Infermeres núm. 4

Infermeres

Revista del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Infermeres

COORDINACIÓ

Jordi Morató Bullido

REDACCIÓ

Gisela Gómez Casanovas, Maria Marquès Maseda, Jordi Morató Bullido Galo Quintanilla Montenegro

DISSENY I MAQUETACIÓ

Sergi Mañà Alvarez

IMPRESSIÓ

Gràfiques Cuscó, SAU

FOTO DE PORTADA

Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Carrer Pujades 350, 1a planta 08019 Barcelona 93 212 81 08 info@coib.cat coib.cat

JUNTA DE GOVERN DEL COIB

PRESIDENTA

Paola Galbany Estragués

VICEPRESIDENTA

Maria Romeu Labayen

SECRETÀRIA

Paqui Pavón Rodríguez

TRESORER

Enric Mateo Viladomat

VOCALS

Paloma Amil Buján

Miguel Ángel Giménez Lajara Encarna Gómez Gamboa

Àngel Mencias Valero María Francisca Pérez López Noemí Obregón Gutiérrez Cristina Plou Pérez Esther Sauqué Puig

DIPÒSIT LEGAL B 21315-2020

ISSN 2696-5682 edició electrònica: 2696-6878

Entra a ClubCOIB

Estalvia amb els centenars d’ofertes que tens al teu abast

Dona’t d’alta; és molt fàcil, només cal que introdueixis el teu correu electrònic i la ciutat on vius.

ClubCOIB és estalvi

PRESENTACIÓ

L’ALTRA PANDÈMIA

Durant els darrers anys, ha augmentat el malestar psicològic i emo cional entre els infants i els adolescents. Sens dubte, l’impacte de la pandèmia provocada per la covid-19, amb l’aïllament social que ha comportat, hi ha tingut a veure, però també hi cal afegir l’actual con juntura econòmica i la crisi mediambiental, que està generant una enorme incertesa, sobretot entre els més joves.

Fa un any, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) va publicar un informe sobre l’estat de la salut mental dels infants al món que alertava que una de cada set persones d’entre deu i dinou anys pateix un trastorn mental al món i que el suïcidi és una de les cinc principals causes de mort en aquest grup d’edat. El document d’Unicef destaca que la pandèmia ha tingut conseqüències negati ves en la salut mental de les persones més joves.

D’altra banda, un estudi de l’Ajuntament de Barcelona realitzat a final del 2020 destaca que més de la meitat de les persones d’entre 15 i 34 anys de la ciutat manifestaven que la pandèmia i el confina ment els havia afectat psicològicament. A més, les conductes d’au tolesió, els intents de suïcidi i els trastorns de la conducta alimentària s’han incrementat de manera considerable després de la crisi sanità ria. Els dispositius de salut mental i d’atenció primària i comunitària han augmentat les atencions a infants i adolescents amb símptomes de malestar emocional i de trastorns mentals. En alguns dispositius infantojuvenils, les urgències s’han incrementat més del 300 % des prés de la pandèmia i també ha pujat de manera considerable el nombre de visites als centres de salut infantil i juvenil.

És cert que la crisi del coronavirus ha ajudat a sensibilitzar més els joves i, en general, tota la població, sobre qüestions relacionades amb la salut mental, i probablement això ha fet aflorar casos que abans no es detectaven. De tota manera, és evident que ens trobem davant d’un problema de salut púbica important, que cal abordar, dedicant-hi els recursos necessaris.

Hem volgut dedicar el tema principal d’aquest quart número de la revista Infermeres a l’atenció a la salut mental dels infants i els adolescents després de la crisi sanitària provocada per la co vid. També incloem una entrevista a Lucía Caram, la religiosa que

dirigeix la Fundació Convent de Santa Clara, en què ens parla de la campanya que ha impulsat per acollir al nostre país persones que fugen de la guerra d’Ucraïna i per portar allà ambulàncies per tras lladar els ferits a hospitals militars, que compta amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. A més, publiquem un reportatge sobre el paper de les infermeres en l’aten ció a les persones que es troben en la fase final de la seva vida. En aquest article recollim el testimoni de tres infermeres que treballen en diversos àmbits i aborden aquesta qüestió des de punts de vista diferents.

A l’apartat d’Anàlisi, publiquem un article sobre reptes de futur a les residències, en què la infermera Montse Solé parla sobre el Pro jecte ResiCOVID19, que està liderat per la Universitat de Vic - Univer sitat Central de Catalunya, amb la col·laboració d’altres institucions acadèmiques, i un altre sobre salvament marítim, en què l’infermer voluntari de la Creu Roja, José Antonio Madrid, ens descobreix un àmbit d’exercici força desconegut. Dins la secció de Testimoni, en trevistem M. Àngels Casellas, que ens explica la seva feina com a in fermera rural. Acabem amb les habituals seccions d’Infemera virtual, les recomanacions de la Biblioteca del COIB, l’agenda de formació i les notícies més destacades dels darrers mesos del Col·legi.

Espero que gaudiu de la lectura d’aquest quart número de la revista Infermeres.

Paola Galbany Estragués

Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Infermera de salut mental fa un exercici de relaxació amb una nena durant una visita d’exposició alimentària a l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

PROFESSIÓ

ACOMPANYAR ELS JOVES EN LA SALUT MENTAL

La salut mental és un dels principals problemes de salut globals que afecta i preocupa especialment la població jove. Segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida, i tres de cada quatre comencen abans dels 18 anys. En els darrers 25 anys la situació es fa més patent que mai, amb un augment del 75 % de la depressió i l’ansietat entre els adolescents.

L’adolescència és una etapa que presenta grans reptes, amb canvis físics, emocionals i socials, i és un període crucial per al desen volupament d’hàbits socials i emocions importants per al benestar mental. Per aquest motiu, és fonamental garantir un accés a l’atenció en salut mental durant aquesta etapa i l’edat adulta posterior. En aquest reportatge, coneixem de la mà de diferents infermeres especialistes en salut mental com és la xarxa d’atenció en salut mental en l’acompanyament al benestar mental i emocional dels infants i adolescents.

Un punt ràpid de consulta sobre salut mental a la comunitat Des de l’any 2018, Barcelona compta amb l’espai Konsulta’m, un servei de suport psi cològic anònim i gratuït adreçat a joves, ado lescents i adults que té per objectiu detectar i atendre de forma preventiva el patiment emocional i els problemes de salut mental de la població jove. Està atès per professionals de la salut mental, no requereix cita prèvia i es troba a tots els districtes de la ciutat amb un total de tretze punts Konsulta’m, que atenen joves i adolescents d’entre 12 i 22 anys –set també ofereixen el servei a persones més grans de 22 anys–, en casals, centres cívics o espais de proximitat una tarda a la setmana i diàriament de forma telemàtica, per correu o telèfon, i no requereix cita prèvia.

Aquest servei va néixer per accedir als adolescents i joves abans que el malestar emocional s’agreugi o es converteixi en un problema de salut mental i per poder oferirlos una millor atenció que s’adeqüi més als seus hàbits i dinàmiques. “La idea del pro grama és que hi hagi un punt d’atenció i de consulta ràpida, àgil i immediata adreçat a les necessitats dels joves que estigui integrat dins la comunitat,” explica la infermera del Centre de Salut Mental Infantojuvenil (CSMIJ) de les Corts i referent del programa Konsul

ta’m al districte de les Corts Núria Martínez. Al punt d’atenció hi treballen en comunitat equips multidisciplinaris. La funció de la infer mera referent del programa és oferir atenció, prevenció i detecció precoç i orientació a les necessitats i consultes dels joves i adoles cents respecte del malestar emocional i la salut mental. Segons el districte, s’hi poden trobar altres perfils professionals.

Les demandes provenen dels mateixos adolescents.

“Però també està adreçat a famílies i professionals que treballen amb joves i que poden tenir consultes, com ara professors, educadors o professionals que treballen en equipaments juvenils, i els orientem als recursos, serveis o programes d’atenció a la població adoles cent de la comunitat, com poden ser el Cen tre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) o l’A prop jove,” ex plica la referent del programa.

En cas que es detectin símptomes de trastorn mental, es deriven al CSMIJ de referència per tal que pugui rebre atenció especialitzada. La infermera destaca que el Konsulta’m no és una via d’entrada per a una segona opinió o una forma d’agilitzar l’accés a l’atenció especialitzada de l’atenció primària, on ja es desplaça un professional del CSMIJ periòdicament i existeix un protocol de deri vació. “La idea és adreçar a recursos de la comunitat,” afegeix.

Es tracta d’un programa pioner en l’àmbit d’atenció comunitària. “El fet que el professio nal estigui integrat a la xarxa i tingui un vincle

amb la població que atén i els agents comu nitaris fa que la mirada infermera, l’escolta activa i les necessitats de les persones es puguin atendre des del mateix entorn comu nitari on el professional treballa,” explica la infermera referent.

52 centres de salut mental infantil i juvenil L’atenció a la salut mental del sistema sanitari combina diversos nivells d’atenció en l’àm bit ambulatori, comunitari de rehabilitació, d’internament i d’atenció a les addiccions, prioritzant la inserció a la comunitat. Es tracta d’un model integral d’atenció interdiscipli nària. L’atenció primària es presenta com a peça clau en la detecció precoç i l’atenció dels problemes de salut mental més lleus, com l’ansietat i la depressió, amb un equip de professionals especialistes en salut mental que donen suport als equips d’atenció pri mària i s’integren als CAP. Per a casos més greus, els serveis d’atenció a la salut mental es presten des de diferents ser veis especialitzats.

El CSMIJ és un dels serveis d’aten ció especialitzada de salut mental que dona atenció a les necessitats biopsi cosocials de salut mental en infants i adolescents menors de 18 anys i les seves famílies. Els infants i joves hi poden accedir a través d’una deriva ció del pediatre o el metge de família del CAP, però també es pot detectar una necessitat a l’escola, que ho fa saber a l’Equip d’As sessorament Psicopedagògic (EAP) que hi dona suport perquè en faci una interven ció psicopedagògica o la derivació al cen tre de salut mental infantojunvenil.

La idea del Konsulta’m és adreçar recursos dins la comunitat

Jennifer Martin

Les infermeres del CSMIJ s’encarreguen de la part salutogènica. “Si trobem algunes de les necessitats hi intervenim mitjançant hàbits i conductes saludables, control de constants i control de la medicació i els seus efectes secundaris,” explica Jennifer Martín, infermera del CSMIJ de les Corts i de Sarrià-Sant Ger vasi. S’hi treballa de forma interdisciplinària i en equip amb psicòlegs clínics, psiquiatres, treballadors socials i terapeutes ocupacionals, i el de les Corts és un dels primers centres en incorporar aquesta figura.

També participen en teràpies grupals, ja sigui amb coteràpia o amb teràpies im partides només per infermeres com, per exemple, un taller per a famílies sobre com gestionar el trastorn de l’espectre autista a casa o un de gestió de l’ansietat i de l’au toimatge a través del ioga. Les infermeres també realitzen xerra des i activitats d’edu cació en salut mental en escoles i instituts, participen al Programa Salut i Escola, en tallers d’alfabetització en salut mental i fent consulta oberta perquè els joves puguin adreçar-hi els dubtes. “Les escoles i els professionals de la salut hem de donar molta informació en salut mental als joves, alfabetit zar-los sobre què els pot passar i que coneguin els riscos de certes conductes,” subratlla la infermera.

Un dels programes destacats és el Pri mers Auxilis en Salut Mental Juvenil, que té l’objectiu de facilitar i entrenar coneixements i tècniques de primers auxilis en salut mental a persones que estan en contacte amb joves d’entre 12 i 25 anys per tal que siguin capaces d’oferir acompanyament i suport en situacions

de patiment psicològic. El programa ensenya a atendre una persona fins que la deriven al centre especialitzat, sense necessitat que sigui un professional de la salut mental. “De la mateixa manera que es pot ensenyar a fer reanimació cardiopulmonar per atendre una persona que ha patit una aturada cardiorespi ratòria fins que arriben els serveis d’emergèn cies,” explica la infermera.

Hospital de dia per als casos més greus Quan els casos necessiten més intensitat d’in tervenció, els hospitals de dia realitzen aquesta tasca i, si el cas ho requereix, les unitats d’hospitalització do nen resposta a les fa ses agudes. L’hospital de dia de salut mental infantil i juvenil o d’ado lescents és un disposi tiu assistencial d’hospi talització parcial de la xarxa sanitària pública destinat a proporcionar atenció especialitzada als adolescents d’entre 12 i 17 anys amb pro blemes de salut mental en les situacions de crisi, durant el dia. La infermera especialista en salut mental Lola Domene treballa a l’àrea d’hospitalització parcial (hospital de dia) de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. “Atenem persones amb trastorns de la conducta alimentària més greus, o de difícil maneig en aquell moment, que els que estan en un hospital de dia comunitari,” explica.

Els joves i adolescents habitualment hi arriben derivats d’un CSMIJ o de l’hospital de dia comunitari, o també d’hospitalització total

o per consultes externes de l’hospital. Un dels programes del servei és l’hospitalització diür na, en què els usuaris són al centre entre les 9 del matí i les 8 de la tarda. “Això comprèn molt més horari que l’hospital de dia comunitari,” explica la infermera. L’abordatge infermer, amb dues infermeres al torn de matí i dues al de tarda, és més exhaustiu que a l’hospital de dia comunitari.

Sempre que es pot, s’intenta evitar l’ingrés hospitalari. “Hi ha moments que ho requerei xen, perquè un ingrés curt en aguts serveix per tornar a nodrir, però habitualment, donat l’es tat, hi ha moltes dificultats per treballar la ment i la consciència de problema.” Els joves i ado lescents atesos deixen la unitat tan bon punt els professionals consideren que es pot tornar a manegar el cas des de l’àmbit comunitari. “És lògic que la persona atesa hagi d’estar al més a prop possible de la seva comunitat,” subratlla.

Els equips multidisciplintaris estan formats per psicòlegs, psiquiatres, educadors socials, mestres, treballadors socials, infermeres i pedi atres especialistes en gastroenterologia i nutri ció. “El fet d’estar ubicats en un hospital també ens fa més accessibles la resta de serveis de l’hospital, el servei de dietètica o el laboratori,” afirma. La infermera, explica, té un doble ves sant de cures. “La part física, que en alguns moments és prioritària, sense oblidar mai la part emocional, tant de l’usuari com de la seva família. Crec que la infermera és el nucli sobre el qual pivota tot i està entre la part més física, emocional, social i relacional, justament per la visió holística pròpia de la nostra disciplina. La nostra funció també és apo derar la família i la persona atesa,” afegeix.

L’impacte de la pandèmia

La pandèmia causada per la covid-19 ha incrementat un 35 % els casos d’ansietat i depressió en totes les franges d’edat, segons ha constatat l’Organització Mundal de la Salut. A Catalunya, segons el Pla director de salut

Les escoles i els professionals de la salut hem de donar molta informació en salut mental als joves

Núria Martínez

mental i addiccions, l’any 2021 es van aten dre 74.152 persones als centres de salut men tal infantil i juvenil de Catalunya, cosa que representa un increment de més d’un 8 % respecte de l’any 2020. També hi va haver un increment de més del 13 % de persones ate ses en comparació amb l’any anterior. La in fermera referent del Konsulta’m explica que a través d’un estudi transversal dels darrers tres anys d’atenció, han observat un increment exponencial de la demanda durant el 2021. “Ha augmentat el malestar psicològic i emo cional en els joves i adolescents i, per aquest motiu, va augmentar la demanda dels serveis de salut mental i del programa.” La infermera de la Unitat de Trastorns de la Conducta Ali mentària afegeix: “Durant la pandèmia, vam treure als adolescents les classes, el contacte amb els iguals, el lleure i els vam tancar a casa amb els pares. Això ha fet agreujar la mala salut mental o desencadenar problemes que potser s’haguessin donat, o potser no.”

Els professionals parlen de saturació i de falta de recursos; no només falten places per a usuaris, sinó que també hi falten mans.

“Les llistes d’espera s’estan demorant cada vegada més, ja que ha augmentat la gravetat dels usuaris,” explica la infermera del CSMIJ, que constata que ar ran de la pandèmia els criteris d’ingrés dels usuaris a les plantes d’hospitalització i als hospitals de dia són més greus i això ha provocat que l’usuari agut hagi baixat de ni vell assistencial, un fet que també confirma la infermera de la unitat de TCA. “Quan es va acabar el confinament i el toc de queda vam veure molts més casos. En canvi, ara, el

nombre de casos és similar al d’abans de la pandèmia, però hem vist que els casos són molt més greus i els diagnòstics estan més barrejats i són de difícil maneig,” explica.

Si bé s’han agreujat molts problemes de salut mental i n’han sorgit de nous, la crisi sanitària també ha aconseguit situar al mapa la salut mental de la població i n’ha augmentat la sensibilització. Un exemple n’és el Pacte Nacional per la Salut de la Generalitat de Ca talunya o el nou servei espe cialitzat en l’atenció telefòni ca a persones amb conducta o ideació suïcida del telèfon 061 Salut Respon, disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

En la mateixa línia, cada vegada més figures referents per als joves parlen de salut mental i aprofiten la fama per trencar tabús amb la intenció de servir de referèn cia a altres persones que estiguin passant pel mateix. Les infer meres entrevistades expressen que ha augmentat la sensi bilització dels joves i adolescents cap a la salut mental: “Això ex plica que molts cops vinguin de forma autònoma buscant orientació i acompa nyament emocional a les seves necessi tats,” explica Núria Martínez. Jennifer Martín coincideix en el fet que està gua nyat protagonisme: “La pandèmia ens ha fet a tots més sensibles en la salut mental. S’ha po sat la mirada per primera vegada en l’aspecte emocional i psicològic i moltes persones s’han adonat del seu malestar emocional.”

El futur passa per la prevenció De quina manera es pot millorar l’acompa nyament en el benestar mental i emocional dels joves? Per a Núria Martínez, la salut men tal hauria d’anar en la línia de la prevenció i la promoció. Lola Domene hi coincideix: “Un cop ja es dona el problema, l’únic que po dem fer és tractar-lo, però l’ideal és prevenir.” I aquí les infermeres hi tenen un paper im portant. “Hauríem d’estar molt més en la prevenció, ja que som agents de salut primor dials en la prevenció a nivells de tota la població i si parlem d’adolescents, encara més.” afegeix. La infermera explica que una bona xarxa a l’escola protegeix d’emmalaltir i aposta per fomentar la xarxa associativa o l’esport extraescolar. “Sabem que entre dos i quatre alumnes de cada classe tenen el risc i patiran un TCA. El fet de tenir infermeres a totes les escoles amb una visió de la salut mental molt àmplia ens ajudaria. No em refereixo a fer una xerrada, sinó a formar part dels centres.”

Per a Jennifer Martín, la comunicació i la informació són la base de l’acompanyament a la salut mental dels joves. “Si volem comuni cació per part dels joves, hem de comunicar primer els adults.” Apel·la perquè els adults siguin els referents i per més educació i cons ciència emocional en totes les franges d’edat: “Si els adults no parlem de les emocions, si no gestionem les nostres emocions, ells faran igual. La salut mental s’ha d’educar i les competències emocionals s’han d’entrenar.” Com poder captar millor el malestar de l’ado lescent perquè pugui confiar en l’adult en els primers moments és una assignatura pen dent com a societat, conclou Domene.

TEXT: Gisela Gómez

La pandèmia ha fet augmentar la demanda dels serveis de salut mental i la gravetat dels casos atesos

Lola Domene

LUCÍA CARAM

“LA GUERRA DEIXARÀ UNA UCRAÏNA PLENA DE PERSONES MUTILADES”

El conflicte d’Ucraïna està comportant la crisi humanitària més gran que viu el continent europeu des de la segona guerra mundial. Milions de refugiats han travessat les fronteres del país o bé s’hi han desplaçat internament. La religiosa Lucía Caram ha impulsat una campanya per acollir al nostre país persones que fugen de la guerra i per portar a Ucraïna ambulàncies per traslladar els ferits a hospitals militars. Fins ara ja han traslladat més de 900 persones i han repartit 75 ambulàncies. La iniciativa està impulsada per la Fundació del Convent de Santa Clara –que dirigeix la religiosa–, juntament amb l’ONG Mensajeros de la Paz i l’Associació de Voluntaris de Caixabank, i compta amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers.

Fins ara ja heu fet nou viatges a Ucraïna per portar-hi ambulàncies i traslladar al nostre país persones ferides, que a la zona del conflicte no poden rebre l’aten ció que necessiten. Com està anant aquesta campanya?

Al principi vam anar amb una furgoneta a buscar persones concretes. Quan vaig prendre consciència del que estava pas sant, vaig decidir que hi tornaria. Primer vaig anar amb Open Arms i després, amb Voluntaris de Caixabank. De tota manera, el nostre objectiu no era recollir gent, sinó acollir-los, i això és una mica més com plicat. Fins ara hem portat gairebé 900 persones i en tenim 120 a pisos i cases d’acollida. Hem buscat pisos i hem buscat famílies que vulguin acollir refugiats, tot i que això és temporal.

dir que no portaríem més gent si no anaven acompanyats de professionals sanitaris. Ara ens hem compromès a portar 25 nens que estan mutilats, i ho hem de fer amb un avió medicalitzat, del Ministeri de Defensa. Portem temps demanant-ho i espero po der-ho tenir aviat. Aquí, els hospitals estan preparats per acollir-los.

Moltes vegades la gent ens pregunta si estem ajudant un bàndol; nosaltres es tem ajudant persones, de fet, hem portat russos que estaven a Ucraïna i que han resultat ferits.

Quin paper tenen les infermeres en aquesta campanya?

Moltes

Hi ha persones amb un grau de dependèn cia elevat a residències que ens han ofert places gratuïtes. També a hotels de la Creu Roja. Un percentatge bastant elevat de les persones que hem portat estan treballant. Els hem ajudat a fer el seu currículum i els nens estan escolaritzats.

En un dels viatges, crec que el cinquè, vaig demanar poder entrar al país. Allà vaig poder conèixer la realitat de la guerra. En un hospital que vaig visitar, les habitacions individuals estaven ocupades per cinc o set persones. A la majoria els faltava un braç, una cama, un ull... Des de l’hospital reclamaven obrir corredors humanitaris per poder treure gent. No és fàcil, perquè els has de portar a través d’una plataforma europea de protecció civil, i és un procés feixuc. Nosaltres vam ser els primers que vam portar ferits de guerra i veies que a Ucraïna no els havien donat cap pauta sani tària, que no tenien medicació, no hi havia antibiòtics, no tenien mòrfids. Quan arriba ven a Barcelona estaven desesperats de dolor. A partir d’aquell moment, vam deci

El paper de les infermeres ha estat clau en tots els viatges. Les que cuiden les perso nes són les infermeres. Saben escoltar, saben entendre el que no es pot explicar amb paraules. Un soldat ferit no admet que està patint. Et diu que és fort, que no necessita ningú. Les infermeres que han col·laborat amb nosaltres tenen la capacitat, la delicadesa, de pal·liar el patiment d’aquestes persones sense en vair el seu territori, sense ferir el seu orgull de soldats.

A banda de traslladar aquí persones feri des, heu portat a Ucraïna 75 ambulànci es. Un cop allà, com les repartiu?

A Ucraïna ens han insistit molt en la importància que tenen les ambulànci es. Allà, cada ambu lància té una vida mitjana d’entre dos dies i un mes, i pot salvar una mitjana de cent persones. Les ambulàncies són un objectiu de guerra. En veus moltes de metrallades, cremades totalment. Moltes les han segres tat els russos i les porten amb la bandera ucraïnesa per poder-se infiltrar al territori...

Hem hagut de tenir molta cura amb el repartiment de les ambulàncies. Ja durant el primer viatge que vaig fer em vaig adonar que hi havia molta corrupció. El negoci dels cotxes és impressionant. Hem rebut moltes pressions per poder-se apropiar dels vehicles. Des del consolat i des de diverses associacions d’empresaris ens han insistit que ells s’ocupaven de distribuir les ambu làncies pel país, però els hem dit que no. Nosaltres les entreguem personalment allà on fan falta, amb un control molt rigorós. Quan arribem a l’hospital militar, tenim el contacte del general responsable a qui li lliurem de manera oficial les ambulàncies, que després van al camp de batalla. Hem de poder explicar a la gent que ha fet els seus donatius que les ambulàncies han arribat a la seva destinació. Hem vist que les ambulàncies han arribat a Odessa, Mikolaiv, Khàrkiv, Mariúpol...

Ara hi estem portant totterrenys i pickups, perquè les carreteres estan destros sades. Ens ha impressionat molt veure que algunes de les ambulàncies que hem entre gat les han recobert d’armilles antibales de persones que han mort per protegir-les una mica més i que puguin tenir una vida una mica més llarga.

El paper de les infermeres és clau: Saben escoltar i entendre el que no es pot explicar amb paraules

Què més es necessita allà, a banda d’aten dre els ferits i de donar-los ambulàncies? Ells reclamen una cosa que jo no els puc donar, que és armament pesat. També recla men obrir corredors humanitaris. Els països limítrofs estan saturats i tampoc tenen recursos per poder-los atendre. Per exemple, Romania i Moldàvia han atès molts refugiats, però no els poden oferir l’atenció sanitària que necessiten. Nosaltres hem portat cap aquí molta gent que estava a Romania o a Moldà via, fonamentalment amb malalties oncològi ques o cròniques.

vegades ens preguntem si estem ajudant un bàndol, nosaltres ajudem persones

A mi em preocupa que es faci una cime ra de l’OTAN per parlar sobre com ajudem a resoldre el conflicte i la solució que pren guin sigui enviar més armes i més soldats, i augmentar la despesa militar. En cap mo ment s’han plantejat obrir més corredors humanitaris.

Fora dels llocs on ara hi ha més atacs la gent està malvivint amb l’ajuda que hi els arriba i intenta fer vida normal. El problema és que un dia arriba, per exemple, a Lviv, un tren procedent d’una zona en conflicte tot ple de ferits i on els fiques? Ara Lviv està sobresaturada de gent. En una casa on vivien tres persones ara n’hi viuen vint. Els hospitals també estan saturats. A l’hospital militar més gran de Lviv si la gent no es mor per la metralla, es mor per una septicèmia. Tenen grans professionals, que estan igual

de formats que aquí, però no tenen recur sos. Falta el més bàsic, el més elemental. És urgent evacuar els ferits. És un país que s’està dessagnant i que necessita urgent ment corredors humanitaris i atenció als seus malalts.

Quin pronòstic creieu que té aquesta situació? Creieu que el conflicte s’acaba rà aviat?

El discurs que tenen ells és que si se’ls hi envia armament, guanyaran. El que t’expli quen és que, al començament del conflicte, Europa i els Estats Units pensaven que Ucraïna perdria aviat la guerra i evitaven portar-hi armament perquè els russos no se’l quedessin. Ara que s’han adonat que resisteixen, l’armament hi està entrant.

A la frontera, veus cues de tràilers carre

gats d’explosius, és bastant impressionant; hi veus quilòmetres i quilòmetres de ma terial explosiu, i nosaltres al costat, amb la nostra cua de deu o quinze ambulàncies. Tot això està matant i ferint gent. Al mes de juny morien entre cinquanta i cent soldats cada dia i un mes després aquesta xifra era d’entre 200 i 250, i diuen que per cada sol dat mort n’hi ha tres de ferits...

La guerra ha fet radicalitzar les postures, cosa que fa més difícil trobar-hi una solució. Fins no fa gaire encara es parlava que es podria arribar a un acord si Ucraïna cedia una part del seu territori, però ara hi ha tan tes persones que han mort pel territori que diuen que ara no poden cedir i que no clau dicaran. S’ha aixecat un mur. El paper dels polítics és negociar sempre, perquè la guer ra és un fracàs; en una guerra tothom perd.

Lucía Caram, durant la visita que va fer el 4 de juliol de 2022.

En canvi, el que han fet ha sigut tirar gasolina al foc, en comptes d’apagar-lo.

Quan parles amb gent d’allà t’expliquen que, abans de la guerra, hi havia soldats americans i de l’OTAN que anaven a entre nar-se a Ucraïna i als països del voltant, i això Rússia ho sabia. Aquests són els lladrucs de l’OTAN que va denunciar el Papa Francesc. Que Putin està boig? Sí, però no està sol. Hi ha països com, per exemple, Hongria, que estan jugant a dues bandes.

El que tothom diu és que això serà llarg. El que està clar és que, quan acabi, tindrem un país com Cambodja, amb tota una generació de gent mutilada.

Quines activitats feu des de la Fundació Convent Santa Clara?

La Fundació va néixer en el context de la crisi el 2008. Vam començar repartint menjar a la porta del convent, on van començar a

venir els primers expulsats del sistema. A finals del 2008, cada dia venien unes vuit o nou persones. A l’abril del 2009, ateníem 45 famílies i al mes de juny d’aquell any, 250. Vam començar repartint entrepans i després vam obrir un banc d’aliments. Quan va co mençar la pandèmia, ateníem 1.600 famílies i avui n’atenem 2.500, que corresponen a unes 7.500 persones, un 10 % de la po blació de Manresa. Fa poc hem obert un magatzem que distribueix menjar, juntament amb la Fundació La Caixa, en una nau que ens deixa Pirelli. Treballem amb 25 entitats, que ens ajuden a repartir el menjar, i abastem una àrea com presa per les comarques del Bages, el Ber guedà, el Moianès, Osona i l’Anoia.

El que veiem ara amb la pujada del preu de l’energia és que la gent que abans arriba va a meitat de mes ara no arriba ni a la pri mera setmana. A més, la crisi de la pandèmia ha deixat molta gent hipotecada i ha acabat

de rebentar la classe mitjana. Hem obert un alberg per a persones sense sostre on viuen vint persones.

D’altra banda, quan va començar la pan dèmia, teníem 32 pisos i en aquest moment en tenim 55. Són pisos que ens han deixat com a lloguer social o ens han cedit par ticulars. També hem engegat una línia de formació i de cerca de feina. El que fem és acompanyar la gent perquè puguin recupe rar l’autonomia. Treballem perquè es puguin guanyar la vida i no hagin d’anar al banc d’aliments i treballem també perquè els sala ris que ofereixen les empreses siguin dignes.

En aquest sentit, crec que les adminis tracions haurien de controlar més les ajudes que donen, perquè si no, el que acaben fent és caritat. Donen una paga i no revisen res ni exigeixen res. Si una persona que està pre parada per treballar rep una ajuda de 1.200 euros, no anirà a treballar a un supermercat on en cobrarà 900. Què haurien de fer els Serveis Socials? Fer que la persona treballi i complementar el seu sou fins arribar als

Les administracions haurien de controlar més les ajudes que donem, perquè si no acaben fent caritat

1.200 euros que necessita per viure. Això és fer acompanyament de veritat, però, és clar, suposa més feina. Ja sé que aquest discurs és políticament incorrecte, però penso que ho estem fent malament, i ho dic amb conei xement de causa, des de la fila zero.

Una altra iniciativa que hem posat en marxa és el Programa Invulne rables, que vol ser un labora tori social. Estem a 13 llocs de Catalunya. A cada lloc treba llem amb 50 famílies i aquí, al convent de Santa Clara, ho fem amb 150. Treballem conjuntament amb la Funda ció La Caixa, amb el seu pro grama Caixa Proinfància, que està molt ben articulat. Involucrem tota la família i cobrim salut, educació i lleure. Hem creat una xarxa publicoprivada en què participen diverses entitats. Fem un retorn de la solidaritat. De manem als pares que facin tasca de volun

tariat implicant-se amb els seus fills, fem que participin en el procés i els busquem feina perquè puguin tirar endavant. Apostem per l’educació.

En els vostres llibres parleu de la impor tància que té la cura, el fet de cuidar.

Jo això ho vaig aprendre a casa. El meu pare era metge i la meva mare feia d’instru mentista i sempre deia que era una infermera frustrada.

Una de les coses que vaig aprendre d’ells va ser estar al costat de les persones que pateixen, i no només estar al seu costat, sinó d’escoltar-les i d’auscul tar-les. Això ho vaig aprendre del meu pare, quan escoltava el cor amb l’estetoscopi. Aquesta expressió em va quedar gravada i amb el temps l’he anat incorporant. Hem d’aprendre, no només a escoltar, sinó a aus

cultar, per saber el que la gent no diu, per escoltar com batega el seu cor i quines són les seves necessitats.

Quan una persona és vulnerable, a causa d’una malaltia, d’una impossibilitat, és quan més necessitada està i també quan més ens pot aportar als altres, perquè ens ajuda a adonar-nos del que tenim i del que podem perdre. És molt important cuidar-nos i que ens cuidin, però també ho és cuidar els qui cuiden. I cuidar significa auscultar, estar a prop, no per envair el terreny de l’altre, sinó per donar respostes a les seves preguntes o una solució als seus problemes. Jo crec que no sabem cuidar els uns dels altres, que hem perdut la capacitat d’escoltar i d’auscultar.

Hi ha una frase de Pere Casaldàliga que diu “tenim el gran repte d’humanitzar la huma nitat”. Com ho farem, això? Practicant la proxi mitat, acostar-nos als altres, escoltar-los, aus cultar-los. I les infermeres són especialistes en això. Per això és tan important la seva funció.

Hem d’aprendre a “auscultar” les persones, per saber com batega el seu cor i quines són les seves necessitats

Vós sou una monja mediàtica, molt activa a les xarxes socials, i això us ha generat enemistats i crítiques. Com se suporta aquesta pressió?

Al començament ho por tava malament, perquè te nia moltes pressions, fins i tot a nivell eclesial. El que portava pitjor eren els atacs per telèfon i a la comunitat. A vega

des m’han fet alguna pintada... Ara, la veritat és que m’importa un rave. No tinc temps per a això. Em dona igual. Una vegada em van cridar de Roma per unes declaracions meves i el papa Francesc em va dir “Lucía, seguid hacien do lío, y al que no le guste, que se aguante.” Això ha sigut molt allibera dor per a mi. Hi ha gent que em pregunta “no

tens por que et facin fora de l’Església?” De l’Evangeli i de les meves conviccions ningú no em farà fora. Quan estàs al costat de la gent i prens partit per ella, no estàs sol, tens persones que acaben defensant-te.

TEXT: Jordi Morató FOTOGRAFIES: Sergi Mañà

És cabdal tenir la dotació pressupostària suficient per poder fer realitat l’increment d’infermeres

TEMA DE FONS

LES INFERMERES, IMPRESCINDIBLES PER ATENDRE LES PERSONES AL FINAL DE LA SEVA VIDA

La cura de les persones que es troben en un procés de mort i de dol és una funció pròpia de les infermeres, que requereix d’uns coneixements i unes habilitats específiques. L’augment progressiu de l’esperança de vida està comportant que cada cop hi hagi més persones amb malalties cròniques i en situació de dependència, la qual cosa està suposant un repte per a la professió i per al conjunt de professionals de la salut. D’altra banda, l’aprovació de la llei de l’eutanàsia, el mes de març de 2021, ha provocat dilemes ètics entre moltes infermeres, que han estat formades per preservar la vida i no per acabar amb ella, encara que aquesta sigui la voluntat de la persona.

Tres infermeres que treballen en l’àmbit de les cures pal·liatives i l’atenció a la cronici tat ens parlen sobre la cura de les perso nes que es troben al final de la seva vida i els reptes que això comporta. Es tracta de Mònica Jiménez Pancorbo, gestora de la cronicitat de la Unitat de Cronicitat i Com plexitat d’Atenció Primària del Baix Llo bregat Nord; Sonia González Bautista, que treballa al Cen tre Sociosanitari El Carme, de Badalona Serveis Assis tencials (BSA), i Sílvia Ciprés Roig, infermera pediàtrica del Servei d’Atenció Pal·liativa de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat.

Les tres coincideixen en la importància que tenen les infermeres en l’atenció de les persones que es troben en la fase final de la seva vida. Jiménez destaca que la infermera intervé en totes les fases del procés, “des que es determina un nivell terapèutic de final de vida, amb una indi cació de limitació de l’esforç terapèutic i amb l’inici del tractament de pal·liació, fins al darrer moment”, fins i tot, afegeix la gestora de cronicitat d’atenció primària, després de la mort de la persona, quan “la infermera continua estant al costat de la família, ajudant-la a atendre el seu dol.”

Jiménez, González i Ciprés també des taquen el paper de nexe que fa la inferme ra entre la persona atesa i les famílies, així com amb la resta de l’equip assistencial. “Fem d’enllaç amb les persones a qui ate nem, amb les famílies i amb l’equip assis tencial”, afirma Sonia González.

Infants amb malalties avançades Quan pensem en el final de vida sovint ens oblidem que hi ha infants que es troben en aquesta situació. A Catalunya hi ha uns

1.500 nens i nenes que tenen necessitat de cures pal·liatives i l’atenció que reque reixen és diferent a la que necessiten els adults. “Els infants no són adults en minia tura”, adverteix Ciprés, que esmenta a con tinuació les característiques que els dife rencien. En primer lloc, el fet que la majoria d’infants en situació de final de vida tenen malalties poc freqüents, la qual cosa “implica que hi pot haver incertesa pel que fa al diagnòstic, perquè moltes vegades no sabem quina malaltia concreta té, i també a nivell de pronòstic, perquè no sabem si l’infant podrà viure sis mesos, un any, tres... i tot això ho hem de treballar amb els pares, que generalment en són els cuidadors principals.” En aquest sentit, la infermera de Sant Joan de Déu remarca la gran importància que té la família quan s’atenen infants amb necessitats de cures pal·liatives.

Ciprés també parla sobre la diferència en la manera com els infants entenen la malaltia, que és diferent a com l’entenen els adults, i que depèn del seu grau de maduresa. Una altra de les diferèn cies que assenyala la infermera pediàtrica entre l’atenció pal·liativa infantil i adulta és el fet que en el cas dels nens i les nenes hi ha sovint una limitació terapèutica, que obliga en alguns casos a adaptar fàrmacs que no més s’han indicat per a adults. Finalment, l’actitud de la societat és un altre condicio nant que s’ha de tenir en compte quan es parla de l’atenció a infants que es troben en la fase final de la seva vida: “No es pensa que els nens es puguin morir, que puguin tenir malalties greus, i part de la nostra tasca com a infermeres és sensibilitzar la població.”

Manca de professionals

Sílvia Ciprés reclama més infermeres i altres professionals per poder atendre els infants que tenen necessitats de cures pal·liatives, una petició que també fan Mónica Jiménez i Sonia González per als adults. “El model de cures pal·liatives de Catalunya és dels millors”, diu la infermera de la Unitat de Cronicitat i Complexitat d’Atenció Primària del Baix Llobregat Nord, però, afegeix, “una altra cosa és que tinguem prou professionals per atendre la demanda.” Jiménez denuncia que es disposen de pocs equips d’atenció a la cronicitat i de cures pal·liatives i amb pocs recursos per poder donar resposta a les necessitats i que “el nombre de malalts per professional està molt per sobre del que seria desitjable.” Aquesta situació, afirma, obliga a prioritzar: “el que es pot assumir, ho assumeixes, i on no arribes, ho han d’assumir els equips.”

Si no es fa res per evitar-ho, aquesta situació empitjorarà en el futur, donat que cada any que passa augmenta l’esperança de vida i amb això també ho fa el nombre de persones amb malalties cròniques complexes i amb situació de dependència. “L’augment de la cronicitat fa que sigui més necessari que mai tenir prou professionals per poder fer front a aquestes necessitats”, declara González, que afegeix que “tenim un nombre molt important de persones amb una alta com plexitat, que tenen diverses necessitats, no només de salut, sinó socials.” La infermera de BSA posa en relleu la importància de detectar a temps aquestes necessitats per poder donar-hi una resposta a temps.

Sobradament preparades

Les tres infermeres expertes en l’atenció al

“No es pensa que els infants puguin morir”

“Acompanyar la persona al final de la seva vida es confronta amb les pèrdues que hagis viscut tu i amb la teva mateixa mort”

final de vida consideren que, en general, les infermeres estan bastant ben formades per poder atendre les persones que es troben en aquesta fase. “El professional que millor pre parat està per afrontar el final de vida és la infermera”, afirma Jiménez, que destaca un augment de l’oferta de formació en l’àmbit de les cures pal·liatives, tot i que reconeix que “encara falta conscienciació sobre la importància de formar-se en aquest àmbit.”

En el mateix sentit, González opina que “tenim infermeres sobradament preparades, formades i amb altes competències per po der atendre persones que estan en la fase de final de vida, però també n’hi ha que tenen algunes mancances”, i es lamenta que l’as signatura de Cures Pal·liatives no sigui obli gatòria al Grau d’Infermeria.

De tota manera, la infermera del Centre Sociosanitari El Carme reflexiona que, més enllà de la formació, l’atenció de persones que es troben al final de la seva vida “reque reix una preparació personal davant l’afron tament de la mort de les persones a qui atenem, que també és un afrontament de la nostra mort; això implica que no tothom està preparat per atendre les persones que

es troben en la fase final de la seva vida i les institucions tenen la responsabilitat de no posar al davant d’aquesta atenció professio nals sense coneixements i expertesa.” Ciprés hi coincideix: “No és només estudiar l’assig natura de cures pal·liatives a la carrera; s’ha de fer un treball intern, perquè acompanyar la persona al final de la seva vida et confron ta amb les pèrdues que hagis viscut tu i amb la teva mateixa mort, i això implica que no tothom està preparat per atendre les perso nes que es troben en la fase final de la seva vida i les institucions tenen la responsabilitat de no posar al davant d’aquesta atenció pro fessionals sense coneixements i expertesa.”

La infermera de l’Hospital Sant Joan de Déu alerta que, si aquest treball intern no es fa, “et pots fer mal a tu mateix i a la persona a qui estàs atenent.”

Conflictes ètics

La pandèmia provocada per la covid-19 ha tingut un impacte molt negatiu en l’atenció a les persones que es troben en la fase final de la seva vida. “Per garantir un final de vida digne, la persona s’ha de poder acomiadar dels seus éssers estimats”, diu Jiménez, que

destaca l’augment del nombre de dols pato lògics entre els familiars de les persones que s’han mort en solitud durant la pandèmia. “La persona es mor igualment, estigui sola o acompanyada, però no ho fa amb la mateixa dignitat”, afirma. La infermera de cronicitat d’atenció primària afegeix que “durant el procés de final de vida hem de tenir cura de la part emocional, la part social, la part afectiva, la part espiritual, i durant la pandèmia aquesta atenció ha estat deficient.” Aquesta situació, apunta Jiménez, “ens ha comportat conflictes ètics als professionals i ens ha suposat un impacte físic i psicològic molt important, tant a nosaltres com a les famílies.”

Per la seva banda, González sosté que “la pandèmia ens ha confrontat més que mai amb el final de vida” i destaca com a aspecte positiu la col·laboració entre professionals perquè “es pogués garantir que l’atenció pal·liativa fos la millor possible.” Per a la infer mera del Centre Sociosanitari El Carme, una altra conseqüència positiva de la pandèmia ha estat “la sensibilització i la conscienciació de l’atenció pal·liativa en altres professionals que, en la seva pràctica habitual, no hi esta ven vinculats.”

En el mateix sentit, Ciprés remarca que la crisi del coronavirus “ha servit perquè els professionals tinguin una mirada més pal·li ativa.” Malgrat que la pandèmia ha tingut poc impacte en l’àmbit pediàtric, la infermera de l’Hospital Sant Joan de Déu destaca que ha servit per augmentar l’apoderament i la “capacitació i confiança” de les famílies, que s’han adonat que “no sempre cal anar a l’hos pital per por de no poder abordar la situació.” Ciprés també destaca com a aspecte positiu la potenciació de l’atenció telemàtica.

Una nova manera de cuidar La llei de l’eutanàsia, que reconeix el dret dels ciutadans a sol·licitar la prestació d’ajut a morir, té un impacte en la pràctica inferme ra. Aquesta llei “li suposa a la infermera una nova manera d’abordar el final de vida de la persona, des d’una perspectiva diferent”, afirma Jiménez, que reconeix que això li pot ocasionar un conflicte ètic i emocional. Les tres infermeres entrevistades estan d’acord que cal conèixer bé la llei i formar-se per poder actuar amb criteri. Per a González, “és important que els professionals ens formem i que després fem una reflexió ètica des de l’ho nestedat i la humilitat per saber quin impacte

implica en cadascú de nosaltres la participa ció en un procés d’aplicació de l’eutanàsia.” A continuació, la infermera de BSA demana que les infermeres “assumim les nostres pròpies limitacions i ens haguem de qüestionar fins on volem i podem participar, perquè possible ment no tots els professionals estarem pre parats per participar en aquest procés.” Per aquest motiu, la llei contempla l’objecció de consciència. “La infermera mai es pot negar a atendre la persona, però sí que es pot negar a administrar-li el fàrmac que li provoqui la mort”, fa notar Jiménez.

En qualsevol cas, Ciprés considera que és possible que “si hi ha unes cures pal·liatives d’excel·lència i un acompanyament adequat, el nombre de peticions d’eutanàsia podria ser reduït, tal i com veiem a altres països.”

La infermera pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu recorda que, al nostre país, la llei de l’eutanàsia només s’aplica a persones més grans de divuit anys. “De vegades ens hem trobat amb famílies que expressen el desig d’avançar la mort del seu fill”, reconeix que “són situacions molt difícils de sostenir” i, davant d’aquests casos, cal “donar molt de suport a la família i a la persona, si és possi ble.” Ciprés afegeix que “hem de fer entendre

que vetllarem perquè el seu patiment sigui el mínim possible, que intentarem assegurar un bon control dels símptomes i els acompanya rem en tot moment. El fet de rebre cures pal·li atives no escurça ni allarga la vida, l’objectiu és donar qualitat al temps de vida que quedi.”

Les tres infermeres coincideixen en el fet que la llei no defineix prou bé el rol que ha de tenir la infermera en la prestació d’ajuda a morir. “Explica de manera poc concreta que la infermera és el professional que col·loca la via endovenosa i administra la medicació i, òbviament, aquest no és l’únic paper que tenim”, diu Ciprés. “Aquesta llei no deixa molt clar quin ha de ser el paper de la infermera en la prestació d’ajuda a morir, cosa que no s’entén, perquè la infermera és una figura es sencial en el procés: és un nexe d’unió entre la persona, la família i la resta de professionals que hi intervenen”, afirma Jiménez. En el ma teix sentit, González destaca que les inferme res són professionals clau “en tot el procés de liberatiu i d’acompanyament en les decisions finals de la persona, així com en l’atenció a la família durant tot el procés de dol posterior.”

FOTOS: Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

TEXT: Jordi Morató

BANC D’IMATGES INFERMERES

3.500.000 PARAULES SOBRE COM TENIR CURA

El fet de tenir cura de les persones constitueix un valor intangible. Aquesta és una obvietat per a qualsevol de les infermeres que llegiran aquest text. Per als professionals de la comu nicació, transmetre el valor d’una professió als mitjans i a la societat a través d’intangibles és sempre una missió complicada.

Així mateix, treballar per la millora de la imatge de les infermeres és una manera de treballar pel seu reconeixement, però implica lluitar contra els estereotips culturals que s’han format durant segles sobre una profes sió que sempre està present en les nostres vides.

Tot això ho complica la visió que tenim de l’àmbit de la salut. Malgrat que és una parado xa, percebem la salut a través de la malaltia. Quan pensem en la salut és perquè alguna cosa falla. Això vol dir que quan hem d’expli car històries sobre els professionals de la salut, sistemàticament ens centrem en l’avenç tècnic i científic, les noves eines i medicaments o la innovació tecnològica que han d’atacar la malaltia.

És a dir, que un professional de la comu nicació dedicat a la infermeria ha de treballar per la difusió d’una professió que aporta quel com d’intangible, que hereta un sistema de representació caduc i poc acurat, en un entorn comunicatiu en què gairebé tothom parla l’idi oma d’allò tangible, del símptoma, de la ferida, de l’instrument que ha d’ajudar-nos a guarir-la.

Si bé és cert que aquest problema no l’afronten només les infermeres, molts profes sionals de la salut suporten el pes de la manca de representació per les mateixes raons. Les infermeres són les que més l’acusen i les que més decidides estan a no conformar-se amb el retrat que la societat els retorna a canvi de la seva aportació. Les infermeres volen poder dir com els agrada sortir a la fotografia del sistema de salut.

Quan l’idioma no acompanya, les imatges són la millor ajuda. Segur que els primers grecs, en arribar a les platges d’Empúries, dibuixaven objectes i animals sobre la sorra per ensenyar el grec als ibers i aprendre ells mateixos l’idioma local. És a dir, comunica ven a través de la imatge.

Deu ser per fets com aquest que diem que una imatge val més que mil paraules i certa ment és per això que l’any 2018, emmudits encara per un llenguatge mediàtic que no deixava veure bé les infermeres, va sorgir la idea d’explicar-les amb fotografies.

El fet de crear un banc d’imatges d’ús lliure i gratuït sobre les infermeres i les seves múltiples aportacions va ser la millor ma nera que vam trobar de convèncer mitjans, institucions i la societat en general que la infermeria és molt més del que normalment s’explica o es deixa veure públicament.

Llavors encara no tenia nom, però va aca bar dient-se Banc d’Imatges Infermeres (BII)

i avui aplega gairebé 3.000 fotografies d’in fermeres catalanes, cosa que el converteix en un dels bancs fotogràfics sobre salut més grans que existeixen. Es tracta d’un repositori que, a més, ofereix imatges que s’ajusten a la realitat, que defugen els tòpics sexistes i que mostren l’heterogeneïtat i el caràcter essencial d’uns professionals, les infermeres, que són imprescindibles per a la salut i el benestar de les persones, les famílies i les comunitats.

Però a més de ser un reflex fidel de la professió, el caràcter ambiciós del projecte i la seva realització en diverses fases l’estan convertint en un testimoni del pas del temps. Perllongar per quatre anys la creació de les col·leccions inicials del BII ens ha permès detectar el canvi constant en què es troba la professió infermera i a més, recollir el tes timoni gràfic de la pandèmia més greu dels últims cent anys.

En el primer trimestre de 2023, s’ende garan noves sessions de fotos, que ens ajudaran a mostrar àmbits poc coneguts de la professió infermera com són la salut del treball, les infermeres de presons o aquelles que treballen en llocs tan insòlits com tea tres, cadenes de muntatge o estacions pe trolieres. Abans, però, de seguir fent créixer el BII hem volgut celebrar aquests primers quatre anys de vida repassant algunes de les seves imatges més destacades.

Noves col·leccions, més imatges, més paraules

El Banc d’Imatges Infermeres està en constant creixement. És per això que el passat mes de novembre es va presentar una la nova Col·lecció covid-19, que recull més de 500 fotografies que volen ser el testimoni de com la covid-19 ha afectat la feina de les infermeres i la vida dels usuaris a centres d’atenció primària, sociosanitaris i residències.

Aquest testimoni de la pandèmia a casa nostra es pot consultar a www.coib.cat/bancimatgesinfermeres

Ariadna Creus i Àngel Garcia són els autors de totes les fotografies que avui es poden des carregar al BII. En el concurs obert convocat l’any 2018 el seu projecte va ser l’escollit entre una trentena de propostes pel fet de ser el més ambiciós i perquè se centrava en la idea de fer un fons de fotografia documental. Creus i Garcia vo lien buscar la veritat sobre la infermeria i les infermeres, i aquesta no es podia trobar en un estudi o fent servir actrius. Tot el que sortís al BII havien de ser escenes extre tes de la vida real.

una situació que recordo i que em transmet molta pau.

Per a Àngel Garcia, que s’ha especialitzat en fotoperiodisme i ha treballat per a mitjans com Bloomberg, la foto que millor records li porta és una sobre cures pal·liatives a domicili.

“Vàrem anar amb la infermera a casa d’un home que ens va fer el regal de donar-nos les últimes hores de la seva vida perquè el fotogra fiéssim i l’afecte que li oferia

Àngel

García

Els fotògrafs Ariadna

Per a ells, el BII havia de ser un lloc on dipositar històries explicades des de “ben endins”. “Volíem captar a les infermeres en els seus llocs de feina. Es volia mostrar les mil tasques que fan i que tantes vegades passen desapercebudes. A mesura que he anat fent fotos, jo també he descobert molt més tot el que fan i he necessitat anar una mica més enllà i mostrar la professió des de més endins, des del tacte, les mirades, els somriures, els plors, l’acompanya ment”, assegura Creus.

Creus

Per a aquesta fotò grafa especialitzada en temes mediambientals i drets dels animals, la foto més suggeridora del BII és la que mos trem a l’esquerra. “La dona té una mirada preciosa, mentre elles (les infermeres) l’estan ajudant a posar-se de peu. Li agafen les mans per ajudar-la. A més, era ben d’hora i la llum que hi ha a l’habitació és molt suau i càlida. És

la infermera en aquell moment.”

Segons García, el que més l’ha admirat durant aquests anys de treball ha estat “la professionalitat de les infermeres en tots els àmbits; és una professió vocacional en la qual l’amor incondicional que aporten als usuaris és impagable. Són professionals fins i tot en els moments més durs, durant la pandèmia, quan se’ls veia el cansament i la desespera ció, però continuaven al peu del canó”.

TEXT: Galo Quintanilla

FOTOS: Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

La fotografia preferida de...

Per resumir aquests primers quatre anys del Banc d’Imatges, un temps rècord per assolir unes col·leccions que mostren la professió infermera de forma integral, hem preguntat als millors ambaixadors possibles, els

seus usuaris. Infermeres, periodistes i responsables de comunicació de diverses institucions ens han explicat allò que els transmet la seva imat ge preferida del BII.

Imagino la incertesa dels pares. No és el part que havien imaginat. El seu fill acaba de néixer i ha de ser ingressat a l’UCI. Han de marxar a casa amb els braços buits. Per sort, hi ha professionals com les infer meres de l’UCI de nounats que tenen cura d’aquests nadons i també de les seves famílies en un moment tan vulnerable com aquest.

Aquesta imatge m’ha portat el record d’un reportatge que vaig fer a la unitat de cures intensives de nounats de l’Hospital de Sant Joan de Déu on vaig conèixer l’equip d’infermeres. Se les coneixia com les MacGyver de l’hospital perquè se les han d’empescar totes, ja que els productes sanitaris estan pensats per als adults i no per a persones tan petites com els prematurs. Em va impressionar la dedi cació i l’entrega amb què treballen. Canviar el bolquer, com sembla que fan en aquesta fotografia, pot ser una feina de tres quarts d’hora i han d’interpretar la conducta dels nadons. Recordo pensar que actuaven com una ‘segona mare’.

Montserrat Sebastià, responsable de projectes d’educació per la salut d’Infermera virtual

De manera simbòlica podríem dir que la infermera de la foto du a l’esquena els coneixements tècnics. No obstant això, adopta una postura d’escolta activa i es posa al mateix nivell que la persona a qui cuida, en el seu entorn, per poder valorar les seves necessitats i acompanyar-la millor.

Les infermeres acompanyen les persones en totes les etapes de la seva vida i ho fan de manera holística. Visitar la persona al seu do micili permet contextualitzar quina és la seva situació per poder-la acompanyar millor. No totes les infermeres duen bata blanca i estan als hospitals.

Lara Bonilla, periodista al diari Ara

Aquesta fotografia mostra el que ens defineix ser infermera: acompanyar a un nen en una etapa complicada com és el final de la seva vida i fer-lo somriure. Apropar-te a la seva llar i ser una més a la família. Això ens defineix com a professionals. Això és ser infermera.

Aquesta foto representa que la professió està present més enllà dels centres sanitaris i dels uniformes. Metafòricament, representa la solitud de la professió, el pes que porta a sobre i les opcions de prendre un camí o un altre cap al futur, el que ens imposin les vies o el que vulguem agafar, escollint l’andana i les seves sortides.

Beatriz Fiestas, Coordinadora de Comunicació d’ISGlobal

Al llarg dels últims dos anys hem publicat nombrosos continguts relacionats amb la covid-19 i la crisi sanitària. El Banc d’Imatges Infermeres ha estat una eina de gran utilitat per trobar imatges d’accés lliure amb què il·lustrar les nostres notícies. La foto que he escollit m’agrada especialment, perquè enmig de la nit, enmig d’una pandèmia que ha desbordat el sistema sanitari, ens trobem amb una imatge poètica, que mostra un moment de pausa i reflexió d’una infermera mirant l’horitzó.

Marc Fortes, responsable de projectes de l’Àrea de Coneixement i Desenvolupament Professional del COIB

Isabel Quintana, infermera responsable de l’Àrea d’Atenció Col·legial

Montse Solé Casals

Infermera,directora d’Atenció Intermèdia i De pendència del Consorci Hospitalari de Vic, i excoordinadora del Projecte ResiCOVID19, en nom de la resta de l’equip

REPTES DE FUTUR A LES RESIDÈNCIES

La pandèmia de la covid-19 ha ocasionat un impacte molt gran en les persones i les organitza cions del sistema residencial.

A Catalunya s’està portant a terme el Projec te ResiCOVID19. Aquesta iniciativa està liderada per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i compta amb la participació de la Universitat Oberta de Catalunya, a més de la col·laboració de la Universitat d’Edimburg, la Universitat Radboud de Nimega (Holanda), l’Ins titut Karolinska d’Estocolm i la London School of Economics and Political Science.

El Projecte té dos objectius principals. Per una banda, pretén avaluar l’impacte de la pandè mia de la covid-19 en les persones que viuen a les residències geriàtriques, de dependència i de salut mental de Catalunya, així com en els seus familiars, i en els treballadors i en les mateixes organitzacions, des del mes de març de 2020 fins a l’actualitat. Per altra banda, vol construir propostes de millora assistencial i del model d’atenció que permetin adaptar-se a la crisi ac tual i a les que puguin aparèixer en el futur, cap a una atenció centrada en les persones.

S’ha portat un intens i extens treball de camp en diverses residències, sobretot geriàtriques, però també de salut mental i de discapacitat, on s’han recollit les vivències i experiències de les persones residents i dels seus familiars, dels professionals i de les direccions, així com de diversos grups d’interès, a través de qüestionaris, d’entrevistes individuals i de grups de discussió. En aquesta recollida d’experiències també s’han obtingut propostes de millora de l’àmbit residen cial quant al model d’atenció, d’organització,

d’espais i de relació amb l’entorn.

Els diversos actors ens diuen que cal impul sar l’atenció centrada en la persona, a partir del coneixement de l’individu, de la seva història de vida i de la valoració multidimensional, que ha de permetre dissenyar un pla d’atenció persona litzat que promogui l’activitat física, l’alimentació de qualitat i la relació amb l’entorn.

També és important potenciar el rol de les famílies i facilitar la presa de decisions compar tides, que ha de garantir com s’ha de cuidar i, sobretot, com vol ser cuidada la persona atesa. És necessari promoure una comunicació cons tant i efectiva entre la persona i el seu entorn més proper.

Es proposa un canvi de model organitzatiu menys normatiu, més flexible i adaptable, que promogui noves formes de treballar i incorpori nous rols professionals, així com l’ús de les TICs i la interoperabilitat de les dades entre el sector social i el sanitari, que en faciliti la intervenció, sobretot durant les crisis, i hi garanteixi la conti nuïtat de l’atenció.

Apostem per unes residències amb espais accessibles, personalitzats i amigables que facili tin la interacció i la socialització.

Finalment, es detecta la necessitat de dignificar els professionals que treballen a les residències i aconseguir el reconeixement social que els pertoca.

Per aconseguir-ho, es demana més finançament, més formació de qualitat i més acompanyament i suport emocional per poder seguir cuidant les persones que viuen a les resi dències, que tenen moltes necessitats d’atenció.

José A. Madrid Díaz Infermer de la Creu Roja Membre del Grup de Treball d’Urgències i Emergències Prehospitalàries del COIB

LES INFERMERES, FONAMENTALS EN EL SALVAMENT MARÍTIM

El mar és un entorn en què les infermeres no hi pensem gaire com a àmbit d’exercici profes sional. Tot i així, som professionals essencials en el salvament marítim i també en l’atenció de persones que es troben a bord de vaixells, una activitat que té molta sortida laboral. Les infermeres podem treballar en vaixells hospital, que es passen gran part de l’any navegant per donar cobertura a altres vaixells que viatgen per aigües internacionals, a milers de quilòmetres de la costa, i també podem exercir als ferris de passatgers o als creuers, alguns dels quals dis posen de grans clíniques a bord. Més habitual és exercir en l’àmbit del salvament marítim, ja sigui de manera retribuïda com de manera voluntària.

A la Base de Salvament de Creu Roja Barcelona, ubicada al Port Olímpic de la capital catalana, tot el personal som voluntaris, tant els patrons d’embarcació i els mariners, com les infermeres.

La nostra funció està estructurada en diferents vessants. Dins les nostres activitats voluntàries, formem tant infermeres i infermers que s’incorporen de nou al nostre equip com els que ja hi estan treballant. També fem guàrdies presencials o localitzables en funció del dia, que donen cobertura durant els 365 dies de l’any, i participem en la cobertura sanitària d’alguns serveis preventius, com poden ser concerts a la platja i festes multitudinàries com la nit de Sant Joan o esdeveniments esportius. També fem pràctiques conjuntes amb altres cossos d’emer gències que realitzen part de la seva activitat al mar, com la Guàrdia Urbana de Barcelona, els

Durant una guàrdia normal podem fer qual sevol tipus d’assistència, al port, a la platja, a l’aigua o dins d’una embarcació. Disposem del material necessari per poder fer front a qualse vol circumstància que requereixi de suport vital avançat, ja que disposem del material i els co neixements necessaris per poder fer front a la si tuació. Generalment, el tipus d’assistència varia molt en funció de l’època de l’any. El moment en què fem més assistències acostuma a ser la temporada d’estiu, que és quan es realitzen més activitats d’esbarjo al mar i la gent surt més a navegar. També participem en recerques de persones que s’han endinsat al mar per navegar o per nedar i que han patit algun problema. Tot i així, no només fem assistències sanitàries, sinó que formem part de l’equip a l’embarcació i fem funcions de marineria durant la navegació o durant l’assistència a embarcacions que tinguin problemes mecànics.

Totes les infermeres i els infermers que entren a la base han de tenir formació específi ca en atenció d’emergències, amb la realització d’un màster d’urgències o emergències, o bé han d’haver exercit a l’UCI o a urgències. A més, han de fer una formació inicial per conèixer el medi aquàtic i saber moure’s dins l’embarcació amb seguretat, perquè no és el mateix atendre una persona a terra que a alta mar.

Bombers de Barcelona, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil o directament amb la Societat de Salvament i Seguretat Marítima.

M. Àngels Casellas, infermera familiar i comunitària de l’Equip d’Atenció Primària Berga, treballa des de fa 41 anys al consultori local d’Avià, un municipi de la comarca del Berguedà, que dona atenció a una població de 2.400 persones entre Avià i l’Espunyola. Conversem amb ella per conèixer com és la feina d’una infermera de l’àmbit rural amb una llarga trajectòria i en què es diferencia de l’àmbit urbà.

Fa 41 anys que ets infermera al consultori d’Avià. Quina ha estat la teva trajectòria? Quan vaig acabar la carrera vaig començar a treballar al CAP Berguedà una temporada. En aquells anys, a l’entorn rural hi havia metge i infermera (practicant) que estaven les 24 hores de guàrdia, 365 dies l’any. Vaig treballar com a infermera d’Avià, primer per una suplència, que va durar un any, i quan es va acabar, em van contractar dos o tres anys

més des de l’Ajuntament. Quan es va desple gar l’atenció primària a Catalunya vaig entrar com a interina a l’Institut Català de la Salut (ICS) a jornada completa, fins que al cap de dos anys es van convocar les primeres opo sicions i vaig guanyar la plaça a l’Àrea Bàsica de Berga Centre, on pertany el consultori d’Avià.

Com és la població que atens?

La població d’Avià i l’Espunyola, d’uns 2.400 habitants, té una dispersió molt important. Hi ha cases a disset kilòmetres de distància del consultori, on anar a fer un domicili pot supo sar una hora i mitja, entre el trajecte i la cura i la intervenció que calgui fer. Tenim poca immigració i els problemes socials tampoc són molt destacats, però tenim una població força envellida i això fa que sovint calgui gestionar recursos amb treballadores socials de l’Ajuntament.

Aquesta població varia en funció de l’èpo ca de l’any?

No massa. Hi ha segones residències, unes quantes cases de turisme rural, dues cases de colònies i un petit càmping molt petit, però no la població no augmenta molt. A més, tots venen aquí, van directament al CAP o a l’Hospital de Berga. Al consultori no ens suposa una feina important, a diferència d’altres pobles de la comarca on sí que aug menta molt la població fluctuant.

Quins professionals formen part del consultori?

Fins abans de la pandèmia hi havia dos met ges, dues infermeres i una administrativa. A part d’això, venia el pediatre dos dies per setmana i, un dia per setmana, la llevadora i l’assistent social. En aquests moments, hi ha un metge quatre dies per setmana fix i se n’ha incorporat un altre que ve alguna

hora i que potser s’ampliarà, una infermera a temps complet i una altra que ve algun dia per setmana. L’administrativa sempre hi és i ja torna a venir l’assistent social. Per a la pediatria, els usuaris han d’anar al CAP Berga, que està a quatre kilòmetres. Arran de la pandèmia, el personal s’ha reduït mol tíssim i s’ha centralitzat a Berga. Penso que no es pot atendre bé la població d’aquesta manera.

Com és el treball en equip quan treballeu només la infermera i l’administrativa? L’administrativa en un poble té un paper molt important, ja que és la porta d’entrada i sap molt bé què fer, cap on ha de derivar o quines preguntes fer. Un administratiu pot resoldre moltes coses. Per exemple, si les preguntes es fan correctament, es pot detectar si una persona està tenint un infart. El treball en equip és molt important i és imprescindible en un poble.

Com definiries el teu dia a dia? En què es dife rencia del d’una infermera de l’entorn urbà? Faig el mateix que una infermera d’atenció primària de l’entorn urbà, els controls de crònics, les cures, les extraccions, els domi cilis, i tot el que sorgeixi. Se sumen a la meva feina les tasques que a l’entorn urbà fan les auxiliars d’infermera, que aquí no tenim per què no hi ha prou personal, com les coman des de medicació, el control dels estocs i les caducitats o les comandes de vacunes, i que són imprescindibles perquè tot funcioni.

La diferència principal és que el suport no és el mateix en un entorn rural que urbà. És una feina molt au tònoma perquè estic sola, però no compto amb el suport de les companyes i assumeixo

la primera atenció de les persones que es visiten. Si sorgeix una urgència, hi vaig jo primer i aviso el CAP, si cal, i els que venen al consultori, els soluciono com puc. Per exemple, si ve una persona amb una infecció d’orina li faig aquí la tira i em comunico amb el metge de Berga perquè des del CAP li puguin indicar el tractament.

A l’urbà, les tasques estan més definides per dies: qui fa urgències, qui fa consulta i qui fa urgències de domicilis. Aquí no, pots estar passant la teva consulta de crònics i

grups d’adults amb patologies cròniques com diabètics o malaltia polmunar obs tructiva crònica, però arran de la pandèmia aquestes tasques de prevenció han quedat aparcades.

Una part important de la feina és despla çar-se als domicilis de la població. Com és l’atenció domiciliària?

Hi ha domicilis que els tenim a setze o disset quilòmetres. A causa de la gran dispersió, es necessita molt de temps per fer els despla çaments i utilitzem el cotxe propi. A l’entorn urbà hi ha un equip que fa domicilis i un que fa atenció al centre, però aquí això no passa. Pots estar fent la teva tasca i si arriba una urgència o hi ha un domicili has de deixar el que estàs fent i anar-te’n perquè no hi ha ningú més, i cal desprogramar visites.

tenir interrupcions, per exemple, una urgèn cia, i has de deixar el que estàs fent perquè no hi ha ningú més. A més, si no tens metge, comences a fer el que puguis. El que no tenim temps de fer ara per la falta de personal és la vessant comu nitària. Abans fèiem xerrades a l’escola o

Quan dius que ets infermera en l’entorn rural, com s’imagina la gent la teva feina? Crec que no és una feina prou coneguda. Fins i tot per part dels mateixos professio nals. Molta gent es pensa que treballar en un entorn rural és no fer gaire feina o tenir molt temps per fer-la. La infermera rural penso que està més valorada per part dels usuaris. Pràcticament tothom et coneix i et tenen com a referent. La primera atenció la dones tu i la població vol que els solucionis els seus problemes de salut. Que els puguis solucionar un problema és agraït, tot i que moltes vegades necessites la intervenció d’altres professionals, tu fas d’enllaç i ets el seu referent. El millor de la meva feina és poder resoldre els problemes de la gent d’una manera autònoma. Penso que això la fa més enriquidora. També és interessant fer moltes coses diferents i organitzar-te a la teva manera. Jo estic molt contenta d’estar aquí. És un entorn on es pot treballar bé, això sí, amb els recursos

adequats.

Aquest entorn et permet acompanyar les persones en totes les etapes de la seva vida?

“La infermera rural penso que està més valorada per part dels usuaris. Pràcticament tothom et coneix i et tenen com a referent”

“Arran de la pandèmia, les tasques de prevenció han quedat aparcades”

Sí. Anys enrere ho fèiem des que naixien fins l’últim moment, però ara la pediatria ja no la fem nosaltres, ni tampoc les revisions a les escoles.

Quines són les principals necessitats o reptes que teniu?

La falta de professionals i tenir temps per poder fer la feina ben feta. És molt im portant a l’atenció primària fer prevenció i promoció de la salut; evites que hi hagi una descompen sació diabètica o que un hipertens faci una

pujada de tensió i que acabin a urgències.

Com has viscut la pandèmia de la co vid-19?

Al principi de la pandèmia van tancar els consultoris locals i van desplaçar-nos al CAP Berguedà. De mica en mica, se’n van adonar que havíem d’atendre els pobles i venia una infer mera a fer domicilis. Al cap d’un mes, ja veníem tres dies al consultori, que estava tancat i no tenia administrativa, o

als domicilis. Al juny vaig començar a venir cada dia al consultori i des del març fins l’oc tubre del 2020 vaig estar sola, no hi havia ni metge ni administrativa. Si hi havia qualsevol cosa havia d’avisar al CAP perquè vingués algú. Des de llavors, hem anat amb poc personal i com s’ha pogut. La pandèmia ha sigut un canvi radical. No poder atendre bé la gent perquè no arribo a tot i no poder fer la feina ben feta com vull és molt dur i frustrant, crema molt.

TEXT:

Gisela Gómez

“El millor de la meva feina és poder resoldre els problemes de la gent d’una manera autònoma”

FOTOS: Sergi Mañà

FormacióCOIB

Formació presencial

Atenció integral infermera a l’infant amb patologia respiratòria 28, 29 i 30 de novembre de 2022

Inscripció: del 17 al 28 d’octubre de 2022

Infermeria i la donació de teixits 12, 14, 19 i 21 de desembre de 2022

Inscripció: del 31 d’octubre a l’11 de novembre de 2022

Gran Jornada Gran Tallers gratuïts 10 i 11 de novembre de 2022 Inscripcions obertes

Zotero: com citar bé 14 de desembre de 2022

Inscripció: del 31 d’octubre a l’11 de novembre de 2022

Abordatge infermer en la psicosi incipient 16 de desembre de 2022

Inscripció: del 7 al 18 de novembre de 2022

Activitats del Grup 65

Taller: Farem una bossa origami multiús 8 de novembre de 2022

Inscripció: fins al 7 de novembre de 2022

Expert en cures en pacients crònics

Del 24/10/2022 al 24/3/2023

Inscripció fins al 20/10/2022

Cinefòrum: ¿Y si vivimos todos juntos? 14 de desembre de 2022

Inscripció: fins al 13 de desembre de 2022

Forma’t al COIB

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) t’ofereix cursos i tallers de contingut generalista i especialista, que contribuiran al teu desenvolupament professional.

Amb preus reduïts per a les infermeres col·legiades al COIB.

DAE Formación

Expert en cures en pacients crònics

Del 16/1 al 16/6/2023

Inscripció fins al 15/1/2023

Màster en Urgències i Emergències per a Infermeria

Curs: del 9/1 al 30/12/2023

Inscripció oberta

Màster en Cures en Pacients Crònics

Del 7/11/2022 al 7/10/2023

Inscripció oberta

Expert en Gestió de Serveis de Salut en Infermeria

Del 21/11/2022 al 21/4/2023

Inscripció fins al 20/11/2022

Actualització en cures geriàtriques per a infermeria

Actualització en cures geriàtriques per a infermeria

Actualització en infermeria del treball

Actuació i cures d’infermeria en urgències vitals

Infermeria a quiròfan

Tipus de càncer: situacions crítiques i el final de la vida

Pacient amb càncer: estratègies terapèutiques

Cures avançades en infermeria traumatològica

Cursos SalusPlay

Monitorització i escales de valoració del pacient crític

De l’1 al 30 de novembre de 2022

Inscripció: de l’1 al 25 d’octubre de 2022

Introducció a les cures pal·liatives

De l’1 al 30 de novembre de 2022

Inscripció: de l’1 al 25 d’octubre de 2022

Exploració física bàsica

De l’1 al 30 de novembre de 2022

Inscripció: de l’1 al 25 d’octubre de 2022

Cures nefrològiques, diàlisi i trasplantament renal

De l’1 al 31 de desembre de 2022

Inscripció: de l’1 al 25 de novembre de 2022

Fàrmacs d’ús freqüent

Cures d’infermeria en pacients crònics pediàtrics

Actualització en ostomies per infermeria

Cures al pacient crònic: cardiovasculars, respiratoris i digestius

Nous abordatges en la cicatrització d’úlceres i ferides

Administració i gestió de serveis d’infermeria

Infermeria en nefrologia i diàlisi

Cada quinzena s’obre una nova convocatòria de gener a desembre de 2022

Cures a persones amb ferides cròniques

De l’1 al 31 de desembre de 2022

Inscripció: de l’1 al 25 de novembre de 2022

Urgències toxicològiques i ambientals

De l’1 al 31 de desembre de 2022

Inscripció: de l’1 al 25 de novembre de 2022

Consulta tota l’oferta formativa a coib.cat/formació

La imatge

Laboratoris de Bioquímica i Hematologia, pavelló de la Mercè, 1968 aprox. Montserrat Sagarra / Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Lectures

Enfermería psiquiátrica: un enfoque práctico y conciso, 3a ed. - Cherie R. Rebar, Carolyn J. Gersch, Nicole Heimgartner. Barcelona: Wolters Kluwer Heal th, 2020. 1262 p. Preu: 27,68 € ISBN: 9788418257391.

Una guia detallada sobre els con ceptes d’atenció a la salut mental en infermeria. Inclou nombrosos trastorns psiquiàtrics amb defi nició i estratègies de gestió. Al llarg de 19 capítols, l’obra detalla les habilitats necessàries per a l’atenció òptima d’aquest tipus de trastorns en tots els entorns.

Vertebrant la història del Grup de Sanitaris de Bombers de Bar celona – Anna Ramió Jofre, Òs car Bautista Villaécija. Esplugues de Llobregat: San Juan de Dios Ediciones, 2022. 192 p. Preu: 25€. ISBN: 9788412127843.

Aquesta obra reflecteix l’evolució de la societat i dels models de resposta a les emergències, en què conviuen les experiències personals amb les transformacions materials al llarg de l’evolució del cos de Bombers de Barcelona.

Víctimas de la práctica clínica, ¿hablamos?: la comunicación y disculpa del error en saludPriscila Giraldo. Alicante: Círculo Rojo, 2021. 132 p. Preu: 18€. ISBN: 9788411155397.

El llibre ens convida a reflexionar sobre l’error en la pràctica assis tencial i la importància de saber gestionar-lo adequadament. A més, és un excel·lent manual d’aju da als professionals de la salut quan es veuen involucrats en un incident que causa un dany a la persona atesa.

Enfermero interno residente (EIR): enfermería maternal, en fermería pediátrica, enfermería del trabajo, enfermería psicoso cial, enfermería de salud mental, enfermería geriátrica - María Santamarta Martínez, Almude na Pousada González, Laura García Molina. Sevilla: MAD, 2021. 535 p. Preu: 55,10€. ISBN: 9788414243497

Aquest llibre és una proposta de formació per a la preparació de l’examen IIR. Inclou preguntes dels darrers exàmens oficials co mentats. Conté una estadística comentada de freqüència de preguntes per apartat des de l’any 1993 fins al darrer examen que s’ha celebrat. Té un format DIN A4 i inclou il·lustracions a color.

La selecció i les ressenyes dels textos han anat a càrrec de Marta Perpiñán, del Servei de Biblioteca i Documentació Infermera (SBDI), del COIB

Botiga solidària de les #infermeresdeBCN

ActualitatCOIB

1 d’abril de 2022

El COIB participa en l’elaboració del document de consens per al desplegament del model d’especialitats infermeres

4 d’abril de 2022

La secretària de Salut del PSC es reuneix amb membres de la Junta de Govern del COIB

22 d’abril de 2022

Per Sant Jordi, la Biblioteca del COIB et recomana llibres amb ànima infermera

26 d’abril de 2022

El COIB i La Salle convoquen dues beques per a infermeres que vulguin cursar el màster en eHealth, que cobreixen el 50 % de la matrícula

El COIB proposa 12 mesures per millorar el reconeixement professional i laboral de les infermeres

17 de maig de 2022 Neix la Càtedra d’Infermeria UB-COIB per posar en valor les aportacions de la professió en la salut de les persones

31 de maig de 2022

L’edició 22-23 del Màster en Infermeria Escolar d’IL3-UB ofereix un preu especial per a les col·legiades

1 de juny de 2022

El COIB supera de manera satisfactòria la segona visita de seguiment de les certificacions de qualitat ISO 9001 i ISO 14001

El president del Consell d’Administració de l’ICS visita el COIB

8 d’abril de 2022

La presidenta del COIB parla sobre la situació de la professió al plenari de la patronal CAPSS

19 d’abril de 2022

Francisca Pérez, nova vocal de la Junta de Govern del COIB

21 d’abril de 2022

La Comissió Deontològica elabora un document sobre el paper de la infermera en la prestació d’ajut a morir

27 d’abril de 2022

Quatre de cada deu infermeres treballen amb un contracte temporal a Catalunya

2 de maig de 2022

Una exposició fotogràfica de Lidia Larrosa mostra la història d’una infermera i una gestant a Camerun

12 de maig de 2022

El COIB convoca ajudes a la recerca infermera, dotades amb 65.000 euros

Una exposició reivindica el paper de les infermeres al llarg de la història

19 de maig de 2022 Es crea la Subcomissió de la Prestació d’Ajut a Morir del COIB

27 de maig de 2022 Mariona Creus rep la distinció de Col·legiada d’Honor del COIB 2022

30 de maig de 2022

Els dubtes sobre la gestió de la campanya de vacunació contra la covid-19 atempten contra totes les infermeres i la resta de professionals de la salut

Set infermeres de Barcelona col·laboren en el trasllat de ferits de la guerra d’Ucraïna

7 de juny de 2022

El COIB ofereix 14 beques per a estudiants d’Infermeria

14 de juny de 2022

La confiança en la vacuna de la covid-19 entre les infermeres augmenta durant la campanya d’immunització

15 de juny de 2022

El COIB dona ajudes per assistir a la manifestació del 18 de juny a Madrid

1.400 infermeres de Barcelona s’incorporaran durant les properes setmanes al mercat laboral

16 de juny de 2022

El punt de vacunació contra la covid del Col·legi d’Infermeres de Barcelona arriba a les 10.000 dosis

21 de juny

Una exposició de dibuixos ràpids mostra la resiliència dels professionals de la salut durant el confinament

23 de juny de 2022

Una recerca infermera avalua una estratègia per activar persones amb malalties cròniques a l’atenció primària

27 de juny de 2022

Les infermeres de Barcelona presenten la seva primera col·lecció de samarretes

7 de juliol de 2022

El Ministeri de Sanitat valida les guies de prescripció infermera d’hipertensió i de diabetis

18 de juliol de 2022

El Consell Internacional d’Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una

bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

19 de juliol de 2022

El Ministeri de Sanitat valida la Guia de prescripció infermera de cremades

24 de juliol de 2022

Mor Mariona Creus i Virgili, expresidenta del COIB

28 de juliol de 2022

El Consejo General de Enfermería ofereix ajudes per a infermeres doctorands

2 d’agost de 2022

El COIB retornarà 9,48 euros de la quota col·legial del 2021 a partir del setembre

3 d’agost de 2022

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

4 d’agost de 2022

Mor Marisa Jiménez Ordóñez, exmembre de Junta del COIB

31 d’agost de 2022

L’exposició sobre el paper de les infermeres al llarg de la història arriba al Recinte Modernista de Sant Pau

2 de setembre de 2022

L’Institut Català de la Salut publica els resultats definitius de les oposicions per a infermeres del 2018

2 de setembre de 2022

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2022-2023 per al 21 de gener

13 de setembre de 2022

El COIB i SalusPlay signen un conveni de col·laboració per a l’últim trimestre de 2022

21 de setembre de 2022 Noemí Sech: “Després de la pandèmia, els malalts d’Alzheimer arriben més fràgils a les residències”

22 de setembre de 2022

El Ministeri d’Universitats anuncia que la segona convocatòria de la prova per obtenir l’especialitat d’infermeria familiar i comunitària serà el 26 de novembre

28 de setembre de 2022

El percentatge d’infermeres als centres assistencials catalans disminueix durant els darrers deu anys

El Sol, protagonista de les fotografies de Carles Costilludo que s’exposen al COIB

30 de setembre de 2022

Obert el termini per a l’elecció telemàtica de gerència territorial de les oposicions de l’ICS

3 d’octubre de 2022

Glòria Jodar, nova degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya

7 d’octubre de 2022

La Junta de Govern del COIB avala la proposta de Carmen Ferrer a les eleccions al Consejo General de Enfermería

Infermera virtual

Núm. 4 Novembre 2022

Publicat per: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona C. Pujades 350, 08019 Barcelona Tel. 900 705 705 - 932 128 108 info@coib.cat www.coib.cat

Escaneja aquest codi i trobaràs més contingut d’Infermeres