F22 Magazine by Col·lectiu Fotogràfic F22

NĂşmero 00 Juny 2012

crèdits

Edició Edición Col·lectiu F22 Redacció i Fotografia Redacción y Fotografía Laura Sánchez Cata Loshuertos José Barceló Col·laboradors Colaboradores Ferran Fuster Ángel Cobo Asun Bibiloni Catarina Ginard Josep Miquel Flexas Miquel Riutort Mita Mascaró Pepe Tamayo Toni Bordoy Toni Lupiáñez Disseny i Maquetació Diseño y Maquetación Dori Montoro Fotografia de Portada Fotografía de Portada Sebastià Torrens

índe

Editorial

Agenda

Denúncia

Entrevista

Fotografia Comentada

Reportatge

Joc

La fotografia... ens uneix

PalmaPhoto 2012

Sa Ràpita, Per què triam llocs diferents?

Sebastià Torrens, Fotògraf de natura

Peres conferència

La costa de Mallorca i els esports

Qui s’amaga darrera de la fotografia?

Guiris

editorial

Hola amics, socis i coneguts del Col·lectiu Fotogràfic F22. A la fi, després de gairebé tres mesos de feina, surt a la llum una revista gratuïta, publicada pel Col·lectiu Fotogràfic F22 i dirigida al públic aficionat i professional i que pretén parlar una mica de la fotografia que es fa a les Illes, per gent d’aquí o que, de qualque manera, té algun tipus de vincle amb la nostra associació. La veritat és que fa bastant de temps que ens rumiàvem aquest projecte de divulgació, però no ha pogut fer-se realitat fins que hem topat amb un grup de persones que han sacrificat part del seu temps lliure i algunes hores més per poder dur endavant aquesta idea. Tots ells no són professionals d’aquesta matèria però han posat tota la seva voluntat i saber fer perquè aquest primer número surti a la llum en el temps previst. Intentarem que sigui una publicació de caràcter trimestral encara que, en part, tot dependrà molt de vosaltres mateixos. Necessitarem de la vostra participació i de la vostra opinió, idees, crítiques per poder dur endavant el segon número. Fotografies, comentaris de tot tipus, fins i tot qualque article, seran benvinguts per tal de fer aquesta revista, cada sortida, una mica millor que l’anterior. També contam amb la vostra difusió, a través dels vostres blocs o pàgines personals, galeries, etc. Tota ajuda serà benvinguda. La revista contendrà una sèrie de seccions fixes com, per exemple, l’entrevista a un fotògraf reconegut, fotodenúncia, un reportatge fotogràfic d’un tema en concret, la secció ‘Ens uneix’, que fa referència al lema del Col·lectiu, una secció de tutorials, agenda i altres que anireu descobrint una vegada l’hagueu llegit. No serà una revista dedicada a l’estudi i anàlisi de nous productes, ja que consideram que el mercat està suficientment proveït d’aquest tipus de publicacions. Esperam que aquest primer número sigui el primer d’una llarga tirada i que us agradi a vosaltres tant com a nosaltres ens il·lusiona la seva sortida. Hola amigos, socios y conocidos del Col·lectiu Fotogràfic F22. Al fin, después de casi tres meses de trabajo, sale a la luz una revista gratuita, publicada por el Col·lectiu Fotogràfic F22 y dirigida al público aficionado y profesional y que pretende hablar un poco de la fotografía que se hace en las Islas, por gente de aquí o que, de alguna manera, tiene algún tipo de vínculo con nuestra asociación. La verdad es que hace bastante tiempo que pensábamos en este proyecto de divulgación, pero no se ha podido hacer realidad hasta que hemos dado con un grupo de personas que han sacrificado parte de su tiempo libre y algunas horas más para poder llevar adelante esta idea. Todos ellos no son profesionales de esta materia, pero han puesto toda su voluntad y saber hacer para que este primer número salga a la luz en el tiempo previsto. Intentaremos que sea una publicación de carácter trimestral aunque, en parte, todo dependerá mucho de vosotros mismos. Necesitaremos de vuestra participación y de vuestra opinión, ideas, críticas para poder llevar adelante el segundo número. Fotografías, comentarios de todo tipo, hasta algún artículo serán bienvenidos con tal de hacer de esta revista, cada salida, un poco mejor que la anterior. También contamos con vuestra difusión, a través de vuestros blogs o páginas personales, galerías, etc. Toda ayuda será bienvenida. La revista contendrá una serie de secciones fijas como, por ejemplo, la entrevista a un fotógrafo reconocido, foto-denuncia, un reportaje fotográfico de un tema en concreto, la sección ‘Ens uneix’, que hace referencia al lema del Col·lectiu, una sección de tutoriales, agenda y otras que iréis descubriendo una vez la hayáis leído. No será una revista dedicada al estudio y análisis de nuevos productos, ya que consideramos que el mercado está suficientemente abastecido de este tipo de publicaciones. Esperamos que este primer número sea el primero de una larga tirada y que os guste a vosotros tanto como a nosotros nos ilusiona su salida. Josep Miquel Flexas President Col·lectiu F22 http://www.collectiuf22.com col.lectiu.f22@gmail.com

Autor: José Heredia. Lloc: Sala d’exposicions Col·lectiu F22. Data: 8 al 29 de Juny (inauguració 8 de Juny a les 19.00h)

agend

Exposició Motoriders.

Exposició Col·lectiva d’Autors Menorquins.

Autors: Varis autors menorquins. Lloc: La Misericòrdia - Sala Arxiu del So i la Imatge. Data: 21 al 30 de Juny (inauguració 22 de Juny a les 19.30h).

Exposició Mans.

Autora: Catarina Ginard. Lloc: Edifici Can Riera – Andratx. Data: 25 de Juny al 31 de Juliol.

Exposició del col·lectiu Catarg.

Autors: Raul Vilalba, Flo Tucci, Raimon Moreno i Frederic Garrido. Lloc: La Misericòrdia - Sala Arxiu del So i la Imatge. Data: 09 al 19 d’Agost (inauguració 10 d’Agost a les 19.30h)

Exposició XIV Certamen Internacional de Fotografia “Mallorca 2012”.

Exposició Material Sensible.

Autor: Dori Montoro. Lloc: Sala d’exposicions Col·lectiu F22. Data: 6 al 27 de Juliol (inauguració 6 de Juliol a les 19.00h)

Fallada XIV Certamen Internacional de Fotografia “Mallorca 2012” i Fallada VII Saló Internacional de Fotografia Digital (III SAIC 2012). Autors: Col·lectiu F22 i Grup Fotogràfic Digital. Lloc: La Misericòrdia - Sala Polivalent 1er. Pis. Data: 13 al 15 de Juliol.

Autors: Participants guardonats del XIV Certamen Internacional de Fotografia “Mallorca 2012”. Lloc: La Misericòrdia - Sala Arxiu del So i la Imatge. Data: 11 al 21 d’Octubre (inauguració 13 d’Octubre).

Assemblea Congrés Nacional CEF. Projecció VII Saló Internacional de Fotografia Digital.

Data: 13 d’Octubre. Lloc: La Misericòrdia - Sala Polivalent 1er. pis.

Autors: Participants guardonats del VII Saló Internacional de Fotografia Digital. Lloc: La Misericòrdia - Sala Polivalent 1er. pis. Data: 13 d’Octubre.

Sa Ràpita Per què triam llocs diferents? Text i Fotografies: Laura Sánchez

Vivim a llocs i mons diferents, i alhora iguals però amb mirades diferents. En primer lloc hem de plantejar: què és una platja verge? Com fer entendre a altres persones el que tan ansiosament volem protegir si no sabem transmetre’ls el que perdrem. Les nostres platges són d’arena blanca i textura fina, però no parlo només de la bellesa natural que poden desprendre, sinó de l’esdeveniment d’una platja en sí. Parlo dels crancs, insectes i ocells que s’alimenten de materials deixats per les ones, d’aquells animals petits que s’enterren a l’arena per trobar el seu menjar, dels ocells que fan servir les platges per fer els seus nius, de les tortugues marines que posen els seus ous a les platges oceàniques i de les pastures marines, com són la posidònia i altres plantes que creixen en àrees de la platja on no hi ha molta activitat. Per desgràcia ja disposam de pocs litorals verges i bells a l’illa de Mallorca. A la platja de Sa Ràpita, a més, hi ha història. Tenim una antiga torre de defensa del segle XVII a l’entrada, anomenada de Son Durí. Ja als anys 70 es va començar a agreujar la línia costanera de Sa Ràpita quan van construir-hi un port esportiu. No contents amb això retiren la posidònia, i a més fent servir mitjans mecànics, i ara volen crear un hotel de luxe a cinc quilòmetres de l’emblemàtica platja d’ES TRENC, a la finca de Son Durí, que també porta associat un camp de golf. Això tot sol ens suposa una gran hipoteca directa a la fallida en el futur de Mallorca. Com pot ser que al desembre de 2007 es posassin cordes i pals per tal de protegir les dunes i ara estem pensant en atreure una massificació de banyistes? Ara per ara cap platja ens pot fer competència, d’aquí el nostre gran turisme, però si seguim fent-les mal bé només aconseguirem atreure turisme barat que perjudica encara més les nostres platges, ja que aquest tipus de turisme només ens veu com una destinació per emborratxar-

Denuncia

Vivimos en lugares y mundos diferentes y, a la vez, iguales pero con miradas diferentes. Ante todo debemos plantearnos ¿qué es una playa virgen? Cómo hacer entender a otras personas lo que tan ansiosamente queremos proteger si no sabemos transmitirles lo que perderemos. Nuestras playas son de arena blanca y textura fina pero no hablo tan solo de la belleza natural que pueden desprender sinó del acontecimiento de una playa en sí. Hablo de los cangrejos, insectos y pájaros que se alimentan de materiales dejados por las olas, de aquellos animales pequeños que se entierran en la arena para encontrar su comida, de los pájaros que usan las playas para sus nidos, de las tortugas marinas que ponen sus huevos en las playas oceánicas y de los pastos marinos, como son la posidonia y otras plantas que crecen en áreas de la playa en donde no hay mucha actividad. Por desgracia, ya disponemos de pocos litorales vírgenes y bellos en la isla de Mallorca. En la playa de Sa Ràpita, además, hay historia, tenemos una antigua torre de defensa del siglo XVII en la entrada llamada de Son Durí. Ya en los años 70 se comenzó a agravar la línea costera de Sa Ràpita cuando construyeron un puerto deportivo. No contentos con esto retiran la posidonia y además mediante medios mecánicos. Y ahora quieren crear un hotel de lujo a cinco kilómetros de la emblemática playa de ES TRENC en la finca de Son Durí que también lleva asociado un campo de golf. Esto solo nos supone una gran hipoteca directa a la quiebra en el futuro de Mallorca. ¿Cómo puede ser que en diciembre de 2007 se pusieran cuerdas y palos para proteger las dunas y ahora estemos pensando en atraer una masificación de bañistas? Hoy por hoy ninguna playa nos puede hacer competencia, de ahí nuestro gran turismo, pero si seguimos maltratándolas sólo conseguiremos atraer turismo barato que perjudicará aún más nuestras playas, ya que este tipo de turismo sólo nos ve como un destino para emborracharse y tomar el sol, sin importar como

Denúncia

se i prendre el sol, sense importar com queden després els nostres més estimats espais. És això el que buscam? Ja no és només la qüestió de construir o no, sinó tot el que contribueix al futur d’això. Hem d’evitar aquest disbarat, és la nostra obligació per amb els nostres descendents, nosaltres mateixos, i donar-los el respecte als nostres avantpassats per aquestes platges. Si després de llegir això encara no entens per què crec que la construcció de l’hotel “és un disbarat total i absolut”, per mi no t’has aturat a respondre què és una platja verge? Hi ha altres formes d’oferir al turisme i de dinamitzar l’economia. El que ara creuen que pot beneficiar, econòmicament parlant, a la llarga els hi suposarà problemes, ja que el que ara volen oferir en poc temps es deteriora i no els quedarà res. No parlo de que tots anem amb tapaculs i visquem sota el mantell de les estrelles, però sí us plantejo que estant al segle en que estam i tenint la informació que tenim al nostre abast ja és hora que reflexionem i analitzem l’impacte que suposen els nostres actes, tant a mitjà com a llarg termini. No sembla lògic destruir una cosa tan preada... On anirem després?

quedan después nuestros más preciados espacios. ¿Es esto lo que buscamos? Ya No es sólo la cuestión de construir o no, sinó todo lo que contribuye al futuro de esto. Debemos evitar este disparate. Es nuestra obligación para con nuestros descendientes, nosotros mismos, y darles el respeto a nuestros ancestros por estas playas. Si tras leer esto aún no entiendes por qué creo que la construcción del hotel “es un disparate total y absoluto” en mi opinión no te has parado a responder ¿qué es una playa virgen? Hay otras formas de ofertar al turismo y de dinamizar la economía. Lo que ahora creen que puede beneficiarles, económicamente hablando, a la larga les supondrá problemas, pues lo que ahora quieren ofertar en poco tiempo se deteriora y no les quedará nada. No hablo de que todos vayamos con taparrabos y vivamos bajo el manto de las estrellas, pero sí os planteo que estando en el siglo en el que estamos y teniendo la información que tenemos a nuestro alcance ya es hora de que reflexionemos y analicemos el impacto que suponen nuestros actos tanto a medio como a largo plazo. No parece lógico destruir algo tan preciado… ¿A dónde iremos después?

Sebastià Torrens fotògraf de natura

Ciutat, 5 de Mayo de 2012. Lloc: Parc Krekovic Text: Cata Loshuertos Fotografies: Sebastià Torrens

Som seguidora d’en Sebastià Torrens des de fa temps, tant com a fotògraf com assistent als seus interessants cursets. En Sebastià és un homo amant de la natura i entusiasta dels nostres paisatges, fauna i flora. Tot el seu treball transmet passió. Estic encantada de que m’hagi dedicat una mica del seu temps.

Entrevista

CL. Bon dia Sebastià, en primer lloc, gràcies per atendre’m. Per què no ens parles de com vares començar en aquest món i com va ser la teva experiència? ST. He de dir que em vaig interessar en primer lloc per la natura quan era un al·lot, no em perdia cap capítol de la sèrie de Félix Rodríguez, també vaig col·leccionar amb moltíssim d’interès els fascicles setmanals que anaven sortint. La setmana es feia eterna fins que, a la fi, al quiosc podia recollir el fascicle setmanal. Encara els guard, ben enquadernats. Per aquell temps, vaig començar a sortir per s’Albufera a passejar i conèixer la seva fauna. Una amiga de mu mare em va deixar una càmera i el següent pas, va ser intentar registrar el que jo veia. Poc es podia treure amb aquells mitjans, el ‘bitxo’ tot just s’intuïa i tècnicament no eren bones fotos. Tot això em va dur a interessar-me pel món de la fotografia. Vaig comprar un llibre sobre fotografia, ‘La caça fotogràfica’, a finals dels 70 no hi havia molta obra on triar, així que animat pel que vaig anar aprenent em vaig comprar un equip millor i un 400mm, imprescindible si volia que la fauna es veiés en les meves fotos. En aquella època havia d’enviar els rodets a Suïssa perquè els revelassin, això realment era un problema, entre el que tardava a fer les 36 fotos (només prenia les fotos quan estava segur, tot era molt car), enviar a Suïssa i esperar que tornassin a casa ja revelades, passava molt de temps, massa, de vegades no recordava quines fotos m’arribarien. Quan es disparava en analògic era un altre món, que em porta molts bons records però que el digital ha superat àmpliament. CL. Quan surts a fotografiar, com planeges les teves

Soy seguidora de Sebastià Torrens desde hace tiempo, tanto como fotógrafo como asistiendo a sus interesantes clases / talleres. Sebastià es un hombre amante de la naturaleza y verdadero entusiasta de nuestros paisajes, fauna y flora, a su vez trasmite pasión por su trabajo. Me siento halagada porque me ha dedicado algo de su tiempo. CL. Buenos días Sebastià, en primer lugar, gracias por atenderme. ¿Por qué no nos hablas de cómo comenzaste en este mundo y cómo fue tu experiencia? ST. Debo decir que me interesé en primer lugar por la naturaleza cuando era niño, no me perdía ningún capítulo de la serie de Félix Rodríguez, también coleccioné con muchísimo interés, los fascículos semanales que iban saliendo, la semana se me hacía eterna hasta que por fin, en el kiosco podía recoger el fascículo semanal. Todavía los guardo, bien encuadernados y en lugar privilegiado. Por aquel tiempo, empecé a salir por S’Albufera a pasear y conocer su fauna. Una amiga de mi madre me prestó una cámara porque el siguiente paso fue intentar registrar lo que yo veía. Poco se podía sacar con aquellos medios, el ‘bichito’ apenas se intuía y técnicamente no eran buenas fotos. Todo ello me llevó a interesarme por el mundo de la fotografía. Compré un libro sobre fotografía, ‘La caza fotográfica’, a finales de los 70 no había mucha obra donde elegir, así que animado por lo que fui aprendiendo me compré un equipo mejor y un 400mm, imprescindible si quería que la fauna se viese en mis fotos. En aquella época tenía que enviar los carretes a Suiza para que los revelaran, esto realmente era un problema, entre lo que tardaba en hacer las 36 fotos (sólo tomaba las fotos cuando estaba seguro, todo era muy caro), enviar a Suiza y esperar que regresaran a casa ya reveladas, tardaba mucho tiempo, demasiado, a veces no recordaba qué fotos me llegarían. Cuando se disparaba en analógico era otro mundo, que me trae muy buenos recuerdos pero que el digital ha superado ampliamente.

fotos? ST. Normalment no m’obsessiono amb el que vull aconseguir, per ser fotògraf de natura s’ha de sortir amb la ment oberta, sobre tot gaudir del moment, perquè la naturalesa sempre ofereix alguna cosa interessant a veure. De vegades això significa un contratemps important quan un és fotògraf professional, i surts a prendre unes fotografies per encàrrec, si el dia, la fauna, el vent, en fi, tots els imponderables comentats, no acompanyen, no hi ha res a fer. S’ha de tornar un altre dia al mateix lloc i intentar aconseguir la foto desitjada. Per això és molt important improvisar i amoldar-se a les circumstàncies.

CL. ¿Cuándo sales a fotografiar, cómo planeas tus fotos? ST. Normalmente no me obsesiono con lo que quiero conseguir, para ser fotógrafo de naturaleza se debe salir con la mente abierta, sobre todo disfrutar del momento, porque la naturaleza siempre ofrece algo interesante que ver. A veces esto significa un contratiempo importante cuando se es fotógrafo profesional, y sales a tomar unas fotografías por encargo, si el día, la fauna, el viento, en fin, todos los imponderables comentados, no acompañan, no hay nada que hacer. Hay que volver otro día al mismo lugar e intentar conseguir la foto deseada. Por esto es muy importante improvisar y adaptarse a las circunstancias.

CL. Quines habilitats ha de dominar un fotògraf de natura? ST. Paciència, perseverança, capacitat d’improvisació i per descomptat estimar la natura; el fotògraf de natura pot dedicar anys per aconseguir la foto desitjada. Des de fa molts d’anys, el meu interès era fotografiar els voltors negres a la serra. Fins aquest any no ho havia aconseguit. Em sento molt satisfet de que per fi el voltor negre es trobi en el meu catàleg de fotos. Deu anys, més de 17 vegades de pujar pels cingles, ara la satisfacció per haver aconseguit aquest repte és molt gran. Com veus, ser perseverant i pacient és molt necessari. Qualsevol creu que arribar al lloc i fer una o diverses fotos és suficient, res d’això, cal trobar una llum bona, un motiu interessant, un subjecte en acció, tot això no es troba de casualitat, s’ha de buscar, saber veure i ser-hi per registrar amb la càmera.

CL. ¿qué habilidades debe dominar un fotógrafo de naturaleza? ST. Paciencia, perseverancia, capacidad de improvisación y desde luego amar la naturaleza; el fotógrafo de naturaleza puede dedicar años para conseguir la foto deseada. Desde hace muchos años, mi interés era fotografiar a los buitres negros en la serra. Hasta este año no lo había conseguido. Me siento muy satisfecho de que por fin el buitre negro se encuentre en mi catálogo de fotos. Diez años, más de 17 veces de subir por los riscos, ahora la satisfacción por haber conseguido este reto es muy grande. Como ves, ser perseverante y paciente es muy necesario. Cualquiera cree que llegar al sitio y hacer una o varias fotos es suficiente, nada de esto, hay que encontrar una luz buena, un motivo interesante, un sujeto en acción, todo esto no se encuentra de casualidad, se debe buscar, saber ver y estar allí para registrarlo con la cámara.

CL. Parles d’improvisació: què vols dir? ST. És important que els contratemps que et trobes siguin solucionats més o menys bé amb els recursos que tens en aquell moment al teu abast, per exemple, fer una corda amb càrritx, subjectar amb unes branquetes aquesta orquídia que tremola amb el vent, en un safari a Àfrica, necessitava un bean bag per cada costat de la pick-up o no podia canviar de banda ràpidament, vaig improvisar amb el farciment

CL. ¿Cuándo te satisface tu foto? ST. Cuando hago una foto no esperada, aquella foto que muestra algo distinto a lo que en principio iba buscando. La sorpresa también es un factor a considerar, buscar una imagen diferente, distinta a las que se suelen ver. La fotografía de naturaleza es algo siempre: Incontrolable, Imprevisible.

Entrevista

CL. Quan et sents satisfet amb les teves fotos? ST. Sens dubte quan faig una foto no esperada, aquella foto que mostra alguna cosa diferent al que en principi anava buscant. La sorpresa també és un factor a considerar, buscar una imatge diferent, diferent de les que sovint veim. La fotografia de natura és sempre: Incontrolable, Imprevisible.

CL. ¿Hablas de improvisación: a qué te refieres? ST. Es importante que los contratiempos que te encuentras sean solucionados más o menos bien con los recursos que tienes en aquel momento a tu alcance, por ejemplo, hacer una cuerda con càrritx, sujetar con unos palitos esa orquídea que tiembla con el viento, en un safari en África, necesitaba un bean bag para cada lado de la pick-up o no hubiera

d’escuma de la motxilla i el cordó de la bota, em vaig fer un folre per a l’objectiu, a partir de aquí, només vaig haver de preocupar-me de la llum i de mantenir al ‘bitxo’ a focus. Improvisar és això, superar les dificultats amb el que tenim a mà. CL. A nivell fotogràfic, quan comences a publicar les teves fotos? ST. A poc a poc l’arxiu de fotos s’anava omplint, al principi només ensenyava fotos als amics, a la família i moltes vegades algú em feia la pregunta: I amb aquestes fotos tu què fas? Va ser llavors quan vaig decidir dedicar-me professionalment a la fotografia, llavors era jove, emprendre aquesta aventura no va ser difícil, no em preocupava el fracàs perquè no tenia res a perdre i era la meva veritable passió, dedicarme a fotografiar la natura. No podia ambicionar res millor per al meu futur. CL. Tens una altra faceta professional, l’ensenyament de la fotografia. Parla’m dels començaments. ST. Des de 2001 em dedico a donar cursos i tallers de fotos, quan el digital no hi havia ni aparegut. Tot era més complicat, havia d’anar carregat amb dos carros de diapositives i projector, el que feiem un dia al camp, no les veiem fins un mes després, no hi ha dubte que amb el digital hem millorat molt. Vaig començar oferint els meus coneixements a un ajuntament per fer un curset, degué agradar molt perquè com a conseqüència, diversos ajuntaments també varen voler fer tallers de fotografia. A poc a poc va anar prenent més pes i ara professionalment és una de les meves activitats principals.

Entrevista

CL. Quina és la primera recomanació que els dónes als teus alumnes? ST. A part de la formació teòrica que és necessari tenir, intent donar-lis recomanacions pràctiques, que realment els hi siguin d’utilitat, basant-me en les meves pròpies experiències, comparteixo amb ells situacions reals que m’han succeït fent fotos. Sortim a l’exterior a cercar la fotografia, intento posar els alumnes en situació; per exemple: Fauna, els dono les recomanacions per fer fotografia de fauna, la tècnica i el material que han d’utilitzar, etc. CL. Quin és el teu últim projecte personal que has realitzat? ST. He estat treballant més de dos anys en el llibre que acabam de publicar, Illes Balears, editat per Triangle Postals a Barcelona. Ha suposat un esforç

podido cambiar de lado rápidamente, improvisé con el relleno de espuma de la mochila y el cordón de la bota, me hice un forro para el objetivo, a partir de ahí, sólo tuve que preocuparme de la luz y de mantener al ‘bicho’ a foco. Improvisar es esto, superar las dificultades con lo que tenemos a mano. CL. A nivel fotográfico, ¿cuándo empiezas a publicar tus fotos? ST. Poco a poco el archivo de fotos se iba llenando, al principio sólo enseñaba fotos a los amigos, a la familia y muchas veces alguien me hacía la pregunta: ¿Y con estas fotos tú qué haces? Fue entonces cuando decidí dedicarme profesionalmente a la fotografía, entonces era joven, emprender esta aventura no fue difícil, no me preocupaba el fracaso porque no tenía nada que perder y era mi verdadera pasión, dedicarme a fotografiar la naturaleza. No podía ambicionar nada mejor para mi futuro. CL. Tienes otra faceta profesional, la enseñanza de la fotografía. Háblanos de los comienzos. ST. Desde 2001 me dedico a dar cursos y talleres de fotos, cuando el digital no había ni aparecido. Todo era más complicado, tenía que ir cargado con dos carros de diapositivas y proyector, lo que hacíamos un día en el campo, tardábamos un mes en poder visualizarlo, no hay duda que con el digital hemos mejorado mucho. Comencé ofreciendo mis conocimientos a un Ayuntamiento para hacer un cursito, debió gustar mucho porque como consecuencia, varios ayuntamientos también quisieron hacer talleres de fotografía. Poco a poco fue tomando más peso y ahora profesionalmente es una de mis actividades principales. CL. ¿Cuál es la primera recomendación que les das a tus alumnos? ST. Aparte de la formación teórica que es necesaria tener, intento darles recomendaciones prácticas, que realmente les sean de utilidad, basándome en mis propias experiencias, comparto con ellos situaciones reales que me han sucedido haciendo fotos. Salimos al exterior a buscar la foto, intento poner a los alumnos en situación: por ejemplo. Fauna, les doy las recomendaciones para hacer fotografía de fauna, la técnica y el material que deben utilizar, etc. CL. ¿Cuál es tu último proyecto personal que has realizado? ST. He estado trabajando más de dos años en el libro

important perquè intent mostrar les Balears com una unitat, cosa que des del nostre punt de vista consideram cada illa com una individualitat, la gent diu: jo som mallorquí, menorquí, eivissenc, ningú diu som balear. A partir d’aquesta idea, he treballat en aconseguir un conjunt d’imatges, per descomptat aprofitant el gran potencial que té el nostre paisatge, des de qualsevol racó de les illes, sempre trobo algun motiu que m’inspira per a la foto. Estic molt satisfet amb els resultats. El llibre ja ha d’estar a les llibreries habituals. CL. Pot ser la fotografia un mitjà de defensa del nostre paisatge, fauna, flora, cultura? ST. Conèixer alguna cosa és el primer pas per comprendre i com a conseqüència estimar. Amb el paisatge això segueix sent una gran veritat, sota una presentació acurada i planificada, és fàcil que una imatge arribi al gran públic i si el públic sent que aquest lloc idíl·lic pot ser arruïnat per alguna activitat econòmica en el seu entorn, sent veritable preocupació per la destrucció que pressent pot ocórrer en aquell entorn privilegiat. Hem de conservar els nostres paisatges i valors perquè noves generacions puguin gaudir si més no com els veiem ara, no pitjor conservats i plens de ciment. El paisatge és un valor en sí mateix, fonamental per a les nostres illes. CL. Quina fotografia segueix pendent de fer? ST. En fotografia de natura sempre hi ha una llum que no has pogut plasmar, una au que es resisteix i no has aconseguit com un desitjava: interactuant amb altres exemplars, i coses així. Tenc també pendent de fer un súper viatge fotogràfic a Alaska, motivat per les il·lusions de la joventut, quan Alaska era un lloc mític.

Després de la xerrada amb aquest fotògraf humà i senzill abans que res, ha estat un plaer escoltar-lo perquè parla amb tant d’entusiasme sobre la fotografia i amb tant d’afecte pel paisatge de les nostres illes que el temps ha volat sense adonar-nos compte. Espero que els seus comentaris vos estimulin per aconseguir aquesta foto que tots tenim pendent i se’ns resisteix. Recordau el seu lema: Perseverança i treball.

CL. ¿Puede ser la fotografía un medio de defensa de nuestro paisaje, fauna, flora, cultura? ST. Conocer algo es el primer paso para comprender y como consecuencia estimar. Con el paisaje esto sigue siendo una gran verdad, bajo una presentación cuidada y planificada, es fácil que una imagen llegue al gran público y si el público siente que este lugar idílico puede ser arruinado por alguna actividad económica en su entorno, éste siente verdadera preocupación por la destrucción que presiente puede ocurrir en aquel entorno privilegiado. Debemos conservar nuestros paisajes y valores para que nuevas generaciones puedan disfrutarlos por lo menos como los vemos ahora, no peor conservados y llenos de cemento. El paisaje es un valor en sí mismo, fundamental para nuestras islas. CL. ¿Qué fotografía todavía sigue pendiente? ST. En fotografía de naturaleza siempre existe una luz que no has podido plasmar, un ave que se resiste y no has conseguido o por lo menos, como yo deseaba, interactuando con otros ejemplares, y cosas así. Tengo también pendiente de realizar un súper viaje fotográfico a Alaska, motivado por las ilusiones de la juventud, cuando Alaska era un lugar mítico. CL. Muchas gracias Sebastià, encantada de que me hayas dedicado este tiempo. Te deseo una buena acogida comercial para tu nuevo libro “Illes Balears” y que tus nuevos proyectos se vean cumplidos. ST. Gracias a vosotros.

Entrevista

CL. Moltes gràcies Sebastià, encantada de que m’hagis dedicat aquest temps. Et desitjo una bona acollida comercial per el teu nou llibre “Illes Balears” i que els teus nous projectes es vegin complerts. ST. Gràcies a tu.

que acabamos de publicar, Illes Balears, editado por Triangle Postals en Barcelona. Ha supuesto un esfuerzo importante porque trato de mostrar las Baleares como una unidad, cosa que desde nuestro punto de vista consideramos cada isla como una individualidad, la gente dice: yo soy mallorquín, menorquín, ibicenco, nadie dice soy balear. A partir de esta idea, he trabajado en conseguir un conjunto conexo de imágenes, desde luego aprovechando el gran potencial que tiene nuestro paisaje, desde cualquier rincón de las islas, siempre encuentro algún motivo que me inspira para la foto. Estoy muy satisfecho con los resultados. El libro ya debe estar en las librerías habituales.

Después de la charla con este fotógrafo humano y sencillo ante todo, ha sido un placer escucharle porque habla con tanto entusiasmo sobre la fotografía y con tanto cariño por el paisaje de nuestras islas que el tiempo ha volado sin darnos cuenta. Espero que sus comentarios os motiven para conseguir esa foto que todos tenemos pendiente y se nos resiste. Recordad su lema: Perseverancia y trabajo.

Entrevista

Fotografia comentada Peres conferència

Text i Fotografies: José Barceló

Revisant les meves fotografies d’aliments, em vaig adonar que havia fotografiat alguns plats preparats en els quals havia treballat més en la preparació que en la pròpia fotografia i que no obstant això, en la meva vida mai no havia fotografiat unes simples peres. Preparació Vaig anar a la fruiteria i… vaig entendre perquè mai havia fet fotos d’aquesta fruita, sempre sembla que està com a podrida amb aquestes taques marrons, però bé, volia fotografiar peres, a veure com me les arreglava per aconseguir que fossin mínimament atractives. Amb aquestes taques, immediatament vaig pensar en una decoració tipus rústica, però no disposo de molts elements decoratius d’aquest estil, ni coberts, ni mobles, ni tovallons o estovalles amb els quals donar-los un toc rústic, així que veient el que tenia a mà, vaig començar a pensar com podria ensortir-me’n. Tenia comprat vernís de color roure fosc per pintar l’altra cara d’uns llistons de fusta que ja tenia pintats de “blanc brut” i que havia utilitzat en altres fotografies d’aliments. Així que vaig veure el moment perfecte per agafar el rodet i posar-me a pintar. Aquest color roure li donaria a les fustes un aspecte de taula antiga. Pintar unes fustes per fotografiar unes peres pot semblar exagerat, i ho és, el que passa és que em compensa perquè podré utilizar-les en altres fotografies i al final no em va portar més de deu minuts donar-li dues capes de vernís a aquestes fustes.

Fotografia comentada

Composició La composició en aquesta fotografia és senzilla. D’una banda tenim pràcticament mitja fotografia amb aire. Pensava enviar les fotografies d’aquesta sèrie a algunes agències de fotografia i als dissenyadors, que són els que solen comprar aquestes fotografies, els hi encanten aquests espais buits per afegir els seus textos, així que en algunes fotografies de la sèrie, vaig deixar bastant d’aire al voltant de les peres. D’altra banda, tenim el bol amb les peres, on les tres peres que poden veure’s, estan dirigides cadascuna cap a un costat, no per casualitat lògicament, sinó per intentar crear una espècie de triangle amb les cues de les peres que mantingui la mirada de l’espectador unes mil·lèsimes de segon més en la imatge. Il·luminació No volia complicar-me amb flaixos, difussors i mil històries més. La llum d’una finestra dirigida al nord (llum suau) va ser suficient per il·luminar-ho tot d’una forma bastant uniforme. Volia ombres, però que aquestes zones tenguessin detall, per la qual cosa vaig utilitzar una peça de porexpan (suro blanc) per rebotar la llum de la finestra i emplenar aquestes ombres. Vaig jugar una mica amb la distància del porex a les peres per aconseguir la quantitat de llum que volia en les ombres. D’altra banda, segurament arribaria una mica de llum rebotada des de darrera. Encara que no es vegi a la foto, tenc una cartolina blanca que utilitzo com a fons blanc, penjada just per darrera de les peres, així que part de la llum de la finestra, també els arribava rebotada des de darrera. Processament El més senzill de tot. Ajustos bàsics en Adobe Camera Raw, una mica de contrast, uns punts d’intensitat, baixar mínimament la saturació, i llest. La vaig obrir en Photoshop, vaig crear una nova capa de corbes amb la qual vaig disminuir l’exposició i després, a través d’una màscara de capa, vaig aconseguir que aquesta “subexposició” afectés únicament a la fusta, però sense mirar prim, és a dir, vaig engrandir al màxim el pinzell negre (perquè en pintar els efectes d’aquesta capa no afectessin a la zona pintada de negre), duresa al mínim i opacitat al 15%. Vaig anar pintant fins que vaig veure que aquesta subexposició ja no afectava a les peres i havia obtingut una espècie de vinyeteig localitzat que m’agradava i que passava bastant desapercebut. A millorar Com em va dir una amiga una vegada, “a base de hostias se aprende”. En aquest cas el que més em molesta d’aquesta fotografia és la pera de la dreta, que té una forma diferent a les altres dues i a més li falta pràcticament tota la cueta. Hagués estat suficient utilitzar una altra pera més bonica, però… no en tenia més, per tant l’errada està en no haver comprat dues o tres peres de sobra o, al menys, haver-les seleccionat millor a la fruiteria. Si a més hagués aconseguit una mica menys de llum en la part del davant de la pera de l’esquerra, hauria aconseguit una mica més de volum en aquesta zona, que sempre està millor.

Revisando mis fotografías de alimentos, me di cuenta de que había fotografiado algunos platos preparados en los que había trabajado más en la preparación que en la toma de las fotografías y que sin embargo, en mi vida había fotografiado unas simples peras. Preparación Fui a la frutería y… entendí por qué nunca había hecho fotos a esta fruta, siempre parece que está medio pocha con esas manchas marrones, pero bueno, quería fotografiar peras, a ver cómo me las apañaba para conseguir que fuesen mínimamente atractivas. Con esas manchas, inmediatamente pensé en una decoración tipo rústica, pero no dispongo de muchos elementos decorativos de este estilo, ni cubiertos, ni muebles, ni servilletas o manteles con los que darles un toque rústico, así que viendo lo que tenía a mano, empecé a pensar cómo podía salir del paso. Tenía comprado barniz de color roble oscuro para pintar la otra cara de unos listones de madera que ya tenía pintados de “blanco sucio” y que había utilizado en otras fotografías de alimentos. Así que vi el momento perfecto para coger el rodillo y ponerme a pintar. Ese color roble le daría un aspecto de mesa antigua a las maderas. Pintar unas maderas para fotografiar unas peras puede parecer exagerado y lo es, lo que ocurre es que me compensa porque podré utilizarlo en otras fotografías y al final no me llevó más de diez minutos darle dos capas de barniz a esas maderas. Composición La composición en esta foto es bastante sencilla, por un lado tenemos prácticamente media fotografía con aire. Pensaba enviar las fotografías de esta serie a algunas agencias de fotografía y a los diseñadores les encantan estos espacios vacíos para añadir sus textos, así que en algunas fotografías de la serie, dejé bastante aire alrededor de las peras.

Fotografía comentada

Por otro lado, tenemos el bol con las peras, donde las tres peras que pueden verse, están dirigidas cada una hacia un lado, no por casualidad lógicamente, sinó para intentar crear una especie de triángulo con los rabillos de las peras que mantenga la mirada del espectador unas milésimas de segundo más en la imagen. Iluminación No quería complicarme con flashes, difusores y mil historias más. La luz de una ventana dirigida al norte (luz suave) fue suficiente para iluminarlo todo de una forma bastante uniforme. Quería sombras, pero que esas zonas tuviesen detalle, por lo que utilicé un trozo de porexpan (corcho blanco) para rebotar la luz de la ventana y rellenar esas sombras. Jugué un poco con la distancia del porex a las peras para conseguir la cantidad de luz que quería en las sombras. Por otra parte, seguramente llegaría algo de luz rebotada desde detrás. Aunque no se vea en la foto, tengo una cartulina blanca que utilizo como fondo blanco, colgada justo por detrás de las peras, así que parte de la luz de la ventana también les llegaba rebotada desde detrás.

Procesado Lo más sencillo de todo. Ajustes básicos en Adobe Camera Raw, un poco de contraste, unos puntos de intensidad, bajar mínimamente la saturación, y listo. La abrí en Photoshop, creé una nueva capa de curvas con la que disminuí la exposición y después, a través de una máscara de capa, conseguí que esa “subexposición” afectara únicamente a la madera, pero sin ser muy fino, es decir, agrandé al máximo el pincel negro (para que al pintar los efectos de esa capa no afectaran a la zona pintada de negro), dureza al mínimo y opacidad al 15%. Fui pintando hasta que vi que esa subexposición ya no afectaba a las peras y había obtenido una especie de viñeteo localizado que me gustaba y que pasaba bastante desapercibido.

A mejorar Como me dijo una amiga una vez, “a base de hostias se aprende”. En este caso lo que más me molesta de esta fotografía es la pera de la derecha, que tiene una forma diferente a las otras dos y además le falta prácticamente todo el rabillo. Hubiese sido suficiente con utilizar otra pera más bonita, pero… no tenía más, por lo tanto el fallo está en no haber comprado dos o tres peras de repuesto o, por lo menos, haberlas seleccionado mejor en la frutería. Si además hubiese conseguido algo menos de luz en la parte de delante de la pera de la izquierda, habría conseguido un poco más de volumen en esa zona, que siempre está mejor.

La Costa de Mallorca i els esports

Text i Fotografies: José Barceló

La Costa de Mallorca, algo más que sol y playa. El turismo en la mayor de las Islas Baleares suele relacionarse con sol, playa y después de mucha crema “aftersun”, con increíbles fiestas nocturnas. Algo que puede tener un cierto atractivo visual y que podemos explotar mucho a través de nuestras cámaras. Pero si nos paramos unos instantes sobre la arena y miramos un poco más allá, puede que descubramos algunas personas practicando deporte. En unas ocasiones se tratará de turistas, en otras no, pero en cualquier caso pueden ser un motivo fotográfico muy interesante. Gente practicando windsurf, kitesurf, bodyboard, surf o lo que ahora está más de moda, Stand Up Paddle Surf, también conocido como SUP o paddle. Pero la cosa no termina siempre en el agua, en las playas con cuevas o acantilados es probable que nos encontremos a algunos escaladores intentando evitarla a toda costa en un esfuerzo por dar un paso más en su vía de psicobloc, donde sólo tienen dos salidas, llegar arriba del acantilado, o una caída libre al Mediterráneo. Cada uno de estos deportes es un mundo. Todos tienen sus normas, material, técnica, manera de disfrutar del mar, incluso su forma de vivir la vida, pero existe un nexo que les une, su amor por la naturaleza.

Surf, Bodyboard y Paddle: Els genets de les ones, gent pacient que espera sobre la seva taula el fet que arribi la millor ona del dia, aquesta ona que tots voldran agafar quan arribi, però que, segons marquen les normes, un i només un podrà gaudir sempre que ningú li “salti” aquesta ona i comenci la discussió. És fàcil trobar-los a platges del nord de l’illa com Son Serra o a Sa Colònia de Sant Pere, en el llevant a Cala Mesquida o Cala Agulla, i més al sud és fàcil trobar-los a les platges de Ciutat Jardí i Can Pastilla.

Surf, Bodyboard y Paddle: Los jinetes de las olas, gente paciente que espera sobre su tabla a que llegue la mejor ola del día, esa ola que todos querrán coger cuando llegue, pero que, según marcan las normas, uno y sólo uno podrá disfrutar siempre y cuando nadie le “salte” esa ola y comience la discusión. Es fácil encontrarlos en playas del norte de la isla como Son Serra o en Sa Colònia de Sant Pere, en el levante en Cala Mesquida o Cala Agulla, y más al sur es fácil encontrarlos en la playa de Ciudad Jardín y Can Pastilla. Acuden a la playa los días sin viento, con más frecuencia a primera o última hora, aunque pueden pasarse un día entero esperando a que mejoren las condiciones si las previsiones indican que puede mejorar.

Reportatge

La Costa de Mallorca, qualque cosa més que sol i platja. El turisme a la major de les Illes Balears, sol relacionarse amb sol, platja i després de molta crema “after sun”, amb increïbles festes nocturnes. Tot això pot tenir un cert atractiu visual i es pot explotar molt a través de les nostres càmeres. Però si ens aturam un instant sobre l’arena i miram un poc mes enllà, potser descobrirem algunes persones practicant esport. En unes ocasions es tractarà de turistes, d’altres no, però en qualsevol cas pot tractarse d’un motiu fotogràfic molt interessant. Gent practicant windsurf, kitesurf, bodyboard, surf o lo que ara mateix està més de moda, l’Stand Up Paddle Surf, també conegut com SUP o directament, Paddle. Però la cosa no acaba sempre dins l’aigua, a les platges amb coves o penya-segats es probable que ens trobem qualque escalador intentant evitar-la sigui com sigui en un gran esforç per donar un pas més a la seva via de psicobloc, on nomes tindrà dues sortides, arribar a dalt del penya-segat, o una caiguda directament al Mediterrani. Cadascun d’aquests esports es un món. Tots tenen les seves normes, material, tècnica, manera de gaudir de la mar, inclús la seva forma de viure la vida, però existeix un nexe que els uneix, el seu amor per la natura.

Acudeixen a la platja els dies sense vent, amb més freqüència a primera o última hora, encara que poden passar-se un dia sencer esperant el fet que millorin les

condicions si les previsions indiquen que pot millorar. Lògicament els trobarem just a la costa, just per sobre d’on trenquen les ones. Aprofitant totes i cadascuna de les ones que arriben en una sèrie, per després remuntar remant sobre les seves taules fins al punt en que creuen que començaran a trencar les properes ones, que els portaran de la calma màxima a un esclat d’adrenalina en qüestió de segons.

Reportatge

Windsurf i Kitesurf: Bufa el vent, comencen a arribar furgonetes a la platja, estrés, les primeres veles i estels comencen a muntar-se i els seus propietaris van corrent a dalt i a baix portant el material cap a l’aigua a tot córrer per ser els primers a navegar, però sobre tot perquè en qualsevol moment pot parar-se el vent i acabar el seu dia sobre la taula. Amb ones o sense ones, a qualsevol hora del dia i pràcticament a qualsevol platja de l’illa i, igual que els surfistes, tant a l’estiu com a l’hivern, però a aquests, sempre els trobarem els dies de vent, amb un somriure a la cara, més gran com més fort sigui el vent. Solen navegar prop de la riba si hi ha ones, encara que els dies sense aquestes solen allunyar-se una mica, especialment en zones amb banyistes. Si arribem a la platja i encara que la predicció deia que seria un dia de forts vents, encara no ha començat a bufar, segur que podrem distingir-los formant rotllets parlant de l’últim dia en que van navegar, del seu últim viatge a platges amb millors condicions o de qualsevol altra cosa menys de futbol. Psicobloc: Si el Surf i els altres esports dels quals parlàvem han arribat de fora de l’illa i, malgrat que les condicions no siguin les millors del món, s’han implantat amb força a les nostres costes, el Psicobloc està sofrint el procés invers, va néixer en els penya-segats mallorquins i s’està portant a altres parts del món. Es tracta d’escaladors que sense més ajuda que les seves mans i les sabates que els donaran més adherència,

Lógicamente los encontraremos justo a la costa, justo por encima de donde rompen las olas. Aprovechando todas y cada una de las olas que llegan en una serie, para después remontar remando sobre sus tablas hasta el punto donde creen que empezarán a romper las próximas olas, que les llevarán de la calma máxima a un estallido de adrenalina en cuestión de segundos.

Reportaje

Windsurf y Kitesurf: Sopla el viento, empiezan a llegar furgonetas a la playa, estrés, las primeras velas y cometas comienzan a montarse y sus propietarios van corriendo arriba y abajo llevando el material hacia el agua a toda prisa para ser los primeros en navegar, pero sobre todo porque en cualquier momento puede pararse el viento y terminar su día sobre la tabla. Con olas o sin olas, a cualquier hora del día y prácticamente en cualquier playa de la isla y, al igual que los surfistas, tanto en verano como en invierno, pero a estos, siempre los encontraremos los días de viento, con una sonrisa en la cara, más grande cuanto más fuerte sea el viento. Suelen navegar cerca de la orilla si hay olas, aunque los días sin éstas suelen alejarse un poco, especialmente en zonas con bañistas. Si llegamos a la playa y aunque la predicción decía que sería un día de fuertes vientos, todavía no ha comenzado a soplar, seguro que podremos distinguirlos formando corrillos hablando del último día en que navegaron, de su último viaje a playas con mejores condiciones o de cualquier otra cosa menos de fútbol. Psicobloc: Si el Surf y los otros deportes de los que hablábamos han llegado de fuera de la isla y, pese a que las condiciones no sean las mejores del mundo, se han implantado con fuerza en nuestras costas, el Psicobloc está sufriendo el proceso inverso, nació en los acantilados mallorquines y se está llevando a otras partes del mundo.

els anomenats peus de gat, intenten escalar coves i penya-segats sobre el mar. Aquest esport va començar a practicar-se en els anys setanta, però no va ser fins a fa uns pocs anys, quan Miquel Riera va aconseguir que es popularitzés aquest esport, atraient a molts nombres un del món de l’escalada. I si parlem de Psicobloc a Mallorca no podem deixar de pensar en les coves de Cala Varques, la platja que podríem cridar La Meca del Psicobloc, o Es Pontàs de Santanyí, on es troba una de les vies més dures del món. Any rere any tornen aquests escaladors reconeguts mundialment, buscant noves parets que escalar o intentant de nou aquestes vies que es van quedar en el tinter l’any anterior i que aquest any intentaran fer evitant, costi el que costi, aquesta caiguda sobre el mar que pot arribar a ser de fins a quinze o vint metres. Des d’aquesta altura l’aigua turquesa de Cala Varques es veu menys bella de l’habitual.

Una visión fotográfica: Como siempre en fotografía, hablemos de deportes o de cualquier otro motivo, debemos profundizar en el tema, conocer qué es lo que vamos a fotografiar y dónde vamos a fotografiarlo. Con la experiencia es fácil reconocer que tras un breve impulso viene un salto, tras bajar una ola bruscamente, el surfista contraatacará para girar repentinamente al llegar al labio o incluso lo aprovechará para impulsarse en un salto que le permitirá regresar a la ola y seguir surfeando. Si un escalador se queda bloqueado en un paso durante unos segundos, probablemente se trate de un paso complicado y realice un movimiento interesante o termine por caer al agua. Es importante también, tener en cuenta que nuestro material estará expuesto al viento, salitre, arena incluso a la lluvia y a salpicaduras directas del agua del mar, por lo que puede ser interesante protegerlo con alguna funda de plástico y siempre, al llegar a casa, conviene limpiarlo y dejarlo fuera de la mochila para que se seque bien. Además de conocer los deportes, es importante conocer a los propios deportistas, hablar con ellos, mezclarse entre esos surfistas o escaladores que muchas veces nos tomarán como a un extraño que les invade, pero que otras muchas, nos abrirán sus puertas y nos permitirán conocer algo más del mundo que viven y disfrutan estas personas que se acercan a nuestras costas en búsqueda de algo más que sol y arena.

Reportaje

Una visió fotogràfica: Com sempre en fotografia, parlem d’esports o de qualsevol altre motiu, hem d’aprofundir en el tema, conèixer què és el que anem a fotografiar i on anem a fotografiar-ho. Amb l’experiència és fàcil reconèixer que després d’un breu impuls ve un salt, després de baixar una ona bruscament, el surfista contraatacarà per girar sobtadament en arribar al llavi o fins i tot ho aprofitarà per impulsar-se en un salt que li permetrà tornar a l’ona i seguir fent surf. Si un escalador es queda bloquejat en un pas durant uns segons, probablement es tracti d’un pas complicat i realitzi un moviment interessant o acabi per caure a l’aigua. És important també, tenir en compte que el nostre material estarà exposat al vent, sal, sorra, fins i tot a la pluja i a esquitxades directes de l’aigua del mar, per la qual cosa pot ser interessant protegir-ho amb alguna funda de plàstic i sempre, en arribar a casa, convé netejar-ho i deixar-ho fora de la motxilla perquè s’assequi bé. A més de conèixer els esports, és important conèixer als propis esportistes, parlar amb ells, barrejarse entre aquests surfistes o escaladors que moltes vegades ens prendran com a un estrany que els envaeix, però que moltes altres, ens obriran les seves portes i ens permetran conèixer una mica més del món que viuen i gaudeixen aquestes persones que s’apropen a les nostres costes cercant una mica més que sol i sorra.

Se trata de escaladores que sin más ayuda que sus manos y los zapatos que les darán más adherencia, los llamados pies de gato, intentan escalar cuevas y acantilados sobre el mar. Este deporte comenzó a practicarse en los años setenta, pero no fue hasta hace unos pocos años, cuando Miquel Riera consiguió que se popularizara este deporte, atrayendo a muchos números uno del mundo de la escalada. Y si hablamos de Psicobloc en Mallorca no podemos dejar de pensar en las cuevas de Cala Varques, la playa que podríamos llamar La Meca del Psicobloc, o Es Pontàs de Santanyí, donde se encuentra una de las vías más duras del mundo. Año tras año regresan esos escaladores reconocidos mundialmente, buscando nuevas paredes que escalar o intentando de nuevo esas vías que se quedaron en el tintero el año anterior y que este año intentarán hacer evitando a toda costa esa caída sobre el mar que puede llegar a ser de hasta quince o veinte metros. Desde esa altura el agua turquesa de Cala Varques se ve menos bella de lo habitual.

Qui s’amaga darrer Text: Laura Sánchez

Fotògraf, de les més cèlebres i controvertides figures del món contemporani. L’any en el qual jo vaig néixer, 1978, estava completament dedicat a la fotografia. Els seus treballs reflectien la seva relació amb les formes geomètriques. Havia creat retrats clàssics, singulars flors sexuals i havia elevat la pornografia a la categoria d’art. En aquell moment, estava centrat a dominar la llum i aconseguir els negres més densos. La seva figura apareix retratada en facetes com: escolar catòlic, cadet militar, hippie, aventurer sexual i famós artista. Era masculí i protector, malgrat ser femení i submís. Meticulós en el seu vestuari i modals, encara que també era capaç d’un desordre de por en la seva obra. Els seus mons eren solitaris i perillosos, i vaticinaven llibertat, èxtasi i alliberament. Va mantenir una intensa relació amb una poetessa i estrella de rock amb la qual va estar instal·lada a l’hotel Chelsea, acabant en un romanç amb el mecenes i col·leccionista Sam Wagstaff. Per a desgràcia del món de l’art, va sucumbir a la SIDA el 9 de març de 1989.

fotografia

Molts de llibres parlen d’ell. Personalment em quedo amb el llibre ”Érem uns nens”. Ningú podria parlar amb major afecte i donar-nos major acostament de tan gran artista que la seva Rockera. A manera de curiositat: Al costat de la poetessa i estrella de rock va voler visitar França mentre passaven les pàgines del llibre de fotografies de Jacques-Henrie Lartigue. Malgrat no atreure-li molt les pel·lícules, la seva pel·lícula favorita era “Esplendor en l’herba” i va plorar amb la pel·lícula de “Bonnie & Clyde”, doncs li recordava a ell i la seva Rockera.

ra de la fotografia?

Fotógrafo, de las más célebres y controvertidas figuras del mundo contemporáneo. El año en el que yo nací, 1978, estaba completamente dedicado a la fotografía. Sus trabajos reflejaban su relación con las formas geométricas. Había creado retratos clásicos, singulares flores sexuales y había elevado la pornografía a la categoría de arte. En aquel momento, estaba centrado en dominar la luz y conseguir los negros más densos. Su figura aparece retratada en facetas como: escolar católico, cadete militar, hippie, aventurero sexual y afamado artista. Era masculino y protector, pese a ser femenino y sumiso. Meticuloso en su vestuario y modales, aunque también era capaz de un desorden atemorizante en su obra. Sus mundos eran solitarios y peligrosos, y vaticinaban libertad, éxtasis y liberación. Mantuvo una intensa relación con una poetisa y estrella de rock con la que estuvo instalada en el hotel Chelsea, terminando en un romance con el mecenas y coleccionista Sam Wagstaff. Para desgracia del mundo del arte, sucumbió al SIDA el 9 de marzo de 1989.

fotografía

Muchos libros hablan de él. Personalmente me quedo con el libro ”Éramos unos niños”. Nadie podría hablar con mayor cariño y darnos mayor acercamiento de tan gran artista que su Rockera.

A modo de curiosidad: junto a la poetisa y estrella de rock quiso visitar Francia mientras pasaban las páginas del libro de fotografías de Jacques-Henrie Lartigue. Pese a no atraerle mucho las películas, su película favorita era “Esplendor en la hierba” y lloró con la película de “Bonnie & Clyde”, pues le recordaba a él y su Rockera.

Text: Cata Loshuertos

Guiris

ens uneix

El “leit motiv” del nostre col·lectiu de fotos ens serveix aquesta vegada per fer de fil conductor entre el lector de la revista i els socis. Tots estau convidats a participar en aquest joc de fotos. Es tracta de que ens envieu les vostres fotos d’acord amb un tema del trimestre. Aquest primer trimestre, vos vàrem avisar per email de que podíeu enviar alguna foto de Guiris, pensant en que s’estiu s’apropa i ben aviat els tendrem per tota Mallorca, amb la seva olor a bronzejador, les sandàlies amb calcetins, els seus vehicles de lloguer i ni una mica d’arena al cos (com ho aconsegueixen és un dels més insondables misteris de la humanitat). Aquestes són les vostres fotografies:

El “leit motiv” de nuestra agrupación de fotos nos sirve de hilo conductor entre el lector de la revista y los socios. Todos estáis invitados a participar en este juego de fotos. Se trata de que nos enviéis algunas fotos vuestras, cuyo motivo debe ser el tema propuesto para el trimestre. Para este primer número, ya os avisamos por email que podíais enviar fotos de Guiris, considerando que el veranito ya está aquí y pronto les encontraremos por toda la Isla, con su olor a bronceador, sandalias con calcetines, vehículos de alquiler y ni una pizca de arena en el cuerpo (cómo lo consiguen debe ser uno de los misterios insondables de la humanidad). Estas son vuestras fotografías:

Miquel Riutort

nos une

Josep Miquel Flexas

Asun Bibiloni

Toni Bordoy

ens uneix

Miquel Riutort

nos une

Mita Mascar贸

Ferran Fuster

ens uneix

Pepe Tamayo

38 Catarina Ginard

nos une

Catarina Ginard

ﾃ］gel Cobo

ens uneix

ﾃ］gel Cobo

40 Catarina Ginard

nos une

Catarina Ginard

Pepe Tamayo

ens uneix

Dori Montoro

42 Pepe Tamayo

nos une

Toni Lupiáñez

Asun Bibiloni

ens uneix

Catarina Ginard

Miquel Riutort

Un nou curs que comença.

Enviau les vostres fotos per correu electrònic al

col.lectiu.f22@gmail.com

nos une

Aquest és el tema triat pel proper número de l’ F22 magazine:

Este es el tema escogido para el próximo número de F22 magazine:

Empieza un nuevo curso.

Enviad vuestras fotografías por correo electrónico a

col.lectiu.f22@gmail.com

Novetats per al pròxim curs 2012 - 2013. Estam preparant algunes activitats pel proper curs. Un cop passat l’estiu tendreu més informació. Una petita mostra: Excursions: igual que l’any passat, s’organitzaran diverses excursions, per compartir amb amics i família la nostra afició a la fotografia. Tallers: igual que enguany seguirem fent tallers i formació pels socis. Processat, il·luminació, natura, nocturnes, etc. Un divendres al mes: al centre, un divendres de cada mes el dedicarem a fomentar la cultura fotogràfica; comentar fotos, estudiar autors, xerrades i conferències, visionat de curts de fotografia, presentacions de fotos fetes per vosaltres, en fi, dedicar un horabaixa al mes per reunir-nos i xerrar del que més ens agrada. Com sempre, el club estarà obert tots els divendres, així que podeu passar i ens saludarem. Vos enviarem més informació per email quan tenguem dates i concretem les activitats.

Novedades para el próximo curso 2012 - 2013. Estamos preparando algunas actividades para el próximo curso. Una vez pasado el verano tendréis más información. Una pequeña muestra: Excursiones: igual que el año pasado, se organizarán varias excursiones, para compartir con amigos y familia nuestra afición a la fotografía. Talleres: lo mismo que este año, seguiremos ofreciendo talleres de formación a los socios. Procesado, iluminación, naturaleza, nocturnas, etc. Un viernes al mes: en el centro, un viernes de cada mes lo dedicaremos a fomentar la cultura fotográfica; comentar fotos, estudiar autores, charlas y conferencias, visionado de cortos de fotografía, presentaciones de fotos hechas por vosotros, en fin, dedicar una tarde al mes para reunirnos y charlar de lo que nos gusta. Como siempre, el club estará abierto todos los viernes, así que podéis pasaros y nos saludamos. Os enviaremos más información por email en cuanto tengamos fechas y concretemos las actividades.

PA L M A P H OTO 2 0 1

Data d’inauguració: 21 de Juny a les 20.00h 250 gr. de tacón.

Autor: Nando Esteva. Lloc: ABA ART CONTEMPORANI

La Rambla.

Autor: Jordi Bernadó i Massimo Vitali. Lloc: GALERIA ALTAIR

Exercici d’inclusió nº 1.

Autor: Susy Gómez Lloc: GALERIA HORRACH MOYÀ

DOM.

Autor: Mitos Colom Lloc: LA CAJA BLANCA

The lover and the beloved Projecció en loop. 2006

Autor: Charles Sandinson. Lloc: PELAIRES CENTRE CULTURAL CONTEMPORANI

Duet.

Autor: Cecilia Paredes & Adam Ball. Lloc: GALERIA XAVIER FIOL

ONAIR _ NOTITOL

Autor: Pepe Cabañete Lloc: GABRIEL VANRELL - GALERIA D’ART

Momentos Olvidados.

Autor: López Moral. Lloc: JOAN OLIVER “MANEU” GALERIA D’ART

España oculta.

Autor: Cristina García Rodero. Col·lecció d’art contemporani FUNDACIÓ “LA CAIXA”. Lloc: CAIXAFORUM PALMA

Cronotados.

Autor: Pablo Genovés Lloc: ÁREA 1 - CASAL SOLLERIC

Hong Kong. “Un Punt de vista”

Autor: Gerardo Cañellas, Pedro Coll, Andrés López, Teresa Pou, Lluis Real i Javier Saguillo. Lloc: Ses Voltes.

Un mundo casi perfecto.

Autor: Antonio Navarro Lloc: ABA ART CONVENT DE LA MISSIÓ.

Deustche Küche.

Autor: Fernando Guijar. Lloc: GALERIA FERRAN CANO

Undine.

Autor: Elger Esser Lloc: GALERIA KEWENIG

Luz sin noche.

Autor: Eulàlia Valldosera. Lloc: GALERIA MAIOR PALMA

Exposició Col·lectiva.

Autor: Nobuyoshi Araki, Alberto García-Alix, Robert Mapplethorpe. Lloc: SALA PELAIRES

Proud.

Autor: Gori Vicens. Lloc: GALERIA FRAN REUS

Nosotras.

Autor: María Hook, Nuri Llompart, María Juarros Lloc: GALERIA LA REAL EN ESTUDIO MINI. LA LONJA

Made in China.

Autor: Diana Coca Lloc: SKL

Daughters of Turan. Només videos 2003-2011. Autor: Almagul Menlibayeva Lloc: ESPAI BORN - CASAL SOLLERIC

Obres de la col·lecció ES BALUARD.

Autor: Toni Catany. Lloc: ES BALUARD MUSEU D’ART MODERN I CONTEMPORANI DE PALMA

Mallorca som tots. Autor: Oni Amengual Lloc: Ses Voltes.

F22 magazine és una publicació de distribució lliure, adreçada a socis, simpatitzants i amics de la fotografia, sense publicitat. F22 magazine no es fa responsable de les opinions expressades pels autors dels treballs publicats. Totes les fotografies són propietat dels seus autors, tots els drets inherents a la propietat de les obres els pertanyen, no vulnerin aquests drets. F22 magazine està editada pel Col·lectiu F22 de fotògrafs de Mallorca, associació sense ànim de lucre, amb objectius de divulgació i culturals.

F22 magazine es una publicación de distribución libre, dirigida a socios, simpatizantes y amigos de la fotografía, sin publicidad. F22 magazine no se hace responsable de las opiniones expresadas por los autores de los trabajos publicados. Todas las fotografías son propiedad de sus autores, todos los derechos inherentes a la propiedad de las obras les pertenecen, no vulneren estos derechos. F22 magazine está editada por el Col·lectiu F22 de fotógrafos de Mallorca, asociación sin ánimo de lucro, con objetivos divulgativos y culturales.