Infermeres núm. 5

Desembre 2023 núm. 5

2

Infermeres

Infermeres Núm. 5

EDITA Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) COORDINACIÓ Rafa Gimena Molina REDACCIÓ Marina Bosch San martín, Maria Marquès Maseda, Rafa Gimena Molina DISSENY I MAQUETACIÓ Sergi Mañà Alvarez COL·LABORADORS Isabel Llimargas Judit Pons IMPRESSIÓ Gràfiques Cuscó, SAU FOTO DE PORTADA Banc d’Imatges Infermeres.

Ariadna Creus i Àngel Garcia Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona Carrer Pujades 350, 1a planta 08019 Barcelona 93 212 81 08 info@coib.cat coib.cat JUNTA DE GOVERN DEL COIB PRESIDENTA Paola Galbany Estragués VICEPRESIDENTA Maria Romeu Labayen SECRETÀRIA Paqui Pavón Rodríguez TRESORER Enric Mateo Viladomat VOCALS Paloma Amil Buján Miguel Ángel Giménez Lajara Encarna Gómez Gamboa Àngel Mencias Valero María Francisca Pérez López Noemí Obregón Gutiérrez Cristina Plou Pérez Esther Sauqué Puig DIPÒSIT LEGAL B 21315-2020 ISSN 2696-5682 edició electrònica: 2696-6878

Sumari 5

26

Un COIB modern i amb major participació de totes

“La sanitat és una estructura complexa i necessària que es cuida molt poc”

PRESENTACIÓ

6

TESTIMONI_GEMMA ROSELL

Primera dona alcaldesa de Teià i infermera

10

TEMA DE FONS BURNOUT

18

ANÀLISI_JUDIT PONS

Tots tenim un paper en la prevenció del suïcidi.

19

COOPERACIÓ

ADN 100% infermer

20

TESTIMONI_MONTSERRAT GEA

“Cal que les infermeres ens comprometem més en l’àmbit polític”.

24

MÚTUES LABORALS

Entrevista a les infermeres Marta Diaz i Sandra Capdevila: “La societat no té clar el concepte de mútua laboral”

ENTREVISTA_OCTAVI PUJADES

30

TALENT INFERMER@

32

LA IMATGE

34

LECTURES Atención familiar y salud comunitaria: conceptos y materiales docentes y estudiantes Cuidado y ética del cuidado: necesidades y evidencias para investigar y avanzar Projeccions de la població infermera a l’horitzó de 2030 Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la salud

36

ACTUALITAT COIB

38

LA TIRA DE SALUT INFERMERA VIRTUAL Infermeres 3

Entra a ClubCOIB

Estalvia amb els centenars d’ofertes que tens al teu abast

Dona’t d’alta; és molt fàcil, només cal que introdueixis el teu correu electrònic i la ciutat on vius.

ClubCOIB és estalvi

PRESENTACIÓ

UN COIB MODERN I AMB MAJOR PARTICIPACIÓ DE TOTES Les col·legiades i col·legiats, reunits en Assemblea General Extraordinària el dimarts, dia 28 de novembre, van aprovar la modificació d’Estatuts i el nou Reglament de Vot Telemàtic del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) que proposava la Junta de Govern que presideixo.

L’actualització d’aquests Estatuts permetrà adequar la corporació a la situació actual; i sobretot, l’aprovació del Reglament del Vot Telemàtic permetrà fer la corporació més accessible i participativa per a totes les col·legiades i col·legiats.

Aviat farà quatre anys que l’actual equip de govern ens va presentar a les eleccions de la corporació amb el compromís de modernitzar el Col·legi. Amb aquesta intenció estic realment convençuda que hem presentat una

proposta molt pensada i treballada amb la intenció de millorar el funcionament del col· legi i els serveis que presta a les infermeres.

Durant el procés de reforma estatutària que hem fet, hem escoltat i resolt totes les esmenes presentades; i realment, estem convençuts que les propostes que es van sotmetre a votació i van ser aprovades seran beneficioses per l’entitat i totes les col·legiades i col·legiats.

Pel que fa al nou Reglament del Vot Telemàtic que regirà a partir d’ara les eleccions de la corporació, estem convençuts que millorarà i incrementarà la participació de totes i tots els col·legiats. Entre les més joves, són moltes les infermeres natives digitals. Les que ja no som tan joves, ens n’hem anat posant-nos al dia en les noves tecnologies; i veurem un avanç

poder votar des del nostre dispositiu mòbil o ordinador. Fins i tot les companyes més veteranes o aquelles que tinguin dificultat de mobilitat, tindran el vot i la participació més accessible gràcies al fet que el nou Reglament contemplat la possibilitat d’obrir espais de vot telemàtic al COIB i en les demarcacions comarcals.

En definitiva, pensem que hem fet un pas important en la modernització del funcionament del COIB. Així com avancem en facilitar una major participació de totes les col·legiades i col·legiats.

Paola Galbany Estragués Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Infermeres 5

TESTIMONI

GEMMA ROSELL,

PRIMERA DONA ALCALDESSA DE TEIÀ I INFERMERA DE PROFESSIÓ CREC QUE SEMPRE S’HA DE DONAR LA CARA, ENFRONTAR-TE AL PROBLEMA I DONAR UNA RESPOSTA, VALORS QUE M’HA ENSENYAT LA INFERMERIA

6

Infermeres

TESTIMONI

Entrevistem a Gemma Rosell, primera dona alcaldessa de Teià i infermera de professió.

Rosell és diplomada en infermeria per la UAB Vall d’Hebron, va estudiar Biologia i té un Postgrau en Market Acces per l’EADA. Es va iniciar en el desenvolupament professional dins l’àrea d’infermeria hospitalària i atenció primària, seguit de l’àrea funcional de vendes del mercat farmacèutic com a visitadora mèdica amb una trajectòria de més de vint-idos anys. Des del 2020 és Tècnica Superior de Salut Pública a la Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Públics, i ha estat regidora de Sanitat i Serveis Socials entre el 2015 i el 2019. Actualment, combina les tasques d’alcaldessa

amb la seva feina de Tècnica Superior de Salut Pública a l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

som el primer govern on hi ha més dones: som en total 5 dones i tres homes. Jo anava de número 1, el número dos és un noi i els números 3 i 4 són Jo penso que una cosa Sabem que ets la primera dues noies. Hem fet dona alcaldessa de Teià, un govern de col·lisió bona que tenim a favor les amb les dones que hi ha i governem juntainfermeres és que tenim a la infermeria, en política ment amb Esquerra, molta vocació de l’atenció a compartim l’alcaldia, falten dones? les persones, i això, pel que els dos primers anys Sí. Jo haig de dir que sí, em diu la gent del poble, és els agafo jo i els altres encara que últimament, dos anys, l’altra noia. una virtut. amb la llei de paritat, la Esquerra eren dues situació ha millorat, però, tot i això, costa. La noies i dos nois, però en fer la col·lisió ha política és un món patriarcal on sempre hi quedat en 5 dones i 3 homes. Com que soc ha hagut més homes que dones i nosaltres filla del poble i he viscut sempre a Teià, és on

TESTIMONI

tinc les meves arrels i li vaig dir que m’agradaria ser la primera alcaldessa perquè passaré a la història. Aquest és un poble mil·lenari i mai en tot aquest temps, hi ha hagut una alcaldessa i a mi, em feia il·lusió ser la primera. He passat com la primera alcaldessa de Teià des del 17 de juny del 2023 amb el meu partit, Gent de Teià.

Gemma, tu també ets infermera, on havies estat abans de ser alcaldessa? Explica’ns una mica la teva trajectòria.

En l’àmbit d’infermeria els primers anys vaig exercir d’infermera hospitalària i d’atenció primària, després vaig estar 22 anys a la indústria farmacèutica i després vaig fer el postgrau de salut pública. Des del 2020 estic a l’Agència de Salut Pública en el servei de vigilància epidemiològica. Estic molt contenta i molt enfeinada, em passo tot el dia treballant, però ho faig amb molta il·lusió i moltes ganes.

Abans havia estat regidora, però no ha estat fins ara que he donat el primer pas. Havia estat portant salut i serveis socials com a regidora i ara, també porto altres carteres,

8

Infermeres

però he mantingut la de serveis socials. Des tots els temes que necessito: agenda, etc. de l’Ajuntament tenim poc a fer en salut perquè quasi tot és de l’ICS i del Catsalut, Bé, aquesta pregunta n’engloba dues. vull dir que tenim poques competències.

Primer de tot, si ens podries dir les compePorto per exemple, urbanisme, i el que vull tències d’una infermera, les qualitats que és sobretot donar força a les dones del poble ha de tenir? I com veus reflectides aquestes i posant-me a mi com a qualitats en el dia a dia de exemple, jo he aconseguit Els hem de donar tot el la feina de l’Ajuntament de estar aquí. També he creat suport que necessitin i Teià? una regidoria nova que és visibilitzar tota la feina “Atenció a la Ciutadania” Bé, el que intento és mirar que estan fent, que perquè l’objectiu que els problemes de la ciutatinc i en el que ja estic dania i trobar solucions. la gent s’adoni de la treballant, és aconseguir Una cosa que he après dins importància del paper que sigui un Ajuntament d’infermeria és a ser resolude la infermera i la cura tiva: davant d’un problema, transparent i amb molt de contacte amb la població. cap a les persones buscar la millor solució posDedico moltes tardes a sible per tirar endavant la rebre visites, a estar amb elles, a escoltar al situació amb la qual et trobes. El fet de liderar vilatà i ajudar-lo amb tot el que pugui. Volem algunes regidories o ara que ja soc alcaldesaproximar l’Ajuntament a la ciutadania. sa et fa veure que en tenir un equip de tècnics, és important estar amb ells, posar-te al Hem vist que portes ja 4 anys com a Tècseu costat, intentar valorar la seva feina, igual nica Superior de Salut Pública a l’ASPCAT, que ells fan amb mi. Destacaria sempre busl’Agència de Salut Pública de Catalunya. car solucions, si no en puc donar una per llei Ens pots explicar la teva funció allà i com és o per normativa, perquè són coses que no es el dia a dia, com ho combines amb el fet de poden fer, doncs també donar-los una resser alcaldessa? posta. És important escoltar aquella instància o queixa i donar resposta, sigui positiva o no, Un dia a l’Agència, per exemple, estem des és important donar-la. El que fan molts políde primera hora i quan plego que ja és al tics és dir: si, ja t’ho miraré, com que saben migdia, vaig cap a l’Ajuntament. La meva que no ho poden fer, no diuen res. Crec que feina és el control de malalties de declarasempre s’ha de donar la cara, enfrontar-te al ció obligatòria, jo porto molt la part de la problema i donar una resposta. Tots aquests legionel·la i la veritat és que aquest treball valors me’ls ha ensenyat la infermeria. m’agrada molt. Crec que l’ambient laboral és bo i m’ajuda a distreure’m dels problemes Jo penso que una cosa bona que tenim a del poble. De fet, quan surto a caminar totfavor les infermeres és que tenim molta vohom em para perquè és un poble d’uns 6500 cació de l’atenció a les persones, i això, pel habitants, et coneixes i et trobes a tot arreu. que em diu la gent del poble, és una virtut.

El fet d’anar a la feina és un alliberament i Diuen que soc molt propera, que escolto la desconnecto de la part política. Tinc hores o gent, intento estar al costat d’ella, tota aquespermisos en alguns casos, però no he agafat ta empatia, que suposo són valors que dins una excedència, no tinc dedicació completa, de la infermeria són molt potents i en l’àmbit però sí que la tinc parcial. Tinc un càrrec de polític penso que són molt importants. confiança, com a secretària, que em porta

TESTIMONI

venen subvencionats per la Diputació de Barcelona i també ho aprofitem. Una cosa que portàvem al nostre programa, però que encara es dona poc és la intenció, en l’àmbit web, que hi hagi un apartat de salut per donar més ressò a les notícies de salut, als consells, a tot això. Dins de tot el que podem fer o gestionar, que no depèn de nosaltres.

I per la població més petita, veiem que teniu escola bressol a Teià, hi ha algun programa concret per ella o està plantejat ferse en un futur?

Tenim entès que les infermeres són grans gestores, aquest valor fa que una infermera pugui gestionar millor un Ajuntament?

els recursos humans que tens, els recursos econòmics dels quals disposes i fer-ho de la millor manera possible.

Jo crec que tot són valors que t’ajuden a poder gestionar el dia a dia i els problemes que van sorgint, encara que tinguis els teus tècnics en temes concrets que potser no domines, poder gestionar, donar opcions, trobar sempre, encara que sigui una petita solució, aquesta és la gestió. Que no sigui tot tan estricte. A la vegada, hi ha tècnics que consideren que això no és feina seva i, a vegades, els hi has de fer entendre que si són coses que poden ajudar, s’ha d’ajudar, no perquè no ho posi en el seu contracte no han de fer-ho. Molts es justifiquen dient que com no s’ha fet mai, no s’ha de fer ara. Hem de donar-li la volta, anar adaptant-nos a la situació. El tema gestió és tot això, es basa en

Quins són els serveis actuals de salut que presta l’Ajuntament? I en el futur, quin és el paper dels Ajuntaments en la contribució de la promoció de la salut pública, què s’està implantant ara mateix?

Aquí hi ha un consultori amb metges i infermeres, però nosaltres l’únic que gestionem és el local. El que ens agrada és que es promocioni l’exercici de la salut, per exemple, a través del poliesportiu i de la regidoria d’esport. De vegades amb la gent gran també hem fet tallers d’alimentació, de com cuidar-se, o amb les més joves i els Instituts, hem tractat el tema de les drogues, l’addicció dels mòbils, etc. Són cursos que moltes vegades

Allà, el que hem intentat és sobretot que tinguin un bon parc pels nens. Teià no és un poble econòmicament molt ric, no tenim empreses, sinó que vivim de l’IBI i del DCO (Dipòsit de Construcció d’Obres). Hem fet un gran esforç i busquem subvencions i programes que ens puguin a ajudar a tirar endavant.

Això sí, tenim més coses a l’escola, per exemple, volíem tornar a aplicar l’Educaentorn, una escola verda, sensibilitzar els nens amb el tema ecològic, utilitzar poc paper o l’Escola sense Fum, que és una iniciativa de fa molt de temps o per exemple. La sostenibilitat, al cap i a la fi, donar-los els principals valors.

Sortint de la política municipal, què consideres que la política li deu a les infermeres, el paper de la política dins la salut.

Jo crec que la política municipal és molt diferent de la política general. Jo et diria de la general que hi ha d’haver més reconeixement cap al paper de la infermera en tots els aspectes. Dins del municipi, el que hem de donar és tot el suport que necessitin i visibilitzar tota la feina que estan fent, que la gent s’adoni de la importància de paper de la infermera i la cura cap a les persones.

TEXT: Marina Bosch FOTOS: Marina Bosch i arxiu

Infermeres 9

TEMA DE FONS

BURN OUT La manca de personal sanitari als sistemes de salut de tota Europa va moure a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a celebrar una Reunió Regional d’Alt Nivell a Bucarest a finals de març. El resultat d’aquesta trobada va ser una declaració en la qual concloïa que “és hora d’actuar”. Tot i reconèixer els treballadors de la salut com la columna vertebral del sistema; la declaració destacava les dificultats dels sistemes per satisfer la demanda més gran de serveis de salut. Així com la necessitat d’atraure i retenir els joves en la força laboral sanitària i assistencial i protegir la salut física i mental i el benestar dels treballadors.

En definitiva, els experts reunits

sanitaris cap a altres països. Zapata,

infermeres que migren a altres països

conduïen que calia actuar per millorar

que va participar en el Congrés

per no trobar atractives les condicions

l’oferta, les condicions de contractació

de l’Associació de Periodistes de

laborals a Espanya.

i creació d’entorns de treball i

Salut, celebrat a Palma aquest mes

condicions d’ocupació decents. Així

d’octubre, també va detallar el

com exigien una millor planificació

conegut com a síndrome ‘burnout’

estratègica i major inversió pública.

dels diferents professionals.

En aquest sentit, Tomàs Zapata,

Per la seva banda, la infermera i

la situació de desgastat de moltes

cap d’Unitat de Personal de Salut

doctora Olga Canet, junt amb altres

infermeres en un col·loqui sobre la

de l’Oficina Regional de l’OMS

col·legues, presentava al Congrés

salut mental dels professionals de la

per Europa, va alertar de la fuita

Investen 2023 un treball sobre

salut; destacant de manera retòrica:

d’infermeres i altres professionals

l’abandonament professional i les

“les infermeres estem cremades”.

Recentment, la vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i especialista en Salut Mental, Maria Romeu, exposava

Infermeres Infermeres 11

TEMA DE FONS

TOMÁS ZAPATA (OMS): EL ‘BURNOUT’ PROVOCA L’ABANDONAMENT I MOBILITAT DE MOLTES INFERMERES Tomás Zapata, cap d’Unitat de Personal de Salut i prestació de serveis de la Divisió de Polítiques i Sistemes Nacionals de Salut de l’Oficina Regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa; participà aquest mes d’octubre en el Congrés d’Informadors de Salut i exposà el “burnout” de molts professionals sanitaris arreu d’Europa; en el marc de les conclusions de la Declaració de Bucarest.

12 Infermeres

Així, l’especialista destacà la pèrdua d’atractiu de l’àmbit sanitari degut fonamentalment a la càrrega laboral, la temporalitat dels contractes, jornades rígides (hores, guàrdies), manca de desenvolupament de sanitat digital i la manca de cobertura en moltes zones rurals. Una situació que provoca l’abandonament i mobilitat de moltes infermeres, i altres professionals de la salut.

TEMA DE FONS

Entre les assignatures pendents que destacà Zapata hi figuren trobar de quina manera es pot recompensar “als professionals majors de seixanta-cinc anys perquè retardin la seva jubilació; com incentivar que tornin les infermeres que van marxar; com atraure professionals d’altres països; i millorar les condicions laborals”. En aquest sentit, el responsable de l’OMS estimava que el sector privat havia estat més àgil que el sector públic a l’hora de retenir professionals flexibilitzant les condicions laborals.

Anticipació per identificar les necessitats futures L’especialista en sistemes de salut va reclamar també més capacitat d’anticipació, “per tal d’identificar les necessitats d’un futur pròxim, amb tothom a la sala”. Zapata insisteix que la solució no vindrà des d’una única àrea i que àmbits com els serveis socials, l’economia o la salut ha d’estar molt relacionats. Pel que fa a l’economia; va insistir en el fet que “necessitem més i millor inversió. I aquesta inversió l’hem de veure com una cosa positiva per a tots”.

Reclutament ètic de personal sanitari Respecte a la mobilitat de les infermeres, Tomás Zapata explica que “l’any 2010 es va passar un codi de bones pràctiques en el reclutament ètic de personal sanitari. Va ser adoptat en l’assemblea mundial de la salut, però és un codi de compliment voluntari, no és obligatori. Aquest codi estableix el que anomenen “Triple benefici”.

En primer lloc, el sistema de reclutament sanitari hauria d’estar basat en un guany pel sistema de salut del país emissor. En segon lloc, hi ha d’haver un benefici per la persona individual que emigra. Cal assegurar-se que es garanteixen els seus drets laborals quan migra.

I, en tercer lloc, hi ha d’haver un guany per país receptor”.

Respecte a la formació un altre repte era analitzar quines serien les competències i habilitats necessàries els anys vinents. I així, optimitzar les tasques de profit i disminuir la burocràcia que no aporta valor.

Però, segons explica “el que veiem en molts casos és que l’únic beneficiari és el país receptor i no l’individu ni el país emissor. Per tant, hem de treballar per aconseguir acords bilaterals que garanteixin un flux ordenat de migració i que el país emissor realment se’n beneficiï. Hi ha alguns exemples, però encara queda molt a fer. Per exemple, un acord entre l’estat de Kerala a l’Índia i el NHS de Regne Unit on hi havia acord per incrementar la formació i la qualitat a Kerala”.

“De vegades es parla de migració circular, de com un cop el personal sanitari ha migrat la infermera pot retornar al país. Tot això, però ara són més idees teòriques que pràctiques en aquest moment. La migració està creixent molt en l’àmbit global, cada cop més”, afegeix.

“Una àrea que estem treballant molt, especialment amb els països de l’oest d’Europa, és que hi hagi una major sostenibilitat en la producció de personal sanitari. Hi ha països que encara depenen molt d’infermeres que vinguin de fora dels seus països per a poder satisfer el seu mercat laboral. Per exemple, Regne Unit té un dèficit de 45.000 infermeres. Això és una motivació que atrau moltíssim infermeres de molts llocs del món i no només de la Unió Europea, sinó especialment de països de fora de la Unió. Aquest és un tema molt important que cada cop serà més rellevant i que, entre tots, hem de buscar alternatives que no són fàcils”, diu el doctor.

Infermera en cap estatal per donar major lideratge a la infermeria “En 37 dels 53 països de la regió de l’OMS d’Europa hi ha una figura que s’anomena Infermera en cap (Chief Nurse Officer). Amb aquesta figura es vol donar un major lideratge a la infermeria i que la infermeria estigui asseguda en la taula de decisions i negociacions en l’àmbit de governs, perquè realment es puguin defensar els interessos de les infermeres i la professió tingui i ocupi l’espai que realment mereix”, explica Tomás Zapata.

“Des de l’OMS fomentem aquesta xarxa d’Infermeres en cap, reunint-nos cada tres mesos i tractant diferents temes, la qual cosa suposa un aprenentatge entre diferents països”, detalla el tècnic que destaca que és un càrrec que nomena cada estat; i del que Espanya encara no disposa.

L’especialitat d’Infermera Familiar i Comunitària Zapata creu “a Espanya es va introduint l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària i espero que progressivament es vagi introduint com en el seu moment es va introduir l’especialitat de medicina familiar i comunitària. Esperem que en els pròxims anys sigui un fet i això pot fer valdre el treball de les infermeres, augmentar-ne el prestigi i reputació i donar valor al paper tan important que juguen les infermeres de cara al tracte amb els pacients, a la salut comunitària i, en definitiva, en l’atenció primària de salut a Espanya”.

“Un tema fonamental a Espanya amb la infermeria i en l’atenció primària és que s’introdueixi de manera obligatòria la Infermera Familiar i Comunitària. Ja existeix, però no és obligatori per exercir com a infermera en un centre de salut tenir l’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària”, defensa Zapata. “Això és quelcom molt rellevant de cara al futur per enfortir i millorar la qualitat del sistema. La infermera juga un paper fonamental en l’atenció primària i en la salut comunitària”, argumenta l’especialista de l’OMS. Infermeres 13

TEMA DE FONS

MARIA ROMEU “EL DOLOR I EL CANSAMENT, ELS FACTORS MÉS PREOCUPANTS” La infermera especialista en salut mental Maria Romeu, vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, va assenyalar en el col·loqui quiral “La gravetat de la salut mental: comunicació i percepció”, que les infermeres són el col·lectiu de treballadors de salut mental més ampli, extens i nombrós a Europa i arreu del món. Citant a Granero, va remarcar que “Les infermeres estan en contacte freqüent amb el patiment humà, el dolor i la mort. La majoria d’elles són dones i tenen, a més a més, dificultats per a la conciliació amb la vida familiar, la càrrega de la gestió de la casa i la família (Granero et al., 2017).

El col·loqui es va celebrar el passat mes de novembre a l’Espais Volart de la Fundació Antoni Vila Casas, on Romeu va fer referència al Programa Retorn, el servei assistencial i d’ajuda del COIB dirigit a col·legiades i col·legiats amb problemes de salut mental i/o d’addicció. Les dades del programa no menteixen: mentre es comparen dades del 2020 al 2022, queda reflectit un augment gradual i continuat dels elements estudiats.

Durant aquests anys, els tractaments psiquiàtrics i psicològics han fet un gir i s’estabilitzen les visites amb psiquiatria, que fins aleshores havien estat més nombroses, però creixen fins a més d’un 61% les visites de seguiment amb psicologia.

que disminueix lleugerament entre 2021 i 2022, quan cau d’un 66,4% a un 57,7%, fent evident com aquest valor es va disparar durant el primer any de pandèmia i ara, ha tingut un petit descens.

Un altre factor que es va disparar durant la pandèmia va ser el “no poder més” o l’esgotament, que si el 2017 només afectava un 14,6% de les infermeres, el 2021 va créixer fins al 67,5% en plena pandèmia i l’any passat, va disminuir gairebé a un 40%. Tot i això, segueix sent gairebé el triple que les dades que es coneixen de prepandèmia.

La vicepresidenta del COIB va orientar el seu discurs amb una comparació de dades d’abans de la pandèmia, l’any 2017, amb les dades de 2021 i 2022 mentre expressava preocupació pels canvis que s’estaven donant. Dins aquests estudis s’analitzen diversos factors, sent els principals l’estat de salut autopercebut de les infermeres, les seves hores de son, el dolor, el cansament o l’estrès, l’esgotament i el “no poder més”. El que avui en dia es coneix com a “burnout”.

La infermera Romeu destaca que les hores de son són un altre ítem a tenir en compte. Segons l’Organització Mundial de la Salut, un adult ha de dormir entre 7 i 8 hores diàries, ja que dormir menys de 6 hores és un risc per la salut i la qualitat de vida. Si el 2017 el 37% de les infermeres els hi costava dormir, les dades van augmentar fins al 58,6% l’any 2021 i han disminuït fins al 44,6% l’any 2022.

Els factors més preocupants són el dolor i el cansament, triplicant els seus números des del 2017. Pel que fa al dolor, si l’any 2017 era del 20,7%, el 2022 arriba fins a un 60,1%. En el cas del cansament, les dades són gairebé idèntiques: creix d’un 21,5% a un 60%. L’estrès és un factor

També preocupa l’indicador del risc autopercebut de patir mala salut mental de les infermeres: mentre el 2017 era d’un 11%, després de la pandèmia aquest nombre ha crescut fins al 58%, multiplicant per cinc el percentatge inicial.

14 Infermeres

TEMA DE FONS

Tots aquests factors, juntament amb unes condicions laborals precàries, poca satisfacció professional per la manca de reconeixement social o la manca de direccions del centre es van convertint a poc a poc en factors de risc per a les infermeres. Tot i que la pandèmia ha acabat, tots aquests factors encara són el centre de tots aquests estudis perquè van de la mà amb un problema major: la manca d’infermeres. Si ja feien falta infermeres abans de la pandèmia, durant i després s’ha mantingut i fins i tot agreujat aquesta situació, amb conseqüències sobre l’ètica professional. Romeu destacava que si una infermera es troba en un conflicte ètic, pot causar-li malestar emocional, que com diu Magda Casamitjana, directora del Pla Director de Salut Mental “el malestar emocional és un problema de salut mental”. Acabava el discurs destacant que cuidar la salut mental de les infermeres és bàsic per a cuidar de la salut de la ciutadania, mentre feia una crida al govern a invertir en infermeres per tal d’invertir en salut.

OLGA CANET “CAL UNA CONSCIL·LIACIÓ EFECTIVA” Olga Canet és infermera llicenciada en Humanitats i doctora en Pedagogia, que el passat mes de novembre va participar en el XXVII Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados (INVESTEN) a Valladolid amb una comunicació sobre l’exercici professional i les migracions de les infermeres de Barcelona.

Amb el títol “Expectativas de las enfermeras de Barcelona vinculadas a su ejercicio profesional”, Canet criticava la manca d’infermeres i la inestabilitat laboral que aquest col·lectiu pateix dia rere dia.

Des del COIB es van presentar a INVESTEN els resultats de l’estudi de disseny qualitatiu descriptiu que es va fer respecte a les expectatives de les infermeres relacionades amb l’exercici professional i les condicions laborals.

L’estudi va durar entre el març del 2022 i el maig del 2023.

En línies generals, les infermeres desitgen i esperen que dins la seva carrera professional arribin canvis per millorar, poder escollir el lloc de treball i tenir una professió més ben valorada. Pel que fa a les condicions laborals destaca la inestabilitat laboral lligada a aquesta professió, una compensació econòmica insuficient, altes càrregues de treball, la

infravaloració i el baix reconeixement professional i de les especialitats per les institucions. Tots aquests factors que tenen com a base les condicions laborals i les expectatives professionals poden arribar a tenir, com deia Romeu, un impacte en el benestar i la salut de les infermeres.

Dins l’estudi també es proposen els possibles motius d’aquesta percepció d’infravaloració de les infermeres: falta de coneixement, estereotips de gèneres, falta de visibilitat en comparació amb altres col·lectius, baixa retribució econòmica i la poca participació en la presa de decisions, és a dir, el lideratge infermer. A la vegada, també aporta solucions de cara al futur, com una conciliació efectiva entre el treball i la vida personal amb horaris més flexibles, una correcta formació contínua i clares oportunitats per al desenvolupament professional.

Canet remarcava durant la seva ponència que si no es milloren les condicions laborals i professionals per a garantir un ambient de treball saludable, la salut de les infermeres correrà perill.

Infermeres 15

TEMA DE FONS

Declaració de Bucarest sobre el personal sanitari i assistencial Reunió Regional d’Alt Nivell sobre el personal sanitari i assistencial a Europa: és hora d’actuar.

22 i 23 de març de 2023, Bucarest, Romania 1. Nosaltres, els participants de la Reunió Regional de l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa sobre el personal de salut i cura a Bucarest, Romania, reconeixem que els treballadors de la salut i les cures són la columna vertebral de qualsevol sistema de salut.

2. Observem que, malgrat el nombre històricament elevat de treballadors sanitaris i assistencials a tota la Regió Europea de l’OMS, els sistemes nacionals de salut estan experimentant dificultats per satisfer la major demanda de serveis de salut com a resultat de l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques, retards als serveis a causa de la pandèmia de COVID-19, l’augment de les expectatives dels usuaris dels serveis i les amenaces a la salut associades al canvi climàtic i les emergències sanitàries.

16 Infermeres Infermeres

3. Tenim en compte l’informe de l’Oficina Regional de l’OMS Personal sanitari i assistencial a Europa: és hora d’actuar, que identifica els desafiaments clau de la força laboral que enfronten els sistemes nacionals de salut, inclosa l’escassetat, la distribució desigual, els desajustos en la combinació d’habilitats, les insuficiències als països en desenvolupament, habilitats per satisfer les necessitats canviants de salut i atenció i les noves tecnologies digitals i altres tipus. La força laboral també està envellint i els mercats laborals estan canviant, amb una mobilitat i migració de treballadors cada cop més complexes.

A alguns països els resulta cada cop més difícil atraure i retenir els joves en la força laboral sanitària i assistencial.

4. Observem que aquests desafiaments de llarga data s’han vist exacerbats per la pandèmia de COVID-19, que també ha posat en

relleu la necessitat de protegir la salut física i mental i el benestar dels treballadors, molts dels quals continuen experimentant estrès, esgotament i violència, i alguns van abandonar els treballs.

5. Reconeixem que els governs són conscients d’aquests reptes i que molts ja estan prenent mesures importants per abordar-los.

Reconeixem que cal una atenció contínua i demanem que s’ampliïn i enforteixin encara més les mesures efectives en col·laboració amb totes les parts interessades. Fem una crida a compartir experiències entre els països en el disseny i implementació de solucions.

6. D’acord amb l’informe regional, demanem millorar l’oferta de treballadors sanitaris i assistencials mitjançant: a) generar evidència sobre les necessitats

TEMA DE FONS

actuals i futures de força laboral; donar suport a les institucions de salut i educació per adaptar els plans d’estudi, la selecció d’estudiants i les estratègies d’aprenentatge, i enfortir la seva capacitat docent, per incloure l’ensenyament de pràctiques d’atenció i salut innovadores i ambientalment racionals; b) crear capacitat per a una regulació i acreditació efectives del personal sanitari i assistencial; c) enfortir el desenvolupament professional continu (DPC) adaptant els estàndards i enfocaments del DPC, fomentant el desenvolupament del lideratge i garantint que hi hagi oportunitats d’aprenentatge permanent disponibles a tot el personal sanitari i assistencial; d) ampliar l’ús apropiat d’eines digitals per oferir serveis més efectius, eficients i accessibles.

7. Fem una crida per millorar la retenció i contractació de treballadors de la salut i la cura mitjançant: a) encoratjar l’ús de mesures de retenció que hagin demostrat funcionar en diferents etapes de les carreres i en diferents ubicacions, incloses les que afecten les condicions de treball, la progressió professional i la prestació d’altres tipus de suport; b) Gestionar de forma ètica i eficaç les polítiques de contractació internacional d’acord amb l’Estratègia Mundial de l’OMS. c) Codi de pràctiques sobre contractació internacional de personal de salut, inclòs el seguiment de la migració; d) Prestar especial atenció a retenir i atraure

treballadors sanitaris i assistencials a zones rurals, remotes i altres zones desateses; e) adoptar la tolerància zero davant la violència contra els treballadors sanitaris i assistencials.

8. Ens comprometem a optimitzar l’exercici del personal sanitari i assistencial mitjançant: la creació d’entorns de treball i condicions d’ocupació decents, assegurances i amb el personal adequat que motivin i donin suport als treballadors sanitaris i assistencials, garanteixin la seva salut i seguretat en el treball i protegeixin la seva salut i benestar mental: els usuaris i els serveis se’n beneficiaran quan els treballadors rebin un millor suport.

Tenir en compte les diferències basades en gènere i edat en els riscos i necessitats dels treballadors, com l’esgotament, la violència, la seguretat al lloc de treball i el suport a la cura de nens i famílies; i garantir que les capacitats dels treballadors sanitaris i assistencials es facin servir al màxim en la prestació de serveis sanitaris i assistencials.

9. Exigim una millor planificació estratègica del personal sanitari i assistencial mitjançant: a) tenir en compte la dinàmica del mercat laboral sanitari promovent més mesures intergovernamentals i intersectorials, inclòs el treball amb els ministeris de finances i educació per donar suport a l’oferta futura de treballadors sanitaris i assistencials, i garantint la participació de les parts interessades en tots els processos polítics; b) enfortir els sistemes d’informació sobre el personal sanitari i assistencial, i garantir que la investigació i les dades s’utilitzin per fonamentar la formulació de polítiques. Reconèixer que les dones realitzen la major part del treball de cures i de salut remunerat i no remunerat a la majoria dels països i que cal adoptar mesures específiques per eliminar

les desigualtats de gènere, com les diferències salarials entre homes i dones, valorar la feina de cures no remunerada i promoure l’equilibri de gènere en totes les decisions, presa de posicions i prestació de serveis.

10. Exigim una inversió pública més gran i més intel·ligent en educació, desenvolupament i protecció de la força laboral mitjançant: a) assignar prou recursos per a l’educació i l’ocupació d’un nombre adequat de treballadors sanitaris i assistencials; b) optimitzar l’ús de la inversió pública a través de polítiques que promoguin l’exercici i la qualitat de l’atenció, inclòs l’ús de solucions ambientalment racionals; c) delinear una divisió eficient de funcions i donar suport a equips multiprofessionals integrats de salut i atenció; d) millorar les habilitats digitals entre el personal sanitari i assistencial; e) idear acords de treball més flexibles; f) millorar les condicions laborals i desenvolupar altres polítiques per atraure i retenir els treballadors de la salut i la cura.

11. Reconeixem que hi ha vincles entre aquestes prioritats i que, per aconseguir un progrés significatiu, és important involucrar totes les parts interessades clau, inclosos els representants del personal de salut i cures, els seus ocupadors, els ministeris nacionals de finances i educació i les organitzacions internacionals sense ànim de lucre: organitzacions, fideïcomisos i fundacions. És amb aquest esperit de cooperació que presentem aquesta declaració.

Infermeres 17 Infermeres

ANÀLISI

TOTS TENIM UN PAPER EN LA PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI

Dra. Judit Pons Infermera especialista en Salut Mental.

Referent dels programes d’atenció a la conducta suïcida Consorci Hospitalari de Vic. Membre de l’Associació Catalana d’Infermeria en Salut Mental.

Suïcidi. Una paraula que pràcticament tothom en té una idea formada del que és, però que generalment incomoda. Per què no se’n parla gaire als mitjans de comunicació? Segurament hi ha una part d’estigma, però potser també hi ha un bocí de prudència. Això vol dir que no se n’ha de parlar? Els darrers anys, les persones, col·lectius i entitats que malden per la prevenció del suïcidi han posat èmfasi en el fet que cal trencar el silenci i se n’ha de parlar. En aquest sentit, l’any 2003 l’Associació Internacional per la Prevenció del Suïcidi (http://iasp.info) conjuntament amb l’Organització Mundial de la Salut van establir el 10 de setembre com el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, un esdeveniment basat en la promoció i la comunicació per transmetre el missatge que el suïcidi es pot prevenir.

El lema triennal vigent encara enguany va ser “Creant esperança mitjançant l’acció” i és un recordatori que hi ha una alternativa al suïcidi, i pretén inspirar confiança en què les nostres accions, per grans o petites que siguin, poden 18 Infermeres

donar esperança als qui lluiten per tirar endavant. Justament el missatge és que tots tenim un paper en la prevenció del suïcidi, cadascú des del lloc que li correspon en cada moment: veïna, parella, amic, mare, tiet, companya de feina, professional de la salut, fill, neta, mestre... I com ho hem de fer, això? D’entrada estar atents al nostre entorn, veure les persones que poden estar-se plantejant el suïcidi. S’ha dit moltes vegades, la persona que pensa en el suïcidi vol deixar de patir.

Poder arribar a aquestes persones i poder transmetre que no estan soles és un primer pas.

No cal dir què han de fer ni donar solucions, tan sols oferir un espai d’escolta a allò que l’està preocupant. Sovint el sol fet d’interessar-nos de forma sincera i sense prejudicis pot marcar la diferència per aquella persona que està en risc.

Un altre punt important és no deixar sola a la persona si hi ha un risc imminent i acompanyar-la per poder rebre ajuda professional.

dues altres taules: una centrada en l’enfocament infantojuvenil i l’altra en adults. Malgrat aquest lideratge, Catalunya és l’única comunitat autònoma que forma Infermeres Especialistes en Salut Mental i després, no reconeix la categoria professional, fet que provoca que molt talent marxi cap altres comunitats que els hi atorga aquest reconeixement.

Acció Infermera sobre la Salut Mental Tenint en compte la importància que té parlar sobre el suïcidi en tots els àmbits, aquest tema enguany va ser el protagonista en l’obertura de la 9a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental que el Col·legi d’Infermeres i Infermers

El paper dels Mitjans de Comunicació Fa anys, es va establir una mena de pacte de silenci sobre el suïcidi als mitjans de comunicació per l’anomenat “Efecte Werther”, que postula que el fet de parlar de suïcidi als mitjans de comunicació provoca més suïcidis.

Però el que han demostrat els estudis és que segons com es tracta el suïcidi als mitjans sí que pot afavorir el “pas a l’acció” a aquelles persones que per diferents circumstàncies ja estan en una situació de risc. Per aquestes persones “vulnerables”, el fet de sentir parlar del suïcidi en termes inadequats (mitificant o glorificant el fet, plantejant que no hi havia alternatives, explicant amb detalls el mètode emprat, especulant sobre el fet, etc.) pot actuar com un precipitant a realitzar-ho.

Ara bé, si els mitjans de comunicació parlen del suïcidi com el fenomen multifactorial que és,

de Barcelona (COIB) organitzà el dijous, dia 5 d’octubre. Una primera comunicació, en format diàleg, que com a infermera especialista en salut mental, vaig compartir amb la Dra. Cecília Borràs, psicòloga i presidenta de Després del Suïcidi – Associació de Supervivients (DSAS).

El lideratge infermer en la salut mental també va estar present durant la jornada en

posant testimonis de recuperació, donant veu a supervivents (persones que sobreviuen al suïcidi d’un ésser estimat), informant que es pot ajudar a les persones que es troben en aquesta situació i on trobar ajuda, llavors es produeix l’efecte contrari, l”Efecte Papageno”, que el que fa és convertir els mitjans de comunicació en agents preventius del suïcidi.

COOPERACIÓ

SOLIDARITAT I COOPERACIÓ: “ADN 100% INFERMER” L’Àrea de Cooperació del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va voler destacar, en el marc de la Jornada d’Infermeres Cooperants que la corporació celebrà el dijous, dia 7 de setembre, les diferents accions de cooperació i solidaritat que les infermeres col·legiades amb realitat pel poble d’Ucraïna. Així es va fer amb un breu acte de reconeixement que va portar per títol “ADN 100% Infermer, l’Experiència Ucraïnesa”. Els cònsols d’Ucraïna a Barcelona, Oleksandr Dzoma i Vitalii Tsymbaliuk, van assistir a la trobada i van traslladar en persona l’agraïment d’Ucraïna a les Infermeres de Barcelona per les diferents accions realitzades. En aquest sentit, els diplomàtics Dzoma i Tsymbaliu van fer entrega a la presidenta del COIB, Paola Galbany, d’un document acreditatiu.

Fundació del Convent de Santa Clara que lidera sor Lucia Caram; i l’infermer que va participar en el comboi dels Voluntaris de Fundació ‘la Caixa’ que va portar ambulàncies des de Catalunya fins a Ucraïna. O les desenes d’infermeres de diferents centres sanitaris que juntament amb Bombers i altres col·lectius estan recollint i enviant material al poble ucraïnès des de l’inici de la guerra.

La infermera Meritxell Cascán, que amb l’infermer Marc Fortes lideren l’Àrea de Cooperació del COIB, va fer repàs i memòria davant les 250 col·legiades i cooperants que van assistir a

Dos dies després, el dissabte 9 de setembre, el terratrèmol del Marroc sobtava les emocions i solidaritat de moltes infermeres que es van oferir per anar al Marroc “pel que convingui”. Especialment, també van ser nombroses les infermeres col·legiades d’origen o arrels magrebines que s’oferien voluntàries com a infermeres i coneixedores de la llengua o el territori marroquí. La mateixa Meritxell Cascán va participar, en representació del COIB, en una missió de rescat que van organitzar l’Equip de Rescat i Emergències de Catalunya (EREC). En aquesta sortida de rescat al Marroc van viatjar

la jornada, de com les infermeres de Barcelona van respondre massivament a la crida de voluntàries que va fer el col·legi a l’inici de la guerra.

Va recordar també, les col·legiades d’origen ucraïnès que van fer d’intèrprets al recinte firal de Montjuïc a la primera arribada de refugiats.

Les nou infermeres que van col·laborar amb la repatriació de ferits de guerra junt amb la

14 bombers i bomberes, dos sanitaris de l’hospital Clínic Barcelona (un metge i una infermera), un traductor i dos binomis canins. Els cooperants van portar fins al Marroc 450 kg de material per a tasques de rescat i sanitari en un esforç coordinat amb la companyia aèria Vueling i amb la col·laboració del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

Recentment, la Junta de Govern del COIB es va adherir a la Declaració de la Junta Directiva del Consell Internacional d’Infermeres (CIE), reunida a Ginebra, i expressà la seva preocupació més profunda pels que pateixen en el conflicte en curs a Israel i Gaza. La Junta del COIB condemnà tots els actes de violència i terrorisme i exigí d’un accés segur als serveis de salut per a tothom i la protecció dels treballadors de la salut.

Així mateix, el COIB anima a donar suport a les infermeres i les cures de salut a la regió unint-se a la campanya del CIE #NURSESFORPEACE, que dona suport a les infermeres que treballen a primera línia a les zones de conflicte de tot el món, i a fer donacions a través del Fons Humanitari del CIE. En aquesta mateixa línia des de l’Àrea de Cooperació del COIB s’estan explorant vies per poder fer arribar material sanitari a la població de Gaza en coordinació amb diferents centres de salut, i la col·laboració amb altres ONG. En definitiva, les infermeres de Barcelona, es mostren obertes i solidàries amb el món que les envolta, demostrant que la Solidaritat i la Cooperació formen part de l’”ADN 100% Infermer.”

Infermeres 19

TESTIMONI

MONTSERRAT GEA “CAL QUE LES INFERMERES ENS COMPROMETEM MÉS EN L’ÀMBIT POLÍTIC” La pandèmia ha protagonitzat el pas de la infermera Montserrat Gea per la Direcció General de Professionals de la Salut. Nomenada directora general el mes de setembre de 2020, en plena crisi sanitària de la covid-19, va deixar el càrrec el mes de febrer del 2023, quan la malaltia ja havia deixat d’ocupar les pàgines dels diaris. En aquest període històric, Gea ha hagut de fer front a la campanya de vacunació més ambiciosa que s’ha fet mai i a un esgotament sense precedents dels professionals. A més, durant el seu mandat s’han assolit fites molt importants per a la professió infermera, com la inclusió de la prescripció de medicaments i productes sanitaris en format de recepta electrònica, l’augment del nombre de places d’Infermeria a les universitats i l’elaboració del document de consens sobre les especialitats. Gea parla a continuació de la seva experiència com a directora general, de la seva visió de la professió infermera i, en tant que investigadora de prestigi internacional, de la seva visió de la recerca en cures.

20 Infermeres

TESTIMONI

Com ha estat la vostra experiència com a directora general de Professionals de la Salut?

Una experiència molt gratificant, perquè hi he après molt, però també em vaig incorporar en un context molt dur, en plena pandèmia, entre la primera i la segona onada, i vaig marxar al febrer del 2023, quan es va declarar finalitzada. Això vol dir que, durant aquest període, hem hagut de combinar la gestió de la situació de crisi sanitària amb altres projectes i, per tant, ha estat una feina plena d’accelerades i frenades. Quan hi havia una situació crítica, els projectes que no eren tan prioritaris s’aturaven i després es tornaven a tirar endavant, i això de parar i seguir, parar i seguir... a vegades et donava la sensació que això no s’acabaria mai. Tot i així, hem pogut dur a terme projectes molt importants per als professionals. En el cas de les infermeres, vam començar amb el desplegament de la prescripció, la incorporació de les indicacions de medicaments i productes sanitaris al sistema de recepta electrònica, al gener del 2021, en un moment molt complicat.

En tot moment, el compromís de la professió infermera amb la ciutadania ha estat absolut i estic molt orgullosa de pertànyer a aquest col·lectiu i d’haver-lo pogut representar des del primer nivell d’estructura de govern.

De quines coses us sentiu més orgullosa d’aquesta etapa?

Jo he publicat en moltes revistes amb factor d’impacte, m’han donat projectes europeus, he liderat projectes de recerca molt valorats, però no hi ha absolutament res ni crec que hi hagi res que pugui fer al llarg de la meva vida professional que sigui comparable a la campanya de vacunació contra la covid. El fet de veure com baixava brutalment la mortalitat, especialment entre les persones més grans, les que estaven institucionalitzades...

Infermeres

Per a mi no hi haurà res en l’àmbit professional que es pugui comparar amb aquest fet, que és històric, i que ha estat protagonitzat per les infermeres. En una setmana vam formar tretze mil infermeres. Jo n’estic molt orgullosa de veure com aquest esforç ha tingut un impacte tan positiu en la salut de la població.

I quin ha estat el moment més complicat que us ha tocat viure com a directora general?

El moment més dur ha estat veure com hi havia tantes companyes que emmalaltien i no tenir prou mans per poder atendre la població. Ni mans ni, al començament, material.

Aquesta situació va ser molt dura i vam haver de prendre decisions gens agradables, que tindrien un impacte en la població.

Les infermeres representen gairebé el 40 % del total dels professionals de la salut. És el col·lectiu professional més nombrós i el que està més a prop de les persones.

Tot i així, aquest pes no es correspon amb la seva representació als òrgans on es prenen les decisions dins el sector salut. De fet, sembla que cada cop n’hi ha menys.

Aquí hi ha diverses causes. Una, que cal que les infermeres ens comprometem més en l’àmbit polític. Moltes vegades ens fa por, perquè suposa exposar-te públicament, perquè la classe política està desprestigiada... Si tens infermeres al Parlament o al Govern, la capacitat d’influenciar és molt més gran.

Tradicionalment, hi ha hagut molts metges als governs. En canvi, no hi ha hagut mai una infermera com a consellera en cap àmbit. Per tant, les infermeres ens hem d’implicar políticament per poder estar en aquests llocs.

Per altra banda, quan a les infermeres ens facin una oferta per poder ocupar un lloc de responsabilitat hem de saber dir que sí, tot i que suposi un gran repte per a nosaltres, tot i que hi haguem de dedicar moltes hores de la vida personal.

Jo m’he trobat amb infermeres a qui se’ls ha ofert ocupar posicions molt elevades i les han rebutjat.

Hem d’exercir lideratge informal, però també formal, perquè si tens capacitat executiva, no només consultiva, les coses canvien molt.

Al principi he posat l’exemple del desplegament de la prescripció, però aquests anys també hem elaborat un document de consens del model d’especialitats a Catalunya, que es va poder impulsar amb la coordinació de la degana [del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya], Glòria Jodar, i l’increment de més de sis-centes places d’Infermeria a les universitats de Catalunya. Aquesta era una qüestió que quan jo era presidenta del Col·legi de Lleida estava tipa de dir, però fins que no vaig ser directora Infermeres 21

TESTIMONI

general no vam tenir l’oportunitat de materialitzar-ho, pactant amb la Direcció General d’Universitats, convencent els consellers, ensenyant les projeccions de jubilacions amb les dades del registre de professionals i dels col·legis d’infermeres de Catalunya. El mateix ha passat amb les places d’especialistes.

Aquesta capacitat de transformació només la pots tenir si estàs en aquests llocs.

les especialitats infermeres, hi ha hagut avenços científics i tecnològics, han aparegut nous perfils professionals al sistema... Per tant, aquesta llei s’ha de modificar i adaptar a la realitat de la formació i les competències que tenen els professionals a dia d’avui.

En el cas de les infermeres, la situació és flagrant. Acadèmicament, podem arribar fins a dalt de tot, fins al doctorat, però, en canvi, això no es trasllada a la pràctica clínica i no

Al Canadà, per exemple, totes les infermeres especialistes tenen capacitat prescriptora, però no ho fan sota delegació de ningú, ho fan de manera autònoma. Aquí no; la indicació de medicaments i productes sanitaris subjectes a recepta mèdica per part de les infermeres l’hem de fer sempre per delegació, i això és molt injust.

Creieu que l’actual sistema de salut, que va Tot i així, la justícia també posa sorgir de la Llei d’ordenaimpediments perquè les infermeció sanitària de Catalunya res ocupin determinats càrrecs del 1990, dona resposta a de responsabilitat. Què us semles necessitats dels ciutablen les sentències recents que dans? Caldria canviar-lo? neguen a les infermeres la possiS’estan fent passos imporbilitat de ser gerents de centres tants per adaptar el sistema sanitaris o caps de servei? a les necessitats actuals Qui ha de liderar els equips és el dels ciutadans, però semprofessional que té capacitat de pre tenim la mateixa pedra lideratge, qui sap treballar en equip, a la sabata. Perquè els qui és empàtic. És igual quin profescanvis puguin ser efectius, sional de la salut sigui, mentre tingui necessitem que hi hagi una les habilitats i la formació per poder normativa que ho permeti. fer una gestió correcta. A nosaltres Sin, és molt complicat. Ara ens formen per ser professionals estem en un moment en de la salut. Després, quan tens més què tot es judicialitza. Per maduresa, et poden interessar altres exemple, en el cas de les àmbits: la docència, la recerca, la denúncies que han rebut gestió... El grau en Infermeria, en Mealgunes llevadores per dicina o en Fisioteràpia no et capaposar DIUs a la població cita per liderar un equip, un centre vulnerable. Una llevadora o una unitat; cal adquirir formació ben formada ho pot fer senespecífica en gestió i, sobretot, tenir se problema quan no hi ha determinades habilitats. un altre professional, i això La principal pedra que tenim al és donar accessibilitat a la Montserrat Gea, durant la visita que va fer el 4 de maig de 2023. camí és la Llei d’Ordenació de Propoblació, sobretot la més fessions Sanitàries, en què es basen la majoria es perfilen les places d’especialistes. D’altra vulnerable. Canviar el sistema és això. Per tant, d’aquestes sentències. De fet, el conseller banda, quan es va fer la Llei del medicament, insisteixo que un canvi real del sistema només Argimon ja havia demanat la modificació a nivell estatal, ens va segrestar, perquè si serà possible si es modifiquen les normatives. d’aquesta llei, que va ser molt bona quan va en comptes de regular-ho des del Ministeri, sortir, l’any 2003, però que ara ja està obsolecom s’està fent ara, mitjançant les guies, ens Veieu possible que algun dia una infermera ta. Després d’aquell any, s’ha implantat l’Espai haguessin traspassat les competències a les pugui ser consellera de salut?

Europeu d’Educació Superior, que ha equipacomunitats autònomes, els protocols ja els Sí, sí. Hi ha infermeres molt competents en rat acadèmicament tota la formació universitindríem implantats des de fa anys. La situació diferents partits. Només cal que algú hi cregui. tària de l’àmbit de la salut, s’han desenvolupat actual ens frena.

El primer que hi ha de creure és el president 22 Infermeres

Infermeres 22

TESTIMONI

i també els mateixos partits, que es creguin que una infermera està preparada per gestionar una cartera. A les Balears i a Andalusia hi ha conselleres infermeres. De fet, qualsevol persona que estigui motivada i tingui el coneixement o els assessors adients pot ser-ho.

Tot i així, falta que les infermeres ens comprometem en l’àmbit polític, per una banda, i, per l’altra, que la gent cregui d’una vegada per totes que les infermeres tenim capacitat per estar a qualsevol lloc.

En quina situació veieu la professió infermera actualment?

Les infermeres estem en un moment de reflexió. Després de la pandèmia ens esperàvem canvis que estan trigant molt a arribar, i moltes vegades no és per falta de voluntat política.

Qualsevol procés de canvi implica arribar a consensos amb molts actors. A vegades, els procediments administratius són molt lents.

El fet que el Ministeri no hagi acabat de desplegar l’especialitat d’Infermeria Medicoquirúrgica està condemnant el seixanta per cent de les infermeres a no poder ser especialistes.

Aquí és on volíem començar a desenvolupar el model d’infermeria de pràctica avançada, que al final es va copiar del model anglosaxó a la nostra realitat, que és ben diferent i es basa en el model d’especialitats. Cal que busquem una sortida per a les infermeres que no són especialistes i que estan assumint més competències que les generalistes. Han de tenir un reconeixement.

Les infermeres se senten poc reconegudes, i no parlo de salaris, parlo de galons, d’etiquetes. Cadascú ha de rebre l’etiqueta en funció de la formació que té, perquè, si no, estàs tractant igual la persona que no es forma que la que es forma molt, i això és injust.

En el cas de les especialitats, hi ha una part dels deures que han de fer des de Madrid, però n’hi ha una altra que correspon a cada comunitat autònoma, concretament la seva aplicació en l’àmbit laboral. En aquest

sentit, Catalunya només té plenament reconeguda laboralment l’especialitat de llevadores, a diferència d’altres zones de l’Estat on s’hi reconeixen altres especialitats. Per què no hem avançat més en aquest reconeixement?

S’ha traslladat aquesta qüestió a les meses de negociació [de les entitats proveïdores], que són les que tenen competències en la matèria. Evidentment, si jo faig una despesa en formar infermeres especialistes és perquè me les vull quedar i no perquè marxin a treballar a altres comunitats autònomes. Aquí, patronals i sindicats han d’arribar a un acord. El model el tenim escrit i consensuat i, per tant, l’han d’aplicar. Si no, les infermeres tampoc no voldran fer l’especialitat. Quan acaben el Grau d’Infermeria, tenen feina. Si volem que una infermera es passi dos anys més formant-se li has d’oferir alguna cosa a canvi, una progressió real de carrera professional, que, insisteixo, ha d’anar més enllà d’un plus a la nòmina, i tenir en compte també competències diferenciades i reconeixement.

En quina situació es troba la recerca infermera?

En aquest tema hem fet molts avenços en els últims anys. Jo quan vaig començar a dedicar-me a temps complet a la Universitat, l’any 2010, allò era un desert. S’hi feia molt bona feina en l’àmbit docent, però en l’àmbit de la recerca faltava coordinació, organització. Fins feia molt poc, les infermeres no havíem pogut accedir a programes de doctorat propis. Totes les infermeres que havien fet l’esforç de fer el doctorat ho van haver de fer des d’altres disciplines, sociologia, antropologia... i no va ser fins al 2009 que no es van crear els primers programes de doctorat des de la nostra disciplina, des de les Ciències de la Infermeria. Jo crec que això marca un abans i un després, perquè la gent s’engresca més, s’obren més oportunitats de col·laboració entre universitats, entre centres de recerca.

Després hi ha un motor, que és molt impor-

tant, que és Investén, la unitat de recerca en cures de l’Instituto de Salud Carlos III [(ISCIIII)], amb qui hem col·laborat des de fa molts anys.

L’any 2013, nosaltres vam conformar el primer grup de recerca en cures a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i, al cap de molt poc temps, ja apareixia com a criteri d’acreditació dels instituts per part de l’ISCIII el fet de tenir un grup de recerca en cures. És veritat que el pes que representa això d’entre tots els ítems que s’han de complir per obtenir l’acreditació no és molt alt, però és un missatge clar: la recerca infermera ha de ser autònoma, ha de poder demanar els seus propis projectes. Ara hi ha infermeres integrades en els comitès científics interns de molts instituts de recerca, en l’estructura de presa de decisions, i jo crec que això és molt important.

També estem presents als comitès d’avaluació de l’Acció Estratègica en Salut i del PERIS, aquí a Catalunya. A Catalunya vam fer un esforç per aconseguir intensificacions perquè les infermeres que es dediquen a la pràctica clínica puguin fer recerca. En vam ser pioners i hem anat augmentant el pressupost. Això ha ajudat moltes infermeres de pràctica clínica a poder fer les seves tesis doctorals i també a reforçar els grups de recerca en cures dels instituts. És veritat que no a totes les infermeres els apassiona el món de la recerca, però totes hem d’aplicar la millor evidència que hi ha disponible per poder proporcionar cures de qualitat. És evident que no totes les infermeres han de tenir el doctorat, però sí que han de saber interpretar l’evidència i, per sort, això cada vegada passa més. En aquest sentit, seria important que tots els centres assistencials tinguessin un referent en recerca en cures, com ja passa amb la formació. Això ajudaria moltes infermeres que tenen bones idees i que ara no saben a quina porta han de trucar.

TEXT: Jordi Morató FOTOGRAFIES: Sergi Mañà

ENTREVISTA

INFERMERES DE MÚTUES LABORALS LES INFERMERES DE MÚTUES LABORALS, ES MOBILITZEN Marta Díaz i Sandra Capdevila són infermeres d’una mútua laboral i fa uns mesos que des de l’àmbit sindical i professional estan mobilitzant un grup de treball que pugui desenvolupar aquestes dues branques. Amb aquesta intenció van contactar amb el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, la ‘casa de les infermeres de Barcelona’.

Des del punt de vista de l’acció sindical, denuncien que no estan prou representades en la negociació del conveni; perquè aquest conveni pertany al sector de les assegurances i no té en compte la realitat sanitària.

Pel que fa a la promoció professional, Díaz i Capdevila coincideixen en la necessitat de donar a conèixer la realitat de les mútues laborals i el treball de les infermeres en aquest àmbit.

24 Infermeres

ENTREVISTA

Què és una mútua laboral?

Marta Díaz: Una mútua laboral forma part del sistema sanitari que dona servei als treballadors de la societat. Les mútues reben un finançament de diners públics del ministeri i elles les gestionen amb la seva pròpia autonomia. El total de les mútues donen servei a quatre milions i mig de persones treballadores o sigui que assumeixen molt volum d’assistència sanitària.

Quin és el dia a dia d’una infermera de mútua laboral?

Sandra Capdevila: El nostre dia a dia com a infermeres de mútua laboral seria, d’una banda, la part hospitalària; i, per una altra part, la infermera assistencial que implica fer el seguiment de la persona una vegada ha passat el moment més agut de la seva afecció a l’hospital.

Fem com qualsevol infermera de qualsevol hospital, atenem la persona, se’ls opera, es fa la rehabilitació més immediata i, després, passen a la infermeria assistencial que fa, les cures i el seguiment del procés.

Sou suficients infermeres per desenvolupar la vostra feina?

MD: Abans erem prou infermeres per desenvolupar la nostra feina. Ara, en aquest moment, cada vegada som menys. Hi ha una fuga brutal d’infermeres, de les mútues en general i, en particular, del FREMAP que és el nostre dia a dia.

nosaltres creiem que no hi és. Hi ha un dèficit molt important a tots els problemes que nosaltres volem millorar a la nostra feina. No surt representada la tasca del sanitari, les funcions són molt administratives, no acaben de poder-se acoblar, llavors, sempre tenim problemes per negociar un conveni que ens representi.

I aquesta situació és la mateixa a la major part de les mútues?

MD: El problema del conveni és igual per totes les mútues. Sí que la gestió pot ser diferent en un lloc o un altre, però el que necessitem és un conveni que ens representi i que es pugui negociar amb les persones que treballem amb ell i que coneixem el sector des de dintre.

Quina mena d’aspectes sanitaris o plusos hauria de reconèixer els convenis?

Està reconeguda la carrera professional?

SC: El conveni hauria de reconèixer tots els plusos perquè, en el nostre cas particular de les infermeres de mútues laborals, no en contempla cap. No reconèixer el plus de cap setmana, ni els plusos de festius, ni les guàrdies... No representa cap.

La carrera professional és un altre tema que està parat des de fa molt de temps i la primera forma de reconèixer-la seria activar-la. I tenir-la en compte i valorar-la econòmicament que és com es valora.

Laboralment, esteu representades als convenis col·lectius?

I aquesta precarietat va acompanyada de desmobilització; us mobilitzeu o teniu alguna manera de coordinar-vos?

SC: El conveni és el nostre principal problema i la decadència del sector. Es tracta d’un conveni d’assegurances on la part sanitària no surt representada, o almenys

MD: Bé, aquest és un problema també que hem notat en el temps actual on el dèficit de personal sanitari també ha fet mal a les estructuracions de les mútues, llavors ha

sigut tot molt estàtic durant aquest temps.

Però ara sí que crec que si hi ha una inèrcia de mobilització i de voler compartir aquest problema entre totes les mútues del sector perquè al final això és un problema que ens afecta a tots. La nostra idea també és aconseguir fer un grup de treball amb infermeres d’altres mútues. Poder compartir quina és la situació de cadascú i posar punts en comú.

Quin és el següent pas que us proposeu com a col·lectiu o grup de treball?

MD: Bé, el fet de poder-nos trobar en algun punt jo crec que donaria força també a què la gent es mobilitzi i sigui conscient que hem d’estar presents a molts llocs. En matèria sindical, crec que és necessari que la força dels treballadors de les mútues es vegi representada en la negociació del conveni.

Independentment, de l’acció sindical, quin penses que ha de ser el paper del col·legi?

MD: Al final el col·legi representa la infermeria i això és una part de la infermeria que és desconeguda. També pel desconeixement que hi ha del que representa una mútua. La societat no té clar el concepte de què és una mútua, no acabem d’ubicar què es fa o el servei que dona.

Llavors, el fet de donar visibilitat a la figura de la infermera de mútua laboral jo crec que és important com per poder avançar en que estigui representada en el conveni i en totes les millores que es demana.

TEXT: Rafa Gimena FOTOS: Sergi Maña

Infermeres 25

ENTREVISTA

OCTAVI PUJADES “LA SANITAT ÉS UNA ESTRUCTURA EXTREMADAMENT COMPLEXA I NECESSÀRIA QUE ES CUIDA MOLT POC” Entrevistem l’actor Octavi Pujades en l’acte de cloenda de la Gran Jornada Gran 2023, que aquest any ha centrat les seves activitats en l’esport per mantenir un envelliment actiu. Això no s’aconsegueix només a través de l’esport, sinó que aquest fa que la persona es mantingui desperta, viva i sobretot en contacte amb altres persones. La Gran Jornada Gran d’enguany ha buscat evitar la soledat amb la pràctica esportiva, els balls o xerrades com la que va compartir la infermera Isabel Llimargas amb Octavi Pujades.

Octavi Pujades és metge i actor sabadellenc nascut l’any 1974. Ha participat en múltiples pel·lícules, sèries i obres de teatre com Los Serrano, El cor de la ciutat o Acacias 38, entre d’altres. Durant la pandèmia, Pujades va començar a cuidar el seu pare a casa i va decidir fer públic el seu dia a dia a través d’Instagram, connectant amb el públic d’una manera extraordinària.

26 Infermeres

Isabel Llimargues: Jo tenia entès que havies estudiat medicina.

Octavi Pujades: Sí, o sigui, jo crec que encaixo molt bé en aquestes jornades perquè els que em coneixeu d’aquí segurament serà perquè soc actor, però jo tinc un passat. Vaig estudiar Medicina, vaig acabar la carrera, vaig fer el MIR, em vaig treure la plaça i de fet, anava a fer psiquiatria, però després em vaig torçar del camí previst i em vaig dedicar a això, i ja fa vint-i-quatre anys que estic així. Sempre he mantingut aquest especial vincle amb la sanitat i li tinc especial amor per allò que podia haver sigut i al final no va ser.

I: M’imagino que la decisió no va ser fàcil?

O: Doncs la decisió va ser sorprenentment fàcil. A mi sempre m’havia agradat el teatre, però més que actuar, m’agradava sobretot escriure i dirigir. A casa meva no hi havia cap persona que es dediqués a l’art i vaig seguir el camí convencional que a tots ens marquen a casa: tenir una feina segura, una feina de prestigi i com que m’interessava el tema de la medicina, des de molt petit vaig dir que volia ser metge i allò es va veure molt potenciat a casa. Per col·laborar amb l’economia familiar, vaig començar a fer feinetes de fotografia, publicitat, etc. Entre fer l’examen, el MIR, i poder escollir la plaça, vaig fer una prova per una sèrie, una productora que fins aleshores m’havia passat anuncis. Ara els encaixava per un paper protagonista d’una sèrie i em van agafar. En aquell moment encara es feia el servei militar i jo vaig ajornar un any la incorporació a l’especialitat perquè havia de fer la prestació social substitutòria, que és quan vaig rodar la primera sèrie. Aquell va ser el moment de pensar sobre el que em penediria menys en vint anys. Ser actor és una oportunitat única a la vida, de tornar al camí convencional sem-

pre hi ha temps. Ho vaig provar i aquí estic, aquí segueixo i no em penedeixo perquè visc d’això.

I: I no t’has plantejat mai tornar-hi? Poso d’exemple la pandèmia, que hi va haver gent que havia deixat la professió i es va tornar a incorporar.

O: Si les meves circumstàncies personals haguessin estat diferents, segurament ho hauria fet perquè, tot i haver estat dedicat al 100% a la interpretació i no haver tocat més temes mèdics, al final, sempre alguna cosa queda i sempre et pots reincorporar, sobretot en unes circumstàncies d’emergència com la pandèmia. Allà feien falta mans i seguir uns protocols, no feia falta tenir uns coneixements molt bèsties sinó aplicar el que se sabia i tenir gent per fer-ho. Però jo estava cuidant el meu pare, soc fill únic i la meva mare va morir fa més de vint anys. El meu pare no tenia ningú més que pogués estar per ell, la feina de cuidar i d’ocupar-me d’algú ho vaig haver de fer en petit comitè, a casa.

I: Des del punt de vista de la teva exprofessió, la medicina, què en penses de les infermeres?

O: Penso que la sanitat és una estructura extremadament complexa i necessària que es cuida molt poc i s’hauria de cuidar més, una estructura en la qual totes les peces que en formen part són igual d’importants i igual de bàsiques. El metge és com l’actor, el que posa la cara i pot semblar el més important, però no ho és. És un procés amb molts professionals implicats. Així com l’actor, la seva feina no existeix si no hi ha un guionista que ha escrit el text, una càmera que el grava, un equip de llums que l’il·luminen, un muntador, etc. el que fa el metge no serveix de res si no hi ha un equip d’infermeria, de farmàcia, un equip de gestió hospitalària. A més,

Infermeres 27

ENTREVISTA

la professió d’infermeria acostuma a tenir una proximitat amb el pacient que no tenen els metges, que a vegades van una mica a la seva. El factor científic és molt important, però el factor humà n’és tant o més.

I: Sovint hem estat invisibilitzades i convé aquest reforç per part de persones que ho han viscut. Aquestes jornades han estat dedicades a l’esport, et volem preguntar, que t’aporta a tu l’esport?

O: A mi no para d’aportar-me coses noves.

Jo crec que l’esport és un pilar bàsic de la salut, tots ens dediquem a la salut, però la feina d’infermeria, de medicina, es visibilitza quan ja hi ha un problema. La salut és un arbre que s’ha de cuidar des del principi i es cuida amb uns hàbits de vida saludables, es cuida amb l’alimentació, amb un descans adequat i amb una activitat física que faci que el teu cos funcioni com hagi de funcionar. No només el cos, el cap també. Crec que l’esport és una de les millors teràpies holístiques i globals perquè una persona visqui més anys en plenitud i salut.

I: I és fàcil. Ho tenim accessible i fàcil O: És fàcil, si s’informés més, si s’eduqués més en la pràctica esportiva, si es fessin més hores d’activitat física en les escoles, si eduquéssim en com d’important és conèixer el teu cos i saber com cuidar-lo, trauríem feina a infermeria, medicina i també als psiquiatres.

I: A part de la teva professió artística i la teva afició esportiva, ho vas compaginar amb cuidar del teu pare, que vas fer públic a través del teu compte d’Instagram, que aquí va ser una mica on a mi em vas captivar ja del tot. Em va cridar l’atenció com vas decidir fer-ho públic.

O: El que treballem amb mitjans de comunicació hem de mantenir un contacte amb 28 Infermeres

la gent que ens interessa i després, amb la gent a les que li podem interessar i les xarxes socials són molt útils per això. Et donen una presència constant i a més, tenen una cosa molt divertida que és el feedback sense filtres. Abans de la pandèmia, jo penjava contingut del meu dia a dia, amb els meus fills, amb el meu pare a Saragossa fent funció, etc. Fins que va arribar el mes de març del 2020 i em va passar el que ens va passar a tots, que el nostre món es va reduir a les 4 parets de casa nostra. Jo vaig seguir una miqueta explicant el meu dia a dia però amb el meu pare. T’he de dir que jo tenia una miqueta de por perquè tenia un caràcter molt fort i no sabia com seria la convivència les 24 hores amb ell. Però teníem tots bastant temps lliure per fer moltes coses i jo inventava històries amb el meu pare i les anava a pujant a les xarxes. Això va arribar a molta gent i vaig començar a tenir un feedback, una retroalimentació bastant positiva.

Només estar amb el meu pare, ja penjava alguna i quan vam anar veient la reacció de la gent, vam veure que hi havia moltíssimes persones que s’identificaven amb això, i que en certa manera, els alleujava una mica de la seva situació. Tots estàvem igual i les penes compartides es fan una miqueta més portables.

una vergonya i inhibicions que ens limiten, no passa res per estar un dia malament, no passa res perquè les coses no ens surtin bé, hi ha mals moments i tenim circumstàncies complicades. Visibilitzar-ho i verbalitzar-ho és catàrtic. Això ens fa veure que no estem sols i després, que aquella pilota que tenim dins del nostre cap, moltes vegades no és per a tant. I també és molt important el sentit de l’humor, és bàsic.

I: De fet, tots en la nostra vida cuidem, ell ho ha fet visible i això ha fet que els hem cuidat o estem cuidant siguem conscients d’això. Què creus que podries aportar a les persones que estan cuidant els seus pares, per què creus que és un bon recurs això de fer-ho públic?

O: Ostres aquí cadascú, l’experiència i les intencions de cadascú són molt personals.

Jo he après a deixar-me anar i va ser tot molt més visible perquè jo treballo amb les emocions i moltes vegades, haig de deixar veure coses que abans dedicar-me això potser, no les volia deixar veure. De vegades anem amb

Mostrar-se vulnerable i riure’s de les coses que ens passen, per molt dures que siguin, és una manera d’afrontar-les que crec que és imprescindible. És fàcil estar content i de bon humor quan les coses ens van bé, però és necessari quan les coses van malament i necessitem veure-ho des d’un altre punt de vista.

ENTREVISTA

I: Tornaries a cuidar del teu pare i ho tornaries a fer tot igual?

O: I tant. Sí, perquè cuidar implicar un esforç, unes renúncies, però al final més o menys me’n sortia en tot. Vaig haver de renunciar a coses, però el que vaig guanyar és molt més del que vaig perdre. Vaig estar en els últims anys de la vida del meu pare, la persona que va cuidar de mi i m’havia donat tot el que tenia

això el que s’havia de fer, en aquell moment amb la meva mare no ho tenia i aquella experiència em va servir per haver fet les coses com crec que s’han de fer, amb el meu pare.

I: Ara que parles de les renúncies, podries dir tres coses positives i tres no tan positives de cuidar una persona?

O: De positiva, el redescobriment. Amb els anys, quan cuides un familiar que pot haver estat molt proper a tu durant certa etapa de la teva vida, tu vas fent la teva vida i la tendència és a separar-te. Ha sigut un retrobament. He redescobert coses del meu pare que tenia oblidades i n’he après d’altres que no sabia. He après a tenir paciència i m’ha deixat molta pau en el moment que va arribar el desenllaç, he fet tot el que he pogut i això m’ha deixat el cor content. I dolentes, mentre l’estava cuidant se m’acudien moltes, em treia de polleguera, el reconeixent d’allò que estàs fent, les coses que un es perd, etc. però amb el temps s’han anat diluint. No tinc la sensació que res hagi sigut especialment dolent com per destacar-ho.

I: Amb la cura del teu pare vas visibilitzar les infermeres, professionals sanitaris i també els cuidadors domiciliaris, els no formals, com la figura del Fernando. Ets conscient que la seva tasca sovint és menystinguda?

i el que va poder, i li vaig poder tornar. Ell va marxar a casa, com volia, va marxar tranquil i jo em vaig quedar amb la consciència molt tranquil·la. Sí que és cert que quan va morir la meva mare fa més de vint anys, jo era molt més jove i estava el meu pare, i amb ella sí que em penedeixo de no haver estat més. Ara tinc l’experiència vital i el tarannà per saber que és

O: Soc molt conscient i m’agradaria poder saber quina és la solució, però ho veig molt complicat.

Jo vaig estar amb el meu pare, perquè amb la pandèmia tenia tot el temps del món per dedicar-me a ell i ho vaig fer. Però després vaig començar a treballar un altre cop i va arribar el moment de posar algú a casa. La feina de cuidador és molt exigent, s’ha de fer bé i s’ha de tenir vocació. No és una feina d’automatisme, hi ha un component humà importantíssim, de tracte, d’estima, de respecte, de tacte. No ho pot fer qualsevol, és una feina que s’hauria de remunerar molt millor del que es remunera, però t’arriba el moment en el qual ho has de sufragar

tu i et pots arruïnar en pocs mesos. Hi ha moments que necessites cuidador durant el dia, nit i els caps de setmana. La solució seria que ho sufragués la sanitat pública, però no sé si tenim els recursos, o no sé si estem disposats al fet que ens doblin els impostos per poder pagar totes les coses que s’han de fer. Els recursos són finits, per desgràcia.

I: Entremig de tot el que has parlat has escrit un llibre amb molt sentit de l’humor i amb moments molt seriosos i tristos, punyents.

Com és que l’has escrit i per què en forma de contes?

O: Doncs això va ser arran de les xarxes socials, que a la gent li va agradar el que feia i com ho explicava, i l’editorial Planeta es va posar en contacte amb mi perquè pensaven que podia haver-hi un llibre. Els vaig dir que si perquè em demanaven una cosa com el que jo estava fent a xarxes i penses que serà fàcil però no, que escriure un llibre és una cosa molt més complexa.

Necessitava donar-li una estructura amb plantejament, nus i desenllaç per explicar una història completa. Jo podia explicar coses del dia a dia, un recull d’anècdotes i vivències, però a mi no em motivava. Fins que vaig trobar el que deia que faig com a actor, que t’expresses com tu mateix per una vida derivada i utilitzant la ficció arribes a la veritat d’una forma molt més directa i versemblant que no pas anant de cara.

Vaig trobar l’estructura dels contes i vaig pensar que aquestes petites peces que tots coneixem, que parlen de família, relacions humanes i són lliçons del que s’ha de fer i del que no s’ha de fer. Alguns em van servir per agafar personatges, contextos i circumstàncies i pensar que si canviava personatges, uns podia ser jo i d’altres el meu pare.

I: Moltes gràcies per ajudar a visibilitzar els diferents professionals, mostrar el dia a dia, normalitzar les dificultats, aportar optimisme i venir-ho a compartir avui amb nosaltres, d’una manera tan fàcil.

Infermeres 29

Talent

Infermer@ Formació presencial i telepresencial Administració de medicació endovenosa a infants 20 i 22 de febrer de 2024 Inici d’inscripció: 5 de gener de 2024

Síndromes geriàtriques 4, 6, 11 i 13 de març de 2024 Inici d’inscripció: 22 de gener de 2024

Elaborar un projecte de recerca en cures infermeres 26 de febrer, 4, 11 i 18 de març de 2024 Inici d’inscripció: 10 de gener de 2024 Cures de ferides 27 i 29 de febrer i 5, 7, 12, 14, 19 i 21 de març de 2024 Inici d’inscripció: 11 de gener de 2024 Bullying. El paper clau de la infermera en la prevenció, detecció i actuació de l’assetjament entre iguals 27 de febrer i 5, 12 i 19 de març de 2024 Inici d’inscripció: 12 de gener de 2024 Fonaments del dolor postoperatori.

Nivell bàsic 28 de febrer, 6 de març i el 13 de març de 2024 Inici d’inscripció: 22 de gener de 2024 ACP: un canvi de paradigma en la gestió del procés assistencial en contextos de dependència 29 de febrer, 7, 14 i 21 de març de 2024 Inici d’inscripció: 15 de gener de 2024 Introducció a la Cooperació Internacional 4, 5, 6 i 7 de març i 8 de març de 2024 Inici d’inscripció: 22 de gener de 2024

Ecografia per a infermeria; punció ecoguiada, cures de l’accés vascular i altres utilitats – matí Inici fase online 4 de març de 2024. El taller presencial 2 d’abril de 2024 Inici d’inscripció: 15 de gener de 2024 Ecografia per a infermeria; punció ecoguiada, cures de l’accés vascular i altres utilitats – tarda Inici fase online 4 de març de 2024. El taller presencial 2 d’abril de 2024 Inici d’inscripció: 15 de gener de 2024 Gestió infermera de la demanda - Opció A 5 i 7 de març de 2024 Inici d’inscripció: 19 de gener de 2024 Suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació semiautomàtica (DEA) - Opció A 6 de març de 2024 Inici d’inscripció: 29 de gener de 2024 Suïcidi: prevenció, detecció i maneig 8 i 15 de març de 2024 Inici d’inscripció: 22 de gener de 2024 Atenció de salut mental en contextos interculturals 13 i 20 de març de 2024 Inici d’inscripció: 29 de gener de 2024

Suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació semiautomàtica (DEA) - Opció B 13 de març de 2024 Inici d’inscripció: 29 de gener de 2024 Programa de 8 setmanes d’entrenament de Mindfulness per regular l’estat d’ànim, reduir l’ansietat i gestionar l’estrès 13 i 20 de març, 3, 10, 17 i 24 d’abril, 8, 15 i 22 de maig de 2024 Inici d’inscripció: 22 de gener de 2024

Activitats del Grup 65 Sortida: Cases singulars. Casa Batlló Inici d’inscripció: 8 de gener de 2024 Internet. Fem compres per internet Inici d’inscripció: 24 de gener de 2024 Vols llegir llibres digitals en el teu telèfon mòbil o tablet. Com funciona eBibliocat Inici d’inscripció: 5 de febrer de 2024 Albertí. Barcelona en femení Inici d’inscripció: 5 de febrer de 2024 Sortida: Cases singulars. Casa Vicens Inici d’inscripció: 19 de febrer de 2024

Cada quinzena s’obre una nova convocatòria de gener a desembre de 2023

Consulta tota l’oferta formativa a coib.cat/formació

30 Infermeres

Forma’t

al COIB El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) t’ofereix cursos i tallers de contingut generalista i especialista, que contribuiran al teu desenvolupament professional.

Amb preus reduïts per a les infermeres col·legiades al COIB.

coib.cat/formació

Infermeres

31

La imatge

32 Infermeres

Arxiu Històric Fotogràfic del COIB Foto d’una promoció d’infermeres del 1969-1972 Donació de M. Eugènia Dalmau Marcet Autor: Desconegut Barcelona, any 1972 Infermeres 33

Lectures

Atención familiar y salud comunitaria: conceptos y materiales docentes y estudiantes / Amando Martín Zurro, Gloria Jodar Solà. Barcelona: Elsevier, 2023.

Aquest text aborda els fonaments teòrics i pràctics de l’atenció familiar i la salut comunitària, dirigit tant a professionals com a estudiants. La nova edició presenta canvis significatius en la seva estructura i contingut per millorar-ne la utilitat. S’han afegit dos nous capítols a la primera part, un sobre perfils i competències dels professionals d’Atenció Familiar i Salut Comunitària, i un altre sobre elements d’Epidemiologia Bàsica. A la segona part, s’incorpora un capítol que explora les interaccions entre les perspectives clínica i comunitària, i s’actualitza el capítol sobre digitalització i assistència virtual. A la tercera part, s’introdueix un nou capítol centrat en l’atenció domiciliària, destacant l’increment de responsabilitats per a infermeres i treballadors socials en aquest àmbit. Aquests canvis han portat a la inclusió de nous autors, principalment infermeres.

Cuidado y ética del cuidado: necesidades y evidencias para investigar y avanzar / Coordinación: Carmen Domínguez-Alcón, Montserrat Busquets, Núria Cuixart, Anna Ramió; Ponentes: Marian Barnes, Ceri Davies, Manuel Amezcua, Pilar Sánchez-Cuenca, Montserrat Gea, María Ángeles Durán. Barcelona : Fundació Víctor Grífols i Lucas ; Col·lectiu Minerva, 2023.

Aquest seminari destaca la importància d’obtenir evidències sobre la cura i promou una major investigació en aquest àmbit. El primer capítol del Col·lectiu Minerva destaca la necessitat d’investigar la cura. Marian Barnes destaca la importància del coneixement per a la cura i planteja qüestions fonamentals sobre el que sabem i el que falta saber.

El capítol de Ceri Davies destaca la relació entre les relacions personals, la investigació per a la cura i la importància de les interaccions amb la comunitat com a base per a una investigació significativa.

Projeccions de la població infermera a l’horitzó de 2030 / investigadora principal i coordinadora: Paola Galbany Estragués; autors: Paola Galbany Estragués, Mireia Subirana Casacuberta, Joan Carles Casas Baroy, Anna Ramon Aribau i Pere Millán Martínez. Barcelona: Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Barcelona, 2022.

Preveure la població d’infermeria a Catalunya fins al 2030 per a una planificació efectiva de cures.

Objectius inclouen comparar amb altres professions sanitàries, identificar migracions, analitzar oferta i demanda laboral (2010-2019), revisar estudis d’infermeria, avaluar dades d’ocupació, comparar retribucions en salut segons formació i línia assistencial, analitzar població infermera col·legiada i fer projecció de necessitat d’infermeres (20202030).

Técnicas de comunicación y relación de ayuda en ciencias de la salud / Luis Cibanal Juan, María del Carmen Arce Sánchez, María del Consuelo Carballal Balsa. Barcelona: Elsevier, 2023.

Aquesta és la tercera edició d’un manual essencial sobre la comunicació entre professionals de la salut i pacients, destacant la seva importància per a tots els professionals clínics, especialment els d’Infermeria. L’estructura manté la seva orientació didàctica, presentant clarament els objectius i punts clau de cada capítol. El contingut aborda els elements fonamentals de la comunicació, factors que la influeixen, importància de l’observació i aspectes no verbals. Les seccions finals es centren en la relació d’ajuda, explorant les seves fases i la comunicació grupal.

La selecció i les ressenyes dels textos han anat a càrrec de Marta Perpiñán, del Servei de Biblioteca i Documentació Infermera (SBDI), del COIB 34 Infermeres

Botiga solidària de les #infermeresdeBCN latostadora.com/infermeravirtual

Infermeres 35

ActualitatCOIB 12 de gener de 2023 El COIB demana la reobertura del Centre de Naixements de Martorell 20 de gener de 2023 Les infermeres catalanes proposen iniciatives i millores professionals i laborals davant la situació actual 23 de gener de 2023 El COIB dona suport a les infermeres afectades per la resolució de la darrera convocatòria d’oposicions de l’Institut Català de la Salut 2 de febrer de 2023 El COIB recorda que les infermeres i els infermers també són facultatius 10 de febrer de 2023 El COIB i el Departament de Salut es coordinen per donar resposta a la crisi humanitària provocada pel terratrèmol a Turquia, Síria i el Kurdistan 13 de febrer de 2023 El COIB manifesta el seu desacord amb la proposta del Departament de Salut de crear una taula infermera bilateral 14 de febrer de 2023 Les infermeres catalanes consideren urgent resoldre els casos de les infermeres que van aprovar l’oposició 2018 i es veuen obligades a canviar d’àmbit d’atenció 36 Infermeres

20 de febrer de 2023 El COIB i el Consorci de Biblioteques de Barcelona signen un conveni de col·laboració 22 de febrer de 2023 La infermera Núria Martí i la Fundació Galatea, guardonats amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari 28 de febrer de 2023 Jéssica Martín: “Cap família afectada per la distròfia muscular de cintures per dèficit de sarcoglicans hauria de sentirse sola” 1 de març de 2023 L’assemblea del COIB aprova els pressupostos del 2023 i la memòria i el tancament econòmic del 2022 7 de març de 2023 Les infermeres de Barcelona posen la salut de les dones en el centre pel 8M 21 de març de 2023 El COIB posa en marxa un projecte per preservar la memòria oral de les infermeres 23 de març de 2023 El COIB mostra la seva indignació per la sentencia que anul·la el nomenament de càrrecs de direcció de dues infermeres “per no ser metges”

24 de març de 2023 El COIB exigeix accions urgents per pal·liar la manca de llevadores 13 d’abril de 2023 L’exposició que reivindica el paper de les infermeres al llarg de la història arriba a la seu COIB El COIB ofereix sessions de sensibilització lingüística a infermeres nouvingudes 28 d’abril de 2023 El COIB mostra el seu malestar per l’article d’opinió que descriu les infermeres com a “personal complementari” 15 de maig de 2023 El COIB reconeix les infermeres en el seu dia internacional 18 de maig de 2023 Una bona ocasió per reivindicar l’orgull de ser infermeres 22 de maig de 2023 La Comissió Deontològica del COIB reclama que la normativa sobre l’eutanàsia reculli explícitament les actuacions de les infermeres 25 de maig de 2023 Les infermeres de Barcelona se sumen a la campanya #niFUM #niVAP Viu a tot color! per conscienciar sobre els riscos de fumar i vapejar

15 de juny de 2023 Les infermeres reclamen més reconeixement del seu rol com a prescriptores de medicaments i productes sanitaris 28 de juny de 2023 El COIB reivindica el reconeixement laboral de les especialitats infermeres 29 de juny de 2023 Sanidad ratifica la competència i autonomia prescriptora de les infermeres, que aporten “més agilitat i seguretat” al sistema 30 de juny de 2023 Laura Rota i Rosa Rifà guanyen els premis de Publicacions en Perspectiva de Gènere de la Càtedra d’Infermeria UB-COIB 3 de juliol de 2023 Nou servei del COIB per acompanyar les infermeres davant Incapacitats laborals 11 de juliol de 2023 Belén Serrano: “Les agressions a les infermeres no s’han de veure normals, s’han de notificar” 13 de juliol de 2023 Benvinguda a les noves col·legiades amb la Summer Fest 19 de juliol de 2023 La degana del Consell d’Infermeres defensa un sistema centrat en la bona salut de ciutadans i professionals

21 de juliol de 2023 El COIB ofereix 15 beques per a estudiants d’Infermeria 27 de juliol de 2023 El COIB es persona en la causa per presumpte intrusisme i falsedat documental contra la falsa infermera detinguda a Vic 7 d’agost de 2023 Prescripció Infermera: validada la Guia d’Anticoagulació Oral 17 d’agost de 2023 Glòria Jodar: “La intervenció de les infermeres és una garantia i, a Catalunya, en manquen més de 17.000” 1 de setembre de 2023 Dia de la Infermeria de Salut Mental, sense el reconeixement de l’especialitat a Catalunya 8 de setembre de 2023 Ucraïna agraeix la solidaritat de les Infermeres de Barcelona amb un emotiu homenatge durant la jornada de cooperació del COIB 12 de setembre de 2023 Un equip de professionals d’emergències viatja al Marroc per ajudar en el rescat 15 de setembre de 2023 Les infermeres de Barcelona Isabel Llimargas i Cristina Monforte, finalistes dels Premis Nacionals d’Infermeria

18 de setembre de 2023 El COIB reclama més lideratge per a les infermeres en llocs d’estratègia i polítiques de salut

20 d’octubre de 2023 Beca Jandry Lorenzo 2023 d’Infermeria Nefrològica per a tres infermeres de Barcelona

21 de setembre de 2023 El COIB posa en marxa les sessions de suport pel dol viscut en les intervencions infermeres

26 d’octubre de 2023 Nova campanya COIB Sostenible amb 12 ‘eco consells’ al lloc de treball

29 de setembre de 2023 La importància de la contribució de les infermeres a la salut comunitària i els nous projectes de caràcter social, protagonistes de la Càtedra d’Infermeria UBCOIB

23 d’octubre de 2023 El COIB acull la Jornada de Benvinguda d’Especialistes en Infermeria Familiar i Comunitària d’AIFICC

5 d’octubre de 2023 La prevenció del suïcidi i els programes innovadors, protagonistes de la 9a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental 9 d’octubre de 2023 L’Àrea de Recerca del COIB destina 10.000 euros més en ajudes per anar a congressos 10 d’octubre de 2023 La Universitat de Barcelona reconeix la contribució del COIB com a patró de la seva Càtedra d’Infermeria

25 d’octubre de 2023 L’actor Octavi Pujades i l’activitat esportiva, protagonistes de la Gran Jornada Gran 2023 30 d’octubre de 2023 La campanya Infermeres?

Infermeres! del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) torna als mitjans coincidint amb el període de vacunació de la grip 2 de novembre de 2023 El COIB reivindica l’estabilització de places i continuïtat contractual de les infermeres catalanes com a indicadors de qualitat assistencial de la mà del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya

9 de novembre de 2023 El COIB s’adhereix a la Declaració del Consell Internacional d’Infermeres sobre el conflicte entre Israel i Gaza 13 de novembre de 2023 El COIB participa en el XXII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana 15 de novembre de 2023 La infermera Dra. Maria Romeu, vicepresidenta del COIB, reivindica la necessitat de cuidar la salut mental de les infermeres per poder cuidar de la salut de la ciutadania 17 de novembre de 2023 El COIB participa en el XXVII Encuentro Internacional de Investigación en Cuidados amb dues comunicacions sobre l’exercici professional i les migracions de les infermeres de Barcelona 28 de novembre de 2023 L’Assemblea General Extraordinària del COIB aprova la modificació d’Estatuts i Reglament del Vot Telemàtic

Infermeres 37

T

38 Infermeres

Infermera virtual

Núm. 5 Desembre 2023 Publicat per: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona C. Pujades 350, 08019 Barcelona Tel. 900 705 705 - 932 128 108 info@coib.cat www.coib.cat

Escaneja aquest codi i trobaràs més contingut d’Infermeres