Informació L’impacte de les plagues als edificis: dos casos freqüents Els professionals que treballen en el camp del control de plagues des de fa molts anys sovint ho han fet amb la col·laboració dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació. El motiu és senzill: les plagues busquen alimentació i refugi; i a les nostres llars troben ambdues coses en abundància. Així doncs, la seva presència als edificis posa en contacte al professional del sector de l’edificació amb el professional del sector del control de plagues, per tal de solucionar els perjudicis que provoquen. Ja sigui en fase de disseny, rehabilitació o en l’explotació de l’edifici. Les plagues provoquen perjudicis. Essencialment 3: de salut, molèsties i econòmics. I el contacte amb els professionals de l’edificació es concentra en els dos últims. Vegem-ne alguns casos.
Els Coloms
I en la pressió més alta, on el colom fa el seu niu, l’exclusió ha de recórrer als mètodes físics més forts: xarxes, malles, etc. En qualsevol cas, la tasca de disseny de l’edifici serà fonamental per tal d’evitar aquestes cornises i espais. Però sobretot, quan és inevitable que n’hi hagin, cal col·locar sistemes d’exclusió professionals amb l’anàlisi prèvia d’un professional del sector coneixedor d’aquesta plaga. Paneroles i Rosegadors Són dues plagues molt diferents. Però les dues entren als edificis, generalment, per les mateixes vies: la xarxa d’evacuació d’aigües.
Un cop més, els coloms se situen com una de les plagues més conegudes als entorns urbans
La seva presència a les façanes i als patis de llums interiors són ben coneguts i poden porta a la desesperació. El colom és una au de camp que ja fa molts anys s’ha adaptat a les ciutats. Els motius de l’adaptació són clars: facilitat de trobar aliment, reducció de depredadors i, sobretot, abundant espai on fer niu. Aquest espai el proveeixen les edificacions en els seus múltiples racons, cornises, terrats, etc. Tècnicament, quan el colom es posa en un espai, distingim tres nivells de ‘pressió’. A més pressió, més difícil serà foragitar-lo de la zona donada la seva gran tendència natural a tornar-hi. En la més baixa, és un lloc on es posa per tal de guaitar una estona. Són punts elevats i sovint són les cornises i elements perimetrals de la coberta (al colom li agrada estar en punts elevats amb bona visibilitat del camp de vol i successos). En aquestes densitats (pressió) és fàcil evitar-los: punxes i fils tibats funcionen bé i estan apareixent sistemes òptics molt prometedors. En la pressió intermèdia, similar a l’anterior, el colom arriba a passar-hi la nit. Són zones similars a l’anterior però s’hi poden afegir altres sense visibilitat. Les punxes, els fils i sistemes òptics poden funcionar bé... o no, depenent del colom i el temps que faci que ocupa aquell lloc. Altres sistemes com els elèctrics funcionen.
Tag
Imatge d’una panerola, insecte que aprofita petits espais per envair-los i fer-s’hi fort
Ambdues provenen de la xarxa de clavegueram públic que utilitzen de refugi, alimentació, procreació i mobilitat per conquerir nous espais. I s’introdueixen a l’edifici per l’interior i per l’exterior de la xarxa. Sobre el paper teòric, aquesta xarxa és estanca i, per tant, no hauria de permetre la sortida a l’exterior de cap d’aquests individus. Des de la xarxa pública fins al nostre punt de desguàs. De fet, l’estanquitat hauria de ser tal que no hauria de permetre sortir ni les olors (aquest és un altre tema amb el que
2n quadrimestre 2022 [ 31 ]
