Debat Juvenil núm.85

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | www.cnjc.cat

Diputats i diputades joves ens expliquen què fan per la nostra emancipació Pàg. 8-10

Un pla de treball exigent i un Secretariat compromès al CNJC Pàg. 11-13

Ha arribat l’hora de la participació territorial!

Pàg. 14-19

Estiu / 2007

ENTITATS

EDITORIAL Massa important perquè no diguem el que pensem. Jaume Soler i Rios, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

3

BREUS El president Montilla rep el Secretariat. Delegació del Marroc, Corea i Alemanya al CNJC. La Secretaria de Joventut presenta el nou programa europeu de mobilitat juvenil. Els grups parlamentaris es comprometen a tirar endavant la llei de l’associacionisme educatiu

4

EMANCIPACIÓ.CAT 6

Emancipació.cat, l’avantguarda de les polítiques de joventut.

Ousmane Mballo, vicepresident del CNJC Què fa el Parlament per la meva emancipació?

8

CNJC Un pla de treball exigent. Miquel Àngel Lozano Arjona, director de Programes del CNJC Secretariat 2007-2008: un equip compromès

11 12

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

Ha arribat l’hora de la participació territorial! Fidel González, secretari de Participació territorial del CNJC El Nacional es presenta en societat a Girona, i primer Comitè Territorial del CNJC a les comarques de Barcelona. Marina Molina i Mabel Salguero, tècniques de Programes i de Participació territorial, respectivament, del CNJC, a les comarques gironines. Maria Moya, secretària de Participació territorial del CNJC 30 consells locals fan Triangle a Menorca. Pablo Hernández, tècnic del Triangle Jove, i Xavi Cabrera, cap de Participació territorial del CNJC CLJ de Sant Feliu de Guíxols. Josep Isern. Consell Local de Joventut de Sant Feliu de Guíxols Entrevista a Josep M. Bella, del Consell Local de la Joventut de Matadepera. Debat Juvenil L’abstenció, guanyadora de les eleccions municipals a Barcelona.

Núria Galan, presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)

14 15

16 17 18 19

CENTENARI DE L’ESCOLTISME Bastint ponts de ciutadania global entre joves: el Jamboree escolta mundial del centenari. Miquel López Andrés, comissari internacional – WOSM. Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

20

Per a què pot servir una llei d’associacionisme educatiu? Quatre ironies amb poca gràcia. Jordi Vaquer i Fanés, president del Moviment Laic i Progressista i vicepresident d’Acció Escolta de Catalunya Jornades sobre l’Esperit Emprenedor. Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials Catalunya Bellaterra (AIESEC Bellaterra) Ja fa 40 anys. Sergi Cobas. CJC – Joventut Comunista.

Anys d’aniversaris: el veritable compromís de l’esplai i l’escoltisme.

Josep Oriol Pujol i Humet, director general de la Fundació Pere Tarrés (Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai) Canvi climàtic: se’n parla molt però se’n sap poc. Olga Costa i Foguet, coordinadora autonòmica de medi ambient de Creu Roja Joventut Ni un cèntim a la guerra: campanya per l’Objecció Fiscal. Anna Albareda Sanz, secretària de Polítiques Socials de l’Espai Jove la Intersindical – CSC Els clatellots des de Madrid. Alexandre Figueres, secretari d’Estudiants en Acció Ni una gota de +. Núria Capdevila i Roig, coordinadora Programa Nacional 2007 de Jove Cambra Internacional (JCI) Catalunya Les JERC amplien la xarxa de relacions internacionals. Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) Mil joves per Catalunya! Jordi Cuminal i Roquet, secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) Tenim un problema! David Cid, coordinador nacional de Joves d’Esquerra Verda (JEV) Ara els joves emprenedors no teniu ja excuses: si voleu, podeu.

Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (Fundació CP’AC) El valor educatiu dels campaments. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) Petits passos per a l’eradicació mundial de les bombes de dispersió. Moviment per la Pau Hem quedat marcats per l’Esperit! Sara Galceran, membre del Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC) Camps de treball voluntari, tot un món. Servei Civil Internacional (SCI – Catalunya)

23

24

25 26

27 28

29 30 31 32 33 34

35 36 37 38

PORTA OBERTA Campanya “La salut en el mil·lenni: una assignatura pendent”. 39 Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya

MEMÒRIA

INTERNACIONAL Gerard Baró, a la comissió de seguiment del Consell d’Europa.

Ramon Serra i Santaeufemia i Sara Molins i Ferrer, secretari i cap de Xarxes internacionals del CNJC, respectivament Una millor construcció europea. Ernest Urtasun, membre del Bureau del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ)

21

Enric Prat de la Riba. Josep M. Figueres, historiador

40

TRIBUNA 22

Angelets de la Terra: una associació per la llengua i la identitat 42 catalanes. Ramon Jordi Faura i Labat, president dels Angelets de la Terra

ABSTRACT 43

Youth Debate

Número 85 Estiu 2007 Direcció: Agnès Russiñol i Amat

Fotografia: CNJC

Redactora en cap: Mireia Sabartés Roigé

Disseny i maquetació: Noè Fanlo

C onsell de redacció: Roger Civit (JERC), Gemma Cots (MEG), Jordi Espot (CJB), Jordi Moreso (JNC), Anna de los Riscos (Avalot – Joves de la UGT de Catalunya), Eva Sanahuja (Esplac), Jordi Simon (JCI Catalunya), Joan Vilaplana (Escoltes Catalans) i Agnès Russiñol i Amat, Mireia Sabartés Roigé (CNJC).

Impressió: Gramagraf, SCCL debat juvenil

Han col·laborat en el número: Albert Batalla i Siscart, M. Assumpció Laïlla i Jou, Núria Ventura Brusca, Pere Aragonès i Garcia, Rafa López i Rueda, Laia Ortiz Castellví, Albert Rivera Díaz, Pablo Hernández, Josep Isern, Josep M. Bella, Núria Galan, Miquel López Andrés, Gerard Baró, Ernest Urtasun, Jordi Vaquer i Fanés, Sergi Cobas, Josep Oriol Pujol i Humet, Olga Costa i Foguet, Anna Albareda Sanz, Alexandre Figueres, Núria Capdevila i Roig, Jordi Cuminal i Roquet, David Cid, Sara Galceran, Josep M. Figueres i Ramon Jordi Faura i Labat. El Secretariat del CNJC: Jaume Soler i Rios, Agnès Russiñol i Amat, Ousmane Mballo, Maria Moya Fernández, Ramon Serra Santaeufemia, Soco Mbuy, Fidel González Pérez, Joel Plazas i Subirós. L’equip tècnic del CNJC: Àlex Forasté i Arissa, Miquel Àngel Lozano Arjona, Marina Molina i Ruiz, Xavier Cabrera Fernández, Roger López Guirao, Mabel Salguero Merino, Mireia Sabartés Roigé, Sara Molins i Ferrer, Mireia Mora i Villalonga, Montse Soler i Pons, Eloi Gallés i Villaplana.

Il·lustracions: Noè Fanlo

Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat

Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper ecològic Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista.

Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.

Amb la col·laboració de:

Correcció lingüística: Antoni Estévez

>Traducció: Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat Polyglota DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juvenil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.

EDITORIAL

Massa important perquè no diguem el que en pensem

L

a força de les propostes del Consell Nacional rau en la diversitat que representa i en la capacitat de generar consensos per mitjà del diàleg, des de la voluntat de les associacions juvenils de vetllar no solament pels seus interessos sinó també pels interessos del col·lectiu de joves. Actualment, a Catalunya hi ha vora un milió dos-cents mil joves. Sentim dir que el futur és nostre i que som la joventut millor preparada, però ara volem tenir la paraula per a definir quin és el present que volem.

Si volem exemples de participació, el Fòrum Europeu de la Joventut n’és un de clar. Per una banda, aplega les principals organitzacions juvenils d’àmbit europeu, de totes les tipologies. I per l’altra, aplega tots els consells nacionals de joventut existents al continent. Així, el doble diàleg associatiu i territorial es troba en un mateix àmbit.

Per als consells petits, com el de Catalunya, Bèlgica o Estònia, els consells regionals no tenen gaire sentit, però sí que en tenen, en canvi, els consells locals de joventut, aquelles plataformes d’associacions, d’àmbit municipal o mancomunal, que tracten de tu a tu amb l’ajuntament o el consell comarcal, que representen els interessos del moviment associatiu i de la gent jove en general i que, alhora, amb la seva participació al consell nacional, aporten la sensibilitat del territori a l’hora de planificar la política de joventut del país.

Però, primer de tot, s’ha de tenir en compte que tant els consells de joventut com les entitats juvenils federades exerceixen d’escoles de democràcia. Són espais on els interessos comuns uneixen sen-

sibilitats en projectes per a tothom, i on s’aprèn que la política i el compromís ciutadà van molt més enllà dels partits i de les administracions públiques.

Catalunya ha estat sempre pionera en la participació associativa, ja sigui des d’un vessant d’implicació de la nostra gent com des del disseny de polítiques de joventut, un exemple n’és l’elaboració del Pla Nacional de Joventut, però ara que acabem de tenir eleccions hem de donar un últim impuls a aquesta transversalitat i aconseguir que aquesta visió arribi a tots els ajuntaments de Catalunya mitjançant unes regidories de joventut fortes que fomentin la participació associativa i que donin solucions a les problemàtiques que la joventut demana.

En aquest DEBAT JUVENIL us presentem les resolucions aprovades a la darrera assemblea del CNJC, una assemblea que sota el lema “Som diferents, som iguals” vol destacar que Catalunya ha d’entendre que la seva cultura ha d’avançar tant per les arrels i els trets d’identitat propis com per l’aportació de nous elements culturals. I perquè volem que així sigui entenem que només serà possible si avui tenen les oportunitats i els drets d’una ciutadania plena.

Nosaltres agafem el compromís de treballar perquè se senti la veu del jovent, perquè és massa important perquè no se’ns pregunti, en definitiva, massa important perquè no diguem el que en pensem.

Jaume Soler i Rios President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) jaume.soler@cnjc.cat presidencia@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

BREUS

El president Montilla rep el Secretariat

E

l president José Montilla va rebre el Secretariat del CNJC el 7 de juny al Palau de la Generalitat. Els secretaris i secretàries van exposar-li el pla i les línies de treball del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i les resolucions aprovades en l’última assemblea.

El president Montilla es va interessar per la situació de la gent jove i va assegurar que des de la Generalitat i el Parlament es posaran totes les eines per a facilitar l’emancipació.

L’intercanvi d’impressions va durar una hora i mitja.

D’altra banda, Oriol Amorós, secretari per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, va ser el 5 de juny al CNJC amb representants d’entitats per a explicar l’avantprojecte de llei d’acollida a les persones immigrades i retornades a Catalunya i va escoltar les impressions dels participants.

Delegacions del Marroc, Corea i Alemanya al CNJC

U

na delegació del govern del Marroc, formada pel cap de gabinet de la Secretaria de Joventut del Marroc, Abdelhakim Challot, i el cap de divisió de Joventut, Yassine Bellarab, va visitar el CNJC el 29 de maig. El president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Jaume Soler i Rios, juntament amb el secretari de Xarxes internacionals del CNJC, Ramon Serra i Santaeufemia, van explicar els orígens, el funcionament i el pla de treball del Nacional.

D’altra banda, la Comissió Nacional de la Joventut de la República de Corea va ser al CNJC el 28 de març. Va venir la presidenta de l’organisme públic coreà de la joventut, YoungHee Choi. El president del CNJC i Gerard Baró, com a representant extern del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, van atendre la delegació a la seu nacional del CNJC. finalment, membres del sindicat alemany DGB van ser el 10 d’abril, també a la seu nacional, per a saber com s’organitza l’associacionisme juvenil.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

BREUS

La Secretaria de Joventut presenta el nou programa europeu de mobilitat juvenil

Els grups parlamentaris es comprometen a tirar endavant la llei de l’associacionisme educatiu

M

és de 150 organitzacions i entitats van participar el 16 de febrer en la jornada de presentació del programa Joventut en Acció 2007-2013, de la Comissió Europea, que inclou, entre d’altres accions, els intercanvis de joves i el Servei Voluntari Europeu en els estats membres de la Unió i altres països del món. El programa està adreçat a tots els joves de 13 a 30 anys, residents en un estat membre, i a organitzacions que treballen en l’àmbit de la joventut. Els seus principals objectius són fomentar la contribució dels joves en la construcció europea i promoure la tolerància i la solidaritat entre els joves davant la diversitat cultural d’Europa. Els interessats han d’adreçar les seves sol·licituds a la Secretaria de Joventut abans del dia 1 dels mesos d’abril, juny, setembre i novembre, en funció del període triat per dur a terme l’acció.

A Catalunya, l’anterior programa Joventut 2000-2006 va acollir 1.600 projectes, dels quals es van beneficiar 7.700 joves, en els sis anys de vigència del programa. Per dur a terme aquests projectes, la Comissió Europea va destinar un total de 7.141.251 euros a les entitats catalanes.

E

ls grups parlamentaris que van participar el 13 de març en la taula rodona “El foment i reconeixement de l’associacionisme educatiu”, celebrada al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, van comprometre’s a elaborar una futura llei de l’associacionisme educatiu perquè ordeni el sector i doni suport i reconeixement a les entitats d’educació en el lleure.

La futura llei és una demanda conjunta de totes les associacions educatives i, per això, els parlamentaris intentaran que entri dins del pla de govern. Titon Laïlla (grup parlamentari CiU) va assegurar que “l’educació en el lleure és clau en la societat actual i calen propostes polítiques concretes que reconeguin la funció d’educar en el temps (no ocupar el temps lliure), que serveixin per a crear xarxa i per a reforçar un model”. Toni Comín (grup parlamentari Socialistes – CpC) va apostar per “un reconeixement polític i institucional del sector, en el terreny simbòlic (autoestima) i pràctic (recolzament material)”. Pere Aragonès (grup parlamentari ERC) va recordar que “cal dotar amb pressupost la llei”, i Laia Ortiz (grup parlamentari ICV – EUiA) va proposar que la Comissió de Polítiques de Joventut que presideix demani la creació d’“una altra comissió parlamentària amb capacitats legislatives que es posi a confeccionar la llei amb l’associacionisme educatiu”.

Després de les exposicions dels parlamentaris, van intervenir representants d’Acció Escolta, de la Coordinadora Catalana de Cases de Colònies i Clubs d’Esplai, Escoltes Catalans, Esplais Catalans – Esplac, la Federació Catalana de l’Esplai, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Les mesures de foment que inclouria la llei de l’associacionisme educatiu són per a millorar la formació dels joves d’entitats educatives, adequar els locals, accedir a equipaments i serveis públics, facilitar l’accés al medi natural, millorar en temes fiscals, incrementar el finançament, apostar pel treball en la innovació pedagògica i facilitar la relació amb l’educació formal.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

EMANCIPACIÓ.CAT

La teva emancipació corre pressa? www.emancipació.cat Que et sentin!

Emancipació.cat, l’avantguarda El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és la plataforma juvenil de les entitats catalanes que sempre ha sigut i és, avui, portaveu davant les institucions del país pel que fa a les qüestions clau, com l’emancipació juvenil. “Gent jove hipotecada = país hipotecat” (AGO Girona 2006) és un lema que reafirma el fort compromís del Consell Nacional de vetllar perquè les polítiques de joventut siguin una realitat més enllà dels discursos polítics.

E

n aquesta dinàmica, la campanya d’emancipació juvenil, estrenada el 7 de maig de 2007 conjuntament amb la campanya de participació a les eleccions municipals (27 de maig), és una aposta clara perquè aquelles polítiques juvenils s’apropin a la realitat de les i els joves.

FP, treball i habitatge

Doncs bé, per no quedar-se en el terreny de l’avantguarda, estaria bé explicar els diferents components de la campanya. En primer lloc, els tres temes que s’hi tracten són el treball, la formació professional i l’habitatge, com ho podeu veure al nou web creat: www.emancipació.cat, amb una diagnosi dels temes i les propostes del Consell. En segon lloc, tenim les notícies d’actualitat, on les entitats del CNJC hauríem de tenir el màxim protagonisme i enviar les notícies i activitats que fem des de les nostres bases fins al Consell. Per tant, us animem a fer arribar les tasques que feu, que considerem que són prou importants i vitals per a l’actualitat del web.

“Baixa’t els materials gràfics de la campanya per sensibilitzar el teu entorn o, simplement, perquè t’agraden les il·lustracions: penja un dels bàners al teu bloc o al web de la teva entitat, per exemple”

En tercer lloc, es pot trobar al web tot el material de campanya: icones de Messenger, estalvi de pantalla, animacions, bàners o fons d’escriptori. Baixa’t els materials gràfics de la campanya per sensibilitzar el teu entorn o, simplement, perquè t’agraden les il·lustracions: penja un dels bàners al teu bloc o al web de la teva entitat, per exemple. Els personatges de la campanya, irònica, de còmic, es troben en situacions infantils perquè no tenen possibilitats d’emancipar-se, malgrat que tenen l’edat de realitzar el seu projecte vital, que pot passar per trobar una feina amb un sou just o marxar de casa els pares.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

En quart lloc, hi trobeu l’apartat de recursos de les administracions i d’entitats del país, on el jovent català pot trobar informació sobre habitatge, treball i formació professional. Us recordem que, si encara no hi figureu i teniu recursos, podeu facilitarnos els contactes necessaris per a enriquir aquest apartat.

A l’últim, destacaria l’Observatori de l’Emancipació, on trobareu els compromisos del Govern de la Generalitat per al període 2007-2010, el pla de govern d’Entesa i el programa de l’Entesa Nacional de Progrés. En tots aquests apartats es veuen clarament tots els compromisos previstos del Govern en polítiques de joventut.

L’Observatori de l’Emancipació és una aposta clara del Consell Nacional a l’hora de valorar si aquelles polítiques s’han dut a terme o no. Per primera vegada en la història del moviment associatiu juvenil català, disposem d’un mitjà avantguardista de les polítiques d’emancipació.

Suma’t al grup de treball d’Emancipació

EMANCIPACIÓ.CAT

de les polítiques de joventut Després d’aquesta estrena de la campanya de llançament del web (de l’Observatori de l’Emancipació) i del foment del vot jove (“La teva emancipació corre pressa? Vota!

Que et sentin!”), cal continuar desenvolupant la campanya pel dret a l’emancipació al llarg dels pròxims anys. Ara més que mai, el grup de treball d’Emancipació, que ha sigut el fruit dels continguts de la campanya, ha de ser més actiu, més participatiu i transversal. Per això donem les gràcies a les entitats que hi han sigut sempre, pel seu compromís valent, i convidem la resta de les entitats del Consell a prendre-hi part. L’emancipació juvenil és la preocupació de totes i tots els joves i també de tota la societat.

“Destacaria l’Observatori de l’Emancipació, on trobareu els compromisos del Govern de la Generalitat per al període 20072010, el pla de govern d’Entesa i el programa de l’Entesa Nacional de Progrés”

L’Observatori tindrà el seu resultat precís quan l’actual govern d’Entesa arribi al final de la legislatura. Després es podrà fer balanç i veure quines propostes del programa i del pla de govern s’han executat. Ara cal que el grup de treball d’Emancipació del CNJC es mantingui, es consolidi, sigui participatiu i cohesionat, perquè pugui arribar també a realitzar els seus objectius d’avantguarda. Si comencem bé la feina ara, perquè som la base impulsora de l’Observatori, els nostres relleus podran continuar la tasca.

Abans d’acabar, m’agradaria destacar l’impacte mediàtic de la campanya. Hem sortit a diferents mitjans de comunicació nacionals, comarcals i locals: TV3 i 3/24, 8TV, Locàlia Televisió, Avui, El Punt, 20 minutos, Agencia Efe, Efe Televisión, Lamalla.net, COMRàdio, Ona FM, Ràdio 4, Ràdio El Prat, Onda Rambla Girona, Rà-

dio Tiana, etc. També hem tingut difusió a través dels mitjans interns del Consell i de les nostres entitats, ja que us hem demanat suport per difondre el nou web.

En aquest sentit, us animem una altra vegada a difondre més la campanya, a través del web, ja que ha de tenir també un impacte intern mediàtic i, sobretot, volem que els materials de campanya siguin com virus benignes que s’estenen per la xarxa per reivindicar l’emancipació juvenil.

L’emancipació juvenil a l’agenda de les institucions del país, i ara, amb l’Observatori de l’Emancipació. Som rebels sense casa, però per causa justificada.

Ousmane Mballo Vicepresident del CNJC ousmane.mballo@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

EMANCIPACIÓ.CAT

Què fa el Parlament per la meva La campanya www.emancipació.cat del CNJC reclama polítiques d’emancipació per garantir feina, habitatge i una formació de qualitat per a la gent jove. Per això hem preguntat a diputats i diputades joves, la majoria dels quals pertanyen a joventuts polítiques membres del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, què fan per l’emancipació juvenil:

D

es del Parlament, què fareu per facilitar l’accés al treball, l’habitatge i la formació de la gent jove?

senzill. En matèria de formació treballem, entre altres qüestions, les beques, ja que entenem que Catalunya ha de poder gestionar el seu propi sistema de beques i donar una resposta millor a les necessitats dels estudiants de tot el territori. Sobre l’ocupació he presentat algunes propostes per fer front a la precarietat laboral i per instar l’Estat a augmentar el salari mínim interprofessional. La prioritat de l’actual govern no són els joves i la nostra feina és recordar-los que existim com a col·lectiu amb unes necessitats pròpies.

lla per tal d’elaborar la llei d’accés a l’habitatge a partir del Pacte Nacional per l’Habitatge, en el qual, en principi, tots els grups parlamentaris intentarem sumar-nos-hi.

Pel que fa al treball i a la formació, des de CiU creiem que s’han de fer polítiques conjuntes que no deslliguin un tema de l’altre, però que permetin incidir en cadascun d’aquests àmbits de manera concreta, amb propostes que van en la línia de garantir llocs de treball de qualitat que facilitin la conciliació laboral, personal i familiar, que sigui la formació la principal eina de competitivitat de la persona a partir de la proximitat de la universitat i l’empresa, que es lluiti contra la precarietat i la sinistralitat en la feina (sobretot entre el jovent, població de risc), fent polítiques actives de protecció contra l’atur i afavorint la innovació i l’emprenedoria dels joves.

Albert Batalla i Siscart (CiU): “Catalunya ha de poder gestionar el seu propi sistema de beques”

La tasca d’un diputat de l’oposició és doble.

En primer lloc, impulsar l’acció del Govern amb iniciatives pròpies, que figuren al programa de CiU i de la JNC, i de l’altra controlar-ne la feina per tal que compleixi els compromisos. En l’àmbit de l’emancipació juvenil treballem amb la diputada d’Unió Titon Laïlla i plantegem propostes en formació, ocupació i habitatge juvenil.

En aquest darrer àmbit, hem proposat, per exemple, que les borses joves d’habitatge estenguin la garantia als propietaris per tal de convèncer-ne més perquè posin el seu pis en el mercat de lloguer. També participo com un dels dos representants de CiU a les negociacions del Pacte Nacional per l’Habitatge amb l’objectiu de garantir que l’accés a l’habitatge digne per part dels joves sigui més

M. Assumpció Laïlla i Jou (CiU): “L’accés a l’habitatge és un repte assumit pel Parlament”

És evident que el treball, l’habitatge i la formació, com a eixos principals de l’emancipació juvenil, han de ser prioritaris a l’hora de plantejar les polítiques de joventut des del Parlament.

En l’actualitat, la dificultat en l’accés a l’habitatge és un repte assumit pel Parlament en aquesta legislatura i, en el marc de la comissió parlamentària corresponent, es treba-

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Núria Ventura Brusca (PSC–CpC): “El foment de l’autoempresa és bàsic per a la creació de treball”

Les polítiques de joventut efectives són aquelles que tenen en compte, en primer lloc, la lluita dels i les joves per la seva emancipació i, per tant, han de contemplar accions de formació, treball, habitatge i participació (juntament amb altres eixos bàsics com la mobilitat, la salut, l’oci i la cultura).

La Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya és una comissió de seguiment en l’àmbit de la planificació i estudi d’aquestes polítiques.

Entre altres propostes, debatrem durant aquesta legislatura el Pla per a l’emancipació juvenil. També, com a bona mesura, l’Acord Nacional per a l’Ocupació Juvenil, amb implicació del Govern, les organitzacions sindicals i empresarials i tots els agents econòmics i socials, per tal que els i les joves no continuem encapçalant les taxes d’atur i que l’ocupació sigui també de qualitat, principalment mitjançant la conversió de contractes temporals en fixos, garantint la correspondència entre el nivell de formació i el lloc de treball al qual s’accedeix.

una reforma de la formació professional per adaptar-la als nous temps i acompanyar la Secretaria de Joventut en les negociacions de l’Acord Nacional per a l’Ocupació Juvenil.

El foment de l’autoempresa com a estratègia bàsica per a la creació de treball, el foment de l’esperit emprenedor des de l’escola (mitjançant experiències d’empresa social), l’actuació de mediadors i dinamitzadors laborals que impulsin, assessorin i orientin les iniciatives de treball dels joves o la creació d’un programa de professionals que els acompanyin en la transició de l’escola al món del treball, són altres propostes en l’àmbit de l’educació i la formació.

I cal donar un impuls a les polítiques de joventut transversals, amb l’impuls de la Llei de polítiques de joventut i la Llei d’associacionisme educatiu.

En habitatge, l’Administració pública ha de vetllar perquè els i les joves tinguem accés a un habitatge digne. Una de les fórmules que tenim més a mà és la promoció de l’habitatge de protecció oficial, amb un preu regulat, d’acord amb les necessitats dels col·lectius més desfavorits, en aquest cas el jovent. Però cal també continuar impulsant la Xarxa d’Habitatge Jove a tot Catalunya, per posar dos exemples d’accions concretes.

EMANCIPACIÓ.CAT

emancipació?

Finalment, en l’àmbit de l’ensenyament, caldrà estar amatents al desplegament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior a les universitats catalanes i dotar-lo pressupostàriament per tal de reduir els riscos d’elitització de l’ensenyament, sobretot amb un augment de les beques.

Pere Aragonès i Garcia (ERC): “Cal una legislació per a acabar amb l’exclusió dels i les joves del mercat de l’habitatge”

En primer lloc, cal treballar per posar al centre de l’agenda política la necessitat de l’emancipació dels i les joves catalans. Això només serà possible amb unes polítiques socials i nacionals ambicioses, que situïn Catalunya al centre de decisió de tot allò que ens afecta com a joves. Tot i les limitacions existents en el marc jurídic i polític de l’Estatut i l’estat de les autonomies, des del Parlament de Catalunya es poden tirar endavant moltes iniciatives a favor de l’emancipació juvenil.

En l’àmbit de l’habitatge cal, en primer lloc, impulsar una legislació que intervingui en el mercat per acabar amb l’exclusió dels i les joves del mercat de l’habitatge. Més habitatge protegit, la necessitat de conservar el parc públic d’habitatges, el combat a l’especulació i la protecció als consumidors són elements essencials d’aquesta llei. Però no només cal aturar-se aquí: cal impulsar també una regulació dels fons d’inversió immobiliaris que són utilitzats per a especular i revisar la fiscalitat del lloguer per a joves.

En l’àmbit del mercat laboral, hem de potenciar el traspàs immediat de la inspecció de treball a la Generalitat de Catalunya, per combatre la precarietat i la sinistralitat laboral juvenil. Caldrà, també, impulsar

Rafa López i Rueda (PPC): “Una política de plena ciutadania”

Les polítiques de la Generalitat de Catalunya adreçades a la joventut s’han limitat, durant molts anys, a oferir activitats d’oci. Arran de l’elaboració del Pla Nacional de Joventut “Joves 2010”, Catalunya s’ha dotat d’un instrument per a la definició de les polítiques de joventut, basat en un model consensuat i participatiu, però alhora aquest Pla ha servit d’excusa per a desentendre’s de la responsabilitat de l’execució de les polítiques de joventut i carregar-les sobre les administracions locals. Considerem vàlid el model plantejat en el Pla, però no estem satisfets amb els resultats que ha tingut. Creiem

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

EMANCIPACIÓ.CAT

Què fa el Parlament per la meva emancipació?

10

que la millor política de joventut és la que permet als joves assolir les seves aspiracions personals, que només seran assolides a partir de la llibertat i l’estabilitat, una llibertat i estabilitat que només són possibles si hi ha ocupació. És amb la independència econòmica que els joves poden desenvolupar plenament els seus projectes vitals. Les polítiques de joventut de Catalunya necessiten un enfocament doble: integral perquè és necessari que hi hagi un impuls polític coordinat des del Govern que marqui les prioritats, i transversal perquè cal la implicació de tots els departaments en l’execució d’aquestes polítiques.

Orientarem les polítiques de joventut sobre els següents eixos: la formació (reglada, especialment l’ocupacional, ha de permetre als joves catalans adquirir la capacitació adequada perquè es puguin incorporar al mercat de treball), l’ocupació juvenil (la Generalitat ha de ser especialment sensible als problemes que tenen els joves per a accedir a una ocupació estable i de qualitat), l’habitatge (cal potenciar el mercat de lloguer d’habitatge) i la plena ciutadania (participació en igualtat de condicions en la vida política, social, econòmica i cultural catalana).

Per assolir aquesta plena ciutadania cal que l’Administració tingui present el que opinen les entitats i les associacions juvenils de Catalunya, en especial el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), com a òrgan que les representa.

Laia Ortiz Castellví (ICV–EUiA): “Tota la Generalitat ha de pensar en clau jove”

Com a presidenta de la Comissió de Joventut del Parlament tinc la responsabilitat de liderar i impulsar-ne el bon funcionament.

Vull fer un gir al paper d’aquesta Comissió i que, per primera vegada i amb l’acord de tots els grups, sigui una veritable comissió de seguiment del Govern, no només amb el control de la Secretaria de Joventut, sinó fent que tots els departaments de la Generalitat, des de Medi Ambient i Habitatge fins a Treball, passant per Sanitat, Educació, Economia… hagin de pensar també en clau jove i quines polítiques duen a terme per resoldre els seus problemes concrets.

Aquesta serà la manera d’impulsar l’Acord Nacional per a l’Emancipació Juvenil, que té com a reptes fonamentals lluitar contra la precarietat laboral juvenil, garantir l’accés a l’habitatge, el dret a la formació i la lluita contra l’exclusió social de la gent jove.

Aquesta legislatura elaborarem lleis com la del dret a l’habitatge, la llei d’educació de Catalunya, on cal treballar per lluitar contra el fracàs escolar, consolidar la formació professional i incloure l’educació no formal, especialment l’associacionisme educatiu com a actor important, tenim pendent la reforma de la Llei d’universitats, la Llei de polítiques de joventut, la Llei d’associacionisme educatiu… i estic convençuda que significaran avenços importants per a la gent jove.

A més a més, la millora de la cohesió social a Catalunya, la gestió de la mobilitat, la defensa del territori i la lluita contra el canvi climàtic, el foment de la participació i l’associacionisme són qüestions cabdals per al nostre grup parlamentari, i avançar en aquests camps també significa millorar les condicions de vida dels i les joves.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Albert Rivera Díaz (Ciutadans - Partit de la Ciutadania): “Lluitarem contra la precarietat mitjançant incentius fiscals per als contractes indefinidits”

Iniciar un projecte vital propi i independent, emancipar-se, és un dret irrenunciable de qualsevol persona jove. Es per això que, per Ciutadans, és una prioritat ineludible assentar les bases que permetin aquesta emancipació.

L’accés a una formació de qualitat és la primera condició necessària per a la incorporació al món laboral amb garanties de futur, que permetin, a la vegada, l’inici d’una vida independent. En aquest sentit, la nostra formació política proposa un augment de la inversió pública en educació fins a assolir la mitjana nacional del 3,2% del PIB i un increment dels programes d’intercanvi amb centres de la resta d’Espanya i Europa.

Al mateix temps, volem fomentar la creació de nous plans de formació permanent que permetin l’actualització de coneixements dels joves en relació amb les noves necessitats del món laboral i, paral·lelament, lluitarem contra la precarietat de l’ocupació mitjançant incentius fiscals a les empreses per tal de fer-los més atractiva la possibilitat de contractar indefinidament.

Amb referència a l’accés a l’habitatge, l’encariment desproporcionat dels últims anys ha afectat de manera especialment dolorosa aquells sectors de la població més poc protegits, com són les persones grans, els joves o les famílies amb pocs recursos. És per això que per Ciutadans és essencial fomentar, des del Parlament, la transparència del mercat immobiliari i l’augment de la inversió pública en matèria d’habitatge social i apostar decididament per la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer amb un percentatge reservat per a joves que en possibiliti l’emancipació.

Debat Juvenil

CNJC

Un pla de treball exigent Reptes del Pla de treball 2007-2008 del CNJC

L

a XXIX Assemblea General Ordinària del CNJC va reunir a Berga els i les representants del moviment associatiu juvenil (MAJ) per tal de renovar una part del Secretariat del CNJC i començar a definir les línies estratègiques que marcaran la feina del curs 2007-2008.

L’encàrrec per al Secretariat és el de proposar les accions concretes per a desenvolupar els objectius que es van proposar per a cada àrea de treball. A partir de la diagnosi del que s’havia fet el curs passat, s’han diferenciat tres blocs bàsics de tasques que el CNJC duu a terme: foment de la participació, interlocució davant de les administracions públiques i generació de discurs en temes que fins al moment el Consell no havia tractat en profunditat.

Aquests tres eixos s’han reflectit en el nou pla de treball a partir de la reflexió que vam fer durant l’Assemblea. Portar la veu del moviment associatiu juvenil ens demana estar atents als canvis que està experimentant la societat i, especialment, les condicions de vida dels i les joves. Davant d’una realitat complexa, diversa i dinàmica, les entitats del CNJC ens plantegem com hem de continuar arribant als i les joves per a fomentar la seva participació i implicació. I hem posat sobre la taula alguns dels principals reptes que ha d’afrontar el nostre país: l’equitat entre dones i homes i la cada cop més heterogènia composició cultural, ètnica, religiosa i lingüística de la nostra societat, accentuada per l’arribada de persones immigrades.

Des del moviment associatiu juvenil tenim molt a analitzar, dir i actuar en temes de gènere i ciutadania i així ho intentem constatar a través d’accions com

la campanya interna de sensibilització en matèria de ciutadania i la formació en qüestions de gènere, en conveni amb l’Institut Català de les Dones. Són dues actuacions puntuals previstes al Pla de treball que han de contribuir a generar un discurs propi que promogui l’adaptació del MAJ al que succeeix en el nostre entorn. Tanmateix, no podem

seva participació. La primera és l’impuls a la territorialització del CNJC, que es concretarà, d’una banda, amb l’obertura de totes les delegacions del Consell al territori (Tarragona i Lleida s’afegiran a la de Girona, que ja funciona), de l’altra, amb la posada en marxa dels mecanismes de participació de les entitats locals i els consells locals de joventut que

“S’han diferenciat tres blocs bàsics de tasques que el CNJC duu a terme: foment de la participació, interlocució davant de les administracions públiques i generació de discurs en temes que fins al moment el Consell no havia tractat en profunditat” oblidar altres propostes noves i temes que es van començar a treballar en el si del CNJC en el darrer any, com l’oci des de la perspectiva juvenil i la salut a partir de la prevenció.

Aquest curs, doncs, el Pla de treball comptarà amb aquesta orientació, però també amb dues més que afectaran decisivament la forma de treballar del CNJC amb l’objectiu bàsic d’arribar a tota la població jove catalana, associada o no, i de fomentar la

estableix el Pla d’actuació territorial, els comitès territorials, els comitès d’assessors i la Xarxa de Plataformes i Consells Locals de Joventut (XPCLJ). Aquest curs serà decisiu en aquest terreny pel repte que suposa integrar els consells locals de joventut en el funcionament quotidià del CNJC i pel fet d’adaptar el nostre treball i discurs a la realitat local de cada territori i aconseguirem, al mateix temps, que reflecteixi les seves inquietuds, necessitats i circumstàncies.

Finalment, durant aquests propers mesos, el CNJC entomarà un altre dels seus principals reptes: guanyar en visibilitat pública per arribar a la gent jove no associada. Després d’un any amb una àrea específica de Campanyes, el nou Secretariat ha cregut convenient fer un pas més i definir, d’acord amb les entitats, un pla estratègic de comunicació que ha de facilitar el pas de “ser reconeguts, a ser coneguts”. El fi no és altre que esdevenir la veu de la joventut catalana, recollint les seves preocupacions i donant a conèixer les potencialitats i la importància de la tasca del moviment associatiu juvenil.

Aquests reptes que el Secretariat del CNJC té sobre la taula implicaran noves formes de treballar, per a adaptar-nos a la dimensió territorial que ha de tenir l’actuació del Consell, per a arribar al jovent no associat i, fins i tot, per a definir quines relacions volem tenir amb les entitats que componen el CNJC, principals subjectes de transmissió d’aquest pla de treball.

Miquel Àngel Lozano Arjona Director de Programes del CNJC programes@cnjc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

11

CNJC

Secretariat 2007-2008: un equip compromès El Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya és l’òrgan que desenvolupa el pla de treball aprovat per l’Assemblea General, que dirigeix el dia a dia del CNJC i representa els interessos de les entitats membres. Està format per un màxim de nou persones procedents de les entitats membres de ple dret, les quals són escollides per un mandat de dos anys. Són un equip compromès que busca fomentar la participació de la gent jove en associacions i ser la veu de l’associacionisme juvenil i de la joventut davant de les administracions i en tots els àmbits.

Agnès Russiñol i Amat Vicepresidenta primera agnes.russinol@cnjc.cat •À rees de responsabilitat: Comunicació i campanyes. Estudis. Educació no formal. 30è aniversari CNJC. • Suport en: Polítiques de joventut i relacions institucionals.

• Membre d’Acció Escolta de Catalunya • Barcelonina. Nascuda el 27 d’abril de 1982.

Aquest és el seu segon any al Secretariat del CNJC.

12

La meva vida associativa va començar el 1993, quan vaig entrar a formar part de la unitat de Llops de l’Agrupament Escolta Skues al barri de Sants, Barcelona. Allà vaig passar per totes les unitats fins a ser cap escolta durant un parell d’anys. L’any 2000 vaig entrar a l’equip de relacions exteriors de Germanor Escolta de Catalunya i vaig viure en primera persona la fusió amb Scouts de Catalunya, que va acabar amb la creació de l’actual Acció Escolta de Catalunya.

Crec en la gent jove per fer avançar el país, i aposto per un CNJC que sigui conegut, proper i útil per a la gent jove. Cal que el CNJC faci el salt, es faci gran, que s’emancipi. Cal anar més enllà del gran reconeixement institucional que tenim i aconseguir que la gent jove ens conegui. I el 30è aniversari és el millor pretext per a iniciar aquest camí.

Amb referència al currículum acadèmic, sóc llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i ara estudio Periodisme.

Jaume Soler i Rios President jaume.soler@cnjc.cat / presidencia@cnjc.cat •À rees de responsabilitat: Polítiques de joventut i relacions institucionals. Estatuts. Triangle Jove.

• Suport en: Comunicació i campanyes. Estudis.

• Membre de l’Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials (AIESEC).

• Nascut el 29 de desembre de 1978 a Barcelona, viu a Castelldefels (Baix Llobregat).

• Aquest és el seu quart any al Secretariat del CNJC. Cada dia que passa és quelcom diferent, i això és el que fa que sigui interessant el dia que ve. És una de les frases que més m’agraden i que sempre he pensat que és una manera de viure la vida en present i veure el futur amb optimisme per poder fer realitat allò que creus. La meva etapa al Consell ha anat sempre lligada a dos eixos: l’internacional en la representació del CNJC a les plataformes europees de les quals som membres i l’eix territorial, amb vista a fomentar la participació de la societat civil tant des de les entitats com des dels consells locals o plataformes de segon nivell.

Pel que fa al currículum acadèmic, sóc llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i doctor en Investigació i Tècniques de Mercat per la UB amb l’especialitat de Màrqueting Social i treballo en una empresa d’impressió al Prat de Llobregat.

La meva vida associativa prèvia al CNJC ha estat marcada per l’AIESEC, on he ocupat diverses posicions en l’àmbit català, l’euromediterrani i en projectes puntuals a Polònia i la República Txeca.

Ousmane Mballo Vicepresident segon ousmane.mballo@cnjc.cat •À rees de responsabilitat: Polítiques de joventut i relacions institucionals. Estudis. Emancipació. Cohesió social i drets humans. Comunicació i campanyes.

• Membre de l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya • V iu a Granollers (Vallès Oriental) des de fa 7 anys. Va néixer al Senegal el 4 de novembre de 1976. És el seu segon any al Secretariat del CNJC. Sóc membre de la Coordinadora d’Avalot, el màxim òrgan representatiu, i responsable d’Associacionisme juvenil, i vaig estar treballant a l’àrea d’Internacional. Durant molt de temps he representat l’Avalot al CNJC en temes de la comissió d’Internacional, del Triangle Jove o d’emancipació. Aquest any assumeixo la vicepresidència segona del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, després d’un any com a secretari, i per això, una vegada més, dono les gràcies a l’Avalot i a totes les entitats del CNJC per la confiança que m’heu atorgat.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

fidel.gonzalez@cnjc.cat

CNJC

Fidel González i Pérez Secretari •À rees de responsabilitat: Participació territorial. Estatuts. Salut. Educació no formal • Membre de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya.

• V iu a Barberà del Vallès (Vallès Occidental) i va néixer el 4 d’agost de 1973. Primer any al Secretariat del CNJC.

Maria Moya i Fernández Secretària maria.moya@cnjc.cat •À rees de responsabilitat: Participació territorial (Barcelona). Triangle Jove. Emancipació. Gestió econòmica, finançament i equip de treball.

• Membre de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).

• Barcelonina nascuda el 29 d’agost de 1978, és el seu primer any al Secretariat del CNJC. Sóc Maria Moya, tinc 28 anys, vaig néixer a Barcelona i visc a Gràcia. He estudiat Ciències Polítiques i m’he especialitzat en participació ciutadana, tot i que professionalment treballo en el món del comerç.

El meu primer contacte amb l’associacionisme el vaig fer amb SOS Racisme a l’època de l’institut, col·laborant en les diferents edicions de la Festa de la Solidaritat, on feia activitats per a infants amb altres voluntaris.

Després d’un parèntesi em vaig tornar a implicar a la vida associativa de la mà de la Joventut Nacionalista de Catalunya, on he tingut diferents responsabilitats en l’àmbit de districte i de ciutat.

Aquest 2007 he entrat a formar part del Secretariat del CNJC amb el desig de poder col· laborar amb cadascuna de les entitats que formen el Consell Nacional i d’intentar posar el meu granet de sorra en la millora de la situació dels i les joves del nostre país.

Joel Plazas i Subirós Secretari

L’associacionisme no deixa de sorprendre’m.

I és que cap dels sis impulsors del Casal de Joves Obriu Pas s’hauria pensat mai que aquell projecte donés tants fruits. I jo mateix tampoc m’ho hauria imaginat mai, pel fet de representar la joventut catalana al CNJC (no sabia ni que existia). Des d’aquells primers passos he anat aprenent milers de coses, fent bastants amics i coneixent moltes altres realitats. Poc després d’aquells inicis, l’entitat i jo personalment ens vam implicar en la creació de la federació dels casals de joves associats, des d’on treballem per la creació d’espais per a la implicació dels i les joves en la comunitat. I això és el que tant a Casals de Joves de Catalunya com a mi ens ha portat a participar del CNJC i, especialment aquest últim any, de la comissió de Participació territorial. I com que una cosa porta a l’altra, com veieu, ara assumeixo la responsabilitat d’ajudar a implantar el Pla de participació territorial des del Secretariat del Nacional.

joel.plazas@cnjc.cat •À rees de responsabilitat: Participació territorial (Girona). Salut. Cooperació.

• Suport puntual: Xarxes internacionals • Membre de Creu Roja Joventut a Catalunya (CRJ) • Gironí. Nascut el 3 de març de 1978. És el seu primer any al Secretariat del CNJC. Ja porto uns quants anys a Creu Roja Joventut (CRJ). Vaig iniciar-hi la meva tasca en atenció a la infància hospitalitzada a Girona, on també vaig fer activitats en educació per a la salut i en cooperació. Vaig ser-ne secretari local i responsable de participació. També he desenvolupat altres tasques al consell de CRJ – Catalunya, com la de direcció.

Des de fa uns quants anys, he representat CRJ als grups de cooperació, drets humans, cohesió social i salut o participació del CNJC. Ara tinc l’oportunitat d’entrar al Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i poder ajudar en temes tan importants com la salut, la cooperació, els drets humans o la participació. Una oportunitat que espero que ens permeti compartir bons moments debatent, proposant o, senzillament, parlant per aconseguir allò que volem: un món cada cop millor!

Ramon Serra i Santaeufemia | Secretari ramon.serra@cnjc.cat • Àrees de responsabilitat: Xarxes internacionals. Educació formal.

• Membre de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC).

• De Terrassa (Vallès Occidental), nascut l’1 de març de 1984. Segon any al Secretariat del CNJC. Estudio Enginyeria Tèxtil a la UPC, a Terrassa, i fa quatre anys que sóc a la FNEC per treballar per una universitat catalana, pública i nacionalista. És el meu segon any al CNJC, on espero continuar aportant la meva experiència i coneixements en el camp universitari, però també en l’internacional.

Acabo aquest any també la meva presentació citant una gran frase: “Els estudiants, ultra estudiar, han d’esdevenir partícips en la rehabilitació social i política del país.”

13

Soco Mbuy Secretària soco.mbuy@cnjc.cat •À rees de responsabilitat: Cooperació. Cohesió social i drets socials. 30è aniversari CNJC. • Membre de l’Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial (AEJGE) • Fa més de 10 anys que viu a Badalona (Barcelonès Nord). Va néixer a Guinea Equatorial el 10 de setembre de 1977. És el seu tercer any al Secretariat del CNJC. Després de dos anys al Secretariat, vaig decidir tornar-me a presentar i repetir en aquest òrgan executiu del Consell per posar en pràctica tot el que he rebut. Ara ja tinc experiència i l’oportunitat de treballar amb tot aquest coneixement adquirit i, en definitiva, donar tant o més del que he rebut. Així doncs, estic motivada per a treballar seriosament en allò que veig que sóc capaç de fer i tenir un paper propi i conjunt. Vull aportar les meves ganes de millorar les situacions desfavorides per construir una societat on tothom se senti a gust.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL 14

Ha arribat l’hora de la participació territorial!

A

questa afirmació no sé si ha de ser el crit per a sortir corrents espantat (tenim una feinada impressionant) o ha de ser el lema que representi l’acció diària del que fem i representem. Bromes a part, no cal dir que aquest és un projecte que ha de servir per a donar una nova dimensió al CNJC, la territorial. I en aquests moments, les persones que estem immerses en aquest procés estem força

“Les persones que estem immerses en aquest procés estem força engrescats, ja que estem convençuts que serà un element força positiu per a la consolidació del CNJC com a òrgan de dinamització associativa juvenil” engrescats, ja que estem convençuts que serà un element força positiu per a la consolidació del CNJC com a òrgan de dinamització associativa juvenil. I és que el Pla d’actuació territorial vol treballar per incorporar de manera directa qualsevol entitat jove de Catalunya.

Ara és l’hora de la veritat, ha arribat el moment d’aplicar el pla territorial que es va perfilar durant l’any passat. Algú podria dir que estem a l’equador del procés, però per als qui entomem aquesta nova etapa del CNJC podem dir que ha arribat l’hora de la participació territorial!

Primer eix: plataformes interassociatives Per començar, estem fomentant la creació de plataformes juvenils interassociatives locals i comarcals a tot el territori de Catalunya, a més d’oferir-los suport i coordinació.

Segon eix: estructura interna del CNJC Com a segon gran eix de treball, s’ha creat una nova estructura interna que contempla la descentralització del Consell. Aquesta nova estructura ha de permetre adaptar tant el discurs com les accions a la realitat territorial. Per fer possible això, tenim la intenció de disposar de tècnics i seus territorials i de crear espais de coordinació a les cinc demarcacions de Catalunya. Ja hem començat a fer feina, tenim un tècnic a la demarcació de

Barcelona, dues tècniques i una seu a Girona i al mes de juny s’han realitzat els primers comitès territorials.

Tercer eix: foment de la participació associativa i juvenil El tercer eix, el foment de la participació i del teixit associatiu, vol continuar amb la tasca que històricament ha realitzat el CNJC per a la promoció i defensa d’un dels principals elements que identifiquen la democràcia.

A ningú se li escapa que tot això ha de significar un canvi en la dinàmica del Consell. I és que si estem parlant de participació i de territori, ho fem en tant que volem que allò que marqui el discurs i les accions del Nacional correspongui a les reflexions i

“A ningú se li escapa que tot això ha de significar un canvi en la dinàmica del Consell” propostes dels diferents sectors i territoris que componen el Consell. A la seu central del Consell han d’arribar inputs i propostes d’arreu de Catalunya, però alhora, també hem de treballar per aconseguir que tot allò que es construeixi (discurs, campanyes, resolucions, materials, etc.) torni una altra vegada al territori.

El CNJC va néixer amb una clara vocació territorial, i sempre ha manifestat la importància i la necessitat de no perdre el contacte amb la realitat local de la joventut. Ara és l’hora d’entomar aquest repte.

Fidel González i Pérez Secretari de Participació territorial del CNJC fidel.gonzalez@cnjc.cat

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya va fer el seu I Comitè Territorial de les comarques de Girona i va aprofitar per presentar-se en societat el passat dia 16 de juny a l’Estació Espai Jove, on és des de principis d’any per a fomentar la participació de la gent jove i l’associacionisme juvenil.

A

quest primer comitè territorial, previst al Pla d’actuació territorial 20062009, ha sigut un espai de participació que ha permès descentralitzar i donar un punt de vista territorial al Pla de treball del CNJC previst per aquest curs.

Era el primer cop que es convocava i ha comptat amb la presència d’Avalot, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Verda, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Escola de l’Esplai i el Consell Local de Joventut de Sant Feliu de Guíxols.

Durant el transcurs del Comitè Territorial s’han creat grups de treball per debatre el Pla de treball i poder recollir les aportacions de les entitats sobre el moviment associatiu juvenil a les comarques de Girona. Les conclusions han sigut que a la província de Girona hi ha una gran riquesa d’entitats, però cal crear noves xarxes interassociatives i consolidar les ja existents. Les entitats del territori han valorat positivament aquesta iniciativa i l’esforç del CNJC per a territorialitzar-se i apropar-se a les entitats de les comarques gironines.

Durant la presentació de la seu, el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Jaume Soler i Rios, ve fer una conferència oberta sobre la importància del treball associatiu en xarxa a les comarques gironines, on ha destacat la importància del moviment associatiu juvenil en la consolidació del model participatiu existent avui, així com la necessitat de fomentar la participació arreu del territori i ajudar a la creació de noves xarxes interassociatives, com els consells locals de joventut.

A la presentació van ser convidades totes les entitats juvenils de les comarques gironines i els consells locals de joventut, entre els quals hi havia el Consell Local de Sant Feliu de Guíxols, Batibull, l’Associació de Barraques de Blanes, l’Associació Juvenil Salsa Jove i representants dels ajuntaments de Girona i de Besalú.

Marina Molina i Ruiz Mabel Salguero i Merino Tècniques de Programes i de Participació territorial, respectivament, del CNJC, a les comarques gironines

Primer Comitè Territorial del CNJC a les comarques de Barcelona El dissabte 9 de juny es va celebrar a Badalona el I Comitè Territorial de la demarcació de Barcelona. L’objectiu d’aquesta trobada era posar en marxa un nou espai de participació que aplegués les entitats de base, els consells locals de joventut (CLJ) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Els comitès són una part fonamental del Pla d’actuació territorial 2006-2009, proposta mitjançant la qual el CNJC pretén apropar-se a la realitat local de l’associacionisme juvenil i alhora difondre la seva activitat i recursos.

F

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

I el Nacional es presenta en societat a Girona

onamentant-se en els valors de la participació associativa, el I Comitè Territorial s’ha enfocat amb l’objectiu que siguin les mateixes entitats i consells locals els que decideixin els canals més adients per a establir la nova xarxa participativa entre l’àmbit associatiu local i el nacional, i que alhora marquin les prioritats de treball de la demarcació territorial de Barcelona del CNJC.

rents xarxes interassociatives locals o territorials existents a Catalunya i donar suport a aquelles entitats que vulguin impulsar-ne la creació.

Les entitats de base i els consells locals que han participat en aquesta primera trobada han valorat positivament la tasca que s’està realitzant des de l’àrea de Participació territorial del CNJC que, a més de tenir com a objectiu obrir l’estructura organitzativa al territori, pretén continuar creant les condicions per a afavorir la participació dels i les joves catalanes, així com recolzar el treball dut a terme per les dife-

En el mateix marc del Comitè Territorial, els secretaris assistents van exposar les línies generals del Pla de treball per al present curs que seran debatudes en el Comitè Executiu del 30 de juny.

Aquesta primera trobada ha permès fer un pas més en la definició de l’espai i les formes de participació, així com en els aspectes relatius al funcionament tècnic de l’àmbit territorial.

Maria Moya i Fernández Secretària de Participació territorial del CNJC

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

15

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

30 consells locals fan Triangle a Menorca

I

el profit no és cap altre que compartir experiències i eines de treball, conèixer les realitats de distints consells, aprendre dels companys i companyes. L’Aplec va permetre, un any més, prendre nota i tornar a casa amb nous plantejaments, i amb les idees més clares: els consells locals han d’apostar per participar més activament del disseny, la gestió i l’avaluació de les polítiques de joventut encetades als seus municipis, i amb aquesta finalitat es van exposar diferents fórmules (no excloents) per a col·laborar amb l’administració: dels plans de jo-

5 i 6 de maig, a tres setmanes de les eleccions… i 30 consells locals de joventut de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià es reuneixen a l’illa de Menorca per reflexionar i debatre a l’entorn del seu paper en la política municipal. Són més de 50 joves que s’ajunten amb un objectiu comú: aprofitar al màxim el VII Aplec de Consells Locals del Triangle Jove.

ventut a les comissions mixtes, la cogestió de serveis o la cogestió cívica.

Un dels temes que més debat va generar dins de les activitats programades va ser el paper dels consells locals en període electoral. Mentre alguns participants defensaven l’opció dels consells locals de no posicionar-se per tal de no trencar el consens intern del consell i no caure en el

partidisme, altres justificaven la legitimitat d’un ferm posicionament amb vista a les eleccions en determinades circumstàncies, davant actituds dels governants o els partits polítics que consideraven massa greus. Totes i tots vam coincidir a remarcar, però, que els consells de joventut no sols han de participar de la vida política en període electoral, sinó en tota la legislatura, per donar una vertadera respos-

ta a les necessitats de la població jove.

Entre dinàmica de grups i taula rodona, encara aconseguírem treure temps per conèixer Ciutadella i Maó, les principals ciutats menorquines, i per compartir tots junts –malgrat el cansament general– una divertida nit de festa.

Pablo Hernández Tècnic del Triangle Jove

16

La delegació catalana a l’Aplec de Menorca

E

l CNJC va participar d’aquesta setena edició de l’Aplec amb una nodrida representació de 23 participants, provinents de 10 consells locals i plataformes territorials de joventut (Badalona, Barcelona –amb representants de Joves de la Marina i la Taula de Joves de Sarrià - Sant Gervasi– Lleida, Matadepera, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Taradell i Tortosa) i del mateix CNJC. Aquesta àmplia participació és tot un èxit de representació, especialment si tenim en compte que hi participaven consells de les quatre províncies.

Entre les activitats portades a terme durant l’Aplec destaquen els espais d’exposició i intercanvi d’experiències, on van intervenir, d’una banda, Oriol Martí, del Consell de Joves de Sabadell, que va explicar com el CJS cogestiona l’espai juvenil que és la seva

seu, el Casal de Joves de Sabadell, conjuntament amb l’Ajuntament, i d’altra, Silvia Abad, del CJB, que va parlar de la cogestió cívica en temes de política de joventut que es fa a la ciutat de Barcelona amb la participació del seu consell local.

“Aquesta àmplia participació és tot un èxit de representació, especialment si tenim en compte que hi participaven consells de les quatre províncies” Diumenge al matí, tot just abans de dinar, vam tenir temps de fer treball per territoris, que ens va permetre comentar com valoràven aquesta edició de l’Aplec –val a dir que tothom li posava bona nota– i plantejar nous horitzons de treball per als consells locals de joventut de Catalunya.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Durant aquesta edició, vam poder constatar la diversitat existent entre les associacions juvenils catalanes. Vam participar consells molt diferents en grandària, tipologia d’activitats, situació respecte a l’administració, grau de consolidació, etc.

Això ens ha de servir per a recordar que el treball de foment de la participació al territori s’ha de fer al territori i amb ell.

L’Aplec de Consells Locals de Joventut del Triangle Jove, a més de punt de trobada i recordatori, també és un bon moment per a animar-nos a continuar amb la feina de la Xarxa de Plataformes i Consells Locals de Joventut de Catalunya, per a ampliar-la i consolidar-la.

Xavi Cabrera Fernández Cap de Participació territorial del CNJC

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

CLJ de Sant Feliu de Guíxols Hola a tothom. Em presento, sóc Josep Isern, president del Consell. Com potser us passa a molts i moltes de vosaltres, la situació del meu poble respecte al jovent està bastant degradada en alguns punts: pisos cars, feina poc diversificada, poca oferta d’oci nocturn, no tenim sales insonoritzades per als grups locals… En resum, moltes carències i peticions i, fins ara, pocs recursos per a fer-nos escoltar.

A

ra farà uns dos anys em van proposar associar-me a una cosa anomenada consell de joves.

Em van dir que volien crear una associació per unir el jovent de Sant Feliu i tenir una sola veu. Però aquella associació no pretenia ser un sac de demandes a l’Ajuntament, sinó que també volia ser una plataforma per a incentivar la participació juvenil tan apagada del meu poble, recolzar les iniciatives del jovent, recuperar les festes del poble i fer que passés a ser un poble viu.

El primer pas que vàrem fer fou agrupar el màxim nombre de persones i d’associacions de caràcter juvenil sota el consell de joves. Aquest sol fet ja ens donava moltes coses: comunicació de les activitats que feien unes entitats amb les altres (informació que es fa al poble), poder fer activitats conjuntes, poder explicar a l’Ajuntament les demandes que tenim els i les joves, conèixer-nos més entre nosaltres (més amistats)…

El segon pas va ser plantejarnos què volíem fer: 1. Vàrem preguntar-nos què necessitàvem els i les joves de Sant Feliu. Vàrem recollir les peticions i ens vàrem posar en contacte amb el tècnic de joventut, el qual ens va rebre amb els braços oberts i, per a sorpresa nostra, va ser just quan estava redactant el pla local de joventut. Hem aconseguit locals d’assaig, tenim veu i vot en les festa major del poble i pisos de protecció oficial.

“Aquella associació no pretenia ser un sac de demandes a l’Ajuntament, sinó que també volia ser una plataforma per a incentivar la participació juvenil tan apagada del meu poble, recolzar les iniciatives del jovent, recuperar les festes del poble i fer que passés a ser un poble viu” 17

2. Informar de les activitats que fan les associacions via correu electrònic entre nosaltres.

3. Recuperar les festes del poble (aquest any hem fet festa de reis, la segona edició de l’aplec de Pedralta Jove i ara volem fer una festa per Sant Joan).

4. Promoure les bandes locals de Sant Feliu i les dels pobles veïns (quan fem festes volem que toquin els grups d’aquí).

5. Creació d’una revista del consell de joves.

Tenim més projectes en marxa i, per això, des de Sant Feliu animo a tots els qui llegiu això a fer el mateix, a fer del vostre poble un lloc amb vida i, si voleu, coneguem-nos.

Josep Isern Consell Local de Joventut de Sant Feliu de Guíxols

Entitats que formen part del Consell Local de Joventut de Sant Feliu de Guíxols: • Centre Excursionista “Montclar” • A tzavara Club (entitat musical) • JERC Guíxols • Creu Roja Joventut

• Xaloc (entitat de natació) • Plataforma per la Llengua Catalana • Grups musicals: Sin Fin, The Last Crew, Seven Times, Mundo a Parte…

• Green Onions (entitat cultural)

• A més a més, estem en contacte constant amb altres entitats juvenils.

• Oci Alternatiu (associació de jocs de rol)

• En el terreny individual, unes 15 persones.

joves.sfg@hotmail.com

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

“L’objectiu principal era unificar en una sola entitat les veus de multitud de joves que demanaven canvis al poble” Josep M. Bella és membre del Consell Local de la Joventut (CLJ) de Matadepera (Vallès Occidental) i participa habitualment en les trobades de la Xarxa de Plataformes i Consells Locals de Joventut de Catalunya, i en els aplecs de consells locals del Triangle Jove. El de Matadepera és un consell local amb capacitat de convocatòria i incidència en la vida del municipi.

Explica’ns el procés de formació i consolidació del Consell Local de Joventut de Matadepera. Per què el vau crear?

18

La formació del CLJ va ser ràpida. Ens vam posar en contacte amb cadascuna de les entitats i es va iniciar el procés de creació. L’Ajuntament de Matadepera, aleshores, va intentar crear un òrgan paral·lel amb la Taula Jove i nosaltres no el vam acceptar perquè creiem que el regidor no ha d’estar en totes les reunions del CLJ. L’objectiu principal era unificar en una sola entitat les veus de multitud de joves que demanaven canvis al poble.

Durant aquests anys de funcionament del Consell Local, a quins problemes heu hagut de fer front?

El principal problema va ser esdevenir una veu forta dins l’Ajuntament. Abans de muntar el Sopar Jove, una regidora de l’Ajuntament ens va dir que ens escoltaria quan ajuntéssim més de cent joves. Al cap de mig any, en un sopar participatiu que vam realitzar fa cosa de tres mesos en vam reunir més de tres-cents, un 35% del jovent del municipi, així i amb altres actuacions, vam demostrar que som un òrgan representatiu de la voluntat juvenil d’aquest poble.

“L’Ajuntament de Matadepera, va intentar crear un òrgan paral· lel amb la Taula Jove i nosaltres no el vam acceptar perquè creiem que el regidor no ha d’estar en totes les reunions del CLJ”

Josep M. Bella

Quines oportunitats ha ofert el Consell a la gent jove i a les entitats juvenils de Matadepera? Què heu fet amb el Consell que, sense ell, no ho haguéssiu pogut fer?

El problema sorgeix quan els partit polítics duen a terme moltes actuacions que no estan escrites en el seu programa electoral i utilitzen la participació ciutadana per a avalar aquests nous projectes. Per tant, no és tant el que guanyem, sinó el que ens perdríem si no hi fóssim.

El Consell Local de la Joventut de Matadepera participa habitualment a la Xarxa de Plataformes i Consells Locals de Joventut. Què us aporta? Què us dóna el fet de formar-hi part?

El coneixement de noves experiències és vital per a la innovació i la dinamització de la resta de grups. A més, en aquest últim Aplec (Menorca, maig de 2007) no hem sigut l’únic CLJ d’una població de menys de 10.000 habitants i això ha fet que poguéssim compararnos amb consells similars, ja que amb els de Badalona o Barcelona ens és impossible. Per posar un exemple, el nostre pressupost és de 80 euros.

Què recomanaries a tots aquells joves i entitats juvenils? Com poden engrescar-se i engegar la creació d’un consell local de joventut o alguna altra xarxa interassociativa?

Doncs jo els recomanaria que s’adrecessin al CNJC, que tenen un grup de tècnics molt qualificats i amb moltes ganes i iniciatives.

En els consells de joventut hi ha d’haver relleus i el teu ha estat forçat perquè ara vius a Granollers.

Sí, des de la meva llunyania volia felicitar el CAU, AJM, CJIM, JERC, JEV i SEIM, ja que gràcies a elles tenim un poble dinàmic i viu, i és que la vitalitat d’un poble la donaran, ara i sempre, les entitats.

Debat Juvenil

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

L

es xifres, doncs, són ben clares: el 27 de maig, la majoria de la gent no va anar a votar i, a Barcelona, el nivell d’abstenció va ser superior, en tres punts, al de la resta de municipis catalans. Malgrat que els resultats d’eleccions anteriors ja feien preveure que l’abstenció seria alta, mai, des de la fi del franquisme, s’havia assolit una participació tan minsa ni s’havia detectat un allunyament tan gran entre els partits polítics i la ciutadania i, especialment, entre la gent jove. Alguna cosa està passant i ignorar-ho no és cap solució. Malgrat que les eleccions municipals són les més properes a la ciutadania i les que més afecten la vida quotidiana dels i les joves, aquestes no són percebudes, majoritàriament, com un mecanisme que pugui resoldre llurs problemes principals: els vinculats a l’emancipació.

Caldrà revisar això i valorar quina és la participació real de la ciutadania en els afers municipals.

Malgrat tot, el CJB va intentar aportar el seu òbol per incentivar la participació de la gent jove en aquests comicis: primer, col·locant els problemes reals dels i les joves en les propostes dels partits i, segon, perquè creiem que la legislatura vigent serà clau en matèria de polítiques de joventut, ja que s’haurà d’aplicar el Plajovebcn. La campanya del CJB “No fotem el guiri... El 27 de maig, decidim joventut” va constar de tres parts: un cicle de trobades amb els i les alcaldables a la ciutat de Barcelona per a parlar de joventut, la publicació d’una revista informativa sobre les eleccions en clau jove i la realització d’un debat amb els i les joves de cadascuna de les candidatures.

Malgrat que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) va fer, com en anteriors municipals, una campanya de foment de la participació electoral entre la gent jove, cal dir que l’abstenció va ser la clara protagonista (50,42%) de les passades eleccions a la nostra ciutat. Aquests índexs afecten tots els sectors socials i franges d’edat, inclosa la gent jove. L’ampolla es pot veure mig plena o mig buida, però alguna cosa està passant darrerament perquè l’abstenció hagi crescut 10 punts respecte als anteriors comicis.

“Les trobades amb els i les alcaldables van servir perquè les propostes del CJB es tinguin ben presents en aquesta nova legislatura”

“Malgrat que les eleccions municipals són les més properes a la ciutadania i les que més afecten la vida quotidiana dels i les joves, aquestes no són percebudes, majoritàriament, com un mecanisme que pugui resoldre llurs problemes principals: els vinculats a l’emancipació”

La valoració que en fem és positiva. Les trobades amb els i les alcaldables van servir perquè les propostes del CJB es tinguin ben presents en aquesta nova legislatura; la publicació fou una bona eina per a explicar les diferents propostes i el debat jove fet a l’Ateneu Barcelonès. A més d’apropar les joventuts polítiques a la resta d’entitats del CJB, va ser una mostra del treball conjunt i diari que fem les associacions juvenils per posar a l’agenda política les polítiques de joventut i per discutir les nostres demandes, preocupacions i reptes que tenim en l’àmbit de la ciutat. A més, la campanya va tenir una dimensió mediàtica a través de la col·laboració amb diversos mitjans com ara el Diari de Barcelona i El Punt i la retransmissió de debats a diverses ràdios de la ciutat.

Núria Galan Presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) cjb@cjb.org www.cjb.org

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

PARTICIPACIÓ TERRITORIAL

L’abstenció, guanyadora de les eleccions municipals a Barcelona

19

CENTENARI DE L’ESCOLTISME 20

“Bastint ponts de ciutadania global entre joves: el Jamboree escolta mundial del centenari”

E

ls Jamborees han estat des de sempre un moment especial en la vida de totes les generacions d’infants i joves escoltes. Les diverses associacions d’escoltisme d’arreu del món organitzen campaments i trobades diverses, però tots els escoltes esperen l’arribada d’aquest gran esdeveniment cada quatre anys. Durant deu dies, milers d’infants i joves experimenten, a una escala increïble, el veritable significat de formar part d’una xarxa mundial de 28 milions d’infants i joves compromesos. Durant la seva estada, els participants poden protagonitzar una experiència que els marcarà de per vida i de la qual retornaran veritablement emocionats i amb ganes de multiplicar el seu compromís i implicació en els seus pobles i barris. I el Jamboree de l’any 2007 encara promet ser més que això…

40.000 participants L’any 2007, com no podia ser d’una altra manera en un aniversari tan assenyalat, és any de Jamboree (World Scout Jamboree, WSJ). Sota el lema “Un món, una promesa”, l’associació britànica d’escoltisme és l’encarregada d’organitzar aquest “megacampament” del 28 de juliol al 9 d’agost, on s’esperen batre tots els rècords d’assistència i representació internacional que mai no ha vist un WSJ. 40.000 participants vinguts d’algun dels

L’agost de 1907 tenia lloc el primer campament experimental de l’escoltisme a l’illa de Brownsea, a uns quants centenars de metres de la costa sud anglesa.

Mostrant la veritable vocació de moviment global que Robert Baden-Powell havia concebut, només 13 anys després d’aquella experiència d’estiu per a 20 joves ja es donava pas al primer campament mundial de l’escoltisme, batejat com a Jamboree, a partir de l’expressió de salutació del swahili jambo, que vol dir ‘hola!, benvingut’. El 1920 tenia lloc aquest primer Jamboree a KensigtonOlympia, a Londres, amb més de 8.000 joves vinguts de 34 països diferents.

El moment del Jamboree del Centenari, doncs, s’acosta per a milers de persones –inclosos els prop de 160 participants del contingent de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, que actuarà de veritable ambaixadora del nostre país al WSJ– i queda poc perquè aquesta experiència i

216 països i territoris on hi ha escoltisme es trobaran a Hylands Park (Chelmsford, Essex, a 40 minuts al nord-est de Londres), en un espai de més de 500 hectàrees preparat per a l’ocasió.

De fet, amb aquestes xifres, els serveis i la logística necessària són més propis d’una ciutat que d’una acampada tal com la imaginem!

Durant l’experiència, els infants i joves podran descobrir la cultura, els costums, la gastronomia, els esports i l’artesania de tots els països participants a través de les activitats que cada organització ha preparat prèviament, i que es donaran a conèixer a una gegantina fira anomenada World Villages. Per altra banda, el programa del WSJ convidarà

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

a tothom a reflexionar sobre les problemàtiques que afecten la humanitat a zones d’activitats com Global Development Village, Trash o Elements, o animarà a tothom a participar en algun projecte de millora de la comunitat local al comtat d’Essex, a través dels diversos Starbust Projects.

Activitats esportives aquàtiques a Splash o d’aventura amb The Gilwell Adventure, al llegendari centre escolta Gilwell Park fundat per Baden-Powell, completen una proposta d’activitats única que culminarà amb les 3 cerimònies multitudinàries: la d’obertura, la de clausura i la del Sunrise Day Ceremony l’1 d’agost, dia exacte del centenari i on l’escoltisme començarà a caminar en el seu segon segle de vida tot fent una celebració a tots els punts del planeta on hi ha escoltes.

“Sota el lema ‘Un món, una promesa’, l’associació britànica d’escoltisme és l’encarregada d’organitzar aquest megacampament del 28 de juliol al 9 d’agost, on s’esperen batre tots els rècords d’assistència i representació internacional que mai no ha vist un WSJ” poderosa eina educativa mundial obri les seves portes al bell mig d’Anglaterra. Serà una oportunitat irrepetible per a motivar una gran quantitat de joves d’arreu del planeta a construir un món millor des d’allò que els uneix i esdevindrà, sens dubte, un motor perquè tornin a casa seva amb la il·lusió d’esdevenir protagonistes de la ciutadania global associada i compromesa.

Ens veiem al Jamboree!

Miquel López Andrés Comissari internacional – WOSM Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

INTERNACIONAL

Gerard Baró, a la comissió de seguiment del Consell d’Europa Gerard Baró, secretari del CNJC el curs 2006-2007 per CJC – Joventut Comunista, ha estat escollit membre del COEACOM (la comissió de seguiment del Consell d’Europa) amb un amplíssim suport.

L

a candidatura de Baró va ser la més votada de totes, entre un ple d’unes 130 persones de 70 organitzacions internacionals i consells nacionals de joventut.

El secretari del CNJC Ramon Serra i Santaeufemia, i la representant internacional del CNJC Marina Gallés van ser presents en l’elecció, que va tenir lloc el 28 d’abril a Bakú (Azerbaijan), on se celebrava el COMEM (Comitè de Membres del Fòrum Europeu de la Joventut).

El Comitè del YFJ, en una exrepública soviètica El COMEM, la reunió bianual de la plataforma europea de consells nacionals de joventut i organitzacions de joventut internacionals, es va dur a terme per primera vegada en una de les exrepúbliques soviètiques. Aquest fet és molt important, ja que és la constatació que Europa no s’acaba a la Unió Europea i les seves fronteres van molt més enllà. El Consell Nacional de Joventut de l’Azerbaijan (National Assembly of Youth Organisations of the Republic of Azerbaijan – NAYORA) és membre de ple dret del YFJ.

Polítiques de joventut al Consell d’Europa El COEACOM (Comissió d’Afers del Consell d’Europa) es dedica a coordinar, preparar i fer el seguiment de les polítiques de joventut del Consell d’Europa i de l’acció del YFJ davant d’aquest organisme.

“La candidatura de Baró va ser la més votada de totes, entre un ple d’unes 130 persones de 70 organitzacions internacionals i consells nacionals de joventut”

I a la UE Tres membres dels Consells del Sud (Xipre, Eslovènia i Malta) van ser escollits a l’EUACOM (Comissió d’Afers de la Unió Europea). Així mateix, també es va procedir

a l’elecció d’un nou membre del Bureau del YFJ davant de la renúncia d’un dels membres escollits a l’Assemblea General celebrada el mes de novembre passat.

Entre els documents aprovats cal destacar un document de posicionament del YFJ sobre l’addicció a l’alcohol i tres resolucions presentades per entitats: per la llibertat d’expressió,

“El COMEM, la reunió bianual de la plataforma europea de consells nacionals de joventut i organitzacions de joventut internacionals, es va dur a terme per primera vegada en una de les exrepúbliques soviètiques”

associació i assemblea; en contra dels visats per als i les joves, i sobre el finançament de la Unió Europea a les organitzacions juvenils internacionals. També es va aprovar un document intern sobre el diàleg estructurat amb el jovent després de Roma i Colònia.

Ramon Serra i Santaeufemia Secretari de Xarxes internacionals del CNJC

Sara Molins i Ferrer Cap d’Internacional i Cooperació del CNJC

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

21

INTERNACIONAL

Una millor construcció europea Durant el cap de setmana del 23 al 24 de març, més de 200 joves de diferents països de la Unió Europea es van trobar a Roma per celebrar el 50è aniversari de la Unió Europea. Era un moment de celebració, sens dubte, perquè la UE ha estat fins ara un èxit d’integració econòmica i política sense comparació a la resta del món. Però al marge de les celebracions, des del Fòrum Europeu de la Joventut volíem que aquest també fos un moment per a donar l’oportunitat a les entitats juvenils europees de reflexionar sobre el futur d’Europa en un moment on el projecte es troba aturat.

L 22

a crisi oberta a la UE amb el rebuig del Tractat europeu per part de França i Holanda ha obert un debat a Europa que va més enllà del tractat constitucional. Ha obert un debat sobre les institucions comunitàries, sobre el paper de la UE al món, sobre el model social europeu; un debat del qual les entitats juvenils no podíem i no podem quedar al marge.

En la trobada preparatòria, els 50 participants van establir 6 eixos temàtics de debat: La UE en un món globalitzat, El model econòmic i social, Educació i joventut, Sostenibilitat, Democràcia i societat civil i El futur del tractat constitucional.

La part més exitosa de tot el procés, però, van ser les consultes

Amb aquesta voluntat vam organitzar des del Fòrum Europeu de la Joventut, i en cooperació amb la Comissió Europea, una consulta a les entitats juvenils sobre el futur d’Europa.

Aquesta consulta va constar de tres fases: una primera on vam

“Ha obert un debat sobre les institucions comunitàries, sobre el paper de la UE al món, sobre el model social europeu; un debat del qual les entitats juvenils no podíem i no podem quedar al marge” reunir 50 representants d’entitats juvenils que van preparar un primer document de treball; una segona amb l’organització d’uns 25 debats als diferents països de la UE i amb la consulta a diferents entitats juvenils europees, i finalment la cimera de Roma, amb uns 200 participants que van redactar la declaració final.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

nacionals. Es van organitzar debats a tots els països de la UE, i a Catalunya el CNJC va organitzar-ne un amb la presència d’eurodiputats catalans. La cimera a Roma va consistir, fonamentalment, a realitzar una síntesi de tot el procés de debat; una tasca gens fàcil si tenim en compte la gran quantitat d’aportacions que teníem.

En general, des del Youth Forum valorem positivament tot el procés. Va ser el resultat de dues voluntats: la nostra de realitzar un procés participatiu amb les entitats juvenils a Europa i la de la Comissió, que con-

“Volem que aquest debat estructurat que hem iniciat continuï en el temps, amb la voluntat que les entitats juvenils continuïn implicades de forma regular en el procés europeu” sistia a portar 200 joves a Roma per celebrar (i res més que celebrar) el 50 aniversari del Tractat de Roma. El fet que l’objectiu principal de la Comissió fos la celebració i no el debat ens va crear moltes dificultats a l’hora de realitzar el procés. Malgrat això, crec sincerament que ens en vam sortir força bé. Ara ens caldrà ser molt exigents amb la Comissió perquè aquest procés no sigui un punt final de la consulta a les entitats juvenils.

Volem que aquest debat estructurat que hem iniciat continuï en el temps, amb la voluntat que les entitats juvenils continuïn implicades de forma regular en el procés europeu.

En el seu 50è aniversari, la construcció europea passa per moments difícils. Cal, més que mai, continuar impulsant processos participatius que ajudin a reduir la distància entre Brussel· les i la ciutadania europea. Roma ha significat una bona primera experiència.

Ernest Urtasun Membre del Bureau del Fòrum Europeu de la Joventut

E

l punt del debat: les associacions on la tasca educativa la fan persones associades de manera altruista tenen dret a un reconeixement i suport diferenciats de les entitats professionalitzades, on la tasca la fan contractats? Les federacions educatives del Moviment Laic i Progressista pensem que sí, i el CNJC així ho va aprovar l’any 2005.

Per il·lustrar com és de vital per a nosaltres aclarir la distinció, considereu aquestes ironies.

No tindràs local mai a la vida Les associatives educatives es mobilitzen per tenir locals adequats i proposen una solució: fer servir les escoles en el temps que estan tancades. A partir d’aquí neix la idea per connectar l’escola amb l’entorn associatiu del barri i es creen plans amb un abast més ampli. El Departament d’Educació ho materialitza en els Plans Educatius d’Entorn, i en millora la idea: fer servir els espais per resoldre problemes i mancances del sistema escolar, com les activitats extraescolars.

Així, el Departament proposa un sistema que obliga les entitats que vulguin utilitzar les instal·lacions escolars a suplir unes funcions auxiliars a l’escola. Les entitats associatives es veuen forçades a competir pels espais amb empreses i projectes professionalitzats que s’adapten a les demandes del Departament, perquè s’hi juguen els diners –i perquè no tenen associats i associades que decideixen la seva tasca. Al final, els beneficiaris de la mobilització i la reivindicació acaben sent les entitats professionalitzades i les empreses, que són les que ja obtenen els recursos dels plans d’entorn.

ENTITATS

Per a què pot servir una llei d’associacionisme educatiu?

Ironies amb poca gràcia Més de 5 anys varen trigar les entitats educatives del CNJC a proposar un text demanant un reconeixement i suport específics per a l’associacionisme educatiu. A la Seu d’Urgell (març 2005), l’Assemblea del CNJC va aprovar el text que, tanmateix, no tenia el suport d’una de les entitats educatives. Ara que el Parlament es prepara per elaborar una llei de reconeixement i suport a l’associacionisme educatiu, és fa important recordar l’esperit de la resolució i per què va causar i causa certa controvèrsia.

De la formació personal a la formació professional Des de 1920 les associacions educatives s’han preocupat de formar els caps escoltes i monitors de manera compromesa i altruista, fins que la Generalitat, per consolidar i reconèixer la tasca regula i fa obligatòria aquesta formació. L’obligatorietat s’estén a altres llocs de treball, i les escoles de formació comencen a impartir-la a persones no associades perquè puguin accedir a altres feines. Això evoluciona en intents i pressions de les escoles més grans per afegir cada cop més requisits i més hores i convertir aquesta formació en una autèntica formació professional (i... en un negoci rodó) cosa que la fa més complexa i inaccessible a les persones voluntàries que tenen una altra feina o estudis, i que la necessiten només per a la seva tasca a l’esplai o l’agrupament… destinataris originals de la formació!

casals, no de l’interès associatiu, sinó de les necessitats de pares i mares treballadors. Aquests casals estan fortament subvencionats i, tot i haver de pagar els sous dels monitors i monitores, resulten incomparablement més barats que les activitats organitzades per les entitats associatives. Així, tot i que els caps i monitores no cobren, les entitats associatives veuen com les activitats són massa cares per a les famílies mentre que els casals municipals es queden amb la major part dels recursos.

Per Nadal, casal municipal

Convenis sí, però no per a tu

Quan els infants i joves no tenen escola, els casals de joves, agrupaments i centres d’esplai han trobat l’espai per a les activitats més emblemàtiques a la natura i l’estranger. Aquestes, també són útils a les famílies que no tenen tantes vacances com els infants, o que no en poder fer per falta de diners. Però la lògica s’inverteix, i els ajuntaments comencen a fer

Reclamem la signatura de convenis per garantir l’estabilitat econòmica. Aquests convenis són vistos per alguns ajuntaments com una oportunitat de dirigir l’activitat de les entitats cap a problemes del municipi en l’àmbit de la infància i la joventut: infants al carrer entre setmana, fracàs escolar, massa hores sense supervisió adulta, etc.

Per això, decideixen signar con-

23

venis només amb les entitats que facin activitat diària, i en els àmbits d’interès de l’ajuntament. Els projectes associatius, amb voluntaris que no poden dedicar-se tota la setmana a l’educació, no poden competir amb aquesta exigència.

Així, els convenis concebuts per consolidar la situació de les associacions, són signats només amb entitats que tenen professionals remunerats, excloent-ne les associacions educatives.

No diferenciar l’associacionisme educatiu d’altres formes professionalitzades de lleure està posant els agrupaments, casals de joves i esplais associatius de Catalunya en competència directa amb projectes regits per criteris empresarials, i fa que les mesures adoptades per les administracions públiques acabin girant-se en contra seva.

Jordi Vaquer i Fanés President del Moviment Laic i Progressista (www.mlp.cat) Vicepresident d’Acció Escolta de Catalunya (www.accioescolta.org)

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Jornades sobre l’Esperit Emprenedor Com portar a terme els nostres projectes

Entre els dies 15 i 23 de maig van tenir lloc les Jornades sobre l’Esperit Emprenedor que AIESEC Bellaterra, una de les oficines locals d’AIESEC (l’associació internacional de joves més gran de món), va organitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Mitjançant aquest projecte, AIESEC Bellaterra va mostrar als estudiants de la Facultat d’Econòmiques i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries exemples d’empreses o persones que van apostar per una idea i la van tirar endavant, a la vegada van explicar les vies d’actuació per a fer-ho.

Jo, empresa Aquestes exposicions seguien dues branques: “Jo, empresa” exposada per Ramon Pujol, pedagog llicenciat a la UAB i expert en gestió de recursos humans, i “Esperit emprenedor” exposada per Cristina Ramos i Beatriz García, consultores del servei d’autoocupació CP’AC.

24

En la primera sessió de “Jo, empresa” es va remarcar la importància de saber qui som i, sobretot, què volem ser; també es va emfatitzar en l’autoconeixement i els mètodes de diferen-

ciació respecte a altres estudiants amb el mateix perfil, el fet de potenciar el nostre valor afegit, allò que podem oferir i un altre no pot fer-ho, etc.

En la segona sessió, la temàtica es va centrar en la descripció d’objectius propis i la planificació estratègica necessària per a arribar a aconseguir aquestes metes. Focalitzar-se en activitats de valor, buscar l’excel·lència, analitzar el grau de compromís i la manera de reduir obstacles són quatre de les eines més útils per a arribar a aquests objectius.

Esperit emprenedor La segona branca, “Esperit emprenedor”, també es va dur a terme en dues sessions. En aquests tallers es va explicar el significat i la importància de l’emprenedor a la societat i es van explicar les diferents realitats arreu del món. Les sessions estaven enfocades a resoldre els dubtes de com dur a terme idees innovadores, com crear un pla d’empresa (amb les diferents possibilitats fiscals existents), la viabilitat d’implantació i, finalment, quins ajuts, subvencions i principals vies de finançament poden demanar aquests nous negocis.

Fòrum d’Ocupació i Formació El Fòrum d’Ocupació i Formació, que va tenir lloc el 16 de maig a la Facultat d’Econòmiques, es va emmarcar dins del projecte mitjançant la participació d’organitzacions, que van tenir la possibilitat de mostrar als estudiants interessats casos pràctics que han reeixit en les seves empreses a partir d’idees emprenedores.

AIESEC Bellaterra bellaterra@aiesec.cat www.aiesec.cat

“Les sessions estaven enfocades a resoldre els dubtes de com dur a terme idees innovadores, com crear un pla d’empresa (amb les diferents possibilitats fiscals existents), la viabilitat d’implantació i, finalment, quins ajuts, subvencions i principals vies de finançament poden demanar aquests nous negocis”

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ENTITATS

Ja fa 40 anys Ja fa 40 anys de la desaparició d’Ernesto Guevara, moltes són les hipòtesis de la seva mort, però el que sí que és cert és que l’esperit i la lluita del Che no van morir aquell 9 d’octubre de 1967.

D

urant tots aquests anys, ni el Che ha estat capaç d’escapar a les modes que dicta el mercat i hem pogut veure com tota una manera de concebre el món ha quedat reduïda a uns souvenirs i marxandatge per a “revolucionaris” que, en moltes ocasions, hem vist que compartia mostrador amb l’altra cara de la moneda. Som testimonis de com els poders econòmics han aconseguit crear “modes revolucionàries” o, dit d’altra manera, aconseguir que tots els joves rebels portin la samarreta del Che, sense pensar que segurament el mateix Ernesto Che Guevara quedaria sorprès de saber la manipulació a què ha estat sotmesa la seva lluita. No hem de deixar que l’esperit i la lluita del Che caiguin en les mans dels seus executors.

“Un modelo de hombre que pertenece a tiempos futuros” Ernesto Guevara tenia una manera especial de concebre el món, va ser un home que Fidel Castro va definir molt encertadament en un discurs després de la mort del comandant: “Un modelo de hombre que pertenece a otro tiempo, un modelo de hombre que pertenece a tiempos futuros.” Guevara era un home conscient dels problemes de la societat actual i de la seva solució, la qual passava per una revolució del sistema mundial. A cada pas que donava des de l’Argentina a Sierra Maestra, l’Havana, les selves d’Àfrica i, finalment, Bolívia demostrava que aquest canvi era possible, que la justícia social i la solidaritat entre els pobles hi jugaven un paper molt important. Dit d’una altra manera, Ernesto Che Guevara era, és i serà un dels exemples de la pràctica de l’internacionalisme.

“Som testimonis de com els poders econòmics han aconseguit crear modes revolucionàries o, dit d’altra manera, aconseguir que tots els joves rebels portin la samarreta del Che, sense pensar que segurament el mateix Ernesto Che Guevara quedaria sorprès de saber la manipulació a què ha estat sotmesa la seva lluita”

Ideal de lluita Actualment, podem observar com aquell ideal de lluita que tants homes van defensar comença a ser una realitat. Aquell ideal que parlava d’una Amèrica Llatina unida i antiimperialista, i no només això, sinó d’una Amèrica Llatina justa i solidària. Qui ens hauria dit que aquell

continent on es trobaven els “titelles ianquis” de fa uns quants anys es convertiria en un dels exemples més clars de lluita antiimperialista i polítiques socials.

Un dels exemples de l’anomenada integració llatinoamericana que actualment més es comenta és el canal de comunicació TeleSur, el qual assumeix un paper fonamental dins el procés d’integració llatinoamericana i destaca com una alternativa als mitjans de comunicació

“Actualment, podem observar com aquell ideal de lluita que tants homes van defensar comença a ser una realitat. Aquell ideal que parlava d’una Amèrica Llatina unida i antiimperialista, i no només això, sinó d’una Amèrica Llatina justa i solidària”

dels EUA. D’altra banda, també es fan avenços en matèria econòmica, com és l’anomenada Alba (Alternativa Bolivariana para las Américas) que com a contrapart de l’ALCA posa l’èmfasi en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i expressa els interessos dels pobles llatinoamericans.

Tots aquests fets volen dir que alguna cosa està canviant i que aquelles idees abans pronunciades comencen a ser una realitat. Per això creiem i sempre hem defensat que és possible i val la pena intentar-ho…

Un altre món és possible!

Sergi Cobas CJC – Joventut Comunista cjc@pcc.es www.joventutcomunista.org

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

25

ENTITATS

Anys d’aniversaris: el veritable compromís de l’esplai i l’escoltisme Les celebracions dels 100 anys del moviment escolta i del cinquantenari del MCEC i d’altres federacions dins de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai ens porten a reflexionar sobre el sentit d’aquests moviments educatius en el lleure. Si hi ha una paraula que per nosaltres defineix la clau de l’èxit, pel que fa als monitors, aquesta és compromís. En calen unes fortes dosis perquè dissabte rere dissabte, quinze dies a l’estiu i força caps de setmana durant l’any, milers de joves acceptin destinar força hores als infants de manera completament gratuïta.

A

quest compromís altruista amb els petits, que pot espantar pel que té de continuïtat, de responsabilitat que obliga a la monitora i al monitor a no saltar-se les activitats, podria semblar un escull important per als monitors d’educació en el lleure i, en canvi, és la clau del seu èxit. Si hom repassa la història de força entitats i organitzacions juvenils veu que la continuïtat, la 26

“Aquest compromís altruista amb els petits, que pot espantar pel que té de continuïtat, de responsabilitat que obliga a la monitora i al monitor a no saltarse les activitats, podria semblar un escull important per als monitors d’educació en el lleure i, en canvi, és la clau del seu èxit” fermesa en el treball, es dóna principalment en aquelles en les quals més es demana al jove militant. I la prova de la tesi la trobem en els moviments d’educació en el lleure, on el sentit de la militància, on els resultats del treball educatiu, on l’afecte pels infants porta als monitors al compromís total, pres des de la llibertat, amb el seu centre d’esplai o agrupament. És per això, probablement, que durant aquests 50 o 100 anys s’ha anat guanyant una consideració social, un reconeixement des de les diverses instàncies socials: famílies, municipis, auto-

ritats, mitjans de comunicació.

Veure durant l’estiu corrues d’infants, sempre pel marge esquerre de la carretera, o pels poblets del nostre país, només pot provocar respecte. Darrere hi ha milers de joves que renuncien durant un temps a viatjar, activitat que ara més que mai és al seu abast, a descansar després d’un final de curs dur, a mandrejar, que és el que toca a l’estiu, a guanyar diners, que també és legítim, i, des del compromís, se’n van a colònies i campaments.

Certament, Catalunya és un país ric en iniciatives, amb organitzacions socials juvenils en què s’enquadren al llarg de la seva vida, en moments diversos, una

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

proporció significativa de la societat. Amb tot, darrerament es constata una certa presència “feble” en moltes de les organitzaci-

“Una gran majoria de caps i educadors són persones fermes i profundament compromeses i tenen una voluntat d’esforç significativa que requereix tot el nostre reconeixement pel treball altruista que porten a terme” ons, i per “feble” volem dir el fet de ser-hi, de trobar un espai on mantenir relacions socials o, fins

i tot, obtenir algun benefici personal i donar poca cosa. També és cert que en totes les organitzacions hi ha persones fermes sense les quals l’associació no es mantindria al llarg del temps.

La intenció d’aquestes línies era constatar que una gran majoria de caps i educadors són persones fermes i profundament compromeses i tenen una voluntat d’esforç significativa que requereix tot el nostre reconeixement pel treball altruista que porten a terme. I el seu treball és la clau que fa possible la presència dels moviments d’esplai i escoltisme.

Josep Oriol Pujol i Humet Director general de la Fundació Pere Tarrés

molt però se’n sap poc

E

n aquests últims temps s’ha sentit parlar molt del concepte canvi climàtic, però què és exactament?

El mot canvi és prou entenedor, indica variacions, és a dir, adoptar unes altres característiques.

El clima el podem definir com el conjunt de temperatures i precipitacions característiques d’una regió i els canvis estacionals que aquestes adopten al llarg de l’any. Cal diferenciar-lo de la meteorologia, que serien les temperatures i precipitacions que tenim en cada moment o setmanalment. El clima és molt més general i caracteritza les diferents regions, és a dir, en determina la vegetació, els hàbits de les persones…

És un fet nou? És real o és una simple moda?

No cal dubtar que és un fet, el registre de dades no menteix. Per exemple, es pot observar que en l’àmbit global, és a dir, el valor mitjà de tota la Terra, les temperatures estan augmentant. A partir d’aquí hem de ser conscients de per què passa. La causa principal és l’efecte hivernacle, és a dir, estem creant una capa de gasos que no deixa sortir els raigs del sol que prèviament han entrat i s’han reflectit en la superfície de la terra. A partir de la Revolució Industrial es començà a emetre, principalment, CO2, un dels gasos que més participen en la formació d’aquest efecte hivernacle. En aquell moment es pot observar que les temperatures començaren a pujar i, per tant, podem dir que aquest concepte de canvi climàtic no és nou.

ENTITATS

Canvi climàtic: se’n parla Què està passant enguany?

Hem tingut un hivern calorós, això vol dir que a partir d’ara sempre serà així?

Enguany ha sigut un any anòmal, les temperatures han sigut molt altes i amb prou feines hem tingut precipitacions, tant d’aigua com de neu. Aquest fet ens ha permès obrir els ulls i poder veure el que ens passarà si no canviem d’actitud.

D’anys anòmals sempre n’hem tingut, podem recordar el 62, que fou anòmal justament pel contrari, molta precipitació i temperatures més baixes. Cal, però, que tinguem present que la tendència és un canvi de les condicions atmosfèriques i, com a conseqüència d’això, un canvi en les característiques de les diferents regions que actualment habitem.

Si no rectifiquem els hàbits actuals tindrem un canvi social que ens obligarà forçosament a modificar la nostra forma de vida i si arribem a l’extrem, hem de pensar que potser no ens sabrem adaptar a les noves condicions de vida.

27

Des de Creu Roja Joventut pensem que és molt important canviar els hàbits, d’això en depèn la nostra salut i la nostra qualitat de vida. Per aquest motiu hem elaborat un recurs (aCtuO2! Un joc sobre canvi climàtic) que fa que les persones reflexionin, els mostra les conseqüències i fomenta els canvis d’hàbits que es poden realitzar. Animem totes les persones que tinguin interès per conèixer més a fons aquesta problemàtica a posar-se en contacte amb nosaltres i utilitzar el recurs.

Les petites accions individuals són les importants per a un desenvolupament global.

Olga Costa i Foguet Coordinadora autonòmica de medi ambient de Creu Roja Joventut olgacosta@creuroja.org www.creurojajoventut.org

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Ni un cèntim per a la guerra: Campanya per l’Objecció Fiscal Tothom és conscient que l’Estat espanyol és un estat bèl·lic, però poca gent sap quina és la quantitat que es gasta en Defensa. La xifra és estrepitosa, ja que l’any 2007 l’Estat ha destinat ni més ni menys que la suma de 23.052,07 milions d’euros, un 2,19% del PIB.

A

28

ixí, vist d’un sol cop, hom pot pensar que és una xifra molt alta, però sense tenir referents és difícil fer-se una idea del que realment suposa, ja que aquesta xifra representa 18 vegades més que el que s’ha destinat a habitatge, 26 vegades el que s’ha destinat a Sanitat i Consum i 32 vegades el que s’ha destinat a Cultura. Increïble, però cert.

El PSOE diu amb tota la boca totes les millores que estan fent per tal de millorar l’accés a l’habitatge protegit al jovent, diu que s’han fet tantes millores en la sanitat pública, etc., però en cap moment fa esment que, avui en dia, encara, una de les prioritats d’aquest estat és la defensa, la investigació en armament i tot allò relacionat amb la cultura de la guerra.

“Fer l’objecció fiscal és negar-se a destinar els nostres diners a la guerra, és a dir, al Ministeri de Defensa i tots els organismes relacionats, a la investigació militar, etc.”

I nosaltres ens podem preguntar: què podem fer des de la societat civil, què pot fer una persona individual enfront d’un monstre com és l’Estat espanyol? Doncs hi ha una cosa que els molesta bastant, però amb la qual un pot fer sentir la seva veu, i és fer l’objecció fiscal.

Fer l’objecció fiscal és negarse a destinar els nostres diners a la guerra, és a dir, al Ministeri de Defensa i tots els organismes relacionats, a la investigació militar, etc. I com ho podem fer?

Doncs ben fàcil, deixant de destinar l’equivalent al percentatge que l’Estat destina a Defensa en la nostra declaració de la renda. Així doncs, per aquest any 2007, el que podem fer és deixar

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

d’aportar el 2,19% del que hem de pagar en la declaració de la renda i destinar-lo a finalitats socials, com poden ser els projectes de desenvolupament, de foment de la pau, entre d’altres.

Seria molt fàcil fer la declaració de la renda com cada any. Un tràmit més en què paguem a l’Estat i ja està. Però també podem fer un exercici de consciència, ser coherents amb nosaltres mateixos i negar-nos a finançar la guerra que l’Estat espanyol (un estat que, d’altra banda, no ens representa) es dedica a promocionar o, si més no, es prepara per afrontar-la (si no és així, per què inverteix en armament?).

però finançant l’Estat estem sent còmplices de tot això, perquè finançant-lo ajudem que aquest continuï venent armes a països en guerra i continuï investigant en nous models d’armament, etc. Reclamar la pau de manera activa és actuar per la pau, i fent objecció fiscal ho fem de manera individual, però sent conscients i coherents. L’objecció fiscal molesta l’Estat molt més del que ens imaginem, i almenys fem sentir la nostra veu, el nostre desacord amb la guerra i que no hi volem donar cap cèntim més.

Anna Albareda Sanz Secretària de Polítiques socials Espai Jove de la Intersindical – CSC http://intersindical-csc.org/ joves/documents/objeccio.pdf

Sempre estem parlant de la cultura de la pau, reclamem la pau en els pobles, que parin les guerres entre estats i pobles…,

www.lespaijove.cat

E

l normal seria, doncs, que reivindiquéssim sobretot al professorat, a la direcció dels IES, al rectorat de les universitats i als partits polítics en general.

El sindicalisme és la defensa d’un col·lectiu davant els poders fàctics que l’afecten. El sindicalisme estudiantil, per tant, és la defensa dels estudiants davant tots aquells que tenen poder d’incidir en la qualitat de vida i els fets particulars del nostre col·lectiu.

Però de tots aquests agents sobre els quals hem d’incidir, n’hi ha un que s’emporta la grossa en greuges als estudiants, molt per davant de qualsevol altre.

complir la llei? Tot just ara, arran d’una moció d’ERC, es veu que es dignaran a complir la segona part de la sentència, sense executar-ne la primera, o sigui, poca cosa.

I aquest és el Govern d’Espanya, sigui del color que sigui. El govern del PP ja va fer la famosa LOU, que fregava l’antidemocràcia. Però després ha vingut el PSOE i d’allò que va prometre carregar-se, sols n’ha fet un petit maquillatge. Ens ha ignorat a l’hora de donar-nos més veu en els òrgans universitaris, al contrari del que van fer alguns partits catalans d’esquerres, que evidentment no són el PSC. Amb Bolonya han volgut carregar-se les il·lusions i el títol de milers d’estudiants de Filologia Catalana. Una curiosa sim-

“Amb Bolonya han volgut carregar-se les il·lusions i el títol de milers d’estudiants de Filologia Catalana. Una curiosa simbiosi entre estudiants catalans i Generalitat ho va poder evitar” biosi entre estudiants catalans i Generalitat ho va poder evitar. I no ens oblidem dels d’Història de l’Art. Amb els pisos i l’habitatge, a part de les grans propostes sobre minipisos que ens afecten com a joves estudiants, ara han volgut tirar-se floretes amb una gran proposta: fer pisos de lloguer de

“Sabem que la Generalitat, arran d’una reunió que vàrem tenir, té un pla de beques raonable, però no el pot aplicar per culpa de l’espoli fiscal dels nostres propis diners que patim des de Madrid”

baix cost al costat de les universitats per als estudiants. I aquí els catalans a rebre, en especial els de les universitats de Barcelona, com la UB, la UPC i la UPF, on la manca d’espai per a construir aquests pisos deixarà la gran proposta en merament testimonial.

“Amb els pisos i l’habitatge, a part de les grans propostes sobre minipisos que ens afecten com a joves estudiants, ara han volgut tirar-se floretes amb una gran proposta: fer pisos de lloguer de baix cost al costat de les universitats per als estudiants”

A la UB-UPC ja fa temps que Estudiants en Acció du a terme una campanya institucional per forçar el Govern espanyol a cedir el Quarter del Bruc per complir tan anhelada promesa. I Zapatero i Trujillo, de moment, segueixen encaparrats que amb uns quants pisets a la plaça Bederrida (molt petita) ja compliran… sense tenir en compte que és un dels campus universitaris amb més alumnes de l’Estat!

nal Constitucional que diu que el pressupost i la dotació s’hauria de territorialitzar i que, per força, els governs autonòmics tenen dret a participar en la seva gestió.

I sobre les beques… fa set anys que hi ha una sentència del Tribu-

Han complert? No. Però ells són Espanya, qui els ha d’obligar a

Ens van prometre postgraus públics i ho resolen amb un crèdit que haurem de tornar amb interessos si tenim èxit laboral, i si no en tenim tant se val, perquè això voldrà dir que cobres una misèria.

Sabem que la Generalitat, arran d’una reunió que vàrem tenir, té un pla de beques raonable, però no el pot aplicar per culpa de l’espoli fiscal dels nostres propis diners que patim des de Madrid.

Això fan els “progressistes” d’Espanya…

L’altre dia, un company del sindicat va dir: “Començo a veure que per defensar correctament els nostres drets com a estudiants m’hauré de tornar independentista, no se’ls pot canviar.”

I segurament tenia molta raó.

Alexandre Figueres Secretari d’Estudiants en Acció

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Els clatellots des de Madrid

29

ENTITATS

“Ni una gota de +” La Jove Cambra Internacional de Catalunya organitza un any més el Programa Nacional amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre l’estalvi d’aigua en l’àmbit domèstic. Es realitza el dia 9 de juny de 2007 i està dirigit a tots els ciutadans de Catalunya.

E

nguany, amb el lema que s’ha triat, “Ni una gota de +”, es pretén donar un missatge clar i sincer de la nostra preocupació envers les necessitats d’aigua. Només un ús racional de l’aigua pot permetre que l’activitat de les persones i el desenvolupament siguin compatibles amb els recursos existents.

30

Canvi en el model de gestió de l’aigua En l’àmbit de Catalunya s’està introduint un nou model de gestió de l’aigua, que consistirà en tres nivells: sostenibilitat ambiental (aigua medi – ambient recursos), sostenibilitat econòmica (preu–cost–valor) i, finalment, la sostenibilitat social (participació pública). Aquest últim punt és on nosaltres volem conscienciar la ciutadania d’arreu de Catalunya.

Recursos limitats El medi natural té uns recursos limitats, entre ells l’aigua, i nosaltres, com a individus, hem de vetllar per garantir aquest recurs, el qual ens fa un servei vital en el nostre dia a dia. Si entrem una mica en les dades, ens adonem que una persona empra 100 litres per dia, és a dir, cada dia es gasten a Catalunya milers de litres. És molt més complex del que aparentment ens pot semblar, si

reflexionem per un moment en el fet que l’aigua és escassa i està mal distribuïda. Si valorem també el fet que els municipis cada cop són més i més grans, i han d’abastir tota la població. Aquest fet implica directament que s’han d’adoptar mesures d’ecosistema domèstic.

No obstant això, no hem d’oblidar altres factors relacionats amb aquest problema com és la mala gestió de l’aigua, per falta de coneixement del problema. Sense tenir cap referent històric que ens faci reflexionar sobre aquest problema, o allò que per a tantes persones està de moda, l’anomenat canvi climàtic, fenomen que augmenta les concentracions de CO2 i produeix l’efecte hivernacle en l’atmosfera, tot incrementant la temperatura…

Uns 2.000 milions de persones de 80 països d’arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d’aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals creixin, la crisi serà pitjor, i a aquest punt és on a nosaltres no ens agradaria arribar.

Pensa localment i actua globalment Si es planteja la problemàtica de l’escassesa de l’aigua d’una manera global és molt probable que molts de nosaltres pensem que és una lluita contra els elements, i nosaltres, com a individus, no podem fer-hi res, ens supera.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Però, si ens ho plantegem amb la filosofia de pensar localment per actuar globalment, aquest és

“Uns 2.000 milions de persones de 80 països d’arreu del món viuen en zones amb escassesa crònica d’aigua, i, a mesura que les poblacions humanes i animals creixin, la crisi serà pitjor, i a aquest punt és on a nosaltres no ens agradaria arribar” el camí per a poder gaudir més anys d’aquest benestar tan obvi actualment.

La Jove Cambra Internacional de Catalunya ha decidit fer aquesta campanya a diverses ciutats de Catalunya, on s’instal· larà un punt informatiu en un lloc concorregut de la ciutat, per tal d’informar els ciutadans de la importància de l’estalvi d’aigua. El Programa Nacional es porta a terme gràcies al suport del Departament de Presidència i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Núria Capdevila i Roig Coordinadora Programa Nacional 2007 Jove Cambra Internacional Catalunya

ENTITATS

Les JERC amplien la xarxa de relacions internacionals En els darrers mesos, les JERC, el jovent independentista, ha fet un esforç especial a reforçar la xarxa de relacions internacionals de l’organització. En els últims anys, les JERC han construït enllaços amb les principals organitzacions juvenils independentistes d’Europa, ja sigui a través de federacions d’organitzacions (com les Joventuts de l’Aliança Lliure Europea, EFAY) o de treball bilateral amb d’altres.

E

ls dies 26, 27 i 28 d’abril va tenir lloc a Girona la I Trobada Internacional d’Organitzacions Juvenils, organitzada per les JERC, amb la participació de la SSU (Socialdemokratiska Arbetarpartiets ungdomsförbund, joventuts del Partit Socialdemòcrata Suec), del Bloco d’Esquerda (Portugal), del Mladi Forum (joventuts del Partit Socialdemòcrata d’Eslovènia) i Sinistra Giovanile (joventuts de Democratici di Sinistra, d’Itàlia).

La Trobada va constar de diferents seminaris de treball en què es van abordar les polítiques d’habitatge i d’universitats dels diferents països, i les possibilitats de trobar punts en comú de treball a desenvolupar. En l’àmbit d’universitats, es va abordar la implementació en cada país de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, de la política de beques i dels sistemes d’accés a la universitat. Pel que fa a l’habitatge, es van discutir els diferents sistemes d’intervenció en el mercat, la política d’ajudes i subsidis, la normativa urbanística, la regulació del lloguer i els mecanismes per a combatre l’especulació. Per part de les JERC, es va fer un especial esment dels treballs de l’organització en la tramitació parlamentària de la Llei pel dret a l’habitatge.

Durant el mes d’abril també va tenir lloc l’assemblea general de les Joventuts de l’Aliança Lliure Europea, la federació d’organitzacions juvenils de nacions sense estat. En aquesta assemblea, que es va celebrar a

31

Bilbao, les JERC van aconseguir l’aprovació d’una resolució de suport al reconeixement del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Val a dir que les JERC lideren aquesta federació europea, ja que durant dos anys (del

cional en què les JERC han participat són les eleccions escoceses i la conformació del nou govern independentista després de la victòria de l’Scottish National Party. Les JERC van acompanyar l’SNP i les seves joventuts

“Les JERC van acompanyar l’SNP i les seves joventuts (Young Scots for Indpendence) en la constitució del Parlament d’Edinburgh i van entrevistar-se amb el primer ministre escocès i líder dels independentistes d’aquell país, Alex Salmond”

2001 al 2003) la van presidir i, actualment, el militant Xavier Isern n’és vicepresident.

Finalment, un dels altres esdeveniments de caràcter interna-

(Young Scots for Indpendence) en la constitució del Parlament d’Edinburgh i van entrevistar-se amb el primer ministre escocès i líder dels independentistes d’aquell país, Alex Salmond. Alhora, es va

aprofitar per contrastar les polítiques d’habitatge i les relacions internacionals de les JERC amb les de l’SNP, amb el compromís de continuar treballant conjuntament aquestes qüestions. Per altra banda, les JERC van acordar amb les joventuts de l’SNP la seva participació a l’Acampada Jove i la de les JERC a la convenció nacional dels independentistes escocesos el proper octubre.

Les JERC, el jovent independentista, s’han situat com a referent internacional de les principals organitzacions juvenils independentistes d’Europa. Ara és el moment, i així s’ha iniciat el camí, de ser el referent juvenil català de l’esquerra europea.

JERC www.jerc.cat jerc@jerc.cat

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

ENTITATS

Mil joves per Catalunya!

32

Durant les eleccions municipals que acabem de deixar enrere, des de la Joventut Nacionalista de Catalunya hem impulsat la plataforma Mil joves per Catalunya (www.1000joves.cat). La iniciativa ha estat un èxit i, per tant, seguirà endavant.

L

es eleccions municipals són les eleccions on més gent jove hi participa. La majoria són joves que tenen una rica vida associativa en l’àmbit local i, en la majoria dels casos, concorren a les eleccions com a independents a les candidatures dels partits.

Ser el o la jove o els joves d’una candidatura pot fer que, a vegades, et sentis una mica despenjat. Per això, la plataforma ha estat un punt de trobada de tota la gent menor de 35 anys que ha anat a les llistes de CiU, ja siguin militants o no.

Els portaveus de la plataforma són Ivan Tibau, capità de la selecció catalana d’hoquei i regidor de CiU a Lloret de Mar i Mercè Vallès, excapitana de la selecció catalana de waterpolo i regidora de CiU a Castellar del

Vallès. I, amb ells al capdavant, hem aconseguit el primer objectiu: arribar als mil. De fet, en som 1.022, entre ells 18 caps de llista, 697 regidorables i 307 persones que, tot i no ser a les llistes, hi donen suport.

Un cop sapiguem la composició definitiva dels ajuntaments, el pas següent és explicitar quina és la força institucional d’aquesta plataforma i fer política desacomplexada, jove, propera i sobiranista als nostres municipis i comarques.

Sobre CiU pengen alguns tòpics, un d’ells és que hi ha pocs joves. Doncs bé, a les llistes municipals n’hi ha més de mil, per Catalunya.

Jordi Cuminal i Roquet Secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ENTITATS

Tenim un problema!

Les passades eleccions municipals han situat encara amb més força el problema de l’abstenció a Catalunya. Els 2.479.044 de ciutadans i ciutadanes que no van anar a votar, un 46,20%, i els 89.617 vots en blanc, pesen i pesaran moltíssim en la vida política catalana, més encara si comparem les dades amb les eleccions municipals del 2003.

A

questa nefasta participació és encara més sagnant si tenim en compte que es produeix en la convocatòria electoral per a escollir els i les nostres representants a les institucions locals, que sobre el paper són les més properes als problemes dels ciutadans i ciutadanes. A més, aquesta situació de desafecció política creixent es produeix, a diferència del que passa en altres llocs de l’Estat espanyol, sense un context de casos massius de corrupció política.

“Aquesta situació de desafecció política creixent es produeix, a diferència del que passa en altres llocs de l’Estat espanyol, sense un context de casos massius de corrupció política” Per tant, no és exagerat afirmar que tenim un problema molt greu. El tenim com a país i el tenim també aquells i aquelles que fem política des d’espais i àmbits molt diferents. Faríem una anàlisi errònia si, com s’ha fet en moltes ocasions, penséssim que aquest nivell d’abstenció és circumstancial, i que es deu únicament i exclusivament a un esgotament puntual de la ciutadania… el temps no sempre ho cura tot.

La gent està cansada, no de la política, sinó d’una determinada manera de fer política, i té la sensació, moltes vegades encertada, que els partits polítics i els polítics no parlen dels seus problemes reals ni són capaços de resoldre’ls. Correm els risc que aquesta percepció esdevingui estructural i alhora acabi fent aflorar partits que presenten propostes clarament xenòfobes i antidemocràtiques.

“La gent està cansada, no de la política, sinó d’una determinada manera de fer política, i té la sensació, moltes vegades encertada, que els partits polítics i els polítics no parlen dels seus problemes reals ni són capaços de resoldre’ls” Si volem resoldre el problema de l’abstenció, si entenem que la participació massiva és un element central d’una democràcia d’alta intensitat, el pri-

mer pas es reconèixer que tenim un problema i que nosaltres, aquells que fem política també des de les institucions, formem part del problema.

“Cal vertebrar una manera diferent de fer política, molt més propera als ciutadans i ciutadanes”

En segon lloc, cal vertebrar una manera diferent de fer política, molt més propera als ciutadans i ciutadanes. És indispensable que siguem agosarats tant en mesures que puguin modificar l’actual sistema institucional com en la pràctica concreta de moltes de les nostres accions. En aquest sentit, la feina que fem les organitzacions polítiques juvenils, sovint espais més dinàmics i oberts, pot ser un exemple a seguir. Cal ser conscients, però, que aquesta és una feina constant i que els seus fruits es podran recollir més endavant, lluny de la immediatesa a què últimament ens té sotmesos la vida política i mediàtica de Catalunya.

Finalment, cal treballar per la dignificació de la gent que des de molts espais i nivells diferents fa política. Cal desterrar els judicis fàcils, i les simplificacions… No tothom és igual (existeixen diferències dins els propis partits i entre els partits), i alhora cal una defensa dels valors democràtics, un aspecte en què tant la feina de la societat civil com la dels mitjans de comunicació públics també és fonamental.

David Cid Coordinador nacional de Joves d’Esquerra Verda joves@jev-jic.org www.jev-jic.org

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

33

ENTITATS

Ara els joves emprenedors no teniu ja excuses: si voleu, podeu La gent jove és generadora de noves idees, l’esperit emprenedor és en ells, tot i que moltes vegades aquesta empenta, quan es trasllada al món empresarial, queda tallada quan s’afronten a la necessitat de trobar finançament per al seu projecte. La desconfiança en la gent jove per part de les entitats financeres, així com la seva manca de garanties o avals, fan inaccessible transformar la seva idea o projecte en una realitat.

34

D

es de fa 20 anys, la Fundació CP’AC assessora en la creació d’empreses, promou l’autoocupació entre els joves i busca solucions per fer realitat els projectes dels emprenedors, per això, coneixedora dels problemes que té aquest col·lectiu a l’hora d’aconseguir fonts de finançament, la Fundació CP’AC, amb la col·laboració de la Fundació Un Sol Món, posen en marxa un programa comú de microfinançament per a aquelles persones que tinguin una idea empresarial però no disposin d’avals per a accedir al sistema financer.

I un cop tinc el microcrèdit

Quin és el procés per a sol·licitar el microcrèdit?

On puc adreçar-me per a rebre més informació

El programa de microcrèdits té diferents fases. En la primera, s’inicia tot el procés amb un assessorament del projecte per part dels tècnics de la Fundació CP’AC, que ajudaran a desenvolupar el projecte i en determinaran la viabilitat; tot quedarà reflectit en un pla d’empresa, eina imprescindible per a poder optar a l’obtenció d’un microcrèdit.

Si tot és positiu s’inicia la següent fase, on es tramitarà la sol·licitud del microcrèdit.

La Fundació CP’AC té delegacions a totes les capitals de província de Catalunya i a Terrassa. Per a un primer contacte podeu trucar al 902 12 12 18 o enviar-nos un missatge a l’adreça electrònica següent: microcredits@autoocupacio.org

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Amb el préstec aprovat, la Fundació CP’AC continuarà al costat dels joves emprenedors. Com som coneixedors de la dificultat de posar em marxa el projecte en els primers mesos, realitzarem un seguiment i assessorament en els passos a realitzar, així com de tots els tràmits constitutius del projecte amb un recolzament en la gestió administrativa de l’empresa.

Fundació CP’AC

Per als escoltes i guies, els campaments són el punt final d’un procés; els vivim com una gran festa, la culminació del nostre creixement i l’inici d’una altra

D

es de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) demanem, doncs, normatives adients que fa anys que s’haurien d’haver fet, un suport explícit per part de la Secretaria General de Joventut i eines per a poder donar a conèixer el nostre discurs i la nostra tasca. Una tasca que prenem com a pròpia, però que entenem que serà beneficiosa per a totes aquelles entitats de lleure infantil i juvenil que, des de fa anys, també han reafirmat que uns campaments són quelcom més que uns dies de vacances.

Els nois i les noies que van de campament viuen un progrés personal significatiu i incorporen determinats valors, aptituds i actituds que només es poden donar en aquest entorn. A més a més, és l’espai on es poden estimular les potencialitats dels infants i joves, de manera individual o col· lectiva, per tal que progressin en el seu procés de creixement.

La natura és l’escenari on es donen les característiques i les condicions on indiscutiblement es pot desenvolupar tot aquest procés. És una part intrínseca del nostre projecte; no el podríem fer a la ciutat, la natura és el lloc i no en podria ser cap altre. A part de l’indret, prenen importància un seguit de condicions que si no estiguéssim de campament no es donarien: la senzillesa i l’austeritat de recursos, l’organització amb participació i coresponsabilitat per part de tothom, la diver-

ENTITATS

El valor educatiu dels campaments etapa de desenvolupament personal i grupal. Creiem fermament en la seva força educadora i per això lluitem per continuar fent-los com sempre els hem fet. sitat dins el grup de nois i noies, l’acompanyament per part d’un equip de caps amb un estil, opcions i plantejaments educatius i personals determinats, la integració dels campaments a l’experiència viscuda al llarg del curs en el context del barri o poble… tots aquests condicionants fan de l’estada una experiència única i irrepetible.

Alguns volen que convertim els campaments en un espai d’oci, com ho poden ser els

“Alguns volen que convertim els campaments en un espai d’oci, com ho poden ser els càmpings, altres no coneixen la proposta educativa que hi ha al darrere dels campaments i altres ens confonen amb turistes i ens prohibeixen l’acampada lliure al seu municipi”

càmpings, altres no coneixen la proposta educativa que hi ha al darrere dels campaments i altres ens confonen amb turistes i ens prohibeixen l’acampada lliure al seu municipi. Quan els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya anem a la natura, volem que aquesta no ens noti i, per això, ens formem de manera acurada i coherent. Però ens cal explicar i donar a conèixer per què volem continuar acampant en la natura com sempre ho hem fet, amb una opció que no és nova però que a hores d’ara s’ha convertit en una reivindicació a causa de les complicacions i les traves que se’ns posen per seguir anant de campaments.

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) www.escoltesiguies.cat

Els campaments són una aventura i l’aventura és la raó de ser dels campaments. L’espontaneïtat que dóna l’ambient on es duen a terme facilita que el noi o la noia resolgui determinades situacions previstes o imprevistes que calen resoldre per continuar endavant. Així és com els infants i joves desenvolupen la seva capacitat de decisió, descoberta, convivència i aprenentatge i adquireixen responsabilitats perquè saben que ningú més les assumiran si no les assumeixen ells. Trenquen, doncs, amb els entorns de protecció i seguretat i es converteixen ells mateixos en els veritables protagonistes del seu propi desenvolupament.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

35

ENTITATS

Petits passos per a l’eradicació mundial de les bombes de dispersió

E

n aquests moments, des de Moviment per la Pau, parlem de les bombes de dispersió, i en parlarem i molt perquè enguany hem engegat tot un procés internacional d’interlocució entre governs, ONG i altres actors socials que treballen temes de pau en l’àmbit mundial que té com a objectiu formalitzar les bases d’una futura legislació que esdevingui vinculant.

El futur tractat prohibirà la fabricació, ús, emmagatzematge i transferència de les bombes de dispersió d’arreu del món.

36

Molts i moltes som més o menys conscients que la humanitat té una sèrie de reptes mundials a resoldre. La llista, evidentment, si hom es posa a pensar, pot ser llarguíssima, oi? I no sols esdevé llarga, també difícil, molt i molt difícil! És clar, hi ha problemes perennes, que semblen encallats o bé especialment complicats de resoldre. Quasi es diria que són utopies, però de tant en tant sembla que poden tenir algun canal de solució o de millora… proporcionen aquestes municions són necessàries per al manteniment de l’operativitat de les Forces Armades (…) No es considera convenient la prohibició de la seva fabricació.”

Altres accions de Moviment per la Pau

El procés es va iniciar tímidament a Oslo el passat 23 de febrer i els dies 23, 24 i 25 de maig s’ha dut a terme a Lima una segona reunió. Moviment per la Pau va ser-hi present com a entitat codinamitzadora i com a referent a l’hora d’implementar metodologies i objectius.

Un miniresum de la reunió de Lima.

Punts forts: En general es va constatar un augment de la voluntat política dels països per a enfortir el procés d’Oslo i alguns prendran accions exemplars al respecte que serveixin de referència.

Suïssa, per exemple, va declarar que ha promulgat una moratòria sobre la producció, la transferència, l’emmagatzematge i l’ús de les municions de dispersió. Altres estats com Perú, Hongria, Itàlia i alguns països africans es van posicionar de manera versemblant.

Punts de moment febles Per exemple, el que versa sobre la retenció de municions de dispersió per a entrenaments i propòsits

Tasques de desminatge i desactivació una submunició de dispersió.

de recerca. Austràlia, el Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica i Irlanda pretenen conservar un cert nombre de municions de dispersió per tals propòsits.

Canadà, Noruega, i la CMC, òbviament, s’hi van oposar al· legant el despropòsit d’aquesta mesura.

“Amb vista a les festes de la Mercè, volem muntar un acte important i animem tota la gent que s’hi acosti, ens doni un cop de mà, col·labori o participi en aquestes dinàmiques” Una altra dificultat és l’intent d’arribar a un consens pel que fa a la definició ad hoc de les muni-

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

cions de dispersió. Alguns estats no volen incloure dins la llista les municions de dispersió amb mecanismes d’autodestrucció.

Noruega, el Líban, Irlanda i, no cal dir-ho, la CMC s’hi oposen.

El paper de l’Estat espanyol Malauradament, Espanya s’ha man-tingut en un paper força passiu en la cimera i des de Moviment per la Pau volem instar el Govern central a promoure ja una moratòria legal d’ús i de fabricació de bombes de dispersió en la mateixa línia que Suïssa i els altres estats capdavanters del procés. Però de moment sembla molt difícil, ja que la postura del Govern és bastant reaccionària. Recordem sinó per un moment les paraules bastant recents del Ministeri de Defensa: “Les capacitats militars que

Paral·lelament a la cimera de Lima, Moviment per la Pau a Barcelona, concretament davant la seu central del banc BBV a plaça Catalunya, vam dur una petita acció local. El nostre propòsit era més que res informatiu per a

“Moviment per la Pau volem instar el Govern central a promoure ja una moratòria legal d’ús i de fabricació de bombes de dispersió en la mateixa línia que Suïssa i els altres estats capdavanters del procés” posar en relleu la necessitat que el Govern impedeixi que certes entitats financeres donin suport econòmic a empreses que fabriquen bombes de dispersió. Amb vista a les festes de la Mercè, volem muntar un acte important i animem tota la gent que s’hi acosti, ens doni un cop de mà, col·labori o participi en aquestes dinàmiques.

Moviment per la Pau

L’Aplec de l’Esperit aplegà al port de Tarragona 5.000 joves cristians d’arreu de Catalunya, les Illes Balears i Andorra l’últim dissabte del mes de maig.

26

de maig, una data que tenia apuntada a l’agenda des de feia molt de temps. Se celebrava l’Aplec de l’Esperit a Tarragona i no hi podia faltar. En un esdeveniment així, que només se celebra cada 4 o 5 anys, val la pena participar-hi. Una estampa d’una trobada de 5.000 joves cristians reunits per compartir la seva fe i per cantar-la als quatre vents és difícil de trobar. I els catòlics de menor edat tenim la necessitat de no sentir-nos aïllats, últims mohicans o extraterrestres. Tothom sap que a les parròquies i els moviments en som pocs, per això són d’agrair els encontres com aquests, on trobes gent com tu, de la mateixa edat, amb les mateixes creences i valors essencials, encontres que posen de manifest que la diversitat eclesial pot anar de bracet amb la comunió pregona. S’agraeix sentir-se acompanyat i viure, encara que

només per unes hores, en una gran festa que desitjaries que no tingués fi. No hi van faltar espectacles, concerts, pregàries, jocs, col·loquis, una fira d’entitats molt ben organitzada i una multitudinària missa amb un munt de bisbes i capellans. Els clergues, en acabar la jornada, ens van obsequiar amb un rebrec de paper d’estrassa, una carta per al jovent on es remarca la necessitat d’evangelitzar els joves des dels mateixos joves.

Sant Pau, en moto aquàtica De totes maneres, si ara em pregunten “què és el que més et va agradar de l’Aplec?”, “què t’enduus a casa de tan destacada festa?”, afirmaria, sense dubtar: “els dies i les hores prèvies abans de la solemne inauguració.” He

“Qui no quedarà marcat per un esperit que il·lusiona, un esperit que agermana, un esperit que aplega?”

ENTITATS

Hem quedat marcats per l’Esperit! tingut el goig de formar part del grup encarregat de preparar l’acte de benvinguda, el “tinglado/happening” inicial del port.

Amb un animat grup de jesuïtes i membres del Casal Loiola de Barcelona, vam adornar la platja i organitzar la presentació.

Sant Pau arribant amb una moto aquàtica, 2.000 anys després de desembarcar a Tàrraco per primer cop, per trobar una ciutat i un món ple de problemes: guerres, explotació infantil, dones maltractades, consumisme portat al límit…

Llum del món Sant Pau ens demanava que fóssim la llum del món, persones marcades per l’Esperit amb la força per a canviar les injustícies que es produeixen cada dia. I la força d’aquest Esperit que preteníem transmetre es va posar en nosaltres perquè, il·lusionats i amb una gran força, vam preparar un gran espectacle, on les actuacions, la música, els grafits, les banderes i bengales no hi van faltar. Sí, va ser en la preparació de tot plegat, en el servei joiós, quan em vaig sentir més realitzada, quan vaig poder transmetre a tota aquella gent, encara que només artísticament, allò que em cremava per dins.

El missatge Espero que el missatge de l’Aplec quallés i, en definitiva, tothom sortís reforçat en la convicció pregona que val la pena seguir Jesús i cridar ben fort que hem estat marcats per l’Esperit.

Sara Galceran Membre del Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians (MUEC) www.muec.net

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

37

ENTITATS

Camps de treball voluntari, tot un món

Sovint tenim la percepció que els camps de treball solidari són estades per a portar a terme feines agrícoles o col·laborar en la construcció d’infraestructura bàsica en països empobrits. Però és un concepte que cal superar. No es pot entendre l’evolució d’un projecte sense l’evolució del grup que el porta a terme ni la dels individus que en formen part de manera activa.

S

ervei Civil Internacional (SCI – Catalunya) fa vint-i-cinc anys que gestiona camps de treball pels cinc continents a través de la seva xarxa d’organitzacions –l’embrió fou el Servei Català de Camps de Treball. La filosofia a l’hora d’organitzar-los és educar per la pau, la defensa de la justícia social i els drets humans, intentant dotar els participants de mecanismes per a la resolució de conflictes d’una manera no violenta.

38

En els camps internacionals de treball voluntari l’objectiu és col·laborar en la realització d’un projecte social mitjançant l’esforç voluntari d’un grup de persones de diferents països que fan un servei de cooperació. Però l’objectiu del camp de treball no és només fer una feina concreta al camp, sinó desenvolupar processos col·lectius, superar prejudicis, conviure amb la població local i assolir un fi que pot semblar intangible des d’un punt de vista pràctic.

Actualment, el ventall de possibilitats és molt ampli, es poden fer estades tant a l’hivern com a l’estiu, tot i que l’oferta es concentra en aquesta època. D’altra banda, abans de marxar a un país enriquit o a un d’empobrit, es rep una formació

general i una altra d’específica. Aquesta formació ajuda els participants a conèixer els indrets que visitaran, tant des d’un punt de vista cultural com socioeconòmic.

“En els camps internacionals de treball voluntari l’objectiu és col·laborar en la realització d’un projecte social mitjançant l’esforç voluntari d’un grup de persones de diferents països que fan un servei de cooperació” Les temàtiques a tractar als diferents camps de treball són diverses. Treballar la solidaritat; la sexualitat i la perspectiva de gènere, o el desarmament i l’educació per la pau són algunes de les moltes propostes de la xarxa de l’SCI. A les estades internacionals es creen grups de persones de diferents nacionalitats i edats, i allà la convivència i l’aprenentatge de l’entorn són punts fonamentals.

Internacionals als camps de Catalunya També, però, SCI – Catalunya organitza una dotzena d’estades a tot el territori, de cap a cap, on també es reben voluntaris de tot el món. En són exemples el projecte de memòria històrica del Front Popular a Pujalt o la granja orgànica a Can Pipirimosca, a Valls. Altres camps de treball que aglutinen una atenció especial són els dedicats a l’animació de persones amb discapacitats psíquiques, aquest any es realitzen a Sant Carles de la Ràpita, Barcelona i Vilanova de Sau. En aquests camps, els voluntaris catalans que han fet estades prèviament en altres països o els que estan motivats tenen l’opció de ser coordinadors. El treball del responsable o coordinador és preparar el camp, acollir els voluntaris i donar totes les informacions necessàries, explicar la filosofia de l’SCI, etc.; però, sobretot, ha de ser un membre més del grup.

Servei Civil Internacional (SCI – Catalunya) comunicacio@sci-cat.org www.sci-cat.org

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

La campanya “La salut en el mil·lenni: una assignatura pendent” és un projecte de sensibilització impulsat per les ONGD Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya que pretén donar resposta al desconeixement, d’una part important de la població, dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

L’objectiu final és incidir en les polítiques públiques de l’Estat espanyol i de Catalunya per a cooperar més i millor.

Què són els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni?

L’any 2000, en el marc de la Cimera del Mil·lenni de Nacions Unides, 191 països van acordar els Vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), la darrera i més ambiciosa de les iniciatives, signats pels organismes internacionals per posar fi a la pobresa, garantir els drets humans i millorar les condicions de vida de tota la humanitat en un termini de quinze anys. Quatre

d’aquests objectius fan referència directa a la salut de les persones.

Els Objectius del Mil·lenni en matèria de salut > Objectiu 4 Reduir la mortalitat infantil Cada any moren al món 11 milions de nens i nenes menors de 5 anys a causa de malalties que es poden prevenir. Davant d’aquesta realitat inacceptable, l’objectiu número quatre estableix la reducció en dues terceres parts de la mortalitat infantil com a fita a assolir entre el 1990 i el 2015. > Objectiu 5 Millorar la salut materna L’objectiu cinquè incideix en la millora de la salut materna, quelcom indispensable si tenim en compte que cada any mig milió de dones moren durant l’embaràs o al part i que un nombre incalculable pateixen trastorns crònics.

> Objectiu 6 Combatre el VIH/sida, la malària i altres malalties El sisè objectiu fa referència a la lluita contra el VIH/sida, la malària i altres malalties com la tuberculosi. Una de les fites d’aquest objectiu incideix especialment en la necessitat d’aturar i començar a reduir la propagació del VIH/sida, una autèntica pandèmia que afecta ja 40 milions de persones arreu del món, amb 4,9 milions de noves infeccions i 3,1 milions de defuncions l’any 2005.

D’altra banda, la malària, endèmica a molts països en vies de desenvolupament, afecta cada any entre 350 i 500 milions de persones. El 90% de les morts anuals per paludisme es produeixen a l’Àfrica subsahariana i 2.000 nens i nenes menors de cinc anys moren diàriament en aquesta regió. > Objectiu 8 Fomentar una associació mundial per al desenvolupament El vuitè objectiu vol fomentar una associació mundial per al

desenvolupament i reclama la cooperació amb les empreses farmacèutiques per tal de facilitar l’accés als medicaments essencials a un cost raonable en els països en vies de desenvolupament, on 2.000 milions de persones no hi tenen accés.

I tu, què hi pots fer?

En el web www.lasalutenelmillenni.org trobaràs informació i notícies relacionades amb els ODM i els actes que organitzem. També podràs adherir-te a la campanya signant el manifest a favor d’una política internacional catalana que contribueixi a l’assoliment dels ODM i que farem arribar al Parlament de Catalunya, màxim responsable en el compliment dels acords signats a la Cimera del Mil·lenni.

També et convidem a difondre el missatge de la campanya a les persones del teu entorn.

Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya info@lasalutenelmillenni.org www.lasalutenelmillenni.org

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

PORTA OBERTA

Campanya “La salut en el mil·lenni: una assignatura pendent”

39

MEMÒRIA

Enric Prat de la Riba Autor de La nacionalitat catalana i l’artífex de la Mancomunitat

N 40

asqué i morí (18701917) a la mateixa casa de Castellterçol, tot un símbol de lligam a la tradició. El detall no és atzarós: implica alhora fidelitat i perseverança. En aquesta casa ara hi ha un museu dedicat a la seva memòria per la importància de la seva obra i trajectòria al servei del país. Prat encarna, així, un ideal de Catalunya que té a veure amb la mentalitat conservadora i religiosa. No ens enganyéssim pas, és la que fou majoritària fins a finals del XIX; la industrialització, la immigració a la ciutat i els mitjans de comunicació de massa produeixen la davallada d’influència de l’Església.

Poder català modern Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, ja que la capital catalana tenia prohibit d’atorgar doctorats. Soci de ben jove de les entitats que començaven a formular un nou catalanisme allunyat del sentimentalisme dels Jocs Florals i prou. Aspirà a un poder català eficaç i modern.

El camí fins a assolir-lo fou molt ràpid. Com a fites esmentem: Centre Escolar Catalanista, que presidí en el període 1890-91; secretari de la Unió Catalanista; redactor de textos polítics diversos, una part de les Bases de Manresa (1892), el “Missatge al rei dels hel·lens” (1897), etc.; participà en la fundació de la Lliga de Catalunya, de la qual fou el seu capdavanter principal; assumí la direcció del diari polític La Veu de Catalunya des de la fundació (1899) fins a la mort, jove encara, el 1917, a cau-

sa d’una malaltia originada en una estada a la presó per la seva labor política com a director del diari. Entremig una llarga obra de plenitud, en només vint anys (del 1897 al 1917), que esdevé herència per al pujolisme, com

“Entremig una llarga obra de plenitud, en només vint anys (del 1897 al 1917), que esdevé herència per al pujolisme, com es veu en les noves biblioteques, les comunicacions, les beques Erasmus per a Europa… Totes aquestes iniciatives eren cabdals en l’obra de la Mancomunitat”

es veu en les noves biblioteques, les comunicacions, les beques Erasmus per a Europa… Totes aquestes iniciatives eren cabdals en l’obra de la Mancomunitat.

Una Mancomunitat de només deu anys: des de 1914 fins a la dictadura militar del setembre de 1923, que la suprimí l’any següent.

‘La nacionalitat catalana’ L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), entitat que ajudà a forjar i, a més de crear-la, la continuà mimant, li edità tres esplèndids volums amb la seva obra completa. Constitueix un recull d’escrits que tot futur dirigent catalanista hauria de conèixer amb una certa profunditat. El treball de Prat més conegut és La nacionalitat catalana, la seva obra doctrinària més important i assaig que

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

ha estat considerat un dels textos fonamentals de l’ideari catalanista. Va escriure també fullets i opuscles de combat, articles editorials a La Veu de Catalunya, manifestos i textos programàtics que tingueren una gran incidència política d’acord amb el seu alt prestigi. Se’l definí com el seny ordenador de Catalunya per l’àmplia influència que tingué en l’organització de l’estructura bàsica de la nova Catalunya moderna. En la persona: estudis, en els pobles: escoles, biblioteques, carreteres i telèfons, i per a la nació: promoure l’autogovern, disposar d’institucions i d’entitats i organismes de servei. Tot per convertir Catalunya en un país modern i en progrés. És el sentit de “rica i plena” de l’himne nacional català. Ho aconseguí des de la sensibilització amb el cata-

“Se’l definí com el seny ordenador de Catalunya per l’àmplia influència que tingué en l’organització de l’estructura bàsica de la nova Catalunya moderna”

lanisme polític i el mitjà fou l’esperit de transformació i modernitat en el sentit tradicionalista de respecte per l’ordre. La seva obra aplega el pensament, com hem vist, així com l’acció organitzativa (partit i diari, la Lliga i La Veu), com l’exercici del poder (Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Catalunya).

El llegat de Prat ha esdevingut fonamental fins avui amb institucions que encara perviuen i que foren substancials per a l’embranzida que dóna al país: la Biblioteca de Catalunya, per exemple, o iniciatives innova-

dores com ensenyar català per correspondència. Empreses fa cent anys, ara, tot i la pretesa modernitat de la gestió, cap institució pública ha estat capaç de crear un curs tipus “Digui, digui” on ensenyar eficaçment la llengua catalana (en DVD, en Internet, en ràdio, etc.) al milió de nous ciutadans que, naturalment, només fan servir el castellà per renúncia dels catalans a la seva llengua; s’ha iniciat una perillosa fractura social i un exponent de la qual és la guetització per ètnies de la població nouvinguda. La valuosa herència de Prat sembla malaguanyada.

‘La nacionalitat catalana’: “Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat” L’assaig d’Enric Prat de la Riba ha esdevingut una de les obres teòriques sobre el nacionalisme català que ha tingut més influència conceptual. Nombroses edicions i citacions n’avalen la incidència. El treball neix de la conferència a l’Ateneu Barcelonès (1897) “Lo fet de la nacionalitat catalana”, on concep la nació com una entitat natural i orgànica, demostra l’existència, l’evolució i la situació de la seva, la catalana, i com es necessita un estat, que no entén que sigui separat de l’espanyol, però sí amb poder per a respectar la identitat que entén cultural, espiritual… i que aspira a preservar i conservar tot transformant l’Estat espanyol.

Donarà suport a la monarquia i als partits centralistes amb aquest objectiu. És una Obra escrita amb una conceptualització molt clara i una nitidesa exemplar no exempta de sentit periodístic i polèmic amb la contundència de la sòlida argumentació. A qui li pogués retreure que fer estats pe-

MEMÒRIA tits és anar a la tribu respon amb un: “I Roma –que encara ens regeix– i Atenes, que fou un far?” I per tant, conclou que qui expressa arguments inútils no diu res.

Sens dubte, l’elaboració d’un nacionalisme modern, assimilant aspectes d’Almirall i Torras i Bages, esdevé el sentit més net del catalanisme intervencionista no separatista. Del primer en separà el republicanisme i el federalisme i del segon la implicació

“Sens dubte, l’elaboració d’un nacionalisme modern, assimilant aspectes d’Almirall i Torras i Bages, esdevé el sentit més net del catalanisme intervencionista no separatista”

41

amb el clericalisme. La síntesi personal que en feu fou publicada el 1906. El 1910, el mateix Prat revisà l’edició d’homenatge i el 1930 aparegué amb grafia moderna. El 1934 una nova edició amb uns epígrafs que han fet fortuna i s’ha anat reeditant molt sovint en diverses llengües.

A l’exili i en anys difícils, el 1946 i 1947, aquesta amb notes de Joan Sales a Mèxic. L’edició més coneguda és a la sèrie “Les Millors Obres de la Literatura Catalana” (Edicions 62, 1978) i la més recent la de Proa (1999). Interessants la de Barcino del 1977, l’artística del 1988, la de la “Biblioteca de Clàssics del Nacionalisme Català” (1993), la bilingüe del 1998 i la darrera a les obres completes (IEC, 1998).

Josep M. Figueres Historiador

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

TRIBUNA

Angelets de la Terra: una associació per la llengua i la identitat catalanes L’associació cultural Angelets de la Terra és la primera associació nord-catalana que integra el CNJC. El seu objectiu és el de crear una Assemblea de la Catalunya del Nord per tal d’enfortir els lligams amb el jovent i les associacions arreu dels Països Catalans.

L’

42

associació Angelets de la Terra va ser creada el 2001, en record dels revoltats del mateix nom que van lluitar per recuperar les llibertats socials i nacionals perdudes després de l’annexió francesa al final del segle XVII. Així doncs, uns joves de Perpinyà van decidir de continuar la lluita, per recuperar la memòria històrica i la llengua de casa que ens van robar. Volem recordar que, abans del 7 de novembre de 1659, les comarques nord-catalanes –el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i el Capcir– feien part del Principat de Catalunya, i Perpinyà n’era la segona ciutat. Volem reivindicar el nostre dret a la diferència en un Estat francès que ens vol esborrar del mapa, com ho fa amb els bretons, els corsos, els bascos, els occitans i els alsacians.

En principi, els Angelets de la Terra eren una penya de la USAP i volien aprofitar el ressò mediàtic del millor equip de rugbi català per difondre la nostra

cultura i la nostra llengua. Van ajudar a crear penyes de la USAP des del Principat de Catalunya al

“Volem reivindicar el nostre dret a la diferència en un Estat francès que ens vol esborrar del mapa, com ho fa amb els bretons, els corsos, els bascos, els occitans i els alsacians” País Valencià, fent exposicions i xerrades en diferents casals. Van organitzar els primers autobusos des de Barcelona per veure els partits a Perpinyà, en col· laboració amb penyes sud-catalanes.

Finalment, els Angelets van decidir obrir-se a totes les acti-

vitats culturals i socials dirigides a un públic jove i de tots els orígens. D’aquesta manera, van desenvolupar una estratègia que en diuen la “catalan touch”. Es tracta d’integrar-se en projectes ja existents i portar-hi el nostre coneixement de la llengua i del teixit associatiu dels Països Catalans, per ajudar a desenvolupar les relacions dites transfrontereres, amb un discurs pedagògic i en bilingüe, respectant la realitat de la Catalunya del Nord.

Amb la seva web, que supera les 200.000 visites, i la revista Angelets de la Terra, amb un tiratge de 3.000 exemplars i 30 números editats, els Angelets estan desenvolupant una xarxa d’associacions i de persones interessades a crear de nou els lligams històrics i naturals a banda i banda dels Pirineus.

la Mesa dels Estudiants, etc. Es pot estimar l’assistència total d’aquestes activitats, on el català tenia el paper central, en 4.500 persones.

Altres projectes comencen a veure la llum, per poder multiplicar les activitats en 2008, quan Perpinyà serà Capital de la Cultura Catalana. Els Angelets fan una crida a la ciutadania, les associacions, els col·lectius i les institucions per ajudar-los a muntar projectes de tot tipus a Perpinyà durant l’any 2008, sempre amb l’objectiu de fer país.

Ramon Jordi Faura i Labat President dels Angelets de la Terra angeletsterra@yahoo.fr 0034 668 89 82 71

El 2007, ja és carregat d’activitats realitzades: nits de poesies i Festival Sirocco amb el Teatre de la Complicitat, Festa de l’Ós i Trobada del Canigó amb La Renaixença, Sant Jordi Jove amb Le 35, Setmana per la Llengua a la Universitat amb

> Tribuna és l’espai del Debat Juvenil reservat a les cartes que ens arriben a títol individual. Un espai des del qual podeu parlar lliurement de temes que us afectin, us interessin o bé us preocupin. Podeu obrir un debat o fer una denúncia o, senzillament, aportar nous elements de reflexió. Els escrits han de ser breus i ens els podeu fer arribar per carta a la seu del CNJC, o bé a: comunicacio@cnjc.cat

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The magazine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.

Contents Editorial • Too Important for Us not to Have our Say

Cnjc •T he emancipació.cat Campaign, at the Vanguard of Youth Policies • A Demanding Work Plan

Territorial participation • It’s Time for Territorial Participation!

• CNJC Expansion into Girona • 30 Local Councils Make the Triangle in Minorca • Sant Feliu de Guíxols Youth Council • Abstention Wins in Barcelona

Scouting centenary • Building Bridges at the Centenary World Scout Jamboree

Internatioal networks • Gerard Baró, on the Council of Europe’s Monitoring Committee • Towards a Better Europe

Open Forum • Campaign “Health in the Millennium: An Unresolved Matter”

Memory •E nric Prat de la Riba

Tribune • Angelets de la Terra: An Association for Catalan Language and Culture

ABSTRACT

YOUTH DEBATE 85 SUMMER 2007

EDITORIAL

bringing youth policy closer to young people’s realities.

Too Important for Us not to Have our Say

The three topics that are dealt with are work, vocational training and housing, as you can see from the new website that has been set up: www. emancipació.cat, with a diagnosis of the topics and the Council’s proposals.

You can also find a news sections and all the campaign material: Messenger icons, screen saver, animations, banners and wallpaper. The campaign’s cartoon characters, using irony, find themselves in childish situations because they cannot become independent, despite being old enough to undertake their own life projects, whether this involves finding a job with a decent salary or moving out of their parent’s home.

Finally, there is a section for resources from various levels of government and bodies.

If we are looking for examples of participation, the European Youth Forum is a clear one. On the one hand it brings together the diverse youth organizations from throughout Europe, while on the other it also provides a space for debate for all the national youth councils on the continent. This means that a double dialogue, the associative and the territorial, can be found in one forum.

In small youth councils, such as the ones in Catalonia, Belgium or Estonia, it is pointless to have regional councils. Nevertheless, they do have local youth councils, those platforms for associations at a municipal or borough level, who deal face to face with town halls and borough councils, representing the interests of the youth association movement and young people in general. At the same time, through their participation in national councils, they bring this awareness of local issues to the planning of national youth policies.

Catalonia has always been a pioneer in participation and the associative movement, whether getting people involved or designing youth policies.

We are committed to work so that our voice is heard, because it is too important for us not be asked, and it is too important for us not to have our say.

Jaume Soler i Rios President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) presidencia@cnjc.cat

CNJC The emancipació.cat Campaign, at the Vanguard of Youth Policies The campaign for youth emancipation, launched on 7th may 2007 together with a campaign promoting participation in the local elections of 27th May, is a concerted attempt at

We want to put youth emancipation on the agenda of this country’s institutions, ever more so with the emancipation observatory. We are rebels without a home, but with a just cause.

Ousmane Mballo CNJC Vice-president ousmane.mballo@cnjc.cat A Demanding Work Plan The CNJC Work Plan 2007-2008 has defined three main tasks for the CNJC to carry out: promoting participation, acting as an interlocutor with public bodies, and generating a discourse in the areas that until now the Council has not dealt with in detail.

Being the voice of the youth association movement means that we have to be aware of all the changes that society is undergoing, especially the living conditions of young people.

We set out how we have to continue reaching out to young people to promote their participation and involvement. This year’s Work Plan includes this focus, but also includes two more lines that will decisively affect the way the CNJC works, with the main aim of getting through to the whole of Catalan youth, whether part of the association network or not, and to foster their participation.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

43

ABSTRACT The first line it to finish off opening all the CNJC delegations throughout the country, while getting the participation mechanisms for the local bodies and youth councils working. The second line is to take up another of the CNJC’s challenges: gain public visibility in order to reach out to young people who are not members of any association.

Miquel Àngel Lozano Arjona CNJC Programme Director programes@cnjc.cat

TERRITORIAL PARTICIPATION It’s Time for Territorial Participation!

44

Now is the moment of truth, it is time to apply the territorial plan that we were refining last. You could say that we are halfway through the process, but for those of us who take up this new stage at the CNJC, it’s time for territorial participation!

I don’t know if this affirmation should be shouted out so people panic at the task ahead (we have a lot of work to do), or should be the slogan that represents our day-to-say actions. Jokes apart, one thing is for sure and it is that this is a project that needs to be used to give a new dimension to the CNJC, a territorial dimension. At the moment, those of us who are involved in this process are very enthusiastic, since we are convinced that it will be a positive element for the consolidation of the CNJC as an organ for promoting youth associations. For the Territorial Action Plan aims to work at directly incorporating any youth body in Catalonia.

To start with, we are helping with the creation of inter-associative youth platforms at local and county level throughout the whole of Catalonia, as well as offering them support and coordination. As a second axis, a new internal structure has been created that envisages the decentralization of the Council. This new structure must allow both discourse and action to adapt to the realities of the whole of Catalonia. To make this possible, we intent to set up branches throughout

the country staffed by specialists, thus creating coordination spaces in the five regions of Catalonia (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida and Terres de l’Ebre). We have already started and have a specialist for Barcelona, a branch and two specialists in Girona, and in June the first territorial committees were formed.

The third axis, fostering participation and the associative network, aims to carry on with the role that historically the CNJC has undertaken for the promotion and defence of this democratic task.

The CNJC came about with a clear territorial vocation and has always shown the importance and necessity of staying in touch with the local realities of young people. Now it is time to take up this challenge.

Fidel González CNJC Territorial Participation Secretary fidel.gonzalez@cnjc.cat CNJC Expansion into Girona The National Youth Council of Catalonia held its first Territorial Committee of the Province of Girona and took the opportunity to introduce itself on 16th June at the Estació Espai Jove, where it has been based since the beginning of the year to encourage the participation of young people and young people’s associations.

This first territorial committee, envisaged in the Territorial Action Plan 2006-2009, has been a forum of participation that has made it possible to decentralize and give the CNJC’s Work Plan, set for this year, a territorial point of view. It was the first time it had been called and Avalot, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Catalan Scouts), Green Left Youth, the Catalan-speaking Countries Students Union, The Escola de l’Esplai and the Sant Feliu de Guíxols Local Youth Council have all been present at it.

On Saturday 9th June the 1st Territorial Committee of the Province of Barcelona was held in Badalona.

The objective of this gathering was to put in motion a new forum for participation that would bring

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

together the rank-and-file groups, the local youth councils and the National Youth Council of Catalonia. The committees are a fundamental part of the Territorial Action Plan 20062009, a proposal whereby the CNJC hopes to get closer to the local reality of youth associations and at the same time extend its activity and resources.

We all pointed out, though, that the youth councils should not take part in political life just in this pre-electoral period, but throughout the period of office, to give a true response to the needs of young people.

Pablo Hernández Youth Triangle Officer trianglejove@trianglejove.net

Youth Debate 30 Local Councils Make the Triangle in Minorca On 5 –6 May, three weeks before the elections…and 30 local youth councils of Catalonia, the Balearic Islands and the Valencia region met on the island of Minorca to reflect and debate on their role in municipal politics. Over 50 young people getting together with a common aim: to make the most of the 7th Gathering of local councils of The Youth Triangle. th

th

This involves sharing experiences and work tools, getting to know the reality of the different councils, learning from colleagues. The Gathering made it possible, for yet another year, to take note and go back home with new approaches, and with our ideas clearer: the local councils have to commit themselves to taking a more active part in the design, the running and the assessment of the youth policies underway in their towns, and with this aim in mind different (non-exclusive) formulae were put forward for collaborating with the authorities, from the youth plans to the mixed committees, the joint administration of services or civic joint administration.

One of the issues that generated most debate within the activities programmed was the role of the local councils in the period running up to the elections: while some participants defended the option of the local councils not to take a stand, in order not to break the internal consensus of the council and not to fall into party politics, others justified the legitimacy of a firm standpoint with regard to the elections in certain circumstances, in the face of attitudes of those in government or the political parties that they considered too serious.

Sant Feliu de Guíxols Youth Council Hi everybody. Allow me to introduce myself. My name is Josep Isern, and I’m the President of the Council. As is perhaps the case with lots of you, the situation in my town with regard to young people is quite bad in some areas: there is a shortage of affordable housing, little diversification of jobs, not a lot of nightlife, no soundproofed venues for local groups…in short we lack a lot of things and have a lot of requests and up to now few resources for being listened to.

Two years ago I was asked to join something called the youth council.

They told me that they wanted to create an association to unite the young people of Sant Feliu and have a single voice. However, that association did not just wish to be a source of requests to the town council, it also wanted to be a platform to encourage youth participation, which was rather poor in my town, to support young people’s initiatives, to bring back the town’s festivities, and to breathe life into my town.

The first step we took was to get together the maximum number of people and young people’s associations under the youth council.

The second step was to ask ourselves what we wanted to do: a magazine, bring back the town’s festivities, take part in the local youth plan, and so on. We have more projects underway and therefore from Sant Feliu I encourage all of you reading this to do the same, to make your town a lively place and if you like, let’s get to know each other.

Josep Isern Sant Feliu de Guíxols Local Youth Council joves.sfg@hotmail.com

ABSTRACT Abstention Wins in Barcelona Despite the fact that the Barcelona Youth Council (CJB) campaigned, as on previous occasions, to encourage young people to take part in the elections, it has to be said that abstention was the clear winner of the recent elections in our city with 50.42%. These rates affect all social sectors and age groups, including young people. The bottle can be seen either half full or half empty, but something has been happening lately for abstention to have risen 10 points with respect to the previous elections.

The CJB tried to do its bit to encourage the participation of young people at these elections: firstly, putting the real problems of young people among the parties’ proposals and secondly, because we believe that the coming period will be crucial for youth policy issues, as the Plajovebcn will have to be implemented. The CJB’s campaign, “Don’t act like a tourist—On May 27th we young people decide”, had three parts: a series of get-togethers with the candidates running for mayor in the city of Barcelona to talk about young people, the publication of an informative newsletter about the elections aimed at young people and the holding of a debate with the young candidates of each party.

Núria Galan Barcelona Youth Council (CJB) President cjb@cjb.org www.cjb.org

SCOUTING CENTENARY Building Bridges at the Centenary World Scout Jamboree In August 1907 the first experimental scout camp took place on Brownsea Island, a few hundred metres off the south coast of England.

Showing its true vocation to be the worldwide movement that Robert Baden-Powell had conceived, only 13 years after that summer experience for 20 boys the first world Scout Camp was being held, called

a “Jamboree”, from the Swahili expression of greeting “Jambo!”, which means “Hello! Welcome!”. In 1920 this first Jamboree took place in the Kensington Olympia, in London, with over 8,000 boys from 34 different countries.

As you would expect for such an important anniversary, 2007 is Jamboree Year (World Scout Jamboree, WSJ). With the motto “One World, One Promise”, the British Scout Association has been given the task of organizing this “mega-camp” from 28th July to 9th August, at which all the records of attendance and international representation ever seen by the WSJ are expected to be broken. 40,000 participants coming from some of the 216 countries and territories where scouting exists will gather in Hylands Park (Chelmsford, Essex, 40 minutes northeast of London), in an area covering over 500 hectares specially prepared for the occasion. In fact, with these figures, the services and necessary logistics are closer to a city than to a camp as we imagine it! See you at the Jamboree!

Miquel López Andrés International Commissioner – WOSM Catalan Scouts and Guides Federation

INTERNATIONAL NETWORKS Gerard Baró, on the Council of Europe’s Monitoring Committee Gerard Baró, secretary of the CNJC in 2006-2007 for CJCCommunist Youth, has been elected a member of COEACOM (Council of Europe’s Monitoring Committee) with widespread support. Baró’s candidature was the most voted of all, at a meeting of about 130 people from 70 international organizations and national youth councils. The CNJC International Networks Secretary Ramon Serra i Santaeufemia, and the CNJC’s international representative Marina Gallés were present at the

election, held on 28th April in Baku, Azerbaijan, where the Comem was being held (European Youth Forum Members’ Committee).

Comem, this biannual meeting of the European platform of national youth councils and international youth organizations, was held for the first time in one of the former Soviet republics. This is very important as it is proof that Europe is not just the European Union, and that it reaches out much further. The Azerbaijan National Youth Council (National Assembly of Youth Organisations of the Republic of Azerbaijan – NAYORA) is a full member of the YFJ. Ramon Serra i Santaeufemia CNJC International Networks Secretary Sara Molins i Ferrer Head of the CNJC’s International Networks Towards a Better Europe Over the weekend of 23rd-24th March, over 200 young people from different countries in the European Union met in Rome to celebrate the 50th anniversary of the European Union. It was definitely a moment to celebrate, because the EU has so far been a successful in economic and political integration, more so than anywhere else in the world. But aside from the celebrations, we at the European Youth Forum wanted it to be also a moment to give European youth bodies the chance to reflect on the future of Europe at a time when the project has ground to a halt.

With this aim we at the European Youth Forum, in cooperation with the European Commission, organised a consultation of the youth bodies about the future of Europe.

This consultation had three stages: a first one where we got together 50 representatives of youth bodies who drafted an initial working document; a second with the organization of about 25 debates in the different countries of the EU, and with the consultation of different European youth bodies, and finally the summit in Rome with about 200

participants who drew up the final declaration.

In general we at the Youth Forum value the whole process positively. It was the result of two wishes: ours, of carrying out a participative process with the youth bodies in Europe, and the Committee’s, which consisted in taking 200 young people to Rome to celebrate (and just celebrate) the 50th anniversary of the Treaty of Rome.

The fact that the Committee’s main aim was the celebration and not the debate made it very difficult for us to carry out the process. Despite that, I sincerely believe that we came out of it pretty well. Now we will have to be very demanding with the Committee in order for this process not to be the end of the consultation of youth bodies. We want this structured debate we have begun to continue in the future, with the aim that the youth bodies continue to be regularly involved in the European process.

On its 50th anniversary, the building of Europe is going through a difficult time. It is necessary, more than ever, to continue promoting participative processes to help reduce the distance between Brussels and the citizens of Europe. Rome has been a good first experience.

Ernest Urtasun Member of the European Youth Forum Bureau

OPEN FORUM Campaign “Health in the Millennium: An Unresolved Matter” The campaign “Health in the Millennium: an Unresolved Matter” is an awareness-raising project promoted by the NGOs Farmacèutics Mundi and Medicus Mundi Catalunya, which sets out to respond to the ignorance of the Objectives for Development in the Millennium (ODM) of a large part of the population. The final aim is to influence the public policies of the Spanish State and Catalonia in order to cooperate more and better.

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

45

ABSTRACT In 2000, in the framework of the United Nations Millennium Summit, 191 countries agreed on the Eight Objectives for Development in the Millennium, the latest and most ambitious of the initiatives signed by international bodies to put an end to poverty, guarantee human rights and improve the living conditions of everybody in the world within fifteen years.

On the website www.lasalutenelmillenni.org you will find information and news relating to the ODM and the acts we organize. You can also join the campaign by signing the manifesto in favour of a Catalan international policy to contribute to achieving the ODM and which we will take to the Parliament of Catalonia, the highest authority in the observance of the agreements signed at the Millennium Summit.

46

Farmacèutics Mundi and Medicus Mundi Catalunya info@lasalutenelmillenni.org www.lasalutenelmillenni.org

MEMORY Enric Prat de la Riba The author of La nacionalitat catalana and architect of the Mancomunitat, he was born and died (1870-1917) in the same house in Castellterçol, a symbol of his link with tradition. The detail is not fortuitous. It implies both loyalty and perseverance. In this house there is now a Museum dedicated to his memory for the importance of his work and his career at the service of the country. Prat thus embodies an

ideal of Catalonia that has to do with religious and conservative thinking.

Let’s not delude ourselves; this was how most people thought at the end of the nineteenth century with industrialization, migration to the city, the mass media, and the decline of the Church’s influence.

The Institute for Catalan Studies (IEC), a body he helped to forge and continued to protect, has published three splendid volumes of his complete works. It is a collection of writings that any future Catalan nationalist leader ought to be quite familiar with. Prat’s best-known work is La nacionalitat catalana, his most important doctrinaire work and an essay that has been considered one of the fundamental texts of Catalan thinking.

social and national freedoms lost after the French annexation in the late seventeenth century. Some young people from Perpignan decided to continue the struggle, to recover the historical memory and the native language that was stolen from us. We would like to remind people that before 7th November 1659, the counties of El Rosselló, El Conflent, El Vallespir and El Capcir were part of the Principality of Catalonia, and Perpignan was the second biggest city in it. We wish to stand up for our right to be different in a French state that wants to wipe us off the map, as it does the Bretons, the Corsicans, the Basques, the Occitans and the Alsatians.

The cultural association Angelets de la Terra is the first association in Northern Catalonia to join the CNJC. Its aim will be to create a Northern Catalonia Assembly in order to strengthen the links with young people and associations all over the Catalan-speaking Countries.

2007 is already full of activities carried out: Poetry Nights and Sirocco Festival with the Teatre de la Complicitat, Festa de l’Ós and Trobada del Canigó with La Renaixença, Sant Jordi Jove with Le 35, Catalan Language Week at the University of Perpignan with the Student Committee, etc. We estimate the total attendance at these activities, in which Catalan was given pride of place, to be about 4,500. Other projects are beginning to see the light, in order to be able to multiply the activities in 2008, when Perpignan will be the Capital of Catalan Culture. Els Angelets call on everyone, the associations, the groups and the authorities, to help them to get projects of all kinds underway in Perpignan in 2008, always with the aim of building a national identity.

The association Angelets de la Terra was created in 2001, in memory of the rebels of the same name who fought to recover the

Ramon Jordi Faura i Labat President of Els Angelets de la Terra angeletsterra@yahoo.fr

Josep M. Figueres Historian

TRIBUNE Angelets de la Terra: An Association for Catalan Language and Culture

ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, CJC – Joventut Comunista, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, Dona – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans – Esplac, Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya, Joves d’Esquerra Verda, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional Catalunya, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos. Adherides: AFS Intercultura Catalunya, Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Consell de Joves de Sabadell, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació Ecom, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Angelets de la Terra, Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació de Joves Immigrants – Aji-atime, Associació Sociocultural Nous Temps, Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya, Consell de la Joventut de Badalona, Consell Local de Joventut de Matadepera, Estudiants en Acció, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Món-3, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.

DEBAT JUVENIL | Estiu 2007 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

47

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

47

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | DEBAT JUVENIL

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Estiu 2007 | www.cnjc.cat

Diputats i diputades joves ens expliquen què fan per la nostra emancipació Pàg. 8-10

Un pla de treball exigent i un Secretariat compromès al CNJC Pàg. 11-13

Ha arribat l’hora de la participació territorial!

Pàg. 14-19