeguda com un dret fonamental i que les institucions impulsin mesures per contribuir a millorar el seu ús social. Reivindiquem un reconeixement legal adequat en el marc de l’Estat espanyol, l’Estat francès, l’Estat italià i la Unió Europea.

3. Volem una societat cohesionada i integradora: necessitem ser una societat més integradora, on l’ús social del català sigui una eina de cohesió social per a una població vinguda d’arreu. Volem tenir oportunitats, com a individus i com a país, de desenvolupar-nos econòmicament de forma sostenible, en un marc català de relacions sociolaborals, en el marc d’un sistema fiscal, territorialment i socialment just, que presti l’atenció i el suport que es mereixen i necessiten els més desafavorits econòmicament i els marginats socialment.

4. Volem ser un país més solidari: que contribueixi cada cop amb més intensitat i més qualitat, amb suport polític i econòmic, a promoure el desenvolupament sostenible i en pau dels països i poblacions més empobrits i oprimits del món, amb ple respecte a la seva sobirania, als drets humans i als principis de la democràcia i l’estat de dret. Això inclou l’increment del volum i qualitat de l’ajut, la promoció de relacions comercials justes, la sobirania alimentària, l’abolició del deute extern i el control de l’exportació d’armes, entre d’altres.

Reafirmem la voluntat de la societat civil de continuar incidint en la política catalana, en els escenaris nous que es presentin d’aquí en endavant, per tal de seguir avançant en la construcció d’un projecte nacional.

Comissió 11 de Setembre

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

13

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

I el Triangle es va fer més gran a Vic Un triangle humà més gran que mai tanca la Trobada Triangle Jove més participativa a la plaça Major de Vic Un centenar de joves d’entitats juvenils valencianes, balears i catalanes van tancar el 24 de setembre la VIII Trobada Triangle Jove fent un triangle humà a la plaça Major de Vic. L’acte va servir per reivindicar més participació en l’educació i més educació en la participació, demandes incloses en la Declaració “Eduquem en la participació, participem en l’educació”, elaborada durant el cap de setmana del Triangle Jove.

C 14

om sabeu, el Triangle Jove és una plataforma formada l’any 1999 pels consells de la joventut –xarxes d’associacions de joves– d’aquests tres territoris de parla catalana amb l’objectiu de potenciar espais d’intercanvi entre entitats juvenils que reforcin l’associacionisme i la participació juvenil i permetin la creació d’un discurs comú. Com va destacar el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Toni Reig, en l’acte de cloenda realitzat a l’Ajuntament: “Any rere any s’ha anat consolidant aquest punt de trobada que serveix perquè els tres consells puguin crear un discurs comú al voltant de la realitat dels i les joves. Amb el lema d’enguany ‘Eduquem en la participació, participem en l’educació’ hem debatut sobre dos temes d’actualitat molt

importants per al moviment associatiu juvenil, la participació i l’educació, que afecten de manera transversal les entitats de Catalunya, Illes Balears i València. Ho hem fet a través de diversos grups, tractant la participació i l’educació formal, la no formal i la informal”, entenent per

participació i educació formal la participació en el govern de les institucions educatives, l’associacionisme estudiantil, ensenyar i aprendre a participar, el procés d’aplicació de l’Espai Europeu de l’Ensenyament

“Any rere any s’ha anat consolidant aquest punt de trobada que serveix perquè els tres consells puguin crear un discurs comú al voltant de la realitat dels i les joves” Superior…; per participació i educació no formal el reconeixement de l’associacionisme juvenil en general i de l’educatiu en particular en la formació de ciutadans participatius, la participació de les associacions més enllà de les seves entitats i la regulació de l’associacionisme juvenil en les polítiques de joventut en general…, i per participació i educació informal el moviment associatiu juvenil, administració pública, mitjans de comunicació, cercle personal… El resultat de tot aquest esforç ha sigut una declaració conjunta on es recullen tots aquests punts i es formulen 18 propostes de millora de la realitat dirigides als poders públics i a les mateixes associacions.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

També en la cloenda de la Trobada Triangle Jove, el president del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB), Rafel Sedano, va destacar que “enguany la trobada ha sigut més participativa que mai amb 118 representants i una participació de qualitat, ja que la gent s’ha engrescat en els debats i en totes les activitats de la trobada”. I el president del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), Joaquín Sansano, va parlar de “l’excepcionalitat de la trobada, en el context actual, on els espais de debat entre balears, valencians i catalans que permetin generar un discurs comú són escassos”.

Per la seva banda, la rectora de la Universitat de Vic, Assumpta Fargas, va esmentar “la importància que la formació sigui un procés al llarg de la vida i, en aquesta tasca, el paper de l’associacionisme juvenil és cabdal”. El subdirector general de la Secretaria General de Joventut, Jordi Foz, va emfatitzar el suport de la Generalitat de Catalunya al Triangle Jove, ja que “l’associacionisme juvenil és l’eina més potent de participació, capaç de convertir els joves en interlocutors vàlids davant les administracions públiques i de donar eines per construir el seu propi projecte de vida”. Per part de l’Ajuntament de Vic, el regidor Joan Oriol va remarcar la idea que

Novetats: fira d’entitats i metodologia participativa Com a novetat d’aquesta vuitena trobada, vam fer una divertida fira d’entitats dels tres consells de la joventut que ha servit perquè les associacions intercanviessin idees i impressions a través de la creació de projectes comuns carregats d’imaginació.

Pel que fa a la metodologia per a l’elaboració de la Declaració, per primer cop els representants de les entitats balears, valencianes i catalanes vam participar molt activament en la recerca de les conclusions i les propostes que conté el document final, gràcies a un procés de dinamització que va fomentar el debat i va permetre recollir totes les aportacions de les associacions.

Ponències inaugurals Abans d’endinsar-nos en el debat, van tenir lloc les ponències a la Universitat de

dura tota la vida fora de qualsevol tipus de programació”. “Un d’aquests canals d’educació informal són els mitjans de comunicació, que sovint demonitzen el món jove” –segons Llop– “i mostren un col·lectiu on s’assetgen entre ells i només s’uneixen per fer macrofestes: la pregunta és si els mitjans mostren la realitat o provoquen noves conductes poc participatives entre els joves”.

“Com a novetat d’aquesta vuitena trobada, vam fer una divertida fira d’entitats dels tres consells de la joventut que ha servit perquè les associacions intercanviessin idees i impressions a través de la creació de projectes comuns carregats d’imaginació”

Vic. Van anar a càrrec de dos professors de la xarxa d’universitats Joan Lluís Vives i el director de l’àrea socioeducativa de l’Ajuntament d’Elx, Ignacio Llop.

Llop va parlar sobre participació i educació informal, “una experiència que

Per introduir el tema de la participació i l’educació formal, Miquel Martínez (UB) va posar l’accent en la necessitat que els centres educatius siguin institucions que funcionin de manera participativa. Martínez va subratllar que un procés participatiu autèntic ha de tenir necessàriament quatre condicions: “Cal que el procés impliqui els participants, que aquests tinguin tota la informació al seu abast, que se’ls garanteixi una capacitat de decisió i que se’ls ensenyi a assumir responsabilitats sobre les decisions preses com a conseqüència del propi procés. En quatre paraules: implicació, informació, capacitat de decisió i responsabilitat.”

Sobre participació i educació no formal, Antònia Abraham (UIB) va remarcar que “les entitats d’educació en el lleure són grans escoles de ciutadania, són espais que combinen participació i educació”.

Va afegir que “cal que les associacions es plantegin si la seva tasca és capaç de transformar la societat, que és el seu objectiu bàsic”.

Agraïments Aquesta edició de la Trobada Triangle Jove va ser possible gràcies al suport de l’Ajuntament i la Universitat de Vic, l’Institut Joan Lluís Vives, la Secretaria General de Joventut, la Direcció General de Joventut del Govern Balear i la Fundació Baleària, que es va fer càrrec de despeses de desplaçament de la delegació de les Illes.

Debat Juvenil

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

“el jovent és el futur, serà el futur, però tenim autèntica necessitat que el jovent sigui present, i amb aquesta trobada ho demostrem”. Oriol va afegir que “cal adquirir un compromís ferm i profund per transformar la societat per, al capdavall, ser un pèl més feliços”.

15

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

“Eduquem en la participació, VIII Trobada Triangle Jove • Vic, 22, 23 i 24 de setembre de 2006

L

a participació és tot allò que la gent jove fem amb la intenció d’incidir, transformar l’entorn i la realitat en què vivim. És, per tant, allò que fa que els i les joves siguem protagonistes del nostre entorn i de les nostres condicions de vida, per millorar les oportunitats de concreció dels projectes vitals. Educar en la participació és oferir les eines per fer-ho possible, per fer una ciutadania compromesa amb allò públic, una societat més democràtica.

L’educació ha d’estar garantida per qualsevol societat que pretengui millorar, és la base del progrés social i democràtic. Participar en l’educació significa situar en el centre dels processos educatius aquells que estan més implicats. És, doncs, responsabilitzar la ciutadania del progrés social.

16

sentatius. Tot i que hi ha participació dels i les estudiants, aquests no tenen capacitat per incidir en la presa de decisions.

L’associacionisme estudiantil (sindicats, associacions d’estudiants) és una bona eina de participació i defensa dels drets dels i les estudiants. Valorem que és un espai de participació real on es fomenta la visió crítica i on es vinculen els problemes socials amb l’escola, l’institut, la universitat. Tot això potencia la voluntat de transformació de l’entorn acadèmic i social. La participació en l’associacionisme estudiantil acaba generant

Educació formal La participació en el govern de les institucions educatives està marcada per una baixa participació dels i les estudiants. Principalment per dos motius. D’una banda, els i les estudiants tenen una manca d’informació sobre què són, com funcionen i per a què serveixen els òrgans de govern. D’altra banda, aquests òrgans de govern són poc repre-

Ens inquieta que el nou model docent tendeixi a la privatització i a l’elitització de la universitat. En el procés d’aplicació del procés de Bolonya ens preocupa la falta d’informació que hi ha i el fet que no s’ha tingut prou en compte la veu dels i les estudiants.

Per tot això, des del moviment associatiu juvenil ens proposem: R eforçar el treball en xarxa entre les entitats i la creació de vincles entre les entitats i les institucions educatives.

Obrir un debat sobre les implicacions de la construcció de l’EEES i fer sentir la veu de les associacions d’estudiants.

El moviment associatiu juvenil treballa per avançar cap a una societat més participativa i educativa. Les entitats combinem participació i educació amb una visió que ha de ser crítica i transformadora d’una realitat que no sempre és com els i les joves voldríem. Aprofitant l’espai del Triangle Jove, constatem la necessitat de defensar el dret de les persones a viure els seus processos educatius en la llengua de tot el territori.

L’educació s’ha d’entendre integralment, és a dir, formal, no formal i informal.

L’educació formal és la que té un caràcter intencional, planificat i reglat. La informal és la que es dóna de manera no intencional i no planificada en la pròpia interacció quotidiana. La no formal és l’educació que es dóna en aquells contextos en què existeix una intencionalitat educativa i una planificació de les experiències d’ensenyament-aprenentatge que s’esdevenen fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria.

pot semblar positiu, a les entitats ens inquieta la seva aplicació en un context on manquen molts recursos a la universitat: professorat, infraestructures, beques…

Així, des del moviment associatiu juvenil reivindiquem: Més inversió pública en el sistema educatiu. Cal dotar de més eines de participació a les universitats i els centres educatius.

Reconeixement de l’educació integral que es promou amb la tasca associativa.

Que l’educació en la participació sigui una pràctica transversal dins els centres educatius i que s’ofereixi formació i materials pedagògics al professorat.

La defensa de la llengua catalana com a idioma vertebrador de l’ensenyament públic dels territoris de parla catalana. en l’estudiant una actitud de compromís envers la societat. El moviment associatiu estudiantil té també mancances respecte als canals de difusió de les seves activitats, de treball amb altres entitats i de dependència de l’administració pel que fa als recursos.

Educació no formal

Entenem que educar en la participació ha de ser més una dinàmica de treball transversal que no pas una assignatura aïllada.

Els valors s’han d’incorporar en el dia a dia i han de ser compartits per tots els agents implicats en la comunitat educativa.

L’associacionisme que fa educació no formal no compta amb el reconeixement de gran part de la societat, aspecte que moltes vegades deriva del desconeixement de la tasca que realitza i dels estereotips derivats de la imatge social dels i les joves. Aquest desconeixement ve propiciat moltes vegades per la manca de voluntat de les administracions a difondre i fomentar el treball que porten a terme aquestes entitats.

Sobre el procés d’aplicació de l’Espai Europeu de l’Ensenyament Superior (EEES), tot i que el model pedagògic de Bolonya ens

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

En l’àmbit de l’educació no formal (aquella que té una intencionalitat educativa explícita i que no és obligatòria dins del sistema educatiu), un dels agents educatius principals és l’associacionisme educatiu.

Les associacions esmentades treballen la participació creant espais de col·laboració amb diferents agents, per poder incidir amb més força en el seu entorn. La tasca directa i el foment de l’associacionisme al nostre entorn més immediat és la base d’una xarxa de participació de qualitat.

Per altra banda, ens trobem que les administracions públiques no contemplen la realitat associativa juvenil a l’hora de dur endavant iniciatives legislatives i regulacions importants que afecten de forma considerable el MAJ. En aquests moments, les entitats cal que prioritzin la formació a fi de poder adaptarse als nous reptes socials.

Per tot això, el moviment associatiu juvenil ens proposem: vançar i arribar a les necessitats que la A societat actual ens demana, el MAJ necessita comprometre’s en la formació contínua dels nostres membres.

Implantar, primerament en l’àmbit intern, els processos participatius que projectem cap a la societat.

Incidir en les trobades d’associacions juvenils com a vertaders espais d’intercanvi d’experiències i vertebració dels missatges que enviem a la societat. La col·laboració és una peça fonamental que cal que la potenciem des de les associacions.

Establir vincles amb altres agents socialitzadors per garantir l’educació integral de les persones.

Així, des del moviment associatiu juvenil reivindiquem: a participació en un model de cogestió L en l’elaboració, la implantació, l’execució, el seguiment i l’avaluació de les polítiques de joventut. Sols així podrem aconseguir unes polítiques de joventut que impliquin tots els agents socials i de qualitat.

La regulació dels espais d’educació no formal en una llei de reconeixement i foment de l’associacionisme educatiu.

Educació informal L’associacionisme és, per les seves característiques específiques, l’àmbit privilegiat

per educar en la participació. Partint de la premissa, per tots compartida, que “a participar s’aprèn participant”, reconeixem les nostres associacions com a veritables escoles de ciutadania. Aquesta especificitat ens converteix, a més, en promotors i dinamitzadors de la participació en aquells altres àmbits on tant individualment com col·lectivament ens relacionem.

Des del moviment associatiu juvenil considerem que hi ha poques polítiques envers el foment de la participació i constatem que l’administració es troba en general poc oberta a introduir processos de gestió participativa, de tal manera que, avui per avui, no deixen de ser experiències puntuals i minoritàries.

Reconeixem el paper rellevant que tenen els mitjans de comunicació en l’educació dels ciutadans. Malauradament, els mitjans tradicionals han convertit els ciutadans i les ciutadanes, i amb ells el col·lectiu jove, ens mers receptors d’una informació que, en bastants ocasions, respon a interessos molt allunyats d’oferir informació veritable a la societat. Als últims anys, hem assistit al naixement de les noves tecnologies que han permès invertir els fluxos de la informació i convertir els simples receptors en emissors multidireccionals d’informació, encara que cal assenyalar que aquesta oportunitat pot convertir-se en una nova font de desigualtats socials.

versitat informativa i de control del pensament hegemònic.

Aprofundir en el treball en xarxa, col· laborar amb altres entitats i reforçar els espais de trobada com el Triangle Jove.

Reclamem a les administracions un reconeixement i suport del treball en xarxa.

Impulsar la interactuació entre el moviment associatiu juvenil i la resta d’agents implicats en l’educació informal com a tema transversal que és. Cal treballar amb els mitjans de comunicació, moviments socials, administracions, famílies i estar oberts a aportacions individuals i col·lectives.

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

participem en l’educació”

Des del moviment associatiu juvenil reivindiquem: ’espai públic com a lloc de trobada i espai L natural de participació ciutadana. Per això alertem del perill de voler limitar-ne l’ús a la ciutadania.

El paper educatiu dels mitjans de comunicació, garantint, especialment en els públics, l’objectivitat informativa i el compliment d’un codi ètic.

El foment, per part de l’administració, dels processos de participació ciutadana en tots els àmbits de les polítiques públiques, tenint en compte el moviment associatiu juvenil i impulsant mesures que alliberin temps (com, per exemple, les 35 hores de setmana laboral).

Reconèixer en el camp curricular els aprenentatges adquirits al MAJ. Instar les administracions públiques a donar suport administratiu, tècnic i econòmic a les associacions juvenils.

Des del moviment associatiu juvenil proposem: otenciar els mitjans de comunicació proP pis del moviment associatiu juvenil i el mitjans alternatius com a garantia de di-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

17

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Neix la Xarxa de Consells Locals Si agaféssim una classificació de les paraules més utilitzades per les institucions i la joventut del nostre país és molt probable que trobéssim la paraula participació dins dels primers 500 llocs. El motiu és que la paraula participació està plenament integrada dins del nostre entorn lingüístic habitual, car va molt lligada a un sentiment de decisió i de plena ciutadania.

deixar la realitat més local per buscar oportunitats que incrementin la seva activitat en nous projectes o noves idees que puguin executar.

La Xarxa quedarà englobada dins de l’estructura del CNJC, buscarà simetries amb el funcionament ordinari dels àmbits del Consell, treballarà mitjançant reunions periòdiques bimensuals i prepararà el pla de treball anual per a la seva aprovació en l’AGO del CNJC.

“Cal recordar que la Xarxa pretén dotar d’un espai comú de treball les entitats de diferents punts del territori per tal de poder compartir experiències, generar projectes comuns i incidir en el foment de la participació juvenil a Catalunya. És molt important garantir que els consells locals tinguin uns mecanismes que els permetin, per unes hores, deixar la realitat més local per buscar oportunitats que incrementin la seva activitat en nous projectes o noves idees que puguin executar”

E

mprem el mot per dir tot allò en què ens sentim part, tant si és des del punt de vista empresarial (participació d’una empresa), com des d’un punt de vista personal (participo del projecte, de la porra, del sorteig, etc.), en definitiva, participar és allò que ens fa sentir part de quelcom.

18

Aquesta consideració és molt important per definir la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya (XCLJC), perquè aquesta xarxa busca, com a eix principal, el foment de la participació de la gent jove, un projecte que queda englobat dins del Pla d’actuació territorial que va aprovar el CNJC en la passada assemblea de Girona.

En aquest pla vam remarcar que el CNJC havia de poder tenir una visió més territorial i, sobretot, endegar línies de promoció de la participació més enfocades a les entitats que, sent o no membres del Consell, estan treballant al territori i són una part important del dia a dia del jovent de Catalunya.

“Aquesta consideració és molt important per definir la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya (XCLJC), perquè aquesta xarxa busca, com a eix principal, el foment de la participació de la gent jove, un projecte que queda englobat dins del Pla d’actuació territorial que va aprovar el CNJC en la passada assemblea de Girona” En aquesta obertura del CNJC s’ha de concretar la descentralització de l’activitat del Consell i fer-ne una ampliació dels recursos tècnics, amb cinc persones (una per província + Terres del Ebre), que permeti tenir un contacte més directe amb les entitats del territori i, sobretot, treballar amb elles per fomentar la creació de xarxes de segon nivell que representin les diverses associacions i que es puguin integrar en la Xarxa de Consells Locals.

Cal recordar que la Xarxa pretén dotar d’un espai comú de treball les entitats de diferents punts del territori per tal de poder compartir experiències, generar projectes comuns i incidir en el foment de la participació juvenil a Catalunya. És molt important garantir que els consells locals tinguin uns mecanismes que els permetin, per unes hores,

La primera reunió Eren les deu del matí del dissabte 7 d’octubre a la seu del Consell de Joves de Sabadell quan va començar la primera reunió de la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya (XCLJC), la reunió constitutiva. Hi van assistir algunes plataformes locals de joventut de l’àrea metropolitana de Barcelona per començar a dissenyar la xarxa i parlar sobre què volem i com la farem funcionar.

La jornada va començar amb una anàlisi de la situació de cada un dels consells locals per tal de fer-se una idea global de les diferents realitats, una panoràmica que ens va permetre extreure la primera conclusió important: tenim unes realitats semblants, tot i les diferències.

Principals punts de treball comuns 1. Vam veure que un dels eixos que hem d’aconseguir és potenciar el reconeixement per part del món local dels consells locals, tant en el rol d’interlocutor de la gent jove com en matèria de suport en forma de recursos.

2. L’altre gran repte és la participació de les entitats en el mateix consell local, ja que moltes entitats veuen aquestes plataformes com una cosa llunyana i una mica distant del seu dia a dia. Aquesta percepció complica poder treballar en xarxa. Cal, doncs, treballar en el terreny de la difusió entre les entitats del CNJC, en la importància que les entitats de base formin part dels consells locals de joventut.

Sobre aquests dos grans eixos de treball, comencem a debatre com podem fer que la xarxa sigui productiva i quin ha de ser el rol del CNJC en aquest procés amb la definició de les principals línies de treball de la xarxa, la metodologia i el calendari de les properes reunions.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

de Joventut de Catalunya

CONSELL DE JOVES DE LA SEU D’URGELL

TÀNGRAM-CONSELL DE JOVES DE VIC GRUP IMPULSOR DEL CONSELL MANCOMUNAT DE JOVES DE LA PLANA - OSONA

FEDERACIÓ D’ENTITATS JUVENILS DE PONENT (FEJUP)

CONSELL DE JOVES DE MATADEPERA GRUP IMPULSOR DEL CONSELL DE LA JOVENTUT DE RUBÍ

CONSELL DE LA JOVENTUT DE VILADECANS

CONSELL DE LA JOVENTUT DE SABADELL CONSELL DE LA JOVENTUT DE BADALONA

CONSELL DE LA JOVENTUT DE BARCELONA Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts Taula de Joves del districte de Sant Andreu

CONSELL DE LA JOVENTUT DE TARRAGONA

Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample Joves de la Marina

CONSELL DE LA JOVENTUT DE TORTOSA

Acaba la reunió, sembla que hem fet poca cosa, sembla que són només dues grans conclusions, fem un dinar de germanor i anem cap a casa. Però, després, més fredament, penses a la inversa, reflexiones i veus que hem aconseguit reunir gent de diferents realitats i territoris, hem aconseguit iniciar un procés de dues línies de treball transversals, hem après sobre la realitat de diversos consells locals, hem vist noves inquietuds i, el més important, hem tornat cap a casa amb molta feina perquè en la propera reunió siguem molts més consells locals.

primera pedra, ha començat a recórrer el camí i ara busca consolidarse amb l’ajuda de tots i totes.

Properes passes Quan posem la primera pedra en una edificació sol ser un moment molt esperat i molt emotiu perquè diu que ja saps què vols construir, tens els plànols i queda la feina del dia a dia. La Xarxa ha posat la seva

Jaume Soler i Rios Vicepresident del CNJC i secretari de Participació territorial jaume.soler@cnjc.cat

La propera reunió de la Xarxa es farà a Castelló amb motiu de l’Aplec de Consells Locals de Joventut que organitzem des del Triangle Jove (la plataforma que engloba els consells de joventut de València, ses Illes i Catalunya), un pas més en el camí que ens ha de portar a la propera AGO del CNJC al març, amb una estructura més consolidada i més forta.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

19

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

ANUNCI 20

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Les condicions de vida dels i les joves estan canviant, i això fa canviar la nostra manera de participar en l’entorn. Per això cal que des del moviment associatiu juvenil ens preguntem com ens hi hem d’adaptar. Des del CNJC ens proposem obrir un procés de debat per afrontar els reptes que plantegen aquests canvis.

E

n s fem un tip de parlar i de sentir parlar sobre com estan canviant les condicions de vida de la gent jove.

L’emancipació dels i les joves s’allarga, es complica i es diversifica amb una situació del mercat laboral, com a mínim, inestable i amb la pràctica impossibilitat d’accedir a l’habitatge.

De fet, els canvis socials no afecten només la gent jove. En els últims anys hem viscut uns canvis estructurals que apunten a la superació de la societat industrial tradicional. Molts autors han intentat batejar aquesta nova era: la societat de la informació, la modernitat líquida, la societat del risc, el postindustrialisme… El cas és que aquests canvis estan afectant d’una forma especial la gent jove, des d’un punt de vista material, dificulten l’emancipació i allarguen la transició a la vida adulta, però també des d’un punt de vista cultural i identitari.

Quan canvien les condicions materials de vida de la gent jove, les seves trajectòries d’emancipació, quan canvien les formes de relació, quan es diversifica la composició cultural del col· lectiu jove… Quan tot això canvia, canvia també la manera en què els i les joves participem en el nostre entorn.

Paral·lelament, i segurament amb la intenció de donar resposta a una societat cada dia més complexa, el concepte de la participació s’ha revalorat. Les institucions busquen fórmules per fer participar la ciutadania de les decisions públiques i adaptar les polítiques a les necessitats d’una

societat complexa, diversa i dinàmica.

El moviment associatiu, com a agent determinant en la dinamització i canalització de la participació de la joventut, cal que fem una reflexió sobre aquests reptes. Cal plantejar-se i debatre quins principis i objectius han de fonamentar la participació de la gent jove, cal adequar les formes de participació que oferim a les noves realitats socials, cal pensar noves estratègies. Si els i les joves d’avui no som com les generacions anteriors pel que fa a condicions materials, culturals i identitàries, les estructures de participació no poden ser les mateixes.

Periòdicament sentim veus que anuncien una crisi en la participació, en especial de la gent jove i, encara més especialment, una crisi del model associatiu.

Tot i que les dades no confirmen aquestes tesis, sovint alarmistes, sembla que és cert que les formes de participar que adopta el jovent es diversifiquen. En aquesta

situació, les entitats juvenils continuen tenint un paper fonamental en la vida de molts i moltes joves i en la societat en general.

I han de seguir tenint un paper fonamental en canalitzar, des d’un punt de vista crític, la participació i la mobilització de la gent jove.

“Cal plantejar-se i debatre quins principis i objectius han de fonamentar la participació de la gent jove, cal adequar les formes de participació que oferim a les noves realitats socials, cal pensar noves estratègies” El CNJC, com a xarxa d’entitats juvenils de Catalunya, té l’obligació de promoure un debat, des de l’associacionisme, perquè les entitats reflexionem sobre els nostres objectius i estratègies i perquè aquests s’adeqüin a la realitat social canviant.

Cal, per tant, un debat intern de

les entitats juvenils per construir una visió estratègica. Una visió que ens ajudi a repensar els objectius del moviment associatiu juvenil com a espai de mobilització i participació, que ens ajudi a adaptar les estructures i les estratègies de les entitats a les noves condicions de vida de la gent jove, on repensem les relacions de l’associacionisme formal amb els moviments socials i altres formes de mobilització, on ens preguntem quin paper hem de jugar en els processos de participació engegats per l’administració o com fem front als reptes que planteja la nova immigració pel que fa a la seva participació social i política.

El CNJC ha aportat al moviment associatiu juvenil diversos documents que han ajudat a consolidar un discurs decidit i ambiciós sobre les polítiques de joventut que, en gran part, ha estat assumit per les institucions públiques. Ara cal que oferim també, a les entitats i a la societat, una reflexió sobre el nostre model de participació i adequar els objectius i les estratègies a les noves realitats. És per això que, des del CNJC, volem encetar un debat intern per detectar els reptes als quals s’enfronta el moviment associatiu juvenil i proposar una visió estratègica de conjunt. És un projecte ambiciós que demanarà un compromís per part de les entitats. El resultat ha de ser un document de referència per a l’associacionisme que remogui el funcionament i les estratègies de les entitats per, en definitiva, enfortir la participació de les entitats i de la gent jove i donar, per tant, més eines a la seva capacitat de transformació social.

Roger Soler i Martí Cap de Participació territorial del CNJC territorial@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Nous escenaris per a la participació, nous reptes per al moviment associatiu juvenil

21

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL 22

Un districte ple d’efervescència juvenil: les Corts Les Corts es mou en el camp de l’associacionisme juvenil. Les diverses iniciatives que conviuen al Casal de Joves de les Corts s’han estructurat des de l’any 1997 en la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts, Barcelona.

L

a Plataforma reuneix entitats de tres àmbits diferents. De l’àmbit polític hi participen JERC, JSC, JEV i Maulets; de l’àmbit educatiu, l’Agrupament Escolta El Pi de les Corts, l’Esplai Natzaret, l’Esplai Grup de Gent i l’Esplai l’Olivera Rodona, i de l’àmbit cultural, Diables de les Corts, Acció Musical de les Corts, Artixoc, Heavenly, Club de Rol Kritik, El Calçot Roig i Timbalers de la República de l’Avern.

La Plataforma va néixer amb dos objectius clars. Per una banda, agrupar la totalitat de les associacions, entitats i col·lectius juvenils del districte que vulguin acceptar el repte de sumar recursos, iniciatives i projectes; en definitiva, dinamitzar el barri.

I, per l’altra, crear el marc idoni per portar a terme activitats més enllà de les pròpies de cada associació.

A les Corts hi ha al voltant de 450 joves associats d’una població jove de 12.000 persones, dada que significa que prop del 4% del jovent està associat. Entenent que en l’àmbit estatal al voltant del 5% de la població total està associada, incloent-hi les associacions esportives, podem afirmar que la participació al districte de les Corts se situa en uns termes estatals mitjans, tot i que hi ha la creença entre les mateixes persones associades que és baixa.

Tot i així, cal fer esment que el nucli fonamental de l’associacionisme del districte es desenvolupa al nucli històric del barri de les Corts. Per tant, si excloem la resta de barris del districte on l’associacionisme és gairebé nul (Sant Ramon i Pedralbes), po-

dem dir que al barri històric de les Corts el nivell de participació és de tendència elevada, encara que en el districte, a causa de l’increment de la població absoluta que no hi participa, sigui mitjana.

I cal dir que quan parles amb les entitats constates de manera clara que actualment vivim en un bon moment pel que fa a la participació, ja que en un període d’uns 5 anys, totes les associacions hem incrementat notablement el nombre de membres.

Parlar de l’associacionisme juvenil a les Corts és parlar d’un teixit associatiu del districte for-

població objectiu. Hi ha dificultats de difusió combinades amb manca d’interès per part de col· lectius amplis de la joventut, fet que complica el manteniment d’una vida associativa activa i creixent en el temps. Tanmateix, podem fer una diagnosi positiva del teixit associatiu de les Corts i del seu futur.

La Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts és l’entitat en la qual ens trobem incloses la majoria de les entitats juvenils de les Corts, per tant, se situa com a actor principal en la relació entre les entitats i el seu treball conjunt.

De fet, la nostra missió principal és afavorir aquests contactes entre entitats i poder aconseguir actuacions conjuntes. En aquest sentit, és important destacar que

activitats que es duen a terme al districte. Un dels èxits més real d’aquesta coordinació és l’àmbit educatiu, on esplais i agrupaments escoltes del barri han fet més estretes les seves relacions.

La valoració que fan les entitats i associacions juvenils de la tasca de la Plataforma és ma-

“La Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts és l’entitat en la qual ens trobem incloses la majoria de les entitats juvenils de les Corts, per tant, se situa com a actor principal en la relació entre les entitats i el seu treball conjunt” joritàriament positiva, sobretot tenint en compte les actuacions que duu a terme efectivament, en les quals el nivell d’èxit és elevat. A més, reconeixen el seu paper com a catalitzador de les relacions entre les entitats, ja que gran part d’aquestes relacions s’estableixen i coordinen a través de la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts.

ça variat. Trobem entitats i associacions de diferents àmbits, amb diferents temàtiques i activitats a desenvolupar. En aquesta línia, cal dir que el nombre d’associacions no és excessivament elevat però sí que ho és el d’activitats que duen a terme, ja que la majoria d’associacions som força actives.

“Cal dir que el nombre d’associacions no és excessivament elevat però sí que ho és el d’activitats que duen a terme, ja que la majoria d’associacions som força actives”

Malgrat tot, la majoria d’associacions tenim dificultats per tal de poder connectar amb la

la majoria de les entitats consideren la Plataforma com l’actor encarregat de dirigir i coordinar les

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Aquest darrer any, la Plataforma ha col·laborat amb el Consell de la Joventut i la Regidoria de Joventut de Barcelona per tal de desenvolupar el Projecte Jove al districte. Una feina de la qual estem especialment satisfets, ja que ens ha permès extreure informació de les necessitats de la joventut de les Corts que fins ara no s’havia fet evident. El Projecte Jove és el full de ruta que volem seguir per avaluar la capacitat dels nostres polítics municipals de fer allò que volem les entitats juvenils.

Marc Faustino i Vidal Secretari de la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

El CJB impulsa la campanya “Ser jove no és una malaltia”

E

l passat 20 de setembre, coincidint amb la celebració de les festes de la Mercè a la ciutat de Barcelona i amb l’inici del curs escolar i universitari, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) va presentar la campanya “Ser jove no és una malaltia” (www.cjb.org/serjove. org). La campanya, que es desenvoluparà fins a finals d’any, està inserida dins el projecte Barcelona Ciutat Jove (BCJ) i consisteix, essencialment, en la distribució de 40.000 unitats de Joventut, un suposat medicament (en realitat es tracta d’un paquet de xiclets sense sucre) amb un “prospecte” reivindicatiu que, en clau d’humor, vol posar l’accent en el principal problema que tenim la gent jove de Barcelona: la dificultat per emancipar-nos a causa de l’alt preu de l’habitatge a la nostra ciutat, de la precarietat laboral que patim i de la poca qualitat de l’educació que rebem. D’altra banda, amb aquesta campanya el CJB vol reforçar la identitat de la gent jove com a col·lectiu que té uns problemes i unes necessitats específiques i tractar de trencar amb la imatge estigmatitzada de

grup conflictiu i poc compromès amb la seva societat que es dóna de la joventut, tot fomentant la participació dins l’associacionisme juvenil.

Joventut es distribuirà als següents espais de la ciutat amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre possible de joves: als 70 centres públics d’ensenyament secundari, a les 1.000 entitats

“El CJB ha cregut oportú comptar amb la col·laboració de la iniciativa privada amb la finalitat d’anar implicant el màxim de sectors en les nostres reivindicacions i d’arribar a la gent jove, també, a través dels llocs d’oci que freqüenten a la nit” juvenils del Cens d’entitats del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, a 200 locals d’oci nocturn, als equipaments juvenils, instal·lacions esportives, biblioteques, centres cívics… La

realització d’aquesta campanya ha comptat amb el patrocini de Happydent i la col·laboració de Fecalon (Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn), ja que el CJB ha cregut oportú comptar amb la col·laboració de la iniciativa privada amb la finalitat d’anar implicant el màxim de sectors en les nostres reivindicacions i d’arribar a la gent jove, també, a través dels llocs d’oci que freqüenten a la nit.

La presentació de la campanya, que es va dur a terme al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, va causar força expectació en els mitjans de comunicació.

Paral·lelament, també es va donar a conèixer a la ciutadania i a les associacions de la Mostra d’Entitats de la Mercè, on vam recollir les primeres “receptes” amb propostes per fer de Barcelona una ciutat més jove, les quals seran analitzades i incorporades al Document BCJ.

Aprovat el Pla de Joventut de Barcelona 2006-2010 El passat 6 d’octubre, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla director de joventut de Barcelona, el qual estableix les polítiques de joventut que aplicarà el govern municipal fins a l’any 2010. L’aprovació del Pla és la culminació de l’esforç fet durant els dos darrers anys a través del procés participatiu Projecte Jove, que han impulsat la Regidoria de Joventut i el CJB.

Precisament, el CJB presentarà, durant aquest trimestre, l’Observatori BCJ, l’eina de seguiment i avaluació de les propostes

Al llarg d’aquest procés, desenes d’entitats i milers de joves de la ciutat han fet diverses propostes (a través de grups de treball, tallers, jornades…), la majoria de les quals han estat recollides en el Pla o bé al document Barcelona Ciutat Jove.

recollides en ambdós documents. Un procés que ha servit, d’altra banda, per enfortir el paper de l’associacionisme juvenil i consolidar la seva vertebració als barris i districtes de la ciutat.

“El CJB presentarà, durant aquest trimestre, l’Observatori BCJ, l’eina de seguiment i avaluació de les propostes recollides en ambdós documents”

Jordi Espot Cap de comunicació del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

23

EDUCACIÓ

Participació juvenil als centres de secundària Present i futur d’una ciutadania activa La participació ha esdevingut un concepte clau en tot discurs sobre la democràcia. Existeix un alt grau de consens en la idea de construir una societat i una democràcia més participativa. Però el concepte de participació és ampli i ambigu, i com tot concepte que es posa de moda, sovint acaba buidantse de contingut. Per això és necessari definir què és i, sobretot, el perquè de la participació.

L

24

a participació és el conjunt de processos, accions i actituds que generen capacitat de decisió i intervenció, i el perquè és clar: perquè és una forma d’exercir la plena ciutadania i contribuir a la construcció de la societat, perquè enforteix la cohesió social, a través de la intervenció en els afers col·lectius i la creació de vincles amb l’entorn i perquè és un procés d’aprenentatge per a tothom.

Els contextos on es dóna la participació poden ser molt diversos i canviants d’acord amb l’entorn social i cultural dels ciutadans i ciutadanes, especialment segons l’edat, els interessos i les inquietuds.

Ara bé, l’actual context econòmic, social, tecnològic i polític que afecta les estructures socials establertes fins ara, demana replantejar o repensar la participació social en termes generals.

El sistema democràtic requereix d’un sentiment de pertinença i d’identitat comú que impulsi la integració de la ciutadania en l’Estat que la representa i d’una participació activa a través del reconeixement i l’exercici dels seus drets, per part de la ciutadania.

L’educació és un dels pilars de la democràcia, ja que té un paper molt important a l’hora de fomentar el dret i el deure de la ciutadania a participar activament, essent, juntament amb altres entitats educatives, un mitjà

per a formar ciutadans i ciutadanes autònoms amb coneixement crític i criteris propis.

Però per fomentar una ciutadania activa cal una institució educativa democràtica, no només als documents programàtics i curriculars, que també, sinó a tots els seus nivells de funcionament. De manera que caldrà estructurar el centre i la vida a l’aula amb processos de diàleg i de presa de decisions compartides que contribueixin a crear els hàbits i les competències ciutadanes. I, és clar, una de les vies més efectives per educar en la participació és practicant-la.

“Per fomentar una ciutadania activa cal una institució educativa democràtica, no només als documents programàtics i curriculars, que també, sinó a tots els seus nivells de funcionament” Per poder avançar en aquesta línia, cal conèixer com es desenvolupa la formació i la pràctica democràtica als centres educatius de secundària de Catalunya i així poder elaborar una resposta adequada.

En aquest context, sorgeix la iniciativa de desenvolupar una recerca-acció a fi i efecte d’elaborar una diagnosi compartida i consensuada de la situació de

la participació juvenil als centres educatius de secundària i d’establir-ne propostes d’enfortiment.

Aquesta iniciativa correspon a una de les línies d’actuació del Grup de Treball de Participació Juvenil als centres de secundària, configurat pel Departament de Relacions Institucionals i Participació, el Departament d’Educació i la Secretaria General de Joventut (Departament de Presidència), així com pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de Joventut de Barcelona, i que la desenvolupa el Departament de Projectes Socials (Fundació Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull).

Més enllà de conèixer i analitzar quina és la realitat de la participació juvenil en els centres de secundària de Catalunya, la recerca inclou eines de participació directa que pretenen mobilitzar la comunitat educativa i tots els seus agents, essent, alho-

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ra, subjectes i objectes d’aquesta reflexió.

Per aquesta raó, més enllà dels resultats descriptius que la recerca pot aportar, és necessari que tots els agents implicats puguin avançar en la implantació de les propostes de millora, per tal que la dinamització provocada al territori i en els diferents agents (centres, joves, pares i mares i entitats) no quedi sense resposta, perquè seria, justament, contradictori i contraproduent amb el mateix objecte d’estudi, que és la participació.

Per a més informació, podeu consultar la web del projecte: http://www10.gencat.net/ drep/AppJava/cat/participacio/ oberts/participacio_juvenil.jsp Àngels Piédrola Directora de la recerca – Projectes Socials (FPT-URL) Exvicepresidenta del CNJC

El segle XXI està marcat per un fet mundial anomenat globalització. Però aquesta globalització és de mercaderies i no pas de drets humans.

L

a situació econòmica i política dels països del Sud, la unipolarització de la riquesa en Occident, les polítiques impositores de les institucions financeres internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç…) i l’actitud negativa de les multinacionals, justifiquen malauradament aquests desplaçaments d’àmbit planetari coneguts com a moviments migratoris.

poder votar a Espanya i viceversa els ciutadans espanyols que resideixen en aquests països.

Aquest estiu hem viscut un bombardeig de notícies sobre el fet que alguns vulguin escollir unes condicions de vida dignes, i que això estigui tractat com un problema. Entenem que el comportament dels mitjans de comunicació ha sigut d’adhesió total a la voluntat política del govern espanyol i de la Unió Europea.

I si valorem la representativitat d’aquests països sobre el nombre total de nouvinguts a Espanya, ens adonem que és una minoria absoluta.

“Les actuacions diplomàtiques que han portat a terme la ratificació de convenis de repatriació a canvi de diners no són pas la solució per al desenvolupament dels països del Sud”

Amb tot això, volem expressar la nostra indignació per com es tracta la immigració. Per tant,

fem sentir la nostra veu i denunciem: • Els mitjans de comunicació per la seva falta d’autonomia i la poca ètica professional.

•E ls governs del Sud i del Nord, per la seva hipocresia, perquè en lloc de plantejarse veritables polítiques per al desenvolupament dels països empobrits, pacten convenis mafiosos i corruptius.

•L a politització del dret a vot: no volem discursos falsos i enganyosos i molt menys discursos racistes i xenòfobs. La participació democràtica dels nouvinguts és l’única condició per assolir una plena ciutadania, i això s’ha d’abordar

amb racionalisme i valentia des dels principis de l’Estat de dret.

Per acabar, demanem a la ciutadania sencera que tingui prou maduresa per no caure en les temptacions dels polítics i que no s’utilitzi la immigració per a fins electorals.

DRETS HUMANS I COHESIÓ SOCIAL

Immigració i política

Si actuem d’aquesta manera, com a ciutadans i ciutadanes lliures, garantirem ipso facto la construcció d’una societat cohesionada i basada en el respecte dels drets humans fonamentals i bàsics.

Soco Mbuy i Ousmane Mballo Secretaris de Drets humans i cohesió social del CNJC soco.mbuy@cnjc.cat osumane.mballo@cnjc.cat

“Aquest estiu hem viscut un bombardeig de notícies sobre el fet que alguns vulguin escollir unes condicions de vida dignes, i que això estigui tractat com un problema” Les actuacions diplomàtiques que han portat a terme la ratificació de convenis de repatriació a canvi de diners no són pas la solució per al desenvolupament dels països del Sud. Aquest estiu també s’ha abordat el dret a vot dels nouvinguts, però de la manera més partidista. No s’ha explicat gaire bé a la ciutadania el nou projecte de llei. Si s’aprova i després es ratifica en els països concertats (Argentina, Colòmbia, Xile…) donaria l’oportunitat als ciutadans i ciutadanes nouvinguts de

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

25

XARXES INTERNACIONALS

Som diferents, som iguals L’any 1995 –cinquanta anys després del final de la Segona Guerra Mundial– el Consell d’Europa va dur a terme una campanya anomenada “Som diferents, som iguals” per tal de reforçar la lluita contra el racisme, l’antisemitisme, la xenofòbia i la intolerància. Ara més que mai, la lluita –deu anys després– segueix endavant. És per això que des del mes de juny de 2006 fins al mes de setembre de 2007, el Consell d’Europa està duent a terme una nova campanya per la diversitat, els drets humans i la participació, basada en el mateix eslògan i utilitzant la mateixa imatge.

A

questa campanya s’està duent a terme amb el partenariat de la Comissió Europea i Youth Forum Jeunesse (YFJ), i compta amb la participació dels estats membres del Consell d’Europa. En el terreny organitzatiu, la feina és desenvolupada per un grup europeu de seguiment, els comitès nacionals preparatoris i una oficina tècnica (Secretariat).

26

L’eslògan es refereix al fet que la gent de tot el món és diferent en molts sentits, però tot i les diferències tothom ha de tenir els mateixos drets. Malauradament, la discriminació i el no-respecte pels drets més bàsics encara és present en moltes regions d’Eu-

“La gent de tot el món és diferent en molts sentits, però tot i les diferències tothom ha de tenir els mateixos drets” ropa on la gent pot ser marginada pel simple fet que el seu color de pell és més fosc, per fer un petó en públic a algú del mateix sexe o per tenir problemes de mobilitat.

Per això, els tres eixos bàsics de la campanya són: diversitat, drets humans i participació, i durant la campanya s’estan duent a terme activitats en l’àmbit local, nacional i internacional.

Les activitats principals de la campanya són: esdeveniments de llançament, trobades temàtiques (simposis), cursos de formació, seminaris de recerca, festivals

culturals i esportius i esdeveniments de tancament.

L’eina principal de comunicació de la campanya és la seva pàgina web: http://alldifferentallequal.info/, que és informativa i interactiva i on totes les entitats que vulguin organitzar esdeveniments en el marc de la campanya poden informar-se.

Get Visable A banda d’aquesta campanya del Consell d’Europa, una de les campanyes més importants que està duent a terme actualment el Youth Forum Jeunesse (YFJ – Fòrum Europeu de la Joventut) és l’anomenada Get Visable, que té com a objectiu principal millorar la mobilitat del jovent, sobretot per les dificultats que té a l’hora d’obtenir visats. El lliure moviment d’individus és un principi fonamental de la Unió Europea i, així, aquelles perso-

nes que viuen en països inclosos dins l’àrea Shengen no tenen cap problema per moure’s lliurement. Però, en canvi, la resta

“Una de les campanyes més importants que està duent a terme actualment el Youth Forum Jeunesse (YFJ – Fòrum Europeu de la Joventut) és l’anomenada Get Visable, que té com a objectiu principal millorar la mobilitat del jovent, sobretot per les dificultats que té a l’hora d’obtenir visats” de gent es troba, cada cop més, amb més obstacles que, a més a més, difereixen en cada regió o país. El YFJ i les seves entitats

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

membres tenen dificultats per assegurar que els participants de tot Europa puguin prendre part en els seus esdeveniments. Moltes vegades els visats arriben tard (si arriben) i en el cas de tenir una resposta positiva a temps, costa molt de temps, diners i esforç. El més preocupant de tot és que cada cop són més freqüents les violacions dels drets humans vinculats als procediments per obtenir visats. Tot això, a més, entra en contradicció directa amb els principis que promou la campanya abans mencionada, “Som diferents, som iguals”.

S’ha de destacar que aquest problema amb la mobilitat dels joves es dóna tant entre països europeus com, sobretot, amb els joves dels països del Sud. Aquest cas, el CNJC l’ha viscut molt de prop a través de la denegació de visats a joves del Marroc, Algèria i Tunis, seleccionats per participar al Curs de Formació en Drets Humans que organitza cada any el CNJC. És per tot això que el YFJ ha engegat aquesta campanya, la principal eina de la qual és la pàgina web http://www.getvisable.org, que conté informació sobre la necessitat i la importància de la mobilitat dels i les joves, així com documents legals i raons polítiques per les quals la mobilitat pot ser possible. Així mateix, hi ha una secció on la gent pot posar les seves millors i pitjors experiències i compartir-les amb tothom, i una altra amb activitats de sensibilització i de pressió política.

Sara Molins Cap de Relacions internacionals del CNJC international@cnjc.cat

Amb el lema “10 years young together”, el Youth Forum Jeunesse (YFJ) celebra que les organitzacions internacionals juvenils i els consells nacionals de joventut d’Europa caminen plegats. El vicepresident del CNJC, Jaume Soler, i el secretari de Xarxes internacionals del CNJC Ramon Serra van assistir a l’aniversari del Fòrum Europeu de la Joventut, celebrat l’1 de setembre a Brussel·les. El CNJC no hi podia faltar, i és que som membres fundadors del Youth Forum. A Catalunya vam tornar amb les mans plenes: una falguera amb un test que deia “Always growing”.

XARXES INTERNACIONALS

10 years young together

E

l Fòrum Europeu de la Joventut es va fundar fa 10 anys, fruit de la unió de les tres plataformes juvenils de joventut existents llavors a Europa: el Fòrum de la Joventut de la UE, el Comitè Europeu de Consells Nacionals de la Joventut (del qual el CNJC ja era membre) i la Coordinadora Europea d’Organitzacions Internacionals Juvenils. Avui ja fa 10 anys que les tres plataformes es van fondre en una per defensar plegades els interessos de la gent jove del continent.

Generació rere generació La història del Youth Forum és llarga i fructífera gràcies a l’entusiasme i la feina de milers de persones durant aquests anys. Avui, el Fòrum Europeu de la Joventut celebra que el projecte en el qual tanta gent ha cregut està creixent sense parar, generació rere generació.

Qui el forma?

El Youth Forum està format per més de 90 organitzacions juvenils internacionals i consells nacionals de joventut que agrupen al voltant de 10 milions de joves europeus. Gràcies al YFJ, les nostres entitats tenen representació a les institucions internacionals, principalment a la UE, el Consell d’Europa i les Nacions Unides.

Com funciona?

Com qualsevol entitat juvenil: representació, democràcia interna, independència i transparència són paraules que marquen el funcionament del Fòrum Europeu de la Joventut. La seva missió és la participació activa de la gent jove a Europa, i millorar les condicions de vida del col·lectiu jove com a ciutadans europeus arreu del món.

Què treballa?

Les àrees de treball del YFJ són: educació, polítiques de joventut europees, treball i inclusió social, drets humans i equitat, desenvolupament sostenible, salut, formació, mobilitat, cooperació i desenvolupament de polítiques nacionals de joventut.

Llarga vida al YFJ! En un moment en què la tendència és que Europa creixi en competències, un Fòrum Europeu de la Joventut fort ens pot permetre influir més en les polítiques que ens afectin i tenir més incidència en la millora de les nostres condicions de vida.

Per tot això, desitgem llarga vida al YFJ! Felicitats al buró i a l’oficina tècnica per la bona tasca que estan fent, i que per molts anys que puguem continuar junts per fer una Europa més jove, més forta, més justa i més participativa.

Debat Juvenil

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

27

XARXES INTERNACIONALS

Subcomissió mixta amb Itàlia Si algú et pregunta sobre Itàlia i no hi has estat mai, segurament passaran pel teu cap coses com Ciao!

Arrivederci! Bella! Pizza!… o si vols pots pensar en coses més universals com Michelangelo, Leonardo da Vinci… Moltes són les paraules, coses i fets històrics amb què podem associar Itàlia, però a partir d’ara també haurem de començar a associar-la al Forum Nazionale dei Giovani, sens dubte.

P

er tercer any consecutiu, s’ha realitzat una nova edició de la subcomissió mixta entre el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Forum Nazionale dei Giovani italià. La voluntat d’aquestes trobades és permetre l’intercanvi d’experiències i d’impressions entre els dos consells, així com també entre les diferents entitats dels respectius països.

28

plena campanya “URG!” (‘urgeix recanvi generacional’), que es basa a reivindicar un paper més actiu i més presència de la joventut en la política italiana, en el món de la cultura i en el món del treball. També, estan desenvolupant la campanya de “Tutti diversi, tutti uguali”, la versió italiana de la campanya

D’altra banda, cal destacar també la trobada amb Francesco Spano, adjunt del ministre i responsable de Joventut al Ministeri de Polítiques de Joventut i Esports, que va escoltar molt atentament l’experiència del nostre consell i la llarga tradició del moviment associatiu juvenil català. Amb el canvi de govern

Si l’any passat va ser el CNJC qui va rebre els nostres companys i companyes italians, en l’edició d’enguany era el FNG a qui corresponia fer d’amfitrió. Així doncs, una nodrida delegació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es va traslladar el passat 11 d’octubre a Roma per tal de poder compartir i veure una mostra del moviment associatiu juvenil italià i conèixer la realitat dels i les joves italians.

La delegació estava composta per membres d’AIESEC, CJC, Esplac, JOC, JEF i Joves Cambres.

Durant la trobada, que va durar 4 dies, vam poder establir relacions amb diferents associacions, així com conèixer la realitat del Forum Nazionale dei Giovani, ja que, de fet, el FNG és un consell molt molt jove, només fa tres anys que existeix, però ja compta amb un bon grapat d’entitats membres, un total de 62, i van en camí d’anar creixent en un futur molt pròxim.

Per la seva part, els membres del secretariat del FNG ens van explicar que les seves tasques principals se situen actualment al voltant del reconeixement institucional del fòrum italià.

Per altra banda, el FNG està en

la nostra realitat catalana. Així doncs, durant l’estada, vam poder assistir a un dels importants debats en què la societat italiana està immersa actualment: quin

“Els membres del secretariat del FNG ens van explicar que les seves tasques principals se situen actualment al voltant del reconeixement institucional del fòrum italià” és el paper dels catòlics en la política?, dit d’una altra manera, com se situen?, si és que s’han de situar en algun lloc.

“Una nodrida delegació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya es va traslladar el passat 11 d’octubre a Roma per tal de poder compartir i veure una mostra del moviment associatiu juvenil italià i conèixer la realitat dels i les joves italians” “All equal, all different” que ha impulsant el Consell d’Europa.

Vam realitzar dues visites institucionals, d’una banda vam visitar el Consiglio del Municipi de Roma, on vam poder viure en directe la política italiana, que podríem definir com a molt… italiana, en tota l’amplitud de la paraula.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

a Itàlia, s’ha fomentat la creació del nou Ministeri de Polítiques de Joventut, que haurà de ser un bon aliat per al Forum Nazionale dei Giovani, sens dubte.

Una cosa que sobta, i que vam poder veure, és la importància que té la religió en la vida pública italiana, i és que allà les coses són força diferents de

Pel que fa al nostre particular tour associatiu, vam passar per tot l’espectre colorista de l’associacionisme, vam conèixer l’ArciRagazzi, els joves de la Margherita, JEF Roma, Legambiente, Forza Italia, Giovanni Europei i així com una mostra de l’associacionisme juvenil vinculat al món de la religió, com per exemple el Moviment dels Estudiants Catòlics o, en un altre sentit, ACLI (Associació Cristiana de Treballadors Italians).

En definitiva, ha estat una experiència de quatre dies molt intensos que ens han permès fernos una idea de què està passant a Itàlia i, també, una bona oportunitat per donar a conèixer la realitat dels i les joves catalans.

Gerard Baró Secretari de Xarxes internacionals del CNJC gerard.baro@cnjc.cat

COOPERACIÓ

El premi del Concurs 1% del CNJC se’n va al Senegal El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ha atorgat enguany l’1% del pressupost (5.029,19 euros) a un projecte al Senegal d’Escoltes Catalans.

Ngoumsane, treball de gènere entre Escoltes de Senegal i Escoltes Catalans, és el guanyador del setè concurs de cooperació del CNJC. El Concurs 1% promou l’autogestió de la societat civil en els països en vies de desenvolupament, perquè el procés de desenvolupament sigui intern i no imposat. Els projectes premiats en cada edició del concurs creen les condicions necessàries per a l’augment del capital social. Són projectes que fomenten l’organització col·lectiva, la participació i la capacitació per al treball comunitari i en xarxa, sempre des de les necessitats i oportunitats que requereixi el context. Els guanyadors del concurs d’aquest any 2006 expliquen a continuació l’experiència de cooperació amb el Senegal.

Soco Mbuy i Marc Bret Secretària i secretari de Cooperació del CNJC soco.mbuy@cnjc.cat / marc.bret@cnjc.cat

E

l passat mes d’agost, el grup de motivats i motivades d’Escoltes Catalans format per quinze caps de diferents agrupaments (A. E. Jaume I del Coll, A. E. Pere Rosselló, A. E. Wé Ziza, A. E. Espluga Viva, A. E. Ramon Llull, A. E. Jaume Vicens Vives i A. E. El Pi de les Corts) i la coordinadora de l’àrea de Cooperació, Sílvia Ayala, es van embarcar en l’aventura internacional dels projectes de cooperació rumb al Senegal.

29

Ngoumsane: formació de futur per al desenvolupament comunitari El projecte, de gairebé un mes de durada, ha consistit en la construcció d’una sala polivalent del centre de formació de Ngoumsane, poble de la regió de Thiès, conjuntament amb dinou joves dels Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal (EEDS). Aquest centre acull unes 500 dones de tres poblats de Thiès, les quals participen en les diverses activitats de formació que preparen les monitores i els voluntaris d’EEDS i de Jeunesse et Développement (JED), l’ONG que s’ocupa de la part tècnica dels projectes dels EEDS. A les zones rurals del Senegal, els infants, sobretot les nenes, han d’abandonar l’escola per poder fer un cop de mà a casa, ja sigui alliberant

la mare de tasques domèstiques o treballant per augmentar els ingressos familiars. Aquesta segona opció, però, resulta difícil si no es té cap tipus de formació i les i els que decideixen marxar a la ciutat en busca de feina tornen a casa amb les mans buides o es veuen obligats a conviure amb la pobresa del carrer. El centre de Ngoumsane, doncs, ofereix l’accés a una formació de futur: perruqueria, costura, cuina i pròximament mecànica i informàtica són les principals activitats que s’ofereixen. Per altra banda, aquest centre resulta de vital importància per a la comunitat, ja que acull l’únic dispensari mèdic de la zona.

Moltes de les dones que s’han format al centre de Ngoumsane han tingut l’oportunitat d’obrir un negoci propi, millorar econòmicament i poder portar els fills a l’escola. Cal recordar que més del 90% de la població senegalesa és musulmana i la majoria practiquen la poligàmia (fet més comú en les zones rurals) i que, per tant, és necessari més d’un sou per poder escolaritzar tots els

fills i filles. A més, aquest pas cap a l’emancipació de les dones va lligat al desenvolupament comunitari: són elles qui fan que augmenti l’activitat econòmica local amb la seva empenta.

Aquest és un dels molts projectes ideats i duts a terme per EEDS i JED, actors que juguen un paper molt important en el desenvolupament comunitari del Senegal.

Pedagogia en acció: el programa de sensibilització El projecte, però, no va consistir tan sols en la construcció de la sala. A part de posar totxos, fer ciment, cavar fosses sèptiques, fer bíceps quan tocava anar a buscar aigua al pou i tapar forats (tot això sota el calorós sol d’Àfrica), les tardes es van dedicar a fer dinàmiques, activitats i xerrades sobre sida i malalties venèries, sexualitat, drogues, malària i migracions.

El grup de catalans va preparar algunes activitats per poder treballar aquests temes i conèixer el punt de vista dels i les joves senegalesos sobre tot allò que els

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

COOPERACIÓ 30

podria interessar. Aquestes activitats entraven dins el programa de sensibilització que els Motivats van definir abans de marxar al Senegal amb l’objectiu d’extreure el màxim profit del viatge per després poder donar a conèixer la realitat senegalesa als infants i joves dels agrupaments.

Els projectes de cooperació d’Escoltes Catalans s’estructuren en 3 fases: formació, acció en el terreny i sensibilització. La formació va traduir-se en 3 jornades. La primera per conscienciarse de la situació actual del món i veure quines vies d’actuació existeixen per millorar l’entorn, la segona sobre l’Àfrica i el Senegal i l’última sobre gènere i desenvolupament, eix sobre el qual gira el programa de sensibilització de l’equip.

El dia a dia en un camp de cooperació: la interculturalitat La convivència 24 hores al dia durant un mes amb els senegalesos va permetre conèixer-los més profundament i xerrar de tots els temes, fins i tot la situació de la dona al Senegal, tot i les dificultats idiomàtiques que es van acabar resolent a mesura que passaven els dies. Durant les tres primeres setmanes en què es feia l’obra (el chantier!) l’organització consistia en petits grups de catalans i senegalesos barrejats per fer serveis: camp, aigua, plats i cuina.

El dia que tocava cuina (o dit d’una altra manera: “pelar cebes”)

no podien estar a l’obra i aprofitaven per conèixer més a fons les dues cultures. A més, també es va dedicar un dia sencer a conèixer la cultura senegalesa i un altre dia per a la cultura catalana, i cal dir que, tot i que no es van poder acompanyar les mongetes amb unes bones botifarres, els senegalesos es van mostrar molt interessats per la identitat catalana, la truita de patates, les sardanes, la política i els castellers. Un cop els catalans ja van conèixer el caràcter senegalès, tocava veure l’entorn i l’última setmana els senegalesos els van portar a descobrir el país.

Tota l’organització i la programació de les activitats al llarg del mes es va decidir entre l’equip coordinador senegalès i el català.

La confiança i la bona entesa que ja va haver-hi des d’un inici va permetre solucionar de bon principi els possibles conflictes culturals que podien sorgir i va permetre que no hi hagués cap problema entre els participants. Es va crear un ambient molt positiu i una complicitat entre catalans i senegalesos. Això es va notar, sobretot, el dia en què uns quants catalans i catalanes (la majoria) i algun senegalès i senegalesa van caure malalts i tot el campament se’n va ressentir bastant.

Els ànims van decaure un parell de dies en què els participants no estaven al 100%, però així que es van recuperar, tothom va carregar piles i el camp va funcionar amb més ganes que mai.

Si les piles estaven carregades o no es notava als trajectes en furgoneta on els djembés no paraven de sonar i els culs s’aixecaven de les cadires per no parar de ballar tot i no tenir gaire espai. Es va poder comprovar, però, que normalment els senegalesos tenien més energia que els catalans, ja que més d’un es va adormir amb 3 djembés tocant al seu costat, del cansament que

portava a sobre. I és que, a part de l’obra, la calor i els viatges amunt i avall, quan s’arribava a terra ferma i es podia descansar, sortien nens i nenes de sota les pedres i els catalans, enyorats potser del cau, no paraven de ballar, córrer i jugar amb ells.

L’endemà del retorn El futur del projecte encara està per definir, però la voluntat de continuïtat es pot respirar tant per la banda senegalesa com per la catalana. De moment, a Catalunya, es començarà a dur a terme el programa de sensibilització i s’estan programant activitats, exposicions, vídeos i xerrades. Es pretén que la sensibilització arribi a tots els i les membres d’Escoltes Catalans i a totes les associacions juvenils de Catalunya. Atès que aquest projecte ha guanyat el premi de cooperació del CNJC, volem aprofitar aquest espai per fer arribar la sensibilització a totes les seves entitats membres.

D’on prové la relació entre EC i EEDS? Les relacions bilaterals d’Escoltes Catalans i els Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal es van intensificar gràcies a la pertinença d’ambdues entitats a la COFRASL (Coopération Francophone des Associations Scouts Laïques), la xarxa que agrupa les diferents associacions d’escoltisme laic i francòfon. Malgrat que la nostra associació no és francòfona, va entrar dins la xarxa perquè n’és membre fundadora i per vincles històrics amb associacions africanes laiques.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

És en aquest marc que Escoltes Catalans té relacions multilaterals amb les associacions laiques africanes i és d’aquestes assemblees, simposis i reunions d’on sorgeixen els projectes de cooperació, els seminaris de formació en educació per al desenvolupament, els documents de cooperació, etc.

En aquest sentit, els escoltes senegalesos (EEDS) van proposar un primer projecte concret de cooperació a Escoltes Catalans l’any 1990, en el qual un grup de joves de cadascuna de les entitats va participar en la construcció d’una infraestructura sanitària de base a la comunitat de Niakhar, per pal·liar les epidèmies cícliques de còlera.

En ocasió de la darrera assemblea de la COFRASL que tingué lloc a Porto Novo (Benín), EEDS va fer una proposta a Escoltes Catalans de dur a terme novament un projecte de cooperació conjuntament. Així és com va començar aquest projecte a Ngoumsane.

Mostra de la continuïtat de la relació i la bona entesa de les dues associacions, un grup dels i les Amescoltes (la Xarxa de Suport a Escoltes Catalans), que fa quinze anys van participar en el primer projecte EC–EEDS, ha realitzat enguany la celebració dels quinze anys de cooperació conjunta al Senegal. Els motivats i motivades han participat també de la celebració.

Aquests actes de celebració, a més de l’execució del projecte a Ngoumsane, signifiquen un pas més cap al partenariat a llarg termini entre ambdues associacions escoltes.

Escoltes Catalans

Acció Escolta de Catalunya llança el projecte “Eradica la violència social!” en el marc de la iniciativa internacional Regals per la Pau i les celebracions mundials del centenari de l’escoltisme.

L’

1 d’agost de 2007 es complirà un segle dels primers campaments d’estiu amb què l’escoltisme va començar a caminar. Aquell experiment d’educació en el lleure que l’anglès Robert Baden-Powell va oferir durant 10 dies en plena natura a 20 joves és avui un moviment mundial d’associacions escoltes que s’ha estès fins aplegar prop de 28 milions d’escoltes i s’ha desenvolupat fins arribar a les portes d’iniciar el seu segon segle de vida.

Acció Escolta de Catalunya vol sumar-se a aquest torrent internacional d’iniciatives construïdes des de les diverses associacions d’escoltisme de tot el món amb el projecte “Eradica la violència social!”, que convertirà els nostres castors, llops, raiers, pioners i ròvers en veritables missatgers del canvi de diverses

situacions i relacions que amenacen la pau quotidiana, pròxima i tangible del jovent i la infància en mitjans diversos (a l’escola, a casa, en les seves relacions afectives, respecte de la seva condició sexual…), fent, doncs, una contribució necessària i actuant de manera compromesa envers les circumstàncies properes.

“Eradica la violència social!” consisteix que els diferents grups d’infants i joves aprenguin a detectar diverses relacions abusives que es poden donar en la seva re-

En un any ple de celebracions sota el fil conductor del lema “2007: un món, una promesa”, els escoltes de tot el món participaran en actes i trobades, en campaments d’estiu internacionals i multitudinaris o en festes i cercaviles als seus pobles i barris. Però el més important és que s’aprofita l’ocasió per posar en marxa un programa d’abast planetari ple d’iniciatives infantils i juvenils destinades a la implicació amb l’entorn i amb el qual els escoltes “bufarem les espelmes” del nostre aniversari en clau de compromís i transformació social: el projecte Gifts for Peace.

Aquests “regals per la pau” volen ser una xarxa de projectes que d’alguna manera ajudin a millorar la pau i la convivència a la vegada per tot el món i a les comunitats locals, en qualsevol dels 3 eixos que formen el projecte: la resolució pacífica de conflictes, l’eliminació de prejudicis o el foment de la solidaritat. Projectes que han de centrar-se en la participació d’infants i joves que, com a veritables actors de la seva societat, contribueixin a transformar situacions problemàtiques reals del seu entorn.

alitat tot usant una sèrie de quatre videojocs editats des de l’associació, videojocs que parlen de com aportar maneres pacífiques de resoldre conflictes relacionats amb la violència domèstica, masclista, entre iguals o homòfoba.

Així doncs, els diferents “caus” es converteixen en els fòrums on sensibilitzar-se i debatre aquestes problemàtiques amb l’ajuda d’eines innovadores, i des d’on sorgeixen iniciatives posteriors que van des de presentar els videojocs a casa o als centres d’educació formal per part dels mateixos joves –estenent així el missatge i el debat que ofereixen els jocs–, o el contacte amb altres associacions que han col·laborat d’alguna manera en l’edició dels CD –recurs que ofereixen els mateixos videojocs– per a treballar més a fons la temàtica que més preocupi a cada agrupament o per proposar-hi accions conjuntes.

Precisament, amb aquesta voluntat d’estendre xarxes de treball per a l’eradicació d’aquests diferents tipus de violència social, la iniciativa ha comptat amb múltiples col·laboracions –des de la resta d’entitats del Moviment Laic i Progressista al qual Acció Escolta pertany, passant per institucions públiques i privades, ajuntaments, Generalitat, etc.– i pretén fer arribar la sèrie de videojocs al major nombre d’usuaris i entitats.

“Acció Escolta de Catalunya vol sumar-se a aquest torrent internacional d’iniciatives construïdes des de les diverses associacions d’escoltisme de tot el món amb el projecte ‘Eradica la violència social!’, que convertirà els nostres castors, llops, raiers, pioners i ròvers en veritables missatgers del canvi de diverses situacions i relacions que amenacen la pau quotidiana, pròxima i tangible del jovent i la infància en mitjans diversos (a l’escola, a casa, en les seves relacions afectives, respecte de la seva condició sexual…), fent, doncs, una contribució necessària i actuant de manera compromesa envers les circumstàncies properes”

ENTITATS

Regals per la pau: la celebració compromesa del centenari d’un moviment juvenil planetari

L’any del centenari de l’escoltisme es presenta, doncs, com una nova oportunitat per posar-se “en acció per un món millor” des del protagonisme de l’associacionisme educatiu escolta i els seus infants i joves. Una manera de celebrar l’aniversari i seguir fomentant un esperit de compromís i transformació social. Endavant i acció!

Miquel López Andrés Vicepresident d’Acció Escolta de Catalunya

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

31

ENTITATS

Clic, al costat dels joves fotoperiodistes

D

es de la Secretaria General de Joventut i des de Diomira intentem impulsar el treball dels joves fotoperiodistes catalans a través del certamen Clic, que organitzem des de fa ja sis anys. El Clic és un concurs de fotoperiodisme jove on se seleccionen al voltant de 10 autors, d’entre 18 i 30 anys, als quals se’ls brinda l’oportunitat

32 32

de donar a conèixer el seu treball en el millor aparador del sector, com és l’escenari del prestigiós festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’image, que se celebra cada mes de setembre a Perpinyà. La Mostra de Fotoperiodisme Jove Clic s’inscriu en el certamen Visa–Off, organitzat per l’associació Les Vitrines de Perpinyà, en col·laboració amb la Cambra de Comerç i Indústria (CCI), la Cambra d’Oficis i d’Artesania, l’Ajuntament de Perpinyà i la Casa de la Generalitat de Perpinyà. Visa–Off ofereix als fotoperiodistes que estan començant la possibilitat d’exposar els seus treballs al costat dels grans professionals, tot i que en espais diferents. La qüestió és que Perpinyà es converteix durant uns dies en punt de trobada d’agències, productors, editors, fotoperiodistes i tot tipus de professionals relacionats amb el fotoperiodisme de tot el món. És un moment idoni perquè incipients fotògrafs facin contacte amb les grans agències.

Enguany, a l’edició 2006 de Clic, el jurat va triar els treballs fotogràfics de Mariona Agulló, José Coello, Enric Coromina, Jordi Farrés, Anna Ferraz, Albert Llimós, Juan Salcedo, Sergio Sánchez i Núria To-

Qualsevol professió, quan comences, és difícil. Si la teva vocació hi coincideix, li poses moltes ganes i il·lusió. Però per poder anar obrint-te camí, amb això no n’hi ha prou. Ser jove i amb poca experiència tampoc ajuda gaire. El fotoperiodisme és una d’aquelles professions que t’ha d’agradar per dedicar-t’hi, però, a més, calen moltes hores i constància fins que aconsegueixes que el teu treball convenci i et doni per viure. tusaus. Les seves fotografies s’exposen a la Casa de la Generalitat de Perpinyà fins al 30 de setembre. La inauguració es va fer el 6 de setembre, amb l’assistència del conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Nadal; el secretari general de Joventut, Olivié Bayon; el director de la Casa de Perpinyà,

d’anar-te’n molt lluny, on és la notícia. Països en conflicte, zones catastròfiques, protestes socials, esdeveniments polítics… Per arribar-hi calen permisos, contactes, bitllets d’avió, una habitació per dormir, pel·lícula, etc. Tota una sèrie de despeses que el o la fotoperiodista ha d’avançar, i no sempre pot. És per això que amb

“La professió de fotoperiodista requereix molta dedicació, i la feina no és només enquadrar i fer clic amb la càmera. Si vols aconseguir un bon fotoreportatge, sovint has d’anar molt lluny, on és la notícia: països en conflicte, zones catastròfiques, protestes socials, esdeveniments polítics… i per arribar-hi calen permisos, contactes, bitllets d’avió, una habitació per dormir, pel·lícula, etc., tota una sèrie de despeses que el o la fotoperiodista ha d’avançar, i no sempre pot. És per això que amb les beques Clic volem contribuir també a finançar el projecte fotoperiodístic de dos fotògrafs, amb dues beques de 3.000 cadascuna” Jordi Fernández-Cuadrench; l’alcalde de Perpinyà, Jean Paul Alduy, i el president de Diomira, Josep M. Villena. També hi eren presents els autors, als quals es va lliurar un diploma. I com a novetat, es va atorgar per primer cop un premi de 600 € al millor fotoreportatge de la Mostra, que va recaure sobre Jordi Farrés per la col·lecció La tieta.

Però el certamen Clic és també una convocatòria de beques de fotoperiodisme. Com dèiem al començament, la professió de fotoperiodista requereix molta dedicació, i la feina no és només enquadrar i fer clic amb la càmera. Si vols aconseguir un bon fotoreportatge, sovint has

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

les beques Clic volem contribuir també a finançar el projecte fotoperiodístic de dos fotògrafs, amb dues beques de 3.000 € cadascuna. En l’edició de 2005 es van atorgar a Mikel Aristregi, amb el reportatge Catalasians, i a Anna González, amb el reportatge Txernòbil, 20 anys després. Els reportatges es van realitzar durant l’últim trimestre de 2005 i el primer trimestre de 2006. Per tal de donar a conèixer aquests treballs, enguany s’han editat dos catàlegs i dos audiovisuals que recullen els dos reportatges que s’han fet gràcies a les beques, i es van presentar durant la inauguració del Clic 2006 a Perpinyà.

Diomira

ENTITATS

Al teu institut digues la teva Aquest curs toca renovar els consells escolars de centre, després de la recuperació del seu poder decisori

U

n any més, els centres de secundària estan immersos en el procés electoral que els portarà a renovar el 50% dels representants al Consell Escolar. Aquesta renovació ve marcada per la recuperació de la democràcia als consells escolars, que després de l’aprovació de la Llei orgànica d’educació (LOE) tornen a ser el màxim òrgan de govern dels centres.

Amb l’aprovació de la Llei de qualitat, els consells escolars van deixar de ser l’òrgan de govern per ser només un òrgan de participació, llavors els i les estudiants vàrem demostrar la nostra

i dels i les estudiants en particular, que som sempre el sector oblidat i més perjudicat en qualsevol conflicte als centres.

Tot i la redemocratització dels consells escolars de centre, encara no han acabat les injustícies ni les desigualtats, ja que els i les estudiants dels primers dos cursos de secundària no tenen dret a participar en l’elecció ni en el cessament de la direcció del centre. Considerem inadmissible que una persona que pot ser escollida representant de la resta d’alumnes no tingui dret a exercir totalment les seves funcions. Per això volem aprofitar

“Després de molta lluita, hem aconseguit tornar a democratitzar tots els centres de secundària (per sort, i gràcies a la bona voluntat d’alguns directors i directores, molts centres van continuar considerant el Consell Escolar com a òrgan de govern), sense que ningú no pugui obviar els posicionaments i propostes dels membres de la comunitat educativa en general, i dels i les estudiants en particular, que som sempre el sector oblidat i més perjudicat en qualsevol conflicte als centres”

implicació amb els centres de secundària i vàrem participar activament a les últimes eleccions, per tal de demostrar la nostra capacitat de participació en la gestió del centre. Després de molta lluita, hem aconseguit tornar a democratitzar tots els centres de secundària (per sort, i gràcies a la bona voluntat d’alguns directors i directores, molts centres van continuar considerant el Consell Escolar com a òrgan de govern), sense que ningú no pugui obviar els posicionaments i propostes dels membres de la comunitat educativa en general,

l’avinentesa per reclamar, des de la revista de la plataforma de les entitats juvenils de Catalunya, la desaparició de qualsevol desigualtat als centres de secundària, ja sigui per motius religiosos, de sexualitat, però també i sobretot d’edat, ja que són els i les estudiants de primer i segon curs de secundària els que més desigualtats pateixen.

Des de l’AJEC realitzem la nostra tasca de foment de la participació de manera molt activa durant aquest període electoral, ja que considerem fonamental

33

que els i les estudiants estiguin ben representats al màxim òrgan de govern del centre. És imprescindible que l’alumnat conegui els seus drets i els mecanismes de participació que tenen a l’abast.

estudiants podrem aconseguir fer desaparèixer totes les injustícies als nostres centres d’estudi.

Per això, des de l’AJEC volem fer un crit a tots els i les es-

“Volem aprofitar l’avinentesa per reclamar la desaparició de qualsevol desigualtat als centres de secundària, ja sigui per motius religiosos, de sexualitat, però també i sobretot d’edat, ja que són els i les estudiants de primer i segon curs de secundària els que més desigualtats pateixen” Des de la figura del delegat o delegada de classe (en el fons el representant del grup classe i el responsable que qualsevol proposta o reivindicació pugui arribar a la seva resolució) fins als representants dels alumnes al Consell Escolar, passant per l’Assemblea o junta de delegats i delegades i, com no, l’associació d’alumnes, perquè només amb una bona organització i estructura els i les

tudiants a participar activament en les eleccions als consells escolars, perquè si nosaltres no defensem els nostres drets, no ho farà ningú.

Jordi Ruf Secretari general de l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) jordi@ajec.net / ajec@ajec.net www.ajec.net

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

El frau de la contractació continua augmentant Ara fa uns mesos, des de l’Avalot vam realitzar un primer control de les contractacions que es registren a les OTG del nostre país i vam creure que la denúncia que vam fer havia servit per reduir el frau, però malauradament aquest frau a la contractació segueix augmentant.

E

n aquesta segona tongada, s’han analitzat 2.052 contractes a tot Catalunya, dels quals s’extreuen les següents dades:

34

Amb relació a les modalitats contractuals que s’han trobat, constatem el greu problema de temporalitat que pateix el nostre país, ja que el 87% dels contractes analitzats de manera aleatòria són temporals. També és important constatar que entre els contractes de modalitats temporals predominen els d’obra i servei i els eventuals. Però, en canvi, els contractes en pràctiques i els de formació gairebé mai no es realitzen, quan podrien contribuir a regularitzar relacions laborals existents però ocultes, com en el cas dels becaris o altres joves sense contracte.

Pel que fa als contractes indefinits, val la pena assenyalar que un 27% són conversions de temporal a indefinit, així, es comença a notar l’apartat de control de concatenació de contractes temporals de l’última reforma laboral.

Amb relació als contractes temporals també és interessant conèixer que la durada mitjana és de 4 mesos.

El conveni col·lectiu d’aplicació no s’especifica en un 26,8% dels contractes. En l’anterior el 24%.

Però per l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya el que és més preocupant és el nivell d’irregularitats i de frau que hi ha en aquestes modalitats contractuals.

Considerem injustificable que el 18,6% dels contractes temporals no especifiqui la causalitat i deixi en blanc aquest apartat del contracte (en l’anterior control realitzat fa 6 mesos, en aquest apartat el frau va ser d’un 18%). Aquest fet ens demostra que aquests contractes estan en frau de llei i que hi ha mala fe contractual.

També ens trobem que hi ha contractes que, a la vegada, no assenyalen ni sou ni conveni col· lectiu d’aplicació, aquest fet s’esdevé en un 26,5% dels casos. En l’anterior anàlisi el 18%.

A part d’aquest element, també denunciem les irregularitats i la mala fe informativa dels empresaris en no assenyalar els aspectes legalment necessaris en un contracte, com és el sou:

Això ens demostra la voluntat conscient de part de l’empresariat d’aprofitar la desídia de l’administració en el control jurídic de la contractació i la noció retrògrada que, quan menys informació tingui el personal laboral, millor.

Aquesta realitat obliga a l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya a continuar denunciant:

El salari del treballador o treballadora, en un 77% dels contractes analitzats, no està especificat. En l’anterior control el percentatge va ser d’un 70%.

Tipus de contracte 4% 1% 9%

la legalitat dels contractes, ja que el frau en els darrers mesos ha augmentat.

Per aquest motiu proposem: • L’augment de recursos de l’administració destinats a les OTG, amb la voluntat de tenir personal que es dediqui al control legal de la contractació. De la mateixa manera que s’exigeix rigorositat formal i legal als convenis col·lectius, l’hem de demanar als contractes laborals.

• Que la inspecció de treball es fixi com una de les seves prioritats el seguiment del frau en la contractació.

• L’augment de les sancions a les empreses que registren contractes de treball en frau de llei.

• L a mala fe contractual d’alguns empresaris que realitzen contractes en frau de llei amb plena consciència d’aquest fet.

A la vegada, tornem a fer una crida als treballadors i treballadores perquè revisin els seus contractes laborals amb la voluntat de detectar els fraus de llei que hi puguin haver, ja que si un contracte té frau de llei es pot convertir en un contracte indefinit.

• La desídia per part de l’administració en el control de

Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

Modalitats d’irregularitats en la contractació 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0

13%

35% 38%

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

1585

544

544 333

Aquest és el lema de la Fundació CP’AC i l’objectiu que ens ha motivat al llarg dels darrers 20 anys.

E

ENTITATS

Inverteix en tu mateix! doncs, es podria afirmar que el model que segueix CP’AC no només és necessari per a Catalunya i demostra que l’autoocupació és una alternativa vàlida per combatre el problema.

l s joves sovint ens topem amb dificultats en el moment d’entrar al món laboral. La Fundació CP’AC és conscient d’aquesta Aquest any hem celebrat el nostre 20è aniversari. Per commemoproblemàtica i, des de l’inici de la seva activitat, ha estat lluirar aquest esdeveniment es va realitzar el passat juliol una trobada tant en contra de l’atur amb la potenciació de l’autoocupació. Així amb més de quatre-cents convidats d’entre totes aquelles persones doncs, donem suport al jovent emprenedor en la posada en marxa de que han treballat i estan treballant a CP’AC, entre les quals es va projectes empresarials i afavorim la inserció laboral de persones en comptar amb amics i membres de la junta directiva i socis de la Fundació, on enmig d’un ambient festiu es varen recordar aquests 20 situació d’atur, sobretot d’aquelles que tenen dificultats especials a anys d’autoocupació. Durant tot l’hora d’accedir a un lloc de treaquest temps transcorregut hem ball. Ens fem partícips, des d’un avaluat la viabilitat de més de primer moment, de tots i cada 10.000 plans d’empresa i hem un dels projectes que ens fan “Ens fem partícips, des d’un primer moment, de ajudat a posar en marxa 2.000 arribar i evolucionem conjuntatots i cada un dels projectes que ens fan arribar i noves empreses. ment amb l’emprenedor o emevolucionem conjuntament amb l’emprenedor o prenedora fins a convertir la seva emprenedora fins a convertir la seva idea inicial Seguir avançant per aquest idea inicial en una realitat; així, en una realitat; així, obtenim un pla d’empresa camí és el que ens engresca dia obtenim un pla d’empresa en el qual es plasmaran i s’estructuraen el qual es plasmaran i s’estructuraran totes les a dia, volem continuar comptant amb les idees d’emprenedors i ran totes les idees i il·lusions. idees i il·lusions” emprenedores i amb la seva il· lusió i treball constant per tal de CP’AC va néixer l’any 1986 “Ampliant el seu camp d’acció, també ha promocol·laborar en la creació de noves fruit de les inquietuds d’un congut la creació d’un centre de suport a l’autoocuempreses. El nostre desig és pojunt de joves professionals, i des pació del jovent senegalès a Dakar” der seguir treballant amb la il· d’aleshores la Fundació dedica els seus esforços a millorar, col· lusió del primer dia, perseguint el nostre objectiu i ajudant a crelaborar i participar en diversos ar nous llocs de treball durant 20 projectes, ja siguin projectes peranys més. Moltes gràcies a tots i totes i per molts anys! sonals o projectes dedicats a la promoció econòmica que han resultat cabdals en el desenvolupament econòmic català; entre els quals podem destacar els següents: Pla integral de Roquetes, Barcelona Fundació Privada per a la Activa SAM, Desenvolupament Econòmic Social de l’Ajuntament Promoció de l’Autoocupació de Catalunya de Barcelona, Acció Integral del Raval, Servei de Promoció Econòmica de Sant Adrià de Besòs, Consorci de la Mina, etc.

CP’AC, des dels seus inicis, s’ha dedicat a contribuir en la millora social i econòmica de tot Catalunya. Actualment, disposa de seus pròpies a Barcelona, Terrassa, Girona, Lleida i Tarragona; col·labora amb diferents institucions i administracions locals d’arreu del territori català, amb l’objectiu d’analitzar les diferents problemàtiques ocupacionals i aportar-hi solucions innovadores. Ampliant el seu camp d’acció, també ha promogut la creació d’un centre de suport a l’autoocupació del jovent senegalès a Dakar. Així

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

35

ENTITATS

L’Europa social és possible i necessària? És possible en el si de la Unió Europea definir una política social comunitària que vagi més enllà del mètode obert de coordinació (Open Method of Coordination – OMC) i, per tant, que impulsi amb fets allò que en el domini públic s’anomena “una Europa social”?

A

36

una pregunta tan etèria la nostra resposta és ambigua. En efecte, hem de ser capaços de mantenir un sistema social que, adaptant-se a les demandes de més eficiència i justícia, sigui capaç de donar resposta a una realitat globalitzada i profundament canviant. Però també hem d’advertir que els mites que alguns professen quan es refereixen a l’Europa social no són solament inassumibles des d’un punt de vista pràctic, sinó que són absolutament contraproduents per al desenvolupament de la societat en què vivim.

D’antuvi, seria bo aclarir que el mètode obert de coordinació aporta un conjunt de mecanismes, com ara indicadors, benchmarkings i bones pràctiques, al qual els governs poden acollir-se de forma voluntària amb l’objectiu de millorar les seves polítiques socials.

Prenem l’exemple clàssic de la política d’ocupació, que fou el primer àmbit a Europa al qual es va aplicar l’OMC a partir de l’aprovació del Tractat d’Amsterdam el 1997. El passat mes de

març, el Consell va demanar a la Comissió Europea que posés més atenció en la política laboral, tenint en compte un dels models

flexisegur que permeti avançar en l’estratègia de Lisboa.

La pregunta que plantegem no és tant si el model flexisegur funciona, sinó si el model és aplicable de forma homogènia arreu dels països de la Unió Europea, com a exemple d’una política social comunitària. Defugint les generalitzacions que sovint ens impedeixen una visió àmplia, és

”Hem de ser capaços de mantenir un sistema social que, adaptant-se a les demandes de més eficiència i justícia, sigui capaç de donar resposta a una realitat globalitzada i profundament canviant, però també hem d’advertir que els mites que alguns professen quan es refereixen a l’Europa social no són solament inassumibles des d’un punt de vista pràctic, sinó que són absolutament contraproduents per al desenvolupament de la societat en què vivim” existents a Europa: la “flexiseguretat” (flexicurity model). Aquest és un model impulsat originàriament des de Dinamarca que ha basat el seu èxit en la combinació d’un mercat fortament flexible, amb baixos costos en contractació i acomiadament, i fortes garanties en seguretat social, amb una progressiva i evident reducció de la precarietat laboral.

En aquest sentit, s’espera que al llarg del 2007 la Comissió prepari una comunicació sobre un conjunt de principis del model

convenient afirmar que una política social comunitària no és avui ni recomanable ni implementable a Europa amb els objectius que ens hem fixat socialment i econòmica (estratègia de Lisboa) i els instrument legals i polítics que Europa té. Aquesta conclusió, però, no exclou que les institucions europees accentuïn el seu caràcter polític en àrees on avui la UE no té gaires competències i on es fa certament molt necessari que n’adquireixi, com ara l’àrea de política exterior, seguretat i defensa o interior i justícia, energia, immigració…

La justificació fonamental rau en dos principis que han guiat el procés d’integració de la Unió Europea en els darrers cinquanta anys, ara que celebrarem el cinquantenari de la fundació de la Comunitat Econòmica Europea a Roma. En primer lloc, l’anomenat principi de subsidiarietat, pel qual els estats membres, les regions amb poders legislatius i les corporacions locals assumeixen competències en els àmbits

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

en què puguin gestionar-les més eficaçment, entre les quals se situen la majoria de les polítiques socials, de joventut, culturals…

En segon lloc, existeix la consciència que Europa ha de continuar construint-se sobre la base de la preeminència de la diversitat com a vector motor. Aquest fet posa en relleu les abismals diferències en els models socials existents entre diferents països europeus.

Per exemple, reprenent el fil de la política d’ocupació i coneixent les virtuts del model danès que parteix de la concepció d’un fort diàleg social, no ens seria difícil afirmar que aquest model no podria ser igualment aplicable a França, que parteix d’una base absolutament oposada. En aquest sentit, hi ha altres models a Europa igualment vàlids, com l’anglosaxó, que també han demostrat resultats òptims recolzant-se essencialment en el flexibilització del mercat laboral (la taxa d’atur a Dinamarca i Irlanda es troba al voltant del 4%, les més baixes de la UE-15).

Així doncs, més enllà d’aquestes consideracions estàtiques, hi ha una forta convicció que, si perseguim una Europa més emprenedora, creativa, dinàmica i socialment sostenible, necessitem confrontar diferents models socials que ens permetin créixer a partir de l’enriquiment mutu que es genera quan competim i compartim allò que d’entrada és diferent. L’harmonització dels models socials únicament ens pot allunyar d’aquest objectiu i conduir-nos a l’empobriment. Per tant, és important que l’Europa social que desitgem es fonamenti en la diversitat amb la qual hem construït el que ja tenim, més que no pas en l’homogeneïtzació.

Roger Albinyana i Saigí President de LYMEC (Joventut Liberal Europea) i responsable de l’àrea de Política europea i internacional de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)

ENTITATS

38.000 assistents consoliden Sant Celoni com la seu de l’Acampada Jove En el seu segon any a la ciutat vallesana, l’Acampada Jove de les JERC va tornar a donar prioritat als grups catalans i va superar les expectatives previstes.

T

ot i que l’any 2005 s’havia abandonat el mític emplaçament d’Arbúcies per a l’Acampada Jove, en aquesta segona edició a Sant Celoni va quedar clar que la nova situació ha rebut una gran acceptació per part del jovent català, amb una assistència de més de 38.000 joves. I és que els ingredients de la trobada s’han mantingut fidels a aquells que, ja en anys anteriors, havien convertit l’Acampada Jove en el major esdeveniment juvenil dels Països Catalans i en el tercer festival de Catalunya, per darrere del Sònar i el Primavera Sound. Així, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), els organitzadors de l’acte, van combinar en la trobada música, cultura, festa i política.

Cultura, festa i política Pel que fa a la política, aquesta ja era ben present en la distribució dels espais de l’Acampada Jove, que representaven els pilars ideològics de l’entitat organitzadora, les JERC. D’aquesta manera, la pista d’atletisme on es van realitzar els principals concerts es va anomenar Espai Independència; el camp de futbol on eren les zones de serveis i una carpa, Espai Cultura; l’espai d’acampada, Espai Socialisme; el poble de Sant Celoni, Espai Llibertat, i una nova zona arbrada de més de 5.000 m2 tenia per nom Espai Natura.

En el ja clàssic acte polític central de l’Acampada Jove van intervenir representants de joventuts internacionals, Pere Aragonès i l’exconseller Josep Huguet. Amb la carpa de l’Espai Cultura plena a vessar, Aragonès va centrar la seva intervenció a denunciar l’intent de vet del PP cap “Aquesta edició de a Soziedad Alkoholika, així com a reconèixer l’Acampada Jove ha la importància del paper dels i les joves en les consolidat el festival com últimes mobilitzacions en defensa dels drets juvenils i la dignitat del poble català. Per la l’esdeveniment juvenil seva banda, Josep Huguet, seguint la línia més important dels Països traçada per Aragonès, va reivindicar el paper de les noves generacions i va acabar concloCatalans” ent que “us toca agafar el relleu”.

Donant suport als grups catalans En el panorama musical, Pere Aragonès, portaveu de les JERC i director de l’Acampada Jove, va definir aquesta Acampada com un “retorn als orígens”, ja que s’ha posat fre a la creixent internacionalització del cartell musical, per tornar a donar prioritat als grups del país. D’aquesta manera, la gran majoria dels 30 grups i 216 artistes que van passar per la trobada juvenil van ser catalans, encapçalats per Lax’n’Busto, Dr. Calypso, Gossos, la Companyia Elèctrica Dharma i Mesclat.

Igualment, però, també es van poder escoltar grups reivindicatius d’altres països, com Boikot o Betagarri, així com de fora de l’Estat espanyol, com Paradise Lost i Dr. Ring Ding. Menció a part mereix Soziedad Alkoholika, grup basc a qui el PP va intentar vetar, acusant-lo d’apologia del terrorisme de forma totalment injustificada, com ja ha quedat demostrat en diverses sentències de l’Audiència Nacional espanyola.

Aquest gran èxit aconseguit, bàsicament, amb grups i músics del país va trencar alguns dels tòpics que afirmen que la música catalana no interessa i, d’aquest manera, segons les JERC, “es demostra que el que li cal són mitjans i llocs on expressar-se, així com un suport més decidit dels mitjans de comunicació i les administracions públiques, per tal d’ajudar els grups catalans”.

L’Acampada Jove, un “èxit” inqüestionable Des de les JERC, finalment, s’ha acabat qualificant aquesta edició de l’Acampada Jove com a “èxit inqüestionable”, però no només per la gran quantitat de públic assistent, que ha consolidat el festival com “l’esdeveniment juvenil més important dels Països Catalans”, sinó per tot un seguit de millores introduïdes i condicionants superats, com són “l’amenaça constant de pluja, que ha fet modificar o anul·lar algunes activitats, i el silenci mediàtic envers l’Acampada Jove, per motius polítics i en favor d’un Summercase que no ha congregat ni la meitat d’assistents, i el fet que aquest sigui un esdeveniment organitzat exclusivament per gent jove i no professional, pels 5.000 militants de les JERC”.

JERC - Jovent Independentista

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

37

ENTITATS

Escola d’emprenedors Moltes vegades, els productes que tenim al nostre abast, que utilitzem cada dia, els desconeixem totalment; la procedència i, encara més, el procés de manipulació que els afecta fins que arriben a les nostres mans! El cafè és el resultat d’un procés que

comença molt lluny d’aquí i es va elaborant fins que arriba el moment de poder-lo consumir. A Jove Cam-

bra ens centrem en el procés d’elaboració de persones emprenedores i proporcionem les eines necessàries per tal de poder aprendre, potenciar i polir les actituds personals de cada u de nosaltres; tots i totes les joves tenim quelcom d’emprenedors en alguna part, dins de nosaltres, i si volem impulsar aquestes virtuts aquí és el millor entorn per fer-ho.

J

ove Cambra de Catalunya (JCI) és una associació internacional sense ànim de lucre, on joves inquiets aprenem a assumir responsabilitats i desenvolupar habilitats directives, mitjançant el treball en equip i la participació molt activa en la realització de projectes.

Però en aquesta vida ningú no neix ensenyat i tothom necessita una formació: la nostra formació, molt pràctica, dinàmica i participativa està molt depurada per tal que amb molt poc temps es pugui passar a l’acció. La part pràctica per tal d’estar ben preparats i preparades per a un present i futur cada vagada més exigent i competitiu.

Tots i cada un de nosaltres podem extrapolar aquest coneixement en el terreny personal, professional i social; i d’aquí la gran diversitat de projectes anuals amb què adquirim els coneixements genèrics aplicables a tot tipus d’iniciatives.

Podeu observar alguna mostra dels projectes que hem desenvolupat enguany:

38

•P ara el carro i STOP, pensa-hi!: accidents de trànsit i velocitat en les carreteres del nostre país.

•D óna vida!: trasplantaments i donació d’òrgans vitals.

•A mb el bosc, no et cremis!: projectes de suport i prevenció d’incendis forestals.

FÒRUM DE JOVES EMPRENEDORS DE CATALUNYA És un cap de setmana de formació, que es du a terme durant la primera quinzena de juliol, destinat a potenciar habilitats directives com: dirigir projectes o equips de treball, comunicar de forma eficaç, motivar grups de treball, innovar i fer activitats de treball en equip a l’aire lliure. Utilitzem una metodologia pràctica i directa, impartida per experts i professionals en les matèries. Més de 350 joves d’arreu del territori ja hi han participat exitosament.

• I jo què?: barreres arquitectòniques per als espais públics.

MILLOR PLA EMPRESARIAL DE CATALUNYA És un projecte orientat a joves emprenedors i emprenedores, que volen fer realitat el seu somni de projecte empresarial, format per dues parts, una formativa i l’altra competitiva: el concurs.

L’edició 2006 ha recollit més de 150 plans empresarials, els quals, després de dues fases prèvies de selecció, han arribat a mans d’un tribunal format per disset importants empresaris catalans que han seleccionat els cinc finalistes i han assistit a l’exposició oral, d’on han sortit els guanyadors.

L’import repartit en premis ha estat de més de 10.000 euros.

PREMI AL JOVE EMPRENEDOR CREATIU DE CATALUNYA L’objectiu del concurs és incentivar, motivar i reconèixer les iniciatives creatives (que hagin començat una nova empresa o creat un canvi positiu i significatiu en un negoci ja existent) de joves emprenedores i emprenedors, per tal que siguin un exemple de joves de tot el món.

Tenim com a col·laboradors el COPCA i Flanders District of Creativity.

L’OPORTUNITAT DE LA PRÀCTICA Una vegada ja tenim la teoria... a practicar! Des de la JCI pots aprendre a dirigir projectes tan diversos com:

•G roc, blau, verd, tria’m. Per una terra neta!: tractament adequat de les deixalles i residus.

• E p!, jo encara sóc jove!: suport a les persones grans i que encara se senten actives.

INTERNACIONAL La JCI forma part d’una xarxa internacional amb representació en més de 120 països, podem, per tant, dur a terme projectes comuns i intercanviar opinions, formació i problemes.

Ens trobem, com a mínim, dues vegades l’any amb els nostres companys europeus i una amb la resta del món.

I portem el nom de Catalunya on calgui!

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Jove Cambra Internacional Catalunya

ENTITATS Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) obren les portes a un espai de cooperació entre agents educadors, ara cal omplir-lo.

E

n els darrers anys, a Catalunya, un dels grans reptes de les entitats d’educació en el lleure ha estat fer front al nou escenari intercultural. L’escola, com a agent educatiu tradicional, també ha pres consciència de la necessitat de trobar noves fórmules per adaptar-se al nou context social. En aquest sentit, el Departament d’Educació ha impulsat noves accions per tal de cercar la resposta a les exigències educatives de la nostra societat.

El moviment clau ha estat veure la necessitat d’obrir els centres educatius formals al seu entorn i descobrir l’objectiu compartit de tota la comunitat educativa –formal, informal i no formal– de fer front a la nova realitat.

En aquest sentit, des del Departament d’Educació s’ha volgut implicar la resta d’agents educatius amb la proposta dels Plans Educatius d’Entorn. Un pla educatiu d’entorn és una iniciativa de cooperació educativa; això vol dir

coordinació i treball en xarxa entre els agents educatius formals i no formals i cerca de la coresponsabilitat en matèria d’educació.

A efectes pràctics, això suposa que més enllà del reconeixement de la nostra tasca, el Departament ofereix suport institucional i econòmic per impulsar aquests projectes. A Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) celebrem aquest nou plantejament, ja que suposa un pas del discurs a l’acció. Un discurs que ja fa temps que s’ha anat desenvolupant teòricament des de diferents perspectives i vessants i que necessitava d’una posada en pràctica per enriquir-se, madurar i adquirir consistència a partir de l’experiència real.

A curt termini, un dels reptes a assolir hauria de ser la superació de determinades resistències, inèrcies i barreres existents en la comunitat educativa i entre els agents educadors, tot imaginant escenaris i contextos nous de col· laboració que requeriran esforços per part de tothom (encaix d’horaris, de discursos i assumpció de preocupacions o interessos compartits que puguin anar més enllà de l’àmbit inicial d’actuació de cadascú).

A les portes del nou curs, ens trobem en la fase d’avaluació d’aquest primer període de proves. Entre les experiències viscudes en podem destacar algunes que auguren futurs èxits, però també d’altres no tan satisfactòries. Fent una ullada a aquestes experiènci-

es, ens fixem en aquests possibles èxits conscients que no són receptes per sempre, però també parem especial esment a aquells projectes que no han acabat de rutllar, ja que no per això vol dir que no ens interessin, sinó que, de ben segur, ens ajudaran a trobar noves fórmules i respostes.

En el moment en què ens trobem és necessari que siguem bons observadors de les diferents experiències, per tal d’identificar-ne els elements clau positius i negatius per generar un aprenentatge

econòmica a repartir. En una altra direcció hi ha una opció més difícil, que requereix més esforç, però molt més interessant, que passaria per generar i enfortir lligams estables dins la comunitat educativa, entre agents educadors, en el marc de l’educació intercultural que planteja aquesta iniciativa i en molts més reptes educatius, als quals també hauríem de fer front de forma coordinada.

Una vegada superat el repte inicial que suposa l’acostament entre agents educadors, ens cal-

“A curt termini, un dels reptes a assolir hauria de ser la superació de determinades resistències, inèrcies i barreres existents en la comunitat educativa i entre els agents educadors, tot imaginant escenaris i contextos nous de col·laboració que requeriran esforços per part de tothom” col·lectiu d’aquests processos, útil per a continuar els projectes engegats i iniciar-ne de nous en altres indrets.

Al marge de la nostra experiència particular, podem dir que aquesta sensació de trobar-nos en un període de proves, que no podem donar per tancat, i d’incertesa, que segurament és generalitzada. La pregunta que podríem fer-nos les entitats educatives quant als PEE és en quina direcció anem i quin és l’horitzó on volem arribar.

Com a resposta trobem diferents possibilitats. D’una banda hi ha l’opció fàcil que tot plegat quedi únicament en experiències puntuals on hi ha una dotació

drà obrir camí cap a un escenari d’implicació general de la societat en l’educació. Pensem que el següent pas serà el treball sobre l’actitud de les persones més enllà dels canvis estructurals, d’òrgans i espais de treball.

En aquest sentit, un model possible podrien ser els consells locals d’educació, amb cabuda per a tots els agents educatius i també el ric teixit social amb què compta el nostre país i assolir una coresponsabilitat real en l’educació i la socialització dels nostres infants i joves.

Equip de PEE de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya plaentorn@escoltesiguies.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

39

ENTITATS

Els aprenentatges de la participació en el moviment de lleure educatiu Quins aprenentatges s’adquireixen a través de la participació en les entitats de lleure educatiu? Quina utilitat tenen aquests aprenentatges? Com valora el jovent aquesta experiència participativa?

E

40

l pas del jovent per les organitzacions juvenils d’educació en el lleure comporta l’adquisició d’uns aprenentatges que repercuteixen positivament en tots els àmbits de la vida. Per això, des de l’Observatori del Tercer Sector estem duent a terme un estudi per a la Secretaria General de Joventut que pretén identificar la valoració que en fan els diferents actors implicats en aquesta experiència participativa: en primer lloc, els joves que participen –o han participat– en algun esplai o agrupament escolta; en segon lloc, els adults que van participar-hi en el passat i, finalment, els responsables de formació dels principals moviments.

Els i les joves que participen o han participat en el moviment de lleure educatiu coincideixen de forma unànime a valorar positivament la seva experiència.

Així mateix, consideren que el pas per l’esplai o l’agrupament facilita l’adquisició d’uns aprenentatges que, si bé es poden donar en altres contextos socials –l’escola, la família, altres entitats i associacions etc.–, no s’hi donen de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat.

En aquest sentit, els joves fan referència a l’àmbit del lleure com a context privilegiat per a l’adquisició dels aprenentatges de forma intensiva, vivencial i integral: “Jo crec que en general fa créixer, l’esplai, en tots els sentits, i això és bàsic… O sigui, trobar-te una persona de 22 anys, que té uns arguments, que té un discurs i uns recursos i que sap moure’s, això no ho trobes a tot arreu…” (Extret d’una entrevista a un monitor/ cap.)

sobretot, la consciència respecte a la seva experiència. Els més experimentats mostren una percepció més àmplia del món del lleure i una major consciència de la importància de la participació social: “A mida que passa el temps també agafes més responsabilitats, tens un altre paper, comences a veure que el món del lleure és molt més ampli, que és important tot aquest tema associatiu (…), i comences a donar més importància al tema del compromís…” (Extret d’una entrevista a un monitor/ cap.)

Entre els aprenentatges que assenyalen majoritàriament els joves, destaquen les habilitats comunicatives i relacionals, com la cooperació i el treball en equip, la gestió de conflictes, la predisposició al diàleg i la confiança.

D’altra banda, es destaquen aprenentatges relacionats amb la interiorització de determinats valors característics del món del lleure associatiu com, per exemple, el compromís, la responsabilitat, la tolerància i el respecte a la diversitat. Els i les joves reconeixen la utilitat d’alguns aprenentatges per al seu desenvolupament professional, per exemple, la capacitat de planificació i d’organització, la flexibilitat i la capacitat d’adaptació o la cerca de nous reptes.

Finalment, la joventut destaca de manera especial l’adquisició de la consciència social: considera que el pas per l’esplai o l’agrupament ha estat clau en el desenvolupament de la consciència crítica i reflexiva i en la

valoració de la participació com a eina de transformació social: “En realitat, el que estàs fent és lluitar perquè els teus nens construeixin un món una miqueta millor…” (Extret d’una entrevista a un monitor/cap.)

“La joventut destaca de manera especial l’adquisició de la consciència social: considera que el pas per l’esplai o l’agrupament ha estat clau en el desenvolupament de la consciència crítica i reflexiva i en la valoració de la participació com a eina de transformació social” Els monitors i caps assenyalen que, a mesura que adquireixen més experiència i assumeixen més responsabilitats, augmenta el seu bagatge d’aprenentatges i,

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

En aquesta mateixa línia, els adults que han estat implicats en els moviments de lleure valoren l’experiència d’una forma més global, com una experiència fonamental que ha influït en les seves vides i en la manera d’entendre el món, alhora que són més conscients de les repercussions dels aprenentatges en la seva trajectòria laboral.

En definitiva, tant joves com adults coincideixen a valorar molt positivament la seva experiència de participació en el lleure, ja que comporta un impuls al creixement personal amb conseqüències importants en tots els àmbits de la vida. En l’àmbit general, els aprenentatges adquirits configuren un marc de comportament per afrontar les diverses situacions vitals.

Tots els participants en l’estudi assenyalen com a repte la necessitat de millorar la valoració social del lleure associatiu i el reconeixement del seu rol en el desenvolupament vital i social dels infants i joves que hi han participat.

Clara Créixams i Andrea Borison Observatori del Tercer Sector

ENTITATS

El cas Birulés El cas Birulés no és un cas aïllat i és un exemple del rerefons polític que acompanya les accions jurídiques en contra de les mobilitzacions de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans.

L’

octubre de l’any 2000, Anna Birulés compareixia, convidada pel rector, en la presentació del nou curs de la Universitat de Girona. Uns 500 estudiants es concentraven a l’entrada del claustre per protestar per la presència de la ministra del PP. Sis anys després, el passat 6 de setembre, quatre dels llavors estudiants claustrals van ser jutjats, acusats d’atemptar contra la seguretat pública i d’amenaçar i agredir agents dels Mossos.

Per entendre per què aquest cas ha arribat a allargar-se tant, sense proves concloents, i per què la fiscalia de l’Estat ha mantingut els càrrecs i demana fins a un any i sis mesos de presó als quatre joves, hauríem de situar-nos en el context dels fets i enllaçarho amb la situació actual de les universitats. L’any 2000 estàvem en plena campanya de la LOU, que retallava la participació estudiantil al Claustre (màxim òrgan de decisió de la Universitat) i permetia una major participació

del capital privat en la presa de decisions a través del Consell de Govern. Algunes universitats es declaraven insubmises a la Ley orgánica de universidades, ja que posava fi a l’autonomia de la institució i al seu funcionament democràtic. Les protestes d’aquell 2 d’octubre s’han d’entendre en aquest context.

El desplegament policial va ser impressionant i els agents van entrar armats a l’interior del claustre, a la Facultat de Lletres, i hi havia franctiradors al terrat.

Es va prohibir l’entrada dels estudiants claustrals a l’acte sense prèvia identificació. Quan es priva tota la comunitat estudiantil del seu dret a expressar-se, del seu dret a participar en el Claustre, quan la policia carrega contra els i les estudiants sense previ avís i després se’ls acusa, quan el rector anuncia que el conflicte va ocórrer dins de la universitat i que ja ha estat solucionat pels seus òrgans i, fins i tot així, el procés continua endavant du-

rant sis anys, ens hem de replantejar els fets.

Els quatre joves estaven i estan vinculats a l’Esquerra Independentista dels Països Catalans i eren coneguts en la societat gironina per aquest fet. Els quatre eren representants dels estudiants d’una universitat clarament mobilitzada contra les noves lleis universitàries. Una universitat que llavors gaudia d’una gran mobilització estudiantil en les

L’actual equip rectoral s’ha mantingut al marge del cas, després de presentar una campanya electoral en què es remarcava la voluntat de facilitar als i les estudiants ser una part més amb veu i vot en la comunitat universitària, no ha fet cap declaració, tot i que en reunions amb representants del SEPC i Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista) la rectora es va comprometre a redactar, juntament amb el Con-

“Els quatre joves estaven i estan vinculats a l’Esquerra Independentista dels Països Catalans i eren coneguts en la societat gironina per aquest fet; els quatre eren representants dels estudiants d’una universitat clarament mobilitzada contra les noves lleis universitàries, una universitat que llavors gaudia d’una gran mobilització estudiantil en les assemblees i en la qual el moviment assembleari estava molt ben representat en el Claustre” assemblees i en la qual el moviment assembleari estava molt ben representat en el Claustre.

Una universitat que actualment no té cap assemblea de facultat i la presència de l’alumnat al Claustre és mínima.

sell d’Estudiants, un comunicat per a la premsa i per als jutjats en suport dels encausats.

Pel que fa al judici, un cop finalitzat, la defensa en va fer una valoració positiva. Es demana l’absolució dels quatre joves. Tot i així, i encara que la sentència sortís en favor dels acusats, hem de tenir en compte els sis anys que han passat, que més enllà de la resolució del judici ja han estat sentenciats a sis anys d’espera.

La mercantilització de l’ensenyament avança i tallar d’arrel qualsevol esperit crític dins de l’àmbit de l’educació sembla una finalitat. Des del SEPC seguirem treballant per assolir un ensenyament públic, de qualitat, antipatriarcal, català i popular, on totes i tots els estudiants participin en la presa de decisions.

Mireia Fillol Homs Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

41

DE BAT A BAT

Reptes del país, de la joventut i del Quins reptes té el país? Quins reptes tenim com a gent jove? Quins reptes té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya? Ho hem preguntat als cinc presidents anteriors del CNJC. 1. Quins reptes té el país?

2. Quins reptes tenim com a gent jove?

3. Quins reptes té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya?

Eduard Vallory i Subirà, president del CNJC entre 1997 i 2000 per Escoltes Catalans 42

socials, ho fem amb la responsabilitat del privilegi de la nostra situació. Igualment, hem de contribuir a la millora social esforçant-nos a ser millors nosaltres, formant-nos, arriscant-nos, generant iniciatives i deixant de banda la mentalitat funcionarial.

3.

Un primer repte és ser fidel a la idea de mantenir-se com a espai de trobada, de punts en comú, de convivència entre diverses maneres de veure i d’entendre el món, i per tant “Hem de contribuir a no caure en fronts partidistes, no repetir els blocs en què es vol la millora social esfordividir la societat. Hi ha molts çant-nos a ser millors projectes conjunts a impulsar, i nosaltres, formant-nos, són aquests els que el Consell ha arriscant-nos, generant de liderar. Quan actua parcialiniciatives i deixant de ment, emulant la funció d’una banda la mentalitat associació, perd tot el seu potencial. El Consell ha de sumar funcionarial” sempre.

També ho és recordar que, a més de defensar les associacions, ha de pensar en el conjunt dels i les joves. L’associacionisme és positiu i cal promoure’l, però també s’ha de trobar la manera de canalitzar les inquietuds de la gent jove més enllà dels responsables associatius. I en això, els consells locals de joventut poden fer una feina magnífica.

1.

Sempre diem que la gent jove té dret a emancipar-se, però el país també el té. El primer repte del país és fer-se gran i aprendre a ser responsable del seu futur. Crec que Catalunya pateix una situació que li és còmoda i angoixant alhora pel fet de saber que no és la darrera responsable de les seves accions. Les decisions principals no es prenen en les institucions catalanes.

Dolors Camats, presidenta del CNJC entre 2000 i 2001 per Recursos d’Animació Intercultural (RAI)

Els reptes del país no són molt diferents que els que tenen països semblants al nostre, però Luxemburg pot incidir en les decisions polítiques que pren la UE i Suècia pot incidir en l’estratègia de l’ONU, mentre que nosaltres amb prou feines si podem opinar sobre allò que ens afecta directament. Hem de voler per al país el que és el CNJC en l’àmbit europeu i aprendre a ser responsables últims de les nostres decisions.

2.

Les generacions tenim el repte col·lectiu d’intentar millorar l’herència social que hem rebut i bastir un futur més digne i just. Com a gent jove tenim reptes estructurals relacionats amb l’emancipació, però no hem d’oblidar que ens hem acostumat a un benestar inimaginable fa anys, i que segueix sent inimaginable per a la majoria de persones del planeta.

El repte de la gent jove, crec, és saber que el futur que ens juguem no és només el nostre, sinó també el de la societat i el món on vivim.

I que, per tant, més enllà de reclamar allò que creiem que són drets

1.

Catalunya afronta avui els reptes de qualsevol societat moderna. I és una novetat. No fa pas tants anys el jovent català havia d’estrenar una democràcia, viure en un societat amb mancances greus de llibertat i justícia. Òbviament, som un país benestant en un món global, amb els avantatges i problemes que això suposa. Els canvis en la nostra quotidianitat (científics i tècnics, culturals i fins i tot climàtics) s’acceleren i alhora els referents de sempre no serveixen o canvien (la religió o les creences, la família, l’escola…).

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

I enmig de la “nàusea global” ens trobem com a país que és i vol continuar sent, que té una llengua pròpia i volem continuar tenint-la i una identitat que sempre ens ha permès mirar enfora.

Oriol Illa, president del CNJC entre 2001 i 2003 per Avalot – Joves de la UGT

Catalunya no pot perdre el que l’ha fet el país que és avui, però alhora no pot tancar-se a dins de la closca perquè té molt per explicar i compartir.

2.

DE BAT A BAT

Consell Nacional de la Joventut

Diria que els que sempre tenen les persones joves en totes les èpoques històriques i n’afegiria algun més.

Creure que la nostra és una societat democràtica de debò i, per tant, que les coses es poden canviar realment. Continuarà l’abstenció entre els i les joves?

Creure que és possible una societat més justa i començar per les pròpies actituds i comportaments. Continuaran sent les feines de casa una cosa de dones?

“Creure que és possible una societat més justa i començar per les pròpies actituds i comportaments. Continuaran sent les feines de casa una cosa de dones?”

Creure que més llibertat no és només sinònim de més opcions, sinó també de més responsabilitat. Continuaran fent falta campanyes de prevenció d’allò que ja saben que mata?

3.

El CNJC és una entitat de segon grau i sempre es qüestionarà si és prou representatiu o no. Ara per ara, crec que ha demostrat que té prou legitimitat per ser una veu reconeguda per parlar dels joves i des dels joves. Però hi ha temes pendents.

El Consell elabora i proposa a partir de les experiències de les pròpies entitats i joves que hi participen. Caldria poder estendre aquest ventall, joves de tot el territori per exemple, amb vivències ben diferents, també de participació o associacionisme.

“El CNJC és una entitat de segon grau i sempre es qüestionarà si és prou representatiu o no”

“El Consell ha de ser capaç també d’avaluar: de mesurar l’impacte de les seves accions, la capacitat real de canviar les agendes, de fer el seguiment de les polítiques programades i discrepar si no s’està fent o no es fa prou bé”

A banda de proposar en el format que sigui (demanar, exigir, presentar, suggerir…) el Consell ha de ser capaç també d’avaluar: de mesurar l’impacte de les seves accions, la capacitat real de canviar les agendes, de fer el seguiment de les polítiques programades i discrepar si no s’està fent o no es fa prou bé.

Més representativitat és també més responsabilitat tant a l’hora de proposar com a l’hora de coresponsabilitzar-se.

1.

Un dels valors i, per tant, dels reptes més preuats de qualsevol societat és el de la cohesió social. Que els individus que comparteixen comunitat (país o nació) siguin iguals davant la llei al marge del seu origen, creença o confessió i que les desigualtats “La gent jove ha de entre ells (econòmiques o socisuperar un determinat als) siguin corregides per evitar discurs postmodern fractures socials és el que permet que pren forma de a qualsevol país progressar i garantir un clima de convivència pensament únic” social. Per fer-ho possible cal que l’espai públic (on incloc el conjunt d’administracions i les polítiques que s’hi desenvolupen) sigui laic, amb respecte per totes les opcions confessionals, que la cultura i l’educació arribi a totes les classes socials (inclosa la llengua pròpia del nostre país i l’accés als nous instruments tecnològics) i que la riquesa econòmica que es genera es redistribueixi de forma equitativa en forma de serveis públics de qualitat i assistència per als més desfavorits.

2.

Crec que la gent jove ha de superar un determinat discurs postmodern que pren forma de pensament únic. La mort dels relats de la història, el fracàs de la Il·lustració i de la necessitat de progrés i el qües“Al meu parer, ens cal tionament de la raó com a sinuna mica d’utopia en gularitat de l’home per avançar les nostres accions, fins socialment són els grans titulars i tot en la nostra acque els pensadors postmoderns titud del dia a dia. Si ens han inoculat i que hem acabat creient. A canvi d’això, conés difícil trobar feina i sum, individualisme i autisme impossible comprar un social és el que se’ns proposa. pis, rebel·lem-nos conAl meu parer, ens cal una mica tra qui ho permet” d’utopia en les nostres accions, fins i tot en la nostra actitud del dia a dia. Si és difícil trobar feina i impossible comprar un pis, rebel· lem-nos contra qui ho permet. La resignació mai ha estat una aliada del canvi social.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

43

DE BAT A BAT 1. Quins reptes té el país?

2. Quins reptes tenim com a gent jove?

3. Quins reptes té el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya?

3.

44

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha estat des del seu origen, l’any 1979, l’interlocutor vàlid en matèria de joventut davant el Govern de la Generalitat, i és vital que ho continuï sent. A més, la plataforma d’entitats que representa, on s’apleguen ideologies molt diferents, ha estat un excel·lent espai per generar un discurs propi (Congressos de la Joventut de Catalunya), de projecció internacional (Festival Mundial de la Joventut) i de catalanitat integradora (Triangle Jove, Comissió Onze de Setembre, etc.).

“La plataforma d’entitats que representa, on s’apleguen ideologies molt diferents, ha estat un excel·lent espai per generar un discurs propi (Congressos de la Joventut de Catalunya), de projecció internacional (Festival Mundial de la Joventut) i de catalanitat integradora (Triangle Jove, Comissió Onze de Setembre, etc.).

Raimon Goberna, president del CNJC entre 2003 i 2004 per Esplais Catalans – Esplac

1.

Catalunya està en un procés de canvi que crec positiu. Jo penso que els reptes són, primer, avançar en la igualtat de drets i oportunitats dels ciutadans i ciutadanes, que cal afrontar amb polítiques reals de benestar i de reequilibri social, especialment adreçades als més desafavorits (molts d’ells infants i joves). Cal facilitar el dret a l’habitatge amb l’impuls de les promocions d’habitatge públic de lloguer.

Segon repte: l’educació pública, laica, de qualitat i gratuïta des del naixement fins a la mort. L’educació és el treball complementari entre els agents educatius formals, no formals i informals que, plegats, donen cohesió a l’entorn proper. L’educació és el primer peu per a la plena ciutadania i tothom hi ha de poder accedir sense hipoteques.

El tercer repte és que vivim en el marc de la Unió Europea i d’un món globalitzat. És en aquest marc que hem de construir i construir-nos a nosaltres mateixos. Així, la immigració és un fet, al qual cal respondre amb drets que permetin als nous catalans afrontar les seves responsabilitats (i no al revés!). També ho són les deslocalitzacions, que cal afrontar amb la formació dels treballadors i treballadores i facilitant que les empreses desenvolupin productes de qualitat i valor afegit, per exemple, fomentant la transformació de les extensions agràries convencionals en cultius ecològics, impulsant l’economia social, etc.

Finalment i més enllà de les disputes, Catalunya ha de desenvolupar al màxim les capacitats que dóna el nou Estatut.

2.

Els i les joves som i hem de ser encara més actors socials que transformen l’entorn. Cal que no oblidem que els problemes tenen sempre una causa i que és aquesta la que cal afrontar. És necessari que recuperem la memòria del nostre país, com també la memòria d’Espanya (que sovint és compartida) i la d’Europa. La memòria és fonamental per saber qui som i on hem arribat i conèixer-la ens ajuda a progressar.

I sobretot, cal que sapiguem que Catalunya no és cap illa, que estem en un món molt injust i que els problemes de l’Iraq, dels EUA o de Romania són els nostres. I també, que la veu que ara tenim a la UE pot ser molt forta si proposem i actuem.

3.

“Cal impulsar projectes amb la joventut dels barris més desafavorits, i no es tracta de donar beques, sinó d’impulsar espais de participació, formació i orientació al treball, de suport i orientació a l’hora d’emancipar-se”

El CNJC té el repte difícil de ser la veu del Moviment Associatiu Juvenil (MAJ) i del jovent davant les administracions. Jo crec que cal mantenir una tensió necessària per tal que es desenvolupin polítiques efectives de “Sóc dels que pensa joventut, emancipatòries i de que cal donar un fort plena ciutadania. Si ens mirem impuls a la cohesió ter- el document “186 propostes” ritorial del MAJ, jo crec del CNJC, queda molt camí per recórrer i avancem molt lentaque en aquest sentit el CNJC té molt terreny per ment. De la mateixa manera, cal impulsar projectes amb la jovenrecórrer en les ciutats tut dels barris més desafavorits, mitjanes i grans” i no es tracta de donar beques, sinó d’impulsar espais de participació, formació i orientació al treball, de suport i orientació a l’hora d’emancipar-se.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Altrament, cal aprofitar la força internacional del CNJC per millorar l’activitat internacionalista de les entitats. Aquesta part de l’engranatge té un valor pedagògic incalculable!

Penso que hem de fer molta pedagogia per explicar i fer entendre que hem de ser ciutadans i ciutadanes de ple dret i que en aquesta reivindicació no podem estar sols.

Finalment, sóc dels que pensa que cal donar un fort impuls a la cohesió territorial del MAJ, jo crec que en aquest sentit el CNJC té molt terreny per recórrer en les ciutats mitjanes i grans. Així doncs, salut i endavant!

Fa uns anys que el Consell es va consoli“És imprescindible dant com a interlocutor continuar reivindicant i referent en polítiques de jovenunes polítiques de jotut, crec que ara es pot fer un pas ventut que siguin realendavant en la participació. Treballar sobre la base del consens ment una resposta als i l’entesa amb totes les entitats problemes dels i les jono és fàcil, però és el que dóna ves del país. El Consell l’estabilitat necessària per anar és l’espai adequat per avançant. En aquest sentit, tamrecollir les demandes i bé ha d’estar en les agendes de necessitats del jovent i les entitats la participació activa al Consell i la difusió de la feina reclamar les solucions que fa, que no és poca! Pensant necessàries; cal contimés en la projecció, és impresnuar jugant aquest pacindible continuar reivindicant per d’altaveu” unes polítiques de joventut que siguin realment una resposta als problemes dels i les joves del país. El Consell és l’espai adequat per recollir les demandes i necessitats del jovent i reclamar les solucions necessàries; cal continuar jugant aquest paper d’altaveu.

Alícia Fernàndez, presidenta del CNJC entre 2004 i 2006 per l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

DE BAT A BAT

Reptes del país, de la joventut i del Consell Nacional de la Joventut

3.

1.

Un dels reptes que té el país és creure fermament en la seva gent jove. El repte per mi no és només que puguem dissenyar el nostre projecte de vida (i això vol dir tenir accés als estudis que considerem necessaris, a feines de qualitat, a habitatges dignes, etc.), sinó que també vol dir creure-hi. Creure que la gent jove pot aportar molt al desenvolupament i el progrés del país i que, per tant, és una aposta que val la pena. Perquè això sigui possible, crec que “És un repte de país no només és una responsabilitat trencar amb la imatge de les administracions, sinó que el conjunt del país s’ha de fer seus negativa que es té dels els nostres problemes. Alhora, és i les joves; cal creure un repte de país trencar amb la que la gent jove pot imatge negativa que es té dels i aportar molt al desenles joves, que no deixa d’estar revolupament i el progrés lacionat amb la idea anterior. Un país que creu en la seva gent jove del país i que, per tant, i la respecta com a col·lectiu té és una aposta que val molt de terreny guanyat a l’hora la pena” de pensar en les necessitats que té aquest grup.

2.

Com a joves, crec que també és nostre el repte de fer que el país funcioni. No ens podem desentendre del que passa al nostre voltant i hem de treballar –com ja fem des de l’associacionisme juvenil– per millorar les condicions de vida de tothom. Si acceptem la idea que els nostres problemes no han de ser només nostres, també nosaltres ens hem d’implicar en el funcionament global.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

45

PORTA OBERTA

Estudiants en Acció, una nova via de defensa dels interessos dels estudiants El naixement El dia 18 de febrer de 2006, data que ha passat a la història del poble català arran de la gran manifestació que hi hagué a la Gran Via de Barcelona en contra de les retallades a l’Estatut, també fou la data del congrés fundacional d’Estudiants en Acció.

46

Un centenar de joves vinguts d’arreu dels Països Catalans es van trobar per crear una nova associació estudiantil que els permetés enfocar la defensa dels drets dels i les estudiants des d’una nova òptica, diferent a les actuals, i sempre amb un marcat accent català i progressista, amb l’objectiu d’arribar a mitjan termini a totes les universitats i instituts dels Països Catalans.

Què som?

Estudiants en Acció som un sindicat català d’estudiants progressistes, nascut en bona part de la unió de gent procedent d’altres associacions estudiantils i que compartim una visió pel que fa als mètodes que ha

d’usar un sindicat d’estudiants, les accions que ha de dur a terme i quins criteris ideològics han de guiar els objectius.

Nosaltres tenim una base ideològica clara, resumida en la frase “som nacionalment catalans i progressistes”, i a partir d’aquestes dues premisses desenvolupem els nostres objectius. Ara bé, aquests objectius han d’estar centrats en el món educatiu i no a fer una política genèrica a les universitats, ja que per a això ja hi ha altres tipus d’associacions.

I aquest és el motiu de la nostra existència: defensar els drets dels i les estudiants dels Països Catalans des de tots els fronts (institucional, polític, judicial, des del carrer…), perquè tots són necessaris.

Una història curta però intensa Des que vam néixer ha passat poc temps, però dins aquest període ja hem pogut anar treballant per als estudiants.

Ens hem presentat a les eleccions de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en la primera som els més votats.

Això no és una qüestió menor, ja que creiem que les institucions també s’han de modificar des de dins mateix, i en aquest cas la representació interna que puguem tenir a cada universitat és decisiva per tirar endavant projectes. Des d’aquest punt de vista, podem dir que ja hem començat a assolir principis d’acord amb el rector de la UB per incrementar l’ús del català, així com donar suport al Pla de millora del Campus Diagonal, a la vegada que vetllarem perquè no es desvirtuï el projecte a través de les negociacions entre institucions, com ara el Barça o l’Ajuntament de Barcelona.

En un altre front, el de presentar alternatives formatives a les oficials, vam organitzar les Primeres Jornades de Joves Periodistes dels Països Catalans a la UPF, un esdeveniment pensat per mostrar el tractament del jo-

vent i del nostre país als mitjans de comunicació, cosa que no es tracta al temari oficial.

També a la UPF vam organitzar un debat entre els líders de les joventuts polítiques sobre el nou estatut, moderat per Hèctor López Bofill, amb el qual volíem acostar la principal llei de Catalunya a l’alumnat, des d’una visió neutral, ja que totes les opinions hi van poder dir la seva i va ser el públic assistent, que va omplir l’aula magna, el que va poder construir la seva idea.

Més recentment, hem engegat la campanya “Jo també prenc apunts en català”, amb el repartiment gratuït de bolígrafs en la inscripció, per tal de conscienciar l’alumnat que no ha de renunciar a la seva llengua a la universitat.

No perquè la nostra etapa d’estudiants sigui delimitada en el temps hem de renunciar a defensar els nostres drets com a col·lectiu, ja que moltes millores les aprofitarem nosaltres mateixos, i les que no és el nostre deure deixar als que vénen darrere unes condicions millors que les que ens vam trobar nosaltres.

I per si fos poc, millorar el sistema educatiu és un bé no sols per als i les estudiants, sinó per a tota la societat, de la qual formem part de per vida.

I des d’aquestes línies animem tothom que vulgui ajudarnos i participar d’engrossir la llista que contacti amb nosaltres a estudiants@estudiantsenaccio.cat .

Organitza’t i lluita a la universitat!

Estudiants en Acció

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Les àrees de Joventut de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb la col·laboració dels onze bars d’oci nocturn de la ciutat, vàrem dur a terme l’estiu passat la campanya “No et deixis portar pel gat. Abans de conduir, controla’t. Utilitza el teu alcoholímetre”. L’objectiu és que els i les joves de la Seu facin un consum responsable de l’alcohol quan surtin de festa i que alhora realitzin una conducció segura.

L

a campanya ha estat un èxit rotund, ja que es va superar la previsió de venda d’alcoholímetres que havíem fet al principi de l’estiu. Durant els mesos de juliol i agost es van vende en els locals de la Seu més de 700 aparells, que han servit perquè els i les joves conductores prenguessin més consciència de la greu imprudència que suposa barrejar alcohol i cotxe. De fet, la missió de la campanya era evitar els accidents de trànsit provocats per l’alcohol en una època en què agafar el cotxe per anar de festa major pels pobles de la comarca és el més habitual entre la gent jove.

Aquest ha estat un objectiu assolit. És ben cert que no es pot atribuir tot el mèrit a la campanya, sinó que la posada en marxa del carnet per punts de ben segur que també hi ha contribuït d’una manera definitiva. Tot i això, un dels punts forts d’aquesta acció va ser la complicitat dels onze bars i locals d’oci nocturn de la ciutat, que varen participar des del primer moment en la iniciativa. Sense la seva implicació, principalment en la difusió i venda de l’alcoholímetre de butxaca, de ben segur que l’èxit no hauria estat possible.

PORTA OBERTA

s i x i e d t e No ! t a g l e p r porta L’aparell en qüestió, que no té la precisió dels sofisticats ginys que porten els agents de trànsit, dóna al jove, després de bufar, una orientació del grau d’alcoholèmia a través d’un sistema de semàfor: si surt verd pots conduir, si surt taronja ja no pots beure més si no vols passar el límit cap a la sanció administrativa i, quan s’il·lumina el vermell, la recomanació és que no condueixis en cap cas. El preu per al jove d’aquest aparell d’ús il·limitat és de tres euros; gràcies al fet que l’Ajuntament n’aporta dos, el Consell dos més i el locals d’oci nocturn paguen també un euro. Totes les aportacions sumen els vuit euros de preu final dels alcoholímetres. En aquesta acció també hi ha col·laborat la Secretaria General de Joventut i FESACARM, patronal catalana de locals d’oci nocturn.

“No et deixis portar pel gat”, aquest és l’eslògan de la campanya que vàrem triar entre tots els promotors per tal de buscar una fórmula que connectés molt directament amb el nostre llenguatge habitual: a l’Alt Urgell, com a tants altres llocs de Catalunya, “anar gat” o “portar un gat” vol dir literalment ‘anar begut’.

“Un dels punts forts d’aquesta acció ha estat la complicitat dels onze bars i locals d’oci nocturn de la Seu d’Urgell, que han participat des del primer moment en la iniciativa: sense la seva implicació, principalment en la difusió i venda de l’alcoholímetre de butxaca, de ben segur que l’èxit no hauria estat possible” Aquesta acció s’emmarca en la Taula de la Nit, un programa més general també impulsat per l’Ajuntament, el Consell Comarcal i els locals d’oci nocturn i on ens agradaria comptar, a curt termini, amb la participació del Consell Local de Joventut. L’objectiu de la Taula és establir una interlocució constant entre l’administració, els locals i el jovent per tal de millorar la vida nocturna a la ciutat en matèries de conciliació entre oci i descans, horaris, seguretat, formació per al personal dels locals… Estem convençuts que aquesta via de treball en comú és el camí que ens pot fer avançar de forma decidida cap a l’equilibri entre la diversió i la seguretat.

Albert Batalla i Siscart Regidor de Joventut de la Seu d’Urgell

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

47

MEMÒRIA 48

Pau Casals: música Compositor que prengué una dimensió internacional com a director d’orquestra i, sobretot, com a violoncel· lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, Madrid, Brussel· les i París. L’èxit de la seva carrera començà a París el 1899. Efectivament, el músic Pau Casals (el Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1983) esdevingué, sens dubte, la personalitat catalana més representativa i estimada per la qualitat i dimensió pública de la seva obra, en gira arreu del món occidental, i per la força del seu testimoniatge i de la seva música i el valor del compromís. Una visita al museu de la seva vil·la nadiua ens ho mostra amb força eficàcia. A l’exili fou una de les personalitats més fermes en la irreductible posició en defensa de la Catalunya sotmesa. Des del primer moment es manté de forma inequívoca i dóna testimoniatge de solidaritat.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

A

prengué piano del seu pare als quatre anys i esdevingué, sens dubte, el millor violoncel·lista mundial; rebutja el classicisme de fixar el braç i dóna llibertat a la interpretació –aconsegueix resultats extraordinaris. Les suites de Bach les treballà diàriament durant deu anys i les presentà com a autèntica revelació. El 1908 féu el seu primer gran concert de gala davant la reina Guillermina a Amsterdam. El 1920 fundà l’Orquestra Pau Casals, el 1926 l’Associació Obrera de Concerts.

Arran de la Guerra Civil espanyola la seva vida personal i professional patiren un gran canvi. S’exilia voluntàriament a Prada de Conflent i es tanca en un mutisme simbòlic només trencat –a part d’excepcionals actuacions individuals– amb els festivals de Prada (1950-66), en els quals col·laboraren els artistes més famosos. Es mobilitzà pels infants, grans víctimes, i no defugí l’activisme. Així, actuarà en l’exposició internacional de París del 1937 en el pavelló de la República. Des de l’exili en terres franceses, el seu suport a la Creu Roja fou constant, no volia tenir guanys sota la França ocupada i el seu violoncel emmudí. Els silencis de Casals eren molt importants. No actua mai a Alemanya ni a Itàlia. Posteriorment ho ampliarà, naturalment, a l’Espanya franquista, a la qual mai no voldrà anar a actuar ni a residir, ni tan sols viatjar-hi. Només una fugaç estada per un enterrament familiar, acte privat i amb extrema discreció. Des del 1960, amb la difusió per tot el món, com a missatge de pau, de l’oratori El pessebre, amb text de Joan Alavedra. Residí a Catalunya Nord i a Puerto Rico, on fundà el Festival Casals (1957).

Casals fou per a l’exili català un punt de referència de la dignitat que es mantenia com a protesta per l’opressió que tenia la causa de la llibertat i la persecució a la cultura catalana. La catalanitat, la identitat li era consubstancial tant en l’obra com en el comportament. Així des de la sardana de l’exili Sant Martí del Canigó (1943) fins l’oratori El pessebre (1960), obra i vida foren referents ineludibles d’un sentit profund dels valors de catalanitat i llibertat. La seva composició Himne a les Nacions Unides (1971) té per al món el mateix valor que El cant dels ocells (1941) per als catalans: esdevenen himnes que són clams socials per la pau, per la llibertat i, alhora, obres artístiques d’extraordinària sensibilitat amb la música com a llenguatge universal.

El seu testimoniatge és permanent en el decurs d’un llarg exili. En el Llibre blanc de Catalunya (Buenos Aires, 1956), com a pública protesta del genocidi que feia el règim militar (1936 Illes, 1938 comarques lleidatanes, 1939 resta del Principat) escriu des de Prada l’agost del 1955: “Trobo excel·lent la idea de publicar un Llibre blanc de Catalunya i de fer-lo conèixer a l’opinió internacional perquè s’enterin de quina és en l’actualitat la veritable situació de la nostra terra. Sobretot l’ONU i els seus principals organismes, especialment la UNESCO, no haurien de seguir ignorant que a l’Europa occidental hi ha un poble al qual se li neguen els seus drets més elementals com són en el conreu de la seva llengua i de la seva cultura multisecular. La persecució que el règim franquista infligeix a Catalunya des de fa setze anys hauria de revoltar totes les consciències liberals del món. i cal que aquestes consciències sàpiguen que si romanen indiferents, el seu silenci esdevé una complicitat. La Llibertat, com la Pau, també és indivisible.”

MEMÒRIA

i exemple cívic A mitjan dècada dels cinquanta, la realitat de la guerra freda, de les proves atòmiques i del rearmament van impulsar-lo a iniciar una campanya de protesta. Durant l’abril de 1958 l’afectaren molt les crides de Schweitzer “Pau o guerra atòmica?” Aquell estiu tots dos van publicar una declaració conjunta dirigida als governs dels Estats Units i de la Unió Soviètica demanant que s’aturessin les proves nuclears i s’acabés la cursa d’armament.

“Casals fou per a l’exili català un punt de referència de la dignitat que es mantenia com a protesta per l’opressió que tenia la causa de la llibertat i la persecució a la cultura catalana” El 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l’ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de W. H. Auden. És famosa la intervenció davant l’ONU: “Jo sóc català. Avui Catalunya són unes províncies d’Espanya, però què ha estat Catalunya?” La seva obra i exemple són dels pocs que ultrapassen el segle XIX i arriben a tota la humanitat.

El 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades al Vendrell.

Josep M. Figueres Historiador

Parlament davant els catalans d’Amèrica reunits a Caracas (Centre Català, 25-V-1955): “Vosaltres aquí representeu allò més valuós de la meva ànima que és l’amor a la nostra terra: Catalunya. Al trobarme entre vosaltres i per la primera vegada amb quantitat de catalans des de fa trenta-cinc anys em para la paraula però vull dir-vos solament que us estimo i que us admiro d’haver fet el vostre deure. Doncs, fills de catalans el no voler acceptar lo que ha passat i lo que passa a Catalunya. Millor fora, fora que estar supeditats a unes lleis, a unes costums que nosaltres catalans, no volem acceptar. És així com jo també, com vosaltres, he sortit de Catalunya que estimo tant i que enyoro tant. Aquests trenta-cinc anys han passat pensant sempre amb la nostra terra, amb membres de la meva família que encara són allí. Amb amics, amics de la meva edat quasi, i alguns també de la meva edat que pensen com tots nosaltres i que pateixen d’estar a Catalunya i que per circumstàncies diverses no poden fer el que nosaltres hem fet de fugir, fugir de la terra nostra tan maltractada. Però per tot arreu on he anat he trobat catalans que m’han consolat de veure que Catalunya està en tots els cors catalans, jo diria, més forts que mai, per l’absència. Ara jo us admiro, (...) perquè aquí en el país que vosaltres heu adoptat se us respecta, se us respecta pel que valeu i perquè sou catalans. (...)

Som catalans i tenim l’orgull de ser-ho. Visca Catalunya!”

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

49

TRIBUNA

Aturem la guerra al Pròxim Orient!

Des que els fets de l’11-S internacionalitzaren el model de guerra preventiva contra el terrorisme, amb el qual es va justificar la guerra a l’Afganistan, l’Iraq i ara al Líban i Palestina, la Plataforma Aturem la Guerra ha donat cabuda a les reivindicacions de múltiples entitats adherides i persones a títol individual que volien fer sentir la seva veu en favor de la pau a Catalunya.

L

50

a Plataforma Aturem la Guerra té els seus orígens cinc anys enrere, quan diverses entitats catalanes es van començar a reunir per organitzar accions públiques de repulsa a la recent iniciada guerra preventiva d’Occident –especialment els Estats Units– contra el terrorisme, arran dels fets de l’11 de setembre de 2001 i dels interessos econòmics i energètics de les potències occidentals a la regió de l’Orient Pròxim i Mitjà.

Des d’aquests inicis, centenars d’organitzacions, partits, sindicats, associacions i entitats de la societat civil catalana –com ara el CNJC– s’hi han anat adherint, prenent part, primerament, de l’organització de les accions ciutadanes en contra dels bombardeigs nord-americans a l’Afganistan i, posteriorment, de les grans mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq, que culminaren en la major manifestació ciutadana que hi havia hagut mai a Catalunya, que va reunir més d’un milió i mig de persones a Barcelona.

Des de llavors, la tensió bèl· lica a la regió d’Orient Pròxim i Mitjà no ha fet més que augmentar, i la Plataforma ha seguit denunciant la vulneració de la legalitat internacional i dels drets humans, especialment l’ocupació israeliana de Palestina i la permanència de les tropes d’ocupació a l’Iraq i l’Afganistan, que ha donat com a resultat un augment dels morts i de la violència en aquests països.

Finalment, des de la recent agressió bèl·lica d’Israel a Palestina i el Líban, la Plataforma ha continuat protagonitzant les mobilitzacions ciutadanes per la

pau, que han aconseguit reunir centenars de persones cada dijous d’estiu a la plaça Sant Jaume, des del 27 de juliol fins al 14 de setembre, per demanar l’alto el foc d’Israel i denunciar la impunitat de l’Estat israelià davant l’agressió, així com la passivitat dels governs en aquest sentit.

Ni tan sols arran de l’aprovació de la resolució 1701 de l’ONU, la Plataforma no ha deixat de convocar les concentracions ciutadanes en contra de la guerra, ja que es considera que la pau no és únicament un alto el foc o simplement l’absència de guerra en qualsevol condició, sinó que és la

“Finalment, des de la recent agressió bèl·lica d’Israel a Palestina i el Líban, la Plataforma ha continuat protagonitzant les mobilitzacions ciutadanes per la pau, que han aconseguit reunir centenars de persones cada dijous d’estiu a la plaça Sant Jaume, des del 27 de juliol fins al 14 de setembre, per demanar l’alto el foc d’Israel i denunciar la impunitat de l’Estat israelià davant l’agressió, així com la passivitat dels governs en aquest sentit”

realització de la justícia en majúscules, en les condicions que siguin necessàries perquè desapareguin les causes dels conflictes. D’aquesta manera, fins que la resolució no deixi de posar en un mateix nivell agressors i agredits, fins que no exigeixi una indemnització per part d’Israel al Líban per tots els danys causats, fins que no es contempli clarament una negociació per a l’alliberament de tots els presos polítics, fins que no quedin llacunes a través de les quals Israel pugui aprofitar-se’n per continuar amb impunitat qualsevol agressió més, fins que no s’aconsegueixi una situació de pau real al Líban, la Plataforma seguirà lluitant per aconseguir-ho.

Tanmateix, a Palestina hi continua havent el mur il·legal de l’apartheid, milers de refugiats veuen frustrat el seu retorn i dirigents i membres del govern palestí encara estan empresonats per l’Estat ocupant d’Israel; el qual viola qualsevol legalitat internacional i fa que la lluita per la pau a Palestina continuï estant a l’ordre del dia de la Plataforma en totes les accions que organitza. I és que qualsevol conflicte a l’Orient Pròxim i Mitjà afecta tota la regió, des de l’Afganistan fins al Líban, passant per l’Iraq i, recentment, per Síria i l’Iran. Per això mateix, i sota el lema: No a la guerra, no a les ocupacions, no a la impunitat de l’Estat d’Israel la Plataforma va tornar a convocar, el passat 1 d’octubre, la darrera manifestació recent per la pau a l’Orient Pròxim i Mitjà, que va reunir 1.500 persones a Barcelona. Però la mobilització ciutadana a Catalunya en favor de la pau, vertebrada a través de la Plataforma Aturem la Guerra, no acaba aquí, ja que mentre no existeixin les condicions objectives per a la pau, tots i totes hi tenim molt a dir.

Plataforma Aturem la Guerra

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The magazine Youth Debate is the voice of the associative youth movement.

Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

Contents Editorial • Are we Tackling the Question of Gender properly in Associations?

Gender and participation • Gender and Participation: Why do Women Take Part less than Men? • It’s not that Women Aren’t Interested in Politics, It’s that Politics Isn’t Interested in Women

Cnjc • A re you really not Bothered who Wins? Go Out and Vote on 1st November.

YOU WIN. • The CNJC in the Street for the Diada

Territorial participation • And the Triangle got Bigger in Vic • The Network of Local Youth Councils of Catalonia is Born • New Platforms for Participation, New Challenges for the Youth Association Movement • The CJB Promotes the “Being young is not a disease” Campaign

Education • Young People’s Participation in Secondary Schools. The Present and Future of an Active Citizenry

Human rights and social cohesion • Human Rights and Social Cohesion: Emigration and Politics

International Networks • All Different, All Equal • 10 Years Young Together • Mixed Subcommission with Italy

Cooperation • The Prize for the CNJC’s 1% Competition Goes to Senegal • Ngoumsane: Training for the Future in Aid of Communal Development

Associations • Gifts for Peace: the committed celebration of the centenary of a worldwide youth movement” • Have your Say in your School • Clic, Standing by Young Photojournalists • Fraudulent Contracts are still on the Increase • “Invest in Yourself!”

• Is a Social Europe Possible and Necessary?

• 38,000 Festival-goers Confirm Sant Celoni as the Seat of the Youth Camp • A School for Entrepreneurs • Area Education Plans Under Construction • Learning through Participation in the Educational Leisure Movement • The Birulés Case

Open Forum • The Police at the School Gates

Open House • Don’t Get Carried Away!

Memory • Pau Casals: Musician and Exemplary Citizen

Platform • Let’s Stop the War in the Middle East!

EDITORIAL

Are we Tackling the Question of Gender properly in Associations?

According to the Study-Diagnosis: The Question of Gender in the Work of Catalan Development NGOs, the incorporation of the gender issue into development NGOs is still neither a priority nor a clear commitment for the majority of associations, despite the fact that interest in and awareness of the question of gender has increased.

We youth organizations have once more to be pioneers in the well-done and careful work on the question of gender and we have to commit ourselves to changing the condition and the position of women in order to achieve a more equitable, more supportive and fairer system. In short, we have to work towards a world that will begin to be not just a little fairer, but above all more intelligent.

Toni Reig i Casassas CNJC President GENDER AND PARTICIPATION

Gender and Participation: Why do Women Take Part less than Men? It is true that inequality in institutions and the associative sector is based on both the asymmetry of numbers and the fact that legislative capacity is on the whole in the hands of men, as the majority group. Yet we have to bear in mind that, beyond all the political action taken through formal mechanisms, the transformation of this situation requires a change in the personal attitude of each and every one of us. This is why some of our proposals are aimed at showing the participation of women in the past and the present, or having some impact on the internal hierarchical structures of the majority of youth associations.

In short, we at Dona (Women) are making a commitment for our country to progress with a strong, cohesive and equalitarian civil society that believes in freedom and equality. For this it is necessary to guarantee equal rights and a balance of opportunities, treatment and conditions, for the personal and communal development of everyone, taking into account, understanding and respecting diversity.

Ruth Arcarons i Rabadà General Coordinator of Dona, Joves Nacionalistes per la Igualtat It’s not that Women Aren’t Interested in Politics, It’s that Politics Isn’t Interested in Women We women make up 51% of the population, and in no country on

earth, in no area of local, state or international decision-making, are we present in the same proportion.

This fact is a problem for all women and men because it places a question mark slap bang in the middle of the legitimacy of the democratic system.

We have to make sure that there is no contradiction between the freedom to choose and the fact of being a woman (for example, having to choose between being a mother or a politician). Young people’s political organizations, as schools for politicians of the future and, therefore, the people who will represent us, ought to be working to make equality between men and women a reality.

CNJC

YOUTH DEBATE 82 AUTUMN 2006

Laia Herrera i Pujol Co-author of Dona jove i política (2005) CNJC

Are you really not Bothered who Wins? Go Out and Vote on 1st November. YOU WIN. As the mouthpiece of the youth association movement, we believed it was vitally important to transmit our demands and protests to those wishing to govern our country over the next few years. With this aim, the National Youth Council of Catalonia (CNJC) drew up a document of electoral proposals, with emancipation, participation, education and social cohesion as basic avenues for improving the situation of young people, a document that we delivered to the heads of the parties’ lists. The second part of the CNJC’s campaign of involvement in the election on 1st November is based on encouraging young people to vote. With the slogan “GUANYA TU” (You win), which clearly points out the benefit that the young person may perceive by voting in the electoral process, the CNJC also wished to reach young people who are not members of any association. We organised debates in the universities and parties in nightclubs. We also produced an advert that we posted on the popular web www.youtube.com and contacted the Catalan Federation of Bars and Nightclubs to distribute material among the hundreds of association members. As campaign material, we produced 5,000 posters, 100,000 freeposts, 10,000 stickers, 1,000 Tshirts and 500 bags with the image of the victory symbol and “GUANYA TU”.

It was all published on www. guanyatu.cat, the website of a campaign encouraging young people to vote and that for the first time has reached nightclubs in order to target

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

51

CNJC

young people who are not members of youth associations.

Agnès Russiñol i Amat CNJC Vice-president and Campaigns Secretary

52

The CNJC in the Street for the Diada This year, the Festa per la Llibertat was once more a crowded event.

For the first time, the CNJC set up a stand at the 5th Display of Associations, where we handed out merchandising material of the Council itself and of the project www. xarxajove.net, informing passersby enjoying the Diada (National Day of Catalonia) about the associative movement. It was very well received and we will be repeating the experience next year in order to continue getting the word about us across.

As the National Youth Council of Catalonia, we made a floral offering at the monument to Rafael de Casanova, as is traditional every Eleventh of September. In the afternoon the party in the Passeig Lluís Companys got going. The CNJC is a promoting member of the 11th September Committee, which once again invited thousands of people to celebrate the Diada from a light-hearted and protest point of view.

Youth Debate

TERRITORIAL PARTICIPATION

And the Triangle got Bigger in Vic A human triangle bigger than ever ended the most participative Trobada Jove (Youth Meeting) in the Plaça Major in Vic. On 24th September, a hundred young people from youth organizations from Valencia, the Balearics and Catalonia closed the 8th Trobada Triangle Jove by forming a human triangle in the Plaça Major in Vic. The event served to demand greater participation in education and more education about participation, demands included in the declaration “Let’s educate about participation, let’s participate in education”, drawn up during the Triangle Jove weekend.

The Triangle Jove is a platform formed in 1999 by the youth councils—young people’s association networks—in the three territories where Catalan is spoken, with the aim of promoting forums of exchange between youth groups to reinforce the associations and young people’s participation, and to allow for the creation of a common discourse.

Youth Debate

The Network of Local Youth Councils of Catalonia is Born The key word for defining the Network of Local Youth Councils of Catalonia (XCLJC) is participation, since the underlying objective of this network is to foster young people’s participation, a project that formed part of the Territorial Action Plan that the CNJC approved at its congress in Girona. In this plan we emphasized that the CNJC ought to have a vision of the entire country, and above all channel its promotion of participation in a way that is geared more to associations. Regardless of whether these are members of the Council, they are all working throughout the country and play an important role in the daily life of Catalan youth.

This opening up of the CNJC must be made more concrete through the decentralization of the Council’s activities, increasing the support staff of the CNJC by five people (one per province, with an additional person for the Terres de l’Ebre). This will allow the Council to have more direct contact with associations throughout the whole country, and above all work with them to foster the creation of networks at a second level that represent these diverse groups and integrate them into the local council network itself.

Jaume Soler i Rios CNJC Vice-president and Territorial Participation Secretary New Platforms for Participation, New Challenges for the Youth Association Movement Young people’s conditions of life are changing, and this changes our way of participating in the world around us. Therefore we in the youth association movement have to ask ourselves how to adapt. From the CNJC we suggest opening a process of debate to face up to the challenges these changes pose. We have to think about and talk about what principles and aims the participation of young people should be based on, we have to adapt the ways of participating that we offer to the new social situation, and we have to consider new strategies.

The CNJC, as a network of youth organizations in Catalonia, is obliged to promote a debate within associations, so that they will reflect on our aims and strategies and so that these are adapted to the changing social reality. The result ought to be a reference document for associations that shakes up their functioning and the strategies, essentially to strengthen the participation of the organizations and young people and, there-

fore, make their capacity for social transformation more effective.

same time, the subjects and objects of this reflection.

Roger Soler i Martí CNJC Chief Territorial Participation Officer

Àngels Piédrola Research Director – Social Projects (FPT-URL) and former CNJC Vice-president

The CJB Promotes the “Being young is not a disease” Campaign On 20 th September, to coincide with the festivities of La Mercè in the city of Barcelona and with the start of the school and university year, the Barcelona Youth Council (CJB) presented the campaign “Being young is not a disease” (www. cjb.org/serjove.org). The campaign, which will be in force until the end of the year, is part of the Barcelona Youth City Project (BCJ) and essentially consisting of handing out 40,000 units of “Youth”.

This purports to be medicine (it is really a packet of sugar-free chewing gum) and has a “prospectus” of demands that, in a humorous vein, wishes to place the emphasis on the main problem that the young people of Barcelona face: the difficulty of becoming emancipated due to high property prices in the city, the precarious work situation we are in and the poor quality of the education we receive.

Jordi Espot Chief Communications Officer of the Barcelona Youth Council (CJB) EDUCATION

Young People’s Participation in Secondary Schools. The Present and Future of an Active Citizenry Participation has become a key concept in any discourse about democracy. There is a high degree of consensus about the idea of building a more participative society and democracy. But the concept of participation is complicated and ambiguous, and like any concept that becomes fashionable, it often ends up devoid of content. It is therefore necessary to define what it is and, above all, the reasons for participation.

This is why the initiative has emerged of developing researchaction with the aim of coming up with a shared and agreed diagnosis of the situation of youth participation in secondary schools, and to establish proposals for strengthening this participation. As well as learning about and analysing the situation of youth participation in secondary schools in Catalonia, the research includes tools for direct participation that are designed to mobilize the educational community and all its agents, being, at the

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

HUMAN RIGHTS AND SOCIAL COHESION

Human Rights and Social Cohesion: Emigration and Politics The twenty-first century is marked by a worldwide phenomenon called globalization. However, this globalization is of goods and not human rights. This summer we have been bombarded with news about the fact that some people wish to choose decent conditions of life, and that this is seen as a problem. We understand that the behaviour of the media has been pure adherence to the political wishes of the governments of Spain and the European Union. The diplomatic action that has brought about the ratification of the repatriation agreements in return for money is in no way the solution for the development of the countries of the South.

With all this, we wish to express our indignation over the way the subject of immigration is treated. We therefore use our voice to denounce the respective governments of the South and the North for their hypocrisy, which, instead of thinking of real policies for the development of the impoverished countries, decide on gangster-like and corrupt agreements and on the politicization of the right to vote: we do not want false and deceptive discourses and much less racist and xenophobic ones. The democratic participation of the newcomers is the only condition for full citizenship, and this has to be approached rationally and boldly based on the principles of the rule of law.

Soco Mbuy and Ousmane Mballo CNJC Human Rights and Social Cohesion Secretaries INTERNATIONAL NETWORKS

All Different, All Equal In 1995, 50 years after the end of the Second World War, the Council of Europe introduced a campaign called “All Different, All Equal” (http:// alldifferent-allequal.info) in order to strengthen the struggle against racism, anti-Semitism, xenophobia and intolerance. Now more than ever, and ten years on, the struggle continues.

Therefore, since June 2006 and until September 2007, the Council of Europe has been enforcing a new campaign for Diversity, Human Rights

Sara Molins CNJC International Relations Officer 10 Years Young Together With the slogan “10 years young together”, the Youth Forum Jeunesse (YFJ) celebrated that international youth organizations and national youth councils of Europe walk hand in hand. The CNJC Vice-president, Jaume Soler, and the CNJC International Networks Secretary, Ramon Serra, attended the anniversary of the European Youth Forum, which took place on 1st September in Brussels. The CNJC could miss the event since we are founding members of Youth Forum. And we did not return to Catalonia emptyhanded: we came with a potted fern that said, “always growing”.

At a time when Europe is taking on more responsibilities, a strong European Youth Forum allows us to have more influence over the policies that affect us and more say in improving our lives. For this reason we wish the YFJ a long life! Congratulations to the bureau and the staff for the great work that are carrying out, and let’s hope that together we can continue to build a younger, stronger, fairer and more participative Europe.

Youth Debate Mixed Subcommission with Italy For the third year running, a new mixed Subcommission has been created between the National Youth Council of Catalonia and the Italian Forum Nazionale dei Giovani.

The aim of these meetings is to allow the interchange of experiences and impressions between the two councils, as well as between various associations of each country.

During the meeting, which lasted four days, we were able to establish links between different associations, as well as getting to know the real situation of the Forum Nazionale dei Giovani. This is a very

young council, having only existed for three years, but already with a substantial number of members, a total of 62, and sure to be expanding in the near future.

Gerard Baró CNJC International Networks Secretary COOPERATION

The Prize for the CNJC’s 1% Competition Goes to Senegal The National Youth Council of Catalonia has this year awarded 1% of its budget (€5,029.19) to a project by Escoltes Catalans (Catalan Scouts) in Senegal. Ngoumsane, gender work between Scouts of Senegal and Catalan Scouts, is the winner of the CNJC’s seventh cooperation competition. The 1% Competition promotes the autonomy of civil society in developing countries so that the development process may be internal and not imposed. The prize-winning projects in every edition of the competition create the conditions necessary for the increase of social capital. They are projects that promote collective organization, participation and the capacity for communal work (and as a network), always based on the needs and opportunities that the context requires. The winners of the 2006 competition explain the experience of cooperation with Senegal below.

Soco Mbuy and Marc Bret CNJC Cooperation Secretaries Ngoumsane: Training for the Future in Aid of Communal Development Last August, a group of volunteers from Escoltes Catalans (Catalan Scouts) made up of 15 leaders of different troops and the Cooperation Department Coordinator Sílvia Ayala, embarked upon the international adventure of a cooperation project, heading for Senegal. The project, lasting almost a month, consisted in the construction of a multipurpose hall for a training centre in Ngoumsane, a town in the Thiès region, along with 19 young members of the Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal (EEDS). This centre is used mainly by about 500 women from three villages in Thiès taking part in the different training activities prepared by the monitors and the volunteers from EEDS and Jeunesse et Développement (JED), the NGO that takes care of the technical side of EEDS projects.

Escoltes Catalans

ASSOCIATIONS

“Gifts for peace: the committed celebration of the centenary of a worldwide youth movement” Acció Escolta de Catalunya is launching the project Eradica la Violencia Social! (Get Rid of Social violence!) within the framework of the international initiative Gifts for Peace and the worldwide celebrations of the centenary of the Scouting Movement. 1st August 2007 will be the hundredth anniversary of the first summer camps with which scouting life began. The educational experiment in children’s free time that the Englishman Robert BadenPowell offered to 20 boys for ten days in the countryside is today a worldwide movement of scouting associations that has grown to number almost 28 million scouts and has reached the threshold of its second century of life.

Miquel López Andrés International Commissioner of Acció Escolta de Catalunya Have your Say in your School This school year it is time to renew students’ councils in schools after the recovery of their decision-making power. This year secondary schools are again immersed in the electoral process that will see them elect half of the representatives on their school council. This renewal is marked by the reinstatement of democracy in school councils, which with the approval of the Organic Education Law (LOE) are once again the main governing body in schools. Therefore, from the AJEC we wish to call on all students to take an active part in the elections to the school councils, because if we do not defend our rights, no-one will.

Jordi Ruf General Secretary of the Association of Young Students of Catalonia (AJEC)

Clic, Standing by Young Photojournalists At the CNJC General Secretariat and Diomera we aim to promote the work of Catalan photojournalists through the Clic competition, which we have organized for the past six years. Clic is a photojournalism competition in which around ten people aged between 18 and 30 will be selected and given the opportunity to get to know more about their field in the best showcase of the sector, the prestigious international festival of photojournalism, Visa

pour l’ image, which takes place every September in Perpignan.

CNJC

and Participation, based on the same slogan and using the same image.

Also, one of the most important campaigns currently being carried out by the Youth Forum Jeunesse (YFJ) is called “Get Visible” (http://www. getvisable.org), aimed at improving the mobility of young people, especially with regard to the difficulty they have obtaining visas. The most worrying thing is that increasing and more frequent human rights violations are being linked to the procedures for obtaining visas. All this, moreover, is in direct contradiction to the principles promoted by the above-mentioned campaign, “All Different, All Equal”.

Diomira Association Fraudulent Contracts are still on the Increase It has been a few months since Avalot undertook the first inspections of the contracts that were registered with the local employment offices, and we thought that the denunciation that we made would have served to reduce the level of fraud. Unfortunately, however, fraudulent contracts are still on the increase. Regarding the type of contract we have found, the serious problem of temporality that our country suffers from must be highlighted, since 87% of the contracts analysed at random are temporary ones. We call on all workers to revise their work contracts in order to detect any illegalities within them, since a fraudulent contract can by law be converted into an indefinite one.

Avalot – UGT Youth Section of Catalonia “Invest in Yourself!”

This is the logo of the CP’AC Foundation and the aim that has motivated us over the last twenty years. Young people are often faced with difficulties when they enter the labour market. The CP’AC Foundation is aware of these problems and from our very beginnings we have been struggling against unemployment through promoting the concept of self-employment. Thus we offer support to young entrepreneurs in turning their business projects into reality, helping the unemployed into the workplace, especially those with special difficulties in finding work. We get involved right from the start in each and every project we are presented with, evolving together with the entrepreneur until their initial idea becomes reality. We thus come up with a business plan that brings together and structures all their ideas and dreams.

Private Foundation for the Promotion of Self-Employment of Catalonia Is a Social Europe Possible and Necessary?

Is it possible in the heart of the European Union to define a community social policy that goes beyond the “open method of coordination” (OMC), and as such promotes actions for what the general public knows as “a social Europe”? To such an ethereal question our response is ambiguous. In effect, we have to be capable of maintaining a social system that, adapting itself

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

53

CNJC

to the demands of greater efficiency and justice, is capable of responding to a globalized reality in a state of profound changes. But we must also warn that the myths that some people profess when they refer to a social Europe are not only unattainable on a practical level, but are also completely counterproductive for the very development of the society we live in.

Roger Albinyana i Saigí President of the LYMEC (Liberal European Youth) and responsible for European and Internacional Policy of the Nationalist Youth of Catalonia (JNC)

54

38,000 Festival-goers Confirm Sant Celoni as the Seat of the Youth Camp In its second year in the town of Sant Celoni, in el Vallès, the JERC Youth Camp once again gave priority to Catalan groups and exceeded expectations. Despite having abandoned the mythical site in Arbúcies for the Youth Camp, in this second year in Sant Celoni it was clear that the new situation had been accepted

by Catalan youth, with more than 38,000 young people taking part.

For the essential ingredients of the meeting have remained faithful to those people who have in previous years made the Youth Camp into the most important youth event in the Catalan Speaking Countries and the third biggest music festival in Catalonia, after the Sònar and the Primavera Sound festivals. The festival’s organizers, Republican Left Youth of Catalonia (JERC), managed to combine music, culture, festivities and politics.

JERC – Republican Left Youth of Catalonia A School for Entrepreneurs Very often the products that are available to us and that we use every day are a complete mystery to us: we have no idea of their origin or the processes they are subjected to before we have them in our hands!

The coffee we drink is the result of

a process that starts very far from here, and which continues right up until the point it is poured into our cup. At the Youth Chamber we focus on the process of creating entrepreneurs, bringing the necessary tools for each of us to recognize, foster and refine the skills we already possess.

All young people have something of the entrepreneur in them, and if we want to promote these virtues, this is the best environment to do so.

tor are carrying out a study for the CNJC General Secretariat that aims to identify how people evaluate their involvement in this participative experience. First of all young people who participate, or who have participated, in some form of youth club or scout troop; secondly adults who took part in the past; and thirdly those responsible for training in the principal movements.

Clara Créixams and Andrea Borison Observatori del Tercer Sector

International Youth Chamber of Catalonia Area Education Plans Under Construction The Area Education Plans (PEE) open the doors to a cooperation space between educators, and now is the time to fill it. In recent years, one of the greatest challenges of educational leisure entities in Catalonia has been to deal with the new intercultural environment. The school, as a traditional educational agent, has also become aware of the need to find new formulas to adapt itself to the new social context. Thus the Department of Education has promoted new actions to look for answers to the educational demands of our society. The key movement has been to realize the need to open up formal educational centres to their surroundings and discover the shared objectives of all the educational community, whether formal, informal or non-formal, to deal with the new reality.

PEE Team of the Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya Learning through Participation in the Educational Leisure Movement What can we learn through participating in educational leisure bodies?

What can we apply this learning to?

How do young people evaluate this participative experience? Young people taking part in educational leisure youth organizations acquire skills that have positive effects on all areas of life. It is for this reason that we at the Observatori del Tercer Sec-

The Birulés Case The Birulés case is not an isolated example, but rather an example of the political motivation underlying the legal actions taken against the Independentist Left of the Catalan-speaking Countries. In October 2000, Anna Birulés was invited by the Rector of the University of Girona for the inauguration of the new academic year. Some 500 students gathered outside the cloister to protest at the presence of the minister from the Popular Party. Six years later, on 6th September this year, four of the students involved were in court, accused of endangering public safety and threats and aggression towards the police.

been a lot higher than had been predicted at the beginning of summer.

Albert Batalla i Siscart Councillor for Youth, la Seu d’Urgell MEMORY

Pau Casals: Musician and Exemplary Citizen He was a composer with an international projection as a conductor and above all a cellist. He studied at the Municipal Music School in Barcelona, as well as Madrid, Brussels and Paris.

The first success of his career was in Paris in 1899. Indeed the musician Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1983) became, without any doubt, one of the most emblematic Catalan personalities. He was loved for the quality and public dimension of his work throughout the Western world and for the power of his declarations, the force of his music and the value of his commitment. A trip to the museum in his home town, El Vendrell, shows this very clearly.

Whilst in exile he was one of the public figures who showed the firmest commitment to a principled defence of a repressed Catalonia. Right from the start he maintained his unwavering position of solidarity.

Mireia Fillol Homs Catalan-speaking Countries Students Union (SEPC)

Josep M. Figueres Historian PLATFORM

OPEN HOUSE

Don’t Get Carried Away!

The Youth Sections of the Town Council of la Seu d’Urgell and the County Council of Alt Urgell, in collaboration with eleven bars in the town, have carried out this summer the “Don’t get carried away. Make sure you are in control before driving. Use your breathalyser” campaign. The aims of this initiative are that young people from la Seu d’Urgell drink alcohol responsibly when they go out and drive safely.

The campaign has been a resounding success, since breathalyser sales have

Let’s Stop the War in the Middle East!

With the events of 11th September resulting in the internationalization of the preventive war on terrorism model, leading to wars in Afghanistan and Iraq, and now Lebanon and Palestine, the Stop the War Platform has grouped together the demands of the many organizations and individuals who want their voices in favour of peace to be heard in Catalonia.

No to war. No to occupation. No to the impunity of Israel.

Marta Jordi Stop the War Platform

ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Bloc d’Estudiants Independentistes – Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, Col·lectius de Joves Comunistes, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, DONA – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans (Esplac), Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos, Unió Excursionista de Catalunya – Vocalia de Jovent, Veterinaris Sense Fronteres-Vetermón. Adherides: Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació ECOM, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació Sociocultural Nous Temps, Associació de Joves Immigrants Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.

DEBAT JUVENIL | Tardor 2006 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

CNJC 55

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Tardor 2006 | DEBAT JUVENIL

Gènere i participació

I el Triangle es va fer més gran a Vic. VIII Trobada Triangle Jove Pàg. 14-17

Quins són els reptes del país, de la joventut i del CNJC? Pàg. 42-45

De debò t'és igual qui guanyi? Guanya tú!

Pàg. 10-11