Reforma del codi penal i de la Llei de seguretat ciutadana:
ciutadans o enemics? Carles Perdiguero Garreta advocat del Col·lectiu Ronda
Avui, dia 1 de juliol de 2015 entren en vigor tres reformes legislatives que suposen un dels cops més durs a les llibertats individuals i col·lectives dels darrers anys. Ens referim a la darrera reforma del Codi penal -la vint-i-sisena en vint anys!, (Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del codi penal), la nova Llei de seguretat ciutadana (Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana), també coneguda com a Llei mordassa, i la reforma del codi penal en matèria de terrorisme (Llei orgànica 2/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre , del codi penal, en matèria de delictes de terrorisme).
Les tres reformes legislatives parteixen d’un Ciutadana; augmenta la potestat per tal de mateix patró, la consideració de l’individu, no dissoldre reunions i manifestacions a la via com a ciutadà subjecte de drets i pública per part de les forces de seguretat, obligacions, sinó com a element sospitós i etc. El catàleg de conductes sancionables potencialment perillós. Espanya és un alumne es troba sotmès únicament al control i revisió avantatjat en allò que el jurista alemany d’una autoritat administrativa (Ministeri de Günther Jakobs va batejar com a “dret penal l’Interior, Secretari d’Estat de Seguretat i de l’enemic” per referir-se -en aquell cas en Delegats i Subdelegats de Govern) que fa relació al codi penal germànic- a tota legislació de Jutge i part en el procediment sancionador. que preveu la sanció del subjecte abans de la comissió de la infracció. Es passa, en La darrera reforma legislativa pretén invisibilitzar la repressió, castigar econòmicament aquells definitiva, a despersonalitzar el persones més compromeses, excloure el delinqüent com a tal per passar procediment sancionador de les garanties a criminalitzar tot un col·lectiu necessàries i, finalment, amagar la protesta i sencer. I, certament, la reforma la resposta ciutadana sota un magma legal que legislativa espanyola va per ens recorda altres temps aquest camí. La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal han anat de bracet en aquest camí cap el populisme No només això sinó que es preveu la creació punitiu del qual ha fet bandera el Partit d’un “Registro Central de Infracciones contra Popular. La reforma endureix el sistema penal la Seguridad Ciudadana” en el qual espanyol en suprimir la tradicional dicotomia constaran les dades de l’infractor entre delictes i faltes. Suprimeix les segones (administratiu!) durant un màxim de tres anys, -considerant-les ara, o bé delictes lleus, o bé sense que ningú hagi justificat quin ús es infraccions de la nova Llei de Seguretat donarà a aquesta informació. Ciutadana- i consagra el Codi Penal com a codi -només- de delictes. I, finalment, gairebé d’amagatotis (a la Disposició Addicional desena de la Llei) La nova Llei de Seguretat Ciutadana preveu, intenta legalitzar les devolucions entre d’altres, la identificació de persones d’immigrants de Ceuta i Melilla (les sense que hagin comès cap conducta delictiva anomenades «devolucions en calent») “cuando, en atención a las circunstancias contravenint l’ordenament jurídic internacional. concurrentes, se considere razonablemente necesario que acrediten su identidad para També el nou Codi Penal, la reforma del qual prevenir la comisión de un delito”; recupera s’ha efectuat des del caos més absolut i conceptes en desús en referir-se a delictes l’extravagància procedimental, segueix la “generadores de alarma social” que permetran mateixa inspiració regressiva abans el “control superficial de efectos personales”; esmentada i consolida l’enduriment de les reconeix presumpció de veracitat a l’acta penes com a base de funcionament, policial, redueix els drets que corresponen a especialment aquelles que formen part del una persona identificada quan ho sigui com Capítol de delictes contra l’ordre públic on a conseqüència d’una infracció s’arriba a castigar amb presó (administratriva!) de la Llei de Seguretat determinades protestes pacífiques.
La mostra més evident de tot això no és altre que la mal anomenada “prisión permanente revisable” que no és altre cosa que una cadena perpetua (poc) encoberta. El Preàmbul de la Llei ho resumeix (sense amagar-se) dient que “una vez cumplida una parte mínima de la condena, un tribunal colegiado deberá valorar nuevamente las circunstancias del penado y del delito cometido y podrá revisar su situación personal”. És a dir, contràriament als principis de reeducació i reinserció del penat que imposa la (seva!) Constitució espanyola (articles 10, 15 i 25) es preveu que una persona condemnada i sentenciada per un Jutge, desconeixerà l’abast real de la seva condemna en tant que estarà sotmesa a un nou procediment arbitrari mancat de garanties. Això sense oblidar que la reforma del Codi penal de l’any 2010 ja permetia condemnes de fins a quaranta anys de compliment íntegre. A sensu contrari, els delictes de corrupció, malversació de cabals públics o finançament il·legal de partits polítics (les penes de presó només actuaran en donacions superiors a 500.000 euros) no incrementen les penes en la mateixa proporció satisfan la demanda de la ciutadania en aquest punt. Però la veritable cirereta del pastís es troba en el Pacte antiyihaidista signat per PP i PSOE, del qual ha nascut la “reforma de la Ley Orgànica 10/1995 en materia de delitos de terrorismo” al qual es van afegir en tràmit parlamentari Unió Democràtica de Catalunya (CDC es va abstenir), Coalición Canaria, Foro Asturias y UPyD. Una reforma legislativa en la que novament l’ambigüitat (contraria al
principi de legalitat i de seguretat jurídica) i l’aplicació de conceptes jurídics indeterminats estan a l’ordre del dia. S’amplia el catàleg de conductes que configuren el delicte de terrorisme i s’afegeixen quines són les finalitats que persegueix com a part de la seva tipificació. Es parla en aquest sentit de “Subvertir el orden constitucional, o suprimir o desestabilizar gravemente el funcionamiento de las instituciones políticas o de las estructuras económicas o sociales del Estado u obligar a los poderes públicos a realizar un acto o a abstenerse de hacerlo.”. Figures, totes elles, fàcilment interpretables per tal de poder encabir el màxim d’expressions de desafecció amb l’Estat i desdibuixar els límits reals d’aquelles actuacions que han de ser definides com a tals. Els motius que han portat a tals modificacions obeeixen, segons el mateix Ministeri a donar resposta a “la aparición de nuevas conductas violentas y antisociales”, tot afirmant que el dret de manifestació “se ha ejercido ampliamente en los dos primeros años”. I, precisament, com que sembla que els hi faci nosa que aquest dret de manifestació s’exerceixi “ampliamente”, pretenen sancionar administrativament allò que fins ara, o bé no era infracció, o bé era una falta del Codi penal. En definitiva, la darrera reforma legislativa pretén invisibilitzar la repressió, castigar econòmicament aquells persones més compromeses, excloure el procediment sancionador de les garanties necessàries i, finalment, amagar la protesta i la resposta ciutadana sota un magma legal que ens recorda altres temps.