“Avortament i dret al propi cos” ................................................................................................................................................
Manifest del Col·lectiu Ronda
El Consell de Ministres del passat divendres 20.12.2013 va fer pública la voluntat del Govern de l'Estat de modificar l'actual marc legal de la interrupció voluntària de l'embaràs, i ho va fer de la forma més regressiva. L'avantprojecte de reforma que han anomenat “Ley de Protección de la vida del concebido” suposa un canvi substancial en la ja limitada “Ley de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo” del passat mes de Març de 2010.
La regulació actualment vigent va tenir com a puntals del debat jurídic i polític un doble vessant: en primer lloc la possibilitat per a les dones d'entre 16 i 18 anys d'interrompre l'embaràs sense requerir l'autorització prèvia del tutor legal i, en segon lloc, l'estructuració de la possibilitat d'avortar en supòsits concrets, fugint dels terminis que s'havien vingut aplicant des de 1985, sent que en ambdós matèries es proposa retornar al model de 1985.
Com sigui que es va aprovar aquella norma, el cert és que fins l'actualitat ha estat frontalment controvertida pels sectors polítics i socials més propers al catolicisme conservador, plantejant un cúmul d'obstacles a les dones que han pres aquesta decisió tals com l'objecció de consciència dels treballadors públics que l'havien de practicar o l'ampliació del termini de 3 dies de reflexió que imposa aquesta norma entre d'altres.
Aquest fet, juntament amb la situació convulsa que ha d'afrontar qualsevol dona que decideix avortar, ha provocat que només un 3% dels procediments s'han practicat en centres públics, privatitzant amb aquesta pressió el dret que ja estava estipulat legalment.
L'equip de govern, amb del Ministre Gallardón al capdavant, i sense que aquesta qüestió sigui en l'actualitat una preocupació important per la majoria social d'aquest país, ha optat per obrir de nou aquest debat i imposar així una nova norma limitadora d'aquest, començant a concretar en quins punts vol modificar la norma vigent actualment, que entre d'altres son:
· Que les dones entre 16 i 18 anys requereixin autorització del seu tutor legal per a avortar.
És necessari fer una valoració social i política d'aquesta premissa, doncs és evident que en determinats sectors socials que opten -apel·lant als seus valors morals- per no avortar, imposaran a les dones en aquesta franja d'edat la seva opció moral, obligant a aquestes a ser mares per tota la vida.
· Canvi de 14 a 12 setmanes per a sol·licitar la interrupció de l'embaràs en casos de violació.
Absolutament menyspreable, no existeix causa moral per entendre que cal aplicar aquesta limitació en dones que, des d'un punt de vista humà, estan vivint una situació traumàtica.
· Despenalització de la dona que opta per avortar fora dels terminis previstos legalment
Aquest canvi normatiu s'ha d'afrontar també des d'un doble vessant, doncs si bé és cert que en un inici cal valorar positivament la despenalització d'aquesta conducta, és evident que la pretensió d'aquesta és protegir a les dones que, tenint la capacitat econòmica per a prendre aquesta decisió, optin per a viatjar a l'estranger i poder així practicar avortaments
en estats amb legislacions més permissives, evitant que la norma penal reaccioni a aquesta conducta. Per tant, no es pot dubtar del caràcter classista que oculta aquesta modificació, doncs permetrà que les dones en una situació econòmica avantatjosa tinguin aquest dret, mentre que les que no ostentin la capacitat econòmica per a costejar aquest procés se'n vegin excloses.
Aquesta situació ens remet lamentablement als episodis històrics més traumàtics en aquesta qüestió, previs a l'any 1985, on la dissociació econòmica obligava a les dones de les classes populars a assistir a clíniques clandestines, fora de l'àmbit de control i protecció del sistema sanitari públic, i per tant, molt sovint amb mitjans tècnics no adequats per a la intervenció que havien comportat en diverses ocasions lesions físiques irreversibles o fins i tot, la mort de la dona. Per aquest motiu, cal entendre els mecanismes d'assistència sanitària pública en aquest àmbit com una qüestió de salut pública i no només com una discussió de caràcter moral, tal com ha sostingut el Sr. Gallardón, doncs la seva proposta condueix a la clandestinitat la pràctica de l'avortament, i és de fons, un atemptat a la salut del conjunt de les dones d'aquest país.
A l'espera de la proposta definitiva, aquest canvi normatiu ha de merèixer la més absoluta repulsa per part de totes aquelles persones que defensem el dret de les dones a gestionar el seu cos de la manera que considerin més oportuna.
Som conscients, com defensen les associacions contràries al dret a l'avortament, que qualsevol procés tendent a la interrupció de l'embaràs és i serà traumàtic per a la dona que decideix fer-hi front, i és precisament per aquest motiu, que entenem que hi ha d'haver una regulació jurídica que afronti aquesta situació de forma pública, tractant amb el recolzament que correspon a les dones exposades a aquesta vivència, i no conduint a la marginalitat, el tabú i rebuig social el fet innegable de que hi ha dones que es situen en estat de gestació en contra de la seva voluntat.