L’àmbit Contenciós-Administratiu OPINIÓ
Les taxes judicials i les costes processals com a obstacles per accedir a la jurisdicció contenciosa administrativa
L
a La jurisdicció contenciosa administrativa, que és aquella, no oblidem, que té la transcendental funció de vetllar perquè els poders públics s’ajustin a la legalitat en la seva actuació, ha vist com precisament un poder públic, el legislador, ha introduït recentment dues importants novetats tendents a encarir substancialment la possibilitat que la ciutadania pugui accedir a la tutela judicial que han de proporcionar els Jutges i Tribunals d’aquell ordre jurisdiccional. En primer terme, la Llei 10/2012 i el Reial Decret Llei 3/2013 han estès l’obligació de pagar taxes a tothom, és a dir, a les persones jurídiques de tot tipus –incloses les fundacions, associacions, cooperatives, etc., a més de les societats mercantils- i a les persones físiques, que només s’estalviaran aquest cost si es tracta d’un funcionari en defensa dels seus drets estatutaris, si el que s’ataca és un silenci o una inactivitat administratives o si s’acciona per mitjà del procediment especial de protecció de drets fonamentals. Ara bé, aquesta important limitació per al lliure exercici d’un dret fonamental essencial en tot Estat de Dret no afecta als poders públics, ja que les Administracions estan exemptes de pagar les taxes judicials, el que accentua més encara la desigualtat de parts existent per se en tot litigi contenciós administratiu entre particulars i ens públics, circumstància difícilment justificable que
s’ha d’afegir a les nombroses prerrogatives que el nostre ordenament jurídic ja confereix a aquelles Administracions en l’exercici de les seves potestats públiques. Davant aquesta situació, òbviament és fàcil imaginar que una Administració poc dubtarà a l’hora de recórrer en apel·lació o en cassació una sentència, atès que no li suposarà cap cost addicional; però, en canvi, el ciutadà de a peu haurà de valorar amb molta cura i rigor si li compensa continuar defensant els seus drets a través dels únics mecanismes processals que la Llei li proporciona amb aquesta finalitat. Pensem que, en un contenciós de quantia indeterminada, la taxa per endegar la primera instància oscil·larà entre els 218 € i els 368 €, si es vol apel·lar s’hauran d’abonar 818 € i per accedir a la cassació aquesta xifra arriba, ni més ni menys, fins als 1.218 €. I això només per posar en marxa el procés, al marge, per tant, de les despeses de procurador, advocat, pèrits, dipòsits per recórrer, etc. Davant l’existència d’unes taxes excessives, desiguals i desproporcionades, com sens dubte ho són aquestes -i que, per si això fos poc, poden conviure en determinats casos amb les taxes autonòmiques-, molts ciutadans estan desistint de recórrer davant dels Tribunals per tal de defensar pacíficament els seus drets i discutir determinades decisions administratives. A aquesta gravíssima i preocupant situació hem d’afegir una inevitable conseqüència
53
Informe sobre la Justícia 2014 OPINIÓ
col·lateral en l’àmbit contenciós administratiu, com és que el control dels poders públics esdevé llavors més ineficaç i, per tant, augmenta la seva sensació d’impunitat.
54
Per altra banda, les costes processals, respecte a les que s’ha instaurat el criteri del venciment a resultes de la Llei 37/2011, de suposada agilització processal, han irromput també de forma alarmant en el contenciós administratiu, dibuixant un panorama de molta incertesa davant del considerable increment de costos que pot suposar litigar contra una Administració per aquell que gosi fer-ho. Aquest fet es veu agreujat en aquells casos en què els Jutges i Tribunals no utilitzen la facultat que els atorga la Llei per limitar la seva quantia màxima, fet que obliga a recórrer als criteris de taxació que al respecte estipulen els Col·legis d’Advocats, respecte als quals aprofito per
reivindicar enèrgicament que siguin objecte d’una urgentíssima revisió i actualització als temps de crisi econòmica que malauradament estem vivint. No hi ha dubte que són mals temps per a la lírica en el contenciós-administratiu. Confiem que el legislador ref lexioni al respecte, i que ho faci ben aviat, sinó el nostre Estat de Dret seguirà experimentant aquest indesitjable retrocés a què inevitablement ens aboquen les taxes judicials i les costes processals, el qual cada cop serà més i més difícil de recuperar.
Marc Vilar Cuesta. Col· legiat ICAB núm. 27.447. President de la Secció de Dret Administratiu de l’ICAB.