Infermeres núm. 2 by COIB

Infermeres Revista del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Juliol 2021 núm.2

Infermeres

Infermeres Núm. 2

EDITA Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) COORDINACIÓ Jordi Morató Bullido REDACCIÓ Gisela Gómez Casanovas, Maria Marquès Maseda, Jordi Morató Bullido Galo Quintanilla Montenegro DISSENY I MAQUETACIÓ Sergi Mañà Alvarez Sandra Rodríguez Lozano PUBLICITAT Montserrat Téllez Guillén IMPRESSIÓ Gràfiques Cuscó, SAU FOTO DE PORTADA Banc d’Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona Carrer Pujades 350, 1a planta 08019 Barcelona 93 212 81 08 info@coib.cat coib.cat JUNTA DE GOVERN DEL COIB PRESIDENTA Paola Galbany Estragués VICEPRESIDENTA Maria Romeu Labayen SECRETÀRIA Paqui Pavón Rodríguez TRESORER Enric Mateo Viladomat VOCALS Paloma Amil Buján Miguel Ángel Giménez Lajara Encarna Gómez Gamboa Àngel Mencias Valero Gemma Mifsut Lorente Noemí Obregón Gutiérrez Cristina Plou Pérez Esther Sauqué Puig

Sumari 5

PRESENTACIÓ

SOM INFERMERES

TEMA DE FONS

FORMACIÓ COIB

INFERMERA VIRTUAL

QUINA ÉS LA IMATGE SOCIAL DE LES INFERMERES

ENTREVISTA

GEMMA POCA, INFERMERA COOPERANT

LES RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA

PROFESSIÓ

LA IMATGE

L’IMPACTE DE LA COVID EN LA SALUT MENTAL DE LES INFERMERES

PROFESSIÓ

ACTUALITAT COIB

RECERCA I INFERMERES, UNA RELACIÓ NECESSÀRIA

TESTIMONI

RAÚL PALOMERA, INFERMER TRANSSEXUAL

COM ENS VEU...

ANDREA SAÉZ, INFERMERA I IL·LUSTRADORA

DIPÒSIT LEGAL B 21315-2020 ISSN 2696-5682 edició electrònica: 2696-6878

Infermeres 3

PRESENTACIÓ

SOM INFERMERES La pandèmia provocada per la covid-19 ha estat una oportunitat per posar en relleu la importància que tenim les infermeres per garantir el benestar i la salut de les persones. Els aplaudiments que cada vespre, al començament de la pandèmia, dedicava la població als professionals de la salut, demostren que la nostra feina està reconeguda socialment. Cuidar les persones, que és l’activitat pròpia de les infermeres –el nostre àmbit de competència en què som expertes– és avui més important que mai. Cal que ho aprofitem i que posem en valor l’essència de la professió en la nostra societat. La campanya #socinfermera, que ha dut a terme el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona el mes de maig, amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, ha volgut aprofitar la popularitat que està vivint la nostra professió al carrer per reivindicar-nos, per explicar el que fem i per trencar els mites que encara arrossega la nostra professió. La campanya del COIB ha estat ben acollida, tant per les infermeres com per la ciutadania, i ha servit per explicar que fem moltes més coses del que la gent es pensa i per generar orgull de pertinença entre la mateixa professió. Per tal de dur a terme la campanya, el COIB ha dut a terme dues reunions de grup, una amb infermeres i una altra amb usuaris. En aquest segon número de la revista Infermeres hem recollit les aportacions més

Fotografía Galo Quintanilla/ COIB

“Cuidar les persones, que és l’activitat pròpia de les infermeres, és avui més important que mai”

destacades d’aquestes sessions en un reportatge que tracta sobre la imatge social de la nostra professió. Les reflexions que hi fan tant les infermeres com els usuaris són molt interessants i permetran dur a terme accions per millorar la imatge pública de les infermeres, que ajudin a trencar els estereotips que encara envolten la professió. Un altre dels temes que hi tractem és l’impacte de la pandèmia en la salut mental de les infermeres. Ho fem en un reportatge que recull les veus de persones afectades i de professionals especialitzats en salut mental. L’actual crisi sanitària ha comportat un impacte emocional molt elevat en la nostra professió i es preveu que durant els propers mesos augmenti el nombre de peticions que reben els serveis d’atenció psicològica. A més, incloem una entrevista a Gemma Poca, infermera cooperant i protagonista del documental La Gemma té un pla, un article sobre la recerca infermera i una entrevista a l’infermer transsexual, Raúl Palomera. Espero que gaudiu de la lectura del segon número d’Infermeres, que vol ser un espai de reflexió sobre la situació de la nostra professió. Aprofito també per desitjar-vos un bon estiu. Paola Galbany Estragués Presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Infermeres 5

TEMA DE FONS

QUINA ÉS LA IMATGE SOCIAL DE LES INFERMERES?

Infermeres

TEMA DE FONS

La qüestió de la imatge de les infermeres en la societat i el nivell de reconeixement que reben encapçala des de fa molts anys la llista de preocupacions de les infermeres. Encara que el contacte de la ciutadania amb les infermeres és constant, per la naturalesa de la professió sembla que la imatge que en té la societat no acaba de satisfer les aspiracions del col·lectiu. A Infermeres hem volgut abordar aquesta qüestió a través de la realització de dues reunions de grup. En

una d’aquestes trobades han participat infermeres, a qui hem preguntat si se senten reconegudes per la ciutadania i les institucions i com creuen que es pot millorar la seva imatge pública i la seva aportació a la societat. A l’altra han participat ciutadans i ciutadanes de diferents edats i perfils. Algunes d’aquestes persones han tingut o tenen relació continuada amb infermeres i d’altres només n’han tingut relació de manera esporàdica.

Infermeres

Ciutadania

Marta Prats Moliner, emprenedora. El 2011 va deixar l’àmbit hospitalari on havia treballat com a infermera de medicina nuclear. Llavors va fundar Nutrim, una empresa que acompanya les persones perquè es converteixin en gestors de la seva pròpia salut.

Miquel Nadal, jubilat que dedica el seu temps a col·laborar amb associacions de gent gran. En els últims anys ell i la seva dona han passat per diverses experiències hospitalàries que han canviat la seva manera de veure les infermeres.

Gemma Cazorla, llevadora. Encara ara li crida l’atenció que molts dels usuaris es quedin sorpresos quan veuen que fa moltes més coses que atendre parts.

Laura Suau, arqueòloga. Viu amb esclerosi múltiple, fet pel qual, “per sort o per desgràcia”, ha mantingut un tracte molt directe amb les infermeres. Creu que és essencial comptar amb professionals que facin aportacions en positiu.

Noemí Rofes, infermera geriàtrica. En la seva experiència en centres residencials ha pogut confirmar que és un dels espais on les infermeres poden mostrar l’abast de les seves actuacions. Lamenta, però, que no són gens visibles i que només els usuaris directes i els seus familiars veuen la feina que fan.

Gemma González, acaba de ser mare per segona vegada. La seva relació amb les infermeres la resumeix en el fet que una de les infermeres que la van acompanyar en el seu primer part avui sigui “gairebé part de la família”.

Paqui Pavón, infermera d’atenció familiar i comunitària. Treballa al CAP Can Bou, del Consorci Castelldefels Agents de Salut (CASAP), i li sorprèn molt que, malgrat la repercussió de la campanya vacunal contra la covid-19, la veu de les infermeres no s’hagi escoltat en el debat públic.

Xavier Luque, docent. Des de fa quatre anys col·labora en el programa Pacient Expert Catalunya ajudant altres persones a deixar el tabac com ho va fer ell. Gràcies a aquesta experiència, ha pogut conèixer el paper que les infermeres tenen per ajudar les persones a millorar els seus hàbits.

Mercè Prats, infermera hospitalària. Treballa al Consorci Sanitari Integral i creu que les direccions infermeres necessiten més suport, tant per part dels hospitals –on la seva opinió pesa menys que la de la resta de direccions–, com per part del COIB.

Paula Ramiro, estudiant de segon de batxillerat. No ha hagut de fer servir gaires serveis de salut, però encara recorda l’infermer que li treia la por quan, de petita, havien de punxar-li per treure-li sang o posar-li una vacuna.

Fotografia de Nicolás Carvalho Ochoa

Infermeres 7

TEMA DE FONS

El punt de vista de les infermeres “Som infermeres, i punt!”

Sempre que fa un taller amb alumnes de primària, Marta Prats els pregunta què fa una infermera. La resposta majoritària és que “és la noia que punxa i ajuda el metge”. Segons les infermeres que han participat en el col·loqui sobre la percepció de la professió, actualment aquesta és una de les visions més comunes que té la ciutadania sobre el paper de la professió. Les infermeres són un col·lectiu nombrós, amb molts anys d’història i predominantment femení, que ha de posicionar-se en una societat clarament marcada per l’herència del masclisme. Prats recorda que “al 2017, en un programa de cap d’any de TVE, es va mostrar un grup de metges i infermeres en què els metges anaven vestits de metges i les infermeres anaven ensenyant la seva roba interior. Encara estem aquí!”. Segons el parer de les infermeres que han participat en aquest grup de discussió, la persistència d’aquesta visió està estretament lligada al fet que, en un context de pandèmia en què la informació i el debat als mitjans sobre salut ha estat tan important, s’ha sentit poc la seva veu. Un fet que agreuja la distorsió del rol i la imatge social de les infermeres és que, tradicionalment, la cura –un dels principals atributs de la professió– s’ha considerat com una tasca eminentment femenina, que es dona per suposada i que es valora més com una tendència innata que no pas com una activitat professional amb entitat. Així ho explica la llevadora del grup, Gemma Cazorla, que creu que una de les claus per trencar tòpics és mostrar que les infermeres fan molt més que aplicar tècniques per curar. 8

Infermeres

Pavón recorda que programes com Salut i El gran repte: mostrar la professió en tota Escola estan contribuint de forma significala seva diversitat tiva a mostrar entre els infants l’aportació Donar-se a conèixer és encara una assignade les infermeres. tura pendent per a les infermeres. Així ho Les cinc participants en la sessió assegura Noemí Rofes que, a més, remarca coincideixen a dir que l’atenció primària ha que de totes les infermeres, les més descofet molt per apropar les infermeres a la ciunegudes són les especialistes en infermeria tadania. La professió avança en visibilitat i geriàtrica. “La persona que no ha posat mai en reconeixement, però encara queda molt els peus en una residència, pels seus famide camí per recórrer en què les infermeres liars o per ella mateixa, és molt possible que afronten molts reptes. no tingui ni idea de tot el que una infermera pot fer.” Més que la malaltia Aquesta infermera geriàtrica diu que La clau per fer un salt qualitatiu en el encara avui li sobta quan els familiars li coneixement que la societat té de les agraeixen per fer un acompanyament al infermeres és anar més enllà de final de vida. “No la malaltia. Gemma Cazorla assesabien fins llavors gura que “no hem d’estar sempre quin era el teu paper, “No nomès es tracta en la patologia, així podrem estar però no l’oblidaran, et que les infermeres a tot arreu: a escoles, residències recordaran molt més rebin l’agraïment de o empreses”. per això que per una la ciutadania, sinó que Tot i que la presència als miinjecció intramuscular. És allà on veus el les persones coneguin tjans de comunicació és encara una assignatura pendent, les cinc reconeixement a la infermeres que hem consultat infermera geriàtrica”. tot el que poden fer destaquen que està en mans de No només es trac- per elles”. la professió el repte de donar-se ta que les infermeres a conèixer, de difondre el paper que té la rebin l’agraïment de la ciutadania, sinó que infermera i el contingut de les especialitats, les persones coneguin tot el que poden així com d’explicar les diverses maneres fer per elles. Això ho té molt clar Mercè que té la professió per treballar per una Prats. “Amb la pandèmia la gent està més societat més sana. “Quan no et mobilitzes, sensible davant la nostra feina, els nostres t’interpreten per altres elements que tenen problemes, però jo tampoc vull que em menys importància” explica Marta Prats. Els donin les gràcies. Vull que em valorin com ciutadans “saben molt bé què fa un fisioa infermera, no com un àngel o com una terapeuta o un psicòleg. No ens coneixen bona persona!”. perquè no ens fem visibles. No és només el Aquest desconeixement sobre la feina fet de sortir als mitjans, que al cap i a la fi no que fan les infermeres es combat des de són més que un mirall.” fa temps, tant des de les institucions com des dels mateixos serveis infermers. Paqui

Infermeres 9

TEMA DE FONS

Influència, cohesió i millors condicions Les infermeres que han participat en la conversa es mostren d’acord en la necessitat de sortir dels “espais tancats” on, segons diuen, es desenvolupa encara la professió. Consideren que el fet de reclamar més visibilitat als mitjans no és, ni de bon tros, la tasca més important. Abans, afirmen, cal reclamar la presència d’infermeres als llocs on es dissenyen i es decideixen les polítiques de salut. Estan d’acord que és essencial apostar pel lideratge i per la influència de les infermeres en els serveis de salut. De fet, admeten, aquesta és l’única manera de fer que el coneixement infermer impregni el sistema, de la mateixa manera que ho fan els coneixements de les altres professions de la salut. En la seva experiència de més de 30

entre si, hi ha molta tendència a treballar anys a l’atenció hospitalària, Mercè Prats en bombolles. Les integrants al grup de ha pogut comprovar que les direccions discussió reivindiquen que les infermeres mèdica o administrativa estan “millor s’han de comunicar més i protegir-se més. considerades que la direcció infermera.” “Som infermeres i hem d’estar El paper de les diferents Cal la presència unides. Som infermeres i institucions i del Col·legi és essencial. Demanen d’infermeres als llocs punt!”, rebla Mercè Prat. L’últim aspecte és la millora que la corporació creï un on es dissenyen i de les condicions de treball, espai de debat profesque tenen a veure amb les sional en què es mostrin es decideixen les condicions laborals. “Se’ns les realitats diverses de polítiques de salut paga com a diplomades quan la professió infermera i es en realitat som titulades de pugui compartir aquesta grau; és aquest el sou que ens riquesa. “Cal ajudar les pertocaria”, explica Paqui Pavón. També companyes que treballen a la gestió a picar tenen a veure amb el fet de tenir més temps pedra de forma coordinada”, diu Prats. per desenvolupar-se professionalment, més La cohesió és la segona pota d’aquesta enllà de l’assistència. Segons Noemí Rofes, fórmula. Encara que les infermeres estan “cal tenir temps per pensar, per investigar, cada cop més unides i es comuniquen més per escriure articles, per generar coneixement i evidència. És un temps que altres professionals dels sistema sí que tenen i que les infermeres hem de fer en el nostre temps lliure”. La disposició d’aquest temps va molt lligada a la sobrecàrrega assistencial. En aquest sentit, el clam d’aquest grup d’infermeres és unànime: el nombre d’infermeres per cada mil habitants a Catalunya ha d’augmentar, si no, serà molt difícil garantir el desenvolupament de la professió. De moment, aquest desenvolupament es basa en l’entrega desinteressada de les infermeres, però això no és sostenible. “Aquest any i mig de pandèmia ha posat en valor la nostra capacitat per adaptar-nos a les mancances; d’un tros de plàstic hem pogut crear equips de protecció individual. És motiu d’orgull, però correm el risc que s’entengui que com hem pogut fer-ho, no cal millorar les nostres condicions ni alleugerir la càrrega assistencial”, explica Gemma Cazorla.

Fotografies: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres.

10 Infermeres

Infermeres 11

TEMA DE FONS

El punt de vista de la ciutadania “Qui millor entén que som persones senceres” brutal per alimentar grups de treball com el els professionals que acompanyen les perPer poder completar la percepció que [Programa] Pacient Expert Catalunya i per sones de forma constant. Com diu Gemma tenen les infermeres sobre la seva imatge fer possible que la qualitat de vida augmenGonzález, “són les que t’acompanyen, les pública, hem volgut conèixer l’opinió de la ti per a tothom.” que estan en el teu dia a dia com a usuari.” ciutadania, a partir de la valoració de persoDe fet, l’aspecte emocional i la proximines amb perfils diversos. Saben el que fan Cuidar qui ens cuida tat en l’atenció pesen tant les infermeres? Tenen Paula Ramiro té molt clar que “la pandèmia que Miquel Nadal assegura una imatge estereotipaLes infermeres ha fet que sapiguem que les infermeres són que “la tècnica ha de ser da de la professió? Què tradueixen a les vitals, però sí que és cert que la societat no bona, però el tracte ha de valoren de la seva feina? persones el llenguatge ser encara millor. Si hagués les ha tingut en compte fins ara. Els meus El primer que hem pares m’han dit que s’ha de cuidar qui ens de triar, gairebé preferiria preguntat a les persones del sistema de salut cuida. Haurien de tenir més reconeixement que la tècnica fos més que han participat en de manera propera i i estar millor pagades.” fluixa perquè l’atenció fos aquest segon col·loqui entenedora Tothom està d’acord en el fet que no bona.” ha estat si creuen que és que la societat no conegui les infermeLa visió de les infermeles infermeres segueixen res, és que no presumeix de comptar amb res com a professionals molt ben prepatenint un paper subaltern en l’activitat asaquestes professionals. Tots els participants rats no va ser discutida en cap moment sistencial. De manera unànime, reconeixen són molt conscients que les infermeres es del col·loqui. Els participants asseguren que històricament la infermera ha estat troben en una situació precària i sotmeses a conèixer que tenen àmbits d’especialitat, supeditada al metge, però ara aquesta ja no molta pressió. però quan han de concretar-los és la realitat, sinó que té un rol autònom. Gemma González coneix el que acaba apareixent és la humanitat del tracte de les infer- “S’ha de cuidar “hospitals on només hi El braç emocional de la salut dues infermeres en un meres com un valor afegit que Un dels defensors més coneguts del paper qui ens cuida” ha torn. Això demostra que les altres professionals de la salut de les infermeres, Carles Capdevila, deia institucions ni qui té el poder no tenen. que “vaig descobrir que la medicina em valoren la seva feina ni saben treure’ls el En paraules de Laura Suau, “són tractava a trossos, però eren elles [les inferpartit que podria fer més potent el nostre aquells professionals que arriben allà on no meres] les que més i millor entenien que sistema de salut.” arriba el metge. El metge diagnostica, però som persones senceres.” La pandèmia representa un punt qui et fa l’acompanyament és la infermera.” Emoció, presència, atenció i servei són d’inflexió, una oportunitat per a la societat els conceptes que més han repetit les perper mirar cap a les infermeres. “Anys enrere Més enllà de la malaltia sones que han participat en el col·loqui per només es podia conèixer el paper d’una El valor de les infermeres com a educadoparlar de l’activitat infermera. “Les infermeinfermera si necessitaves la seva atenció o res per la salut sí que és ben conegut. Com res estan a primera línia. La granularitat és la tenies a prop, però la covid les ha posat diu la mare del grup, Gemma González, extrema, per dir-ho en termes informàtics. en un punt del mapa”, diu Laura Suau. “quan estàs al postpart les infermeres són Són el braç emocional de la medicina. La En paraules de Miquel Nadal, “quan les que et donen consells que després cara que reconeix la realitat subjectiva del sortíem a aplaudir crec que era per desfoquan arribes a casa van molt bé i són les pacient, que permet vehicular missatges gar-nos i estava bé. Està molt bé el suport que t’ajuden des dels grups de lactància.” de la banda professional a la humana”, moral, però amb el suport moral no se Aquest és un paper que les situa com una assegura Xavier Martínez. sopa.” ajuda en situacions en què hi ha malaltia i Així doncs, les infermeres tradueixen a en situacions en què no. Això, per a Xavier les persones el llenguatge del sistema de Martínez és “un element de màrqueting salut de manera propera i entenedora i són TEXT: Galo Quintanilla 12 Infermeres

Infermeres 13

ENTREVISTA

GEMMA POCA:

“LES INFERMERES TENIM UNA VISIÓ PER OBSERVAR L’ENTORN I DETECTAR NECESSITATS PER INTENTAR AJUDAR” L’ajuda humanitària no és delicte i els estats han de deixar de criminalitzar les persones que volen ajudar. Ho afirma Gemma Poca (Barcelona, 1960), infermera cooperant i protagonista del documental ‘La Gemma té un pla’ d’Arantza Diez, estrenat al programa Sense Ficció de TV3, que segueix els viatges que va fer durant dos anys la Gemma per ajudar persones migrants en camps de refugiats a arribar als seus llocs de destí a Europa. Ha creuat fronteres tantes vegades amb el seu cotxe particular i amb l’ajuda de familiars i amics que li costa fer-ne el recompte.

Com vas decidir emprendre aquests viatges per ajudar a aquestes persones a creuar les fronteres amb el teu vehicle? Quan vaig veure el documental To Kyma. Rescat al mar Egeu, de l’Arantza Diez, sobre un grup de socorristes que intentaven salvar vides a l’illa de Lesbos, em va cridar l’atenció l’estat d’hipotèrmia severa amb el qual arribava la gent i em va semblar que podia fer-hi alguna cosa com a infermera i podia atendre’ls amb mantes elèctriques i un generador quan sortissin de l’aigua. Així que vaig anar cap a Lesbos. Un cop allà ja hi eren les mantes i els generadors però vaig decidir quedar-me a l’illa ajudant 14 Infermeres

a donar menjar, roba i fent les acollides. Va coincidir el moment en què s’havia signat l’acord entre la Unió Europea i Turquia per buidar les illes de refugiats i omplien vaixells de gent cap al continent. A partir d’aleshores, tothom que arribés seria il·legal. Amb una ONG vaig ajudar a donar menjar, però en aquell moment van arribar moltíssims voluntaris a l’illa i com que vaig sentir notícies d’Idomeni, vaig contactar amb una infermera que era allà, em va confirmar es necessitaven mans i me’n hi vaig anar. A Idomeni vaig treballar un temps com a infermera a una ONG que va muntar

una tenda de metges i infermeres. Allà vaig conèixer famílies i a partir d’aquí vaig començar a contactar amb aquelles que havien quedat separades en el camí. Com que no tenien cap possibilitat de sortir d’allà, vaig pensar en la idea d’ajuntar famílies i una cosa et portava a l’altra. Després, van venir tres vies per intentar ajudar aquestes persones per vies legals. Una era amb la plataforma Stop Mare Mortum, que era una via legal, on uns advocats preparaven tots documents per fer la reunificació i la traslladaven als països. Vaig voler participar amb això i ho fèiem a través d’aquesta tenda, on era més fàcil detectar les famílies

INFERMERES

més vulnerables. L’altra via era a través de l’Associació de Cardiopaties Congènites, que em van contactar perquè detectés la incidència de nens amb cardiopatia al camp de refugiats. La meva funció era detectar-la com pogués, documentar el casos i enviar la documentació a l’associació, que es posava en contacte amb hospitals de Barcelona per intentar demanar un visat humanitari. La tercera via era presentar la documentació dels casos vulnerables al Govern espanyol. Amb aquestes tres vies es va aconseguir molt poc. Va arribar un punt de veure que no ens en sortíem i que teníem, d’una banda, les famílies separades i, de l’altra, les famílies que havíem documentat per aconseguir treure dels camps de refugiats. També vam conèixer gent jove amb carreres que estaven estancats sense possibilitat

tàvem fer una parada segura i un cotxe que de fer res. Tot això ens va fer començar a fes d’acompanyant per si passava alguna pensar en la possibilitat que podíem ajucosa. De forma natural va començar a sortir dar-los a creuar les fronteres de forma partiaquesta xarxa. Hi havia molta gent cular. Ja hi havia que estava molt sensibilitzada i amb gent que havia “Al documental volíem voluntat d’ajudar aquestes famílies. començat a fer destacar que ajudar les La gent estava estancada i tu podies això amb avió persones refugiades fer això. No et diré que era fàcil, però o amb vaixell, a creuar països no és no era molt complicat tampoc. i aleshores delicte perquè és ajuda Gràcies a amics de tota la vida i nosaltres vam amics que hem anat coneixent, tamcomençar a fer- humanitària, i l’ajuda ho amb el nostre humanitària no és delicte.” bé els nostres fills i les nostres joves que ens han recolzat. cotxe. Quan ho vam començar a Què significa per tu l’ajuda fer, ens vam adonar que necessitàvem una humanitària? mica de xarxa perquè és un viatge molt llarg Al documental volíem destacar que ajudar en que no pots parar a un hotel perquè ells les persones refugiades a creuar països no no tenen documents vàlids. Els documents és delicte perquè és ajuda humanitària, i eren de familiars que ens els deixava i els l’ajuda humanitària no és delicte. Volíem utilitzàvem a les fronteres. És a dir, necessiFotografia: Gisela Gómez

Infermeres 15

ENTREVISTA

Fotografia: Gisela Gómez

posat molta energia i està molt ben fet. Però que el missatge servís a altres causes obersi el documental sortia, el que més m’intetes a Europa. L’ajuda humanitària legalment ressava era que es transmetés el missatge no està tipificada com un delicte, sí que ho que fer l’ajuda humanitària no es criminaés portar persones a canvi de diners o a la litzi i que servís per un toc d’alerta a la Unió força, però els estats criminalitzen els cooEuropea sobre totes les causes perants desgastant la gent “La manera com obertes similars a la nostra i que i generant por. Per nosaldeixin de perseguir els coopetres era important que es ens estructurem les veiés que una jutgessa infermeres a mi m’ha rants que ajuden la gent. També sèrbia, un país que no és sigut molt útil a l’hora volia que es digués alguna cosa sobre les armes, que es veu al de la Unió Europa i que és de fer cooperació” final del documental, perquè al considerat dur, reconeix final a tots els conflictes hi ha que el nostre cas no és un armes. Penso que tothom hauria de fer aldelicte sinó ajuda humanitària. És com dir guna cosa sobre aquest tema i hauríem de en veu alta als estats europeus que deixin pressionar els governs. Europa no hauria de de perseguir la gent que fa això perquè no vendre ni una sola arma i en surten moltes. és delicte. Si estàs ajudant a éssers humans, és ajuda humanitària: donar menjar, roba, Com ha influenciat la teva professió a ajudar algú que no pot caminar a embarcar l’hora de fer cooperació? a un vaixell... Les infermeres tenim una visió d’observar i buscar on hi ha necessitats i aleshores miCom has viscut l’estrena del documental rem si podem fer alguna cosa amb aques‘La Gemma té un pla’? Què esperes que tes necessitats. De totes les necessitats, a passi? vegades no tens els mitjans per pal·liar-les, Al principi, jo no tenia molt d’interès que però n’hi ha d’altres que sí. Per tant, allà on sortís el documental, però sí en el treball podem, que havia fet l’Arantza perquè ella hi havia 16 Infermeres

les infermeres actuem per millorar i fer un canvi. Aquesta visió que tenim, a mi em va ajudar molt als camps de refugiats. A Idomeni vaig observar que els nens tenien una manca d’higiene severa i que podia ser causa de malaltia i em vaig preguntar què hi podríem fer. Ens vam preguntar: per què no muntem un lloc on puguem escalfar aigua calenta i comprem unes banyeres i sabó perquè les mares banyin els seus fills? I així vam començar amb l’anomenat baby hammam –ja que un hammam és un tipus de bany àrab. Teníem un estoc de roba i les mares s’emportaven els seus fills nets i amb roba impecable. Va ser un èxit, les mares feien cua. Era molt popular a les xarxes socials a Espanya, fins i tot hi havia una llista per venir a ajudar, i s’autofinançava. La manera com ens estructurem les infermeres a mi m’ha sigut molt útil a l’hora de fer cooperació. Basar-se amb la visió infermera també es pot aplicar, a més de l’àmbit de treball, en l’àmbit personal en el teu entorn més proper.

TEXT: Gisela Gómez

Declaració de la renda, gestió d’immobles, defensa del consumidor, planificar herències. Gestoria

Demana hora i informació al 933 032 266 de dilluns a divendres de 9 a 15h. Infermeres 17

PROFESSIÓ

L’IMPACTE DE LA COVID EN LA SALUT MENTAL DE LES INFERMERES

18 Infermeres

INFERMERES

Fotografies: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres.

La Marta, nom fictici d’una infermera d’atenció primària de Barcelona, va arrossegar l’esgotament i el malestar físic i mental que li estava provocant la pandèmia durant gairebé un any. “Va ser molt dur i no podia més. Tenia la sensació que no s’acabaria mai, no veia la llum final.” Fins que un dia, a principis d’any, mentre passava consulta a un usuari que coneixia bé, va veure el seu estat d’ànim reflectit a la cara de l’usuari i va notar que no es podia contenir les ganes de plorar. Quan marxava, l’usuari es va acomiadar d’ella dient-li que es cuidés molt. “Crec que va notar que jo no estava bé. En aquell moment vaig veure que no podia treballar amb aquelles ganes de plorar i vaig anar a parlar amb una companya, que em va recomanar que m’agafés la baixa,” explica. La Marta va estar de baixa uns mesos. El més difícil de gestionar, confessa, va ser la por a emmalaltir, a contagiar la seva família i fins i tot a morir-se, que es va accentuar per la falta d’EPI durant la primera onada, juntament amb el volum de treball. “El que he viscut durant la pandèmia no és el pitjor de la meva vida professional, és el pitjor de la meva vida,” reflexiona la responsable del Grup 65 del COIB i infermera de la residència geriàtrica Asil Hospital de la Garriga, Isabel Llimargas. L’elevat nombre de morts al centre i el fet que fossin tan ràpides li va provocar una situació de patiment emocional. “Em sentia abatuda i molt trista,

de tranquil·litzants o hipnòtics. Durant la pandèmia, Isabel Llimargas es va plantejar, per primer cop en la seva carrera professional, deixar la professió. “En 30 anys no m’ho havia plantejat mai,” explica. “Veia que el meu objectiu com a infermera no s’acomplia, que no podia donar benestar ni acompanyar i vaig pensar que potser Una elevada exposició durant la havia arribat el moment que no podia donar pandèmia més de mi.” Per a la infermera geriàtrica, la Les infermeres són els professionals de solució va ser consultar altres infermeres, la salut en primera línia durant la primera companyes i referents de la professió, si es onada de la crisi de la covid-19 a qui més podien trobar en una situació similar. “Una ha empitjorat l’estat de salut. Així ho estima de les meves referents em va dir que recorla Fundació Galatea en el seu estudi sobre dés l’essència infermera i que fins i tot en les repercussions de la covid sobre la salut aquelles circumstàncies tan difícils, la nosi l’exercici de la professió dels professionals tra essència existia, per tant, calia que cuide la salut de Catalunya. El treball descriu dés segons les cures bàsiques infermeres. que són les professionals que presenten Crec que aquella conversa pitjors resultats en els diversos va ser un esclat d’adrenalina indicadors de salut de la salut Les infermeres són per continuar,” afirma. autopercebuda, les hores i els professionals de L’estudi de la Fundació la qualitat de la son – el 29 % Galatea té més resultats redorm menys de 6 hores diàrila salut a qui més ha llevants. Dels professionals es i el 37 % té problemes per empitjorat l’estat que han patit una major adormir-se o es desperta essobrecàrrega de treball dupontàniament a la nit. A més, de salut durant la rant la primera onada de la són les professionals que en pandèmia covid-19, les infermeres són major mesura han tingut penles que més hores han treballat, amb una saments de “no poder més”, les que premitjana de 45,2 hores setmanals. “L’estrès senten pitjors indicadors de dolor i d’estrès. molt elevat mantingut durant molt de temps Un 65 % pateix la síndrome del burnout en pot comportar problemes greus de salut,” la dimensió d’esgotament personal. També recorda Rosa Sánchez, infermera responsaés el grup professional amb més consum sense forces ni ganes de continuar,” descriu. Ho va viure amb molta por i incertesa perquè “no veia la solució ni el final”. “Notava com si s’apropés un monstre molt gran i no podia aturar-lo de cap manera perquè jo era més petita.”

Infermeres 19

PROFESSIÓ

Fotografies: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres.

nal lligat a l’exercici de la professió. La Marta explica que va acudir a aquest servei perquè des del CAP tenien coneixement dels serveis que oferien. També l’hi va recomanar la metgessa que li va fer la baixa. “Jo era una mica reticent al principi, mai havia hagut de necessitar-ho per a mi”, diu. Durant el 2020, des de la Clínica Galatea, s’han fet 2.812 visites de seguiment a infermeres del Programa Retorn, un 56 % més que al 2019, de les quals 133 eren noves visites que corresponien a 83 casos nous. El grup d’edat més nombrós que va utilitzar aquest programa assistencial és la franja dels 31 als Demanar ajuda, una assignatura 45 anys. El 80 % de les demandes han estat pendent de l’esfera mental, sobretot de La Marta va ser una de les trastorns adaptatius, trastorns 241 col·legiades que va L’any 2020 es van d’ansietat i trastorns depresatendre el Servei de Telesufer un 56 % més de sius. port Psicològic (TAP) de la visites de seguiment “El que més m’ha sobtat Fundació Galatea adreçat ha estat la falta de demanda,” als professionals de la salut del Programa Retorn afirma la responsable del i de l’àmbit social en situaprograma, Rosa Sánchez. A ció de patiment emocional l’esclat de la pandèmia es van desplegar per la crisi sanitària, de les quals 20 van dispositius per intentar pal·liar el malestar i precisar continuïtat al Servei de Suport Emoel patiment i s’ha incrementat la demanda cional als Professionals de la Salut (SEPS), de suport psicològic, però la sensació que que aborda no tan sols els trastorns mentals tenen des de tots els dispositius de salut dels professionals, sinó el malestar emocioble del Programa Retorn del COIB, adreçat a col·legiades i col·legiats amb problemes de salut mental o de conductes addictives. A la Marta, la càrrega de treball li provocava la sensació que treballava com un robot i que la feina no era gratificant. “Algunes companyes marxaven plorant a casa quan acabava el torn.” I explica: “Crec que per a les infermeres ha estat especialment dur perquè no hem deixat de treballar, ens hem reinventat i reorganitzat, hem portat moltíssim pes amb una capacitat d’organització brutal.”

20 Infermeres

mental és que, en general, la demanda ha estat molt menor de l’esperada. “Arribava des de la desesperança, el desbordament i l’esgotament, quan tenien la sensació d’haver petat, no de manera preventiva,” exposa. El perfil d’usuari atès és molt divers, segons la responsable del programa, però el fet que més li ha sobtat ha estat la demanda per part d’estudiants d’Infermeria que, a punt de finalitzar els estudis, havien començat a treballar en primera línia en una situació molt anòmala per iniciar la carrera professional. Tenir cura d’un mateix per cuidar els altres Les veus expertes apunten que la pandèmia tindrà repercussions a llarg termini en la salut mental dels ciutadans, però en major mesura dels professionals de la salut. “Crec que vindran casos més greus a partir d’ara a conseqüència d’haver mantingut nivells d’estrès elevats que poden agreujar el patiment emocional inicial,” afirma la responsable del Programa Retorn. Una de les conseqüències de la pandèmia per a Isabel Llimargas ha estat el trastorn per estrès posttraumàtic. “Hi ha moments que és com si tot s’aturés i revisqués imatges i sentiments del que vaig viure. També veig persones que ja no hi són allà

PROFESSIÓ

un professional de salut mental es continua on estaven a la residència”. Això s’afegeix a vivint com un símbol de debilitat i genera l’insomni i a les dificultats per agafar el son i molta culpabilitat, explica la responsable del que durant el primer any va perdre la gana. Programa Retorn. A les seves intervencions Els professionals de la salut tendeixen a intenta equiparar-la a un procés orgànic, per descuidar les activitats d’autocura, generalviure-ho de forma natural i norment en nom de cuidar els mal. “Si t’haguessis trencat una altres abans que a si mateiAcudir a un cama, et sentiries dèbil o culxos. “Estem molt acostumats professional de la pable? Doncs és el mateix. La a cuidar, però no acabem ment forma part del cos, som de portar bé que ens cuidin, salut mental es viu un tot” remarca. La Marta està ens costa assumir al rol de com un símbol de d’acord que encara hi ha molta pacient, en general,” explica debilitat i genera feina a fer. “Te n’adones quan Rosa Sánchez. Segons l’esa tu mateixa no et fa gràcia que tudi de la Fundació Galatea, culpabilitat sàpiguen per quin motiu estàs són pocs els professionals de baixa,” afirma. “Necessitem normalitzar-ho de la salut que acudeixen o han acudit en i també hem d’aprendre a demanar ajuda.” algun moment a un servei de suport en salut Ara, la Marta ha tornat a treballar al CAP mental. Tret dels psicòlegs, que són els prini es veu molt millor. Si bé la pandèmia no cipals usuaris d’aquests serveis molt vincus’ha acabat, les condicions han canviat, diu. lats a la seva professió, són les infermeres les “Durant el temps de teràpia he après molt. que més hi recorren, amb un 13 %, o hi han He posat més distància a les situacions que recorregut, amb un 12,9 %. em produeixen patiment. Que la feina és la “Tenim aquesta tendència a carregar-ho feina i que s’ha de gaudir del temps d’oci tot a l’esquena, a assumir més coses i a no perquè és una necessitat emocional. Els delegar. De vegades, hem d’assumir que professionals [de la salut] ens hem de cuidar no donem tant com abans. Som humans molt més. A qualsevol persona que ho estii no es pot amb tot,” afirma la Marta, que gui passant malament, li diria que no dubti a reconeix que perquè els professionals de la demanar ajuda,” conclou. salut puguin oferir una bona atenció, han d’estar bé. A més, la salut mental continua sent un gran tabú i el fet d’haver d’acudir a TEXT: Gisela Gómez

Com demanar ajuda Servei de Telesuport Psicològic de la Fundació Galatea Per als professionals de la salut i l’àmbit social en situació de patiment emocional per la crisi sanitària de la covid-19. De dilluns a divendres de 9 h a 21 h al telèfon 900 670 777 / 93 567 88 56.

Programa Ajuda del COIB Telèfon: 902 16 10 50 Correu electrònic: rmsanchez@coib.cat

Infermeres 21

PROFESSIÓ

RECERCA I INFERMERES

UNA RELACIÓ NECESSÀRIA El Codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya estableix que la presa de decisions de les infermeres en l’exercici professional ha d’incorporar, “en la mesura que sigui possible, l’aplicació de coneixements que deriven de l’evidència científica.” Al currículum del grau d’Infermeria també es recull de manera explícita que les persones graduades han de ser capaces de basar les seves intervencions professionals en l’evidència científica. Sembla, doncs, que la recerca és una competència pròpia de la professió, però, quina és la situació de la investigació infermera? Intentem buscar-hi una resposta a partir del testimoni de diverses persones expertes en aquesta qüestió.

L’Estat espanyol, amb un centenar de grups de recerca infermera, ocupa el setè lloc en el rànquing mundial de producció científica en el camp de la infermeria. Des de l’Àrea de Recerca del COIB, encapçalada per Pilar Delgado, Llúcia Benito¬ i Marta Romero –professores i investigadores de la Universitat de Barcelona–, destaquen que aquesta posició s’ha assolit després d’anys de millora progressiva, “tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu.” Aquesta opinió la comparteixen la presidenta del COIB i professora i investigadora de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC), Paola Galbany; la responsable de Transferència del Coneixement de la corporació i professora i investigadora de la Universitat Ramon Llull, Olga Canet, i el coordinador de Recerca Infermera de l’Hospital Universitari de Bellvitge i investigador del Grup de Recerca Infermera de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Jordi Adamuz. Tots coincideixen a destacar que el 22 Infermeres

està finançat amb més de 40 milions d’eumotiu principal és que les infermeres cada ros, que es destinen a finançar projectes cop surten millor formades de les univerde recerca relacionats amb la prevenció i la sitats. “S’ha avançat molt durant els últims promoció de la salut, la cronicitat, el desentretze anys, que és el temps que ha passat volupament de models d’atenció centrats des que les infermeres poden ser doctores”, en la persona i la tecnologia, entre afirma Galbany. Adamuz pronostica que en els propers “Cada cop tenim d’altres. anys la recerca infermera més infermeres Més motivació seguirà creixent, tenint en compte que “l’accés al docamb inquietuds Les infermeres també són cada cop més conscients de la importorat en ciències infermeres investigadores” tància que té la investigació per és relativament recent.” poder oferir una millor atenció a Des de l’Àrea de Recerles persones. “Reconeixen que la implantaca del COIB afegeixen que un altre dels ció de bones pràctiques en cures i la pràcmotius que expliquen l’auge de la recerca tica basada en l’evidència científica forma infermera és “el recolzament lent però part de les seves competències professioprogressiu de les institucions sanitàries i de nals, tant per a la millora de la pràctica, com les polítiques del Departament de Salut per per a la gestió i la docència”, destaquen a la intensificació de l’activitat investigadodes de l’Àrea de Recerca del COIB. Adamuz ra.” Parlen del Pla Estratègic de Recerca i reflexiona que, malgrat que la professió Innovació en Salut (PERIS), que va entrar en infermera tradicionalment ha tingut poca vigor l’any 2016 per a un període de cinc cultura de fer recerca, “cada cop tenim més anys que, degut a la pandèmia, s’ha ajornat infermeres amb inquietuds investigadores.” un any més, fins a final del 2021. El PERIS

INFERMERES

Tot i les millores, encara queda molta feina a fer. Galbany lamenta que hi hagi tan poc finançament per investigar. “En altres països on he tingut la sort de treballar, [les infermeres] tenen més recursos i, per tant, més oportunitats per fer recerca”, manifesta la presidenta del COIB. A casa nostra, afegeix, “es fa el que es pot, que no és poc, amb els recursos que tenim, que són molt baixos.” Participació Per la seva banda, la responsable de Transferència del Coneixement del COIB reclama que les infermeres que treballen en l’àmbit assistencial estiguin més preparades per fer recerca. També que tinguin oportunitat de participar en projectes d’investigació. “Per participar has de ser igual que els altres”,

infermeres assistencials no contempla la afirma. Canet creu que és imprescindible dedicació d’un temps per investigar”, diu que les infermeres formin part de grups Adamuz, que demana a les institucions samultidisciplinaris, que “no cal que estiguin nitàries que donin facilitats a les infermeres liderats per metges, sinó per investigadors, que tinguin inquietuds per investigar pergent que sigui competent en l’àrea de què ho puguin fer durant la recerca en qüestió”, i aclareix que seva jornada laboral. “Molta “a diferència de l’assistència, on “En la recerca tots de la recerca es fa des de les cada professional té les seves competències, en la recerca tots podem ser iguals, universitats”, diu Galbany, que constata que “el sistema podem ser iguals, mentre siguem mentre siguem [de salut] està fet de manera competents.” Per aquest motiu, que es pot dedicar molt poc en comptes de recerca infermera, competents” temps a fer recerca.” Canet prefereix parlar de “recerca Una altra dificultat perquè les infermeon hi ha infermeres.” Tot seguit, afirma que res facin recerca és la falta de cultura inves“com a professionals de la salut cal que tigadora dins la professió. “Encara queda estiguem on es fa recerca i ens posem en molt per generar una cultura real de recerca valor.” infermera en les institucions sanitàries”, També falta temps per investigar en els reconeixen des de l’Àrea de Recerca del llocs de treball. “La jornada laboral de les

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres.

Infermeres 23

PROFESSIÓ

Reptes gènere, desigualtats socials, estratègies Les persones entrevistades creuen que és d’apoderament de les persones en situació imprescindible que les institucions públid’envelliment, fragilitat i cronicitat; les imques apostin per la recerca infermera. “El plicacions físiques, socials i econòmiques futur està directament relacionat amb el de la covid-19 en les persones; el disseny, compromís que el Departament de Salut, l’adaptació i la validació d’instruments de els instituts de recerca i mesura, i l’educació per a la les institucions sanitàries salut. “Un repte important adoptin en relació amb Per la seva part, Adaés la transferència de el suport als grups de remuz esmenta com a camps coneixement” cerca infermera”, diuen d’interès de la recerca que des de l’Àrea de Recerca fan les infermeres la millora del COIB. Canet destaca que és necessari del coneixement sobre l’assistència directa que les infermeres tinguin “suport i mentoa les persones, l’avaluació de la qualitat i ria per part dels centres, que s’ho creguin la seguretat assistencial, els nous models els gestors i les institucions.” La responsad’atenció de cures, l’avaluació de neble de Transferència del Coneixement de cessitats educatives, l’experiència de les la corporació afegeix que “la recerca ha persones en les diverses etapes de la vida, d’impregnar el nostre dia a dia.” l’avaluació de la satisfacció dels usuaris, les Un altre dels reptes que afronta la recernoves tecnologies i les eines aplicades a ca infermera és la difusió de la investigació la salut i l’ús de dades massives (big data) que fan les infermeres. Adamuz considera per prendre decisions. El responsable de imprescindible que la societat conegui els recerca infermera de l’Hospital de Bellvitge resultats de la seva recerca. “El fet que la afirma que “la investigació en cures inferpoblació entengui la necessitat d’investigar meres no només se centra en el paradigma en cures ens pot aportar reconeixement quantitatiu, sinó que moltes recerques social, repercutir en augmentar el nombre infermeres generen coneixement des del Àmbits d’actuació d’infermeres que fan recerca i ajudar-nos a paradigma qualitatiu, que aporta noves eviLa investigació infermera s’orienta a “donar aconseguir noves fonts de finançament.” dències sobre la globalitat de les respostes resposta a les diverses situacions de salut Canet afegeix que “un repte important és humanes davant de diverses situacions de de les persones, les famílies, les comunila transferència de coneixement, que els resalut.” tats i les poblacions, a sultats de la recerca reverteixin directament Galbany troba a faltar millorar l’experiència “La infermeria té el seu en l’atenció que oferim a l’usuari.” més recolzament i més del pacient i dels seus propi cap d’investigació espais per poder difondre familiars o cuidadors TEXT: Jordi Morató els resultats de la recerca i, al mateix temps, COIB, i afegeixen que “les infermeres han realitzat un esforç molt superior als recursos i al recolzament que reben [de les institucions sanitàries].” Tot i així, veuen senyals de millora en el fet que cada cop hi hagi més infermeres en els centres de recerca i en l’aparició de la figura de la infermera de suport a la recerca. Adamuz també percep una millora durant els darrers anys. “Cada vegada tenim més infermeres amb inquietuds investigadores, i això ho veiem en tots els àmbits i queda palès amb el nombre d’infermeres que presenten els seus projectes a ajudes competitives, com la del COIB.” L’investigador de l’IDIBELL creu que l’interès per fer recerca creixerà durant els propers anys gràcies a la creació de grups d’investigació als centres de salut. De la mateixa manera, Galbany creu que cada vegada hi ha més cultura de fer recerca, i destaca que les noves generacions d’infermeres són més conscients de la importància que té la investigació per al seu desenvolupament professional.

en cures en tots els

social i històrica que fan les contribuir al desenvoàmbits d’actuació” infermeres. “Com que la lupament professional nostra professió té una mirai de la disciplina, i a da biopsicosocial, hi ha moltes infermeres informar sobre les polítiques de salut.” Això que investiguen des d’una òptica ètica, ho diuen Delgado, Benito i Romero, que filosòfica i històrica”, explica la investigaafegeixen que “la infermeria té el seu propi dora de la UVIC-UCC i presidenta del COIB. camp d’investigació en cures en tots els Com que la infermeria es cataloga dins les seus àmbits d’actuació i en col·laboració ciències mèdiques i de la salut, es valora estreta amb altres disciplines.” més la recerca clínica que la que té una Les tres coordinadores de l’Àrea de dimensió més social i històrica, i això fa que Recerca del COIB citen els àmbits d’estudi sigui difícil trobar revistes d’alt impacte que prioritaris en la convocatòria d’ajudes a publiquin resultats dels estudis que tenen la recerca infermera del COIB: l’avaluació aquest enfocament, especialment a casa d’intervencions infermeres en la salut de nostra, explica Galbany. les persones, la família i la comunitat en situacions de dependència, violència de 24 Infermeres

Infermeres 25

TESTIMONI

RAÚL PALOMERA:

“AL PRIMER HOSPITAL ON VAIG TREBALLAR VAN PUBLICAR LES LLISTES DE COBERTURA AMB EL MEU NOM DE DONA” En Raúl Palomera es va graduar fa tres mesos i treballa com a infermer en un centre hospitalari. Abans de graduar-se, va treballar com a tècnic de cures auxiliars d’infermeria en diversos centres. Aquest jove infermer explica que cada cop que li pregunten per què va escollir estudiar infermeria respon que a ell li agrada “tenir cura, no guarir.”

Imatge cedida per Raúl Palomera

26 Infermeres

INFERMERES

Durant el seu segon any de carrera, Palomera tutora la meva situació, ella em va proporcionar tota l’ajuda necessària perquè des de la va prendre una de les decisions més universitat se’m facilités el nom que realment importants de la seva vida, fer una transició m’identifica, Raúl. de dona a home. L’any 2018, per primer cop No em vaig sentir a la seva vida, el cos que “Als estudis d’Infermeria discriminat per part del les altres persones veien i el cos que ell sentia van no s’inclouen continguts professorat, al contrari, van tractar la meva passar a tenir la mateixa sobre com ha de ser transició amb profesforma. l’acompanyament a les sionalitat, naturalitat i Com ha afectat el teu prorespecte, animant-me cés de transició en la teva persones trans” a fer realitat aquesta carrera professional i la decisió que m’ha fet assolir la felicitat plena. relació amb els companys i els usuaris? Amb els meus companys la sensació va ser La meva transició va començar el 2016, encara millor i, fins i tot, la relació va millorar, durant el segon any d’universitat. Vaig parlar perquè des d’aquell moment vaig poder senamb la meva tutora i li vaig explicar que, tir-me bé amb mi mateix i poder expressar-me després de parlar amb la meva psicòloga, com soc. De la mateixa manera, no he sentit havia decidit iniciar el camí de la transició. rebuig ni discriminació per part dels meus Tot i que vaig iniciar el tractament amb companys de feina. hormones l’agost de 2017, des del moment Pel que fa als usuaris, el meu procés de que vaig posar en coneixement de la meva transició no m’ha afectat de cap manera, ja

Gran Via de les Corts Catalanes, 652 08010 Barcelona Teléfono: 615 839 544 ipuig@agrupacio.net

que per a ells sempre he sigut l’infermer Raúl Palomera. La meva manera de ser i de vestir no ha canviat. T’has sentit rebutjat en el teu àmbit laboral alguna vegada? Tot i que per part dels meus companys no he sentit rebuig, a nivell administratiu sí. Al primer hospital on vaig treballar, quan van publicar les llistes de cobertura a les unitats d’hospitalització, van decidir posar el meu antic nom en comptes de Raúl i això va fer que la gent preguntés i comentés. Al segon hospital on vaig treballar, en el moment de fer-me la targeta identificativa, des de Recursos Humans es van negar a posar-m’hi el nom de Raúl i només m’hi van posar els cognoms, argumentant que abans havia d’acabar els tràmits burocràtics del canvi de nom al DNI. Crec que hi va haver una falta d’empatia i de respecte cap a la meva persona.

47€/mes ensual de 0

prima neta m

a 64 anys

Infermeres 27

TESTIMONI

Segueix existint un rebuig cap a les persones es tracta la transsexualitat com un trastorn. Perceps que el nostre sistema va una mica trans, una incomprensió social global degucoix, perquè jo no sento que tingui cap da al desconeixement. Sense anar més lluny, problema de salut mental. Sóc una persona fins al 2018, l’OMS considerava la transnormal i corrent com qualsevol altra. Però, sexualitat un trastorn mental. Posteriorment, d’altra banda, jo vaig ser un dels meus pitjors va passar a definir-la com una “incongruènenemics, i el fet de poder expressar el que cia de gènere” i va deixar de formar part de debò sentia davant de prode la llista de trastorns experts i sense ser mentals. “Una de les passes clau fessionals jutjat em va donar la seguretat Els menors, adoper millorar aquesta i la valentia que em faltava. Solescents i joves transbretot, perquè em van ajudar sexuals que no tenen situació seria educar a acceptar-me i a estimar-me referents positius per a la població des de la tal com soc. En tot el procés al desenvolupament infància, integrant la vaig tenir la sort de sentir-me de les seves identitats recolzat per professionals troben incomprensió transsexualitat a les especialistes que m’han seguit i discriminació a les escoles” i aconsellat en tota la meva escoles, que es convertransició. Avui, penso que teixen per a ells i elles hagués hagut d’iniciar el procés de transició en un espai on han d’ocultar-se i on pateixen fins i tot abans. assetjament. Aquesta discriminació es dona també en l’àmbit laboral, on també es pateix Com creus que es fan els acompanyaCom creus que avança la situació social de assetjament. Hi ha dificultat per acudir a les ments a les persones transsexuals al les persones trans? consultes mèdiques i a tot allò que requereix sistema de salut? És un procés lent, però crec que anem pel el procés de transició. Crec que fa falta molta formació al respecte. bon camí. A l’última dècada s’ha estat trebaUna de les passes clau per millorar A la carrera d’infermeria no s’imparteixen aquesta situació seria educar la població des llant intensament per erradicar la transfòbia continguts sobre com ha de ser l’acompani eliminar les desigualtat socials que s’hi de la infància, integrant la transsexualitat a yament a les persones trans. A més, les conrelacionen. Part de la societat vol i pot evoles escoles i fer-la visible en tots els àmbits ferencies que tracten el tema no es veuen lucionar. N’estic segur. Espero que aquesta quotidians de la nostra prou. Un professional part sigui cada cop més nombrosa. Dins sanitari que hagi passat “Si et mostres sense por al vida. Un altre punt clau del sistema de salut es podrien dur a terme seria divulgar els canvis per una transició o que que diran és una manera formacions relacionades amb l’abordatge legals que s’estan fent per estigui en el procés de terapèutic de les persones amb disfòria de passar-la, tindrà més in- de normalitzar la visibilitat regular els casos trans per gènere, ja que l’atenció que rep una persona a cada franja d’edat. formació que qualsevol del col·lectiu LGTBI+” per part del sistema sanitari ha de ser integral altre que no hagi tingut i holística per proporcionar-li un benestar Com a usuari, com t’ha tractat el sistema contacte amb aquest tema. físic, mental i social. de salut? Encara avui hi ha moltes carències en El nostre sistema de salut m’ha ajudat a asl’acompanyament a les persones trans que solir la meva fita des del principi. Vaig acudir es fa per part de les infermeres. No és TEXT: Galo Quintanilla al meu metge de capçalera explicant-li la que els professionals no siguin capaços de meva situació i em va derivar a la psiquiatra fer-lo, sinó que no se’ls ha proporcionat la formació necessària per abordar aquest tipus del meu centre d’atenció primària. Ella va elaborar un informe que vaig lliurar a la unide situacions. Sí que es disposa de recursos, tat especialista en disfòria de gènere, la UTIG però els professionals no especialitzats en la [Unitat de Trastorn de la Identitat de Gènedisfòria de gènere no disposen del coneixere], a les consultes externes de salut mental ment per fer aquest acompanyament. de l’Hospital Clínic de Barcelona, i allà va Les persones trans segueixen afrontant un començar el procés. D’una banda, penso que des del moment gran risc d’exclusió social. A què creus que que et deriven a una unitat de salut mental, es deu? Com es pot millorar la situació? Fins fa pocs anys, era poc freqüent que les persones trans que sortien als mitjans es dediquessin a professions liberals com la infermeria. Per què creus que això està canviant? Cada cop es valora més el coneixement, la intel·ligència i les habilitats per a la feina i es deixa a un costat el gènere de la persona. Un clar exemple serien els plans d’igualtat que es duen a terme des dels municipis perquè, independentment del gènere de cada persona, es puguin ocupar els llocs de més responsabilitat a les empreses i eliminar així les diferències salarials entre gèneres. Les persones famoses o reconegudes serveixen de referent per a la població. Si mostren que no tenen por al que diran, ajuden a normalitzar el col·lectiu LGTBI i a que la societat acabi acceptant la situació.

28 Infermeres

T’assessorem, d’infermera a infermera, davant la violència masclista, amb confidencialitat i professionalitat

Contacta amb nosaltres: 931 848 661

cmis@coib.cat Infermeres 29

FormacióCOIB El COIB reprèn els cursos de formació presencials De manera progressiva, es reactiva el programa formatiu del col·legi en format presencial tot mantenint els cursos en modalitat de telepresència.

Lectura radiogràfica avançada 2, 4, 9, 11, 16, 18 i 23 de novembre de 2021. Inici d’inscripció: 20 de setembre de 2021.

Infermeria i la donació de teixits 21, 23, 28 i 30 de setembre de 2021. Inici d’inscripció: 23 d’agost de 2021.

Infeccions hospitalàries: prevenció i actuació 4, 11, 18, 25 de novembre, 2 i 9 de desembre de 2021. Inici d’inscripció: 27 de setembre de 2021.

Sutures i retirada de punts 27 de setembre de 2021. Inici d’inscripció: 30 d’agost de 2021. Mesoteràpia 4, 11, 18, 25 d’octubre, 8, 15, 22 i 29 de novembre de 2021. Inici d’inscripció: 23 d’agost de 2021. Detecció, diagnòstic i tractament de la disfàgia orofaríngia 8 d’octubre de 2021. Inici d’inscripció: 6 de setembre de 2021. Embenats funcionals 8 i 15 d’octubre de 2021. Inici d’inscripció: 6 de setembre de 2021. Abordatge dels trastorns del son 14 i 15 d’octubre de 2021. Inici d’inscripció: 1 de setembre de 2021. Interpretació ràpida d’arrítmies i la SCA i el seu tractament clínic estandarditzat 18, 20, 22, 26 i 29 d’octubre de 2021. Inici d’inscripció: 6 de setembre de 2021.

Cursos telepresencials El COIB posa a disposició de les col·legiades i els col·legiats una nova modalitat del Programa de formació en què els cursos es realitzaran en directe a través d’una plataforma digital que permetrà seguir en viu les classes. Elaborar un projecte de recerca en cures infermeres De l’1 al 31 de gener de 2021. Durada: 22 h.

Anàlisi i pràctica de la gimnàstica postpart com a mesura de prevenció de les disfuncions del sòl pelvià Del 10 al 17 de novembre de 2021. Inici d’inscripció: 27 de setembre de 2021. Ecografia per a infermeria, punció ecoguiada, cures de l’accés vascular i altres utilitats (opció B matins) Inici fase online 24 d’octubre i taller presencial 24 de novembre de 2021. Inici d’inscripció: 13 de setembre de 2021. Lideres o et lideren? 7 d’octubre de 2021. Inici d’inscripció: 30 d’agost de 2021. Ecografia per a infermeria, punció ecoguiada, cures de l’accés vascular i altres utilitats (opció A matins) Inici fase online 24 d’octubre i taller presencial 24 de novembre de 2021. Inici d’inscripció: 13 de setembre de 2021.

Ja estem preparant el programa de formació del 2022!

30 Infermeres

Activitats Grup 65 Marxa Nòrdica Inici d’inscripció: 27 d’agost de 2021.

Restauració del moble antic Inici d’inscripció: 7 de setembre de 2021.

Anglès Intermedi Bàsic Inici d’inscripció: 15 de setembre de 2021.

Espai de Lectura Inici d’inscripció: 30 d’agost de 2021.

Fotografia aplicada a la cultura Inici d’inscripció: 9 de setembre de 2021

Anglès Intermedi Avançat Inici d’inscripció: 15 de setembre de 2021.

Rutes Culturals Inici d’inscripció: 30 d’agost de 2021.

Feng Shui: Harmonia i benestar (Nivell I) Inici d’inscripció: 10 de setembre de 2021.

Anglès Bàsic Inici d’inscripció: 15 de setembre de 2021.

Introducció a la història de l’art Inici d’inscripció: 1 de setembre de 2021.

Anglès elemental Bàsic Inici d’inscripció: 10 de setembre de 2021.

Gimnàstica suau i conscient Inici d’inscripció: 20 de setembre de 2021.

Reprenem la Pintura Inici d’inscripció: 1 de setembre de 2021.

Aprenent Gramàtica tot parlant Francès Inici d’inscripció: 10 de setembre de 2021.

Estimulem les funcions mentals Inici d’inscripció: 20 de setembre de 2021.

Cinefòrums: Carmen y Lola Inici d’inscripció: setembre de 2021.

Restauració d’objectes antics Inici d’inscripció: 13 de setembre de 2021.

Anglès Conversa Inici d’inscripció: 22 de setembre de 2021.

Pilates Inici d’inscripció: 6 de setembre de 2021.

Activació Física i tonificació Global Inici d’inscripció: 13 de setembre de 2021.

La fotografia nocturna Inici d’inscripció: 6 de setembre de 2021.

Anglès Pre-Intermedi Inici d’inscripció: 13 de setembre de 2021.

Gaudeix de l’Opera Inici d’inscripció: 7 de setembre de 2021.

Anglès Elemental avançat Inici d’inscripció: 13 de setembre de 2021.

Infermeres 31

Infermera virtual Infermera Virtual és un portal d’informació sobre salut creat per infermeres i altres professionals de la salut. És un mitjà adreçat principalment a la ciutadania, perquè sigui capaç de conèixer més sobre la seva salut a través de contingut acreditat i fiable.

Al nostre portal trobaràs vídeos, infografies, tutorials de salut, consells i receptes entre altres. Pots contactar amb nosaltres a infermeravirtual@coib.cat

Pots trobar-nos a

32 Infermeres

descarrega la nostra app a

Lectures

Gibert Chinchilla, N. Una historia de la enfermería. Barcelona: Instituto de Religiosas de San José de Gerona, 2020. 179 p. ISBN 97884257669 La història de qualsevol col·lectiu procura satisfer dues aspiracions bàsiques: exposar la progressió cronològica de les seves fites i ressaltar les seves figures cabdals. Aquests dos enfocaments es troben en aquest llibre. Una història de la infermeria oberta a diferents veus, colors i perspectives: laica i religiosa, pública i privada, antiga i moderna, local i universal.

Domínguez-Alcón, C.; Busquets Surribas, M.; Cuxart Ainaud, N.; Ramió Jofre, A. Ética del cuidado, innovación inclusiva y calidad asistencial. Barcelona: Col·legi Oficial Infermeres i Infermers de Barcelona, 2020. 323 p. ISBN 9788409145461 Fruit de les reflexions del darrer seminari Ètica i valors del tenir cura neix aquest llibre que aplega tres nocions essencials: el concepte d’ètica de la cura, essència del projecte; innovació inclusiva, que implica voluntat d’entendre la innovació de manera oberta i proposa la flexibilització de les estructures sanitàries per incloure l’ètica de la cura a la pràctica assistencial; i l’enfocament orientat a la millora de la qualitat assistencial a partir de components de la cura i de les condicions que el fan possible.

Ferrer Arnedo, C. Liderazgo enfermero. Pinceladas de experiencia. Madrid: Tecnos, 2021. 232 p. ISBN 9788430981564

Ibañez, V.; Navarro, O.; Bofill, I. Enfermeras invisibles. Barcelona: Plan B, 2021. 137 p. ISBN 9788418051319

El manual planteja àrees d’interès que van des de la revisió d’un marc reflexiu per a l’aprenentatge en l’exercici del lideratge fins al relat, que comparteix les vivències com a senyal de coneixement. El llibre pretén omplir un buit en la pràctica del lideratge infermer que faci reflexionar als líders sobre el seu nou camí mirant cap al futur.

Conscients del debat que genera la pràctica i la utilització de les teràpies naturals i complementàries, el text recull les millors evidències actualment disponibles que demostren els possibles efectes beneficiosos de l’ús de les teràpies naturals i complementàries en les ciències de la salut.

La selecció i les ressenyes dels textos han anat a càrrec de Marta Perpiñán, del Servei de Biblioteca i Documentació Infermera (SBDI), del COIB Infermeres 33

La imatge

34 Infermeres

Promoció d’infermeres d’igualada. Imatge d’una de les promocions d’infermeres de l’Escola d’Infermeria d’Igualada als anys 60. Foto extreta de l’arxiu comarcal (Anoia).

Infermeres 35

ActualitatCOIB 19 de gener de 2021 El COIB facilita l’accés a la vacuna de la covid-19 a les infermeres del sector privat 20 de gener de 2021 El COIB edita el llibre ‘Ética del cuidado, innovación inclusiva y calidad asistencial’, que reclama flexibilitzar les estructures sanitàries per incloure l’ètica de la cura a l’assistència 25 de gener de 2021 Idoia Crespo, la infermera que va administrar la primera vacuna contra la covid-19 a Catalunya: “El lideratge infermer a la campanya de vacunació ens ha d’ajudar a tenir més reconeixement a la societat” 28 de gener de 2021 Elisabet Carrera: “A l’inici de la pandèmia teníem dèficit de material, però ara tenim dèficit de personal” 29 de gener de 2021 Les infermeres catalanes ja prescriuen els seus plans de medicació mitjançant recepta electrònica 1 de febrer de 2021 Infermera virtual presenta un portal per promoure la salut dels infants 2 de febrer de 2021 La covid-19, reconeguda com a malaltia professional per als professionals de la salut

36 Infermeres

4 de febrer de 2021 Cristina Navalón: “Els pacients tenen les respostes, les infermeres els ajudem a que les trobin”

9 de març de 2021 Tercera crida de Salut a infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19

30 de març de 2021 L’assemblea del COIB aprova els pressupostos del 2021 i la memòria i el tancament econòmic del 2020

10 de febrer de 2021 Rafi Bueno: “Em sento molt orgullosa de la feina de les infermeres a l’Hotel Salut”

15 de març de 2021 El Ministeri de Sanitat podria substituir Infermeria Medicoquirúrgica per tres noves especialitats

31 de març de 2021 Les col·legiades poden seguir beneficiant-se de preus reduïts en els cursos online d’eDocens

17 de febrer de 2021 Les infermeres del sector privat que viuen a la ciutat de Barcelona es vacunaran a la seu del COIB 18 de febrer de 2021 Les infermeres del SISCAT acreditades per prescriure s’han d’adreçar al seu centre de treball per sol·licitar la targeta per emetre receptes electròniques 22 de febrer de 2021 El COIB es reuneix amb representants del sector privat per presentar el projecte d’integració de les prescripcions infermeres a la recepta electrònica 26 de febrer de 2021 Les cures infermeres, fonamentals en l’abordatge de la malaltia ‘pell de papallona’ 4 de març de 2021 Salut fa una crida a infermeres jubilades que vulguin participar de forma altruista en la campanya de vacunació

17 de març de 2021 Salut presenta una guia clínica per atendre les persones que presenten símptomes persistents de covid-19 19 de març de 2021 Núria Casellas: “Treballar en l’àmbit de la discapacitat va molt més enllà de les tècniques” 22 de març de 2021 Montserrat Gea: “A partir d’abril necessitarem totes les mans disponibles per vacunar el major nombre possible de persones” 23 de març de 2021 Marisa Anglès: “Les infermeres de salut laboral ens hem de saber vendre” 24 de març de 2021 El COIB vota en contra de l’informe de gestió i els pressupostos del Consejo General de Enfermería 26 de març de 2021 Núria Fabrellas s’incorpora com a secretària de la Junta de Govern del COIB

31 de març de 2021 El COIB reprèn els cursos de formació presencials 6 d’abril de 2021 AulaDAE ofereix beques en màsters i experts universitaris en línia per a les col·legiades del COIB 7 d’abril de 2021 Nova convocatòria d’ajuts per a la publicació d’articles en revistes científiques, la traducció d’articles i la inscripció a congressos 20 d’abril de 2021 El COIB convoca un concurs de microrelats sobre el concepte de cuidar 21 d’abril de 2021 Maite Castillo reflexiona sobre la imatge infermera en una exposició de collages 22 d’abril de 2021 Es comença a desplegar el projecte de prescripció infermera als centres de l’ICS

27 d’abril de 2021 Més de la meitat de les entitats proveïdores de salut han signat els convenis de prescripció infermera amb el COIB 28 d’abril de 2021 Belén Serrano: “La pandèmia a posat en valor la feina de les infermeres del treball” 30 d’abril de 2021 Es convoquen eleccions parcials a la Junta de Govern del COIB per escollir el càrrec de vicepresidència 4 de maig de 2021 Chelo Villanueva: “Una infermera pot estar capacitada per la funció de demanar òrgans” 4 de maig de 2021 Un infermer idea una app que permet fer el seguiment als familiars de les persones ateses al servei d’urgències 5 de maig de 2021 Núria Colomé: “Durant els darrers anys les llevadores hem guanyat autonomia” 7 de maig de 2021 El COIB posa a disposició dels estudiants de tercer curs d’Infermeria que participen en la campanya de vacunació una assegurança de responsabilitat civil gratuïta 10 de maig de 2021 Concurs de fotografia a xarxes per al Dia Internacional de les Infermeres

10 de maig de 2021 El COIB celebra a les delegacions el Dia Internacional de les Infermeres

28 de maig de 2021 El COIB col·labora amb la Fundación Recover per lluitar contra la malària a l’Àfrica

11 de maig de 2021 El Col·legi demana més infermeres per millorar la satisfacció de la ciutadania amb el sistema de salut

4 de juny de 2021 Proclamats dos candidats per a les eleccions parcials del 8 de juliol al càrrec de vicepresidència

12 de maig de 2021 El COIB convoca ajudes a la recerca infermera, dotades amb 40.000 euros

8 de juny de 2021 L’associació 22@Network BCN fa un reconeixement a les infermeres de Barcelona

18 de maig de 2021 Rosa Bayot, guardonada amb el Premi #FPCAT a la categoria de bones pràctiques a la trajectòria individual

14 de juny de 2021 El COIB i La Salle convoquen dues beques del 50 % per a infermeres que vulguin cursar el màster d’e-Health

20 de maig de 2021 El COIB amplia fins al 31 de desembre la col·legiació gratuïta a les infermeres jubilades que es reincorporin a l’activitat assistencial per fer front a la pandèmia

21 de juny de 2021 El COIB s’adhereix al comunicat per un enfocament comunitari de la salut mental i superar reduccionismes en salut a la Marató de TV3

21 de maig de 2021 El COIB dona suport a les demandes dels futurs residents d’IIR en la seva demanda d’escollir places presencialment i a temps real 25 de maig de 2021 Olga Canet: “Els resultats de la recerca han de revertir en la professió” 26 de maig de 2021 El COIB passa de manera satisfactòria la primera visita de seguiment de les certificacions de qualitat ISO 9001 i ISO 14001

29 de juny de 2021 Una exposició recull il·lustracions i textos sobre la mort digna 30 de juny de 2021 El COIB celebra que Salut hagi obert la vacunació a les persones més grans de 16 anys, però demana que s’ampliï a la franja d’entre 12 i 15 anys 1 de juliol de 2021 Les infermeres envien consells de salut per acabar amb la LGTBIfòbia

Infermeres 37

Com ens veu...

Les mans que curen 38 Infermeres

Andrea Sáez, infermera i il·lustradora

Què pots fer per reduir l’impacte sobre el medi ambient?

Tanca els llums Fes servir i desconnecta productes reciclats l’ordinador quan o biodegradables l’acabis d’utilitzar

Reutilitza el paper

Estalvia aigua fent-ne un ús racional

Fes servir envasos reutilitzables enlloc de gots de plàstic

Recicla i separa els residus

Utilitza el transport públic

Núm. 2 Juliol 2021 Publicat per: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona C. Pujades 350, 08019 Barcelona Tel. 900 705 705 - 932 128 108 info@coib.cat www.coib.cat

Escaneja aquest codi i trobaràs més contingut d’Infermeres