EL CATLLAR I L’ARBOÇ

Anem al Catllar, al Catllar! La nostra segona plaça després de Tarragona. El Catllar és la nostra plaça i nosaltres la seva colla. El Catllar no té colla pròpia però ens ha adoptat i nosaltres corresponem sempre a la gran estima que ens tenen. Estima ben guanyada atès que l’any 97 vam convertir-la en plaça de 9 al fer-hi el nostre 3de9f (el primer del s.XX en aquesta plaça).

Qui sinó nosaltres forcem Vilafranca i la Vella a fer els castells que hi fan? De qui és el mèrit (sense treure el que tenen ells de fer els seus castells) que per primera vegada es veiessin 3 pilars de 8 descarregats en una mateixa actuació? Som nosaltres agraïts al seu Ajuntament i al Joan Olivé en particular, artífex d’aquesta diada.

L’actuació, després dels pilars caminant de rigor, l’hem obert nosaltres amb un 3/9f. Jo us parlaré del que jo he vist i he viscut. Aquest sí que l’he vist, des de l’últim cordó, amb el Jordi Crespo darrere, retransmetent el castell. Això s’agraeix moltíssim quan sóc a sota i no veig res. “Tots forts!”, i quan crida això, aquesta vegada arran de la meva orella, saps que tot va bé. Vilafranca ha fet un 2de9fm i la Vella un 4de9f i agulla espectaculars i envejats per la nostra part.

A 2a ronda el 5de9f. Ara sí que entro de crossa a la banda del dos. El castell no el veig. Només veig al Sergi Martí, el segon que ve per sobre la pinya “caminant sobre les aigües”. Com que jo quedo de cara al meu baix, el Castañer, el veig vindre de lluny.” Ja el tenim aquí, Dari!”, li dic a la meva companya de crossa, i aquí s’acaba la pel·lícula. La resta no es veu res, quedem colgats allà a sota, a galeres. Esbufecs, tancar els ulls, ara t’apreten, ara respires, no gaire, ara et carreguen, el castell va i ve. Quan sents les gralles saps que tot anirà més depressa i quan refilen per 2a vegada respires, no massa fort. “Ves si baixeu d’una vegada, dropos!”, crida algú que no pot més. Sembla que ha anat força bé. I quan es torna a veure la llum, ara sí, respires fondo, em trec el mocador del cap i a esperar el proper. Vilafranca fa un 3de9f amb pilar i la Vella 2de9 fm. Quins castellassos!

En 3a ronda, el 9de8. Hi ha qui no ho valora gaire, pèro, a veure quantes colles són capaces de fer-lo? El terra fa pendent i es fan canvis de posició dels baixos. Ara ens canvien de costat, anem a la part alta. Tot són crits, massa gent! He de cridar al meu lateral: “Treu el cul! Ens estem abocant cap endins!”. Ni cas. El meu baix ha de fer dues passes i l’altra crossa i jo, també. Són els pilars que caminen, nosaltres no!

Vilafranca fa un 3de9f i la Vella també. Aquest l’hem fet les tres colles.

Però no és només aquest el castell que repetim les tres, també el PILAR DE 8 FM. Aquí també entro de crossa, aquí sí que es noten els nervis al quadrar-lo. Falta aquest, falta l’altre, crideu-los! Ara que hi som tots i més asserenats es va tancant la pinya. Puja el folre, es fa de nit, les manilles, negra nit. Els ulls tancats, les orelles atentes. Quan sonin les gralles serà un pim pam. Quan les gralles refilen la plaça explota, i això sí que ho sento, encara que de vegades em queden les orelles tapades. Se sent l’alegria continguda de la gent, no acaben d’explotar ni de baixar. Ja va avisar el cap de colla que no comencin a botar fins que tots siguin a baix, si no als que som sota de tot ens maten. Ara sí que és una explosió d’alegria. Vam carregar-ne el primer al 2013 al Vendrell, el segon per Santa Tecla del 2014.però descarregat... és el primer! Tot són petons i abraçades, no hi fa res que estem tots amarats de suor, l’emoció és molt forta. Algú plora, algú no pot dir res, però tot va per dins. Quin gran dia!

Vilafranca i la Vella també fan els seus pilars de 8. Aquets sí que els puc veure, però jo m’estimo més sentir el meu, des de les entranyes del castell, encara que no pugui veure’l! Acabem amb vano de 5 Vilafranca i nosaltres. La Vella pilar de 5. El Joan Olivé ha baixat a la plaça. És l’home més feliç del món!

L’Arboç

Avui ja bufen uns altres aires. Només entrar els pilars caminant el meu baix em diu que està tocat d’ahir i ha demanat de no entrar gaire, així que em mentalitzo d’entrar a l’últim cordó d’un 4de9f desmuntat. “No estava ben quadrat!” diuen els entesos quan l’enxaneta baixa plorant al provar-lo de nou sense coronar el castell. “Ja el farem!”, “Tu has vist algun castell que estigui ben quadrat?”, “Aquest any no els quadren bé!”, “No hi ha cap castell que estigui ben quadrat a baix”. “També quadren malament el 3”. “No passa res!”. “No passa fins que passa!”. Tot són opinions. Si l’haguéssim descarregat ningú obriria boca. Una crossa que ha quedat mal col·locada al 1r intent ve de posar-se Reflex.

Els Minyons de l’Arboç fan un 4de7. Vilafranca, 2de9fm. “Vaya tela! sembla un barco i l’aguanten igual!”, sento un al meu darrere. La Vella fa un 3de9f.

Ara fem el 3de9f, estic a l´últim cordó, “Tots forts!”, el crit de guerra del Jordi Crespo. Apreto fort i després ajudo a baixar els del folre.

Els Minyons de l’Arboç, 3de7. Vilafranca, 3de9f amb el pilar. Han anat a buscar “guiris” per posar-los a la pinya. Són joves, blancs i rossos. Segur que és una experiència que no oblidaran en la vida. “Si us plau, anem a ajudar a la Vella”, i la Vella fa un 4de9f i pilar.

Ara fem un 4de9f. Vénen uns quants de la Vella i els col·loquem.Estic al penúltim cordó. El castell tremola. Veig una màniga verda que es col·loca darrere meu. Ara el veig, és el Torreño. “Has vingut per mi, oi?” Gràcies, un amic és un amic.

L’Arboç fa un 4de7 amb agulla carregat, el pilar cau. Vilafranca, 3de9f, desmunta el 1r peu. La Vella, 4de9f.

Ara fem el 5de8. Ara sí que entro amb el meu baix. “No anem a la banda del dos?”. “No, això és al 5de9f. Al 5de8 anem a la buida. Tira!”. Portem d’agulla al Dani Milà. Ara sí que estaré ben cuidada!

Vilafranca fa el pilar de 8 fm. La Vella, pilar de 7f. Nosaltres, el de 6. L’Arboç, el de 5.

Com podem haver baixat tant el nivell d’ahir? Al meu costat sento la resposta: “Com està la gent! Entre els que no han vingut i els que no han dormit...”. Jo afeigiria i els que han quedat tocats. Tots hauríem de reflexionar. Mirem el que fan les colles grans al nostre costat. Una tripleta no deixa de ser una tripleta, pèro potser... es podia haver fet alguna cosa més?

El cap de colla ho acaba així: “S’ha acabat! No us vull veure fins el dia 2”.

Deixeu-me fer un prec a tots els que pugeu i sortiu a la foto. Sense els que estem a sota no podríeu pujar enlloc. Nosaltres patim i vosaltres us lluïu. Només demano que amb la mateixa finura que pugeu, torneu a baixar,i...rapidet! Les celebracions fem-les tots a peu de terra. Els de baix estem disposats a donar-ho tot per la colla, inclús a acceptar que ens pugui caure a sobre, però no a quedar lesionats perquè algú ho celebri més del compte. Si us plau! Penseu en la pinya! • la Jove al catllar

20153de9, 5de9f, 9de8, P8fm

20143de9f, 5de9f, 4de9f, P7f

20139de8id, 9de8, 5de9f, 3de9f, P7f (c)

20125de8, 3de9f, 4de9f id, 4de9f id

20115de8, 3de9f, 4de9f

20105de8, 3de9f id, 3de9, 2de8f la Jove a l’arboç

20154de9f id, 3de9f, 4de9f, 5de8, Pd6

20144de9f, 3de9f, 5de8, P7f

20133de9f, 9de8, 4de9f (c), P7f

20125de8, 4de9f id, 4de9f id, 2de8f

20105de8, 3de9f, 4de9f

20072de8f, 3de8, 4de8