TORREDEMBARRA, BARREJA D’EMOCIONS

No puc negar, que una de les diades que amb més estima espero és la del Quadre de Sant Rosalia de Torredembarra. És el lloc on visc, on viuen la major part dels meus amics i molta gent a la qual estimo.

TEXT: Matías Redondo · FOTO: M.NEUS BAENA I MIQUEL SERÓ

És el lloc on va començar la meva activitat castellera, on vaig començar a entusiasmar-me, emocionar-me i enamorarme d’aquesta activitat nostra i dels valors que representa. Vuit anys vestint la camisa blau cel dels Nois de la Torre, colla a la qual em vaig entregar en cos i ànima, i de la que sempre guardaré un especial i emocionat record, pel verí que va injectar-me i pels bons amics que em va donar l’oportunitat de fer.

Però la vida, un sense fi d’etapes entrellaçades, complexes, però emocionants al mateix temps, et va ensenyant nous camins i donant noves oportunitats, i la colla del Cós del Bou a mi me les ha donat. M’he sentit com un més des del primer dia que vaig entrar al local, i m’ha donat l’oportunitat de gaudir i emocionarme amb la feina que faig, com mai m’hagués imaginat. Ara de la mà de la Jove, i vestint amb orgull la camisa lila, tinc la sort de poder seguir participant en aquesta diada tan especial i tan important del nostre calendari, i per descomptat, l’oportunitat de seguir emocionant-me com sempre he fet.

Amb tot això estimats amics, podeu imaginar que al parlar de la diada de Torredembarra brollin les emocions per damunt de qualsevol resultat tècnic…, però sense deixar d’assenyalar, per sobre de tot, l’excel·lent actuació de la Jove, tancant aquesta primera etapa, i confirmant d’alguna manera, que estem bé i amb moltes ganes.

Dels Nois de la Torre ressaltaria el cor que varen posar per tirar endavant una diada que des del primer moment ja se’ls va posar costeruda, i que finalment varen tirar endavant. Si fem una mirada retrospectiva, segurament no va ser l’actuació desitjada per la colla blau cel en una de les seves diades més importants, el que possiblement fa notar que no passen per un dels seus millors moments. En aquest sentit, em va sorprendre gratament veure algunes camises noves i molta gent jove, entre ells, alguns amb l’experiència i el cor necessari per aconseguir portar endavant la colla i arribar als objectius que es proposin. No tinc cap dubte que ho acabaran aconseguint.

Els Castellers de Vilafranca penso que varen anar a Torredembarra amb poques camises i com a conseqüència, amb les oportunitats la Jove a Torredembarra

20153de9f, 4de9f, 4de8a, Pde6

20143de9f, 4de9f, 3de8a, P7f

20133de9f, 4de9f, 5de8, P6

20125de8, 4de9f (c), 3de9f

20114de8, 5de8, 3de9f

20103de8, 5de8, 4de8 més que limitades per fer una actuació de màxims. Per tant, penso que el seu objectiu es va centrar a fer la millor actuació de la diada…, en aquest sentit, objectiu aconseguit, felicitats, és una gran colla. Ara bé, dubto molt que fos l’actuació esperada o desitjada pels Nois de la Torre i Torredembarra. Jo particularment penso que pels anys de participació en aquesta diada, per la història de la plaça de la verdura i de la colla amfitriona, mereixien una actuació de màxims… I el màxim és el que va anar a descarregar la Jove Xiquets de Tarragona, en una actuació perfecta, de les que fa afició, fruit de la feina que fem als assaigs i actuacions prèvies a la Diada de Torredembarra que marca d’alguna manera el punt d’inici de les grans diades. Penso que per a la Jove, Torredembarra és especial, només calia veure com estava la plaça de la Font, la plaça de la vila i rodalies, bon ambient, bon rotllo… es palpava aquella serenitat que et dóna la plaça amiga, aquella que et coneix, que t’estima i que sap que hi vas a donar-ho tot.

No sé vosaltres, però jo, tan bon punt vàrem formar la nostra primera pinya, vaig notar alguna cosa que no havia notat en anteriors actuacions d’aquesta temporada, alguna cosa per sobre de la concentració, de la força o el compromís…, jo crec que hi vàrem posar passió…, passió per fer-ho bé, per donar sentit a tantes hores de feina, per correspondre a l’estima de Torredembarra i pel que és i representa la Jove Xiquets de Tarragona.

En aquell moment em vaig dir que fent les coses així som imparables, i serem capaços de descarregar allò que ens proposem, perquè si alguna cosa no li falta a aquesta colla és passió, passió pels castells, per la nostra colla, per la nostra gent i per fer-ho maco.

Deixo passar dues setmanes i torno a deixar-me caure pel local de la Jove. La majoria em recorden com s’ho van arribar a passar. Ara només queda esperar un any, a pel proper retrobament.•