EL CAPITAL SOCIAL COOPERATIU La publicació gairebé en temps de descompte de la ORDEN EHA/3360/2010 de 21 de desembre obligarà, a partir d’aquest gener, a les cooperatives a prendre unes decisions inèdites fins a la data. La qüestió té molt de conceptual. I se centra en el significat de la denominació de capital social. La cosa és rellevant perquè l’import del capital social és un component bàsic dels fons propis de l’entitat que juntament amb altres partides, els ajustaments per canvis de valor i les subvencions, donacions i legats rebuts, constitueixen el patrimoni net de l’empresa. El Nou Pla General Comptable aprovat pel REIAL DECRET 1514/2007 de 16 de novembre, especifica que el patrimoni net inclou les aportacions realitzades, ja sigui en el moment de la constitució o en altres posteriors pels socis o propietaris, que no tinguin la consideració de passius. Per altra banda la Llei de Cooperatives vigent a Catalunya en el seu article 55. 1. Diu que “el capital social és constituït per les aportacions obligatòries i voluntàries dels socis” havent establert a l’article 20.1 el dret del soci al reintegrament de la seva aportació al capital social i regulant en l’article 59 la meritació d’interessos d’aquestes aportacions. Aquestes dues característiques àmpliament instal·lades en la lògica cooperativista, el dret a recuperar l’aportació en cas de baixa i la meritació d’interessos del capital social, estan en el centre de l’actual reforma que ha optat finalment per no reconèixer l’especificitat de les cooperatives en aquesta matèria i considera que només es pot denominar capital social a allò que designa com a tal la normativa comptable. Així, s’obre pas un concepte que determinarà en gran mesura la consideració del capital social cooperatiu i també alguns aspectes de la seva fiscalitat: la discrecionalitat. En la mesura en la què la cooperativa pugui decidir sobre el retorn de les aportacions i sobre la seva remuneració, aquestes s’hauran de considerar fons propis, passius financers compostos o passius financers. Literalment, la norma ho formula així: “Tendrán la consideración de fondos propios las aportaciones al capital social cuyo reembolso en caso de baja pueda ser rehusado incondicionalmente por el Consejo Rector , siempre que no obliguen a la sociedad cooperativa a pagar una remuneración obligatoria al socio o partícipe”. Atenent doncs a la capacitat del consell rector, o de l’assemblea general com sembla que serà en la versió catalana de la reforma, per decidir sobre el retorn i sobre la remuneració de les aportacions, podem resumir el nou escenari en el quadre següent:
Pot el Consell Rector (Assemblea) refusar incondicionalment el retorn de les aportacions?
Caràcter de la remuneració de les aportacions (interessos)
COMPTABILITZACIÓ
CONSIDERACIÓ FISCAL DE LES RETRIBUCIONS
Discrecional
Patrimoni net
Distribució de resultats
Obligatori (fix)
Passiu compost
Despesa
Discrecional
Passiu compost
Distribució de resultats
Obligatori (fix)
Passiu
Despesa
SI
NO
La introducció de la nova normativa vigent des de l’u de gener de 2011 i que per tant afecta a la comptabilització de l’exercici actual, encara que la presentació dels comptes no serà fins el juny de 2012, tindrà en breu la seva adaptació en la normativa catalana. Cal no oblidar, però, que encara que els comptes anuals ajustats a la nova normativa no s’hauran de presentar fins el 2012, en rigor, qualsevol presentació d’estats comptables d’aquest exercici s’hauria d’ajustar als nous criteris. A l’espera d’aquesta adaptació que tot apunta que únicament matisarà alguns aspectes, com per exemple si la discrecionalitat correspon al consell rector o a l’assemblea, les cooperatives catalanes farien bé de començar a estudiar com volen que llueixi el seu balanç. Per aquelles cooperatives que tinguin necessitats de finançament per desenvolupar la seva activitat és probable que l’exhibició d’un balanç amb un cert volum de fons propis sigui una condició necessària per obtenir-lo. En aquests casos, modificar els estatuts de manera que la decisió del retorn de les aportacions es desplaci del soci cap als òrgans de la cooperativa i modificar qualsevol exigibilitat que no sigui discrecional sobre la seva remuneració pot ser suficient per poder incloure com a capital social les aportacions. Per contra, aquelles cooperatives que vulguin mantenir el dret del soci al retorn de la seva aportació, les hauran de desplaçar dins el balanç cap al passiu, amb la consegüent disminució del patrimoni net. Quedaria per veure, i aquí l’adaptació catalana també hi haurà de dir la seva, si l’import mínim del capital social, els 3.000 euros preceptius, han de deixar de ser exigibles. Altrament la cooperativa estaria en causa de dissolució tal com ho indica l’article 86 e). En definitiva cal valorar si convé modificar els estatuts o modificar el balanç, sense perdre de vista el significat, força rellevant segons la meva opinió, de cadascuna de les dues opcions.