Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | www.cnjc.cat
El CNJC arriba també a Tarragona Pàg. 12
Per una Llei de l'educació integral i participativa Pàg. 16
Mar Serna: “L’increment de sous ha d’anar vinculat a un increment de la productivitat” Pàg. 19-21
Primavera 2008
CNJC
EDITORIAL 3
Fomentant espais de participació Catalunya – Amèrica Llatina. Jaume Soler i Rios, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
BREUS
22
INTERNACIONAL
El CNJC acull una sessió sobre les noves bases de les subvencions per al 2008. Assemblea General Extraordinària. El CNJC, en un debat sobre habitatge amb el conseller Francesc Baltasar. Beques de la Fundació Cultura. L’àrea metropolitana de Barcelona, al límit del col·lapse. Xarxajove.cat estrena novetats.
4
ARGENTINA
6
COOPERACIÓ Primera Festa de la Cooperació Catalana.Joel Plazas i Subirós, secretari de Participació territorial del CNJC.
26
7 8
ENTITATS
27
El CNJC creua l’Atlàntic. Agnès Russiñol, vicepresidenta del CNJC, i Fidel González, secretari de Participació territorial del CNJC. Un curs per a aprendre i compartir. Marc Garcia, coordinador de l’equip de formadors. Jóvenes en Construcción: l’aposta educativa per als infants i joves a l’Argentina. Jóvenes en Construcción. Un nou repte de l’associacionisme llatinoamericà: primers passos de la Plataforma Federal de Juventudes de Argentina. Uruguai – Catalonia Connection. “Pancho” Magnou, Asociación Cristiana de Jóvenes, i Cecilia Opiso, Foro Juvenil de l’Ururguai. Entrevista a Aníbal Cabrera, Secretari del Foro Latinoamericano de Juventud (FLAJ). Miquel Andreu, cap de Comunicació del CNJC.
9
10
COHESIÓ SOCIAL 11
Entitats juvenils i immigració. Soco Mbuy, secretària de Cohesió social i drets humans del CNJC.
EL CNJC AL TERRITORI
VI Sopar de l’Associacionisme Jove Català. 30 anys educant pel país. Agnès Russiñol, vicepresidenta del CNJC.
El CNJC obre a Tarragona. Fidel González, secretari de Participació territorial del CNJC. La participació del CJB en el Pla d’Actuació Municipal. Consell de la Joventut de Barcelona. El CNJC a les Barraques de Girona. Joel Plazas i Subirós, secretari de Participació territorial del CNJC. Joves i valors. Què mou els nostres joves? Marina Molina, tècnica de Programes del CNJC.
12 13 14 15
LLEI D’EDUCACIÓ L’educació, un repte integral i de país. Miquel Àngel Lozano, cap de Programes del CNJC.
16
17
Participació als centres de secundària. Fidel González, secretari de Participació territorial del CNJC.
La teva emancipació corre pressa? Maria Moya, secretària d’Emancipació del CNJC. Entrevista a Mar Serna, consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya. Miquel Àngel Lozano, cap de Programes del CNJC, i Miquel Andreu, cap de Comunicació del CNJC.
Número 87 Primavera 2008 Direcció: Agnès Russiñol i Amat
28 29 30 31 32 33 34 35 36
37 38 39
40
PORTA OBERTA
18 19
debat juvenil
43
Youth Debate
Impressió: Gramagraf, SCCL
42
ABSTRACT
Disseny i maquetació: Noè Fanlo
Redactor en cap: Miquel Andreu i Pons
El Secretariat del CNJC: Jaume Soler i Rios, Agnès Russiñol i Amat, Maria Moya Fernández, Ramon Serra Santaeufemia, Soco Mbuy, Fidel González Pérez, Joel Plazas i Subirós, Anna de los Riscos. L’Equip Tècnic del CNJC: Àlex Forasté i Arissa, Miquel Àngel Lozano Arjona, Marina Molina Ruiz, Xavier Cabrera Fernández, Mabel Salguero Merino, Roger López Guirao, Jordi Escoda i Cusidó, Marta Massana i Macià, Sara Molins i Ferrer, Ariadna Sabroso Maceda, Montse Soler i Pons, Rubèn Novoa i Arranz.
MEMÒRIA
24 25
Conflictes armats i drets civils. Joaquim Alsina, equip d’Educació i campanyes d’Intermón Oxfam.
EMANCIPACIÓ
Han col·laborat en aquest número: Marc Garcia, “Pancho” Magnou, Cecilia Opiso, Mireia Sabartés, Andrés Querol, Marta López, Elena Jiménez, David Soriano, Arcadi Corominas, Marc Puig, Jordi Cuminal, Jordi Simon, Jordi Pardo, Bernat Pèlach, Josep M. Figueres, Joaquim Alsina.
Becaris, la cara invisible de la precarietat. Andrés Querol, coordinador nacional d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya. Una llei que no agrada a ningú. Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC). Els casals de joves associatius. Marta López, Casals de Joves de Catalunya. Escoltisme = arrelament local, identitat nacional i pertinença global. Elena Jiménez, cap de Gestió d’Escoltes Catalans. 50 anys de SOC, 50 anys de sindicalisme nacional i de classe. David Soriano, portaveu de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. L’esplai i el relleu. Arcadi Corominas, president d’Esplais Catalans (Esplac) L’estat de la joventut a Catalunya 2007. Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques, Fundació Ferrer i Guàrdia. Cooperant amb Bolívia. Marc Puig, secretari de Relacions internacionals de les JERC. El valor de ser jove i el Consell Nacional. Jordi Cuminal, secretari general de la JNC. Entrevista a Jean-Claude Rodríguez-Ferrara, guanyador del premi Creative Young Entrepreneur Award. Jordi Simon, director de Comunicació i imatge de la JCI Catalunya. Som societat, cultura i medi ambient. Jordi Pardo, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. No fem volar les persones, fem volar la pau. Moviment per la Pau. La privatització dins del cavall de Troia. Bernat Pèlach, responsable de Política educativa del SEPC.
23
Ernest Lluch: honrada transversalitat. Josep M. Figueres, historiador.
PARTICIPACIÓ
C onsell de redacció: Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Berta Alarcó (CJB), Roger Civit (JERC), Gemma Cots (MEG), Jordi Moreso (JNC), Eva Sanahuja (Esplac), Jordi Simon (JCI Catalunya), Joan Vilaplana (Escoltes Catalans) i Agnès Russiñol i Amat i Miquel Andreu i Pons (CNJC).
Avancem cap a la igualtat de gènere a Europa. Sara Molins, cap d’Internacional del CNJC. Els webs del Consell, a estudi a Londres. Mireia Sabartés, periodista. Mou-te per la igualtat. Joel Plazas i Subirós, secretari de Participació territorial del CNJC.
Plaça Cardona, 1-2, baixos, 08006 Barcelona Tel. 93 368 30 80 / Fax 93 368 30 84 Adreça electrònica: consell@cnjc.cat Web: http://www.cnjc.cat
Edita: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) Dipòsit legal: B-22244-81 ISSN: 1139-9317 Imprès en paper ecològic Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors o les seves autores; la resta són assumits per la direcció de la revista. Se’n permet la lliure reproducció, sempre que se’n citi la procedència.
Amb la col·laboració de:
Correcció lingüística: Antoni Estévez Traducció: Polyglota
CNJC >Fotografia: Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya > Hivern 2003 / 2004 > debat
DEBAT JUVENIL Noè | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Il·lustracions: Fanlo
El Debat Juvenil és la revista trimestral del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. La revista Debat Juvenil és la veu del moviment associatiu juvenil. Més de 150.000 joves catalans i catalanes estan associats i participen en alguna de les entitats membres del Consell.
EDITORIAL
Fomentant espais de participació Catalunya – Amèrica Llatina
D
urant els últims anys, el CNJC ha estat treballant per consolidar el seu rol en l’àmbit internacional. I ho ha fet sobre la base de fomentar la creació d’espais i projectes que busquin tant la difusió del discurs i del model del CNJC a l’exterior com la sinergia entre les entitats del CNJC i les entitats o plataformes de joventut d’arreu.
Pel que fa a la creació d’espais, i fruit de les reflexions de les entitats, el CNJC organitza des de fa quatre anys el curs de formació en drets humans i diàleg intercultural a l’àrea euromediterrània. Un curs consolidat i que en les dues últimes edicions s’ha centrat en el diàleg entre diverses religions com a pont a partir del qual treballar la interculturalitat.
Fa quatre anys vam centrar l’atenció en la celebració del Festival Mundial de la Joventut a Catalunya, un espai que va visualitzar el CNJC en el terreny mundial en permetre, entre altres coses, obrir espais de diàleg i de participació amb les plataformes globals de joventut i pensar projectes de cooperació globals.
En aquest sentit, ara fa dos anys, i arran de la reflexió de les entitats –moltes de les quals treballaven a Llatinoamèrica–, vam creure convenient començar a treballar per establir un projecte similar amb el FLAJ (Foro Latinoamericano de Juventud). Un projecte que hem pogut iniciar aquest mes de desembre i en què 25 joves d’entitats europees i sud-americanes van compartir uns dies de formació i coneixement mutu a l’Argentina.
En vam extreure dues conclusions principals. D’una banda, la necessitat de mantenir aquesta visualització i capacitat d’influència en els espais de participació formals i, de l’altra, la necessitat de crear espais de participació o formació per a les entitats membres del CNJC que permetessin fomentar les relacions internacionals. Sobre la visualització del CNJC creiem que hem aconseguit fer una bona tasca de representació de Catalunya i de les seves entitats al Fòrum Europeu de la Joventut. Això ens ha permès, per exemple, poder acollir el Comitè de Membres del Fòrum Europeu de Joventut a Catalunya el mes de maig vinent i mostrar, una vegada més, el nostre model en primera persona a tots els consells nacional i les entitats juvenils d’Europa.
Va ser un primer pas cap a una col·laboració estreta i constant del CNJC i el FLAJ per crear ponts de diàleg entre Catalunya i l’Amèrica Llatina, que permetin que les entitats puguin tenir un espai anual de trobada i de definició de projectes i incrementar la incidència del moviment associatiu català a la regió.
Jaume Soler President del CNJC jaume.soler@cnjc.cat presidencia@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
BREUS
Beques de la Fundació Cultura
El CNJC, en un debat sobre habitatge amb el conseller Francesc Baltasar
L
a Fundació Cultura, nascuda el 2004 amb l’objectiu de fomentar i difondre la cultura produïda arreu dels territoris de parla catalana, especialment a través dels joves, ha convocat per primer cop unes beques per a l’estudi acadèmic interdisciplinari. Concretament, es tracta de cinc beques, amb una dotació màxima de 6.000 euros per a cadascuna, enfocades a l’estudi dels àmbits següents i amb una perspectiva de reflexió sobiranista: filosofia i història; pensament econòmic; literatura i filologia; política i sociologia, i periodisme i comunicació. L’últim dia de presentació de sol·licituds és l’1 d’abril. Més informació: info@fundaciocultura.org
E
l diari gratuït 20 Minutos va convidar el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) als debats que, sota el títol de Trobades Ciutadanes, convoquen representants de la societat civil i responsables polítics. A la trobada d’enguany, que va tenir lloc l’1 de febrer, s’hi va abordar la qüestió de l’accés a l’habitatge amb el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat catalana, Francesc Baltasar. Com a representant del CNJC hi va assistir el seu president, Jaume Soler, qui va preguntar per les mesures concretes que el Departament tenia previst aplicar a curt termini per pal·liar l’empobriment constant a què es veuen abocats els i les joves. Soler també va posar de manifest la demora i insuficiència amb què arriben els pisos protegits per a joves. A més del CNJC, a la trobada amb el conseller també hi van participar Jaume Baró (director territorial a Catalunya del Comissariat Europeu de l’Automòbil), Anna Rosa Martínez (directora de Greenpeace a Barcelona), Joan Ollé (president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona) i Jordi Roglà (director de Càritas a Barcelona).
Xarxajove.cat estrena novetats El portal de participació juvenil impulsat pel CNJC, Xarxajove.cat, ha estrenat recentment noves implementacions 2.0 per tal de fer que sigui una eina encara més participativa al servei de les entitats i joves del nostre país. Entre les millores que s’hi han afegit hi ha la introducció de l’anomenat Social Bookmarking, que permet difondre les notícies publicades a xarxes socials com La Tafanera, Menéame, Facebook i d’altres. El portal compta també, a partir d’ara, amb XarxajoveTV, un espai de comunicació audiovisual orientat als joves on es van penjant, mitjançant el sistema de televisió IP, vídeos relacionats amb aquells assumptes que preocupen el jovent. També s’han incorporat els canals d’informació RSS per a les notícies, l’agenda i el canal de vídeos i s’ha substituït el fòrum per la possibilitat de comentar les notícies. Tot plegat, des d’un nou domini: passa del .net al .cat.
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
BREUS
El CNJC acull una sessió sobre les noves bases de les subvencions per al 2008
L
a convocatòria de subvencions del 2008 per a entitats juvenils que ha obert la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya recull una sèrie de canvis respecte a altres anys. Per tal d’informar-ne les entitats i facilitar les gestions, es va establir un calendari de sessions formatives. La reunió que es va fer a la seu nacional del CNJC el 22 de gener era una de les dues sessions que es van programar a la comarca del Barcelonès, obertes a totes les entitats, independentment del domicili social. A més d’aquesta trobada, el web del CNJC (www.cnjc.cat) va publicar el calendari de sessions previstes a totes les demarcacions de Catalunya.
Assemblea General Extraordinària (AGE)
E
l passat dissabte 15 de desembre va tenir lloc a la seu nacional del CNJC, l’Assemblea General Extraordinària (AGE) coincidint amb el Comitè Executiu que se celebra habitualment per aquestes dates. A l’AGE va ser escollida Anna de los Riscos, d’Avalot, com a membre del Secretariat, en substitució d’Ousmane Mballo i es va aprovar un canvi en les dates de l’Assemblea General Ordinària per tal de poder dur-la a terme el primer cap de setmana d’abril (5 i 6 d’abril), en comptes del primer trimestre de l’any, tal com marquen els estatuts. Així mateix, l’Assemblea no va donar el suport necessari per a aprovar la proposta de modificació dels estatuts del Consell, tot i que va demanar que es continués treballant sobre la qüestió per assegurar l’adequació d’aquests a la realitat territorial. D’altra banda, el Comitè Executiu va servir per a repassar l’estat d’aplicació del Pla de treball i per a definir quina era la feina que quedava pendent fins a la propera assemblea.
L’àrea metropolitana de Barcelona, al límit del col·lapse
E
n els darrers mesos s’ha posat de manifest el dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya en la xarxa de transport públic. El caos ferroviari viscut a finals de l’any passat és el resultat d’un procés de desinversió per part de les institucions i empreses públiques, la majoria estatals, que han incomplert compromisos pressupostaris i no s’han preocupat del manteniment i la millora de les principals infraestructures del país. Per això, des del CNJC, en un comunicat conjunt amb el CJB, vam demanar l’assumpció de responsabilitats polítiques i tècniques, la planificació immediata d’un sistema de transports públics que faciliti la mobilitat als centres de treball, els polígons industrials i les zones d’estudi o oci, la priorització de la inversió en el servei de trens de rodalia per sobre d’un mitjà de transport com el TAV, així com la garantia de funcionament d’una xarxa de mitja distància que uneixi les principals ciutats catalanes. No pot ser que milers i milers de persones vegin dia rere dia afectada la seva vida quotidiana i que tot un país percebi com una anormalitat i amb estranyesa que les coses funcionin com cal, és a dir, bé.
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
ARGENTINA
A Per primera vegada, el CNJC organitza un curs de formació fora de Catalunya, fet que suposa també l’inici d’una nova etapa de col·laboració amb plataformes llatinoamericanes.
El CNJC creua l’Atlàntic
A
mb aquest curs, fet a l’Argentina i que girava al voltant dels conceptes de desenvolupament sostenible i ciutadania global, el Consell engegava el tret de sortida a les relacions de cooperació amb l’Amèrica Llatina i la possibilitat de fer-ho sobre el terreny. Aquesta activitat sorgeix en el marc de relació que fins ara el CNJC havia mantingut de manera informal amb el FLAJ, el Foro Latinoamericano de Juventud. Hem volgut fer un pas més i crear projectes concrets que enllacin les dues parts de l’Atlàntic, però també afirmar el nostre compromís de cooperació amb l’Amèrica Llatina.
Els vincles que vam teixir aquells dies marcaran les relacions de cooperació del Consell durant els propers anys. L’Argentina ens va veure fent xarxa amb la seva plataforma juvenil, la recentment reconstituïda Plataforma Federal Argentina i amb l’embrió del que serà, de ben segur, la nova plataforma interassociativa de l’Uruguai.
“Els vincles que vam teixir aquells dies a l’Argentina marcaran les relacions de cooperació del Consell durant els propers anys” L’objectiu que ens hem proposat en l’àmbit internacional és el d’ajudar a l’enfortiment d’aquestes plataformes mitjançant la col·laboració directa, però també amb el foment de la cooperació de les entitats catalanes amb entitats llatinoamericanes perquè estableixin llaços per tal d’enfortir-les, element
clau per a disposar de plataformes estables. La realitat de les polítiques de joventut de la zona és força diferent a la situació europea. Molt pocs governs disposen d’una estructura que gestioni polítiques de joventut, el reconeixement del moviment associatiu juvenil per part dels poders públics és quasi nul. Aquesta realitat, sumada a la manca d’una estructura política continental, dificulta l’existència de projectes com el del FLAJ. És per això que amb vista a l’any que ve hi volem intensificar els nostres llaços de col·laboració, com a element articulador de la zona i per tal d’incorporar línies de treball que en potenciïn l’enfortiment.
“Ens hem proposat col·laborar directament amb aquestes plataformes, però també que les entitats catalanes cooperin amb les llatinoamericanes”
Volem agrair als integrants de Jóvenes en Construcción el nostre contacte a Buenos Aires, la feina feta i el tracte que ens van brindar. Ens van fer sentir com a casa i ens van mostrar la seva tasca pedagògica de transformació social des de primera línia, amb la visita de dos dels seus centres de Morón. Ens
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
van portar a xerrar amb Laura Bonaparte, membre de la línia fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo, a casa seva. Realment, una experiència valuosa i inoblidable. Agnès Russiñol Vicepresidenta del CNJC agnes.russinol@cnjc.cat
Fidel González Secretari de Participació territorial del CNJC fidel.gonzalez@cnjc.cat
Un curs per a aprendre i compartir
ARGENTINA
A
Les sessions organitzades pel CNJC a l’Argentina van servir per a descobrir diverses maneres de treballar en l’associacionisme i experiències de lluita en un país proveta del neoliberalisme.
E
l formador de Montevideo passa el tereré a la formadora de Praga que viu a Brussel·les. Per aquestes dates és millor el tereré que el mate, ja que amb la calor de desembre és més refrescant –però bé, tot és qüestió de gustos! Mentrestant, un participant de Belo Horizonte comparteix variants dialectals amb un formador resident a Faro –quan hi és!– i una participant de Vilafranca del Penedès explica el Ball dels Pastorets a un company de Piura i a una de Vílnius. I és que tenim molt en comú: vivim en el mateix planeta, i el que hi fem, per acció o per omissió, és una responsabilitat compartida. I això, al llarg del curs, ho treballem, ho vivim, ho observem, hi juguem, ho interpretem, entre d’altres, des de diferents metodologies d’educació no formal. Em quedo amb la llàgrima continguda d’una madre amb un fill “desaparegut” –això li va dir el policia que se li va endur el fill a comissaria…–, que ni tan sols té nom: no és orfe, no és vídua… i què és? Injustament, res. Descobrim el digníssim treball de joves compromesos que aixequen una Argentina nova, després de dècades de silencis dictatorials –també els coneixem, aquests silencis, nosaltres, oi?– i de ser proveta del neoliberalisme més ferotge; uns joves que ensenyen a aprendre a nenes i nens a través del joc en un barri sense clavegueram, i hores més tard defineixen línies comunes amb altres entitats del país Declaració de Schuman del 9 de maig de 1950. Es pot consultar, entre d’altres, a http://www.europa.eu 1
per un associacionisme juvenil més fort. La gent de Titrayjú (Tierra, Trabajo y Justicia) ens expliquen com a través de la cooperació pel benefici recíproc sumem, i a més tothom hi guanya: qui conrea i recull l’herba mate, qui la distribueix, qui la ven i, per damunt de tot, la terra, lliure de pesticides i fertilitzants. Unes dinàmiques de teatre de l’oprimit ens recorden com és de fàcil passar d’oprimits a opressors, i viceversa. Tot plegat, experiències locals de desenvolupament sostenible (econòmic, social i mediambiental), una bona recepta per a continuar fent del Consell no només un referent europeu, sinó també internacional. Fa uns mesos, Europa celebrava el 50è aniversari d’unes paraules: “La pau mundial no es pot salvaguardar sense uns esforços creadors equiparables als perills que l’amenacen.” 1 Es posava així la primera pedra d’una Europa que volia passar la pàgina de les guerres i misèries. Una Europa que volia compartir i, per tant, conèixerse millor. Només posant els “esforços creadors equiparables” als que posen els qui es freguen les mans construint fonamentalismes, guerres i terrorismes globals aconseguirem, seduïts per allò desconegut i en llibertat, compartir en pau i amb igualtat un mateix planeta. Potser comença a ser l’hora, doncs, que aprofitem les oportunitats que el món globalitzat ens ofereix per cooperar més i conèixer millor el nostre planeta Terra!
QUÈ T’EMPORTES DEL CURS? L’OPINIÓ DE QUATRE PARTICIPANTS CATALANS > Mar Saavedra De l’Argentina? Primer dir que és complicat expressar tot el que una s’emporta del curs de l’Argentina! Podríem començar recordant tota la gent que ens vam ajuntar a l’illa de Tigre, seguir amb les ganes d’aprendre de tots els que hi érem per continuar treballant als nostres països d’origen i crear projectes compromesos amb la humanitat i el planeta, i a l’últim, l’afició de compartir un mate. > Ricardo Gulleta D’aquests deu dies a l’Argentina m’emportaré unes noves competències sobre temes de gran actualitat i d’abast global, noves eines per al meu treball, nous amics i noves amigues a Europa i a l’Amèrica Llatina i noves idees per als meus projectes futurs. Però una experiència tan entranyable com aquesta et deixa moltes més coses que són difícils d’expressar amb paraules… són moltes fotos i mil històries… i una frase: “Eu no me meto en pelota dividida!” > Marc Cases Quan vaig tornar de l’Argentina, vaig explicar a la meva gent l’experiència del curs i em deien: ”et brillen els ulls!” No els faltava raó, la barreja d’olors, de color i de vivències em produïa una felicitat molt gran que tot el meu cos expressava. M’emporto el coneixement d’una altra realitat, les experiències, els debats interminables, la calor al mes de desembre, el somriure de la gent… però sobretot m’emporto les ganes de transmetre el que hem après d’aquell gran continent. > Sandra Garcia L’aventura de baixar a l’hemisferi sud. Baixar per adonar-me que no estem tan lluny. Baixar per adonar-me que podem construir un pont que ens faci estar més prop. Baixar per tornar amb nous amics, noves idees i noves il·lusions per continuar treballant. Baixar per adonar-me que he pujat.
Marc Garcia Coordinador de l’equip de formadors
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
ARGENTINA
A
Jóvenes en Construcción L’aposta educativa per als infants i joves a l’Argentina
E
l curs internacional “Globalicémonos” ha estat la culminació d’una història de cooperació que va començar el 2004 entre la nostra organització, Esplais Catalans – Esplac i un col·laborador de luxe, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. A més del gran valor educatiu, cal tenir en compte el valor polític, el de demostrar que la cooperació responsable i sostenible és possible, que es pot fer més que a mida d’algun dels actors, a mida d’un projecte que es pot construir en comú.
relacionada amb la seva comunitat i revitalitzar així el seu entramat social. Actualment, l’organització compta amb tres CCE: el centre 20 de Junio, que funciona en un menjador comunitari del barri; el centre Ibáñez, que duu a terme les activitats en un antic cen-
“Als centres de construcció educativa els nens i joves troben una educació relacionada amb la seva comunitat”
“La cooperació responsable i sostenible, la d’un projecte que es construeix en comú, és possible”
Però, en què consisteix aquest projecte? Doncs a enfortir els llaços entre tots aquells joves que apostem per l’educació com a eina per a canviar les nostres societats, entenent que educar per a la llibertat, la tolerància i l’autonomia és un pas imprescindible per a la transformació política, social i cultural a què aspirem. Per això, Jóvenes aposta pel treball amb infants i joves als anomenats centres de construcció educativa (CCE). Els CCE, que es poden dur a terme en diversos llocs, volen convertir-se en un espai comunitari local, en què nens, nenes i joves trobin un tipus d’associació i una educació
tre sanitari de la zona, i el centre Gardel, que s’inaugurarà properament. A tots els CCE, ubicats al municipi de Morón –al perímetre del Gran Buenos Aires–, més de 100 infants, joves i educadors treballen junts, comparteixen temps i coneixements per al desenvolupament comunitari. I ho fan amb un mètode que es fonamenta en tres pilars: •L ’aprenentatge a través del joc, en què no hi ha asimetria en els rols i en què les regles són compartides i consensuades. •L a pedagogia de projecte, que fomenta les responsabilitats i ens ensenya a organitzar-nos. • La construcció activa de ciutadania, entesa com l’aprenentatge de la ciutadania a través del lideratge i la participació en la vida de la comunitat. Tota la proposta educativa, que s’emmarca en els valors de la Convenció Internacional de Drets de la Infància, té davant seu un gran repte. Amb l’aprovació d’una nova legislació nacional per a la infància hi ha un clima favorable que ha de permetre multiplicar les accions realitzades i emprendre’n de noves, que disputin espais a les visions que judicialitzen nens i nenes i ho facin en favor de les perspectives de laïcitat i progressisme. I per a això fa falta la formació permanent dels nostres educadors, l’intercanvi de recursos pedagògics, la difusió de material educatiu i tot allò que enforteixi els recursos per a la tasca impossible i alhora necessària d’educar. Jóvenes en Construcción www.enconstrucion.org.ar
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
A ARGENTINA
Un nou repte de l’associacionisme llatinoamericà Primers passos de la Plataforma Federal de Juventudes de Argentina
E
l passat 11 de maig es va constituir formalment la Plataforma Federal de Juventudes de Argentina. I ho va fer per tal d’assolir un espai de comunicació i integració obert, democràtic i horitzontal d’abast nacional, de contribuir a una millora en la qualitat de vida de la joventut a l’Argentina i de ser reconeguda com a interlocutor de la societat civil organitzada, especialment dels i les joves que viuen al país més austral del món. Durant el 2007 es va posar en marxa un pla d’acció que no només havia de vetllar per la progressiva consolidació de l’espai, sinó que, a més, visualitzava la força d’un procés d’associacionisme juvenil del tot necessari.
Com a resultat d’aquest pla d’acció, es van dur a terme tres trobades de xarxes, la Primera Trobada Nacional i un programa de participació juvenil. Aquest últim es va difondre sota el lema de “¡Votá y Participá! Elecciones 2007”, organitzat juntament amb l’OIJ en un megaoperatiu en què van participar coordinadament 50 organitzacions juve-
“Entre d’altres objectius, la PFJA vol ser reconeguda com a interlocutor dels i les joves que viuen al país més austral del món”
nils, per detectar les necessitats i potencialitats dels i les joves. Com a corol·lari del vot de més de 8.000 joves de 10 ciutats de tots els punts cardinals del país es va establir un decàleg de demandes juvenils, amb un clar protagonisme del medi ambient, la família i el treball. Això va aportar no només espai de visibilitat de la veu juvenil, sinó que també va oferir un valor afegit al vincle entre la joventut i les eleccions i a la força de l’associacionisme en el sentit de participació responsable i pluralista. Després de tot això, enguany es planificarà una segona etapa que, sense canviar els objectius inicials en aquest àmbit d’expressió ju-
“En el decàleg de demandes juvenils, el medi ambient, la família i el treball ocupen els primers llocs”
venil, permetrà dur a terme nous reptes per tal d’enfortir l’espai, amb el foment de la participació de més entitats, la consolidació de la imatge institucional, el disseny i el consens de polítiques públiques juvenils i, pel que fa a allò formal, la definició de la persona jurídica. Plataforma Federal de Juventudes de Argentina www.plataformajuventudes.blogspot.com
Uruguai-Catalonia Connection L’Uruguai és el segon país més petit de l’Amèrica del Sud, amb uns 3.200.000 habitants, i limita a l’oest amb l’Argentina, al nord amb el Brasil i al sud-est amb l’oceà Atlàntic.
E
n aquest país hi ha força espais de participació alternativa i expressions artístiques juvenils, però una de les característiques més actuals de la joventut és també la poca participació a les institucions. La idea d’un Consell de la Joventut de l’Uruguai es comença a gestar a mitjan anys 90, i es concreta al llarg dels anys, de manera intermitent, fins al 2005. A partir d’aleshores, desapareix i queda un buit en l’associacionisme en aquest sentit, tot i que, actualment, hi ha ini-
“Una de les característiques més actuals de la joventut és la poca participació a les institucions”
ciatives que intenten reprendre aquest àmbit de coordinació i acció juvenil col·lectiva. La Universitat de Participació Ciutadana, organitzada per l’Asociación Cristiana de Jóvenes i Foro Juvenil, és un dels espais de trobada i intercanvi més rellevants en l’àmbit juvenil i, des del 2004, ha funcionat amb el suport del FLAJ i amb una proposta similar a la Universitat de Mollina. Enguany, en la seva 5a edició, es convidaran les diverses organitzacions juvenils perquè participin en la conformació d’un
grup promotor d’una plataforma de joventut. Al mes de desembre vam tenir la sort de participar en una trobada que el CNJC va fer a El Tigre (Argentina), i esperem que fos l’inici d’una bona amistat. Personalment, ens alegra haver compartit amb els nostres col· legues catalans experiències i moments inoblidables… este… guau! “Pancho” Magnou Asociación Cristiana de Jóvenes
Cecilia Opiso Foro Juvenil
Revista Revista deldel Consell Consell Nacional Nacional dede la la Joventut Joventut dede Catalunya Catalunya | Primavera | Primavera 2008 2008 | DEBAT | DEBAT JUVENIL JUVENIL
ARGENTINA
A
Aníbal Cabrera:
“A Llatinoamèrica és impensable que l’Estat recolzi el moviment associatiu”
26 anys. Secretari del Foro Latinoamericano de Juventud i membre del Consell de Joventut del Paraguai 10
Ω Què és el FLAJ? Quin fou el procés de creació i amb quines dificultats us vau trobar? El FLAJ és el Foro Latinoamericano de Juventud, la plataforma regional de l’Amèrica Llatina que aplega consells nacionals de joventut i organitzacions internacionals. Surt d’un procés de consulta arran de l’Any Internacional de la Joventut, el 1985, declarat per les Nacions Unides, i és a través d’aquest procés que el 1993, a Mèxic, es funda el FLAJ. Els objectius principals són l’enfortiment del teixit associatiu juvenil a l’Amèrica Llatina, la incidència en les polítiques públiques en l’àmbit regional i global i la promoció i defensa dels drets de les persones joves. Dins de cada àrea de treball tenim també prioritats com l’educació per a tothom –tant la no formal com la formal–, salut –especialment salut sexual i reproductiva– i treball digne. Ω Quines diferències veus entre el moviment associatiu lla-
tinoamericà i l’europeu? O, dit d’una altra manera, quines són les característiques pròpies del moviment llatinoamericà? Una característica és la gran diversitat que hi ha. Tenim de tot i per a tots els gustos i colors, des de l’àmbit de dones joves en zones rurals fins a estudiants universitaris, passant per diversos moviments polítics. Una altra diferència són algunes mesures de recolzament, sobretot per part dels Estats. Un recolzament que, per mínim que sigui, a l’Amèrica Llatina no existeix.
“A diferència d’Europa, el moviment associatiu llatinoamericà no compta amb cap recolzament per part dels Estats”
nal que faci de paraigua. I això complica molt la feina a l’hora de tenir interlocució amb l’Estat i amb els processos supra-
“Tenir socis com el CNJC ens converteix en una plataforma amb un camp de referència molt ampli”
regionals com el Mercosur, la Comunitat Andina de Nacions i el Parlament d’Amèrica Central. Òbviament, tampoc tenim un pressupost determinat ni cap facilitat per a accedir a subvencions. Sé que a Europa hi teniu dificultats, però a l’Amèrica Llatina és impensable. Ω Com valores la relació entre el FLAJ i el CNJC?
El FLAJ no és adscrit al que seria la Comissió Europea, no té cap estructura supranacio-
La relació va començar el 2003, quan es preparava el Festival Mundial de la Joventut del 2004
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
a Barcelona. Ara el FLAJ, més madur que en aquella època, està buscant nous socis per treballar a l’Amèrica Llatina, i així es creua amb el Consell, que també hi vol entrar a treballar d’una manera més forta. I pel FLAJ, tenir socis d’Europa o altres llocs és molt positiu, ens converteix en una plataforma amb un camp de referència molt ampli. La feina que fem amb el CNJC no és una feina puntual, sinó que l’entenem com un procés a llarg termini. Ens hem proposat de fer una borsa de formadors en educació no formal, i de la mà del CNJC, que té experiència a Europa, treballarem el 2009 al Con Sud, el 2010 a l’Amèrica Central i el 2011 a la regió andina. Això forma part d’una primera etapa que va començar l’any passat amb una activitat a l’Argentina d’educació global i que va ser com una prova pilot. La valoració, en definitiva, és molt positiva. Miquel Andreu Cap de Comunicació del CNJC comunicacio@cnjc.cat
La trobada amb les persones responsables i líders d’associacions d’immigrants que va tenir lloc el 30 de novembre i l’1 de desembre a Terrassa és la tercera que organitza la Secretaria de Joventut amb el suport del CNJC i de la Secretaria d’Immigració.
A
quest és un espai de reflexió i formació on s’aborden els reptes que suposa la presència de joves migrats, així com el desafiament que la situació d’interculturalitat ens planteja al conjunt de la societat. Tant en la primera com en la segona trobada que es va realitzar, vam poder fer una breu presentació del CNJC i de la nostra feina en la xarxa associativa juvenil, a més d’una invitació a totes les associacions a participar del Consell Nacional. En aquesta tercera ocasió, la trobada ha consistit en dues jornades marcadament diferents. Divendres 30 de novembre, les persones inscrites a la trobada van ser partícips de l’acte Mou-te x la igualtat que es va celebrar a Terrassa, organitzat de manera conjunta pel Consell Nacional, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la Secretaria de Joventut i l’Ajuntament de Terrassa. Aquesta festa, que va comptar amb la presència de 200 persones, va suposar la cloenda a casa nostra de les activitats amb motiu de l’Any Europeu per la Igualtat d’Oportunitats instituït pel Parlament Europeu i la Comissió Europea. L’endemà, després del vessant lúdic del dia anterior, el treball es va centrar a generar un espai d’anàlisi, de reflexió i de formació per: • Conèixer com són les relacions que es produeixen entre joves immigrants i nadius.
COHESIÓ SOCIAL
Entitats juvenils i immigració
• Saber quins són els llocs de convivència i de trobada i els conflictes que s’hi produeixen. • Formular propostes d’actuació amb relació a la interculturalitat i la cohesió social en les quals la joventut té un paper actiu i determinant. La trobada va tenir aquests objectius: • Analitzar la situació dels i les joves migrats i la seva penetració en les xarxes associatives. • Reflexionar sobre els referents juvenils de les persones migrades i la ciutadania catalana. • Detectar les diferents visions que tenen els i les joves sobre els espais de participació juvenil i l’associacionisme. • Informar sobre les ofertes associatives juvenils de Catalunya. En aquesta trobada també es pretenia generar idees i eines per a les organitzacions que participaven amb l’ànim de fer possible el diàleg intercultural i la construcció de ciutadania al nostre país. Des del CNJC hi vam participar amb una ponència anomenada “El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la participació juvenil i les experiències d’interlocució juvenil”. Soco Mbuy Secretària de Cohesió social i drets humans del CNJC soco.mbuy@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
11
CNJC AL TERRITORI
El CNJC obre a Tarragona En el darrer número del Debat Juvenil us anunciàvem l’entrada del CNJC a les comarques de Ponent. Ara anem completant el mapa i comptem, des del gener, amb presència a Tarragona. I és que la presència del Consell al territori és, senzillament, una necessitat.
D
esprés de quasi més d’un any des de l’inici del Pla territorial hem pogut constatar-ne la necessitat de la posada en marxa. I és que les diferents accions que s’han fet han tingut una molt bona rebuda per part dels agents amb què s’ha treballat fins ara: les entitats de base, les plataformes i l’Administració.
12
Ens hem adonat, també, de la necessitat d’estar presents al territori. La visió més acurada de la diversitat de la realitat juvenil i associativa que ara tenim ens ha portat a remodelar les propostes i estratègies a mesura que s’ha anat desplegant el Pla. De les intuïcions inicials que disposàvem hem passat per l’etapa dels dubtes i ara ens trobem en la de les propostes per a afrontar la diversa, i també difícil, realitat associativa. I és que si d’una cosa podem estar segurs és de la diferència que existeix entre l’àrea metropolitana i la resta del país. I no em refereixo a
territorial fa que com a CNJC ens haguem de plantejar la nostra funció en el foment de la participació juvenil i demanar als poders públics mesures per tal d’ampliar i enfortir la societat civil organitzada; indispensable per garantir la bona salut d’una societat democràtica com la nostra. Per tal d’afrontar aquesta situació, des de l’àrea de Participació territorial estem incorporant noves línies de treball, a més d’adaptar les que fins al moment s’havien plantejat. La primera és veure els col·lectius no formalitzats, no com a aliens sinó com una oportunitat, ja que l’únic que els diferencia de les associacions formals és la manca de registre institucional de les seves
normes de funcionament (els estatuts). Una altra línia és la incorporació de propostes per tal de donar a conèixer l’associacionisme, fomentar-lo i promoure’n la creació i consolidació. D’aquí les diverses jornades associatives que s’estan organitzant a Girona i a la Plana de Vic. Així, amb noves propostes per a afrontar nous reptes a mesura que anem avançant en la implantació del desplegament territorial, el CNJC va assolint l’objectiu de tenir presència al territori. I si a l’anterior edició d’aquesta revista feia esment de la nostra implantació a Lleida, ara toca Tarragona.
“Fora de la zona metropolitana de Barcelona hi ha molt pocs punts identificatius en el mapa associatiu juvenil” les diferències entre realitat urbana i rural, sinó a la manca de punts identificatius en el mapa associatiu juvenil fora de la zona metropolitana. La realitat de l’associacionisme juvenil i la seva distribució
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Des del mes de gener, i gràcies a la col·laboració del Consell Comarcal del Tarragonès, disposem d’una seu al carrer de les Coques, on podreu trobar Jordi Escoda, el tècnic de la demarcació de Tarragona.
“Hem de veure els col· lectius no formalitzats no com a aliens sinó com una oportunitat” La posada en marxa del Pla territorial no només ha significat un gran repte per la presència del CNJC a diferents indrets del país, sinó per la constatació de la necessitat de vertebració de les iniciatives dels joves. Un objectiu que el CNJC haurà d’afrontar en els propers anys. Fidel González Secretari de Participació territorial fidel.gonzalez@cnjc.cat
CNJC AL TERRITORI
La participació del CJB en el Pla d’actuació municipal La plataforma interassociativa ha participat del procés del PAM 2008-2011 i ha recuperat i ha fet valer les propostes del Pla director recollides en el Document BCJ.
A
l llarg de l’any 2005, el Consell de la Joventut de Barcelona va dur a terme una important tasca de dinamització del procés participatiu que va acompanyar l’elaboració del Projecte Jove i que va comptar amb la participació de bona part del teixit associatiu juvenil de la ciutat. Aquest treball va permetre recollir aportacions i generar un discurs molt complet i profund sobre un ampli ventall de temes. Aquest discurs va ser recollit en el Document BCJ, va servir de base per a l’elaboració de bona part de les propostes que, finalment, van quedar reflectides en el Pla director de polítiques de joventut 2006–2010, aprovat pel Ple municipal al novembre de 2006. UN PLA POSTERGAT Ara bé, l’aprovació d’aquest pla va coincidir amb el final de la legislatura passada i, per tant, el desplegament no va tenir pràcticament temps efectiu de ser posat en marxa, a causa de l’acabament del mandat i de la interferència del posterior procés electoral. La precampanya, la campanya electoral, la celebració dels comicis, la constitució del nou consistori i del nou equip de govern, les vacances d’estiu i el posterior procés participatiu en la redacció del Pla d’actuació municipal (PAM) de la nova legislatura, molt dilatat en el temps, han estat les causes d’una certa inactivitat que ha frenat el desplegament del Projecte Jove. És d’esperar que ara, un cop s’aprovi i es posi en marxa el PAM 20082011, el Pla director cobri més vigor que mai i es posi en marxa amb pas ferm. PLA DIRECTOR, ACTUACIONS DEL PAM El Pla director té la peculiaritat que incideix sobre una gran diversitat d’àmbits sectorials, com són
ocupació, habitatge, salut, cooperació, sostenibilitat, associacionisme o cultura. N’és a partir de les propostes que es dissenyen polítiques de joventut, així com els criteris bàsics que hauran de guiar-les en els propers anys. El CJB ha demanat que el PAM de la present legislatura garanteixi l’acompliment del Pla director de política de joventut 2006-2010. En altres paraules, entenem que les mesures contemplades en el Pla di“Més que l’acomplirector haurien ment immediat i índe ser transpotegre de totes les me- sades al PAM i s’haurien sures, exigim que es vegi que les actuacions d’acompanyar d’un calendaestan planificades i ri d’execució pressupostades” amb la corresponent partida econòmica. No exigim tant l’acompliment immediat i íntegre de totes les mesures recollides en el Pla director, com la concreció de la definició i el calendari d’execució, és a dir, que es visualitzi que totes les actuacions estan degudament planificades i pressupostades. Per aquest motiu, en el procés participatiu del PAM, el Consell de la Joventut de Barcelona ha insistit que calia incorporar les diferents mesures del Pla director com a actuacions del PAM 2008–2011. Consell de la Joventut de Barcelona
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
13
CNJC AL TERRITORI
El CNJC a les Barraques de Girona Sinònim de festa, música i diversió, retrobament de vells amics i de velles amigues, fred i pluja… i aquest any, també l’estand del CNJC.
F
a una mica més d’un any amb camiseta! Per qualsevol persona gironina de debò, unes barraques sense fred, pluja i fang o sense estar tremolant amb el got, reutilitzable, a la mà a altes hores de la matinada no són unes barraques autèntiques.
14
Això són les Barraques de Girona, per Sant Narcís, un espai de retrobament, de compartir, de recordar, de conèixer… encara que sigui amb fred, pluja i fang. De menjar o prendre alguna cosa en qualsevol barraca d’entitats. D’escoltar un bon concert acompanyat de l’escalfor de la gent. D’anar a fer una volta per les fires i pujar en alguna de les atraccions, també plenes de gent. I per mi, també, tornar cap a casa tot menjant unes castanyes. Però enguany amb una novetat. Potser desapercebuda per algunes persones a causa de la gran quantitat de gent que hi ha a les Barraques de Girona, tot i que sí que vam poder explicar a força gent què és el CNJC i per a què muntàrem el nostre estand. Fèiem territorialització, per promocionar la participació i l’associacionisme, així com per arribar a tot el jovent. Hi vam
poder repartir el Debat Juvenil, bosses de Xarxajove.cat i pins d’Emancipació.cat, amb una bona acceptació per part de les persones que es van aturar.
fer activitats amb les entitats gironines pel jovent de Girona i recollir les demandes de la gent jove per donar-hi resposta i aju-
Això el cap de setmana, entre setmana Salutacció (CRJ i ACAS) repartien les bosses de Xarxajove.cat i el pins d’Emancipació.cat com a premi. Així, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, juntament amb l’impuls dels consells locals de joventut i l’obertura de la seu, ja comença a estar present a les comarques de Girona. I hi esperem créixer i ser molt més presents, com a tot el territori català, per continuar sent la veu del jovent català i donar resposta a les seves demandes. A través de la participació!
“Esperem créixer a Girona, com a tot el territori català, per continuar sent la veu del jovent català i donar resposta a les seves demandes”
D’aquesta manera, la nostra voluntat és poder continuar molt de temps a Girona;
“Fèiem territorialització, per promocionar la participació i l’associacionisme, així com per arribar a tot el jovent”
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
dar en tot allò que puguem. I aquest és el meu compromís personal i el del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a la demarcació de Girona, com també a les de Lleida, Tarragona i Barcelona. I ara, per què no tornar enrere i recordar aquelles nits de finals d’octubre i inicis de novembre? Doncs us aconsello dues cançons: “Podré tornar enrere” de Sopa de Cabra i “Novembre” d’Umpah-pah. Espero que les pugueu gaudir tant com jo! Joel Plazas i Subirós Secretari de Participació territorial del CNJC joel.plazas@cnjc.cat
Un estudi recent de la Fundació Lluís Carulla i ESADE conclou que els joves es resisteixen a assumir responsabilitats del món adult i que es mouen per l’individualisme, el consum i l’èxit instantani. Però hi ha una visió del jovent de la qual no es parla i que el CNJC reivindica.
E
l passat 16 d’octubre va tenir lloc la presentació del llibre Joves i Valors: Què mou els nostres joves? a l’Estació Espai Jove de Girona. A la taula rodona van intervenir l’autor del llibre, Lluís Sáez, Joan Manuel del Pozo, exconseller d’educació, Albert Ruhí, membre destacat del moviment associatiu juvenil de Girona, Josep González-Agápito, catedràtic de Pedagogia de la Universitat de Barcelona i Jaume Soler, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). En primer lloc, cal remarcar la importància d’iniciatives com les de la Fundació Lluís Carulla i ESADE, tenint en compte que cal aprofundir en l’estudi dels joves per poder entendre les seves dinàmiques i fer polítiques de joventut que s’adaptin millor a les seves necessitats. Malgrat que el CNJC està d’acord amb algunes de les conclusions de l’estudi, m’agradaria també al llarg d’aquest article mostrar una visió d’un sector de la joventut que no es contempla en aquesta publicació el qual és representat pel CNJC. En la publicació es fa referència que els joves són: “hedonistes, pels quals és prioritari el temps lliure, gaudir i divertir-se. Volen viure al dia i renuncien a pensar en el demà, en una
CNJC AL TERRITORI
Joves i valors. Què mou els nostres joves?
15
peculiar fugida de la incertesa. Resistències a assumir les responsabilitats més pròpies del món adult. Els nous valors emergents de la joventut actual són: llibertat, individualisme, la seducció, el consum, l’èxit instantani basat en la imatge i els aspectes mediàtics.” Respecte a aquesta afirmació creiem que, evidentment, hi ha joventut que respon a la descripció, i que aquesta realitat és molt preocupant, però, afortunadament, hi ha altres joves que es mouen per interessos molt diferents i que fan una tasca molt important d’educació, democratització i reivindicació: aquesta és la joventut que forma part del moviment associatiu juvenil.
“Afortunadament, hi ha joves que fan una tasca molt important d’educació, democratització i reivindicació: és el moviment associatiu juvenil” Al llarg de la publicació també es fa referència al fet que la culpa que el jovent tingui aquests valors es deu a la societat de consum que tenim i al fet que s’emmirallen en els adults, però des del CNJC creiem que hi ha
altres aspectes que també hi influeixen, com ara el problema de l’emancipació. Nosaltres entenem que els canvis socials que està patint la gent jove han esdevingut es-
“La precarietat en el treball i les dificultats d’accés a l’habitatge s’estan convertint en elements característics de tota una generació” tructurals i, cada cop més, les desigualtats s’accentuen. Ens inquieta que les situacions de precarietat en el món del treball i les condicions d’accés a l’habitatge estan deixant de ser condicions transitòries de pas a la vida adulta per convertir-se en elements característics de tota una generació. Per això, el moviment associatiu juvenil defensa que cal una priorització, clara i agosarada, de les polítiques de joventut com a instruments que permetin començar a definir possibles respostes a les noves situacions socials. Des del CNJC continuarem treballant per millorar el procés d’emancipació dels i les joves. Marina Molina Tècnica de Programes del CNJC a Girona programes.girona@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
LLEI EDUCACIÓ
e L’educació, un repte integral i de país
En els darrers anys el concepte d’educació ha canviat respecte al que tradicionalment s’havia considerat. Hem passat de tenir una conselleria d’Ensenyament a una d’Educació, un canvi de denominació que ha de permetre posar l’accent en els veritables protagonistes de l’acció educativa. Passem d’ocupar-nos d’ensenyar a preocupar-nos per aprendre.
E
16
n aquest desplaçament de subjecte i d’òptica, descobrim que són múltiples els agents que intervenen en el procés educatiu d’una persona. És per això que des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya reclamem una perspectiva integral que reconegui el paper de tots els actors implicats, allò que hom anomena la comunitat educativa, en especial d’aquells que des de l’associacionisme juvenil realitzen, explícitament o implícita, una funció educativa.
“Cal promoure un major reconeixement social de la funció formativa del moviment associatiu”
Els moviments educatius juvenils, dirigits principalment a infants i joves, tenen en comú el caràcter voluntari de les persones que hi participen, l’aprenentatge per la pràctica –aprendre fent–, els programes per edats i en grups de companys i companyes (d’iguals), la potenciació de la iniciativa i de la responsabilitat, el foment d’un sistema de valors i la interrelació entre infants i joves i els i les joves educadors i educadores. Cal, doncs, promoure un major reconeixement social de la funció formativa del moviment associatiu i impulsar-la mitjançant el treball en xarxa amb la resta d’agents educatius.
Entenem l’educació també com un procés participatiu. La participació és la millor garantia per a l’aprenentatge, així com un mitjà per a adquirir competències, habilitats i responsabilitats que ultrapassen l’ensenyament clàssic. La proposta de Llei de l’educació que ha presentat el Departament, si bé apunta alguna cosa, es queda molt curta en allò que fa referència a la participació dels subjectes de l’educació en el seu procés, els fa ser actors passius i mers receptors d’aquest ensenyament.
Al mateix temps, volem que la Llei de l’educació parli dels i de les protagonistes del procés educatiu i dels mecanismes que tindran per contribuir a definir la seva formació.
“La proposta de Llei deixa els subjectes de l’educació en un paper passiu i de mers receptors de l’ensenyament”
Per aquest motiu, demanem que s’incorpori una concepció integral de l’educació, tal com reconeix la UNESCO, que es consideri l’àmbit de l’educació no formal i que es reconegui, com a mínim, la tasca pedagògica de l’associacionisme educatiu.
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Una llei com la que es planteja ha de posar les bases d’un sistema educatiu públic, en català, que vetlli per la igualtat d’oportunitats de l’alumnat –amb independència de l’origen, el nivell socioeconòmic, el gènere o qualsevol altre factor–, que permeti la planificació personalitzada dels itineraris i de les necessitats formatives, la participació dels i de les estudiants en les decisions que els afecten als centres i el treball en xarxa de tota la comunitat educativa. Miquel Àngel Lozano Director de Programes del CNJC programes@cnjc.cat
PARTICIPACIÓ Malgrat les mencions que es fan a les reformes educatives, a l’hora de la veritat no s’aposta per la implicació de l’alumnat en les decisions que l’afecten. Per això, el CNJC, juntament amb el CJB i l’Administració, s’ha proposat posar-hi remei.
L
es últimes reformes educatives i els diferents plans d’actuació institucional preveuen la participació com a element que cal treballar als centres d’ensenyament secundari, però la realitat demostra una altra cosa, ja que no representa una prioritat en els plans de treball, ni disposa d’accions específiques per promoure-la. Així, i segons un estudi realitzat recentment, existeix una manca no només d’iniciatives associatives als centres de secundària, sinó un baix nivell d’implicació de l’alumnat i de promoció per part del professorat, tant dels espais de participació com de les dinàmiques que la promoguin. Actualment, la participació als centres de secundària es redueix quasi exclusivament a les eleccions al consell escolar. Un òrgan poc conegut pels estudiants i poc valorat per la manca d’incidència que hi té la comunitat estudiantil. El desconeixement dels estudiants dels seus drets i la poca voluntat del professorat a implicar-los en les decisions que els afecten, relegant les propostes participatives a l’organització d’activitats extraescolars o complementàries de l’horari lectiu, fa que haguem de plantejar un canvi d’aquesta situació. Una societat democràticament avançada és una societat que s’implica en els afers socials, una societat participativa. I els
Ciutadana i el Departament d’Educació. La proposta que fem es basa en el principi que els estudiants formen part de la comunitat educativa i, per tant, han de tenir la capacitat d’influir en els aspectes que els afecten. Un dels elements clau és la incorporació d’aquest aspecte en la futura Llei de l’educació, aspecte que actualment no té en compte. Cal un reconeixement públic en la capacitat d’inter17
“Els estudiants formen part de la comunitat educativa i, per tant, han de tenir la capacitat d’influir en allò que els afecta” locució dels estudiants, però aquesta declaració d’intencions s’ha d’acompanyar amb campanyes, investigació en les estratègies de promoció, suport a les diferents iniciatives que puguin sorgir, amb recursos econòmics, infraestructures i espais físics, però també de formació dirigida a tots els actors (alumnat, professorat, direcció i AMPA). Un altre element és el reconeixement d’altres agents educatius fora de la comunitat escolar. Ens referim a la incorporació de l’associacionisme, i en especial l’educatiu, a la comunitat educativa i, per tant, la facilitació i coordinació d’accions.
“Una societat democràticament avançada és una societat que s’implica en els afers socials, una societat participativa”
centres de secundària són un espai privilegiat per a promoure valors cívics, entre aquests la participació. Des del CNJC participem del grup motor de foment de la participació a secundària, conjuntament amb el CJB, la Secretaria de Joventut, la Direcció General de Participació
Recentment, vam celebrar el canvi de denominació tant del Departament d’Ensenyament com dels centres escolars pel terme educatiu, que té en compte una perspectiva més enllà de la transmissió de conceptes i cap a l’educació integral de la persona. Ens agradaria veure, ara, com aquesta intenció es concreta en mesures que donin un gir a l’actual situació. Fidel González Secretari de Participació territorial fidel.gonzalez@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
EMANCIPACIÓ 18
La teva emancipació corre pressa?
En el darrer número del Debat Juvenil us vam presentar el web www.emancipacio.cat, en què parlàvem dels diferents components de la campanya, dels seus mecanismes de difusió i dels diferents recursos de les entitats i les administracions en què
U
nir emancipació i política va ser una aposta decidida de les entitats membres del CNJC, ja que les associacions creiem fermament en la importància d’utilitzar totes les eines necessàries per a aconseguir l’autonomia econòmica i social dels i les joves de Catalunya. Què pot fer la classe política per la nostra emancipació? El lema de la campanya de promoció del vot, vinculat a la imatge de la pàgina web, “La teva emancipació corre pressa? Vota!”, va ser la resposta del teixit associatiu juvenil català. Acabar amb la precarietat laboral juvenil, garantir l’accés a l’habitatge, el dret a la formació, poder conciliar feina i estudis i la dignificació de la formació professional són algunes de les fites que des del grup de treball d’Emancipació del CNJC es veia clar que havíem de tractar urgentment.
Des d’un primer moment es va apostar per treure tot el suc i fer arribar les nostres inquietuds ben lluny. És per això que avui podem afirmar que Emancipació.cat no és tan sols una pàgina web.
“Es va apostar per treure tot el suc i fer arribar les nostres inquietuds ben lluny. Avui podem afirmar que Emancipació.cat no és tan sols una pàgina web” Per primer cop, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ha gaudit d’un espai propi a la televisió pública nacional en franges de màxima audiència, tenint com a protagonista la campanya d’Emancipació.cat. Hem estat capaços de difondre una preocupació eminentment juvenil als catalans i catalanes de totes les edats. Hem dit un ja
els joves poden trobar informació sobre treball, habitatge i formació. En plena precampanya s’incloïa també un apartat important centrat en les polítiques d’emancipació dels i de les diputades joves del Parlament. n’hi ha prou a les mesures paternalistes que acaben semblant un acudit sense gràcia. Hem llançat un missatge ben clar: la nostra emancipació corre pressa! I aquesta frase no la diem perquè sí. Ningú no posa en dubte que som la generació jove més ben preparada en la història del nostre país, i probablement amb pitjors condicions laborals i menys oportunitats d’accedir a un habitatge que els nostres pares, i tothom sap que als 30 encara no hem tallat el cordó umbilical.
“Hem estat capaços de difondre una preocupació eminentment juvenil als catalans i catalanes de totes les edats i de dir prou a les mesures paternalistes” Volem solucions! Però volem solucions en majúscules, i no
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
esperem que ens les regalin. Nosaltres, els i les joves associades d’aquest país, estem treballant per aconseguir-les. I en aquest camí hem assolit un pas més: la difusió mediàtica del problema amb una única veu: la veu unànime de les entitats. No som ingenus, ni il·lusos, és més que obvi que no assolirem l’emancipació per haver creat una web o haver sortit per TV3 i el K3, però darrere de cada pàgina, de cada anunci, de cada campanya, hi ha joves amb idees que dediquen les seves il·lusions i els seus esforços a caminar més enllà. Maria Moya Secretària d’Emancipació del CNJC maria.moya@cnjc.cat
EMANCIPACIÓ
Mar Serna: “L’increment de sous ha d’anar vinculat a un increment de la productivitat”
19
Atur, temporalitat, sinistralitat, formació, precarietat, autoocupació. Aquests i pocs més són els eixos que marquen la quotidianitat dels i les joves d’aquest país, i qui hi té molt a dir és el Departament de Treball de la Generalitat catalana. Per això, el CNJC ha volgut conèixer de primera mà l’opinió i les mesures que duu a terme la seva titular.
Les últimes dades de desocupació a Catalunya mostren que entre els 16 i els 24 anys la taxa d’atur és del 16%, més del doble que la mitjana, que és del 6,6%. Quines en poden ser les causes? És cert, l’atur afecta dones i joves majoritàriament, però aquí hi ha hagut un canvi important: els joves es comencen a incorporar al mercat de treball abans i ho fan de manera estacional. Abans no començaven a treballar fins que no havien acabat la seva formació, mentre que ara es formen a la vegada que van fent entrades i sortides en el mercat de treball. Per què? Perquè la si-
tuació econòmica et permet compatibilitzar els estudis amb una feina, i així tenir uns ingressos. No deu ser per poder finançar els estudis? Són raons diverses, però si estàs a l’ensenyament públic els preus no són tan cars, comparativament amb Europa. En uns estudis privats sí que és cert que això és una manera de finançar o de, si més no, tenir una independència econòmica. Ara bé, dit això, el repte que tenim, i no és d’ara, és que la formació ha de ser al llarg de tota la vida. Abans la formació era només en
una fase de la teva vida. Als Estats Units es calcula que una persona en edat escolar, a punt de sortir al mercat de treball, canviarà de mitjana de 10 a 15 vegades de feina fins que tingui 40 anys. És a dir, començaràs fent, per exemple, de conductor d’autobusos, però segurament al llarg de la teva vida no només hauràs de fer cursos de conducció segura o d’idiomes, sinó que cada vegada hauràs de canviar la base de les teves qualificacions professionals, de manera que potser després treballes d’instal·lador de plaques solars. Això està canviant el mercat de treball d’una manera molt important.
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
EMANCIPACIÓ 20
I això és positiu? Jo crec que sí. Els canvis són positius, el contrari és immobilisme. Abans una empresa sabia què faria durant 20 o 30 anys. Ara, no. Els processos de globalització comporten que avui sabem que tenim unes indústries que fan uns productes però d’aquí a dos o tres anys els faran en un altre país, perquè el mercat s’està desenvolupant allà o perquè els preus de la fabricació seran més baixos. No és que sigui millor o pitjor, però la globalització la tenim, no la podem amagar, i hem d’estar ben preparats per fer-ne front als impactes negatius. Se’ns diu que els joves d’ara som la generació més ben preparada de la història d’aquest país. Per què això es tradueix en sous de 1.000 euros o menys? Per què costa tant emancipar-se avui dia? Tenim gent molt ben preparada, però la qüestió és: l’estem preparant per allò que necessitem? És bo eh, que cadascú es formi en allò que li agrada, però si penses amb una perspectiva d’ocupabilitat buscaràs allò que tingui possibilitats de trobar una feina i amb una bona remuneració. En aquest sentit, les mancances les tenim en la formació intermèdia. En el nostre sistema formatiu tenim molta gent a dalt de tot i molta gent a baix de tot, i el que hem de fer és eixamplar el mig, que és un espai que no té menys de 1.000 euros, sinó més. El problema del mileurista, una persona jove, ben formada, que és en el mercat de treball i cobra 1.000 euros, és una de les febleses del nostre sistema productiu. Ara bé, la persona que és a la fase del mig i està formada té possibilitats d’una promoció professional, mentre que la que és a baix, si no es forma es quedarà tota la vida en un mercat de treball cada vegada amb més precarietat. Per això volem incrementar, i ho fem, la formació professional.
“Tenim gent molt ben preparada, però l’estem preparant per allò que necessitem?” Però els salaris, sobretot els de la gent jove, han crescut per sota del nivell de vida, per no parlar del preu de l’habitatge… S’està fent una aposta per augmentar el salari mínim, perquè comporta apujar els sous més baixos. Pel que fa als preus de l’habitatge, recordo una estadística que deia que fa 10 o 15 anys el preu de l’habitatge a l’àrea de Barcelona equivalia a set anys de salaris, i ara surt a 17. Això ha incrementat el nivell d’endeutament de les persones i les famílies i ha reduït les possibilitats d’emancipació dels joves. Alguns sindicats demanen que el salari mínim s’estableixi en els 1.000 euros. Què li sembla la proposta? Em sembla bé, però s’ha d’establir per la via de la negociació col·lectiva, pels convenis col·lectius, ja que al mateix temps hem de tenir empreses competitives. L’increment de sous ha d’anar vinculat, per tant, a un increment de la productivitat, o a l’increment de la carrera professional. No em sembla malament la proposta, però hem d’anar equilibrant, perquè si no podem competir perquè no som més productius, tindrem un problema. Pel que fa a contractació temporal, per exemple, les dades del tercer trimestre indiquen que hi ha un 55,9% entre les persones menors de 25 anys. No creu que és preocupant? Aquesta és una de les nostres preocupacions, la temporalitat entre els joves. En l’àm-
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
bit general a Catalunya estava en el 26,4 i en l’últim any i mig l’hem reduït al 23,4. És cert que els joves tenen una temporalitat molt elevada i hem posat en marxa mesures, com un programa que hem fet de manera extraordinària que es diu “Talent jove. Empresa de futur”, segons el qual a les empreses que tinguin treballadors joves contractats temporalment els donem una subvenció de 2.000 euros vinculats a formació. Hem de donar una oportunitat a les empreses per a la conversió de contractes temporals en indefinits. Ara bé, no tot rau en la temporalitat, perquè tenim sectors que estan oferint contractes indefinits als joves i que no en retenen el talent, perquè són sectors que tenen problemes específics, com el comerç. Al comerç cada vegada s’ofereixen més contractes indefinits, però quines són les condicions de treball? En tot cas, el 55,9% de temporalitat vol dir molta gent jove amb una situació precària. Hi ha gent a qui interessa tenir aquestes ocupacions, que s’està formant i vol uns ingressos, però no una feina estable. Ara bé, quan t’has emancipat, sí que vols una feina estable. Hem de fer una aposta pel treball estable, i això també interessa a les empreses, perquè si tens una persona formada i se’n va cada quatre o cinc mesos la productivitat baixa, no surt a compte. I en això treballem, amb aquest programa que deia abans i amb un seguit d’accions amb què hem d’aconseguir reduir la temporalitat. Ho hem aconseguit en la mitjana i encara ho aconseguirem més si reduïm la dels joves. El binomi temporalitat-sinistralitat, a més, és una realitat. Si agafem la construcció, aquest binomi existeix. Però és que a la construcció tot-
hom és temporal, tots tenen un contracte per obra, perquè el conveni de la construcció és així. Ara hi ha una llei que ho canviarà. Però per què la relació entre temporalitat i sinistralitat és una realitat? Perquè el jove entra amb menys formació –formació específica en prevenció de riscos laborals–, amb més precarietat i, per tant, té més probabilitats de patir un accident. Hem fet ja algunes coses, sobretot investigar els accidents de treball lleus dels joves, per identificar quines són les causes, per veure quina formació tenien aquests joves, quin contracte tenien i quina manca de mesures hi havia. Una altra realitat, que podem incloure en l’economia submergida, és la utilització dels becaris per cobrir llocs de treball. Necessitem una regulació específica del becari. Cal identificar quan som realment davant d’un becari o quan som davant d’un treballador precari, quins són els seus drets, quins són els seus deures i quines han de ser les seves garanties. Fer pràctiques a les empreses és sovint una necessitat però compte, no pot ser un tipus de precarietat per a eludir el compliment de la contractació d’aquesta persona. Solucionar això també serà una prioritat. Quines mesures es fan per fomentar l’autoocupació del jovent, perquè pugui tirar endavant projectes propis? Ens hem trobat que el prototipus d’emprenedor a Catalunya és un home, de més de
“Cal identificar quan som realment davant d’un becari o quan som davant d’un treballador precari”
EMANCIPACIÓ
Si cada quatre o cinc mesos una persona plega de la feina, la productivitat baixa, i això no interessa a les empreses
“Tenim programes fantàstics però sovint no es coneixen i no s’utilitzen tant com caldria”
un tema important pel qual només lluiten les dones i els joves, que és la conciliació. Conciliar la vida personal i la laboral. I les empreses que apliquen mesures de conciliació, al capdavall, competeixen més.
“La gent vol incorporar-se a l’Administració pública no només per l’estabilitat, sinó sobretot per la conciliació”
Sóc jove, dona i nouvinguda, puc aspirar a tenir una feina digna? Sí. Tindràs entrebancs, però la voluntat d’aquest Govern és que estiguis en igualtat de condicions, per això hem creat la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats. Cap comunitat autònoma, cap ministeri no ha fet mai aquesta aposta per la igualtat, que comporta l’eliminació de totes les barreres, l’eliminació de totes les discriminacions. Una societat del segle XXI no es pot permetre discriminacions per edat, gènere, origen, religió o discapacitat.
40 anys, que viu en un entorn urbà i que té formació universitària. Hem de canviar la tendència i fer que joves, dones i que no només visquin en l’entorn urbà, sinó també en el rural, tinguin la possibilitat de desenvolupar una idea de negoci. I treballarem en dos àmbits: la formació en emprenedoria i l’accés al finançament. En aquest sentit, tenim un producte –que no és gaire conegut– en col·laboració amb l’Institut Català de Finances, que ofereix un finançament més beneficiós per als projectes de joves menors de 35 anys. Ara cal donar-lo a conèixer. I és que moltes vegades passa que hi ha programes fantàstics que no es coneixen i no s’utilitzen tant com caldria. Sovint s’acusa el jovent de voler ser funcionari. En un context d’inseguretat i incertesa, que et garanteixin una feina amb un mínim d’estabilitat i que t’ofereixi unes condicions per a emancipar-te és atractiu. L’estabilitat pot ser una raó, però no l’única. M’estic trobant que la gent vol incorporar-se a l’Administració pública sobretot per
Però la realitat dista molt d’això… No tant. L’atur de les dones joves és igual que el dels homes joves, en canvi en la mitjana d’edat no. I les dones, a determinades edats, estan en millors condicions que la mitjana. La cosa, en aquest sentit, està canviant. L’aposta ara ha de ser la immigració, i sobretot la irregular, que majoritàriament la formen dones en el sector del servei assistencial. I aquí és on entra la importància de la Llei de dependència, per professionalitzar aquest món. Miquel Andreu Cap de comunicació comunicacio@cnjc.cat
Miquel Àngel Lozano Cap de Programes del CNJC programes@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
21
CNJC
Vl Sopar de l’Associacionisme Jove Català
30 anys educant Pel país E
22
l VI Sopar de l’Associacionisme tenia un objectiu clar: enl’objectiu, l’instrument per a garantir la plena ciutadania i la participació de tots i totes les joves en la vida local des de la repregegar el tret de sortida al 30è aniversari del CNJC. Sota el lema “30 anys educant pel país”, més de 200 joves d’entisentació, l’autonomia i la pluralitat”. tats molt diverses, membres d’associacions juvenils, representants Al sopar es van lliurar els VI Premis de l’Associacionisme Jove d’institucions involucrades amb el món juvenil i responsables polítics es van aplegar a Barcelona, al Casinet d’Hostafrancs, per Català. El CNJC va premiar l’associació VEGGA com a procompartir l’inici del 30è aniversari. Acollits pel Consell de la jecte associatiu més innovador i al Consell de la Joventut de Joventut de Barcelona, el lema d’enguany pretenia commemoMatadepera per la millor iniciativa de promoció de l’associacirar el 1r Congrés de la Joventut Catalana que es va celebrar el onisme juvenil, així com per la realització d’un procés partici4 de novembre de 1977. Aquest esdeveniment patiu singular durant el passat mes d’octubre va donar lloc a la Primera Carta de la Joventut per tal de definir el futur del nou Casal Jove de Catalana, que posava les bases per a la creació “No dubtem que el jo- Matadepera. Enguany, el guardó al mitjà de codel CNJC. La importància d’aquest fet és més municació més compromès amb la gent jove va vent català creu en la que remarcable i som davant d’un fet històric ser per a Ràdio 4, en especial per als programes igualtat, però fa falta Generació @ i Matí a 4 bandes, que es caracteque mereix ser recordat i celebrat. demostrar-ho i treba- ritzen per interessar-se per les qüestions juvenils Jaume Soler, president del CNJC, va posar de i tractar-les des del respecte, el rigor i comptant llar-hi dia rere dia” manifest en la seva intervenció que “el moviment amb la presència de joves. associatiu juvenil era present aleshores i es present ara en la primera línia d’allò que passa en la nostra societat”. El sopar també va ser l’espai de presentació del llibre El fons del Segons Soler, les entitats associatives juvenils han exercit un paConsell Nacional de la Joventut de Catalunya (1979-1999) que reper històric en el terreny social amb una valuosa tasca pedagògica, cull el patrimoni documental del CNJC i les seves entitats dipohan optat per l’educació integral de les persones i han esdevingut sitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Un llibre de consulta que una important escola de democràcia, un brillant escenari de partipermetrà recuperar la nostra memòria històrica. cipació i un valuós factor d’integració i de cohesió social. Tot això s’ha fet des del treball voluntari i gratuït de milers de joves comAgnès Russiñol promesos amb unes idees, uns projectes que tenen continuïtat Vicepresidenta i secretària de Comunicació del CNJC en el temps. Núria Galan, presidenta del Consell de la Joventut agnes.russinol@cnjc.cat de Barcelona, va remarcar que “els consells locals, als barris, els districtes, els pobles i les ciutats del país són l’instrument i no
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
INTERNACIONAL
Avancem cap a la igualtat de gènere a Europa El dia 9 i 10 de novembre passat va tenir lloc a Brussel·les una nova trobada del Comitè de Membres de l’European Youth Forum. La trobada tornava a la capital europea després d’un viatge per Prato (Itàlia) i Bakú (Azerbaidjan), així com per Vílnius (Lituània), on es va celebrar la darrera Assemblea General.
L
a delegació del Consell la formaven el president, Jaume Soler, el responsable d’Internacional, Ramon Serra, i un altre membre del Secretariat i coresponsable de l’àrea internacional, Joel Plazas. El document més important que es va aprovar durant la reunió va ser un paper polític sobre com arribar a la igualtat de gènere. Aquest document s’havia estat treballant durant el darrer any en un grup de treball creat expressament per a aquest motiu, ja que el gènere és un dels elements clau del pla de treball vigent del Youth Forum. Així mateix, també s’hi van aprovar diferents resolucions sobre la necessitat d’una capitalitat europea juvenil, es va donar suport exprés a la proposta de Rotterdam (Holanda);
“Les resolucions aprovades fan referència a la capitalitat europea juvenil, a la participació en les decisions polítiques, a la facilitació de visats i a l’objecció de consciència”
23
la necessitat d’un marc per a les consultes, amb l’objectiu d’incrementar al màxim la participació juvenil en les decisions europees i nacionals; la necessitat de facilitar els visats als i les joves, no només de paraula sinó també amb fets; i la necessitat del respecte a l’objecció de consciència, encara no aplicada a tots els estats europeus. A part de les resolucions, també s’hi van dur a terme diferents grups de treball sobre diàleg intercultural, el procés de cooperació global, la igualtat de gènere (per acabar de treballar el document aprovat), formació (on es va treballar un document que no va ser aprovat, però que es presentarà en la pròxima reunió amb les aportacions i esmenes de les entitats), la campanya d’emancipació juvenil, treball juvenil, migració, aproximació del Youth Forum a la política infantil, indicadors de qualitat de
l’educació no formal i el model social europeu. També es van fer diferents grups d’interès proposats per les mateixes entitats, entre els quals un del Consell sobre la cooperació amb l’Amèrica Llatina.
“La qüestió de gènere és un dels elements clau del pla de treball vigent del Youth Forum”
La ponència de la trobada va versar sobre treball juvenil i la van llegir John Monks, secretari general de la Confederació Europea dels Sindicats, i Stéphane Ouaki, cap de gabinet del comissari europeu V. Spidla. Sara Molins Cap d’Internacional del CNJC internacional@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
INTERNACIONAL
Els webs del Consell, a estudi a Londres
Les entitats del Consell “viatgen” per Europa
E
n els darrers mesos han estat moltes les entitats del Consell que han aprofitat les oportunitats de participar en activitats de formació i intercanvi en l’àmbit europeu a través del mateix Consell. Majoritàriament aquestes activitats han estat dutes a terme pel Fòrum Europeu de la Joventut (del qual el Consell n’és membre de ple dret) així com en altres casos pel Consell d’Europa o altres consells nacionals de Joventut. NOM ENTITAT ACTIVITAT DATES LLOC
24
E
ls webs del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya han estat objecte d’anàlisi al seminari CivicWeb, que ha tingut lloc a Londres el 4 i 5 de febrer. El politòleg i especialista en participació juvenil Roger Soler i la periodista Mireia Sabartés van participar en la trobada com a representants del Nacional.
Convidats per la UAB Set universitats d’Europa estan desenvolupant el projecte CivicWeb, finançat per la Comissió Europea i que té l’objectiu d’estudiar el paper cada cop més important d’Internet en la participació social i política dels joves. Es vol analitzar l’impacte dels webs “cívics”, la discussió política a la xarxa i la relació entre la participació juvenil on line i off line. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va convidar els dos extècnics del CNJC perquè expliquessin la seva experiència. Els webs del Consell són un exemple de bones pràctiques a seguir per altres organitzacions juvenils europees. Soler i Sabartés van aportar experiència i coneixements com a caps de Participació territorial i Comunicació, respectivament, durant el naixement de Xarxajove i Emancipació.cat i el rellançament del web institucional del Nacional (2007). Mireia Sabartés Periodista
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Delfina Rossi Joves d’Esquerra Verda seminari sobre discriminació (centrat en la problemàtica de la discriminació múltiple) Del 20 al 22 de setembre Brussel·les
Pep Oliveres NOM Escoltes Catalans AT TIT EN bre Del 26 al 28 d’octu TAT IVI ACT reconeixement de a trobada per al on seg TES DA l ma for no l’educació Brussel·les LLOC
NOM Marta Massanella i Mireia GarciaENTITAT Villarubia Associació d’Estu diants de Ciènc ies de la Salut ACTIVITAT jorna des d’informaci ó sobre Salut DATES Del 17 al 18 de no vembre LLOC Brussel·les
NOM ENTITAT ACTIVITAT DATES LLOC
NOM ENTITAT ACTIVITAT DATES LLOC
Sònia Villoro Servei Civil Internacional Del 23 al 25 de novembre seminari sobre els Objectius del Mil·lenni Estocolm (Suècia)
Sònia Villoro Servei Civil Internacional Cimera Àfrica-Europa (ja havia participat a la trobada preparatòria de la cimera ce- lebrada al mes de juliol a París) Del 4 al 7 de desembre Lisboa Delfina Rossi NOM da Joves d’Esquerra Ver ENTITAT àtic es sobre canvi clim ACTIVITAT jornad bre em des de 7 al Del 6 DATES Brussel·les LLOC
Ana Ruano NOM da Joves d’Esquerra Ver ENTITAT re la mobilitat es d’informació sob ACTIVITAT jornad es jov les i dels bre Del 4 al 5 de desem DATES Brussel·les LLOC
NOM Marc Cases ENTITAT Esplais Catalans ACTIVITAT Foro Euro-La tinoamericano Juvenil DATES De l’1 al 8 de Març LLOC Mollina (Màlaga)
INTERNACIONAL
Mou-te per la igualtat Una gran festa per la igualtat! La celebració catalana de l’Any Europeu de la Igualtat d’Oportunitats per a Tothom, a Terrassa.
E
l passat 30 de novembre, amb l’esforç de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la Secretaria de Joventut, l’Ajuntament de Terrassa i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, vam fer el lliurament dels premis d’un concurs audiovisual en favor de la igualtat. Els projectes presentats es basaven en les desigualtats treballades en l’Any Europeu de la Igualtat. De fet, una manera més de continuar treballant per una nova cultura de la pau. Va ser una nit estupenda: premis a projectes molt bons per a sensibilitzar i discursos, alguns de gent que sofreixen desigualtat, d’aquells que t’arriben al cor. I al final, després de sopar tot comentant l’experiència viscuda, un gran concert del grup terrassenc Trickitown. Un final de festa perfecte. Tant de bo haguéssim estat molta més gent, per fer evident que la joventut de Catalunya estem a favor de la igualtat. No dubtem que tothom hi creu, però fa falta demostrar-ho i treballar-hi dia rere dia, perquè el que ara sembla una utopia un dia sigui una realitat.
25
“No dubtem que el jovent català creu en la igualtat, però fa falta demostrar-ho i treballar-hi dia rere dia”
una reunió amb Jorge Sampaio, alt representant de la Secretaria General de les Nacions Unides per l’Aliança de Civilitzacions, em va demanar si faríem alguna activitat amb relació a l’any europeu següent. Després d’explicar-li l’acte de Terrassa, em va animar a realitzar-ne un altre amb motiu de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural.
Així que aprofitem per convidar-vos i animar-vos a venir a altres actes que en aquest sentit puguem organitzar en un futur. I parlant d’altres actes, en
Per tant, esperem que puguem continuar fent activitats en favor de la pau, a través de la igualtat, la interculturalitat… I que cada cop es vegi més gent clamant en favor de la pau, ara ja treballant
“Val la pena somiar per continuar treballant i, en aquest camí cap al somni, assolir petites fites que, al final, siguin grans”
per la interculturalitat, però sense oblidar la igualtat. Perquè els somnis es facin realitat. Creiem que és important continuar treballant en tots aquells aspectes que afecten la convivèn-
cia entre les persones, nosaltres des de l’àmbit juvenil, per aconseguir una societat cada cop més justa, amb igualtat real d’oportunitats i amb respecte a la diversitat cultural. I no només això, sinó un món on la pau pugui ser-ne el leitmotiv. Sembla utòpic, però a vegades val la pena somiar per continuar treballant i, en aquest camí cap al somni, assolir petites fites que, al final, siguin grans fites. Allò que fa que el treball diari tingui sentit. Joel Plazas i Subirós Secretari de Salut i Participació territorial joel.plazas@cnjc.cat
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
COOPERACIÓ
Primera Festa de Cooperació Catalana Una festa amenitzada amb bona música i activitats, però acompanyada del que fem els diferents agents de la cooperació catalana i d’informació sobre què pot fer la gent individualment.
P
er primera vegada, el passat 6 d’octubre, al parc de la Ciutadella de Barcelona, va tenir lloc la Festa de la Cooperació Catalana. L’objectiu d’aquest esdeveniment era mostrar la feina feta pels diferents actors de la cooperació catalana (Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ens locals, organitzacions no governamentals, món sindical i empresarial, les universitats…) i anava destinat a tota classe de públic.
26
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Secretaria de Joventut vam representar el món juvenil en aquesta festa. En un estand bastant visitat vam penjar fotos de projectes juvenils de cooperació. Les persones que van anar a la festa podien mirar les fotos i llegir el nom del projecte, on s’havia fet i quina entitat l’havia realitzat. Creiem que podem estar contents i contentes de la imatge que vam donar de l’associacionisme juvenil català,
“Cal un espai per a la reflexió de la cooperació catalana entre els diferents actors. Segurament, independent de la festa”
com un agent més de la cooperació catalana, amb projectes d’entitats del Consell com: Minyons Escoltes i Guies, Espai Jove de la IntersindicalCSC, Associació DIOMIRA, AVALOT, SCI–Catalunya, JERC, Fundació MÓN3, IBN Batuta, Escoltes Catalans, Col·lectiu de Joves Comunistes, MCEC – Pere Tarrés, Joves d’Esquerra Verda i ESPLAC. Aquestes entitats van dur a terme projectes a països tan diversos com: Bolívia, el Senegal, el Marroc, Palestina, Colòmbia, Tanzània, El Salvador, Mauritània, el Sàhara Occidental i la República Dominicana, per exemple. Des d’aquí agraïm a les entitats juvenils catalanes la dedicació de part dels seus esforços a la cooperació. Evidentment, l’educació en la pau i el desenvolupament a Catalunya també hi entra.
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Després d’avaluar la primera festa entre tots els actors participants, s’ha detectat que el temps per a preparar-la va ser molt just i això va poder repercutir en la qualitat. Així mateix, s’han analitzat els punts a millorar per a pròximes edicions (activitats adequades per a les diferents franges d’edat, enfortiment de les xerrades i els col·loquis, sostenibilitat de la mateixa festa, participació dels socis locals…). Tot i això, un dels elements més positius de la festa en si és l’espai que ofereix per a l’intercanvi de coneixements entre els diferents actors de la cooperació catalana. Com a reflexió general, es va detectar la necessitat d’un espai per a la reflexió de la cooperació catalana entre els diferents actors, que segurament cal que sigui independent de la festa. Joel Plazas i Subirós Secretari de Salut i Participació territorial joel.plazas@cnjc.cat
Com el virus de la grip, la precarietat és mutant i adopta diferents formes per tal d’adaptar-se a cada situació. Les formes són canviants, però el fons és
el mateix: una posició vulnerable en el treball que acaba esdevenint permanent i impedeix a aquells que la pateixen mantenir expectatives de futur.
L
a precarietat té dimensions visibles: salaris baixos, temporalitat estructural, rotació laboral, impossibilitat de compaginar el treball amb la formació i la vida personal, discriminació per motiu de gènere, edat o nacionalitat i, en la seva dimensió més dramàtica, accidents i malalties.
reduir costos mitjançant la violació dels drets. No es fan a l’empara de cap legislació, sinó que són obertament il·legals. No suposen una fase prèvia d’incorporació al món del treball, perquè la majoria de les persones que les ocupen mai no arribaran a ser contractades per l’empresa. Són economia submergida i explotació il·legal de treballadors.
Però amb aquestes cares visibles hi conviuen situacions invisibles, aquelles que no registren les estadístiques: l’economia submergida i els fraus legals. L’economia submergida ha estat sempre associada en el nostre imaginari a llocs de treball de baixa qualificació coberts per treballadores i treballadors amb escassa formació. És potser per això que ens costa reconèixer-la a primer cop d’ull en un àmbit ben diferent: els becaris. Sota l’etiqueta becari/becària trobem situacions diferents i antagòniques: les beques reglades i les fraudulentes. Les primeres estan associades al pes creixent de les pràctiques en centres de treball dels estudis mitjans i superiors. Amb aquestes pràctiques, alumnes que estan cursant estudis reglats en centres educatius realitzen una part de la seva formació en centres de treball sota la supervisió d’instructors i la tutela docent del seu centre d’estudis. Però també sota l’etiqueta beca trobem una realitat ben diferent: l’economia submergida. Estem vivint una dinàmica creixent de “beques” ofertes directament per les empreses, sense cap relació amb centres
ENTITATS
Becaris: la cara invisible de la precarietat
“Cada vegada hi ha més ‘beques’ d’empreses a persones que ja tenen la titulació necessària per a cobrir el lloc de treball”
“Es difícil, a primer cop d’ull, associar l’economia submergida a l’àmbit dels becaris”
d’estudis, a persones que ja tenen la titulació necessària per a cobrir el lloc de treball. No tenen res en comú aquestes falses beques amb les pràctiques reglades: s’utilitzen per a cobrir llocs de treball a l’em-
presa sense reconèixer la relació laboral i la persona que l’ocupa no compta amb cap mena de tutela dels seus drets. No responen a la manca de formació de la persona sinó a la voluntat de l’empresari de
La mala notícia: l’abandonament dels objectius de millora de l’educació per part del Govern expressada en la proposta de bases per a una Llei d’educació (que entre d’altres coses ignora la FP) i en la negativa a assumir compromisos concrets en matèria de formació professional en el marc de l’Acord Estratègic de l’Economia Catalana, demandats per organitzacions sindicals i patronals. Ara la bona notícia: el sindicalisme de classe, l’únic que exerceix l’acció solidària de totes les treballadores i els treballadors, assumeix el repte. Andrés Querol Coordinador nacional d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
27
ENTITATS
Una llei que no agrada a ningú A més d’haver-se elaborat de manera unilateral, sense comptar amb ningú i sense possibilitat de debat i reflexió comuna, la Conselleria d’Educació ha presentat les bases per la futura Llei. Un document que, a més, no soluciona els problemes de l’educació catalana.
E
l passat mes de novembre, el conseller Ernest Maragall va presentar el document de bases per a la futura Llei de l’educació de Catalunya. El text en qüestió no agrada al conjunt de la comunitat educativa, i el 14 de febrer es va convocar una vaga general de professors i estudiants. Però, per què aquest document ha generat tanta polèmica?
28
Doncs és ben senzill. En primer lloc, el Departament d’Educació va elaborar el document de manera unilateral, sense comptar amb ningú, gairebé d’amagat i sense parlar amb els estudiants, pares i professors. Un cop va tenir redactat el text el va presentar a totes les parts, però amb una nul·la possibilitat de debat i reflexió comuna. Finalment, en les darreres setmanes la tasca del conseller ha estat fer conferències informatives, en les quals el debat i la voluntat d’escoltar les crítiques brillaven per la seva absència. A tot això, li podem sumar que el senyor Maragall, amb les seves propostes, incompleix compromisos adquirits anteriorment entre el Departament i la comunitat educativa en el marc del Pacte Nacional per l’Educació. Estem, doncs, davant un procés d’elaboració d’una llei transcendental per al país en el qual el conseller i el seu equip no compten ni volen comptar amb ningú. En segon lloc, perquè les propostes del document no solucionen els problemes de l’educació catalana. Les aules massificades, la falta d’inver-
sió, l’escassa formació del professorat en alguns aspectes de la seva activitat, la concentració d’alumnat migrat només a l’escola pública o la manca d’una
“Estem davant un procés d’elaboració d’una llei transcendental per al país en el qual el conseller i el seu equip no compten ni volen comptar amb ningú ”
veritable cultura democràtica i de participació en els centres educatius són algunes de les moltes qüestions que el document obvia o, fins i tot, empitjora. Una de les propostes estrella és la gestió privada dels centres públics, o el que és el mateix, la creació d’una tercera xarxa o categoria d’escoles. I per afegir-hi més llenya encara, la llei fomentarà la competitivitat entre centres per tal que “s’espavilin”. Si això és el que el conseller Maragall entén com a servei públic educatiu és que anem una mica malament. L’educació és un pilar fonamental de qualsevol societat i de l’estat del benestar i no pot ser considerada amb criteris empresarials que, en ocasions, poden perjudicar-ne greument els objectius de transformació social.
“L’educació és un pilar fonamental de qualsevol societat i de l’estat del benestar i no pot ser considerada amb criteris empresarials”
L’escola pública catalana no pot acceptar les incògnites que
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
presenta aquest document. No pot acceptar ser menyspreada i veure com la concertada no necessita obligacions i responsabilitats per augmentar l’oferta. És per tot això que els i les estudiants reivindiquem l’obertura d’un procés de debat que ens condueixi cap a la norma que el sistema educatiu necessita: aquella que consideri l’escola pública, laica, catalana, de qualitat i democràtica com a eix vertebrador de la societat. Víctor Albert Blanco Secretari d’Organització de l’AJEC
ENTITATS
Els casals de joves associatius Més de 80 activitats obertes, 200 joves acreditats, 500 assistents. Això és el que, durant tres dies, va generar la trobada que Casals de Joves va organitzar als Hostalets de Balenyà. I tot, a la manera casalera.
D
el 12 al 14 d’octubre, Casals de Joves de Catalunya ha dut a terme als Hostalets de Balenyà (Osona) una trobada de joves que ha estat un exemple de què són i què fan els casals de joves associatius. De fet, es podria dir que la mateixa trobada ha estat un casal de joves, tant en les propostes d’activitats realitzades com en la manera d’organitzar-nos. Un projecte comú, gent compromesa i ganes de passars’ho bé són alguns dels components que calen per començar aquesta aventura. I per fer possible això, ho hem fet a la manera casalera, amb la implicació de tothom en el projecte, amb una comissió general i set subcomissions que durant un any les han integrades fins a 29 persones de diferents casals. Aquesta feina ha generat més de 80 activitats obertes, en les quals han participat, en els tres dies, 200 joves acreditats i 500 assistents. S’han fet activitats que han calat ben endins, com el videofòrum amb Neus Català
(lluitadora incansable que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück); activitats amb molta adrenalina, com la via ferrada; d’altres per a aprendre i passar-s’ho bé, com els tallers de flamenc, de tai-txi, de grafits, de relaxació o de capoeira; activitats per saber què passa al món i ajudar-nos a reflexionar una mica, com les xerrades sobre l’habitatge, la situació penitenciària, Palestina, consum responsable o sobre drets laborals; i, com no, activitats amb molta festa, com l’inici de la segona edició del SONAT (el circuit de música casalera) o el concertàs del dissabte amb Pirat’s Sound Sistema, la Pegatina i les fantàstiques Tietes Queques. Entremig, moltes altres activitats com el correfoc, el taller de diables, un tupper sex, un taller d’eròtica, un intercanvi internacional amb la participació de 10 països d’Europa, projecció de vídeos actius, partides de rol, un concurs de tuning de tendes (aprofitant que estàvem acampats…), una exposició sobre Palestina… En definitiva, una mostra del que les entitats federades a Casals de
Joves de Catalunya han fet durant l’últim any.
“Un projecte comú, gent compromesa i ganes de passar-s’ho bé són alguns dels components que calen per començar aquesta aventura”
“Davant el model d’oci consumista, passiu i alienant, proposem i oferim un model associatiu i constructiu d’aprofitament del lleure”
En una societat que ofereix un model d’oci consumista, passiu i alienant, des dels casals de joves associatius proposem i oferim un model associatiu i constructiu d’aprofitament del lleure, basat en el desenvolupament de les inquietuds dels joves i en la participació. El nostre projecte representa una escola de democràcia, d’autoorganització i de participació activa, una eina de transformació social, un espai d’intercanvi d’experiències, d’aprenentatge horitzontal que ens ajudi a desenvolupar-nos com a persones i ciutadans. I tot això ho fem d’acord amb la nostra ideologia, basada en valors com la participació, la crítica i l’autocrítica a través del lliure pensament, l’autogestió, la solidaritat, el compromís, l’associacionisme, la democràcia, la igualtat d’oportunitats, la tolerància, l’ecologisme i la llibertat. Marta López Casals de Joves de Catalunya
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
29
ENTITATS
Escoltisme = arrelament local, identitat nacional i pertinença global Primera recerca sobre l’escoltisme mundial, a Catalunya
S
ota el títol L’educació en la ciutadania global: Estudi sobre els fonaments ideològics, el desenvolupament històric, la dimensió internacional i els valors i pràctiques de l’escoltisme mundial, la recerca analitza com l’escoltisme combina l’arrelament local, la identitat nacional i el sentit de pertinença global en la seva acció d’educació en la ciutadania i les conseqüències que això té.
30
La tesi doctoral, elaborada en català i en anglès pel politòleg i fins fa poc president de la Fundació Escolta Josep Carol, Eduard Vallory, i defensada el passat mes de desembre a la Universitat Pompeu Fabra, és la primera recerca de la història sobre l’escoltisme mundial en conjunt. L’acció més visible de l’escoltisme és, indiscutiblement, en l’àmbit local, i aquesta força local fins i tot dificulta a vegades copsar-ne la dimensió mundial. Analitzant el moviment com a tal –present arreu del món– i els principis fonamentals, el treball demostra que justament l’acció local amb els valors d’una ciutadania crítica i compromesa és el reflex d’aquesta ciutadania global que l’escoltisme contribueix a construir.
persones, el pluralisme cultural i la no-concordança que es dóna a vegades entre les fronteres d’un estat i les d’una comunitat nacional. Tal com destaca l’autor a la recerca, ni els moviments religiosos ni les grans ONG internacionals poden educar en la ciutadania global com ho fa l’escoltisme. Els primers, perquè no tenen en compte la diversitat de creences o cultures a l’hora d’establir uns principis comuns d’educació en la ciutadania. I les
“Promoure la lleialtat a la pròpia comunitat nacional és del tot compatible amb el foment d’un sentiment de pertinença global” segones perquè no tenen l’arrelament local que sí té l’escoltisme amb cada un dels seus centenars de milers d’agrupaments escoltes arreu del món.
Per això la rellevància d’aquesta recerca és triple. D’una banda, demostra que promoure la lleialtat a la pròpia comunitat nacional és del tot compatible amb el foment d’un sentiment de pertinença global, i que això és el que fa l’escoltisme quan educa en una ciutadania basada en valors cívics i inclusius als cinc continents. A més, darrere d’aquesta afirmació s’hi amaga una gran complexitat que té en compte les identitats múltiples i canviants de les
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
En segon lloc, en emprar l’escoltisme mundial com a cas d’estudi, la recerca posa l’accent en les dues característiques essencials: és un moviment educatiu amb una metodologia pròpia basada en l’aprendre fent, el petit grup i el treball desinteressat dels educadors, i és un agent que reivindica i contribueix a formar una ciutadania compromesa i crítica. Finalment, el tercer element d’interès és que posa de manifest la plena vigència i actualitat d’aquest moviment educatiu, que en els seus 100 anys de vida ha format prop de 500 milions de persones arreu del món i avui aplega més de 30 milions d’infants i joves en 165 països. Elena Jiménez Cap de Gestió d’Escoltes Catalans
ENTITATS
50 anys de SOC, 50 anys de sindicalisme nacional i de classe Enguany el sindicalisme nacional està de commemoració, es compleixen 50 anys de la fundació del SOC, el Sindicat d’Obrers de Catalunya, l’embrió del que avui dia és la Intersindical–CSC.
E
l SOC representà al principi un catalanisme moderat d’arrels socialcristianes, però a partir dels anys 60, amb l’entrada de gent provinent d’organitzacions com HOAC, JOC i de col·lectius anarcosindicalistes, es perfila com un sindicat clarament situat a l’esquerra. A partir d’aquest moment, el SOC es converteix en el primer sindicat clandestí al Principat durant tota la dècada dels 60. Les tensions internes posteriors, la forta repressió policial i la manca de suport –a diferència d’altres nacions sense estat de l’Estat espanyol– per part de formacions de l’esquerra independentista o nacional fan que el sindicalisme nacional i de classe perdi considerablement la força que havia aconseguit durant la dècada dels 60.
“Aquests 50 anys de SOC passaran desapercebuts, però des del sindicalisme nacional i de classe cal reivindicar-ne la memòria” Tot i així, la voluntat i la creença que la nostra nació i la seva classe treballadora necessita d’un sindicalisme propi per defensar millor les classes populars i assolir la independència dels Països Catalans, fa que l’any 1990, després d’una llarga travessada de reestructuracions, fusions i escissions, neix el que avui dia coneixem com a Intersindical–CSC. Som conscients que aquests 50 anys de SOC passaran desapercebuts als ulls dels grans mit-
31
jans de comunicació i de la gran majoria de la població catalana, però des del sindicalisme nacional i de classe cal reivindicar la memòria del SOC, la dels seus dirigents –com Porter i Moix o Xavier Cassassas–, però també la d’aquells que han fet possible amb la seva lluita anònima que avui puguem estar parlant de la Intersindical – CSC, i que avui aquesta comenci a ser una veritable alternativa a les grans sindicals d’obediència estatal i, per tant, una veritable eina de defensa dels drets de la classe treballadora catalana. En parlar de sindicalisme nacional i de classe no podem obviar que abans del SOC, als Països Catalans, al Principat per ser més exactes, va existir un primer intent de vertebrar un sindicalisme d’obediència catalana involucrat en l’emancipació de la classe
treballadora. El CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) va ser el referent que des de principis de segle fins a la dictadura feixista va ocupar l’espai del sindicalisme nacional i de classe.
“Som aquí per a guanyar i fer realitat els nostres objectius, els del CADCI i el SOC, dels Casassas, Layret i, per què no dir-ho, Seguí i Nin”
Des de l’Espai Jove de la Intersindical – CSC volem reivindicar davant d’aquelles que ens neguen l’existència i la nostra història, que venim de lluny i que malgrat que molesti a algunes, som aquí per a guanyar i fer realitat els nostres objectius, els objectius del CADCI i el SOC, dels Cassassas, Layret i, per què no dir-ho, dels Seguí i Nin, i de totes aquelles que ens donen legitimitat i són per nosaltres un exemple a seguir de lluita i dignitat. David Soriano Portaveu de l’Espai Jove de la Intersindical – CSC
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
ENTITATS
L’esplai i el relleu La vida associativa, sigui de les característiques que sigui, necessita de la dedicació, del compromís i de la responsabilitat de les persones que integren l’associació. Però també que aquestes canviïn periòdicament.
S
óc conscient que no descobreixo res de nou, però és necessari recordar-ho i parlar-ne de tant en tant. Depèn de tots i de totes els que estem associats garantir que la societat civil es vertebri a partir d’associacions. I encara és més important en el cas del moviment associatiu juvenil, en què l’edat, per si mateixa, suposa ja un límit que ens impossibilita assumir-hi responsabilitats.
32
A l’esplai ens preocupa el relleu i el treballem i li donem la importància que mereix. Un estudi realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia determinava que la vida d’un monitor o d’una monitora dins d’un esplai és d’aproximadament cinc anys. No està gens malament tenint en compte l’alt grau de compromís, dedicació i continuïtat que requereix l’activitat educativa d’un esplai. Però això vol dir equips de monitors i de monitores molt canviants d’un curs a l’altre.
canviar el món a partir de l’educació d’infants i que s’hi comprometin.
“En el cas del moviment associatiu juvenil, l’edat, per si mateixa, suposa ja un límit que ens impossibilita assumir-hi responsabilitats” Però no tots els esplais tenen grups de joves en què es garanteixi cert relleu. Hi ha esplais que, pels motius que siguin, necessiten cercar el relleu a fora. Aquí és on recau la dificultat i es necessita fer campanyes de difusió, de comunicació i de recerca atraients, ja que, generalment, les persones que mai no han format part d’un esplai és difícil que s’interessin per la tasca dels monitors i les monitores. És el que hem fet a Esplais Catalans (Esplac), dissenyar una campanya de recerca de monitors i monitores visualment atraient, original i, fins ara, útil.
“Hi ha esplais que, pels motius que siguin, necessiten cercar el relleu a fora. Aquí és on recau la dificultat” La campanya Esllogasofà (www.esllogasofa.cat) pretén engrescar persones joves a llogar el sofà de casa seva perquè se n’han emancipat. El motiu, ja no el fan servir per mirar la tele, jugar a la videoconsola o dormir-hi les tardes de dissabte perquè ara, les estones en què el gaudien, se les passen preparant jocs per als infants de l’esplai o un intercanvi amb els joves de l’esplai o anant de campaments durant deu dies a l’estiu. Els esplais treballen majoritàriament el relleu en els seus equips amb els i les adolescents que hi participen dels esplais fins als grups de més grans. Es tracta que els monitors i les monitores despertin en aquests joves l’interès per responsabilitzar-se d’un projecte associatiu i no remunerat que pretén
Si ets jove i vols canviar el món, no ho dubtis, lloga el sofà de casa teva, entra a www.esllogasofa.cat i aprofita el temps amb felicitat en un esplai. Arcadi Corominas President d’Esplais Catalans (Esplac)
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
E
ntre els tòpics que estigmatitzen la franja d’edat 1835, es diu que els joves no estudien perquè no serveix de res, no marxen de casa per comoditat, s’emborratxen els caps de setmana, no tenen fills perquè són egoistes i, a més, tenen entre les seves aspiracions ser funcionari. Davant d’aquest panorama, no ens hauria de sorprendre el creixent índex abstencionista en aquesta mateixa franja (46,5%1 l’any 2007): la dada és certa, els tòpics que l’acompanyen només són la mala interpretació de les conseqüències d’altres problemes no resolts sobre els quals es llança una cortina de fum. Pel que fa a l’educació, s’obre l’interrogant sobre què és millor: estudiar o treballar? La publicació aporta dades econòmiques que sostenen que el nivell d’estudis és clau per a accedir a llocs de treball amb millors condicions econòmiques, però també mostra desigualtats en perjudici de les dones. L’escola hauria de ser un agent de les polítiques d’igualtat d’oportunitats, i no pas un agent de reproducció de les desigualtats socials, per això les dades que analitzen les expectatives dels itineraris formatius–laborals de la joventut es relacionen amb el nivell d’estudis dels pares. Sobre l’ocupació, podem parlar d’un descens de les taxes d’atur juvenil però no de l’augment de l’ocupació, sinó d’un descens del nombre de joves. D’on surt el tòpic que els i les joves volen ser funcionaris si la franja d’edat 18-30 suposa només el 10,4% del personal de l’administració pública?2
ENTITATS
L’estat de la joventut a Catalunya 2007
L’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Ferrer i Guàrdia va publicar l’últim trimestre de l’any L’estat de la joventut a Catalunya 2007, en què es recullen dades de la situació dels joves catalans. Amb claredat i contundència, aporta dades contrastades sobre la pobresa de l’estat del benestar català, i de com això afecta el jovent. Un altre dels temes que preocupen la societat és l’habitatge, i nosaltres no voldríem abandonar una idea estratègica: arribar a tenir un 10% del parc d’habitatges de lloguer social. Per arribar aquí –a França és el 17%; a Anglaterra, el 21%– caldria assolir a 15-20 anys vista que dels 2.332.000 d’habitatges catalans, 233.200 fossin de lloguer social. I per acabar, veure si ha variat la participació dels joves (21% el 1998). És el moment de recuperar les “186 propostes per a la promoció de l’associacionisme juvenil de Catalunya” i veure quines han estat assolides i quines han estat incorporades en els plans de govern.
“D’on surt el tòpic que els i les joves volen ser funcionaris si la franja d’edat 18-30 suposa només el 10,4% del personal de l’administració pública?” Aquest nou panorama electoral i el sistema de finançament hauria de vestir un estat del benestar que arribés directament als joves i que trobés en els pressupostos els recursos econòmics destinats als elements clau de les polítiques de joventut. Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques Fundació Ferrer i Guàrdia
1 Enquesta sobre participació política a Catalunya. Idescat. Generalitat de Catalunya. 2007, p. 40 2 L’estat de la joventut a Catalunya 2007. IASPP, p. 22
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
33
ENTITATS
Cooperant amb Bolívia Amb l’objectiu de canviar la tendència de les relacions Nord-Sud que caracteritza els afers internacionals, les JERC enceten un projecte de cooperació propi. Enguany hem decidit desplegar un programa de formació de joves amb les joventuts del MAS-IPSP de Bolívia.
T
ots sabem que les relacions Nord-Sud en l’àmbit internacional són tota una realitat, o en som conscients. Després de debatre sobre aquesta situació, les JERC no podem quedar aturades en veure com aquest fet provoca, cada dia més, un greuge comparatiu entre els diferents Estats del nostre planeta.
34
Des de fa ja un any, les JERC hem començat a treballar en un projecte de cooperació propi, amb l’objectiu de poder aportar el nostre gra de sorra en el treball diari per canviar la tendència de les relacions Nord-Sud que caracteritza els afers internacionals, i a la vegada, poder
donar a altres organitzacions la capacitat de dur endavant projectes per a fomentar la capacitació dels i les joves i la seva participació en la vida política i democràtica del país. És per això que enguany hem incidit en temàtiques de cooperació al desenvolupament juntament amb les Joventuts del MAS-IPSP de Bolívia. Aquest projecte consisteix en el desenvolupament d’un programa de formació de joves, per al seu enfortiment, com a actors estratègics, per a millorar la go-
vernabilitat democràtica i el desenvolupament humà del país andí. Durant el mes passat, membres de les JERC varen desplaçar-se a Bolívia per poder avaluar des del terreny el desenvolupament
“Aquestes trobades varen servir també per a donar a conèixer i internacionalitzar el conflicte polític que pateixen els Països Catalans arreu del país andí” d’aquest primer projecte de cooperació del jovent independentista. El viatge també va servir per a poder conèixer una altra realitat juvenil, que és la que viuen els i les joves bolivians. Durant aquesta visita, a part de concloure la primera jornada de seminaris de formació, les JERC
varen poder reunir-se amb diferents representants del Govern bolivià. Aquestes trobades varen servir també per a donar a conèixer i internacionalitzar el conflicte polític que pateixen els Països Catalans arreu del país andí. Entre aquestes trobades, els joves de les JERC es varen reunir, entre d’altres, amb el secretari general de Joventut del Govern bolivià, Juan Carlos Alarcón, amb qui varen compartir les diferents experiències del treball en polítiques de joventut que es porten a terme en els dos països. Tot i que s’ha de dir que les realitats juvenils dels dos països són ben diferents, cal destacar el gir que han viscut les polítiques de joventut a Bolívia, on actualment van dirigides a la reducció de l’analfabetisme entre la joventut indígena, i la lluita per a facilitar l’accés dels i les joves al mercat laboral amb unes condicions dignes.
“Les polítiques de joventut a Bolívia busquen reduir l’analfabetisme entre els indígenes i facilitar l’accés al mercat laboral amb unes condicions dignes” Aquest primer projecte de cooperació conclou aquest mes de març, quan dos representants de les Joventuts del MAS-IPSP de Bolívia visitaran els Països Catalans, per tal de poder compartir experiències amb el jovent de l’esquerra independentista de les JERC dels diferents territoris dels Països Catalans. Marc Puig Secretari de Relacions internacionals de les JERC
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
ENTITATS
El valor de ser jove i el Consell Nacional
A finals dels anys 90, el CNJC donava una sensació de potència. Hi havia èpica i solvència a l’hora de fer les coses. Ara, deu anys més tard, veiem que la situació ja no és la mateixa.
F
em aquest article un dels darrers dies del mes de gener de 2008, poc abans d’una assemblea general ordinària del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i poc després d’una d’extraordinària. L’assemblea extraordinària es va fer per modificar els estatuts, però la iniciativa no va prosperar, cosa que ha enrarit una mica l’ambient. L’ordinària, ara com ara –gener de 2008– no sabem com es presenta, però ja no podem esperar més per entregar l’article, l’equip de redacció del Debat Juvenil ja ha tingut força paciència. Molts dels que actualment dirigim la JNC ens vàrem acostar al Consell a finals dels anys noranta, de la mà de Jordi Arcarons, el nostre representant al Secretariat en aquell moment. La sensació de potència que ens va ocasionar va ser sensacional: el sentiment de formar-ne part –que compartíem tots els representants de les entitats–, l’èpica, la solvència a l’hora de fer les coses. Sense fer cap esforç de memòria, només apel·lant al record borrós, ens ve al cap la candidatura pel Festival Mundial de la Joventut, la Tercera Carta de la Joventut o la implicació en la redacció del Pla Nacional de Joventut. Era un Consell fort i atrevit que treballava per als i les joves.
“Lluny del Consell de finals dels noranta, veiem un Consell tancat i feble. Un Consell que no parla gaire dels joves i parla massa de si mateix”
ses una mica diferents i, per això, encara que l’article pugui sorprendre més d’un, volem compartir una reflexió. I ho fem seguint la mateixa línia amb què actua la nostra companya dins del Secretariat: amb responsabilitat, lleialtat institucional, esperit constructiu i ganes de fer més bé les coses. Doncs bé, les coses no són com eren. Lluny del Consell
“Esperem que aquesta reflexió s’entengui com un primer pas cap un debat que creiem que cal obrir”
de finals dels noranta, veiem un Consell tancat i feble. Un Consell que no parla gaire dels joves i parla massa de si mateix. Un Consell que no afegeix valor al fet de ser jove i que no influeix. Si algú veu en aquestes ratlles alguna cosa personal o ganes de demanar responsabilitats, s’equivoca. Les coses no passen d’un dia per l’altre, es van gestant amb el temps. Un temps del qual totes les entitats, d’una manera o d’una altra, som responsables. Llegint això algú es pot preguntar per què no ho hem dit en alguna assemblea o, fins i tot, es pot preguntar què ha fet la JNC per mirar de corregir aquesta situació. Bé, esperem que aquesta reflexió s’entengui com un primer pas cap un debat que creiem que cal obrir i que de segur que comptarà amb la implicació de moltes entitats si, de nou, des del Consell ens dediquem a parlar més dels i les joves i menys del Consell mateix. Jordi Cuminal Secretari general de la JNC
Deu anys més tard, de nou amb representació de la nostra entitat al Secretariat del Consell amb Maria Moya, veiem les co-
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
35
ENTITATS
“El premi servirà per a donar a conèixer el model de les comunitats autofinançades i ajudarà que s’expandeixi més ràpidament per Europa” El barceloní Jean Claude Rodríguez-Ferrera, director de Self-Managed Comunities (‘desenvolupament comunitari’), va ser escollit el mes de novembre com a millor jove emprenedor creatiu del món, en proclamar-se guanyador del premi Creative Young Entrepreneur Award (CYEA), que organitza la Jove Cambra Internacional (JCI).
La proclamació va tenir lloc en el marc del Congrés Mundial de la JCI que es va portar a terme a Antalya (Turquia), del 5 a l’11 de novembre, i que va reunir més de 4.000 persones de més de 80 països. Un cop a Catalunya, hem parlat amb Rodríguez-Ferrera perquè ens valori la concessió d’aquest premi.
Ω Com et sents després de ser escollit com a millor jove emprenedor creatiu del món?
36
Crec que el premi és un reconeixement a l’emprenedoria social, concepte que, després del Nobel de la Pau a Muhammad Yunus, cada cop agafa més força. És també un reconeixement a tots aquells que hem estat desenvolupant el model de les comunitats autofinançades (CAF), especialment per a les persones immigrades que estan treballant conjuntament per desenvolupar el model. Però també és un premi per a la JCI de Catalunya, i per a la JCI d’Empresaris de Barcelona, ja que sense ells segur que aquest premi no ens l’haurien donat. Ω Què són les comunitats autofinançades? És un grup d’ajuda mútua que ofereix serveis de microcrèdits i microassegurances, autogestionat per la mateixa comunitat. La gent s’ajunta i posa diners en comú i aquests es presten. La gent és accionista i client alhora. Una idea senzilla però útil en molts àmbits, en la qual ets accionista del teu propi negoci. Ω Creus que el premi servirà per a millorar quelcom? Crec que el premi pot servir per a donar a conèixer aquest model de les comunitats autofinançades i segur que ajudarà que s’expandeixi més ràpidament per les principals ciutats europees.
Ω Què et va semblar la teva experiència al Congrés Mundial de la JCI?
“La gent s’ajunta i posa diners en comú i aquests es presten. La gent és accionista i client alhora”
Jo no havia sentit parlar abans de la JCI, i em va impressionar la gran xarxa mundial que té. La veritat és que em vaig sentir molt recolzat en tot moment, i en especial per tota la delegació catalana que va assistir al Congrés Mundial de Turquia.
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
El premi el vam viure com un premi col·lectiu, i per això va ser més emocionant. La JCI és una xarxa de persones que val la pena des del punt de vista professional, però sobretot des del punt de vista humà. Jordi Simon Director de Comunicació i imatge de la JCI Catalunya
ENTITATS
Som societat, cultura i medi ambient Moltes associacions juvenils parlem d’implicació social. De vegades, fins i tot, sense tenir gaire clar què vol dir aquest concepte. I com que compartir és viure, com que dins de la nostra associació estem mirant de donar-hi un parell de voltes, hem pensat que seria interessant explicar-vos com ho estem fent.
M
oltes associacions juvenils compartim l’objectiu de voler deixar el món millor de com l’hem trobat. Potser tothom no ho diu pas d’aquesta manera, però dubto que ningú no es qüestionés aquest enunciat. Quan parlem del món, volem fer referència a tres apartats en què podem incidir. Per un costat, la societat que compartim i amb la qual interaccionem, el teixit de relacions que hi establim; però també volem fer referència a la cultura, entesa com el llegat que ens arriba des del passat, i també la nostra capacitat de construir propostes de futur. Igualment, “La implicació social cultura i societat existeixen en un suposa analitzar què planeta que ens acull i on estem de podem fer per deixar pas, i que per tant ens pertoca teel món millor de com nir-ne cura, vetllar-lo.
l’hem trobat”
Així, què vol dir implicació social? Significa observar el que tenim al nostre voltant amb les ulleres de la perspectiva social, cultural i mediambiental, i analitzar què podem fer per deixar el món millor de com l’hem trobat. Les oportunitats que se’ns presenten són infinites: només cal saber-les observar amb els ulls adequats. Cadascú, des del seu bagatge i des de la seva experiència, veurà coses diferents. I amb les associacions passa el mateix: el nostre tarannà, la nostra manera de fer, ens condueix a fixar-nos en coses diferents, i és en la diferència que enriquim la societat civil amb les nostres aportacions.
37
Som societat, som cultura i som medi ambient. Tot allò que fem en primera persona interactua amb el nostre entorn. Incidim en la societat perquè en som part. Incidim en la cultura perquè la mantenim viva i ens ajuda a trobar-nos. Vetllem pel medi natural perquè és l’únic que tenim, i més aviat ens l’han deixat. Si ho veiem d’aquesta manera no ens queda més remei que arremangar-nos i posar-nos a la feina. Ben cert és que les necessitats són infinites, però els recursos, ai las, són limitats. Però quan t’alimenta la utopia, no existeix el camí impossible, simplement alguns “Quan t’alimenta la camins són més llargs. Perquè utopia, no existeix el en el camí d’implicar-nos amb el camí impossible, simnostre entorn, lluitant per deixar plement alguns camins el món millor de com l’hem trosón més llargs” bat, succeeixen coses imprevistes. En el viatge més llarg, trobaràs sempre companys de camí que faran una part del trajecte amb tu. De vegades els camins ens separen, però saps que més endavant els tornaràs a trobar. Som somniadors, potser sí, però somniem amb els ulls desperts i sense deixar de veure-hi clar. Jordi Pardo Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
ENTITATS
No fem volar les persones, fem volar la pau
L’ONG catalana Moviment per la Pau presentarà el dia 4 d’abril, amb motiu de la celebració del Dia Internacional contra les Mines, un espot que ha rodat juntament amb l’agència de publicitat Publicitarios Implicados.
M
oviment per la Pau (MxP) va començar a caminar l’any 1996 amb la Campanya contra les Mines Antipersones. Just aquell mateix any se signa a la Conferència d’Ottawa la Convenció sobre la prohibició de l’ús, l’emmagatzematge, la producció i la transferència de mines antipersones i sobre la seva destrucció (Tractat d’Ottawa), signat actualment per 155 països i ratificat per 152. MxP va participar en aquesta conferència i és, des de llavors, un dels membres actius de la Campanya Internacional per la Prohibició de les Mines (ICBL). 38
Al món hi ha més de 90 milions de mines antipersones (MAP) col· locades en 79 països i cada 20 minuts n’esclata una. Colòmbia és actualment el país on diàriament hi ha més accidents amb mines i altra munició sense explotar. La situació de conflicte de tantes dècades té una cruel incidència en la població. La gran majoria de les víctimes
de MAP a Colòmbia desconeixen els seus drets. No saben que poden reclamar a l’Estat una indemnització ni que poden rebre tota l’ajuda necessària per a la seva completa rehabilitació. Per aquest motiu, MxP va engegar el projecte AVCO (Acompanyament a Víctimes de Mines a Colòmbia), que facilita a les víctimes l’accés i l’estada als centres hospitalaris on han de rebre les pròtesis i la rehabilitació i per crear grups de voluntaris i associacions de víctimes a 14 departaments afectats.
Però també les bombes de dispersió…
“Les mines antipersones són els soldats perfectes. No es veuen, no dormen, no fallen mai... però maten i mutilen. Uns 90 milions de mines al món esperen les víctimes”
Davant la manca de legislació sobre aquest tipus d’armament, MxP es va unir a la Cluster Munition Coalition (CMC), que treballa per arribar a signar un tractat internacional per la prohibició d’aquest tipus d’armes. Des de Catalunya, la CMC Barcelona (Fundació per la Pau, Justícia i Pau, CEAR i Moviment per la Pau) i Greenpeace estan desenvolupant diverses accions en aquest sentit.
Detall del funcionament d’una bomba de dispersió
Les bombes de dispersió són recipients que contenen entre 200 i 600 artefactes explosius en l’interior. Una vegada llençades, les bombes de dispersió s’obren i dispersen de manera indiscriminada la totalitat de les submunicions que contenen. En principi, aquestes exploten en tocar terra, però moltes no ho fan i romanen al terra a l’espera que algú les activi. Actuen pràcticament igual que una MAP.
MxP duu a terme des de fa 12 anys una campanya de sensibilització i cooperació internacional per ajudar a alleujar una mica la situació als països afectats i aturar aquest problema. Si voleu conèixer l’entitat us convidem el dia 4 d’abril a Casa Amèrica, on a més de presentar l’espot realitzat amb l’agència Publicitarios Implicados, organitzarem una taula rodona i convidarem persones de l’àmbit internacional que parlaran sobre el problema. Moviment per la Pau www.movimentperlapau.org http://movimentperlapau.blogspot.com movpau@pangea.org
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
ENTITATS
La privatització dins del cavall de Troia Des del Govern es presenta la futura Llei d’educació com l’eina per fer front a la baixa qualitat del sistema educatiu català. Les mancances a les nostres aules són evidents, però no pot ser que s’aprofiti l’ocasió per privatitzar l’educació pública.
E
l conseller d’Educació, Ernest Maragall, va presentar el passat mes de novembre les bases de la futura Llei d’educació de Catalunya. En la presentació i en el document que ha elaborat, el conseller s’empara en la baixa qualitat del sistema educatiu català per tal de justificar-la. Aquest fet és innegable, només cal veure els informes de la Fundació Jaume Bofill o de l’OCDE per adonar-se que estem molt per sota del nivell dels països bàltics, per exemple, però el que no és permissible és que s’utilitzi aquest fet per a –a partir d’unes conclusions errònies– privatitzar l’educació pública. Les bases de la Llei diuen que si bé és cert que hi ha factors exògens que interfereixen en el procés educatiu –casualment, no en cita cap–, també n’hi ha d’endògens. Entre aquests, esmenta la manca de formació del professorat, la no-idoneïtat dels currículums i la rigidesa del model organitzatiu escolar, la qual impedeix que l’augment de recursos (?) es tradueixi en una millora de resultats. Tot seguit explica que els centres privats concertats no tenen aquesta rigidesa i que, per tant, tenen més excel·lència. Deu ser perquè aquests centres, tot i estar finançats amb diner públic, trien els alumnes? No hi deu tenir alguna cosa a veure el fet que, segons l’informe PISA, el nivell de l’educació va estretament lligat a l’estatus social, econòmic i cultural? La Llei s’empara en la deducció que cal disminuir la rigidesa,
39
“Els centres privats concertats tot i estar finançats amb diner públic, trien els alumnes”
“Els governs han deixat entrar l’empresa a la universitat i ara els estudiants i professors veiem molt clar què amagava l’interior del cavall”
i dóna plena autonomia a les direccions dels centres per fer i desfer. Aquestes direccions, segons la Llei, seran molt més professionalitzades –tant que no farà falta ser docent– i qualsevol entitat sense ànim de lucre, com ara l’Església o La Caixa, podrà controlarles. A més, no caldrà que facin cas al claustre de professors o al consell escolar… Vaja, que tindrem uns centres del tot antidemocràtics on caldrà que els estudiants complim estrictament i sense queixar-nos unes normes de convivència que ens fixaran aquestes direccions. Aquests són només alguns dels punts foscos d’aquesta llei que, tal com ha passat amb el procés de Bolonya, aprofita les mancances actuals per permetre l’entrada de la lògica de
mercat en l’educació. Talment com si del cavall de Troia es tractés, els governs han deixat entrar l’empresa a la universitat i ara els estudiants i professors veiem molt clar què amagava l’interior del cavall i caldrà que lluitem molt per fer-lo fora. En el cas de la LEC, però, estudiants i professorat no estem disposats a deixar-lo entrar en els nostres centres i lluitarem units per aconseguir-ho. Per tot això, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) us animem a fer front comú per aturar aquesta llei i a participar de les mobilitzacions en aquest sentit. A l’escola pública: “No passaran!” Bernat Pèlach Responsable de Política educativa del SEPC
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
MEMÒRIA
ERNEST LLUCH: Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937-Barcelona, 2000) va militar a l’oposició democràtica al franquisme des dels seus anys d’estudiant d’Econòmiques. Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. El seu activisme continuà a València, on fou vicedegà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià. Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició Socialistes de Catalunya. El 1982 formà part del govern socialista com a ministre de Sanitat i Consum, fins el 1986. A partir d’aleshores es dedicà a la universitat, a la docència i investigació. ------------------------------------------------
40
L
a imatge d’Ernest Lluch sempre la veig encavalcada amb l’honestedat a prova de tot, una bonhomia en el tracte i un sentit pregon de dimensió global d’honradesa. Tant hi feia que el tema de conversa fos el finançament dels partits polítics, els conflictes amb els metges o la nova dimensió d’un Madrid que ja no era capital y corte, sinó una comunitat autònoma amb milions d’habitants. La seva veu apareixia com a reveladora del problema, s’allunyava del tòpic i aportava una esperança de solució, sovint amb la imaginació i gosadia d’un home inconformista. No es conformava amb la seguretat de la rutina sinó que amb ell la conversa es fonia amb l’instant vital, per la qualitat de la seva paraula, l’amenitat del seu discurs, la humanitat de la seva personalitat. Era una delícia de persona la que ens han pres. Ja fos en un sopar en què el tema era Verdaguer a fons amb la Revista de Catalunya o edicions crítiques de rerefons amb el comú amic de l’aleshores rector de Maià de Montcal –un dels seus
molts pobles, com Donostia, Barcelona, Vilassar...– mentre es parlava del santuari del Mont i del poeta per excel·lència o una trobada estival de l’ordre de la ratafia a can Francesc Ferrer i la Montserrat Pumarola en què la divagació era sobre la farigola, els druides o qualsevol aspecte d’actualitat, o senzillament escoltant-lo a la ràdio. Lluch era present en el nostre, com en el de molts, dia a dia. Sempre tenia a punt allò que l’interlocutor esperava, quan la conversa era massa especialitzada. Incitava a participar, tot
“No es conformava amb la seguretat de la rutina sinó que amb ell la conversa es fonia amb l’instant vital” i que la seva lluentor era rutilant i et feia petit al seu costat. Recordo una conversa sobre el futur del catalanisme i, després de la política, sobre la relació del
polític amb la seva dona. Érem dos homes que coincidírem per raons de treball –conferències i reunions– a Ciutadella i hi anàvem amb les dones. Coincidírem i anàvem amb elles i aquest tema fou motiu de reflexió. Ens entaularem amb la complicitat de la calma que ell aportava: transmetia pau i volia pau. Després, passejant en la placidesa que acarona el mar de les Illes, constatava la fortuna de compartir la vida amb els altres. Era feliç. A vegades, però, l’interlocutor era absent i ell feia l’esforç per acostar-s’hi, l’he vist canviar de tema i parlar del temps o de la fruita o dels preus... per ser proper a l’interlocutor. Una vegada li succeí amb mi. Era l’endemà d’un d’aquells partidassos terribles i jo no sabia ni amb qui havia jugat el Barça. Hi havia altres persones, tots tenien la passió futbolera i jo, que no sé ni el nom del
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
“Ens entaulàrem amb la complicitat de la calma que ell aportava: transmetia pau i volia pau” capità del Barcelona, no obria boca. Feia estona que callava. Lluch, en aquests casos, llençava indirectes sobre el que et podia interessar. Era dir-te un cordial “vine aquí”. Ho feu subtilment. Digué: “Has vist el nou disseny de l’Sport? Què et sembla? No? Doncs, aquest diari l’has de mirar encara que només sigui pel disseny.” El grup podia parlar de futbol, però aleshores ja seria el grup de tothom. Era un home, doncs, obert de forma plena. Vaig tenir la sort de compartir un temps vital que ens acostava a un humanisme i a una relació fraternal per definició. No
debades, la consternació pel seu assassinat és ara general i la seva desaparició deixà un dolor de cor empetitit com correspon a la legió d’amics que anava incrementant cada dia. Teníem una relació antiga, per la meva edat, i ens ho podíem dir tot, amb la confiança d’un passat compartit on les puntuals diferències s’aparcaven per la profunda i sentida catalanitat. Discutíem per la infamant Llei d’harmonització del procés autonòmic i ell sabia que jo havia anat a la manifestació com a contrari seu i em donava uns fullets que explicitaven la seva postura. I canviàvem de tema. On vaig estar orgullós de fer-li costat fou en travessar, en una Santa Llúcia tortosina, tot un menjador amb un miler de comensals nacionalistes xiulant-lo i escridassant-lo. No marxà, com haguera pogut ser; ell era a casa. M’agafà del braç i mirant-me tota l’estona travessàrem la llarga –llarga, molt llarga– sala, mentre m’explicava una història. Lluch es feia estimar i molts el trobarem a faltar força. Ara serà una absència dura perquè deixava solc arreu on vivia, la seva veu, contrària a la frivolitat i la instrumentalització, era una barreja de profunditat i bon humor que tenia un no sé què que t’atreia. A les converses disteses, i en compartírem algunes, a vegades sols, durant una desena d’anys, amb dos sopars desembrins, que em permeten de copsar la seva enorme humanitat. La seva capacitat de crear un clima de confiança. Ell sabia que havia estat deixeble del seu germà Enric. Teníem uns referents profunds i aquests fets, amb activitats comunes, ens acostaven. Actuava amb tothom igual. D’arreu em deien que quan podia fer un favor el
feia, que la seva humanitat esdevenia llegendària. La seva senzillesa esdevenia porta oberta a la franquesa compartida. I aquests trets només fan augmentar el dolor que sentim per una notícia que encara no ens creiem ni païm. M’ajudà a deixar el tabac, insistia en aquest seu combat per tal que ningú no fumés en públic. I aquesta batalla la va guanyar. Tenia, però, molts fronts oberts. Una vegada, a l’aeroport del Prat, la conversa fou especialment deli-
una ètica derivada de les virtuts del viatjant: treball constant, sacrifici, ritme, simpatia… Ens queda només un record intens, una obra escrita molt vàlida, una vida plena. Llibres del seu camp en el qual esdevingué prestigiós especialista. Una obra, com digué Pujol, per treure-li l’agregust de l’esbroncada, que fou tota, a més de ser de qualitat, pensada, escrita i publicada en català. Una valuosa contribució per la qual hem d’estar agraïts.
MEMÒRIA
honrada transversalitat Faig vots perquè els textos esparsos, aquelles conferències a la biblioteca del Casino Menestral de Figueres, els articles a La Vanguardia, tantes coses... puguin ser recollits, conservats i ens ajudin a recordar un home bo i valent, un intel·lectual compromès, humanista i generós, el qual sempre evocarem amb la intensitat de l’amistat i el respecte pel rigor en la seva obra. Josep M. Figueres Historiador
“La seva veu, contrària a la frivolitat i la instrumentalització, era una barreja de profunditat i bon humor que tenia un no sé què que t’atreia” cada. M’insistia a fer-me veure que deixés d’idealitzar els terroristes. Era a començaments dels vuitanta amb una policia que encara torturava habitualment. I jo li deia això. Ell em parlava d’una nova policia sacrificada i professional. Li discutia, a un ministre que tenia companys seus que morien assassinats... Sabia, com a alt càrrec, que ell podia ser blanc però calia, deia, aïllar els violents i establir un marc racional. D’ací un discurs especialment sever en els àmbits nacionalistes en què costava de fer una dissociació i han hagut de passar anys per veure-ho clar. Treballava també pels símbols. Explicava, orgullós, els petits guanys que anava fent, com penjar un quadre de la primera dona ministre de sanitat, Frederica Montseny, o que a les vuit del matí ell era al despatx puntual com una màquina. Tota
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
41
PORTA OBERTA
Conflictes armats i drets civils La Guerra Civil espanyola i la II Guerra Mundial van ser l’escenari, per primera vegada a la història de la humanitat, d’una de les perversions més criminals protagonitzades per l’ésser humà: els bombardejos sobre objectius civils. Ni aleshores ni ara són víctimes fortuïtes, i hi ha milions de bombes que mutilen escampades arreu del món.
G
ernika es va fer famosa, però abans ja havien sigut bombardejades algunes ciutats de Catalunya, després Coventry o Dresden, i a l’últim Hiroshima i Nagasaki. Això suposava un salt qualitatiu considerable en els conflictes bèl·lics. Els civils no eren víctimes fortuïtes, sinó un objectiu real. I un dels exemples més clars és el de les bombes que mutilaven i segueixen mutilant perquè n’hi ha milions, disseminades per Àsia i Àfrica principalment. 42
Aquesta situació té uns culpables: els governs, els paramilitars, les guerrilles i les forces irregulars en general. Els anys 1947 i 1977 es va redactar la Convenció de Ginebra, que determinava que els objectius de guerra sols podien ser militars, que no es podien atacar infraestructures que afectessin la
població civil i que s’havia de garantir el treball de les organitzacions humanitàries. El 1995 Nacions Unides ratificava un protocol sobre la responsabilitat de protegir, davant la passivitat internacional en molts conflictes. El 2005 el Govern espanyol es mostrava disposat a participar activament en la defensa de la població civil en cas de violació dels seus drets. 22 milions de desplaçats en el seu propi país. 13 milions de refugiats en països fronterers La situació més problemàtica, actualment, és la de Darfur, regió sudanesa al sud de la capital, Khartum. Més de 200.000 víctimes i 2.000.000 de refugiats al Txad, fruit de l’enfrontament entre el govern i les milícies janjaweed, i també entre l’Exèr-
“Els anys 1947 i 1977 es va redactar la Convenció de Ginebra, que determinava que els objectius de guerra sols podien ser militars, que no es podien atacar infraestructures que afectessin la població civil i que s’havia de garantir el treball de les organitzacions humanitàries”
cit d’Alliberament del Sudan i el Moviment Justícia i Equitat. L’aviació governamental ha bombardejat poblacions sudaneses, i fins i tot ho ha fet amb els avions i helicòpters pintats de blanc per tal que la població pensés que eren de les Nacions Unides i no fugís. Oxfam Internacional gestiona diversos camps de refugiats al Txad i Intermón està gestionant dos d’aquests camps amb unes finalitats molt clares: distribuir aigua potable, construir i mantenir latrines i abocadors, millorar la higiene i formació en salut, vacunar el ramat i implicar els refugiats en totes les tasques. La vida als camps és força dura. Hi poden viure des d’uns centenars de persones a molts milers, en bona part dones i nens. Una tasca fonamental és tenir accés a l’aigua potable. Des de molts dels camps repartits pel món s’ha de caminar quilòmetres a fi d’accedir a aquesta possibilitat, per tant Oxfam Internacional i Intermón Oxfam es marquen com una qüestió prioritària portar l’aigua a les persones. L’altre aspecte imprescindible és evitar epidèmies. Per això, cal fer latrines i educar la població perquè faci les seves necessitats en el lloc adient. I en aquest sentit també cal vacunar el ramat, ja que les malalties passen dels animals a les persones. És bo que la gent del camp s’organitzi i cal preparar les persones que s’encarregaran d’aspectes com la logística o la divulgació dels comportaments higiènics adequats per evitar malalties. Els integrants de la societat civil ens hem de mobilitzar a favor dels qui estan patint una situació que amb la col·laboració de tothom és reversible. Joaquim Alsina Equip d’Educació i campanyes d’Intermón Oxfam
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
ABSTRACT
YOUTH DEBATE 87 SPRING 2008 Youth Debate is the quarterly magazine of the National Youth Council of Catalonia (CNJC), a non-governmental platform that groups together the principal youth associations at national level and the territorial youth councils. Founded in 1979, the CNJC promotes the interests of young people in society and with regard to the authorities. The magazine Youth Debate is the voice of the associative youth movement. Over 150,000 young Catalans are associated and take part in one of the groups affiliated to the Council.
EDITORIAL
CONTENTS Editorial • Fostering Participation Spaces: Catalonia – Latin America
Argentina • The CNJC Crosses the Atlantic • A Course for Learning and Sharing • Aníbal Cabrera: “In Latin America, the idea of the State backing the associative movement is unthinkable”
Social Cohesion • Youth Bodies and Immigration
THE CNJC THROUGHOUT THE COUNTRY • The CNJC Opens in Tarragona • The CNJC, at the Barraques de Girona • Young People and Values. What Makes Our Young People Tick?
Education • Education, a Challenge for the Whole Country
Participation • Participation in Secondary Schools
Emancipation • Are you in a Hurry to be Emancipated?
CNJC • 7th Catalan Youth Associations Dinner 30 Years Educating the Country
International
Fostering Participation Spaces: Catalonia – Latin America In recent years, the CNJC has been working to consolidate its role in the international sphere. Four years ago we centred our attention on the holding of the World Youth Festival in Catalonia. We came to two conclusions from this. On the one hand, we need to maintain this level of visibility and capacity for influence in formal participation spaces, while on the other to create participation or training spaces for the associations that are members of the CNJC, which allow them to foment their international relations. As regards the presence of the CNJC, we believe that we been successful in representing Catalonia and its associations at the European Youth Forum. As for creating spaces, for the past four years the CNJC has organized a training course on human rights and intercultural dialogue in the Euro-Mediterranean region. In this vein, two years ago we thought it was a good idea to begin working to establish a similar project with the FLAJ (Latin American Youth Forum). It was the first step towards a close and regular relationship between the CNJC and the FLAJ to build bridges through dialogue between Catalonia and Latin America. These have meant that the associations have an annual space to meet, define projects, and increase the presence of the Catalan associative movement in the region.
• Advancing towards Gender Equality in Europe • The Websites of the CNJC, Studied in London • Get Moving for Equality
Jaume Soler CNJC President jaume.soler@cnjc.cat
Cooperation • First Festival of Catalan Cooperation
Memory • Ernest Lluch: Honourable Transversality
Open Forum • Armed Conflicts and Civil Rights
ARGENTINA The CNJC Crosses the Atlantic With a course on sustainable development and global citizenship, the Council got cooperation with Latin America for the next few years underway. We have taken a step further in the relationship, hitherto informal, with the Latin American Youth Forum (FLAJ) and we networked with the Argentine Federal Platform and with the embryonic new platform in Uruguay.
The target we have set ourselves in the international sphere is helping to strengthen these platforms through direct collaboration, but also promoting cooperation between Catalan and Latin American organizations so that they can establish ties to enable stable platforms to be formed. Youth policies in Latin America are quite different from those in Europe. Very few governments have any structure in place to manage youth policies; recognition of the young people’s associative movement by the public authorities is virtually nonexistent. This, added to the lack of a continental political structure, hampers the existence of projects like the FLAJ’s. Therefore, next year we wish to intensify collaboration as an articulating element of the area and to strengthen it even further. We thank Jóvenes en Construcción, our contact in Buenos Aires, for the work they have done and the kindness they showed us. As well as showing us their pedagogical work, they made us feel completely at home. Agnès Russiñol CNJC Vice-president agnes.rusinol@cnjc.cat Fidel González CNJC Territorial Participation Secretary fidel.gonzalez@cnjc.cat
A Course for Learning and Sharing There are educators from Montevideo and Prague, participants from Belo Horizonte and Vilafranca del Penedès. We all have a lot in common: we live on the same planet, and what we do with it, by action or omission, is a shared responsibility. And this is what, during the course, we deal with, experience, observe, play with and interpret, all from the perspective of different informal education methodologies. I recall the vivid, moving image of a mother with a “disappeared” son, who doesn’t even have a name: he is not an orphan, she is not a widow… and what is it? Unfairly, nothing. We discover the most worthwhile work of committed young people building a new Argentina, after decades of dictatorial silence and
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
43
ABSTRACT
of being a testing ground for the most savage neo-liberalism: young people teaching children how to learn through play. The people of Titrayjú (Tierra, Trabajo y Justicia – Land, Work and Justice) explain to us how through cooperation for our mutual benefit we grow, and what’s more everyone wins. All in all, local experiences of sustainable development (economic, social and environmental), a good recipe for continuing to make the Council not just a European point of reference, but international as well. Just by making the “equivalent creative effort” of that made by the people who gleefully rub their hands constructing fundamentalisms, wars and global terrorism, we shall manage, seduced by the unknown and in freedom, to share the same planet in peace and equality.
44
Marc Garcia Coordinator of the Teaching Team
Aníbal Cabrera: “In Latin America, the idea of the State backing the associative movement is unthinkable” Interview with Aníbal Cabrera. He is 26 years old and is a member of the Youth Council of Paraguay and Secretary of the Latin American Youth Forum (FLAJ) “The FLAJ emerged from a consultation process after International Youth Year, 1985, declared by the United Nations, and it is through this process that in 1993, in Mexico, the FLAJ was founded. The main objectives are the strengthening of the youth associative network in Latin America, influencing public policies in the regional and global spheres and the promotion and defence of young people’s rights.” “Unlike the European associative movement, the Latin American is very diverse. Another difference is certain supportive measures, above all by states (in Europe). Backing
that in Latin America does not exist.” “Contact with the CNJC began in 2003, when the 2004 World Youth Festival in Barcelona was being prepared. For the FLAJ, having partners in Europe or other places is very positive, making us a platform with a very wide sphere of reference. The work we do with the CNJC is not periodic; we prefer to see it as a long-term process. We have set ourselves the task of creating a pool of informal educators, and helped by the CNJC, which has experience in Europe, we shall be working in 2009 in the Southern Cone, in 2010 in Central America and in 2011 in the Andes region.” Miquel Andreu CNJC Communication Officer comunicacio@cnjc.cat
SOCIAL COHESION Youth Bodies and Immigration On November 30th and December 1st meetings were held with the people responsible for and leaders of immigrants’ associations, the third organized by the Youth Secretariat with the support of the CNJC and the Immigration Secretariat. It is a forum for reflection and learning where the challenges posed by the presence of young immigrants are tackled, along with the challenge posed by the intercultural situation in society as a whole. The event, Mou-te x la igualtat (Get Moving For Equality), held in Terrassa, was attended by 200 people and brought to a close the activities here to mark European Equal Opportunities Year, established by the European Parliament and the European Commission. The following day, work was centred on generating a space for analysis, reflection and education on the situation of young immigrants and their penetration in the associative networks, the youth references of immigrants and Catalan citizens, the different viewpoints that young people have on the issues of young people’s participation and the associations movement, and the
youth associations open to them in Catalonia. Soco Mbuy CNJC Social Cohesion and Human Rights Secretary soco.mbuy@cnjc.cat
THE CNJC THROUGHOUT THE COUNTRY The CNJC Opens in Tarragona We are filling in the map and since January we have been present in Tarragona. Just over a year since the start of the Territorial Plan, we have seen why it was necessary to introduce it. Because the different actions carried out have been very well received by the agents with whom we have been working up to now: the rank-and-file bodies, the platforms and the different levels of government. In order to tackle the different associative situations of the territory, from the area of Territorial Participation we are incorporating new lines of work, plus adapting those that have been put forward up to now. The first thing is to see the non-formalized groups not as aliens but as an opportunity. Another line is the incorporation of proposals in order to make the associations movement known, promote it and encourage its creation and consolidation. This is the reason for the various associative symposia being organized in Girona and the Vic Plain. Thus, with new ideas to tackle new challenges as we make progress in territorial coverage, the CNJC is achieving the aim of being present in the territory. In the previous issue of this magazine our establishment in Lleida was mentioned; now it is the turn of Tarragona. Fidel González CNJC Territorial Participation Secretary fidel.gonzalez@cnjc.cat
The CNJC, at the Barraques de Girona The Barraques [stalls], for the festival of Sant Narcís, the Patron saint of Girona, are a place to meet, to share, to remember, to make new
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
friends...even if it’s cold, raining and muddy. To eat or have a drink at any organization’s stall. To see a good concert surrounded by the warmth of the people. To take a walk around the fairgrounds and go on one of the rides, also full of people. And for me, also, to go back home eating roast chestnuts. But this year there’s a novelty. It may have gone unnoticed by some due to the huge crowds, but we were able to explain to quite a lot of people what the CNJC is and what we will be setting up our stall for. We did territorialization, to promote participation and the associative movement, to reach all young people. With the backing of the local youth councils and the opening of the headquarters, the CNJC is already beginning to make itself felt in the counties of Girona. And we hope to grow and be even more present, as we are all over Catalonia, to continue being the voice of Catalan young people and responding to their demands. Joel Plazas i Subirós CNJC Territorial Participation Secretary joel.plazas@cnjc.cat
Young People and Values. What Makes Our Young People Tick? On October 16th the book Joves i Valors: Què mou els nostres joves? [Young People and Values. What Makes Our Young People Tick?] was presented in Girona. In the publication it says that young people are: “hedonists, for whom the priority is free time, enjoyment and having a good time. They want to live for today and refuse to think about tomorrow, in a peculiar flight from uncertainty. They are reluctant to take on responsibilities more typical of the adult world. The new emerging values of today’s youth are: freedom, individualism, seduction, consumption, instant success based on image and the media.” Obviously, there are young people who answer this description but, fortunately, there are other young people who are moved by very different interests and who do very important work educating, spreading democracy and demanding rights:
Marina Molina i Ruiz CNJC Programmes Officer in Girona programes.girona@cnjc.cat
EDUCATION Education, a Challenge for the Whole Country Multiple agents take part in a person’s educational process. This is why we at the CNJC are demanding a global perspective that recognises the role of all the people involved, especially those in youth associations who play, explicitly or implicitly, an educational role. The educational youth movements, aimed mainly at children and young people, have in common, among other things, the reinforcement of initiative and responsibility, the promotion of a system of values and the interrelation between children and young people and young educators. It is necessary, therefore, to promote greater social recognition of the educational function of the associative movement and to promote it through working in a network with the other educational agents. We also understand education to be a participative process. The education bill that the Department has presented falls well short in everything that refers to the participation of the people being educated in the process, and this makes them passive agents.
A law like the one proposed has to lay the foundations of a public education system, in Catalan, that ensures pupils’ equality of opportunities—regardless of origin, socio-economic level, gender, or any other factor—that allows for the personalised planning of the syllabuses and the educational needs, the participation of the students in the decisions that affect them at school, and the networking of the entire educational community. Miquel Àngel Lozano CNJC Programme Director programes@cnjc.cat
PARTICIPATION Participation in Secondary Schools The latest educational reforms and the various institutional plans of action envisage participation as an element that has to be worked on in secondary schools, but the reality tells a different story. At the present moment, participation in secondary schools is reduced almost entirely to elections to the school council, a body little known by the pupils and little valued due to the lack of influence the student community has on it. A democratically advanced society is one that gets involved in social issues, a participative society. And secondary schools are a privileged place for promoting civic values, including participation. We at the CNJC are taking part in the movement to promote participation in secondary schools, together with the CJB, the Youth Secretariat, the General Directorate of Citizens’ Participation and the Education Department. The proposal we are making is based on the principle that students are part of the educational community and, therefore, have to be able to influence the aspects that affect them. One of the key elements is the incorporation of this aspect into the future education law, an aspect that currently is not taken into account. Another element is the recognition of other educational agents outside the school community. We are referring to
the incorporation of associations, and above all educational ones, into the educational community and, therefore, the facilitation and coordination of actions. Fidel González CNJC Territorial Participation Secretary fidel.gonzalez@cnjc.cat
EMANCIPATION Are you in a Hurry to be Emancipated? The slogan of the campaign to promote voting, linked to the image on the web page, “Are you in a hurry to be emancipated? Vote!”, was the response from the Catalan network of youth associations. Ending young people’s job instability, guaranteeing access to housing, the right to education, the ability to reconcile work and study and the dignification of professional training are some of the goals that we in the CNJC’s Emancipation working party clearly saw as being in need of urgent attention. Right from the start we made a commitment to do our utmost and broadcast our concerns far and wide. This is why we can now claim that Emancipació.cat is not just a webpage. For the first time, the National Youth Council of Catalonia has enjoyed its own space on national public television in audience prime time, through the campaign Emancipació.cat. We are not naïve, and it is quite clear that we will not achieve emancipation just through a webpage or being on TV3 and K3. But behind every page, every advert, every campaign, there are young people with ideas devoting their hopes and their efforts to getting the message across. Maria Moya CNJC Emancipation Secretary maria.moya@cnjc.cat
CNJC 7th Catalan Youth Associations Dinner. 30 Years Educating the Country
The seventh Associations Dinner had a clear aim: to get the 30th anniversary of the CNJC underway. With the slogan “30 years educating the country”, over 200 young people from all sorts of different bodies, members of youth associations, representatives of institutions involved in the youth world and political heads met in Barcelona, in the Casinet d’Hostafranchs, to share the start of the 30th anniversary. Hosted by the Barcelona Youth Council, this year’s slogan was created to commemorate the first Catalan Youth congress, held on November 4th, 1977. This event gave rise to the First Charter of Catalan Youth, which laid the foundations for the creation of the CNJC. The importance of this is more than notable and it is a historic event that deserves to be remembered and celebrated. At the celebration, with speeches by President of the CNJC, Jaume Soler, and the President of the CJB, Núria Galan, the 6th Catalan Youth Associations Prizes were awarded. The dinner also witnessed the presentation of the book El fons del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (1979-1999) which includes the documentary patrimony of the CNJC and its bodies deposited in the National Archives of Catalonia— a reference book that will make it possible to recover our historical memory. Agnès Russiñol CNJC Vice-president and Communications Secretary agnes.russinol@cnjc.cat
INTERNATIONAL
Advancing towards Gender Equality in Europe On November 9th and 10th another meeting took place in Brussels of the Members’ Committee of the European Youth Forum. The Council’s delegation was made up of President Jaume Soler, International Secretary Ramon Serra, and another member of the secretariat and joint head of the International Department, Joel Plazas. The most important document approved during
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
ABSTRACT
these are the young people who form part of the young people’s associative movement. We believe that the social changes young people are undergoing have become structural and, increasingly, inequalities are growing. We are concerned that the situations of instability in the world of work and conditions of access to housing are ceasing to be transitory situations of passage to adult life and becoming characteristic of an entire generation. Therefore, the youth associative movement upholds that a clear and bold prioritization is needed of youth policies as instruments making it possible to define possible responses to the new social realities.
45
ABSTRACT
the meeting was a political paper on how to achieve gender equality, as gender is one of the key elements of the Youth Forum’s current work plan. Different resolutions were also approved there on the need for a European youth capital (express support was given to the proposal of Rotterdam, Holland); the need for a framework of consultation, with the aim of increasing as much as possible youth participation in national and European decisions; the need to make visas easy to get for young people, not only in word but also in deed; and the need to respect conscientious objection, still not introduced in all European states. Apart from the resolutions, various working parties and interest groups were also held by the different bodies, among them one by the Council on cooperation with Latin America. Sara Molins CNJC International Relations Officer international@cnjc.cat
46
The Websites of the CNJC, Studied in London The CNJC’s websites have been the subject of analysis at the seminar CivicWeb, which took place in London on February 4th and 5th. The political scientist and specialist in youth participation Roger Soler and the journalist Núria Sabartés took part in the meeting as representatives of the Council. Seven European universities are developing the CivicWeb project, financed by the European Commission, whose aim is to study the increasingly important role of the Internet in young people’s social and political participation. The aim is to analyse the impact of the “civic” websites, political discussion on the net and the relationship between young people’s on- and offline participation. The Autonomous University of Barcelona (UAB) invited the two ex-officers of
the CNJC to talk about their experiences. Mireia Sabartes Journalist Get Moving for Equality On November 30th, with the support of the European Parliament’s Office in Barcelona, the Youth secretariat, Terrassa City Council and the CNJC, we awarded the prizes for an audiovisual competition in favour of equality. The projects presented were based on the inequalities tackled during European Equality Year. In fact, it was one more way of continuing to work towards a new culture of peace. From the area of youth, we believe that it is important to continue working in all the aspects that affect coexistence between people, to achieve a fairer society, with real equality of opportunities and with respect for cultural diversity. And not just that, but a world in which peace may be the leitmotiv. It may seem utopian, but at times it is worthwhile dreaming in order to continue working and, on this road towards the dream, reach small milestones that in the end become big milestones. Something to give our daily work meaning. Joel Plazas i Subirós CNJC Health and Territorial Participation Secretary joel.plazas@cnjc.cat
COOPERATION First Festival of Catalan Cooperation The first Festival of Catalan Cooperation was held on October 6th in the Ciutadella Park in Barcelona. The aim of this event was to display the work done by different agents of Catalan cooperation and it was open to the general public. The CNJC and the Youth Secretariat represented young people at this festival. We can be happy with the
image we gave of Catalan young people’s associations, as another agent in Catalan cooperation, with projects by Council bodies. One of the most positive things about the festival itself is the space it offers for the exchange of knowledge between the various agents of Catalan cooperation. Joel Plazas i Subirós CNJC Health and Territorial Participation Secretary joel.plazas@cncjc.cat
the field in which he became a prestigious specialist. I sincerely hope that the scattered texts, those lectures in the library of the Casino Menestral in Figueres, the articles in La Vanguardia—so many things— are collected, conserved and may help us to remember a brave, good man, a committed intellectual, humanistic and generous. Josep M. Figueres Historian
MEMORY
OPEN FORUM
Ernest Lluch Honourable Transversality His voice appeared as revealing the problem, he steered clear of stereotypes and brought hope for a solution, often with the imagination and boldness of the non-conformist. He was not prepared to accept the security of routine but with him the conversation blended in with the moment, due to the quality of his words, the sparkle of his discourse, the humanity of his personality. A wonderful man who was snatched from us. I was lucky enough to share with him a part of my life that brought us close to humanism and a relationship by definition fraternal. Not for nothing, the consternation caused by his murder is now general and his disappearance left a terrible sorrow among the legion of friends whose ranks were swelling day by day. It must now be a hard absence because he left a mark wherever he went; his voice, opposed to frivolity and instrumentalization, was a mixture of profundity and good humour that had something attractive about it. He was the same with everyone. Everywhere I was told that if he could do a favour he did it, that his humanity became legendary. We are left with just an intense memory, a very valid corpus of written work, a full life. Books in
Armed Conflicts and Civil Rights The Spanish Civil War and the Second World War were the scene, for the first time in the history of mankind, of one of the most perverse criminal acts ever perpetrated by human beings: the bombing of civilian targets. This was a considerable departure in warfare. Civilians were not accidental victims, but real targets. And one of the clearest examples is that of the bombs and landmines that mutilated and keep mutilating, because there are millions of them, scattered all over Africa and Asia, principally. The most problematic situation, at present, is Darfur, a region of Sudan to the south of the capital Khartoum. Over 200,000 victims and 2,000,000 refugees in Chad. Oxfam International manages several refugee camps in Chad and Intermón runs two of these camps with very clear aims: to distribute drinking water, build and maintain latrines and rubbish tips, improve hygiene and provide health education, and vaccinate animals, involving the refugees in all these tasks. Joaquim Alsina Education and Campaigns Team, Intermón Oxfam
ENTITATS DEL CNJC. De Ple Dret: Acció Escolta de Catalunya, Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya, Associació Internacional d’Estudiants de Ciències Econòmiques i Empresarials, Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Associació dels Estats Generals dels Estudiants d’Europa, Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial, Associació d’Estudiants Progressistes, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Avalot – Joves de la UGT de Catalunya, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants Nacionalistes, Casal Lambda, Centre Marista d’Escoltes, CJC – Joventut Comunista, Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai, Coordinació Rural de Catalunya, Creu Roja Joventut Catalunya, Dona – Joves Nacionalistes per la Igualtat, Escoltes Catalans, Espai Jove de la Intersindical – CSC, Esplais Catalans – Esplac, Federació Catalana de l’Esplai, Federació de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joventut Obrera Cristiana Nacional de Catalunya i les Illes, Joventut Socialista de Catalunya, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves Cambres de Catalunya, Joves d’Esquerra Verda, Joves d’Esquerra Unida i Alternativa, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Moviment de Joves Cristians de Comarques, Moviment d’Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya i les Illes, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya i les Balears, Moviment per la Pau, Noves Generacions del Partit Popular de Catalunya, Organització Juvenil Espanyola, Recursos d’Animació Intercultural, Secretariat de Joves La Salle Catalunya, Servei Civil Internacional Catalunya, Unió de Joves, Unió de Joves Pagesos. Adherides: AFS Intercultura Catalunya, Alternativa Jove per la Interculturalitat, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, Associació Diomira, Associació Internacional de Joves de Casals Catalans, Associació Internacional Joventut Idente, Centre Cristià dels Universitaris, Centre d’Estudis Carles Cardó, Col·lectiu l’Esbarzer, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell de la Joventut de Tarragona, Consell de la Joventut i Esplai de l’Hospitalet, Consell de Joves de Sabadell, Escola Lliure el Sol, Federació de Persones Sordes de Catalunya, Federació Ecom, Fundació Escolta Josep Carol, Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Grup Jove de la coordinadora Gai – Lesbiana, IBN Batuta, Joventut Europea Federalista de Catalunya, Maulets, Món-3, Rialles – Moviment Rialles de Catalunya. Col·laboradores: Angelets de la Terra, Associació Catalana de Professionals, Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà, Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya, Associació de Joves Immigrants – Aji-atime, Associació Sociocultural Nous Temps, Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Centre Unesco de Catalunya, Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya, Consell de la Joventut de Badalona, Consell Local de Joventut de Matadepera, Estudiants en Acció, Fundació Autònoma Solidària, Fundació Catalunya Segle XXI, Fundació per la Pau, Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona, Grup d’Advocats Joves, Institut de Govern i Polítiques Públiques, Institut Joan Lluís Vives, Món-3, Observatori del Tercer Sector, Òmnium Cultural, Projecte Home, SOS Racisme.
DEBAT JUVENIL | Primavera 2008 | Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
47
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | DEBAT JUVENIL
Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya | Primavera 2008 | www.cnjc.cat
El CNJC arriba també a Tarragona Pàg. 12
Per una Llei de l'educació integral i participativa Pàg. 16
Mar Serna: “L’increment de sous ha d’anar vinculat a un increment de la productivitat” Pàg. 19-21