Debat Juvenil núm.83

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | www.cnjc.cat

El Consell Nacional al cor de Girona! I també a les comarques de Barcelona Pàg. 18

Com podem arribar les entitats a la gent jove? Invitació a l’autorreflexió Pàg. 17

Quina formació professional ens cal? Per una FP útil, atractiva i dignificada Pàg. 37-39

Hivern 2006 / 2007

DRETS HUMANS I COHESIÓ SOCIAL I COHESIÓ SOCIAL

EDITORIAL 3

Joves i salut. Toni Reig, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

BREUS 4

23 Un any més, el diàleg i la interculturalitat tornen a Coma-ruga. Gerard Baró, secretari de Xarxes Internacionals del CNJC, i Xavier Baró, formador del Pool of Trainners del Fòrum Europeu de la Joventut 25 Bettina Schwarzmayr, nova presidenta del Fòrum Europeu de la Joventut. Ramon Serra, secretari de Xarxes Internacionals del CNJC

COOPERACIÓ

JOVES I SALUT Apunts d’un diagnòstic de la gent jove. Debat Juvenil La cura de la salut, una de les opcions més triades pels joves. Oriol Yuguero Torres, president del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya Per què és important la prevenció dels trastorns del comportament alimentari? Francisca Ojados Gonzàlez, psicòloga especialitzada i formadora del programa de prevenció de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) Fem front al menjar ràpid, promovem una dieta saludable. Mercats de Barcelona Les famílies i la salut mental. Teresa Marfull, gerent de la Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Malalts Mentals (Fecafamm) Per una educació afectiva i sexual que promogui uns hàbits saludables. Elena Crespi i Asensio, psicòloga de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella i del programa ‘Prohibit als Pares’ de Ràdio Flaixbac Precarietat laboral i mala salut, tot és u. Oriol Romaní, antropòleg de la Universitat Rovira i Virgili i el Grup Igia Joves i drogues: un tema que ven? Ester Martínez, coordinadora del projecte Som.nit de Creu Roja Joventut

5 7 8

9 10 11

12 13

CNJC Campanya Emancipació. Ousmane Mballo, secretari d’Emancipació del CNJC 14 Rebels sense casa. Agnès Russiñol, vicepresidenta i secretària de Comuni15 cació del CNJC

Com difondre la nostra tasca en Cooperació internacional. Soco Mbuy, secretària de Cooperació del CNJC

Com podem arribar les entitats a la gent jove? Montse Perals Tresserra, 17 directora de Programes del CNJC El Consell Nacional al cor de Girona! Jaume Soler i Rios, vicepresident i 18 secretari de Participació territorial del CNJC Aplec de Consells Locals a Castelló. Debat Juvenil i Consell de la Joventut 19 de la Comunitat Valenciana (CJCV) El CJd7, una experiència de participació i reivindicació juvenil. Consell 20 de Joventut d’Horta i Guinardó

EDUCACIÓ NO FORMAL Marxa Educativa: l’associacionisme educatiu de Barcelona, unit, demana més reconeixement. Eduard Bartrina, membre del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

ENTITATS Cinquè aniversari d’Acció Escolta de Catalunya. Olga Jorge Rodríguez, presidenta d’Acció Escolta de Catalunya La prevenció de riscos laborals també és salut. Òscar Riu i Garcia, portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya Les iconografies des de dins. Grup Jove. Casal Lambda Qüestiona, crea, transforma! Tenim la il·lusió, podem canviar el món. Sandro Maccarrone, secretari general de la CJC – Joventut Comunista Creu Roja Joventut, un compromís amb la pau. Joel Plazas i Subirós, vicepresident de Creu Roja Joventut a Catalunya Caps escoltes: educant des de la participació juvenil. Marina Gay, presidenta d’Escoltes Catalans (EC) La fi dels kumbes. Fabian Mohedano, coordinador de programes de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, i Joffre Villanueva, secretari del Moviment Laic i Progressista Cent anys d’escoltisme: Minyons obre les portes! Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) És científic no creure en Déu? Roger Panadès i Llorens, estudiant de tercer d’Arquitectura i membre del Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC)

Quina formació professional ens cal?

Rebels amb xarxa: la importància de fer xarxa de telecomunicacions lliure. Guifi.net

28 29 30 31 32 33

35 36

Número 83 Hivern 2006 - 2007

Il·lustracions: Noè Fanlo

Direcció: Agnès Russiñol Amat

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

Redactora en cap: Mireia Sabartés

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil

Francesc Macià, una de les personalitats més suggestives del segle XX. Josep M. Figueres, historiador

Un petit conte. Eixam, col·lectiu de transformació social de l’Ateneu Popular de l’Eixample de Barcelona

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper ecològic Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista. Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

Correcció lingüística: Antoni Estévez Polyglota >Traducció: Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Fotografia: CNJC

TRIBUNA

Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat

Amb la col·laboració de:

MEMÒRIA

Youth Debate

Han col·laborat en el núm. 83: Toni Reig i Casassas, Oriol Yuguero Torres, Francisca Ojados Gonzàlez, Teresa Marfull, Elena Crespi i Asensio, Oriol Romaní, Ester Martínez, Ousmane Mballo, Agnès Russiñol, Jaume Soler i Rios, Montse Perals Tresserra, Roger Soler i Martí, Eduard Bartrina, Soco Mbuy, Gerard Baró, Xavier Baró, Ramon Serra, Olga Jorge Rodríguez, Òscar Riu i Garcia, Sandro Macarrone, Joel Plazas i Subirós, Marina Gay, Fabian Mohedano, Joffre Villanueva, Roger Panadès i Llorens, Lalo Plata, Eduard Solà i Arumí i Josep M. Figueres

PORTA OBERTA

ABSTRACT

C onsell de redacció: Dani Casanovas, Laura Costa, Cesca Domènech, Jordi Espot, Núria Farell, Anna de los Riscos, Gemma Ustrell, Joan Vilaplana, Soco Mbuy, Josep Raich, Agnès Russiñol i Mireia Sabartés

DE BAT A BAT

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

S ecretàries de Comunicació del CNJC: Soco Mbuy i Agnès Russiñol

XARXES INTERNACIONALS

Eugeni Villalbí, nou secretari general de Joventut. El CNJC i el CJB demanen la confiança de les autoritats en l’autoorganització de l’oci. Un crit per eradicar la violència de gènere i les desigualtats materials i simbòliques que la sustenten. Visita del Consell de la Joventut d’Euskadi. Comitè Executiu del CNJC

La immigració i el concepte de ciutadania en l’associacionisme juvenil. Soco Mbuy, secretària de Drets humans i cohesió social del CNJC

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juvenil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.

EDITORIAL

Joves i salut V

olem dedicar aquest número de DEBAT JUVENIL a la relació entre joves i salut, i ho volem fer des de dues perspectives diferents. Per una banda, volem parlar dels problemes de salut en la gent jove, és a dir, la salut vista des de la seva absència i, per tant, com un problema. Parlar de trastorns alimentaris, drogodependències, prevenció en la sexualitat, problemes en la salut mental i, fins i tot, de com afecta la precarietat laboral en la salut juvenil. D’altra banda, també volem parlar de quin creiem que ha de ser el paper que hem de tenir les associacions juvenils en la concepció de la salut, de com els joves podem esdevenir agents de salut des de les nostres associacions i també de la necessitat de començar a articular un nou discurs al voltant de les polítiques de la salut que vagi més enllà de les accions purament pal·liatives i es basi en mesures de prevenció i d’educació.

de Treball de Salut, que ja està reunint-se. A les associacions juvenils que no hi participeu us convidem a fer-ho al llarg d’aquest curs i als agents socials i polítics que teniu aquesta revista a les mans us convidem a seguir llegint i a ajudar-nos en aquesta tasca de reformular les polítiques de salut i d’aplicar i reclamar unes bones polítiques d’emancipació que, sens dubte, també són part del problema. Toni Reig i Casassas President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) presidencia@cnjc.cat

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és l’estat complet de benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties. Aquesta definició ja ens mostra clarament quina hauria de ser la manera correcta d’entendre-la i, per tant, de tractar-la. Entesa la salut d’aquesta manera, s’assumeix que les polítiques de salut no estan restringides només a les polítiques sanitàries ni als serveis sanitaris, és a dir, la que es fa des del Departament de Salut, des dels hospitals o bé des dels centres d’atenció primària. No hem d’entendre les polítiques de salut com a polítiques reactives a partir de la seva absència, sinó que hem de treballar perquè aquesta absència de salut no es produeixi. En aquest context calen, doncs, més accions d’educació en la salut. Educar en el coneixement del propi cos, de com funciona, com s’alimenta, adquirir coneixements dietètics i nutricionals, explicar per què de vegades no funciona tan bé com deuria i per què hi ha les malalties. Cal promoure la salut, positivitzar-la, i amb això aconseguirem augmentar el coneixement respecte a la percepció de risc i farem indirectament una gran tasca en el foment d’hàbits responsables. Per fer-ho possible, cal la implicació de tots els agents socials: agents sanitaris, mitjans de comunicació, escola, família i també les associacions juvenils. Llegint els articles que vénen a continuació, en el monogràfic Salut, i que fan referència als principals problemes per manca de salut en els i les joves, us adonareu que gairebé sempre hi ha un denominador comú en les possibles solucions: potenciar l’espai relacional del jove, crear espais sociabilitzadors sans, augmentar l’autoestima, potenciar el sentit crític, donar al jovent espais de responsabilitat i crear expectatives de futur. És obvi que des del món associatiu juvenil estem treballant en totes aquestes mesures i que, per tant, esdevenim un important agent de salut malgrat que segurament no rebem el merescut reconeixement i suport per part de l’Administració. És per tot això que des del CNJC hem volgut destacar aquest tema tan important i també, per aquest motiu, hem creat el Grup

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

BREUS

Visita del Consell de la Joventut d’Euskadi Una delegació de l’Euskadiko Gazteriaren Kontseilua (EGK, el Consell de la Joventut d’Euskadi) formada per la presidenta, Alicia Suso, el membre de la Comissió Permanent Felix Arrieta i la coordinadora de les àrees tècniques, Arantza Fernández, van visitar el CNJC al desembre per conèixer-ne el funcionament i l’organització, i van interessar-se per la dinamització dels consells locals de joventut. Amb les explicacions dels secretaris del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, també van aprofundir sobre el paper que va tenir el CNJC en l’elaboració de la Llei de polítiques de joventut de Catalunya, ja que l’EGK està participant actualment en la llei sobre aquesta matèria al País Basc. La visita va incloure un dinar amb el secretari general de Joventut, Eugeni Villalbí, i una visita al Parlament de Catalunya, on el president de la cambra, Ernest Benach, va saludar la delegació.

Comitè Executiu del CNJC El Comitè Executiu del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la reunió plenària dels màxims responsables de les entitats membres i l’òrgan de consulta entre assemblees, va fer un seguiment del Pla de treball, en la convocatòria del 28 de novembre de 2006. El Secretariat, l’equip que desenvolupa el Pla de treball aprovat per l’Assemblea, té el repte d’executar una campanya per a l’emancipació juvenil i una sobre ciutadania, establir relacions amb el nou Govern de la Generalitat o seguir impulsant el Pla d’actuació territorial per dinamitzar el teixit associatiu juvenil a totes les comarques.

El CNJC i el CJB demanen la confiança de les autoritats en l’autoorganització de l’oci

Davant del desallotjament d’un centenar d’artistes d’una nau de Poblenou (Barcelona) el 20 de novembre de 2006, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) van mostrar el seu suport a La Makabra, en un comunicat públic, com a projecte autogestionat dedicat a les arts. Aquest projecte gaudia de la complicitat de centenars de joves i els consells van reclamar la confiança de les autoritats en l’autoorganització de l’oci per part de diferents col·lectius i la necessitat d’habilitar espais públics per fer-ho possible. L’oci alternatiu ha de deixar de ser un instrument desconegut i automàticament negatiu, una activitat que sovint les autoritats volen controlar. L’Administració pública no hauria de pretendre agrupar totes les activitats en un mateix programa d’oci nocturn, sinó cedir el poder i afavorir la gestió d’aquestes activitats als mateixos impulsors, sovint joves, perquè les modelin als seus gustos, expectatives i necessitats.

Eugeni Villalbí, nou secretari general de Joventut Eugeni Villalbí és el nou secretari general de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Villalbí, nascut a la Sénia (el Montsià) fa 28 anys, serà el màxim responsable de les polítiques de joventut del govern català. Villalbí es fa càrrec d’aquesta secretaria que, amb el nou Govern, ha passat del departament de Presidència al d’Acció Social i Ciutadania, dirigit per la consellera Carme Capdevila. Villalbí ha cursat estudis d’enginyeria d’obres públiques, ha estat el president del Consell Nacional de les JERC entre el 2003 i el 2005 i ha representat l’organització juvenil independentista al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i al Consell de la Joventut de Barcelona. També va ser responsable, fins al maig de 2006, del programa de polítiques per a gais, lesbianes i transsexuals de la Generalitat de Catalunya.

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Un crit per eradicar la violència masclista i les desigualtats materials i simbòliques que la sustenten Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista (25 de novembre), el CNJC va expressar en un comunicat que la violència de gènere és una de les injustícies més flagrants de la nostra societat, una situació que s’arrossega des de fa dècades i que demana, per part de les administracions i de la societat civil, una reflexió i unes actuacions clares per eradicar aquests fets violents i les desigualtats materials i simbòliques que els sustenten. Cal ser conscients de la responsabilitat de cadascú respecte al fenomen de la violència masclista. La violència física és només la dimensió més macabra d’una violència estructural i simbòlica. La violència estructural, en el marc de la societat patriarcal imperant, desemboca en tot un seguit de violències de gènere, que perpetuen els rols i no permeten el trencament frontal que requereix aquesta qüestió. Així doncs, la violència masclista és també la discriminació en l’àmbit laboral, quan es continua cobrant menys salari pel mateix treball, quan hi ha dificultats d’accés als llocs de responsabilitat; és també la pressió estètica, que condemna a seguir uns cànons de bellesa imposats; és també el repartiment desigual en les tasques de la llar, etc. El moviment associatiu juvenil és plenament conscient d’aquesta realitat i combat aquests fonaments de la violència de gènere.

Segons el Registre de Mortalitat del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, les tres principals causes de mort de la gent jove entre 15 i 24 anys són, per aquest ordre: els accidents de trànsit, l’abús de drogues i la sida. Les causes de mortalitat per al grup d’edat de 25 a 34 anys són les mateixes, però col·locant la sida en

JOVES I SALUT

Apunts d’un diagnòstic de la gent jove el primer lloc. En tots tres casos es tracta de morts evitables, però continuen sent invencibles. La salut mental també ocupa un lloc important entre els problemes de salut del jovent: el suïcidi és la quarta causa de mort entre els 15 i els 24 anys. La creixent incidència de l’anorèxia nerviosa és també preocupant.

L’

anorèxia nerviosa afecta entre un 0,5 i un 3% de la població jove, sobretot noies, en els països desenvolupats. I entre un 2 i un 3% pateixen bulímia nerviosa. Els trastorns alimentaris afecten ja el 6% dels adolescents a Catalunya, segons publicava la premsa el juny de 2006. A més a més, també en els països occidentals, l’obesitat augmenta sensiblement. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) la considera una epidèmia mundial. El 13% de la població adulta espanyola és obesa i un 53% té sobrepès. Segons diferents estudis, l’obesitat en els adolescents oscil·la entre el 10 i el 20%. En els darrers anys hi ha hagut un gran avenç en la política de serveis sanitaris, fonamentalment en l’accessibilitat als mètodes de diagnòstic i de tractament per a una majoria de la població. Amb tot, la prevenció de les malalties i la protecció i promoció de la salut no han estat prioritaris en l’esmerç dels esforços, tot i que existeixen estudis que demostren que es pot reduir el nombre de malalties amb polítiques en aquest sentit. Per tant, es podrien evitar certes malalties, certs patiments i certes morts prematures. Cal tractar la salut com un eix específic i abordar-lo en dos àmbits d’actuació concrets:

1. Promoció d’hàbits saludables És prioritari apropar als i les joves, tant com sigui possible, la informació i l’assessorament en temes de salut. És fonamental el paper protagonista dels mateixos

joves, no només com a informadors qualificats per assessorar altres joves (educació entre iguals), sinó també com a protagonistes de la seva salut; també és essencial potenciar el coneixement del cos i de la salut. L’objectiu en la promoció d’hàbits saludables és el foment de la pròpia salut, els hàbits alimentaris saludables i higiènics bàsics, la sexualitat plena i segura, la pràctica habitual d’exercici físic i esport i l’equilibri mental i emocional de la persona.

2. Prevenció de conductes de risc L’augment d’adrenalina i la necessitat d’obtenir-ne més en situacions que ens posen al límit del risc són conductes sovint associades a l’adolescència i joventut, períodes que poden ser de gran experimentació i de coneixement de noves situacions. És convenient posicionar-se respecte a les conductes de risc abans de trobar-s’hi cara a cara. Prèviament a això, cal que el o la jove percebi el risc, però sense oblidar que cal

observar i esbrinar quins són els factors i les causes que ens porten a desenvolupar conductes de risc, sense que comporti conductes negatives a curt, mitjan o llarg termini. Cal donar eines perquè el noi o la noia sigui capaç d’escollir lliurement després d’haver valorat les opcions que té. Oferir la informació de manera més planera. Tota obligació, prohibició, comporta un actitud contrària i negativa. La llibertat, el marge de

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

JOVES I SALUT

confiança i l’adopció d’una prevenció positivada són factors que faciliten la presa de decisions. Per això, cal una prevenció sense prohibicionismes, sense moralitzar, sense adoctrinar, ensenyant a gaudir les conductes saludables, transmetent aquells elements de risc que poden provocar una alteració a la salut. L’educació potencia hàbits socials i conductuals, perquè la joventut sàpiga determinar que tota conducta té un moment i un espai: pots estar de festa i no passar-te’n, i altres vegades mantenir-te al límit. Tot això per a la prevenció de les malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, sida, drogodependències, reducció del consum de tabac i alcohol i prevenció dels accidents de trànsit en el jovent. Els espais d’oci nocturns i diürns són espais joves de relació, on establim llaços de confiança i on possiblement passem moltes hores de la nostra vida. Per tant, fer prevenció de la salut en ambients de lleure (discoteques, pubs, bars, centres cívics, casals de joves, casals de lleure…) és més efectiu que qualsevol prevenció moralista. Cal que les administracions públiques donin suport a les associacions en forma de recursos materials, econòmics i humans per a l’elaboració de plans, programes, projectes i campanyes d’informació general, per a la formació de mediadors i monitors de temps lliure, etc. Així doncs, les accions governamentals haurien d’estar coordinades amb les accions del teixit associatiu. D’altra banda, les mesures educatives i preventives no sempre arriben a temps, així que, paral·lelament, cal donar suport als i les joves amb problemes de salut, ara sí, inevitablement, des d’un punt de vista assistencial. Tot això, per tant, s’ha de sumar al treball que s’està realitzant des de l’atenció primària de salut. Repassats aquests dos àmbits d’actuació (promoció d’hàbits saludables i prevenció de conduc-

tes de risc), podem posar l’accent en diferents aspectes relacionats amb la salut dels i les joves, amb aquestes pinzellades:

a. Sexualitat La sexualitat té una dimensió molt àmplia. No es pot reduir a un sol aspecte: biològic, cultural o moral, sinó que abasta tota la persona. Implica aspectes de la conducta que tenen a veure amb les relacions personals, l’afectivitat, els sentiments i les sensacions, a més dels propis òrgans sexuals. Totes les persones som diferents i existeixen, per tant, diferents maneres d’expressar la sexualitat. Cada persona ho fa a la seva ma-

nicació, amb feedback… Cal promoure l’assessorament i les proves voluntàries i confidencials del VIH i arribar a les persones més exposades al risc. Cal enfortir amb més recursos materials les associacions que s’ocupen d’aquests temes. En resum, aplicar polítiques efectives de prevenció de la sida i de suport als que són portadors o tenen la malaltia.

c. E mbarassos no desitjats Els embarassos no desitjats han augmentat un 14% en una dècada segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona. S’usen

cohol. 1 de cada 4 joves encara beu a l’hora d’agafar el cotxe. • Altres drogues. Després de l’alcohol i el tabac, el consum de cànnabis és el més estès i segueix augmentant. Ja és com l’alcohol, amb la diferència que no és legal: la “maria” és una substància polifuncional, ja que és en tots els estils, contextos i situacions. A més, cada vegada més es creu que el seu consum és innocu i es té una imatge més positiva que el tabac; això provoca que no es consideri una droga. El consum de drogues com la cocaïna, l’èxtasi i el cànnabis s’ha duplicat en els últims deu anys. Cal saber quines són les causes del consum i atendre-les; si és un moviment cíclic o d’aquí un temps s’establirà, si anirà creixent… D’altra banda, cal no criminalitzar els espais juvenils d’oci, com ara els locals vespertins i nocturns, ja que la droga es pot trobar en molts escenaris diferents i no només en un àmbit estrictament juvenil.

e. Hàbits alimentaris

nera, i totes són respectables, sempre que no afectin la llibertat ni la dignitat dels altres. Davant d’aquest plantejament, ens fem les següents preguntes: la millor manera d’afrontar les “conductes de risc” és mitjançant l’educació sexual? Cal oferir instruments de formació a les associacions juvenils, als pares i mares i al professorat de secundària per poder transmetre l’educació sexual? Què guanyem quan l’Administració i les entitats que treballem dins l’àmbit de la salut prenem decisions tots plegats?

b. Sida Cal posar punt final al silenci amb més informació, interrelació, interactuació, comu-

més les píndoles de l’endemà i hi ha més avortaments. L’any 2005 es van produir 770 embarassos no desitjats de menors de 20 anys. Gairebé en tres de cada quatre casos les noies van avortar. Una dècada abans, el 1994, havien estat 660: un 14% menys.

d. Drogodependències • Tabac. Segons l’Observatori Català de la Joventut, s’observa una disminució del consum de tabac: 60% de joves entre 1520 anys, el 57% entre 21-25 i el 27% de 26 a 30. Es pren més consciència que el tabac deteriora la salut. • Alcohol. Un 4% dels tractaments són per l’addicció a l’al-

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Dades objectives confirmen clarament la relació existent entre els hàbits alimentaris i els nivells de salut de les persones. Malalties com la diabetis, l’obesitat, la càries, la hipercolesterolèmia, els problemes cardiovasculars o determinats tipus de càncer estan molt vinculats als hàbits alimentaris no saludables. També s’hi inclouen els trastorns del comportament alimentari: l’anorèxia i la bulímia nervioses, que entren en l’àmbit de la salut mental. Amb tot, creiem que cal una complicitat entre tots els agents (joves, investigadors i tècnics, diferents administracions i departaments) per valorar i avaluar el que s’està fent, intercanviar opinions, comprovar si s’estan doblant accions i intervencions preventives, etc. Podria ser més efectiu aturar-se i examinar la situació, que no realitzar i planificar projectes i accions sense mirar el que s’està fent, el que s’ha fet i el que es preveu fer. Debat Juvenil

JOVES I SALUT

La cura de la salut, una de les opcions més triades pels joves

ctualment, les sèries de televisió inspirades en els hospitals i en la pràctica habitual dels metges són cada cop més freqüents i aconsegueixen elevades cotes d’audiència. Qui no coneix el caràcter del Dr. House o està al corrent dels assumptes amorosos dels joves d’Anatomía de Grey. Molts metges i professors atribueixen aquest boom televisiu al fet que prop de 3.000 joves volguessin estudiar medicina aquest curs. És una de les xifres més altes dels últims anys, tenint en compte que són uns 3.500 els i les estudiants que actualment ja estudien aquesta carrera a les universitats catalanes. Personalment, crec que en la gent jove comença a moure’s alguna cosa que fins ara havia estat amagada. Els temes de salut tenen cada cop més repercussió en el jovent, des dels trastorns alimentaris, les drogues, les malalties de transmissió sexual… La majoria d’aquestes patologies tenen un pic d’incidència elevadíssim entre la gent jove i és comú que molts de nosaltres tinguem amics, companys o coneguts que es trobin en alguna d’aquestes situacions. Malauradament, cada cop en són més. Existeix informació sobre salut per als joves però no sempre es formula en un llenguatge senzill i intel·ligible per al públic a qui va adreçada.

Una xifra: 2.797. És el nombre de persones que van escollir la llicenciatura de Medicina al juny passat com a primera opció per al seu futur universitari. Això demostra que hi ha una vocació de servei respecte als altres que es comença a moure en molts i moltes joves de Catalunya. Malgrat tot, només 860 podran convertir-se en metges. És per això que crec que la gent jove tenim la necessitat d’aportar el nostre gra de sorra per intentar millorar aquesta situació. Hi ha moltes maneres de fer-ho. Es pot col·laborar amb entitats i organitzacions que realitzin campanyes de sensibilització, que eduquin per la salut i promoguin els hàbits responsables dins de la joventut.

“Com a estudiants de Medicina estem lluitant pels drets i deures d’aquells que algun dia tindran cura dels problemes de salut de la joventut; estem defensant que la sanitat de Catalunya sigui la millor d’Europa; perquè millorant la salut de la joventut, es millora la salut de la societat” Però també s’ha de fer d’una manera científica: buscar solucions mèdiques als problemes dels i les joves i oferir respostes a totes aquelles persones que ja tenen el problema o la malaltia, avaluant

les millores i els progressos de pacients que poden ser amics o companys teus. Penso que hem de buscar aquí el motiu que prop de 3.000 joves de Catalunya vulguin estudiar Medicina. Realment, no es valora el sentiment de col·laboració i altruisme que tenim molts i moltes joves a Catalunya. Només es veu la joventut com un problema i no com la solució als problemes, com els de salut, que afecten la població juvenil, i s’infravalora la vocació mèdica que molts i moltes joves tenen actualment i a la qual el nostre sistema no pot donar-hi resposta. Ens hem de plantejar si amb les facultats

Què és el CEMCat? El Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya va néixer amb la voluntat de vetllar pels drets dels i les estudiants de Catalunya. Representem tots els estudiants de les quatre facultats catalanes i coordinem accions per millorar la qualitat de l’ensenyament de la Medicina a Catalunya. Defensem una educació universitària pública i de qualitat. Estem en contacte permanent amb les organitzacions estatal i europea per promoure l’intercanvi d’idees i solucions als problemes que patim els estudiants de Medicina. Com a CEMCat també promovem l’associacionisme i mostrem que també volem opinar sobre les coses que passen al nostre voltant. Hem creat una veu única per conèixer l’opinió dels estudiants que tindran cura de la societat del futur.

existents n’hi ha prou per donar resposta a aquesta demanda que es preveu que vagi en augment. Però, sobretot, hem de demanar, com a joves, que aquest augment de places no vagi en detriment de la qualitat de la docència. Cal que s’inverteixi en les facultats perquè la nostra formació sigui la millor i així poder solucionar millor els problemes. La barrera que pot existir entre un metge i un jove es pot trencar, o almenys disminuir, si la persona que t’atén és jove, si trobes una cara amable i que comprén la teva situació quan et trobes desemparat i vulnerable, ja tens molt de guanyat. Com a estudiants de Medicina estem lluitant pels drets i deures d’aquells que algun dia tindran cura dels problemes de salut de la joventut; estem defensant que la sanitat de Catalunya sigui la millor d’Europa; perquè millorant la salut de la joventut, es millora la salut de la societat. Oriol Yuguero Torres President del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

JOVES I SALUT

Per què és important la prevenció dels trastorns del comportament alimentari? El nombre de casos s’ha anat incrementant en les dues darreres dècades. Avui dia, 4 de cada 100 adolescents d’entre 12 i 24 anys pateixen algun tipus de trastorn del comportament alimentari (TCA); i encara en són més si comptem els que estan en risc de patir-los.

d’altres trastorns com la depressió o l’ansietat. El terme inespecífic també significa que el fet de ser presents en una persona no és suficient perquè aquesta pateixi un TCA, sinó que són necessaris altres factors.

Així doncs, la prevenció inespecífica consisteix a:

i tenim present que els TCA són trastorns mentals greus, és molt important prevenir l’aparició de nous casos i detectar-los precoçment, ja que això repercutirà en el pronòstic. Sabem que afecten majoritàriament les dones i que el 90% té una edat d’inici entre els 14 i els 18 anys, encara que últimament s’aprecia un descens en l’edat, fins i tot per sota dels 12 anys i en nenes prepúbers.

Són trastorns causats per múltiples factors, tan genètics com de l’entorn. La influència del model estètic de la primor en la nostra societat es pot veure ja en nens i nenes de només 5 anys, els quals mostren preocupació i insatisfacció per la seva imatge corporal. La insatisfacció d’aquests nens amb el seu cos creix a mesura que es fan grans. S’ha observat que les nenes més preocupades i insatisfetes per la seva imatge corporal entre els 5 i els 7 anys tenien més probabilitats de fer dietes restrictives als 9, independentment del seu pes. A l’adolescència, el i la jove viu molts canvis físics, socials i sexuals, és a dir, dificultats a les quals s’han d’adaptar. Concretament, en les noies els canvis físics són

sinònim d’increment de formes i teixit adipós. Això s’associa amb la insatisfacció amb el propi cos i voler aprimar-se, especialment en aquelles noies que ja tenien insatisfacció corporal abans de fer el canvi. Si la pubertat és precoç aquesta situació s’agreuja. En aquesta edat, gran part de la valoració personal (autoestima) està basada en el físic i resultar atractius als altres; a més, els adolescents són molt sensibles als missatges dels mitjans de comunicació que associen contínuament un cos prim a ser atractiu, intel·ligent i tenir més èxit. Tot això, juntament amb una baixa autoestima, patir comentaris despectius respecte a l’aspecte físic, etc., pot facilitar que l’adolescent comenci a fer una dieta per aprimar-se i aquesta és la principal conducta de risc que precipita un TCA. Així, si bé aquests trastorns apareixen majoritàriament a l’adolescència, la prevenció cal fer-la també des de petits.

Com ha de ser aquesta prevenció? La prevenció va encaminada a augmentar les característiques que els estudis han demostrat que protegeixen una persona de cara a patir un TCA.

•A ugmentar l’autoestima. S’ha de disminuir la tendència al perfeccionisme i la comparació amb els altres. És important que els i les joves es fixin metes realistes. • I ncrementar les habilitats socials i de relació. S’ha de treballar l’expressió i autocontrol emocional i la capacitat per resoldre problemes amb vista a augmentar l’autonomia. •F omentar el sentit crític respecte a l’ideal de bellesa actual. La interiorització del model estètic corporal de la primor a la infància i l’adolescència facilita la realització de dietes restrictives, tant en aquestes edats com en la joventut i l’edat adulta. •F omentar els valors ètics i l’empatia amb els altres. Finalment, cal ressaltar que és importantíssim que en la prevenció dels TCA s’involucrin tant el jovent, com la família, l’escola i la societat en general.

Autoestima, habilitats socials, sentit crític… La proposta preventiva de l’ACAB se centra bàsicament a potenciar aquells factors que els estudis clínics han demostrat que poden fer més resistents les persones en cas de patir un trastorn de la conducta alimentària, anomenats també factors de protecció (autoestima, habilitats socials, sentit crític, bona imatge corporal…). Ens trobem davant de malalties psicològiques i, per tant, no disposem d’una “vacuna” física que immunitzi els i les nostres joves; no obstant això, sí que els podem ensenyar a crear els seus “anticossos” psicològics. Qualsevol centre educatiu, esportiu o de lleure, associacions de pares i mares, col·lectius professionals i altres institucions que s’han adreçat a nosaltres han pogut optar per: > C onferència sobre els trastorns de la conducta alimentària per a educadors > C urs per a formadors sobre trastorns de la conducta alimentària > C urs per a agents de salut sobre trastorns de la conducta alimentària

Francisca Ojados Gonzàlez

> T aller sobre imatge corporal

Psicòloga especialitzada en trastorns

> Taller sobre sentit crític

del comportament alimentari Formadora del programa de prevenció de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia

Aquests factors són inespecífics, és a dir, protegeixen també

(ACAB) www.acab.org

> T aller sobre hàbits alimentaris > T aller sobre habilitats socials > C onsultoria i assessorament sobre detecció i derivació des de l’escola Durant l’any 2004, aquest programa va comptar amb 10.000 beneficiaris directes que van participar en alguna de les 300 sessions de formació.

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

om s’aprèn a menjar bé? Aprenent a distingir els productes, l’origen, les qualitats alimentàries, la manera de cuinar-los... Segons un estudi de la Fundació Dieta Mediterrània, només un 54% dels escolars mengen un entrepà per esmorzar, mentre que ja són un 20% els que mengen regularment brioixeria.

Un 10% menja una peça de fruita al matí En canvi, els que mengen una peça de fruita abans d’anar a escola o a l’hora del pati són solament un 10%. Per millorar els hàbits alimentaris, el programa “Menjo sa perquè menjo de mercat” de Mercats de Barcelona fomenta i promou una dieta saludable entre els alumnes de secundària per allunyar-los del risc de patir malalties com l’anorèxia, la bulímia, l’obesitat, la diabetis i altres trastorns alimentaris. El factor bàsic és una bona formació. La campanya fa front, doncs, a la cultura del menjar ràpid i els esmorzars de brioixeria industrial. La campanya s’estructura en tres parts. La primera part és una sessió a les aules on s’estudia una unitat didàctica elaborada pel professor de la Facultat d’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona José Luís Muñoz, que explica les diferències entre els aliments i

Només un 54% dels escolars mengen un entrepà per esmorzar. Davant de dades com aquesta de canvi d’hàbits alimentaris i de consum, cada cop més agents inverteixen esforços per explicar que menjar bé és més fàcil i més econòmic del que ens pensem. Les campanyes de foment d’una dieta saludable volen ser un gra de sorra per frenar la propagació de trastorns alimentaris. L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) és un dels molts agents que s’aboquen perquè els joves no tinguin cap excusa per no menjar sa.

JOVES I SALUT

Fem front al menjar ràpid, promovem una dieta saludable

quines propietats beneficioses tenen per a les persones. El segon pas és un taller al mercat més proper al centre educatiu. La sessió arrenca amb el director del mercat en qüestió, que introdueix els estudiants en la seva història i el procés que segueixen els productes fins que arriben als establiments.

“Per millorar els hàbits alimentaris, el programa ‘Menjo sa perquè menjo de mercat’ de Mercats de Barcelona fomenta i promou una dieta saludable entre els alumnes de secundària per allunyarlos del risc de patir malalties com l’anorèxia, la bulímia, l’obesitat, la diabetis i altres trastorns alimentaris”

Fruita i verdura i productes frescos A continuació, el cuiner i pedagog Bernat Martínez Olivart condueix una visita que s’atura en un establiment de cada especialitat. En la visita, el cuiner i pedagog insisteix en la necessitat de “saber com cuidar-se, fomentant una alimentació basada en la fruita i la verdura i els productes frescos”. Els comerciants participen activament en les explicacions mostrant els diversos productes i compa-

“En la visita, el cuiner i pedagog insisteix en la necessitat de saber com cuidar-se, fomentant una alimentació basada en la fruita i la verdura i els productes frescos”

rant-los. En el taller també hi ha pinzellades de cuina, perquè els adolescents vegin la varietat de plats que poden sortir dels productes frescos que els mostren. Uns productes frescos que generen moltes preguntes: Per què els ous de guatlla tenen taques? Com és la pesca de palangre? Com es fa un bacallà al pilpil? Quines són les parts d’una vedella? Què són els menuts? Després de trobar les respostes a cada parada, la visita acaba amb el visionat d’un curtmetratge on un actor jove presenta de manera amena una jornada en un mercat. I la tercera i última fase de la campanya torna a l’aula, on es repassa tot l’après durant el taller al mercat. Un taller que pretén fer front al menjar ràpid, promovent una dieta equilibrada, clau per combatre els trastorns alimentaris. Mercats de Barcelona mercatsbcn@mercatsbcn.cat www.bcn.cat/mercatsmunicipals/

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

JOVES I SALUT

Les famílies i la salut mental La família és l’espai on primer es manifesten i reprodueixen els problemes de salut mental de les persones i, per això, és la institució social més implicada en la promoció dels canvis en l’abordament d’aquestes problemàtiques. L’aprenentatge al voltant de la convivència i la comprensió de la persona afectada per un trastorn mental no és

a Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Malalts Mentals, que aglutina 42 associacions, treballa per la millora de la qualitat de vida de les persones amb trastorn mental i dels seus familiars, i per garantir els seus drets mitjançant l’acció unitària, la representació i la coordinació. El paper de les associacions de familiars és bàsic per afavorir l’acceptació per part dels familiars de la realitat de la malaltia mental. La participació a l’associació ajuda que les vivències i necessitats comunes dels seus integrants passin de vivències solitàries insuportables a ser acceptades i a trobar-hi el sentit perquè evolucionin favorablement. A més d’afavorir la coordinació entre les famílies i persones afectades amb el sistema assistencial.

Per això, la Federació disposa de diversos projectes de formació i orientació per a les famílies i de programes per a les persones afectades.

senzill. A la família, i també als professionals, els grups de suport i altres agents implicats, els suposa estar impactats i alhora afectats. Han d’aprendre a refer-se, entendre, comprometre’s i il·lusionarse amb el guariment del trastorn. No oblidem que la família, en la majoria dels casos, és el subjecte que té cura de la persona afectada. liars que requereixen suport i formació adequats per saber ajustar-se a la realitat canviant del grup que coordinen.

“La participació a l’associació ajuda que les vivències i necessitats comunes dels seus integrants passin de vivències solitàries insuportables a ser acceptades i a trobar-hi el sentit perquè evolucionin favorablement” • Servei d’atenció a les famílies. Espai d’acollida, atenció i suport complementari a la xarxa de salut mental, on un equip de professionals reben i classifiquen la demanda i la deriven de forma coordinada a les xarxes comunitàries. • Formació i supervisió de coordinadors del Grup d’Ajuda Mútua. Són bàsicament fami-

• Servei de respir familiar. Creat per alleugerir la dependència que sovint comporta la relació continuada amb una persona amb trastorn mental. Consisteix en un programa de sortides de caps de setmana i de vacances

perquè coordini tots els estaments polítics implicats (Salut, Atenció Social, Habitatge, Justícia, Interior, Treball, mitjans de comunicació…). Cal que les persones amb trastorns mentals i les seves famílies tinguin el suport social necessari i el reconeixement de la seva diferència com a enriquidora, sense associar-les sistemàticament amb la violència, el perill o la por. Tot just ara estrenem lleis que han d’ajudar el nostre col·lectiu: la nova Llei de serveis socials, que els reconeix com a dret universal, i la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, que tot i ser un gran pas endavant ens genera preocupació, ja que els barems que

“Comptem amb la sensibilitat i la complicitat de tothom, especialment del teixit associatiu, per crear entre tots i totes un món cada dia millor” perquè la família tingui un descans temporal amb la seguretat que el seu familiar malalt està ben atès i, alhora, gaudeix dels recursos i es treballa la inclusió social des del vessant del lleure.

introdueix no reconeixen el grau de dependència no cognitiva de les persones, algunes de les quals poden quedar excloses a causa de l’especificitat i temporalitat de la malaltia.

Ara bé, hem de situar-nos en els recursos existents i les polítiques de desenvolupament actuals. No fa gaire s’ha aprovat el Pla director de salut mental i addicions, elaborat amb la participació de professionals del sector, representants de les famílies i afectats. Aquesta serà l’eina que marcarà els passos en matèria de salut mental, declarada recentment prioritària en el si de la Unió Europea (Declaració d’Hèlsinki, 2005). També és urgent i imprescindible l’elaboració del Pla integral de salut mental

Tenim davant nostre molts reptes, però també moltes ganes de treballar! Comptem amb la sensibilitat i la complicitat de tothom, especialment del teixit associatiu, per crear entre tots i totes un món cada dia millor.

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Teresa Marfull Gerent de la Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Malalts Mentals (Fecafamm) federacio@familiarsmalaltsmentals.org www.familiarsmalaltsmentals.org

ambé és cert que vivim en una societat molt sexuada i contradictòria. D’una banda, tenim una concepció del sexe segons la qual sembla que aquest tema encara sigui un tabú i, d’altra banda, ens trobem que els mitjans de comunicació, la publicitat i el cinema pregonen una sexualitat i unes relacions de parella que s’allunyen de la realitat.

Els termes joves i salut sexual haurien d’anar agafats de la mà. Malauradament, quan parlem de sexualitat i joves, se sol associar a tot un seguit de conductes de risc i a unes relacions sexuals poc responsables. És evident que els i les joves s’inicien en la pràctica de les relacions sexuals cada vegada més aviat: al voltant dels 16 anys gran part dels adolescents tenen les primeres relacions sexuals amb penetració. Això és una realitat. la educació. Si ho entenem així, veurem que són necessaris molts altres ingredients per poder viure una sexualitat sana. Estem parlant, doncs, d’una educació que

De totes maneres, no tot és negatiu. Sí que hi ha un sector entre els i les adolescents i joves que tenen una sexualitat de risc, però hem de recordar que també n’hi ha d’altres que inicien les seves relacions sexuals en el moment que se senten preparats i tenen en compte les mesures necessàries per divertir-se sense oblidar les precaucions que han de prendre. És important potenciar les conductes de protecció i minimitzar les de risc, i una bona manera de fer-ho és a través d’una educació afectiva i sexual que promogui uns hàbits saludables. Això és el que intenta el programa Salut i escola. Aquest programa és el que s’encarrega, des de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració dels centres sanitaris i educatius de secundà-

“Els dubtes continuaran estant presents, però, d’altra banda, dotarem els i les adolescents i joves dels recursos necessaris per prendre les decisions que siguin més positives per a ells mateixos”

tenir una sexualitat sana. Aquesta és una de les tasques que desenvolupem a través del projecte Informaciosexual.net, una pàgina web destinada a informar els joves sobre sexualitat i a respondre’n els dubtes a través de la

“És important potenciar les conductes de protecció i minimitzar les de risc, i una bona manera de fer-ho és a través d’una educació afectiva i sexual que promogui uns hàbits saludables” ria dels Països Catalans, d’acostar als adolescents la possibilitat de rebre formació i consell en matèria de sexualitat en aquest moment evolutiu tan important. Com a professionals de la salut sexual hem de dotar de recursos els i les joves perquè puguin

JOVES I SALUT

Per una educació afectiva i sexual que promogui uns hàbits saludables

consulta en línia en un temps màxim de quaranta-vuit hores. També resolem dubtes i donem respostes a les dificultats que els i les joves tenen en la seva sexualitat a través del programa de ràdio Prohibit als pares. I per aquells nois i noies que, un cop iniciada la seva pràctica sexual,

no tenen unes relacions satisfactòries, des de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella, hem obert la consulta jove, un servei de teràpia sexual i de parella a través del qual se’ls orienta i se’ls dota dels recursos necessaris per poder viure una sexualitat de manera sana i també divertida. Finalment, cal constatar que, per molta informació sexual que donem als i les adolescents i joves, els dubtes sempre formaran part de la seva vida perquè com a éssers humans això forma part de la seva conducta. El que és molt important és que hem d’entendre que quan parlem d’educació afectiva i sexual no hem de fer un especial èmfasi ni ens hem de fixar en la paraula sexual, sinó que cal destacar la parau-

també potenciï una bona autoestima, un ús correcte de les habilitats personals i socials i en la promoció de l’assertivitat, entre d’altres. Per tant, d’aquesta manera, segurament els dubtes continuaran estant presents, però, d’altra banda, dotarem els i les adolescents i joves dels recursos necessaris per prendre les decisions que siguin més positives per a ells mateixos. Elena Crespi i Asensio Psicòloga col·legiada número 14.736 lena@iesp.info Psicòloga de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella www.iesp.info Coordinadora del web www.informaciosexual.net Locutora del programa Prohibit als pares de Ràdio Flaixbac www.radioflaixbac.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

JOVES I SALUT

Precarietat laboral i mala salut, tot és u Un dels factors estructurals que incideix en la salut és el de la feina, de manera positiva o negativa; no tenir feina pot empènyer a processos de marginació social que suposin, entre altres coses, dificultats psicosomàtiques més o menys greus. Tenir feina pot ser una font de socialització, de satisfaccions econòmiques, de reconeixement social, de realització personal, etc.; però feines n’hi ha

L’

evolució general de la sinistralitat laboral, tant a Catalunya com a Espanya en general, parteix d’un nombre d’accidents molt elevat a principis dels 90, que segueix una tendència descendent fins a l’any 1994, moment en què s’inicià una tendència ascendent fins al 2003-04 (en nombres absoluts d’accidents). Així, el 1992 i el 2002 hi ha un nombre força similar d’accidents entre la població de 16 a 24 anys, però allò rellevant és el canvi de tendència i la posterior escalada que es produeix a partir del 1994, sobretot si es té en compte que el 1995 s’aprovà la Llei de prevenció de riscos laborals. Per altra banda, l’índex d’incidència (accidents amb relació a la població laboral existent en cada moment) també segueix una evolució similar: en la població treballadora jove

substancialment les possibilitats de contractació temporal, i es legalitzen les ETT (Espluga et al., 2004). Des d’un punt de vista qualitatiu, hi ha una clara percepció del deteriorament de la pròpia salut pel que fa a l’activitat laboral, que suposa llargues jornades de treball, canvis d’horaris continus, postures repetitives i molestes, esforços excessius, manipulacions perilloses (maquinària, productes tòxics) etc., a més de la sinistralitat pròpiament dita. Tot plegat acaba manifestant-se en dolors de cames, braços, esquena, migranyes, cremades, talls, traumes musculars, esgotament general, etc. Això queda clar en un dels sectors que, juntament amb el de la construcció, ocupa prioritàriament la joventut, com és el de l’hostaleria, sector

“Els joves treballadors entrevistats relacionaven directament aquesta precarietat amb l’estrès i l’angoixa que suposa no poder planificar mai la teva vida a mitjan termini, no tenir capacitat de decisió sobre la pròpia existència, la qual cosa afectava el deteriorament de la salut, tan física com mental” passa del 107,9 (1996) al 137,3 (2002). L’escalada de la sinistralitat coincideix en el temps amb la desregulació del mercat laboral: el 1994 hi va haver una reforma laboral que amplià

de moltes menes. La qualitat dels treballs és, moltes vegades, ínfima i la maledicció divina de “et guanyaràs el pa amb la suor del teu front” sembla afectar una majoria de la població. A les societats industrialitzades, la primera causa de mortalitat i de morbiditat de menors de 35 anys són els accidents, de circulació viària en primer lloc, i després de tipus laboral.

“exemplar” pel que fa a la precarietat laboral. Molts dels nostres entrevistats han treballat a l’hostaleria sense cap contracte, i quan n’han tingut un sempre ha estat temporal, excepte en un

*Per ampliar la informació, fonts, referències, etc. vegeu: Romaní, O. (2006): La salut dels joves a Catalunya. Un estudi exploratori. Barcelona, OCJ, Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/ Arxiu/Publicacions/Col%20equaderns/equaderns2a.pdf

“Finalment, la temporalitat pot ser un factor que, per a alguns joves (amb bon nivell de formació i d’habilitats socials), pot presentar avantatges estratègics amb vista a la seva inserció en la societat actual” cas (de 82). Els joves treballadors entrevistats relacionaven directament aquesta precarietat amb l’estrès i l’angoixa que suposa no poder planificar mai la teva vida a mitjan termini, no tenir capacitat de decisió sobre la pròpia existència, la qual cosa afectava el deteriorament de la salut, tan física com mental. Finalment, la temporalitat pot ser un factor que, per a alguns joves (amb bon nivell de formació i d’habilitats socials), pot presentar avantatges estratègics amb vista a la seva inserció en la societat actual: no lligarse massa aviat a un sol amo ni a una sola situació, tenir diverses

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

experiències formatives, buscar llocs més avantatjosos per diverses raons, disposar d’espais de temps lliure per a d’altres activitats entre feina i feina, etc. Però la veritat és que per a la majoria de joves, temporalitat equival a precarietat i, malgrat els esforços de normalització d’aquesta precarietat en el jovent (Albaigés et alt., 2004), aquesta no sols té les manifestacions que acabem de veure, sinó d’altres lligades a probables processos d’exclusió social. Oriol Romaní Antropòleg de la Universitat Rovira i Virgili i el Grup Igia oriol.romani@urv.cat

Es parla molt del consum de drogues entre la gent jove. Periòdicament rebem notícies sobre estudis i estadístiques relacionats amb aquest tema. Som realment crítics amb tota aquesta qüestió?

uina és la realitat del consum de drogues entre la gent jove? Realment es consumeix tant com sembla? A qui preocupa el consum de drogues?, a la gent jove?, a la població adulta?, als i les professionals? Per quins motius? És el col·lectiu jove un grup de risc? Ser jove és un factor de risc? I què passa amb els adults consumidors?, i amb la gent jove no consumidora? Si parlem de forma genèrica del consum de drogues i el jovent, hem de parlar del temps d’oci i lleure. En general, la majoria dels consums estan associats a la festa i al grup d’amics i amigues. En aquesta situació i context, molts cops la qüestió que es planteja és: consumeixo o no consumeixo?

“Què és realment rebel i trencador en una societat capitalista basada en el consum: consumir o no consumir?”

Si es decideix consumir drogues, conscient o inconscientment, s’ha de decidir què, quant, com, on, quan, amb qui… I si es decideix no consumir-ne en un context de consum? Què és realment rebel i trencador en una societat capitalista basada en el consum: consumir o no consumir? Per una altra banda, existeix un consum controlat, no problemàtic? Són tots els consumidors uns addictes en potència? Quins són els riscos reals associats al consum? Quan es converteix el consum en un problema? Quan es considera que un consum és controlat i responsable? Arribats a aquest punt, hauríem de considerar quin tipus de projectes i iniciatives s’estan duent a terme per abordar el complex fenomen del consum de drogues. Potser seria necessari començar a acceptar la realitat actual del consum entre la gent jove (em refereixo a la realitat del

consum, no al jovent), ens agradi aquesta o no… i intentar adaptar les estratègies de prevenció i intervenció. Perquè, de què es tractaria?, de prevenir el consum de drogues?, de prevenir les drogodependències? o de promoure la salut en general?

“seria necessari començar a acceptar la realitat actual del consum entre la gent jove (em refereixo a la realitat del consum, no al jovent), ens agradi aquesta o no… i intentar adaptar les estratègies de prevenció i intervenció” Des de Creu Roja Joventut treballem des d’aquesta última perspectiva. Entenem la salut com un estat de benestar físic, psicològic i social; com una manera autònoma, solidària i positiva de viure. Considerem que un dels aspectes vinculats a

JOVES I SALUT

Joves i drogues: un tema que ven? l’autonomia personal és el de la llibertat i la responsabilitat individuals. Llibertat i responsabilitat davant allò que som, que fem, que sentim i pensem… Reprenent el tema del consum de drogues, i vinculant-lo amb aquesta última qüestió, trobem el projecte Som.nit. Una iniciativa de CRJ que pretén adaptar-se a la nova realitat del consum juvenil i fomentar una actitud responsable davant la decisió de prendre (o no prendre) drogues. L’eix principal del Som.nit és oferir informació objectiva i realista sobre les drogues, principalment en espais d’oci nocturn, a aquelles i aquells joves que s’interessin per rebre-la, ja que considerem que el coneixement és la base de la llibertat i la responsabilitat individual. Ester Martínez Coordinadora del projecte Som.nit Creu Roja Joventut emartinez@creurojajoventut.org www.creurojajoventut.org

“Els homes no poden ser si no són lliures” Salvador Espriu “Les llibertats que prenem són responsabilitats que assumim” Antonio Escohotado “Només el coneixement obre la porta a la responsabilitat” Luis de Sebastian

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

CNJC

Campanya Emancipació

a III Carta de la Joventut Catalana (2003) defineix l’emancipació com el dret, la responsabilitat i la capacitat de decidir sobre la pròpia vida i d’incidir sobre la vida col·lectiva. Per tal de garantir aquest grau d’autonomia cal una formació adequada per entrar al mercat de treball, una feina digna i, finalment, la possibilitat d’accedir a un habitatge a un preu raonable, d’acord amb els ingressos dels i les joves. La formació, el treball i l’habitatge són els tres àmbits decisius per a l’assoliment de l’emancipació juvenil i, per tant, la campanya que proposem pretén destacar l’actual situació de greuge que patim els i les joves, respecte a la població adulta, a l’hora d’aconseguir una igualtat d’oportunitats. 14 14

La formació professional ha de ser una eina fonamental per a la incorporació del jovent al món del treball d’una manera capacitada i estable. Sis mesos després d’haver acabat el període formatiu, el 71% dels alumnes ja treballen en una feina relacionada amb els estudis cursats i el 24% segueix la seva formació amb estudis superiors. Des del CNJC estem convençuts de la necessitat d’un nou marc per a la formació professional que faciliti la connexió entre les demandes de les persones i les necessitats del mercat laboral, que prestigiï socialment el sistema amb el reconeixement de la seva importància per contribuir a l’augment de la competitivitat i a l’ocupació de qualitat i que l’adeqüi a la realitat sectorial i territorial del país. La situació laboral de la joventut es caracteritza pel difícil accés al mercat de treball, per la subocupació i per la seva precarietat i aquesta es concreta en sous baixos, temporalitat, situació d’inestabilitat, sinistralitat laboral, diferenciació salarial

La XXVIII Assemblea General Ordinària del Consell, realitzada a Girona al març de 2006, va posar de manifest amb el lema “Gent jove hipotecada = país hipotecat”, quina seria la principal preocupació del Consell en aquest curs. L’emancipació juvenil esdevé, doncs, el motor i el marc comú de múltiples propostes en àmbits com la formació, el treball, l’habitatge, etc., que configuren un discurs clar i complex del moviment associacionista juvenil sobre els reptes i les dificultats més importants que hem d’afrontar el jovent avui en dia. per raó de sexe i edat i les condicions abusives en el lloc de treball que comporta la pèrdua d’una sèrie de drets laborals. L’atur juvenil dobla la desocupació adulta (15% l’any 2003), el 42% del jovent català té contractes temporals i dues terceres parts dels i les joves ocupats co-

L’accés a un habitatge digne és un dels múltiples factors que permet l’emancipació definitiva dels i les joves. Els preus descontrolats, tant en l’habitatge de compra com en el de lloguer, i la contraposició entre les necessitats dels i les joves, fan molt difícil l’accés a un habitatge. Els

82% dels joves de 15 a 29 anys no estaven emancipats (Enquesta als joves de Catalunya). Entre 1997 i 2003 els preus han crescut un 138,5% a la ciutat de Barcelona i un 118,9% a la resta de municipis. En canvi, els sous han crescut només un 18,6%.

Campanya 2007

“Des del CNJC estem convençuts de la necessitat d’un nou marc per a la formació professional que faciliti la connexió entre les demandes de les persones i les necessitats del mercat laboral, que prestigiï socialment el sistema amb el reconeixement de la seva importància per contribuir a l’augment de la competitivitat i a l’ocupació de qualitat i que l’adeqüi a la realitat sectorial i territorial del país” bren menys de 900 euros mensuals Aquesta precarietat en el treball, juntament amb altres factors, ha fet augmentar considerablement l’edat en què la gent jove s’emancipa, molt per sobre respecte de les generacions precedents i en comparació amb altres països europeus.

salaris i el cost de l’habitatge divergeixen de forma accelerada i es tanca, per tant, qualsevol porta a gran part dels joves d’aquest país. L’especulació i l’absència del sector públic són dues cares de la mateixa moneda. L’any 2002 el

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Per tot això, farem la Campanya Emancipació 2007. Els objectius són, d’una banda, introduir l’emancipació com a eix central de l’agenda de les polítiques de joventut de les administracions públiques catalanes, que s’han de dur a terme des d’una perspectiva integral i transversal. De l’altra, sensibilitzar les entitats en la importància de l’emancipació com a qüestió essencial i fi últim de moltes de les seves actuacions. Lligat a l’anterior objectiu, cal sensibilitzar tota la població que les dificultats d’emancipació no només són un problema dels i les joves, sinó de tota la societat, i, al mateix temps, acostar-se a la joventut associada i no associada (16-29 anys, sobretot), amb l’objectiu que pugui reivindicar les mesures per formar-se i emancipar-se i conegui els recursos que tenen a l’abast per fer-ho possible. Tot això es portarà a terme amb accions mediàtiques, actes i la creació d’un web (l’Observatori per a l’Emancipació) que eternitzarà la campanya. Ousmane Mballo Secretari d’Emancipació del CNJC ousmane.mballo@cnjc.cat

CNJC > S ota el reivindicatiu lema “Rebels sense casa”, el moviment associatiu juvenil va reunir-se el passat 17 de novembre per celebrar el tradicional Sopar de l’Associacionisme Jove Català. Aquest sopar, que ja és una trobada clàssica per a tots els membres de les entitats juvenils del país, ha fet enguany la seva cinquena edició. Més de 200 persones van participar al V Sopar, a Badalona.

n el sopar, el president del CNJC, Toni Reig, va assegurar, referintse al lema de la trobada, que “ens trobem en una clara contradicció entre la nostra preparació i ganes de superar-nos en una societat on ens costa exercir la plena ciutadania. Resulta que som la generació més ben preparada de la història i, en canvi, estem en la perifèria de les estructures de la societat. Patim majoritàriament els índexs de temporalitat més alts i els sous més baixos. On som els i les joves en el sistema institucional? En són pocs al Parlament de Catalunya, per exemple, i als òrgans dirigents dels partits polítics. On som els i les joves als pobles, barris i ciutats? Cada vegada més, se’ns convida a marxar dels nostres barris, on els habitatges són inaccessibles. Som rebels, sí, i amb causa.” Vinculat amb el lema de la trobada, el CNJC té previst implementar, durant els propers mesos, una campanya d’emancipació que posarà l’accent en tres eixos: l’accés a l’habitatge, el treball i la formació professional. Aquesta campanya vol, d’una banda, introduir definitivament

“La presidenta del Consell de la Joventut de Badalona, Marta Hernàndez, va demanar a les administracions que facilitin les tasques dels joves de les entitats de la ciutat, disminuint els tràmits burocràtics alhora de muntar qualsevol activitat, i també va denunciar la dificultat d’accés a l’habitatge” 15 15

“On som els i les joves en el sistema institucional? En són pocs al Parlament de Catalunya, per exemple, i als òrgans dirigents dels partits polítics. On som els i les joves als pobles, barris i ciutats? Cada vegada més, se’ns convida a marxar dels nostres barris, on els habitatges són inaccessibles. Som rebels, sí, i amb causa”

l’emancipació com a eix central de l’agenda de les polítiques de joventut de les administracions públiques catalanes, que s’han de dur a terme des d’una perspectiva integral i transversal. De la mateixa manera, aquest projecte pretén sensibilitzar les entitats en la importància de l’emancipació com a qüestió essencial i, a tota la població, que les dificultats d’emancipació no només és un problema del jovent, sinó de tota la societat. A més, la iniciativa vol acostar-se als joves associats i no associats, amb l’objectiu que puguin reivindicar les mesures per emancipar-se i co-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

CNJC

pretén dotar d’un espai comú de treball les entitats de diferents punts del territori per tal de poder compartir experiències, generar projectes comuns i incidir en el foment de la participació. El vicepresident del CNJC, Jaume Soler, va presentar en el marc del sopar aquesta Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya com una gran eina de foment de la participació al territori.

V Premis de l’Associacionisme Jove Català neguin els recursos que tenen a l’abast per fer-ho possible.

16 16

El V Sopar de l’Associacionisme Jove va ser acollit pel Consell de la Joventut de Badalona (CJBdn), i el van allotjar al Pavelló Municipal dels Països Catalans d’aquesta localitat. En el seu parlament, la presidenta del Consell de la Joventut de Badalona, Marta Hernàndez, va demanar a les administracions que facilitin les tasques dels joves de les entitats de la ciutat, disminuint els tràmits burocràtics alhora de muntar qualsevol activitat, i també va denunciar la dificultat d’accés a l’habitatge. El CJBdn és membre de la Xarxa de Consells Locals de Joventut de Catalunya, una plataforma que

Després del sopar, va tenir lloc l’entrega dels V Premis de l’Associacionisme Jove Català. El Premi al projecte associatiu més innovador va ser per a un projecte que acosta els joves a les noves tecnologies i les comunicacions: Guifi.net, una iniciativa explicada a l’apartat Porta Oberta d’aquest mateix número del DEBAT JUVENIL . El Premi a la millor iniciativa de promoció de l’associacionisme juvenil va ser per al Consell de la Joventut de Barcelona, per la tasca de promoció de l’associacionisme jove a Barcelona durant 25 anys i el foment de la participació en cada un dels barris de la ciutat. I el Premi al programa més compromès amb la gent jove va ser per a Minoria absoluta, de

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Rac1, per ser un programa que ha aproximat la política a la gent jove mitjançant l’humor i l’ha convertit en un element més de la vida quotidiana. Aquests últims van saludar els assistents mitjançant una projecció, que havia estat gravada davant la impossibilitat de recollir el guardó en mà, la mateixa nit del sopar. El V Sopar de l’Associacionisme Jove va ser possible també gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Badalona. L’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, va ser al pavelló, així com la regidora badalonina de Joventut, Raquel López. També van assistir-hi el director general d’Habitatge de la Generalitat, Joaquim Gascó; el llavors secretari general de Joventut del Govern, Olivié Bayón; els diputats Albert Batalla (CiU) i Dolors Camats i Laia Ortiz (ICV-EUiA), i el regidor de Joventut i el d’Educació de Barcelona, Xavier Florensa i Àlex Mañas, respectivament. En l’àmbit del Triangle Jove, els tresorers dels consells de la joventut balear i valencià (CJIB i CJCV), Adrián Palmero i Joan Ferrà, també van ser presents al V Sopar. Agnès Russiñol i Amat Vicepresidenta i secretària de Comunicació del CNJC agnes.russinol@cnjc.cat

El CNJC convida a començar una autoreflexió sobre els propis objectius i estratègies

s una hora tardana, un vespre de dia entre setmana. Es tracta d’un secretariat, comitè, consell executiu, permanent… tant és el nom, però és un d’aquells espais on els i les responsables de les entitats s’asseuen al voltant d’una taula enmig d’un farcit ordre del dia, amb l’objectiu de prendre petites decisions que fan avançar persones, col·lectius i, en definitiva, el projecte de l’entitat. De tant en tant, sorgeixen frases com: “ens hauríem de plantejar com arribem

“Proposem al moviment associatiu juvenil que es pregunti de quina manera ha de canviar, si és que ha de canviar, per arribar a aquests agents socials i als i les joves” als i les joves”, “tothom fa el que pot, però sempre som els mateixos”, “ens ajuda o ens encotilla la nostra estructura per als objectius que tenim?”, “abans hi havia més militància a l’entitat”, “cada cop costa més trobar relleus de responsabilitat”… Frases com aquestes, que obririen un debat de fons, s’acostumen a deixar de banda, perquè precisament necessiten temps, i de temps, en aquestes reunions, no en sobra. Fa uns cinc anys, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya publicava les “186 propostes de l’associacionisme juvenil”, un document que proposava a diversos agents socials, administracions, empreses, escola, universitat, mitjans de comunicació, partits polítics, un tracte especial a les organitzacions juvenils.

Amb més d’un centenar de mesures es deia a la societat que l’associacionisme és un agent de socialització democràtica molt necessari i que administració pública i associacions no són dos ens antagònics, sinó formes complementàries del sistema democràtic. Per la qual cosa, calien, i calen, mesures de foment i reconeixement a la participació associativa dels i les joves. Evidentment, moltes d’aquelles propostes encara tenen vigència com a reivindicacions. Avui, tanmateix, des del CNJC volem fer la feina inversa, proposem al moviment associatiu juvenil que es pregunti de quina manera ha de canviar, si és que ha de canviar, per arribar a aquests agents socials i als i les joves. Partim de la hipòtesi que la realitat social ha canviat per al jovent de forma estructural. Molts autors han intentat batejar aquesta nova era: la societat de la informació, la modernitat líquida, la societat del risc, el postindustrialisme… El cas és que aquests canvis estan afectant d’una forma especial la gent jove, des d’un punt de vista material, dificultant la seva emancipació i allargant la transició a la vida adulta, però també des d’un punt de vista cultural i identitari. Paral·lelament, i segurament amb la intenció de donar resposta a una societat cada dia més complexa, el concepte de la participació s’ha revaloritzat. Les institucions busquen fórmules per fer participar la ciutadania de les decisions públiques i adaptar les polítiques a les necessitats d’una societat complexa, diversa i dinàmica. Si els i les joves d’avui no som com les generacions anteriors pel que fa a les condicions materials, culturals i identitàries, les estruc-

tures de participació no poden ser les mateixes. Així, no és estrany que sorgeixin els comentaris que apuntava i preguntes al voltant dels canvis en les formes de compromís que percebem en les entitats: estem passant d’unes formes de participació basades en la militància a una causa a llarg termini, a unes altres basades en la identificació i implicació més puntual i a l’espera d’uns resultats més immediats?

“Si els i les joves d’avui no som com les generacions anteriors pel que fa a les condicions materials, culturals i identitàries, les estructures de participació no poden ser les mateixes” Potser tenim la sensació que els nostres moviments estan contínuament en crisi. “Crisi”, paraula que etimològicament vol dir ‘canvi’. Tal vegada el moviment associatiu està condemnat a estar permanentment en crisi perquè la societat canvia.

Allò que és important és adonar-nos que els reptes de l’associacionisme són els mateixos que els de la societat en general: com acollim la immigració?, com treballem per afrontar les desigualtats socials?, com arribem als i les joves del nostre entorn? Si les entitats ens formulem preguntes així és que estem en una crisi en sentit positiu, estem adonant-nos que potser les formes de funcionar o les estructures que fins ara anaven bé, ens encotillen la nostra acció per arribar al jovent. Aquest tipus de reflexions són constants en nosaltres perquè no som entitats aïllades, sinó obertes i lligades a les realitats. A preguntes de fons com aquestes volem donar resposta a partir de l’estudi que al mes de gener s’iniciarà. Us convidem a totes les entitats a estar atentes i a participar d’aquest procés participatiu que, liderat pel CNJC i amb la col·laboració de l’equip de recerca de l’Institut de Govern i de Polítiques Públiques (Igop) de la UAB, vol donar una eina més al moviment associatiu juvenil (MAJ) per seguir sumant, per seguir transformant. Montse Perals Tresserra Directora de Programes del CNJC

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Com podem arribar les entitats a la gent jove?

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

El Consell Nacional al cor de Girona! El CJNC ha tingut, des del seu naixement, el repte de ser el referent de la participació associativa del nostre país, un repte que el CNJC ha agafat amb motivació i compromís; però, per desgràcia, molts cops el nostre dia a dia ens ha separat en excés de les entitats del teixit associatiu, dels projectes associatius embrionaris, de les administracions locals i, sobretot, de la nostra tasca de foment de la participació entesa des d’un vessant territorial.

COM DIVIDIREM LA NOSTRA FEINA? Per tal d’organitzar les tasques es divideix en tres subàrees amb els corresponents objectius i línies de treball:

1. P ARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME • Elaborar i difondre el discurs de participació del CNJC per transmetre’l a la societat civil i a les administracions

n aquesta línia, el nostre pla d’actuació territorial tenia en compte que l’única manera de poder ajudar a fomentar la participació era el treball amb les entitats de base de les entitats del CNJC, les entitats petites de cada municipi, els consells locals de joventut i les administracions locals, per tal de poder buscar iniciatives conjuntes i recursos que permetin, en primer terme, la participació del jovent en el món associatiu i, en segon terme, el suport i la creació d’associacions de segon nivell que fomentin el treball en xarxa. Durant l’any 2006 hem estat treballant en el marc teòric de la implantació territorial, un marc que buscava donar resposta a les necessitats del territori i, sobretot, veure com podem posar en pràctica el nostre discurs. Cal dir també que sempre que parlem de territori excloem la ciutat de Barcelona, i la raó per la qual ho fem és perquè des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) s’ha impulsat els darrers anys un pla de foment de la participació en les mateixes línies per a la ciutat de Barcelona, un pla que busca

la creació de plataformes territorials de joventut dins de la ciutat, un pla que busca, en definitiva, incrementar la participació dels i de les joves de la Ciutat Comtal. Un pla que volem que es consolidi i es pugui realitzar de la mateixa manera a moltes viles i municipis de Catalunya a través dels seus consells locals de joventut, és a dir, la nostra feina és escampar la llavor i que aquesta creixi forta i independent per poder endegar projectes al seu entorn.

I el 2007, què farem? Creiem que és el moment de deixar de parlar i començar a actuar. Tenim un pla que vol orientar la feina del CNJC per fer-ne un veritable actor en la dinamització de la participació i creiem que cal posar-lo en pràctica. Seria poc realista pensar que des de Barcelona podem ajudar a dinamitzar tot el territori i també seria agosarat pensar que podem començar per abarcar tot Catalunya, per això hem decidit començar per reforçar la presència i acció del Consell a les comarques de Barcelona (fora de la capital, on ja actua el CJB, com hem dit) amb la incorporació a l’equip tècnic del Consell Nacional de la Joventut

d’una persona dedicada exclusivament a donar suport i sacsejar l’activitat associativa dels i les joves en els diferents municipis i regions d’aquesta demarcació. Ara bé, l’aterratge (gens forçós) o descentralització més agosarat i ambicios del CNJC en el qual vull posar l’accent és un altre, que fem en paral·lel: iniciem un ambiciós projecte d’implantació territorial a les comarques gironines. Per primera vegada tindrem una seu territorial, un punt de contacte fora de Barcelona, concretament i de moment, a l’Espai Jove Estació, a Girona ciutat, des d’on treballarà una altra persona que s’incorpora a l’equip tècnic del Consell Nacional. Sens dubte, això és un primer pas, perquè creiem que és molt important que Girona sigui l’inici de l’expansió del Consell i, ben aviat, que sigui possible treballar també des de cada una de les vegueries de Catalunya per fer cada dia més real la unió entre el territori i el CNJC.

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Jaume Soler i Rios Vicepresident i secretari de Participació territorial del CNJC jaume.soler@cnjc.cat

• Impulsar les accions i projectes de foment de la participació i suport a l’associacionisme

2. C ONSELLS LOCALS DE JOVENTUT • Impulsar i donar suport als processos de creació de xarxes associatives d’acord amb la realitat i les necessitats específiques del territori • Crear i consolidar una estructura permanent de trobada, suport i dinamització de consells locals i plataformes associatives

3. TERRITORIALITZACIÓ I OBERTURA DEL CNJC • Dotar de flexibilitat, visibilitat i obertura al funcionament ordinari del CNJC per facilitar-hi la participació • E strènyer la relació amb les entitats i les seves bases territorials per compartir objectius, discurs i estratègies

a tasca dels consells locals de Un espai per compartir projectes és sempre un espai enriquidor. L’Aplec dels joventut té un valor immens Consells Locals del Triangle Jove –la trobada dels consells locals de Catalunya, el i, en canvi, molt poc recoPaís Valencià i les Illes Balears– és, probablement, més que això. El 2 i el 3 de neixement. Cada associació o col· desembre, a Castelló de la Plana, vam parlar de la participació de les entitats lectiu, en la seva tasca diària, geen els consells locals de joventut, de la importància de la pluralitat. nera efectes beneficiosos sobre el conjunt de la societat (en el camp de l’educació en el lleure, en aspectes culturals, en la defensa dels drets va explicar el procés d’organització d’unes festes majors alternatives mitdels treballadors o estudiants…). En el moment en què entitats locals de jançant una coordinadora popular i com aquest esdeveniment va servir diferent tipologia i amb objectius diversos es posen a treballar en comú, de pretext perquè el consell de Badalona entrés en contacte amb nopensant en el conjunt del seu poble o ciutat, el valor del seu treball es ves entitats i col·lectius de joves. I finalment, Rubén Martí va exposar multiplica. Els seus objectius ja no se centren en el seu camp d’activitat, el funcionament de l’Associació Alexandria de Ferreries, un poble de sinó en el conjunt del municipi i de la seva gent jove. El reconeixement a Menorca, que és molt semblant al d’un consell local. aquest valor afegit que representen els consells locals de joventut encara no existeix, ni en l’àmbit social ni en l’institucional. Si des del punt de La ponència central va anar a càrrec de Miquel Ruiz, anterior presivista de la seva tasca, els consells locals de joventut són tan beneficiosos, dent del CJCV, i Miky Aragón, responsable de participació del Consell en l’organització i gestió són sempre estructures molt dèbils, ja que dede la Joventut de Barcelona (CJB). Miquel Ruiz va plantejar la necessitat manen que joves involucrats en entitats de forma voluntària, ho facin d’obrir de bat a bat les portes dels consells i de fomentar que la gent jove alhora en una altra estructura que s’associï. Va assegurar que “els conocasiona molta feina i no té pràctisells de la joventut són el model de “Treballar perquè cada cop més entitats cament cap reconeixement. participació de l’associacionisme, participin activament als consells locals és per tant, la seua sort està íntimaPer tant, els i les joves que timent lligada a la de les associacions aprofundir en la pluralitat dels consells, en ren endavant un consell local estan i a les seues estratègies de converla riquesa de la diversitat i, en últim terme, duent a terme una tasca gairebé gència per a arribar a uns mínims”. afavorir la representativitat i la capacitat heroica i molt solitària. L’Aplec del Per Miquel Ruiz, l’administració té d’interlocució política” Triangle Jove és un espai on aquests la responsabilitat de definir el mojoves troben entitats que estan fent del participatiu pel qual aposta i de la mateixa aposta en altres municipis. És més que un espai on compartir desenvolupar polítiques de promoció de l’associacionisme. projectes perquè és un espai on aquests joves veuen que en altres municipis hi ha gent amb les mateixes preocupacions i problemes similars, que Miky Aragón va destacar que un consell ha de ser plural, tot el que treballen per tirar endavant aquestes plataformes. es pugui, quantes més entitats hi participin, millor. Amb la diversitat associativa el consell es guanya la legitimitat, amb el treball perquè hi hagi A l’últim Aplec, realitzat el 2 i 3 de desembre de 2006 a Castelló, un consens associatiu, capacitat d’interlocució i propostes constructives. hem volgut conèixer i aprofundir en les estratègies a fi de fer participar Per a il·lustrar la ponència, va presentar alguns exemples, com les 239 aquelles entitats que no participen en els consells locals i aquelles perpropostes formulades pel teixit associatiu al Pla de joventut de Barcelona sones que hi queden excloses. En definitiva, oferir estratègies als coni de les quals es fa una avaluació des de l’Observatori Barcelona Ciutat sells locals i eines per enfortir la seva essència i Jove, la Taula de Joves, que són espais creats per rela participació. Treballar perquè cada cop més alitzar accions col·lectives o el pas de la Coordinaentitats participin activament als consells locals dora Infantil i Juvenil de l’Eixample de Barcelona és aprofundir en la pluralitat dels consells, en la al consell del districte gràcies a l’increment de la riquesa de la diversitat i, en últim terme, afavorir participació. la representativitat i la capacitat d’interlocució política. Per extreure conclusions, es va efectuar una dinàmica de grup en la qual els assistents havien de L’acte d’obertura el va presidir Alicia Esteve, pensar com incloure les associacions juvenils dels responsable de l’àrea territorial del Consell de la seus municipis en els consells locals. També com arribar als i les joves i motivar-los perquè particiJoventut de la Comunitat Valenciana (CJCV), Toni Reig, president del Consell Nacional de la pin. I el diumenge, els consells locals es van reunir Joventut de Catalunya (CNJC) i Rafel Sedano, per territoris. Els consells locals de Catalunya es president del Consell de la Joventut de les Illes van reunir per validar l’estructura de la Xarxa de Balears (CJIB). En la taula d’experiències de Plataformes i Consells Locals de la Joventut de foment de la participació va ser present Miquel Aleixit, president del Catalunya, que ha de ser, igual que l’Aplec, un espai de trobada, comuConsell dels Joves de Gandia, que va explicar com es pot integrar una asnicació i treball conjunt entre els consells locals de Catalunya. sociació juvenil d’un municipi petit que no té consell local en un ja constituït; una experiència de treball entre entitats de diferents municipis. Debat Juvenil. Per la seva banda, Ramon Oña, del Consell de la Joventut de Badalona, Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana (CJCV)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

L’Aplec del Triangle Jove o l’aposta per compartir projectes, per ser còmplices

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

El CJd7, una experiència de participació i reivindicació juvenil Des de l’any 1990 el CJd7 (Consell de la Joventut d’Horta i Guinardó) ha engegat un projecte amb les entitats juvenils de dinamització i transformació del districte i ha defensat un altre model de participació.

l CJd7 reuneix una trentena d’entitats d’Horta i Guinardó de diferents tipus: entitats de lleure educatiu (la gran majoria), entitats de caire cultural, entitats polítiques…

Podem parlar de quatre objectius primordials del CJd7: 1) representar i coordinar col·lectivament els interessos de les nostres entitats davant de les institucions públiques, a més d’oferir diferents projectes, iniciatives i serveis; 2) fomentar i promocionar la participació de la gent jove en la vida política, social i cultural d’Horta–Guinardó; 3) fer d’altaveu de les demandes del jovent i vetllar perquè la nostra opinió sigui tinguda en compte en els òrgans de decisió, i 4) a través de la gestió del PIJ som també una eina assessora i informativa per a tota mena de jovent del districte, en matèria de joventut, medi ambient, immigració, habitatge, salut i associacionisme.

“Cal tenir present que el cinquè objectiu, i potser primer en termes de futur, és el d’ampliar tota l’oferta actual també als i les joves no associats per arribar a ser una entitat que aglutini la veu de tot el jovent del districte” “El projecte que actualment està a l’olla és el de col·laborar amb el Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) i oferir a les entitats del CJD7 diferents materials per poder treballar el tema del gènere en diferents àmbits (sexualitat, conductes alimentàries, en les relacions…)“

Cal tenir present que el cinquè objectiu, i potser primer en termes de futur, és el d’ampliar tota l’oferta actual també als i les joves no associats per arribar a ser una entitat que aglutini la veu de tot el jovent del districte. A banda d’aquest marc teòric de què és i què vol ser el Consell, val la pena explicar en què estem ficats actualment i quins són els projectes més importants que hem engegat l’últim any o engegarem l’any vinent. El projecte que ha ocupat gran part del temps dels últims dos anys ha estat el procés participatiu per a la definició de les polítiques juvenils al districte, des del CJd7 hem desenvolupat un procés propi, però paral·lel al Projecte Jove BCN. El fruit d’aquest procés l’estem recollint i ens mostra una radiografia de les necessitats, preocupacions i interessos d’una part dels joves associats i no associats del

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

districte. Tenint en compte aquests resultats s’establiran les bases tant per desenvolupar les polítiques juvenils al districte com per establir les línies de treball del CJd7 per al futur pròxim. Un altre tipus de projecte que s’ha desenvolupat, conjuntament amb l’Associació Juvenil Grafòrum, és l’alliberament d’espais per a grafits al districte. El projecte es basa en la gestió per part dels membres de l’AJG de 15 parets del districte perquè s’hi puguin crear murals artístics (seran ells qui gestionaran les paret que es pintaran i el temps que hi serà cada mural, etc.). A més a més, el projecte també inclou la cessió per part del Districte d’un local per desenvolupar activitats relacionades amb aquest art. I el projecte que actualment està a l’olla és el de col·laborar amb el Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) i oferir a les entitats del CJD7 diferents materials per poder treballar el tema del gènere en diferents àmbits (sexualitat, conductes alimentàries, en les relacions…). Treballant amb els i les joves no associats en els tallers del procés participatiu per definir les polítiques de joventut als IES, ens vàrem trobar que aquests temes interessaven molt i creiem que tractar-los des d’un vessant de gènere pot ser molt enriquidor. Val a dir que aquests projectes no deixen de ser extres a tot allò que és el funcionament ordinari del CJD7, que es basa en el treball continu amb les entitats que agrupa, tant en l’àmbit de formació, assessoria i consulta com donar suport davant les diferents dificultats que puguin sorgir: problemes de locals, dificultats per tirar endavant un projecte, subvencions… Consell de la Joventut d’Horta i Guinardó

Prop de 3.000 persones d’agrupaments escoltes, centres d’esplai i moviments infantils i juvenils de tots els districtes de la ciutat ens vam mobilitzar pel centre de Barcelona per demanar “més reconeixement, més espais i més finançament.”

l repte que ens vam proposar les entitats educatives i les plataformes territorials del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) a la darrera Assemblea era tot un repte: mobilitzar, aprofitant la celebració del Dia Universal dels Drets de la Infància, el màxim nombre possible de persones vinculades al moviment associatiu de la ciutat. El nom: Marxa Educativa. L’objectiu: reclamar “més reconeixement, més finançament i més espais” per a les entitats que duen a terme una tasca educativa de gran importància per a la vertebració social, la participació i l’educació a la nostra ciutat. Mesos enrere, les federacions educatives i les plataformes ter-

els infants i les mares i pares dels motius de la Marxa; les federacions educatives, que coordinaven els esforços de les entitats respectives i les tasques d’organització, i el CJB, que aportàvem suport tècnic i infraestructura. Durant el procés vam crear un logo propi i singular de la Marxa que fos una imatge del que ja era un fet: les associacions educatives, en la seva diversitat, treballem colze a colze per millorar les condicions de tot el col· lectiu. Vam escollir una “e”, amb la qual volíem simbolitzar moltes coses: educació, entitats, esplais, escoltes… Com a element identificatiu de la Marxa vam decidir crear també una xapa identificativa: un material senzill, eco-

“L’objectiu: reclamar ‘més reconeixement, més finançament i més espais’ per a les entitats que duen a terme una tasca educativa de gran importància per a la vertebració social, la participació i l’educació a la nostra ciutat” ritorials vam constituir un grup de treball específic en el si del CJB per preparar el manifest, planificar la comunicació i organitzar la logística de la Marxa, una mobilització associativa que no tenia precedents. Des del primer moment vam tenir clar que l’important era donar el protagonisme a les entitats de barri: treballar units, en xarxa, per traslladar les reivindicacions comunes, nítidament, a la resta de la societat. En l’organització de la Marxa hi havia tres nivells de participació: les entitats de base, prop de 200, que duien el pes de la mobilització tot sensibilitzant

EDUCACIÓ NO FORMAL

Marxa Educativa: l’associacionisme educatiu de Barcelona, unit, demana més reconeixement

nòmic i que implicava, sobretot, que la gent de les entitats l’havíem de fer amb les nostres mans. Vam penjar una web amb tota la informació de la Marxa (www. cjb.org/marxaeducativa), on vam incloure l’opció perquè membres i entitats s’adherissin al manifest. La resta, cartells i postals, els vam distribuir entre totes les entitats de base a través de les federacions. Tot i que teníem clar que la Marxa era una mobilització reivindicativa, i no una festa, volíem que fos el màxim de participativa i que no fos avorrida per

als més petits i petites. Per això, les entitats educatives vam organitzar un seguit de dinàmiques, que a més de ser divertides, servissin per reforçar les tres reivindicacions centrals. La primera de les dinàmiques consistia a penjar una cartolina de cada entitat que arribava al punt d’inici de la Marxa, a la plaça Universitat. Les cartolines penjades damunt l’escenari van formar un bonic mosaic anomenat “+ reconeixement”. La segona, “+ espais”, es va fer a la plaça Catalunya (vèrtex Rambles) i estava adreçada als infants. Consistia a pintar un suposat nou local adequat a les activitats que duen a terme cada setmana. La tercera, “+ finançament”, situada també a la plaça Catalunya (vèrtex ronda Universitat), simbolitzava unes monedes gegants, amb els logos de la Marxa, en les quals la gent més gran, monitors i monitores, pares i mares, proposàvem de quina manera es podrien gastar uns diners que tant necessiten les entitats educatives. La darre-

ra, amenitzada per un magnífic animador, Oriol Canals, va consistir en diversos jocs amb globus de tres colors, el tres colors de la Marxa: verd, negre i blanc, que simbolitzaven les tres reivindicacions i en què tothom va participar mentre es cantaven diverses cançons. Tot plegat animat per grups de xanquers, grallers i tabalers que van donar caliu al llarg de tota la manifestació. La Marxa va acabar amb la lectura del manifest per part d’un i una jove, que va posar fi a una jornada intensa de reivindicació. Una reivindicació compartida per prop de 3.000 persones i que, sens dubte, donarà molta força a la comissió que hagi d’anar a negociar, especialment amb l’Ajuntament de Barcelona, com concretar les millores per a tot el teixit de l’associacionisme educatiu. Eduard Bartrina Membre del Secretariat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

DRETS HUMANS I COHESIÓ SOCIAL

La immigració i el concepte de ciutadania en l’associacionisme juvenil La immigració és una realitat de la nostra societat que no es pot obviar. Per tant, cal un treball d’educació i sensibilització envers aquest tema que de vegades acostuma a ser tractat de forma sectorial, des d’una òptica purament assistencial per part de les administracions o en temps electoral com a qüestió de debat buit entre els partits polítics i amb distàncies entre el discurs d’aconseguir uns quants vots i la pràctica.

l pla de treball del CNJC d’aquest curs 2006-2007 ens planteja obrir un debat sobre el tema de la immigració. La III Carta de la Joventut de Catalunya reconeix el paper dels moviments associatius educatius com a actors importants d’integració dels i les joves immigrants. Per tant, estem intentant fer una recerca entre les entitats del CNJC per veure de quina manera treballen aquest tema, més enllà de les entitats educatives.

Ens preguntem…

L’arribada i l’acomodació dels i les joves immigrants és un tema que es planteja a l’associacionisme juvenil de Catalunya? Quins reptes tenen les entitats en aquest sentit? Es vol arribar a aquests joves? De “Els i les joves immiquina manera i amb quins objecgrants formen part tius i eines? Els i les joves immide les entitats de grants formen part de les entitats de Catalunya de forma normalitCatalunya de forma zada o bé formen part del teixit normalitzada o bé associatiu amb les seves associaciformen part del teions? Quina relació hi ha entre les xit associatiu amb les entitats del país i les creades per seves associacions?” immigrants? Aquestes preguntes i moltes altres ens porten a voler realitzar una tasca interna amb les nostres entitats per reflectir el discurs de la III Carta en temes d’immigració. Per tal de saber la resposta a totes aquestes preguntes i tot allò que fa referència a la immigració, estem fent unes enquestes a totes les entitats del CNJC, perquè puguin dir la seva i puguem tenir una diagnosi de la situació de partida.

Accions quotidianes Malgrat que no totes les entitats juvenils tenen un discurs definit en matèria de ciutadania, la gran majoria s’ocupa de la immigració i hi han dut a terme alguna acció, per puntual que sigui. Quan les associacions no s’han arribat a plantejar la definició d’un discurs i d’un treball específics, reconeixen, però, que moltes de les seves entitats de base han d’afrontar aquest tema en la seva activitat quotidiana. La tasca del moviment associatiu juvenil, en conseqüència, esdevé bàsica per a la integració de la immigració a la nostra societat perquè hi manté una interacció constant i diària, forma part de la primera línia del procés d’acollida i això s’hauria de traduir en una millor dotació de recursos i de formació per part de les administracions.

però per tal d’assolir-la cal garantir els seus drets personals, socials i laborals que permetin l’exercici de les responsabilitats de ciutadania. També es reclama a les administracions públiques l’adopció de polítiques d’acollida integrals i transversals que facin possible l’emancipació i la plena accessibilitat al món educatiu formal i no formal dels i les joves immigrants evitant-ne l’exclusió social i econòmica.

Trencant topics L’objectiu nostre com a joves és distanciar-nos dels tòpics –recordeu el lema “Trencant tòpics”? – que a vegades s’arriben a crear sobre la immigració en general i els joves en particular. La nostre intenció és allunyar la idea que la immigració és un problema, com es diu últimament. Volem una societat que sigui un espai per compartir experiències i intercanviar cultures. Per aquest motiu estem demanant a les nostres entitats (encara estan a temps de fer-nos arribar les seves aportacions!) com treballem amb els col·lectius de nouvinguts en tots els àmbits (educatiu, sindical, cultural, etc.), per fer d’aquestes interaccions quotidianes un model de bones pràctiques útil per a moltes altres associacions i per a la societat en general.

Cal recordar que la III Carta de la Joventut Catalana estableix l’objectiu de la plena ciutadania en parlar de persones immigrades,

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Soco Mbuy Secretària de Drets Humans i cohesió social del CNJC soco.mbuy@cnjc.cat

Per tercer any consecutiu, el CNJC ha organitzat el curs de formació en drets humans, enguany amb el nom de “Diàleg euromediterrani / Dialogue Across the Sea” amb l’objectiu d’establir ponts de diàleg entre joves de les dues vores del mar mediterrani. L’última edició, del 21 al 30 de no-

el Consell, aquest tipus d’activitats són molt importants, ja que veiem molt necessària la construcció de ponts de diàleg amb els nostres veïns més directes, tant del continent europeu com l’africà. Les diferents societats que engloben l’àrea euromediterrània tenim moltes coses en comú, molts coneixements a compartir, a aprendre els uns dels altres. Així, doncs, veiem molt positiu l’intercanvi d’experiències que sorgeixen en marcs de trobada com l’organitzat el passat novembre a Coma-ruga.

diferents associacions de cada país, que permet la creació de projectes comuns entre les organitzacions de joves dels diferents llocs.

L’espai del curs és, a més, un espai de contacte entre les

Secretari de Xarxes internacionals del CNJC

vembre de 2006, realitzada un cop més a Comaruga, tenia també la particularitat d’aprofundir en el diàleg intereligiós i ha reunit un total de 25 participants provinents de França, Portugal, Itàlia, Turquia, Israel, el Marroc, Egipte, Algèria i Jordània.

L’aprofundiment en valors com els drets humans i la interculturalitat són un excel·lent punt de partida en la construcció d’una societat millor i més justa. Esperem que el treball del CNJC serveixi per aportar-hi el seu particular òbol. Ens veiem a l’edició vinent.

XARXES INTERNACIONALS

Un any més, el diàleg i la interculturalitat tornen a Coma-ruga

Gerard Baró gerard.baro@cnjc.cat

“L’espai del curs és, a més, un espai de contacte entre les diferents associacions de cada país, que permet la creació de projectes comuns entre les organitzacions de joves dels diferents llocs. L’aprofundiment en valors com els drets humans i la interculturalitat són un excel·lent punt de partida en la construcció d’una societat millor i més justa”

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

XARXES INTERNACIONALS 24

Objectius del curs en drets humans del CNJC L’objectiu del curs era desenvolupar les competències pedagògiques dels educadors i líders juvenils que treballen en l’àrea euromediterrània amb la promoció del diàleg intercultural i interreligiós, alhora que es desenvolupen activitats juvenils de cooperació entre organitzacions de les dues ribes. A la vegada, amb aquest curs, el CNJC contribueix a la difusió de la campanya “Som diferents, som iguals”, campanya llançada inicialment des del Consell d’Europa i que té com a eixos principals la diversitat, els drets humans i la participació.

“El CNJC contribueix a la difusió de la campanya ‘Som diferents, som iguals’” Aquests projectes contribueixen realment a establir veritables ponts de diàleg entre joves de diferents organitzacions de

Curs “Diàleg euromediterrani / Dialogue Across the Sea”

les dues ribes de la Mediterrània, a través d’activitats diverses que afavoreixen la cohesió del grup i el coneixement mutu. Ja fa tres anys que el Consell treballa en aquest objectiu, i l’evolució del treball desenvolupat, la visibilitat d’aquest treball i l’establiment de la cooperació entre les organitzacions juvenils són palpables.

Què ens cal fer ara? Segurament, el Consell pot i ha de continuar contribuint a l’establiment de ponts de diàleg mitjançant la cooperació amb les plataformes de joventut del sud d’Europa i el suport a la creació del teixit associatiu de la societat

civil en general en tota la riba del Mediterrani. Cal no obviar que la diversitat cultural i religiosa i el diàleg comença per la porta del costat de casa (literalment), que la societat catalana és cada vegada més diversa i que es fa més i més necessari desenvolupar aquesta activitat des de les nostres entitats. I el més important és que vosaltres –organitzacions membres, joves líders, voluntaris, educadors en el lleure, treballadors socials– integréssiu i contribuíssiu a fer aquesta tasca…, i això comença al barri. Us esperem en les pròximes activitats! Xavier Baró Urbea Coordinador del curs “Diàleg euromediterrani” del CNJC

Visita a Poblet. En el curs de formació “Diàleg euromediterrani / Dialogue Across the Sea”, es va desenvolupar una sessió a Poblet, on es va mantenir un diàleg intercultural i interreligiós amb dos monjos de l’Abadia. La visita i el debat, que van tenir lloc el 25 de novembre de 2006, responia a la voluntat del curs de donar eines, reflexions i coneixements per desenvolupar habilitats i conductes que promoguin el diàleg intercultural i interreligiós a l’arc mediterrani. Finançament. El curs va estar finançat pel programa Joventut de la Unió Europea i la majoria d’activitats van ser a l’alberg Santa Maria del Mar de Coma-ruga (El Vendrell, Baix Penedès). Educadors. Quatre educadors –de Catalunya, Estònia, el Marroc i Portugal– es van encarregar de la formació dels representants d’entitats juvenils i educadors procedents de països de l’arc mediterrani. Visats denegats. Un cop més, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya vol denunciar les dificultats per a la mobilitat juvenil, en aquest cas entre joves d’arreu del Mediterrani: tres joves inscrits procedents d’Egipte no van poder participar al curs perquè se’ls va denegar el visat.

Debat Juvenil

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

El Fòrum Europeu de la Joventut (Europea Youth Forum, YFJ) és una organització juvenil viva, més viva que mai. A l’Assemblea General vam ser més de 200 delegats i delegades vinguts de tots els països i regions d’Europa. Renaldas Vaisbrodas va deixar la presidència i va sortir escollida Bettina Schwarzmayr, una jove austríaca de la sindical estudiantil ESIB (National Unions of Students in Europe). Precisament, en el pla de treball del YFJ, i com a Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, vam aconseguir introduir una esmena finalment acceptada: el Fòrum farà un seguiment de l’aplicació del procés de Bolonya a les universitats.

l vicepresident del CNJC, Jaume Soler, i els secretaris de Xarxes internacionals del CNJC, Gerard Baró i Ramon Serra, vam participar el passat novembre a l’Assemblea General del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ) realitzada a Vilnius, capital de Lituània. L’Assemblea General es fa cada dos anys i representa l’espai comú on les organitzacions internacionals i consells nacionals d’arreu d’Europa passen comptes de la feina feta i debaten les línies ideològiques i de treball dels propers anys. El dijous 9 de novembre es va obrir el ple amb un debat i la posterior avaluació de la tasca que el Fòrum Europeu de la Joventut va fer durant l’anterior període. A la tarda, en els grups de treball, vam posar en comú temes com la ja coneguda campanya “Som diferents, som iguals”, el rol dels països de l’Est dins de la Unió Europea i les experiències en cooperació, entre d’altres. En el començament de la jornada del 10 de novembre vam consensuar el nou Pla de treball 2007-2008 i vam definir tot un seguit de prioritats estratègiques a seguir per part de l’organització. A la tarda van tenir lloc les eleccions a presidència, vicepresidència, membres del Buró (similar al que és el Secretariat del CNJC) i membres de la Comissió de control econòmic. Des del CNJC no volem deixar escapar l’oportunitat per felicitar el nostre company de JEV (Joves d’Esquerra Verda) Ernest Urtasun, ja que va ser escollit membre del Buró com a representant de FYEG (Federation of

XARXES INTERNACIONALS

Bettina Schwarzmayr, nova presidenta del Fòrum Europeu de la Joventut

Fòrum sobre les implicacions del procés de Bolonya a les entitats membres. Finalment, la cloenda va ser un sentit i emotiu homenatge als membres de l’executiva sortint i va ser el moment de l’esperat parlament de la nova presidenta.

D’esquerra a dreta, Roger Albinyana i Saigí, president del LYMEC (Joventut Liberal Europea) i responsable de l’àrea de Política europea i internacional de JNC; Ramon Serra, Jaume Soler i Gerard Baró (CNJC), i Ernest Urtasun, membre del buró del YFJ per Youth European Greens (Joves d’Esquerra Verda)

“El CNJC va inserir una esmena finalment acceptada on es remarca el seguiment que ha de realitzar el Fòrum sobre les implicacions del procés de Bolonya a les entitats membres” Young European Greens) amb un ampli suport tant per part de la gran majoria de consells nacionals, com per les entitats internacionals que allí s’aplegaven. Una vegada més, ens alegrem de poder comptar amb un jove català dintre del Fòrum Europeu de la Joventut. També destaquem que durant els propers dos anys la presidència del Youth Forum estarà representada per una dona, Bettina Schwarzmayr, jove austríaca que procedeix d’ESIB – The National Unions of Students in Europe, moviment sindical d’estudiants europeus que treballa per assegurar la qualitat en l’ensenyament universitari.

ens va obsequiar, tot compartint la cuina típica del país i les experiències amb la resta de companys desplaçats per a l’esdeveniment. El dissabte 11 de novembre, el ple es va obrir amb la votació i aprovació del Pla de treball en què el CNJC va inserir una esmena finalment acceptada on es remarca el seguiment que ha de realitzar el

Crec sincerament que aquesta Assemblea General ha esdevingut un exemple clar de participació que hauria de fer moure i reflexionar les nostres entitats sobre la importància de treballar també des d’Europa. Ens hi trobem, debatem, consensuem, votem i decidim. Junts aprenem a treballar per la justícia, per la igualtat, perquè creiem fermament amb el compromís social. Ara més que mai, la joventut del nostre país ha de signar un compromís ferm amb Europa, un compromís que el podem dur a terme des de molts espais, des de moltes perspectives diferents, però amb un clar objectiu: decidim per construir, per construir l’Europa dels i les joves units. Ramon Serra Secretari de Xarxes internacionals del CNJC ramon.serra@cnjc.cat

La nit va acabar amb un sopar, recepció amb què el govern lituà

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

COOPERACIÓ

Com difondre la nostra tasca en cooperació internacional

onsultant les entitats del Grup de treball de Cooperació sobre les seves necessitats de formació en aquesta àrea, amb les mateixes associacions vam programar una jornada de formació en sensibilització el 2 de desembre passat amb un doble vessant: el primer era teòric i el segon pràctic, i cap al final de la jornada vam obrir un espai de debat per escoltar les entitats participants. Amb tot plegat, vam tenir una participació molt bona i va ser un èxit. Durant la jornada, vam comptar amb el suport de la FCONGD (Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans) i de l’ACCD (Agència Catala-

“Durant la jornada, vam comptar amb el suport de la FCONGD (Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans) i de l’ACCD (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya)”

L’àrea de Cooperació del CNJC té personalitat pròpia des de l’any 2002. Fa poc més d’un any la vam redefinir per tal de clarificar-ne els objectius i les accions, i uns dels temes que va acordar, i que també va ser aprovat per l’Assemblea (Girona, març de 2006), era la necessitat de fer una formació en aquest àmbit per a les entitats del Consell Nacional. na de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya). La FCONGD ens va donar noves perspectives de programes de sensibilització social partint de dues reflexions: en primer lloc, sobre el concepte d’educació pel desenvolupament i les aportacions de la Federació al Pla director de cooperació, i, en segon lloc, reflexions sobre l’educació formal i no formal per al desenvolupament. L’ACCD va centrar-se en la sensibilització en cooperació internacional des d’un punt de vista institucional i va desenvolupar amb els participants un exercici pràctic en grups sobre subvencions. També en aquest marc més pràctic tocava abordar la participació de les entitats a fi de donar a conèixer els seus projectes de sensibilització, directament o indirecta. Les aportacions de

les entitats van ser molt enriquidores per a tothom, ja que cada entitat visualitzava el seu treball

“El CNJC està a la disposició de les entitats i esperem respondre a la necessitat associativa de millorar, de formar-nos contínuament, tots plegats, sigui com sigui, de la manera que faci falta” en cooperació al llarg de la seva trajectòria. Al final de la jornada vam obrir un espai de debat per sentir les entitats participants i per obtenir unes conclusions de la jornada realitzada. La valoració d’aquesta jornada per part de les entitats ha sigut tremendament positiva, ja que és un espai d’interrelació i

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

descobriment o aprofundiment en projectes de cooperació de diferents associacions, cadascuna des del seu àmbit de treball. Des del CNJC també valorem molt positivament la participació d’una desena d’entitats en aquesta primera formació en cooperació. Malgrat ser la primera vegada, vam tenir una resposta molt bona i els nostres objectius es van assolir. El CNJC està a la disposició de les entitats i esperem respondre a la necessitat associativa de millorar, de formarnos contínuament, tots plegats, sigui com sigui, de la manera que faci falta. Us esperem a la propera formació amb més ganes i amb més projectes. Ja sabeu que les vostres preocupacions són les nostres inquietuds. Soco Mbuy Secretària de Cooperació del CNJC soco.mbuy@cnjc.cat

es d’aquella assemblea constituent a l’Hospitalet de Llobregat fins arribar al dia d’avui, són molts els processos de treball, els espais de debat i els projectes creats, són moltes les passes fetes i el camí recorregut: la creació de l’observatori pedagògic, el I Congrés a Vilanova i la Geltrú, l’entrada al Moviment Laic i Progressista, el debat sobre la creació del programa educatiu d’Acció Escolta i el seu procés de participació, els primers Campaments Generals…

El 20 de gener de 2002, a la vila de l’Hospitalet de Llobregat, Acció Escolta de Catalunya va realitzar l’assemblea constituent. Acció neix de la fusió de dues associacions escoltes amb una llarga tradició al territori (Germanor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya). El procés de treball fins arribar a aquesta primera assemblea ens va dur a fer una relectura de l’escoltisme a partir de l’òptica de l’educació popular i definir un nou ideari adequat al segle XXI. • Societat. Els canvis continus que sorgeixen en la nostra societat reclamen actualitzar el nostre projecte i el mètode escolta. Cal adaptar el projecte sense renunciar mai a la nostra ideologia. Les accions i els projectes que duem a terme en els agrupaments escoltes no es poden quedar al marge de la realitat i les demandes socials, han de formar part de la solució i de l’eradicació dels problemes.

Triar un d’aquests projectes o processos de treball m’és molt difícil, ja que tots van ser i han sigut punts d’inflexió en la trajectòria d’Acció Escolta de Catalunya. Però, són dos els moments que van marcar la trajectòria d’Acció Escolta com a entitat d’associacionisme educatiu: el I Congrés i l’entrada al Moviment Laic i Progressista. Per a molts de nosaltres, actualment dirigents associatius i caps dels agrupaments escoltes, aquell I Congrés va suposar el primer treball conjunt amb altres agrupaments, el replantejament de les nostres tradicions, de la finalitat de l’escoltisme, de la nostra tasca com a educadors i educadores i el nostre paper com a ciutadans i ciutadanes, fet que ha marcat el tarannà actual dels agrupaments i, en definitiva, de la nostra associació. Així, en el I Congrés vam establir les línies ideològiques i pedagògiques de l’entitat i es va decidir fer un treball d’apropament i coneixença cap al Moviment Laic i Progressista. L’any 2005, Acció Escolta de Catalunya es converteix en el projecte escolta de l’MLP. Amb les entitats de l’MLP hi compartim un mateix ideari, que es basa en tres pilars: la laïcitat, el progrés i el país.

ENTITATS

Cinquè aniversari d’Acció Escolta de 10 years young together Catalunya

• I nfants i joves. Sense cap mena de dubte, la finalitat d’Acció Escolta de Catalunya és l’educació d’infants i joves feliços. Ens allunyem, doncs, de la teoria de l’educació de les elits. La nostra funció com a educadors i educadores és la d’ajudar a ser, és per això que hem d’acompanyar-los i dotar-los d’eines i vivències per afrontar temes com la violència entre iguals, el culte a la imatge, les noves tecnologies, etc. En tots hem fugit de la idea de fer un treball intern, sinó que hem buscat contínuament interlocutors de diferents associacions juvenils, agents socials i institucions que ens han ajudat a plantejar-nos interrogants i ens han ofert alternatives i altres punts de vista; tots ells han millorat el nostre projecte. Es tracta d’una experiència poc comuna a Catalunya: una organització que es renova a partir del debat d’idees, en lloc de basar la seva evolució en tècniques i processos, pràctica habitual al nostre país. Avui, l’any en què celebrem el nostre cinquè aniversari, encara és llarg el camí que hem

de recórrer per assolir la nostra missió: deixar un món millor que el que ens hem trobat. Per això, volem celebrar-lo de la millor manera que sabem, a través d’un procés de treball i de debat que culminarà el novembre d’enguany en el II Congrés d’Acció Escolta de Catalunya. Si en el Congrés de Vilanova i la Geltrú l’eix temàtic van ser les línies ideològiques de l’entitat, en aquest II Congrés volem seguir avançant. Així, plantegem tres eixos de treball entorn d’un mateix objectiu: convertir els nostres agrupaments en veritables espais de participació i fer projectes de transformació social en el nostre entorn.

•L ’agrupament escolta. L’agrupament escolta ha de fomentar al màxim la vida democràtica, on tothom pugui aportar el seu esforç. L’agrupament escolta és en si mateix una escola de formació en la ciutadania activa i en la democràcia. En l’any en què també celebrem el centenari de l’escoltisme a través del nostre regal per la pau “Per l’eradicació de la violència social” i amb tots aquests reptes, amb l’experiència i el reconeixement de cinc anys de treball, continuarem treballant “en acció per un món millor”. Olga Jorge Rodríguez Presidenta d’Acció Escolta de Catalunya

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

La prevenció de riscos laborals també és salut La majoria de vegades, a la nostra societat, quan parlem de salut no tenim en compte una peça clau: la salut laboral. Per què és tan important?, perquè al nostre lloc de treball hi passem una mitjana de vuit hores al dia i, per tant, les condicions de prevenció dels riscos laborals ens afecten directament. Malauradament, al nostre país sembla que això encara no es té prou en compte.

L’

any 2005, divuit joves varen perdre la vida en els seus llocs de treball i vint-i-cinc quan hi anaven. Els accidents laborals de joves van suposar el 50,2% del total dels accidents laborals a la feina. És a dir, a Catalunya, 76.749 treballadors i treballadores d’entre 16 i 34 anys van patir un accident amb baixa durant la jornada laboral. D’aquests accidents laborals juvenils, 76.193 van ser lleus, 538 van resultar greus i 18 van ser víctimes mortals. El grup de treballadors i treballadores de 25 a 34 anys és el que pateix més accidents laborals de tota la població catalana en actiu. Amb aquestes dades, segurament queda prou clara la importància de la salut laboral pel que fa a la joventut. Un accident laboral pot tenir repercussions durant la resta de la nostra vida, i això moltes vegades no ho tenim suficientment en compte. Una altra dada preocupant la

trobem si comparem l’evolució dels accidents entre l’any 2003 i 2005 per edats, la sinistralitat entre els joves de 25 a 34 anys ha

“Una altra dada preocupant la trobem si comparem l’evolució dels accidents entre l’any 2003 i 2005 per edats, la sinistralitat entre els joves de 25 a 34 anys ha augmentat fins a un 34% i ens situa com el col·lectiu que pateix més sinistralitat laboral” augmentat fins a un 34% i ens situa com el col·lectiu que pateix més sinistralitat laboral. Els i les joves som els que patim més precarietat laboral, ens veiem obligats a acceptar contractes de curta durada que ens obliguen a la rotació d’activitat en activitat. Aquesta rotació provoca que la

gent jove no adquirim experiència en el nostre lloc de treball i, per tant, que ens veiem exposats a diferents riscos en funció de la feina que desenvolupem, ja que no rebem la formació adequada. En aquestes condicions, el treballador jove té menys capacitat per conèixer els riscos i, a més, menys possibilitats d’exigir els seus drets. Tanmateix, un altre dels factors que influeixen en la sinistralitat juvenil és el volum de les empreses, perquè és a les petites i mitjanes empreses on es produeix més sinistralitat, i és també en aquests tipus d’empreses on hi ha més treballadors juvenils contractats. És per això que des de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya denunciem l’incompliment absolut a Catalunya de les previsions de la norma actual. El fracàs dels plans i programes posteriors de la Generalitat de Catalunya. La persistència de falta de voluntat tant de l’Administració com dels empresaris per a la concertació. Per tot plegat, demanem que es redueixi la precarietat i es creïn fórmules de contractació de qualitat per al jovent; que les avaluacions de riscos i plans de prevenció continguin especificat si hi ha treballadors menors d’edat i s’estableixin mesures adequades; que els plans d’educació del Ministeri recullin la seguretat i la salut, no sols de manera teòrica, sinó pràctica, perquè els joves treballadors coneguin els seus drets i obligacions en incorporar-se al mercat laboral; que hi hagi un control exhaustiu de les empreses de treball temporal pel que fa a la prevenció de riscos laborals; que s’aconsegueixi una

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

veritable cultura de la prevenció. Això es pot aconseguir amb un treball fix, degudament remunerat, amb ritmes de treball de producció suportables, amb condicions laborals acceptables, sense pressions psicològiques, amb la

“Demanem que es redueixi la precarietat i es creïn fórmules de contractació de qualitat per al jovent; que les avaluacions de riscos i plans de prevenció continguin especificat si hi ha treballadors menors d’edat i s’estableixin mesures adequades; que els plans d’educació del Ministeri recullin la seguretat i la salut, no sols de manera teòrica, sinó pràctica, perquè els joves treballadors coneguin els seus drets i obligacions en incorporar-se al mercat laboral; que hi hagi un control exhaustiu de les empreses de treball temporal pel que fa a la prevenció de riscos laborals; que s’aconsegueixi una veritable cultura de la prevenció” informació i formació necessàries per al seu desenvolupament, amb la possibilitat d’utilitzar equips de treball i les mesures preventives i d’emergència adients, amb una adequada vigilància de la salut i amb una col·laboració real entre Administració, empresaris i treballadors, tal com marca la legislació actual, i que tots tinguem en compte que la prevenció de riscos laborals és fer salut. Òscar Riu i Garcia Portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya

a construcció d’una societat diversa i tolerant amb totes les expressions culturals i identitàries requereix que les representacions socials d’aquestes expressions siguin àmplies i riques de significat. És per això que creiem que el fet homosexual és una part més de les maneres amb què les persones són capaces d’expressar la seva afectivitat, allà on es trobin i es desenvolupin socialment. De tota manera, és un fet palpable que també existeixen tòpics i imatges relatives a les persones gais que no necessàriament obeeixen a la realitat. La creació d’aquestes representacions ve donada molts cops pels prejudicis i la cultura homocentrista en la qual estem immersos. Com a part de la cultura i la societat, les persones homosexuals som responsables d’aquestes representacions, ja sigui per omissió o per acció. Viure dins del món homosexual o moure’s per “l’ambient” sense adonar-se de la càrrega social que les nostres accions comporten (com qualsevol altre col·lectiu o grup de persones unides per una certa identitat) seria una omissió de la nostra responsabilitat quant a la normalització del fet homosexual. Però també és cert que, com a persones, som lliures de prendre amb les nostres mans aquesta responsabilitat per traduir-la en accions que afavoreixin aquesta normalització, i és per això que no podem sancionar el grau d’involucrament que cadascú de nosaltres pren. Per altra part, les imatges, les representacions socials que nosaltres anomenem iconografies, poden ser desenvolupades no sols per l’omissió, sinó també per l’acció. Si el “món hetero” crea i fomenta representacions respecte a com és o no una persona homosexual, l’entenem des de la perspectiva que no són ells els que estan directament relacionats amb el tema. Però que el “món homo”

ENTITATS

Les iconografies des de dins Avui en dia, la normalització del fet homosexual requereix que es produeixi un trencament en les imatges socials de les persones homosexuals i transsexuals, per donar pas a l’entesa que pot existir i coexistir en qualsevol mitjà de comunicació. De tota manera, aquestes imatges són produïdes no sols des del món hetero, sinó que també, i això és més greu encara, s’estableixen des del mateix col·lectiu lèsbic, gai, transsexual i bisexual (LGTB). sigui qui també generi aquestes iconografies que fan que la resta de la societat es quedi amb una petita part del que és el fet homosexual, creiem que és fer minvar el ric significat d’una identitat que ha existit durant tota la història.

La típica representació d’un gai amanerat o una lesbiana d’aspecte masculí es veu afavorida per expressions que provenen del mateix moviment gai. Els esdeveniments en què apareixen homes vestits de dona, l’excessiva feminització de l’home gai, les paraules “marica” o “bollera”, el parlar en femení entre homes homosexuals són, per exemple, algunes d’aquestes construccions falses, no perquè no existeixin, sinó perquè no consideren la riquesa de les diferents maneres vàlides d’expressar l’homosexualitat. Aquesta riquesa en el significat del fet homosexual rau en el fet que una persona homosexual pot deseixir-

se en qualsevol àmbit de la societat, no essent marcada per un tipus de feina, per unes maneres de vestir o per una manera de ser. Un homosexual que li agradi la música metalera, el circuit gai del barri del Raval a Barcelona, o els Redskin que respecten la diversi-

tat sexual són exemples d’aquesta riquesa de significat. De cara a la societat, majoritàriament heterosexual, hem d’afavorir aquesta riquesa de significat, i no continuar afavorint des del mateix moviment unes determinades iconografies que l’únic que fan és validar falses construccions que són fabricades en la societat heterosexual. De cara al món homosexual, tampoc hem d’afavorir ni encoratjar cap tipus d’accions que impulsin els guetos dins del propi moviment, com la separació entre gais i lesbianes, traduït en bars per a uns i per a les altres, o la discriminació

interna cap a les persones transsexuals, etc.

“De cara a la societat, majoritàriament heterosexual, hem d’afavorir aquesta riquesa de significat, i no continuar afavorint des del mateix moviment unes determinades iconografies que l’únic que fan és validar falses construccions que són fabricades en la societat heterosexual. De cara al món homosexual, tampoc hem d’afavorir ni encoratjar cap tipus d’accions que impulsin els guetos dins del propi moviment, com la separació entre gais i lesbianes, traduït en bars per a uns i per a les altres, o la discriminació interna cap a les persones transsexuals, etc.” La comunitat LGTB té la responsabilitat i el deure de no sols establir el fet homosexual com el que és –un fet que vol l’acceptació social–, sinó també vetllar perquè dins de la mateixa comunitat es creï un ambient de respecte, tolerància i diversitat on puguem conviure tothom, amb els nostres gustos, històries i somnis. Grup Jove. Casal Lambda

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Qüestiona, crea, transforma! Tenim la il·lusió, podem canviar el món

no només això: volem conèixer millor quins són els problemes que la gent jove ens trobem en el nostre dia a dia, els diferents interessos que tenim cascun de nosaltres, les diferents experiències organitzatives i de mobilització amb què lluitem pels nostres drets… Per aquest motiu, hem elaborat una “Carta a la Joventut”, en la qual fem una aproximació general a diferents qüestions que per nosaltres són importants per tal de construir un altre món de pau, igualtat, llibertat i justícia social.

La CJC – Joventut Comunista estem de congrés. Per nosaltres el congrés no és només un moment puntual en el qual tancar-nos a discutir al marge del nostre entorn, sinó sobretot una oportunitat per obrir de bat a bat el nostre projecte. Volem que tota la joventut catalana, és a dir, la que viu, estudia i treballa a Catalunya, recuperi les ganes de lluitar per canviar les coses que no ens agraden, i que ens ho expliquem els uns als altres, per veure què podem fer i com ho tirem endavant per aconseguir-ho. D’aquesta voluntat sorgeix el lema del congrés: “Qüestiona, crea, transforma! Tenim la il·lusió, podem canviar el món.”

És una carta en què, de segur, falten moltes coses. Per això volem convidar tots els i les joves del país a participar-hi. Volem rebre aportacions, que expliquin què en pensen del que nosaltres plantegem, quines són les seves experiències de treball i de mobilització, o si hi ha alguna temàtica concreta que creguin que és important que una organització que vol canviar les coses conegui i tingui molt present. Els dies 23, 24 i 25 de febrer culminarà tot aquest procés amb el nostre novè congrés i podrem trobar-nos i debatre tots plegats sobre totes les aportacions que ens hagin arribat. De totes maneres, com ja us hem dit, es tracta d’un procés molt obert i, per tant, encara que algú no vulgui o no pugui fer una aportació, pot venir igualment a explicar la seva experiència en persona, a debatre, a escoltar o a aprendre dels companys i companyes. Així mateix, volem que aquests debats estiguin en marxa prèviament a la nostra pàgina web www.joventutcomunista.org. Allà també hi trobareu la resta d’activitats (polítiques, culturals i festives) previstes.

maneres de fer “Sabem que existeixen altres tar les dificultats les coses i ens neguem a accep què l’educació que hi ha per poder estudiar, per s; a viure hipotes’està privatitzant cada dia mé us dels pisos són cats tota la vida, perquè els pre ir a una sanitat pels núvols; a no poder acced der gaudir de la de qualitat i gratuïta; a no po a qui té diners; a cultura perquè està reservada es encara que ho no poder ser pares i mares jov mantenir un fill; vulguem, perquè no podem primera classe i a que existeixin ciutadans de catalogació que ciutadans de segona, amb la uts a Catalunya, estem veient amb els nouving cabria en aquesun trist i llarg etcètera que no tes pàgines”

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Volem que aquest congrés sigui un moment de mobilització, de lluita i de festa. Perquè sabem que existeixen altres maneres de fer les coses, ens neguem a acceptar les dificultats que hi ha per poder estudiar, perquè l’educació s’està privatitzant cada dia més; a viure hipotecats tota la vida, perquè els preus dels pisos són pels núvols; a no poder accedir a una sanitat de qualitat i gratuïta; a no poder gaudir de la cultura perquè està reservada a qui té diners; a no poder ser pares i mares joves encara que ho vulguem, perquè no podem mantenir un fill; al fet que existeixin ciutadans de primera classe i ciutadans de segona, amb la catalogació que estem veient amb els nouvinguts a Catalunya, i un trist i llarg etcètera que no cabria en aquestes pàgines. Et convidem a llegir la nostra carta oberta, que en prenguis notes i que vinguis a fer la teva aportació, a explicar-nos la teva opinió, la teva experiència… Som descarats i descarades i ens agradaria que et rebel·lessis amb nosaltres! Sabem que és mentida que aquesta injusta societat no es pot canviar! Sandro Maccarrone Secretari general de la CJC – Joventut Comunista

L’

agost passat, tot prenent un descans en l’estudi dels exàmens de setembre, em vaig connectar a Internet i vaig obrir la pàgina d’El Diario de Hoy d’El Salvador, on vaig llegir que havien assassinat una persona a la colònia Escalón, on vivia una amiga, la Perla. Era el quart assassinat en aquella zona en les darreres 12 hores. Li vaig preguntar si havia passat a prop de casa seva i em va dir que a 5 minuts de ca l’àvia, on jo hi havia estat un any abans! Als pocs minuts, parlant pel Messenger amb l’Alejandro, també amic salvadorenc, em va explicar que a San Miguel (on també hi havia estat un any abans) tenien toc de queda a partir de les 8 del vespre per amenaces de mort, degudes a l’extorsió. En aquell moment vaig obrir un

“Afortunadament, sé que a Creu Roja i a Creu Roja Joventut molts i moltes de nosaltres treballem per una nova cultura de la pau: no només com l’absència de qualsevol tipus de violència, sinó també com a procés dinàmic de cooperació entre els estats i els pobles per atendre les necessitats d’aquests, basat en la seva llibertat i independència, i en la igualtat i el respecte als drets humans”

mitjans de comunicació, i em parlava de les baralles que veia al carrer, de les bombes que sentia caure, dels M-16 i, sobretot, de la por que passava! I jo seguia preocupat per l’examen d’anatomia patològica… Però la violència no té lloc, ni data, ni hora, ni nacionalitat, ni condició social; sinó que pot aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Afortunadament, sé que a Creu Roja i a Creu Roja Joventut molts i moltes de nosaltres treballem per una nova cultura de la pau: no només com l’absència de qualsevol tipus de violència, sinó també com a procés dinàmic de cooperació entre els estats i els pobles per atendre les necessitats d’aquests, basat en la seva llibertat i independència, i en la igualtat i el respecte als drets humans. Així, esdevenim un moviment pacificador, en contribuir a través de l’actitud humanitària a un esperit més pacífic. A Creu Roja Joventut fomentem la cultura de la pau com un valor fonamental per al desenvolupament personal i social, a través de tallers de resolució de conflictes mitjançant l’adquisició d’habilitats socials i de comunicació, ja que un conflicte no deixa de ser un estat d’oposició d’idees o interessos contraposats, i ben resolt pot ser fins i tot enriquidor. També treballem la pau a través de la difusió dels drets humans i de la infància i del dret internacional humanitari. A més a més, sensibilitzem sobre les

desigualtats socials, els conflictes armats, les conseqüències de les mines antipersona… I aquest és, i ha de ser, un dels grans objectius de Creu Roja: la pau. Com diu el nostre lema “Per humanitatem ad pacem”, a través de la humanitat cap a la pau!

En concret, a través de l’educació per la pau i el desenvolupament eduquem per promoure en la societat una nova cultura de la pau, la tolerància i els drets humans; i així fomentar la convivència i també la implicació de la societat en la cooperació internacional.

“A través de l’educació per la pau i el desenvolupament eduquem per promoure en la societat una nova cultura de la pau, la tolerància i els drets humans; i així fomentar la convivència i també la implicació de la societat en la cooperació internacional”

I per acabar, unes frases per reflexionar una mica:

D’aquesta manera, el nostre treball a Creu Roja Joventut es basa en el desenvolupament humà sostenible; a través de la promoció de la solidaritat i la pau, la protecció de la salut, el respecte pel medi ambient i l’educació en valors basats en els drets humans i els drets de la infància.

ENTITATS

Creu Roja Joventut, un compromís amb la pau

• “No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí.” Gandhi. • “Per la pau, no parlis amb els teus amics; parla amb els teus enemics.” Moshé Dayan. • “L’educació és la vacuna contra la violència.” Edward James Olmos. Joel Plazas i Subirós Vicepresident de Creu Roja Joventut a Catalunya

missatge electrònic de la Maria, una amiga que està a Israel, on em parlava preocupada de la situació que ja coneixíem pels

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Caps escoltes: educant des de la participació juvenil Nova legislatura, alguns canvis, nous reptes i vells temes pendents. Des de l’escoltisme i, en general, l’associacionisme educatiu, on som alegres i optimistes, creiem fermament que aquesta vegada ens

en sortirem i tindrem finalment la llei de reconeixement i suport que ja fa temps que el país reclama. Perquè som agents educatius i perquè som associacions juvenils.

ra que és temps de fets i no de paraules (diuen), potser una Tots són joves, tots són protagonistes d’un projecte autogestionat cenfotografia del que reclamem, continguda en el tres paràgrafs trat en la gratuïtat de la tasca que desenvolupen i en el seu compromís, següents, és més eficaç que mil paraules. Dimecres al vespre, que es basa, sobretot, en la convicció que poden deixar un món millor a la seu d’Escoltes Catalans, en Pol i d’altres caps estan reunits amb que el que s’hi han trobat. els responsables pedagògics de la branca dels follets (de 6 a 8 anys). En Pol és de l’Agrupament Escolta Pere Rosselló des dels sis anys, El passat 18 de novembre, en Pol i els seus follets, l’Elisenda i la seva des que ell mateix era un follet. En Roger, responsable pedagògic unitat i molts altres infants i joves d’agrupaments i esplais de Barcelona de la branca follets, s’ha preparat la reunió amb dos punts a l’ordre van protagonitzar la Marxa Educativa, una manifestació reivindicativa del dia: el treball del respecque va aplegar infants i joves, te a la natura amb els follets mares i pares de les diverses “La nova legislatura que ara comença ens planteja un associacions educatives de la i la preparació de la Folletada horitzó definitiu amb vista a l’aprovació de la llei per ciutat. L’objectiu era mostrar d’enguany (trobada general al foment i reconeixement de l’associacionisme edu- tant el valor ciutadà de la seva de totes les unitats de follets de l’associació), que se cencatiu. Des de l’escoltisme laic hi apostem fermament i, tasca com, alhora, els obstacles trarà en l’eix de la pau, tema més enllà de reivindicar-la en els despatxos, ho farem amb què es troben per dur-la a central de les celebracions del sobretot enfocant els nostres esforços en la qualitat de terme. centenari de l’escoltisme que la tasca educativa dels agrupaments escoltes” tindran lloc al llarg de l’any La nova legislatura que ara 2007. comença ens planteja un horitzó definitiu amb vista a l’aprovació El mateix dimecres, a de la llei per al foment i recola seu de l’AE Mintaka, a neixement de l’associacionisme Teià, l’Anna, del Maresme, educatiu. Des de l’escoltisme comença la reunió mensulaic hi apostem fermament i, al de la vegueria. Cal fer un més enllà de reivindicar-la en seguiment de cada un dels els despatxos, ho farem sobretot agrupaments que la formen, enfocant els nostres esforços en en especial de la situació del la qualitat de la tasca educativa local de l’AE Serra de Marina dels agrupaments escoltes. Però (Vilassar de Dalt). També cal és cada cap, cada jove, amb la tractar l’aproximació a les faseva actuació a l’agrupament, mílies d’origen immigrat: per qui demostra, al llarg de dissabgarantir que els seus infants tes, excursions i campaments, participin plenament del proque el cau és un espai de vivència i de realització personal i col· jecte del cau; l’equip d’interculturalitat de l’associació ha lectiva cabdal per a la societat preparat una dinàmica per als actual i del futur. I, en el cas de consells d’agrupament (òrl’escoltisme, ho demostren cent gans de govern de cada cau). El Sergi, cap d’agrupament de l’AE anys de caus, campaments i, sobretot, de caps. Amon Ra (Premià) hi està especialment interessat; de fet, va ser ell qui va reclamar aquesta línia d’actuació a la passada assemblea de Per això, cal, per una banda, que la tasca que realitza una cap a l’agrul’associació. pament escolta o un monitor a l’esplai sigui coneguda i reconeguda com a agents educatius que són, en el marc de l’educació no formal, com ho és L’Elisenda és pionera (grup d’edat de 15 a 17 anys) a l’AE Can la feina del o la docent a l’escola. I, per l’altra, cal no oblidar que aquesta Baró, al Guinardó. Enguany, la seva unitat participarà a la Jambotasca (el seu valor social) es fonamenta, precisament, en el fet que l’escolree mundial del moviment escolta, on més de 100.000 joves de tot tisme i l’esplai no remunerat són moviments de base participativa protael món es trobaran a Anglaterra per celebrar el centenari de l’esgonitzats per joves; és a dir, són associacions juvenils. És aquesta doble coltisme. Hi seran més de 100 representants de l’escoltisme català. condició indissociable la que dota de consistència la seva actuació. La Tatiana, la cap de contingent de l’associació, s’ha reunit amb l’Elisenda i la resta de participants per preparar les activitats que Marina Gay dinamitzaran en representació de l’escoltisme del país. Presidenta d’Escoltes Catalans (EC)

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ENTITATS

La fi dels kumbes

omencem per dir que hem llegit el darrer llibre d’Oriol Malló, Confessions d’un kumba ressentit (2006). També direm que ens ha agradat molt, que animem tothom a llegir-lo i als altres moviments a debatre’l aquí, a les pàgines de DEBAT JUVENIL . Ens ha agradat perquè parla de nosaltres, que caram! Perquè ens ha descobert i ens ha explicat. I perquè ho ha fet resseguint un fil llarg i prim de la història que també nosaltres volem resseguir sense deambular pels tòpics i les trampes que han construït els que escriuen la història.

perquè som antics, més antics que els kumbes. I manifestem que hi ha vida (i molta) més enllà de la mort (de la mort de la intel·ligència i la cultura –precondició de llibertat– d’un poble causada per una guerra civil). Ens agrada la gent d’ordre, que lliurepensa, que es compromet, que vol incidir en el canvi social, que pren responsabilitats. Valorem l’ambició mesurada o, potser, l’ambició col· lectiva i la gent que pica pedra molt més que l’èxit individual –que mai vertebra ni genera canvi social. I per descomptat, no som una escola d’elits tampoc, gran arma del kumbaisme.

No ens ha agradat tot, evidentment, hi ha coses que no compartim. Per començar, una de les premisses inicials. Segons Malló, els kumbes han triomfat i el món és seu. Nosaltres afirmem que estan acabats, que el kumbaisme està esgotat, és una via morta que ja no duu enlloc. Ell es confessa i diu que és un kumba. Nosaltres hem fet un exercici de lliure examen i arribem a la conclusió que no ens reconeixem com a tals. Diu que vibrem amb Xesco Boix i Sopa de Cabra, però als nostres MP3 retronen Franz Ferdinand i Dj Sideral. La nostra tradició no és la de Torres i Bages, Galí i Pujol, sinó la d’Abdó Terrades, Ferrer i Guàrdia i Vicenç Molina. No pensem

“Nosaltres afirmem que estan acabats, que el kumbaisme està esgotat, és una via morta que ja no duu enlloc” que els moviments d’escoltisme i esplai siguin iguals, nosaltres hem contribuït decisivament a la creació de la Lliga per la Laïcitat i la UPEC i hem fet públic el nostre compromís per un govern d’esquerres (reiteradament i solitària). I som conscients que les entitats de l’MLP (Moviment Laic i Progressista): centres d’esplai, agrupaments escoltes, casals de joves i ateneus, estan profundament influïts pel kumbaisme, per una transició mal feta, pels 40 anys de foscor i desmobilització, per l’animació sociocultural i els valors postmoderns. Tot plegat diluït en una preocupant reducció ideològica i manca de coratge polític.

Ens atrevim a dir que, de la mateixa manera que l’escoltisme ha de cercar les arrels en la francmaçoneria (com ja va dir Oriol Illa en aquesta mateixa tribuna números enrere), l’esplai laic ha de fer una profunda recerca cultural de la tradició llibertària.

Per educar, ens eduquem. L’Escola Lliure El Sol és una escola de dirigents, de quadres, d’educació en la política i la crítica radical. No expliquem als nostres cursos de dirigents que els “nostres” van salvar la transició i que van ser grans lluitadors antifranquistes. Fomentem el debat, la lectura, l’interès per descobrir d’on venim, quin model de participació política proposem, lluny dels perills i les trampes dels valors postmoderns, del pressentisme, del consumisme, de l’hiperindividualisme… i que ens sentim hereus de la tradició republicana. Dit això, hi ha algunes idees suggerents que volem posar sobre la taula. La primera, que ja fa temps que estem construint la nostra pròpia tradició mentre intentem desterrar de les nostres organitzacions l’equívoc “entre tots ho farem tot”. Tot?, de què?, per no fer res potser? A l’assemblearisme individualista li contraposem l’autodeterminació, la democràcia, el federalisme. Ens declarem moderns

“No pensem que els moviments d’escoltisme i esplai siguin iguals, nosaltres hem contribuït decisivament a la creació de la Lliga per la Laïcitat i la UPEC i hem fet públic el nostre compromís per un govern d’esquerres (reiteradament i solitària)” I que si a Oriol Malló el treuen de polleguera els valors, l’estètica i el rotllo kumba, com un emprenyament i una trampa vital, la nostra mala llet la focalitzem en la postmodernitat i en els seus invents perversos que ens impedeixen avançar. Cadascú té les seves manies, però coincidim i afegim que és urgent substituir el bonrotllisme kumba i la superficialitat postmoderna per una ètica civil republicana. I demanem a Oriol Malló que llegeixi el darrer quadern d’educació popular de la Fundació Ferrer i Guàrdia, La revolució sense passamuntanyes. Fabian Mohedano Coordinador de programes de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Joffre Villanueva Secretari del Moviment Laic i Progressista

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS 34

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

“U

n món, una promesa” és el lema mundial del centenari de l’escoltisme, aniversari que celebrarem més de 36 milions d’escoltes i guies d’arreu del món aquest 2007. Trobades, campaments, activitats, jocs, tallers… esdevindran un “Regal a la Pau”. Sota aquest títol es presenta la principal iniciativa proposada mundialment per celebrar el centenari, i que pretén encarar els projectes de curs a favor de la pau, del diàleg i de la convivència. Per MEGJSC fer un “Regal a la Pau” implica quelcom més. Significa mirar cap enfora, cap a la realitat que els envolta. Significa aconseguir que el sentiment escolta traspassi les parets del “cau”. Aquest és un dels reptes que s’ha proposat MEGSJC: viure el centenari com un moment idoni per donar-se a conèixer, per explicar tot allò que fa. Però això és molt més que una simple presentació en societat de MEGSJC. El centenari de l’escoltisme és el marc des d’on es potenciarà un dels objectius de l’escoltisme, que és la transformació social: analitzar críticament el que passa al nostre entorn, participar-hi activament, actuar i ser responsables de les accions. Concretament, per poder viure el centenari d’aquesta manera, MEGSJC proposa a cada grup d’edat treballar els

Minyons obre les portes!

ENTITATS

Cent anys d’escoltisme:

Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) se suma a la celebració dels 100 anys d’escoltisme. Es planteja l’efemèride com una gran oportunitat per fomentar de manera especial el sentiment d’obertura cap a l’entorn i ho fa amb un projecte global: el Cau de Tots. “Regals a la Pau” a través de la col·laboració, la participació, la transformació i el compromís, fils conductors que conduiran els projectes de cada grup.

“El web serà un espai de referència del centenari, un fòrum de comunicació on tothom podrà participarhi i dir-hi la seva” Dintre d’aquesta línia d’actuació, el centenari de l’escoltisme és el tema escollit aquest any per vertebrar el Cau de Tots, un projecte global que funciona des del 2001 i que pretén la mobilització i la implicació de tot el Moviment en una mateixa acció per tal de potenciar la seva presència a la societat. Concretament, dins el Cau de Tots d’enguany s’hi englobaran tots aquells actes, xerrades o activitats tinguin a veure amb la celebració del centenari, és a dir, amb el “Regal a la pau”. El Cau de Tots no tindria massa sentit sense un espai on poder mostrar els projectes del centenari, i poder-los compartir

tant entre els agrupaments, com entre aquests i la gent del poble, barri, ciutat on conviuen i en formen part. Per això farem el dia del Cau al Carrer, que tindrà lloc durant el mes de maig. Un dels actes centrals serà una fira, on es mostraran els projectes que estan fent, o que tenen previst realitzar, els agrupaments sobre el centenari. Així doncs, el Cau al Carrer serà un dels moments de màxima expressió cap enfora del centenari: més de 13.000 persones sortiran al carrer a la vegada i, a la vista de tothom, faran el seu “Regal a la Pau”! A més del dia del Cau al Carrer, els nois i noies d’MEGSCJ podran explicar com estan celebrant el centenari en una pàgina web creada especialment per a l’ocasió. En concret, a www. escoltesiguies.cat/centenari, els escoltes i guies podran intercanviar experiències, trobar i mostrar recursos de tota mena, establir relacions amb agrupaments d’arreu del món, conèixer noves formes de viure l’escoltisme… En definitiva, el web serà un espai de referència del centenari, un fòrum de comunicació on tothom podrà participar-hi i

“El centenari de l’escoltisme és el marc des d’on es potenciarà un dels objectius de l’escoltisme, que és la transformació social: analitzar críticament el que passa al nostre entorn, participar-hi activament, actuar i ser responsables de les accions” dir-hi la seva. Una altra manera d’obrir-se i donar-se a conèixer! La celebració del centenari és molt més que una festa d’aniversari, és una oportunitat de mostrar a tothom, a través d’accions concretes, què és l’escoltisme. Així que, per tal que el que s’ha exposat aquí no es quedi tan sols en paraules, només queda per dir: col·labora, participa i compromet-te en el centenari de l’escoltisme! Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) www.escoltesiguies.cat/centenari

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

És científic no creure en Déu?

L’

estudiant Francesc Gómez defensa la seva resposta amb aquestes paraules: “El mètode científic es basa en l’observació de les regularitats de la natura, la conceptualització i matematització d’aquests fenòmens, la formulació de teories que permetin predir el comportament futur i l’avaluació experimental d’aquestes teories. Déu, la transcendència i el fenomen religiós són fets que poden ser tan reals com la gravitació, però que no admeten una matematització i una comprovació empírica. D’això no podem extreure la conclusió que no és científic creure en Déu, ja que Déu s’escapa del mètode de la ciència. Davant la transcendència, la ciència només pot expressar un respectuós silenci.”

“Davant la transcendència, la ciència només pot expressar un respectuós silenci” El professor Josep Galceran, químic i teòleg lleidatà, partia de la dualitat i ambigüitat de la definició de ciència (per una banda, un coneixement sistematitzat de qualsevol camp i, per l’altra, un concepte més restringit, com l’estudi de la realitat empírica) i va recórrer a alguns punts de la història de la fe i la ciència, posant exemples i punts de vista d’autors prou coneguts. Newton, amb les lleis de la mecànica, mostrava un univers determinista, com un mecanisme de rellotgeria on Déu era el gran rellotger que l’havia posat en funcionament. La mecànica

Sota aquest títol es va convocar la II Trobada de Cristians Universitaris a la diòcesi de Barcelona. Una vuitantena d’estudiants i professors (creients i no creients) van assistir a l’encontre del dia 28 de novembre de 2006 per escoltar les diferents respostes que donaven alguns estudiants, i també alguns professors, al llarg de la jornada. Aquí ens fem ressò de la ponència de l’estudiant doctorand de Física Francesc Gómez i de la del professor Josep Galceran. quàntica ens sorprèn i fa que ens adonem que el coneixement exacte del món físic és impossible i suggereix –amb tots els

“El professor afirma que la pregunta de la Trobada es pot qualificar de cientista: el cientisme és la ideologia que té una confiança exclusiva i il·limitada en la ciència” experiments fets fins avui– un món microscòpic amb comportament indeterminista. Einstein digué “Déu no juga als daus”, ja que creia en causes deterministes desconegudes i feia una opció metafísica lliure. Molts altres físics quàntics creuen en un indeterminisme intrínsec. Per exemple, Bohr li responia: “Albert, qui ets tu per dir-li a Déu el què pot fer?” El mètode científic (de les ciències naturals) es basa en l’empirisme, la matematització i l’axiomatització, fonaments amb els quals la fe no pot ser estudiada. La persona humana té diferents “fonts de saber”, de les quals només una part es recolzen en fets empírics (estudiables científicament), mentre que la resta –molt important, com l’ètica o la religió– no són objecte de la ciència.

El professor afirma que la pregunta de la Trobada es pot qualificar de cientista: el cientisme és la ideologia que té una confiança exclusiva i il·limitada en la ciència. Segons Eddington, ens trobem davant un error, ja que quan intentem definir la realitat (per exemple com la part empírica que pot estudiar la ciència), el que fem és restringir-la. (Si un estudiós dels peixos defineix el peix com allò que queda atrapat a la seva xarxa, deixa de banda tots els peixos petits que hi passen.) Va acabar comentant que molt sovint la ciència acosta els científics a experimentar la transcendència. Per il·lustrar la diferència entre ciència i fe ens va narrar un conte d’Anthony de Mello. Aquest conte diu que un mestre troba els deixebles mirant al terra a l’entrada del

portants, de caràcter transcendent, que ens fem els humans. És clar que el moviment universitari, en l’actualitat, no remou masses d’estudiants; també és una afirmació subtil denunciar que el jovent d’avui dia és un jovent desinteressat per la transcendència de la vida, que és un jovent que no es pregunta res més enllà del dia a dia dels estudis, la feina, la família i els amics. Des del grup de cristians universitaris volem oferir la possibilitat de tenir espais on anar més enllà amb la fe i compartirla amb la resta de companys. No dubteu que aquest 2007 ens veurem a la tercera Trobada de Cristians Universitaris! Roger Panadès i Llorens Estudiant de tercer d’Arquitectura i membre del Moviment d’Universitaris i

“Poca ciència allunya de Déu, molta ciència apropa a Déu.” Louis Pasteur monestir i llavors el mestre els pregunta: “Què feu?” Ells responen que estan buscant la clau que han perdut a la seva cel·la. El mestre els pregunta: “I per què la busqueu aquí, si l’heu perduda a l’interior?” Ells responen: “Perquè aquí hi ha més claror.” Som sabedors que la ciència té més claror, però mai podrà respondre les preguntes im-

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Estudiants Cristians (MUEC) rogerpanades@gmail.com www.muec.net

La III Carta de la Joventut Catalana sosté que el procés educatiu ha de formar persones autònomes, solidàries, responsables i compromeses i que ha de lluitar contra les desigualtats i l’exclusió social. El sistema educatiu s’ha de definir, en conseqüència, com a públic, universal i de qualitat si vol garantir l’accés a l’educació en igualtat d’oportunitats.

es del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) estem convençuts de la necessitat d’un nou marc per a la formació professional que faciliti aquesta connexió, que prestigiï socialment el sistema i en reconegui la importància per a contribuir a l’augment de la competitivitat i tenir una ocupació de qualitat i que l’adeqüi a la realitat sectorial i territorial del país. És indubtable que la formació amplia les possibilitats de participar en el mercat laboral, i no tan sols en l’accés, sinó també en el manteniment i en la promoció del lloc de treball. Els nivells d’instrucció de la població de Catalunya estan molt polaritzats: en un extrem, amb uns perfils de nivell d’instrucció de baixa qualificació, i en l’altre extrem, amb uns perfils de postsecundària no professionalitzadora, de nivells universitaris i amb un risc elevat de sobrequalificació en la inserció laboral. En canvi, aquells que han cursat FP tenen una taxa d’atur significativament baixa i es va reduint constantment amb el pas del temps. Sis mesos després d’haver acabat el període formatiu, el 71% de l’alumnat ja treballa en una feina relacionada amb els estudis cursats i el 24% segueix la formació amb estudis superiors. Per aquest motiu, cal potenciar i revaloritzar la formació professional. La Llei orgànica 5/2002, de qualificacions i de formació professional, obre les portes a un nou sistema integrat d’FP i qualificacions professionals. Integra els tres subsistemes d’FP (específica o inicial ocupacional i contínua) i estructura un catàleg de qualificacions relacionat amb els nivells europeus. Tanmateix, a hores d’ara els reptes continuen essent més grans que els resultats de l’aplicació del nou marc legislatiu. La definició del nou model, per tant, ha d’integrar els tres subsistemes de formació professional (inicial, ocupacional i permanent) i establir un equilibri entre el paper de

DE BAT A BAT

Quina formació professional ens cal? En aquest sentit, la formació professional ha de ser una eina fonamental per a la incorporació dels i les joves al món del treball d’una manera capacitada i estable. Actualment existeixen importants dèficits generals en el finançament de l’educació que dificulten la connexió de la FP amb el món laboral i amb les demandes de les persones. el disseny d’itineraris de formació per part dels usuaris i usuàries.

“Actualment existeixen importants dèficits generals en el finançament de l’educació que dificulten la connexió de la FP amb el món laboral i amb les demandes de les persones” “Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) estem convençuts de la necessitat d’un nou marc per a la formació professional que faciliti aquesta connexió, que prestigiï socialment el sistema i en reconegui la importància per a contribuir a l’augment de la competitivitat i tenir una ocupació de qualitat i que l’adeqüi a la realitat sectorial i territorial del país” l’empresa i el sistema de formació. També esdevé imprescindible que reculli tota una sèrie de característiques que ara per ara no aconsegueix reunir i que els sindicats de joves treballadors reivindiquen des de fa anys:

>L a creació de consells escolars de la FP en l’àmbit municipal i comarcal, en el qual participin ajuntaments, consells comarcals, empreses locals, sindicats i representants d’estudiants per poder analitzar les situacions a cada territori i facilitar l’adequació de la formació i la inserció laboral dels i les estudiants.

>E l desenvolupament de serveis d’informa-

ció i d’orientació interactiva que permeti atendre les necessitats d’ocupació i de millora professional de les persones, així com

>L ’actuació de forma coordinada amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per tal de connectar l’oferta formativa i la demanda de treballadores i treballadors qualificats.

>L a desaparició dels desequilibris que ac-

tualment existeixen entre l’oferta pública i privada, ja que actualment existeixen branques que no estan suficientment ofertades per l’administració.

>L ’establiment de majors correspondències entre cicles formatius de grau superior i estudis universitaris per a facilitar itineraris formatius a mitjan termini.

>G arantir un millor domini d’una llengua

estrangera, preferentment l’anglès, per a l’alumnat que cursi el grau mitjà i el grau superior de la FP.

>C ontribuir a la identificació de noves necessitats d’ocupació i l’aparició de noves professions, en col·laboració amb l’Institut Català de les Qualificacions Professionals.

>L a introducció de les noves tecnologies

en tots els àmbits formatius i la potenciació d’aquells cicles formatius referents a les noves tecnologies o a les noves professions generades pels avenços científics.

>L ’augment del nombre i de la dotació de les

beques per a tots els àmbits de la FP i, en especial, per a fomentar la mobilitat dels i les estudiants amb estades de formació pràctica en centres de formació i de treball d’altres països europeus.

>L a coordinació d’ens ja existents, com

l’Observatori Català de la Joventut i l’Ob-

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

DE BAT A BAT

servatori Català del Mercat del Treball, per impulsar un major coneixement de les necessitats de la joventut i del mercat laboral.

>L a representació de l’alumnat de formació professional en el Consell Català de la Formació Professional que, ara per ara, no té veu al si del Consell.

En definitiva, des del CNJC apostem per una formació professional de qualitat, pública, que compti amb la participació dels sindicats de joves treballadors i estudiants en la definició dels seus continguts, que s’adapti a les necessitats concretes de cada territori i sector econòmic, que no sols sigui instrumental, sinó que ajudi a crear persones lliures i crítiques, concebuda de manera integral, com a espai de relació constant al llarg de la vida dels treballadors i treballadores entre el sistema educatiu i el món laboral. Aquesta, segurament, és l’única via per a revaloritzar i prestigiar la formació professional en la nostra societat. Per ampliar aquest debat, hem preguntat a entitats sindicals d’estudiants i treballadors quina formació professional ens cal.

Una formació professional útil i atractiva… Una formació útil i atractiva és quelcom que ara mateix no existeix, que es va intentar, que va il·lusionar, però que no s’ha aconseguit. Generalment, el millor moment per intervenir en alguna cosa és mentre s’està bastint, però al nostre país l’accepció de la paraula bastir no és ben entesa. M’explico. El moment de posar en marxa es dóna ara, quan els responsables polítics i tècnics d’ensenyament ja ho consideren bastit, i no, no senyors meus, és just en aquell moment que es comença a bastir l’edifici. Quan es posa en marxa el projecte. O creieu que els arquitectes acaben la feina amb la finalització del projecte tècnic? Evidentment, no. I els nostres responsables públics, de mà esquerra, en tenen molt poca. No cal dir que l’error que guanya a tots és la manca de finançament, un tema complicat de gestió i que depèn de dues coses, l’adequació despesa-ingrés, cosa complicada mentre es baixin els impostos; i per un altre lloc la voluntat política, que sembla que és deficitària. Només pots avaluar l’interès dels polítics en un tema en funció de la partida econòmica destinada.

Però també gaudim d’errors fragants en el disseny territorial dels ensenyaments i de les places que destinem. Exemples diversos, al Delta de l’Ebre no puc estudiar activitats agropecuàries, es veu que allà no cultiven, i als vallesos, on totes les urbanitzacions són ciutat jardí, no hi puc estudiar jardineria. A Barcelona ciutat hem de necessitar moltíssims documentalistes sanitaris, ja que hi ha onze centres que ens donen aquesta formació, però com que no tenim port, i aquest no es considera estratègic ni important, no ens dotem de tècnics en supervisió i control de màquines i instal·lacions de vaixells. Al final, els i les joves decideixen en funció de criteris humans i raonables del tipus útil/ inútil, fàcil/difícil, llunyà/proper. Però els que no es basen en aquests criteris són els ensenyaments i el nombre de places que la nostra formació professional necessita. I després ens sorprenem pel 30% de fracàs escolar que tenim, veritable problema de futur a Catalunya. El que necessitem és una formació professi-

“Al Delta de l’Ebre no puc estudiar activitats agropecuàries, es veu que allà no cultiven, i als vallesos, on totes les urbanitzacions són ciutat jardí, no hi puc estudiar jardineria” onal útil i atractiva, pactada amb els agents socials i, si no, per què fem pactes per l’ocupació? Ha de ser perquè funcionen. I si tenim l’eina de gestió per què no la fem servir? Lalo Plata Responsable de Polítiques de joventut d’Acció Jove – Joves de CCOO

Una formació professional dignificada socialment i recolzada públicament Creiem que la formació professional és un dels sistemes educatius que més s’han de tenir en compte quant a la professionalització dels i les joves, la base laboral del país, més formada i preparada en la pràctica per a la integració en el món professional. Ara per ara, la formació professional està gaudint d’un gran procés de millora, tant en la formació impartida, com en la sortida professional i el prestigi social, que curs rere curs, va augmentant notablement.

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

“Hem d’esmentar que la formació professional, tot i haver millorat molt en els darrers anys, necessita encara una gran empenta per part de l’administració pública, per tal de millorar les condicions dels centres i l’alumnat, i arribar a la plena dignificació de les sigles FP, que encara, avui dia, segueixen sent malsonants en una gran part de la societat” Tot i així, hem d’esmentar que la formació professional, tot i haver millorat molt en els darrers anys, necessita encara una gran empenta per part de l’administració pública, per tal de millorar les condicions dels centres i l’alumnat, i arribar a la plena dignificació de les sigles FP, que encara, avui dia, segueixen sent malsonants en una gran part de la societat. Encara veiem instituts on els i les estudiants treballen amb material obsolet, que mai utilitzaran en la vida laboral, professorat que, igual que el material, imparteix un ensenyament tècnic obsolet i no està preparat per a la innovació tecnològica que està patint el món laboral, i un tracte poc personalitzat per part d’Educació, ja que reben les mateixes normatives i aplicacions legals que els estudiants de l’ESO i el batxillerat, quan la realitat que viuen és molt diferent en els mateixos instituts. S’haurà d’augmentar la inversió pública, adaptar la legislació educativa al sistema de formació professional, analitzar la realitat de l’alumnat per adaptar l’ensenyament del professorat i, amb una bona dosi de consciència social, la formació professional arribarà a estar al nivell que mereix una educació, tan necessària com competent, del nostre futur social, educatiu i laboral. Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC)

Formació professional: una eina bàsica de país La formació professional que necessita el nostre país, i el seu jovent, ha de ser una formació que, per començar, no sigui una segona opció. És per això que ha de ser valorada com una formació de primera i no de segona, com ho ha sigut durant molt anys. Hem de ser conscients que la formació professional continua amb greus dèficits que l’estigmatitzen socialment.

“Exigim més connexió entre la formació professional i la formació contínua, que han d’estar lligades, a causa dels canvis constants que actualment pateix el mercat laboral, entre els quals podríem destacar la necessitat continua d’adaptar-se a les noves tecnologies que s’apliquen a la feina” Exigim més connexió entre la formació professional i la formació contínua, que han d’estar lligades, a causa dels canvis constants que actualment pateix el mercat laboral, entre els quals podríem destacar la necessitat continua d’adaptar-se a les noves tecnologies que s’apliquen a la feina. Considerem que la creació d’un sistema de formació i qualificacions professionals a Catalunya que integri els aprenentatges no formals i l’experiència laboral és positiu. Ara bé, un cop creat, ha de funcionar. L’Avalot entén que la formació ha de ser un continu al llarg de la vida, perquè és una peça clau per a tenir una societat més cohesionada. Avalot – Joves de la UGT

Formació professional: l’assignatura pendent La formació professional a l’Estat espanyol ha estat menysvalorada durant els darrers trenta anys de la nostra història. La universitat ha estat concebuda, durant massa anys, com l’única forma de mobilitat social ascendent. Aquesta

obsessió cap a un únic camí formatiu ens ha dotat d’un important equip de persones amb titulació universitària i un dèficit de professionals que requereixen d’una formació més pràctica.

“La formació professional a l’Estat espanyol ha estat menysvalorada durant els darrers trenta anys de la nostra història. La universitat ha estat concebuda, durant massa anys, com l’única forma de mobilitat social ascendent. Aquesta obsessió cap a un únic camí formatiu ens ha dotat d’un important equip de persones amb titulació universitària i un dèficit de professionals que requereixen d’una formació més pràctica” Aquesta ha estat la medicina que durant massa anys ha aplicat l’Estat per fer front a la crisi postindustrial. Una obsessiva orientació universitària com a única formació vàlida ha portat a un buidatge de professionals al mercat de treball. Aquesta situació ha generat un espiral de manca de prestigi social de la formació professional a favor d’una sobrequalificació universitària. Així doncs, s’ha arribat a la paradoxa de treballadores i treballadors que exerceixen determinades professions amb un important ventall de títols universitaris i totalment mancats de la formació professional requerida per portar a terme les tasques. Des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC insistim que, per invertir aquesta dinàmica, cal: • fi xar un model econòmic de país per tal de saber de quines professions requerim per ferlo realitat • invertir els recursos econòmics i humans necessaris a fi de dotar-nos de centres educatius de qualitat • començar a orientar, amb encert, al jovent del nostre país a l’hora d’escollir la seva sortida professional • s aber combinar els coneixements pràctics i teòrics que aporta la formació professional amb la realitat i el dia a dia dels oficis.

Una formació de qualitat, una eina imprescindible per al futur dels joves pagesos La formació és un dels àmbits més importants de la nostra organització juvenil, ja que en depèn el nostre futur. Tothom sap molt bé que la nostra feina, la feina de pagès, és una feina aïllada geogràficament, però també aïllada de la resta de la societat en un sentit més ampli. Avui en dia, però, per fer de pagès és necessari tenir una formació multidisplinar i alhora especialitzada en noves tecnologies, medi ambient, aspectes sanitaris, economia i altres disciplines. Nosaltres, com a sindicat juvenil, pensem que hi ha molts aspectes a millorar en l’àmbit de la formació professional adreçada al jovent pagès. Fa temps que demanem que les escoles de capacitació agrària passin a dependre funcionalment del Departament d’Educació i no pas del Departament d’Agricultura. D’aquesta manera, la temàtica bàsica de la formació seria igual per a tothom i es produiria una homogeneïtzació dels nivells i criteris de formació respecte a la resta dels sectors de la societat. Igualment, podríem estar al costat dels joves del món rural que s’orienten cap a d’altres sectors professionals, de manera que, probablement, el nostre aïllament social no seria tan accentuat. D’altra banda, fa temps

“Fa temps que demanem que les escoles de capacitació agrària passin a dependre funcionalment del Departament d’Educació i no pas del Departament d’Agricultura. D’aquesta manera, la temàtica bàsica de la formació seria igual per a tothom i es produiria una homogeneïtzació dels nivells i criteris de formació respecte a la resta dels sectors de la societat” que demanem un reciclatge del nostre professorat, així com també un millor aprofitament de les estructures ja existents, alhora que una ampliació de les branques formatives que actualment podem cursar a les escoles. Lluitar per una formació de qualitat i de proximitat és el repte més important del nostre sindicat de joves pagesos. Eduard Solà i Arumí Coordinador nacional de la Unió de

Espai Jove de la Intersindical – CSC

DE BAT A BAT

Des de l’Avalot apostem pel model de formació professional dual amb contractes de pràctiques remunerades durant tota la formació i amb la possibilitat real de consolidar el lloc de treball a la mateixa empresa on s’han dut a terme les pràctiques. Demanem, però, que desapareguin els desequilibris que actualment hi ha entre l’oferta pública i l’oferta privada pel que fa a la formació professional, ja que ara com ara encara existeixen branques que no estan prou ofertades per l’Administració. Un dels factors que considerem claus és la connexió directa que hi hauria d’haver entre l’ensenyament professional i les demandes del mercat laboral. També creiem que s’han d’introduir mecanismes perquè els i les joves que perdin el tren de la formació reglada no es quedin enrere per sempre.

Joves Pagesos de Catalunya

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

PORTA OBERTA

Rebels amb xarxa: la importància de fer una xarxa de telecomunicacions lliure No a l’especulació i a la cultura del ‘pelotazo’ entorn de l’accés a Internet.

ls especuladors els agraden les coses que poden canviar de preu en poc temps, les que generen molta expectativa i en creen necessitat. Un exemple d’això el tenim amb el còctel que resulta de l’explotació del sòl, l’allargament de les hipoteques, l’augment de la població i la necessitat d’accedir a un habitatge. Ja en coneixem els resultats. També els agraden les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies; al seu dia ja van causar la famosa bombolla d’Internet que, tot i que va punxar, sembla que algú no se’n vol recordar.

En les ones hertzianes, el que equivaldria al sòl són les freqüències. Hi ha, per sort, un espai on no tenen (o no haurien de tenir) res a fer. Hi ha unes freqüències que han estat declarades d’ús lliure, és a dir, que no es compren ni es venen, estan al nostre abast perquè les puguem fer servir tots i totes en igualtat de condicions. Si ens coordinem a l’hora d’explotar aquestes freqüències d’una manera lliure i neutral, és a dir, sense cap ànim d’explotar la xarxa que en resulta d’una manera exclusiva, ens adonem que podem

obtenir un interessant espai de llibertat, talment com l’esperit original d’Internet: la universalitat de la xarxa. Un esperit que cal recuperar amb unes infraestructures que siguin de tothom. També és fer país. La xarxa lliure és de tothom, en canvi, si

També és important estar alerta, ja que no hi falten els oportunistes que volen fer ús d’aquest espai i convertir-lo en propietat privada per exprimir-ne tot el suc que puguin. D’una manera igual com qui té sòl industrial, hi construeix habitatges i els ven tranquil· lament com a lofts. Un altre dels

“Fer xarxa lliure i neutral és possible, no va contra ningú, equilibra el territori i universalitza l’accés a l’ample de banda, és una oportunitat participativa per a la ciutadania i les administracions, fomenta l’activitat econòmica local i valors tan importants com compartir, l’aprenentatge i el treball en equip” aquests espais no existeixen, restarem indefensos en mans d’aquesta gent de vés a saber on. I no és que tinguem res en contra de les operadores tradicionals de comunicacions, però si els deixem fer, sense cap contrapès, ja podem fer-se una idea de quin serà el resultat, ja que no els amoïna pas tant la universalitat de la xarxa o la qualitat del servei com el que poden arribar a cobrar dels seus abonats.

perills es produeix quan des d’una administració pública hi ha qui s’apunta a reviure la cultura del “pelotazo”, la qual consisteix a crear empreses en àrees de risc, però a càrrec dels pressupostos públics. Un cop aquestes empreses ja tenen viabilitat, es “privatitzen”. Aquestes operacions han funcionat bé en alguns casos, ho podeu veure si feu un tomb per algunes de les zones residencials més exclusives de Miami o Madrid; crec que hi trobareu algun d’aquests espavilats.

També és cert que de vegades ho fan així només per inèrcia, que en aquest cas no sé si és ignorància o ingenuïtat. Projecte públic + concurs + adjudicació. Això potser funciona bé en moltes coses, però crec que ja hi ha prou experiències per qüestionar aquest model, almenys si s’aplica de forma massa simplista. L’aire és de tots, els diners públics també i les freqüències lliures, són lliures. Massa sovint es produeix la ironia, o es té molta barra, que als qui fem xarxa lliure ens volen presentar com si fóssim gambirots o okupes de les ones, quan en tot cas els lladres serien aquests especuladors. Per això estem agraïts pel premi del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya al projecte més innovador del 2006. Som gent normal, no mosseguem, fem una activitat cívica, només volem gaudir i fer amics fent xarxa lliure i que no sempre hi hagi un preu obligatori per tot, i encara menys si és per accedir a les tecnologies. Tenim idees i ens agrada parlar i dialogar. Fer xarxa lliure i neutral és possible, no va contra ningú, equilibra el territori i universalitza l’accés a l’ample de banda, és una oportunitat participativa per a la ciutadania i les administracions, fomenta l’activitat econòmica local i valors tan importants com compartir, l’aprenentatge i el treball en equip. Ja tenim una xarxa que abasta una comarca sencera, d’altres arreu de Catalunya i també hi ha més gent fent xarxa lliure arreu del món. Si ens adonem de la importància de fer que la xarxa lliure creixi, algun dia tindrem xarxa a tot el país, o més i tot! Gufi.net www.guifi.net

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

La personalitat de Francesc Macià és, sens dubte, una de les més suggestives del segle XX. Militar, deixa l’exèrcit per la seva catalanitat quan la milícia féu gala de l’espanyolitat enfrontada al catalanisme. Fou arran del famós episodi del 25 de novembre de 1905, quan els oficials de la guarnició barcelonina atacaren i destruïren la seu de La Veu de Catalunya i la impremta del setmanari Cu-cut! (i, de retruc, En Patufet).

MEMÒRIA

Francesc Macià, una de les personalitats més suggestives del segle XX L’Estat, en comptes de penalitzar els infractors, promulgà una llei que posava sota el poder militar les opinions catalanistes. Arran de la solidaritat en pes de l’exèrcit espanyol als assaltants de propietats privades legals, Macià es nega a donar-los suport i, tot i la llarga carrera, es retira d’un estament que no l’admetia. La reacció popular fou unànime: qui defensava el poble, l’encarnava. I esdevenia símbol i mite.

acià entenia l’exèrcit com a servidor de la totalitat territorial de l’Estat i no només d’una part del territori estatal que havia de predominar sobre altres zones dites minoritàries o rebels. Com que l’exèrcit lluitava contra el catalanisme l’abandonà. Així de senzill. Macià fou diputat, conspirador i president de la primera Generalitat. Una carrera política marcada per la voluntat d’aconseguir la llibertat per a Catalunya i, atès que no la podia aconseguir amb el diàleg –l’exemple d’Irlanda era viu–, ho féu amb el que sabia com a militar: organitzar un exèrcit. Era l’any 1926 i Catalunya estava sota la dictadura militar espanyola del general Primo de Rivera. El projecte de Macià estava molt ben ordit: l’emprèstit Pau Claris era el finançament i els voluntaris els soldats de Catalunya. De Prats de Molló aniria a Olot i els centenars de joves que havien d’anar en les odioses quintes (servei militar) a un conflicte colonial podrien triar: o la guerra a l’Àfrica o la lluita per la seva terra. Ho tindrien, segons Macià, molt clar. Una delació estroncà el projecte, però s’aconseguí de fer molt de rebombori, tant al país com a l’exterior. El judici posterior, a França, l’absolgué i s’hagué de refugiar a Bèlgica. Que el tribunal de París l’exonerés, pràcticament significà una condemna moral contra la dictadura espanyola, que no permetia ni una minsa autonomia de Catalunya. Només cinc anys després arriba la República i aleshores Macià

“Una carrera política marcada per la voluntat d’aconseguir la llibertat per a Catalunya i, atès que no la podia aconseguir amb el diàleg –l’exemple d’Irlanda era viu–, ho féu amb el que sabia com a militar: organitzar un exèrcit. Era l’any 1926 i Catalunya estava sota la dictadura militar espanyola del general Primo de Rivera”

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

MEMÒRIA 42

proclamà la República catalana que, des de la independència, havia de proclamar una relació d’igual a igual amb l’espanyola. Hagué de renunciar, però es consolidà la República espanyola i la Generalitat de Catalunya.

Aspira a la plena sobirania, a un reconeixement com el de tots els pobles, o sigui, a la independència, i lluità, armes en mà, per la llibertat de la nació. No ho aconseguí i es conformà amb l’autonomia. Digué: “Avui és el

Aquests trets, amb la vinculació a les seves comarques lleidatanes, al sentit social que impregna la seva labor i la indomable voluntat de la causa de la llibertat, el feren molt estimat entre les classes populars. Tot i la seva posició benestant, fou considerat un representant del poble ras, se l’estimava sense condicions i entenia el Congrés com una activitat neta, per la qual cosa esdevingué símbol de la lluita per la llibertat de Catalunya.

“Tot i la seva posició benestant, fou considerat un representant del poble ras, se l’estimava sense condicions i entenia el Congrés com una activitat neta, per la qual cosa esdevingué símbol de la lluita per la llibertat de Catalunya”

La recent pel·lícula El coronel Macià de Josep M. Forn amb el web homònim (www.elcoronelmacia.cat) el situen en l’actualitat després de l’èxit del llibre de Josep M. Roig Rosich: Francesc Macià. De militar espanyol a independentista català (190-1923) (L’Esfera dels Llibres). Una vida per a alguns aventurera, per a d’altres de compromís profund, però marcada per la il·lusió d’un ideal, com era a les generacions dels anys vint del segle passat.

dia més trist de la meva vida”. La coherència del seu pensament i la seva obra fan que els líders polítics, tret dels espanyols centralistes autoritaris estrictes, és clar, li portin flors a la tomba de Montjuïc com a record de qui portà llibertat per als desposseïts i féu créixer les cotes de llibertat de Catalunya. Josep M. Figueres

Al·locució davant la constitució del Parlament de Catalunya (1932) “Feia més de dos-cents anys que Catalunya no tenia Corts pròpies, suprimides pel primer Borbó d’Espanya, com totes les altres institucions polítiques del nostre passat gloriós. I encara en els dos-cents anys darrers de llur existència, aquelles Corts, molt de llarg en llarg aplegades pels monarques de la dinastia austríaca, ja no eren sinó una ombra de les Corts catalanes de l’època nacional. Ara reprenem l’autèntica tradició catalana, tot adaptant-la als temps moderns. Les Corts que van ser inaugurades seran més lliures i més democràtiques que les antigues Corts. Cap rei ni cap lloctinent haurà de convocar-les ni podrà dissoldre-les. Magistrats i governants catalanes, elegits pels catalans, regiran Catalunya. (...) En reaparèixer les Corts damunt la terra lliure de Catalunya no seran, doncs, una pàl·lida i reduïda imatge de les Corts medievals, ans bé en seran una ampliació liberal i republicana. (...) El Parlament de Catalunya és la representació de tots els catalans, i la seva labor ha d’ésser feta per a tots. Però ha d’ésser feta més per a aquells que tenen menys, per als que pateixen de l’escassetat dels béns materials i espirituals. En la mesura de les seves facultats i de les seves possibilitats, el nostre Parlament ha d’estendre a les classes treballadores la seguretat normal de la vida, la part del benestar que correspon a la civilització contemporània, l’usdefruit del creixent patrimoni de la cultura.

Historiador

Anem a fer, amb la Catalunya de sempre, una Catalunya de tots. No solament de tots els partits, sinó també de tots els estaments i de totes les contrades de la nostra terra. Que cada català pugui gaudir de la seva part del patrimoni col· lectiu. Que cada català vegi en la seva Catalunya més que un nom geogràfic i més que una bandera flamejant; que hi vegi una ampla llar de treball, de cultura i de justícia. Tots els catalans –els de sang, els de llengua, els de naixença, els de residència– participaran en els avantatges de l’organització autonòmica. Considerem, també, catalans –volem remarcar-ho– tots aquells que, residint a la nostra terra, conviuen amb nosaltres i se senten compenetrats amb els nostres anhels i ideals. (...) Catalans! En aquesta gran hora històrica que posa en mans de nosaltres mateixos una part important del nostre alt destí, hem de saludar amb una alegria vibrant i d’esperances el primer Parlament de la nova etapa autonòmica, en el curs de la qual podrem refer una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa.”(3-XII-1932)

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

TRIBUNA

Un petit conte

cabo d’arribar a casa, és tard. Vinc de treballar i estic cansada. M’assec al sofà i engego la televisió. Immediatament apareix una rossa esplèndida a l’esquerra de la pantalla vestida amb un vestit jaqueta blau. Em crida l’atenció la dentadura perfecta que ensenya a través del seu somriure fix que no l’abandona i que manté fins i tot quan parla. Parla d’una manera agradable, propera, sembla que únicament s’estigui dirigint a mi. M’ha dit que es diu Marina. M’explica que puc deixar de banda l’estrès de la ciutat, la rutina, que em puc evadir i deixar la ment en blanc, que puc desconnectar de tot, trencar la claustrofòbia urbana en què estic submergida. M’ensenya uns blocs de pisos blancs, uniformes, amb unes piscines davant que semblen oceans tropicals. Em diu que allà estaré de vacances tot l’any i que trobaré la felicitat sense haverme de preocupar de res. Al final, apareix el seu número de telèfon al peu de pantalla i em diu que la truqui. Observo detingudament els pisos de l’anunci. Són unes construccions immenses, avorridament simètriques i repetitives. Un quadradet al costat de l’altre, tots de la mateixa mida, perquè després no diguin que n’hi ha que en tenen més que d’altres. Darrere de cada quadradet, una família “feliç”. Famílies que han posat de costat i que venen a tenir allò que no tenen a la seva primera llar. Totes han vingut al món de la Marina, al món on s’és feliç. Aquí no s’hi valen les baralles, les presses, els maldecaps. A l’estiu, tot l’edifici és ple. Tots els nens i nenes es fan amics a la piscina i els pares fan sopars hipòcrites on es comparen per veure qui viu millor. A l’hivern, infinits números de porta, l’un darrere l’altre, sense cap família que els ompli. A banda i banda de l’edifici, més edificis idèntics desocupats i, davant, un forat gegantí amb restes incrustades al fons: la piscina.

De tot això la Marina li posa el nom de ciutat; ciutat anònima, on les famílies tenen número i no un nom, i on els veïns i veïnes competeixen en una cursa on el guanyador és el que té el cotxe més car o el que en té més, o el que ha invertit en més terrenys. Terrenys que algun dia seran cases i els faran ser poderosos. Seran poderosos per la quantitat de propietat privada que tindran a les mans i per la seguretat que aquesta els donarà. Perquè d’això es tracta, de preveure una solidesa, de tenir una fusta on agafar-se, per no ofegar-se en el cada cop més insegur mar, on tots els seus habitants esdevenen estranys competidors entre si, on no pots comptar amb ningú, sols amb tu mateix. Agafem d’exemple qualsevol matrimoni que es llença a la piscina i decideix invertir en un terreny els seus estalvis, una llavor que creix, i que ells esperaran que creixi més i més (dins d’un medi, és clar, que també creix). Si no ho fan, amb la mateixa quantitat d’estalvis, dins d’aquest medi, cada any que passa podran comprar menys llavors. La seva esperança és que al final del creixement la seva llavor hagi donat un fruit almenys igual als del medi i aleshores hauran aconseguit mantenir o elevar la seva posició, el seu estatus. Amb una mica de sort, si el seu fruit és més gran, hauran ascendit, i podran plantar una altra llavor. Fins i tot, també es podran comprar el cotxe de l’anunci que condueix la noia amb el vestit sexi i així ensenyar-lo a la família que està al quadradet del costat a l’estiu. Però, per què planten una segona llavor si ja tenen el pis de la Marina amb l’oceà tropical? Per què no? De fet, es podrien fer una casa al Pirineu per anar a esquiar els caps de setmana. Per què no fer-la i anar-la pagant fins que un dia sigui seva i encara se sentin més segurs que ara? Ells no hi veuen cap problema. Ells no són els que viuen a un poble de muntanya que s’ha quadruplicat en l’úl-

tim any en extensió perquè l’ha envaït un exèrcit de cases gairebé sempre buides. Ells no són els qui s’han de passejar per carrers on tot són porticons tancats i finestres baixades, on no hi ha cap individu que surti al balcó i doni la cara, i mostri un mínim d’interès pel poble on es troba. A ells els té igual, perquè si s’han fet la casa és per aquesta necessitat que diuen que tenen d’escapar de la ciutat; l’últim que volen són maldecaps. Per a ells, aquest poble representa únicament oci. El mateix oci que tenen al pis de la Marina, oci que s’acaba convertint en cases buides, terreny destruït i… una llavor que segueix creixent. “Quina llàstima que el cap de Creus estigui perdent cada cop més terrenys salvatges!” comenten durant els sopars a la marinada estiuenca. […] La qüestió és: cal construir aquesta casa? Ells et diran que sí, perquè quan van a la casa de la muntanya, a més de respirar aire pur, quan miren la casa, en realitat veuen la llavor que han plantat i això fa que se sentin segurs. Segurs d’una propietat que no saben si algun dia podran acabar de pagar. Per tant, podríem dir que el que tenen és necessitat de posseir, necessitat de propietat privada. Perquè ara, la propietat privada no és res més que una garantia de no quedar desemparat davant el desmantellament d’un estat del benestar que mai ha existit, davant una vida en societat competitiva, en lloc de cooperativa. La propietat privada és la inversió més segura que es pot fer amb una petita acumulació de capital.

Sensació de seguretat quan sé que per llei ningú pot trepitjar les rajoles que jo trepitjo si no li ho permeto; quan comenten i comento que el preu de l’habitatge ha augmentat en l’últim any un 15% i una esgarrifança excita la meva carn pensant en totes les possibilitats que s’obren als meus peus; quan miro al meu voltant i em sento just allà on calia arribar, acompanyat de tots aquells que com jo ho han aconseguit i que, si més no, el dia que tot això peti s’enfonsaran amb mi; quan arribo a la “república independent de casa meva” i ningú em pot dir el que he de fer i proclamo que qui no vulgui complir les meves normes se’n fundi una altra; quan contemplo amb clemència aquells que no han tingut la disciplina d’haver sacrificat la seva joventut i adultesa a la “feina ben feta”, a la constància en els estudis, les pràctiques i la feina, a la fe en el camí marcat, a la rutina de la calma i a la calma de la rutina; quan penso en les llargues vacances de la vellesa que m’he estat preparant durant tota una vida. No sé si totes aquestes llavors que s’han estat plantant durant el text arribaran a donar fruit; els propietaris, tot fent la fotosíntesi, resen perquè sigui així. El que sí que sé és que amb tot això, la Marina s’ha fet d’or. Eixam, col·lectiu de transformació social de l’Ateneu Popular de l’Eixample Passatge Conradi, 3 (Rosselló/Sicília) Barcelona

> Tribuna és l’espai del Debat juvenil reservat a les cartes que ens arriben a títol individual. Un espai des del qual podeu parlar lliurement de temes que us afectin, us interessin o bé us preocupin. Podeu obrir un debat o fer una denúncia o, senzillament, aportar nous elements de reflexió. Els escrits han de ser breus i ens els podeu fer arribar a comunicacio@cnjc.cat o bé per carta a la seu del CNJC.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ABSTRACT

YOUTH DEBATE 83 WINTER 2006-2007 Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The magazine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

Contents Editorial • Health and Young People

Young people and health • Notes for a Diagnosis of Young People • Why Is it Important to Prevent Eating Disorders? • Let’s Call Time on Fast Food and Encourage Healthy Eating • Families and Mental Health • Emotional and Sexual Education to Promote Healthy Habits • Job Insecurity Takes a Toll on Health • Young People and Drugs: a Selling Point?

EDITORIAL Health and Young People According to the World Health Organization (WHO), health is the overall state of physical, mental and social wellbeing, not merely the absence of illness or disease. Accordingly, health policy should not be focused exclusively on medical care or health care services. What is needed is more health education. People must be educated to know their own body and how it works and is nourished. They must learn about diet and nutrition, and understand why the body does not always function as it should and the reasons for disease. It is important to actively promote healthy lifestyles and enhance their appeal, so as to increase public risk awareness and foster responsible habits. This can only be achieved if all the social agents are involved: health care organizations, the media, schools, families and youth associations. That is why we have created the Health Working Group, which has already started to hold meetings. Toni Reig i Casassas President of the National Youth Council of Catalonia (CNJC) presidencia@cnjc.cat

Cnjc • Youth Independence Campaign • Rebels without a Home

Territorial participation 44

• The National Council now in Girona! • How Can Associations Reach Young People? • CJd7, an Experiment in Youth Participation and SelfAssertion

Informal education • March for Education: Barcelona Educational Associations Unite to Demand more Recognition

Internatioal networks • Bettina Schwarzmayr, New President of the European Youth Forum

Associations • Insider Iconographies • Youth Red Cross, Committed to Peace • Scout Leaders: Education through Youth Participation • Is it Scientific not to Believe in God?

Open Forum • What Vocational Training Do We Need?

Open House • Rebels with a Network: The Importance of Having an Independent Telecommunications Network

Memory • Francesc Macià, one of the Twentieth Century’s most Memorable Figures

HEALTH AND YOUNG PEOPLE Notes for a Diagnosis of Young People According to the Catalan Health Department’s Death Register, the three most common causes of death among people aged 15 to 24 are road accidents, drug abuse and AIDS, in this order. The chief causes of death among the 25 to 34 age group are the same, but with AIDS in first place. These are, in all three cases, avoidable deaths. And yet they continue to defeat us. Mental health is another serious health problem for young people: suicide is the fourth most common cause of death among 15 to 24-year-olds. The growing incidence of anorexia and obesity is another cause of concern. Health should be a line of action in its own right, targeting two areas in particular: the promotion of healthy habits and the prevention of risky behaviour. The public places where people gather at night or during the day very often are where we establish relationships and, in some cases, spend many hours of our lives. Therefore, preventive health measures in leisure contexts (clubs, pubs, bars, social centres, youth clubs, leisure centres, etc.) are likely to be more effective than any kind of moralizing approach. What’s more, government measures should be coordinated with the work of local associations. Sometimes it’s best to stop and take stock, rather than planning and organizing things without looking to see what others are doing, have already done or are about to do. Debat Juvenil

Why Is it Important to Prevent Eating Disorders? Nowadays, 4 out of every 100 young people in the 12 to 24 age group suffer from some kind of eating disorder. We know that the

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

group worst affected is girls and young women, 90% of them between the ages of 14 and 18. To prevent such disorders it is important to boost young people’s self-esteem (by discouraging perfectionist tendencies and unfair comparisons with others, and by helping to set realistic goals); build up their social and relationship skills (by fostering the capacity for self-expression and emotional self-control and by developing problem-solving skills in order to encourage a more independent attitude); foster a critical attitude towards prevailing conceptions of beauty (interiorization of the thin body ideal in early childhood and adolescence can lead to exaggerated dieting both early on and later in life); and foster ethical values and empathy with others. Lastly, the prevention of eating disorders requires the participation of young people, families, schools and society in general. Francisca Ojados Gonzàlez Psychologist specializing in eating disorders Let’s Call Time on Fast Food and Encourage Healthy Eating Only 54% of schoolchildren have a sandwich for breakfast. Such statistical evidence of the change in eating and consumption habits has prompted various organizations to take steps to show that eating well is easier and less expensive than we might think. In an effort to improve eating habits, Mercats de Barcelona (Barcelona Markets) has launched the “I eat healthy because I eat food from the market” campaign. The aim is to promote a healthy diet among secondary school pupils and so protect them against anorexia, bulimia, obesity, diabetes and other eating disorders. The key is a sound education. The campaign thus challenges the fast food culture and the habit of eating breakfasts consisting of sweets and pastries. Families and Mental Health The Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Malalts Mentals (Fecafamm) works to improve the quality of life of the mentally ill and their families, and to protect their rights through joint action, representation and coordination. By participating in the association, members discover that they are not alone and begin to feel accepted and capable of managing their lives. People with mental disorders and their relatives need social support and recognition of their differential contribution, overcoming the usual association of mental illness with violence, danger or fear. This represents a major challenge. But it gives us something to work for! Between us, with the sensitivity and backing of everybody, especially community organizations, we can make the world a better place. Teresa Marfull Manager of the Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Malalts Mentals (Fecafamm)

Elena Crespi i Asensio Psychologist at the Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella and on the programme ‘Prohibit als Pares’ (PAP) on Ràdio Flaixbac Job Insecurity Takes a Toll on Health One of the structural factors affecting health—for better or worse—is work. Not having a job can lead to social exclusion, which can give rise to serious psychosomatic problems. In industrialized societies the leading cause of mortality and morbidity in the under-35 age group is accidents, firstly road accidents and secondly industrial accidents. For some young people (with good education and social skills), temporary employment can entail certain strategic advantages when it comes to finding their place in society: the fact of not being tied to a single employer or a single employment situation too soon in their career, gaining a variety of educational experience, finding jobs that are more advantageous for various reasons, having free time for other activities between jobs, etc. For most young people, however, temporary work is synonymous with insecurity, and despite efforts to overcome it, such insecurity not only has the effects just mentioned, but can also lead to social exclusion. Oriol Romaní Anthropologist at Rovira i Virgili University and Grup Igia Young People and Drugs: a Selling Point? In a consumption-oriented capitalist society, what is more rebellious: to consume or not to consume? Alternatively, is there a harmless form of controlled consumption? Perhaps it is time to start to accept the reality of drug consumption among the young today (whether we like it or not) and

try to adapt our prevention and intervention strategies accordingly. At Red Cross Youth we work from this perspective, seeing health as a state of physical, psychological and social well-being, an independent, caring and positive way to live. We believe that personal independence is linked to individual freedom and responsibility. The Som.nit project is adapted to the new reality of youth consumption and aims to foster a responsible attitude towards the decision to take (or not to take) drugs. Som. nit’s main objective is to offer objective, realistic information about drugs to those who want to receive it, mainly in nightclubs and places where young people meet, as we believe that knowledge is the basis of individual freedom and responsibility. Ester Martínez Youth Red Cross Som.nit Project Coordinator

to struggle for citizenship. We are the most highly qualified generation in history, and yet we are pushed to the margins of society. Most of us have to endure the highest ever rate of temporary employment and the lowest wages. Where are the young people in the main institutions? Young people are scarcely represented in the Catalan Parliament, for example, or in the governing bodies of the political parties. Where are the young people in the villages, districts and cities? More and more we find ourselves being forced out of our own neighbourhoods, because housing has become unaffordable. We’re rebels, certainly, and with a cause.” Agnès Russiñol i Amat CNJC Vice-president and Communication Secretary agnes.russinol@cnjc.cat

TERRITORIAL PARTICIPATION

CNJC Youth Independence Campaign In 2002, 82% of young people aged 15 to 29 were not economically independent (Survey of Young People in Catalonia). Between 1997 and 2003 house prices rose 138.5% in Barcelona and 118.9% in other towns. Meanwhile, wages rose a mere 18.6%. The CNJC’s 2007 Youth Independence Campaign is intended to put economic independence at the top of the youth policy agenda of Catalan central and local governments and to build awareness among youth associations of the importance of economic independence as a vital issue and the ultimate goal of much of the work they do. At the same time, it is vital to create public awareness of the fact that youth independence is not just a problem for the young, but for society as a whole. Efforts must be made to reach out to associated and non-associated young people (in the 16-29 age group, in particular), so that they demand the training they need in order to become economically independent (good vocational training, for example) and learn about the resources available for that purpose. All this will be done through media advertising, events and a web site (the Youth Independence Observatory), which will continue the campaign in the future. Ousmane Mballo CNJC Independence Secretary ousmane.mballo@cnjc.cat

Rebels without a Home The youth associations of Catalonia met on November 17th under the slogan “Rebels without a home” to celebrate their traditional annual dinner. This year’s event was the fifth edition of this now classic gathering of members of youth associations from around Catalonia. More than 200 people took part in the 5th Dinner in Badalona. CNJC president Toni Reig addressed the gathering, making specific reference to the slogan: “We find ourselves faced with a flat contradiction between our qualifications and desire to improve ourselves and a society in which we have

The National Council now in Girona! We believe the time has come to stop talking and act. We have a plan to guide the CNJC’s activities and give it a significant role in promoting participation. And we believe it’s time to put it into practice. It would be unrealistic to think that we in Barcelona can organize youth participation throughout the whole of Catalonia. It would also be exaggerated to think we could start with the whole of Catalonia. That’s why we have decided to start with the Girona area, creating the CNJC’s first ever contact point outside Barcelona in the “Estació Espai Jove” in Girona. This is an important first step, however, because we believe that Girona is just the beginning. Very soon we will be able to work from any of the regions of Catalonia, reinforcing the bonds between the CNJC and the regions. Jaume Soler i Rios CNJC Vice-president and Participation Secretary jaume.soler@cnjc.cat How Can Associations Reach Young People? The CNJC invites its members to reflect critically on the Youth Council’s goals and strategies. We ask youth associations to consider how the CNJC must change (if indeed it must change) in order to reach out effectively to the associations and to young people. If the youngsters of today are unlike earlier generations as regards their material, cultural and national circumstances, it is only natural that they should participate in a different way. Are we moving away from forms of participation based on militancy for a long-term cause towards other forms based more on occasional identification and involvement in the expectation of more immediate results? Are associations doomed to a state of permanent crisis because society is changing? We are in crisis in a constructive sense. We have realized that certain ways of working and organizing ourselves that served us well in the past may now be preventing us from attracting young people. These fundamental issues will be addressed in a study to be launched in 2007 with the

collaboration of the research team at the Institut de Govern i de Polítiques Públiques (Igop) at the Autonomous University of Barcelona, giving the association of youth associations (MAJ) another tool for its continued growth and transformation.

ABSTRACT

Emotional and Sexual Education to Promote Healthy Habits There is no doubt that young people are starting sexual relations at an increasingly early age. A large proportion of adolescents have their first experience of penetrative sex at around 16. We also live in a highly sexualized and contradictory society. On the one hand, we have a conception of sex that suggests the subject is still taboo; on the other, we have media, advertising and films that preach a sexuality and sexual relations far removed from reality. It’s not all bad news, however. While certain groups of adolescents and young people have risky sex habits, others do not start sexual relations until they feel ready and know how to enjoy themselves without forgetting to take the necessary precautions. It is important to encourage such selfprotection and minimize risky behaviour. A good way to do this is through emotional and sexual education, promoting healthy habits. When we talk about emotional and sexual education, the emphasis or focus need not be on the word ‘sexual’, but rather on the word ‘education’. If we follow this rule, there will still be doubts, but we will give adolescents and young people the means to make decisions that are good for them.

Montse Perals Tresserra CNJC Programme Director programes@cnjc.cat CJd7, an Experiment in Youth Participation and Self-Assertion Since 1990, the CJd7 (Horta i Guinardó Youth Council) has been running a project with local youth associations to stimulate involvement and reform in the district by fostering a different type of participation. Currently under way is a project to collaborate with the Punt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD) to provide CJd7 associations with a variety of materials dealing with gender issues in different spheres (sexuality, eating habits, relationships, etc.). While discussing youth policies with non-associated young people in workshops in secondary schools, we found there was considerable interest in these issues and thought it would be enriching to approach them from a gender angle. Horta i Guinardó Youth Council

INFORMAL EDUCATION March for Education: Barcelona Educational Associations Unite to Demand more Recognition Nearly 3,000 people from scout groups, youth clubs and youth movements from all parts of the city demonstrated in the centre of Barcelona, demanding “more recognition, more space and more funding”. At the last Assembly the educational groups and regional platforms of the Barcelona Youth Council (CJB) set themselves a challenge: to mobilize as many people as possible linked to the city’s associations, on the occasion of Universal Children’s Day. The name given the event was: March for Education. During the preparations we created our own distinctive logo for the March, symbolizing the fact that the city educational associations, despite their diversity, are working hand in hand to improve conditions for all. Eduard Bartrina Member of the Secretariat of the Barcelona Youth Council (CJB)

INTERNATIONAL NETWORKS Bettina Schwarzmayr, New President of the European Youth Forum The European Youth Forum (YFJ) is very much alive. The General Assembly (in Vilnius, Lithuania, in November 2006) brought together more than 200 delegates from all countries and regions in Europe, including representatives of the CNJC: Vice-president Jaume Soler and Secretaries Gerard Baró and Ramón Serra. Renaldas Vaisbrodas left the YFJ presidency and Bettina Schwarzmayr, a young Austrian

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

ABSTRACT

member of the National Unions of Students in Europe, was elected in his place. The CNJC succeeded in getting an amendment to the YFJ’s work plan accepted: the YFJ will monitor the implementation of the Bologna process in universities. Ramon Serra CNJC International Networks Secretary

ramon.serra@cnjc.cat

INSTITUTIONS

Insider Iconographies For homosexuality to be accepted as normal, it is important that we change society’s image of homosexuals and transsexuals and foster mutual understanding. Such images emerge not only from the hetero world but also, sadly, from within the lesbiangay-transsexual-bisexual community. In our mainly heterosexual society we should be encouraging a richness of meaning, rather than perpetuating, from within the movement itself, certain iconographies that merely confirm false constructions produced in heterosexual society. Nor must we encourage within the homosexual world the kind of measures that lead to ghettos within the movement, such as the separation between gays and lesbians manifested in lesbian bars versus gay bars, or internal discrimination against transsexuals, etc. The lesbian-gay-transsexual-bisexual community has a responsibility and a duty not only to establish homosexuality as a social reality that demands acceptance, but also to ensure that the atmosphere within the community remains one of respect, tolerance and diversity, in which we can all live together, with our individual tastes, histories and dreams. Grup Jove. Casal Lambda

Youth Red Cross, Committed to Peace Many of us in the Red Cross and the Youth Red Cross are working for a new culture of peace: not merely the absence of violence, but an ongoing process of cooperation between countries and peoples aimed at meeting people’s needs, based on freedom and independence and on equality and respect for human rights. We have become a peace-making movement, helping to create a more peaceful spirit through our humanitarian attitude. We also work for peace by disseminating human rights, the rights of the child and international humanitarian law. At the same time, we build awareness of social inequalities, armed conflicts, the consequences of anti-

personnel mines, etc. This is, and must be, one of the Red Cross’s greatest goals: peace. As our slogan says, Per humanitatem ad pacem, that is, “towards peace with humanity”. Joel Plazas i Subirós Vice-president of the Youth Red Cross in Catalonia

Scout Leaders: Education through Youth Participation The term of the newly elected government gives us a definite horizon for the introduction of the law to promote and recognize educational associations. We give it our full support and shall do so not only by pressuring politicians, but also by targeting our efforts to improve the quality of the educational work done by scout groups. Yet it is up to every scout leader and every scout to demonstrate—in Saturday scout meetings, regular outings and summer camps—that scout groups are a space for individual and group selfrealization for the benefit of society today and the society of the future. One hundred years of scout groups, camps and, above all, scout leaders show that this is true for the scout movement as a whole. That is why, on the one hand, it is important that the task performed by scout leaders or youth club organizers is known and acknowledged as the educational contribution that it is, within the framework of informal education, on a par with that of schoolteachers. On the other hand, we must not forget that this task is founded precisely on the fact that scouting and voluntary youth clubs are grass roots movements based on youth participation; in other words, they are youth associations. It is this dual status that gives consistency to what they do. Marina Gay President of Escoltes Catalans (Catalan Scouts)

Is it Scientific not to Believe in God? This was the theme for the Second Meeting of Christian University Students and Teachers in the diocese of Barcelona. Around eighty students and teaching staff (believers and non-believers) attended the meeting on November 28th, 2006, to hear the various answers given to this question. The meeting’s theme can be described as scientistic: scientism is the ideology that proclaims exclusive and unlimited faith in science. The scientific method (derived from the natural sciences) is based on empirical research, mathematical formulation and the

establishment of axioms. Faith cannot be studied on this basis. The human person has various “sources of knowledge”, only some of which rely on empirical evidence (which can be studied scientifically), whereas the rest—including, most importantly, ethics and religion—are not properly the object of science. The group of Christian university students and professors offers an opportunity to explore the foundations of faith and share it with others. We look forward to seeing you at the third meeting next year! Roger Panadès i Llorens Third-year architecture student and member of the Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC)

It is not that we have anything against the traditional telecom operators that provide Internet services. But if we leave it all to them, without any counterbalance, we can imagine what will happen, given that they are more interested in how much they can charge their subscribers than in universal coverage or service quality. Creating a free, independent network is possible. It harms nobody’s interests, contributes to regional balance, gives universal access to broadband, offers an opportunity for citizens and local government to participate, stimulates local economic activity, and fosters important values such as sharing, learning and team work. Guifi.net

OPEN FORUM

MEMORY

What Vocational Training Do We Need? There is at present a serious lack of educational funding that prevents a proper link between vocational training and work, and between vocational training and young people’s needs. We at the National Youth Council of Catalonia (CNJC) are convinced that a new framework is needed for vocational training. This new framework must provide that vital link with the world of work, win social recognition of the vocational training system’s contribution to economic competitiveness and employment quality, and adapt the system to the current needs of industry and the regions. It is worth noting that unemployment among students with vocational training qualifications is low and steadily declining. We at the CNJC are in favour of high quality, publicly financed vocational training. We believe that young worker and student unions should be involved in defining the content of the training, and that the training should be adapted to the specific needs of each region and industry, not in a purely instrumental sense, but with a view to educating free, critically minded individuals. Vocational training should be conceived as a form of lifelong education, linking the education system and the world of work throughout people’s lives. This is the only way vocational training will regain the status it deserves in our society.

Francesc Macià, one of the Twentieth Century’s most Memorable Figures Francesc Macià is unquestionably one of the most memorable figures of the twentieth century. Macià regarded the army as the servant of the country as a whole, not just one region of it desiring to dominate the so-called minority or rebel regions. When the army started to fight Catalan nationalism, he left the army. It was as simple as that. Macià was a Member of Parliament, conspirator and President of the first Catalan Government or Generalitat. His political career was devoted to gaining freedom for Catalonia, and as this could not be done by negotiation (Ireland was an obvious example), he did it the way he had learned to do as a soldier: by organizing an army. In 1926 Catalonia was under the Spanish military dictatorship of Primo de Rivera. Macià’s plan was well thought out: the funding came from a loan from Pau Claris, and the soldiers were Catalan volunteers. A betrayal frustrated the plan, but the impact within Catalonia and internationally was considerable. Put on trial in France, Macià was acquitted and sought refuge in Belgium. The fact that the court in Paris acquitted him was a moral defeat for the Spanish dictatorship, which denied Catalonia independence of any kind. Only five years later the Second Republic was founded and Macià proclaimed the Catalan Republic, which he intended to be independent, on an equal footing with the Spanish Republic. He was forced to forgo independence, but the Second Republic and the Catalan Generalitat were consolidated.

Debat Juvenil

OPEN HOUSE Rebels with a Network: The Importance of Having an Independent Telecommunications Network

Josep M. Figueres Historian

ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Bloc d’Estudiants Independentistes – Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, Col·lectius de Joves Comunistes, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, DONA – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans (Esplac), Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya Joves de la Unió Sindical Obrera de Catalunya, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Joves d’Esquerra Verda – Joves amb Iniciativa, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos, Unió Excursionista de Catalunya – Vocalia de Jovent, Veterinaris Sense Fronteres-Vetermón. Adherides: Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació ECOM, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació Sociocultural Nous Temps, Associació de Joves Immigrants Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.

DEBAT JUVENIL | Hivern 2006-2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

s i x i e d t e No

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2006-2007 | DEBAT JUVENIL

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Hivern 2007 | www.cncj.cat

El Consell Nacional, al cor de Girona! I també a les comarques de Barcelona Pàg. 17

Com les entitats arribem a la gent jove? Invitació a l’autorreflexió Pàg. 18

Quina formació professional ens cal? Per una FP útil, atractiva i dignificada Pàg. 37-39