Infermeres núm. 3

Infermeres Revista del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Març 2022 núm.3

2

Infermeres

Infermeres Núm. 3

EDITA Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) COORDINACIÓ Jordi Morató Bullido REDACCIÓ Gisela Gómez Casanovas, Maria Marquès Maseda, Jordi Morató Bullido Galo Quintanilla Montenegro DISSENY I MAQUETACIÓ Sergi Mañà Alvarez PUBLICITAT Montserrat Téllez Guillén IMPRESSIÓ Gràfiques Cuscó, SAU FOTO DE PORTADA Banc d’Imatges Infermeres.

Ariadna Creus i Àngel Garcia Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona Carrer Pujades 350, 1a planta 08019 Barcelona 93 212 81 08 info@coib.cat coib.cat

Sumari 5

PRESENTACIÓ

MÉS INFERMERES, PER A QUÉ?

6

TEMA DE FONS

LA PRESÓ PORTES ENDINS

16

ENTREVISTA

JOSEP MARIA ARGIMON, CONSELLER DE SALUT

JUNTA DE GOVERN DEL COIB PRESIDENTA Paola Galbany Estragués VICEPRESIDENTA Maria Romeu Labayen SECRETÀRIA Paqui Pavón Rodríguez TRESORER Enric Mateo Viladomat VOCALS Paloma Amil Buján Miguel Ángel Giménez Lajara Encarna Gómez Gamboa Àngel Mencias Valero Gemma Mifsut Lorente Noemí Obregón Gutiérrez Cristina Plou Pérez Esther Sauqué Puig

22

30

TESTIMONI

CESC GELABERT

34

FORMACIÓ COIB

36

INFERMERA VIRTUAL

37

LES RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA

ANÀLISI

MÉS INFERMERES, MÉS SALUT. UN REPOSITORI D’ENTREVISTES PER PRESERVAR LA MEMÒRIA ORAL DE LES INFERMERES DE BARCELONA.

24

PROFESSIÓ

ELS REPTES DE LA DOCÈNCIA INFERMERA

38

LA IMATGE

40

ACTUALITAT COIB

DIPÒSIT LEGAL B 21315-2020 ISSN 2696-5682 edició electrònica: 2696-6878

Infermeres 3

PRESENTACIÓ

MÉS INFERMERES, PER A QUÈ?

L’anunci que va fer fa uns mesos la consellera d’Universitats i Recerca d’ampliar en 600 el nombre de places d’Infermeria a les universitats públiques catalanes per al curs 2022-2023 permetrà augmentar el nombre d’infermeres que accedeixin al mercat de treball, una necessitat que la pandèmia ha posat sobre la taula. L’augment previst representa un increment de gairebé el 40 % de l’oferta universitària pública actual i de prop del 30 % de l’oferta de tots els centres que imparteixen el grau d’Infermeria a Catalunya.

Fotografía Galo Quintanilla Deixant de banda si l’any que ve les facultats i escoles d’Infermeria públiques seran capaces d’oferir les 600 places o es quedaran per sota d’aquesta xifra, la mesura no començarà a donar els seus fruits fins d’aquí a quatre anys, quan es graduï la promoció que iniciarà la carrera el proper curs.

Espero que totes les infermeres que es graduïn llavors tinguin cabuda en el sistema sanitari. En qualsevol cas, és imprescindible que els centres educatius i el sistema de salut vagin de la mà per garantir que la Universitat doni resposta a les necessitats del mercat de treball i, encara més important, a les necessitats de salut de la població.

El model sanitari del nostre país té una forta tradició biomèdica, que dona molt de pes al guariment de les malalties i deixa en un segon pla la prevenció, la promoció de la salut i la cura de les persones. La crisi sanitària que hem viscut és una oportunitat per poder construir un nou model amb una orientació salutogènica, en què les infermeres hauran de tenir més protagonisme. Aquest esperit es troba darrere del nou Pla de salut 2021-2025, que es va aprovar el mes de desembre passat, que té la voluntat d’“avançar en la transformació del sistema sanitari adoptant una visió més àmplia de la salut, que va més enllà de l’absència de malaltia i que és el resultat de la relació entre les persones, l’entorn físic i social.” Està demostrat que

aquesta visió, que s’integra en un abordatge holístic, que situa el cuidatge en el centre del sistema de salut i, en general, en el centre de totes les polítiques públiques, és més eficient, tant des del punt de vista econòmic com de resultats de salut. També ens permet estar més preparats per poder fer front a situacions com la que hem viscut durant aquests dos anys i als reptes que planteja la globalització, la crisi climàtica i l’envelliment de la població, que comporta cada cop més problemes de salut crònics i més incapacitat. Com a expertes en la cura, les infermeres són els professionals més indicats per liderar aquest nou model.

Quan, d’aquí a quatre anys, es graduï la promoció que començarà a estudiar Infermeria el curs 2022-2023, que s’espera que sigui la més nombrosa que mai ha sortit de la Universitat, les infermeres haurien de ser més autònomes i haurien d’estar més apoderades, i els centres sanitaris haurien d’haver ampliat l’oferta de places per a infermeres, de manera que ens puguem acostar a les ràtios dels països més desenvolupats del nostre entorn.

En aquest tercer número de la revista Infermeres hem volgut parlar sobre els reptes de l’ensenyament de la professió. Dins el tema de fons, fem un retrat de les infermeres que treballen a les presons, un àmbit d’exercici molt desconegut, però apassionant. També incloem una entrevista al conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que parla sobre la darrera fase de la pandèmia i sobre la seva visió de la professió infermera. A més, hem incorporat una nova secció en què incloem articles de fons. En aquest número, parlem de dos projectes del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). La responsable d’Exercici Professional del COIB, Rosa Bayot, presenta el projecte Més Infermeres, i Amèlia Guilera, Blanca Virós i Marta Perpiñán parlen sobre Preservem la memòria, una iniciativa que pretén aprofitar el coneixement i les experiències de les infermeres més veteranes. Dins la secció de Testimoni, entrevistem el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert, que parla sobre com les infermeres poden aplicar beneficis de la dansa a la feina.

Espero que gaudiu de la lectura del tercer número d’Infermeres.

Paola Galbany Estragués Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona Infermeres 5

6

Infermeres

TEMA DE FONS

LA PRESÓ PORTES ENDINS LES INFERMERES DE L’ÀMBIT PENITENCIARI DEMANEN MÉS VISIBILITAT Hi ha infermeres a les presons? Què hi feu? Són preguntes que moltes infermeres i infermers que treballen a les presons han sentit més d’una vegada a la seva vida. Existeix força desconeixement sobre l’atenció sanitària penitenciària, també dins mateix de la professió infermera. Per donar cobertura als professionals d’aquest àmbit, el COIB ha incorporat enguany un nou grup de treball d’Infermeria Comunitària de Presons.

Coneguem com funciona l’atenció sanitària penitenciària i les seves particularitats.

Infermeres 7

TEMA DE FONS

“El principi cabdal de l’assistència sanitària penitenciària és garantir que les persones recluses disposin de la mateixa atenció que la població no interna” Catalunya, el País Basc i Navarra són les comunitats autònomes amb competències en salut penitenciària. El Departament de Justícia gestiona catorze centres penitenciaris a Catalunya, dels quals distingim entre centres preventius, on hi ha les persones que estan a l’espera d’una sentència, i centres de penats, on les persones ja han tingut una condemna, i també entre els que són de règim ordinari i els de règim obert, on les persones compleixen la pena en tercer grau i tenen permís per sortir.

El principi cabdal de l’assistència sanitària penitenciària és garantir que les persones recluses disposin d’una atenció igual a la que rep la població no interna. Per aquest motiu, integra els recursos sanitaris de l’atenció primària, especialitzada, hospitalària i sociosanitària, amb la particularitat que s’adapta a la situació de pèrdua de llibertat dels usuaris, i per poder donar una continuïtat assistencial quan són alliberats. A més, l’atenció a les presons té un caràcter integral i les actuacions estan orientades prioritàriament a la prevenció de les malalties i a la promoció de la salut, alhora que preveu els aspectes educatius, assistencials, de curació i de rehabilitació.

A les presons catalanes, l’Institut Català de la Salut (ICS) gestiona l’atenció primària i comunitària, i l’atenció especialitzada correspon als proveïdors de salut del territori on s’ubica cada centre, com la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant 8

Infermeres

GIRONA CP PUIG DE LES BASSES EAPP FIGUERES

LLEIDA CP PONENT EAPP LLEIDA

TARRAGONA CP MAS D’ENRIC EAPP TARRAGONA

BARCELONA CP DONES EAPP BARCELONA 2 CP QUATRE CAMINS EAPP LA ROCA DEL VALLÈS 1 CP JOVES EAPP LA ROCA DEL VALLÈS 2 CP BRIANS 1 EAPP SANT ESTEVE SESROVIRES 1 CP BRIANS 2 EAPP SANT ESTEVE SESROVIRES 2 CP LLEDONERS EAPP SANT JOAN DE VILATORRADA

TEMA DE FONS

Joan de Déu en l’atenció a la salut mental o el Consorci Sanitari de Terrassa en l’atenció hospitalària a través del Pavelló Penitenciari.

Aquesta atenció es desenvolupa en tres nivells d’ubicació: al mòdul o a consulta, amb un funcionament similar als equips d’atenció primària de manera programada i a demanda, a les àrees de les infermeries penitenciàries i les unitats covid, que també inclouen els interns que requereixen tractaments especials o postoperatoris, i l’assistència hospitalària externa.

De Justícia a Salut Les infermeres a les presons tenen cura de la població penitenciària. L’any 2014, els professionals de la salut a les presons catalanes van deixar de formar part del Departament de Justícia i es van integrar al Departament de Salut i es van crear els equips d’atenció primària penitenciària (EAPP) gestionats per l’Institut Català de la

Núria Parra, infermera del Centre Penitenciari de Quatre Camins

Salut.

Aquest canvi va suposar millores per als professionals, que han guanyat més visibilitat, accés a l’oferta de formació, més comunicació dins el sistema de salut i amb la resta de professionals i serveis, la mobilitat a centres d’atenció primària o hospitalària o el desenvolupament de la carrera professional, i també per als interns, sobretot per la incorporació d’eines com l’ECAP, que ha permès tenir accés a la història clínica compartida, que els professionals puguin realitzar un millor control i registre de la seva situació de salut, i alhora conèixer la seva situació quan entren a la pressió i tenir una continuïtat assistencial un cop surten en llibertat.

“Estem molt contents i satisfets amb aquesta integració. Ara som una peça més de l’estructura sanitària més important de Catalunya i les persones que atenem tenen a la seva disposició la mateixa xarxa assistencial que qualsevol,” explica l’infermer del Centre Penitenciari Brians 2, Eduardo Marin, on és adjunt a la direcció de l’EAPP, i coordinador del Grup de Treball d’Infermeria Comunitària de Presons del COIB. Una satisfacció amb la qual coincideix la infermera del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, Noemí Carreras: “Som professionals que mai hem tingut visibilitat i aquesta incorporació ha suposat l’obertura de portes de les presons per tal que ens coneguin. És una meravella conèixer infermeres d’altres llocs de l’atenció primària, és un enriquiment personal brutal.”

Un llarg camí fins a la creació dels EAPP •1983 L’Estat espanyol transfereix les competències de presons a Catalunya •1996 S’aprova el Règim Penitenciari segons el qual a tots els interns, sense excepció, se’ls ha de garantir una atenció sanitària equivalent a la que es dispensa al conjunt de la població.

•2003 S’aprova la Llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS) segons la qual tots els professionals de la xarxa pública han de pertànyer al SNS. •2006 A Catalunya s’aprova el Decret d’integració pel qual la salut penitenciària s’ha d’integrar als serveis autonòmics de salut en un termini de 18 mesos.

•2014 A l’octubre es fa efectiva la transferència dels professionals de la salut penitenciaris a l’Institut Català de la Salut (ICS).

Una primària particular Els EAPP estan formats per metges, infermeres i tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI), a més del personal administratiu, que treballen en torns que cobreixen l’assistència sanitària les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Un centre, de manera estàndard, té assignada una plantilla de set metges, set infermeres i nou TCAI. “Volem ser de primària, però la infermeria penitenciària té unes singularitats que Infermeres 9

TEMA DE FONS

Eduardo Marin, infermer del Centre Penitenciari Brians 2 també volem que es reconeguin i es facin d’autòlisi, les sobredosis o intoxicacions, valdre. Per a mi, la segona p d’EAPP vol dir la ingesta de cossos estranys, i també de particularitats, el que tenim de diferent. I forma puntual el control de les vagues de cada presó, a més, té les seves peculiarifam o les contencions. “Una atenció destats,” exposa l’infermer de Brians 2. Núria tacada dels EAPP és la demanda d’atenció Parra, infermera del Centre Penitenciari de aguda,” afirma la infermera de Quatre CaQuatre Camins (EAPP La Roca del Vallès 1), mins. “Són usuaris amb una alta demanda afegeix: “La nostra feina es realitza en un de medicació, sobretot psicotròpica que, centre tancat i això ja és en si un element lligat a la reclusió, condiciona aquesta diferenciador molt important respecte de demanda constant per qualsevol situació l’assistència primària a la comunitat.” que esdevingui al voltant de l’intern com un Marín i Parra expliquen que en el seu dia problema familiar, una causa judicial o una a dia gestionen l’atenció de patologies presituació social. Moltes vegades aquestes valents infectocontagioses com el VIH/sida situacions van associades a autolesions, ja o l’hepatitis C, malalties de que l’intern sol manifestransmissió sexual, atenció Els Equips d’Atenció tar la seva impotència i a la drogodependència i de Primària Penitenciària dolor mitjançant aquests moltes malalties cròniques. actes.” “És una població molt jove tenen unes Una altra àrea partisingularitats que volen cular del context peniamb pocs hàbits saludables,” explica l’infermer, tenciari són els diversos que es reconeguin que també destaca l’elevat programes de salut nombre d’interns amb patologia mental, implementats als centres catalans, com el que detecten que ha augmentat en els programa d’ingressos, que és la presa de darrers temps. Les infermeres també s’encontacte amb la persona que ingressa a la carreguen de les campanyes de vacunació, presó i pretén identificar els problemes de del control de les persones fràgils i de les salut que pugui presentar, o els programes urgències, algunes d’habituals són els de reducció de danys, com el programa de traumatismes, les agressions o els intents manteniment amb metadona i el d’inter10 Infermeres

canvi xeringues, a demanda de l’usuari.

Als centres penitenciaris també hi treballen infermeres referents als serveis de farmàcia i al d’esterilització, juntament amb els TCAI. “Als centres preparem tota la medicació dels interns i existeixen dipòsits de medicaments a causa del gran volum de medicació que utilitzem, principalment medicació psicotròpica,” explica Parra.

La figura de la infermera d’enllaç també és una de les més destacades. Fa la funció de connectar amb el sistema sanitari i fa la derivació amb els centres de salut que pertoquin a les persones que surten de la presó. Es va posar en marxa l’any 2017 amb la finalitat de donar continuïtat assistencial a les persones penades que surten en llibertat.

Falta de visibilitat La manca de visibilitat i el desconeixement de la feina que desenvolupa el col·lectiu d’infermeres penitenciàries és el principal repte que afronten. Elisabet Prat, infermera de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu al Centre Penitenciari Quatre Camins, creu que cada vegada està més reconeguda, però que encara cal més difusió i reconeixement d’un àmbit que té un gran estigma: “Hi ha força desconeixement de l’àmbit sanitari penitenciari i crec que influeix el rebuig o la por que pot provocar el fet de treballar dins d’una presó.”

Montserrat Álvarez, infermera del Centre Penitenciari de Joves (EAPP La Roca del Vallès), demana més presència al currículum dels estudis d’infermeria. “Si es donés més a conèixer durant el grau, crec que hi hauria més infermeres que voldrien venir a treballar a la presó.”

Un àmbit que enganxa Malgrat la manca de visibilitat i de reconeixement, les infermeres i els infermers entrevistats tenen una llarga trajectòria professional dins l’àmbit penitenciari i mostren una gran satisfacció amb la seva feina. “No la canvia-

Infermeres 11

TEMA DE FONS

12 Infermeres

TEMA DE FONS

ria per res, és molt enriquidora. Crec que la infermera que treballa a presons hi queda enganxada. Estar a la presó t’ajuda a treballar amb el patiment humà. Una de les coses que m’aporta és que quan arribo a casa ho veig tot amb més perspectiva i m’ajuda a relativitzar les coses,” explica Noemí Carreras.

“Treballar a la presó és pura adrenalina,” afegeix Montserrat Álvarez. “Ho vaig saber quan vaig entrar a fer pràctiques a la Model i vaig sentir el soroll del tancament d’aquella porta. Crec que serveixes o no serveixes per treballar en aquest medi.”

Per a Eduardo Marin, el més gratificant a nivell assistencial és tenir cura de persones, moltes de les quals no han tingut mai ningú que ho faci i, a nivell de gestió, treballar amb un equip molt dinàmic i amb una capacitat d’innovació i adaptació a les noves necessitats sanitàries impressionant. Núria Parra hi afegeix: “És molt importat el reconeixement i la confiança que et mostren els interns.

L’atenció a la salut mental a les presons La Xarxa de Salut Mental del Parc Sant Joan de Déu gestiona l’atenció de les persones privades de llibertat amb problemes de salut mental. En els centres penitenciaris es realitza l’atenció ambulatòria i els casos

que requereixen hospitalització s’atenen a d’estar a la presó i de tenir un trastorn menl’hospital psiquiàtric penitenciari, que constal,” explica. “La part més gratificant de la ta de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica meva feina és el vincle que s’assoleix entre Penitenciària a Brians 1 i de la Unitat d’Hosusuari i infermera, que afavoreix positivapitalització Psiquiàtrica Intensiva a Brians 2, ment el seu benestar emocional.” a més de la Unitat Terapèutica del Centre La tasca de l’Elisabet Prat és principalEducatiu Els Til·lers i de la Unitat Polivalent ment atendre les persones amb trastorn de Salut Mental del Centre Penitenciari mental sever i els casos més complexos, tot Quatre Camins, que actualment està en i que també dona suport i assessorament reformes. a les infermeres de l’EAPP en l’atenció i el Els equips de suport en salut mental amseguiment als usuaris amb trastorn mental bulatòria, a través del de baixa complexitat, Les persones amb Programa de Suport a especialment els trastorns la Primària (PSP), donen d’ansietat i depressió lleu, trastorn de salut atenció ambulatòria als i en l’abordatge i maneig mental tenen doble centres penitenciaris als dels usuaris amb trastorn estigmatització pel fet mental sever. usuaris que no requereid’estar a la presó i de xen hospitalització i que Les funcions i activiestan al mòdul. Estan tats de les infermeres de tenir trastorn mental formats per psiquiatres, salut mental en el conpsicòlegs clínics, terapeutes ocupacionals text penitenciari són les mateixes que en i infermeres de salut mental. Entre aquests l’àmbit comunitari, però amb l’especificitat professionals hi ha l’Elisabet Prat, infermera que suposa atendre persones que estan de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitaprivades de llibertat. Realitzen visites de ri Sant Joan de Déu al Centre Penitenciari seguiment en trastorns, detecten i comunide Quatre Camins. quen senyals d’alerta de descompensació “Les persones amb trastorn de salut o risc autolesiu, duen a terme activitats de mental tenen doble estigmatització pel fet prevenció, promoció i rehabilitació centrades en l’autocura, fan treball psicoeducatiu amb la persona i el seu entorn i controlen i fa seguiment del bon compliment del tractament farmacològic i farmacovigilància dels psicofàrmacs de major risc, que és vital per la baixa consciència de la malaltia que sovint tenen. També fan coordinació i d’enllaç entre la presó i els serveis sanitaris de salut mental externs. Quan està previst que un intern amb transtorn mental surti en llibertat i, si la situació penal ho permet, la infermera i l’equip fan sortides d’acompanyament al centre de salut mental.

Elisabet Prat, infermera de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu al C. P. de Quatre Camins

Habilitats per treballar a presons Les habilitats i els coneixements que hauria de tenir una infermera per treballar en aquest medi, segons Noemí Carreras, són les “habilitats comunicatives i socials, saber treballar Infermeres 13

TEMA DE FONS

molt bé en un equip interdisciplinari, ser flexible, assertiva, resilient i amb molta escolta activa. Les tècniques s’aprenen, però l’important és l’actitud de cada dia.” Núria Parra afegeix que també són fonamentals l’empatia, la capacitat de negociació i el respecte. “És important que les infermeres de

presons tinguin també formació en àrees sanitàries com drogodependències, salut mental, malalties infeccioses, atenció comunitària, urgències, diversitat i multiculturalitat i conèixer el context penitenciari, el seu argot, la reglamentació i la cultura carcerària. Però també cal saber trobar l’equilibri entre l’ètica i

la rígida normativa penitenciària,” argumenta Eduardo Marin.

Noemí Carreras destaca que les infermeres en aquest àmbit tenen molta autonomia: “No tenim rutines i comptem amb certa flexibilitat.” I afegeix que es requereixen habilitats com la presa de decisions, la resolució de conflictes, la planificació i la gestió del temps i comptar amb una visió global i particular de l’atenció a cada cas.

En la seva trajectòria en l’àmbit penitenciari, Eduardo Marín ha pogut comprovar que els professionals que tenen cura de les persones preses sovint acaben tenint un punt paternalista cap a elles, pel vincle i el reconeixement que s’hi crea, quan sovint les persones preses no tenen família fora de la presó i la seva condemna té un recorregut paral·lel a la trajectòria dels professionals, a la qual cosa, Carreras afegeix que les infermeres també han d’intentar donar-los eines i habilitats per fer-los protagonistes de la seva salut.

“Aprofitem que som un referent positiu per a aquestes persones, algunes només ens han tingut a nosaltres.”

Noemí Carreras, infermera del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras

Una presó per a dones El 93 % de la població penitenciària són homes i només el 7 % són dones. Als centres penitenciaris mixtos, homes i dones estan separats en mòduls, però el Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras és l’única presó preventiva que només acull dones, que un cop estan penades es traslladen al mòdul de dones del Centre Penitenciari de Can Brians. Té la capacitat d’acollir entre 60 i 70 internes i és l’únic de Catalunya que disposa d’un departament de mares, on les internes poden estar amb els seus fills fins a l’edat de tres anys.

“La població penitenciària de dones és molt minoritària, però requereix una atenció diferent. No és el mateix ser un home a la presó que una dona, ja que la 14 Infermeres

majoria ve amb càrregues familiars, la majoria són mares” explica Noemí Carreras, infermera del l’EAPP Barcelona 2 des de fa 20 anys. “La nostra gran lluita és tenir una presó exclusivament de dones”.

L’equip està format per tres infermeres, tres metges i una TCAI. “L’avantatge de ser un centre petit és que podem fer un treball interdisciplinari molt interessant.”

L’atenció de salut que fan és similar a la d’un equip d’atenció primària, però el fet de ser un centre tancat permet fer més feina d’educació sanitària i de promoció de salut: “No hem d’esperar que vinguin a la consulta.” Entre les demandes de salut més habituals s’hi troben les malalties de transmissió sexual

i infeccioses, les drogodependències i la salut mental. Malgrat les internes tenen visites regulars per part d’especialistes al centre, la infermera destaca que en el seu dia a dia és necessari comptar amb coneixements de ginecologia, obstetrícia i pediatria.

Per a Carreras, la presó és un reflex de la societat i s’hi poden trobar molts perfils diferents i la rehabilitació i la reinserció és una assignatura pendent.

“Falta un teixit important a la societat de rehabilitació i de no estigmatització, que les persones que ja han complert puguin fer un retorn positiu a la societat. Amb els anys he après que a presó pot entrar qui menys t’ho esperes.”

TEMA DE FONS

Centre de Joves

Montserrat Álvarez, infermera del Centre Penitenciari de Joves La covid, un doble confinament Com en la resta d’àmbits del sistema sanitari, la crisi de la covid-19 també ha suposat un gran repte per a l’atenció sanitària de les presons. El desconeixement inicial de la malaltia i els canvis en la manera d’actuar generaven incertesa. “La por va ser el primer sentiment que vam tenir, no sabíem què passaria amb les persones privades de llibertat si el virus circulava lliurement dintre de la presó,” recorda Eduardo Marín. “El segon moment crític va ser haver de muntar una unitat de persones covid positives de baixa intensitat, referent per a totes les presons de Catalunya.” No obstant això, la situació més límit que recorda va ser la gestió al centre penitenciari d’un brot amb més de 300 positius.

L’aturada de les visites dels interns amb les seves famílies i dels voluntaris al centre va ser un altre gran repte que va tensar la relació amb els interns, amb un gran nivell de malestar.

“S’han viscut moments de molta tensió, que segons la presa de decisions podia suposar un escenari perfecte per provocar un motí, però la professionalitat del personal de seguretat, sanitari i d’altres empreses col·laboradores del centre van fer possible mantenir la calma,”

El Centre Penitenciari de Joves està situat al costat del Centre Penitenciari Quatre Camins al municipi de la Roca del Vallès i és l’únic on s’hi troben únicament persones internes d’entre 18 i 25 anys. Montserrat Álvarez és infermera en aquest centre i fa 24 anys que treballa a presons.

En l’atenció sanitària es fa èmfasi en les drogodependències i les addiccions, la salut mental, les malalties de transmissió sexual o les especialitats com la dermatologia o la traumatologia. “Fem molt d’èmfasi en la prevenció i la promoció de la salut perquè són joves que tenen possibilitats de treure’s els mals hàbits del carrer, que sovint és el motiu que els porta aquí,” afirma.

narra Núria Parra. Posteriorment, es van permetre les videotrucades amb les famílies, tal com reivindicaven els professionals, i que s’han mantingut fins ara.

Quan es detectava un brot de covid, un cop separats els positius i els contactes estrets de la resta, els interns havien de fer l’aïllament a les cel·les. “Era un doble confinament. Estaven 24 hores en una cel·la de vuit metres quadrats amb una altra persona. Nosaltres fèiem assistència cel·la a cel·la i els portàvem el que necessitaven. Fèiem molta contenció. El primer cap de setmana de restriccions va ser dur i vaig sentir por per primer cop, estaven molt enfadats,” relata Montserrat Álvarez.

El gran volum de proves de detecció de la covid i la gestió de la campanya de vacunació han estat un repte per als professionals, que s’ha superat amb escreix, argumenta Noemí Carreras, que explica que les tres infermeres i la TCAI del centre van gestionar les PCR i la vacunació de totes les internes i dels professionals essencials del Departament de Justícia a la ciutat.

Una altra dificultat ha estat adaptar-se a la manera de treballar a les mesures de prevenció dels contagis per part dels professionals i dels

Al centre treballa una infermera al matí i una a la tarda, juntament amb la resta de l’EAPP. “Les infermeres fem tota mena de tasques. A mi m’agrada perquè ets més conscient de tot el centre, tens la sensació que treballes de manera més holística i multidisciplinària i coneixes més els interns.”

En el context de presó, afirma que la relació dels professionals sanitaris amb els interns és clau. “Tinc una relació i una connexió amb ells que segurament no tindria en un equip d’atenció primària. Sovint són persones en risc d’exclusió social que potser no han tingut mai un acompanyament com el que fem i t’ho agraeixen. És el més gratificant.”

interns. “El fet de fer servir EPI, la distància de seguretat i els aïllaments han dificultat la realització de les tasques i la comunicació amb els usuaris tan important quan parlem de salut mental, sobretot en la comunicació no verbal i el contacte”, afirma Elisabet Prat, que afegeix que s’hi han acabat adaptant i es continua donant la mateixa atenció. La infermera de salut mental també afirma que ha augmentat l’ansietat i que la pandèmia ha potenciat l’aïllament dels usuaris amb trastorn mental sever, més del que ja tenien.

“Cal destacar que el que ha canviat és la capacitat tan ràpida d’adaptació que ha tingut tot l’equip sanitari de l’EAPP, així com la sensació que tenim un gran col·lectiu de professionals amb capacitat d’assumir càrregues assistencials ,” conclou Eduardo Marín.

TEXT: Gisela Gómez FOTOS: Sergi Mañà

Infermeres 15

ENTREVISTA

JOSEP MARIA ARGIMON

“LA PANDÈMIA DEL CORONAVIRUS TAMBÉ ÉS LA PANDÈMIA DE LA SOLIDARITAT” La variant òmicron està provocant xifres rècord de contagis durant aquesta sisena onada de la pandèmia provocada per la covid-19. Gràcies a la vacunació, el percentatge de casos greus és força més baix que el que s’ha detectat en altres moments de la crisi sanitària, però està provocant la saturació dels centres d’atenció primària i dels hospitals, que estan tenint una elevadíssima pressió assistencial, que comporta un fort impacte en la feina dels professionals.

Entrevistem el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, per conèixer la seva visió sobre aquesta nova fase de la pandèmia, els reptes del model sanitari i la professió infermera.

Ja fa més de sis mesos que vàreu ser nomenat conseller de salut, en plena pandèmia, a les portes de la cinquena onada i en el moment àlgid de la campanya de vacunació contra la covid.

Ara, quan fem front a la sisena onada, quin balanç feu d’aquests mesos?

La pandèmia provocada per la covid-19 està significant el repte més important a què s’ha sotmès el nostre sistema de salut en les darreres dècades. Ha estat molt complicat gestionar aquest embat sanitari, que ha trasbalsat tota la societat pel 16 Infermeres

que fa també als àmbits socioeconòmic i emocional. Sabem que hem hagut de prendre mesures dures per controlar la pandèmia el millor possible i, de vegades, en la presa de decisions més sensibles hi hagut moments de soledat, però els hem assumit amb el convenciment que sempre hem prioritzat la salut de la ciutadania. La covid-19 ha servit també per posar en relleu el valor que tenen els sistemes sanitaris públics. Ha constatat la centralitat de la salut en tots els àmbits de la vida de les persones.

Creieu que estem davant d’un nou escenari de la pandèmia?

Aquest virus ens fa estar sempre molt atents per poder adaptar-nos a cada moment i poder donar la millor resposta possible per a la ciutadania. I així ho hem estat fent fins ara i per això anem prenent decisions i implementant les mesures per fer-li front. Ara, tot i l’augment espectacular de persones contagiades durant les darreres setmanes i l’avís de l’OMS [Organització Mundial de la Salut] que el 50 % de la població europea es contagiarà en els pròxims dos mesos, aquesta és només una

ENTREVISTA

cara de la moneda. Això implica que molta a Catalunya tenim un percentatge de vacunagent anirà als hospitals, que hi haurà satució altíssim, amb el qual entre tots contribuiració –que ja hi és– a l’atenció primària o en rem a que arribi el final de la pandèmia. altres serveis essencials i que durant aquestes properes setmanes potser no podem accedir Què cal fer per frenar definitivament als serveis de la mateixa manera a què estem aquesta pandèmia? Estem prenent les acostumats. mesures adients?

Però cal veure també l’alSi alguna cosa hem après tra cara de la moneda, la més Hem hagut de prendre de la pandèmia és, precimesures dures per optimista, la que ens indica sament, que hem de tenir controlar la pandèmia que la pandèmia acabarà capacitat d’adaptació. Ho el millor possible i, passant quan tots haguem hem fet i ho seguim fent en tingut algun contacte amb el de vegades, hi hagut tots els vessants possibles, virus o, encara millor, amb la des de les intervencions moments de soledat vacuna, i aquí torno a fer una en infraestructures per crida perquè tothom que no s’hagi vacunat ampliar espais assistencials que fan posencara ho faci, perquè és la millor eina que sible augmentar la capacitat dels centres tenim disponible per evitar que contraure la hospitalaris i de l’atenció primària, com la malaltia de forma greu. Si seguim mirant la implementació d’un circuit de vacunació cara optimista de la moneda, podem dir que intensiu i constant. Hem creat espais assis-

tencials polivalents per atendre més pacients crítics i fer front diferents necessitats amb les millors condicions. A més, seguim adaptant la resposta d’atenció a la salut, el cribratge i el procés de vacunació en cada moment epidemiològic, tenint sempre en compte les conseqüències sobre la salut física i emocional de la població, però també sobre les repercussions econòmiques i socials, ponderant tots els factors per garantir el control de la pandèmia i el benestar de la ciutadania, que és el nostre objectiu de servei públic.

Com valoreu la resposta de la població i dels professionals de la salut durant aquesta pandèmia?

Aquest temps de pandèmia ha suposat un dol per a moltes famílies que han perdut persones estimades i properes, ha condicio-

Infermeres 17

ENTREVISTA

nat molts aspectes de les nostres vides i ha comunitari per protegir-se un mateix, cosa generat molt de patiment en bona part de la que significa protegir la comunitat que ens ciutadania. envolta. És cert que hi ha hagut un gran esforç per part de tothom però, molt especialment, El nostre sistema de salut estava preparat per part dels professionals sanitaris, que per fer front a una crisi com aquesta? han estat i són el gran actiu La pandèmia ha fet evident la en la lluita contra la covid-19. A Catalunya tenim necessitat, que ja coneixíem, La seva implicació, el seu però que ara s’ha fet més un percentatge de compromís i la seva resiliènurgent, de transformació de vacunació altíssim, cia han estat fonamentals i amb el qual entre tots moltes àrees del nostre sistehan de continuar sent-ho, ma sanitari. Aquesta crisi ha contribuirem a que davant del nou escenari marcat un abans i un després arribi el final de la demogràfic i les necessitats per a uns sistemes sanitaris pandèmia de salut de la ciutadania. Ara que havien començat a reque fa un any que vam iniciar la vacunació cuperar-se després de la crisi econòmica contra la covid-19, més encara, no ens candel 2008. Ja hem començat a treballar per sarem d’insistir en l’agraïment i reconeixeaconseguir construir des d’avui el sistema ment al conjunt de professionals de la salut. de salut que volem per demà. I ho estem fent i ho volem fer sempre amb la participaAlguns països han fet obligatòria la vació dels professionals i de la ciutadania. cunació entre alguns col·lectius, entre els quals els professionals de la salut.

Després de gairebé dos anys de pandèCreu que hauríem de fer el mateix a casa mia, els professionals de la salut estan nostra? molt cansats, especialment les infermeLa societat catalana és una societat responres, que són les que estan més a prop de sable i convençuda de la seguretat de les les persones. Com teniu previst abordar vacunes. Només hem de fixar-nos en les aquesta situació? xifres d’aquest any sencer de vacunació de Com ja he dit, tenim clar que els professiola covid, en què hem administrat prop de nals de la salut són els principals actius del 15 milions de vacunes [dades de mitjan de sistema i sabem que és gràcies a la seva gener de 2022], amb gairebé el 80 % de la implicació i professionalitat que hem contipoblació amb la pauta completa. Per això, nuat atenent tantes i tantes persones en els hem repetit insistentment que no estem moments més complicats de la pandèmia. d’acord amb establir l’obligatorietat de la Però, efectivament, la fatiga física i emociovacuna com s’ha fet en altres països, fins i nal és una realitat. Per això hem volgut oferir tot de l’entorn europeu, i no ho volem fer des de l’inici, des de març de 2020, un superquè podria tenir un efecte rebot. Tot i port emocional individual i col·lectiu als proque estem convençuts que els professifessionals. Va ser quan vam habilitar l’app onals de la salut haurien d’immunitzar-se GestioEmocional (gestioemocional.catsalut. contra el virus per responsabilitat i solicat), quan la presencialitat era tant poc recodaritat vers els pacients i també les seves manable. Des del Servei Català de la Salut es famílies. va endegar aquest programa d’acompanyaLa pandèmia del coronavirus també és ment per a tots els professionals del sistema la pandèmia de la solidaritat, i aquesta cura públic català de la salut, amb l’objectiu de vers els altres es demostra en el fet que la cuidar les persones que ens cuiden durant la vacunació s’ha de fer des del punt de vista pandèmia: les i els professionals de la salut, 18 Infermeres

com ara les infermeres.

D’altra banda, també hem tingut sempre a l’abast dels professionals el recurs de la Fundació Galatea, que es va crear l’any 2001 per vetllar per la salut dels professionals de la salut. Ara, en tot cas, el Departament de Salut i la Fundació Galatea acabem de signar un conveni per seguir garantint el suport emocional d’aquest col·lectiu especialment impactat per la pandèmia perquè reverteixi en el seu benestar i, conseqüentment, en la bona praxi i en la salut de la població en general. Amb aquesta col·laboració volem incidir en el benestar emocional i en l’atenció a la salut mental dels professionals sanitaris, marcada per l’elevada responsabilitat de la seva feina i la sobrecàrrega de treball causada per la pandèmia, així com contribuir a combatre l’estigma que encara avui dia envolta aquest tipus de problemes.

Convé remarcar les xifres del servei, perquè des de l’inici de la pandèmia, al març 2020, fins a finals de novembre del 2021, la Fundació Galatea ha atès gairebé 1.600 professionals a Catalunya i ha fet prop de 7.000 intervencions individuals, i entre les mateixes dates, s’han atès més de 50 equips de professionals i la demanda continua creixent.

Ara, també s’ha endegat un programa pilot per atendre i promoure la salut mental i emocional dels estudiants de ciències de la salut de les facultats catalanes. En una primera fase es preveu que es podrà atendre uns 50 estudiants de medicina.

La nostra aposta per la salut mental en aquesta legislatura és clara i prioritària i, a més d’anar acompanyada d’un increment del pressupost, potenciarem estratègies des de tots els àmbits amb un abordatge preventiu, enfocat a la comunitat i orientat a la recuperació de les persones, i dels professionals per descomptat que també, per aconseguir un canvi en l’atenció, fent-la més accessible i de proximitat.

Ja fa més de deu anys que els estudis d’Infermeria són un grau, igual que

ENTREVISTA

Josep Maria Argimon, durant la visita que va fer l’1 de febrer de 2022 al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

Medicina. Tot i així, les infermeres del SISCAT estan cobrant com a diplomades universitàries i no com a graduades, és a dir, tenen la categoria A2, en comptes de l’A1. A banda de la diferència salarial, això suposa la impossibilitat d’accedir a determinats llocs de responsabilitat. Tenen previst incloure les infermeres del SISCAT

en el grup professional A1?

Des del Departament de Salut ja es van iniciar les primeres accions amb Funció Pública de manera que les graduades en Infermeria que es van incorporar a la darrera convocatòria de Salut Pública poguessin ser contractades com a A1. D’altra banda, això forma part dels acords de Govern i, per

tant, confiem que durant aquesta legislatura s’implementi d’una forma més generalitzada.

De fet, aquest punt ja forma part de les nostres prioritats, perquè aquesta era una de les accions que els mateixos professionals ja van definir en el marc del repte 16 del Fòrum de Diàleg Professional, que era monogràfic per a les infermeres, i que ara Infermeres 19

ENTREVISTA

s’està operativitzant. Vam començar pel desplegament de la prescripció electrònica per part de les infermeres el mes de gener d’aquest 2021 i ara ens estem centrant en la definició del model d’especialista. Les prioritats de Salut pel que fa a millores en les condicions de contractació de les infermeres són les que han identificat els mateixos professionals i, per tant, ja es troben en el nostre full de ruta.

anunciar la consellera Geis, hi ha una prepartament de Salut, en el darrer any hem visió d’increment de 600 places per al curs incrementat a màxims històrics el nombre vinent, a preu públic, i ara les universitats de places de formació sanitària especialitestan treballant de valent en tot el procezada per a infermeres. Ara bé, això ha d’anar diment burocràtic necessari acompanyat d’un consens Hem començat a amb l’objectiu d’aconseguir sobre quin és el model d’imtreballar per construir plantació i aquí han de partique aquest increment sigui una realitat per al curs 2022- el sistema de salut cipar tots els actors, col·legis que volem per demà, professionals, societats cien2023. tífiques, patronals, sindicats, i ho estem fent amb Des del començament de la la participació dels etc.

Està demostrat que als llocs on hi ha més pandèmia s’han contractat professionals i de la Ara mateix, aquest és l’eninfermeres la satisfacció de la població gairebé 20.000 professiocàrrec principal per al grup ciutadania amb la seva salut és més alta. La ràtio nals de la salut que s’han indel repte 16 del Fòrum de d’infermeres a Catalunya per cada mil hacorporat al sistema. Els mantindrem quan Diàleg Professional –Impulsar les polítiques bitants és de 6,2, mentre que, per exemfinalitzi la pandèmia? de planificació i d’ordenació de la professió ple, a Navarra és de 8,7 i la mitjana euroCom ja he remarcat cada vegada que se infermera–, conformat per infermeres reprepea, de 9,5. De fet, en aquests moments m’ha preguntat això, els 17.000 professisentants d’aquestes institucions. Aquest està costant mantenir la ràtio actual i es onals que hem contractat arran de la pangrup estarà coordinat per la infermera Glòria preveu que durant els propers anys, quan dèmia són estructuralment necessaris per Jodar, consellera del Consell de Col·legis es jubilaran moltes infermeres, encara al sistema sanitari català, i per això seguim d’Infermeres i Infermers de Catalunya per sigui més difícil. Quines mesures preveu reclamant a l’Estat espanyol que ens faci part del COIB, que ja va participar amb la el govern per augmentar el nombre d’inarribar els 1.400 milions d’euros necessaris infermera Núria Cuxart en l’elaboració d’un fermeres? per seguir gestionant aquesta pandèmia, primer document de consens, que cal actuHi ha una primera consideració que és molt que no ha acabat. Perquè també necessitem alitzar. En conclusió, és un encàrrec que no important: la comunitat autònoma que heu seguir tenint operatives les 300 noves UCI tenim dubte que ben aviat donarà els seus posat com a exemple gaudeix d’uns pressuque hem creat des del 2020. I si els 1.400 fruits, però que evidentment requereix que postos diferenciats a la resta de l’Estat i, per milions no arriben de l’Estat espanyol, que les mateixes infermeres es posin d’acord pel tant, té més recursos econòmics. En aquest diu que no ens calen, haurem de cercar la que fa al model. sentit, és cabdal tenir la dotació pressumanera de trobar-los nosaltres aquí. postària suficient per poder fer-ne realitat Voleu afegir alguna cosa més? l’increment. A Catalunya aquest compromís Una altra reclamació de les infermeres és A més reiterar l’agraïment per la gran feina i és palès, però és evident que l’Estat també el reconeixement efectiu de les especiadedicació de tots els professionals del sistehauria de donar-ne resposta. litats infermeres. Actualment, hi ha cinc ma de salut de Catalunya al llarg d’aquest D’altra banda, es va fer la previsió de les comunitats autònomes que han comtemps tant difícil que ens està tocant viure, projeccions de jubilacions pletat la implementació voldria donar les gràcies, un cop més, espeÉs cabdal tenir la dotació d’aquestes categories per als propers anys amb cialment a totes les infermeres per la seva pressupostària suficient professionals, excepte un estudi elaborat pel capacitat de cura i servei a la ciutadania. I Consell de Col·legis d’Infer- per poder fer realitat medicoquirúrgica, que vull també donar l’enhorabona al Consell l’increment d’infermeres meres i Infermers de Cataencara no ha desenvode Col·legis d’Infermeres i Infermers de lunya, en què la presidenta lupat el seu programa Catalunya per la merescuda Creu de Sant del COIB n’era la investigadora principal. formatiu. A Catalunya només està imJordi 2021 que els ha estat atorgada per la Amb aquestes dades i el Registre de Profesplantada l’especialitat de llevadora. Està seva tasca imprescindible durant la pandèsionals de la Salut de Catalunya vàrem sol·liprevist abordar aquesta qüestió? mia. La vostra feina és essencial i heu decitar al departament competent, en aquest Com comentava abans, aquest és un punt mostrat una gran voluntat de servei públic. cas, Recerca i Universitats, l’ampliació de prioritzat i identificat en marc del Fòrum TEXT: Jordi Morató les places del grau en Infermeria. Com ja va de Diàleg Professional. Per part del De20 Infermeres

Declaració de la renda, gestió d’immobles, defensa del consumidor, planificar herències.

Gestoria

Demana hora i informació al 933 032 266 de dilluns a divendres de 9 a 15h.

MÉS INFERMERES, MÉS SALUT

Rosa Bayot Escardívol Responsable d’Exercici Professional del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Catalunya té una ràtio d’infermeres molt per sota de la mitjana dels països desenvolupats. Amb 6,4 infermeres per cada mil habitants, queda lluny de la mitjana europea, que és de 9,5 i fins i tot d’altres comunitats autònomes de l’Estat, com Navarra, amb 8,7, País Basc, amb 7,9, o Castella Lleó, amb 7,2.

Hi ha estudis que evidencien que si el nombre d’infermeres és l’adequat per atendre les necessitats de les persones, la salut de la població és millor i disminueixen els riscos a patir problemes de salut, fent que augmenti la qualitat de vida i que disminueixi la mortalitat. De tota manera, per donar cures infermeres de qualitat, les ràtios no es poden calcular en base al nombre total de persones ateses sinó que s’han d’adaptar a les necessitats que tenen les persones de cada zona, perquè no són les mateixes, per exemple, en un poble del Pirineu que en un barri d’una ciutat industrial.

Durant els darrers anys, s’ha vist que el nombre d’infermeres actives ha anat disminuint. Moltes infermeres han marxat a treballar a altres països o, fins i tot, han arribat a abandonar la professió.

El motiu és que, després de molts anys treballant, seguien exercint amb unes condicions laborals precàries, sense poder tenir estabilitat ni un reconeixement a la seva trajectòria professional.

El grau d’Infermeria és una de les carreres universitàries més costoses, no tan sols perquè requereix aules de simulació amb tot el material, sinó perquè moltes places provenen d‘universitats adscrites i també de privades, on l’import és força superior al de les universitats públiques.

Per tal que els ciutadans prenguin consciència de la manca d’infermeres i dels perjudicis que això suposa per a la salut de les persones, així com per motivar els estudiants d’Infermeria a seguir

22 Infermeres

estudiant el grau, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha posat en marxa la campanya +Infermeres.

Es tracta d’una borsa d’ajudes, dotades inicialment amb 28 mil euros, que es destinen a sufragar el cost de la matrícula d’estudiants de segon curs, amb millor expedient acadèmic, perquè és durant els dos primers cursos quan se’n produeixen més abandonaments.

Aquest ajut es complementa amb la venda de caramels, que es poden adquirir a la seu col·legial, als quioscos de Passeig de Gràcia, Plaça Catalunya i l’inici de la Rambla de Barcelona o bé contactant amb els delegats comarcals del COIB. Sabem que aquesta ajuda no es suficient i ha d’anar acompanyada d’altres actuacions. Tot i així, l’objectiu és fer-los sentir que des del Col·legi els tenim present i que som coneixedors de l’esforç que estan realitzant.

ANÁLISI

UN REPOSITORI PER PRESERVAR LA MEMÒRIA ORAL DE LES INFERMERES DE BARCELONA

Amèlia Guilera Infermera, membre del Grup Febe

Marta Perpiñán Bibliotecària del COIB

Blanca Virós Bibliotecària del COIB

En el moment de la jubilació, moltes infermeres s’apropen a la Biblioteca del Col·legi per fer algun oferiment. Algunes volen lliurar les seves memòries escrites, d’altres ofereixen documents i fotografies, sovint fan donació del seu fons bibliogràfic professional. Moltes busquen ser escoltades una estona i algunes ofereixen donar utillatges diversos, per deixar constància de tot allò que ha estat la seva realitat laboral i de les experiències viscudes.

Des d’una organització com el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), aquesta oferta generosa i altruista s’ha de visualitzar, cal donar-li forma, valor i vida i, sobretot, establir un sistema de treball que permeti crear bancs de memòria per recollir de manera metòdica i permanent el llegat de les infermeres i infermers de Barcelona per tal de conservar-lo i difondre’l.

Per donar resposta a aquesta realitat, neix el projecte Preservem la memòria, que busca recollir i conservar la memòria oral, sense oblidar altres tipus de materials que es puguin donar, cercant les aportacions d’infermeres i infermers des de la seva perspectiva i els seus records, contextualitzades en la realitat que han viscut i des de la més absoluta llibertat per explicar i compartir el que desitgin.

Com diu Hernández Llosas1 , es tracta de considerar la memòria com a productora

les trajectòries personals des del moment de la decisió d’estudiar infermeria fins al cessament de l’activitat laboral, recollint experiències significatives i, per suposat, anècdotes i vivències.

Les entrevistes quedaran registrades segons un sistema de classificació que proporcioni un accés a la informació i una recuperació fiable i senzilla. Estaran a l’abast de tot el col·lectiu perquè puguin ser consultables per tal de generar nou coneixement.

El projecte té un doble lideratge. D’una banda, un equip de recerca integrat per sis doctores en Infermeria, totes elles historiadores, pertanyents al Grup Febe, que és un col·lectiu d’infermeres docents i estudioses de la història de la infermeria vinculades a l’àmbit universitari de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, responsables del desenvolupament de les entrevistes i de la recollida de la informació. Per altra banda, les dues bibliotecàries i documentalistes del COIB, que s’encarreguen de gestionar el coneixement i el tractament de la informació, sobre les que recau la gestió documental del projecte i vetllar tant per la seva continuïtat com per la seva escalabilitat que, amb tota probabilitat, haurà de contemplar altres bancs de memòria més enllà de l’oral.

El projecte vol treballar amb la memòria individual dels professionals, per poder construir la memòria col·lectiva que ens proporciona una

de significats sobre el passat, com un objecte d’estudi. La metodologia per assolir l’objectiu de recollir informació és l’entrevista, en aquest cas, el format d’entrevista semiestructurada, que permet adaptar les preguntes a cada cas concret en funció del que ha estat el recorregut professional de cada persona. Preguntar, esbrinar, potenciar que aflorin els records que permetin reconstruir

identitat comuna i, sobretot, preservar-la. Proposa treballar els records, l’experiència i el coneixement de les dones i els homes que han fet del tenir cura un art i una ciència, per generar nou coneixement i seguir avançant com a professió.

1. Hernández Llosas, M.I. (2006). Diversidad cultural, patrimonio e identidad. Buenos Aires: La Dimensión Social del Patrimonio, 3, 19–30.

Infermeres 23

PROFESSIÓ

ELS REPTES DE LA DOCÈNCIA INFERMERA En poc més de quaranta anys, els estudis d’infermeria han evolucionat molt. De ser una formació que s’impartia a les escoles d’ajudant tècnic sanitari, han esdevingut un grau universitari. Això ha comportat un canvi considerable en la professió. Les infermeres d’avui estan millor formades que mai, poden accedir als nivells acadèmics més elevats i desenvolupar una carrera investigadora dins l’àmbit de les ciències infermeres. Però la Universitat dona resposta a les necessitats del mercat de treball?

Com poden contribuir les facultats i les escoles d’infermeria a pal·liar el dèficit de professionals que hi ha al sistema de salut? De quina manera està influint la pandèmia en la docència infermera? Abordem aquestes qüestions amb el testimoni d’infermeres que ocupen càrrecs en diverses universitats i de la directora general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Catalunya té divuit escoles i facultats d’infermeria, que cada any ofereixen 2.061 places.

Nou d’aquests centres són d’universitats públiques (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili i Universitat de Girona), quatre corresponen a universitats privades (Universitat Internacional de Catalunya, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i Blanquerna-Universitat Ramon Llull) i els cinc restants són privats adscrits a universitats públiques. Prop del 80 % de les places que s’hi ofereixen són a preu públic.

La demanda per estudiar Infermeria és molt elevada i supera amb escreix l’oferta. Això fa que la seva nota de tall sigui molt alta. Hi ha pocs estudiants que abandonin la carrera i 93 24 Infermeres

de cada cent l’acaba en quatre o cinc anys.

Un estudi publicat l’any 2020 per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), amb dades recollides l’any 2018, destaca que la satisfacció dels estudiants amb la titulació és de 8 sobre 10, superior a la mitjana dels estudis de l’àmbit de la salut, que és de 7,4, i de la del conjunt del sistema universitari de Catalunya, que és de 7,1. El 87 % de les persones graduades en Infermeria afirma que repetirien els mateixos estudis.

Aquest percentatge és força superior al del conjunt de graus de ciències de la salut (80 %) i al de la mitjana de tots els estudis universitaris (71 %).

La coordinadora del Grau en Infermeria de l’Escola Superior de Ciències de la Salut

Tecnocampus –centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)–, Carolina Chabrera, alerta que, al curs 2020-2021, al seu centre, el percentatge de graduats que afirmen que tornarien a estudiar Infermeria, que abans de la pandèmia era del 97 %, ha disminuït fins al 82 %. “Caldrà fer un seguiment dels estudiants que van realitzar auxili sanitari i dels efectes que ha tingut aquesta experiència en la seva formació”, afirma Chabrera.

L’informe de l’AQU també recull la satisfacció dels centres de treball amb la formació que reben les infermeres que acaben de sortir de la universitat. Segons aquest estudi, el 67 % dels centres de salut consideren que el grau d’Infermeria s’adequa bastant o molt a les necessitats del lloc de treball. Aquest

PROFESSIÓ

Fotografies: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres.

percentatge és inferior al que obtenen altres àmbits laborals, com la farmàcia o les enginyeries, en què supera el 80 %. En una escala de l’1 al 10, els centres de salut puntuen amb un 6,7 la satisfacció amb les competències de les noves infermeres contractades.

Formació excel·lent La presidenta de l’Associació de Directores d’Escoles d’Infermeria de Catalunya, Balears i Andorra (ADEIC) i directora de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa (EUIT) –centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona–, Montserrat Comellas, considera que el grau en Infermeria “s’adequa al que ha de fer una infermera novell en un centre de treball”, però adverteix que els proveïdors sanitaris tenen expectatives que no sempre es corresponen amb el que ha de fer una infermera que acaba de graduar-se. “Els centres de treball també s’han d’adequar a les infermeres novells i ajudar-les a consolidar els seus coneixements i habilitats”, explica la presidenta de l’ADEIC, i afegeix que alguns centres demanen a les infermeres novells “que facin de corretorns, avui a un servei i demà a un altre, i això és un problema de seguretat per als malalts i, per descomptat, no té res a veure amb l’adequació amb els estudis.”

La vicerectora de Política Acadèmica i sanitàries per a la gestió de la salut i la maQualitat de la Universitat de Barcelona (UB), laltia de les persones a qui atenen.” Juvinyà la infermera Pilar Delgado, també creu que recorda que el currículum universitari està les infermeres es graduen de la universitat regulat per llei i garanteix l’adquisició de “les amb les competències i les habilitats necescompetències bàsiques, generals, transversàries per incorporar-se al mercat laboral. sals i específiques” de la professió.

“Les infermeres surten amb una excel·lent Chabrera explica que la infermeria és una formació”, afirma, i ho justifica dient que la professió regulada, que requereix que un seva valoració a altres països d’Europa és percentatge molt elevat de la formació sigui molt alta, “tant des de la vessant tècnica com de pràctica clínica. Això fa que existeixi “una científica.” Delgado explica que “la infervinculació estreta entre els centres univermeria és una professió moderna, de futur, sitaris i les institucions sanitàries, a través amb nous camps d’actuació i clau per millode les comissions mixtes” i afegeix que rar la salut de les persones”. La vicerectora aquestes comissions permeten adequar les de la UB remarca que “el camp d’actuació necessitats formatives a les necessitats dels de la infermeria és ampli i variat, i inclou cencentres de treball. tres hospitalaris, d’atenció primària i sociTot i així, la coordinadora de l’Escola osanitaris, escoles, presons, Superior de Ciències del empreses, universitats i centres Les infermeres són Grau d’infermeria de la Salut de recerca, entre d’altres.” els professionals de Tecnocampus reconeix que De la mateixa manera, la la salut a qui més ha “ens trobem en un procés responsable del grup de de transformació del sistema empitjorat l’estat treball per a la millora del pla sanitari, que ha posat de d’estudis d’infermeria de la Di- de salut durant la manifest la necessitat de recció General d’Universitats, formació en alguns aspectes pandèmia Dolors Juvinyà, considera que importants de les futures in“el grau d’Infermeria aporta professionals fermeres, que ja s’estan treballant en el grau, generalistes preparats, amb les competènperò s’han de reforçar, com el lideratge o el cies infermeres assolides i coneixedors dels treball en equip.” Chabrera també afegeix recursos que fan servir les organitzacions que la situació que estem vivint actualment Infermeres 25

PROFESSIÓ

Fotografies: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres.

fa necessari millorar la formació sobre pandèvan adquirir coneixements i habilitats, sinó, mies i per això “és fonamental que les futures sobretot, valors i actituds imprescindibles per infermeres segueixin realitzant les pràctiques fer front a una crisi sanitària”, explica Delgado, clíniques, independentment de la situació que destaca que més del 70 % dels estudiants sanitària.” es va mostrar disposat a fer-ho. Tot i així, la La coordinadora de la titulació al Tecnovicerectora de Política Acadèmica i Qualitat campus destaca la importància que té la forde la UB posa en relleu que el 65 % dels estumació continuada –“un element característic diants que van signar contractes d’auxili sanii imprescindible de la nostra professió”–, que tari afirmaven que no se sentien preparats per complementa la formació que reben les inferatendre persones amb covid-19. meres a la Universitat.

Comellas i Chabrera opinen que la pandèDe tota manera, la directora general d’Unimia ha comportat aspectes positius i negatius. versitats, Victòria Girona, adverteix que, en La presidenta de l’ADEIC i directora de l’EUIT tots els àmbits, les profesafirma que els estudiants que sions canvien més ràpidavan fer contractes d’auxili L’any 2020 es van ment que la Universitat i es sanitari “es van integrar molt fer un 56 % més de lamenta que “tot el que és bé als equips de treball”, però, visites de seguiment oficial és lent.” per contra, “no van poder del Programa Retorn desenvolupar pràctiques en Els efectes de la covid condicions òptimes en serveis La pandèmia ha tingut un especialitzats, que era el que fort impacte en el funcionament dels centres els tocava en quart curs.” Comellas també es de salut i també a la Universitat. “Els estudilamenta que “hi ha una generació que ha esants d’infermeria que es van incorporar al tat bastant penalitzada, i són els que al 2020 sistema sanitari durant la pandèmia no només feien segon curs, que van passar directament 26 Infermeres

a les pràctiques de tercer i sovint van tenir serveis tancats.” Per la seva banda, la responsable de l’Escola del Tecnocampus creu que la pandèmia “no ha tingut un efecte important en l’assoliment de les competències d’assignatures teòriques”, però sí que ha comportat “una disminució de la participació d’alguns estudiants a l’aula, cosa que caldrà treballar durant els propers cursos amb la incorporació de nous models educatius i de metodologies docents més actives.”

Chabrera considera que “un els impactes més importants que ha tingut [la pandèmia] en la formació d’infermeres ha estat durant les pràctiques clíniques, arrel de la publicació de l’ordre ministerial del BOE, en què s’estableix que els estudiants d’últim any dels graus d’Infermeria i Medicina podrien incorporar-se a treballar sempre ‘com a suport o sota la supervisió d’un professional’ en els centres sanitaris.” Tot i així, continua Chabrera, “el resultat va ser que un alt percentatge dels estudiants va treballar com qualsevol altra infermera, sense l’acompanyament i el suport directe d’una infermera.” La coordinadora del Grau al

PROFESSIÓ

Tecnocampus denuncia que això ha comportat un impacte en la salut emocional de molts estudiants, que en algun cas s’han arribat a plantejar abandonar la professió.

tora de la UB apunta la necessitat d’“establir ponts robustos entre el món acadèmic i laboral, amb l’objectiu d’intensificar la col·laboració, impulsar el disseny de places vinculades i incrementar la capacitat de Acudir a un Reforçar vincles realitzar pràctiques en instituciPel que fa als reptes que ons sanitàries de qualitat, reforprofessional de la encara el grau d’infermeria, çar les aliances entre els agents salut mental es viu Comellas, Delgado, Chabreimplicats i invertir en la millora com un símbol de ra i Juvinyà coincideixen del professorat.” amb el fet que cal reforçar els debilitat i genera Chabrera també considera vincles entre la Universitat imprescindible poder disposar culpabilitat i els centres de sanitaris. La del professorat adequat, que tinpresidenta de l’ADEIC proposa que aquesta guin el nivell acadèmic exigit. “Actualment, es millora es pugui aconseguir mitjançant la crerequereixen moltes més infermeres doctores a ació de “comissions mixtes o altres fórmules, la Universitat per impartir els estudis de grau”, de manera que es puguin generar sinergies explica la coordinadora de l’Escola Superior de col·laboració més enllà de les pràctiques de Ciències de la Salut del Tecnocampus. En des estudiants.” Per la seva banda, la vicerecel mateix sentit, Comellas demana facilitats

perquè les infermeres assistencials puguin fer el doctorat.

Una altra necessitat que apunten les persones entrevistades és millorar la formació en tecnologies de la informació i la comunicació.

“Un repte important i actual per a les infermeres és liderar l’atenció digital de les cures”, diu Chabrera.

Per últim, Juvinyà també demana donar més importància a “orientar la docència cap a l’atenció centrada en la persona i en aportar una visió salutogènica i promotora de la salut”, així com “reforçar la identitat professional entre l’estudiantat per aportar consciència de grup i impulsar el lideratge infermer.”

TEXT: Jordi Morató

Més places a la Universitat per pal·liar la manca d’infermeres El mes de setembre de 2021, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va anunciar la voluntat de crear 600 noves places d’Infermeria a les universitats públiques de Catalunya, que se sumarien a les més de 1.600 que ofereixen actualment. Aquesta proposta l’ha treballada conjuntament Universitats amb el Departament de Salut. La intenció és que aquestes noves places es puguin oferir a partir del curs 2022-2023.

La directora general d’Universitats, Victòria Girona, explica que aquest procés va començar quan es van aprovar els pressupostos de la Generalitat. L’acord definitiu es farà al mes d’abril o maig del 2022, quan s’aprovin les places per al curs vinent. “Per a nosaltres, això és una ampliació de places”, diu Girona, que aclareix que “això significa que [les universitats] no han de fer nous plans d’estudi, perquè no estem fent centres nous.” Si fos així, no seria possible poder habilitar aquestes places per al curs vinent.

Tot i així, les universitats hauran de complir

diversos requisits.

El pressupost per crear 600 places hi és, afirma la directora d’Universitats, però ara s’haurà de veure si les universitats poden tenir-ho tot a punt per oferir-les totes al curs 2022-2023, afegeix. Girona explica que algunes universitats simplement hauran d’ampliar la seva oferta: “Per exemple, si la Universitat de Barcelona ofereix més places, serà a Bellvitge i al Clínic.

La UB té una Facultat d’Infermeria, té aules i té unitats docents.” Si aquest increment de places no supera el 10 %, no caldrà que reverifiquin el seu pla d’estudis i els tràmits seran molt més ràpids. En canvi, hi ha universitats que hauran de fer inversions importants. Aquest seria el cas –exemplifica la directora general– si la Universitat de Lleida volgués obrir una escola d’Infermeria a l’Alt Pirineu, on ara no en té cap. D’altres hauran d’habilitar alguna aula nova. “Nosaltres enviem la proposta a les universitats, que han de tenir en compte en quina situació es troben i la normativa que han de complir”, diu Girona.

Manca de professors permanents Una altra qüestió que condicionarà que es pugui fer realitat la creació d’aquestes 600 noves places és la disponibilitat de professorat. Girona alerta que a Infermeria “no tenim relleu generacional entre els professors”, i argumenta que “hi ha cada cop menys professors permanents i els joves no s’acrediten, perquè hi ha un model que no es correspon amb la formació que tenen.”

La directora general d’Universitats defensa que “haurien de coexistir dos models d’Universitat, un més intensiu de recerca i un altre de ciències aplicades, més professionalitzador.”

En aquest sentit, “hem demanat a l’AQU que contempli dos àmbits singulars per la importància que tenen per al país, que són Infermeria i Magisteri, que haurien de tenir indicadors diferents a les acreditacions de professor lector i professor agregat.”

Girona explica que s’ha creat un grup de treball per abordar aquesta qüestió en què estan representades les deganes d’Infermeria, Infermeres 27

PROFESSIÓ

que “va fer una proposta en què es canviava el criteri de recerca i publicacions en [revistes de] primer quartil, que tenia un pes molt important, i s’obria a revistes de nivell, però no de primer quartil, sinó d’un àmbit més professionalitzador.” Girona reconeix que “ens va costar –com a mínim a mi em va costar– entendre que canviar els criteris no suposava rebaixar-los, sinó reconèixer un altre perfil [de professorat] tan important com l’altre” i destaca que “està demostrat que així surten bons professionals.” Afegeix que la manca de professors permanents és un risc per a la qualitat de l’ensenyament, perquè redueix la discussió acadèmica i limita els projectes d’innovació dins la universitat.

La responsable del grup de treball per a la millora del pla d’estudis d’Infermeria al qual feia referència la directora general, Dolors Juvinyà, que és catedràtica del Departament d’Infermeria de la Universitat de Girona, coincideix en el fet que “el problema més important, més enllà dels espais i del pressupost, és el del 28 Infermeres

professorat, perquè tots els departament d’Infermeria del país compten amb una plantilla de professorat a temps complet deficitària, enfront d’una àmplia dotació de professorat associat.”

Juvinyà alerta que falten infermeres i infermers amb el doctorat i que compleixin els requisits que les agències de qualitat demanen perquè puguin tenir l’acreditació que els permeti accedir a una plaça de professor permanent a la Universitat.

Dificultat per trobar places de pràctiques Una altra qüestió que condiciona l’augment del nombre de places d’Infermeria a la Universitat és la dificultat per trobar places en centres sanitaris on els estudiants hi puguin fer pràctiques.

La meitat del Grau d’Infermeria són pràctiques clíniques. Montserrat Comellas, directora de l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa i presidenta de l’Associació de Directores d’Escoles d’Infermeria de Catalunya, Balears i Andorra (ADEIC), explica

que en el pla d’estudis de la Universitat Autònoma de Barcelona, “un estudiant necessita set places de pràctiques al llarg dels estudis i a les reunions de l’ADEIC totes les facultats i escoles compartim la dificultat que suposa disposar de més places de pràctiques.” Comellas alerta que l’augment del nombre de places depèn dels centres sanitaris, on “les infermeres assistencials no tenen el temps, ni la motivació, ni la compensació per tenir més estudiants.”

Sigui com sigui, Comellas adverteix que l’augment del nombre de places a les universitats és una part de la solució al problema de la manca d’infermeres. “Tot això no servirà de res si a nivell assistencial no es prenen altres mesures que ajudin a fidelitzar les infermeres novells, no només pel sou i pels ràtios, que són molt importants, sinó també perquè puguin veure que en els centres de treball tenen possibilitats de tenir un desenvolupament professional adequat.”

T’assessorem, d’infermera a infermera, davant la violència masclista, amb confidencialitat i professionalitat

Contacta amb nosaltres: 931 848 661

cmis@coib.cat Infermeres 29

TESTIMONI

CESC GELABERT “SOM EL RESULTAT DE TOTS ELS MOVIMENTS QUE HEM FET AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA”

30 Infermeres

TESTIMONI

Cesc Gelabert i Usle (Barcelona 1953) necesMentre fem aquesta entrevista, mostra sita poques presentacions. És un dels coreuna calma que s’encomana. Quan fa alguna ògrafs i ballarins més coneguts i reconeguts proposta trencadora, riu divertit i com entrede l’escena catalana. Les seves coreografies maliat, sabent que portar la dansa al “nucli unifiquen cos, emoció i ment des de fa més dur” de l’educació i del treball és una de quaranta anys. aventura que només es pot afrontar des del La seva faceta de formador és, però, joc i amb bon humor. menys coneguda pel gran públic. L’any 2020 va publi- Jo defenso un ús més Què li agradaria a Cesc Gecar el llibre El que m’agrada- extens de la dansa labert que la dansa fos? ria que la dansa fos, on expli- com una eina per a Jo la defineixo així, baca que la dansa és més que llar és habitar el cos amb la vida, per trobar un art, és una eina que ha de l’emoció i la ment. Si això servir per viure en equilibri i, l’equilibri entre cos, ho extens, s’hi inclouen en definitiva, amb salut. altres aspectes com la ment i emoció Gelabert porta anys trepercepció. Per això, jo ballant per millorar la forma de treballar de faig servir un esquema conceptual que molts col·lectius a través de la dansa. Una anomeno la quadriga: el cos, que seria el de les professions que més l’interessen per carro; els cavalls, que serien les emocions; mostrar la dansa com una eina al servei de la el paisatge, que és el que tu perceps i que salut de les persones és la infermeria. consideres que no ets tu; el conductor, que

serien les funcions mentals, i el guerrer, que seria l’esperit.

Vull introduir les persones en l’oportunitat de sentir-se dins d’aquesta percepció, d’utilitzar-ho com una eina.

La societat actual ens porta a caure en l’extrem de la ment o en l’extrem del cos.

De vegades estem davant de l’ordinador sense tenir cap consciència del propi organisme. En altres ocasions, per exemple, fem esport, però no tenim cap imaginació mentre l’estem fent.

La dansa no és només art, doncs?

Sempre dic que si l’espectador no veu art, l’art no existeix. La dansa és moviment i es fa art en el moment en què qui la fa i qui la rep la viuen com un somni compartit i en estat de vigília. Per a mi, l’art es converteix en un acte social. Ja no és individual, és social per naturalesa, per obligació.

Vine al punt de vacunació covid-19 del COIB Tens molt a prop un punt de vacunació, al COL·LEGI OFICIAL D’INFERMERES I INFERMERS DE BARCELONA C. Pujades, 350

Vacuna’t amb les #InfermeresBCN

TESTIMONI

danses i comparteixes, practiques l’emoció.

Això no vol dir que no es faci una classe de dansa. És important que hi hagi una activitat extraescolar que estudiï diverses formes de dansa, com pot ser el ballet o el hip hop.

Meravellós i molt útil, però jo, a més, defenso un ús més extens de la dansa com una eina per a la vida, per trobar l’equilibri entre cos, ment i emoció.

En la dansa hi ha dos nivells, un és per a la vida en general i després hi ha, dins d’aquest, l’opció que sigui art. Aquesta percepció de la dansa revela que és molt bona eina perquè les persones la integrin dins del que elles considerin que és important a la seva vida, que la posin al servei del que dona sentit a la seves vides.

El meu objectiu és que la dansa, entesa com una eina aplicada per a la vida general, estigui present en el nucli dur de l’educació i del treball.

Fer servir la dansa per aprendre Però de forma tranversal. Que estigui al nucli dur per a mi vol dir que seria fonamental que de tant en tant els pupitres s’apartessin i es fes servir el moviment per aprendre.

Per a mi és absurd que a partir de la primària els alumnes estiguin tot el dia asseguts o al pati. M’agradaria que s’estudiessin les matemàtiques, la biologia o les llengües 32 Infermeres

incorporant-hi el moviment. Com estudiaràs un idioma sense fer servir el cos? Això no té ni cap ni peus.

Per exemple, per aprendre una paraula d’una llengua que tu no coneixes, que és un so que no té cap sentit, l’única manera que tu la memoritzis és associant-la emocionalment a un moment, a una vivència. Quan ho fas, pum!

Això és el que passa amb algunes persones que viuen amb l’Alzheimer. Si els hi poses una música, te la canten sencera. No recorden el que han dinat, però et poden cantar sencera aquesta cançó, que van aprendre en la seva joventut, perquè hi ha unes connexions dintre de la nostra ment que associen emocionalment la lletra a un moment determinat.

Seria molt important fer un canvi en aquesta direcció. Com pot ser que acabem el batxillerat i no tinguem una noció del que és la concentració? O l’emoció? O el desig? Si

Educar en l’equilibri L’emoció és un aspecte de la ment que sempre existeix. No hi ha cap instant de ment en què no hi hagi emoció. És el resultat d’experimentar el que t’està passant. Ja sigui plaer, dolor o indiferència, amor odi o ignorància, estem condemnats a que cada instant de la nostra vida tinguem una emoció que a més és incontrolable.

Això fa que creïs una expectativa amb la teva intenció. Normalment, les intencions el que volen és cercar el plaer i evitar el dolor.

Crees una expectativa que si després no se satisfà, genera frustració, por. Tots aquests factors fan necessària una educació integral.

Al final la vida sorgeix, bull, irromp a les aules i la gent tira endavant, però molts perden molt del seu potencial perquè el sistema educatiu no fa servir aquestes formes de coneixement.

I a la feina?

Per a mi, el mateix passa en el treball. Les empreses paguen fortunes per motivar el personal i fan coses semblants a la dansa. A mi m’agrada fer servir paraules comunes, per això faig servir dansa i no behavioural mindfullness.

Com pots estar en taules confrontades i no generar conflictes? Les persones no tenen manera de deixar anar les emocions i a més cadascú les expressa de forma diferent.

Potser si ballen una estona junts, fan una coreografia, es crea un vincle que dura per sempre com amb els amics d’adolescència.

Una de les meves grans obsessions és portar el meu coneixement a l’entorn de la feina.

TESTIMONI

Especialment als professionals de la salut.

Són col·lectius de servei essencials per a la societat. Amb el que està passant amb la covid es veu molt clar. El fet de ser social fa que en aquestes activitats estiguin molt involucrades les emocions, els dolors. Es tracta d’activitats en les quals el cos està involucrat per força.

Per a mi, el llenguatge entre emoció, ment i cos és ineludible dintre de l’àmbit sanitari.

Si ens movem massa i ens belluguem malament, ens desgastem.

Per les experiències que he tingut, ara que tinc una certa edat, a través dels meus pares i la meva dona, he passat moltes hores a hospitals. He estat moltes hores amb infermeres.

Amb metges també, però menys.

era millor canviar el llit amb la persona estesa per dalt o per baix, en comptes de fer-ho pel lateral, com marcava el protocol, però que generava molèsties.

Per a mi això és un acte creatiu. Un acte creatiu dintre dels diversos protocols tècnics que hi ha de poder canviar un llençol. S’han de conèixer prou bé els protocols per poder navegar-hi i que ens ofereixin una carretera

ampla on poder maniobrar segons les necessitats de cada persona.

Jo, per exemple, no tinc ni idea de com serà cada classe que faré. Porto 50 anys donant classes, en sé més o menys l’estructura, però segons el que passi, a mesura que avanci, l’aniré modificant en funció de com reaccionin els assistents.

TEXT: Galo Quintanilla FOTOS: Jordi Morató

Es tracta d’ensenyar higiene postural a les infermeres?

No. El meu no és un mètode com el pilates.

Es tracta de complementar coneixements.

Tots sabem habitar el cos fins a un cert punt.

Estem obligats a fer-ho: som el resultat de tots els moviments que hem fet al llarg de la nostra vida.

Per tant, tothom en té ja una base. El que passa és que no li traiem tot el profit per una falta d’entrenament, de familiaritat, de relació amb el que els està passant als altres.

Jo dono una sèrie d’idees i principis que intento formular de la manera més flexible possible perquè les persones ho incorporin al seu propi bagatge. És a dir, de manipular una persona en un llit tu creus que jo en sabré més que una infermera que porta 15 anys treballant? És impossible! Però jo sé alguna cosa del moviment que si ella ho suma a allò que ja sap, aleshores pot ser interessant.

Com a disciplina artística, la dansa pot aportar creativitat a la manera de fer la feina de les infermeres?

[Les infermeres] ja són molt creatives, ho han de ser per fer la seva feina. Una infermera que cuidava la meva dona va descobrir que Infermeres 33

FormacióCOIB El COIB reprèn els cursos de formació presencials Maneig de l’estrès des de la perspectiva del ioga i l’Aiurveda 20, 27 d’abril, 11 i 18 de maig de 2022 Inscripció: del 7 al 18 de març de 2022 Escriptura terapèutica i la narrativa reparadora amb PNL. Nivell 1 10, 17, 24, 31 de maig, 7, 14, 21 i 28 de juny de 2022 Inscripció: del 28 de març al 8 d’abril de 2022

Bones pràctiques en l’alletament matern 26, 27 d’abril, 2 i 3 de maig de 2022 Inscripció: del 14 al 25 de març de 2022

Infermeria del treball 20 d’abril de 2022 Inscripció: del 7 al 18 de març de 2022

Actualitzem i unifiquem criteris en l’alletament matern a través de la metodologia de la simulació 19 de maig de 2022 Inscripció: de l’1 al 14 d’abril de 2022

Prevenció del risc químic en l’àmbit sanitari 25 de maig de 2022 Inscripció: de l’11 al 22 d’abril de 2022

Activitat física i esportiva durant l’embaràs 2 i 9 de juny de 2022 Inscripció: del 19 al 29 d’abril de 2022

Avaluació d’intervencions de salut comunitària 11 de maig de 2022 Inscripció: del 28 de març a l’1 d’abril de 2022

Infeccions hospitalàries: prevenció i actuació 5, 12, 19, 26 de maig, 2 i 9 de juny de 2022 Inscripció: del 21 de març a l’1 d’abril de 2022

Intervenció comunitària a la pràctica: l’exemple de Salut als Barris 20 de maig de 2022 Inscripció: del 6 al 20 d’abril de 2022

Sutures i retirada de punts 26 de maig de 2022 Inscripció: del 12 al 26 d’abril de 2022

Alimentació i nutrició en al·lèrgies alimentàries i celiaquia 27 de maig i 3 de juny de 2022 Inscripció: de l’11 al 22 d’abril de 2022 Gestió de respostes a emergències humanitàries 9, 10, 11, 12 i 13 de maig de 2022 Inscripció: del 28 de març al 8 d’abril de 2022

Alimentació saludable: dieta mediterrània 2, 9, 16 i 30 de juny de 2022 Inscripció: del 19 al 29 d’abril de 2022 Intervenció infermera de Salut Mental en l’atenció domiciliària i comunitària 2 i 9 de maig de 2022 Inscripció: del 21 de març a l’1 d’abril de 2022 Mesoteràpia 25 d’abril, 2, 9, 16, 23, 30 de maig, 13 i 20 de juny de 2022 Inscripció: del 14 al 25 de març de 2022

Cures de ferides 30 de maig, 1, 8, 13, 15, 20, 22 i 27 de juny de 2022 Inscripció: del 14 al 28 d’abril de 2022 Embenats funcionals 10 i 17 de juny de 2022 Inscripció: del 25 d’abril al 6 de maig de 2022

Consulta tota l’oferta formativa a coib.cat/formació

34 Infermeres

Activitats Grup 65

Cursos DAE Formació

Estimulem les funcions mentals els dimecres, del 4 de maig al 29 de juny i del 7 de setembre al 9 de novembre de 2022 Inscripció: 1-4-5 d’abril de 2022

Actualització en cures geriàtriques per a infermeria (Impartit AulaDAE)

Actualització en ostomies per infermeria (AulaDAE)

Actualització en infermeria del treball (Impartit per AulaDAE)

Cures al pacient crònic: cardiovasculars, respiratoris i digestius (AulaDAE)

Actuació i cures d’infermeria en urgències vitals (Impartit per AulaDAE)

Nous abordatges en la cicatrització d’úlceres i ferides (AulaDAE)

Infermeria a quiròfan (Impartit per AulaDAE)

Administració i gestió de serveis d’infermeria (AulaDAE)

Today we’re travelling to ... els divendres, del 6 de maig al 17 de juny de 2022 Inscripció: 1-4-5 d’abril de 2022 Explorem les xarxes socials els divendres, del 22 d’abril al 20 de maig de 2022 Inscripció: 21-22-23 de març de 2022 Coneix el teu smartphone o tauleta els divendres, del 9 de setembre al 14 d’octubre de 2022 Inscripció: 7-8-9 de juny de 2022 Fotografia amb el mòbil els dilluns, del 16 de maig al 4 de juliol de 2022 Inscripció: dies 1-4-5 d’abril de 2022 Cianotípia els dijous, del 8 de setembre al 20 d’octubre de 2022 Inscripció: 7-8-9 de juny de 2022 Fotografia personal. Un llibre i una exposició els dijous, del 27 d’octubre al 15 de desembre de 2022 Inscripció: 7-8-9 de juny de 2022 Xerrada. Davant les distopies: Resiliència 20 d’abril de 2022 Inscripció: del 14 de març al 14 d’abril de 2022 Actualització en cures geriàtriques per a infermeria (Impartit AulaDAE)

Tipus de càncer: situacions crítiques i el final de la vida (AulaDAE)

Tècniques de comunicació amb pacients per a infermeria (AulaDAE)

Pacient amb càncer: estratègies terapèutiques (AulaDAE)

Infermeria en nefrologia i diàlisi (AulaDAE)

Cures avançades en infermeria traumatològica (Impartit per AulaDAE)

Curs online d’Infermeria Familiar i Comunitària via excepcional (AulaDAE)

Cures d’infermeria en pacients crònics pediàtrics (Impartit per AulaDAE)

Data inici: 25/2/2022 Finalització: 25/3/2022

Fàrmacs d’ús freqüent (Impartit per AulaDAE)

Cada quinzena s’obre una nova convocatòria des de gener a desembre 2022

Cursos eDOCENS Atenció integral en accidents de trànsit •Inici: 07.03.22 Finalització: principis de juny.

Atenció immediata en situacions d’urgències hospitalàries i d’atenció primària •Inici: 07.03.22 Finalització: 27.05.22

Atenció al pacient amb ICTUS agut •Inici: 07.03.22 Finalització: 22.04.22 Suport ventilatori no invasiu a urgències •Inici: 07.03.22

Introducció a l’electrocardiografia per a infermeria •Inici: 07.03.22 Finalització: 27.05.22

Infermeres 35

Infermera virtual

36 Infermeres

Lectures

Diagnósticos enfermeros.

Definiciones y clasificación 20212023. Nanda International.

Barcelona: Elsevier, 2021. 616 p.

ISBN: 9788413821276.

The Care Collective, El Manifest de les cures: la política de la interdependència.

Manresa: Tigre de Paper, 2021.

144 p. ISBN: 9788416855971.

Edició revisada i actualitzada per les editores Heather Herdman, Shigemi Kamitsuru i Camila Takáo Lopes d’aquesta obra de referència dels diagnòstics infermers. Les editores han actualitzat tots els capítols introductoris i hi ha incorporat noves recomanacions per millorar la terminologia.

Aquest petit llibre col·loca el fet de tenir cura dels altres com el motor d’una proposta de canvi radical global de la societat. L’objectiu dels autors és reimaginar el paper de la cura en el nostre dia a dia i convertir-la en el principi organitzador de totes les dimensions i totes les etapes de la vida. Tots depenem dels altres, i només si fomentem les interdependències podrem crear un món en què tots i cadascú de nosaltres puguem viure i, sobretot, desenvolupar-nos.

Tomas, P. Danza de ángeles: la pandemia en imágenes: la mirada de un enfermero desde su centro de salud.

Granada: Colegio de Enfermería de Granada, 2021. 54 p.

ISBN: 97884944496912.

L’autor de les imatges, Pepe Tomás Rojas, és infermer des del 1980 però ha après fotografia amb professionals de Granada i el 1990 va presentar la seva primera exposició individual. Aquesta passió per immortalitzar moments li ha permès donar forma a ‘Danza de ángeles’, una mostra que es diferencia d’altres també dedicades a la pandèmia “en què està feta des de dins, des del treball d’un infermer del centre de salut del Zaidín entestat a mostrar l’evolució d’aquesta crisi que ho va canviar tot.”flexionar als líders sobre el seu nou camí mirant cap al futur.

Gelabert, C. El que m’agradaria que la dansa fos. Barcelona: Diputació de Barcelona, Institut del Teatre ; Comanegra; Mercat de les Flors, 2021. 325 p.

L’experiència del coreògraf, la complicitat del mestre, la proximitat de qui tradueix en paraules el que fa anys que exercita a la seva vida i en les seves creacions. Cesc Gelabert ens acosta aquí a la veritable essència d’un moviment habitat pel cor i la ment. Els seus espectacles han estat mostraris vius d’aquesta mateixa caixa d’eines, així que el llibre ajuda a entendre com i per que ens movem, però també com i per (a) què s’ha mogut l’artista, des de la “diversitat informada” que sempre ha defensat.naturals i complementàries en les ciències de la salut.

La selecció i les ressenyes dels textos han anat a càrrec de Marta Perpiñán, del Servei de Biblioteca i Documentació Infermera (SBDI), del COIB Infermeres 37

La imatge

38 Infermeres

Vaga d’ATS a les portes de l’Hospital Josep Trueta per reclamar la convalidació d’ATS a diplomat en Infermeria Fons Joan Comalat. Autor: Joan Comalat. Data: abril de 1980

Infermeres 39

ActualitatCOIB 5 de juliol de 2021 Un projecte infermer de purgació d’equips de seroteràpia permet evitar la inframedicació intravenosa 6 de juliol de 2021 Manuela Pérez i Glòria Bargalló, participants en les sessions de pilatwalk adreçades a infermeres amb covid persistent: “L’evolució que hem fet durant aquestes cinc setmanes ha sigut increïble” 8 de juliol de 2021 Maria Romeu, nova vicepresidenta del COIB 9 de juliol de 2021 1.200 noves infermeres es col·legien al COIB 12 de juliol de 2021 El COIB demana als sindicats i les patronals que negociïn les millors condicions per a les infermeres en el nou conveni SISCAT 13 de juliol de 2021 S’adjudiquen les beques per al màster en e-Health i gestió sanitària de La Salle del 2021 16 de juliol de 2021 Anna Hernández, infermera de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: “Les infermeres confien més ara en la vacuna de la covid-19 que al mes de desembre”

40 Infermeres

28 de juliol de 2021 Montserrat Venturas, membre de la Comissió Deontològica del COIB: “Amb la pandèmia s’ha fet més visible el compromís de les infermeres amb les persones” 30 de juliol de 2021 El COIB ofereix a partir del mes d’octubre nous ajuts per fer formació en línia 4 d’agost de 2021 El Col·legi d’Infermeres de Barcelona adverteix que és il·legal que els TCAI administrin vacunes 4 d’agost de 2021 Entrevista a Yolanda Lejardi, directora gerent de l’Institut Català de la Salut: “Dins la professió no posem prou en valor les infermeres que ocupen càrrecs de responsabilitat” 18 d’agost de 2021 El 99 % de les infermeres de Barcelona creu que els professionals de la salut han de vacunar-se contra la covid19, segons una enquesta de la Comissió Deontològica 30 d’agost de 2021 Entrevista a Rosa Rifà, premi NANDA-I de mentoria: “Cal que les infermeres fem servir un llenguatge que faci visible la nostra aportació específica”

1 de setembre de 2021 El COIB col·labora amb l’espectacle ‘Matrona’, que es pot veure del 2 al 12 de setembre al Teatre Gaudí 21 de setembre de 2021 El COIB i SalusPlay signen un nou conveni de col·laboració 22 de setembre de 2021 Cesc Gelabert ensenya les infermeres a cuidar el seu cos a través de la dansa 29 de setembre de 2021 El COIB engega un projecte per preservar la memòria infermera 5 d’octubre de 2021 5.000 infermeres de Barcelona ja poden registrar les seves prescripcions en format de recepta electrònica 5 d’octubre de 2021 L’Hospital de la Vall d’Hebron implementa una iniciativa infermera per humanitzar l’estada hospitalària dels infants 7 d’octubre de 2021 Montserrat Martínez, primera infermera que encapçala el Servei de Medicina Preventiva de l’Agència de Salut Pública de Catalunya: “Sobta que hi hagi una infermera al capdavant del Servei de Medicina Preventiva, però la professió sempre ha estat vinculada a les vacunes”

7 d’octubre de 2021 S’amplia fins als 64.000 euros la dotació de la convocatòria d’ajudes a la recerca del COIB 14 d’octubre de 2021 Maria Romeu i Sonia Bernad: “S’hauria de triplicar el nombre de places de l’especialitat d’infermeria de salut mental” 15 d’octubre de 2021 Lourdes Carrés, “Al punt de vacunació de la Fira de Barcelona treballàvem amb la convicció de poder immunitzar la major quantitat de persones possible” 18 d’octubre de 2021 El COIB reclama la presència d’infermeres especialistes en geriatria als centres d’atenció primària i als hospitals 22 d’octubre de 2021 La corporació engega el projecte 9COIB per millorar el funcionament intern de l’organització 25 d’octubre de 2021 Silvia Rosado, infermera de salut mental: “Amb la pandèmia hi ha moltes persones que no s’atreveixen a sortir de casa” 2 de novembre de 2021 Una recerca liderada per infermeres d’atenció primària valida un nou mètode per diagnosticar la hipertensió arterial en menys d’una hora

3 de novembre de 2021 El COIB crea un programa d’atenció integral per a infermeres afectades de covid persistent 12 de novembre de 2021 Rosa M. Muñoz, coordinadora del Grup d’Esterilització del COIB: “Tots els professionals, inclosos els gestors, han de conèixer la regulació del reprocessament de productes sanitaris d’un sol ús” 16 de novembre de 2021 El Consell Internacional d’Infermeres publica una nova revisió del Codi d’Ètica 18 de novembre de 2021 El COIB ofereix 14 beques per a estudiants d’Infermeria 19 de novembre de 2021 El Consell de Col·legis d’Infermeres adverteix de la invasió de competències infermeres durant la pandèmia 23 de novembre de 2021 El COIB presenta el nou programa de formació per al 2022 25 de novembre de 2021 Dolors Rodríguez i Teresa Echevarría, responsables de la Comissió de Maltractaments i Salut del COIB: “La pandèmia de les violències masclistes no desapareix”

1 de desembre de 2021 Més de 200 infermeres jubilades es col·legien de manera gratuïta al COIB per reincorporar-se a l’activitat assistencial durant la pandèmia 10 de desembre de 2021 Adjudicades les beques per a estudiants d’Infermeria 2021 15 de desembre de 2021 Es publica la llista de respostes provisionals de la prova extraordinària per a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària 15 de desembre de 2021 Les policies locals de Catalunya fan un reconeixement a les infermeres de Barcelona per la seva tasca durant la pandèmia 15 de desembre de 2021 Mercè Borràs, infermera de l’Equip de Salut Mental per a Persones sense Llar de Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental: “Les persones sense llar estan molt soles” 16 de desembre de 2021 Jordi Mitjà, premiat en la darrera edició del premi Enfermería en Desarrollo a la categoria de promoció de l’autocura: “Les xarxes socials es poden utilitzar d’una manera intel·ligent per millorar la salut de les persones”

16 de desembre de 2021 El Col·legi renova el conveni de col·laboració amb Salusplay 20 de desembre de 2021 El COIB celebra que no s’hagi anul·lat la prova extraordinària per accedir a l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària, malgrat que no era el millor moment per fer-la 31 de desembre de 2021 Les Ajudes de Recerca 2021 del COIB doten de finançament a 21 projectes de recerca 31 de desembre de 2021 El COIB tanca un any marcat per la pandèmia, per la prescripció i per les reivindicacions 10 de gener de 2022 L’Hospital Germans Trias implementa un nou model assistencial d’hospitalització en salut mental de portes obertes 14 de gener de 2022 Les infermeres catalanes presenten la campanya ‘Vacunar és molt més que punxar’ 18 de gener de 2022 Les infermeres de Barcelona habiliten la seva seu com a punt de vacunació massiva contra la covid-19

21 de gener de 2022 Una exposició de l’artista Francesc de Diego tracta la salut mental en primera persona 26 de gener de 2022 El COIB convoca l’Assemblea General Ordinària de 2022 per al dimecres 2 de març 1 de febrer de 2022 El COIB renova el conveni de col·laboració amb TIC Salut Social per desenvolupar projectes en l’àmbit de la salut digital 1 de febrer de 2022 El conseller de Salut visita el punt de vacunació del COIB 8 de febrer La regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, visita el COIB 9 de febrer La regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, visita la seu del Col·legi 25 de febrer El COIB condemna l’atac militar del govern rus a Ucraïna i expressa la necessitat de resoldre els conflictes polítics a través de mitjans pacífics

Infermeres 41

Com ens veu...

Àngels 42 Infermeres

David Allende, il·lustrador i dissenyador gràfic

Núm. 3 Març 2022 Publicat per: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona C. Pujades 350, 08019 Barcelona Tel. 900 705 705 - 932 128 108 info@coib.cat www.coib.cat

Escaneja aquest codi i trobaràs més contingut d’Infermeres