Les Nostres Cooperatives
Degà de l’advocacia laboralista i antirepressiva sota la dictadura, referent jurídic ineludible en les lluites sindicals de la dècada dels 80, espai consolidat als 90 en la defensa multilateral de drets civils i llibertats democràtiques, hiperactiu als fòrums socials globals i locals al segle XXI, el Col·lectiu Ronda arriba enguany als 40 anys. Amb 59 socis i sòcies de treball i el mateix esperit cooperatiu que el va fer néixer en els rigors de la llarga nit franquista. De tot plegat, n’hem parlat amb en Txé Gasch i en Jordi Vidal, membres de segona i tercera generació del despatx i de l’actual Consell Rector.
Col·lectiu Ronda SCCL: quan el cooperativisme fa dret(s) David Fernàndez Declarat per l’ONU com Any Internacional del Cooperativisme, 2012 coincideix a casa nostra amb una altra data a retenir al tàlem de la memòria. Data destacada i fita insondable. 2012: 40è aniversari, onomàstica cooperativa, del Col· lectiu Ronda. Quatre dècades a peu dret. Història singular i particular, gairebé extraordinària, en el món de l’advocacia, que narra la còmplice fidelitat a si mateixos nascuda el 1972. Quan el grup impulsor conformat per Francesc Gallisà, Josep Maria Gasch, Angelina Hurios, Pep Manté, Jordi Pujol i Joan Lluís Jornet feia les primeres passes, diguem-ho així, d’un trajecte evitern: que comença i ja no acaba. Miracles utòpics, realitats cooperatives Del 1972 al 2012, mentre roben temps al temps per dinar al ‘Cafè de les 2’ i a tocar de la seu històrica de la cooperativa a la ronda Sant Pere de Barcelona, en Txé Gasch i en Jordi Vidal, membres del Consell Rector, ens atenen. Entremig, dues amanides, dues cerveses i un tallat. I una conversa tranquil·la. De seguida la primera pregunta primigènia, quasi obligada. Als 40, requisitòria indispensable, com s’ha aconseguit arribar? En Txé –fil de cadena materna, perquè naixia i creixia i s’alletava quan pare i mare impulsaven el Col·lectiu– mira per la finestra i desbrossa la retrospectiva: “de forma miraculosa, pot ser; el miracle n 10
cooperació catalana n
D.F.
real que bona gent, gent increïble, es reconeguessin els uns en els altres, es trobessin, s’apleguessin i juntes caminessin”. Hi aprofundeix: “gent decidida a fer quelcom diferent, a fer les coses d’altra manera, despreocupada d’interessos personals, compromesa amb allò comú”. Ho sintetitza: aquesta és la crònica “d’una generositat col· lectiva”, canalitzada i reeixida per “la capacitat de treball, de pensament, d’autoexigència professional i d’autogestió”. Una generositat carregada d’autenticitat i constància –l’estranya, potser miraculosa, capacitat de no defallir mai i no renunciar enlloc– que ha bastit finalment una experiència pionera i encara única a Catalunya. Aquella on l’exercici de l’advocacia –rara avis de la professió– es regeix pels principis de la cooperació social i en base a una manera alternativa d’associar-se i treballar. L'única cooperativa, núm 352 - Març 2012 n
en pràctica i dimensió, existent a casa nostra i que és referent arreu de l’Estat. En un projecte més que consolidat i avesat –cos col·lectiu, ànima cooperativa– a l’assessorament jurídic, laboral, social, ambiental i econòmic. I que amatent als canvis socials i a les noves injustícies, avui s’organitza en cinc grans àrees especialitzades. Salut i treball; Jurídic-Social; Laboral; Economia Social; i Serveis Generals. Rere les cinc àrees, els sis despatxos –Barcelona, Mataró, Cerdanyola, Granollers, Mollet i Rubí– i sobretot les 95 persones -63 dones i 32 homes– que fan possible que Col·lectiu Ronda bategui, respiri, camini. 59 socis i sòcies de treball. I encara més. Perquè arriben als 40 anys amb els deures i els reptes fets d’un relleu generacional consolidat. Bona gent de nou, gent increïble altre cop, que es segueix trobant per caminar plegada, enmig de les convulsions. Del cinquè
En Jordi i en Txé són membres de segona i tercera generació de la cooperativa.
Un equip que sí que es lleva a les sis del matí i ho dóna tot en el litigi permanent entre drets i Dret.
l’endeutament fa la resta, “alenant l’esclavatge i els silencis moderns” apuntala en Txé.
D.F.
any consecutiu de crisi. Projecte cooperatiu que segueixen destinant un fons de solidaritat -14.000 euros l’any passat- a diferents iniciatives socials, com ara el despatx d’advocats de Masaya (Nicaragua) amb els que estan agermanats. Solidesa jurídica que segueixen treballant a través d’un sistema d’abonaments –individuals o col·lectius– nascut de l’antiga ‘iguala’ cooperativa, l’aportació periòdica que procurava el suport mutu i la solidaritat. Enxarxament col·lectiu per a una tasca que es fa des de la suma de múltiples complicitats: membres de la FCTC, el Col·lectiu Ronda és soci fundador de la Xarxa d’Economia Solidària, de Coop57 o del Projecte Fiare, entre molts altres. Entre la crisi i les contrareformes Portes enfora i portes endins, la crisi que és el segon àmbit de reflexió que ocupa en temps d’atur desbocat. Intramurs del despatx, en Jordi ens recorda que el Col·lectiu Ronda acumula una trajectòria d’agregació permanent i creixement sostingut i sostenible. Portes enfora, però, la realitat –la realitat social– ja xiula
altres llenguatges: allau d’EROs i onada d’acomiadaments passant per la darrera reforma laboral. “Extremadament agressiva” segons el propi ministre d’Economia, exresponsable a l’estat espanyol de Lehman Brothers, la fallida de la qual va encetar la crisi financera la tardor del 2007. Agressivitat que tots dos advocats confirmen i que es denota en la mateixa exposició de motius d’una llei aprovada via decret. I on els calaixos de sastre legalitzats –com la “insuficiència sobrevinguda”– anuncien barres lliures i mals temps per a les conquestes socials i laborals forjades durant el segle XX. Tots dos, en Txé i en Jordi, fitant enfora mirant endins, assumeixen que “ens afectarà molt, que anul·larà drets i que simplificarà les relacions laborals i degradarà les condicions de treball”. Des d’allà d’on vénen, però, també viuen i veuen i malden pel fet que la cultura del món del treball ha canviat massa: la solidaritat s’ha anat esvaint, afeblint, esmicolant. I l’individualisme impera ara com a model dominant en l’entorn laboral. La trampa de
En Jordi i en Txé al despatx.
Cooperativisme jurídic de tercera generació Potser per això, la segona i tercera generació del Col·lectiu Ronda –per on han passat, tossudament compromeses, més de 300 persones en 40 anys– debat avui, reactualitza i reformula, els principis fundacionals de la cooperativa sorgits de la Crida de Bilbao de finals dels 70. Principis fonamentats en l’oposició a tota forma de discriminació i explotació, en la defensa de la democràcia política i econòmica, en la pròpia independència, en la força de la unitat i la solidaritat i en la fortalesa del cooperativisme i l’economia social com alternativa responsable, justa i solidària al món dels nostres dies. Txé sintètic: “el dilema és com aturar l’espoli: o revertim la crisi i aturem els turbulències financeres, la competitivitat ferotge i el model actual per voluntat conscient; o ho farem per imposició i potser quan sigui massa tard”. En aquest sentit, abordant la relació entre cooperativisme i món jurídic, en Txé recorda que la professió ha canviat molt i que el fet cooperatiu, ara per ara, és força aliè a un món de l’advocacia massificat i en creixement exponencial, que ha deixat enrere els temps on els advocats eren pocs i ben avinguts, en base a la confiança i l'honorabilitat. Altres temps que ja no hi són i valors perduts i esvaïts, que en Jordi Vidal aprofita per recordar-nos allò que el cooperativisme més li salvaguarda com a advocat: la pròpia independència. Un partit de futbol que encara dura Símil futbolístic, si el cooperativisme disputa avui contracorrent l’hegemonia del model socioeco-
núm 352 - Març 2012 n
cooperació catalana n
11 n
Les Nostres Cooperatives
D.F.
D.F.
nòmic vigent, es pot afirmar que ja disposem de la millor defensa sobre el terreny de joc. Malgrat els fraus de llei i els fora de jocs clamorosos, Ronda es sobretot equip i autodefensa. Els laterals es dónen, els centrals s’hi aboquen i els lliures s’esmercen per no deixar passa ni una. Mentre a la porteria, el bo d’en Pep Manté somriu. En un equip que sí que es lleva a les sis del matí i ho dóna tot en el litigi permanent entre drets i Dret. I Dretes, caldria afegir. En aquest partit que encara dura. On hi ronda la defensa cooperativa per driblar el que calgui. També driblar la deriva que deconstrueix l’arquitectura garant del constitucionalisme social de postguerra, construït sobre les cendres de l’horn 12
cooperació catalana n
ror de la guerra i la defensa dels drets humans fonamentals. Aquell paradigma que no negava drets, sinó que provava de garantir-los i blindar-los. I jugant encara en temps de descompte, en Txé, exàrbitre de futbol esdevingut ara jugador del partit real per la democràcia econòmica i social, recorda en veu baixa la propera petita victòria que anuncia que no sempre perdem. Enguany, 14.600 dies, 350.400 hores i 21 milions de minuts després de la fundació de Ronda el 1972, el despatx es traslladarà a la nova seu social del carrer Trafalgar, 50. Nova seu social de propietat, patrimoni comú i compra col·lectiva, fruit exclusiu però incloent del núm 352 - Març 2012 n
Mirall de present, cruïlla on es creuen el passat i el futur, aquest 2012 el cooperativisme fa ronda i fa dret.
mateix cooperativisme: l’adquisició de l’immoble la possibilita la irrepartibilitat dels beneficis, decidida en assemblea, que ha generat la cooperativa al llarg de la seva història. El testimoni heretat dels laboralistes del Ronda dels setanta –narrat al llibre “Advocats combatius i obrers rebels: el Col·lectiu Ronda i els conflictes laborals durant el franquisme i la transició” de l’editorial ECOS– que passarà ja a les generacions futures per anunciar els temps que vindran. Rondo cooperatiu i ronda de conclusions. Si és cert que sempre ens en sortim –i que el debat a resoldre és a quin preu– la sal i el pebre d’aquesta història rau en la constància de la consciència feta coherència. La crònica d’un antic compromís, arrelat a la nit dels temps i passat a la següent generació, que es segueix repetint dia rere dia en milers de gestos concrets. Quan tot comença i acaba sempre al mateix lloc: en nosaltres mateixes i en la fertilitat del retorn cooperatiu. Ara fa 40 anys, el llenguatge oficial titllava els advocats de Ronda de tranuitats, utòpics, ucrònics. Però la història de la generositat demostra avui que la justícia –no el Dret- és un plat sòlid que es cuina a foc lent. I sempre retorna. Quan es rep el que es dóna. Es recull el que s’ha llaurat. Es rep l’estima que has sabut donar sense demanar ni esperar res a canvi. Mirall de present, cruïlla on es creuen el passat i el futur, aquest 2012 el cooperativisme fa ronda i fa dret. I fa també 40 anys. Camí de Ronda. n