Comarques de Ponent 523

la notícia | 03

Catalunya lidera les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la ramaderia industrial a l'Estat.

Any 23 | Núm. 523 | 2a quinzena | octubre 2021

www.comarquesdeponent.cat

AJBCN

Arriba la castanyada amb el final de les grans restriccions 07 Cervera

Territori dona llum verda al nou eixample de la ciutat.

09 Tàrrega

Un 'scape room' per conèixer millor Tàrrega, projecte guanyador de l'EDhack.

11 Mollerussa

Un espai al cementiri dedicat al dol perinatal i gestacional per donar-li visibilitat.

15 Balaguer

El Consell d'Interior inaugura el parc de bombers de Balaguer.

16 Tremp

El Consell del Jussà defensa el mirador de Roca Regina.

17 La Pobla de Cerv.

Jornada per reivindicar la pagesia, la producció local i la sobirania alimentària.

FORMACIÓ PRECEPTIVA AL SECTOR - CURSOS Aplicadors i manipuladors de productes fitosanitaris. Nivell qualificat

8 de novembre

Matí i tarda

Tàrrega

Benestar animal en boví. Mòdul específic

16 de novembre

Matí i tarda

Tàrrega

Benestar animal en aviram. Mòdul específic

30 de novembre

Matí i tarda

Tàrrega

30 de març

Matí

Tàrrega

Tasques en gestió de l’empresa agrària

11 de novembre

Matí i tarda

Tàrrega

Recursos de gestió de l’empresa agrària

2 de desembre

Matí i tarda

Tàrrega

13 de gener

Matí i tarda

Tàrrega

11 de gener

Matí

Tàrrega (Semipresencial)

De gener a maig

Matí o tarda

Tàrrega (Semipresencial)

Benestar animal en porcí. Mòdul específic

FORMACIÓ EN GESTIÓ EMPRESARIAL - CURSOS

Tècniques de venda

FORMACIÓ TECNOLÒGICA CFGM PA - UNITATS FORMATIVES Fonaments zootècnics Altres UF d’agricultura i ramaderia

ALTRA FORMACIÓ - CURSOS Personal branding

2 de novembre Matí i en línia

VII Seminari d’especialització, processat de fruites i hortalitzes de IV i V Gamma Competències ACTIC nivell 1 - Tractament de la informació numèrica Bioconstrucció aplicada a l’explotació agrària Pràctic sobre la documentació i la gestió de l’explotació agrícola

En línia

Informeu-vos

Matí i tarda

Tàrrega

Matí i tarda

Tàrrega

Tarda

Tàrrega En línia

Instruments de finançament alternatiu i internacional Instal·lacions de reg localitzat

Lleida

Tarda

Tàrrega

Av. Tarragona, s/n · 25300 Tàrrega · Tel. 973 310 715 · aecatar.daam@gencat.cat · http://agricultura.gencat.cat

2

OPINIÓ

Segona quinzena d'octubre de 2021

EDITORIAL

Estem disposats a canviar?

El diumenge 24 d’octubre és el Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic, un constant recordatori sobre la situació límit de les matèries primeres, el consum i altres variables derivades d’una mala praxi perpetuada des de la Revolució Industrial. És cert que, avui dia, s’organitzen moltes activitats per fomentar la conscienciació, però sembla que tot queda en plantejar solucions que no s’acaben implementant a gran escala. En aquesta qüestió no es pot assenyalar un únic i vertader culpable, ja que tothom es troba immers en la problemàtica, al mateix temps que la sofreix, però la responsabilitat és de tots. Les activitats humanes, principalment la crema de combustibles fòssils, han augmentat de manera fonamental la concentració de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera de la Terra, escalfant el planeta. Sense la intervenció humana, els fac-

Número 523

2a quinzena d'octubre de 2021 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Jordi Marcos Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

tors naturals conduirien a un període de refredament. Més enllà d’aquest fet, també n’existeixen d’altres com la desforestació, la macro-ramaderia o els gasos fluorats. Les grans empreses i institucions perpetuen males praxis vinculades als hàbits de consum, i dediquen abundants esforços econòmics als seus departaments de comunicació jugant al ‘greenwashing’: una nova tendència que juga a aparentar produccions ecològiques i respectuoses amb el medi ambient, però que suposen una petita part de la seva activitat, sense frenar les produccions massives i contaminants. Lluny queden els bons indicadors de reducció de contaminació del 2020, clara conseqüència de la poca activitat humana. Alhora colpeixen amb força les catàstrofes climàtiques que podrien ser fruit de l’atzar natural, però que de ben segur comparteixen lligam amb les conseqüències

dels hàbits de producció i consum excessius.

Sembla que des de les institucions, governs i ajuntaments es treballa per conscienciar a la població de la situació actual, tot i que la pedagogia mediambiental no ha acabat de calar en l’imaginari col·lectiu. Des del sector de la ramaderia i l’agricultura es reclama un tipus de consumidor més exigent que estigui disposat a pagar la feina ben feta i respectuosa amb la natura. No hi ha una resposta fàcil en tot això, encara la primera passa necessària és buscar la manera de reduir la nostra petjada. La pandèmia ens ha exigit adaptar-nos a un context ben diferent del que consideràvem com a ‘normalitat’, i hem suprimit abraçades i petons. El canvi climàtic pot provocar que canviem els nostres hàbits de consum? O que valorem més la proximitat, l’artesania i les poques presses? Això ja queda a revisió de cadascú.

Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Raquel Serrat, Responsable de Dones d’Unió de Pagesos

Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Les pageses ens reivindiquem

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

El 15 d’octubre és el Dia Internacional de la Dona Rural. Personalment, a Unió de Pagesos tinc diferents responsabilitats i és una satisfacció molt gran veure com els afiliats, els sindicalistes més implicats i l’equip tècnic de la casa confien en mi per portar-les a terme. Sense el seu treball i suport no seria possible.

Si tenir aquestes responsabilitats al sindicat són un orgull personal, encara ho és més el fet que m’escollissin representant del sector social de Dones d’Unió de Pageses. Les pageses som imprescindibles. I hem de començar a creure’ns-ho nosaltres mateixes. La pagesia i la resta de la societat ens necessita. Som les que fixem les famílies al territori, aportem emprenedoria, innovació i autoestima al sector. La nostra visió transversal de la vida rural ha estat i serà sempre el pal de paller de la pagesia catalana. Unió de Pagesos és l’únic sindicat agrari que té aquesta sensibilitat vers el paper de la dona en el món rural, i per això hem organitzat territorialment aquest sector social i hem aconseguit tenir representació a tot Catalunya. La majoria de la pagesia és masculina, i s’ha de sentir molt orgullosa que el nostre sindicat aposti pel paper imprescindible de les pageses si realment volen viure a pagès i de pagès. Creiem en polítiques d’igualtat reals

perquè tots tinguem les mateixes oportunitats i treballem per anar canviant les coses, per millorar la nostra qualitat de vida i el nostre entorn laboral.

A Catalunya, el sindicat majoritari que representa la pagesia davant de les administracions i de la societat en general va ser escollit democràticament a les eleccions agràries. Tothom hauria de tenir clar què comporta aquesta representativitat, però ens adonem que no sempre és així. Per commemorar el Dia Internacional de la Dona Rural, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha organitzat una jornada en la què trobem a faltar la participació de les dones actives en el món agrari i, sobretot, que no s’hagi tingut en compte el sector de Dones d’Unió de Pagesos.

Què en traiem que ens omplin de paraules maques i que ens parlin de democràcia tan alegrement els nostres polítics si a l’hora de la veritat el que preval és fer-se la foto? Volem polítiques reals per a nosaltres i això comença per valorar qui té la veu del sector de veritat. Des d’aquí ens reivindiquem. Perquè hi som. Perquè treballem la terra, cuidem els nostres animals i construïm un país rural fort i estable com la nostra societat es mereix.

CALAIX DESASTRE

El lector opina Comarques de Po­ Po­ nent ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se.

Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no ne­cessàriament s’identifica ne­ amb cessàriament les opinionsamb ex­ pres­ les opinions sades en els ex­articles pres­sades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon.

Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai. ®

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Teresa Miserachs

Normalització lingüística: ONCU La normalització lingüística és un terme que sang altera, tot i que he de dir que a mi la sang s’utilitza per reorganitzar les funcions lingüís- me l’alteren cada dia i sovint abans de sortir tiques de la societat per tal d’anar adaptant del llit ja només escoltant la ràdio, i la tardor les funcions de la llengua a les condicions ex- anem de cara a la foscor, quina por tal i com ternes i sovint canviants. I la normalització lin- està tot, i diu que anem de cara a la hivernació, güística serveix bàsicament per afavorir una el conegut “letargo” castellà. I una letargia és llengua que ha patit un procés de minoritza- un son profund i persistent, del qual és difícil ció i fins i tot a vegades de persecució, com despertar i no em negareu que sovint venen passa amb el català a Catalunya, que una co- ganes de dormir sis mesos com alguns animals munitat vol imposar que la llengua dominant i a veure quan despertem què trobem. Jo crec de la nostra no sigui el català. que seria com una sèrie turca, que ens desI jo no vull desaprofitar pas aquesta secció per pertaríem al cap dels sis mesos i no hauríem poder posar el meu granet de sorra i ajudar a pas perdut el fil del guió i tot seguiria igual, o difondre les normes d’ús lingüístic, amb una potser una mica pitjor per posar emoció. mica d’humor que prou falta ens fa, perquè a I ara per posar humor i ajudar a usar les pamés de l’astènia de tardor, molt pitjor que la raules correctes en català, parlarem dels de primavera, perquè a la primavera anem de “pongo”. A hores d’ara ja gairebé tots sabeu cara al sol (ve cara al sol potser hi anirem tots què és un “pongo”, potser no tots sabeu d’on aviat, però serà d’una altra manera), doncs ve l’expressió “pongo”, i el que ja estic segura això que a la primavera anem de cara la claror que molts no sabeu és com es diu un “pongo” i la calor i de tots és sabut que la primavera la en català. Anem per parts. Un “pongo” és un

objecte de gust dubtós que acostumen a regalar-nos per compromís i que en el moment de rebre’l et preguntes: “¿Y esto dónde coño lo pongo?”. Bé, això t’ho preguntes si penses i parles en castellà, i aquí és on entra la normalització lingüística que com ja he dit serveix per adaptar la llengua. Si tu penses i parles català, què dius quan et regalen un “pongo”?

Això on cullons ho poso? Ho veieu d’on ve la expressió “oncu”? Doncs que no sigui dit, a partit d’ara farem servir l’expressió “oncu”.

No sé si us haureu fixat que en castellà va de genitals femenins i en català de masculins, però això de moment no ho podem canviar.

De fet i ben mirat, ells diuen “pongo” i el coño no surt per enlloc, però nosaltres som més agosarats i tirem pel dret i hi posem cullons. A veure si així anem posant cullons a altres coses que ja potser està bé de fer el “primo”. Per això encara no hem trobat expressió correcta de normalització lingüística.

Segona quinzena d'octubre de 2021

3

LA NOTÍCIA

Un informe titlla d’”ineficaces” les mesures de la Generalitat per reduir la contaminació

Catalunya lidera les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la ramaderia industrial a l’Estat, segons Greenpeace CATALUNYA “La ramaderia industrial de Catalunya és la que més contribueix a la crisi climàtica amb l’emissió de gasos d’efecte hivernacle respecte a la resta de comunitats autònomes”, segons un estudi de Greenpeace. En l’informe, que es va presentar el dijous 14, es diu que aquest sector va generar en tot l’Estat 69,4 milions de tones de C02 equivalent durant el 2019 i que Catalunya lidera el rànquing aportant prop del 30% d’aquestes e m i s s i o n s. Ta m b é q u a lifiquen d’ineficaces les moratòries i les mesures preses per la Generalitat per reduir la contaminació d’aigües per nitrats i alerten que en els últims quatre anys ha augmentat un 45%. Amb aquest informe, reclamen un canvi de model per lluitar contra el canvi climàtic. Una de les conclusions de l’informe és que aquesta activitat intensiva “incrementa el

GREENPEACE

que es crien a Catalunya. canvi climàtic, contamina l’aigua i amenaça els ha- Des del 2015, Aragó ha augmentat un 36% la cabitants” del medi rural. I bana porcina mentre que alerta que la situació és “crítica” i que les adminis- a Catalunya ho ha fet en un 10%, essent dels territracions han de prendre m e s u r e s “ a m b i c i o s e s ” toris on menys ha crescut per combatre l’emergèn- durant aquest període. En cia climàtica. En la radio- el global, Espanya va arribar als 32,8 milions de grafia, Catalunya apareix porcs el 2020, un 21,5% amb 25.554 explotacions més respecte al 2015. ramaderes. És la segona E n l ’ i n f o r m e, p o s e n e l comunitat autònoma en cas de Catalunya com a producció de porcí, la quarta en la producció de “exemple del que no s’ha v a q u e s ( 6 5 0 . 8 9 6 e x e m - de fer”. Històricament és plars) i la cinquena, de ga- la que ha tingut una mallines (més de 51 milions). jor indústria càrnia i això ha comportat també una Segons l’informe, un dels major contaminació d’aisectors amb “efectes més gües per nitrats. Greenpenefastos” contra el medi ace creu que la política de ambient és precisament prevenció de contaminael porcí. A Catalunya, el 99,9% es produeix de for- ció que ha aplicat la Genema intensiva. El cas pa- ralitat, amb la declaració de Zones Vulnerables de radigmàtic és Aragó, que Nitrats i altres mesures recentment ha desbancat de control com moratòCatalunya en la producció ries de granges s’han dede porcí, amb un total de mostrat ser “insuficients” 8,78 milions de caps de i “ineficaces”. Alerten que bestiar del 2020 enfront la problemàtica ha anat dels 8,07 milions de porcs

Una activista protesta en una macrogranja de Navarra.

en augment en els últims anys. Segons les dades publicades, en els últims quatre anys la mitjana de contaminació per nitrats ha augmentat un 45%. Això evidencia que és una problemàtica que es repe-

teix a tot l’Estat. De mitjana, la contaminació per nitrats ha crescut un 52% entre el 2016 i el 2019, essent Múrcia la que lidera el rànquing, seguit de Catalunya.

L’ONG assenyala que la ra-

maderia industrial es basa en tres principis: produir molt, ràpid i el més barat possible. I això comporta que sigui “molt més contaminant”, especialment per les dejeccions que generen i els nitrats.

CATALUNYA

TÀRREGA (Urgell)

Els actes del 25è Correllengua per tot el territori homenatgen l’escriptora Isabel-Clara Simó

Torna la Festa de la Castanyada, amb tallers familiars i espectacles

CORRELLENGUA.CAT

El Correllengua celebra 25 edicions amb un homenatge a l’escriptora valenciana Isabel-Clara Simó (1943-2020). Algun dels actes ja celebrats, com el del dijous 30 de setembre a la Sala Maria Lois de la Biblioteca de les Borges Blanques, ja han recordat l’escriptora. La capital de les Garrigues va dur a terme una xerrada sota el nom ‘Isabel-Clara Simó: una veu lliure i compromesa’, a càrrec de Margarida Aritzeta.

A la Noguera, el 25 de

setembre es va poder gaudir de diverses activitats a Balaguer, tals com el taller de ball de b a s t o n s, u n a m a r x a d e torxes per la llengua i un concert del grup Ksonronda.

Així i tot, el Correllengua n o s ’ a t u ra i a f i n a l s d e mes se seguiran celebrant diversos actes vinculats a l’esdeveniment.

A Pa l a u d ’ A n g l e s o l a h i ha programat un concert amb la Companyia Elèctrica Dharma com a caps de cartell (consulteu la pàgina 11 per a més in-

formació).

A l ’ U r g e l l , l ’ A g E n Ta (Agrupació d’Entitats Targarines) i la Regidoria de Cultura de Tàrrega tornen a unir forces i oferiran un cicle d’activitats festives i reivindicatives en favor de l’ús social del català. Els actes es desenvoluparan del dijous 28 al diumenge 31 d’octubre amb concerts, presentacions i una caminada popular.

Algunes de les propostes tindran aforament limitat i caldrà fer inscripció prèvia al web.

S'apropa la celebració de la Castanyada, i amb ella, es reprenen les activitats presencials. Aquest any, Tàrrega organitza una festa per al públic familiar el dia 31 d'octubre, amb una proposta per als més petits de la casa a l'espai MerCAT. La Regidoria de Cultura ha programat tallers familiars a càrrec de la ludoteca mòbil La Xarranca i l'espectacle 'La Castanyada', amb Fefe i Companyia. L'entrada és

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

gratuïta per a tothom, però és necessari realitzar una inscripció prèvia a la pà-

gina web de Cultura de Tàrrega (www.culturatarrega.cat).

OXITALL SEGRE ESPECIALISTES EN: · Xapa d’acer i ferro · Cutxilles per pala de tractor, excavadores, triselles ... · Botes de subsolador · Cames de subsolador · Tallants de subsolador · Braços de cultivador · Enganxes · Contrapessos · Retols i noms · Peces tallades a mida amb oxitall i plasma

Pol. Ind. Camp Llong, C/Xaloc, 9 · 25600 Balaguer (Lleida) T. 973 44 71 11 · oxitall@oxitallsegre.com · www.oxitallsegre.com

4

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena d'octubre de 2021

El final de les grans restriccions ve acompanyat d’una millora de les dades LLEIDA “Podem començar a donar-nos la mà i fer-nos petons amb les persones estimades”, deia el conseller de Salut aquest dissabte 16 d’octubre. Si bé és cert que la pandèmia no està del tot erradica-

da, perquè encara serà difícil, almenys és possible reprendre la normalitat dels primers mesos del 2020. Les dades indiquen una millora en el mapa general de Catalunya: la incidència a set dies per

cada 100.000 habitants és de 19 casos, com al final de la primera onada, quan es feien moltes menys proves. Amb la fi de les grans restriccions s’inicia de nou l’activitat social, però el conseller

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

gel hidroalcohòlic. Algunes comarques del territori de Ponent no han notat aquesta millora general, com poden ser el Segrià, el Pla d’Urgell o les Garrigues. Però tal com ha assenyalat el conseller,

“encara falta temps” per denominar la covid com una malaltia més. La bona notícia és que s’espera poder celebrar els àpats de Nadal amb normalitat, fet molt beneficiós per a la salut mental.

Dades 05/10

VÍCTIMES MORTALS

Risc alt

+217

29.447 (29.293)

+1

430 (429)

PLA D'URGELL

+79

5.198 (5.119)

+6

72 (66)

URGELL

+26

4.569 (4.543)

+0

68 (68)

SEGRIÀ

de Salut recorda que “és molt important rentar-se les mans, no cada vegada que donem la mà a algú, però sí sovint”. També remarca que és molt més eficaç fer-ho amb aigua i sabó, en lloc d’utilitzar

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

254

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

GARRIGUES

+20

2.157 (2.137)

+0

34 (34)

NOGUERA

+14

5.153 (5.139)

+1

67 (66)

12,36

ALT URGELL

+14

2.525 (2.359)

+0

34 (34)

Taxa contagi:

PALLARS JUSSÀ

+9

1.165 (1.156)

+0

81 (81)

SEGARRA

+8

2.882 (2.874)

+0

39 (39)

VAL D'ARAN

+7

1.689 (1.682)

+0

14 (14)

SOLSONÈS

+5

1.770 (1.765)

+0

38 (38)

PALLARS SOBIRÀ

+3

799 (796)

+0

2 (2)

ALTA RIBAGORÇA

+1

254 (253)

+0

7 (7)

1,86

Risc rebrot:

0,29

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

0

Taxa contagi:

ALT URGELL

0

Risc rebrot:

310,24

Taxa contagi:

PALLARS JUSSÀ

2,24

Risc rebrot:

83,37

Taxa contagi:

0,91

SOLSONÈS Risc rebrot:

17,78

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES ALT URGELL

1a dosi % / persones

Pauta completa*

Dades del 19 d'octubre

Dades del 19 d'octubre

67,86% (13.726 persones)

67,31% (13.614 persones)

Taxa contagi:

0,48

NOGUERA

%

Risc rebrot:

65,46

Taxa contagi:

0,68

ALTA RIBAGORÇA

72,70% (2.744 p.)

72,62% (2.741 p.)

GARRIGUES

75,60% (14.191 p.)

74,27% (13.943 p.)

NOGUERA

73,33% (28.387 p.)

72,10% (27.909 p.)

PALLARS JUSSÀ

71,31% (9.336 p.)

70,72% (9.200 p.)

PALLARS SOBIRÀ

64,69% (4.486 p.)

63,18% (4.381 p.)

PLA D'URGELL

72,61% (26.677 p.)

71,12% (26,131 p.)

SEGARRA

72,12% (16.460 p.)

70,79% (16.157 p.)

SEGRIÀ

75,84% (158.233 p.)

74,38%(155.198 p.)

SOLSONÈS

71,85% (9.623 p.)

70,58% (9.453 p.)

URGELL

URGELL

75,57% (27.389 p.)

74,15% (26.877 p.)

88,29

VAL D'ARAN

68,71% (6.860 p.)

67,33% (6.722 p.)

SEGRIÀ Risc rebrot:

120,36

sta e u aq

cist e ? lla

Vol eu

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

Taxa contagi:

0,71

Risc rebrot:

Risc rebrot:

126,72

Taxa contagi:

2,64

A Comarques de Ponent sortejarem mensualment

2 CISTELLES

CAPRABO amb varietat de productes entre els nostres lectors

us l ! a r e ga l e m

Risc rebrot:

18,78

GARRIGUES * El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

SEGARRA

Taxa contagi:

1,32

PLA D'URGELL Risc rebrot:

Taxa contagi:

1,23

176,88

Taxa contagi:

0,72

Participar és molt fàcil!

Només cal que ens seguiu a l’Instagram de Comarques de Ponent, doneu un a la publicació del sorteig penjeu una foto al hashtag #sorteigcistellacomarques amb un comarques a la mà i de fons el poble on ens llegiu i entrareu al sorteig de dues cistelles cada mes.

El primer sorteig de les 2 cistelles es farà a finals d’octubre.

Els resultats es publicaran al Comarques a paper i a les xarxes.

5

PUBLICITAT

Segona quinzena d'octubre de 2021

6

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena d'octubre de 2021

S'amplien els aforaments màxims en la restauració, la cultura, l'esport i un 80% a l'oci nocturn, però amb alerta per la grip CATALUNYA La millora de les dades sanitàries amb relació a la covid-19 ve acompanyada d'una relaxació de les restriccions.

Des de fa unes setmanes ja es pot gaudir de l'oci nocturn, un sector que ha patit consecutivament les conseqüències de la pandèmia. De fet, el govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que preveu ampliar els a f o ra m e n t s m à x i m s d e discoteques i altres locals de l'oci nocturn del 70% al 80% aquest mateix cap de setmana.

També s'eliminaran les restriccions als recintes esportius tancats, com ara estadis o gimnasos, que passaran a poder omplir-se fins al 100% de l'aforament. Ho va explicar el passat dimarts 19 d'octubre la portaveu del govern, Patrícia Plaja, després de la reunió del Consell Executiu que ha aprovat les mesures pertanyents als aforaments.

ACN

Els gimnasos El govern ha puntualitzat que als gimnasos l'ús de la mascareta mentre es practica esport és obligatori, en resposta a "informacions no contrastades que corren per xarxes socials i aplicacions de missatgeria". Segons ha dit Plaja, el Procicat s'ha reunit el dimecres 20 per donar el vistiplau definitiu a aquestes mesures, que ja entren en vigor a partir d'aquest divendres. Així i tot, la portaveu ha demanat "prudència" perquè, ha assegurat, "no ha arribat el moment" encara de treure totes les restriccions als aforaments.

L'oci nocturn L'oci nocturn va reprendre la seva activitat ja fa 15 dies, el dijous 7 d'octubre, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya donés per vàlides les condicions marcades per la Generalitat. És necessari recordar que

és obligatori presentar el certificat Covid, a més de dur posada la mascareta dins dels recintes interiors. La novetat és l'ampliació de l'aforament màxim, que passa a ser del 70% al 80%, tal com demanava la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restaura c i ó i M u s i c a l s ( F E C A SARM). L'altra patronal, la Federació Catalana d'Oci Nocturn (FECALON), ha explicat que ja considerava correcte l'aforament anterior i no era necessari ampliar-lo, perquè ja és econòmicament viable.

Repunts El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha descartat que es produeixi una nova onada tal com s'han anat succeint fins ara, però ha assegurat que hi haurà "repunts". En declaracions a RAC1, ha detallat que aquests repunts poden fer pujar l'Rt fins a més d'1, però ha asseverat que això

està previst. D'altra banda, ha reconegut la preocupació perquè hi hagi una campanya de la grip "dura" i que es pugui combinar amb la covid, alhora que ha recordat que abans del coronavirus la gent també moria per la grip. D'altra banda, ha assegurat que l'aforament als pavellons interiors serà del 100% aquest cap de setmana.

Argimon ha celebrat que

aquest divendres es faci un pas més cap a la normalitat, però recordat que es tracta d'una prova, "assaig i error" i que caldrà veure com va en els 15 dies vinents abans de prendre cap decisió nova. D'altra banda, ha considerat que no tindria sentit iniciar ara un procés d'acreditació perquè els tests que es fan a les farmàcies serveixin per obtenir el certificat

covid digital perquè això trigaria mesos i l'objectiu és que aquest certificat es pugui retirar en unes setmanes.

En clau pressupostària, ha assegurat que el sistema sanitari necessita una despesa anual de 13.800 MEUR, que és el que es va gastar l'any passat. Ha afegit però que tot just s'estan parlant els comptes i no hi ha cap xifra encara.

CATALUNYA

CATALUNYA

Pimec proposa suspendre de sou i feina als treballadors que no tinguin el certificat covid

L'escola serà el primer lloc sense mascareta, però passat l'hivern

El secretari general de P i m e c, J o s e p G i n e s t a , ha proposat suspendre de sou i feina als treballadors que no tinguin el certificat covid. En una entrevista a RAC1, Ginesta ha dit que si el treballador decideix ni vacunar-se ni fer-se la prova per accedir al centre de treball, és a dir "ni col· laborar en l'interès comú ni en la salut de tothom", caldria suspendre "el contracte de treball i la persona deixi de rebre el seu salari". L'exsecretari general de Treball ha afegit que seria feina de les administracions "buscar alternatives per protegir" aquestes persones.

La proposta ha generat dubtes entre sindicats i advocats, que asseguren que els costos dels testos els hauria d'assumir l'empresa.

"No estem d'acord que aquest dret individual – de no vacunar-se– sigui a costa d'exposar altres companys o les empre-

ses a un major risc de contagi", ha afirmat. Per Ginesta, l'obligació d'ensenyar el passaport sanitari a l'hora d'accedir al lloc de treball seria un "incentiu a la vacunació", no només per les molèsties que significa fer-se un test cada 48-72 hores, "sinó pel cost econòmic que ha d'assumir la mateixa persona". En aquest sentit, l'organització empresarial calcula que hi ha més de 300.000 treballadors sense immunitzar a Catalunya.

Pimec ha demanat reunions amb el Govern per tractar la matèria, "però fins ara el Departament de Salut no ha volgut", ha dit. Països com Itàlia, ha recordat, ja han optat per demanar el certificat covid a l'hora d'anar a treballar, fins i tot per les persones que teletreballen. Ginesta també s'ha fet eco de la situació d'estats com a Àustria on les empreses d'"un ventall ampli d'activitats"

poden exigir el certificat abans de contractar i a més, qui refusi una feina on s'exigeixi aquest passaport "pot perdre les prestacions d'atur".

La proposta de Ginesta ha provocat dubtes entre experts en matèria laboral, que han considerat que és legal però no tal com ho ha plantejat.

"Suspendre de sou i feina alguns treballadors perquè no estan vacunats o exigir la vacunació obligatòria escapa absolutament de l'ordenament jurídic i sota el meu parer seria una mesura il·lícita", ha dit l'advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Natxo Parra, a 'Catalunya Informació'.

Parra ha assegurat que obligar els treballadors a vacunar-se "no és una exigència lícita" per part de les direccions empresarials i que per fer-se efectiva s'hauria de recollir en una llei orgànica aprovada pel Congrés de Diputats.

L'obligació de dur mascareta és una mesura que el conseller de Salut creu que ens acompanyarà "almenys durant aquesta tardor i hivern". Segons Josep Maria Argimon, s'ha de ser "cauts" a l'hora de prendre una decisió d'aquesta mesura, sobretot en el moment de l'any en què som, i justament quan, amb la Covid de baixada, aquest any han tornat els virus respiratoris. "L'any passat no vam veure grip ni VRS,

ACN

virus respiratori sincític, ara el comencem a veure. També veurem què passa amb la grip i podem tenir una confluència de grip i Covid, potser no amb la Covid

amb la incidència de l'any passat, però en aquest sentit s'ha de ser cauts i previnguts". L'escola el primer lloc on es deixi de dur la mascareta.

CATALUNYA

Argimon: "fer obligatòria la vacunació seria contraproduent" El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha opinat aquest dilluns que fer obligatòria la vacunació contra la covid-19 "no és necessari que sigui obligatòria", i fins i tot podria ser "contraproduent". Com a metge i conseller, Argimon ha dit que el Govern "no vol" que sigui obligatòria, ja que els índexs de vacunació són

dels més alts del món, i s'ha d'acabar de convèncer els indecisos apel·lant a la seva solidaritat amb la comunitat.

A més, creu que fer-la obligatòria és una decisió del govern espanyol i no veu que la ministra Carolina Darias o altres consellers autonòmics apostin per aquesta via, com s'ha fet a Itàlia o proposa la patronal Pimec.

ACN

Segona quinzena d'octubre de 2021

7

SEGARRA

Territori dona llum verda al nou eixample de Guissona GUISSONA La Comissió territorial d’urbanisme de Lleida ha aprovat definitivament avui el planejament que permetrà desenvolupar el nou eixample de Guissona, a la Segarra. Aquest serà un sector residencial i terciari que estendrà el nucli urbà fins al límit amb la carretera L-311, amb 234 nous habitatges.

El sector se situa al sudoest del nucli urbà, entre la zona residencial de La Fonteta i la L-311. Avui dia es troba ocupat per camps agrícoles de secà, la Torre Nova d’En Carlos, una construcció defensiva protegida, un dipòsit d’aigua i diversos murs de pedra de les finques. L’Ajuntament de Guissona impulsa un Pla parcial urbanístic per desenvolupar un nou eixample, amb la voluntat de proveir al municipi de nous habitatges, tant de lloguer com de compra. D’aquesta manera, es podrà donar resposta a les previsions de creixement de la població,

GENERALITAT DE CATALUNYA

CERVERA

Zona blava gratuïta amb control horari PAERIA DE CERVERA

conseqüència de l’ampliació de l’activitat econòmica.

El nou sector es vol desenvolupar amb criteris de sostenibilitat i ecoeficiència, per fomentar l’estalvi energètic i minimitzar l’impacte ambiental.

Així, la xarxa viària del nou eixample s’organitzarà mitjançant dos carrers principals que donaran continuïtat a altres existents: l’avinguda President Lluís Companys, que es prolonga fins

a connectar amb l’avinguda de Tàrrega; el carrer Font del Forat Micó, que enllaçarà amb l’avinguda President Lluís Companys. Es completarà amb un nou carrer que connectarà el sud del nou sector amb l’avinguda President Lluís Companys.

Els 234 habitatges, tots plurifamiliars, es distribuiran al llarg de l’eixample. Es conservarà la Torre Nova d’en Carlos i es construirà un equipament sanitari-assis-

tencial per donar servei a l’increment poblacional de Guissona. A la cantonada nord-oest, entre la carretera L-311 i l’avinguda President Lluís Companys, es podran ubicar establiments amb usos terciaris i industrials grans, que contribuiran a generar oportunitats econòmiques i laborals per al municipi. El Pla preveu 9.260 m2 d’espais lliures, que donaran continuïtat a l’anell verd de Guissona.

A partir del dilluns 25 d’octubre entra en funcionament la nova regulació de la zona blava de Cervera, amb la finalitat de facilitat l’accés al centre de la ciutat. Les indicacions del funcionament dels aparcaments a la zona impliquen que cal senyalitzar l’hora d’arribada amb un disc horari. Es podran trobar els discs horaris en comerços i en equipaments municipals, i seran utilitzats per indicar l’hora d’estacionament del vehicle. Si no es disposa del disc, s’haurà d’anotar l’hora d’arriba-

da en un paper. L’anotació amb l’hora d’arribada s’haurà de col·locar en un lloc visible a l’interior del vidre davanter. No està permès canviar l’hora del rellotge mantenint el vehicle estacionat.

L’horari és de dilluns a divendres, de 9 a 13 hores i de 17 a 20 hores, i el màxim temps per poder estacionar a la zona blava és de 90 minuts. La zona blava gratuïta serà a l'Av. Pare Claret, el passeig Balmes, alguns trams de l'Av. Catalunya i l'Av. Duran i Sanpere, i el carrer Hospital.

LES OLUGES

GUISSONA

S’inaugura el mural en commemoració del Dia de la Dona Rural

Els Margeners retornen a l’activitat

La regidora de Joventut, festes i activitats, Anna Rosinés Pons, va impulsar el projecte del mural de la dona rural dins del marc de la iniciativa Pacto d’Estado, per erradicar la violència de gènere. Aquest projecte va consistir en la realització d’un mural a l’entrada del municipi de les Oluges.

Aquest va està dirigit per l’artista Elisabeth Medina, que ja va coordinar el mural popular que es va fer a Sant Guim de Freixenet fa uns mesos. En el projecte hi han participat una trentena

CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

de veïns de totes les edats per ajudar en l’elaboració del mural, cosa que l’artista valora com una experiència molt interessant.

El mural té una extensió de tres metres d’altura per 22 de llargada. Segons l’artista és un petit homenatge a les dones de principis de segle

MARGENERS

XX, fent referència a les diferents dones rurals presents en l’imaginari habitual dels pobles de l’època, com les ramaderes, paradistes o boticaires. Una de les motivacions de l’artista era plasmar aquesta transformació que empeny als pobles actuals, ja que es tenen records o unes vivències d’aquest món rural, però que es troben en un canvi constant. A l’acte van assistir-hi els veïns del poble, l’artista Elisabeth Medina i l’alcalde de Les Oluges, Josep Maria Calderó.

GRANYANELLA

Cultiu de Marihuana a casa Els Mossos d’Esquadra han detingut una dona de 55 anys, nacionalitat xinesa i veïna de Granyanella, acusada de cultivar marihuana a casa seva i de tenir la llum punxada. Durant l’entrada al domicili, situat al poble de Fonolleres que pertany al municipi de Gra-

nyanella, els Mossos han intervingut 325 plantes de marihuana, cabdells assecats preparats per a la venda i una instal·lació preparada pel cultiu intensiu de la droga, com ara aparells d’aire condicionat i làmpades i adobs per afavorir el creixement de les plantes. La inves-

tigació continua oberta i els Mossos no descarten més detencions. Els Mossos van iniciar la investigació a l’abril i després d’obtenir indicis “clars” que a l’interior de la casa hi podria haver un cultiu de marihuana. L’entrada a la casa va permetre detenir la dona com a una

de les presumptes responsables de la plantació i comprovar també que s’havia manipulat la instal·lació elèctrica de manera fraudulenta. La detinguda està en procés de passar davant el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.

Els castellers de Guissona van poder reviure una nova actuació castellera després de dos anys l’aturada obligatòria deguda a la pandèmia. També feia més d’un any i mig que no s’assajava amb normalitat, a causa de les restriccions. La colla ha hagut de reinventar-se per poder mantenir els lligams socials entre els membres, organitzant activitats presencials i telemàtiques. La

presidenta de la colla, Àgnès Rius expressava que “no ha estat fàcil dur el timó en aquests temps estranys”. Aquesta diada va ser la primera i última de la temporada, tot i que la colla de la Segarra no s’atura perquè ja s’ha començat a preparar la temporada 2022. La següent data d’actuació serà el 30 de gener a les Decennals de la Candela de Valls.

8

URGELL

Èxit de públic i vendes a la 32a edició de la Fira del Torró AGRAMUNT 22.000 visitants van assistir a la 32a edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Les xifres situen tant el nombre d’assistents com els de les vendes com els que s’enregistraven en edicions prèvies a la pandèmia. En el marc dels dos dies, es van exhaurit les places a l’Aula del Gust i l’Aula de Tast. També es van veure cues momentànies als accessos dels pavellons, ja que es comptabilitzaven els assistents a l’entrada i la sortida per assegurar que no se sobrepassés l’aforament limitat. Entre les activitats habituals de la darrera jornada va tornar a destacar l’entrega del XX Torronaire d’Honor a l’ONCE Catalunya, pel seu suport mos-

MARINA RÚBIES

BELLPUIG

Trofeu Moto Club Segre, Challenge Rodi&Pirelli i MX Vintage MOTOCRÒS BELLPUIG

trat al Torró d’Agramunt amb el cupó commemoratiu del ja passat 9 d’octubre del qual es van repartir 5,5 milions d’unitats. I enguany es va dur a terme l’acte de nomenament d’Àngel Velasco com a Me-

nestral Torronaire, gràcies a la seva àmplia trajectòria dins el món del torró i, en concret, a la seva contribució amb el torró d’Agramunt. Aquesta edició va ser també la darrera en la qual el mestre torronaire

TÀRREGA

de l’espai de La Cuita, Josep Maria Farré, va servir el torró d’Agramunt calent entre els assistents. Farré s’havia encarregat durant 25 anys d’elaborar un dels productes més preuats de la fira.

El circuit de “Montperler” de la localitat de Bellpuig es vesteix de gala per rebre la sisena cita del Trofeu Moto Club Segre 2021.

Aquest diumenge 24 d’octubre es convoquen les categories Mx1, Mx2, Mx125, Mx Veterans i Mx Aficionats.

A les 9 h del matí començarà l’activitat en pista amb

la celebració dels entrenaments cronometrats de cadascuna de les categories.

Les mànigues està previst que comencin a les 10:30h del matí.

Després de la cursa de La Clua, Nil Arcarons, Angel Perales, Raul Sanchez, Raul Castells i Amos Teixido són els líders provisionals.

CLARAVALLS

Primera àrea d’esbarjo per a gossos L’Ajuntament de Tàrrega ha posat en servei el primer correcà de la ciutat, una àrea d’esbarjo per a gossos ubicada al Parc de Sant Eloi.

Es tracta d’un recinte delimitat que ocupa una superfície de 1.950 metres quadrats i on es poden deixar deslligats els animals.

El parc caní queda delimitat per una tanca metàl·lica i de malla. La porta d’accés es localitza al mateix carrer dels Amics de l’Arbre, prop de la pujada de la Font del Congrés. L’entrada també

Segona quinzena d'octubre de 2021

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

s’ha adaptat per facilitar el pas als vehicles de Serveis Municipals perquè els operaris puguin acomplir tasques de manteniment dins el recinte.

Els treballs han suposat una inversió de 7.992 euros per

part del consistori targarí i es complementaran molt aviat amb la instal·lació d’una font perquè hi puguin beure els gossos i d’una paperera per dipositar els excrements dels animals.

En un costat de la parcel·la del parc caní està situada la plaça de la Bassa, la qual també ha estat objecte recentment d’una important reforma. Es preveu implantar ben aviat més parcs canins en altres espais de Tàrrega, estenent-los a altres barris.

La Protectora rescata 22 gossos El 14 d’octubre, la Protectora d’Animals de Tàrrega va rescatar, conjuntament amb la Policia Local i els Agents Rurals, un total de 22 gossos abandonats dins d’un domicili a Claravalls.

Dins del conjunt d’animals rescatats, hi havia dues gosses mares amb les seves cries incloses. A poc a poc, la Protectora anirà fent difusió a les seves xarxes socials els detalls i fotografies dels animals per tal de facilitar-ne l’adopció.

PROTECTORA D’ANIMALS DE TÀRREGA

De moment, ja s’està treballant per formalitzar l’adopció de la parella de cries de Chihuahua d’un mes. La Protectora va rebre un avís d’un veí de Claravalls ja fa uns dies, que els informava sobre l’ingrés hospitalari

d’una veïna de Claravalls amb Alzheimer que tenia gossos a casa. Al cap de poc, van rebre un nou avís per notificar que n’hi havia molts, i que no els hi constava que algú se n’estigués fent càrrec, encara que els veïns els alimentaven. La Policia Local va fer una primera intervenció per assegurar-se sobre l’estat dels gossos, i després, des de la Protectora es va mobilitzar als cossos de seguretat per tal de dur a terme el rescat.

EL TARRÒS

AGRAMUNT

Commemoració del 81è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys

Àrea d’emergència a la deixalleria

El 15 d’octubre se celebrà un homenatge i una ofrena floral al municipi natal del president Lluís Companys. La commemoració va tenir lloc per recordar els 81 anys de l’afusellament del president. La Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana va organitzar un seguit d’actes per homenatjar la figura del distingit president, que es van celebrar des de primera hora del matí fins al vespre.

L’acte més important fou com cada any, l’homenatge i ofrena floral al municipi natal del Tarròs.

Va tenir lloc a les 19,15

h, al Monument al President màrtir. Van intervenir el cap del grup d’ERC a l’Ajuntament de Tornabous, Albert Orno; la secretària general de la Federació de Lleida, Montserrat Fornells; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Bernat Solé; i la secretària general adjunta d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta.

Al matí, a partir de les 6.30 h, es van organitzar diverses salves en memòria del president assassinat.

La primera va ser a Bellpuig, al Monument del Mil· lenari; tot seguit a Tàrrega a les 7 h, a l’esplanada del

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Castell, on es va llegir un manifest acompanyat del cant dels Segadors. A la mateixa hora s’ha celebrat a Almacelles, al pont de la via del tren de la carretera d’Alfarràs; i a les 8 h al Fossar d’Almenar, a més de la plaça de la Sardana de la Seu Vella de Lleida.

La secció local de Lleida, posteriorment, ha fet una o f r e n a f l o ra l a l m o n u ment al President Companys, situat davant del teatre de l’Escorxador de la capital de Ponent, amb un parlament del Paer en cap, Miquel Pueyo i la lectura d’un poema.

L’Ajuntament d’Agramunt ha habilitat una àrea d’emergència al costat de la deixalleria només per a casos de necessitat. És un espai pensat per la ciutadania dels diferents pobles del municipi que per un motiu justificat no es poden adaptar als horaris de la recollida del sistema Porta a Porta. És d’ús exclusiu per a habitants de domicilis particulars i, per tant, no està permès com a abocador, ni tampoc en poden fer ús els comerços o les indústries. Només s’hi pot dipositar l’orgànica i la resta. Els residus s’hi poden deixar qualsevol dia de la setmana, però la recollida

AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

també es farà els mateixos dies que es passa a recollir per les cases. Quan un ciutadà porti el cubell amb el residu en aquesta àrea d’emergència, l’haurà de deixar sota un cartell que hi posa cubells plens. El servei de recollida agafarà el residu de dins i deixarà el cubell tancat i buit, sota el cartell cubells buits. Es podrà recollir buit quan vulgui.

Segona quinzena d'octubre de 2021

9

URGELL

Un ‘scape room’ per conèixer millor Tàrrega, projecte guanyador de l’EDhack TÀRREGA Un joc de reptes en format scape room a fi de donar a conèixer la ciutat ha estat el projecte més ben valorat pel jurat de l’EDhack Tàrrega, una innovadora iniciativa de participació ciutadana que es va dur a terme el 15 i 16 d’octubre. La idea guanyadora d’aquest laboratori social, educatiu i comunitari proposa redescobrir la ciutat mitjançant la superació de proves ubicades en edificis o equipaments emblemàtics del nucli urbà.

El consistori ha premiat amb una dotació de 2.500 e u r o s e l p r o j e c t e, i d e a d ’ A d r i à R u b i o, A r i a d n a López, Michael Dulcenate i Lluís Agea, per ajudar a fer-lo realitat.

La “hackató” ha aplegat una seixantena de persones, comptant els membres de l’equip impulsor de la iniciativa, mentors i facilitadors que han vetllat pel seu correcte desenvolupament i una quarantena de participants provinents de Tàrrega i l’Urgell però també d’altres ciutats com Lleida o Reus, que al llarg de 16 hores han debatut sobre com dinamitzar l’espai públic. Ho han fet a partir de quatre reptes i organitzats en nou

La FAVT denuncia l’increment de la brossa

AJUNTAMENT DE TÀRREGA CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

grups de treball, cadascun dels quals ha desenvolupat una idea. Entre les persones que han participat en aquesta trobada, amb edats que van des dels 16 als 52 anys, hi ha estudiants de Batxillerat i cicles formatius i professionals de diferents perfils i procedències.

La capital de l’Urgell ha esdevingut així el primer mu-

nicipi de la demarcació de Lleida a acollir un EDhack, iniciativa que té l’objectiu de dissenyar projectes beneficiosos per a la comunitat abordant reptes com la convivència, el civisme, la sostenibilitat, l’educació, la cultura, la igualtat de gènere i altres aspectes en l’espai públic. Es tracta d’un concepte pioner que la Fundació Jaume Bofill ja

TÀRREGA

L’Institut Català de les Dones presenta un llibre i una exposició de dones rurals lleidatanes “Dones rurals. Dones de Lleida” és la primera part d’un projecte àmbit català que es va presentar a Tàrrega el 18 d’octubre.

El projecte és una representació de les dones que visibilitza i recupera el projecte protagonitza un diàleg intergeneracional.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, Meritxell Benedí Altés, va presentar el llibre i l’exposició que recullen les biografies de 68 dones nascudes abans de 1940 a les comarques de Lleida i Alt Pirineu i Aran. El contingut s’ha pogut realitzar gràcies a les propostes i la informació facilitada per una cinquantena d’entitats de

TÀRREGA

MARINA RÚBIES

dones, culturals i veïnals i ens locals. En l’acte de presentació, es va protagonitzar un diàleg intergeneracional amb Dolors Beso, activista social i cultural (Vielha i Mijaran), Teresa Sabaté, mestra i escriptora (Alguaire) i Josefina Vidal Morera, poetessa i política (Tàrrega). “Dones rurals.

Dones de Lleida” és el re-

sultat de la primera fase d’un projecte més ampli que tindrà continuïtat per la resta del territori català i que també preveu la creació d’eines i recursos pedagògics que impulsaran que el jovent conegui les aportacions de les dones precedents que han fet història en la seva comunitat.

havia celebrat amb èxit a Girona i al barri del Raval de Barcelona, i que ben aviat se celebrarà també a Reus.

L’EDhack Tàrrega s’ha dut a terme a l’Oficina Jove de l’Urgell. Durant la “hackató” un equip d’onze mentors/res i una dotzena de facilitadors/res ha orientat en el procés de creació de les solucions.

La Federació d’Associacions de Veïns de Tàrrega denuncia l’augment de la taxa de recollida de la brossa per a l’any 2022.

L’ e q u i p d e g o v e r n d e l’Ajuntament de Tàrrega va presentar en el passat consell de participació, celebrat el 14 d’octubre, un augment del 20% en vers a aquest servei.

Joan Pujal, president de la FAVT, manifesta la seva queixa sobre “l’abús de l’augment del 56% en dos anys”, i demana que es rectifiqui la decisió.

Pujal assenyala que durant l’any 2020 es pagava

74,77 euros per pis a la ciutat de Tàrrega, mentre que l’any 2021 aquesta taxa ha incrementat un 30% amb un preu de 97,20, i el 2022 serà de 116,64. El president de la FAVT també remarca que els pobles agregats paguen quantitats inferiors.

També denuncia els augments del 8,5% del permís d’obres i del 14% de l’IBI de naturalesa rústica.

Està previst que s’aprovin les ordenances fiscals durant el proper ple de l’Ajuntament de Tàrrega, previst pel dijous 21 d’octubre.

10

PLA D’URGELL

Reconeixement als esportistes en la Festa de l’Esport MOLLERUSSA L’ A j u n t a m e n t d e M o l l e russa va celebrar el diumenge 10 d’octubre al Teatre l’Amistat la Festa de l’Esport, una celebració que té l’objectiu de reconèixer els mèrits esportius individuals, col· lectius i dels clubs esportistes de la ciutat durant la temporada 2020-2021.

En total es van lliurar 25 guardons en 15 disciplines diferents, dels quals 1 3 h a n e s t a t p e r e s p o rtistes a títol individual i 6 a equips d’esports col· lectius. També van tenir un especial reconeixement per mèrits destacats la pilot d’autocròs Ares Lahoz, el jugador d’hoquei patins Pol Miró i

Segona quinzena d'octubre de 2021

MIRALCAMP

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Un veí troba les campanes de l'ermita de Massoteres

MOSSOS D'ESQUADRA

el genet Marcel Piró. Així mateix, també es va destacar la trajectòria d’Antoni De Cruz, que amb 92 anys és el president del C l u b d e B i t l l e s, d ’ A C U DAM, representat pel seu president Jordi Garriga,

pel foment de l’esport inclusiu; i Prefabricats Pujol pel foment de l’esport a través del patrocini, un guardó que va recollir Jordi Pujol.

La cerimònia, conduïda pel jugador de bàsquet

Sergi Grimau, va donar veu als diferents protagonistes que van parlar de les seves experiències personals i van posar en relleu la importància de l’esport i els valors que la seva pràctica transmet.

Els Mossos d'Esquadra han recuperat a Miralcamp, al Pla d’Urgell, les dues campanes sostretes el novembre de 2019 de l'Ermita de la Mare de Déu de Campreal de Massoteres, situada a la Segarra. L'avís el va donar un veí, que el 15 d'octubre va localitzar una campana de bronze semisoterrada en una sèquia de reg de Miralcamp.

Aquesta campana, d'uns 40 quilos de pes, es va poder identificar com una de les dues sostretes de l'ermita de Massoteres. Aquest dilluns, amb la col·laboració dels equips de detecció de metalls dels TEDAX, s'ha trobat a sota de la primera, la segona campana, de gairebé 80 quilos. Les campanes han aparegut a 50 quilòmetres de l'ermita.

BELL-LLOC D’URGELL

Detingut el conductor que havia fugit després de causar un accident mortal

COMARQUES

Els Mossos d’Esquadra van detenir el diumenge 17 d’octubre el conductor que va fugir el dissabte a la nit després de provocar un accident de trànsit amb una víctima mortal a Bell-lloc d’Urgell. El sinistre es va pro-

duir al quilòmetre 477 de l’autovia A-2 en direcció a Lleida i els Mossos van rebre l’avís pocs minuts abans de les onze de la nit. Al xoc s’hi han vist implicats un turisme i un totterreny, que van xocar per encalç. El conductor del

totterreny, un home de 55 anys i veí d’Alcoletge (Segrià), va morir. Segons informen els Mossos, el conductor del turisme va fugir a peu. Un dispositiu de recerca l’ha localitzat aquest diumenge en un domicili de Lleida. El de-

tingut és un home de 38 anys i veí del Pla d’Urgell.

A banda de la persona que va perdre la vida, al totterreny hi anava un altre ocupant que va resultar ferida greu i va ser traslladada a l’Hospital Arnau de Vilanova.

PALAU D’ANGLESOLA

LINYOLA

Elèctrica Dharma presentarà el seu darrer disc al Correllengua

La campanya del panís arrenca amb els millors preus dels darrers anys

Elèctrica Dharma tocaran al Palau d’Anglesola el pròxim 20 de novembre de 2021 després de més de dos anys sense tocar a terres lleidatanes. Ho faran presentant el seu darrer disc “Flamarada”.

L’Ajuntament del Palau d’Anglesola i l’Associació per la Cultura Lliure de Lleida sumen esforços per oferir uns concerts dins del Correllengua que es desenvoluparà en aquesta localitat. Les activitats que es realitzaran durant el dia pretenen fer difusió del’ús de la llengua i promoure la cultura popular catalana des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal.

La Companyia Elèctrica Dharma compartirà escenari amb el grup de

FREEDOM LLEIDA

versions Crit i el perversor musical Lo Puto Cat que tancarà la nit amb les seves perversions musicals de música catalana.

També es podran adquirir entrades físiques a l’Ajuntament del Palau d’Anglesola de 8 h a 15 h a partir del dilluns 18 d’octubre.

La Companyia Elèctrica Dharma va condemnar l’ús

de les seves cançons en un acte d’un partit polític d’extrema dreta el passat 9 d’octubre. Precisament, la cançó que va ser utilitzada va ser “Flamarada”, cançó que posa nom al darrer disc del grup i que serà una de les cançons que es podran escoltar el vinent 20 de novembre al Palau d’Anglesola.

La campanya de recol· lecció del panís preveu l’increment dels preus per sobre dels 255 euros per tona, xifres que no es veien des de feia gairebé una dècada. El membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos i president de la Cooperativa de Linyola, Jaume Pedrós, diu que enguany “acompanya tot: quilos i preu”. Així i tot, matisa que l’augment del preu és un hàndicap, ja que els costos de producció també han pujat. S’han registrat mitjanes d’entre 12 i 14 tones de panís per hectàrea en els panissos de primera collita, mentre en els de segona la previsió se situa entre les 10 i les 11 tones.

Pedrós ha detallat que les pluges que van cau-

ACN

re durant les setmanes de sembra van ser beneficioses pel cultiu, així com ho van ser l’absència de pics pronunciats de calor a l’estiu i les temperatures fresques però seques d’aquesta tardor.

D’altra banda, ha indicat que l‘any vinent caldrà veure com afectarà la plaga d’escarabat Diabrotica virgifera, un insecte que enguany s’ha detectat per primera vegada a Catalu-

nya, a plantacions de panís del Pla d’Urgell.

“Cada vegada que hi ha una crisi a escala mundial el preu de les matèries primeres puja”, assenyala Pedrós. També que enguany el sector té “un preu digne” perquè s’ha enfilat per damunt dels 180 euros la tona, xifra a partir de la qual el cultiu comença a ser rendible.

El 2020 es pagaven 190 euros per tona.

Segona quinzena d'octubre de 2021

11

PLA D’URGELL

Un espai al cementiri dedicat al dol perinatal i gestacional per donar-li visibilitat MOLLERUSSA L’Ajuntament de Mollerussa va inaugurar al cementiri municipal un espai dedicat al dol perinatal i gestacional, l’espai Empremtes, en el marc de la commemoració del Dia Internacional. També, com a acte destacat, es va celebrar una taula rodona al Centre Cultural amb la participació de professionals del sector i també de testimonis directes que han passat per aquesta experiència.

Durant la inauguració, es va dur a terme el descobriment de la placa commemorativa per part de l’alcalde, Marc Solsona, juntament amb la regidora d’Acció Social i Comunitària, Ciutadania i Infància, An-

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

na Carné. La placa, on s’hi podia llegir un missatge de record, també comparteix un espai delimitat que acull una olivera. Durant l’acte, Montse Robles, responsable assistencial de l’Associació de Suport al Dol de Ponent, va llegir un manifest redactat per diverses associacions de suport de dol d’arreu de Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica conjuntament. Tot seguit, Cristina Barana, llevadora del departament d’Atenció a la Salut sexual i reproductiva de Lleida, va fer una ofrena d’un ram de roses. Per acabar, representants dels diferents grups municipals i entitats de la ciutat van participar en la col·locació

d’estrelles de fusta amb missatge a les branques de l’olivera. L’acte simbòlic va finalitzar amb l’encesa d’una espelma blanca per part de Begoña Gimenez, coordinadora del servei de suport al dol de Ponent referent del projecte Reinicia a Mollerussa.

Amb aquesta iniciativa, a la qual també se suma el Servei de Suport al Dol de Ponent i l’Institut Català de la Salut, el consistori, amb el suport de tots els grups municipals, es volia donar sortida a la demanda de comptar amb un espai per a les famílies que han patit la pèrdua d’un infant i, alhora, contribuir a donar visibilitat a aquest tipus de

dol sovint menystingut, tal com va explicar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, qui es va posar a disposició de l’associació davant els canvis que aquesta proposa en l’àmbit social i legislatiu per visibilitzar aquestes rea-

litats. L’alcalde va afegir que “davant el fred llenguatge legislatiu i institucional cal donar també espai a l’empatia, la implicació emocional i el valor de les persones”.

La taula rodona va comp-

tar, a banda del testimoni de famílies, amb la participació de Montse Robles, infermera i facilitadora del dol perinatal; Sandra Borderia, ginecòloga; Mireia Ortiz, pediatra, i Cristina Barana, llevadora.

MOLLERUSSA

L’Agrupació Sardanista commemora el seu 75è aniversari AGRUPACIÓ SARDANISTA DE MOLLERUSSA

L’Agrupació Sardanista de Mollerussa commemora setanta-cinc anys de la seva fundació una trajectòria que es va iniciar el juny del 1946, i que ha estat possible gràcies al suport de la població de Mollerussa que no han defallit al llarg dels anys

per mantenir viva una de les tradicions populars més arrelades al país. Els primers indicis del moviment sardanista a Mollerussa van iniciar-se l’any 1909, i estan documentats amb petits escrits en diverses publicacions datades de l’època que manifes-

ten la intenció d’introduir la sardana a la ciutat. Ballades, creació de colles sardanistes com “Flors de Maig” i la “Colla del Casino” l’any 1928 ja indicaven el creixent interès de la dansa catalana entre la societat mollerussenca. Avui dia, l’Agrupació segueix ani-

mant a tots els mollerussencs i mollerussenques a introduir-se en el món de la sardana, descobrir-ne la riquesa i gaudir del ball. Es tracta d’un dels pilars de la cultura i les tradicions catalanes, així que defensen la seva reivindicació i transmissió.

MOLLERUSSA

La dotzena revista científica Mascançà aborda amb 12 estudisàmbits de la vida al Pla d’Urgell

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

El Centre Cultural va tornar a ser l’escenari de la presentació del número 12 de la revista Mascançà, que recull els 12 estudis que es van presentar en les 11es Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell, celebrades l’any passat a El Palau d’Anglesola. El

nou volum ajuda a sumar un total de 170 articles de 235 autors diferents al llarg dels seus dotze anys de vida. La presentació va anar a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el president del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, Jaume Suau, i el

director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Jordana.

L’alcalde de Mollerussa va destacar la constància de l’equip d’investigadors, i els va agrair “el temps i l’esforç que dediquen perquè puguem aprendre més” i configurar així una “identi-

tat col·lectiva”. Així mateix, va destacar la qualitat i el rigor dels estudis que publica i ho va contextualitzar en les 41.8755 consultes en línia que s’ha fet dels diferents articles de la revista en els darrers 5 anys de diferents procedències de tota la geografia mundial.

12

FIRES I FESTES

Segona quinzena d'octubre de 2021

La fira del Medi Ambient estrena nova ubicació amb elevada afluència de visitants TÀRREGA El cap de setmana del 16 i 17 d’octubre es va celebrar amb èxit la 21a edició de la fira del Medi Ambient a la capital de l’Urgell. L’esdeveniment, després d’una aturada obligatòria, va retornar amb una quantificació de 5.000 visitants.

Els expositors van expressar la seva satisfacció per la bona acollida d i s p e n s a d a p e l p ú b l i c.

Un exemple n’és el Ramon de Lo Petit Rebost expressava que “és una a l e g r i a r e t r o b a r- s e d e nou amb persones, tenim clientela i estem molt feliços de tornar”. En les botigues exteriors del recinte s’hi poden trobar un seguit de negocis dedicats principalment a alimentació de proximitat.

A banda, també es podia gaudir de la ludoteca d’aigua, una de les activitats principals de la fira que aglutinava un gran públic infantil molt interessat en l’activitat.

Dins del pavelló, hi havia un seguit d’expositors d’allò més variat. S’hi podia trobar les últimes novetats en energies renovables, reaprofitament, bioconstrucció, benestar o gastronomia de proximitat. Alguns exemples són els vehicles híbrids i elèctrics, sabons naturals, complements artesanals de fusta, sistemes de tractament d’aigües o fins i tot altaveus fets amb canya de bambú.

En paral·lel, les entitats van mostrar diverses iniciatives de comerç just presents a la ciutat i també expositors vinculats a la preservació de la biodiversitat. En el cas d’entitats de Tàrrega, el Grup d’Ecologia i Medi Ambient, GEMA va presentar, amb el suport del Consell Comarcal de l’Urgell, un pòster divulgatiu sobre les papallones de la vall del Corb, acompanyat de la xerrada sobre les papallones d’aquesta regió a càrrec del Dr. Joan Carles Hinojosa, genetista i lepidopteròleg, investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva. Per altra banda, Limonium Natura i Agents Rurals van alliberar dos xoriguers amb la participació dels infants.

Dins del marc de la fira també van tenir èxit els

FOTOS: MARINA RÚBIES

A part de la ubicació, una de les novetats estrenades en aquesta edició va ser el trenet turístic tallers i xerrades pedagògiques ideades per a totes les edats, com la construcció de mòbils amb canyes, una mostra de molins tradicionals per fer farina de blat de moro, una acció itinerant de Greenpeace sobre l’inici i importància dels oceans, o les propostes de l’artista local Francesc Miralles (el Drapaire Musical) amb la construcció d’instruments que imitavem sons d’aus o la ja citada ludoteca d’aigua.

Una de les novetats que també s’estrenava en aquesta edició va ser el trenet turístic. Aquest realitzava quatre parades arreu de la ciutat de Tàrrega, i va funcionar durant l’horari d’obertura al públic de la fira.

E n g e n e ra l , l ’ e s d e v e n i m e n t v a s e g u i r c o n s e rvant l’esperit pedagògic de sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de modificar hàbits per lluitar contra el canvi climàtic.

Després de la polseguera aixecada per la dimissió de la regidora de Medi Ambient, l’entitat Dolça Revolució va decidir tirar endavant la seva ponència

fora de la programació de la fira. A pesar de no formar part de l’esdeveniment per la decisió de l’Ajuntament de Tàrrega dins del marc de la programació, l’associació va reunir-se fora del recinte el diumenge 17 a les 12 h per dur a terme la xerrada sobre “plantes, substàncies i reflexions p e r a c a b a r a m b l a c o rrupció político-sanitària”.

Els assistents sostenien pancartes amb missatges contraris a la vacuna per la covid. Aquesta activitat va aglutinar un centenar d’oients per la ponència de Josep Pàmies.

Dolça Revolució va queixar-se de la

censura imposada des de l’Ajuntament, però realment van dur a terme l’activitat sense cap imposició per part de l’organització.

En termes generals, l'esdeveniment va celebrar-se amb normalitat, comptant amb bona participació després del seu retorn. La 21a fira del Medi Ambient ha esdevingut el primer gran esdeveniment organitzat pel consistori

que s’ha celebrat al Pavelló del Club Natació Tàrrega després del recent acord d’arrendament de l’espai signat amb l’entitat esportiva. La capital de l’Urgell ha guanyat, per tant, un nou equipament firal, de còmode accés i amb disponibilitat d’aparcament gratuït al Parc Esportiu.

Segona quinzena d'octubre de 2021

13

FIRES I FESTES

Joan Condal, NATURALISTA

JOAN CONDAL és naturalista i ha exposat la seva col·lecció en el marc de la fira del Medi Ambient.

Explica que “l’afluència de gent que visita l’exposició és molt alta, i hi ha molt d’interès”. Condal celebra que aquest interès plantegi preguntes, sobretot per part del públic gran, que presenta dubtes sobre els colors de les ales i la seva funció d’atracció per la reproducció sexual, o la ma-

exposició es pot veure el cicle biològic, l’estudi, la classificació i cria, les diferències entre papallones nocturnes i diürnes, o entre femelles i mascles, el perquè del color en les seves ales, entre d’altres característiques. L’exposició s’ha creat sobre la base de cria i d’intercanvi amb experts i col·leccionistes d’arreu del món, que també en crien i n’alliberen. Ara bé, alguns exemples molt concrets

la cria de diverses papallones salvatges, és importantíssim conèixer les seves necessitats per evitar que es morin. Joan Condal va construir-se gàbies especials a casa, on reproduïa les condicions naturals de cada espècie. Això comporta uns esforços enormes: control de l’ambientació, diferent il·luminació, temperatura, insolació, alimentació, on es fa la crisàlide, etcètera.

Aquest procés comporta

teixa funció de les papallones. El naturalista ha aclarit que la majoria d’exemplars de la col·lecció s’ha obtingut mitjançant la cria, que ell mateix ha dut a terme durant molts anys degut a la seva preocupació i interès pels instectes.

s’han hagut de caçar degut a les condicions que necessiten per créixer, com per exemple, els exemplars de la selva amazònica.

molta feina perquè les orgues devoren grans quantitats d’aliment durant els dos o tres mesos, i les postes són d’aproximadament 300 ous. El naturalista va decidir començar a criar a casa, i així s’ha ampliat enormement la seva col· lecció. Els altres exemplars, en deixa anar una part per la muntanya, però el feia sentir satisfet “tornar a la natura allò que un dia ell va prendre”. Al criar-les en gàbies, la majoria de la posta es conserva perquè no hi ha depredadors naturals, i s’ha de vigilar a l’hora de deixar-les lliures, ja que

L’EXPOSICIÓ L’exposició de gran format sobre el món de les papallones compta amb 2.500 exemplars d’insectes. La mostra està centrada en les espècies de Catalunya i és el resultat de més de 25 anys dedicats al seu estudi i cria. En aquesta

CRIA DE PAPALLONES Condal explica que és molt usual començar amb la cria d’oruga de seda, com es fa a l’escola, ja que fa més de sis mil anys que es cultiva amb regions com Xina per l’obtenció de la seda. El procés de cria d’aquesta espècie és bastant senzill, ja que només es necessita una caixa de sabates i fulles de morera. Ara bé, una vegada es comença amb

si se n’avien moltes pot comportar plagues. En condicions naturals haurien mort, i de la posta en sobreviuria aproximadament un 2%. En deixar-les totes lliures, això provocaria que es multipliqués la seva reproducció i augmentés exponencialment el nombre de papallones d’aquesta espècie, provocant una plaga i escassetat d’aliments d’altres papallones, extingint altres exemplars. Qualsevol persona que es vulgui dedicar a la cria, ha d’informar-se molt bé, i si pot ser, a través d’experts. Condal explica que “és dur haver de sacrificar part dels exemplars, però s’han de conèixer perfectament les repercussions per evitar plagues”.

TRAJECTÒRIA El naturalista va començar a ser col·leccionista de ben jove de manera autodidàctica. Va caçar la seva primera papallona amb 12 anys, però al cap d’uns anys va reflexionar sobre el mètode d’obtenció. Explica que, al Pirineu caçant una femella que

era una gran exemplar, una peça de vellutada del salze (Nymphalis antiopa) se’n va adonar sobre el dilema de caçar-les o criar-les. Ara ja fa més de 40 anys que s’hi de dedica, però s’ha centrat en la part més cultural, divulgativa i de treball amb escoles. Durant molts anys va entrar amb contacte amb col·leccionistes d’arreu del món, realitzant intercanvis i enrriquint-se.

Condal reivindica que s’ha de conèixer molt abans de fer-ho, llegir llibres, i recolzar-se en figures d’experts.

14

NOGUERA

Firauto clou l'edició amb 45 operacions tancades i més visitants BALAGUER Firauto, la Fira del vehicle de segona mà i complements, ha tancat portes aquest diumenge amb el retorn d'aquest certamen. La fira va obrir portes el divendres a la tarda, una tarda més respecte al que era habitual, i es va allargar fins diumenge. En aquesta 29a edició amb 22 expositors que han ofert al públic assistent més de 200 vehicles, tots ells supervisats i revisats. Una de les principals novetats del certamen ha estat l'espai dedicat a les caravanes i autocaravanes, ja que s'ha incrementat força el consum d'aquest tipus de producte durant la pandèmia, i foren dues empreses

Segona quinzena d'octubre de 2021

BALAGUER

Tornen les Festes del Sant Crist

PAERIA DE BALAGUER

PAERIA DE BALAGUER

del territori que van oferir aquests productes. A la fira s'hi podien trobar diferents opcions de vehicles, tan de segona mà com vehicle nou, a més de l'opció del lloguer.

Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de Balaguer, va apuntar

PENELLES

que un altre dels sectors que han despertat força interès entre els visitants ha estat el del vehicle elèctric i híbrid.

L'esdeveniment va comptar amb un gran ventall d'opcions, des de les més econòmiques, que es podien trobar

al Mercat de la Ganga, amb vehicles que no podien superar els 6.000 euros, fins a les més sofisticades, per a públics més exigents amb vehicles de gerència i molt pocs quilòmetres. La tècnica responsable de Promoció, Fires i Festes de la Paeria, Antonieta Martínez, va destacar que tot i que encara durant aquesta setmana es poden tancar diverses operacions, de moment se n'han venut el 23%. Pel que fa al nombre de visitants, durant els tres dies van passar pel recinte firal 5.600 persones, xifra superior a la de 2019, quan van ser 5.100 els visitants.

MARINA RÚBIES

El delegat del Govern visita Penelles

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, va visitar Penelles, es va reunir amb l'alcalde Eloi Bergós i els membres del consistori. En el transcurs de la trobada, Solé ha lliurat una reproducció del car-

tell oficial de la Diada Nacional de Catalunya 2021, obra de l’artista lleidatana Lily Brick, que inclou les paraules “Som fulles d’un mateix arbre i l’arbre és la humanitat”, pronunciades pel mestre Pau Casals.

Les Festes del Sant Crist tornaran a comptar aquest any amb diferents actes i espectacles per a totes les edats. Segons ha explicat el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, “segurament encara no és la Festa Major que voldríem perquè hi ha coses que encara les farem amb prudència, amb algunes limitacions però és un motiu de joia venint d’on venim poder fer Festa Major”. En aquest sentit, el paer en cap ha fet una crida a la participació.

Entre les novetats d’enguany destaca que serà necessari el passaport covid per accedir als concerts del cartell Jove, que

comptaran amb servei de barra i on es podrà estar a peu dret. Ho ha explicat el tècnic de Joventut de la Paeria, Francesc Almira, que també diu que per accedir als concerts caldrà pagar 5 euros.

De la Festa Major d’enguany destaca també que aquest 2021 se suspèn el tradicional esmorzar de germanor a causa de la pandèmia però sí que es portarà coca en samfaina a les residències, on es faran també alguns concerts.

Segons el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, la iniciativa pretén apropar la festa a la gent gran que està en aquests centres.

LES AVELLANES

CAMARASA

Es recupera la V Fira de la Sal

Formació per a guies a l’Espai Orígens

AJUNTAMENT DE LES AVELLANES

Les Avellanes ha anunciat el retorn de la V Fira de la Sal, a més de presentar la seva programació i l’estrena del cartell de l’edició d’enguany.

Aquesta Fira emmarca activitats diverses, on s’acull un mercat de productes de proximitat i artesanals, on tenen un pes rellevant aquells que són derivats de la sal. També compta amb la participació d’alguns salins del territori, com el de Privà de Vilanova de la Sal. A banda, les activitats paral·leles acu-

llen exposicions, concerts i tasts gastronòmics de la mà de col·laboradors, artistes i entitats locals.

L’ e s d e v e n i m e n t t i n d r à lloc durant el cap de setmana del 30 i 31 d’octubre, després de l’obligatòria aturada de l’any anterior, derivada de la pandèmia.

Dissabte 30, a les 18 h, està programat un concert de gòspel a l’església de Santa Maria de les Avellanes, a càrrec de Joe Psalmist & the Gospel Train. Després, s’oferirà un tast gastronòmic. El

diumenge 30 hi haurà el mercat, amb exposicions d’Antoni Camarasa, Jordi

Marcos, Jesús Sanuy, i la intervenció escultòrica d’Erik Smitz.

L’Associació Recerca i Difusió del Patrimoni Històric (ARDPH) va organitzar, conjuntament amb el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB), el curs de formació de guies Espai Orígens per habilitar una borsa de treball.

Aquest curs va incidir en la formació de futurs guies per al Centre Espai Orígens, situat a Camarasa, i les visites i activitats que es realitzen des d’aquest per tal d’habilitar una borsa de

treball del centre.

En aquest curs es van oferir diferents recursos, continguts i eines per treballar i desenvolupar les diferents activitats i tallers que s’ofereixen des del Centre Espai Orígens a partir d’exemples pràctics com la visita al jaciment de la Roca dels Bous.

El curs anava adreçat a qualsevol persona interessada en la formació i realització de visites i tallers d’àmbits temàtics relacionats amb el patrimoni cultural i la prehistòria.

Segona quinzena d'octubre de 2021

15

NOGUERA

El conseller d’Interior inagura el parc de Bombers de Balaguer BALAGUER

El conseller d’Interior del Govern de Catalunya, Joan Ignasi Elena, va inaugurar el nou parc de Bombers de Balaguer el divendres 15 d’octubre. L’acte va comptar amb l’assistència del director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Joan Delort; i del cap del cos de Bombers de la Generalitat, David Borrell, entre altres autoritats i comandaments.

Les obres de reforma del parc, amb una superfície construïda de 884,76 m2,

MARINA RÚBIES

van iniciar-se el juny de l’any 2020. Es van adjudicar per 1,357 milions d’euros a l’empresa constructora M. y J. Gruas. El conseller va aprofitar l’avinentesa per agrair al cos de Bombers i els seus voluntaris la gran tasca acomplida durant l’estiu, que ha estat un dels més difícils en qüestió de risc d’incendis. El paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, també va destacar la importància de tenir unes instal·lacions a l’alçada de les necessitats en

els temps actuals. El Parc de Bombers de Balaguer es troba en una zona catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), ja que està situat dins del jaciment arqueològic J2 Pla d’Almatà, àrea objecte de Protecció Arqueològica 1. Davant d’aquest condicionant, no s’ha realitzat cap ampliació de l’espai més enllà del que ocupava l’edifici existent. Per tant, la reforma s’ha centrat a realitzar una millora de les instal·lacions.

ÀGER

Ferit greu mentre feia ala delta al Coll de l’Ares Una persona va resultar ferida greu mentre feia parapent a la zona d’enlairament de Coll d’Ares, a la comarca de la Noguera, el dimarts 12 d’octubre. Els fets van succeir al voltant de les 15.45 h de la tarda, i els Bombers van activar

la unitat sanitaritzada del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) amb l’helicòpter.

El ferit va aterrar en una zona rural d’accés molt difícil.

Els Bombers, després d’atendre al ferit, van realitzar l’extracció en llitera amb una maniobra de gruatge des de

l’aeronau i el van traslladar fins on estava estacionat l’helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Un cop en mans del SEM, el parapentista ferit va ser transportat a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

BALAGUER

Presentació del Museu de Suport Territorial de la Noguera ARQUEOXARXA

El 20 d’octubre es va presentar a la sala d’actes de la Paeria el Museu de Suport Territorial de la Noguera. L’acte ha comptat amb la presència de Jordi Ignasi Vidal, Paer en Cap; Elsa Ibar, directora general de la D. G. de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres. També hi han assistit alcaldes i alcaldesses de la Noguera i directors d’altres equipaments museístic catalans.

Els Museus de Suport Territorial responen a un

programa que emana del Pla de Museus 2030, aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el passat 2020 i que té com a objectiu la ordenació del

sistema museístic català i la definició de les línies estratègiques d’actuació per als propers anys. Actualment, hi ha sis museus dins del programa.

BALAGUER

Retorna el Concurs Internacional de Cant Líric Germans Pla Un cop més i superat l'anterior any en què no es va poder celebrar, l'Associació Cultural Grup d'Art4 de Balaguer ha recuperat el concurs Internacional de cant Líric Germans Pla. El concurs retorna mantenint els objectius primitius: rescatar de l'anonimat els germans Pla, músics d'arrels balaguerines del segle XVIII, a més de donar oportunitats a nous cantants i apropar el cant líric a la ciutadania. El Concurs, que ja assoleix 1 0 e dic ions, s' ha an a t consolidant com ho prova l'alt nombre d'inscrits.

Aquest any participen 31 cantants de totes nacionalitats. Després d'una primera fase telemàtica, el Jurat conformat per persones altament qualificades decidirà qui són els guanyadors. La proclamació i concert dels cantants que es proclamin com a guanyadors tindrà lloc el

FOTOGRAFIA BERGÉ

dia 24 d'octubre a les 18 h, al Teatre Municipal de Balaguer. L'acte consistirà en un espectacle on es podrà

gaudir d'unes veus privilegiades i on els assistents, mitjançant votació, atorgarà el premi del públic.

16

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

El Consell del Jussà defensa el mirador de Roca Regina TREMP

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha defensat que el projecte ‘Miradors de la Roca Regina i arranjaments dels accessos i camins’ es va impulsar ja l’any 2018 per “donar seguretat a un espai cada cop més concorregut”. Segons l’ens comarcal, aquesta actuació “evitarà l’actual i perillós encreuament de la C-13 a la sortida, en corba, dels túnels en sentit sud”. El mirador principal,

ACN

d’onze metres de llargada i menys de quatre de vol, serà d’acer galvanitzat, un material d’alta durabilitat que gairebé no requereix manteniment. El projecte preveu una inversió de 166.000 euros, dels quals uns 105.000 es destinaran a la construcció del mirador.

La resta de pressupost s’invertirà en la senyalització i millora del sender, una actuació de seguretat a l’encre-

uament de la C-13 i a les proteccions del segon mirador.

Així, al mirador principal es millorarà tota la senyalització, tant de la pujada com de la baixada, i s’advertirà sobre els riscos, a més de crear un protocol d’evacuació per incendis. El Consell Comarcal del Pallars Jussà nega que es fomenti l’aproximació amb vehicle, donat que es tracta d’un itinerari per caminar.

El projecte també contem-

pla la millora dels accessos i camins a la zona. Als miradors s’hi accedirà per un sender circular existent que tindrà origen i final prop de la central elèctrica del nucli de Cellers, vora el túnel de la C-13, on es construirà un punt de trobada amb panells interpretatius del recorregut, la geologia, la fauna i la flora.

La carena de la Roca Regina, de roca calcària i amb unes vistes espectaculars sobre la Conca de Tremp d’una banda i, de l’altra, sobre el Barranc del Bosc, avui dia “suposa un perill per als senderistes a causa de la seva verticalitat i la manca de punts assenyalats”, apunta el projecte. Aquesta actuació l’executarà la Diputació de Lleida amb finançament FEDER (50%), del Consell Comarcal (25%) i de la mateixa corporació provincial (25%).

Un grup de veïns del Pallars Jussà ha iniciat una recollida de signatures per intentar aturar la construcció del mirador.

Segona quinzena d'octubre de 2021

LA POBLA DE SEGUR

Caminada solidària contra el càncer de mama

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE SEGUR

Prop d’un centenar de persones van recórrer els dos quilòmetres del recorregut de la caminada solidària contra el càncer de mama.

Els diners recaptats, un total de 1.104,25 euros, aniran destinats a l’Associació Contra el Càncer.

La regidora de Salut, Gemma Algueró, ha volgut agrair la participació dels veïns i veïnes del municipi, que “demostra que la ciutadania de la Pobla de Segur té un gran esperit solidari”. “La caminada posa en valor l’exercici físic com a activitat que beneficia la salut i també per a continuar sen-

sibilitzant a la població en general de la importància de ser solidaris en causes com aquesta, per a seguir investigant”, ha afegit. La caminada solidària contra el càncer de mama ha estat organitzada per la junta local de l’Associació Contra el Càncer i ha comptat amb la participació de l’Associació de Dones de la Pobla de Segur i de l’Ajuntament.

La presidenta de la junta local de l’Associació Contra el Càncer, Pilar Rubió, s’ha sumat als agraïments als participants, els voluntaris i el personal de la brigada municipal.

LA TORRE DE CABDELLA

SORT

El telefèric tanca la temporada d’estiu superant els 25.000 viatgers

La temporada de ràfting i esports aquàtics obté el 85% d’ocupació

El telefèric de la Vall Fosca ha tancat la temporada d’estiu d’aquest any amb una bona afluència de viatgers en la temporada d’estiu que arriba als 25.000 viatgers. La cabina ha esdevingut ascensor i porta d’accés a una trentena d’estanys, nombrosos itineraris de senderisme i paisatges dins l’entorn natural del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En xifres mensuals, el mes de juliol ha registrat la segona millor xifra del telefèric, amb quasi 8.000 vi-

TITOWORLD

atgers, i només superada per la temporada d’estiu de l’any 2016, amb poc més de 9.000 viatgers. Aquest any s’han incorporat dues novetats, la venda online i la possibilitat de poder viatjar amb animals

de companyia. Pel que fa al transport de mascotes, es van incorporar dos viatges específics on es va rebaixar l’aforament de persones.

Aquesta iniciativa ha estat molt ben rebuda.

El Pallars Sobirà ha tancat oficialment la temporada de ràfting i altres esports aquàtics quan finalitza el conveni amb Endesa que garanteix un cabal d’aigua intens i estable al riu Noguera Pallaresa. Florido Dolcet, president de l’Associació d’empreses d’esports d’aventura, ha valorat molt positivament les xifres aconseguides.

Durant molts dies d’estiu les empreses de ràfting van arribar al 100% de reserves i la resta de dies s’han situat entre el 80 i

ECOMUSEU

el 85%. “Si la pandèmia no hagués afectat al turisme estranger, aquest any hauria estat un dels millors assolint xifres rècord”, ha remarcat Dolcet. Ara, els esports d’aigua s’aturen

fins a la temporada vinent, però les previsions de cara al següent són molt bones, ja que el turisme estranger ja està realitzant reserves per al proper estiu.

LLADORRE

Noves paraallaus a l’aparcament de l’estació d’esquí de Tavascan GENERALITAT DE CATALUNYA

S’ha finalitzat la col·locació de noves barreres paraallaus al talús de l’aparcament de Pleta del Prat, a l’estació d’esquí de Tavascan, situada a Lladorre. Els treballs, que van començar el passat mes de juny, han comportat una inversió de 626.000 euros i permeten millorar la seguretat

d’aquesta part de l’estació, el funcionament de la qual es veu afectat periòdicament per allaus importants.

Aquesta zona es troba actualment protegida amb barreres paraallaus entre les cotes 2.015 a 1.915 metres, que eviten el desencadenament d’allaus des de les cotes superiors. L’actuació que

ara ha finalitzat permetrà evitar allaus més avall de la cota 1.915 metres i que arriben a afectar l’aparcament, situat a la cota 1.805 metres.

Aquesta instal·lació l’ha duta a terme el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.

El 12 d’octubre van visitar l’actuació el director gene-

ral de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Albert Alins; el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Ricard Pérez, i l’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs.

Aquesta nova instal·lació forma part de l’estratègia de millora contínua de les estacions d’esquí del Pirineu.

Segona quinzena d'octubre de 2021

17

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Jornada per reivindicar la pagesia, la producció local i la sobirania alimentària LA POBLA DE CÉRVOLES El divendres 15 d’octubre, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Rural i del dia mundial de la Sobirania Alimentària, es va celebrar una jornada organitzada per l’associació veïnal La Llena.

Aquest esdeveniment tenia com a motivació apropar i debatre els conceptes vinculats a la sobirania alimentària i la producció local.

La jornada es va dur a terme mitjançant dues activitats.

Per una banda, es va organitzar un taller a càrrec de Manel Correa i Laia Espasa, dos mestres establerts a la vila, que consistia a treballar de manera col·lectiva què és i què no és la sobirania alimentària. Hi van assistir una vintena de persones locals, que van dividir-se en grups de quatre per debatre conceptes molt presents en el màrqueting, però difusos per al consumidor, com podrien ser el quilòmetre zero, l’agricultura intensiva, la recuperació de varietats locals o les polítiques agrà-

ASSOCIACIÓ VEÏNAL LA LLENA

VIELHA E MIJARAN

La síndica d’Aran demana comparèixer al Parlament

ACN

ries. Entre els assistents hi havia homes i dones que tenen relació estreta amb la pagesia.

Per altra banda, es va organitzar una taula rodona moderada per Carla Roca, dinamitzadora ecosocial i membre de L’Aresta Cooperativa.

La taula va comptar amb la participació de Pere Català, president de la Cooperativa Agrupació del Camp de la

Pobla de Cérvoles; Zacaries Sobrepere i Jaume Cases, pagesos; Martí González d’Oli Cometes; Sílvia Pallejà de Mengem Garrigues i Mel Beehappy i Joan Jové del Celler Mas Blanch i Jové.

En aquesta activitat es van posar damunt la taula diferents maneres d’entendre la pagesia i les seves problemàtiques. Finalment, es va intentar combatre la pers-

pectiva pessimista comuna entre pagesos i aportar un ventall de noves oportunitats.

Una de les conclusions fou la necessitat d’una major exigència dels consumidors per adquirir productes d’acord amb la sobirania alimentària. També es va posar de manifest la necessitat de decidir les polítiques agràries.

La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha demanat via carta a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, poder celebrar la compareixença anual de la síndica a la cambra en les pròximes setmanes, tal com estableix la Llei de Règim Especial d’Aran. L’objectiu de la compareixença és donar a conèixer quina és la situació actual del territori aranès i les seves necessitats. Per tot ha sol·licitat una data. L’article 80.2 de la Llei d’Aran diu que “almenys una vegada a l’any s’ha de celebrar un debat

sobre la situació d’Aran i el desenvolupament del seu autogovern a la comissió parlamentària que correspongui”, un debat que tal com dicta la llei “ha de començar amb una exposició del síndic o síndica d’Aran”. La síndica d’Aran ha demanat també que el Parlament aculli l’exposició del Conselh Generau d’Aran sobre el 30 aniversari de la recuperació de la institució, com una manera d’acostar l’Aran, el seu autogovern i la seva realitat a Catalunya i els seus representants parlamentaris.

LES BORGES BLANQUES

Els germans Torres es refermen com a ambaixadors de l’oli Els prestigiosos xefs del restaurant Cocina Hermanos Torres, Sergio i Javier, van signar el divendres 15 d’octubre un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de les Borges Blanques i les productores d’oli al municipi.

La signatura del conveni s’ha realitzat per tal de

difondre l’oli de les Garrigues a través d’una carta que permetrà que els dos cuiners, guardonats amb dues estrelles Michelin, ofereixin plats elaborats amb oli de les Borges al seu restaurant.

Aquest és el segon conveni que el consistori borgenc signa amb els ger-

mans Torres i, per tant, revalida la voluntat dels xefs de donar a conèixer l’oli garriguenc, que han qualificat com a “un dels millors del món”. A partir d’aquest acord, les cooperatives de la capital de les Garrigues proveiran els germans Torres amb el seu oli, a canvi de la promoció i difusió de

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

la marca ‘Borges Capital de l’Oli’ a través de la seva cuina. Les cinc entitats productores que proveiran amb els seus olis als germans Torres són la Cooperativa de Sant Isidre, la Cooperativa La Borgenca i els productors dels olis Salvador Farré, Germans Benet i Olinunllum.

VIELHA

El Conselh Generau contribuirà en les despeses del Palai de Gèu El Conselh Generau d’Aran contribuirà per primer cop en les despeses de manteniment del Palai de Gèu. El Ple del Conselh Generau d’Aran va aprovar el dijous 14 d’octubre una modificació de crèdit que inclou una partida de 100.000 euros per al manteniment del Palai de Gèu, d’acord amb el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament de Vielha e Mijaran. La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha destacat que aquest és el primer cop que el

VISITVIELHA

ANUNCIA’T

A COMARQUES DE PONENT (Paper o digital)

www.comarquesdeponent.com

La millor opció

per donar visibilitat al teu negoci

25.000 exemplars al carrer cada 15 dies

govern de la Val aporta diners a l’equipament i ha explicat que ho fan “convençuts de la importància

que té el Palai de Gèu de Vielha per al conjunt de la població de la Val d’Aran”.

Segueix-nos a l’app i a les xarxes

Truca’ns!

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

18

CULTURA

La 12a edició del Som Cinema aposta per pel·lícules de temàtica social LLEIDA (Segrià) El Som Cinema-Visual Art, Festival de l'Audiovisual Català de Lleida, dedicarà bona part de la programació de la seva 12a edició a pel·lícules de temàtica social. Les projeccions tractaran qüestions com ara la immigració o la maternitat subjugada, entre moltes altres, i l'objectiu és que contribueixin a generar debat entre el públic. Del 20 i el 24 d'octubre, el certamen projectarà en diferents espais de la capital del Segrià una seixantena de films, entre llargmetratges, curts i documentals, alguns dels quals dins de les seccions oficials del festival. A la vegada, el Som Cinema 2021 acollirà presentacions, sessions espacials i cinefòrums amb la presència de directors, actors, guionistes o altres professionals de les pel· lícules que s'hi projectaran.

Es recupera enguany el seu format habitual, després de l'edició híbrida del 2020. Així mateix, es torna a celebrar en el marc del Visual Art, tot i que de forma individualitzada.

El certamen es consolida com a plataforma per a la promoció del cinema i altres formats audiovisuals de producció catalana realitzats per nous creadors i productors. En aquest sentit,

PAERIA DE LLEIDA

Segona quinzena d'octubre de 2021

TÀRREGA (Urgell)

Famílies trans* i construccions identitàries

CONSELL COMARCAL DE L'URGELL

ofereix el seu aparador a les produccions audiovisuals més recents, joves i arriscades realitzades des de les escoles de cinema, productores independents o àrees d'audiovisuals universitàries dels territoris de parla catalana, segons ha explicat durant la presentació l'alcalde Miquel Pueyo.

La directora artística del Som Cinema, Judith Vives, ha destacat que el festival oferirà una programació "potent" i amb "pel·lícules interessants i de molta qualitat, que demostren que el cinema i l'audiovisual català té moltes ganes d'explicar i de dir coses". Vives ha posat en relleu l'aposta d'aquesta

edició per pel·lícules "molt arriscades de temàtica, a escala formal i que obren debats de temes socials". "Tenim moltes temàtiques que donaran l'oportunitat de poder-ne parlar", ha remarcat.

Els espais i sales de la ciutat que acolliran el Som Cinema són l'ScreenBox Lleida, l'auditori del Campus de Cappont de la UdL, Ilerna, el Cafè del Teatre i Beat Cafè & Soul.

En concret, s'hi podran veure 18 llargmetratges, 9 dels quals de ficció en la secció oficial; 6 documentals i 3 en sessió especial, i 47 curtmetratges, 13 dels quals en la secció oficial de ficció, 5 en la de documentals, 11 al

tercer concurs 'Som Secundària' i 18 curts d'escoles de cinema.

El certamen també acollirà diferents activitats com ara diverses masterclass, presentacions, sessions espacials i cinefòrums de les pel· lícules, amb membres de l'equip de les produccions que s'hi projectaran. Entre altres, hi prendran part els directors Claudia Pinto ('Las Consecuencias'), Kike Maíllo ('Cosmética del enemigo'), Héctor Fáver ('Voces Rotas') i Álex Montoya ('Lucas'); l'actor Òscar Kapoya ('El ventre del mar'); el guionista de 'Tres', i el director de fotografia de 'El Buen Patrón', Pau Esteve.

En el marc del Dia Internacional d’acció per a la despatologització trans, el 24 d’octubre, el Consell Comarcal de l’Urgell juntament amb l’Ajuntament de Tàrrega han acollit l’Exposició Famílies Trans Construccions Identitàries.

L’autora Mar C. Llop, activista i fotògrafa proposa aquest projecte fotogràfic, iniciat al 2013, en el que retrata els canvis en el cos i la ment de les persones que no es reconeixen en el gènere assignat al néixer.

En l’exposició, es visualitzen diferents realitats de famílies on les persones transiten cap al seu gènere sentit. La mostra ofereix un retrat de 28 famílies amb la veu de totes les persones que l’integren.

L'autora va presentar, el dia 19 d'octubre al passadís central del Consell Co-

marcal de l'Urgell, tot un seguit de respostes a les preguntes més freqüents sorgides per manca de referents positius sobre el col·lectiu trans*. Va fer referència a la transitació de les criatures al seu gènere sentit i la seva socialització, o les problemàtiques que es poden trobar pel camí. al passadís central del Consell Comarcal de l’Urgell, la presentació va comptar amb la presència de la Consellera Comarcal de Drets Socials i Igualtat, Sílvia Fernàndez i per la Regidora de l’ Àrea d’Acció Social, Igualtat, Salut i Habitatge, Sra. Assumpta Pijuan.

Aquesta exposició, s’ha organitzat des dels Serveis d’Atenció Integral LGBTI local i comarcal, integrats dins la Xarxa SAI de Catalunya i es podrà veure fins el dia 4 de novembre.

CERVERA (Segarra)

LLEIDA (Segrià)

Pink Goats adapta 'De viatge amb el rock' a sales i teatres

Campi Qui Pugui nominada als premis Butaca

OA2 PRODUCCIONS

Després de l'èxit d'aquest estiu, l'espectacle 'De viatge amb el rock' de la banda Pink Goats agafa un nou format i s'adapta als teatres i les sales de concert per la temporada de tardor/hivern.

L'Espectacle musical, visual i documental va ser nominat als premis ARC de la indústria de la música en directe, i permet gaudir de les versions del rock des de

la cadira, en un format on els visuals comparteixen protagonisme amb la música per mitjà d'una gran pantalla LED HD i unes narracions expliquen que va passar amb la música i la societat des dels anys cinquanta fins a l'actualitat. The Pink Goats ha seleccionat i versionat els temes més emblemàtics del rock nacional i internacional com 'Johnny Be Good' de Chuck Berry,

'Knocking on Heaven's Door' versionada pels G u n s n ' R o s e s, ' D o n ' t Stop Me Now' de Queen, 'La flaca' de Jarabe de Palo, 'Message in a Bottle' de The Police, 'Enter Sandman' de Metallica, entre d’altres per explicar la història d'aquestes cançons. El grup ha portat el seu concert adaptat a poblacions com Miralcamp, Juneda o Algerri.

El 13 d’octubre es va fer pública la llista de nominats dels Premis Butaca 2021, en una presentació a Barcelona que porta el lema “Feel Free” per reivindicar la llibertat artística. A partir de la presentació, ja està oberta la votació en línia on s'escollirà la llista de guanyadors de cada categoria, amb la intenció d’involucrar al públic en l’acte de valorar el fet artístic i el teatre.

En aquesta edició, la companyia Campi Qui Pugui és candidata a la categoria de millor espectacle de teatre familiar amb el seu 'Camí a l’escola', que ja es pot votar a través de la web.

Els Premis Butaca van ser creats fa vint-i-sis anys amb la finalitat de premiar i reconèixer la labor dels

JORDI PRADES

professionals i la qualitat de les produccions més destacades en l’àmbit de les Arts escèniques a Catalunya, sobretot de teatre.

L’espectacle 'Camí a l’escola' de la companyia lleidatana acumula així més reconeixements, i ja ha estat guardonat als Premis de la Crítica de Catalunya en la mateixa categoria i al Festival FETEN de Gijón,

premiat pel conjunt de la posada en escena de l’espectacle.

L’espectacle de la companyia Campi Qui Pugui s’inspira en el documental francès sota el mateix nom, i mostra el camí ple d’obstacles de tres germanes que van a l’escola, una peça sobra la capacitat de superació i la vitalitat de la infantesa.

Segona quinzena d'octubre de 2021

19

CULTURA

Preestrena del documental sobre salut mental 'Momo, el vol del núvol' SORT (Pallars Sobirà)

El Diumenge 10 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, va ser la preestrena del curtmetratge MOMO – El vol del núvol al Teatre Els Til·lers de Sort. Un projecte impulsat juntament per la Coordinadora d’Entitats de Salut Mental i Addiccions de les Terres de Lleida i el Club Social Pallars.

A l’acte hi van assistir unes

SALUT MENTAL CATALUNYA

120 persones, tot un èxit de participació a Sort. Al col·loqui de després del visionament, hi van participar les dues protagonistes del documental, la Mercè Torrentallé i la Contxi Garcia de Marina; una educadora social, la Gadi Romero i la directora del curtmetratge, la Tati Finchi. El públic va poder preguntar i conèixer més sobre la salut mental en prime-

ra persona i es va poder fer una valoració de les primeres impressions del curtmetratge abans de fer l’estrena a Lleida. Va tindre molt bona acollida.

L’objectiu de la creació d’aquest curtmetratge, sobre dones i salut mental, és sensibilitzar i trencar estigmes amb històries reals. Les protagonistes del relat són la Contxi Garcia de Marina,

La tragicomèdia 'Classe' arriba al Teatre Ateneu tat a través d’una trobada pedagògica en una aula plena de cadires petites, en la qual tres adults es troben per parlar del futur d’un infant. Es tracta de la reunió d’una parella separada amb el mestre del seu fill i on afloraran diferències de classe, culturals, d’opinió, vitals i emocionals.

Dirigit per Pau Carrió, el muntatge posa sobre la taula com la càrrega de responsabilitats i exigències posen contínuament les persones en situacions límit a nivell emocional. Els espectadors presenciaran així un tros de realitat ple

BALAGUER (Noguera)

L'artista balaguerina Olga Montoliu presenta la seva obra "des del cor", un recull de les seves darreres pintures i escultures.

L'escriptora Etna Miró defineix la seva obra amb les següents paraules: "Olga Montoliu ens parla de dones, viatges i arrels, però la seva és una obra

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

de fascinacions, plena de força. Els materials que empra, majoritàriament pintura, ferro, pedra i fusta, ens parlen de la seva profunda connexió amb la natura amb allò primigeni i autèntic. La seva creativitat és curiosa i inquieta, fruit d’un deixar fluir la imaginació."

L’ e x c u s a d e l a r e c e n t estrena de 'Sis dies corrents', al Festival Internacional de Cinema de Locarno, és una oportunitat d’or per recuperar el primer llargmetratge de la directora catalana Neus Ballús. La cineasta juga en totes les seves pel·lícules amb la hibridació entre el documental i la ficció, tot rodant amb actors i actrius no professionals.

Sinopsi

d’humor i tendresa, de preguntes sense resposta fàcil, protagonitzat per tres personatges encantadorament comuns, intel·ligents, deliciosos, carregats de raons,

d’amor i de desamor. El preu de l'entrada són 20 euros (menors de 18 anys, 5 euros). La Temporada recupera aquest dissabte l’aforament del 100%.

PAERIA DE BALAGUER

Exposició 'Des del cor'

'La Plaga', un retrat de la vida rural

membre de la junta de l’Associació Salut Mental Pallars, i la Mercè Torrentallé, presidenta de l’Associació Salut Mental la Noguera. Dones fortes i amb experiència que ofereixen les seves vivències en primera persona per tal d’aportar una visió realista i que el seu testimoni permeti generar empoderament i un vincle d’empatia respecte a la Salut Mental.

La gravació del curtmetratge, finançat per la Diputació de Lleida, és una trobada al Centre d’Art i Natura de Farrera per tal de crear un espai de reflexió i escolta i on sorgeix la necessitat de generar un canvi de model en la Salut Mental. Produït per Alendo Productions i dirigit per Tati Finchi.

Per finalitzar l’acte hi va haver el concert de versions acústiques amb el grup Mercè i Arnau a la plaça del poliesportiu amb servei de barra i durant tot el dia es van poder veure exposicions de creacions artístiques.

TÀRREGA (Urgell)

'Classe', una tragicomèdia de Sixto Paz Produccions, arriba a Tàrrega. La peça c o m p t a a m b u n r e p a rtiment format pels tres joves actors Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca.

L’obra planteja com l’escola defineix el futur d’una societat i de cadascun dels individus. La cita és aquest dissabte 23 d’octubre (20:30 h) en el marc de la 27a edició de la Temporada d’Arts Escèniques de Tàrrega, cicle impulsat per la Regidoria de Cultura.

'Classe' és un text d'Iseult Golden i David Horan que reflexiona sobre la socie-

LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA

En Raül és un pagès que intenta fer producció ecològica, però es veu afeixugat per la feina i les condicions climatològiques. Contracta a en Iurie perquè l’ajudi en les feines del camp.

En Iurie és un lluitador moldau de lluita lliure, però per guanyar-se la vida ha de buscar feina del que sorgeixi. A poc a poc, les històries d’aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: la Maria, una anciana que ha de deixar la casa pairal on sempre ha viscut per anar-se’n a viure a una residència d e g e n t g ra n ; l a R o s e, u n a i n f e r m e ra f i l i p i n a que acaba d’arribar al país; i la Maribel, una prostituta que cada cop

t é m e n y s c l i e n t s. E l s destins de tots aquests personatges s’entreteixeixen a mesura que l’estiu avança.

Crítica 'La Plaga' és un film pausat, a mig camí entre la ficció i la no-ficció, que retrata amb una mirada local el fet més universal. Dins dels personatges, que no són actors i actrius professionals, s’hi pot veure reflectit un tarannà que tots portem a dins, ja sigui des de les preocupacions i angoixes derivades de la feina o la família fins a moments de felicitat pletòrica. És una obra basada en la realitat que emmarca el que portem dins, sense adornar-ne els diàlegs ni construir posades en escena exuberants. Una delícia d’allò més natural. L’obra compta amb molts reconeixements ben merescuts com 4 premis Gaudí, inclòs el de Millor pel·lícula en llengua catalana.

On la puc trobar?

La podeu veure a la plataforma Filmin i en algunes biblioteques de Catalunya a través del préstec interbibliotecari.

20

ENTREVISTA

Pep Vall, impulsor de la fira del Medi Ambient.

Segona quinzena d'octubre de 2021

Tàrrega (Urgell) FOTOS: MARINA RÚBIES

“És inviable viatjar a l’altra punta del món, quan es desconeix el que es té a casa” Pep Vall celebra que es recuperin les descobertes de l’entorn organitzades pel Centre Cultural després de la pandèmia, a més de viure una nova edició de la fira del Medi Ambient de Tàrrega.

Marina Rúbies

És impulsor de la fira del Medi Ambient des dels seus inicis. Com va iniciar-se la fira?

Va començar amb el Grup d’Ecologia i Medi Ambient de Tàrrega (GEMA) l’any 1988, un grup de persones preocupades pel deteriorament del medi ambient com a secció del Centre de Cultura. Després ens vam independitzar, vam formalitzar els estatus propis i ens vam establir com una entitat privada sense ànim de lucre i amb personalitat pròpia.

Dins d’aquesta agrupació ecologista vam idear accions per conscienciar.

Entre elles, vam iniciar la fira amb la intencionalitat d’agrupar propostes i productes ecologistes i donar-les a conèixer a un públic més extens.

La fira, avui en dia, és gestionada per l’Ajuntament de Tàrrega.

Sí, estem molt contents que la fira estigui consolidada i ja tingui molta trajectòria. Hi ha algunes propostes que ja no en formen part, com el premi que vam idear sobre la tecnologia mediambiental i estaria bé recuperar-lo, perquè valorava les idees més emprenedores i ecologistes. Però ara ja no estic al capdavant. Ara com ara el president del GEMA

és en Jaume Ramon, i sento molta satisfacció amb la feina que s’està fent.

Així i tot, segueix participant de les activitats que s’organitzen.

I tant, aquest cap de setmana vam recuperar les descobertes de l’entorn que realitzàvem amb els socis abans de la pandèmia. Vam descobrir els Patamolls de Granollers a la vall del Llobregós. És un espai fluvial, uns aiguamolls anomenats canyissars o patamolls que recullen les aigües del clot de Palou, un espai adequat per les aus migratòries, i on també es poden observar petits rèptils i altres especies, un espai natural en el secà de la Segarra.

I l’emergència climàtica és més evident que mai.

Ja fa anys que s’està avisant que la humanitat té uns hàbits de consum i vida que no són els adequats per ser sostenibles.

De fet, Els límits al creixement (en anglès The Limits to Growth) és un informe encarregat a MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) pel Club de Roma que va ser publicat en 1972, poc abans de la primera crisi del petroli. L’autora principal de l’informe, en el qual van col·laborar 17 professio-

int aquestes coses, serà molt difícil millorar i avançar cap a vies més respectuoses en vers el medi ambient, i oferir alternatives de desplaçament més verdes a la població. És comprensible que hi hagi gent que prefereixi agafar el cotxe per desplaçar-se fins a Barcelona, si tarda només una hora, en comparació a les més de dues hores i mitja que es tarda en tren. És vergonyós, i alternativa més sostenible que aquesta no hi és.

nals, va ser Donella Meadows, biofísica i científica ambiental, especialitzada en dinàmica de sistemes.

Estem parlant d’un informe publicat fa més de 49 anys, i encara que el discurs segueix sent el mateix o pitjor, encara hi ha escepticisme i immobilisme.

Què podem des de la societat per aportar el nostre gra de sorra?

Sempre es repeteix el lema de “pensa global i actua local”. És per això que activitats com la descoberta de l’entorn són molt adequades. La gent ha anat desenvolupant

obsessions per visitar indrets molt llunyans i exòtics, i sovint s’oblida que tenim a l’abast un ecosistema riquíssim i desconegut per a molts. Convé descobrir el que tenim al costat de casa, cuidar-ho i donar-li el valor que es mereix. Aquest tipus d’activitats són molt necessàries per adquirir més consciència i preservar els regals de la natura que tenim al costat de casa.

S’està millorant en qüestions de medi ambient i conscienciació?

Depèn. Com per exemple, l’any 2007 es va aprovar l’Eix Transversal Ferro-

viari que facilitaria les comunicacions a l’abast de tothom i milloraria els temps de desplaçament.

Després, amb el canvi de govern, tot això es va aturar, perquè es considerava que “no era urgent ni prioritari”. El projecte que volia unir Lleida, Igualada, Manresa, Vic i Girona amb tren fa més de set anys que està parat i el govern continua creient que no és el moment de tirar-lo endavant.

Això implica que hi ha projectes de transport més ecologistes ja aprovats que, per motius polítics, s’han aturat sense sentit.

Mentre segueixin succe-

Ja que parlem de globalització, la cultura del medi ambient és més forta a Europa?

A Europa hi ha més cultura i consciència ecologista, i a més sempre han tingut períodes de riquesa més extensos. Això facilita que hi hagi més preocupació pel medi ambient, en canvi aquí és fàcil que les necessitats econòmiques tapin la necessitat de buscar alternatives sostenibles. Les fluctuacions econòmiques del nostre territori no han plasmat mai una preocupació en vers el medi ambient per aquest motiu, i això suposa que no hi hagi formació de generacions antigues, ni sembla que els governants tinguin present la importància de l’emergència climàtica.

Segona quinzena d'octubre de 2021

21

DIVERSOS

Productors d’olives remodelen el molí d’oli de la Vall de Barcedana SANT MIQUEL DE LA VALL (Pallars Jussà) Les centenàries instal·lacions del molí d'oli de la Vall de Barcedana estrenen maquinària amb tecnologia punta, la més capdavantera de la comarca. La remodelació ha estat impulsada pels socis que formen part de la SAT (Societat Agrària de Transformació) que han modernitzat el molí per garantir-ne la continuïtat. Una actuació que ha suposat una inversió de 180.000 euros. Tal com explica el president del Molí d'Oli de la Vall de Barcedana, Ivan Caelles, "aquesta iniciativa suposa un revulsiu econòmic per a la comarca, ja que sense la modernització de la maquinària, el seguiment de l'activitat del molí no estava assegurat".

Fins ara, la majoria dels productors que han participat en l'actuació havien de recórrer a altres molins situats a desenes de quilòmetres de la vall per a obtenir olis d'excel·lent qualitat. A més, s'assegura el lloc de treball del moliner, que estava en

TÀRREGA (Urgell)

MOLÍ D'OLI VALL DE BARCEDANA

La cooperativa Quàlia celebra 10 anys de lleure inclusiu QUÀLIA

risc. En definitiva, es facilita la feina dels productors d'oli, contribuint així al manteniment del sector a la zona. "Amb la nova maquinària també millorarem encara més la qualitat dels nostres olis, fent-los més competitius", assegura Caelles.

La maquinària està dissenyada per a poder moldre fins a 400.000 kg d'oliva per

campanya. La posada a punt del molí la farà l'italià Matteo Mugelli, especialitzat en tècniques d'extracció d'oli d'oliva i de tota la part mecànica dels molins. Caelles destaca que "és un honor comptar amb Mugelli, ja que és un referent en la posada en marxa de molins d'arreu del món i del control del procés i és considerat una eminència en

el sector oleícola mundial". El dissabte 23 d'octubre, a les 11.00 h, tindrà lloc la inauguració oficial de les noves instal·lacions amb una visita guiada pel molí i un tast d'oli del primer raig. Es preveu comptar amb diferents autoritats del territori com l'alcalde de Gavet de la Conca i el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà.

La cooperativa Lleure Quàlia va néixer el 2011 de la mà de l’Associació Alba amb la voluntat d’oferir un lleure de qualitat a infants i joves i que a més fos inclusiu i accessible per a les persones amb discapacitat.

En aquests 10 anys també ha creat un model propi de gestió de menjadors escolars apostant per uns menús amb productes de proximitat, ecològics i amb una filosofia d’educar menjant. Durant aquest any, la cooperativa organitzarà un seguit d'activitats dirigides a professionals dels àmbits amb els que treballa Quà-

lia, però també a totes les famílies vinculades i a la població en general.

L'activitat que inaugurarà els deu anys de Quàlia serà una ponència de l'escriptora i periodista Eva Millet, titulada "Educar en confiança, no sobreprotecció, tot sobre la hiperpaternitat." El dijous 21 d'octubre al restaurant El Gat, Tàrrega.

Quàlia atén i ofereix els seus serveis a 2500 infants i joves de la província de Lleida i compta amb 220 professionals. Actua en 45 poblacions, 27 de les quals son de menys de 600 habitants.

ALBESA (Noguera)

BELLPUIG (Pla d'Urgell)

CERVERA (Segarra)

Troben un cos sense vida semienterrat

Campionat de Catalunya de Falconeria

En marxa el SegaMots

ARXIU

Els Mossos d’Esquadra van trobar el dimecres 13 el cos sense vida d’una persona, semienterrada, en una zona boscosa propera al riu. Segons ha pogut saber l’ACN, un veí qui ha donat la veu d’alerta després de trobar una cama a prop del riu. Els Mossos han activat llavors la unitat canina

i han estat els gossos els que han localitzat la resta del cos semienterrat.

A causa de l’estat del cadàver, caldrà esperar a l’autòpsia per saber si es tracta d’un home o dona i per aclarir com va morir.

Segons les primeres investigacions, no es descarta que es tracti d’un homicidi.

LIVEINUP

Bellpuig acollirà els dies 23 i 24 d’octubre el Campionat de Catalunya de Falconeria. Les modalitats disputades en el campionat seran d’Sky Trial (Altaneria), Harris, Astors i Petites Aus. La

programació contempla una trobada i benvinguda al Secà amb tots els participants a les 7.30 h i l’inici de la competició de les quatre categories (semifinals) a les 8 h, que durarà tot el dia.

La tercera edició del festival “SegaMots, l’art de contar contes” ja ronda per la Segarra, i se celebrarà fins al 28 d’octubre. Es tracta d’un projecte de narració oral que arriba a escenaris interiors i exteriors de Palou, Tarroja de Segarra, Estaràs, Montornès de Segarra, Mas de Bondia, Guissona i Cervera. Diverses escoles i residències ja han rebut la visita de narradores i narradors al llarg de la setmana. Però, més enllà del festival, la proposta didàctica es desenvoluparà al llarg del curs en conjunt amb els museus de Guis-

sona i Cervera. Tal com va explicar la seva directora, Patricia McGill, el festival ha arribat “amb moltes ganes de fer trobades al tros, al safareig, i a la vora del foc; allà on hi hagi històries per compartir i per escampar”. Aquesta edició ha incrementat el nombre de narradores convidades, a més de les entitats que hi participen i municipis que se sumen al projecte. Dins del festival, tots els actes són gratuïts i amb aforament limitat. Cal fer reserva prèvia a través del web.

BALAGUER (Noguera)

Contenidors de colors rosa pel càncer de mama a Artesa de Segre, Balaguer i Ponts CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

Amb motiu del Dia Internacional contra el Càncer de Mama, 19 d’octubre, el Consell Comarcal de la Noguera s’ha adherit a la campanya d’Ecovidrio “Per elles”, que conssiteix en la instal·lació de contenidors de vidre de color rosa als municipis de

Balaguer, Artesa de Segre i Ponts. El dilluns 18 d’octubre es va presentar l’inici de la campanya a la ciutat de Balaguer. L’acte es va dur a terme amb Miquel Plensa, president del Consell Comarcal de la Noguera; Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de la vila; Mingo

Sabanés, alcalde d’Artesa de Segre; Solés Carabasa, alcaldessa de Ponts i Víctor Luna, gerent d’Ecovidrio. La campanya solidaria ja s’ha implementat a més de 140 ciutats del territori espanyol, mitjançant 370 contenidors, amb l’objectiu de mobilitzar la

ciutadania pel reciclatge d’envasos de vidre, i contribuir amb la investigació del càncer de mama. Les idees principals de la campanya destaquen la importància de cuidar el medi ambient i també cuidar la salut a través de la prevenció del càncer.

22

DIVERSOS

Segona quinzena d'octubre de 2021

Recomanem

Anuncis BREUS

Autor: Marius Serra

BUSCO CASA DE POBLE encara que s’hagi de restaurar a ser possible amb pati o terreny T. (93) 410 99 59

Editorial: Empuries

COMPRO MASIA O CASA CAMP, restaurada o per restaurar amb terreny T. (93) 321 48 52

Gènere: Novel·la contemporània

FORA DE JOC A MONTSERRAT

La recepta

www.chefcaprabo.com

Pastís de carabassa amb formatge crema

Un monjo mor misteriosament a l'abadia de Montserrat durant una trobada d'experts en jocs de taula. L'abadia de Montserrat, després de la pandèmia, impulsa activitats culturals per reactivar-ne les visites i l'Oriol Comas i Coma ho aprofita per organitzar-hi el Ludocànon, una trobada internacional d'experts en jocs de taula amb l'objectiu de triar els cent millors jocs de la història. Però al vespre del primer dia, quan els quinze jutges estan a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l'hotel Abat Cisneros on s'allotgen.

El Comas, ajudat per la seva inseparable neboda Sol, aviat relaciona la mort del pare Mateu amb altres decessos recents de monjos que semblaven accidentals. I, pitjor encara, la Sol i el seu xicot boomer, el periodista Garota que havia treballat de cap de premsa al Grup 69, comencen a trobar indicis que els crims guarden relació amb uns ets succeïts anys enrere a l'Escolania.

Horòscop

Consultes tarot 617 029 360 www.acovadacarmina.es

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor:

comunica't de noves maneres.

Salut: vigila les cervicals. Treball: obra't a canvis i escolta.



TAURE 21-IV / 21-V. Amor: conflicte d'interessos. Salut: preses i estres. Treball: mal moment per tenir socis.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: desitjos d'aventures.

Salut: practica més esport. Treball: no siguis arrogant.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: sempre amb diàleg. Salut: fes-te una revisió. Treball: revisa acords professionals i documents.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor:

evita el prejudici i dialoga. Salut: problemes estomacals. Treball: relacionat amb viatges.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: temps d'espera i acceptació. Salut: angoixa. Treball: temps de reduir despeses.



Les 7 diferències Ingredients x 1 ració: · 1 carbassa · 4 ous · 300 g de sucre · 300 g de farina

· 1 sobre de llevat tipus Royal · 1/2 cullerada de cafè de gingebre · 1 pessic de pebre · 100 g de mantega

· 100 g de festucs · 225 g de formatge tipus Philadelphia · 75 g de mantega · 100 g de sucre llustre

Elaboració: Pelarem la carabassa, eliminant les llavors i la rostirem al forn a 180 ºC durant 35 minuts. Mentrestant, prepararem una crema de formatge. Barrejarem el formatge tipus Philadelphia, la mantega, que ha d'estar tova però no fosa, i el sucre llustre.

Ho deixarem reposar a la nevera.

Retirarem la carabassa del forn i la triturarem sense cap altre ingredient. També ho reservarem.

Per a la massa del pa de pessic batrem els ous amb el sucre. Afegirem la farina, el llevat, el gingebre i el pebre i ho remenarem. A continuació, afegirem la mantega fosa i 300 gr del puré de carabassa elaborat abans i ho remenarem. Abocarem la massa en un motlle rodó, i l'introduirem al forn i ho courem durant 45-50 minuts a 170ºC. Ho retirarem del forn i ho deixarem refredar. Desemmotllarem amb cura i cobrirem la part superior amb la crema de formatge. La podem decorar amb uns festucs per donar-li un toc de color.

Vins de les comarques Clos Pons Alges Celler: Clos Pons D.O.: Costers del Segre Garnatxa negra, Syrah i Ull de llebre Les condicions climàtiques extremes i la baixa producció es reflecteixen en l'Alges, un vi amb un intens color profund, que mostra potents aromes de fruita madura i notes de roure elegants.

En boca és concentrat, estructurat i ple de caràcter. Té un notable bouquet amb melmelada de fruits vermells, regalèssia i notes especiades sobre un fons mineral.

El seu acabat és persistent, ric i sedós.

Curiositats del mes d'octubre Un 30 d'octubre de 1961 va ser detonada la 'Bomba del Zar', l'artefacte més potent del món que s'hagi fet esclatar. 1500 vegades el poder de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki combinades i 10 vegades més que totes les municions gastades durant la Segona Guerra Mundial.

A COVA DA MEIGA TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES (1 persona per classe).

Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617

de 17 h a 20 h

029 360 · Horari: de 10 h a 14 h i · Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link

BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: estimat a tu primer. Salut: recarrega energies. Treball: assumeix reptes i propostes.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: dona la cara. Salut: tensions musculars. Treball: et vindrà per contactes.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII.

Amor: capacitat de rectificar.

Salut: excés de contrarietats.

Treball: moment de cooperar.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I.

Amor: aprèn a escoltar. Salut: cuida't les cames. Treball: moment d'actualitzar idees.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: arriben canvis. Salut: centra't en conservar-la. Treball: massa preocupacions.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: mira pels demès. Salut: refredats constants. Treball: idees que has de materialitzar.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

solucions Les 7 diferències

A

l’Agenda

del 21 d'octubre al 04 de novembre de 2021

de les Comarques

Dies 22/10 i 29/10

BALAGUER Taller d’improvisació corporal, a càrrec de Lydia Encinas. A les 7 de la tarda, al casal Lapallavacara.

Divendres, 22/10

MOLLERUSSA

Diumenge, 24/10

Concert. El concert de violí de Beethoven amb Maya Levy i la 4ª de Txaikovski amb l’Orquestra Julià Carbonell. A les 8 del vespre, al Teatre L’Amistat.

BALAGUER Visita guiada a les diferents instal·lacions de Forma. A les 11 del matí, sortida des del Museu de la Noguera.

X Concurs de Cant Germans Pla Ciutat de Balaguer. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Balaguer.

MOLLERUSSA Cicle Gaudí de Cinema.

Les dues nits d’ahir. A les 8 del vespre, a la sala del Centre Cultural.

TÀRREGA

Dies 23/10 i 30/10

BELLPUIG Fira Cuida't. Jornada dedicada a la cuina saludable.

S'organitza un taller de cuina amb productes ecològics i de proximitat. A la Llotja de Bellpuig.

Dissabte, 23/10

BALAGUER

27ª Temporada d’Arts Escèniques Classe amb Sixto Paz Produccions (tragicomedia). Amb Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca.

Dies 23/10 i 24/10

BALAGUER Teatre.

Representació de l’obra Umbral de la Cia. La Hongaresa. A les 7 de la tarda i a les 9 del vespre (dissabte) i a les 6 de la tarda (diumenge), a La Mercantil.

TÀRREGA Espectacle solidari d’Escala en Hi-Fi a càrrec del grup Alfi a benefici de Mans Unides. A 2/4 de 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dijous, 26/10

AGRAMUNT Xerrada i taller: Famílies sense armaris. Tens dubtes sobre el què vol dir LGTBI+? A càrrec de l'Associació Filigrana de Manresa. A les 7 de la tarda, a l'Espai Cívic Agramunt.

Correllengua 2021. Presentació dels llibres El futur del català depèn de tu i El català, llengua efervescent amb Carme Junyent, professora de la Universitat de Barcelona i lingüista. A 2/4 de 8 del vespre, al local de la Societat Ateneu. Inscripció prèvia a www.cultura.cat

Divendres, 29/10

BALAGUER Cicle Gaudí de Cinema: Les dues nits d’ahir. A 1/4 de 9 del vespre, a la sala d’actes de la Paeria.

Dissabte, 30/10

GUIMERÀ Cicle de xerrades Km 0.

Apicultura i mel, a càrrec de Noelia Tardi (Mel Cal Racó). Degustació de cerversa i Mel. A les 5 de la tarda, a l'Ermita de la Bovera.

TÀRREGA

Presentació de l’obra Parèntesi de Josep Mateu. A les 12 del migdia, al pavelló d’Inpacsa.

Festa de la bicicleta 2021. Marxa verda en bicicleta amb recorreguts pels carrers de Balaguer i activitats per a totes les edats.

A 2/4 de 5 de la tarda, sortida des del pavelló Molí de l’Esquerrà.

Conferència: La draga de Banyoles, 30 anys de recerques arqueològiques a càrrec d’Antoni Palomo.

A les 7 de la tarda, al Museu Tàrrega Urgell.

Dijous, 28/10

TÀRREGA BELLPUIG Campionat de Catalunya de Falconeria. Modalitats: Sky Trial, Harris, Astors i petites aus. A partir de les 8 del matí, al secà de Bellpuig.

Conferència: Ictus. Prevenció, detecció i rehabilitació. A 2/4 de 7 de la tarda, a la biblioteca pública de Tàrrega Germanes Güell.

Correllengua 2021. Espectacle infantil La gran festa de Cia. Salats. A les 6 de la tarda, a la plaça del Carme. Inscripció prèvia a www.cultura.cat

Diumenge, 31/10

NOTA INFORMATIVA

Tots aquests actes poden experimentar modificacions o cancel·lacions atenent a l’evolució de la situació sanitària. Podeu consultar els canals oficials de comunicació de cada ajuntament.

Correllengua 2021. Vermut popular amb concert d'Edu Escaño i Els Homínids Dispersos (blues-rock-funk). Actuació de Les Gitanes de La Soll (cultura popular) i lectura del Manifest del Correllengua 2021. A les 12 del migdia, a la plaça de les Nacions sense Estat.

Diumenge, 07/11

BALAGUER Teatre. Representació de l’obra El gran comediant.

A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Balaguer.

Festa de la Castanyada. Tallers familiars a càrrec de ludoteca mòbil La Xarranca i espectacle La Castanyada amb Fefe i companyia. A 2/4 de 5 de la tarda, a l'Espai MerCAT. Entrada gratuïta amb inscripció prèvia.

Fins al 31/10

TÀRREGA Exposició d’escultura Retrospectiva – Essència d’Erik Schmitz. Peces realitzades amb material natural i reciclat. A Gerart Gallery.

Del 01/11 al 12/11

BALAGUER Exposició Joan Barceló i Cullerés (1955-1980). A la Biblioteca Margarida de Montferrat.

Dissabte, 06/10

TÀRREGA 27a Temporada d'Artes Escèniques: 53 Diumenges amb T de Teatre - Focus. A 1/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

TÀRREGA

Si voleu

anunciar la vostra activitat o festa en aquesta secció truqueu al:

973 501 878 o bé envieu un correu electrònic a: publicitat@

comarquesdeponent.com

Correllengua 2021. Caminada pels voltants de Tàrrega. A 2/4 de 9 del matí, des de la plaça del Carme.

23

AGENDA

Segona quinzena d'octubre de 2021

Emergències 112 Ajuntaments URGELL Tàrrega.................................. 973 311 608 Agramunt.............................. 973 390 057 Anglesola.............................. 973 308 006 Belianes................................ 973 331 047 Bellpuig................................. 973 320 408 Castellserà............................ 973 610 005 Ciutadilla............................... 973 303 010 Guimerà................................ 973 303 038 La Fuliola............................... 973 570 013 Maldà.................................... 973 330 045 Nalec..................................... 973 303 129 Omells de Na Gaia................ 973 330 235 Ossó de Sió........................... 973 390 790 Preixana................................ 973 320 404 Puigverd d’Agramunt........... 973 391 068 S. Martí de Riucorb............... 973 330 111 Tornabous............................. 973 570 233 Vallbona de les Monges....... 973 330 260 Verdú..................................... 973 347 007 Vilagrassa.............................. 973 311 162 PLA D’URGELL Mollerussa............................ 973 600 713 Barbens................................. 973 580 460 Bell-lloc d’Urgell.................... 973 560 100 Bellvís.................................... 973 565 000 Castellnou de Seana............. 973 320 705 Fondarella............................. 973 600 082 Golmés.................................. 973 601 501 Ivars d’Urgell......................... 973 580 125 Linyola................................... 973 575 019 Miralcamp............................. 973 601 701 El Palau d’Anglesola............. 973 601 314 El Poal................................... 973 565 002 Sidamon................................ 973 560 421 Torregrossa........................... 973 170 001 Vilanova de Bellpuig............. 973 320 945 Vila-sana............................... 973 710 391 SEGARRA Cervera................................. 973 530 025 Biosca.................................... 973 473 241 Estaràs.................................. 973 530 025 Granyanella........................... 973 530 609 Granyena de Segarra............ 973 530 899 Guissona............................... 973 550 005 Ivorra..................................... 973 224 036

Massoteres........................... 973 550 086 Montoliu de Segarra............. 973 531 262 Montornès de Segarra..........973 348 046 Les Oluges............................ 973 530 004 Els Plans de Sió..................... 973 520 030 Ribera d’Ondara.................... 973 540 001 Sanaüja................................. 973 476 008 S. Guim de Freixenet............. 973 556 035 S. Guim de la Plana............... 973 550 586 Sant Ramon.......................... 973 540 018 Talavera................................. 973 540 065 Tarroja de Segarra................ 973 520 065 Torà....................................... 973 473 028 Torrefeta i Florejachs............ 973 520 184 NOGUERA Balaguer................................ 973 445 200 Àger....................................... 973 455 004 Albesa................................... 973 186 007 Algerri.................................... 973 426 013 Alòs de Balaguer.................. 973 417 004 Artesa de Segre.................... 973 400 013 Les Avellanes........................ 973 454 004 La Baronia de Rialb............... 973 460 234 Bellcaire d’Urgell................... 973 586 005 Bellmunt d’Urgell.................. 973 610 436 Cabanabona......................... 973 460 048 Camarasa.............................. 973 420 009 Castelló de Farfanya............. 973 428 007 Cubells.................................. 973 459 005 Foradada............................... 973 400 095 Ivars de Noguera.................. 973 760 334 Menàrguens.......................... 973 180 205 Montgai................................. 973 430 005 Oliola..................................... 973 462 113 Os de Balaguer..................... 973 438 004 Penelles................................ 973 610 246 Ponts..................................... 973 460 003 Preixens................................ 973 390 216 La Sentiu de Sió.................... 973 424 005 Térmens................................ 973 180 010 Tiurana.................................. 973 056 046 Torrelameu............................ 973 190 267 Vallfogona de Balaguer........ 973 432 008 Vilanova de l’Aguda.............. 973 460 927 Vilanova de Meià.................. 973 415 005 PALLARS JUSSÀ Tremp.................................... 973 650 005 Abella de la Conca............... 973 664 198 Isona i Conca Dellà............... 973 664 008 Conca de Dalt....................... 973 680 092

Gavet de la Conca................ 973 650 217 Sant Esteve de la Sarga........ 973 653 377 La Pobla de Segur................. 973 680 038 La Torre de Capdella............. 973 663 001 Senterada.............................. 973 661 762 Sarroca de Bellera................ 973 661 701 Llimiana................................. 973 650 773 Talarn..................................... 973 650 812 Salàs del Pallars.................... 973 676 003 Castell de Mur...................... 973 651 795 PALLARS SOBIRÀ Sort........................................ 973 620 010 Guingueta i Jou..................... 973 626 067 Farrera................................... 973 622 106 Lladorre................................. 973 623 000 Llavorsí.................................. 973 622 008 Rialp...................................... 973 620 365 Soriguera............................... 973 620 167 Tírvia...................................... 973 622 073 Alt Àneu................................ 973 626 038 Vall de Cardós....................... 973 623 122 Alins...................................... 973 624 405 Espot..................................... 973 624 045 Esterri d’Àneu....................... 973 626 436 Esterri de Cardós.................. 973 623 185 Baix Pallars............................ 973 662 040 ALT URGELL Alàs i Cerc............................. 973 352 054 Arsèguel................................ 973 384 092 Bassella................................. 973 462 724 Cabó...................................... 973 383 320 Cava...................................... 973 353 112 Coll de Nargó........................ 973 383 048 Estamariu.............................. 973 351 457 Fígols i Alinyà........................ 973 383 100 Josa i Tuixén.......................... 973 370 202 Montferrer i Castellbò.......... 973 351 343 Oliana.................................... 973 470 035 Organyà................................. 973 383 007 Peramola............................... 973 470 263 El Pont de Bar....................... 973 384 063 Ribera d’Urgellet................... 973 387 045 La Seu d’Urgell...................... 973 350 010 Les Valls d’Aguilar................. 973 387 086 Les Valls de Valira................. 973 350 458 La Vansa i Fórnols................. 973 370 368 LES GARRIGUES L’Albagés............................... 973 121 129 L’Albi...................................... 973 175 004

Arbeca................................... 973 160 008 Bellaguarda........................... 973 124 004 Les Borges Blanques............ 973 142 850 Bovera................................... 973 133 139 Castelldans........................... 973 120 002 Cervià de les Garrigues........ 973 178 002 El Cogul................................. 973 120 367 L’Espluga Calba..................... 973 156 005 La Floresta............................ 973 141 094 Fulleda.................................. 973 156 201 La Granadella........................ 973 133 017 Granyena de les Garrigues... 973 136 185 Juncosa................................. 973 128 004 Juneda................................... 973 150 014 Els Omellons......................... 973 156 031 La Pobla de Cérvoles............ 973 175 152 Puiggròs................................ 973 140 802 El Soleràs.............................. 973 133 232 Tarrés.................................... 973 175 620 Els Torms............................... 973 128 113 El Vilosell............................... 973 175 221 Vinaixa................................... 973 175 722 VALL D’ARAN Vielha.................................... 973 640 018 Arres...................................... 973 641 819 Bausen.................................. 973 647 024 Bossòst................................. 973 648 157 Canejan................................. 973 648 160 Es Bòrdes.............................. 973 640 939 Les......................................... 973 648 007 Naut Aran.............................. 973 644 030 Vilamòs................................. 973 640 739

Serveis TÀRREGA Arxiu Comarcal....................973 312 411 As. Fam. Alzheimer..............973 501 478 Bombers (Urgències)...........973 500 280 Bombers (Consultes)...........973 500 250 Cambra de Comerç.............973 314 327 Càritas Parroquial................973 314 079 CAP......................................973 310 852 Centre Mèdic.......................973 312 825 Consell Comarcal................973 500 707 Correus................................973 311 057 Creu Roja.............................973 500 679 Federació d’As. de Veïns.....973 500 456

FiraTàrrega...........................973 310 854 Guàrdia Civil.........................973 310 721 Hospital................................973 310 760 Mossos d’Esquadra.............973 701 650 Museu Comarcal.................973 312 960 Policia Local.........................973 500 092 RESPIRA...............................611 068 031 Servei Suport Dol.................973 501 503 MOLLERUSSA Arxiu Comarcal....................973 712 074 Bombers..............................973 601 080 CAP......................................973 711 164 Centre Cultural....................973 712 248 Centre Mèdic.......................973 602 550 Creu Roja.............................973 711 282 Consell Comarcal................973 711 313 Espai Cultural Canals d’Urgell.....973 603 997 Fira Mollerussa....................973 600 799 Mossos d’Esquadra.............973 701 685 Museu de Vestits de Paper.....973 606 210 CERVERA CAP......................................973 531 048 Creu Roja.............................973 532 084 Asepeyo...............................973 531 200 Centre de Recuperació ......973 533 086 Policia Local.........................902 101 999 Bombers..............................973 530 080 Mossos d’Esquadra.............973 457 785 Jutjat.....................................973 532 831 Consell Comarcal................973 531 300 Teatre La Passió...................973 532 661 BALAGUER Arxiu Comarcal....................973 443 056 Bombers............................................ 112 Càritas Parroquial................973 448 258 CAP......................................973 446 028 Consell Comarcal................973 448 933 Consultori Mèdic Firal.........973 450 683 Consultori Grup Balmes......973 450 719 Creu Roja.............................973 445 796 IMPIC....................................973 446 606 Jutjat.....................................973 451 353 Mossos d’Esquadra.............973 457 700 Museu Comarcal.................973 445 194 Policia Local.........................973 450 000 TREMP Bombers..............................973 650 016 CAP......................................973 650 110 Consell Comarcal................973 650 187

Correus................................973 650 309 Creu Roja.............................973 652 954 Hospital................................973 652 255 Jutjats...................................973 653 370 Policia Local.........................973 650 005 Urgències mèdiques...........973 652 828 SORT Arxiu Comarcal....................973 621 409 Bombers..............................973 620 080 CAP......................................973 621 465 Centre de Rehabilitació.......973 620 402 Consell Comarcal................973 620 107 Creu Roja.............................973 620 164 Guàrdia Civil.........................973 620 804 Urgències.............................973 620 100 LES BORGES BLANQUES Bombers..............................973 143 080 CAP......................................973 142 033 Consell Comarcal................973 142 658 Correus................................973 140 253 Creu Roja.............................973 143 493 Espai Macià..........................973 140 874 Mossos d’Esquadra.............973 700 000 Oficina de Turisme...............973 142 658 Policia Local.........................973 142 854 LA SEU D’URGELL Bombers..............................973 350 080 CAP......................................973 350 470 Consell Comarcal................973 353 112 Correus................................973 350 724 Duana...................................973 351 666 Espai Ermengol....................973 353 057 Guàrdia Civil.........................973 350 081 Jutjat....................................... 973038180 Mossos d’Esquadra...............973357200 Parc Natural Alt Pirineu......... 973622335 Policia Municipal................... 973350426 VIELHA Arxiu Comarcal....................973 642 569 Bombers..............................973 640 080 CAP......................................973 640 004 Conselh Generau d’Aran.....973 641 801 Correus................................973 640 912 Guàrdia Civil.........................973 640 005 Hospital................................973 640 004 Jutjat.....................................973 642 661 Oficina de Turisme...............973 640 110 Mossos d’Esquadra.............973 640 005

Segona quinzena d'octubre de 2021

PUBLICITAT

24