Tag 93 · 2n quadrimestre 2022

i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics

ag

2n quadrimestre 2022 Any XXVII núm 93 Preu: 3 €

Aliança tècnica entre aparelladors i administradors de finques Dades del Gabinet Tècnic: gener-abril 2022 Especial Next Generation: ja es poden demanar les ajudes Masies i masovers, recuperant la història a nuclis despoblats Edificis singulars: la salvació del Castell dels Garidells

SEU COL·LEGIAL Tel. 977 212 799 info@apatgn.org / www.apatgn.org Rambla del President Francesc Macià, 6 43005 Tarragona Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15.30 a 17.30 h Divendres de 8 a 15 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 15 h

Serveis del COAATT

Tancat per vacances del 15 al 31 d’agost Gerència Pablo Fernández de Caleya Dalmau gerencia@apatgn.org Secretaria Míriam Ferrer, Dora Llaberia i Angelina Guspí secretaria@apatgn.org Visats Josep Anguera, Ramón Rebollo i Meritxell Gispert visats@apatgn.org Horari d’hivern: De dilluns a dijous: De 8 a14 h i 15.30 a 17 h Divendres de 8 a 14 h Horari d’estiu: De l’1 de juny al 30 de setembre De dilluns a divendres de 8 a 14 h SERVEIS EXTERNS Assegurances construcció i lloguer d’equips i espais Meritxell Gispert serveisexterns@apatgn.org

Tag Edita: Col·le gi d ’Ap a re lla d ors, Arqui te cte s Tè cni cs i Engi ny e rs d ’Ed i fi caci ó d e Ta rra gona Rambla del President Francesc Macià 6 43005 Tarragona Tel. 977 212 799 e-mail: info@apatgn.org www.apatgn.org Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Gemma Blanch Pablo Fernández de Caleya, Eva Larraz i Òscar Ramírez Producció revista Òscar Ramírez: premsa@apatgn.org Nou Silva Equips · Tel. 977 248 883 e-mail: nse@telefonica.net Contractació publicitat: Patrocini i Publicitat COAATT · Tel. 977.212.799 (ext. 5) Subscripcions revista: publicacions@apatgn.org Dipòsit legal: T-800-93 ISSN (edició en paper): 1134-086 X ISSN (edició electrònica): 2462-3342

COMUNICACIÓ, PUBLICACIONS I PUBLICITAT Eva Larraz publicacions@apatgn.org GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓ Gabinet tècnic: Ramón Rebollo i Josep Anguera gabtec@apatgn.org Formació: Meritxell Gispert formacio@apatgn.org Borsa de treball: assessoriatreball@apatgn.org Servei d’inspecció: Josep Anguera INFORMÀTICA Jaume Cabré informatica@apatgn.org COMPTABILITAT Joan Sáenz comptabilitat@apatgn.org Assessorament legal i Responsabilitat Civil Míriam Ferrer ASSESSORIES EXTERNES Jurídiques: Escudé Advocats (Tgn) Tel.: 977 249 832 César Aguirre (Tgn) Tel.: 977 249 811 Laboral: Assessoria Félix González Tel.: 977 213 458 Fiscal: Porras García Assessors Tel.: 687 973 979 FUNDACIÓ COAATT Lluís Roig tarragonaunida@apatgn.org

Junta de Govern President Adolf Quetcuti Carceller Vicepresidenta Yolanda Fernández Vázquez Secretari Francesc Xavier Llorens Gual Tresorer Jordi Roig Rodamilans Comptadora Gemma Blanch Dalmau Vocals Marià Montoro Perelló Pere Vinaixa Clariana Júlia Oriol Pasano Marc Anglès Pascual Iván Fernández Pino junta@apatgn.org

Tag REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE TARRAGONA Imatge de la part administrativa de la UE destinada als Next Generation.

Foto: Avanti Comunicació.

n L’ENTREVISTA (Pàgs. 4-6) Next Generation, Europa truca a la porta n Gabinet Tècnic (Pàgs. 7-9) Dades de síntesi. 1r quadrimestre 2022 n Actualitat (Pàgs. 10-14) Next Generation: reptes, objectius i realitats socials.

El nou POUM de Tarragona n Obres amb Garantia (Pàgs. 15-17) Obras con Garantía: desde su fundación a su actual expansión n Actualitat (Pàgs. 19-20) Les masies, de cases velles a espais preuats per començar de zero n Edificis singulars (Pàgs. 21-22) El Castell dels Garidells, testimoni de la història amb el futur garantit n Patrimoni (Pàgs. 23-25) El llegat del poble agrícola: eres, pallisses i sínies.

Tres llibres, sobre tres històries n Nous habitatges (Pàgs. 27-28) Madera: menor tiempo y mayor ahorro con la máxima sostenibilidad n Estudi (Pàgs. 29-30) Realitat i perfil de l’habitatge lliure a Catalunya.

Estalvi d’hores i feina quan cal crear plànols BIM n Informació (Pàgs. 31-32) L’impacte de les plagues als edificis: dos casos freqüents n Fundació COAATT (Pàgs. 33-34) Una visita única per descobrir el llegat de la ciutat més inèdit n Assessoria (Pàg. 35) La responsabilitat professional en la tramitació de subvencions

Editorial Next Generation, sinergies i futur

L’

arribada dels fons europeus Next Generation són un cop d’aire fresc que necessitava el sector de la construcció, les comunitats de propietaris i els particulars que tenen algun dels milers d’habitatges necessitats de reformes estructurals i d’eficiència.

La crisi del 2008 que encara té cicatriu a la societat espanyola, el malaurat Covid-19 que ha causat estralls entre tots però tocant de ple als més necessitats; i la manca d’una cultura del manteniment —fruit de la poca pedagogia feta per part de les administracions— ens han portat a una situació en la què la majoria del parc immobiliari existent necessita obres, retocs, reformes, micromaquillatge o, en els casos pitjors, cirurgia d’urgència.

En aquest punt, amb una Unió Europea oberta a pal·liar com sigui el problema de l’eficiència energètica i la rehabilitació, toca seguir fent la nostra feina amb la major excel·lència però també es fa necessari generar sinergies, crear col·laboracions amb els altres agents que formen part del procés Next Generation.

De moment, aquest convenciment de sumar per assolir objectius que sempre hem preconitzat des del COAATT, l’hem traduït amb la signatura de dos convenis de col·laboració. El primer, rubricat amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona per potenciar conjuntament el Llibre de Manteniment de l’Edifici i el Tècnic de Capçalera a les comunitats de propietaris. El segon, amb la firma de la Cambra de Propietat Urbana de Tarragona, amb la finalitat d’impulsar i gestionar les ajudes de la Unió Europea destinades a rehabilitació i eficiència.

Ara toca actuar conjuntament per convèncer als propietaris de tots aquells immobles que al seu moment no van passar la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE), i havien d’haver-ho fet, que si disposen d’aquest document es poden acollir a les ajudes europees i solucionar els dèficits dels seus habitatges. Com també hem de fer entendre al conjunt de la societat que aconseguir la major eficiència energètica, que passa per fer actuacions petites a les cases, porta a la millora del benestar i, especialment, a la reducció dels consums i els imports dels rebuts que paguen mensualment.

Com a gruix de la feina, però amb la sort de saber que el coixí econòmic europeu ho permet, hi ha el discurs amb les comunitats de propietaris que, en tants casos, s’han escudat amb el fet de no aconseguir mai la majoria necessària per a fer les obres de reforma. Ara, just ara, és el moment en què tots els qui viuen en un bloc d’edificis han d’anar a una i aprofitar els Next Generation. No hi haurà noves oportunitats com aquesta.

Sortosament, i perquè no podia ser d’una altra manera, els aparelladors i arquitectes tècnics hem de ser prescriptors en aquest procés on exercirem de veritables tècnics de capçalera, convertint-nos en òrgans de consulta directa i de resolució dels problemes i mancances. Som, doncs, en aquell punt en què l’esforç per tenir un rol a la societat té la seva justa recompensa. Només cal que fem bé allò que sempre hem provat de fer més i millor: ajudar, assessorar i resoldre des de la competència i la professionalitat. Els Next Generation són allò que tant volíem els qui treballem per una societat del benestar més justa, més segura i més amable.

LA JUNTA DEL COAAT

L’entrevista Next Generation, Europa truca a la porta Ara que els fons Next Generation ja són una realitat, cal que tots els agents implicats en la seva concessió, ja tinguin un paper consultiu, d’assessorament o de tramitació, sumin en una sola direcció i facin possible que les peticions arribin a bon port i, de pas, que els fons europeus es distribueixin i no es perdin.

Europa ha empoderat a aquests agents donant-los a cadascun un rol, convertint-los en una peça clau del gran engranatge que al final convertirà les peticions d’ajuda en projectes amb dotació econòmica. Així, s’ha considerat que els aparelladors i arquitectes tècnics tenen una rellevància important en el procés pel seu paper de tècnics de capçalera. També s’ha atorgat poder als administradors de finques com a mitjancers amb les comunitats de propietaris que, amb els Next Generation, són les grans beneficiades per les ajudes.

A Tarragona, els dos Col·legis ja han sumat sinergies i treballen plegats per aconseguir que els diners previstos d’entregar es cobrin. Això passa per una primera etapa informativa a la societat que dones pas a la segona, la que acaba concedint els diners. Avui reunim a la mateixa taula, en aquest cas a la seu del COAATT, a Adolf Quetcuti, president del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació (COAATT); i a Fabià Huguet, president del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona (COAFT).

Què en pensen sobre l’arribada dels Fons Next Generation i de la seva implantació a l’estat espanyol?

Adolf Quetcuti: Tot allò que sigui rebre diners per a millorar la construcció, la seguretat als habitatges i les condicions d’habitabilitat dels edificis, sempre és benvingut. Hem d’estar contents de l’arribada d’aquests Fons europeus. Potser arriben massa tard, però això ja és un altre tema.

Fabià Huguet: Coincideixo amb l’Adolf. L’arribada de les ajudes és una notícia molt esperada pel sector vinculat a la construcció i a l’habitatge, és un mena d’alè d’aire fresc perquè obre moltes portes a rehabilitar el parc immobiliari. Ara ja veurem si el podem rehabilitar tot, però de moment el primer pas, que és aquell de tenir la complicitat de l’administració, ja està fet.

Els administradors de finques són els prescriptors de les feines a les comunitats de propietaris que són part de les beneficiades amb els fons. Hi ha molta feina a fer per abastar les seves demandes relacionades amb les ajudes europees?

Com creieu que els tècnics i administradors col·legiats poden ajudar a realitzar les peticions?

F.H: Els dos col·lectius són fonamentals. El fet que, inicialment, es necessiti al tècnic perquè expliqui sota quines condicions cal fer els tràmits per a demanar les ajudes, és fonamental perquè nosaltres puguem actuar després. Un problema és que les comunitats de propietaris són lentes i, per tant, necessitem temps. Estem al mes de maig i no sé si tots els fins previstos per enguany els podrem utilitzar o no per aquest fet.

A.Q: Com deia el Fabià, aquella feina que hem de fer conjuntament els dos Col·legis és la de l’acompanyament, un a nivell tècnic i l’altre a nivell administratiu, per garantir l’èxit del treball. Ara, també em preocupa el temps, perquè se’ns pot tirar a sobre, perquè ja portem un any de retard i no ens podem permetre el luxe de perdre aquests diners.

Un dels reptes importants dels Fons és aconseguir per fi que la ITE s’implanti a les comunitats. A més es potenciarà amb el Llibre de l’Edifici Existent. Eines que creiem clau, i que des de l’Administració no es va aconseguir implantar. Com veieu que es pugui aconseguir ara?

Els fons seran suficients?

A.Q: A aquests dos reptes hi afegiria la certificació energètica i, efectivament, els tres són imprescindibles per

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 4 ]

Els presidents del COAATT i el COAFT, moments abans d’iniciar l’entrevista.

poder aconseguir els fons. Per tant, no podem badar gens ni mica, perquè si no aconseguim les ajudes en aquests àmbits, no els aconseguirem en cap altre.

Tant de bo haguéssim tingut passades el 80% de les ITE’s perquè això voldria dir que ara estaríem en condicions de començar a treballar en el següent pas de les ajudes.

F.H: El problema, clar, és que no pots fer segons quines passes de rehabilitació que podrien tenir subvenció europea si abans no tens superats temes com la ITE. Al final els Next Generation seran la peça clau per instaurar la Inspecció Tècnica d’Edificis i el propi Llibre de l’Edifici a tots els immobles ens ajudarà molt.

En l’àmbit de la ITE, les dades són de fracàs i no cal amagar-les. Per altra part, dels ajuts de l’any passat en rehabilitació només un 2% eren destinats a millorar l’eficiència energètica segons l’ICAEN. Tot plegat, diu molt del moment en què ens trobem i de la situació que hauríem de tenir actualment.

A.Q: Està molt clar que si només es van concedir un 2% dels ajuts a l’eficiència energètica, els Fons faran que la tendència s’inverteixi perquè quasi el 100% de les aportacions previstes són per aquest mateix àmbit, ja siguin per a

L’entrevista les comunitats o per als particulars, que també els poden demanar.

F.H: El fet que el conveni signat per la Generalitat de Catalunya, entre arquitectes tècnics i administradors, ha fet que aquest paquet d’ajudes econòmiques vagi ben encaminat.

Ara toca fer una gran tasca explicativa a la societat per fer-li saber l’existència dels Fons i la manera a la qual accedir-hi. En el vostre cas, els dos Col·legis ja heu començat a fer accions conjuntes per aconseguir aquesta difusió social, a través dels convenis de col·laboració signats recentment per aconseguir major interès a les comunitats. On cal incidir més ara per augmentar la difusió?

F.H: Hem de partir, com a primer element, de la importància de donar una bona informació als col·legiats perquè és la base de l’èxit si volem fer arribar el projecte a la societat.

Independentment d’això, caldrà que les administracions i els agents implicats presentem aquesta campanya d’ajuts a tothom, que nosaltres fem reunions amb les comunitats per posar-les al dia i que cada agent es mogui pel seu radi d’acció. Sumant entre tots, amb un únic missatge, s’aconseguirà fer la feina.

A.Q: Hem de pensar que els futurs clients per als arquitectes tècnics, si no ens venen de les mans dels administradors de finques, malament. Els qui coneixen els edificis, els habitatges i a les comunitats són ells.

F.H: I nosaltres no podem fer res sense un tècnic que ens digui què hem de fer! Per això hem de treballar plegats. A més, hem de transmetre als propietaris

de les comunitats l’obligatorietat que té per tenir-ho tot en regla.

A.Q: O anem de la mà aquesta vegada, o ens condemnem tots. Aquesta és una porta oberta al futur que no podem deixar-la estar.

L’aparellador és el tècnic de capçalera per excel·lència en l’àmbit de la construcció, com ara comentàveu els dos. Quina rellevància té aquesta figura des del prisma dels administradors de finques i quin rol ha de jugar, o pot jugar, en cas consultiu o de resolució de problemes als edificis?

F.H: Nosaltres, com a administradors de finques, no sabem quin estat de conservació té un edifici en concret, ignorem si una esquerda concreta té un abast lleu o greu, no podem determinar anomalies que els arquitectes tècnics, com a tècnics de capçalera, saben a la perfecció quan realitzen una visita a un bloc d’habitatges o una casa unifamiliar. Sense una diagnosi d’un tècnic i el seu corresponent informe, estem perduts.

A.Q: Hem de ser tots conscients que només un tècnic de capçalera aconseguirà fer una previsió exacta de l’estat d’un immoble, de manera que no podem deixar a les mans dels administradors un pes important com aquest, quan hem de ser nosaltres els qui hem de col· laborar a resoldre.

F.H: Sovint a les comunitats es volen modificar projectes tècnics i obres que cal realitzar. Nosaltres no els podem assessorar en aquest sentit, han de ser els aparelladors els qui donin el vist i plau a aquests canvis o els aturin si no són viables. Cadascú ha de jugar el seu rol.

La col·laboració entre ambdós Col·legis s’ha iniciat fa poc, arran dels Fons Next Generation, i es prolongarà en un futur en tots aquells temes que comparteixen ambdós col·lectius professionals.

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 5 ]

Ja es comencen a rebre peticions d’informació a través de la Oficina Tècnica de Rehabilitació de Catalunya (OTR) o del portal local Obres amb Garantia, tant els arquitectes tècnics com els administradors de finques ja poden tramitar les ajudes dels Next Generation. Què opinen des del Col· legi d’Administradors de Finques sobre el portal Obres amb Garantia i quina opinió en té el COAATT sobre la OTR? A.Q: Al final, la creació de la OTR és el què ha fet possible el conveni amb la Generalitat de Catalunya i que, consegüentment, s’hagi pogut tirar endavant tot plegat. El govern català volia aglutinar en un sol òrgan a tots els agents intervinents en aquesta campanya.

F.H: Obres amb Garantia és un portal molt conegut i que ofereix uns avantatges molt importants des dels seus inicis. Un cop l’administració ha entès que en aquest cas havíem d’anar tots a una, era absurd deixar fora del projecte aquest portal.

Tant els aparelladors com els administradors faran de manera subsidiària una tasca que és potestat de l’administració central que, per altra part, està completament saturada. És el moment de reivindicar que se’ls tingui molt més en compte?

A.Q: Anem apurats des del primer moment. Que per a fer una obra dins d’uns terminis, calgui demanar les ITE’s fetes o tenir el Llibre de l’Edifici, està dilatant encara més el temps i estem retardant l’inici de tot el procés un mes més.

Ja tenim un ajornament de la concessió de les subvencions, perquè han fallat en concretar segons quins elements, i vull pensar que les OTR puguin treballar el dia a dia i sense traves ni retards.

F.H: Jo no veig que hi hagi cap facilitat en alleugerir el tràmit de petició de llicències per executar una obra. Jo vull celeritat en els processos, no espero trobar-me problemes que retardin els processos quan estem parlant de terminis que ja són molt curts en temps.

Les administracions locals aconseguiran donar els permisos a temps per a que es puguin iniciar les obres dintre dels terminis?

A.Q: La preocupació primordial és el temps, perquè si hem de gastar tots els diners que hi ha enguany previstos als Fons Next Generation i en funció de que ho

L’entrevista

aconseguim, l’any que ens en donin de nou, m’omple de dubtes i em fa patir molt.

Si l’administració fos capaç de passar tota la gestió als Col·legis, amb la màxima confiança en la gestió, avançaríem molt més.

F.H: Ja que tenim creades les OTR, perquè no som capaços de superar els problemes de la tramitació i poseu l’eina principal de resolució dels Fons a les nostres mans, les dels Col·legis?

Penso que, per un cop a la vida, hem aconseguit un rol important a nivell social i per part d’una eina que fonamentalment té un caire polític. A nosaltres ens toca exercir amb professionalitat i ho farem així, però és necessari que d’alguna manera l’administració ens atorgui més poder.

A.Q: No vull pensar el penós que serà veure com una obra que podria tenir uns terminis precisos i acollir-se a aquestes subvencions, no aconsegueix els diners perquè no pot complir amb aquestes demandes prèvies. Qui se’n farà càrrec d’aquests casos?

Quin serà al perfil de propietari o de comunicat de veïns que s’atendrà en aquests casos i que creieu cal incidir per aconseguir que s’apuntin als Fons Next Generation?

F.H: L’obligatorietat dels Fons Next Generation de reduir un 30% l’eficiència energètica, no podrà ser complerta per part de totes les comunitats de propietaris. De fet, nosaltres estem convençuts que no hi arribarà ni el 50% de les comunitats actuals.

A.Q: A més tinguem en compte que el gruix de les ajudes són per als edificis d’habitatges. Aquest fet frena tot el procés, perquè els acords sempre són més fàcils d’aconseguir quan hi ha un sol propietari i no trenta o quaranta. Les

obres de rehabilitació i eficiència energètica són complicades d’aconseguir.

Penseu que caldria treballar en la implantació i bon seguiment d’un Llibre de l’Edifici real, que permetés saber-ne l’estat i les deficiències a resoldre?

A.Q: O ens adaptem a aquesta situació o malament. Tots tenim molt clar que cal passar la ITE i que si no la passes, et poden multar. Amb les ITE’s caldria marcar unes pautes amb les comunitats, recordant que és un tema iniciat fa 10 anys i que s’ha fet ben poca feina. Per tant, la necessitat de passar-la és imperiosa per al conjunt de la societat i el seu benestar, com tenir el Llibre de l’Edifici que determini, en tot moment, quin és l’estat d’aquell bloc d’habitatges, quines solucions hi ha i què suposa no solucionar les deficiències.

F.H: Hi ha una part que és obligada, la de ser predictiu per evitar mals majors i, també, perquè sent predictiu sovint hi ha estalvi econòmic pel mig. Si un sap què cal fer unes obres, les acabarà fent abans que aquestes, per passivitat, portin a conseqüències pitjors en l’estructura d’un edifici, per exemple. No cal patir les mesures correctives si apliques les predictives. I amb el Llibre de l’Edifici tot és més fàcil per aconseguir ser predictius.

Hi ha estadístiques que indiquen que el mercat immobiliari torna a nivells de creixement d’aquells anys previs a l’explosió de la bombolla i posterior crisi. S’equivoquen aquestes estadístiques o realment estem anant de nou cap aquesta situació repetida? Què cal fer per evitar repetir errors passats?

A.Q: Aquesta resposta és complicada. Suposo que els promotors es po-

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 6 ]

saran les mans al cap si diem que no cal fer tanta obra nova. És clar que cal fer-ne d’obra nova, perquè hi ha tipologies d’edificis que fan que la seva vida útil tingui certs anys i no sigui perpètua.

Però ara mateix a Tarragona ciutat i també a nivell de la pròpia província hi ha molts edificis buits, que cal rehabilitar.

No hem aconseguit l’equilibri necessari que hagués estat observar la realitat del parc immobiliari per a diferenciar quina part mereix una rehabilitació i subsistència en el temps, i quina altra part cal que sigui renovada i això es tradueix en la construcció d’obra nova en detriment de la vella que cal enderrocar.

S’ha de fer obra nova però amb certa prudència. Tornar a caure en l’error ja comès fa uns anys, quan es va considerar que tot havia de ser nou i calia canviar d’habitatge cada 10, 15 o 20 anys, un cop pagada la hipoteca, és un error que no podem permetre’ns i que ja ha passat a la història.

F.H: El mercat immobiliari necessita una tranquil·litat i solidesa que aquí, a Espanya, durant molts anys no ha existit. Si no hi ha estabilitat es produeixen altibaixos, situacions en què és moda comprar nous habitatges i no parar de construir, que donen pas a estancaments derivats de crisis molt severes en què tot passa per la rehabilitació.

Hem de ser conscients de la situació de l’habitatge i, entre totes les parts implicades en aquest tema, assolir una mena de Pacte d’Estat amb una regulació que ho englobi tot: l’ocupació, l’habitatge de protecció oficial o les situacions de vulnerabilitat entre altres.

Responsable

Òscar Ramírez Dolcet Departament de Premsa del COAATT

del

Gabinet Tècnic DADES DE SÍNTESI. 1r quadrimestre 2022 Les dades són referents a l’Àrea col·legial que comprèn les comarques de: Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Ribera d’Ebre, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.

L’HABITATGE RESIDENCIAL NOU CREIX SIGNIFICATIVAMENT Entre gener i abril de 2022, el nombre d’habitatges de nova planta d’ús residencial puja al voltant d’un 50% i arriba als 367 habitatges nous iniciats.

Respecte al nombre d’habitatges acabats, el període es tanca amb un total de 128 habitatges nous acabats, un 34% menys respecte al mateix període de 2021.

Primer quadrimestre

924

Núm.d’habitatges nous visats

475

422 343

Núm. d’habitatges nous acabats

469

367

329

268

214

160

2010

2011

2012

65

64

2013

2014

198

105 22 2015

2016

241 98 107

98

2017

2018

244

252

174

163

230 195

2019

2020

2021

128 2022

Font: Col·legi d’ Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

L’habitatge residencial nou iniciat, segons els registres d’obres visades/registrades al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), entre gener i abril de 2022, tant les obres destinades a habitatge, com el nombre d’habitatges, pugen al voltant d’un 50%.

Habitatge residencial nou (Gener – Abril) 1r quadrimestre 2021

1r quadrimestre 2022

%

Número d’obres de nova planta

101

153

51,49%

Número d’habitatges nous

241

367

52,28%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

LA CONSTRUCCIÓ EN BLOC OCUPA MÉS DEL 52% DEL TOTAL D’HABITATGES NOUS INICIATS

Tipologia constructiva

Gener - Abril 2021 Gener - Abril 2022

%

Unifamiliar

99

175

76,77%

Entre gener i abril de 2022, s’han iniciat un total de 192 habitatges nous dins la tipologia constructiva en bloc, dels quals 13 es troben dins la tipologia de bloc aïllat i 179 dins la tipologia de bloc entre mitgeres. L’habitatge en bloc puja gairebé un 29%, respecte al mateix període de l’any 2021.

En bloc

149

192

28,86%

Total

248

367

47,98% 187,50%

Pel que fa a l’habitatge unifamiliar iniciat puja gairebé un 77%, respecte al mateix període de 2021.

Habitatge unifamiliar Entre mitgeres

16

46

En filera

1

0

Aparellades

2

0

Aïllades

80

129

61,25%

149

179

20,13%

0

13

Edifici en bloc Entre mitgeres Aïllat

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 7 ]

Gabinet Tècnic Habitatge residencial nou per comarques Comarques Per comarques, on més creix l’obra nova residencial és al Baix Penedès, on gairebé es multiplica per 4. El Baix Camp conserva valors i el Tarragonès baixa un 30%.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Gener - Abril 2021

Gener - Abril 2022

Alt Camp

3

10

Baix Camp

84

80

Baix Penedès

40

168

Conca de Barberà

4

4

Priorat

1

1

Ribera d'Ebre

0

2

Tarragonès

94

63

Altres

15

39

TOTAL

241

367

LA REHABILITACIÓ ES RESENTEIX ESPERANT ELS INCENTIUS DELS FONS NEXT GENERATION El sector de la rehabilitació, entre gener i abril de 2022, canvia la tendència i baixa un 17%, respecte al mateix període de l’any anterior. Al primer quadrimestre de 2022 s’han encetat 253 obres de rehabilitació.

Obres de rehabilitació (Gener – Abril) 1r quadrimestre 2021 1r quadrimestre 2022 306

Número d’obres de rehabilitació

%

253

-17,32%

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona i CGATE

Per comarques, el nombre d’obres de rehabilitació baixa de forma general excepte a la Ribera d’Ebre. A l’Alt Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i al Priorat, baixen entre un 5% i un 30%.

Tarragonès i Baix Camp, baixen també, tots dos al voltant d’un 14%, respecte començaments de 2021.

Font: Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona

Obres de rehabilitació per comarques Comarques

Gener - Abril 2021

Gener - Abril 2022

Alt Camp

14

4

Baix Camp

66

57

Baix Penedès

36

34

Conca de Barberà

20

12

Priorat

17

9

Ribera d'Ebre

11

16

Tarragonès

98

83

Altres

44

38

TOTAL

306

253

L’ACTIVITAT PROFESSIONAL PUJA, DESTACANT L’OBRA NOVA Globalment, l’activitat el primer quadrimestre d’aquest any creix al voltant d’un 7% respecte el 2021, recolzant-se especialment en els certificats d’habitabilitat i la redacció de projectes i direccions d’obra.

Les direccions d’obra amb arquitecte, associades a la construcció d’obra nova residencial, creixen més d’un 41% respecte 2021. Per contra, els projectes i direccions de rehabilitació baixen al voltant d’un 10%.

Un altre aspecte important que es desprèn de les dades sobre el primer quadrimestre 2022, i que mostren les expectatives del sector turístic en un estiu amb aparences de recuperació, és el creixement de sol·licituds de certificats d’habitabilitat per a la petició de cèdules. La cèdula és imprescindible per donar d’alta els serveis, llogar o vendre un habitatge, i les sol·licituds havien pujat habitualment entre març i maig, impulsades pel lloguer turístic i les segones residencies. L’increment del 12% aquest primer quadrimestre, confirma les expectatives del sector turístic en una recuperació, si més no, del lloguer turístic de cara a l’estiu de 2022.

Intervenció professional

2021

2022

%

6

10

66,67%

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi Bàsic seguretat i salut

282

211

-25,18%

Coordinador durant l'execució de l'obra (inclou l'aprovació dels plans)

295

326

10,51%

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi seg. i salut i Coordinació a execució (inclou aprov. dels plans)

14

11

-21,43%

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi Bàsic i Coordinador execució (inclou aprov. dels plans)

66

66

0%

Coordinador en projecte i/o redacció Estudi seguretat i salut

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 8 ]

Gabinet Tècnic Projecte i Direcció

303

272

-10,23%

Projecte

53

31

-41,51%

Direcció d'Obra (Aparellador exclusivament)

164

143

-12,80%

Direcció de l'execució material (Aparellador i Arquitecte)

183

259

41,53%

Projecte de legalització d'obra

5

6

20%

Legalització de direcció d'obra

2

6

200%

Legalització de l'execució material

1

3

200%

120

155

29,17%

Estudi de programa de control de qualitat

7

10

42,86%

Direcció de control de qualitat

18

35

94,44%

Projecte d'activitats

44

36

-18,18%

Plans d'emergència

1

2

100%

Documentació tècnica

13

14

7,69%

Projecte i direcció de parcel·lació

2

0

-100%

Projecte de parcel·lació

6

4

-33,33%

Reparcel·lació

0

2

-

Memòries valorades

41

57

39,02%

Valoració d'immobles (taxació)

33

24

-27,27%

Valoració de terrenys i solars (taxació)

1

2

100%

Informes, dictàmens i reconeixements

156

161

3,21%

Actuacions pericials / arbitratges

7

5

-28,57%

Certificats

89

122

37,08%

Certificats per a espectacles

0

2

-

Certificats per a bastides

4

0

-100%

Certificats d'Habitabilitat

1.199

1.353

12,84%

Inspecció Tècnica Edificis

19

23

21,05%

Certificat Eficiència

73

89

21,92%

Col·laboracions tècniques

7

7

0%

Amidament edificació

4

1

-75%

Delimitar i/o replanteig terrenys/solars

1

0

-

Amidament unitats d'obra (plànol/obra)

0

1

-

3.219

3.449

7,15%

Estudi de programa i direcció de control de qualitat

TOTAL

NOTA: Segueix l’evolució de les dades de construcció a l’apartat “Actualitat” del web del COAATT: www.apatgn.org OBRES AMB GARANTIA INCLOU DES D’ABRIL LES PETICIONS RELACIONADES AMB EL PROGRAMA D’AJUDES EUROPEES “NEXT GENERATION” Entre gener i abril de 2022, el nombre de sol·licituds realitzades al portal web “Obres amb Garantia” (https://obrascongarantia.com/cat) arriba a les 144, un 21% més que al mateix període de 2021.

La plataforma afegeix, des de finals d’abril, l’opció de sol·licitar l’estudi de viabilitat dels ajuts “Next Generation” a la rehabilitació energètica. És una opció destinada a comunitats, administradors i propietaris, interessats en sol·licitar-los.

S’han tramitat fins ara 7 peticions, que es troben actualment en procés de resolució.

Tag

Les intervencions amb un major nombre de peticions són els certificats d’habitabilitat, amb o sense certificat d’eficiència, 49 sol·licituds en total.

Les intervencions relacionades amb la rehabilitació queden en segon lloc. Entre gener i abril de 2022 s’arriba a les 17 peticions, impulsades per l’interès de les comunitats en l’accés als ajuts a la rehabilitació.

El preu mig pressupostat, tant pels certificats d’eficiència com per les cèdules, es manté en 206 € pels certificats d’eficiència, i 135 € per les cèdules.

2n quadrimestre 2022 [ 9 ]

Actualitat Next Generation: reptes, objectius i realitats socials motiu és tan important fer-los més eficients energèticament. I és per això que una bona part dels fons Next Generation estan destinats a la rehabilitació energètica.

Col·laboracions amb altres Agents directament implicats

Fragment de l’edifici central de la UE, a Brussel·les, on han nascut els Next Generation

Al juny de 2020 la Comissió Europea va aprovar els anomenats Fons Next Generation, dotats amb 750.000 M€, la major inversió de la història de la Comunitat Europea. L’objectiu d’aquests fons és reactivar l’economia europea després del sotrac de la pandèmia de la Covid-19.

La utilització d’aquests fons està condicionada a determinats factors: la digitalització, la reducció de les emissions contaminants, i el desenvolupament de les tecnologies netes, d’acord amb l’anomenat “European Green Deal” o “Pacte Verd Europeu”, un pla per lluitar contra el canvi climàtic i que té per objectiu que Europa sigui, al 2050, el primer continent climàticament neutre. En definitiva, els fons Next Generation s’orienten a construir una Europa més moderna, més digital i més sostenible. Com el seu nom indica estan pensats per deixar una Europa millor a les futures generacions.

Així, doncs, els propietaris d’habitatges i les comunitats de veïns són els principals beneficiats dels fons Next Generation i a partir d’ara ja poden accedir-hi preparant tota la documentació necessària. Les ajudes que es poden atorgar són aquelles que el propietari de l’habitatge o la comunitat de propietaris demani per a obres que ajudin a reduir el consum energètic. Com més gran sigui l’estalvi de consum que s’aconsegueixi amb les reformes, més grans seran els ajuts.

Així de clar.

Com tramitar aquestes ajudes, o entendre a fons els requisits que es demanen, és una feina complicada, els arquitectes tècnics, com a especialistes en rehabilitació i perquè són els tècnics de capçalera dels nostres edificis, assessoraran de la gestió de la subvenció i dels processos de rehabilitació que són objecte d’aquestes ajudes Next Generation.

A les nostres comarques ho faran a través del portal www. obresambgarantia.com creat el 2015 i que permet fer tot tipus de tràmits vinculats amb l’habitatge i la construcció o realitzar obres als habitatges per part de particulars i empreses. També es posa a l’abast de la ciutadania l’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) www.otr.cat del Consell Català de l’Arquitectura Tècnica. En aquest cas, el COAATT passa a ser l’Oficina Tècnica de Rehabilitació a Tarragona per atendre consultes i ajudar en tot el necessari per a que tant tècnics especialistes com a ciutadans disposin de totes les eines i suport per aprofitar al màxim aquestes ajudes que milloraran de forma notable les nostres edificacions.

Cal recordar que els edificis (habitatges, oficines, escoles, hospitals...) són els majors consumidors d’energia de la UE, amb el 40% del consum energètic de la zona Euro, i estan entre els principals emissors de diòxid de carboni. Per aquest

Tag

El COAATT ha volgut sumar, generar sinergies per aconseguir fer arribar el missatge als seus receptors de la millor manera.

Per aquest motiu s’ha establert una línia de col·laboració amb aquells agents que estan, com el nostre Col·legi, implicats de manera directa en l’atorgament d’aquestes ajudes.

El passat 7 de febrer, es va signar un conveni de col· laboració amb el Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, amb la finalitat de col·laborar i preparar-se per la necessitat de tècnics especialistes en els Fons Next Generation; i, explorar fórmules per potenciar el Llibre de Manteniment de l’Edifici i el Tècnic de Capçalera a les comunitats de propietaris.

Posteriorment, el 8 d’abril es va signar un conveni de col· laboració amb la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, amb la finalitat d’impulsar i gestionar les ajudes de la Unió Europea per rehabilitar i millorar l’eficiència energètica dels edificis residencials.

Amb aquesta col·laboració la Cambra facilitarà a tots els socis que ho sol·licitin, mitjançant els serveis tècnics del COAATT, l’assistència i l’assessorament necessari per accedir a les subvencions i els ajuts públics.

Signatura del conveni amb el Col·legi d’Administradors de Finques, el passat 7 de febrer

Signatura del conveni amb la Cambra de la Propietat Urbana, el 8 d’abril

Val a dir que la creació de OTR.cat, eina citada anteriorment, és el resultat d’un acord dels col·legis professionals amb l’Agència de l’Habitatge (Generalitat de Catalunya), i que el seu objectiu és activar els projectes de rehabilitació energètica dels edificis a tot el país, aprofitant la gran oportunitat que suposen els fons europeus Next Generation.

2n quadrimestre 2022 [ 10 ]

Actualitat OTR.cat és un punt d’informació, assessorament i acompanyament als arquitectes tècnics en el procés de subvenció per a la rehabilitació d’edificis, i alhora una plataforma d’informació, assessorament i suport a la ciutadania. Com hem dit anteriorment, a la seva creació s’hi suma l’existència del nostre portal www.obresambgarantia.com que permet realitzar igualment tots els tràmits.

Ambdós mecanismes són potents i necessaris perquè l’objectiu d’Europa i de les nostres administracions és molt ambiciós: rehabilitar més de 60.000 habitatges en 3 anys. Només així podrem arribar als objectius de descarbonització als que

Jordi Roig.

estem compromesos com a país. Per assolir-ho, Catalunya destinarà 480 M€ procedents dels fons europeus. Ara cal engrescar el màxim nombre de comunitats de veïns i ajudar-les a aprofitar aquesta oportunitat. I el paper dels arquitectes tècnics en aquest repte és cabdal.

Però, amb tantes dades que poden donar lloc a alguna confusió, posem una mica d’ordre a tot plegat. Conversem amb Jordi Roig, arquitecte tècnic i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT).

Arquitecte tècnic i membre de la Junta de Govern del COAATT

Jordi, una part molt important de les ajudes dels fons Next Generation va adreçada a la rehabilitació energètica que, per a la ciutadania, és un tema que no els toca de ple ni coneixen de manera habitual.

Per a fer-ho més proper a tothom, perquè és tan important actuar en aquest sentit?

Per a fer-ho entenedor, la rehabilitació energètica és el conjunt d’accions que podem fer al nostre edifici per optimitzar l’energia que consumim, de manera que utilitzem la mínima necessària per al nostre benestar. Pensem que més de la meitat dels edificis construïts a Catalunya són anteriors a la dècada dels 80, i, per tant, construïts sense cap normativa d’aïllament tèrmic.

Això vol dir que tenim un problema de malbaratament de l’energia. La solució és la rehabilitació energètica perquè amb ella aconseguim reduir la factura elèctrica, ja que necessitarem menys energia per tenir casa nostra ben aïllada, produir menys CO2 i, per tant, contribuir a la lluita contra el canvi climàtic; i augmentar el valor patrimonial i l’habitabilitat de casa nostra perquè es produirà una millora de la nostra salut i un augment de la nostra qualitat de vida.

Per què cal plantejar-se la rehabilitació energètica avui?

Per assolir objectius particulars que passen, per exemple, per rebaixar la nostra factura energètica, guanyar confort i qualitat de vida a més d’incrementar el valor patrimonial. Per als col· lectius, s’aconsegueix una notable reducció d’emissions i la millora de la salut del planeta.

Però a més, també cal que ens la plantegem perquè la rehabilitació energètica s’haurà d’acabar fent, i ara, gràcies als ajuts Next Generation es pot fer

a un cost molt inferior i amb la corresponent deducció en la declaració de la renda.

Si parlem de les obres que calen en l’àmbit de la rehabilitació energètica, són moltes?

Hi ha obres ben diverses depenent de cada cas. De manera general les obres passen per afegir aïllament tèrmic a façanes, cobertes, mitgeres i patis. Amb això ajudarem a mantenir una temperatura estable. Actualment, la solució més habitual per aïllar és omplir els espais entre els murs interiors i les façanes. Però també es pot abrigar l’edifici per la seva cara exterior, amb menys molèsties per als veïns.

Per altra part, també cal substituir les fusteries i col·locar doble vidre que són els punts principals per on s’escapa l’energia. Fent-ho, s’aconsegueix un estalvi en el consum de calefacció d’entre el 10 i el 25% Si parlem de les instal·lacions de l’edifici, les obres són la substitució dels sistemes per d’altres més eficients i/o amb captació d’energia mitjançant fonts renovables, etc. Actualment, els sistemes de calefacció convencionals de combustibles com el gas o el gasoil suposen un cost elevat i una baixa eficiència energètica, a més de produir més emissions.

Són alternatives més sostenibles la caldera de condensació, l’aerotèrmica o la geotèrmia.

Parlem d’inversions perquè has citat molts canvis a realitzar i obres a fer. És cara una rehabilitació energètica?

Un dels principals frens a la rehabilitació energètica ha estat sempre el cost que suposen aquestes intervencions. És per això que els fons Next Generation per a la rehabilitació s’han orientat a reduir aquest fre, reduint el cost al màxim, a través de subvencions, i a través de

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 11 ]

Jordi Roig

préstecs amb condicions molt favorables per cobrir la part no subvencionada. Són préstecs a 10-15 anys, amb un interès baix i un període de carència.

També cal comparar el cost de rehabilitar amb el cost de no rehabilitar.

Perquè no fer res també té costos per a la nostra economia i per a la nostra salut.

Anem a pams. Quins requisits cal complir per accedir a aquestes ajudes i què cobreix la pròpia subvenció?

El programa “Llibre de l’Edifici” cobreix el 100% dels costos d’un tècnic per realitzar el Llibre de l’Edifici i el projecte de rehabilitació i manteniment d’aquest.

Amb aquesta subvenció, la comunitat obté de manera gratuïta el diagnòstic i el pla d’actuacions del seu edifici.

El programa “Edificis” dels Ajuts Next Generation cobreix un 40% del cost total que suposa fer i executar un projecte de rehabilitació energètica que suposi una reducció d’almenys el 30% o més en el consum d’energia de l’edifici. Aquesta subvenció podria ser més alta si s’aconseguís més reducció.

El programa “Habitatges” cobreix el 40% del cost de l’actuació a l’habitatge individual, sempre que aquest sigui igual o superior a 1.000 €, i amb un límit màxim de 3.000 € per habitatge. Aquesta

Actualitat intervenció es limita al canvi de finestres i vidres aïllants d’un habitatge.

I cal destacar que les Comunitats poden sol·licitar les tres línies d’ajuts que he explicat.

En els casos dels edificis que han passat la ITE i que ja tenen un projecte d’obres que han de realitzar per resoldre les deficiències detectades, poden aprofitar i fer-ho tot junt? Els ajuts Next Generation podrien cobrir també les obres de la ITE, encara que no siguin pròpiament d’eficiència energètica?

Sí. Si està previst fer obres com a resultat de l’informe de la ITE, es poden programar les intervencions conjuntament, per tal de minimitzar l’enrenou que unes obres sempre suposen per al veïnat. A més, sempre que no se superin els llindars de les quanties màximes d’ajuts subvencionables, les obres de la ITE es poden incloure en la sol·licitud de subvenció sempre que es garanteixi la reducció d’almenys un 30% d’energia de l’edifici.

La rehabilitació de les comunitats de propietaris serà més viable que mai amb les ajudes arribades de la UE

On pot trobar la ciutadania la informació que els cal per prendre decisions?

Per prendre la decisió de rehabilitar cal disposar d’informació tècnica. És important saber què cal fer i per què. I, igualment, també es necessita informació administrativa per estar al dia sobre quins procediments cal seguir per sol·licitar la subvenció, quina documentació cal presentar, on i quan.

Per facilitar la vida de propietaris i comunitats de veïns la Generalitat ha promogut la creació de les Oficines Tècniques de Rehabilitació (OTR), que fan de mitjanceres entre la ciutadania i les administracions i s’ocupen de tot el procés, d’inici a fi, per tal que les comunitats puguin gaudir dels beneficis de rehabilitar sense haver de complicar-se la vida amb procediments i tràmits.

Nosaltres, com molta gent ja sap, tenim el portal: www.obresambgarantia.com que fa les mateixes funcions informatives, d’assessorament i de resolució de totes les consultes i tots els casos.

Què han de fer els ciutadans per valorar si el seu edifici es pot acollir als ajuts dels fons Next Generation?

Posar-se en contacte amb un arquitecte tècnic que els acompanyarà en tot el procés. Nosaltres disposem de les eines i els coneixements per analitzar l’edifici i valorar les intervencions necessàries per assolir la rebaixa de consum energètic suficient que permet optar a la subvenció.

Es poden adreçar a nosaltres a través de: www.obresambgarantia.com o via Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica) a través del web OTR.cat. En tots els casos, els assignarem un arquitecte tècnic que els ajudarà a la seva comunitat, analitzant la informació

Sobre els préstecs Next Generation Diverses entitats han subscrit un acord amb la Generalitat de Catalunya en el marc Next Generation, per facilitar l’accés al finançament al màxim nombre de comunitats, oferint condicions avantatjoses i simplificant els procediments.

Les entitats avancen fins al 100% d’inversió total necessària per fer les obres, inclòs l’IVA. La quantitat finançada inclou també la subvenció concedida per l’AHC, que es destinarà a l’amortització anticipada del préstec, rebaixant així la quota a pagar sense alterar el termini del préstec.

S’estableix un període de carència per tal que el retorn del crèdit s’iniciï a partir de la finalització de l’obra.

En el cas de les comunitats de propietaris, els préstecs tindran un tipus fix que no superarà el 5,25% anual a un termini de 10 anys d’amortització. Aquest termini es podrà ampliar en funció de les garanties fins a arribar als 15 anys.

Tag

necessària del seu edifici, i els farà saber com poden optar als ajuts.

Amb la informació que els ofereixi l’arquitecte tècnic, els propietaris i les comunitats de veïns podran valorar si els interessa optar a una línia de subvenció o a més d’una i saber quines obres han de fer per assolir l’estalvi energètic suficient.

L’arquitecte tècnic també els proporcionarà una estimació dels costos d’aquestes obres i del percentatge que quedaria cobert per la subvenció.

Si els veïns tiren endavant amb la subvenció, com poden cobrir el percentatge del cost no subvencionat?

La subvenció Next Generation pot cobrir entre un 40% i un 80% del total de costos de la rehabilitació. El percentatge restant es pot cobrir amb les derrames corresponents de cada veí o bé a través de préstecs.

Les entitats financeres han dissenyat préstecs específics per a Comunitats, amb condicions especials que faciliten el major nombre possible de rehabilitacions. Els préstecs no es comencen a pagar fins que les obres ja s’han enllestit, moment en el qual els veïns ja comencen a gaudir de l’estalvi en la factura energètica mensual.

No oblidem un fet molt important: el tàndem “administrador de finques-arquitecte tècnic” proporcionarà la informació necessària sobre els ajuts i els préstecs disponibles, de manera que els ciutadans puguin prendre la decisió de rehabilitar, sabent quin serà el cost real per cada veí i, en el cas que optin per un préstec, quina quota mensual els suposarà i durant quant de temps.

Amb aquestes condicions, les comunitats que ho desitgin podran dur a terme la rehabilitació del seu edifici sense pagar res fins que les obres hagin acabat. D’aquesta manera els veïns començaran a retornar el crèdit amb quotes mensuals, al mateix moment que es comencen a beneficiar de l’estalvi en la seva factura energètica. Es calcula que la quota mensual del crèdit pot estar entre 80 € i 100 €. Si l’estalvi de consum energètic redueix la factura en 20 €, el cost real de la rehabilitació suposaria entre 60 i 80 € per habitatge.

Les entitats que s’han adherit a la signatura del conveni són les següents: ARQUIA BANCA, Bankinter, BBVA, Banc de Sabadell, Banc Santander, CaixaBank, Caixa d’Enginyers, Deutsche Bank, Ibercaja i l’UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris).

2n quadrimestre 2022 [ 12 ]

Actualitat El nou POUM de Tarragona La ciutat de Tarragona, i els seus agents econòmics i urbanístics especialment, segueixen immersos en un procés de dubtes cada cop que es parla del futur POUM, aquell document tombat mesos enrere arran d’una resolució judicial. A la paralització del document, que no va deixar indiferent a ningú, li ha arribat després la creació d’unes normes de caràcter transitori que tenen el suport de la Generalitat i el clar objectiu de respondre possibles interessos. Aquestes normes, que haurien de tenir validesa els propers tres anys, són fruit de discrepàncies com sempre que es parla d’urbanisme a la ciutat de Tarragona.

L’essència de la proposta actual fa possible tapar els molts forats que té la ciutat, prioritzant més de 400 solars buits actualment arreu de la ciutat i donant rellevància a aquells espais sense res que ara desuneixen el centre dels barris. També descarta els macroprojectes que s’havien previst a la zona de Llevant, com la Budallera, Terres Cavades o Mas d’en Sorder. Dit d’una altra manera, tot allò que no correspon a una realitat actual, queda paralitzat.

Ara bé, aquesta visió que per alguns és positiva i atrevida, per altres és un pas enrere o una acció tímida que no soluciona altres problemes urgents.

A Tarragona, una de les veus més habituals quan es parla del POUM és la de l’arquitecte i arquitecte tècnic

Enric Casanovas.

Un dels punts de més trànsit de la ciutat de Tarragona, en un moment àlgid del vespre.

Foto: Juan Mario Cuellar.

Enric Casanovas. És contundent quan parla de les regles urbanístiques que cal abordar, de les línies vermelles que no es poden travessar quan es parla del creixement de la ciutat. Per això hi conversem tot seguit, per saber quina opinió en té d’aquesta mena de serial permanent que ens suposa a la nostra ciutat un document que a altres indrets no ha generat mai la més mínima polèmica.

Arquitecte tècnic

Enric, sota el teu parer, què canvia o canviaran a Tarragona a nivell de creixement urbanístic les normes de caràcter transitori que ha aprovat fa pocs mesos la Generalitat?

Jo penso que canviarà poca cosa.

De fet, no espero grans canvis. Hem entrat en una etapa de pànic escènic. Les apostes de creixement urbà raonades i organitzades de promotors i constructors no es fan en ciutats inestables en quant a planejament. Aquesta inestabilitat motivada per la sentència del TSJC d’anul·lar el POUM ha estat molt greu per Tarragona. I caldria depurar responsabilitats.

L’aprovació d’aquestes normes s’adequa a les necessitats reals de la ciutat o són més una mesura per rebaixar crispació a segons quins sectors arran de l’anul·lació del POUM que hi havia abans?

Entenc que són, com a tals, transitòries. Per a transitar-hi. De puntetes si cap.

Entenc que és un pas enrere en quant a planejament de futur de la ciutat. I caldrà, tard o d’hora tornar a posar sobre la taula les qüestions importants de la ciutat. Com creix, cap a on i de quina forma. Tarragona té un problema greu i és la baixa densitat generalitzada en

moltes zones que xoca amb estranys artefactes d’altíssima densitat que han nascut d’una mena de “fecundació in vitro” molt forçada. Nogensmenys són la “herència” del que la societat civil ha demostrat saber fer en aquesta ciutat.

Tenim el que hem fet.

Les noves normes tenen vigència tres anys. Què es pot fer amb tan poc temps? Cal tocar moltes coses del POUM anterior?

Hi ha temps per a tocar de peus a terra i fugir d’urbanistes estrella i de professionals que volen protagonisme però no responsabilitats. És el moment que els arquitectes de la ciutat “demostrin” que saben fer. Cal un treball transversal amb altres professionals però cal lideratge de bons arquitectes urbanistes, que no estrelles ni famosos. És el moment de fer un pas endavant i apartar “falsos profetes”. Cal anar per feina i millorar, millorar i corregir el que ja hi havia.

Soc del parer que el POUM és només una pota del problema. I cal anar a un POUM senzill, que millori i poleixi molts desencerts de l’anterior. L’altra pota urgent i de la qual no es parla és el Pla de Mobilitat Urbana del 2011 que està caducat i cal renovar urgent. Sense un

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 13 ]

Enric Casanovas

pla de Mobilitat Urbà adequat el nou POUM pot ser un fracàs.

Et centres molt en el tema de les densitats de població i poses èmfasi en que cal fer grans modificacions en aquest àmbit si es vol un POUM posat al dia i ambiciós. Explica’ns on és el problema i quines solucions proposes tu.

Hi ha barris de Llevant que estan morts i abandonats i amb grans dèficits estructurals i de serveis. Són zones on la població s’ha fet gran i les propietats són poc sostenibles. Cal establir siste-

Actualitat mes de millora de la sostenibilitat sense urbanitzar i augmentar la densitat d’un a dos habitatges per parcel·la mínima.

Hi ha milers d’habitatges de més de 400 m2 amb dues o tres persones.

La densitat, històricament s’ha mesurat amb habitatges per hectàrees i és un greu error. La densitat són persones per hectàrea. La mitjana de persones per habitatge és de menys de 2,5 a Tarragona (de mitjana). Hi ha barris on és menor. Això vol dir que tenim uns estàndards sobredimensionats de cessions de zones verdes, vials i equipaments de les èpoques dels anys 60 on a cada casa les famílies eren nombroses. La densitat s’ha dividit per tres. Cal redensificar persones per preservar certes zones.

L’operació que jo defenso és sostenible perquè permet col·locar més persones sense un metre quadrat més d’asfalt en moltes parts de Tarragona. No podem especular amb nous barris residencials si les velles zones residencials no surten reforçades en població. Això són llicències immediates, obres, ingressos municipals i famílies envellides que poden viure millor la propera dècada.

La Part Alta de la ciutat és un dels espais més especials de gestionar dins del POUM. Foto: Paul Smeets

També parles de la necessitat d’humanitzar espais que s’han guanyat a llocs de la ciutat que ara són freds i desolats quan haurien de ser espais amables. En quin sentit cal fer aquesta aposta? Tu dibuixes una proposta d’un gran Parc del Mediterrani Tarragona és una de les ciutats a nivell internacional que té més espais emblemàtics amb edificis i grans jardins que són de titularitat pública i estan abandonats o semi abandonats i sobretot, amb espais verds immensos barrats a la població: La Savinosa (63.996 m2 finca i 9.326 m2 construïts) La Residencial (86.557 m2 de finca i 15.548 m2 construïts) Els jardins de la Diputació de Tarragona (23.377 m2 de jardins) Els jardins de La Salut (8.187 m2 de

finca i 2.640 m2 construïts) Tabacalera (46.760 m2 de finca i 65.628 m2 construïts) L’antiga URV Plaça Imperial Tàrraco (6.682 m2 de finca i 12.990 m2 construïts) El Banc d’Espanya (1.980 m2 de finca i 2.681 m2 construïts) Només La Savinosa, La Residencial, els jardins de la Diputació i de La Salut sumen 182.117 m2 d’espais lliure públics privats a la ciutadania. És una aberració en tota regla sense responsabilitat política. Són els millors espais de la ciutat en mans de les Administracions que els deixen morir.

Els edificis abans assenyalats representen 108.813 m2 construïts inutilitzats o infrautilitzats per les Administracions que ni venen, ni cedeixen ni lloguen a preus de mercat assequibles perquè el sector privat faci coses. És obvi que aquests espais “aparadors de la ciutat” sumats al gran aparador que representa el front marítim des de la platja del Miracle fins a Tamarit configuren la ciutat del Mediterrani amb més potencialitats eco-sostenibles, paisatgístiques i de turisme d’altíssim nivell.

Un dels problemes que té la ciutat segueix sent que el centre i els barris no estan cosits. Com s’ha de solucionar, si es pot, aquest dèficit?

Tarragona és una ciutat descosida d’est a oest. De Camp Clar a la Mora són més de 13 km descosits i amb una trama urbana desconnectada. El POUM ha de ser capaç d’activar zones denominades “lligams” entre barris i “recosir” la ciutat d’est a oest.

Opino que entre el Francolí i La Floresta i Torreforta hi ha espais per lligar la ciutat, alguns ja urbanitzats darrere Carrefour. I a l’est cal apropar La Mora a Tarragona. Hi ha espais no protegits que podrien ser un lligam lineal per la N340 que hauria de ser humanitzada i una via verda.

I possiblement L’Oliva, Viladegats i tot el conegut espai de la Vall del Llorito i Budallera hauria de ser un nou focus de creixement per lligar el barri de Sant Pere i Sant Pau a la ciutat. Però caldria fer-ho amb un urbanisme modèlic i preservador de grans espais naturals que coneixem i reclamem.

El futur POUM, encara que sigui de moment a través de les normes de caràcter transitori, permetrà desbloquejar certs projectes importants com el futur hospital

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 14 ]

Joan XXIII o el Cap de la Granja.

En canvi, però, hi ha altres equipaments que, presumiblement, seguiran encallats, com el cas de la Savinosa. Com hem de solucionar aquest problema d’equipaments en desús que necessiten solucions urgents des de fa tants anys?

Aquest és sens dubte un problema de classe política i de nivell en política.

Tarragona presenta unes potencialitats que no té Barcelona com a gran capital i no hi ha cap interès polític per equilibrar el territori català. Tarragona ha estat sucursalista sempre en política.

Només cal fixar-se en la població de Barcelona que és quasi 20 vegades superior a la de Tarragona, Lleida i Girona. És un fet insòlit que no passa en cap comunitat autònoma del Mediterrani. A la Comunitat Valenciana i a Andalusia les poblacions entre capitals de província costeres estan molt més equilibrades i no hi ha diferències tan substancials. La proporció és 5:1 o 7:1 entre la capital autonòmica i la resta de capitals.

El gran problema de Tarragona és que no es reivindica com a l’única capital de província que toca al mar i que no creix de població. Un fet insòlit que només s’explica des de teories centrípetes de la gran àrea metropolitana de Barcelona.

Hi haurà capacitat de, en només tres anys, solucionar tantes errades, oblits, gestions a mitges de les últimes dècades?

Tot és possible si els actors del nou urbanisme de Tarragona no són ni els mateixos. Cal fer un POUM el més senzill possible, el més pedagògic possible i fugir de grans espectacles de masses.

No es pot explicar que se soterrarà la via del tren perquè no hi ha cabuda a un POUM de societat milionària ni serà possible a 25 anys vista. Tarragona és una ciutat empobrida i ha de captar població amb mesures ràpides i poc costoses. La densitat a barris de Llevant és una gran aposta fàcil i barata. La liberalització d’usos a les plantes baixes i la permissivitat d’habitatges és una altra mesura ràpida. I la generació de sòl, que no em cap dubte que és necessària per abaratir l’habitatge no ha de fer-se a qualsevol preu. El creixement urbanístic de Tarragona no es pot preparar a mida d’interessos privats de ningú, sinó a mida dels ciutadans.

Obres amb garantia Obras con garantía: desde su fundación a su actual expansión El portal www.obrascongarantia.com empezó a caminar, de la mano del Colegio de Aparejadores, Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación de Tarragona (COAATT) el año 2015. En aquel entonces, su creación respondía a una necesidad del colectivo para generar más proximidad con la sociedad y a la propia demanda de la sociedad para conseguir técnicos cualificados para llevar a cabo pequeñas y medianas obras en los edificios y casas o realizar trámites administrativos vinculados con el ámbito de la vivienda.

Ambas necesidades dieron lugar a

esta eficaz herramienta que se consolidó con cierta rapidez. Durante los primeros cuatro años de existencia se llegó a la cifra de 100.000 visitas en la web que se tradujeron en casi 2.000 solicitudes de obras, unas cifras que consolidaron a este portal cómo el portal de referencia en petición de servicios por internet en el ámbito de la edificación.

Tras su éxito en la provincia de Tarragona, www.obrascongarantia.com se exportó a Zaragoza en agosto de 2019 tras la firma del correspondiente convenio de colaboración entre el COAATT y el COAATZ de Zaragoza.

Posteriormente, en junio de 2020, se sumó también, firmando idéntico convenio, el COAATMCA Mallorca.

Tras el tiempo transcurrido, y aprovechando que recientemente ha habido cambios en la presidencia de ambos colegios de aparejadores y arquitectos técnicos, hemos querido hablar con las dos personas que han asumido el relevo. Luis Alfonso del León, desde Mallorca; y Rafael Gracia Aldaz, de Zaragoza, responden a nuestras preguntas sobre www.obrascongarantia. com y otros aspectos relacionados con la construcción y la vivienda.

Rafael Gracia Aldaz. Presidente del COAATZ Zaragoza ¿Qué opina sobre el proyecto de Obras con Garantía?

Para nuestros colegiados es una opción de acceder a un mercado mayor del que podrían tener ellos individualmente.

Dentro del plan estratégico que se desarrolló en nuestro Colegio Profesional, vimos que había necesidades de clientes por cubrir. Y el campo del comercio electrónico en nuestro sector no tenía casi porcentaje de explotación. Estas dos variantes nos hicieron captar la nueva necesidad de una ciudadanía que cada día está más falta de tiempo. De ahí que gracias a este servicio los usuarios de esta plataforma pueden solicitar intervenciones profesionales en el ámbito de la edificación, las cuales van a ser ofertadas y prestadas por los arquitectos técnicos de Zaragoza. ¿Hasta qué punto es una buena herramienta social?

Se pretende dar un servicio, que desde el Colegio hemos detectado que demanda la sociedad, mediante un canal actual, sencillo, preciso y transparente. En el que el cliente va a tener la garantía de una buena actuación, ya que los profesionales que van a ejecutar el trabajo son colegiados, por tanto, el Colegio es garante de dicho servicio.

Además, supone una herramienta que permite a las zonas más despobladas de nuestra geografía, que por desgracia en nuestra comunidad son prolíferas, el acceso a tres presupuestos para la realización de cualquier tipo de obra. ¿Qué inputs han recibido por parte de los colegiados que se han sumado al proyecto?

Recientemente hemos realizado la encuesta de satisfacción anual desarrollada como procedimiento dentro del sistema de calidad ISO 9001:15, que tenemos implantado en el Colegio y que nos permite progresar mediante la mejora continua e introducimos cuestiones relativas a esta plataforma. Nos encontramos con que la aceptación general entre nuestros colegiados ha sido notable. ¿Cuál es el perfil medio de la persona que contrata

Tag

Rafael Gracia Aldaz es presidente del COAATZ desde mayo de 2021

y las gestiones que más se realizan a través del servicio OCG? En general son personas que se mueven en entornos digitales que presentan una necesidad de inmediatez en el servicio. En cuanto a las actuaciones profesionales más demandadas en esta herramienta el mayor porcentaje se encuentra entre los certificados e informes, seguida de obras de reforma y rehabilitación. Si bien es cierto que también hemos recibido solicitudes de obra nueva de vivienda.

Ante la llegada de los fondos Next Generation, que comportarán una inyección de dinero para la eficiencia energética y la rehabilitación, ¿Cuál debe de ser el papel de Obras con Garantía a partir de este momento?

Desarrollar una explicación didáctica e instructiva de estas ayudas a la población y acercar a los profesionales de la arquitectura técnica a la ciudadanía.

2n quadrimestre 2022 [ 15 ]

Obres amb garantia ¿Se deberá hacer mucha pedagogía al conjunto de la sociedad para explicar la relación entre la existencia de los fondos y la relevancia del uso de OCG? Los profesionales de la arquitectura técnica van a ser una figura fundamental en la etapa que vamos a vivir con la llegada de estos fondos Next Generation y la finalidad principal va a residir en el acceso que proporciona a la ciudadanía de nuestros profesionales colegiados. ¿Sería interesante la ayuda de la administración local para explicar a las persones la necesidad de reformar sus casas y sumarle la ventaja de poderse acoger a los fondos? ¿Sería viable conseguir estos apoyos?

Si, sería muy interesante y necesario el apoyo de las administraciones para hacer llegar a los ciudadanos la necesidad de la rehabilitación en nuestro parque de viviendas. De hecho, se está trabajando conjuntamente con el Gobierno de Aragón en el desarrollo del Libro del Edificio y las Oficinas de Rehabilitación. Estas últimas tienen como objetivo eliminar los cuellos de botella para que las ayudas lleguen a las comunidades de propietarios y al sector de la edificación en su conjunto. Así, se pretende mejorar la eficiencia en la gestión de los fondos europeos y la eficacia en la rehabilitación de inmuebles.

De forma paralela a la llegada de los fondos, ¿se ha contemplado generar sinergias con, por ejemplo, el colegio de administradores de fincas?

Por supuesto. De hecho, desde el Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Zaragoza y nuestro Consejo de Aragón ya trabajamos estrechamente con el Colegio de Administradores de Fincas de Aragón. Hace unos meses ambas entidades renovamos el convenio que venimos manteniendo desde hace años. Con este convenio ambos colegios buscamos impulsar los nuevos mecanismos que ayudarán a mejorar el parque de edificios en Aragón y dar solución a los problemas que los colegiados de uno y otro colectivo deben afrontar en su trabajo diario. Así mismo, se pretende fomentar la excelencia en las dos profesiones, a la vez que tratará de fomentar la mejora en la eficiencia de los edificios, dando a conocer los nuevos mecanismos activados por el Estado, como el Libro del Edificio Existente y las Oficinas de Rehabilitación. ¿Quién más se puede sumar al proyecto conjunto para solucionar el mal estado de parte del parque inmobiliario español para garantizar mayor seguridad, más revisiones y más control?

Las asociaciones vecinales y las empresas del sector relacionadas con la rehabilitación.

Luis Alfonso del León. Presidente del Coaatmca Mallorca ¿Qué opina sobre el proyecto de Obras con Garantía?

Se trata de una plataforma muy útil para nuestros colegiados pues ofrece al ciudadano acceder directamente a un profesional. El mismo lema de la plataforma es una declaración de principios: el aparejador, tu técnico de cabecera. OBRAS CON GARANTÍA sirve para poner en contacto al ciudadano que necesita nuestro servicio con un profesional y potencia nuestra profesión reforzando el valor que aportamos como expertos en todo el ciclo de vida del edificio, desde su creación hasta su demolición. ¿Hasta qué punto es una buena herramienta social?

Yo diría que esa es una de sus principales virtudes y así lo vimos cuando nos presentaron la iniciativa y nos sumamos a ella. Los resultados obtenidos nos indican que no nos equivocamos. En poco más de año y medio hemos recibido en la isla más de 500 solicitudes de presupuestos a través de OBRAS CON GARANTIA para múltiples servicios profesionales y proyectos. El ciudadano valora una herramienta sencilla que le evita gestiones de horas, e incluso días, para obtener 3 presupuestos que ahora consigue con sólo un par de clics. ¿Qué inputs han recibido por parte de los colegiados que se han sumado al proyecto?

En general han sido positivos. Hay una satisfacción generalizada entre los colegiados que se inscribieron al proyecto de OBRAS CON GARANTIA porque les abre contacto con nuevos clientes. Nos gusta escuchar sus opiniones y mejorar día a día la plataforma. Además, tiene la ventaja de que elimina la intervención directa del Colegio en la selección de los profesionales que pueden presentar sus presupuestos ya que es la propia herramienta la que realiza ese proceso, según su

Tag

Luis Alfonso del León asumió la presidencia del COAATMCA en junio de 2021

propio proceso informático, ante la demanda de un usuario. ¿Cuál es el perfil medio de la persona que contrata y las gestiones que más se realizan a través del servicio OCG? El perfil es mayoritariamente de particulares, aunque estamos recibiendo también de administradores de fincas que están viendo las ventajas que les supone OBRAS CON GARANTÍA en sus tareas habituales. Las gestiones que más se solicitan son todo tipo de certificados e informes y especialmente los IEE. Ante la llegada de los fondos Next Generation, que comportarán una inyección de dinero para la eficien-

2n quadrimestre 2022 [ 16 ]

Obres amb garantia cia energética y la rehabilitación, ¿Cuál debe de ser el papel de Obras con Garantía a partir de este momento?

Un papel fundamental. Desde el COAAT Mallorca todas las solicitudes que nos lleguen se canalizarán a través de OBRAS CON GARANTÍA. Además, todos sabemos lo complicado que es la gestión de este tipo de ayudas. Nosotros ofrecemos con OBRAS CON GARANTÍA una manera sencilla de conseguir los tres presupuestos que necesita el ciudadano para elegir a un buen profesional. ¿Se deberá hacer mucha pedagogía al conjunto de la sociedad para explicar la relación entre la existencia de los fondos y la relevancia del uso de OCG? Evidentemente. En Mallorca, por ejemplo, más de la mitad de los edificios residenciales son anteriores a 1980, por lo que sus características técnicas y condiciones energéticas son deficientes. Con una buena reforma reduciremos nuestro consumo energético y mejoraremos el confort en nuestro hogar, aparte de disminuir la factura de energía consumida. Entre lo que nos ahorraremos en gasto energético con una reforma y la subvención de los Fondos Europeos es el momento ideal para acometerlas. Los profesionales de la edificación y las administraciones públicas debemos hacer llegar estas ventajas a los ciudadanos. ¿Sería interesante la ayuda de la administración local para explicar a las persones la necesidad de reformar sus casas y sumarle la ventaja de poderse acoger a los fondos? ¿Sería viable conseguir estos apoyos?

Por supuesto, las diferentes administraciones, central y autonómicas, se están volcando en dar a conocer estas ayudas

y que lleguen al máximo de familias posible. Seguramente la administración local, que es la más cercana al ciudadano, debería sumarse al esfuerzo de forma más activa para promover la oportunidad que suponen estos fondos.

De forma paralela a la llegada de los fondos, ¿se ha contemplado generar sinergias con, por ejemplo, el colegio de administradores de fincas?

Se contempló en su día y es una realidad en estos momentos. Desde hace meses, el Colegio de Administradores de Fincas, el de Arquitectos, el Govern de les Illes Balears y los Colegios de Aparejadores de Mallorca, Menorca e IbizaFormentera trabajamos conjuntamente para simplificar los trámites que suponen estas ayudas de los fondos europeos.

Este nivel de colaboración entre colegios profesionales no es nuevo y ya teníamos varios acuerdos de colaboración en diferentes materias. ¿Quién más se puede sumar al proyecto conjunto para solucionar el mal estado del parque inmobiliario español para garantizar mayor seguridad, más revisiones y más control?

Toda ayuda es bienvenida. Venga de donde venga, porque realmente en España tenemos un problema serio en el parque inmobiliario. El confinamiento nos ha dejado patentes muchas de las deficiencias que presentan nuestros hogares. El propio CGATE cifraba en 250.000 las viviendas que deberían rehabilitarse energéticamente cada año en España. Desgraciadamente, apenas se llega a las 25.000. Nos queda mucho camino por delante y mucha pedagogía. La pedagogía empieza con el Libro del Edificio Existente que se convertirá en el primer paso para solicitar las ayudas.

EMPRESES PATROCINADORES DEL CONSELL CATALÀ D’APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ

distribuïdor autoritzat

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 17 ]

pots fer on ça an fi n co e d eb w u te El garanties! es im àx m s le b am es rm obres i refo

Tots els professionals que hi trobaràs són Tècnics Especialistes propers a casa teva!

OS GRAT T S O P U S S E R P 3 A S IN F SOL·LICITA

UÏTS!

A www.obresambgarantia.com tot són avantatges!

Només professionals qualificats, titulats i col·legiats s’encarregaran de la teva obra o reforma.

Comptaràs amb la garantia i suport del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

A la teva disposició més de 100 professionals especialistes, tots ells de les comarques de Tarragona.

Amb la confiança de:

DIrECtOrI D’EMPrESES COL·LABOrADOrES OBrES AMB GArAntIA

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 18 ]

Actualitat LES MASIES, DE CASES VELLES A ESPAIS PrEUAtS PEr COMEnÇAr DE ZErO Catalunya és un país de pagesia, conreu i masia. Catalunya és un espai on part del patrimoni rellevant s’ha conservat amb els segles gràcies al relleu generacional o altres factors lligats als canvis socials. Molts dels masos construïts dos o tres segles enrere, o encara més antics, es mantenen dempeus i en un estat de conservació òptim. Altres han patit més els estralls del temps i un cert estat d’abandonament fruit de la seva ubicació, a petits poblets que han anat buidant-se amb el fenomen de la despoblació, allò que ara s’anomena a nivell estatal “la España vaciada”.

Però al mateix temps que una part de la població marxa dels pobles per buscar-se la vida a les grans ciutats, els qui poblen aquests nuclis urbans necessiten la calma del camp i la natura, de manera que marxen a les zones Imatge de la tradicional masia catalana, aïllada dels centres urbans rurals on, a vegades, acaben vivint en masies on inicien la seva activitat i protegida pels boscos professional que compaginen amb d’altres lligades al propi camp i el manteniment del seu nou patrimoni.

La Fundació Mas i Terra treballa en l’àmbit de la conservació d’aquesta part del parc immobiliari català, inventariant totes les masies que tenen al seu abast, conscienciant als propietaris que si estan ben conservades tenen un valor major: i promovent la idea que viure en una d’elles, pot ser una situació plena de molts avantatges i oportunitats.

Joan Maluquer i Ferrer és el president de la Fundació Mas i Terra, ampli coneixedor de la realitat que tractem a continuació.

Joan Maluquer i Ferrer. President de la Fundació Mas i terra Sr. Maluquer, quan es parla de patrimoni històric i arquitectònic català es tendeix a pensar en les masies perquè han estat elements molt importants en la vida i recorregut del país. Fins a quin punt són importants les masies i què signifiquen en l’inventari popular nostre?

La masia és un tret distintiu més, i importantíssim, de la nostra identitat com a poble, com a cultura. És una manera d’entendre el territori, de situar-nos-hi i de concebre’l. Això, des d’un punt de vista geogràfic, de la mateixa manera que les conques hidrogràfiques ens configuren la importància de les ciutats i les comunicacions, i el relleu ens ha marcat com a societat. Des d’un punt de vista arquitectònic, la masia ens transmet el lligam amb la nostra història: per exemple, amb l’evolució de l’economia i l’expansió de l’aiguardent del segle XVIII. Les masies tal com les veiem avui són el fruit de l’expertesa dels mestres d’obres i picapedrers que arribaren amb la gran immigració occitana dels segles XV, XVI i XVII, de la mateixa manera que devem el nostre romànic del segle XI a la influència llombarda.

Avui en dia, perquè els temps han canviat, la rellevància de les masies arreu de Catalunya és més històrica que social, tot el contrari

que el paper que tenien fa uns segles. Fins a quin punt s’han invertit els rols que comento? És més històrica que social pel fet de l’abandonament i de la crisi d’un sistema de vida, de la necessitat de disposar d’un munt d’hectàrees per a fer rendible una explotació agrícola. De resultes, va arribar un moment que les masies escampades es van abandonar. Però crec que ara, amb el desenvolupament de les noves tecnologies, el territori pot tornar a ser ocupat, independentment de l’explotació agrària o ramadera. hi ha tot un ventall d’activitats complementàries —no contràries— a l’agricultura i la ramaderia que poden fer viable que la vida a les masies reviscoli.

Podríem dir que a una part del nostre país s’ha menystingut la rellevància de les masies mentre a una altra part s’ha treballat més per mantenir-les?

Fa no pas tants anys que una masia, o una casa antiga de poble, era considerada una ‘casa vella’ i calia enderrocar-la per a fer-ne una de ‘nova’ i moderna, amb tots els serveis. Si ens passegem per molts pobles o viles com ara Montblanc, trobem cases amb caràcter, encantadores, al costat d’altres de ‘modernes’, espantoses, que desfigu-

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 19 ]

Joan Maluquer presideix la Fundació Mas i Terra

ren i enlletgeixen un nucli antic. Amb les masies no ha passat ben bé el mateix: simplement s’han enrunat o de vegades s’hi ha fet intervencions poc afortunades. Més que no pas parlar de parts del país on s’ha valorat més o menys, jo parlaria de mentalitats. També és cert que en determinades zones d’estiueig d’un cert nivell, com ara el Baix Empordà, els estiuejants han tingut la sensibilitat per a dur a terme restauracions molt respectuoses. Com ha passat a Mallorca, on molts alemanys han disposat dels recursos per a adquirir i rehabilitar un gran nombre de possessions que, sinó, s’haurien malmès.

Quin podríem dir que és l’estat actual del parc immobiliari de masies al nostre país? Quantes n’hi ha d’inventariades i en quin estat de conservació estan?

Actualitat

Masia al terme municipal de Begudà, a la Garrotxa.

De masies inventariades, no us en puc donar una xifra. Sí que us puc dir que a la Fundació Mas i Terra, al llarg d’aquests anys, en diverses campanyes, hem inventariat unes 6.000 masies, tenint present que només hem fet sistemàticament dues comarques del Principat i una de la Catalunya Nord. Per tant, podríem parlar d’una xifra colossal. La majoria, però, no estan deteriorades. Hi ha molta feina per fer.

Parlem d’espais sovint molt grans, que costen de mantenir a qui en tingui la propietat i aquest fet dificulta el seu futur. Què comporta tenir una masia en propietat?

Acostumo a dir que qui té una masia té un problema. Una masia d’una certa dimensió requereix un nivell d’inversió molt alt, sobretot si ha estat temps deshabitada i no s’hi ha anat fent el manteniment necessari. Sovint la transmissió de la propietat ha fet que un propietari visqui en un poble o ciutat i tingui una masia, o més d’una masia. Cal ser molt acabalat per a poder mantenir més d’una casa en condicions òptimes.

Aquesta és la realitat.

Un dels problemes és la rehabilitació que cal fer a un edifici històric.

Vosaltres treballeu en aquest sentit, per oferir serveis d’assessorament als propietaris. En què consisteix aquí la vostra tasca?

Bàsicament, intentem sensibilitzar els propietaris que una masia restaurada com cal pren valor. Els materials que es facin servir, per exemple, són importants. Les obertures que calgui practicar han de tenir un sentit vertical. Cal saber

respectar determinats elements que fan singular una masia. Cada comarca té unes especificitats que caldrà contemplar a partir dels criteris que les nostres bases de dades estableixen. La nostra tasca consisteix a sensibilitzar i a establir uns criteris que caldrà seguir i pels quals vetllarem des de la Fundació durant el procés de rehabilitació.

El repoblament dels nuclis abandonats i el teletreball són dos elements a tenir en compte per aconseguir que una part de les masies abandonades es puguin rescatar.

Què cal fer per treballar en aquest sentit? De quina manera es pot ajudar a qui vol apostar per viure fora de les ciutats, al mig del camp i en una masia?

Des de la Fundació Mas i Terra posem en contacte propietaris de masies que, per la raó que sigui, no en poden afrontar la rehabilitació i persones que valorin un espai obert i la vida en unes condicions diferents de les de les ciutats, viles o pobles, i que estiguin disposades a treballar en la rehabilitació a canvi d’uns determinats anys d’estada a la masia, en funció de la dimensió de les obres que hi calgui fer. Tenim aquesta capacitat i fem una feina d’interès públic que l’Administració difícilment podrà fer: repoblar. En el procés de tria dels masovers podem contemplar uns criteris subjectius que l’Administració no es podria plantejar.

Ara bé, cal reclamar a l’Administració que dugui serveis (sanitat, escola…) i infraestructures per a facilitar aquest repoblament.

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 20 ]

Què és el Projecte Masiaire i com s’encaixa en aquest perfil de població que vol però no pot viure en una masia?

El Projecte Masiaire és un servei de masoveria per al segle XXI. Facilitem l’accés a l’habitatge als joves o a les persones més grans que vulguin canviar de vida mitjançant un acord amb propietaris que disposin de masies per reformar. A canvi de la rehabilitació, que quantifiquem i per la qual vetllem, els masiaires poden tenir habitatge per un període d’anys determinat.

Tot això que comentem, o part del que hem explicat, ho recolliu a l’estudi de la masia dels Països Catalans. Què pretén aquest estudi i què conté?

L’estudi de la masia dels Països Catalans és un projecte de recerca que posa en contacte equips d’investigadors pluridisciplinaris de tots els territoris amb l’objectiu de ressaltar els trets comuns i diferenciats de la nostra arquitectura rural. Creiem que l’arquitectura és un element més de vertebració de la nostra cultura comuna, com ho pot ser la llengua, l’art, la cuina, els costums…

Hi ha molt poca oferta de masies a les comarques de Tarragona. Aquesta és a la comarca de l’Alt Camp

Formeu part de la Xarxa Euroregional d’Arquitectura Rural. Quina és la situació dels països que també en formen part si parlem precisament d’aquests elements patrimonials com són les masies?

La situació a Andorra, la Catalunya Nord, les Illes, l’Alguer i el País Valencià és similar si considerem que hi ha zones amb un turisme permanent, amb disponibilitat de recursos i té sensibilitat, que sap valorar l’arquitectura tradicional, al costat de comarques amb pobles abandonats. Ha estat una experiència enriquidora poder-ho contrastar i, sobretot, trobar solucions a partir de l’experiència de cada territori.

Edificis Actualitat singulars El castell dels garidells, testimoni de la història

amb el futur garantit

Els castells són part imprescindible del patrimoni català, espais on el temps és la veu dels fets de cada poble. La seva rehabilitació, recuperació més ben dit perquè amb ella hi va la continuïtat de la pròpia història, és sempre una bona notícia. En molts casos, el mal estat d’aquestes construccions no permet salvar-les. En molts altres, i fent esforços econòmics considerables, sí arriba el miracle i la salvació.

Als Garidells, el castell estava a punt del col·lapse. Però des de l’Ajuntament es va fer l’esforç de mantenir aquesta edificació iniciada, segons fons documentals, l’any 1174 quan els germans Arnau i Berenguer Claramunt van rebre una donació del seu germà, Guillem, per començar-ne la construcció.

Amb els segles, el pas dels anys, batalles, guerres i conflictes, fins fa poc de la construcció original se’n conservava la planta sencera però amb una alçada màxima de parets d’uns 8 metres. Ara fa poc, les coses han canviat perquè s’han finalitzat les obres de consolidació d’urgència del castell i la recuperació del camí d’accés. D’una banda, les actuacions han permès estabilitzar i restaurar el mur nord, la zona central del castell i la torre sud. Amb un pressupost de 120.000 euros, els treballs s’han finançat amb subvencions de la Diputació de Tarragona, del Departament de Cultura de la Generalitat i amb recursos propis de l’Ajuntament, que

Imatge dels castell dels Garidells un cop s’ha completat la remodelació i reforç de l’estructura principal.

també s’ha fet càrrec de la redacció del projecte. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), el Castell dels Garidells corona el municipi i, juntament amb l’església, és un dels trets identitaris del poble que, l’any 2018, va passar a ser propietat municipal després que la família propietària, Gras Martorell, en fes la cessió gratuïta.

A continuació, tot conversant amb l’alcalde dels Garidells, Marc Bigordà, coneixerem més a fons què s’ha fet a nivell d’obres, què ha suposat per al propi edifici i quina rellevància té aquesta rehabilitació per al conjunt del municipi.

Marc Bigordà. Alcalde dels Garidells

Marc Bigordà. Alcalde dels Garidells

Sr. Bigordà, les obres del castell es van fer al seu moment amb caràcter urgent. Quin era en aquell moment l’estat de l’edificació?

Tant la fase 0 com la 1 es van fer amb caràcter d’urgència perquè en el primer cas, la torre oest estava a punt de caure a via pública (teníem tancat el carrer i l’accés a la plaça) i en la fase primera l’estat del mur nord també estava molt desplomat i amb un risc important, fet que ens va fer muntar una bastida espectacular que garantia tant la seguretat dels operaris com del bé patrimonial.

Tot plegat anava de la mà de diversos requeriments del Departament de Cultura de la Generalitat durant anys.

Les obres han permès donar solidesa a la part més feble de l’estructura i recuperar altres espais.

Què s’ha fet exactament en aquest procés de reconstrucció al castell?

Principalment, les obres realitzades fins al moment han consistit en consolidar els espais més febles, evitar al màxim possible que els fenòmens meteorològics malmetin més el BCIN i fer intervencions arqueològiques importants.

Tenint en compte l’estat d’una part del castell, han estat unes obres complicades? Quins han estat els principals problemes a superar per part dels qui han fet les obres?

Com indicava anteriorment, l’estructura que es va haver de muntar per tal que els operaris treballessin amb seguretat i no perillés el mur nord del castell fou el punt més crític amb el que ens hem trobat fins a dia d’avui. La resta d’actuacions han estat totes segons el previst.

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 21 ]

L’estat de la torre del castell, abans de les obres, era molt deficitari

Edificis singulars Actualitat

Aquestes dues imatges, del 2016, mostren l’estat de deteriorament de l’edifici central, o el que queda d’ell, que amb el pas dels segles ha anat perdent presència

Ara, amb el camí d’accés recuperat i la il·luminació del recorregut, imagino que l’espai ha guanyat molt oi?

Moltíssim, només la neteja de vegetació de l’interior del castell ja era un gran què, sumat a la consolidació majoritària del Bé, així com la reconstrucció d’una part de l’arc central han fet que el castell sembli un altre respecte fa pocs anys.

La il·luminació potencia moltíssim tant el castell com el seu entorn i el camí d’accés permet que més gent s’hi apropi i també té un valor històric molt important, ja que no és un camí inventat, sinó que hem recuperat un camí que fa anys utilitzaven els nostres avantpassats.

Quan ha costat al final l’actuació?

Qui ha aportat els diners?

La fase 0, realitzada al 2016 i quan la titularitat no era municipal, va costar uns 30.000 € dels quals l’Ajuntament va subvencionar la mitat. El desembre de 2018 l’Ajuntament rebia el castell i el seu entorn (més de 6.000 m2) mitjançant una cessió gratuïta de la família Gras Martorell. I a finals del 2019 ja iniciàvem les fases 1 i 2, que costaren 125.000 i 75.000 euros respectivament. A banda d’això hi ha el cost dels projectes, les direccions d’obres i altres treballs de professionals independents amb els quals hi hem invertit al voltant de 25.000 €.

Els recursos de les obres al castell dels Garidells provenen tant de la Diputació de Tarragona, com del Departament de Cultura de la Generalitat, així com del govern espanyol mitjançant l’1,5% cultural. Apro-

ximadament el 80% de tots els recursos invertits al castell venen de subvencions i els recursos propis no arriben al 20%.

S’han pogut complir els terminis o la Covid ha frenat el procés previst?

La fase 1 es va veure directament afectada per l’esclat de la pandèmia i va fer allargar més les obres.

De cara al futur, són previstes més obres al castell dels Garidells. Què falta per fer?

Sí. Actualment, estem licitant dues fases més, la 3 i la 4. Esperem que aquest estiu s’iniciïn les obres.

La fase III consistirà en la restauració de l’accés, la façana principal i la torre oest.

La fase IV serà per consolidar l’àmbit sud-est.

La vostra intenció és dotar de serveis l’interior del castell. Quins serveis acollirà?

A hores d’ara encara estem en fases que ens permetin consolidar al 100% el

castell i la faceta arqueològica és molt important. Quan haguem acabat la fase IV encara ens quedarà una fase més on l’arqueologia haurà de tenir un paper molt important.

Quan teniu previst iniciar aquesta nova fase?

Durant aquest estiu, actualment l’obra està en licitació Esteu cercant finançament europeu i també de l’1,5% cultural. Quants diners caldrà invertir en aquesta nova fase?

La suma d’aquestes dues fases que ara materialitzarem puja poc més de 300.000 €. I sí, el nostre deure és el de buscar finançament per tots els canals possibles.

Acabades aquestes obres, es donarà per enllestit el projecte del castell o hi hauria més fases?

Com a mínim una fase més segur que es farà. Quan? Ja veurem... tot dependrà que puguem aconseguir subvencions finalistes per a materialitzar les obres.

El castell, il·luminat de nit, aporta molta bellesa a l’skyline del poble dels Garidells.

La història torna a brillar al mig de la realitat quotidiana del municipi

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 22 ]

Patrimoni El llegat del poble agrícola: eres, pallisses i sínies Una part imprescindible del patrimoni històric d’Altafulla, municipi eminentment agrícola a principi del segle XX, el trobem en elements que a altres municipis passen desapercebuts o són inexistents. Les eres, les pallisses i les sínies altafullenques han estat preservades i, fins i tot, se les ha dotat en molts casos d’usos concrets com a espais municipals i seus per a les entitats culturals, socials i esportives del municipi.

La regidoria de cultura de l’Ajuntament d’Altafulla actual ha volgut anar més enllà, treballant per aconseguir que tots aquests elements històrics, ja siguin les sínies, les eres o les pallisses, siguin declarats BCIL, Bé Cultural d’Interès Local.

Per aprofundir més en aquest àmbit, conversem amb Gemma Maymó, regidora de cultura de l’Ajuntament d’Altafulla.

Gemma Maymó.

L’Era de Cal Esteve és una de les més emblemàtiques del municipi d’Altafulla

Regidora de cultura de l’Ajuntament d’Altafulla

Gemma, a Altafulla les eres, pallisses i sínies són tres elements arquitectònics i patrimonials molt especials. Fins a quin punt tenen rellevància?

Eres, pallisses i sínies tenen un valor essencial en el nostre patrimoni local que ens ajuda a entendre el passat més recent d’Altafulla fent-nos coneixedors del nostre passat agrícola que queda dibuixat en el nostre present a través d’aquests elements. Altafulla ja no és un municipi agrícola i per això és important mantenir els vestigis del seu passat ja sigui en la seva vessant històrica com etnogràfica.

Socialment, heu fet tasca pedagògica per donar-los a conèixer a la ciutadania atesa la importància d’aquest tipus d’espai històric?

Fins al moment no s’ha fet cap tasca pedagògica i la ciutadania si coneix aquests elements i espais és perquè els troba integrats en el paisatge o bé perquè s’ha documentat bibliogràficament. La tasca pedagògica de donar a conèixer aquests elements hauria de ser la continuació d’aquesta acció que cal continuar amb la senyalització i informació de tot el conjunt.

Com s’ha aconseguit el bon estat de conservació d’aquests elements a Altafulla quan a tants altres municipis de la zona aquests estan en runes o ja ni existeixen? Què s’ha fet diferent?

Hem de mirar al passat, als anys 90, quan els tècnics municipals de l’àrea d’urbanisme amb els propietaris de la urbanització de la Pedrera en una junta de compensació van decidir de deixar les eres com a zones verdes amb l’obligació de restauració i protecció d’aquestes i de

les pallisses adjuntes. La decisió d’aquell moment i l’interès en la protecció i preservació d’aquests elements fa que avui els puguem gaudir integrats al nostre paisatge i entorn.

Declarar BCIL aquest tipus d’element patrimonial, passa a protegir-lo molt més legalment i obliga a tenir permisos molt especials per actuar-hi a sobre. Sou conscients que llavors potser dificulta el sistema de conservació actual o, fins i tot, comporta que algunes d’elles no puguin tenir l’ús actual?

En som del tot conscients i conseqüents amb la responsabilitat dels poders públics i amb això el que volem és que les intervencions que es puguin dur a terme en els Béns declarats d’Interès Cultural i Local (BCIL) i en els entorns de protecció no alterin i respectin el caràcter arquitectònic i paisatgístic del conjunt.

Un dels objectius del seu mandat al capdavant de la regidoria de cultura, passava precisament per donar cobertura i protecció al patrimoni del municipi. Què s’ha fet fins ara?

En qüestió de patrimoni, en primer lloc, el que s’ha fet és crear una partida pressupostària específica de patrimoni a l’àrea de cultura i dotar-la econòmicament. A partir d’aquí s’han pogut fer accions que fins al moment han estat de restauració i intervenció en elements mobles i arquitectònics urbans: la restauració de la font de Caïd Ismail, de la barca NúriaBaltasar i de l’escultura de Sant Antoni i s’ha realitzat l’informe per la declaració de Bé d’Interès Cultural Local (BCIL) del conjunt de les eres, pallisses i sínies que en breu es portarà a votació al ple.

Amb tot, queden moltes coses a fer.

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 23 ]

Gemma Maymó, regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla

Declarar BCIL un d’aquests espais històrics i patrimonials, comporta sobreprotegir-los i acotar al màxim les accions a realitzar-hi, com així ens informa el Gabinet Tècnic del COAATT. Des d’aquí es recorda que els BCIL: 1.- Els declaren els Ajuntaments de més de 5.000 habitants o bé el Consell Comarcal en municipis de menys de 5.000 habitants.

2.- Per descatalogar-los cal la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural.

3.- L’autorització de la llicència la fa l’Ajuntament, si això no implica la descatalogació del BCIL. 4.- El projecte ha d’anar signat per un tècnic competent (*).

5.- Els criteris d’intervenció són els de la fitxa del Catàleg del BCIL. (*) Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l’edifici.

Patrimoni Tres llibres, sobre tres històries L’arqueòleg Joan Menchon, cap tècnic de patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, ens sorprèn amb un llibre que desvela tots els detalls de totes aquelles pedres que, amb el pas dels segles, s’han reutilitzat per donar-los altres usos visualment

impactants. Carreus, fragments de columnes i inscripcions romanes que formen part dels murs i fonaments de cases construïdes fa tres o quatre segles. Una obra completa i del tot necessària.

CARREUS, COLUMNES, INSCRIPCIONS I PEDRES TRENCADES A TARRAGONA · JOAN MENCHON Joan, aquest llibre havia de ser un capítol d’un centenar de pàgines i s’ha convertit en un document que passa de les 500. Com i per què?

Tot això neix arran d’una invitació que els companys de l’empresa Patrimoni 2.0 Consultors em fan en el marc de les Jornades Egipcíaques, que organitzen cada any, per parlar del reciclatge d’elements arquitectònics que té lloc a Tarragona. Quan acabes aquestes jornades fas una conferència i, posteriorment, una publicació. En el meu cas, la publicació en qüestió se me’n va anar de les mans perquè vaig començar a escriure i em vaig passar. De manera que el llibre existeix però en un altre format més contundent.

En aquest llibre, fas un inventariat de tots els espais de la ciutat de Tarragona en quan a elements constructius i decoratius. Podem dir que és el més complet què hi ha en aquest àmbit?

Llibres com aquests ja n’hi ha. Hi ha la Carta arqueològica o la Carta inventari del patrimoni, per exemple, però són plantejaments molt sistemàtics mentre, per part meva, la intenció és tocar una sèrie d’èpoques amb un sol fil conductor. Fer-lo ha comportat moure molta informació i molta d’aquesta és inèdita perquè ve dels més de 30 anys que fa que treballo en el patrimoni de la ciutat.

Al llibre parles d’un tema que, a peu de carrer, s’ha tocat tantes vegades i que és el reciclatge que s’ha fet a la ciutat amb el decurs dels segles de totes aquelles peces que tenien una utilitat primària i que han acabat sent part d’una construcció. A la Part Alta és una zona on tot això és molt visible, és la zona on veus restes de monuments romans que ara són part de la base d’una casa posterior.

El tema del reciclatge, la reutilització dels materials i els espais, fa uns quants anys que s’estudia. Jo potser li he donat una visió més gamberra o menys acadèmica a aquest tema que té molt

altres enllaços històrics i atàvics que ens enllacen amb el passat i amb el futur.

Per què Sant Magí està al costat de la Torre de Minerva? Per què la Catedral està damunt del Temple d’August? Per què August va morir un 19 d’agost i va néixer un 23 de setembre?

Bé, he volgut fer aquestes reflexions que són més filosòfiques i menys acadèmiques, explicar que venim d’un passat que és molt potent i que és Roma, que portem repetint fets i testimonis durant els últims vint segles. Amb tot el què hem viscut, invasions àrabs incloses, tenim un arrelament al món llatí molt antic, de Roma.

Tarragona és l’única ciutat on es produeix aquest fet de l’aprofitament de les pedres i la seva reutilització?

Des del paleolític, a tot arreu hem estat reciclant. El tema d’economia, eficiència i eficàcia ha existit al llarg dels mil·lennis. Ens hem oblidat del reciclatge amb el consumisme i la industrialització, fa quatre dies. Això ens ha portat a generar uns elements que es diuen abocadors, siguin de residus urbans, de runa o residus nuclears. I part del cicle són les calorades que estem patint i el conseqüent Canvi Climàtic.

Al llibre expliques que tot acaba barrejant-se en el context del contingut i el continent. Quina explicació li dones?

Això passa, per exemple, quan parles amb diversos tipus de patrimoni. Hi ha el patrimoni material i el patrimoni immaterial. Per què té un valor un edifici, un monument o una estàtua? Per què la gent li ha donat. Però pot ser que d’aquí a un temps la pròpia gent li tregui aquesta rellevància.

Quan parles d’espais, com per exemple el Pla de la Seu que com a espai històric té un valor, cal tenir-ho en compte. És un espai on han tingut lloc fets històrics molt importants com els últims relacionats amb el setge de Tarragona el 1811, les entrades dels bisbes, les entrades dels reis, el culte

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 24 ]

Portada del llibre de Joan Menchon

imperial en època romana i les seves processons.

Aquest patrimoni, per si mateix, té un contingut material però és també continent d’altres patrimonis materials o immaterials.

Al final tenim dues ciutats que conviuen en un sol espai. Es barregen l’actual amb el seu llegat.

Tenim una gran ciutat amb moltes capes. Tenim una ciutat que es desmanega i desmunta per la causa que sigui i, amb el què en queda, en muntes una altra que també es desmanega i desmunta per a fer-ne una altra. Al final, el que tens és un cosit amb un palimpsest. És com aquells que feien motos o cotxes de peces, aprofitant un xassís d’un Seat, el carburador d’un Peugeot i les rodes d’un Renault. I funcionaven.

Això és un paisatge ric i quan tens moltes peces, moltes d’elles reciclades dues o tres vegades, et porta a tenir un capitell que l’han tallat i l’han convertit en un carreu, les restes del capitell han servit per fes estàtues petites, el carrer s’ha posat a un altre edifici i després s’ha tornat a tallar per convertir-lo en una inscripció i així... anar fent canvis.

Patrimoni tArrACrÒPOLIS, Un VIAtGE DE 2.000 AnYS D’HIStÒrIA · DIVErSOS AUtOrS El passat 28 de març es va presentar una obra referencial per als amants del patrimoni i l’arqueologia, el llibre Tarracròpolis, un viatge de 2.000 anys d’història. És un llibre editat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu Bíblic Tarraconense. Presenta 96 pàgines a color i fa un recorregut per la història de l’acròpolis de Tarragona des d’època romana fins als nostres dies.

En el llibre es presenten tots els elements gràfics que es poden trobar en l’espai d’interpretació «Tarracròpolis», inaugurat el passat desembre de 2020 i que és un dels resultats del projecte de recerca i de difusió liderat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Mu-

seu Bíblic Tarraconense, amb el mateix nom.

En el llibre es recullen textos de Josep M. Brull Alabart, Diana Gorostidi Pi (URVICAC), Josep M. Macias Solé (ICAC), Lluís M. Moncunill Cirac; Andreu Muñoz Melgar (MBT-ICAC), Andreu Muñoz Virgili, Míriam Ramon Mas i Immaculada Teixell Navarro.

Queda clar que Tarragona és plena d’espais sorprenents i que un dels recintes més fascinants és la Casa dels Concilis.

La seu del Museu Bíblic Tarraconsense, ubicada al carrer de les Coques, permet fer un recorregut de vint-i-tres segles d’història que mostra l’evolució històrica de la Part Alta. Des de l’època romana a un refugi antiaeri de la Guerra Civil espa-

Moment de la presentació de Tarracròpolis al Museu Bíblic de Tarragona

nyola coincideixen en un mateix edifici, que fins fa quatre dies encara oferia noves sorpreses. Una història que ara ha quedat recollida al llibre Tarracròpolis.

CASA nAVÀS I EL MODErnISME DEL SUD DE CAtALUnYA · JOSEP MArIA BUQUErAS El llibre Casa Navàs i el Modernisme del sud de Catalunya, és un ambiciós inventari amb prop de set-centes referències de l’arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre de finals del segle XIX i principis del XX. L’obra està estructurada per comarques i mostra les edificacions d’un centenar de municipis amb un excel·lent i inèdit treball fotogràfic. Amb aquest llibre es vol posar en valor tot el patrimoni modernista de les comarques del sud de Catalunya. Casa Navàs i el Modernisme del sud de Catalunya ja està disponible a les llibreries i es presentarà formalment el pròxim mes d’abril.

Una vegada més, l’arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras ha estat l’encar2_anun2_PUJOL.pdf

1

30/3/22

regat de coordinar aquesta majestuosa obra que sorgeix de la mà de la propietat de la Casa Navàs, Xavier Martínez i Serra, i que ha estat editada per SETIER i distribuïda per Triangle Books. En aquesta ocasió també se n’ha editat una doble edició català-anglès i castellà-francès.

La nova publicació millora i amplia el contingut del seu precedent i es presenta amb una edició de gran format i de luxe que sobresurt pel seu rigor històric, disseny i espectacular apartat fotogràfic.

Casa Navàs i el Modernisme del sud de Catalunya es converteix, doncs, amb la guia definitiva per descobrir les construccions modernistes de la demarcació de Tarragona de finals del segle XIX i principis del XX. En total són més

Imatge del nou llibre sobre Reus i el Modernisme

de 500 pàgines i gairebé set-centes referències d’edificis i obres esteses per un centenar de municipis i amb noms de la rellevància d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol, Pere Caselles, Cèsar Martinell, Joan Rubió o Ramon Salas.

18:57

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 26 ]

Nous habitatges MADErA: menor tiempo y mayor ahorro con la máxima sostenibilidad En la elección de una futura casa, cuando ésta deba ser nuestro hogar definitivo, debemos aplicar la cultura del conocimiento que nos permita saber qué materiales son, además del clásico proyecto de cemento, aquellos que nos pueden ayudar a ahorrar dinero y apostar por el medio ambiente y la sostenibilidad.

Las casas se pueden hacer de muchos materiales, cada vez hay más alternativas, y con la ventaja que aquellos más conocidos han ido evolucionando.

La construcción en madera, no como la conocíamos hace unos años si no más evolucionada, ha ido ganando adeptos. hoy en día ofrece máxima seguridad, perdurabilidad y otras muchas ventajas. Entre ellas, la rapidez en la construcción cuando ésta es modular. En muy pocos días, se pasa de la cimentación a tener la casa acabada, sin más dilaciones.

La apuesta de Guillermo Granero, arquitecto técnico colegiado en el COAATT, fue en ese sentido. Su actual vivienda nace de una observación en Francia, de un sistema de montaje italiano y, especialmente, del cumplimiento de un reto o sueño convertido ya en realidad. La de Guillermo no es una casa más. Lo descubrimos en la siguiente entrevista.

Guillermo Granero.

Guillermo, ¿Por qué te decidiste en su momento por la construcción de una casa como la que estás construyendo?

Todo empezó por una estancia en un alojamiento turístico en Francia que tenía un diseño que me encantó, era de estilo A-Frame y la habitabilidad en el interior con la calidez de la madera daba una sensación única de hogar que te atrapaba y reconfortaba.

A partir de ahí, empecé a obsesionarme en cómo podría construir una casa así adaptándola a nuestra normativa y apostando por calidad en los materiales para conseguir una muy alta eficiencia energética.

De las opciones que había en el mercado, la empresa italiana A-FOLD con un sistema de montaje modular patentado, además de las características anteriores, añadía rapidez en el montaje.

Así que no solo me decanté por esta opción como vivienda propia, sino que, además, junto a mi equipo iniciamos Maslow homes, un proyecto de emprendimiento de casas en madera siguiendo los principios de sostenibilidad y entre las cuales, además de proyectos a medida, distribuimos este sistema de construcción modular en territorio nacional. ¿Cuáles son las principales diferencias entre una casa tradicio-

Imatge exterior de la casa, un cop instal·lada i enllestida

Arquitecto técnico nal, de ladrillo y cemento para entendernos, y la tuya?

Como voz evidente a favor de la construcción en madera, y como arquitecto técnico, para mí las ventajas de utilizar este material en la construcción son varias. En primer lugar, el hecho de que se pueda preconstruir en fábrica en un proceso controlado aumenta la calidad de los acabados y hace que el montaje en terreno sea mucho más sencillo y rápido. Además, en un proceso industrializado hay una mejor gestión de los residuos que permiten la economía circular.

A nivel de construcción, de material y mano de obra, ¿hay mucha diferencia económica?

Si te refieres a, cuánto vale una casa de madera, hay que empezar considerando que la madera es un material mucho más caro que el hormigón, por lo que el desembolso en materiales para construirla suele ser más elevado que una casa convencional, sin embargo, una casa de madera puedes tenerla hecha en 6 meses, reduciendo en costes de tiempo y mano de obra.

Por otro lado, el sistema constructivo no lo es todo a la hora de hacer números. Lo más importante es la suma de tres elementos clave: la superficie, la complejidad arquitectónica y las insta-

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 27 ]

Guillermo Granero

laciones y acabados Si quieres números de referencia, el precio de construir una casa de madera “estándar” a principios del 2022 puede oscilar entre los 1.350 € y los 1.700 € el metro cuadrado. Es importante tener claro siempre lo que está incluido y lo que no cuando se solicitan precios porque el abanico de opciones es inmenso y las estrategias comerciales también. ¿Cómo ha sido el proceso de construcción? teniendo en cuenta que se ha pasado de tener módulos sueltos a una casa de dos plantas En 5 días pasamos de tener en el terreno una cimentación por pilotes he-

Nous habitatges licoidales a una casa de dos plantas. El sistema patentado con el que trabajamos este proyecto permite desplegar los módulos para conseguir una estructura con todos los revestimientos exteriores y ventanas en apenas unos días.

Moment en què el bloc principal, que va arribar plegat en un transport especial, s’obre i agafa la forma final

Imatge de la col·locació dels pilons helicoidals

¿Ha habido dificultades especiales durante el proceso de ensamblaje y construcción?

Estábamos nerviosos y expectantes por ver cómo sería el montaje in situ.

Vinieron técnicos italianos para formar a nuestro equipo y a los 5 días del montaje todas las piezas encajaron como si de un puzle se tratase. La mayor dificultad que tuvimos fue salvar los árboles de alrededor de la casa que complicaba el acceso de la plataforma elevadora.

El sellado de las juntas es uno de los elementos más importantes cuando se construyen o adaptan al terreno estos tipos de casas. ¿Ha sido fácil?

Todas las juntas entre módulos, ventanas y huecos de instalaciones fueron meticulosamente selladas y encintadas sin mayor complicación para lograr la máxima

calidad en aislamiento y hermeticidad de la casa, con el objetivo de eliminar puentes térmicos. Posteriormente lo revisamos mediante un análisis con cámara térmica.

Hablemos de características especiales que tiene o tendrá tu vivienda. Se ha conseguido que tenga una temperatura estable todo el año. ¿Cómo y qué supone?

La casa la hemos diseñado bajo 5 criterios para lograr la máxima eficiencia energética y confort: 1. Aislamiento envolvente de hasta 38 cm.

2. Eliminación de puentes térmicos.

3. Ventanas con triple cristal y cámara con gas Argón.

4. Hermeticidad al aire exterior.

5. Ventilación mecánica de doble flujo con recuperador de calor.

Siguiendo estos principios y con una buena orientación solar estamos convencidos de que la temperatura será estable en el interior de la casa durante todo el año y podremos evitar otros sistemas de climatización.

Por otra parte, hay un proceso que permite la recuperación de calor

Col·locació dels detalls finals, abans de donar per enllestida tota la construcció

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 28 ]

y aire limpio en todo momento. ¿Cómo se consigue?

Al tratarse de una casa estanca, para renovar el aire y evitar pérdidas de temperatura hemos instalado un intercambiador de aire de doble flujo continuo con recuperador de calor. Con esto conseguimos que el aire de la casa este siendo renovado constantemente y que el sistema trate térmicamente el aire exterior antes de introducirlo a la casa para que no suponga un cambio en la temperatura interior. ¿Crees que se debería apostar más por este tipo de viviendas? ¿Qué nos falta, a nivel cultural, para cambiar el chip y apostar más por estos tipos de casas más sostenibles?

En mi opinión, sí y, de hecho, a pesar de que en nuestro país estamos muy acostumbrados a ver construcción en ladrillo y cualquier otro tipo de construcción genera desconfianza, está habiendo un progresivo cambio de paradigma en el uso de la madera incluso para estructuras de grandes edificaciones.

Si nos fijamos en países del norte de Europa, su construcción estándar para hacer frente a climas muy fríos con nieves permanentes y cercanos al océano, es la madera. Un material resistente, sostenible, reciclable, aislante térmico y acústico, capaz de autorregular la humedad del hogar y absorber CO2, ¿qué más se le puede pedir?

A nivel personal, de calidad de vida, ¿qué te ha supuesto apostar por este tipo de vivienda?

Como comentaba al inicio, la sensación de hogar y calidez que ofrece una casa de madera es inigualable. En mi caso, el teletrabajo ocupa gran parte de mi jornada y agradezco que sea un espacio natural y bien aislado del ruido exterior. Por otra parte, a nivel profesional me abrió un nuevo mundo que me apasiona y que ahora se materializa en el proyecto Maslow Homes.

Estudi Realitat i perfil de l’habitatge lliure a Catalunya Que el parc immobiliari buit existent al nostre país és immens, és una realitat que cal afrontar per saber en quin punt ens trobem i cap on cal encaminar les polítiques d’habitatge actuals i, especialment, les futures a curt termini.

Fa poc, l’Associació de Promotors de Catalunya, APCE, ha donat a conèixer l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya, un document que es renova anualment i que per al sector de la construcció té cada cop més importància.

Les dades més destacables quan es parla d’habitatge, en aquest cas habitatge buit, són la tipologia dels propis habitatges, la superfície que té cadascun, el preu mitjà o el preu útil per metre quadrat. Tots aquests factors influeixen i permeten saber si el mercat necessita nous habitatges o si caldria apostar per aprofitar el parc immobiliari existent i tancat.

Si parlem de totes aquestes dades, cal començar dient que al seu informe del 2021, l’APCE ha analitzat els 94 municipis més rellevants en l’àmbit de l’habitatge a Catalunya, en els quals s’han censat 1.015 promocions d’obra nova i un total de 22.474 habitatges, de les quals 6.294 estan a la venda, és a dir un 28%. En 2021 s’han registrat 2 promocions més respecte a l’any anterior, i el nombre total d’habitatges a la venda s’ha incrementat en 196 unitats, és a dir un 3,2% més.

Aquesta oferta activa —en funció de les promocions— és bastant homogènia, a nivell de províncies: 31,6% en la província de Tarragona, 27,7% en els casos de les províncies de Barcelona i Girona, i 26,8% a la província de Lleida.

En general, el 52,1% de les promocions en venda amb el 45,5% dels habitatges a la venda, ja estan finalitzats.

Percentatges als quals es deuria afegir el 10,3% dels habitatges que es troben en fase constructiva de tancaments interiors. La resta d’habitatges a la venda (44,2%) es troben en diferents fases constructives.

Per tipologies edificatòries, destaquen els habitatges en plurifamiliar de bloc tancat, concretament el 54,5% dels habitatges, mentre que les de plurifamiliar de bloc obert aconsegueixen el 40,3%. A una certa distància, se situen els habitatges unifamiliars adossats (4,3%) i encara a més distancia les unifamiliars aïllades (1,0%).

L’informe de l’APCE posa de manifest que, de mitjana, els habitatges catalans tenen 3 dormitoris i 2 banys.

La major part dels habitatges inclosos en l’estudi són d’obra nova (93,2%), reduint-se la rehabilitació integral a un 6,8%, que es concentra en els municipis de la província de Barcelona (88,6%) i de forma molt destacada a la ciutat de Barcelona on dels 1.271 habitatges en oferta, 340 estan en promocions de rehabilitació integral (26,8% del total en venda).

Característiques Les principals tipologies en oferta en els municipis catalans estudiats són els habitatges de 3 dormitoris i 2 banys (40,9%). Amb percentatges menors, però significatius es contemplen els habitatges de 2 dormitoris i 2 banys (18,2%), les de 2 dormitoris i 1 bany (10,5%) i les de 4 dormitoris i 2 banys (9,9%).

Qualitats i equipaments Les qualitats més recurrents en els habitatges són: la bomba de calor —-fred i calor— (76,2%), la placa d’inducció (66,7%), el parquet (65,4%), els armaris de paret (51,6%), la calefacció (30,4%), la placa de cocció vitroceràmica (18,3%) i les plaques solars (11,9%).

Per sota del 10% també es troben l’aire condicionat o la preinstal·lació d’aire condicionat i bomba de calor i, la placa de cocció amb gas.

Respecte dels equipaments, el més comú és l’ascensor (89,7%), seguit a certa distància per la piscina comunitària (49,8%), el traster (49,1%) i la zona enjardinada (37,5%).

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 29 ]

Superfície i preus En general, conforme augmenta la superfície també ho fa el nombre de dormitoris, situant-se la màxima recurrència en els habitatges de 2 dormitoris amb superfícies inferiors als 70 m² i en les de 3 dormitoris entre els 70 i els 90 m². Als extrems es trobarien els 368 habitatges de menys de 50 m2 bàsicament amb 1 dormitori i els 253 habitatges de més de 160 m2 al voltant dels 4 dormitoris.

El 18,8% del conjunt d’habitatges en oferta de venda no supera els 210.000 €; entre aquests habitatges se situen el 37,8% dels d’un dormitori i el 31,2% dels de dos dormitoris. En els pols de la relació de superfície útil-preu, serien el 49,2% dels habitatges de menys de 50 m2 se situen els preus inferiors a 210.000 € i el 46,6% dels habitatges de més de 160 m2 se situen en preus per sobre dels 600.000 €.

• Els habitatges unifamiliars obtenen mitjanes de superfície bastant més altes (170,9 m²), així com de preu (520.010 €), però el m² útil (3.048,3 €/m2) se situa per sota la mitjana, evidenciant que el desplaçament a l’alça del preu no compensa el de la superfície.

• Els habitatges plurifamiliars obtenen una mitjana de superfície de 80,1 m², amb un preu de venda de 368.226 €, i un preu de venda €/m2 útil de 4.498 €.

Estudi Les dades de la província de Tarragona El nombre de promocions en oferta als municipis estudiats a la província de Tarragona el 2021 era de 103, xifra que representa un 10,1% del total de les promocions estudiades a Catalunya (1.015 promocions). El nombre d’habitatges que resten per vendre és de 619 unitats, un 31,6% sobre un total de 1.957 habitatges existents en les promocions de la província.

Es registren diferències notables entre les mitjanes de l’Àrea Turística de la Costa Daurada. Així doncs, dels municipis estudiats, l’àrea turística de Costa Daurada Central és la que registra la superfície mitjana més alta, 98,4 m2, amb un preu mitjà de venda de 271.770 €, i un preu per m2 de superfície útil de 2.903 €. A l’àrea turística de Costa Daurada Nord la superfície mitjana és de 77,6 m2, amb un preu de venda mitjà de 203.967 €, i un preu per m2 útil de 2.627 €. Per últim, l’àrea turística de Costa Daurada Delta de l’Ebre registra una mitjana de superfície de 66,3 m2, amb un preu de venda mitjà de 69.668 €, i un preu per m2 de superfície útil de 1.065 €.

Durant el 2021, a les comarques de Tarragona va baixar el número de promocions a la venda

El nombre de promocions a la venda registrades als municipis estudiats a la província de Tarragona al 2021 ha disminuït en 13 unitats respecte de l’any anterior, mentre que els habitatges en oferta han augmentat en 113 unitats.

Respecte de les mitjanes, els munici-

pis estudiats que pertanyen a la província de Tarragona el 2021 fan que la superfície mitjana provincial disminueixi en un 7,2% respecte de 2020, el preu mitjà de l’habitatge augmenti un 12,5%, i el preu per m2 útil ho faci en un 22,5% en relació amb l’any anterior.

Estalvi d’hores i feina quan cal crear plànols BIM L’empresa Dusty Robotics és la responsable de la creació d’una màquina que alleugerirà molt la feina dels qui han de dissenyar les obres o, més ben dit, dels qui han de crear els plànols de distribució BIM. El robot automàtic que han inventat, imprimeix aquests plànols directament a terra, amb el corresponent estalvi de temps i diners que suposa.

Amb el nou invent tot són avantatges perquè evita errors humans en el replanteig, la precisió en el procés de traçat és d’1/16’’, és capaç de maquetar diversos orificis alhora, es pot marcar el tipus d’envans i portes per espai que hi ha a la distribució, es poden imprimir llegendes a l’entrada de cada estança com ara informació com el nom de l’habitació, el número, el tipus i l’alçada del sostre, o fins i tot els colors de la pintura i els acabats del terra. A més, el robot escaneja la superfície per on passa per verificar dimensions o possibles irregularitats.

L’empresa està creant una aplicació que permet imprimir un codi de barres a terra amb informació que posteriorment l’operari o qui escaigui, pugui llegir i analitzar dades.

El nou robot de l’empresa Dusty revoluciona una part important de la feina realitzada en l’àmbit BIM, imprimint els plànols directament a terra.

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 30 ]

Informació L’impacte de les plagues als edificis: dos casos freqüents Els professionals que treballen en el camp del control de plagues des de fa molts anys sovint ho han fet amb la col·laboració dels aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació.

El motiu és senzill: les plagues busquen alimentació i refugi; i a les nostres llars troben ambdues coses en abundància.

Així doncs, la seva presència als edificis posa en contacte al professional del sector de l’edificació amb el professional del sector del control de plagues, per tal de solucionar els perjudicis que provoquen. Ja sigui en fase de disseny, rehabilitació o en l’explotació de l’edifici.

Les plagues provoquen perjudicis. Essencialment 3: de salut, molèsties i econòmics.

I el contacte amb els professionals de l’edificació es concentra en els dos últims. Vegem-ne alguns casos.

Els Coloms

I en la pressió més alta, on el colom fa el seu niu, l’exclusió ha de recórrer als mètodes físics més forts: xarxes, malles, etc.

En qualsevol cas, la tasca de disseny de l’edifici serà fonamental per tal d’evitar aquestes cornises i espais. Però sobretot, quan és inevitable que n’hi hagin, cal col·locar sistemes d’exclusió professionals amb l’anàlisi prèvia d’un professional del sector coneixedor d’aquesta plaga.

Paneroles i Rosegadors Són dues plagues molt diferents. Però les dues entren als edificis, generalment, per les mateixes vies: la xarxa d’evacuació d’aigües.

Un cop més, els coloms se situen com una de les plagues més conegudes als entorns urbans

La seva presència a les façanes i als patis de llums interiors són ben coneguts i poden porta a la desesperació. El colom és una au de camp que ja fa molts anys s’ha adaptat a les ciutats.

Els motius de l’adaptació són clars: facilitat de trobar aliment, reducció de depredadors i, sobretot, abundant espai on fer niu.

Aquest espai el proveeixen les edificacions en els seus múltiples racons, cornises, terrats, etc.

Tècnicament, quan el colom es posa en un espai, distingim tres nivells de ‘pressió’. A més pressió, més difícil serà foragitar-lo de la zona donada la seva gran tendència natural a tornar-hi.

En la més baixa, és un lloc on es posa per tal de guaitar una estona. Són punts elevats i sovint són les cornises i elements perimetrals de la coberta (al colom li agrada estar en punts elevats amb bona visibilitat del camp de vol i successos).

En aquestes densitats (pressió) és fàcil evitar-los: punxes i fils tibats funcionen bé i estan apareixent sistemes òptics molt prometedors.

En la pressió intermèdia, similar a l’anterior, el colom arriba a passar-hi la nit. Són zones similars a l’anterior però s’hi poden afegir altres sense visibilitat. Les punxes, els fils i sistemes òptics poden funcionar bé... o no, depenent del colom i el temps que faci que ocupa aquell lloc. Altres sistemes com els elèctrics funcionen.

Tag

Imatge d’una panerola, insecte que aprofita petits espais per envair-los i fer-s’hi fort

Ambdues provenen de la xarxa de clavegueram públic que utilitzen de refugi, alimentació, procreació i mobilitat per conquerir nous espais. I s’introdueixen a l’edifici per l’interior i per l’exterior de la xarxa.

Sobre el paper teòric, aquesta xarxa és estanca i, per tant, no hauria de permetre la sortida a l’exterior de cap d’aquests individus. Des de la xarxa pública fins al nostre punt de desguàs. De fet, l’estanquitat hauria de ser tal que no hauria de permetre sortir ni les olors (aquest és un altre tema amb el que

2n quadrimestre 2022 [ 31 ]

Informació sovint topem en l’anàlisi de la Qualitat de l’Aire Interior als Edificis).

Els rosegadors habitualment es mouen directament per l’interior de les canonades i accedeixen a l’interior de l’edifici directament per l’inodor (salvant els sifons que es puguin anar trobant), per les deficiències existents en arquetes, derivacions, col·lectors... o trencant els elements de la conducció per sortir-ne.

Els rosegadors (ratus nervegicus) són un altra gran problema a les cases i edificis. L’espai ocupat serà també espai de cria per a ells

Tag

Un cop dins, ja sigui en forjats sanitaris, falsos sostres, cambres de parets i murs (cartró guix) o directament l’habitacle, buscaran alimentació i un nou refugi el qual, si compleix les condicions necessàries, serà escollit per establir-s’hi i criar.

A la panerola, tot i provenir de la xarxa de clavegueram, li és més difícil evitar els sifons. Almenys aquells més grans. És per això que quan circula per l’interior de la conducció solament pot sortir a l’exterior pels lavabos.

Les deficiències existents en aquesta xarxa de conducció, fins a la més petita escletxa en la unió de dos tubs, permet a aquest insecte de sortir-ne i accedir a l’habitacle. Molt habitualment en falsos sostres, on s’amaguen les conduccions i col·lectors dels baixants, però també en les caixes que protegeixen i decoren aquests baixants. Des d’allà aniran sortint a buscar menjar i a explorar nous espais. Sovint les trobem ‘panxa amunt’, la qual cosa ens indica que molt possiblement ha caigut des de dalt d’aquest espai ocult al sostre. I del que n’ha sortit aprofitant les interrupcions que permeten les lluminàries i altres elements. A més d’imperfeccions en lliuraments a paret, unió de plaques, etc.

A l’igual que els rosegadors, un cop dins, buscarà alimentació i un nou refugi el qual, si compleix les condicions necessàries, serà escollit per establir-s’hi i criar. Amb l’inconvenient que en el cas dels insectes es tracta de centenars d’individus en molt poc temps i de milers massa aviat.

La fase de disseny és important però en aquest cas ho és molt més la d’execució, amb acabats correctament executats.

Però la més important és la de manteniment. La degradació de les instal·lacions fan aparèixer aquestes imperfeccions que les plagues utilitzen per accedir al nostre espai.

Tenir en compte tots aquests aspectes, evitar-los faria de les nostres llars un entorn més protegit i saludable.

2n quadrimestre 2022 [ 32 ]

Quim Sendra Vellvè Director de Sahicasa – Serveis Ambientals

Fundació COAATT Una visita única per descobrir el llegat de la ciutat més inèdit Entre les obres que es poden veure en aquest espai del Tarracròpolis, hi ha una col·lecció d’inscripcions, algunes de les quals són rèpliques, que hi ha a Tarragona. Destaca especialment la que es conserva a l’interior de la torre de Minerva i que és la inscripció més antiga de la península Ibèrica.

També s’exposa la rèplica de la pileta trilingüe hebraica de Tarragona i que és una de les peces més excepcionals que es conserven del món hebreu antic, actualment conservada al Museu Sefardí a Toledo.

Moment de la visita de la delegació del COAATT al Museu Bíblic de Tarragona

Dins del cicle de visites que realitzem a diversos espais de la ciutat de Tarragona, recentment ens hem desplaçat a una zona que acull, en poc espai, diversos recintes de culte i les restes d’un dels capítols històrics més recents i cruels que recordem.

El passat 5 de març vàrem descobrir, en alguns casos redescobrir perquè ja els coneixíem, el Museu Bíblic de Tarragona, el refugi de la Guerra Civil i el Projecte Museu Diocesà. La delegació del COAATT la van formar un nodrit nombre de col·legiats i col·legiades. La visita la va dirigir el Doctor Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic i del Museu Diocesà.

L’interior del Museu Bíblic ofereix una mostra molt interessant d’una part clau de la història de la ciutat

La jornada es va iniciar amb la visita del Museu Bíblic, espai que actualment està sotmès a una transformació museogràfica per actualitzar la seva col·lecció i ampliar-la per oferir al públic més al·licients. Amb l’ampliació, s’hi podran veure nous elements propers a activitat de la ciutat, com ara Setmana Santa, i l’exposició Tarracròpolis sobre l’evolució de la Part Alta de Tarragona des de l’època romana.

Tarracròpolis és el resultat de més de vint anys de recerca de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Bíblic Tarraconense. També han col·laborat al projecte el Consell Comarcal del Tarragonès, la Diputació de Tarragona, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona (COATT), l’Arquebisbat de Tarragona, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Tag

Els assistents a la visita, van veure in situ molts espais que normalment romanen tancats a la ciutadania

El recorregut també inclou la visualització d’un audiovisual (disponible en tres idiomes) amb l’evolució de la història de l’acròpolis de Tarragona. Dues maquetes arquitectòniques a escala 1:200, al centre de la sala, recreen el recinte de culte imperial romà (també conegut com el temple amagat de l’emperador August) i la Catedral de Tarragona construint-se cap a l’any 1275, a l’època medieval. Hi ha també una col·lecció de gravats originals que mostren planimetries històriques i imatges de l’acròpolis com a finestres obertes al passat, i una col·lecció de numismàtica, amb monedes des d’època ibèrica fins als nostres dies.

La segona part de la visita per aquest espai, més austera a nivell de museïtzació, porta fins a una antiga cisterna, probablement romana, segons els investigadors. I aquí arriba la segona part de la visita realitzada pel COAATT perquè durant la Guerra Civil, aquesta cisterna va servir de refugi antiaeri i va arribar a acollir 700 persones. De fet, el refugi es va ampliar cap al subsol, ja a deu metres sota terra i per sota la cisterna. Aquesta zona, de moment, encara no és accessible per al públic, si bé està en perfecte estat de conservació. Hi ha més de cent metres de túnels amb tres sortides a l’exterior: una al Museu Bíblic, una segona al carrer de les Coques i la tercera al carrer de Santa Tecla.

El traçat històric que es visualitza a les parets d’alguns racons interns del Museu Bíblic i el seu entorn, és del tot impactant

2n quadrimestre 2022 [ 33 ]

Fundació COAATT tegra estructures antigues i modernes i que s’espera que, en breu, es pugui reprendre la seva construcció. Un cop enllestida la ruta per tots els recintes esmentats i explicats, els assistents van gaudir d’un vermut al Jardí del Museu Bíblic.

Acabada la visita a tots els espais previstos d’aquella jornada, es va oferir als assistents un vermut i aperitiu al pati del Museu

Un cop vist el refugi, la visita dels nostres aparelladors i aparelladores va seguir cap al Claustre de la Catedral des d’on es va accedir a l’espai exterior del mateix i on es va poder veure encara el mur del majestuós recinte sagrat d’època romana integrat en les construccions medievals i en el projecte inacabat del Joan Figuerola, per al nou Museu Diocesà.

La visita va acabar en aquest esquelet de Museu que in-

Dues imatges molt rellevants de la significació històrica de l’espai visitat pel COAATT. A l’esquerra, la Catedral. A la dreta, escales d’accés al Museu i lloc de pas del Refugi de la Guerra Civil.

SEMPRE AL COSTAT DELS MILLORS TÈCNICS Compromesos amb l'excel·lència i la sostenibilitat

Tag

2n quadrimestre 2022 [ 34 ]

Assessoria La responsabilitat professional en la tramitació de subvencions Una de les tasques que ens poden contractar com a arquitectes tècnics és la gestió i tramitació de subvencions destinades a rehabilitacions o a millorar l’eficiència energètica dels edificis.

Actualment, els propietaris i comunitats de propietaris tenen a la seva disposició diversos ajuts derivats del Next Generation EU, el pla de recuperació creat per la Unió Europea amb motiu de la crisi econòmica provocada per la COVID-19.

Concretament, el Govern espanyol, a través del Reial Decret 853/2021, de 5 d’octubre, ha establert uns programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge socials i millora de l’eficiència energètica en habitatges. Per la seva banda, recentment la Generalitat de Catalunya ha publicat la Resolució DSO 825/2022, obrint la convocatòria de les subvencions per tres dels programes d’ajuda per a la rehabilitació residencial a tot Catalunya, excepte Barcelona i àrea metropolitana.

En aquest context, els arquitectes tècnics poden tenir una participació professional rellevant, assessorant els propietaris i comunitats de veïns, intervenint en l’elaboració del Llibre de l’Edifici al qual es refereix un dels Programes, redactant projectes de rehabilitació o, inclús, tramitant tota la documentació necessària per a l’obtenció de les subvencions.

Com en qualsevol encàrrec professional, hem de preveure les repercussions i responsabilitats pròpies de la tasca concreta per tal d’adoptar les mesures necessàries que evitin possibles reclamacions.

Sobre aquest punt, des de l’assessoria jurídica hem de recordar que, a més de la possible responsabilitat contractual en què podem incórrer no executant totalment, en part o de forma deficient l’encàrrec assumit, els expedients de subvencions poden donar lloc a infraccions administratives amb les corresponents sancions previstes a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Constitueixen infraccions la presentació fora de termini dels

Tag

comptes justificatius de l’aplicació donada als fons percebuts; l’incompliment d’obligacions formals o de conservar els justificants o documents equivalents; no atendre algun requeriment; l’obtenció d’una subvenció falsejant les condicions requerides per la seva concessió o ocultant les que l’haguessin impedit o limitat; la no aplicació en tot o en part de les quantitats rebudes a la finalitat per la qual la subvenció es va concedir, entre d’altres.

Les sancions poden ser econòmiques (multes fixes fins a 6.000 € i multes proporcionals en relació a la quantitat objecte de subvenció) o no pecuniàries (pèrdua durant un termini de fins a cinc anys de la possibilitat d’obtenir subvencions, ajudes públiques i avals de les administracions públiques).

A més, l’Administració podrà iniciar un procediment de reintegrament de les quantitats percebudes amb la subvenció, amb el corresponent interès de demora.

Tot i que aquestes infraccions i sancions es poden imposar directament al propietari o Comunitat de propietaris destinataris finals de les subvencions, posteriorment el client sancionat podrà interposar una acció de repetició reclamant al tècnic els danys i perjudicis soferts per la incorrecta gestió i tramitació de la subvenció en qüestió.

Per últim, des del punt de vista penal també es podria incórrer en un possible delicte de falsificació documental en cas d’alteració, modificació o falsificació de certs elements essencials dels documents que s’aporten als expedients administratius per obtenir aquestes subvencions.

Per tant, des d’aquesta assessoria jurídica es recomana i s’insisteix en la conveniència d’extremar la diligència en aquest tipus de treballs professionals, complimentant tots i cadascun dels requisits exigits per la normativa d’aplicació. Caldrà també cuidar que aquests encàrrecs disposin de cobertura per part de l’assegurança de responsabilitat civil.

2n quadrimestre 2022 [ 35 ]

Meritxell Escudé Brú

PROFESSIONALS

Volem que et centris en allò que realment t’importa: el teu negoci

Per això, et donem les millors eines i tot el recolzament que necessites perquè el teu projecte sigui un èxit rotund Finançament específic

Previsió per a un bon futur

Transferències nacionals i SEPA sense comissions i gestió de remeses a través de la Banca ONLINE i MOBILE.

Préstec ECO Professional: fins a 120.000 euros per millorar l'eficiència energètica del teu negoci.

Ingrés de xecs nacionals i de transferències sense comissions.

Rènting: Cobreix les necessitats logístiques i de desplaçaments segons el moment.

Sol·licita’ns un Estudi de Previsió Personalitzat per projectar la teva situació en el moment de la jubilació i que et permetrà triar els productes idonis per complementar-la.

El teu dia a dia, més còmode i fàcil

Gestió gratuïta de la domiciliació del rebut d'autònoms de la Seguretat Social i dels pagaments d'impostos.

Targeta Business Crèdit amb una línia de crèdit més àmplia, condicions exclusives i sense comissions sempre que facis un consum mínim de 1.000 euros l'any.

Esbrina-ho a www.caixaenginyers.com

Tranquil·litat total

Que ningú no et pari, ni a tu ni al teu negoci

Els nostres experts faran un estudi global de tots els teus riscos per donar-te les cobertures adequades segons les teves necessitats específiques i amb el millor servei postvenda.

caixadenginyers

caixaenginyers