6
diarimés 15/05/2015
REUS
SOCIETAT
Un bufet es postula per representar els afectats per les pròtesis defectuoses El despatx d’advocats, especialitzat en aquests casos, ja ha mantingut contacte amb diferents usuaris i preveu reunir-los per estudiar accions legals CRISTINA AGUILAR
Susanna Cases
Els afectats per les pròtesis defectuoses de l’empresa reusenca Traiber es comencen a mobilitzar. Un despatx d’advocats, amb seu a Barcelona i Màlaga i especialitzat en aquests casos, s’ha postulat per representar els interessos dels pacients amb implants caducats. «Ens estan trucant des de fa dies diversos afectats», confirma l’advocat Emilio Ortiz, que des de fa anys està especialitzat en casos de peces defectuoses implantades a usuaris. La intenció és començar a concertar visites la setmana vinent i reunir-los per, després d’analitzar cas per cas, estudiar emprendre accions legals contra l’empresa. Ortiz treballa en aquests casos des de fa nou anys. Ha representat els primers pacients que van guanyar demandes contra l’empresa DePuy –de la multinacional Johnson&Johnson–, que va implantar pròtesis a 3.000 usuaris de 70 hospitals públics i privats d’Espanya fins al 2010 que es va demostrar que eren perjudicials per la salut, en un cas d’abast internacional. «Al marge del cas a nivell administratiu, s’està veient que hi ha defectes no únicament d’etiquetatge i manipulació dels precintes, sinó també en els mecanismes de control», apunta Ortiz. Segons les dades fetes públiques, hi ha actualment uns 6.000 pacients sota vigilància arreu de l’Estat espanyol amb implants de Traiber. La meitat corresponen a centres catalans. L’Hospital Sant Joan de Reus, que va implantar pròtesis de l’empresa a més de 1.500 pacients des de 2005 fins l’alerta sanitària del
Pròtesis Traiber: jugant amb la salut? Carles Perdiguero Advocat del Col·lectiu Ronda
Seu de l’empresa Traiber, al polígon Mas de les Ànimes, precintada.
passat novembre, n’ha hagut de reoperar a 14. Ortiz apunta que, almenys en un cas, la irregularitat es podria tractar d’un excés de marcatge amb el làser a la tija de la peça, que hauria provocat fisures en la metal·lúrgia, segons els enginyers consultats amb els que treballen per elaborar informes pels casos. Protocol De moment, ha trascendit el cas d’un pacient, que va haver de ser reoperat fa uns mesos pels forts dolors presentats després de ser intervingut per implantar-li una nova peça de la pròtesis de Traiber que portava des de feia set
anys. Després de comprovar el mal funcionament de la pròtesi, els professionals, de la Xarxa Santa Tecla de Tarragona, van decidir substituir la peça per una de la firma amb la que treballen. El despatx d’advocats ja ha penjat a la seva web un apartat pels afectats de Traiber, on s’explica el protocol que se seguirà. L’advocat puntualitza que, més enllà de consultar documentació clínica i mèdica, també s’ha de tenir en compte la simptomatologia. En un comunicat, el Departament de Salut ha volgut subratllar aquesta setmana que les pròtesis no suposen cap risc per a la salut de les persones. Després de precintar l’activitat
de l’empresa, que va generar una alerta sanitària arran de la denúncia d’una extreballadora, la investigació centra una de les peces separades del cas Innova. En aquesta peça, entre altres, estan imputats el fundador de Traiber i dos càrrecs del govern municipal de CiU, Teresa Gomis i Marc Arza, per diversos delictes contra l’administració i la salut pública. El jutge instructor del cas, que ha rebut dures crítiques del govern de Reus, investiga si l’empresari va rebre tracte de favor del govern per tornar a facturar a l’Hospital de Sant Joan de Reus. El Grup Sagessa va anunciar dimecres que es personarà com a perjudicada en aquesta causa.
ties derivades que sovint poden afectar altres parts del cos com ara l’esquena o els genolls. Ara, els usuaris d’aquestes pròtesis viuen amb angoixa i nervis la incertesa de no saber si el producte que porten implantat es troba en bon estat o no, si els dolors que pateixen són conseqüència d’un desgast massa prematur del producte, etc. S’afegeix, per tant, un patiment innecessari que, més enllà del patiment físic, provoca nervis, cansament, necessitat d’atenció psicològica, etc.
Una de les darreres novetats del Cas Innova ha donat a conèixer el darrer escàndol que afecta a la sanitat catalana. Segons l’Interlocutòria Judicial, l’Hospital Sant Joan de Reus va implantar pròtesis defectuoses a un elevat número de pacients. Les pròtesis de l’empresa Traiber (de genoll, maluc i columna) ja Els usuaris viuen amb van rebre en el seu angoixa i nervis la incertesa moment la corresponent alerta sade no saber si el producte nitària emesa per l’ que porten implantat es “Agencia española troba en bon estat o no de medicamentos y productos sanitaL’Hospital de Reus, amb rios”, la qual, en data 7 de novembre de 2014, assenyalava 1.524 implants des de l’any importants deficiències en el 2005 encapçala aquest trist sistema de qualitat de l’empre- rànquing, del total de 2.800 sa així com greus infraccions de pacients a tot Catalunya que sela legislació de productes sani- gueixen amb neguit l’evolució taris en estar fabricant sense dels esdeveniments. Resulta, la preceptiva llicència sanitària per tant, imprescindible esclade funcionament i estar comer- rir les circumstàncies que vam cialitzant productes que no es portar a l’Administració públitroben emparats pel certificat ca a adquirir pròtesis de baixa de conformitat CE. El resultat qualitat i, en segon lloc, establir de la implantació d’una pròte- els mecanismes de rescabalasi defectuosa, ho saben prou ment envers aquells pacients bé els pacients, comporta no que han vist afectada la seva només la corresponent revisió qualitat de vida i es troben pasinó també depenent del cas, tint una situació on sembla hauna nova operació per suplan- ver primat el benefici econòmic tar-la, ja sigui de manera total o privat en detriment dels usuaris parcial. Això afegit a les molès- de la sanitat pública.
SEGURETAT
Protecció Civil informa de la nova normativa als seus voluntaris La trobada, al CAT112 de Reus, va comptar amb una quarantena de representants municipals Redacció
La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat va realitzar dimecres al CAT112 de Reus una sessió informativa sobre el desplegament del Decret 27/2001 pel qual s’aprova el Reglament d’associacions de voluntaris de protecció civil de
Catalunya (AVPC) adreçada als responsables i membres de les associacions de voluntaris de Protecció Civil i també als tècnics i alcaldes dels ajuntaments de la demarcació de Tarragona. La reunió va comptar amb l’assistència del subdirector general de Coordinació i Gestió
d’Emergències, Sergio Delgado; de la cap del Servei de Logística i Operativa Territorial, Rosa Mata; i de la responsable de Protecció Civil a Tarragona, Eli Llombart. A la jornada hi van assistir una quarantena de representants de 15 municipis de Tarragona: El Morell, Roda de Berà,
Reus, La Bisbal del Penedès, Tarragona, El Vendrell, Valls, La Pobla de Mafumet, Montblanc, La Canonja, El Catllar, Montbrió del Camp, Altafulla, Calafell i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. També hi va haver l’assistència de membres del cos de Mossos d’Esquadra, Sistema d’Emer-
gències Mèdiques i dels Agents Rurals. El subdirector general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Sergio Delgado, va presentar la sessió i va explicar l’estratègia encetada l’any 2013 per impulsar el voluntariat de protecció civil com una de les tres peces del sistema de protecció civil a Catalunya (conjuntament a les administracions públiques i els serveis d’autoprotecció) alhora que es treballa en la seva ordenació, homogeneïtzació i coordinació. La cap del Servei Logístic i Operativa Territorial, Rosa Mata, va desenvolupar les directrius
tècniques sobre les activitats i actuacions concretes que han de desenvolupar els voluntaris de protecció civil municipal de Catalunya explicant el detall de les mateixes. Per últim, la responsable dels Serveis Territorials de Protecció Civil a Tarragona, Eli Llombart, va recordar als assistents el procés de registre especial de les AVPC. Durant la sessió es va destacar la importància de que es completi aquest procés de registre especial per complir amb la normativa vigent des de l’any 2001 i no actuar al marge de la mateixa. Les directrius es poden consultar al web de Protecció Civil.