n ACTUALITAT (Pàgs

next Generation: reptes, objectius i realitats socials

Fragment de l’edifici central de la UE, a Brussel·les, on han nascut els Next Generation

Al juny de 2020 la Comissió Europea va aprovar els anomenats Fons Next Generation, dotats amb 750.000 M€, la major inversió de la història de la Comunitat Europea. L’objectiu d’aquests fons és reactivar l’economia europea després del sotrac de la pandèmia de la Covid-19.

La utilització d’aquests fons està condicionada a determinats factors: la digitalització, la reducció de les emissions contaminants, i el desenvolupament de les tecnologies netes, d’acord amb l’anomenat “European Green Deal” o “Pacte Verd Europeu”, un pla per lluitar contra el canvi climàtic i que té per objectiu que Europa sigui, al 2050, el primer continent climàticament neutre. En definitiva, els fons Next Generation s’orienten a construir una Europa més moderna, més digital i més sostenible. Com el seu nom indica estan pensats per deixar una Europa millor a les futures generacions.

Així, doncs, els propietaris d’habitatges i les comunitats de veïns són els principals beneficiats dels fons Next Generation i a partir d’ara ja poden accedir-hi preparant tota la documentació necessària. Les ajudes que es poden atorgar són aquelles que el propietari de l’habitatge o la comunitat de propietaris demani per a obres que ajudin a reduir el consum energètic. Com més gran sigui l’estalvi de consum que s’aconsegueixi amb les reformes, més grans seran els ajuts. Així de clar.

Com tramitar aquestes ajudes, o entendre a fons els requisits que es demanen, és una feina complicada, els arquitectes tècnics, com a especialistes en rehabilitació i perquè són els tècnics de capçalera dels nostres edificis, assessoraran de la gestió de la subvenció i dels processos de rehabilitació que són objecte d’aquestes ajudes Next Generation.

A les nostres comarques ho faran a través del portal www. obresambgarantia.com creat el 2015 i que permet fer tot tipus de tràmits vinculats amb l’habitatge i la construcció o realitzar obres als habitatges per part de particulars i empreses. També es posa a l’abast de la ciutadania l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) www.otr.cat del Consell Català de l’Arquitectura Tècnica. En aquest cas, el COAATT passa a ser l’Oficina Tècnica de Rehabilitació a Tarragona per atendre consultes i ajudar en tot el necessari per a que tant tècnics especialistes com a ciutadans disposin de totes les eines i suport per aprofitar al màxim aquestes ajudes que milloraran de forma notable les nostres edificacions.

Cal recordar que els edificis (habitatges, oficines, escoles, hospitals...) són els majors consumidors d’energia de la UE, amb el 40% del consum energètic de la zona Euro, i estan entre els principals emissors de diòxid de carboni. Per aquest motiu és tan important fer-los més eficients energèticament. I és per això que una bona part dels fons Next Generation estan destinats a la rehabilitació energètica.

COL·LABOrACIOnS AMB ALtrES AGEntS DIrECtAMEnt IMPLICAtS

El COAATT ha volgut sumar, generar sinergies per aconseguir fer arribar el missatge als seus receptors de la millor manera. Per aquest motiu s’ha establert una línia de col·laboració amb aquells agents que estan, com el nostre Col·legi, implicats de manera directa en l’atorgament d’aquestes ajudes.

El passat 7 de febrer, es va signar un conveni de collaboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, amb la finalitat de col·laborar i preparar-se per la necessitat de tècnics especialistes en els Fons Next Generation; i, explorar fórmules per potenciar el Llibre de Manteniment de l’Edifici i el Tècnic de Capçalera a les comunitats de propietaris.

Posteriorment, el 8 d’abril es va signar un conveni de collaboració amb la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, amb la finalitat d’impulsar i gestionar les ajudes de la Unió Europea per rehabilitar i millorar l’eficiència energètica dels edificis residencials.

Amb aquesta col·laboració la Cambra facilitarà a tots els socis que ho sol·licitin, mitjançant els serveis tècnics del COAATT, l’assistència i l’assessorament necessari per accedir a les subvencions i els ajuts públics.

Signatura del conveni amb el Col·legi d’Administradors de Finques, el passat 7 de febrer

Signatura del conveni amb la Cambra de la Propietat Urbana, el 8 d’abril

Val a dir que la creació de OTR.cat, eina citada anteriorment, és el resultat d’un acord dels col·legis professionals amb l’Agència de l’habitatge (Generalitat de Catalunya), i que el seu objectiu és activar els projectes de rehabilitació energètica dels edificis a tot el país, aprofitant la gran oportunitat que suposen els fons europeus Next Generation.

OTR.cat és un punt d’informació, assessorament i acompanyament als arquitectes tècnics en el procés de subvenció per a la rehabilitació d’edificis, i alhora una plataforma d’informació, assessorament i suport a la ciutadania. Com hem dit anteriorment, a la seva creació s’hi suma l’existència del nostre portal www.obresambgarantia.com que permet realitzar igualment tots els tràmits.

Ambdós mecanismes són potents i necessaris perquè l’objectiu d’Europa i de les nostres administracions és molt ambiciós: rehabilitar més de 60.000 habitatges en 3 anys. Només així podrem arribar als objectius de descarbonització als que estem compromesos com a país. Per assolir-ho, Catalunya destinarà 480 M€ procedents dels fons europeus. Ara cal engrescar el màxim nombre de comunitats de veïns i ajudar-les a aprofitar aquesta oportunitat. I el paper dels arquitectes tècnics en aquest repte és cabdal.

Però, amb tantes dades que poden donar lloc a alguna confusió, posem una mica d’ordre a tot plegat. Conversem amb Jordi Roig, arquitecte tècnic i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT).

Jordi roig. Arquitecte tècnic i membre de la Junta de Govern del COAAtt

Jordi, una part molt important de les ajudes dels fons next Generation va adreçada a la rehabilitació energètica que, per a la ciutadania, és un tema que no els toca de ple ni coneixen de manera habitual. Per a fer-ho més proper a tothom, perquè és tan important actuar en aquest sentit?

Per a fer-ho entenedor, la rehabilitació energètica és el conjunt d’accions que podem fer al nostre edifici per optimitzar l’energia que consumim, de manera que utilitzem la mínima necessària per al nostre benestar. Pensem que més de la meitat dels edificis construïts a Catalunya són anteriors a la dècada dels 80, i, per tant, construïts sense cap normativa d’aïllament tèrmic.

Això vol dir que tenim un problema de malbaratament de l’energia. La solució és la rehabilitació energètica perquè amb ella aconseguim reduir la factura elèctrica, ja que necessitarem menys energia per tenir casa nostra ben aïllada, produir menys CO2 i, per tant, contribuir a la lluita contra el canvi climàtic; i augmentar el valor patrimonial i l’habitabilitat de casa nostra perquè es produirà una millora de la nostra salut i un augment de la nostra qualitat de vida.

Per què cal plantejar-se la rehabilitació energètica avui?

Per assolir objectius particulars que passen, per exemple, per rebaixar la nostra factura energètica, guanyar confort i qualitat de vida a més d’incrementar el valor patrimonial. Per als collectius, s’aconsegueix una notable reducció d’emissions i la millora de la salut del planeta.

Però a més, també cal que ens la plantegem perquè la rehabilitació energètica s’haurà d’acabar fent, i ara, gràcies als ajuts Next Generation es pot fer a un cost molt inferior i amb la corresponent deducció en la declaració de la renda.

Si parlem de les obres que calen en l’àmbit de la rehabilitació energètica, són moltes?

hi ha obres ben diverses depenent de cada cas. De manera general les obres passen per afegir aïllament tèrmic a façanes, cobertes, mitgeres i patis. Amb això ajudarem a mantenir una temperatura estable. Actualment, la solució més habitual per aïllar és omplir els espais entre els murs interiors i les façanes. Però també es pot abrigar l’edifici per la seva cara exterior, amb menys molèsties per als veïns.

Per altra part, també cal substituir les fusteries i col·locar doble vidre que són els punts principals per on s’escapa l’energia. Fent-ho, s’aconsegueix un estalvi en el consum de calefacció d’entre el 10 i el 25%

Si parlem de les instal·lacions de l’edifici, les obres són la substitució dels sistemes per d’altres més eficients i/o amb captació d’energia mitjançant fonts renovables, etc. Actualment, els sistemes de calefacció convencionals de combustibles com el gas o el gasoil suposen un cost elevat i una baixa eficiència energètica, a més de produir més emissions. Són alternatives més sostenibles la caldera de condensació, l’aerotèrmica o la geotèrmia.

Parlem d’inversions perquè has citat molts canvis a realitzar i obres a fer. És cara una rehabilitació energètica?

Un dels principals frens a la rehabilitació energètica ha estat sempre el cost que suposen aquestes intervencions. És per això que els fons Next Generation per a la rehabilitació s’han orientat a reduir aquest fre, reduint el cost al màxim, a través de subvencions, i a través de préstecs amb condicions molt favorables per cobrir la part no subvencionada. Són préstecs a 10-15 anys, amb un interès baix i un període de carència.

També cal comparar el cost de rehabilitar amb el cost de no rehabilitar. Perquè no fer res també té costos per a la nostra economia i per a la nostra salut.

Anem a pams. Quins requisits cal complir per accedir a aquestes ajudes i què cobreix la pròpia subvenció?

El programa “Llibre de l’Edifici” cobreix el 100% dels costos d’un tècnic per realitzar el Llibre de l’Edifici i el projecte de rehabilitació i manteniment d’aquest. Amb aquesta subvenció, la comunitat obté de manera gratuïta el diagnòstic i el pla d’actuacions del seu edifici.

El programa “Edificis” dels Ajuts Next Generation cobreix un 40% del cost total que suposa fer i executar un projecte de rehabilitació energètica que suposi una reducció d’almenys el 30% o més en el consum d’energia de l’edifici. Aquesta subvenció podria ser més alta si s’aconseguís més reducció.

El programa “habitatges” cobreix el 40% del cost de l’actuació a l’habitatge individual, sempre que aquest sigui igual o superior a 1.000 €, i amb un límit màxim de 3.000 € per habitatge. Aquesta

Jordi Roig

intervenció es limita al canvi de finestres i vidres aïllants d’un habitatge.

I cal destacar que les Comunitats poden sol·licitar les tres línies d’ajuts que he explicat.

En els casos dels edificis que han passat la ItE i que ja tenen un projecte d’obres que han de realitzar per resoldre les deficiències detectades, poden aprofitar i fer-ho tot junt? Els ajuts next Generation podrien cobrir també les obres de la ItE, encara que no siguin pròpiament d’eficiència energètica?

Sí. Si està previst fer obres com a resultat de l’informe de la ITE, es poden programar les intervencions conjuntament, per tal de minimitzar l’enrenou que unes obres sempre suposen per al veïnat. A més, sempre que no se superin els llindars de les quanties màximes d’ajuts subvencionables, les obres de la ITE es poden incloure en la sol·licitud de subvenció sempre que es garanteixi la reducció d’almenys un 30% d’energia de l’edifici.

La rehabilitació de les comunitats de propietaris serà més viable que mai amb les ajudes arribades de la UE

On pot trobar la ciutadania la informació que els cal per prendre decisions?

Per prendre la decisió de rehabilitar cal disposar d’informació tècnica. És important saber què cal fer i per què. I, igualment, també es necessita informació administrativa per estar al dia sobre quins procediments cal seguir per sol·licitar la subvenció, quina documentació cal presentar, on i quan.

Per facilitar la vida de propietaris i comunitats de veïns la Generalitat ha promogut la creació de les Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR), que fan de mitjanceres entre la ciutadania i les administracions i s’ocupen de tot el procés, d’inici a fi, per tal que les comunitats puguin gaudir dels beneficis de rehabilitar sense haver de complicar-se la vida amb procediments i tràmits. Nosaltres, com molta gent ja sap, tenim el portal: www.obresambgarantia.com que fa les mateixes funcions informatives, d’assessorament i de resolució de totes les consultes i tots els casos.

Què han de fer els ciutadans per valorar si el seu edifici es pot acollir als ajuts dels fons next Generation?

Posar-se en contacte amb un arquitecte tècnic que els acompanyarà en tot el procés. Nosaltres disposem de les eines i els coneixements per analitzar l’edifici i valorar les intervencions necessàries per assolir la rebaixa de consum energètic suficient que permet optar a la subvenció.

Es poden adreçar a nosaltres a través de: www.obresambgarantia.com o via Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica) a través del web OTR.cat. En tots els casos, els assignarem un arquitecte tècnic que els ajudarà a la seva comunitat, analitzant la informació necessària del seu edifici, i els farà saber com poden optar als ajuts.

Amb la informació que els ofereixi l’arquitecte tècnic, els propietaris i les comunitats de veïns podran valorar si els interessa optar a una línia de subvenció o a més d’una i saber quines obres han de fer per assolir l’estalvi energètic suficient. L’arquitecte tècnic també els proporcionarà una estimació dels costos d’aquestes obres i del percentatge que quedaria cobert per la subvenció.

Si els veïns tiren endavant amb la subvenció, com poden cobrir el percentatge del cost no subvencionat?

La subvenció Next Generation pot cobrir entre un 40% i un 80% del total de costos de la rehabilitació. El percentatge restant es pot cobrir amb les derrames corresponents de cada veí o bé a través de préstecs.

Les entitats financeres han dissenyat préstecs específics per a Comunitats, amb condicions especials que faciliten el major nombre possible de rehabilitacions. Els préstecs no es comencen a pagar fins que les obres ja s’han enllestit, moment en el qual els veïns ja comencen a gaudir de l’estalvi en la factura energètica mensual.

No oblidem un fet molt important: el tàndem “administrador de finques-arquitecte tècnic” proporcionarà la informació necessària sobre els ajuts i els préstecs disponibles, de manera que els ciutadans puguin prendre la decisió de rehabilitar, sabent quin serà el cost real per cada veí i, en el cas que optin per un préstec, quina quota mensual els suposarà i durant quant de temps.

SOBrE ELS PrÉStECS nEXt GEnErAtIOn

Diverses entitats han subscrit un acord amb la Generalitat de Catalunya en el marc Next Generation, per facilitar l’accés al finançament al màxim nombre de comunitats, oferint condicions avantatjoses i simplificant els procediments.

Les entitats avancen fins al 100% d’inversió total necessària per fer les obres, inclòs l’IVA.

La quantitat finançada inclou també la subvenció concedida per l’AhC, que es destinarà a l’amortització anticipada del préstec, rebaixant així la quota a pagar sense alterar el termini del préstec.

S’estableix un període de carència per tal que el retorn del crèdit s’iniciï a partir de la finalització de l’obra.

En el cas de les comunitats de propietaris, els préstecs tindran un tipus fix que no superarà el 5,25% anual a un termini de 10 anys d’amortització. Aquest termini es podrà ampliar en funció de les garanties fins a arribar als 15 anys.

Amb aquestes condicions, les comunitats que ho desitgin podran dur a terme la rehabilitació del seu edifici sense pagar res fins que les obres hagin acabat. D’aquesta manera els veïns començaran a retornar el crèdit amb quotes mensuals, al mateix moment que es comencen a beneficiar de l’estalvi en la seva factura energètica. Es calcula que la quota mensual del crèdit pot estar entre 80 € i 100 €. Si l’estalvi de consum energètic redueix la factura en 20 €, el cost real de la rehabilitació suposaria entre 60 i 80 € per habitatge.

Les entitats que s’han adherit a la signatura del conveni són les següents: ARQUIA BANCA, Bankinter, BBVA, Banc de Sabadell, Banc Santander, CaixaBank, Caixa d’Enginyers, Deutsche Bank, Ibercaja i l’UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris).

El nou POUM de tarragona

La ciutat de Tarragona, i els seus agents econòmics i urbanístics especialment, segueixen immersos en un procés de dubtes cada cop que es parla del futur POUM, aquell document tombat mesos enrere arran d’una resolució judicial. A la paralització del document, que no va deixar indiferent a ningú, li ha arribat després la creació d’unes normes de caràcter transitori que tenen el suport de la Generalitat i el clar objectiu de respondre possibles interessos. Aquestes normes, que haurien de tenir validesa els propers tres anys, són fruit de discrepàncies com sempre que es parla d’urbanisme a la ciutat de Tarragona.

L’essència de la proposta actual fa possible tapar els molts forats que té la ciutat, prioritzant més de 400 solars buits actualment arreu de la ciutat i donant rellevància a aquells espais sense res que ara desuneixen el centre dels barris. També descarta els macroprojectes que s’havien previst a la zona de Llevant, com la Budallera, Terres Cavades o Mas d’en Sorder. Dit d’una altra manera, tot allò que no correspon a una realitat actual, queda paralitzat. Ara bé, aquesta visió que per alguns és positiva i atrevida, per altres és un pas enrere o una acció tímida que no soluciona altres problemes urgents.

A Tarragona, una de les veus més habituals quan es parla del POUM és la de l’arquitecte i arquitecte tècnic Enric Casanovas. És contundent quan parla de les regles urbanístiques que cal abordar, de les línies vermelles que no es poden travessar quan es parla del creixement de la ciutat. Per això hi conversem tot seguit, per saber quina opinió en té d’aquesta mena de serial permanent que ens suposa a la nostra ciutat un document que a altres indrets no ha generat mai la més mínima polèmica.

Un dels punts de més trànsit de la ciutat de Tarragona, en un moment àlgid del vespre. Foto: Juan Mario Cuellar.

Enric Casanovas. Arquitecte tècnic

Enric, sota el teu parer, què canvia o canviaran a tarragona a nivell de creixement urbanístic les normes de caràcter transitori que ha aprovat fa pocs mesos la Generalitat?

Jo penso que canviarà poca cosa. De fet, no espero grans canvis. hem entrat en una etapa de pànic escènic. Les apostes de creixement urbà raonades i organitzades de promotors i constructors no es fan en ciutats inestables en quant a planejament. Aquesta inestabilitat motivada per la sentència del TSJC d’anul·lar el POUM ha estat molt greu per Tarragona. I caldria depurar responsabilitats.

L’aprovació d’aquestes normes s’adequa a les necessitats reals de la ciutat o són més una mesura per rebaixar crispació a segons quins sectors arran de l’anul·lació del POUM que hi havia abans?

Entenc que són, com a tals, transitòries. Per a transitar-hi. De puntetes si cap. Entenc que és un pas enrere en quant a planejament de futur de la ciutat. I caldrà, tard o d’hora tornar a posar sobre la taula les qüestions importants de la ciutat. Com creix, cap a on i de quina forma. Tarragona té un problema greu i és la baixa densitat generalitzada en moltes zones que xoca amb estranys artefactes d’altíssima densitat que han nascut d’una mena de “fecundació in vitro” molt forçada. Nogensmenys són la “herència” del que la societat civil ha demostrat saber fer en aquesta ciutat. Tenim el que hem fet.

Les noves normes tenen vigència tres anys. Què es pot fer amb tan poc temps? Cal tocar moltes coses del POUM anterior?

hi ha temps per a tocar de peus a terra i fugir d’urbanistes estrella i de professionals que volen protagonisme però no responsabilitats. És el moment que els arquitectes de la ciutat “demostrin” que saben fer. Cal un treball transversal amb altres professionals però cal lideratge de bons arquitectes urbanistes, que no estrelles ni famosos. És el moment de fer un pas endavant i apartar “falsos profetes”. Cal anar per feina i millorar, millorar i corregir el que ja hi havia. Soc del parer que el POUM és només una pota del problema. I cal anar a un POUM senzill, que millori i poleixi molts desencerts de l’anterior. L’altra pota urgent i de la qual no es parla és el Pla de Mobilitat Urbana del 2011 que està caducat i cal renovar urgent. Sense un

Enric Casanovas pla de Mobilitat Urbà adequat el nou POUM pot ser un fracàs.

Et centres molt en el tema de les densitats de població i poses èmfasi en que cal fer grans modificacions en aquest àmbit si es vol un POUM posat al dia i ambiciós. Explica’ns on és el problema i quines solucions proposes tu.

hi ha barris de Llevant que estan morts i abandonats i amb grans dèficits estructurals i de serveis. Són zones on la població s’ha fet gran i les propietats són poc sostenibles. Cal establir siste-

mes de millora de la sostenibilitat sense urbanitzar i augmentar la densitat d’un a dos habitatges per parcel·la mínima. hi ha milers d’habitatges de més de 400 m2 amb dues o tres persones.

La densitat, històricament s’ha mesurat amb habitatges per hectàrees i és un greu error. La densitat són persones per hectàrea. La mitjana de persones per habitatge és de menys de 2,5 a Tarragona (de mitjana). hi ha barris on és menor. Això vol dir que tenim uns estàndards sobredimensionats de cessions de zones verdes, vials i equipaments de les èpoques dels anys 60 on a cada casa les famílies eren nombroses. La densitat s’ha dividit per tres. Cal redensificar persones per preservar certes zones.

L’operació que jo defenso és sostenible perquè permet col·locar més persones sense un metre quadrat més d’asfalt en moltes parts de Tarragona. No podem especular amb nous barris residencials si les velles zones residencials no surten reforçades en població. Això són llicències immediates, obres, ingressos municipals i famílies envellides que poden viure millor la propera dècada.

La Part Alta de la ciutat és un dels espais més especials de gestionar dins del POUM. Foto: Paul Smeets

també parles de la necessitat d’humanitzar espais que s’han guanyat a llocs de la ciutat que ara són freds i desolats quan haurien de ser espais amables. En quin sentit cal fer aquesta aposta? tu dibuixes una proposta d’un gran Parc del Mediterrani

Tarragona és una de les ciutats a nivell internacional que té més espais emblemàtics amb edificis i grans jardins que són de titularitat pública i estan abandonats o semi abandonats i sobretot, amb espais verds immensos barrats a la població:

La Savinosa (63.996 m2 finca i 9.326 m2 construïts)

La Residencial (86.557 m2 de finca i 15.548 m2 construïts)

Els jardins de la Diputació de Tarragona (23.377 m2 de jardins)

Els jardins de La Salut (8.187 m2 de finca i 2.640 m2 construïts)

Tabacalera (46.760 m2 de finca i 65.628 m2 construïts)

L’antiga URV Plaça Imperial Tàrraco (6.682 m2 de finca i 12.990 m2 construïts)

El Banc d’Espanya (1.980 m2 de finca i 2.681 m2 construïts)

Només La Savinosa, La Residencial, els jardins de la Diputació i de La Salut sumen 182.117 m2 d’espais lliure públics privats a la ciutadania. És una aberració en tota regla sense responsabilitat política. Són els millors espais de la ciutat en mans de les Administracions que els deixen morir.

Els edificis abans assenyalats representen 108.813 m2 construïts inutilitzats o infrautilitzats per les Administracions que ni venen, ni cedeixen ni lloguen a preus de mercat assequibles perquè el sector privat faci coses.

És obvi que aquests espais “aparadors de la ciutat” sumats al gran aparador que representa el front marítim des de la platja del Miracle fins a Tamarit configuren la ciutat del Mediterrani amb més potencialitats eco-sostenibles, paisatgístiques i de turisme d’altíssim nivell.

Un dels problemes que té la ciutat segueix sent que el centre i els barris no estan cosits. Com s’ha de solucionar, si es pot, aquest dèficit?

Tarragona és una ciutat descosida d’est a oest. De Camp Clar a la Mora són més de 13 km descosits i amb una trama urbana desconnectada. El POUM ha de ser capaç d’activar zones denominades “lligams” entre barris i “recosir” la ciutat d’est a oest.

Opino que entre el Francolí i La Floresta i Torreforta hi ha espais per lligar la ciutat, alguns ja urbanitzats darrere Carrefour. I a l’est cal apropar La Mora a Tarragona. hi ha espais no protegits que podrien ser un lligam lineal per la N340 que hauria de ser humanitzada i una via verda.

I possiblement L’Oliva, Viladegats i tot el conegut espai de la Vall del Llorito i Budallera hauria de ser un nou focus de creixement per lligar el barri de Sant Pere i Sant Pau a la ciutat. Però caldria fer-ho amb un urbanisme modèlic i preservador de grans espais naturals que coneixem i reclamem.

El futur POUM, encara que sigui de moment a través de les normes de caràcter transitori, permetrà desbloquejar certs projectes importants com el futur hospital Joan XXIII o el Cap de la Granja. En canvi, però, hi ha altres equipaments que, presumiblement, seguiran encallats, com el cas de la Savinosa. Com hem de solucionar aquest problema d’equipaments en desús que necessiten solucions urgents des de fa tants anys?

Aquest és sens dubte un problema de classe política i de nivell en política. Tarragona presenta unes potencialitats que no té Barcelona com a gran capital i no hi ha cap interès polític per equilibrar el territori català. Tarragona ha estat sucursalista sempre en política.

Només cal fixar-se en la població de Barcelona que és quasi 20 vegades superior a la de Tarragona, Lleida i Girona. És un fet insòlit que no passa en cap comunitat autònoma del Mediterrani. A la Comunitat Valenciana i a Andalusia les poblacions entre capitals de província costeres estan molt més equilibrades i no hi ha diferències tan substancials. La proporció és 5:1 o 7:1 entre la capital autonòmica i la resta de capitals.

El gran problema de Tarragona és que no es reivindica com a l’única capital de província que toca al mar i que no creix de població. Un fet insòlit que només s’explica des de teories centrípetes de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Hi haurà capacitat de, en només tres anys, solucionar tantes errades, oblits, gestions a mitges de les últimes dècades?

Tot és possible si els actors del nou urbanisme de Tarragona no són ni els mateixos. Cal fer un POUM el més senzill possible, el més pedagògic possible i fugir de grans espectacles de masses. No es pot explicar que se soterrarà la via del tren perquè no hi ha cabuda a un POUM de societat milionària ni serà possible a 25 anys vista. Tarragona és una ciutat empobrida i ha de captar població amb mesures ràpides i poc costoses. La densitat a barris de Llevant és una gran aposta fàcil i barata. La liberalització d’usos a les plantes baixes i la permissivitat d’habitatges és una altra mesura ràpida. I la generació de sòl, que no em cap dubte que és necessària per abaratir l’habitatge no ha de fer-se a qualsevol preu. El creixement urbanístic de Tarragona no es pot preparar a mida d’interessos privats de ningú, sinó a mida dels ciutadans.