n INFORMACIó (Pàgs

L’IMPACtE DE LES PLAGUES ALS EDIFICIS: dos casos freqüents

Els professionals que treballen en el camp del control de plagues des de fa molts anys sovint ho han fet amb la col·laboració dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació.

El motiu és senzill: les plagues busquen alimentació i refugi; i a les nostres llars troben ambdues coses en abundància. Així doncs, la seva presència als edificis posa en contacte al professional del sector de l’edificació amb el professional del sector del control de plagues, per tal de solucionar els perjudicis que provoquen. Ja sigui en fase de disseny, rehabilitació o en l’explotació de l’edifici.

Les plagues provoquen perjudicis. Essencialment 3: de salut, molèsties i econòmics.

I el contacte amb els professionals de l’edificació es concentra en els dos últims. Vegem-ne alguns casos.

ELS COLOMS

Un cop més, els coloms se situen com una de les plagues més conegudes als entorns urbans

La seva presència a les façanes i als patis de llums interiors són ben coneguts i poden porta a la desesperació. El colom és una au de camp que ja fa molts anys s’ha adaptat a les ciutats. Els motius de l’adaptació són clars: facilitat de trobar aliment, reducció de depredadors i, sobretot, abundant espai on fer niu.

Aquest espai el proveeixen les edificacions en els seus múltiples racons, cornises, terrats, etc.

Tècnicament, quan el colom es posa en un espai, distingim tres nivells de ‘pressió’. A més pressió, més difícil serà foragitar-lo de la zona donada la seva gran tendència natural a tornar-hi.

En la més baixa, és un lloc on es posa per tal de guaitar una estona. Són punts elevats i sovint són les cornises i elements perimetrals de la coberta (al colom li agrada estar en punts elevats amb bona visibilitat del camp de vol i successos). En aquestes densitats (pressió) és fàcil evitar-los: punxes i fils tibats funcionen bé i estan apareixent sistemes òptics molt prometedors.

En la pressió intermèdia, similar a l’anterior, el colom arriba a passar-hi la nit. Són zones similars a l’anterior però s’hi poden afegir altres sense visibilitat. Les punxes, els fils i sistemes òptics poden funcionar bé... o no, depenent del colom i el temps que faci que ocupa aquell lloc. Altres sistemes com els elèctrics funcionen.

I en la pressió més alta, on el colom fa el seu niu, l’exclusió ha de recórrer als mètodes físics més forts: xarxes, malles, etc.

En qualsevol cas, la tasca de disseny de l’edifici serà fonamental per tal d’evitar aquestes cornises i espais. Però sobretot, quan és inevitable que n’hi hagin, cal col·locar sistemes d’exclusió professionals amb l’anàlisi prèvia d’un professional del sector coneixedor d’aquesta plaga.

PAnErOLES I rOSEGADOrS

Són dues plagues molt diferents. Però les dues entren als edificis, generalment, per les mateixes vies: la xarxa d’evacuació d’aigües.

Imatge d’una panerola, insecte que aprofita petits espais per envair-los i fer-s’hi fort

Ambdues provenen de la xarxa de clavegueram públic que utilitzen de refugi, alimentació, procreació i mobilitat per conquerir nous espais. I s’introdueixen a l’edifici per l’interior i per l’exterior de la xarxa.

Sobre el paper teòric, aquesta xarxa és estanca i, per tant, no hauria de permetre la sortida a l’exterior de cap d’aquests individus. Des de la xarxa pública fins al nostre punt de desguàs. De fet, l’estanquitat hauria de ser tal que no hauria de permetre sortir ni les olors (aquest és un altre tema amb el que

sovint topem en l’anàlisi de la Qualitat de l’Aire Interior als Edificis).

Els rosegadors habitualment es mouen directament per l’interior de les canonades i accedeixen a l’interior de l’edifici directament per l’inodor (salvant els sifons que es puguin anar trobant), per les deficiències existents en arquetes, derivacions, col·lectors... o trencant els elements de la conducció per sortir-ne.

Els rosegadors (ratus nervegicus) són un altra gran problema a les cases i edificis. L’espai ocupat serà també espai de cria per a ells

Un cop dins, ja sigui en forjats sanitaris, falsos sostres, cambres de parets i murs (cartró guix) o directament l’habitacle, buscaran alimentació i un nou refugi el qual, si compleix les condicions necessàries, serà escollit per establir-s’hi i criar.

A la panerola, tot i provenir de la xarxa de clavegueram, li és més difícil evitar els sifons. Almenys aquells més grans. És per això que quan circula per l’interior de la conducció solament pot sortir a l’exterior pels lavabos.

Les deficiències existents en aquesta xarxa de conducció, fins a la més petita escletxa en la unió de dos tubs, permet a aquest insecte de sortir-ne i accedir a l’habitacle. Molt habitualment en falsos sostres, on s’amaguen les conduccions i col·lectors dels baixants, però també en les caixes que protegeixen i decoren aquests baixants. Des d’allà aniran sortint a buscar menjar i a explorar nous espais. Sovint les trobem ‘panxa amunt’, la qual cosa ens indica que molt possiblement ha caigut des de dalt d’aquest espai ocult al sostre. I del que n’ha sortit aprofitant les interrupcions que permeten les lluminàries i altres elements. A més d’imperfeccions en lliuraments a paret, unió de plaques, etc.

A l’igual que els rosegadors, un cop dins, buscarà alimentació i un nou refugi el qual, si compleix les condicions necessàries, serà escollit per establir-s’hi i criar. Amb l’inconvenient que en el cas dels insectes es tracta de centenars d’individus en molt poc temps i de milers massa aviat.

La fase de disseny és important però en aquest cas ho és molt més la d’execució, amb acabats correctament executats.

Però la més important és la de manteniment. La degradació de les instal·lacions fan aparèixer aquestes imperfeccions que les plagues utilitzen per accedir al nostre espai.

Tenir en compte tots aquests aspectes, evitar-los faria de les nostres llars un entorn més protegit i saludable.

Quim senDra VellVè

Director de Sahicasa – Serveis Ambientals