A... Montse Blanch

aprendre a fer de crossa amb el Joan Salvador, que em va ensenyar com col·locar-me i com afrontar un castell.

Quin és el segon amb qui millor t’entens?

A dia d’avui amb el Sergi Crespo. Fa molts anys que anem junts i hi ha una certa complicitat que en el seu dia també va existir amb el Gabi o el Miki. En general m’entenc bé amb la majoria de segons, com el Carles Fernàndez, el Xavi Gata o l’Àlex Collado; són gent molt jove que comença ara i això m’agrada molt!

I la parella de crossa?

Em va agradar molt un any que vam fer de crossa del Miki la Isa i jo. Però amb totes les crosses que he estat hi he estat genial.

I la crossa amb qui toques cul amb cul?

M’agrada molt portar darrera al Merca i el Pol Carod. Amb Merca les hem passat difícils, hem fet castells de compressió (riu).

Com es conserva la motivació per fer de crossa durant tants anys?

Uf! Ara la motivació és tota aquesta gent jove que ha entrat, poder ajudar a que s’hi trobin bé. Comentar la jugada amb tots ells al baixar, parlar amb el segon, la crossa, l’home del darrere. Buscar el detall. La gran motivació per mi va ser, però, pujar a unes manilles.

Entremig has sigut mare de tres nens, com es combina?

Al principi és molt dur. Quan desapareixes un any de la Colla, sigui pel que sigui, encara que vagis a les actuacions arrossegant un carretam de nens... costa tornar a entrar en l’ambient. Has estat un any fora i hi hagut gent que s’ha guanyat el lloc. Però no has marxat perquè has volgut, has marxat perquè has sigut mare. Això al pare de la criatura no li passa i tu t’has de tornar a guanyar la posició!

Ara que els nens han crescut i pugen a castells, com ho vius?

Intento desconnectar i fer la meva feina, però sempre hi penses, no només pels meus fills, sinó perquè sempre hi puja el fill d’algú que, a més a més, és algú proper. I, malgrat intento no pensarhi i desconnectar, alguna vegada estic pendent del moment en que la canalla ja ha sortit. És com un “vinga va, ja queda menys”.

Deus haver passat per moments molt emocionants!

Hi ha hagut casos que no sabia que un dels meus fills pujava en algun dels castells, com va passar al cinc de nou amb folre del Catllar el 2013 o al tres de deu amb folre i manilles l’any passat. En el cas del Catllar, ja sabíem que el Guifré pujava i l’Oleguer va ser la sorpresa. Recordo baixar del castell i nascuda: 21.08.1973 entra a la colla: 2001 posició habitual: crossa que el Jordi Sentís m’abracés; va ser ell qui m’ho va explicar. Sabem que això pot passar. Em va fer il·lusió per l’Oleguer i perquè em va abraçar el Jordi Sentís (riu).

Quin és el millor moment que recordes dalt d’un folre?

El meu primer 4de9 amb folre de crossa a dalt amb el Joan Salvador, l’Arboç de 2001. El tinc fet en ceràmica a casa, aquest castell fet per mi. Era un moment complicat per la Colla ja que estàvem perdent els galons de 9; em va fer molta il·lusió poder-lo fer. Un altre moment molt bonic que recordo va ser el primer pilar de 8 amb folre i manilles, que vam carregar al Vendrell el 2013. El 5 de 9 amb folre també va ser brutal, però em quedo amb les primeres manilles.

Quins canvis aprecies en la manera de treballar pinya/ folre des del 2001 a l’actualitat?

Potser l’exemple més clar i més recent és el canvi dels primers 5de9 amb folre a ara. Al principi només pensava que prou feines teníem per aguantar-nos nosaltres com per aguantar algú a dalt. I ara no hi ha color. Hi ha dies que queda millor o pitjor lligat, que estàs més o menys còmode però no hi ha dubtes. El factor psicològic amb aquest castell era evident, però no només era amb el cinc. Hem crescut molt en aquest aspecte i a nivell tècnic també hem millorat. El canvi és brutal. Ens ho creiem i la prova és el 3de10. I si caiem, reaccionem brutalment.

Des de l’experiència, què diries ara que és important per a la colla?

El que no podem fer és perdre de vista d’on venim. Tenim molta gent jove a la Colla que potser no coneixen prou bé d’on venim, pel què hem passat. No saben que si estem on estem ara és gràcies a gent que potser ara ja no ve tant o que ha quedat en un segon pla, però que sense ells no podríem entendre la Colla Jove tal i com és avui. Són persones que pel que sigui ara només et poden vindre un dia puntual, però se’ls ha d’agrair que vinguin, encara que sigui per un dia, perquè també formen part d’aquest gran col·lectiu. Una de les coses que em va agradar del 3de10 va ser veure a plaça molta gent que feia anys que no venia, haver-los il·lusionat per fer pinya tots junts. Més enllà del castell, aquell dia vam fer colla i vam fer ciutat.

@GUTIDELDI · 22 agost 15 no sé que re-Vuits em passa que no em surten les Pilarues.. #elcatllar #amtutot #castellers @JoveDeTarragona

Portaves molts anys fent tu l’entrevista a l’Esperidió, com es viu ser l’entrevistada?

Fatal! He recordat a tots els que he entrevistat pensant si ho devien passar tan malament com jo ara! Crec que no tinc gaire a aportar. No sabia per on em sortiries. Han sigut molts anys fent-la jo! Durant tots aquests anys l’he estat fent juntament amb la Mar, després amb el Bolo, l’Adrià Calvet i finalment amb tu. Però la part que més m’agrada de les entrevistes són les preguntes curtes, és la part divertida!

Quina entrevista recordes amb especial il·lusió?

He fet moltes entrevistes, cosa que m’ha fet conèixer a molta gent de la colla que potser no hagués conegut mai i tothom té alguna cosa interessant a aportar. Una que em va fer molta il·lusió va ser la del Gabi, però també haver entrevistat a l’Albert Grau, el Jordi Sentís, la Neus Baena, a l’Anna i la Montse, com a mares de canalla – que ja no són canalla – i als Enfedaque. I me’n deixo molts, però guardo un bon record de tots.•

Una plaça? La plaça de la Font

Un cap de colla. El Miki als Tirallongues i l’Albert Grau, el meu primer Cap de Colla a la Jove.

Un castell. El pilar de 8 amb folre i manilles.

Una diada: El Concurs de Castells.

Una cançó: El vol de l’home ocell de Sangraït i I’m Gonna Be (500 Miles) per començar a córrer.

Una pel·lícula: “Somriures i llàgrimes” i “Stars Wars”

Un llibre: “El Hobbit”

Un element del Seguici Popular: Ho sento...però em quedo amb el Correfoc de Manresa.

Un record d’una celebració: El primer 5 de 9 amb folre carregat, pel que significava com a colla.