Prestació d’atur i sortides a l’estranger Article a càrrec de Jordi Pujol advocat del Col·lectiu Ronda
Les lleis de seguretat social i la normativa específica sobre la matèria preveuen que les persones que cobren prestacions d’atur puguin sortir a l’estranger sota determinades condicions i respectant la premissa que els treballadors aturats estiguin controlats pels Serveis Públics d’Ocupació i mantinguin un compromís actiu de cerca de feina. Veiem diversos supòsits. Per a sortides curtes de menys de 15 dies a l’estranger cal comunicació prèvia a l’oficina d’ocupació però no és necessari justificar el motiu. Si l’oficina ho autoritza, se segueix cobrant la prestació d’atur durant l'estada a l'estranger. Sortides a l’estranger de més de 15 dies i menys d'un any per cercar feina, formació o per desenvolupar una acció de cooperació internacional. En aquest cas, se suspèn la prestació d’atur mentre duri l'estada a l'estranger. El cobrament es reprendrà en tornar a l'Estat espanyol. Si la sortida ha estat per un període superior a un any, es perdrà a dret a cobrat l’atur. També hi ha permisos especials de sortida a països de la Comunitat Europea per anar a treballar, sobre els quals no ens estendrem, doncs ens centrarem en els permisos de sortida de curta durada.
aquesta ocasió, els Serveis Públics d’Ocupació li van extingir la prestació d’atur i li van reclamar allò que consideraven subsidis cobrats indegudament, en base al fet que la treballadora, entre altres motius, no havia mantingut un compromís actiu de cerca feina i no havia comunicar la seva absència als Serveis Públics d’Ocupació. Davant de diverses sentències contradictòries i del criteri del Tribunal Suprem sobre aquests tipus d’absències, el mateix Tribunal Suprem en recent sentència de 18 d'octubre de 2012 revisa el seu criteri i entén que el termini a partir del qual es pot extingir la prestació, sempre que l’absència sigui justificada, es a partir dels 90 dies d’estada a l’estranger doncs aquest termini és al que preveu la legislació d’estrangeria. L'esmentada sentència distingeix entre entre “estada a l’estranger” inferior a 90 dies i “residencia a l’estranger”superior a 90 dies. En aquest sentit al Tribunal suprem harmonitza la legislació d’estrangeria amb la legislació en matèria de desocupació, més restrictiva pel que fa als treballadors immigrants o nacionals, assentant un criteri nou més ajustat als criteris de la normativa comunitària europea i a la legislació d'estrangeria.
Es donen casos, en el primer supòsit, de sortides curtes però que a la pràctica s’allarguen més de 15 dies. I en aquest cas els Serveis Públics d’Ocupació no només deixen de pagar temporalment l’atur. A més a més, extingeixen la prestació per la comissió d’una suposada falta. Sobre aquest temàtica hi ha hagut diversos judicis, amb resolucions contradictòries dels Tribunals de Justícia. Trobem sentències on es considera que només s’ha de suspendre la prestació d’atur durant el temps d’absència del territori espanyol i en sentit contrari, és a dir, que s’ha d’extingir totalment la prestació d’atur.
El criteri ara aplicat es més ajustat a Dret en relació als immigrants en situació d’atur que han de marxar a l’estranger. Però cal fer un pas més endavant en relació als treballadors i treballadores en situació d'atur. En aquest sentit s'ha d'aconseguir una legislació més clara i especialment més oberta i flexible en quant a les causes i el temps de durada de les estades a l'estranger que, a la vegada que permeti mantenir un compromís de cerca activa de feina tenint en compte los noves tecnologies de la informació i comunicació, permeti a tots els treballadors la sortida a l’estranger per cercar feina o, fins i tot, per altres causes, siguin immigrants o no.
Aquest casos afecten, lamentablement de forma especial als treballadors immigrants que tenen família a l’estranger i per diverses circumstàncies han de viatjar al seu país d’origen.
Nota: La sentència citada es pot trobar al Cercador de
Citem el cas d’una treballadora ucraïnesa que es va absentar més de 15 dies – en total 19 dies – per atendre i visitar un familiar greument malalt. En
jurisprudència del Consejo General del Poder Judicial (CENDOJ) Tribunal Suprem Recurs 4325/2011 Roj STS 7817/2012 de data 18 d'octubre de 2012. ID Cedoj: 28079140012012100860ñ.