Infermeres núm. 1 by COIB

Infermeres Revista del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Gener 2021 núm.1

Infermeres

Infermeres Núm. 1 EDITA Coŀlegi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) COORDINACIÓ Jordi Morató Bullido REDACCIÓ Gisela Gómez Casanovas, Maria Marquès Maseda, Jordi Morató Bullido DISSENY I MAQUETACIÓ Sergi Mañà Alvarez PUBLICITAT Montserrat Téllez Guillén IMPRESSIÓ Gràfiques Cuscó, SAU FOTO DE PORTADA Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia Coŀlegi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona Carrer Pujades 350, 1a planta 08019 Barcelona 93 212 81 08 info@coib.cat coib.cat JUNTA DE GOVERN DEL COIB PRESIDENTA Paola Galbany Estragués VIDEPRESIDENTA Isabel Mas Masagué SECRETÀRIA Eva Gausachs Cucala TRESORER Enric Mateo Viladomat VOCALS Encarna Gómez Gamboa Lorena Villa Garcia Noemí Obregón Gutiérrez David Giménez Díez Ester López Luna Paloma Amil Buján Sebastiana Quesada Fuentes Àngel Mencías Valero DIPÒSIT LEGAL B 21315-2020 ISSN 2696-5682

INFERMERES

Sumari 5

PRESENTACIÓ

FORMACIÓ COIB

ÉS L’HORA DE LES INFERMERES

TEMA DE FONS

CAL REFORMAR EL SISTEMA DE SALUT?

ENTREVISTA

“M’AGRADARIA QUE LES INSTITUCIONS VALORESSIN MÉS EL RECURS HUMÀ”

PROFESSIÓ

MÉS A PROP DE LA PRESCRIPCIÓ

PROFESSIÓ

LES LLIÇONS DE LA COVID

PROFESSIÓ

TAMBÉ ET POT PASSAR A TU

INFERMERA VIRTUAL

LES RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA

LA IMATGE

ACTUALITAT COIB

COM ENS VEU... UN INFANT

TESTIMONI

JOAN PONS: “VULL QUE EL 2021 SIGUI DECLARAT L’ANY DE LES ABRAÇADES” Infermeres 3

Serveis del COIB Creixement professional

• Formació • Ocupacció • Borsa de treball • Recerca

Sempre a prop teu

• Delegacions comarcals • Infermera virtual • Centre d’Innovació i Desenvolupament Infermer (IDIC) • Servei de Biblioteca i Documentació Infermera (SBDI) • Observatori d’Actualitat i Responsabilitat Professional (ORIAP) • Grup 65 • Cap infermera sola

Experts en donar-te resposta

• Gestores personals • Finestreta única • Oficina d’Informació Col·legial (OIC) • Consultes professionals • Assessories de les especialitats: infermeria en salut mental, llevadores, infermeria del treball i salut laboral, infermeria familiar i comunitària, infermeria geriàtrica, infermeria pediàtrica, infermeria de cures medicoquirúrgiques • Assessoria per a la projecció pública de l’actuació infermera • Assessoria de cooperació • Assessoria deontològica • Assessoria d’exercici lliure • Assessoria de formació • Assessories de salut: Programa Ajuda, Programa Retorn, Programa infermera portadora • Assessoria de recerca • Redacció de treballs científics • Assessoria de responsabilitat professional • Oficina d’Informació Professional a l’Estranger (OIPE) • Assessoria d’ús de les TIC • Assessoria ÍDIC per projectes emprenedors i/o innovadors • Consultes jurídiques • Assessoria laboral • Assessoria civil i penal • Assessoria fiscal • Assessoria de propietat intel·lectual

PRESENTACIÓ

ÉS L’HORA DE LES INFERMERES És irònic que el 2020, que l’Organització Mundial de la Salut va proclamar Any Internacional de les Infermeres i les Llevadores –amb motiu del dos-cents aniversari del naixement de Florence Nightingale–, la societat s’hagi adonat de la importància que tenim les infermeres per un fet tan desgraciat com una pandèmia mundial. Hem hagut d’anuŀlar molts dels actes que teníem previstos per celebrar el nostre any, que es concentraven durant el pic de la pandèmia, al voltant del 12 de maig, que és el dia que va néixer la mare de la infermeria moderna. Tot i així, la situació que estem vivint ha servit per aconseguir un dels objectius de l’Any Internacional: destacar el paper fonamental que tenim les infermeres per millorar la salut de les persones i fer palesa la situació de precarietat amb què treballen. La revista Infermeres neix amb la voluntat de reflexionar sobre la situació de la nostra professió. En aquest primer número hem volgut fer un repàs d’alguns dels reptes que afronta la professió infermera, per als quals la crisi del coronavirus ha actuat com a catalitzador. La situació actual ha convertit en urgents qüestions que fins ara només eren importants. La reforma del sistema sanitari és una d’aquestes qüestions. El nostre model de salut, nascut l’any 1990 amb la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, va ser molt innovador en el seu moment i ha estat una referència per

Sergi Mañà / COIB

“La situació actual ha convertit en urgents qüestions que fins ara només eren importants”

molts països. Trenta anys després, és necessari repensar el model, tot mantenint l’esperit d’universalitat, descentralització i participació comunitària que el va inspirar. El tema de fons d’aquest primer número d’Infermeres recull diverses veus que reflexionen sobre com ha de ser el nou sistema de salut català, destacant-hi la mirada infermera. Altres temes que tractem en aquesta revista són els reptes que planteja la crisi provocada per la covid-19 a la professió infermera, amb testimonis de professionals de diferents àmbits i especialitats, i la situació actual del procediment de prescripció infermera. També publiquem una entrevista amb la directora d’Infermeria de l’Hospital d’Igualada, Tijana Postic, i recollim el testimoni de Joan Pons, un infermer que treballa al Regne Unit, que s’ha fet famós per haver participat en l’assaig clínic de la vacuna de la covid-19 de la Universitat d’Oxford i la farmacèutica AstraZeneca. Iniciem aquest projecte amb molta iŀlusió, i esperem que pugui servir com a espai de debat sobre la nostra professió, que està afrontant un moment clau i que, n’estic convençuda, sortirà reforçada de la crisi que estem vivint. Paola Galbany Estragués Presidenta del Coŀlegi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona Infermeres 5

TEMA DE FONS

CAL REFORMAR EL SISTEMA DE SALUT? La crisi de la covid-19 ha portat al límit la capacitat dels centres sanitaris, sociosanitaris i residencials. Aquesta situació ha tingut un fort impacte en la salut física i emocional de les infermeres i de la resta de professionals de la salut, que en molts casos han hagut de treballar en condicions precàries, sense els equipaments adequats i amb una gran pressió assistencial. El COIB i altres entitats porten temps denunciant que existeix un dèficit estructural d’infermeres i d’altres professionals i una manca crònica d’inversió en el sistema de salut, que es va agreujar durant les retallades de la crisi econòmica del 2008. L’actual model sanitari públic de Catalunya, forjat l’any 1990 amb la LOSC, que es basa en la diversitat de provisió de serveis, segueix sent vàlid? Cal reformar el nostre sistema de salut?

Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

Infermeres

TEMA DE FONS

El 2020 s’han complert trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), que configura l’actual model de salut català, a partir de les singularitats històriques del nostre territori. El sistema té voluntat d’universalitat i d’equitat i està finançat amb diners públics, procedents dels impostos. Se separa la planificació, que està en mans del Departament de Salut, la compra de serveis, que és competència del Servei Català de la Salut (CatSalut) –un ens creat per la LOSC, que actua com a mútua pública–, i la provisió de serveis, que està en mans de diferents proveïdors, amb titularitats diverses. L’any 1990, quan es va aprovar la LOSC, Xavier Trias era el conseller de Sanitat i Seguretat Social. “El sistema continua sent vàlid”, afirma, “el que s’ha de fer és desenvolupar-lo i ajustar-lo a les necessitats que es van produint”. Trias explica que la LOSC va planificar una sanitat per a un país diferent al que és avui Catalunya. Ho va fer per a una població de sis milions de persones i ara en som set milions i mig, diu. “Si a això se li suma l’envelliment de la població i les crisis econòmiques”, explica l’exconseller, tenim “una situació molt complicada.”

Sibina és conscient que, fa trenta anys, a Trias explica que la pandèmia de la coCatalunya era difícil integrar dins el sistema vid-19 ha portat el sistema a una situació públic els centres que eren propietat de d’estrès. “Nosaltres podem fer front a això mútues o de l’Església, “però el problema gràcies als professionals, que fan un esforç és que, d’acord amb el model neoliberal impressionant”, però aquesta, diu, “no és thatcherià, els polítics, gestors i economistes una manera normal de funcionar.” El problede la salut del moment volien desfer-se de ma del sistema, diu l’exconseller de Sanitat, suposades rèmores públiques, valoraven és la manca de finançament. “Nosaltres més el que és privat que el que és públic, estem fent una mena de miracle, que ha dumés la competència que la rat molts anys, que és El sistema té voluntat coŀlaboració, i van impulsar crear un sistema saniuna diversificació que, més tari que des del primer d’universalitat i d’equitat dia està infrafinançat.” i està finançat amb diners que enriquir el sistema, ha portat un gran descontrol Per a Marta Sibina, en la gestió, amb nefastes infermera de l’Hospital públics, procedents dels conseqüències.” de Granollers, impulimpostos Enric Mateo, infermer sora de la plataforma del Centre d’Atenció Primària Can Bou, de Octuvre –juntament amb la seva parella Castelldefels, gestionat pel consorci CasDante Fachín– i exdiputada al Congrés dels telldefels Agents de Salut Atenció Primària Diputats per En Comú Podem, el problema (CASAP), i tresorer de de la Junta de Govern del sistema és el sistema mateix. A diferèndel COIB, creu que el model que va perficia de la Llei General de Sanitat espanyola lar la LOSC segueix sent vàlid. Quan es va del 1986, que tenia la voluntat d’integrar aprovar la llei, “la Generalitat no disposava tots els centres que donaven servei públic, dels recursos per nacionalitzar el sistema, “aquell mateix any, la Generalitat va comencom s’entén un sistema de titularitat cent çar a fer justament el contrari, construir conper cent pública, amb titularitat de centres sorcis als quals cedia centres construïts per i de personal”, afirma Mateo, així que “es ella mateixa.”

Una llei pionera El 9 de juliol de 1990 es va aprovar la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). Es tractava d’una normativa pionera a l’Estat espanyol, que arribava set anys després del traspàs de competències de salut a Catalunya. En el moment en què es va aprovar la LOSC, la realitat sanitària catalana era peculiar. Vuit hospitals i més del 80 % dels centres d’atenció primària estaven gestionats per l’Institut Català de la Salut, l’ens públic hereu de l’Instituto Nacional de la Salud espanyol (Insalud). A banda, hi havia altres centres sanitaris que oferien atenció sanitària amb cobertura pública, que estaven en mans d’ajuntaments, diputacions i d’entitats socials com la Creu Roja o l’Església. Tots aquests serveis, que pertanyien a diversos proveïdors, van passar a estar sota el paraigua del sistema sanitari públic de la Generalitat de Catalunya, finançat a través dels impostos. El model que sorgeix de la LOSC s’estructura en tres potes. La primera és la planificació sanitària, que queda en mans

del Departament de Salut, que estableix prioritats, que es plasmen al Pla de salut. La segona és la garantia d’accés universal i equitatiu a la salut per part de la ciutadania, que recau en el Servei Català de la Salut (CatSalut). Aquest organisme actua com a mútua pública, que compra serveis a les entitats proveïdores, amb diners procedents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La tercera i última pota és la provisió de serveis de salut, que està en mans dels proveïdors sanitaris. El proveïdor més gran és l’Institut Català de la Salut que, des de l’any 2007, és una empresa pública. Actualment, aquesta institució gestiona el 74 % de l’atenció primària (que dona servei a més de 5,5 milions de persones) i el 30 % dels llits hospitalaris de Catalunya. La resta d’entitats tenen personalitats jurídiques diferents: empreses públiques, fundacions o consorcis. Els proveïdors que no són l’ICS estan representats per dues patronals sanitàries: el Consorci Sanitari i Social de Catalunya i La Unió.

Infermeres 7

TEMA DE FONS

va aprofitar la xarxa preexistent, perquè tens les competències, però no tens els recursos econòmics.” Tot i així, el tresorer del COIB admet que hi ha coses que es podrien canviar. “A trenta anys vista de la LOSC i quaranta del traspàs, evidentment que hi ha punts de millora, no hi ha cap sistema infaŀlible.” Entre els aspectes que es podrien millorar, Mateo esmenta el sistema retributiu i de condicions i oportunitats laborals dels professionals, que és molt divers, i s’hauria d’equiparar entre els proveïdors. El mateix passa amb els sistemes d’informació de cada proveïdor. “No es llegeixen entre ells encara o es llegeixen poc o d’una forma poc amable”, afegeix l’infermer de Can Bou. La infermera del CAP Raval Nord de Barcelona, Antonia Raya, porta trenta anys en la professió, els mateixos que té la LOSC. “Aquesta llei neix amb bona voluntat”, diu, però “s’ha desvirtuat.” El sistema sanitari no es universal ni és equitatiu ni és eficient, afirma Raya, que denuncia que el sector privat ha parasitat el públic, perquè “han fet

negoci durant aquests anys, i l’ha fet amb una inversió de diners públics, que s’haurien d’haver invertit en la sanitat pública, que és el sistema que t’assegura l’equitat a l’hora de repartir recursos, i la universalitat.” Raya afegeix que “ni tan sols el sistema públic és totalment públic”, perquè no ofereix moltes de les prestacions que influeixen en la salut. Posa com a exemples la salut bucodental, la salut visual i el copagament dels medicaments. “El sistema de salut sempre va lligat a la situació econòmica que tens, a la política que mana en cada moment i al valor que li donis culturalment a la salut i a la malaltia”, explica la infermera del CAP Raval Nord, que afegeix que durant els darrers anys s’han fet “polítiques neoliberals en què, com estem veient en la pandèmia, el que fas és responsabilitzar individualment les persones de tot el que fan malament, però no tens aquesta visió més coŀlectiva de veure què està passant. Per la seva banda, la sub-directora del Servei Català de la Salut, Marta Chandre,

destaca que “tenim una sanitat pública, i remarco pública, de caràcter universal, de moltíssima qualitat, exceŀlent,” i afegeix que “una gran part és gràcies al talent dels nostres professionals sanitaris.” Chandre reconeix que caldria apostar més per la prevenció i la promoció d’hàbits saludables entre la població, augmentar el nombre de professionals i “incorporar tots els avenços d’innovació en àmbits de salut,” cosa que, afirma, la pandèmia està accelerant. La pandèmia L’arribada de la covid-19 ens ha agafat a tots per sorpresa. Les cinc persones entrevistades coincideixen en que no estàvem preparats per poder pair una situació com aquesta. Ni a Catalunya ni enlloc del món. Tot i així, tenint en compte la gravetat de la situació, “la resposta ha sigut prou bona”, diu Trias. Mateo hi coincideix. “El sistema ha aguantat bé el cop, però això ha anat en detriment d’altres coses que s’han deixat de fer”, afirma el tresorer del COIB, tot i que també creu que

Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

Infermeres

TEMA DE FONS

Façana de la seu del Departament de Salut, al recinte de la Maternitat, de Barcelona

El que aporten les infermeres “quan el teníem a les portes, ens hi podríem Per als testimonis entrevistats són fonahaver fixat una mica més.” mentals les aportacions de les infermeres “El sistema podia aturar un primer impacal sistema. Mateo creu que la mirada inte, però la situació dels mesos de març, abril fermera implica una manera diferent de i, fins i tot, maig, va sobrepassar tot el que concebre la relació de les persones amb ens imaginàvem”, reconeix Chandre. Sibina el sistema. El tresorer del COIB explica que diu que no estàvem preparats, “ni psicoaquests professionals lògicament ni materialaporten una visió global ment, i menys després de L’arribada de la covid-19 tants anys de retallades ens ha agafat per sorpresa de la persona, que té en compte el seu entorn i greuges de tota mena.” social i familiar. L’objectiu de les infermeres Raya fa referència a que “el sistema sanitari és aconseguir que les persones puguin ser ja estava molt afeblit, tenia plantilles molt autònomes i, per ser-ho, “han d’estar inforjustes, condicions laborals molt precàries.” mades, formades, han de saber reconèixer La infermera del CAP Raval Nord consii conèixer quins són els hàbits de vida sadera que és imprescindible apostar per la ludables, i, quan tenen una malaltia, saber salut pública. “En una pandèmia, el que és quan han d’acudir a un centre de salut i eficaç és la salut pública i evitar les situaciquan se la poden autogestionar.” ons en què ets conscient que la propagació Com Mateo, Raya també parla de la miraés més alta”, explica Raya. “I on és més da singular de la infermera: “Té aquest valor alta?”, es pregunta. “Als barris més pobres.”

Núria Casanova / Departament de Salut

particular, que és aquesta mirada de compromís, d’ajudar l’altre, de detectar el que li passa i estar al seu costat, i saber coordinar altres professionals al voltant d’aquestes necessitats.” La infermera del CAP Raval Nord afegeix que “no hi ha cap altre professional que tingui aquesta mirada, que sigui capaç de portar a terme aquesta feina interpersonal, de creixement.” Sibina destaca que “poc a poc han anat quedant enrere els temps en què la infermera era un simple apèndix del metge”, tot i que reconeix que encara queda feina per fer. La infermera de l’Hospital de Granollers reclama que s’aprofitin els valors femenins inherents al coŀlectiu, format majoritàriament per dones. Aquests valors es relacionen amb “l’empatia que demostrem en les feines de cures, en la capacitat de gestionar les coses, que ens facilita el domini de treballs de recerca i de gestió.” Sibina Infermeres 9

TEMA DE FONS

Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

alerta de “no caure en el mimetisme de les pràctiques patriarcals que tant de mal ens han fet.” Per altra part, l’exconseller de Sanitat anima les infermeres a tenir lideratge. “Infermeria s’ha de convèncer que és bàsica en el sistema de salut, però aquest convenciment exigeix lideratge, i manar, i autoorganitzar-se, i buscar l’entesa amb els altres estaments, no la competència.” Trias afegeix que “la infermeria serà el que vulguin les infermeres i els infermers que sigui.” Mesures per al futur A final del mes de setembre de 2020, es va presentar el document 30 mesures per enfortir el sistema de salut, encarregat pel president Quim Torra a un comitè format per 29 experts de diverses disciplines. Es tracta d’una proposta per modernitzar i reformar el nostre sistema de salut, a partir de les necessitats que la pandèmia ha posat de manifest, malgrat que moltes d’elles ja feia anys que s’havien identificat. Les mesures s’estructuren en vuit eixos: millorar el finançament per augmentar el nombre de professionals i les inversions en 10 Infermeres

a disposició de tots els grups polítics i del infraestructures i equipaments, potenciar proper govern de la Generalitat. la salut pública, modernitzar la gestió dels Marta Sibina és molt crítica amb la procentres, millorar la integració dels diversos posta del comitè d’experts. “El document nivells assistencials i dels serveis sanitaris i més aviat representa tornar molts anys socials, enfortir el lideratge dels professioenrere, als intents d’un gir neoliberal radical nals, augmentar la participació de la ciutaque fins ara només ensenyava la poteta”, dania, apostar per la recerca i la innovació, i afirma l’exdiputada d’En Comú Podem. emprendre la transformació digital. A Trias li sembla bé el document, però Mateo és un dels experts que ha format troba a faltar que es parli de planificació, un part de la redacció de la proposta i s’ha aspecte que, diu, “és encarregat de couna obsessió que ordinar el grup de A final de setembre de 2020, tinc.” L’exconseller ciutadania. es va presentar un document, afegeix que “aques“A nivell personal, elaborat per un comitè d’experts ta planificació ha ha estat una experide tenir en compte ència molt enriquiquins recursos tenim i això exigeix una dora”, afirma. Pel que fa a les propostes, cosa”, que és el consens polític i social que, “majoritàriament les comparteixo; algunes explica, és el que va permetre desplegar el les matisaria o els hi donaria una visió més model sanitari sorgit de la LOSC, perquè “la innovadora o més transgressora”, explica. sanitat no es pot anar canviant cada quatre En qualsevol cas, l’infermer del CAP Can anys”. L’exconseller conclou que “ara és un Bou admet que “posar d’acord trenta permoment molt important per plantejar-nos sones no és fàcil” i el resultat és “un docuquina sanitat volem per als propers trenta ment de consens.” Mateo també destaca anys, com la planifiquem i com gastem els la neutralitat de la proposta. “No és de cap diners ben gastats.” disciplina, ni de cap professió, ni de cap TEXT: Jordi Morató ideologia política”, diu, i afegeix que està

ENTREVISTA

TIJANA POSTIC:

“M’AGRADARIA QUE LES INSTITUCIONS VALORESSIN MÉS EL RECURS HUMÀ” Tijana Postic (Sarajevo, Bòsnia, 1982) va néixer a Sarajevo i va arribar a Igualada fa trenta anys, fugint del conflicte bèŀlic dels Balcans. Des del 2018 és la directora infermera de l’Hospital d’Igualada i li ha tocat viure de primera mà un dels moments més durs de la crisi sanitària, gestionant un dels primers focus de coronavirus de l’estat. També forma part de la delegació comarcal de l’Anoia del COIB.

Sergi Mañà / COIB

ENTREVISTA

virus i un dels primers hospitals que va colIgualada va ser una de les zones més lapsar per covid. El 9 de març comencem afectades per la primera onada de la amb els primers cinc casos i en una setmana covid-19. Com ho vas viure? pràcticament li donem la volta a tot l’hospiVa ser una situació molt complexa. Al princital: el nostre personal comença a emmalaltir pi, com tothom, ens vam començar a prepao confinar-se –bé perquè té covid o bé rar per a la pandèmia mentre vèiem el que perquè és contacte passava a la Xina, que ens semblava “A l’hospital vam arribar a tenir estret d’algun covid, i cada vegada el una mica de grip i confinat un 40 % de la plantilla” nombre de pacients prou. Però quan va que ve a urgències arribar a Itàlia ja vam va pujant i el nombre de professionals que veure que era seriós i ens vam posar mans a tenim a l’Hospital va baixant. Això tensiona l’obra a fer plans de contingència per fases molt el centre i hem de desmuntar-ho tot i per tal de poder planificar tot el que s’havia tancar àrees com consultes externes, aturar de fer en cas de trobar-nos-hi. Però quan va la programació d’activitat quirúrgica i de arribar la covid, vam esgotar el nostre pla consultes i pràcticament ens convertim en de contingència en tres dies. Al tercer dia un hospital covid amb quatre plantes de coja havíem arribat a la nostra fase quatre i, a vid. Vam arribar a tenir confinat el 40 % de la partir d’aquí, vam anar donant sortida al que nostra plantilla. Amb els pocs professionals anava passant, al moment. que ens queden intentem sostenir les urVam ser una de les primeres zones que gències, les plantes d’hospitalització per als vam tenir una transmissió comunitària del 12 Infermeres

pacients ingressats i l’UCI. En 24 hores vam haver de reformar tot el circuit, les zones i la manera de funcionar per donar resposta al que ens trobàvem en aquells moments. Com van respondre els professionals a aquesta situació? Molt bé. De fet, ens n’hem pogut sortir gràcies a la resposta de tothom i al fet d’anar a una. Van desaparèixer les especialitats, les guàrdies, els torns i vam haver de passar a torns de 12 hores. Tothom que quedava sa i podia treballar ens demanava com podien ajudar i, som-hi!, entre tots plegats el que faci falta. Això ha fet que poguéssim tirar endavant. Creus que un dels aprenentatges de la crisi sanitària és la resiliència de les infermeres, la capacitat de superar les adversitats amb resultats positius? Totalment. Amb poques hores les recoma-

ENTREVISTA

Sergi Mañà / COIB

nacions i els protocols anaven canviant. Aquesta capacitat d’adaptació en un temps rècord ja sabíem que la tenien però l’hem constatat. Quan fa falta, les infermeres hi som. La societat ha reconegut la feina de les infermeres a primera línia. Com has viscut aquest reconeixement? Les infermeres en aquesta pandèmia hem estat, com molts altres professionals, en primera línia. Ara i sempre que ha fet falta hem estat al peu del canó. El que passa és que en una crisi sanitària potser la gent té més consciència de la importància que té tenir algú a l’altre costat quan el necessites i, per desgràcia, parlem de molta més gent que s’ha vist obligada a necessitar aquesta atenció. Això ha fet que se n’adonin ara, però la gent quan ha necessitat les cures infermeres sempre ha estat molt agraïda i li ha donat la importància que pertoca.

Costa molt de trobar infermeres. Hem de Creus que en podrem extreure algun valorar més el recurs humà de les instituciaprenentatge d’aquesta pandèmia? ons perquè és el que manté els hospitals Moltíssims i encara estem aprenent. Adapi els centres de salut tar-se a les necessitats “Quan va arribar la covid, dempeus. No deixem diàries i canvis consdegenerar el recurs tants. Hem après, sovam esgotar el pla de humà perquè sense bretot, la importància contingència en tres dies” aquest, no és viable. dels equips, del treball en equip, i que l’única manera de sortir-se’n Com vas saber que volies ser infermera i de qualsevol dificultat és amb un objectiu tenir cura de les persones? La teva mare comú i tothom anant en una direcció. és infermera i el teu germà tècnic de cures auxiliars d’infermeria. Què demanaries per a la professió en la Suposo que el fet de viure-ho a casa i gestió de futures pandèmies? d’adonar-me, per tota la dificultat personal Més recursos, no només recursos econòque nosaltres vam passar, que una profesmics, sinó més personal. Ara mateix els sió sanitària és necessària a qualsevol punt hospitals estan tenint una fugida de prodel món. fessionals cap a l’atenció primària perquè estan ampliant la seva plantilla però no és una solució perquè si buidem els hospitals, no podrem donar resposta a noves onades. TEXT: Gisela Gómez La situació és molt complicada. Infermeres 13

PROFESSIÓ

PRESCRIPCIÓ INFERMERA MÉS A PROP D’EMETRE LA RECEPTA ELECTRÒNICA

Des de l’aprovació l’agost del 2019 del Decret sobre l’acreditació de les infermeres i infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà, ja s’han acreditat al voltant de 25.500 infermeres a tot Catalunya i pràcticament la totalitat ho han fet a través dels proveïdors del Sistema Integral de Salut de Catalunya (SISCAT), on presten els seus serveis. Les infermeres i els infermers que encara no s’hagin pogut acreditar, tant si estan treballant per compte propi o per compte d’altri, encara ho poden fer a través del Canal Empresa de la Generalitat (canalempresa.gencat.cat o des del portal seu.gencat.cat). En cas que tinguin menys d’un any d’experiència laboral, disposen de dues opcions, o bé fer un curs en línia d’adaptació, que és gratuït, o bé esperar-se a complir l’any de temps treballat per poder fer la soŀlicitud. Durant el mes de setembre, després de revisar les propostes de diferents empreses, el Consell de Coŀlegis d’Infermeres i Infermers de Catalunya va escollir l’empresa Firmaprofesional com a entitat certificadora. Un cop signats el contractes, cadascun dels coŀlegis, de manera individual, s’han convertit en autoritats de registre i podran emetre certificats digitals. D’altra banda, s’ha iniciat amb tots els proveïdors del SISCAT la coordinació del procés que permetrà que les infermeres i els infermers en exercici puguin soŀlicitar les targetes que contenen el certificat digital, que els permetrà començar a emetre receptes electròniques. Aquest procés s’està duent a terme gràcies a la coŀlaboració dels diversos agents implicats, el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut (CatSalut), els coŀlegis professionals i els proveïdors del SISCAT. 14 Infermeres

Un cop finalitzades les proves pilot i validats tots els processos, es notificarà a les coŀlegiades i els coŀlegiats quins passos cal seguir.

A més de ser un avanç tecnològic important, la recepta electrònica suposarà un instrument de gestió clínica que facilitarà la coordinació entre professionals sanitaris, ja que permet compartir de manera transversal una part fonamental del procés assistencial com és el pla terapèutic.

A l’inici de la implantació Després d’anys de desprotecció jurídica i de nombrosos canvis legals i debats proTemes pendents fessionals, finalment s’ha pogut avançar en Encara queden temes pendents, com ara el procés de regulació i actualment estem contemplar la professió infermera dins la just a l’inici de la seva implantació real. Les Llei del Medicament, tal com s’inclouen infermeres, de manera autònoma, estan altres professions, i poder prescriure mediindicant i autoritzant tots aquells medicacaments que en aquests moments es conments que no estan subjectes a prescripció templen com subjectes a prescripció mèdimèdica, així com els productes sanitaris, ca i que les infermeres prescriuen i utilitzen que s’inclouen dins del marc de les seves en la pràctica competènPots consultar tota la informació i les diària. Cal, cies, mitdoncs, seguir jançant la preguntes freqüents sobre la prescripció treballant per correspomodificar la nent ordre infermera a coib.cat/prescripcio. Si tens Llei. de dispen- dubtes o necessites aclariments pots a De fet, el sació, que escriure un correu a prescripcio@coib.cat. Ministeri de actualment Sanitat ha validat el primer protocol sobre ha de validar un metge per poder emetre’n prescripció per part de les infermeres de la recepta. Ara, aquest aspecte quedarà medicaments subjectes a prescripció mèdiresolt per facilitar l’accés de la població ca, concretament el que fa referència a les als seus plans terapèutics, així com la coferides cròniques. La Guia per a la indicació, ordinació entre professions perquè el pla ús i autorització de dispensació de medicad’atenció dirigit a les persones integri el ments subjectes a prescripció mèdica per coneixement de totes les disciplines.

PROFESSIÓ

part de les/els infermers/es de: Ferides s’ha validat a proposta de la Comissió Permanent de Farmàcia del Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salud i s’ha publicat al BOE del 29 d’octubre. Sobre aquest protocol, la Comissió d’Expertes del Consell de Coŀlegis d’Infermeres i Infermers de Catalunya lamenta que arribi retallat i que no s’hagin inclòs la totalitat de medicaments proposats per la Comissió,

que advoca per una ampliació del capítol de medicaments que garanteixi l’autonomia de la cura infermera en l’abordatge de ferides cròniques i nafres per pressió. El tractament d’aquestes lesions és un dels àmbits d’expertesa de la infermeria, i les infermeres són les professionals competents per fer-ne la valoració i el diagnòstic, establir el pla de cures i gestionar els recursos per al seu maneig. La Comissió espera que

el Ministeri pugui contemplar una ampliació de la relació de medicaments subjectes a prescripció. També espera que ben aviat es publiquin altres protocols de prescripció. Pots consultar tota la informació i les preguntes freqüents sobre la prescripció infermera a coib.cat/prescripcio. Si tens dubtes o necessites aclariments pots a escriure un correu a prescripcio@coib.cat. TEXT: Gisela Gómez

Prescriure és el mateix que receptar? La prescripció infermera és la capacitat de seleccionar i indicar medicaments i productes sanitaris, en benefici i satisfacció de les necessitats de salut de la persona i la població durant l’administració de les cures, sota criteris de bona pràctica clínica i judici clínic infermer, que li atorga les seves competències, segons la definició aprovada el 2007 pel Consell de la Professió Infermera de Catalunya. És important distingir entre prescriure, que és indicar quin és el

Gran Via de les Corts Catalanes, 652 08010 Barcelona Teléfono: 615 839 544 ipuig@agrupacio.net

millor tractament o règim terapèutic, sota el criteri infermer (prescriure), i receptar, que és l’acte administratiu per deixar constància, de cara a la persona atesa o al professional farmacèutic, dels productes o fàrmacs que caldran per seguir aquest règim amb èxit. Així doncs, prescriure va més enllà de receptar, perquè implica indicar el millor règim terapèutic davant d’un problema de salut, amb una valoració prèvia del problema, basat en el judici clínic i emmarcat en unes competències professionals.

47€/mes ensual de 0

prima neta m

a 64 anys

Infermeres 15

PROFESSIÓ

LES LLIÇONS DE LA COVID Les infermeres encaren la segona onada de la pandèmia esgotades i amb incertesa. No obstant això, l’evolució de la crisi sanitària ha permès una millor preparació i planificació, els centres de salut entomen aquesta onada més ben equipats, amb millor coneixement de la malaltia i del virus, i amb les mesures de prevenció més presents. Quines són les principals lliçons que deixa la pandèmia? Quatre infermeres de diferents àmbits hi aporten la seva reflexió

“La pandèmia ha posat a prova la resiliència del sistema de salut, la capacitat de donar resposta a la pandèmia sense deixar de respondre a les necessitats bàsiques, i també ha posat de manifest la situació d’invisibilització, infravaloració, precarització, massificació, infrafinançament, falta de recursos estructurals i materials i dotació insuficient d’infermeres prèvia de l’atenció primària de salut”, valora Lorena Villa, vocal d’Infermeria Familiar i Comunitària del COIB i infermera del Consorci de Castelldefels Agents de Salut (CASAP). La covid ha obligat els equips d’atenció primària (EAP) a reorganitzar-se amb lideratge per respondre a les necessitats de les persones, famílies i comunitats. “La resiliència del sistema de salut també depèn dels professionals que el conformen. S’ha pogut comprovar el compromís social, la professionalitat i les competències avançades de les infermeres de família i comunitàries així com la impor16 Infermeres

tància i el valor que té la cura en la vida de les persones”, afirma Villa. Influència del context socioeconòmic Si una lliçó s’ha pogut despendre d’aquesta crisi sanitària és la influència del context socioeconòmic sobre la salut de les persones. “Ens estem trobant un augment de les famílies en situació de fragilitat extrema. Per això, és vital actuar sobre les condicions polítiques, socials i econòmiques que afecten la salut individual i coŀlectiva de les persones”, destaca. També s’ha generat la introducció de pràctiques innovadores per monitorar l’estat de salut de les persones, les solucions digitals i l’accés ràpid a la informació. Però la disminució de l’atenció que no està relacionada amb la covid-19 també ha tingut conseqüències en la salut de les persones, que ja palpen des dels EAP. “Ens genera una gran preocupació que les persones amb problemes de salut

crònics hagin deixat de venir a l’atenció primària o que la situació de coŀlapse que tenim els impedeixi venir. Ja estem observant les conseqüències en la salut de les persones de no reforçar adequadament l’atenció primària”. Per a Villa, un altre aprenentatge ha estat que la resposta del sistema ha de ser més “coordinada i integrada des dels diferents àmbits. És essencial la integració del sistema sanitari i social”. En temps rècord L’atenció hospitalària va reorganitzar-se en un temps rècord per atendre el malalt crític respiratori i moltes unitats van haver de tancar per fer-hi front. És el cas de l’Àrea de Consultes Externes de l’Hospital de Viladecans, de què fins fa poc ha estat supervisora la infermera Montserrat Torres. Aquest centre va desenvolupar un sistema de comunicació entre les persones hospitalitzades, sobretot gent gran, i les famílies, que

PROFESSIÓ

no podien visitar-los. Torres va viure els moments més durs i alhora d’aprenentatge més gran amb les persones en fase terminal de la malaltia que, sense ser-ne conscients, es veien per últim cop amb les seves famílies. “En situacions extremes com la que hem viscut, hem après a sobrepassar els nostres límits en benefici de la situació, d’una manera que no t’imaginaves ser capaç de fer.” Per a Torres, això ha tingut un gran impacte en el seu creixement personal i de valors. “He tornat a recuperar el sentiment de solidaritat amb els companys, de treball en equip i de pertinença i també hem viscut molta empatia.” En la vessant tècnica, destaca el reciclatge ràpid que van fer molts professionals a hospitalització per donar tot el suport i ser d’ajut als seus companys. “El que més m’emporto és haver pogut acompanyar tanta soledat entre famílies i usuaris,” descriu. En la vessant negativa, per a Torres hi ha el fet d’aprendre a controlar el sentiment d’impotència i de ràbia. Suport als adults El baix impacte de la covid en infants, la majoria amb quadres lleus, va fer que, durant la primera onada, l’atenció pediàtrica, que estava menys tensionada, donés suport a les unitats covid i a l’UCI d’adults. “Ara, tot i que els casos van pujant de forma gradual, seguim amb la nostra activitat. Amb l’aprenentatge i l’experiència que hem viscut, sabem que no podem tornar a aturar l’atenció pediàtrica no covid. Hi ha problemes

tingut situacions crítiques els centres sode salut crònics complexos que necessiten ciosanitaris, que integren l’atenció social i seguiment”, descriu María Ángeles Aceitusanitària de persones grans amb malalties no, infermera pediàtrica adjunta a la Direccròniques i [en una situació de] final de vida ció Infermera i responsable d’hospitalització en un model integral i multidisciplinari. Ester de l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona López, vocal d’Infermeria de Vall d’Hebron. Un “He tornat a recuperar el Geriàtrica del COIB i dels aprenentatges que infermera de l’Hospital també destaca és que, sentiment de solidaritat, Sociosanitari Mutuam davant d’una situació de de treball en equip i de Güell, del Grup Mutuam, crisi, es necessita trebadestaca la resiliència llar en equip i en xarxa. pertinença” que han demostrat els “Necessitem cuidar els professionals, sense la qual no hauria estat professionals i que no arribin a la fatiga amb possible controlar la situació el lideratge què hem arribat per l’estrès mantingut”. Per infermer i el treball en equip. “Ens ha fet unir això, afirma, cal treballar amb planificació, d’una manera excepcional. Em sento orguamb “circuits i plans de contingència definits i llosa de l’equip amb què treballo, sé que consensuats”. puc comptar-hi si tornés a fer falta”. Destaca Les restriccions de visites i l’aturada de que “la unió fa la força i, tot i tenir les nostres les activitats no assistencials a l’hospital van discrepàncies, hem estat capaços de treutenir un gran impacte per als infants ingresre el millor a nivell personal i professional sats. “Per a ells és molt important l’ocupació de nosaltres mateixos”. A mitjans de març, del temps. Ara ens plantegem que puguin quan semblava que la situació no pararia continuar les activitats lúdiques i d’aula hosmai, hi va haver moments molt durs. “Ara, pitalària sense que hi hagi un trànsit de peramb la situació més controlada, estem agasones al centre.” De la mateixa manera que fant forces per si la covid-19 vol venir una amb les visites assistencials, la covid ens ha altra vegada a visitar-nos al nostre centre,” ensenyat a treure partit de les noves tecnoafirma. Però ara no els agafa per sorpresa i logies. Per a Aceituno, també queda camí se senten més preparats. “L’estem esperant. per recórrer a l’hora d’adaptar els missatges No som experts, però tenim experiència. de la pandèmia a la comprensió dels infants. Vam resistir la primera onada i resistirem la segona. Per tant, ara no parlaré de resiliènSituacions crítiques als sociosanitaris cia, sinó de resistència professional.” L’àmbit geriàtric va ser durament castigat en la primera onada de la pandèmia. S’ha parlat de les residències però també han TEXT: Gisela Gómez

Hospital Clínic de Barcelona @franciscoavia

Infermeres 17

PROFESSIÓ

TAMBÉ ET POT PASSAR A TU “Mama, marxem ja, no te n’adones que el papa és un monstre?” Això és el que li va dir a Elizabeth Cano la seva filla gran abans de sortir de casa, un dijous del mes de maig del 2016. L’Elizabeth havia passat 28 anys de la seva vida al costat d’un maltractador, deu anys festejant amb ell i disset i mig casada, i havia decidit deixar-lo per sempre i començar una nova vida lluny d’aquella persona que li havia fet tant de mal. Malauradament, no és fàcil desempallegar-se d’un psicòpata.

Des que es va separar, l’Elizabeth viu envoltada de càmeres de seguretat, amb alarma interior, portes blindades i una por constant. L’home amb qui va estar casada tants anys l’havia amenaçat de mort. “Si em deixes et mataré”, li deia. Més tard, va canviar l’advertiment: “Si em deixes, pagaré algú perquè et deixi en una cadira de rodes”. Ha patit cinc robatoris i ha estat a punt de ser atropellada diverses vegades. “El meu exmarit és obsessiu i la desgràcia és que passaran els anys i continuarà igual. És una condemna de per vida.” Tot i així, la seva vida ha millorat molt des que es va divorciar. “Sempre tindré cicatrius, però ja no tinc ferides”, confessa, i afegeix que “ja no tinc la cara tan trista”, tot i que “no soc la que 18 Infermeres

veure un canal de televisió, ni seure quan era abans... Potser d’aquí a uns anys sí que ell estava allà, perquè em deia gandula, ni ho seré”, afirma amb un somriure tímid. vestir com jo volia... Són tantes coses, petiDurant tot el temps que va estar convites coses, però que et destrossen.” vint amb el seu agressor, l’Elizabeth va patir Tants anys de dependència li han passat maltractament psicològic i físic. Pallisses factura. “Ell ho escollia tot a la meva vida”, brutals que li han deixat senyals a la cara i afirma. “De vegades, quan en altres llocs del cos. “Sempre tindré cicatrius, vaig a comprar alguna “M’he passat tants anys cosa, em costa moltíssim plorant”, exclama. “Dues, però ja no tinc ferides” decidir-me, perquè no he tres, quatre vegades al tingut poder de decisió durant 28 anys.” dia.” Malgrat que el marit era ric, ell li resAquesta relació tòxica va començar tringia els diners. Es quedava el sou que quan l’Elizabeth tenia 17 anys. “Quan me ella guanyava, no tenia targeta bancària, ni n’adono que és un maltractador i un condades mòbils. També li controlava totes les trolador?”, es pregunta. “Gairebé des del activitats de la vida. “Durant aquells 28 anys principi”, respon. “L’intento deixar vàries no he pogut sentir la música que volia, no vegades, però em fa molta pena i el justifihe pogut mirar les peŀlícules que volia, ni

PROFESSIÓ

co. També ens ensenyen des de petits que l’amor tot ho pot, que tot canviarà, que demà no serà així, que no se n’adona.” Persona llesta i manipuladora “El perfil d’un maltractador, almenys en el nostre cas, és el d’una persona que no és gens beneita. És una persona llesta i manipuladora. Ell sap perfectament com l’ha de manipular perquè ella se senti culpable.” Dolça Homar parla de la seva sogra, que durant 30 anys va patir maltractaments per part del seu marit. Ara, un any i mig després de la separació, “comença a veure que potser no ha estat culpa seva, però, tot i així, de vegades parla amb ell i em diu, ostres, és que de vegades me’l trobo i em comença a dir coses i em fa pensar que ha estat culpa meva.” La sogra de la Dolça treballava en quatre llocs alhora. Tenia uns ingressos superiors als quatre mil euros mensuals, però mai tenia diners. “Malgrat que guanyava prou com per portar una vida normal, no li arriba-

va per a les seves necessitats bàsiques, i va arribar al punt d’haver de robar coses.” Ell, que no tenia ofici conegut, es quedava tot el que ella guanyava. “Sempre li havia de passar diners a ell, que havia de muntar un suposat negoci, que havia de sortir, havia de sortir... però mai sortia.” Amb el temps van descobrir que l’home era ludòpata i drogoaddicte. Un dia, la filla petita de la sogra de la Dolça va acceptar la soŀlicitud d’amistat d’una dona. Mirant el seu perfil, va veure fotos del seu pare amb una altra família. El marit de la sogra de la Dolça portava una doble vida. “Aquí és quan va esclatar tot”, explica la Dolça, tot i que encara havien de passar cinc anys perquè la seva sogra se separés del marit. “Ella estava en una situació de negació total. Tot i que hi havia proves evidents, no hi havia manera de fer-li veure el que estava passant.” Després de la separació, l’home va seguir assetjant-la. “La persegueix pertot, l’espera a la parada del metro, coneix els

seus horaris, l’increpa.” Ara fa mesos que la dona viu fora de Barcelona. “Això ha suposat un canvi molt positiu, però quan ha de tornar [a Barcelona] per fer gestions o per visitar la seva filla petita, per a ella és una angoixa, perquè sap que se’l trobarà, que l’estarà esperant.” Programa Ajuda L’Elizabeth i la sogra de la Dolça són infermeres. Les dues han estat ateses pel Programa Ajuda del COIB, que és un recurs adreçat a les persones coŀlegiades que pateixen situacions de maltractament en l’àmbit de les relacions afectives de parella. Les infermeres Dolors Rodríguez i Teresa Echeverría en són les responsables. “Vaig conèixer el Programa Ajuda per casualitat”, després de marxar de casa, explica l’Elizabeth. “Hi vaig trobar un gran caliu”, i afegeix que “saben del que parlen.” La Dolça també és infermera. Va ser ella qui va adreçar la seva sogra al Programa Ajuda. “Ha estat una experiència molt positiva”,

IMATGE: freepik, lliure

Infermeres 19

PROFESSIÓ

Elina González, en una assessoria del Programa Ajuda, del COIB seva vida. “Els que es denuncien són la diu la Dolça. “Es nota que no fa dos dies punta de l’iceberg”, afirma, tot i que recoque fan feina en aquest àmbit i que coneineix que, durant els últims anys, ha augxen molt bé les ajudes que hi ha per a les mentat la consciència entre la població i persones que estan en aquesta situació.” cada cop es denuncia més. El Programa Ajuda està liderat per la Rodríguez destaca que “existeix l’estereComissió de Maltractaments i Salut del otip que les dones que pateiCOIB. Es va crear fa sis anys xen violència masclista tenen per assessorar, amb una pers- “El fet de ser dona pocs recursos econòmics, pectiva integral, les persones ja és un risc” poca formació, són d’un exque pateixen o han patit viotracte social baix, d’origen lència masclista. “El nostre immigrant..., però això no és així; és un proobjectiu és generar un entorn que doni blema transversal que afecta tothom”, inanonimat, discreció, confiança, per posar cloent-hi les infermeres, que tenen formació en contacte la persona amb els recursos universitària i ingressos mitjans. que existeixen”, explica la Teresa. L’Elizabeth hi està d’acord. “Qualsevol Tant Rodríguez com Echeverría coincipersona és vulnerable a un maltractament”, deixen que són molt pocs els casos que diu. “Si tens una carrera, una professió o ets acaben sortint a la llum. Rodríguez destaca una persona molt honesta, penses que no que una de cada quatre dones pateix vioet tocarà, perquè ets tan bona que penses lència masclista en algun moment de la 20 Infermeres

Sergi Mañà / COIB

que no t’ha de tocar una persona dolenta, però no és així.” La Dolça també coincideix que qualsevol persona pot patir una situació de maltractament “sense ser conscient que l’està vivint.” Cribratge universal La coŀlaboradora del Programa Ajuda, Elina González, afegeix que no hi ha un perfil concret de persona maltractada. “El fet de ser dona en una societat patriarcal ja és un risc”, afirma, i Echevarría diu que al Programa atenen infermeres amb perfils molt diversos. “Algunes tenen càrrecs importantíssims, n’hem vist de tot”, manifesta, i “si pressuposes un perfil, ja l’has cagat.” Teresa Echevarría també reclama que els centres sanitaris facin un cribratge universal per poder detectar situacions de maltractament. “Fins fa poc, a les professionals

INFERMERES

T’assessorem, d’infermera a infermera, davant la violència masclista, amb confidencialitat i professionalitat

Contacta amb nosaltres: 931 848 661

cmis@coib.cat Infermeres 21

PROFESSIÓ

de la salut se’ls queien els ulls a terra quan havien de preguntar pels hàbits sexuals i per les relacions de risc, amb el VIH,” i segueix passant el mateix “quan han de preguntar, a casa et trobes bé?, t’hi trobes segura?, ets propietària de la teva vida?, prens les teves pròpies decisions?” Echevarría comenta que molts professionals de la salut tenen la percepció errònia que, si fan aquestes preguntes, s’estan ficant en la privacitat de les persones. “Aquí no estem envaint, sinó simplement mostrem indicis i els posem davant, igual com [fem] amb altres problemes de salut, com la diabetis”, explica Dolors Rodríguez. Les dues responsables del Programa Ajuda expliquen que hi ha molts indicis que permeten detectar que una persona està patint una situació de maltractament masclista –alteracions digestives, respiratòries o neurològiques i també senyals físiques, emocionals i conductuals. Tot i així, “si no veus la persona que tens al davant, no seràs capaç d’identificar-los, perquè els associaràs amb una altra cosa”, diu Echeverría, per a qui l’important és la mirada. “Nosaltres sembla que siguem esotèriques quan parlem de tot això, però és el que fem de manera quotidiana els professionals de la salut”, explica. Aquesta “mirada”, expliquen Echevarría i Rodríguez, es pot entrenar. En aquest sentit, demanen que les infermeres estiguin més formades perquè puguin aprendre a detectar casos a les consultes. Tema tabú Les responsables del Programa creuen que cal que els centres sanitaris millorin la identificació dels seus treballadors que estan patint violència masclista. “Dins l’àmbit sanitari segueix sent un tema tabú”, reconeix Echevarría, que denuncia que ni les unitats de prevenció de riscos laborals ni les comissions d’igualtat dels centres es prenen prou seriosament aquesta situació. Tenen “una falta d’implicació absoluta”, declara la Teresa, i afegeix que “apliquen la llei i avall.” La situació és encara més complicada quan la víctima i l’agressor treballen al mateix lloc. En aquests casos, els centres “són incapaços d’executar una resolució 22 Infermeres

Elizabeth Cano, amb les seves filles, a casa seva exemplar per cinquanta mil pors institucionals.” Echevarría denuncia que la informació sobre els casos de violència masclista o d’abús sexual dins les empreses sanitàries “són els més amagats i els pitjors tractats.” Dolors Rodríguez demana que la violència masclista es tracti igual que qualsevol altre problema de salut. “Quan parlem d’atenció a les dones és fonamental la capacitació dels professionals, no es tracta de sensibilitzar-los, sinó de capacitar-los, igual com fem perquè detectin una diabetis mal controlada”, diu. Moltes de les persones que acudeixen al Programa Ajuda ja porten temps picant moltes portes sense gaire èxit. La Teresa i la Dolors són molt crítiques amb la manera com les institucions atenen aquests casos. “Tot i que hi ha una cobertura legal important, no s’ha fet un desplegament total dels recursos i de la dotació econòmica necessària”, manifesta Rodríguez, i Echevarría afegeix que “encara que hi ha més recursos que mai, tot i que encara són insuficients, la ideologia d’aquests recursos tampoc està a favor de les persones.” L’Elizabeth i la Dolça són molt crítiques amb les institucions públiques. “Si he estat maltractada pel meu exmarit també he estat maltractada per la justícia”, diu la primera. “La resposta dels organismes públics, que en teoria estan per això, és bastant pobra”, reconeix la segona, i explica que la seva sogra va rebre “un tracte horrorós” per part de la policia. “Li van dir que si no li havia

fotut una pallissa, no podia fer res. La conclusió és que si no et peguen, no hi ha res a fer.” Teresa Echevarría manifesta que “la més persistent de les situacions de violència és la psicològica. La física és la punta més extrema, la desesperació total de l’agressor, però la psicològica sempre està present, hi hagi o no violència física o sexual. La violència més extrema és la reducció de la dignitat, l’autoestima i la seguretat a través del maltractament psicològic, i aquesta és la barrera més difícil que tenim ara mateix.” Patiment continu L’Elizabeth reconeix que la seva experiència l’ha fet més sensible per identificar a la consulta les persones maltractades i també les maltractadores. “Els veig la cara i sé identificar un cop, una agressió.” Afirma que “la persona maltractada sempre està nerviosa, desordena, perquè té un bombardeig d’imatges i casos, és sensible... Tot això ho poso. Els meus informes són excellents. A banda del que m’expliquen, poso el que veig.” L’Elizabeth i la Dolça reconeixen que els efectes de la violència masclista no es poden esborrar mai. La primera confessa que “el patiment és continu, i saber que aquest dolor el tindràs sempre és una merda, però ha millorat, oi?, doncs ja està... Les meves filles ja no veuen el que veien abans, una dona destruïda.” TEXT: Jordi Morató

Entra a ClubCOIB

Estalvia amb els centenars d’ofertes que tens al teu abast

Dona’t d’alta; és molt fàcil, només cal que introdueixis el teu correu electrònic i la ciutat on vius.

ClubCOIB és estalvi

Infermeres 23

TESTIMONI

JOAN PONS “VULL QUE EL 2021 SIGUI DECLARAT L’ANY DE LES ABRAÇADES” Joan Pons Laplana és infermer i des de fa 20 anys viu al Regne Unit, on forma part de l’equip directiu de l’Hospital de Sheffield. El 2018 va ser guardonat amb el reconeixement Nurse of the Year de la British Journal of Nursing. La seva recent participació com a voluntari en el projecte de vacuna de la covid-19 desenvolupada per la Universitat d’Oxford li ha atorgat una gran presència mediàtica.

Joan Pons Laplana

24 Infermeres

TESTIMONI

la psicòloga de la unitat perquè tenia molta professional molt bonica i l’oportunitat Al teu perfil de Twitter et defineixes com ansietat i he passat por. I no em fa res dird’especialitzar-me en l’àmbit que he volgut. “l’infermer que rugeix” i t’identifiques ho. Ens hem de cuidar la salut mental, és I per mi, això no té preu. He canviat cada com a infermer activista. Què reivinditan important com la any durant els primers ques? física. Si no ho trebadeu anys perquè volia “He necessitat assistència en Em dic roaring nurse [l’infermer que rugeix] lles i ho canalitzes, al trobar quina part de perquè vull que la infermeria rugeixi, que salut mental, he passat por” final acabes petant. la infermeria m’apasestigui al lloc on es mereix, a primera línia He après que el més sionava més i ara em amb els altres professionals de la sanitat. Vaig valent que pot fer una persona és demanar dedico a la gestió i a la qualitat. He tingut triar aquest nom perquè volia fer més visible ajuda i que és el més normal del món. Soc llibertat de moviment, sempre amb contracla professió. Reivindico el paper puntal de humà, no soc un superheroi i he necessitat tes fixos i això ha permès que tingués una les infermeres i vull que la gent vegi la nostra ajuda per poder fer la meva feina. A qualseguretat i una vida fora de la feina que no imatge del segle XXI. Som una professió que sevol infermer que llegeixi això li diria: “sism’ha influenciat en la meva professió. Crec ha evolucionat moltíssim i encara hi ha gent plau, cuida’t la salut mental”. que això no ho hagués pogut fer a Cataluque ens veu com els ajudants dels metges. nya. Tinc l’espina clavada, m’hauria agradat També som la professió més nombrosa de T’has fet famós per la teva participació molt haver fet carrera a Barcelona. Em sap qualsevol sistema de salut però moltes vegacom a voluntari al projecte de vacuna molt greu que després de vint anys les codes ens ignoren. Jo vull que deixem d’estar a contra la covid-19 de la Universitat ses continuïn igual. l’ombra i penso que no hem d’esperar el perd’Oxford. Què et va portar a participar-hi? mís. Si no ens conviden, hem de portar-nos La meva experiència com a infermer a Quan arriba la covid-19 deixes la gestió la cadira. l’UCI i també la frustració que tenia contra per tornar a l’àmbit assistencial. Com has A les xarxes també vaig començar a ser aquest virus. Un dia em va arribar un correu viscut la crisi sanitària? reivindicatiu protestant per les retallades d’Oxford, com a totes les infermeres i inferHa sigut una de les etapes més dures com del govern i exposant la seva afectació en la mers dels hospitals del Regne Unit, demaa infermer i alhora una de les quals n’estic qualitat de l’atenció que reben els usuaris. nant ajuda perquè volien voluntaris per a la més orgullós. A principis de març vam veure Vaig començar a donar la meva opinió com a tercera fase del projecte i específicament, molt clar que havíem de fer una reestructuinfermer perquè veia que ningú ens pregunbuscaven personal sanitari a primera línia. ració de l’hospital. tava a les infermeres i Ens van escollir a nosaltres perquè l’única Es va augmentar la no volia esperar que A final de setembre de 2020, manera de saber si la vacuna és eficaç és capacitat de la nosme la demanessin. es va presentar un document, que els voluntaris es contagiïn i la probatra UCI però faltaven He encoratjat altres bilitat que ens infectem és més elevada en companys que vegin elaborat per un comitè d’experts infermeres. Creia nosaltres. Jo no m’ho vaig pensar. Va poder que havia de tornar que no han de callar. el meu amor a la vida i l’odi al virus. També a primera línia i fer servir tots els meus coAmb educació i sense insultar, pots reivindiconfiava molt en la Universitat d’Oxford, neixements. Així que a finals de març vaig car moltes coses, exposar molts problemes una de les millors del món. La primera dosi treure la pols del meu uniforme i me’l vaig de la sanitat i pressionar els governs i els me la van posar el 5 de juny i el 25 de setornar a posar. sindicats. També m’agrada utilitzar les xarxes tembre em van posar la segona. He estat treballant a l’UCI fins a l’agost i per celebrar. Soc optimista amb els resultats. Penso m’ha agradat molt, però ha sigut molt dur. que la vacuna sortirà abans de Nadal, És una de les coses que no vull perdre, no Com ha estat la teva experiència com a però no tothom es podrà vacunar llavors, vull estar als despatxos tant de temps. Com infermer al Regne Unit? crec que trigarà com a mínim un altre any més amunt anem a l’escala de la sanitat, Ha estat molt bona. Vaig acabar Infermeria abans que puguem veure la llum al final del más ens allunyem del que està passant a a Barcelona el 1997 i vaig estar tres anys túnel. I si la vacuna d’Oxford falla, n’hi ha primera línia i és important per poder prenintentant buscar un contracte estable, que d’altres. En aquesta marató corren diversos dre decisions correctes. La meva etapa a no fos de dies, caps de setmana o vacancorredors i una vacuna arribarà a la meta. l’UCI no l’oblidaré mai: la soledat dels usuaces i no ho vaig aconseguir, vaig acabar M’importa poc quina sigui! Al final tots hi ris que no podien tenir familiars i la soledat de repartidor de pizza. Tenia clar que volia guanyarem. A més, que hi hagi varietat de com a infermer treballant en bombolles, ser infermer i al final vaig veure que l’únivacunes també és molt bo. El que vull és la nostra frustració per no poder fer més ca oportunitat era marxar a l’estranger. Al que el 2021 acabem amb aquest virus i sicoses, l’ansietat entre companys perquè no Regne Unit les condicions laborals són molt gui declarat l’any de les abraçades. sabíem si cauríem malalts... He necessitat bones i tinc un contracte fix, però el que assistència en salut mental, vaig recórrer a més m’agrada és que he tingut una carrera TEXT: Gisela Gómez Infermeres 25

FormacióCOIB Cursos telepresencials del COIB

Cursos online impartits per SalusPlay

El Coŀlegi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona posa a disposició de les coŀlegiades i els coŀlegiats una nova modalitat del Programa de formació que s’havia aturat com a mesura de prevenció i control de la covid-19. Els cursos es realitzaran en directe a través d’una plataforma digital que permetrà seguir en viu les classes.

El COIB ofereix accés gratuït per a les coŀlegiades a la formació en línia de SalusOne PremiumEl cost de mercat del servei supera els 120 euros anuals per persona i permet accedir a un curs cada mes, acreditat per la Comissió de Formació Continuada del Sistema Nacional de Salut.

Intervenció infermera de Salut Mental en l’atenció domiciliària i comunitària 25 i 26 de gener i 1 i 2 de febrer de 2021. De 18 a 20 h. Atenció infermera en els casos de violència masclista VM en l’àmbit de la parella 25 i 27 de gener, 1, 3, 8, 10, 15, 17, 22 i 24 de febrer de 2021. De 16.30 a 18.30 h. Atenció infermera a la persona amb cremades en l’àmbit de l’emergència i l’atenció primària 25, 27 i 29 de gener, 1, 3, 5, 8, 10, 12,15, 17 i 19 de febrer de 2021. De 10 a 12 h. Abordatge de les necessitats espirituals com a element en el benestar de la persona amb malaltia avançada i al final de la vida 10 i 12 de febrer de 2021. De 15.30 a 17.30 h. Cures de ferides 23 i 25 de febrer, 2, 4, 9, 11, 16, 18, 23, 25 i 30 de març, 1, 6, 8, 13 i 15 d’abril de 2021. De 17 a 19 h. Més informació i inscripcions a coib.cat/formacio 26 Infermeres

Farmacología en urgencias y emergencias De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Soporte Vital Básico De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Urgencias respiratorias De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Urgencias gastrointestinales De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Urgencias onco-hematológicas De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Liderazgo y gestión de servicios de enfermería De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Gestión de recursos humanos De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Evidencia científica aplicada a la gestión sanitaria De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h.

La salud digital en la sociedad del conocimiento De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Búsqueda de información digital en salud De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Diseño y producción de contenidos en salud De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Introducción a la metodología de la investigación De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Investigación cuantitativa en ciencias sanitarias De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h. Introducción a las prácticas basadas en evidencias De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Búsqueda eficaz de evidencia en cuidados De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h. Farmacología del sistema nervioso autónomo De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Farmacología del sistema nervioso central De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h.

FORMACIÓCOIB

Farmacología cardiovascular De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h. Farmacología del aparato respiratorio De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h. Farmacología endocrina: mediadores celulares y hormonas De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h. Farmacología de las enfermedades infecciosas De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h.

Introducción y herramientas para la seguridad del paciente De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h.

Diagnósticos NANDA, resultados NOC, e intervenciones NIC De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h.

Prevención de las infecciones relacionadas con la asistencia sanitaria De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h.

Seguridad en el manejo y eliminación de productos sanitarios De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h.

Metodología y terminología enfermera básica NANDA-NOC-NIC De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h.

Productos sanitarios utilizados por vía parenteral De l’1 al 28 de febrer de 2021. Durada: 22 h.

Infermeres 27

Infermera virtual UNITAT

URGÈNCIES

Quan arribis a casa és important que busquis un moment per relaxar-te 28 Infermeres

ID EST

Lectures Gea Sánchez M, ... [et.al.], Guia de bones pràctiques basada en l’evidència. Millorem la qualitat de vida i el benestar de les persones mitjançant les teràpies naturals i complementàries. Barcelona: Coŀlegi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona, 2019. 404 p.

Beunache V, Sanllehí G, Sala G. On Són Les Nostres Abraçades?. Barcelona: VGG Edicions; 2020. 64 p.

Rifà, R.; Olivé Adrados, C ; Lamoglia Puig, M. Lenguaje NIC para el aprendizaje teórico-práctico en enfermería, 2a ed. Barcelona: Elsevier, 2020. 552 p. Nova edició actualitzada que recull les intervencions de la setena edició de la Classificació d’Intervencions d’Infermeria (NIC). S’hi han inclòs les intervencions infermeres que no només fan referència a l’àmbit assistencial, sinó també a la responsabilitat gestora, l’acció educativa i el compromís investigador. L’obra és un valuós text bàsic per als estudiants d’Infermeria i també és de gran ajuda per als professionals en actiu, tenint en compte que es vinculen els procediments a les intervencions NIC seguint el mateix esquema dels registres informàtics de l’àmbit assistencial.

Aquest llibre explica l’aventura de la Martina i de la seva família. Una aventura que ningú havia escrit abans i a la qual tothom s’hi ha trobat abocat, sense saber massa quant duraria ni com se’n sortirien. Aquest és el punt de partida del nostre conte, o millor dit, del nostre llibre híbrid. Una història que hem anat teixint a mesura que anaven passant les setmanes i que ens ha atrapat, de la mateixa manera que ens agradaria que t’atrapés a tu. L’inici de la pandèmia vist i narrat per una nena que està a punt de fer sis anys. Des de la innocència, la simplicitat i la sinceritat d’uns arguments despullats de prejudicis.

Domínguez-Alcón C, ...[et.al.], Tecnologías y nuevas relaciones en el cuidado. Barcelona: Coŀlegi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona, 2019. 244 p. Recull les ponències de la Dra. Ingunn Moser i les experiències d’aplicació de tecnologies en la cura fetes per investigadors locals, la majoria de les quals, infermeres. L’obra incorpora elements per la reflexió ètica sobre l’ús de les tecnologies en la cura de les persones. Les aportacions del llibre recullen la relació que estableixen les persones amb les tecnologies, mostra com les tecnologies ajuden a crear noves formes de subjectivitat, fent i desfent distincions socials, incloent-hi les de gènere, classe i discapacitat, com es desenvolupen relacions afectives amb les tecnologies i quines d’aquestes tecnologies poden ajudar a desenvolupar vincles socials.

Conscients del debat que genera la pràctica i la utilització de les teràpies naturals i complementàries, el text recull les millors evidències actualment disponibles que demostren els possibles efectes beneficiosos de l’ús de les teràpies naturals i complementàries en les ciències de la salut.

La selecció i les ressenyes dels textos han anat a càrrec de Marta Perpiñán, del Servei de Biblioteca i Documentació Infermera (SBDI), del COIB Infermeres 29

La imatge

30 Infermeres

Curs de divulgadores sanitàries. Extret del llibre Enfermeras de guerra, d’Anna Ramió, Carme Torres i Roser Valls, editat l’any 2015 per Ediciones San Juan de Dios

Infermeres 31

ActualitatCOIB 3 de juny El COIB i l’AIFiCC exigeixen el desenvolupament de la categoria professional de les infermeres de família i comunitària 4 de juny El COIB demana canviar el model d’atenció a les residències geriàtriques 4 de juny El COIB demana augmentar significativament el nombre d’infermeres a l’atenció primària 9 de juny Posicionament davant de l’externalització del rastreig de contactes dels casos de covid-19 9 de juny Olga Rodrigo: “Per seguretat del pacient, el sistema de salut no es pot permetre que els estudiants d’infermeria no facin totes les pràctiques” 15 de juny El COIB agraeix al Govern la compensació econòmica al conjunt de professionals del sistema públic de salut alhora que demana no descuidar-se ningú 30 de juny Jordi García: “Amb l’estat d’alarma, les infermeres hem fet un acompanyament més intens a les famílies”

32 Infermeres

6 de juliol Les coŀlegiades ja poden accedir gratuïtament a CINHAL, la base de dades més important d’infermeria

28 de juliol El 28 de juliol és el Dia Mundial contra l’Hepatitis, que aquest any es dedica a prevenir el contagi entre mares i fills

6 de juliol Sandra Florencia: “Als centres sociosanitaris no se’ns ha tingut tan en compte com als hospitals”

31 de juliol Maria Romeu: “Les infermeres som resilients, però aquesta situació ens afectarà durant molt de temps”

7 de juliol Donem la benvinguda a més de 1.100 noves coŀlegiades

3 d’agost El COIB demana reforçar urgentment l’atenció primària i la salut pública per fer front als rebrots

10 de juliol Iris García: “He après en un mes el que hauria après en sis mesos en condicions normals” 13 de juliol El COIB ha atès més de 1.800 consultes de coŀlegiades sobre la covid-19 16 de juliol Un estudi demostra la influència de l’empatia de les infermeres de salut mental en la relació terapèutica 17 de juliol Les infermeres creuen que les xarxes socials poden ser útils per millorar la pràctica clínica, però demanen més formació 20 de juliol Marisol Lolo: “He pogut reviure tot el meu bagatge com a infermera d’una forma més tranquiŀla”

4 d’agost L’evidència científica avala la promoció de la lactància materna 5 d’agost Els professionals de la salut necessiten més coneixements per millorar l’atenció a mares no gestants en qui s’indueix l’alletament 7 d’agost Dani Martínez: “Amb els EPI es fa més difícil el contacte proper que teníem quan assistim gent gran al domicili” 10 d’agost Ramiro A. Ortegón: “Són moments de complexitat emocional i cal que les persones cuidin de les seves emocions” 11 d’agost La crisi sanitària repercuteix negativament en la salut sexual i reproductiva de les dones

12 d’agost Imma Mundet: “Espero que la covid-19 hagi estat un aprenentatge perquè es tingui més en compte l’àmbit residencial” 19 d’agost Natàlia Mingorance: “Ajudar les persones més necessitades ha estat la meva iŀlusió des que era petita” 7 de setembre El COIB renova les certificacions de qualitat ISO 9001 i ISO 14001 9 de setembre Montserrat Sánchez: “Espero que n’haguem après i puguem estar preparats per a futures pandèmies” 10 de setembre Carmen Pinedo: “Quan acabi la pandèmia, podrien augmentar els intents de suïcidi” 11 de setembre La presidenta del COIB demana a la consellera de salut que les infermeres tinguin un paper actiu en la reforma del sistema 14 de setembre Els residents de l’atenció primària han de reforçar la seva formació en salut comunitària 14 de setembre La Generalitat habilita el tràmit per rebre la paga de la covid-19 a infermeres de centres de serveis socials de caràcter residencial

17 de setembre Cristina González: “La infermera de control d’infeccions ha sigut clau als hospitals”

9 d’octubre Les infermeres tenen un paper fonamental per trencar l’estigma que envolta les malalties mentals

12 de novembre Ester López: “Quan falten infermeres, on primer es nota és a les residències i als sociosanitaris”

19 de novembre Vols fer les gestions coŀlegials sense haver de desplaçar-te al COIB? Activa la signatura electrònica del DNI

21 de setembre Es constitueix el nou plenari del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya

13 d’octubre Les infermeres són les responsables de realitzar les PCR

30 de novembre María Caballero: “La pandèmia ha fet duplicar el nombre de persones que atenem amb trastorns de l’alimentació”

23 de setembre Mireia Guillamet: “A partir d’ara, estarem més conscienciats amb la vacunació”

14 d’octubre Marta Cubells: “Les infermeres podríem fer grans coses en recerca, tenim formació i capacitat de sobres”

13 de novembre Irune Goicoechea: “Una bona educació terapèutica en infants amb diabetis permet un futur amb una bona qualitat de vida”

28 de setembre El 28 de setembre és el Dia Internacional de la síndrome de Chiari, una malaltia minoritària que afecta el sistema nerviós central

16 d’octubre Jessica Rivera: “Els primers dies hi havia tanta adrenalina que no podíem ni pensar”

2 d’octubre Laura Bonet: “Malgrat el desbordament, em sento satisfeta d’haver pogut vetllar per la salut dels treballadors” 5 d’octubre Sarai Cuevas: “L’atenció primària necessita recuperar l’activitat de prevenció i promoció de la salut”

21 d’octubre Sebastiana Quesada: “Els professionals de la salut han pres consciència sobre la responsabilitat de vacunar-se contra la grip” 26 d’octubre Silvia Otin: “Quan les famílies d’adolescents amb trastorns de conducta troben un suport, l’ansietat baixa”

8 d’octubre Carmen Mendoza: “Per a un prematur, la llet materna és fins i tot un fàrmac i significa més possibilitat de vida”

27 d’octubre La presidenta del COIB demana al Parlament millorar les condicions laborals de les infermeres

8 d’octubre L’assemblea del COIB aprova els pressupostos del 2020 i la memòria i el tancament econòmic del 2019

12 de novembre Núria Sáez: “La gestió de la imatge corporal va més enllà d’intervenir sobre el físic”

13 de novembre El COIB posa en marxa cursos de formació en modalitat de telepresència 15 de novembre Marc Saltó: “Encara no hem acabat de veure els efectes de la pandèmia en el consum d’alcohol”

1 de desembre Roser Font: “S’haurien de fer tests massius per detectar el VIH” 2 de desembre L’Ajuntament de Barcelona atorga la Medalla d’Honor de la ciutat al COIB

16 de novembre El COIB ofereix coŀlegiació gratuïta per a les infermeres jubilades que es reincorporin a l’activitat assistencial per fer front a la segona onada de la pandèmia 16 de novembre El COIB posa a disposició dels estudiants de quart curs d’Infermeria que facin tasques d’auxili sanitari una assegurança de responsabilitat civil gratuïta 17 de novembre Blanca Muñoz-Mahamud “Les infermeres pediàtriques de les unitats neonatals tenen un gran potencial per fer acompanyament en la lactància materna” Infermeres 33

Com ens veu... un infant

LucĂa Santiago FernĂĄndez, 4 anys 34 Infermeres

Banco de Sabadell, S.A., av. Óscar Esplá, 37, 03007 Alacant. Inscrit en el Registre Mercantil d'Alacant, tom 4070, foli 1, full A-156980. NIF A-08000143 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització. Document publicitari. Data d’emissió: Desembre 2020

PRO

Pensem en

En PRO dels PROfessionals. En PRO de tu. Què és pensar en PRO? Pensar en PRO és treballar en PRO dels teus interessos, del teu PROgrés i de la teva PROtecció. Per això, a Banc Sabadell hem creat les solucions financeres professionals que et donen suport en el teu negoci i que només et pot oferir un banc que treballa en PRO del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona. Truca’ns al 900 500 170, identifica't com a membre del teu col·lectiu i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB FACEPPFPGMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB NDBCIOFBHCFIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP EPMMCOFNLGAOHHOFHEAPJHEKICCJBADFC MFCPLOFNOKNOOODOOBIDIBLBMOIONKFIJ MFFNFNEPLHGDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPIIIFIHMIDKIGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHHPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

Núm. 1 Gener 2021 Publicat per: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona C. Pujades 350, 08019 Barcelona Tel. 900 705 705 - 932 128 108 info@coib.cat www.coib.cat