Les fires històriques com la de Sant Josep de Mollerussa han tingut un pes gens negligible en la transformació econòmica del país, l’equilibri territorial i la generació d’oportunitats. 150 anys després que l’Ajuntament de Mollerussa instaurés una fira ramadera que evolucionaria cap a industrial, la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola continua tenint efectes importantíssims per a la ciutat, la comarca del Pla d’Urgell i el conjunt d’àmbits i sectors que són protagonistes arreu.
Les de Lleida són Terra d’Oportunitats, certament, però no perquè hagi vingut res donat, sinó per l’acumulació d’un capital històric i multigeneracional de superació i transformació econòmica i social que enllaça plenament amb el moment actual, quan des de la Diputació de Lleida identifiquem noves fortaleses (amb la coordinació d’administracions, cambres de comerç, universitat i sector privat) per transitar cap a un nou model econòmic, més eficient, just i sostenible, de les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran.
Malgrat les dificultats evidents en un context global i local de complexitat –venim d’una pandèmia i ens trobem al bell mig dels efectes d’una guerra– Fira de Mollerussa encara els 150 anys de certamen de la millor manera possible: amb més aportacions institucionals, recuperant totes les accions formatives, optimitzant els espais i ampliant els usos. Tot això en uns moments en què les administracions acompanyem un procés de captació d’inversions amb la mirada posada en la transformació verda de l’economia dels nostres municipis, sense perdre de vista que el sector primari és la nostra base de projecció cap el futur.
La resiliència històrica de Sant Josep de Mollerussa demostra que les fires continuen sent motors econòmics imprescindibles, de generació de riquesa i de desenvolupament industrial i comercial. Una Fira Catalana de la Maquinària Agrícola que, un segle i mig després, és manté puntera i encaixa plenament en aquesta terra d’oportunitats en què estem convertint les nostres terres amb l’esforç de tots plegats.
Edita: Comarques de Ponent - Informació de Comarques SL - Av. Catalunya, 65 - 25300 Tàrrega
Tel. 973 501 878. Direcció: Roser Torruella. Redacció: Asmaa R. Bellhabib i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Fotografia: Asmaa R. Bellahbib, Josep Anton Pérez i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Disseny i publicitat: Cristina Castells - Tel. 973 501 878. Dipòsit Legal: L-370-01
Marc Solsona agraeix les inversions de la Generalitat i el Govern de l’Estat, que s’afegeixen a l’ajut de la Diputació de Lleida, i han fet possible “el millor Recinte Firal de la nostra història”
La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Mas, va presidir ahir divendres al matí l’acte inaugural de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, el qual va tenir lloc al Teatre L’Amistat. En el seu discurs inaugural, la consellera va destacar que “cap esdeveniment firal pot aspirar a arribar a les 150 edicions sense demostrar una gran capacitat d’adaptació que el continuï fent rellevant i interessant al llarg dels anys”. Aquesta adaptació, segons Mas, ha estat una de les grans qualitats d’un certamen que “s’ha convertit en una de les millors fires del sector”. L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, també va aprofitar la presència de la consellera per agrair-li la inversió de 250.000 euros que ha fet la Generalitat de Catalunya, la qual, sumada a una altra partida de 100.000 euros provinent del Govern de l’Estat, han permès la remodelació del certamen per convertir-lo, segons va declarar Solsona, “en el millor Recinte Firal de la nostra història”. Aquests ajusts s’han afegit al que any rere any aporta la Diputació de Lleida.
Sobre l’efemèride dels 150 anys de la Fira, l’alcalde va apuntar que “fem 150 anys de fira perquè l’any 1862 es va regar la primera Finca del Canal d’Urgell i això va transformar les terres, els pobles, l’economia i la societat. Vertebrar el país vol dir apostar en tot el país i generar oportunitats i consensos arreu, més enllà de les grans ciutats”. Per això, va emplaçar als governs català i espanyol a mantenir el seu suport econòmic a la Fira “d’una manera o una altra”.
En relació amb aquestes paraules, la consellera Mas va reafirmar la voluntat del Govern de la Generalitat de “governar per la Catalunya sencera” i continuar “invertint en infraestructures en les comarques que més pateixen els efectes de la despoblació i recolzar i atreure
inversions privades que generin llocs de treball”. Mas i Solsona també van celebrar que la Fira hagi pogut recuperar l’Aplec de joves al camp i, sobretot, la Borsa Interpirinenca de Cereals, ja que, tal com va remarcar Mas, la seva importància és cabdal per a un
sector que viu un moment d’incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna, pel fet que el 60% de les importacions de blat de moro a Catalunya provenien d’aquest país, fet que ha suposat un fort impacte per aquestes empreses. En aquest sentit, la titular d’Economia va
voler reafirmar el suport del Govern al sector agrícola i va recordar que els nous pressupostos de la Generalitat preveuen un augment del 20% de la inversió en el sector primari.
Per finalitzar la seva intervenció, Marc Solsona va agrair al director de l’ens
firal, Xavier Roure, i a tot el comitè organitzador de Fira Mollerussa la seva tasca per dur a terme el certamen, i també a tota la població i comerciants de la ciutat per afrontar amb una actitud còmplice i collaboradora els inconvenients que suposa celebrar
l’única fira professional que es fa dins un entorn urbà.
Després de l’acte, les autoritats van fer un recorregut pel Recinte Exterior de la Fira de Sant Josep, pel Saló de l’Automòbil, que celebra la 42a edició, i pels Pavellons Firals.
La Generalitat augmenta un 32% el pressupost destinat al Pla d’Urgell Durant la seva visita a Mollerussa, la consellera d’Economia i Hisenda va explicar que, en els recentment aprovats pressupostos de la Generalitat, les inversions previstes a la comarca del Pla d’Urgell s’han vist augmentades un 32% respecte de l’any passat.
En el cas de Mollerussa, s’ha referit a projectes com la construcció del nou CUAP, la nova comissaria de Mossos d’Esquadra, les obres en l’Institut Terres de Ponent o al mateix recinte de Fira de Mollerussa. Mas també va recordar que a la vegueria de Lleida han arribat 83 milions d’euros dels fons Next Generation (un 5% del total de Catalunya).
sucs naturals i ecològics; maridatge de cervesa amb fruits secs; taller per a infants “Tiramisú de poma”, amb alumnes del cicle inicial de l’Escola Pública Ramon Farrerons; xarrada informativa, amb degustació inclosa, sobre la situació actual de les pomes al Pla d’Urgell, i degustacions de diversos productes de proximitat com formatges, panadons, coca dolça i salda, fuits secs..., entre altres.
Un any més, i sota el lema ‘Aliments i tu’, la Diputació de Lleida treballa per promoure els pro -
ductes alimentaris de proximitat i de qualitat. Durant la Fira de Sant Josep, entre el 17 i 19, presenten un es-
tand ubicat als Pavellons Firals, on, com en anys anteriors, els visitants poden gaudir de diverses ac -
Una de les activitats que es va dur a terme durant el dia d’ahir. tivitats relacionades amb el món de la gastronomia dirigides a tots els públics. La programació inclou ac -
tivitats com: maridatge de vins de la DO Costers del Segre amb formatges; tasts i degustacions de
La Diputació de Lleida ha programat una quinzena d’activitats, distribuïdes entre 4 i 6 diàries, de 10 h del matí a 8 h del vespre, en el marc del certamen a l’espai ‘Aliments i tu’.
Enguany la Fira de Sant Josep compleix 150 anys, una xifra espectacular per a qualsevol esdeveniment. Això representa que durant dècades i dècades s’ha treballat per superar les adversitats i aconseguir que el certamen continuï sent útil i viu avui en dia
Què és la Fira de Sant Josep per a Mollerussa?
És un esdeveniment amb 150 anys d’història, i ha esdevingut un eix fonamental per a la ciutat de Mollerussa. Fa 150 anys van passar tres coses: es va construir el Canal d’Urgell, és a dir, va arribar aigua a una comarca, el Pla d’Urgell, que era seca i, en conseqüència, va tenir un impacte econòmic molt bo; a mitjans del segle XIX va arribar el ferrocarril, una eina de comunicació bàsica amb què es podien transportar tant mercaderies com persones, i es va acordar la celebració d’una fira als voltants de Sant Josep. Així mateix, la gent podia accedir a Mollerussa amb el ferrocarril per assistir a la Fira de Sant Josep, on tenien a l’abast productes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia. Arran de l’aparició del tractor en la industrialització del camp, la Fira de Sant Josep es va convertir en un espai d’exposició de maquinària agrícola. Actualment, cal remarcar que s’ha convertit en un certamen multisectorial, ja que tenim espais com el Saló de l’Automòbil, un espai capdavanter a Catalunya quant a la comercialització de vehicles.
La història de les empreses de maquinària agrícola del Pla d’Urgell i dels voltants ha anat lligada a la Fira, i avui en dia algunes fins i tot exporten els seus productes a tot el món, i tenir un aparador on poder exposar i vendre els seus productes, segurament, els ha ajudat molt en aquesta internacionalització.
Per tant, aquest certamen, com a fira de referència a Catalunya de maquinària agrícola, ha donat suport als sectors que s’hi veuen exposats i representats i, a més a
més, és un impuls econòmic important per a Mollerussa i el Pla d’Urgell. I cal afegir que el fet de dur a terme aquest esdeveniment durant la festivitat de Sant Josep té un caire, a part d’econòmic, també social, ja que els ciutadans de la capital del Pla d’Urgell poden gaudir d’un ambient molt festiu amb diferents activitats.
Enguany compleix el seu 150è aniversari, què representa aquest fet per a aquest certamen?
Bé, 150 anys, per a qualsevol esdeveniment és una xifra espectacular. Això vol dir que durant dècades i dècades les persones i institucions encarregades d’aquest esdeveniment han anat superant les adversitats que s’han trobat pel camí, com guerres, pandèmies, crisis econòmiques… i han aconseguit que aquest certamen continuï sent útil i viu avui en dia. A més, en el cas de Mollerussa, que una població de 15.000 habitants, amb limitacions tant d’espai com de recursos, tingui la capacitat de dur a terme aquesta fira, líder en l’àmbit nacional, durant 150 anys, li dona encara més prestigi, ja que diu molt de l’emprenedoria que hi ha al municipi.
Hi ha hagut una reorganització del Recinte Firal, quina repercussió creu que tindrà aquest fet? Enguany, fruit de converses amb els expositors de tractors, vam detectar la necessitat de créixer, ja que molts demanaven com a requisit per assistir a la fira un espai més ampli per exposar els seus productes. I vam considerar que l’esplanada ubicada darrere dels pavellons firals de 19.000 m² era un espai
diàfan que ens ofereix unes possibilitats molt bones, i els mateixos expositors estaven molt satisfets amb aquesta decisió. Això, evidentment, fa que la fira faci un gir, i en lloc d’anar, com ja fa uns anys, al llarg del canal (tot i que sí que arribarà fins a l’Escola de Música), l’epicentre agrícola serà darrere dels pavellons firals.
En els canvis es busquen les millores i hi ha un cert risc, però no és la primera vegada que el recinte firal canvia d’ubicació, de fet és el sisè cop, i com ja he dit creiem que és un punt d’inflexió molt important amb aquest afany de creixement i per continuar donant resposta als sectors que s’hi exposen. Cal matisar que hi ha hagut un treball molt gran del nostre equip comercial. A banda d’això, també creiem que és un canvi vital pe al futur de la fira.
Què espera d’aquesta
150a edició de la Fira?
Bé, puc dir que esperem tres coses: que l’assistència de les empreses que confien en Fira Mollerussa acabi sent rendible i es quedin amb ganes de tornar el pròxim any, és a dir, desitgem que el client immediat, que és l’expositor, es quedi satisfet; complir les expectatives dels visitants de la Fira, que trobin tot allò que esperen, i, per últim, que continuï sent un orgull pels mollerussencs i mollerussenques, sent una ciutat d’acollida, i que gaudeixin d’aquests dies.
L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, va remarcar que no els ha tocat un mandat fàcil, què n’opina al respecte?
Evidentment, no ha estat fàcil, ni per a nosaltres, ni per a ningú. La virulència d’una
pandèmia, no coneguda a les nostres generacions, ha sigut molt gran.
El 13 de març del 2020, amb la fira ja muntada, va esclatar la pandèmia, per tant, va ser impossible dur-la a terme aquell any. A la tardor vam lluitar per fer l’Expoclàssic, la primera fira professional que es feia a Catalunya aleshores, i ho vam aconseguir. El 2021 vam batallar per poder dur a terme la Fira de Sant Josep, i també vam poder tirar-la endavant, amb un canvi de dates molt oportú, la vam celebrar el primer cap de setmana de juny. El 2022 ja vam poder tirar endavant la fira, amb les restriccions pertinents del moment. I aquest 2023 ja celebrem la fira amb tota la normalitat, afegint que, com ja hem dit, també celebrem els seus 150 anys d’història.
Ha estat un relat complicat, però de les adversitats se n’aprèn. Les fires són vitals per a l’economia, i no poder dur-les a terme va generar molta incertesa, es van trobar a faltar. Però bé, n’hem sortit reforçats, i enfoquem aquest relat des de la màxima dificultat al millor èxit que comptem que tingui aquesta edició.
També heu presentat nova imatge dels certàmens del 2023, podria fernos una pinzellada de les novetats i expectatives d’aquestes Fires?
La imatge del cartell de la Fira de Sant Josep és molt contundent, amb l’associació del color verd al món agrícola, que és un color natural i reivindicatiu i per tant ens hi sentim còmodes. Busca alguna evocació en cartells històrics, la Fira de Sant Josep sempre ha destacat per l’originalitat dels seus cartells.
Aquest cartell és el marc principal de les diferents fires: el 42è Saló de l’Automòbil, del 17 al 19 de març; la 33a fira
Autotrac, del 21 al 23 d’abril; el 28è Expoclàssic, els dies 17 i 18 de setembre; el 22è Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, el 24 de setembre; la 28a fira
Autotardor, del 20 al 22 d’octubre, i la 16a Mollerussa Lan Party, del 9 al 12 de novembre. Val a dir que són tot un seguit de fires que generen prop de 12 milions d’euros de facturació.
Finalment, destaquem que enguany es recupera la Borsa Interpirinenca de Cereals que se celebrarà durant la Fira de Sant Josep, un acte que sobrepassa les expectatives d’una població com Mollerussa, ja que es concentren tots els cerealistes d’Europa durant el cap de setmana per treballar i copsar les novetats del sector.
Quines són les expectatives amb relació al Saló de l’Automòbil?
El Saló de l’Automòbil és la perla de la Fira de Sant Josep, perquè és aquell espai que connecta el món professional —expositors que venen productes d’alta gamma—, amb el món popular, és a dir, que no només està dirigit a pagesos i ramaders, sinó que pot interessar a tothom.
Enguany creix, augmenta de dimensió, ja que aquests dies passats hem dut a terme unes obres a les piscines, on hem tapat la piscina de les escales que estava en desús, i hem guanyat molts metres, també donant resposta als expositors que volien fer créixer la seva làmina expositiva. D’altra banda, atenem totes les novetats del sector, amb
vehicles híbrids i elèctrics. A més, ens trobem en mig de la Guerra d’Ucraïna, que ha causat retard en el termini d’entrega dels vehicles, a conseqüència de la falta de les matèries primeres, i els expositors estan molt animats per participar en aquest Saló i esperen que sigui tot un èxit.
Amb quants expositors compta la fira d’enguany?
Als voltants de 300 expositors, tornem a les xifres prepandèmia, estem recuperant tota l’activitat amb total normalitat. Cal remarcar que estem orgullosos de la fidelització al llarg dels anys dels expositors, són 300 empreses que prenen la decisió d’apostar per la Fira de Sant Josep de Mollerussa.
Quin creu que serà el futur d’aquest certamen? És cert que la pandèmia ha accelerat la nostra transició al món digital, sembla que sense sortir de casa, amb un dispositiu electrònic ho podem fer tot, i és cert, perquè ara podem fer videoconferències que ens estalviem molts km de carretera. Però la presencialitat, el contacte humà, la proximitat de les persones, aquest esperit mediterrani que tenim provoca que les fires siguin necessàries, penso que fins i tot ara quan la gent va a les fires hi va amb més ganes que abans.
Llarga vida a les fires, i llarga vida a la Fira de Sant Josep, això sí, adaptant-nos a les novetats que vagin sorgint i amb una comunicació absoluta amb els expositors i visitants, que són ells els que ens han de dir les inquietuds i punts de millora necessaris, per tal de continuar creixent.
“
És una fira de referència a Catalunya i un impuls econòmic molt important per al Pla d’Urgell”
Mollerussa ha preparat per a aquest 2023 un total de set fires dedicades a diferents sectors i públics, amb l’afany de continuar creixent i seguir sent un referent firal. Aquest cap de setmana, del 17 al 19 de març, i en el marc de la festivitat de Sant Josep, es duu a terme la fira més veterana de totes, que enguany arriba a la seva 150a edició: la Fira de Sant Josep, juntament amb el Saló de l’Automòbil, que celebra la seva 42a edició.
Val a dir que tant la Fira de Sant Josep com el Saló de l’Automòbil creixen en dimensió per donar resposta a la demanda dels expositors. Per tal de dur a terme aquesta expansió s’ha hagut de reorganitzar el Recinte Firal.
La Fira de Sant Josep és una de les fires de maquinària agrícola més importants de la Península la qual és reconeguda com la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola. Enguany arriba a la seva 150a edició, evidenciant la seva importància en el sector agrícola. Aquest certamen a banda de ser una carta de presentació de Mollerussa, també és l’aparador del sector agrícola de les Terres de Lleida. Tot i que inicialment va néixer com una fira del bestiar, avui s’ha convertit en un espai multisectorial, complementat amb jornades i activitats de formació professional.
El Saló de l’Automòbil se celebra en el marc de la Fira de Sant Josep, i en l’actualitat és el segon certamen més rellevant de vehicles nous que hi ha a Catalunya, tant pel volum dels automòbils exposats com pel nombre de visitants i negoci que genera. Val a dir que aquesta mostra va contribuir de forma notable en el creixement de la Fira, ja que l’ha convertit en un esdeveniment multisectorial: connecta el món professional amb el món popular, perquè no només està dirigit a pagesos i ramaders, sinó que pot interessar a tothom. Lleida és la seva principal àrea d’influència, si bé també cal remarcar altres punts, com Barcelona, Igualada, Tarragona i la Franja de Ponent.
És una fira especialitzada en maquinària agrícola, industrial, furgonetes, caravanes, camions i automòbils d’ocasió.
Neix l’any 1989 arran del creixement de la Fira de Sant Josep, que va comportar que el sector de la maquinària usada, que ocupava una part important de la fira, així com el sector automobilístic d’ocasió, es desvinculessin i passessin a tenir un certamen propi en unes dates pròximes a la Fira de Sant Josep, com era el mes d’abril, una data molt adequada per al sector agrícola.
És una fira dedicada al món clàssics, que sorgeix l’any 1996 de Motos Clàssiques Terres de la Regidoria d’esports de l’Ajuntament El gruix de la fira el forma el participen amb una parada Motos, Accessoris i Col·leccionisme. La mostra es complementa monogràfics dedicats a cotxes secció de venda de cotxes i motos Paral·lelament, també se celebra Clàssiques, que cada any motoristes.
SETEMBRE
món als vehicles històrics i 1996 de la mà de l’Associació de Ponent, amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa. nombre d’expositors que al Mercat de l’Automòbil, Col·leccionisme.
complementa amb exposicions i cotxes i motos clàssiques, i la motos amb més de 25 anys. celebra la Trobada de Motos agrupa un centenar de
El Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, organitzat per Fira de Mollerussa, omple els carrers i places de la capital del Pla d’Urgell amb pintors que intenten crear la millor pintura ràpida. El certamen cada any té una temàtica diferent, amb la qual els participants han de treballar.
La implicació d’institucions i empreses locals en la col·laboració i patrocini de l’esdeveniment possibilita l’important nombre de premis, així com l’import d’aquests, que ascendeix en total a 6.545 euros.
A principis del passat mes de febrer l’alcalde de la ciutat de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, juntament amb el director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, van presentar el calendari firal dels certàmens i activitats previstos per aquest 2023 a la capital del Pla d’Urgell. Pel que fa a la Fira de Sant Josep, l’alcalde Marc Solsona va remarcar que la inversió institucional a l’ens firal d’un import superior al mig milió d’euros, els permetrà fer “un salt qualitatiu amb la remodelació del Recinte Firal” i “poder continuar competint, no contra ningú, sinó per continuar sent referent firal”. “Després d’anys de picar pedra”, l’alcalde es va mostrar satisfet enguany per haver aconseguit aquestes aportacions institucionals i que s’afegeixen a l’únic ajut que l’ens rebia de part de la Diputació de Lleida. Així, als 135.000 euros d’aquesta, enguany caldrà sumar 100.000 euros del Ministeri d’Indústria —fruit d’una esmena del Partit Demòcrata als
Pressupostos Generals de l’Estat, va recordar Solsona— i 250.000 més dels departaments d’Indústria i Acció Climàtica de la Generalitat, adreçats aquests últims a posar en marxa les obres de remodelació del Recinte Firal per a la 150a Fira de Sant Josep. A banda, l’Ajuntament de Mollerussa també ha inclòs aquest any una partida de 65.000 euros per a la recol·locació del parc d’atraccions, espai que es trasllada de l’esplanada de darrere dels Pavellons Firals. Aquesta zona, amb 19.000 m² —dels quals 9.000 m² són nets per a exposició— es destinarà a acollir els concessionaris de tractors i maquinària agrícola. Solsona també va agrair al director la seva feina en un mandat que no ha estat fàcil, amb dos anys de pandèmia en què es van haver d’anul·lar esdeveniments, refer el calendari o fins i tot arriscar-se a fer fires quan “s’obria una finestra”. “Com a institució, ens ha costat remuntar aquesta pandèmia, però ja està, ho hem aconseguit”, va manifestar. És per això que el president
de Fira de Mollerussa ha volgut presentar un 2023 “amb il·lusió, amb ganes i amb l’esperança que serà un bon any firal i, per tant, tota aquella feina feta també es veurà reconeguda”, afegia.
En el marc de la 150a edició de la Fira de Sant Josep, enguany s’ha recuperat activitats com la 20a Borsa Interpirinenca de Cereals o l’Aplec de Joves del Camp, i el Sopar de l’Expositor, que es tornen a celebrar per primer cop d’ençà de la pandèmia. També s’ha portat a terme un acte institucional al Teatre L’Amistat on, entre altres coses, es va presentar un llibre amb motiu de l’aniversari així com un documental.
Per la seva part, el director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, va incidir que el 2022 va ser el primer any en què es va poder completar el calendari després de la pandèmia per la covid-19, alhora que va destacar els gairebé 10 milions d’euros tancats en vendes de cotxes nous i d’ocasió al Saló de l’Automòbil de la Fira de Sant Josep, l’Autotrac i l’Autotardor.
28a AUTOTARDOR 20, 21 i 22 D’OCTUBRE
AUTOTARDOR és la segona fira d’ocasió que la ciutat de Mollerussa celebra de forma anual, i està dedicat als sectors de l’automòbil, furgonetes, maquinària agrícola i industrial.
La mostra ocupa els pavellons firals interiors i un recinte exterior on se situa la maquinària agrícola i industrial. En cada edició es realitza un sorteig amb una dotació econòmica de 3.000 entre els compradors de cotxes d’ocasió. Es destina un espai exclusivament a la venda d’automòbils, el preu dels quals no supera el d’aquest premi.
La Lan Party és un acte que pretén donar l’oportunitat a tots els amants de les noves tecnologies de gaudir d’uns dies de convivència en què es pugui aprendre i gaudir a parts iguals.
La ciutat es converteix en la capital dels videojocs durant els dies que dura l’esdeveniment. Jugadors i fanàtics de la tecnologia es reuneixen en el pavelló firal d’aquesta ciutat per compartir experiències i participar en les diverses activitats que es programen. Enguany arriba a la seva 16a edició amb un clar èxit, que es fa palès amb el seu creixement any rere any, sent avui la Lan Party més gran de tot Catalunya.
Enguany s’han presentat a la convocatòria un total de deu màquines d’una desena d’expositors
Ahir divendres, es van anunciar els guanyadors del Concurs d’Innovació en Maquinària Agrícola de la Fira de Sant Josep. Aquests guardons es van iniciar
dissabte en el marc del Sopar de l’Expositor, acte que estarà presidit pel president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. El concurs, amb una dotareportatge
l’any 1980 amb el propòsit de reconèixer les novetats tècniques exposades a la fira, i des de llavors s’han dut a terme en cada edició d’aquesta, a excepció dels
anys 2020 i 2021, que no es va portar a cap a causa de la pandèmia. Així mateix, el 2022, es va recuperar, arribant enguany a la seva 43a edició.
PREMI ESPECIAL D’INNOVACIÓ, al constructor/expositor de maquinària agrícola i/o ramadera de l’Estat espanyol
Dotat amb 1.600 euros i placa d’honor, atorgat per Fira de Mollerussa.
TALLERS RIBACAR Igualada (Anoia)
Per un braç de sembra muntat en una Virkar Dynamic.
ció econòmica en total de 3.800 s , estableix tres categories. Val a dir que en algunes edicions, com ha sigut el cas d’aquesta, s’han atorgat alguns accèssits.
PREMI DELS ENGINYERS INDUSTRIALS D’INNOVACIÓ en maquinària agrícola
Dotat amb 1.200 euros i placa d’honor, atorgat pel Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Demarcació de Lleida.
BOSAF EUROPEAN TECHNOLOGY
Balaguer (Noguera)
Per un equip per a tractaments fitosanitaris i adob líquid d’alta precisió.
PREMI DELS
Alcarràs (Segrià)
Per un canvi robotitzat adaptable a tractors fruiters.
Tàrrega (Urgell) / Solsona (Solsonès)
Per un vehicle agrícola que utilitza gas natural comprimit com a combustible en lloc de diesel.
El Complex Resquitx de Golmés va acollir ahir al migdia la 20a Borsa Interpirinenca de Cereals. En aquesta jornada, que serveix com a punt de trobada per al sector del cereal i l’agroalimentació, hi van participar més de 400 empresaris i empresàries, tant del mercat català i espanyol, com també d’altres provinents de França, Bèlgica, Holanda, Romania, Marroc o Ucraïna, entre d’altres. Aquesta trobada empresarial no se celebrava des d’abans de la pandèmia de la COVID-19, per això el co-
ordinador de la Borsa, Ramon Roset, es va mostrar molt satisfet: “Després de tres anys d’aturada, hem reunit a més de 400 empresaris i això demostra que el sector tenia ganes de trobar-se i venir a Mollerussa”. A més, enguany la Borsa ha celebrat el seu vintè aniversari: “Ens hem anat consolidant dins el sector i, majoritàriament, la gent que ve acaba repetint, hi ha persones que ja deu o quinze anys que venen a cada edició”, va afegir Roset, el qual creu que l’èxit d’aquesta jornada està en “el
tracte distès i sense pressions que oferim. És un espai on interactuar i parlar, on et pots reunir en un mateix matí amb totes les persones del sector que t’hauries de trobar al llarg d’un any”, va afegir.
Un sector que, malgrat tot, viu uns moments d’incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna, la inflació i l’escalada dels preus de producció. Això ha creat un escenari que els ponents van descriure com a “excessivament volàtil” i que dificulta fer previsions i plans de futur.
L’Aplec de joves al camp va celebrar ahir la seva cinquena edició dins de la 150 Fira de Sant Josep de Mollerussa, amb la participació d’uns 180 joves agricultors i alumnes de diverses escoles agràries de Catalunya, els quals van omplir de gom a gom la sala d’actes del Centre Cultural de Mollerussa. Aquesta jornada es va celebrar per darrera vegada l’any 2019 i s’ha decidit recuperar enguany, un cop superades les restriccions de la pandèmia. Ha
estat organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), Campus Empresarial Agrari, JARC, Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i les Escoles Agràries, i amb la collaboració de Fira de Mollerussa.
El protagonista de la jornada va estar el Martí Canadell, un jove agricultor que ha treballat en tres continents diferents. Canadell, de 30 anys, va explicar que quan era un adolescent no va arribar ni a acabar
l’educació secundària, però quan va superar la vintena, va començar a pensar a marxar un temps a l’estranger per veure món i aprendre l’anglès, al mateix temps que treballava del que li agradava: l’agricultura. Va trobar feina a Irlanda i després als Estats Units, portant recol·lectores i altres màquines agrícoles. L’experiència li va agradar tant que va voler continuar obrint horitzons i també va acabar treballant al Canadà, Tasmània i Austràlia.
Una trentena de persones van participar ahir divendres al matí en la jornada ‘Projectes de reg de precisió per donar suport al desenvolupament territorial’ que es va portar a terme a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell. La jornada va servir per presentar el 121è Dossier Tècnic sobre reg de precisió, editat per la Direcció General d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del De-
partament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), el qual va organitzar aquesta sessió tècnica, juntament amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Oficina del Regant i Fira de Mollerussa. Aquest Dossier recull vuit projectes innovadors de reg de precisió que s’han desplegat en diferents punts de Catalunya durant els darrers mesos i que es van explicar ahir.
Una trentena de persones van participar ahir divendres al matí en la jornada ‘Del radar al camp: pedregades i gelades al Pla de Lleida’, que s’ha dut a terme a la Sala 3 dels Pavellons Firals. La jornada que ha estat organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), ADV Terres de Ponent i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), s’ha dividit en dos grans blocs: Les gelades i
les pedregades. Montserrat Busto, tècnica del Servei Meteorològic de Catalunya, va fer una anàlisi dels indicadors actuals, els quals van mostrar que el fred va a la baixa, i que la calor va a l’alça, fent que els climes seran cada vegada més càlids. En segon lloc, Tomeu Rigo i Carme Farnell, tècnics del Meteocat, van recordar que l’any passat va ser un dels anys amb més pedregades de la història de Catalunya.
Una setantena de persones van participar ahir a la jornada tècnica ‘Agricultura regenerativa en fruiters’. La jornada, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i Fira de Mollerussa, va tenir lloc a la Sala 3 del Pavelló Verd dels Pavellons Firals. L’objectiu primordial de la sessió era explicar
què entenem per agricultura regenerativa i quines són les pràctiques agràries que podem dur a terme als nostres fruiters per a aplicar aquest tipus d’agricultura.
Georgina Alins, investigadora de l’IRTA, va explicar que en aquesta agricultura es treballa amb les cobertes vegetals, no només per incrementar biodiversitat sinó també per protegir el sòl de l’erosió.
Els tècnics del Meteocat alerten d’una pujada de la temperatura mitjanaMoment de la jornada que es va dur a terme al Pavelló Verd.
L’agricultura regenerativa i com produir aliments respectant el medi ambientLa jornada va aplegar una setantena de persones.
Més de 400 empresaris de diferents països es van reunir a la Borsa Interpirinenca de Cereals
n Dia de la Comarca
Hora: A 2/4 de 6 de la tarda
Lloc: Ajuntament de Mollerussa (Pl. de l’Ajuntament, 2)
Presideix: L’Hble. Sr. Carles Campuzano i Canadès, conseller de Drets Socials del Govern de la Generalitat de Catalunya.
n Sopar de l’Expositor
Hora: A les 9 del vespre
Lloc: Restaurant Resquitx (N-II, km 486)
Presideix: L’Il·lm. Sr. Joan Talarn i Gilabert, president de la Diputació de Lleida.
n Novetats en cultius extensius el 2023
Hora: A les 11 del matí
Lloc: Sala 3 del Pavelló Verd (Pavellons Firals)
Organitza: JARC
n Energies renovables
Hora: A 2/4 de 12 del migdia
Lloc: Sala 1 del Pavelló Verd (Pavellons Firals)
Organitza: Unió de Pagesos
n Com utilitzar LinkedIn i aconseguir resultats
Hora: A 2/4 de 6 de la tarda
Lloc: Sala 2 del Pavelló Verd (Pavellons Firals)
Organitza: AGRUPEM
Altres actes
n Presentació del llibre: Mollerussa desapareguda
Hora: A les 12 del migdia
Lloc: Espai Àgora (Pavelló Verd - Pavellons Firals)
A càrrec de: L’alcalde Marc Solsona i dels autors del llibre, l’historiador Marc Pons Barrachina i Pere Manyosa
Altres activitats
n Exposicions en el marc de la Fira. 150 anys en 24 imatges
Del 17 al 19 de març
Arran de la reorganització del Recinte Firal, enguany el sector alimentari estrena nou espai firal al Recinte Exterior, concretament a l’avinguda del Canal a la part dreta entre la rotonda de la carretera de Miralcamp i els Pavellons
Firals. Aquest nou espai s’ha dissenyat de forma lineal amb l’objectiu de facilitar als visitants la identificació del sector. Anteriorment estava exposat al Pavelló del 125è aniversari.
Enguany hi han participat un
total de 16 expositors, convertint la zona en un espai popular on gaudir d’un ambient firal.
Així mateix, el carrer d’Arbeca torna a acollir el mercadet amb l’objectiu de comunicar la zona del Recinte Firal amb
el centre comercial de la ciutat. En aquest cas, el mercadet, que va obrir les portes el divendres dia 17 al matí, compta amb una quarantena de parades amb diferents productes d’artesania o roba, entre altres.
