La notícia | 05
El govern espanyol ultima un pla per tractar la covid com una grip.
Any 24 | Núm. 528 | 1a quinzena | gener 2022
www.comarquesdeponent.cat
COOPERATIVA EL TERRALL
Torna la 59a Fira de l'Oli i les Garrigues amb normalitat 06 Cervera
Les Muralles i el nucli antic, escollits per la ‘Batalla monumental’
08 Agramunt
Llum verda a la rehabilitació de la masia de Cal Galzeran com a museu del torró
10 Vilanova de B.
Es recupera la tradició dels Pastorets, amb un número de participants més reduït
15 Balaguer
Balaguer escull el seu himne com a Capital de la Sardana al Concert de Reis
16 Espot
El Pirineu tanca les vacances amb un 70% d’ocupació
17 Borgues Blanques Reclam d’una solució «definitiva» per disminuir la perillositat de les carreteres
2
OPINIÓ
Primera quinzena de gener de 2022
EDITORIAL
Cent anys de Viladot i la memòria Número 528
1a quinzena de gener de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878
El 26 d'abril del 2022 es compliran cent anys del naixement de Guillem Viladot, un autor de les terres de Ponent amb especial dedicació a la poesia concreta o visual. Juntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias, Viladot fou un dels pioners indiscutibles d'aquest corrent de la literatura catalana. Complint-se enguany el centenari del seu naixement, és ben estrany que el nom de l'autor d'Agramunt no formés part de les commemoracions aprovades per la Generalitat de Catalunya, on cal celebrar el creixement de la notable presència femenina, sobretot de dones que van propulsar l'educació i l'emancipació. Però no és en va l'oblit ben sentit per nosaltres, vilatans de les comarques de Ponent, en saber que grans
autors de les nostres terres cauen en la desmemòria col·lectiva davant d'altres personalitats destacades de Catalunya. Per això s'hauria de valorar encara més que l'autor de l'Urgell no es trobés en el rovell de l'ou dels cercles literaris dominants, considerant també la seva professió de farmacèutic mentre contribuïa a la creació literària catalana mitjançant l'escriptura de poesies, novel·les, assajos i milers d'articles periodístics sense descuidar la seva altra carrera. I és que aquests detalls no són ínfims, perquè ens demostren que a pesar de comptar amb més obstacles en comparació a autors contemporanis, Viladot aconseguí que la seva obra continuï sent absolutament vigent més de vint anys després de deixar-nos, tot recordant la im-
redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat
Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.
Cartes al director
redaccio@comarquesdeponent.com
Atenció al lector
redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.
Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega
Membres de:
GRUP COMARQUES
Tere Álvarez Sanvisen
Humanitat, sentit comú, estima i respecte per a la nostra gent gran Aquesta carta va dirigida a tots els responsables, gestors i tècnics dels Departaments de Salut i de Benestar i Drets Socials de la Generalitat i de les Residències d’avis. Quan va arribar la Covid tots i totes vam acceptar tota mena de restriccions a les residències per tal de protegir els nostres familiars residents. I ho vam fer, amb el cor encongit de veure’ls tancats entre quatre parets, totalment aïllats, però amb la convicció que fèiem el millor per ells. Els vam prometre que la vacuna els donaria la llibertat, els vam vacunar també amb aquesta convicció, els hem vacunat els tres cops que Salut ens ha recomanat, hem complert i els hem tornat a prometre que és pel seu bé, per la seva llibertat i per gaudir d’una vida en contacte amb la seva família. I què està passant? Doncs que les residències s’han convertit en presons, sí, sí, en presons. Els avis porten les tres vacunes i, tot i
això, a diferència de la resta de la humanitat, quan hi ha un treballador positiu i després de fer 2 PCR (2n i 7è dia del contacte) i donar tots negatius, els continuen tenint confinats catorze dies i llavors els fan una tercera PCR, que entre fer-la i saber els resultats són 48 hores més, és a dir, els tenen setze dies tancats. Sense haver-hi en cap moment cap positiu a la residència! S’han adonat que acabarà abans el confinament el treballador positiu que els contactes que han donat negatiu? Això té sentit al cap d’algú? Tenen clar que els negatius no han de fer confinament? A què juguem? Què pretenem, senyors i senyores? Que es morin de pena? Que quedi totalment afectada la seva salut mental i la dels familiars? S’adonen que aquest virus ha vingut per quedar-se? Que cada dos dies hi pot haver un contacte perquè el personal continua com tothom amb la seva vida? Què pretenen, tenir-los tancats de per vida? Això
CALAIX DESASTRE
El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.
Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com
portància del llenguatge propi. La Fundació Guillem Viladot "Lo Pardal" s'esforça per mantenir les instal·lacions, difondre la figura de Viladot i la seva obra. Enguany se sent il·lusionada pel centenari, que permetrà donar una empenta a la difusió de l'autor, però ja ha comunicat la seva frustració davant de la decisió del Departament de Cultura de deixar en segon pla a l'escriptor agramuntí. És per això que, des de casa nostra, hem de lluitar perquè aquest centenari impulsi la figura de Guillem Viladot en la commemoració legítima que mereix. Llegim a Viladot, reflexionem sobre la seva poesia, recomanem-la i estimem-la. Guardem en la nostra memòria les grans lliçons que ens ha proporcionat l'artista prolífic.
és protegir la gent gran? No, senyors i senyores, no! Ja n’hi ha prou, això és directament prendre’ls la vida, a ells i a nosaltres. Deixin de ser robots per convertir-se en persones que realment s’estimen i es preocupen per la gent gran, senzillament siguin humans! Demostrin que el que els importa són els nostres avis i no que surti una notícia a la televisió dient que hi ha hagut un mort per Covid a una residència. Humanitat, sentit comú, estimació i respecte per les persones que ens han donat la vida; aquestes són les directrius que haurien de tenir com a norma principal en els seus càrrecs i en el seu decàleg i no pensar en el que diran a les notícies. Som moltes, moltíssimes, les famílies que pensem això i, per tant, crec que haurien de rectificar aquestes errades que estan fent en contra de la salut de la nostra gent gran. Rectificar és de savis, mantenir-se en un error és incompetència.
Teresa Miserachs
Any nou... Joc nou A hores d’ara gairebé tots sabem del rebombori que ha muntat la “montapollos” de la Inés Arrimadas i els seus sequaços pel fet que en un concurs fet a la televisió pública de Catalunya, l’Atrapa’m si Pots, fet en català, on les regles del joc són que s’ha de respondre correctament en català, a una nena no se li va donar per bona la paraula “trigo” perquè la nena no sabia dir blat. A veure, el problema no és que el programa s’atingui a les regles del joc, el problema és que la nena no sàpiga que el “trigo” és el blat, com tants no saben que la “avena” és la civada, o el centeno és el sègol; però gràcies a algunes marques que etiqueten en català i a força de llegir-ho, a hores d’ara molts ja saben que quan compren “pan de centeno” compren pa de sègol. Doncs bé, potser no arrel del pollastre de l’Arrimadas, però sí a causa del problema endèmic de la immersió lingüística ha sortit un joc del qual tothom en parla: el Paraulògic. Feia anys que cap gestió governamental havia fet tant
per la llengua com ho ha fet en pocs dies el Paraulògic. Pels que no el conegueu us diré que és un joc, de moment sense competició, en el que et donen set caselles amb les corresponents lletres, que pots combinar com vulguis i repetir les vegades que faci falta i la única condició és que la lletra del mig és obligatòria. I enganxa, ja ho crec que enganxa. I com bé diu en Màrius Serra, provoca addicció però no té efectes secundaris. I si el 27 de desembre hi jugaven 141.000 persones, el dia 3 de gener es va arribar a la gens menyspreable xifra de 170.000 jugadors. I t’obliga a pensar, i a mirar el diccionari, i t’animes, i et desanimes, i trobes paraules que no havies sentit mai, i d’altres que recuperes perquè estan gairebé en perill d’extinció... No és perfecte, ho admeto, perquè sovint paraules que s’haurien de donar per bones no les accepta com ara tiet o tieta, o rebaixes, però és entretingut i alhora fomenta l’ús del català que prou falta fa. El Paraulò-
gic té fins i tot una comunitat de seguidors a Twitter on es discuteixen paraules i es comparteixen solucions. I si el proveu i us agrada, encara ha sortit un nou joc en català: el Wordle. Com s’hi juga? Doncs és molt senzill, es tracta d’endevinar una paraula cada dia, i per fer-ho es disposa només de sis intents. L’objectiu és encertar el mot de cinc lletres amb el menor nombre d’intents possible. Primer introdueixes una primera paraula a l’atzar, i després d’aquest primer intent el joc et dona diverses pistes per saber si vas ben encaminat a través d’unes caselles, la de color verd indica que la lletra es troba en el lloc correcte, les de color groc, que la lletra hi és però no és on li correspon i les de color gris que la paraula no conté aquella lletra. Doncs apa, ara que comença l’any i tots, o gairebé tots fem propòsits, aquest any potser seria bo que ens plantegéssim jugar i parlar en català. Enganxa més us ho asseguro i no cansa tant com anar al gimnàs.
Primera quinzena de gener de 2022
3
LA NOTÍCIA
La Plataforma ha anunciat que es duran a terme mobilitzacions contra les MAT
Neix una plataforma contra els macroprojectes energètics a Ponent ALBATÀRREC
FOTOS: ACN
Representants de la Plataforma a l’AP-2, on ha de passar una MAT.
Els diferents projectes energètics amb construcció de línies d’alta i molt alta tensió a Ponent han motivat la creació d’una plataforma que s’hi oposa. El dimarts 11 de gener es va fer públic un manifest on, entre d’altres accions, es preveu fer mo-
bilitzacions i també assessorar als afectats per p r e s e n t a r a l · l e g a c i o n s. Mercè Cortina, portaveu de la Plataforma cont ra e l s m a c r o p r o j e c t e s energètics de les terres de Ponent, va alertar durant la presentació que s’han presentat 6 projec-
Torres i línes d’alta tensió a la ciutat de Lleida.
tes de línies d’evacuació que afecten un total de 49 municipis i més de 3.700 hectàrees a les comarques del Segrià, les Garrigues, la Segarra i el Pla d’Urgell. En dos dies el manifest ja comptava amb 90 adhesions d’entitats del territori i ara
s’obrirà un període per sumar més suports. Per tant, la recentment creada Plataforma Contra els Macroprojectes Energ è t i c s d e l e s Te r r e s d e Ponent va presentar-se amb la motivació de facilitar informació sobre l’abast i les implicacions
pel territori dels projectes de parcs fotovoltàics al municipi d’Alcarràs i les consegüents línies d’alta tensió d’evacuació, així com de les línies d’alta tensió procedents d’Aragó i que igualment está previst que creuin les terres de Ponent.
Aquesta Plataforma se suma a les al·legacions presentades pel Govern de la Generalitat i els municipis i consells afectats pel traçat de la MAT, que v a n r e u n i r- s e e l 1 6 d e desembre per posar en comú la seva oposició al projecte.
CATALUNYA
SOSES
El Govern no preveu prorrogar el toc de queda a partir del 21 de gener
Més ocells morts a la zona del focus de grip aviària a les mitjanes del Segre
El Govern no preveu prorrogar el toc de queda a partir del 21 de gener si es confirma una millora de la pandèmia. La portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, va explicar en roda de premsa el dimarts 11 que les xifres de contagis continuaven sent «desorbitades», especialment per la incidència de la variant òmicron, però va apuntar que s’observa una desacceleració i indicis d’una futura millora. Per això, si aquests indicis es confirmen, el Govern no plantejarà prorrogar el confinament nocturn vigent. Plaja va afegir però que no es pot plantejar una flexibilització generalitzada de les restriccions i va defensar que es començarà per aquesta mesura, ja que és la més invasiva. La portaveu va constatar que les darreres xifres mostren que la velocitat de contagi està remetent i que el risc de rebrot, tot i que continua pujant, no ho fa de la mateixa manera
ACN
que en dies anteriors. Va afegir que els experts apunten que s’està a prop del pic, o com a mínim de l'altiplà, d’aquesta sisena onada. Tot i això, va afirmar que les hospitalitzacions continuen creixent, tot i que no al mateix ritme, i es manté la pressió a l’atenció primària, amb un nou rècord de visites per covid el dilluns 10 de gener. Actualment, el 90% de les persones contagiades ho són per la variant òmicron, però la meitat dels ingressats s’han contagiat amb delta. Plaja afirmà que no es pot «abaixar la guàrdia» i va assegurar un relaxament general de mesures.
En aquest sentit, va explicar que ara només poden avançar que no preveuen demanar la pròrroga del toc de queda. Va justificar començar per aquesta mesura perquè, de les que afecten drets fonamentals, és la més invasiva. Plaja va afegir que la mesura ha funcionat i, tot i que sumada a la resta, va permetre reduir la mobilitat i la interacció en un moment complicat de la pandèmia. El Govern creu que la desacceleració incipient de la pandèmia s’està donant per motius multifactorials, com el compliment de les restriccions, la bona resposta del personal sanitari i l’increment de la vacunació.
ACN
El dilluns 10 de gener es van localitzar 13 ocells salvatges morts més a la zona del Segre on la setmana anterior es va detectar un focus de grip aviària en 4 cignes i una cigonya. Segons el cap de servei de coordinació territorial del Departament d'Acció Climàtica, Joaquim Porcar, no es pot determinar si tots aquests ocells han mort també per la mateixa causa però, si fos així, no es consideraria que hi ha nous focus perquè es van trobar tots dins el "perímetre" dels primers. El Departament també va inspeccio-
nar 26 explotacions avícoles en un radi de 10 quilòmetres per comprovar que tots els animals estiguessin bé i va sortir "tot correcte". De la seva banda, els Agents Rurals, van fer accions de vigilància en espais naturals i fluvials del perímetre del Segre i Utxesa. Ja són un total de 18 els ocells salvatges morts a la zona de les mitjans del Segre, a Soses on a principis d'any es va detectar un focus de grip aviària. D'aquests només 5 està clar que tenien la malaltia i la resta s'estan analitzant, però en qualsevol cas, si hi ha més casos
positius, no es consideraria que hi ha nous focus, ja que totes es van trobar en un mateix perímetre. El Departament d'Acció Climàtica considera que el focus està controlat perquè no afecta ni l'aviram de corral, ni el de producció o consum. Van remarcar que Catalunya continua sent "lliure d'influència aviària" perquè el focus detectat és en animals salvatges. En cap cas hi ha restricció de moviments tot i que de forma preventiva es van tancar els animals a les zones de risc i es va prohibir la participació en certàmens d'exhibició d'ocells.
4
LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus
Primera quinzena de gener de 2022
Segueix la sisena onada mentre es reprèn el curs escolar, amb canvis en el criteri de les quarantenes LLEIDA Aquest dilluns s’ha reprès el curs escolar en plena sisena onada de la pandèmia. El primer dia de retorn a les aules es va viure amb certa normal tot i presentar diversos entrebancs, amb 2.088 mestres i pro-
fessors de baixa entre els docents de l’escola pública arreu del territori català. El Departament d’Educació va contractar uns 1.517 substituts el mateix dia d’inici de les classes, que es van sumar als 571 no-
menats el divendres 7 de gener. A priori, les dades de contagi encara acumulen positius, mentre que la taxa de contagi rarament ha assolit números inferiors durant les vacances de Nadal. A
CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes SEGRIÀ
+6.876
NOGUERA PLA D'URGELL
experts assenyalen que és degut al fet que la variant òmicron és molt contagiosa, tot i que no resulta ser tan letal com les anteriors. La població també va optar per l’autodiagnosi durant les festes, sumant-hi
la possibilitat de sol·licitar la baixa a través de les farmàcies adherides per realitzar TARs supervisats i comunicar casos positius. S’espera que l’onada de contagis disminueixi en les setmanes vinents.
Dades 11/01
VÍCTIMES MORTALS
Risc alt
39.456 (32.580)
+32
468 (436)
+1.300
7.258 (5.958)
+1
72 (71)
+1.200
7.024 (5.824)
+7
82 (75)
+1.165
6.489 (5.324)
+0
71 (69)
SEGARRA
+675
3.821 (3.146)
+2
41 (39)
SOLSONÈS
+657
2.542 (1.885)
+2
41 (39)
GARRIGUES
+597
3.106 (2.509)
+0
32 (32)
VAL D'ARAN
+467
2.211 (1.774)
+0
14 (14)
ALT URGELL
+448
3.394 (2.946)
+2
36 (34)
PALLARS JUSSÀ
+361
1.778 (1.417)
+1
82 (81)
PALLARS SOBIRÀ
+234
1.083 (849)
+1
3 (2)
ALTA RIBAGORÇA
+138
442 (304)
+0
7 (7)
URGELL
pesar que molts consistoris van apostar per modificar les seves activitats nadalenques i així adaptar-les a les noves mesures sanitàries, la província de Lleida no ha experimentat cap descens de les ràtios. Els
Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix
VAL D'ARAN
Risc baix
Risc rebrot:
5664,13
Taxa contagi:
PALLARS SOBIRÀ
1,26
Risc rebrot:
5760,26
Taxa contagi:
1,74
ALTA RIBAGORÇA
Risc rebrot:
8105,32
Taxa contagi:
ALT URGELL
2,26
Risc rebrot:
2794,68
Taxa contagi:
1,34
PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:
2859,66
Taxa contagi:
1,09
SOLSONÈS Risc rebrot:
6105,55
TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES ALT URGELL
1a dosi % / persones
Taxa contagi:
Pauta completa*
NOGUERA
%
Dades de l’11 de gener
Dades de l’11 de gener
73,52% (14.870 persones)
69,89% (14.136 persones)
1,32
Risc rebrot:
3426,88
Taxa contagi:
1,09
ALTA RIBAGORÇA
76,12% (2.873 p.)
73,34% (2.768 p.)
GARRIGUES
79,83% (14.986 p.)
76,93% (14.442 p.)
NOGUERA
77,91% (29.107 p.)
75,19% (29.107 p.)
PALLARS JUSSÀ
75,90% (9.937 p.)
72,95% (9.551 p.)
PALLARS SOBIRÀ
69,18% (4.797 p.)
66,81% (4.633 p.)
PLA D'URGELL
78,57% (28.870 p.)
74,80% (27.484 p.)
SEGARRA
77,76% (17.747 p.)
74,52% (17.008 p.)
SEGRIÀ
77,69% (162.097 p.)
77,69% (162.097 p.)
SOLSONÈS
77,39% (10.365 p.)
73,70% (9.870 p.)
URGELL
URGELL
81,08% (29.388 p.)
77,56% (28.111 p.)
3433.35
VAL D'ARAN
74,50% (7.438 p.)
71,03% (7.091 p.)
SEGRIÀ Risc rebrot:
3621,08
sta e u aq
cist e
? lla
Vol eu
Font: Salut/Dades Covid - CCMA
Taxa contagi:
1,12
Risc rebrot:
PLA D'URGELL Risc rebrot:
Risc rebrot:
4102,68
Taxa contagi:
1,30
3434,09 1,18
A Comarques de Ponent sortejarem mensualment
2 CISTELLES
CAPRABO amb varietat de productes entre els nostres lectors
us l ! a r e ga l e m
Risc rebrot:
3141,31
GARRIGUES * * El criteri general és l'administració fins al moment és de dues dosis, amb l'excepció de les persones que els hi pertoqui una tercera dosi o que hagin patit la malaltia amb anterioritat.
SEGARRA
Taxa contagi:
1,16
Taxa contagi:
1,14
Taxa contagi:
Participar és molt fàcil! Només cal que ens seguiu a l’Instagram de Comarques de Ponent, doneu un a la publicació del sorteig penjeu una foto al hashtag #sorteigcistellacomarques amb un comarques a la mà i de fons el poble on ens llegiu i entrareu al sorteig de dues cistelles cada mes.
El sorteig de les 2 cistelles es farà a finals de gener. Els resultats es publicaran al Comarques a paper i a les xarxes.
Primera quinzena de gener de 2022
LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus
El govern espanyol ultima un pla per tractar la covid com una grip CATALUNYA ACN
La covid es gestionarà de manera similar a una grip en un futur. Aquest és el canvi de filosofia en l’àmbit espanyol que va avançar El País aquest dilluns. Ara bé, el nou pla està ideat per activar-se, com a mínim, després de l’acabament de la sisena onada. Aquest canvi és degut al fet que molta població ja ha tingut contacte amb el virus, a més de comptar amb molta gent vacunada, fet que deriva a un canvi de protocols. Una vegada s’implementi el nou pla, no es comptabilitzarà cada cas, ni tampoc es faran proves davant de símptomes lleus. Part d’això ja s’implementa des de fa uns dies, a causa del col· lapse del sistema sanitari entre altres causes, perquè ja no es fan proves PCR a persones amb símptomes lleus que puguin notificar a les farmàcies del programa TAR el resultat positiu d’un test d’an-
tígens. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va explicar aquest canvi en una entrevista a la SER: “Avui, de mitjana, la letalitat del coronavirus està a prop de l’1%, i per tant crec que tenim les condicions perquè amb precaució, a poc a poc, comencem a avaluar l’evolució de la malaltia amb paràmetres diferents.” En conseqüència, el nou pla no vigilarà tots els contagis individualment, sinó que s’informarà dels casos que tractin en alguns CAPs i hospitals concrets, anomenats “centres sentinella”, escollits per la seva situació en el territori i la possibilitat de ser més representatius. La intenció és recollir les dades d’aquests centres per dibuixar una perspectiva global amb menys número de dades, però que permetin conèixer les característiques de circulació del virus. Segons El Pa-
ís, ja s’han començat a fer proves a diversos centres d’assistència primària i a nou hospitals, en cinc comunitats autònomes. Això no obstant no implica que ja es puguin implementar els canvis, perquè Espanya encara està obligada a notificar tots els casos de manera internacional. Val a dir que aquest canvi no afectarà el tractament per als pacients que siguin positius en covid, sinó la manera en com es gestiona l’afectació de l’actual pandèmia. Es respectaran els protocols i s’oferiran els tractaments disponibles en funció de cada cas. Segons fonts del CCMA, aquest nou sistema es va començar a preparar l’estiu de l’any 2020 i ha anat modificant-se fins avui. Hi treballen des del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, la Ponència d’Alertes i el Centre Nacional d’Epidemiologia.
CATALUNYA
Reduït a 7 dies l’aïllament del personal de residències positiu La Generalitat ha reduït a 7 dies l’aïllament dels treballadors de residències que han donat positiu, però que en les 72 hores prèvies a completar el setè dia no tenen símptomes i poden aportar una PCR negativa. Així ho reflecteix la nova adaptació del protocol de gestió de casos a les residències, que es va publicar amb data del 7 gener. La directora general d’Autonomia Personal i la Discapacitat, Montserrat Vilella, va explicar a Catalunya Ràdio que s’està estudiant també com gestionar la situació pel que fa als residents, tot i que això no vol dir que també s’aposti per escurçar quarantenes. En tot cas, el nou document recull que els residents amb malaltia lleu podran rebre visites de fami-
ACN
liars al setè dia si tenen una prova negativa i no presenten símptomes. Actualment, hi ha 2.080 professionals positius per covid, el 4,4% del total, i 1.487 residents en tot el territori català. L a d i r e c t o ra g e n e ra l v a r e conèixer que l’alta incidència de la variant òmicron va provocar que les residències acabin patint pel que fa al
personal. Atenent que la nova variant té característiques diferents, i seguint el que ja s’ha fet en altres àmbits, Salut i Drets Socials han reduït les quarantenes dels treballadors positius, que abans eren de 10 dies. Tot i això, el protocol estableix que fins a 10 dies des de l’inici de símptomes s’haurà de fer vigilància “activa”.
5
6
SEGARRA
Les Muralles i el nucli antic, escollits per la ‘Batalla monumental’ CERVERA La capital de la Segarra comença el dijous 13 de gener la seva participació en el programa ‘Batalla monumental’ de TV3. Es tracta d’un programa on els monuments més significatius de Catalunya competeixen per convertir-se en el favorit de la població catalana, que estrena una nova temporada. Cervera participa en la ‘Batalla de muralles’ contra els recintes emmurallats de Montblanc. Amb onze monuments declarats bé cultural d’interès nacional, el patrimoni arquitectònic del nucli antic de la ciutat permet dibuixar gairebé uns mil anys d’història. La seva gran muralla es va construir entre els segles XIV i XV per ordre de Pere III el Cerimoniós, rei que, a més a més, va presidir a Cervera les corts que van acordar la creació de la Generalitat. Tal com relata el programa televisiu, el recinte emmurallat actual en va substituir un de més antic del segle XIII i va unificar els diversos espais
Primera quinzena de gener de 2022
SANT RAMON
CCMA
Tornen els concerts en viu de la Coral Sant Ramon
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA
de poblament en una fortalesa: una vila closa urbanitzada al voltant d’un castell, alguns ravals adjacents, esglésies i el call jueu. Gairebé tres quilòmetres de muralla, amb una alçada d’entre deu i dotze metres, encerclaven originalment una superfície de prop de 200.000 m2 dividida en dos sectors, dels quals avui es conserva el que envolta el carrer i la plaça Major. Una vintena de torres, deu portals d’accés i un fossat de
vuit metres completaven la fortificació. Presideix el sector meridional el campanar de l’església de Santa Maria, temple gòtic de mitjan segle XIV que va completar-se amb la construcció d’una cripta el 1588, de la capella nova del Sant Misteri el 1630 i d’una nova façana neogòtica el 1821. A l’extrem nord s’hi troba una de les grans icones de Cervera, la universitat, un imponent edifici d’estil barroc i
neoclàssic fundat per Felip V el 1717, després de tancar la resta d’universitats catalanes. Aquesta exclusivitat va dur gran prosperitat a la ciutat, que encara avui es percep tot passejant pels seus carrers. La gran final del programa es lliurarà a la Seu Vella en directe a finals de febrer, que va ser proclamada com a monument favorit en la primera temporada del ‘Batalla monumental’.
Després de molts mesos de inactivitat presencial pel que fa a concerts en viu, la Coral Sant Ramon va tornar als escenaris per oferir concerts en viu a les poblacions segarrenques d’Ivorra, el 28 de desembre, Tarroja de Segarra, l’1 de gener i Sant R a m o n , e l 2 d e g e n e r, patrocinats tots ells pels respectius ajuntaments. El programa que es va oferir en cadascun d’ells, portava per títol 'En Temps de Nadal', amb dues components, la musical i la commemorativa; la una, de marcat caràcter nadalenc amb un grup de nadales que culmina-
ven amb un medley nadalenc (popurri), un enfilall de nadales d’arreu ben conegudes per tothom; i l’altra per commemorar el 20è aniversari de la Coral Sant Ramon, que no es va poder celebrar quan corresponia, el passat més d’abril de 2021, amb una selecció d’obres especialment escollides per representar un seguit de valors representats amb la història, el treball i l’esforç de la coral i que s’alternaven amb lectures i projecció d’imatges, totes elles relacionades amb els temes de les obres que es van anar interpretant.
CERVERA
SANT GUIM DE FREIXENET
Campionat de Cluedo «Un Nadal d’Intriga» a la Casa Duran
Cloenda del projecte d’interrelació social ‘Espais per a la Dona’ FOTOS: CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA
MUSEU DE CERVERA
El Campionat de Cluedo Casa Duran ja té guanyador de la seva final. En Marc Minguell va resoldre el darrer robatori a la Casa i es va endur com a premi un lot de Nadal valorat en 90 euros. El premi també va incloure el catàleg de la Casa Duran, entrades per visitar-la i un lot de productes de proximitat. La gran final es va jugar el dimarts dia 4 de gener entre les i els guanyadors de les partides anteriors. Els i les finalistes van rebre com a premi el nou llibre Cerca i Troba de la Xarxa de Mu-
seus de les Terres de Lleida i Aran. Les partides van dur-se a terme els dies 28, 29 i 30 de desembre amb 6 equips de 6 integrants. Cada equip va jugar una partida, i el o la guanyadora de cada partida passava a la Gran Final.
Els i les participants partien d’un robatori a la Casa Duran i Sanpere de Cervera, mentre se celebrava una festa al saló principal. Cada participant era un dels convidats i, alhora, un dels sospitosos.
HOSTAFRANCS
Taller de digitalització per a gent gran El dia 5 de gener es va organitzar un taller adreçat a persones sèniors a Hostafrancs, organitzat pel Consell Comarcal de la Segarra i impartit per l’Associació ASPID. L’objectiu del taller fou ajudar a les persones grans a familiaritzar-se amb l’ús dels mòbils, les seves eines i tot el que ofereixen, i les aplicacions. Alguns
ASSOCIACIÓ ASPID
exemples en són el servei de mapes, la missatgeria instantània o les xarxes socials, per
tal d’educar en les possibilitats tecnològiques que ofereixen els dispositius.
A finals d’any va concloure la 14a edició del projecte Espais per la Dona, realitzat a Sant Guim de Freixenet. Aquests espais de trobada potencien accions de promoció i d’interrelació entre dones autòctones i nouvingudes amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la interrelació mútua, l’acceptació d’altri i la creació d’espais de trobada informals segons els seus interessos. Durant l’any 2021 es van dur a terme diversos tallers d’art inclusiu de la mà de l’artterapeuta Elisabet Medina, que va comptar amb la participació de 18 dones.
A la cloenda es va compartir un pica-pica d’elaboracions casolanes preparades per les mateixes participants en el projecte i es van exposar les peces d’art creades per les mateixes artistes. Aquest projecte és una
iniciativa de l’àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Segarra, concretament de les àrees d’atenció a la dona i d’immigració, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Guim de Freixenet.
7
PUBLICITAT
Primera quinzena de gener de 2022
8
URGELL
Primera quinzena de gener de 2022
Llum verda a la rehabilitació de la masia de Cal Galzeran com a museu del torró i la xocolata AGRAMUNT POBLES DE CATALUNYA
La Comissió territorial d’urbanisme de Lleida, presidida pel director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va emetre un informe favorable a una modificació del planejament municipal d’Agramunt. Aquest informe permetrà millorar l’entrada al nucli urbà i també que l’empresa Torrons Vicens ampliï el seu museu del torró i la xocolata rehabilitant
l’antiga masia de Cal Galzeran. En concret, els objectius de la modificació són canviar l’ordenació urbanística d’un àmbit de sòl urbà no consolidat per tal de millorar l’entrada al nucli a n t i c ; g a ra n t i r u n a b a rreja d’usos mantenint el seu caràcter residencial, i assegurar la rehabilitació dels edificis catalogats per destinar-los a centre de difusió del torró i la
GENERALITAT DE CATALUNYA
xocolata. En primer lloc, es planteja ajustar els límits de l’àmbit en funció de l’estructura de la propietat, el que suposa un increment de la seva superfície, de 17.931 m2 a 18.520 m2. Seguidament, es proposen canvis en els carrers, amb una ampliació de la secció del futur carrer d’Ermengol VII de 8 a 10 metres d’ample, mentre que el carrer Control passarà a ser un
vial de doble direcció de 12 metres d’amplada. Pel que fa als espais verds, s’opta per suprimir el que envoltava la masia Cal Galzeran i la corresponent al nus de connexió amb la carretera C-13 i, en el seu lloc, es proposa concentrar tots els espais lliures a la banda sud de l’àmbit, fent façana amb el carrer Control. Finalment, els edificis de la masia de Cal Galzeran deixen
d’estar qualificats d’equipament públic i passen a dedicar-se als nous usos docents i culturals de titularitat i gestió privades, mantenint la seva protecció patrimonial. La Comissió d’urbanisme ha valorat positivament la proposta de canviar l’ordenació d’aquest àmbit per tal de facilitar el seu desenvolupament. Igualm e n t , l a c o n s i d e ra j u s tificada per satisfer les necessitats de l’empresa To r r o n s V i c e n s, q u e é s propietària majoritària de l’àmbit, d’incrementar les activitats de tipus terciari, sociocultural i docent. Tanmateix, cal tenir en compte que la proposta altera la configuració de les zones verdes previstes al municipi. És per aquest motiu que, un cop la Comissió d’urbanisme de Lleida ha emès avui l’informe favorable, encara necessitarà l’aprovació definitiva de la Comissió de Territori de Catalunya.
BELLPUIG
L’Ajuntament augmenta el pressupost El Ple Municipal de l’Ajuntament de Bellpuig va aprovar per 6 vots a favor del grup Municipal Esquerra RepublicanaAcord Municipal i un vot del grup CUP-AMUNT el pressupost per l’any 2022, l’import del qual és de 5.076.858 euros, 578.995 més que l’any 2021. Pel que fa a la despesa ordinària es garanteix fer front a totes les despeses, subministraments i manteniments municipal i a més, s’hi ha introduït noves partides com la implementació del nou projecte educatiu de l’Escola municipal de Música amb l’assessoria de la cooperativa MUSICOP; la implementació d’una plataforma digital per a la ciutadania per garantir drets de participació o per a iniciatives de memòria democràtica. El nou endeutament és de 39.000 euros, situant la ràtio d’endeutament previst al 24,8%.
TÀRREGA
En marxa els treballs d’adequació de la Casa del Call
En marxa les obres d’adequació de l’edifici que esdevindrà la futura Casa del Call de Tàrrega, element patrimonial que es farà visitable. Ubicat al carrer de l’Estudi 15, l’immoble conserva intacta bona part de la seva estructura d’origen medieval i és, per tant, un element patrimonial de gran interès històrico-arqueològic que la capital de l’Urgell vol rehabilitar i obrir al públic. Aquest nou atractiu turístic i cultural s’integrarà com a centre d’interpretació dins el projecte museogràfic ‘Tragèdia al Call
– Tàrrega 1348’, l’eix del qual és la sala permanent del Museu Tàrrega Urgell dedicada a l’antic call jueu. La casa, que es trobava deshabitada, fou adquirida l’any 2016 per l’Ajuntament de Tàrrega ja que exemplifica les dimensions que tenien bona part dels habitatges del call als segles XIV i XV. Aquesta actuació, emmarcada dins el projecte Paisatges de Ponent, compta amb un pressupost de 108.927 euros i està cofinançada amb fons FEDER de la Unió Europea, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Tàrrega. Precisament, la Diputació de
Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, va aprovar en el seu moment l’acta de comprovació del replanteig del projecte d’obra, que a més dels treballs d’adequació interior també contempla la consolidació estructural de l’edifici. Fonts de l’ajuntament destaquen que la intervenció ha de ser respectuosa amb la identitat de l’edifici. Això implica realitzar accions orientades a potenciar l’aspecte medieval de la planta baixa de l’edifici, per la qual cosa s’ha de mantenir l’actual accés i conservar les escales que duen al primer i al se-
gon pis. També es conservaran els elements originaris del segle XVII i XVIII de la sala principal del primer pis El carrer Estudi és conside-
CASTELLSERÀ
del 1501, és molt probable que la casa objecte de museïtzació fos habitada per Avraham Salom, metge i filòsof jueu targarí.
AJUNTAMENT DE CASTELLSERÀ
Presentació d'un conte basat en la Festa del Bandoler El dia 28 de desembre es va presentar el conte 'Perot i Alera, els defensors dels pobres' a la vila de Castellserà. Es tracta d'un conte de la mà de gent local: escrit per Anna Utgés, periodista, i il·lustrat per Quim Torres, il·lustrador social.
rat el carrer central del call i on vivia la major part de la comunitat jueva de Tàrrega. Segons la investigació feta a partir dels Llibres d’Estimes
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
El conte explica la història dels bandolers de Castellserà, unes figures ben presents en el poble i que guarden relació amb la seva Festa de Bandoler. Durant l'any 2019, que la festa ja anava per la seva 15a edició, es va idear aquest projecte per tal de
commemorar l'aniversari i presentar un conte bastant en la història de la festa i dels seus bandolers, Perot i Alera. Malgrat tenir un esborrany del text, no va ser possible tenir-lo enllestit pel certamen, però es va treballar per presentar-lo a l'edició
del 2020, que es va veure truncada per la pandèmia. Finalment, es va poder presentar durant l'any 2021 i ja es pot adquirir a les oficines de l'Ajuntament de la vila. Tots els beneficis de les vendes aniran destinades a l'AFANOC de Lleida.
Primera quinzena de gener de 2022
9
URGELL
Èxit del Parc de Nadal a l’aire lliure, que frega les 10.000 visites TÀRREGA El Parc de Nadal de Tàrrega va tancar el dimarts 4 de gener la seva 35a edició amb una valoració positiva, tant pel que fa a l’alta afluència de públic com a la qualitat de les propostes que van integrar la programació, bona part de la qual es va desenvolupar a cel obert. La Regidoria de Cultura va comptabilitzar gairebé 10.000 visites entre petits, joves i adults acompanyants del 27 de desembre al 4 de gener. Amb relació a l’anterior convocatòria del 2019, ja que l’any passat es va haver de suspendre a causa de la pandèmia, el saló de la infància de la capital de l’Urgell va mantenir l’èxit, tornant a esdevenir una de les principals cites del calendari de festes. Cada dia mig miler d’infants va gaudir de les propost e s q u e o f e r i a e l P a r c, enguany convertit en un gran espai d’aventura i activitats a l’aire lliure. Des del passat 27 de desembre fins al dia 4, la Regidoria de Cultura va oferir una vintena d’activitats amb tallers, atraccions, ponis i rucs, circ, un circuit de vehicles elèctrics o un altre per a bicicletes repartits entre
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
el Reguer, l’Espai Fassina i la plaça de les Nacions Sense Estat. Una novetat d’aquesta edició del saló infantil fou el gran circuit d’aventura
habilitat al parc del Reguer, que incloïa una tirolina d’anada i tornada, un circuit de ponts i un rocòdrom. Justament aquesta ha estat una de les pro-
postes que més èxit ha tingut entre els assistents, així com el circuit de bicicletes instal·lat a la plaça de les Nacions Sense Estat. El circuit va romandre accessible fins al 10 de gener per tal que infants i joves en poguessin gaudir lliurement. Altres al· licients del 35è Parc de Nadal van ser tallers com la proposta d’Andròmina que permetia crear la seva pròpia joguina a través d’objectes quotidians, el passatge del terror organitzat pels joves de l’Agrupament Escolta de Tàrrega, els circuits de vehicles elèctrics o les atraccions instal·lades a l’Espai Fassina, entre altres. Carlos Vílchez, regidor de Cultura, va posar en relleu la bona resposta de la ciutadania vers el nou format de l’activitat. “Ha estat un gran encert haver pensat i organitzat quasi tot el Parc de Nadal al carrer, perquè ha permès desenvolupar les activitats amb una certa normalitat, a més de donar i transmetre sensació de seguretat a les famílies i a la ciutadania en general. A més a més, el bon temps hi ha acompanyat”, va afirmar Vílchez.
AGRAMUNT
L’Ajuntament d’Agramunt demana ampliar el polígon industrial
AJUNTAMENT D’AGRAMUNT
L’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, i el regidor d’urbanisme, Xavier Secanell, acompanyats de les tècniques de l’ajuntament, van mantenir una reunió de treball a finals de desembre amb la directora de l’Institut Català del Sòl, Mercè Conesa i el seu equip. Uns dels temes de la reunió fou l’ampliació del polígon industrial d’Agramunt. L’alcaldessa i el regidor van explicar a INCA-
SÒL que l’ajuntament està rebent moltes demandes per part d’empreses consolidades que volen ampliar la seva superfície, i també algun petició de nous empresaris. La reunió de treball va servir per avaluar la situació actual del polígon i veure quines possibilitats d’ampliació hi ha. El projecte permetria garantir la disponibilitat de sòl per a la implantació de noves empreses i consolidar les existents.
TÀRREGA
El Consell Comarcal construirà un edifici annex
CONSELL COMARCAL DE L’URGELL
TÀRREGA
L'Associació Agrat anuncia que no organitzarà el Carnestoltes d'enguany L'Associació Agrat de Tàrrega ha redactat un comunicat on explica que aquest any no organitzarà el Carnestoltes de la ciutat, i així ho va comunicar a la regidoria de Cultura el 5 de desembre. Després de 10 edicions, la comissió ha fet saber que hi ha un seguit de motius que els fan apartar-se de l'organització de la festa. En primer lloc, resulta que no hi ha un relleu generacional dins de l'organització, a més de comptar amb poca disponibilitat de persones al capdavant, donat que tothom hi participa de forma voluntària. L'Agrat també expressa que la falta d'acords amb la regidoria de Cultura han afectat la relació; per una banda, van sol·licitar que la regidoria s'encarregués de delegar les tasques
ASSOCIACIÓ AGRAT
més tècniques i feixugues a l'administració o a una empresa externa, a més de voler renegociar el pressupost que no va satisfer l'entitat perquè consideren que "no reflectia els costos reals del que anàvem a organitzar". També destaquen l'auditoria a entitats, on l'Agrat es veu afectada per la subvenció de 12.900 euros pel Carnestoltes de l'any 2019,
i expressen que la tasca administrativa no hauria de recaure en entitats que no tenen recursos, disponibilitat o coneixements tècnics per afrontar-la. L'associació ha volgut deixar clar que es tracta d'un comiat per part de l'actual comissió, i animen a continuar col· laborant amb la propera organització per fomentar
la participació ciutadana. Finalment, l'Agrat fa autocrítica dient que "no hem estat capaços de tornar a mobilitzar el compromís de molta gent que hauria pogut entomar el repte d'un nou Carnestoltes", però també expliquen que sense facilitats i acompanyament institucional, no poden tirar-ho endavant.
El ple del Consell Comar- transició energètica, s’incal de l’Urgell va aprovar, vertiran 18.000 euros en la amb l’abstenció dels vots instal·lació de plaques fotodel grup de JuntsXCat, el voltaiques a la seu de l’edipressupost per al 2022 que fici, que permetran reduir el ascendeix a 6.270.136,34 consum elèctric en un 30% En relació a la plantilla, euros. El pressupost preveu un s’augmentarà en dos tècincrement de 200.000 eu- nics d’habitatge per tal de ros per a polítiques socials, continuar les polítiques inicique es desglossa amb un ades en matèria d’habitatge. increment de 70.000 euros Igualment, es va aprovar el per al Servei d’Atenció Do- conveni entre l’Oficina de miciliària Social; de 50.000 l’Habitatge de Catalunya i euros per al transport es- l’ens comarcal. Permetrà, colar obligatori i 80.000 eu- entre altres, gestionar el ros per als ajuts socials de programa de mediació per al lloguer social i els ajuts menjador. Pel que fa a les inversions, en matèria de rehabilitació es preveu una partida de dels fons Next Generation i 395.000 euros per a la el de l’Agència de Consum construcció del nou edifici per coordinar la delegació annex al Consell Comarcal. de competències. Aquest disposarà de sub- Com a qüestió prèvia, va vencions externes del PU- prendre possessió del càrOSC i del Fons de Coopera- rec de conseller comarcal, ció Extraordinari, a banda Josep Batlle i Martorell, en de romanents de l’entitat substitució de Jaume Pané comarcal. En l’àmbit de la Roig.
10
PLA D’URGELL
Primera quinzena de gener de 2022
Es recupera la tradició dels Pastorets, amb un número de participants més reduït per raons sanitàries VILANOVA DE BELLPUIG El dissabte 8 de gener de 2022, Vilanova de Bellpuig va acollir una nova edició de la tradicional representació dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres. L’edició d’enguany va estar marcada per la covid, ja que en algunes ocasions es va plantejar de cancel·lar l’acte. L’Agrupació Sardanista remarcava que, finalment, «gràcies a l’entusiasme del jovent que hi ha actuat i la perseverança i optimisme de la direcció liderada per Pilar Torrades; les hores d’assaig han donat fruit i s’han representat aquest dissabte». En aquesta ocasió el número de participants va ser més reduït per raons sanitàries i només una trentena d’ac-
FOTOS: AJUNTAMENT DE VILANOVA DE BELLPUIG
tors i actrius van representar l’adaptació dels Pastorets. A l’edició passada de l’any 2020 hi van actuar una cin-
quantena de persones. L’acte va ser organitzat per l’Agrupació Sardanista de Vilanova de Bellpuig i la Guineu
Jove. També va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova de Bellpuig. A Vilanova de Bellpuig fa més
de 100 anys que es representa l’adaptació de Josep M. Folch i Torres. Des dels seus inicis del segle passat a la sa-
la del “Cafè Rana”, després al Casal Parroquial, altra vegada al ja “Cinema Rana” i des d’aleshores al poliesportiu.
VILA-SANA
Desmantellada una festa il·legal a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana MOSSOS D’ESQUADRA
El 29 de desembre es va desmantellar una festa il·legal tipus rave que havien iniciat dins l’espai natural protegit de l’Estany d’Ivars. A primera hora del matí, els Mossos i els Agents Rurals van rebre l’avís de què es podria estar celebrant una festa entorn de l’Estany d’Ivars, al terme municipal de Vila-sana. El testimoni que va donar l’avís havia escoltat música pels voltants de l’estany. Dues patrulles de seguretat ciutadana i agents rurals es van desplaçar a l’espai pro-
tegit fins que van poder localitzar el punt concret
on s’estava preparant la f e s t a . Va n l o c a l i t z a r a l
lloc dels fets un grup de persones que havien arri-
bat amb una furgoneta; ja tenien preparat i en funcionament un grup d’altaveus de grans dimensions, taula de so i mescles, etapes de potència i un ordinador portàtil. Els agents de la Unitat Regional de Policia Administrativa que van desplaçar-se al lloc dels fets van identificar al responsable de la instal·lació i a set persones més, de 19 a 21 anys, veïns de la província de Barcelona. El responsable va ser denunciat per una presumpta infracció per l’organització d’una festa il·legal i la denúncia serà derivada als serveis
territorials de jocs i espectacles de la Generalitat de Catalunya. Per assegurar la finalització de la festa, també es va efectuar el comís preventiu dels equips musicals, per tal d’evitar la represa de l’activitat il·legal. Un dels participants també va ser denunciat per tinença de substàncies estupefaents, que duia a sobre. Tot apunta que haurien arribat el mateix dia al lloc i estaven pendents de l’arribada d’altres participants en la zona de la festa per acabar d’organitzar-la.
PALAU D’ANGLESOLA
TORREGROSSA
La Dona dels Nassos visita els vilatans
Reforç a la xarxa de mitjana tensió
AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA
Malgrat la intensa boira del darrer dia de l’any, l’Home dels Nassos va t o r n a r a v i s i t a r a l Pa lau d’Anglesola. De fet, qui es va passejar pels carrers del poble fou la Dona dels Nassos, una mestressa amb tants nassos com dies té l’any. Va saludar els infants del Casal de Nadal, els padrins de la Residència de Ca la Cileta, les persones que feien cua als comerços cercant queviures per la revetlla
de Cap d’Any, i els veïns i veïnes que van sortir pels balcons en sentir la música que l’acompanyava. Més d’un veí va riure per sota el nas quan es va trobar aquest personatge mític i estrafolari. Com que la Dona dels Nassos diu que té els nassos plens de tanta pandèmia, va repartir caramels a tort i a dret, procurant endolcir les festes de Nadal complexes durant a nova onada. Els responsables de donar
vida a aquesta tradició i de passejar el capgròs per la vila, van ser els
nois i noies del Consell de Participació Adolescent del poble.
Endesa i l’Ajuntament d e To r r e g r o s s a h a n f i nalitzat recentment l’actuació que ha comportat una inversió de 240.000 euros i que ha in c o rp o ra t la refo rm a tecnològica de dos centres de transformació, el soterrament de gairebé 1 quilòmetre i mig de cablejat i la retirada de 8 suports. Les obres han permès crear dues noves anelles elèctri-
ques, fet que augmenta la interconnexió de les línies de mitjana tensió i permet maniobrar-les de tal manera que es redueix l’afectació en cas d’eventuals incidents o avaries. La iniciativa millora el servei elèctric a la població i a la comarca del Pla d’Urgell com a la comarca de les Garrigues, ja que reforça la xarxa existent entre ambdues.
Primera quinzena de gener de 2022
11
PLA D’URGELL
Creix la població jove al centre de la ciutat arran de les obres del Pla de Barris MOLLERUSSA Un estudi fet per l’Ajuntament ha posat de manifest el creixement de població jove de menys de 40 anys que resideix al centre de la ciutat arran de les obres de transformació urbanística que s’hi van dur a terme amb el Pla de Barris entre els anys 2017 i 2019. Així ho va explicar l’11 de gener l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual digué que si bé el 2015 la població de menys de 40 anys que residia en aquesta zona suposava el 38%, al 2021 aquest per-
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
centatge ha pujat al 50%, un increment significatiu donat que en aquesta zona s’ha registrat entre
el 2015 i el 2021 un augment de la població de prop del 20%. En concret, l’estudi se centra en els
canvis poblacionals registrats a la zona que compren les places de l’Ajuntament, Major, de Manuel
Bertrand i del Pla d’Urgell així com al carrer de Jacint Verdaguer. Solsona va afirmar que aquestes dades constaten que les transformacions en aquest àmbit de la ciutat no només han estat urbanístiques, sinó que també han repercutit en la seva transformació demogràfica. Va assegurar que la reforma del centre feta des de l’administració juntament amb les millores de particulars que han renovat els seus immobles han contribuït a generar aquest moviment poblacional, que també
es confirma a nivell familiar, ja que si bé el 2015 hi havia registrats 53 infants de 0 a 10 anys residint en aquesta zona, el 2021 ja en són 208. Del total de la població de Mollerussa, la qual ha patit un estancament de creixement en els darrers anys, un 15% viu a la zona del centre al 2021 mentre que el 2015 aquest àmbit del centre urbà concentrava el 12% de la població amb la qual cosa “prenen encara més sentit les inversions fetes amb el Pla de Barris”, va dir Solsona.
MOLLERUSSA
Una jove representa Catalunya al Consell Estatal de Participació de la Infància i Adolescència
El primer Consell Estatal de Participació de la Infància i l’Adolescència tindrà representació mollerussenca gràcies a Rim Khamlichi, membre del Consell de Participació Adolescent (CPA) i alumna de 2n d’ESO a l’Institut La Salle, la qual ha estat escollida d’entre 130 infants i adolescents per a representar Catalunya en
aquest òrgan recentment constituït. En formaran part 34 nois i noies de 8 a 17 anys d’arreu de l’Estat. Rim Khamlichi és a la vegada la representant de Mollerussa al Consell Nacional de la Infància i Adolescència de Catalunya (CNIAC). El procés de selecció ha comptat amb representants de diferents institucions, entre les quals hi ha UNICEF
Espanya. Sota uns criteris establerts a la convocatòria i tenint en compte diversos aspectes (com la diversitat territorial, el gènere, les edats i els grups vulnerables), s’han seleccionat 34 nois i noies de 8 a 17 anys i 18 suplents que podran compartir amb el Govern Estatal les seves preocupacions i propostes, exercint el seu dret a ser escoltats
MOLLERUSSA
MOLLERUSSA
El Teatre L’Amistat ultima el Nadal amb ‘El Trencanous’ El diumenge 23 de gener els i les amants del ballet podran gaudir d’una representació de l’obra mestra de Piotr Ilitx Txaikovski, ‘El Trencanous’, a mans de la companyia BCN City Ballet. Es tracta d’una adaptació del popular ballet per a tota la família, amb un llenguatge modern i jove destinat a un públic ampli. Sobre l’escenari es mesclen
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
i escoltades i a formar part de la vida social i política. És la primera iniciativa d’aquest tipus que engloba infants i adolescents de tot l’Estat i és fruit d’un recorregut de més de 20 anys en el que UNICEF ha promogut espais de participació en l’àmbit local a través de la iniciativa “Ciutats Amigues de la Infància”, de la qual Mollerussa en forma part.
noves creacions coreogràfiques amb altres ja existents, que aporten creativitat a l’adaptació on es gaudeix de la màgia del Nadal. La coreografia és d’Elisabeth Pérez, Leandro P. Sanabria i Odemys Torres. L’acte serà al Teatre de L’Amistat a les 18 h de la tarda. Les entrades es poden adquirir al web del teatre amb un preu de 15 euros.
BCN CITY BALLET
Millora de la mobilitat al camí d’Arbeca L’Ajuntament de Mollerussa té previst dur a terme els pròxims dies una actuació al camí d’Arbeca amb l’objectiu d’eliminar barreres arquitectòniques i alhora afavorir la reducció de velocitat dels conductors que utilitzen aquesta via, segons ha explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solso-
na. Consisteix en la construcció de dos passos de vianants elevats que se situaran un a la cruïlla amb el carrer de Sant Antoni i un segon a la cruïlla amb el carrer de Llorenç Vilaró. L’actuació ha estat adjudicada a l’empresa Romà Infraestructures i Serveis SAU per un import total de 6.996 euros.
12
FIRES I FESTES
Primera quinzena de gener de 2022
La consellera Violant Cervera inaugurarà el certamen, i la cuinera Teresa Carles la clausurarà
Torna la Fira de l’Oli i les Garrigues amb presencialitat LES BORGES BLANQUES (Garrigues) FESTACATALUNYA
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, inaugurarà el certamen el pròxim divendres, 21 de gener, i amb la seva presència “ens permetrà honorar la memòria dels nostres avantpassats i de la nostra gent gran, que ens han permès ser com som i el que som, ja que sense ells i elles, la seva resiliència, capacitat de treball i sacrifici, i immensa generositat, un territori com el nostre no tindria el potencial de què disposem avui”, ha explicat l’alcaldessa de les Borges, Núria Palau. Igualment, la cuinera i em-
La Fira comptarà amb un circuit induït dins dels pavellons amb un únic sentit de circulació presària catalana Teresa Carles, pionera de la cuina vegetariana a Catalunya a
través del grup Teresa Carles i veïna d’Algerri, serà l’encarregada de clausurar aquesta 59a edició de la Fira de l’Oli el pròxim 23 de gener, i amb la seva participació “posarem en valor la cuina saludable i 10 raons per estimar l’oli d’oliva verge extra”, explica Palau. L’alcaldessa ha volgut deixar palesa la seva satisfacció a l’hora de comptar amb dues dones “valentes, treballadores i amb una trajectòria d’èxit, com la consellera i la restauradora, dos claríssims exemples d’empoderament femení a casa nostra”. Un cer t a men a m b l e s màximes garanties de seguretat sanitària L’edició d’enguany de la Fira comptarà amb un circuit induït dins dels pavellons amb un únic sentit de circulació i totes les mesures de seguretat que marquen els protocols sanitaris. A més a més, i
per eliminar riscs, s’han suspès i exclòs del programa d’enguany el Concert de l’Oli del dissabte a la nit, els dinars populars de divendres i dissabte al migdia i els Tres Tombs de Sant Antoni al migdia de diumenge. D’igual manera, els expositors i l’Oli Bar oferiran tastos individualitzats per evitar cap mena de risc i s’ha ampliat l’Espai Gastronòmic del Pavelló de l’Oli per poder garantir les distàncies de seguretat entre les diferents persones assegudes al recinte que acollirà els actes més destacats del certamen. L’objectiu, explica l’alcaldessa, Núria Palau, és eliminar qualsevol mena de perill. Una vuitantena d’expositors d’oli i productes de proximitat La Fira de l’Oli no s’ha volgut estar de tornar a ser un dels millors aparadors per presentar les novetats del sector oleícola i donar visibilitat als productes agroalimentaris del territori i ja compta amb un 100% d’ocupació. En total, ha reunit 30 expositors vinculats al sector de l’oli de qualitat verge extra, i 49 expositors vinculats a la resta de la indústria agroalimentària de proximitat, que ocuparan entre
PATRONAT DE FIRA
DOP LES GARRIGUES
tots una superfície de més de 5.000 metres quadrats. El certamen recupera així la modalitat presencial, i per donar encara un millor servei i permetre augmentar el volum de negoci dels expositors presencials, es completarà amb l’espai virtual que tornarà a comptar amb botiga en línia, el Marketplace, des de la qual visitants virtuals d’arreu del món podran accedir als comerços electrònics de les diferents persones expositores, ja que la pàgina disposarà de versions en català, castellà, anglès i francès. Igualment, es tornaran a preparar materials, com és el cas dels vídeos promocionals, amb nous dissenys i continguts per donar a conèixer els productes de la nostra terra.
COOPERATIVA DE JUNCOSA DE LES GARRIGUES
Primera quinzena de gener de 2022
FIRES I FESTES 13
14
NOGUERA
Cloenda i traspàs de la Ciutat del Bàsquet Català al Teatre Municipal BALAGUER
Balaguer va viure el diumenge 9 de gener els actes de cloenda i traspàs de la Ciutat del Bàsquet Català, en què va lliurar el relleu a Banyoles. Els actes han tingut com a escenari el Teatre Municipal. La pandèmia va condicionar la capitalitat de Balaguer, però, amb paraules del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, no va evitar que
la capital de la Noguera. La jornada va començar amb la projecció d’un vídeo de presentació del programa d’actes de Balaguer Ciutat del Bàsquet Català i posteriorment es va gaudir de les actuacions del Club Rítmica Balaguer i del grup de percussió local Bandelpal, que va oferir una percussió mitjançant pilotes. També es
LA SENTIU DE SIÓ
S’inicia la construcció d’un centre de serveis La vila de la Sentiu de Sió ja ha engegat la construcció d’un centre de serveis, amb l’objectiu de donar cabuda a l’espai de jubilats, una aula per fer activitats de formació, tallers i trobades, un espai designat per a servei de perruqueria i una sala per a tractaments de logopèdia i massatges. Els últims serveis fan referència a mancances que presenta el municipi per falta d’espai o per no ser del tot adequats. L’alcalde de La Sentiu, Josep Torres,
CAMARASA
DIPUTACIÓ DE LLEIDA
fos “magnífica” durant els dos anys en què l’ha ostentat, ja que va ser prorrogada degut a les restriccions del primer any. Per tot plegat, Joan Talarn va felicitar per la feina feta l’Ajuntament de Balaguer, i especialment la tinent d’alcalde i regidora d’Esports, Gemma Vilarasau, i va desitjar a Banyoles el mateix nivell d’èxit que s’ha assolit a
va explicar a Ràdio Balaguer que aquests serveis als quals se’ls vol donar cabuda estan molt sol·licitats per part del veïnat i que, molts d’ells ja tenen una edat avançada, s’han de desplaçar fora de La Sentiu per tal d’obtenir-los. Les noves instal·lacions s’estan construint al parc de la Plana, una urbanització amb ubicació a la part baixa del poble, on el consistori ja disposava d’un terreny que no es podia edificar com a residencial i, per tant, s’havia de destinar a serveis.
Es preveu que el cost total de l’edificació serà de 380.000 euros i compta amb una subvenció del 95% dels costos per part del PUOSC. La resta s’aporta des de l’ajuntament de la vila. Dins de les mateixes declaracions a Ràdio Balaguer, Torres explicava que aquest tipus d’actuacions no són assumibles per part de poblacions tan reduïdes, així que és necessari comptar amb el suport del PUOSC per dur-les a terme.
Primera quinzena de gener de 2022
van lliurar un seguit de reconeixements a expresidents del Club Bàsquet Balaguer i a institucions vinculades, com han estat el mateix Club Bàsquet Balaguer, la Federació Catalana de Basquetbol, la Fundació del Bàsquet Català i la Diputació de Lleida. L’acte acabà amb el traspàs oficial de la Ciutat del Bàsquet Català de Balaguer a Banyoles.
Famílies d’estudiants reivindiquen un transport escolar segur Les famílies de l’alumnat de Camarasa que es desplacen a centres d’educació de Balaguer van reivindicar un transport escolar segur tot bloquejant la carretera LV-9047 el dilluns 10 de gener al matí, dia de retorn a les aules per a molts alumnes del territori. La mesura es va acordar per la majoria de famílies afectades que sol·liciten una línia de transport segura i directa per a tots els escolars, que connecti Camarasa i Balaguer. Ho va explicar l’alcaldessa de la població, Elisabet Lizaso, a Ràdio Balaguer, on va comunicar que fa temps que des de l’ajunta-
ment i el Consell Comarcal s’està treballant amb el Departament d’Educació per intentar que la reivindicació aconsegueixi els seus objectius. Les famílies de l’alumnat afectat no estan satisfetes a causa del trajecte del transport, que passa per la LV-9047 en el tram de Sant Llorenç, perquè segons el seu parer hi ha un tram perillós i no preparat per al transport escolar, que supera els dos quilòmetres. Lizaso va dir durant l’entrevista que, amb el desdoblament de la línia, els alumnes de Batxillerat també tindrien garantit el transport.
GERB
Risc imminent de caiguda d'una enorme roca del turó DIPUTACIÓ DE LLEIDA
La penya Espígol és un element icònic de la població de Gerb, però avui en dia està causant por entre el veïnat. Resulta que el turó s'està esquerdant i això pot provocar una caiguda de roques, tenint en compte
que just a sota hi ha una desena de cases habitades. La perillositat rau en la part superior de la roca, que podria desprendre's en qualsevol moment. Fa temps, es van instal·lar un seguit de sensors de moviment i alarmes,
i aquestes s'han disparat ja tres vegades. El protocol a seguir quan es disparen les alarmes és tallar la carretera propera i desallotjar els veïns. Tot apunta que s'hi posarà una xarxa metàl·lica d'urgència.
BELLCAIRE D’URGELL
ARTESA DE SEGRE
Incendi en un habitatge del nucli de Baldomar
Una petita empresa creix gràcies al programa ‘Reempresa’
El primer dia de l’any, dissabte 1 de gener, es va originar un incendi en una c a s a d e B a l d o m a r, p o blació agrupada a la vila d’Artesa de Segre, i que va deixar al migdia un ferit per intoxicació de fum, segons van informar els Bombers de la Generalitat. L’afectat va ser evacuat en estat lleu pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). L’avís del foc es va rebre a les 12.17 hores en un habitatge situat al carrer de la Font del nucli de Baldomar. Les flames es concentra-
La Papereria Ramona és un negoci que ofereix multiserveis de papereria, copisteria, parament de la llar, objectes de regal, una part que és merceria i una de llaminadures als veïns de Bellcaire d’Urgell. En aquest cas, la l’emprenedora, Maria Carmen Mora, ha donat un gir al negoci i ha apostat per posar a la venda tot el que el client necessita, per facilitar que els veïns no s’hagin de desplaçar fins a una població més gran com pot ser Balaguer. GLOBALLEIDA, àrea d’emprenedoria i empresa,
DIPUTACIÓ DE LLEIDA
BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
ven a la planta baixa de la casa, on van fer caure alguns envans de l’habitatge, però no va afectar la planta superior ni les golfes. L’incendi va mobilitzar fins a 9 dotacions dels Bombers de la Generalitat, entre algunes d’elles la d’Ar-
tesa de Segre, Balaguer, Tàrrega i Ponts, que van poder sufocar ràpidament el foc. Després de l’apagada, les dotacions van seguir revisant la casa, ventilant les estances i remullant els punts calents.
del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, ha sumat un nou cas d’èxit amb el programa Reempresa per garantir la continuïtat de les empreses de la demarcació. La Maria Carmen, amb aquest programa ha posat
en marxa el seu negoci agafant un relleu que li ha permès no partir de zero. Ha donat un aire més juvenil a la botiga i ha afegit noves línies de productes, als que ja tenia la Ramona, persona cedent del negoci.
Primera quinzena de gener de 2022
15
NOGUERA
Balaguer escull el seu himne com a Capital de la Sardana al Concert de Reis BALAGUER Balaguer ja té un himne per lluir amb el títol de capital de la sardana, que comença el març d’aquest 2022. Es tracta de la peça musical de Dani Gasulla que porta per nom “Carrer d’Avall”. La peça va ser votada el dijous 6 de gener en el marc del tradicional concert de Reis que la Bellpuig Cobla va presentar al Teatre Municipal de la capital de la Noguera. La Bellpuig Cobla va realitzar un recital dedicat íntegrament a sardanes balaguerines i de compositors relacionats amb la ciutat, com la sardana “Balaguer, ciutat comtal” i “Aimat Balaguer”, obra que es cantava i que, des del passat mes de novembre, també es toca en versió instrumental. El concert va ser presentat per Jaume Marvà, una de les figures més carismàtiques del panorama sardanista lleidatà. En el transcurs de l’acte es van donar a conèixer
PAERIA DE BALAGUER
BALAGUER
Segona trobada de la Gent Gran de la Noguera
CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA
TEATRE DE BALAGUER
les tres sardanes finalistes del certamen de composició. Finalment, serà “Carrer d’Avall” la peça que dugui el nom de Balaguer Capital de la Sardana 2022. Es van interpretar un total de deu sardanes separades en dos actes, permetent al públic votar durant la mitja part en unes urnes. L’obra guanyadora va rebre un premi en metàl·lic de 1.200 euros, les altres dues finalistes amb 300 euros per cadascuna i la
sardana escollida pel públic assistent al concert, “Sardanes al Mercadal” de
Joan Moliner Pedrós, es va endur un premi de 200 euros.
El Consell Consultiu de la Gent Gran de la Noguera es va reunir per segona vegada aquest any 2021, el dia 2 de desembre, de manera presencial a la seu del Consell Comarcal de la Noguera. Convocat per l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera, van assistir-hi més de trenta representants dels casals de gent gran de la Noguera i diferents professionals dels Serveis Socials. Es va fer un repàs de les accions i programes que
s’ofereixen actualment des de l’àrea de Serveis Socials adreçats a la gent gran com el Servei del Banc de Productes de Suport o el Servei de Teleassistència, i també les activitats que s’estan fent arreu de la comarca, com són les Aules de la Noguera, els tallers de l’ús del mòbil i d’estimulació cognitiva, entre d’altres. Com a novetat es va donar a conèixer que s’està treballant en la creació d ’ u n a Ta u l a C o m a r c a l contra el maltractament de la gent gran.
ÀGER
TÉRMENS
Prevista la renovació de la zona esportiva amb una àrea de bar
Cancel·lada la tradicional torronada
AJUNTAMENT D’ÀGER
L’ajuntament d’Àger ha presentat davant la Generalitat la sol·licitud per renovar abans d’aquest estiu vinent la zona esportiva del municipi i dotar-la amb una zona de bar. Compta, segons explica l’alcaldessa, Mireia Burgués, amb iniciar-les durant el primer trimestre del 2022 i tenir-les enllestides abans de l’estiu: “la zona esportiva és dels anys 70 i cal renovar-la per adaptar-la a les necessitats actuals
del municipi i integrar-la molt millor a la trama urbana del poble. De fet, la n o s t ra v o l u n t a t é s q u e esdevingui un espai apte per tota mena d’activitats i que es pugui utilitzar de manera molt més intensiva i per gent de totes les edats. Dins de la inversió, contemplem també una zona de bar la qual pugui prestar servei a tothom. La gestió d’aquest establiment la traurem a concurs un cop enllestides les obres”. A banda, el consistori no
només contempla dur a terme la renovació d’aquesta zona, sinó que a partir d’aquest mes de gener, i en aquest cas amb una inversió d’uns 101.000 euros
finançada també amb el PUOSC, Àger espera renovar el paviment i les xarxes de serveis carrer Arnau Mir de Tost, un dels més cèntrics de la vila.
La població de Térmens ha adaptat tots els seus actes de les festivitats nadalenques a les mesures sanitàries vigents. La pandèmia ha obligat a cancel·lar per segon any consecutiu la tradicional torronada que es celebrava a la Llar de Jubilats de Sant Sebastià, motiu pel qual l’Ajuntament de Térmens ha optat per desitjar unes bones festes obsequiat amb una caixa de bombons a tots veïns majors de 65 anys. Aquest no ha estat l’únic
esdeveniment que s’ha adaptat a les mesures sanitàries. La cavalcada de Reis també prendrà un format diferent. Aquesta passarà per tots els carrers de la vila i l’entrega dels regals es farà sense contacte directe tot deixant els regals dels nens a les portes de les cases. Enguany també s’ha celebrat una cursa de cinc quilòmetres per Sant Silvestre, el 31 de desembre, solidaria amb La Marató de TV3 i batejada amb el nom de Cinkalió.
16
PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ
Primera quinzena de gener de 2022
El port de la Bonaigua, tallat a causa de El Pirineu tanca les la neu i amb fortes ratxes de vent ESPOT
ÀLT ANEU Després de complir-se un any del temporal Filomena que va deixar estralls a tot el territori català, el dilluns dia 10 de gener la neu va tornar a fer acte de presència al Pallars, especialment a les cotes altes. Aquestes intenses nevades van obligar a tallar el port de la Bonaigua en ambdós sentits, des de la Peülla fins a Baqueira. La jornada també va estar marcada pel fort vent, que
ACN
durant el cap de setmana va provocar tancaments puntuals de les estacions d’esquí d’Espot i Port Ainé a causa de les fortes ratxes, superant els 100 quilòmetres/hora. El mateix dilluns 10, l’estació d’Espot va tancar completament a causa de l’augment del vent, mentre que Port Ainé va haver de prendre la mateixa decisió a la zona alta de l’estació a causa de la mala visibilitat.
vacances amb un 70% d’ocupació l Pirineu de Lleida tanca les vacances de Nadal amb uns 250.000 forfets venuts i recupera les xifres anteriors a la pandèmia. En relació a l’ocupació, ha estat lleugerament inferior a la d’altres anys i s’ha situat al voltant del 70% de mitjana entre el 26 de desembre i el 9 de gener, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.
El pic més alt s’ha registrat per Cap d’Any, que s’ha tancat amb una ocupació per sobre del 90% de mitjana i amb el cartell de complet en els establiments hotelers propers a les estacions d’esquí, bungalous i cases de turisme rural. L’augment de contagis ha provocat un degoteig d’anul·lacions que el sector ha pogut compensar amb noves reserves.
TREMP
La Fundació Fiella signa conveni amb l’Hospital Sant Joan de Déu
La Fundació Fiella i l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida van signar un conveni de col·laboració a finals d’any que contempla el traspàs de la titularitat del servei de la residència de gent gran de Tremp durant quatre anys. El document, signat concretament el dimarts 28 de desembre, té la finalitat de
“donar continuïtat i estabilitat a l’activitat assistencial i residencial” duta a terme aquest 2021 “amb la satisfacció dels residents, familiars i professionals de la residència”, segons van indicar des de Sant Joan de Déu en un comunicat. Des de la Generalitat ja es va instar a la Fundació a trobar una nova gestora per
ACN
l’equipament, davant de les “greus mancances” detectades durant la intervenció de la residència, on van morir 61 usuaris de covid-19. Cal recordar que Salut va haver d’intervenir la residència després de triplicar-se els positius en menys d’una setmana, i on el brot va continuar actiu durant algunes setmanes.
ESTERRI D’ÀNEU
L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, el ballarí basc Jon Maya i el folk de les Tarta Relena, al 31è Dansàneu L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC) inaugurarà el 31è Festival de Cultures del Pirineu, el Dansàneu, que tindrà lloc entre el 24 i el 31 de juliol de 2022. La banda oferirà l’espectacle ‘Trencadís’. El ballarí basc Jon Maya, referent en la dansa tradicional actual, i el folk de les Tarta Relena també han confirmat la seva participació en el certamen. El Consell Cultural de les Valls d’Àneu va presentar a finals d’any la imatge
de l’edició de 2022, guardonat enguany amb el Premi Nacional de Cultura. Es tracta d’una fotografia d’Ana Amorós i Lewis Blakely feta per al projecte pirinenc ‘L’Arbre Humà’ de l’acordionista pallaresa Roser Gabriel i Pla. La 31a edició de l’esdeveniment cultural fa les seves primeres passes malgrat les incerteses que planteja la pandèmia. En un acte al Paller de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, es van donar a conèixer tres primeres propostes
ACN
que formaran part del certamen, que donarà el tret
de sortida al Prat de Rinau d’Esterri d’Àneu. Allà hi
actuarà l’OMAC, una formació orquestral integrada per 31 músics joves nascuda amb la voluntat de fer arribar a nous públics creacions originals de la música d’arrel. Pel que fa a l’espectacle ‘Trencadís’, és de nova creació i signat pel jove compositor olotí Daniel López a partir de poesia post-contemporània en llengua catalana. Els autors musicats són Enric Casasses, Clara Fiol, Anna Gual, Sònia Moya, Mireia Calafell, Josep Pedrals, Juana Dolores Ro-
mero i Rosa Vilanova. Per la seva banda, la cloenda del Dansàneu anirà a càrrec del ballarí i coreògraf basc Jon Maya, que ha convertit la seva companyia, Kukai Dantza, en una referència en l’àmbit europeu. L’artista dialogarà amb la tradició i la contemporaneïtat a través d’un solo ballat i ocasionalment en conversa amb un músic en directe. L’actuació tindrà lloc el 31 de juliol a Santa Maria d’Àneu, al nucli d’Escalarre.
TREMP
El Consell Comarcal aprova un pressupost de 14’2 MEUR CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ
El Consell Comarcal del Pallars Jussà va aprovar el 29 de desembre un pressupost per al 2022 de 14,2 milions d’euros. En aquests comptes destaquen les diferents partides destinades a inversions que sumen un total de 4,35 milions, una xifra que suposa més del 30% de total. El Vicepresident del Consell
Comarcal, Toni Millet va destacar que, malgrat la situació de pandèmia, s’ha mantingut la qualitat dels serveis i continua sent el Consell Comarcal de Catalunya que més diners inverteix per habitant. Una situació que ja es va donar el 2021 on el Pallars Jussà, 36a comarca en nombre de població de les 41 de
Catalunya, ja va tenir el 20è major pressupost del país en xifres absolutes i el de major inversió per habitant en equipaments i serveis. Entre les noves inversions per al 2022 destaquen les plantejades en l’àmbit del foment del reciclatge i les millores en gestió de residus finançades entre l’Agència de Resi-
dus de Catalunya i els fons Next Generation. També amb aquests fons europeus es planteja una acció per a revitalització dels eixos comercials per import de 611.374 euros, i una partida de 315.000 euros es destinarà a millores d’eficiència energètica en edificis comarcals de serveis.
Primera quinzena de gener de 2022
17
GARRIGUES / VAL D’ARAN
Reclam d’una solució «definitiva» per disminuir la perillositat de les carreteres LES BORGES BLANQUES L’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, va exigir una solució «definitiva» que contribueixi a posar fi a la perillositat de les vies de gran capacitat que creuen les Garrigues. Tot plegat ho ha demanat arran dels accidents múltiples que el divendres 31 de desembre van implicar una vintena de vehicles i van provocar la mort de tres persones a l’AP-2 a Castelldans. Així, Palau considera necessària la implementació de sistemes específics per alertar els conductors sobre la boira i «combatre les seves conseqüències» i va insistir a reclamar el desdoblament de la carretera N-240 «d’una vegada per totes», donat, va argumentar, que aquesta via ha hagut d’assumir el volum de trànsit provinent de l’autopista mentre ha estat tallada. L’alcaldessa de la capital de les Garrigues va lamentar que va quedar palesa la perillositat de les vies de gran
LES BORGES BLANQUES
ACN
L’Espai Macià acolleix projeccions del festival Off Galacticat TURISME CATALUNYA
capacitat que passen per la comarca en èpoques de boira com la d’aquests mesos. Palau va traslladar el seu condol a les famílies i amics de les víctimes de l’accident del divendres i va considerar que aquests fets «evidencien» que cal continuar reivindicant el desdoblament de l’N-240. «Tenim tot el dret a exigir mesures i solucions, perquè la gent es deixa la vida a les carreteres. És una
reivindicació d’anys la qual ningú s’escolta. Ho patim any rere any i amb boires cada vegada més espesses», va sentenciar l’alcaldessa. Palau va assegurar que, «en cap cas, el territori hauria de continuar suportant un reguitzell d’accidents, molts d’ells mortals, que es podrien evitar amb millores a la senyalització de les vies». Així, va dir que existeixen sistemes per alertar als
conductors de la boira i que «permetrien salvar vides». L’alcaldessa va argumentar també que tot i que l’AP-2 és ara gratuïta, «molt probablement» tornarà a ser de pagament en futur. «El territori necessita carreteres segures, modernes, adaptades a les circumstàncies climatològiques del territori i sense peatges. Per això exigim el desdoblament de l’N-240», va concloure.
El cap de setmana del 28 al 30 de gener l'Espai Macià i el Casal Marino acolliran més de 20 projeccions de curtmetratges del festival Off Galacticat. Es tracta d'una secció del certamen que apropa les obres del festival a altres pobles de les terres de Ponent, com ja es va fer l'any anterior per tal de fer arribar les projeccions del festival més enllà de Tàrrega, que és la seu del festival des del naixement des de l'any 2014. El festival s'iniciarà el divendres a la tarda a l'Espai Macià, amb cinc curtmetratges i un debat
amb Ramon Bochaca, director del Galacticat, i Núria Palau, alcaldessa de la vila. El dissabte s'ha programat un taller d''stop-motion' per a infants, a més d'altres projeccions i debats amb persones de l'organització del Galacticat i del consistori que s'allargaran fins al diumenge a la tarda. El Galacticat ja ha recorregut pobles com Penelles, Mollerussa i fins i tot viles de l'Aragó, i ara arriba a les Borges Blanques amb la intenció de tenir continuïtat en les pròximes edicions.
JUNEDA
L’oposició demana la suspensió cautelar del mercat d’andròmines ASSOCIACIÓ LA BANQUETA
L’oposició en bloc de l’Ajuntament van demanar a l’equip de govern (JxCat) que suspengui temporalment i de forma immediata el mercat d’andròmines i objectes de segona mà dels diumenges. Aquest fet arribà després de donar-se a conèixer les queixes sobre els danys
col·laterals del mercat d’antiguitats compartits per l’Associació La Banqueta de Juneda, que reflectien les problemàtiques originades per la massificació dels vehicles, aparició de femtes i deixalles a la zona de mercat i a la llera. Igualment, també es va denunciar que les parades ocupen solars no au-
toritzats, que la neteja posterior resulta insuficient, o que també s’hi venen productes que no són de segona mà ni antiguitats i que no hi ha un control del cobrament de la taxa municipal, que la fa el promotor del mercat en lloc de vigilants municipals com és habitual al mercat dels dijous.
La moció va rebre cinc vots favorables dels tres grups, però no va rebre els sis de l’equip de govern, afavorint la majoria per rebutjar-la. L’alcalde, Antoni Villas, va titllar les queixes d’”exagerades”. Sobre les acusacions de la legalitat del conveni, l’alcalde es va comprometre a corregir-lo en cas de ser erroni.
ALT PIRINEU I ARAN
Territori concedeix 300.000 euros en subvencions a 60 ens locals per a la neteja de carreteres afectades per la neu El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha resolt concedir 300.000 euros en subvencions a 59 ajuntaments i un consell comarcal per cobrir part de les despeses de neteja de carreteres municipals afectades per la neu el 2021. Aquests ajuts permeten als ajuntaments sufragar part de les tasques de retirada de neu i gel; l’adquisició, emmagatzematge i distribució de potassa o d’altres productes
anticongelants; l’arrendament, posada a punt i adquisició de carburant de les màquines de neteja, o les despeses de personal. Poden optar-hi els municipis i consells comarcals de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i l’Aran. Els municipis d’aquestes zones se situen a una altitud superior a les de la resta de Catalunya, el que implica que es puguin veu-
ACN
re més afectats per les nevades que es produeixen cada any, especialment durant la temporada d’hi-
vern. La línia de subvencions que el departament impulsa des de fa anys té com a objectiu pal·liar les
despeses recurrents que han d’afrontar aquests ajuntaments per mantenir les seves carreteres en bones condicions d’accessibilitat. També contribueix a minimitzar els desequilibris territorials que els comporta la seva situació geogràfica. Els beneficiaris de les su bve nci on s per act uacions del 2021 han estat els ajuntaments aranesos d’Es Bòrdes, Canejan, Les i Vielha e Mijaran. Mentre, al Pallars Sobirà s’han atorgat al consell
comarcal i al Jussà els beneficiaris han estat els ajuntaments de Castell de Mur, Conca de Dalt, Isona i Conca Dellà, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn i la Torre de Cabdella. Pel que fa al Solsonès, la subvenció s’ha concedit als ajuntaments de Castellar de la Ribera, la Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, la Molsosa, Odèn, Olius, Pinós, Riner, Sant Llorenç de Morunys i Solsona.
18
FIRES I FESTES
Primera quinzena de gener de 2022
Els Reis d'Orient recorren Ponent LLEIDA
MARINA RÚBIES
Tàrrega. Els Reis van partir de Cal Trepat amb una cavalcada itinerant per tota la ciutat.
AJUNTAMENT DE CASTELLDANS
Castelldans. El rei Gaspar va fer el seu discurs a través dels altaveus de la localitat. AJUNTAMENT DE BORGES BLANQUES
Ses Majestats d'Orient van passejar-se per les terres de Ponent el dimecres 5 de gener per tornar a omplir el Nadal d'il·lusió i regals. Enguany, els Reis van haver d'adaptar-se a un seguit de mesures sanitàries necessàries per evitar contagis, però això no va afectar la màgia i la creativitat de les seves diverses carrosses. En molts indrets es va apostar per muntar cavalcades itinerants, tot evitant aglomeracions, i on ses Majestats van optar per dividir-se en diferents carrosses i així assegurar la distància de seguretat recomanada. Tampoc van
faltar les mascaretes, element ja comú en el nostre dia a dia, tant per a ells, com per a totes les personalitats que els acompanyaven: patges, bandes musicals, conductors, bombers, cossos de seguretat i per descomptat en el públic assistent a les rues. Per altra banda, en algunes viles no es va dur a terme el tradicional discurs al balcó dels ajuntaments com a Tàrrega, o l'adoració al pessebre vivent de l'església del Poal i el repartiment de regals casa per casa a Castelldans, per tal de garantir també que no es vulneressin les mesures sanità-
ries vigents ni es produïssin aglomeracions. També es va recomanar als veïns i veïnes que optessin per saludar-los des dels seus balcons. En general, les terres de Ponent van adaptar-se a uns temps complicats sense perdre la màgia i la il·lusió tan característica d'aquesta data, on infants i adults reben amb molta estima les visites tan assenyalades dels Reis d'Orient. Potser dins d'algunes cartes es va demanar el desig de gaudir les properes cavalcades sense restriccions i amb una situació sanitària més calmada. Borges Blanques. Ses Majestats van comptar amb la companyia de camells lluminosos. AJUNTAMENT DEL POAL
Cervera. Els Reis van comptar amb carrosses plenes de regals, i van fer un discurs davant la Paeria.
El Poal. Els Reis van entregar molts regals amb ganxos als balcons. AJUNTAMENT DE GUISSONA
Guissona. La benvinguda i arribada dels Reis va ser a l'avinguda de Ponts.
JORDI PRAT
PLA D'URGELL TV
Mollerussa. Els Reis van rebre les claus a l'ajuntament per portar els regals a les cases de la ciutat.
Primera quinzena de gener de 2022
19
CULTURA
Mor Ramon Guixé, artista polifacètic present a la Segarra i l’Urgell PUIGVERD D’AGRAMUNT (Urgell) Ha mort Ramon Guixé a l’edat de 51 anys, artista de Puigverd d’Agramunt amb dècades d’experiència a les arts plàstiques. Guixé dominava una gran multitud de disciplines artístiques com l’escultura, la pintura, el gravat i la ceràmica, i la seva obra és coneguda per ser molt particular i personal: es podria definir com abstracta, metafòrica, poètica i surrealista. L’artista treballà l’escultura en pedra, la pintura, el gravat i la ceràmica a un gran taller situat a la seva localitat, Puigverd d’Agramunt, i s’autodeclarava enemic de la descripció objectiva, de l’academicisme i de la declamació. Per això mateix, es considera que cap de les seves obres no té una única lectura, sinó que es tracta de peces abstractes, surrealistes, plenes de metàfores enigmàtiques i amb un profund contingut poètic. També fou actor creador de performances i instal·lacions,
LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA
'Sis dies corrents’, estrena premiada
LA RUTA DEL CISTER
CLUCARTLLEIDA
transgredint els límits de la plasmació física de la creació artística. L’artista va participar en nombroses exposicions arreu de les comarques de l’Urgell i la Segarra. Guixé va exposar cada any les seves obres a la Fira d’Artistes de Tàrrega, i va ser comissari durant tres anys de les ‘Instal·lacions & Interaccions’ de la Sala d’exposicions Marsà de la capital de l’Urgell que ell mateix definia que “s’ha de veure com un laboratori interdisciplinari on cal provar, jugar, arriscar, valorant el procés per damunt dels resultats” segons declaracions a la revista Culturàlia. També exposà en indrets de la Segarra com el Castell de Concabella o el Museu Comarcal de Cervera. Va participar en la Trobada d’Artistes a les Pallargues a la Segarra, en els actes d’aniversari de la Fundació Guinovart, i també col·laborava en projectes artístics i culturals arreu de tot el territori.
CONCABELLA (Segarra)
El JazzConcabella s’inaugurarà amb un concert del Jaume Llombart Sextet JAZZCONCABELLA
El Jaume Llombart Sextet al Castell de Concabella donarà el tret de sortida a la cinquena edició del JazzConcabella, festival de jazz a la Segarra, que tindrà lloc el 15 de gener. L’edició d’enguany aglutina tres concerts que, a banda del sextet de Llombart, també contempla el Xavier Monge Quartet feat. Perico Sambeat el 5 de febrer, i Ex – Roomates el 12 de març. Tots els concerts s’iniciaran a les 19 h. El concert inaugural comptarà amb Jaume
Llombart a la guitarra. Format a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), és co-líder de diverses bandes (Jaume Llombart Sextet, Jazzfrika Septet, Rossy-Llombart Quartet, etc.). El músic ha col·laborat amb músics com Chris Cheek, Eladio Reinón, Marco Mezquida, Ernesto Aurignac, Dee Jay Foster, Dimitri Skidanov, Guillermo McGill, entre molts d’altres. Llombart estarà acompanyat per Miguel Villar al saxo tenor, Pau Doménech al clarinet baix, Marc Cuevas
Sinopsi
al contrabaix, la guitarra d’Alfred Artigas i Joe Smith a la bateria. Tots els músics compten amb una trajectòria destacada dins del món del jazz. L’aforament és limitat. Els
preus per a no socis són de 15 euros, mentre que per socis amics del Castell i menors d’edat, l’entrada és a 12 euros. Es poden adquirir a través del Castell de Concabella.
TÀRREGA (Urgell)
Homenatge al músic Àngel Sans amb el Concert de Reis Tàrrega tancarà el cicle cultural de Nadal oferint el tradicional Concert de Reis a càrrec de la Polifònica de l’Urgell acompanyada de la Coral Sant Sadurní. La cita tindrà lloc el diumenge 16 de gener, a les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu. La 15a edició tindrà un marcat caràcter sentimental, ja que es convertirà en un homenatge al músic targarí
Àngel Sans, que va morir el 25 de setembre als 80 anys. “Presentem aquest concert per retre l’homenatge que mereix tot seguint el llegat que ens ha deixat el nostre director, que amb tanta il· lusió preparava any rere any i durant 14 edicions el Concert de Reis per tal d’oferir la millor música a la ciutat de Tàrrega”, afirmen ambdues agrupacions corals.
La primera pel·lícula recomanada en aquesta secció fou ‘La Plaga’. En aquesta edició repetim amb la direcció de Neus Ballús, ja que ha estrenat el seu nou llargmetratge que hibrida ficció i documental per apropar-nos històries corrents des de personatges entranyables i ben reals, poc acostumats a posar-se davant la càmera, però amb moltes històries a la motxilla. Per tant, la directora repeteix amb un càsting novell que ja ha estat premiat en festivals internacionals.
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
‘Sis dies corrents’ relata una setmana a la vida del Valero, el Moha i el Pep, treballadors d’una petita empresa de fontaneria i electricitat dels afores de Barcelona. En Moha comença una setmana de prova decisiva per substituir a en Pep, que es jubila la mateixa setmana. La història es divideix en sis capítols, cadascun corresponent als dies de la setmana, que narren les situacions que sorgeixen en cada reparació que els manetes han d’enfrontar. Per tant, cada capítol correspon a un dia de la setmana laboral i es construeix al voltant de la relació que s’estableix entre els protagonistes, familiars i algun amic, i els clients que han sol·licitat els seus serveis.
Crítica Neus Ballús torna amb força a les sales de cinema apostant pel seu tret característic més distintiu en la
direcció: el joc entre realitat i ficció a mans de personatges reals i novells. A priori, ‘Sis dies corrents’ pot semblar una història petita i entretinguda, però el subtext que s’articula al voltant d’una setmana laboral té molta més força que altres títols centrats en la crítica social. La pel·lícula plasma les dificultats que les persones migrants han d’entomar cada dia, com pot ser el qüestionament de les seves decisions, la integració, la motivació per aprendre la llengua, etcètera. També posa de manifest constantment l’egoisme humà i la falta d’empatia amb la gent desconeguda, la nostàlgia i la desconnexió humana, o fins i tot la pèrdua d’oficis de tota la vida i la precarització dels pocs que encara exerceixen. Per tant, es tracta d’un film rodó que planteja moltes preguntes i que no necessita grans produccions, trames rebuscades ni guions carregats. En definitiva, Neus Ballús utilitza de nou les relacions entre els personatges protagonistes per posar damunt la taula un seguit de qüestions ben visibles en el nostre dia a dia, tot i que moltes d’elles s’ignoren per una falsa deferència o pur ‘menfotisme’. És una gran obra per deixar anar alguna riallada, però per sortir del cinema amb ganes de rumiar sobre com som i com tractem a qui ens envolta.
On la puc trobar? La podeu veure als cinemes.
20
DIVERSOS
Creu Roja Joventut reparteix més de 1.700 joguines a infants de la província
Primera quinzena de gener de 2022
PLANS DE SIÓ (Segarra)
Denunciat penalment per circular a 186 km/h MOSSOS D’ESQUADRA
LLEIDA (Segrià) CREU ROJA JOVENTUT
Creu Roja Joventut ha repartit al llarg de la Campanya de Joguines #ElsSeusDretsEnJoc un total de 1.748 joguines entre 1.681 infants de famílies que es troben en situació de risc
de vulnerabilitat a 11 assemblees locals i comarcals de la demarcació de Lleida. Un any més, aquesta ha assolit el seu doble objectiu: distribuir joguines noves, cooperatives, no bèl·liques
ni sexistes, i promoure el dret al joc a tota la infància. Tot això gràcies a la col· laboració ciutadana i al teixit empresarial, així com a les 73 persones voluntàries de Creu Roja Joventut que
hi han participat. Al llarg de la campanya s’han habilitat múltiples punts de recollida de joguines en el que la població ha pogut dipositar les seves donacions. Per altra banda, també s’ha fomentat la col·laboració a través d’aportacions econòmiques i, a mode de novetat, s’han organitzat activitats on la ciutadania i empreses han participat en activitats logístiques de la Campanya de Joguines. Aquesta 29a edició ha estat possible gràcies a la implicació de 80 assemblees locals i comarcals de l’organització humanitàries, que han pogut donar resposta a les demandes rebudes.
Els Mossos d’Esquadra van denunciar penalment un conductor de 23 anys com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària per conduir a una velocitat penalment punible. Els fets van passar el dilluns 10 de gener, pels volts de les 17.03 hores, durant un control de velocitat que es va muntar a l’altura del punt quilomètric 10,8 de la L-310, dins del terme municipal de Plans de Sió. Els agents van detectar un tu-
risme circulant a 186 km/h en un tram limitat a 90 km/h, la velocitat genèrica de la via. Una patrulla de Mossos de l’Àrea Regional de Trànsit el va aturar poc després i els agents van obrir diligències penals al conductor per un delicte contra la seguretat viària. El denunciat haurà de comparèixer quan sigui requerit davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.
LLEIDA (Segrià)
TREMP (Pallars Jussà)
El Cupó d’Ajuda al Minusvàlid lliura premis a les barriades
JARC proposa un front comú per defensar el món rural
El Cupó d’Ajuda al Minusvàlid ha repartit diversos premis d’entre 500 i 2.000 euros pels barris de La Bordeta, Pardinyes i Cappont de la ciutat de Lleida. Aquests premis s’han repartit després que es donessin a conèixer els números premiats del sorteig especial de Nadal, que es va dur a
terme el 24 de desembre de 2021, sent el mateix sorteig de l’ONCE. Fins avui dia s’han formalitzat vuit pagaments, i des de l’Associació demanen que, tothom que tingui un número d’aquest cupó, comprovi si ha estat premiat. En cas que sigui així, darrere del cupó hi ha un número d’atenció al client on
CUPÓ D’AJUDA AL MINUSVÀLID
es podrà sol·licitar el pagament del número premiat.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) fa una crida a ajuntaments i altres ens locals i entitats sectorials perquè s’uneixin a les accions unitàries en suport del sector agrícola i ramader i el món rural que planteja l’organització agrària. JARC remarca que “l’agri-
cultura i la ramaderia són fonamentals per mantenir el teixit econòmic i social de les zones rurals” i, per això, proposa fer un front comú i organitzar concentracions reivindicatives amb presència del sector als espais públics per defensar la sobirania alimentària del territori i posar en valor la feina de
la pagesia i del món rural. JARC ha anunciat que tornarà a sortir al carrer. L’entitat assenyala que, després de les mobilitzacions arreu de l’Estat i que es van veure aturades per la pandèmia, la situació del sector agrari “lluny de millorar, s’ha vist agreujada en alguns aspectes”.
CATALUNYA
En marxa el Premi Premsa Comarcal a la Solidaritat per a estudiants d’ESO PREMSA COMARCAL
Ja està en marxa el concurs i guardons destinats a estudiants d’ESO de tota Catalunya que duu per nom Premi Premsa Comarcal a la Solidaritat. Es tracta d’un concurs organitzat per l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) junt amb les seves publicacions associades i que rep el suport de la Generalitat de Catalunya, amb motiu del quarantè ani-
versari de l’ACPC. El concurs premiarà reportatges sobre solidaritat elaborats per estudiants d’ESO de centres d’ensenyament de tota Catalunya, els quals posin en relleu els valors que ajuden a una convivència igualitària entre les persones i col·lectius de diferent índole. Els reportatges hauran de basar-se sobre subjectes o temàtiques de l’entorn pròxim (o dins de la comarca) de
l’alumne o l’institut. Aquest concurs repartirà 5.400 euros en premis en metàl·lic en diferents categories, i el termini per presentar reportatges s’exhaureix el 28 de febrer de 2022. L’objectiu del concurs és apropar a l’alumnat a la solidaritat més propera i alhora, apropar-lo a premsa local. Els projectes guanyadors es difondran a través de les xarxes associades a l’ACPC.
Primera quinzena de gener de 2022
21
ENTREVISTA
Noemí Prous i Josep Santaulària, escritptors del conte 'Jo, Chloe'
Urgell MARINA RÚBIES
"Jo, Chloe és un conte real, que no emmascara la pròpia realitat" Jo, Chloe és un el conte infantil que ha escrit la periodista Noemí Prous amb arrels a Guimerà, juntament amb Josep Santaulària, mentor expert en Eneagrama. “El luxe de Jo, Chloe és que hem buscat un vocabulari el suficientment senzill per a tots els públics i amb molta il·lustració, però amb sentiment reflexiu perquè els nens puguin entendre’l i vagin adaptant la informació cada cop més a la seva vida.”
L’Eneagrama estudia els diferents tipus de personalitat, i les classifica en 9 grups, que corresponen a un tipus de personalitat. Cadascuna engloba una gran quantitat de maneres de ser que compateixen certes característiques essencials i una actitud de base. Aquests nou grup s’anomenen eneatips.
Marina Rúbies
Com sorgeix la idea d’escriure un llibre infantil vinculat a les emocions i l’autoconeixement? Noemí. Abans de ser periodista vaig ser mestra de dansa durant molts anys. Sempre veia que els nens i les nenes que tenia a classe tenien mancances emocionals i caràcters molt diferents. La dansa et permet explorar la teva part interior, i en una aula es veuen molt les conductes i les emocions. Això se’m va quedar en un calaix de la memòria, i després de conèixer el Josep i apuntar-me al curs monogràfic d’eneatips, va sorgir la idea de fer aquest conte infantil. Josep. Jo quan vaig començar a exercir com a osteòpata me’n vaig adonar que tota la simptomatologia i clínica dels pacients era molt repetitiva i cíclica. Segons la vivència que tenien, augmentaven unes clíniques o unes altres. El propi neguit personal em va fer que comencés a investigar. Això em va portar a estudiar anàlisi transaccional, psicoteràpia gestalt, coaching, etcètera. El nostre centre d’osteopatia el vam reconvertir totalment a processos personals, enfocant-ho molt sobre l’eneagrama i la psicopatologia, detectant en quin moment de la infantesa (durant els 7 primers anys) en la relació amb els nostres pares on es forma el caràcter, i d’on ve la ferida de la infància. A partir d’aquí, la Noemí que és periodista de professió es va apuntar a fer un taller d’eneagrames i, en acabar, va sorgir la proposta. Vam començar una terrassa de bar, com es firmen els contractes de futbolistes, vaja. Així vam començar a buscar que tot allò que ens han ensenyat
ens condiciona una mirada molt concreta, que és la manera com acabem veient el món, i ens fa pensar que és l’única realitat que hi ha i que la resta estan equivocats. Realment el caràcter que tenim és una manera de sobreviure, tot i que comportar-nos així no ens aporta la mateixa felicitat que ens vam pensar que obtindríem quan érem petits. Per això és important començar a ensenyar als petits que la realitat dels pares no és l’única, la comunicació pot ser més bona quan estem oberts a totes les possibilitats, i que ens ajudarà a respectar-nos més a nosaltres mateixos i empatitzar molt més amb els demés.
Noemí. El conte no representa tots els eneatips que voldríem per falta de pàgines, però vam voler agafar dels més diferents. Jo tenia ganes de fer un conte infantil basat en emocions, i s’està avançant molt en el tema, però considero que encara queda camí per plantejar assignatures escolars basades en l’educació emocional. Penso que pot beneficiar a tothom el fet d’aprendre i llegir sobre les emocions des de ben petits, perquè ens pot ajudar a entendre coses que ens passen en l’àmbit personal, professional, etcètera.
Després de conèixer-vos a través de l’estudi dels eneagrames, ja surt directament la idea de fer aquest conte per a infants o teníeu algun altre tipus de projecte en ment? Josep. Teníem clar que havia de ser alguna cosa per infants, però que d’alguna manera, quan els pares i mares els acompanyessin a llegir tam- En llegir el conte, aquest recorda a pel·lícules com bé fessin el seu propi procés d’obertura, i que fos d’una ‘Inside Out’ de Pixar. Com vau plantejar les caractemanera fàcil i senzilla. Vam rístiques del projecte? estudiar bé quins caràcters Noemí. Tenir eines emocioagafar i vam escollir un dels més universals (eneatip 6), nals i com més aviat millor és important. Nosaltres teníem després vam pensar bé la clar que volíem fer alguna situació: se’ns van obrir mil cosa pels infants, i hem trebaopcions per fer tota una saga llat molt a gust amb en Josep i de ‘Jo, Chloe’ i vam començar la Tona (il·lustradora del llibre), amb una molt concreta que que tenia un tipus de dibuix és la separació dels pares i on molt més nòrdic i no estava ella ha de passar la nit de Sant acostumada a dibuixar perJoan. Dins del conflicte de la sones. Han sigut moltes hores protagonista vam començar de feina, això sí. Hem treballat a afegir més caràcters de la part sana per donar-li una vi- molt, perquè els personatges estan molt definits amb els sió diferent de com ho podia enfocar i reflectir el que sen- caràcters, hem adaptat colors i aspectes, però buscant tia cap als pares.
sempre la nostra manera de representar-ho. Josep. També ens comparen constantment amb ‘El Petit Príncep’, com a referent de la literatura. Ens vam quedar parats perquè no vam veurehi cap referència, però per nosaltres ha sigut gratificant el valor de la comparació. Heu trobat una bona manera de definir cada personatge a través de la il·lustració i el text. Noemí. Estic molt contenta de tot el procés de creació perquè tots hem explorat parts nostres durant el transcurs: la Tona ha tingut molta paciència a l’hora d’elaborar els personatges en base al caràcter que els hi volíem donar, i els tres ens hem entès molt bé, tot i venir de mons professionals ben diferents. Estem els tres a la una. En referència a La Marató d’enguany, aquesta està dedicada a la salut mental. Vosaltres heu donat part dels ingressos. Josep. Per nosaltres era un projecte important i que sortís a la llum. Així que quan el vam entregar la primera vegada auna agent literària, nosaltres ja vam expressar que volíem col·laborar i po-
tenciar el servei social del llibre. Finalment vam trobar La Marató, molt adient, i nosaltres ja tenim la nostra carrera professional a banda del conte, així que vam decidir que la suma de tot el que es faci anirà destinat a la Marató. El dia 15 de desembre vam destapar el xec amb la festa que vam fer a Vilanova, a la vila de la il·lustradora, i va ser una festa ben maca per celebrar-ho. Per nosaltres és important, i també estem gratament sorpresos del que hem recaptat. Hi haurà més històries sobre la Chloé i les seves emocions? Josep. I tant! Ja hem entregat el segon conte a l’editorial, esperant a que ens el revisin. El tercer ja el tenim en ment, l’hem començat a escriure i la Tona a demanar-li algun dibuix. ‘Jo, Chloe’ les relacions i les convivències des de molts enfocaments diferents: inclusió de personatges, famílies, estats, transformació de la sexualitat, etcètera. El ventall és molt ample i tenim moltes ganes d’oferir tota aquesta saga. Donar obertura als nens i als pares, oferir una visió molt més realista del que s’ofereix en els relats infantils per permetre que els nens puguin veure la realitat
d’una manera més clara, fet que ajudarà a ser més lliures el dia de demà. Per què ens ajuda tenir llibres com ‘Jo, Chloe’ sobre les diverses perspectives? Ens ajuda a entendre i empatitzar amb els altres punts de vista. Per entendre’ns, és com si el nen nasqués i caigués en una gran trama en una gran teranyina, però no deixa de ser ‘verge’. El nen neix amb un instint però no pot validar la seva pròpia experiència. Llavors, el que els pares fem és validar la seva experiència en funció de la nostra creença i comencem a donar la informació sobre com han de viure i sobreviure en funció a la nostra visió. S’ajunta una família que dóna un enfoc basada en la que els pares i mares li han volgut donar. No permetem que els infants puguin validar excessivament la seva pròpia experiència i els fa pocs lliures. En el fons, el que estem buscant és posar de manifest que hi ha molts punts de vista i començar a aprendre des de la pròpia experiència, que és el que t’ajudarà a superar els obstacles més fàcilment i amb una visió més global i àmplia de la vida, les relacions, i per suposat, d’un mateix.
22
DIVERSOS
Primera quinzena de gener de 2022
Recomanem
Anuncis BREUS
Autora: Núria Bendicho Giró
ES NECESSITA PLANXISTA A TÀRREGA amb experiència mínima de 5 anys per incorporació inmediata. Interessats truqueu al telèfon 618 722 258 (Andrés).
Editorial: Anagrama Gènere: Novel·la
TERRES MORTES
La recepta
bonplat.cat
Cassoleta de carxofes amb xampinyons i sèpia
La mort violenta d'en Joan és l'inici d'aquesta novel· la que descabdella la història d'una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l'esquena en un casalot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l'únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d'absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d'encabir-lo dins la caixa? Terres mortes és un relat polifònic que desplega un univers atàvic. Una mare que surt d'un infern per crear-ne un altre. Un pare a qui ja poques coses importen. El fill gran sorrut i rude que tothom tem. Els del mig que malden per trobar el seu lloc encara que sigui lluny. La noia encadenada a casa per un embaràs no desitjat. I el nen, lluminós i salvatge. Sobre tots ells pesa un origen feréstec, dues morts i un secret. I malgrat tot, en el seus testimonis despunta el brot d'una bondat resistent que prova de sobreviure a la vilesa que tot ho empelta. Núria Bendicho Giró s'estrena amb una història gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliures i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens interroga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.
Horòscop
Consultes tarot 617 029 360 www.acovadacarmina.es
Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega
ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: no t'obsessionis. Salut: cuida't les cervicals. Treball: moment d'ampliar horitzons.
TAURE 21-IV / 21-V. Amor: moment de grans experiències. Salut: excés de tensions. Treball: lluita pels teus drets.
BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: millora la comunicació. Salut: cuida't l'estómac. Treball: fuig de les confrontacions.
CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: moment per donar i rebre. Salut: has de fer millores. Treball: no et proposis impossibles.
LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: moment d'expansió vital. Salut: massa estrès. Treball: activitats empresarials lucratives.
VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: exigències familiars. Salut: cuida't l'angoixa. Treball: no renunciïs mai al teu camí.
BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: no vulguis tenir sempre la raó. Salut: no discuteixis. Treball: estudia quelcom nou.
Autor: Victor Català · Sal · Pebre
Elaboració:
Netejarem la sèpia i la tallarem a trossos petits, i la posarem a coure en una cassola amb oli juntament amb la ceba tallada, el gra d'all trinxat, la fulla de llorer i un bon raig de vi blanc. Ho salpebrarem i ho deixarem coure a foc suau. Mentrestant netejarem els xampinyons i els tallarem a octaus, netejarem les carxofes traient les parts dures i fent-les a trossos petits. Com que les sèpies són tendres no els hi cal gaire cocció, les anirem punxant i quan comencin a estovar-se incorporarem els xampinyons i les carxofes deixant-ho tot junt fins que sigui tou.
A COVA DA MEIGA
TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA
Editorial: Edicions 62 Gènere: Narrativa
SOLITUD
Considerada una de les obres mestres de la literatura catalana de tots els temps, Solitud narra el trajecte vital i espiritual d'una dona, la Mila, en l'àmbit rural. Contraposant la realitat de les valls amb l'idealisme de l'alta muntanya, la protagonista inicia un procés d'autoconeixement que la durà a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu món quotidià. El drama de la Mila ens ajuda a entendre que estem sols al món, i per això mateix ens fa companyia i ens dóna coratge per continuar endavant, com fa ella, malgrat tot.
TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES
029 360
Horari: de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link
Sudoku
fàcil ↓ Com jugar? S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.
www.sudokusweb.com
difícil ↓
Amor: bona etapa en comú. Salut: compte amb els cops. Treball: lluita pels teus objectius.
CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: moments de reflexió. Salut: vigila les extremitats. Treball: tanca capítols anteriors.
AQUARI 21-I / 19-II. Amor: aporta el millor de tu. Salut: cuida't la tensió. Treball: grans projectes a la vista.
PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: moment de fer nous amics. Salut: vigila la circulació. Treball: comença nous reptes.
ANUNCIS BREUS 973 501 878
(1 persona per classe). Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617
SAGITARI 23-XI / 22-XII.
El racó de l'app Medisafe App molt pràctica no només per a gent gran sinó per a tots es usuaris que hem de prendre'ns algun medicament, perquè aquesta app tan útil et recorda a través d'una alarma quan has de prendre't els teus medicaments, a més et permet portar un control sobre la teva salut i evitar errors. Help me Es tracta d'una app molt útil que permet posar-nos en contacte ràpidament amb els telèfons d'emergència de la policia, l'ambulància o els bombers des de qualsevol país per a sentir-nos segurs davant qualsevol adversitat. Safe365 Una altra aplicació útil i gratuïta que permet geolocalitzar a una persona per a conèixer el seu estat, amb ella podem enviar un avís als serveis de rescat i ells et trobessin fàcilment rebent la teva posició GPS.
redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com solucions Sudoku
fàcil ↓
· 1 gra d'all · 1 fulla de llorer · Vi blanc · Oli
difícil ↓
Ingredients per 2-4 persones: · 2 sèpies petites · 4 carxofes · 10 xampinyons · 1 ceba
ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: lluita pel que vols. Salut: massa exigències passen factura. Treball: busca nous ingressos.
A
l’Agenda
NOTA INFORMATIVA
del 12 al 26 de gener de 2022
de les Comarques
Fins al 30/01
Divendres, 14/01
Diumenge, 16/01
Divendres, 19/01
TÀRREGA
BALAGUER
BALAGUER
BELLPUIG
Exposició: L'hora de l'Alba de l'artista targarí Josep Minguell. Esbossos de la darrera fase de frescos pictòrics a l'Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Al Museu Tàrrega - Urgell.
Teatre: La dona del tercer segona amb text de Víctor Borràs i direcció d'Ivan Benet. A 2/4 de 8 del vespre, a l'Espai escenari Teatre Municipal.
Emboirats. Dansa infantil: Alma de la Companyia LaBú TeatrE. A les 12 del migdia, al casal Lapallavacara.
La Dama de Piques. Txaikovski. A les 6 de la tarda, a l'Aula Bellpuig d'extensió universitària.
Fins al 31/01
MOLLERUSSA Exposició-joc: Anem a caçar un os a partir de l'àlbum il·lustrat Anem a caçar un os! Si vols gaudir del conte i jugar acompanyat demana hora a la biblioteca www.bibliotecamollerussa.cat. Activitat per a infants fins a 6 anys. A la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.
Dissabte, 15/01
BALAGUER Teatre: Stabat Mater de la Companyia Montse Esteve i Teatre Nacional de Catalunya. A les 9 de la nit, a La Mercantil.
TÀRREGA Mercat de les Antiguitats i les Arts amb articles de col·leccionisme. A partir de les 5 de la tarda, al carrer del Carme. 27a Temporada d'Arts Escèniques: L'abraçada dels cucs (tragicomèdia) de Cactus Teatre. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.
Teatre: La Blava de la Companyia Joves de crisi. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.
TÀRREGA Concert extraordinari de Reis amb la Coral Sant Sadurní i Polifònica de l'Urgell en memòria del músic targarí Àngel Sans. A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.
Dijous, 18/01
AGRAMUNT Presentació del llibre: Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català de Francesc Canosa Farran. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot.
Tots aquests actes poden experimentar modificacions o cancel·lacions atenent a l’evolució de la situació sanitària. Podeu consultar els canals oficials de comunicació de cada ajuntament.
Cicle Tàrrega Sona 2022: Concert del cantautor Roger Mas presentant el disc Totes les flors. A 2/4 de del vespre, al Teatre Ateneu.
MOLLERUSSA Espectacle: El Trencanous amb el BCN City Ballet. A les 6 de la tarda, al Teatre L'Amistat.
Dissabte, 22/01
BALAGUER XXXII Premi Comte Jaume d'Urgell a l'escriptora Maria Barbal. A les 12 del migdia, a la sala d'actes del Casal Cívic.
TÀRREGA L'hora del conte: sessió En Bum i el llibre màgic de les fades, amb la Companyia Homenots. A 2/4 de 12 del migdia, a la biblioteca pública de Tàrrega Germanes Güell. Presentació del llibre Xiula la mort a càrrec del seu autor, Jaume Albert Ollé. A les 12 del migdia, al local de la Societat Ateneu.
TÀRREGA Diumenge, 23/01
BALAGUER Musical: La filla del mar. A partir de l'obra d'Àngel Guimera amb text i lletres de Jaume Viñas i música i lletres de Marc Sambola, sota la direcció de Marc Vilavella. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.
Descobertes a l'entorn: recorregut amb el Centre Cultural de Tàrrega pels molins fariners de la Vall del Corb. A les 9 del matí sortida des de l'Espai Fassina (Estació d'Autobusos). La Xarxa presenta l'espectacle El circ dels impossibles amb el Mag Stigman (màgia i circ familiar). A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.
23
AGENDA
Primera quinzena de gener de 2022
Emergències 112 Ajuntaments URGELL Tàrrega.................................. 973 311 608 Agramunt.............................. 973 390 057 Anglesola.............................. 973 308 006 Belianes................................ 973 331 047 Bellpuig................................. 973 320 408 Castellserà............................ 973 610 005 Ciutadilla............................... 973 303 010 Guimerà................................ 973 303 038 La Fuliola............................... 973 570 013 Maldà.................................... 973 330 045 Nalec..................................... 973 303 129 Omells de Na Gaia................ 973 330 235 Ossó de Sió........................... 973 390 790 Preixana................................ 973 320 404 Puigverd d’Agramunt........... 973 391 068 S. Martí de Riucorb............... 973 330 111 Tornabous............................. 973 570 233 Vallbona de les Monges....... 973 330 260 Verdú..................................... 973 347 007 Vilagrassa.............................. 973 311 162 PLA D’URGELL Mollerussa............................ 973 600 713 Barbens................................. 973 580 460 Bell-lloc d’Urgell.................... 973 560 100 Bellvís.................................... 973 565 000 Castellnou de Seana............. 973 320 705 Fondarella............................. 973 600 082 Golmés.................................. 973 601 501 Ivars d’Urgell......................... 973 580 125 Linyola................................... 973 575 019 Miralcamp............................. 973 601 701 El Palau d’Anglesola............. 973 601 314 El Poal................................... 973 565 002 Sidamon................................ 973 560 421 Torregrossa........................... 973 170 001 Vilanova de Bellpuig............. 973 320 945 Vila-sana............................... 973 710 391 SEGARRA Cervera................................. 973 530 025 Biosca.................................... 973 473 241 Estaràs.................................. 973 530 025 Granyanella........................... 973 530 609 Granyena de Segarra............ 973 530 899 Guissona............................... 973 550 005 Ivorra..................................... 973 224 036
Massoteres........................... 973 550 086 Montoliu de Segarra............. 973 531 262 Montornès de Segarra..........973 348 046 Les Oluges............................ 973 530 004 Els Plans de Sió..................... 973 520 030 Ribera d’Ondara.................... 973 540 001 Sanaüja................................. 973 476 008 S. Guim de Freixenet............. 973 556 035 S. Guim de la Plana............... 973 550 586 Sant Ramon.......................... 973 540 018 Talavera................................. 973 540 065 Tarroja de Segarra................ 973 520 065 Torà....................................... 973 473 028 Torrefeta i Florejachs............ 973 520 184 NOGUERA Balaguer................................ 973 445 200 Àger....................................... 973 455 004 Albesa................................... 973 186 007 Algerri.................................... 973 426 013 Alòs de Balaguer.................. 973 417 004 Artesa de Segre.................... 973 400 013 Les Avellanes........................ 973 454 004 La Baronia de Rialb............... 973 460 234 Bellcaire d’Urgell................... 973 586 005 Bellmunt d’Urgell.................. 973 610 436 Cabanabona......................... 973 460 048 Camarasa.............................. 973 420 009 Castelló de Farfanya............. 973 428 007 Cubells.................................. 973 459 005 Foradada............................... 973 400 095 Ivars de Noguera.................. 973 760 334 Menàrguens.......................... 973 180 205 Montgai................................. 973 430 005 Oliola..................................... 973 462 113 Os de Balaguer..................... 973 438 004 Penelles................................ 973 610 246 Ponts..................................... 973 460 003 Preixens................................ 973 390 216 La Sentiu de Sió.................... 973 424 005 Térmens................................ 973 180 010 Tiurana.................................. 973 056 046 Torrelameu............................ 973 190 267 Vallfogona de Balaguer........ 973 432 008 Vilanova de l’Aguda.............. 973 460 927 Vilanova de Meià.................. 973 415 005 PALLARS JUSSÀ Tremp.................................... 973 650 005 Abella de la Conca............... 973 664 198 Isona i Conca Dellà............... 973 664 008 Conca de Dalt....................... 973 680 092
Gavet de la Conca................ 973 650 217 Sant Esteve de la Sarga........ 973 653 377 La Pobla de Segur................. 973 680 038 La Torre de Capdella............. 973 663 001 Senterada.............................. 973 661 762 Sarroca de Bellera................ 973 661 701 Llimiana................................. 973 650 773 Talarn..................................... 973 650 812 Salàs del Pallars.................... 973 676 003 Castell de Mur...................... 973 651 795 PALLARS SOBIRÀ Sort........................................ 973 620 010 Guingueta i Jou..................... 973 626 067 Farrera................................... 973 622 106 Lladorre................................. 973 623 000 Llavorsí.................................. 973 622 008 Rialp...................................... 973 620 365 Soriguera............................... 973 620 167 Tírvia...................................... 973 622 073 Alt Àneu................................ 973 626 038 Vall de Cardós....................... 973 623 122 Alins...................................... 973 624 405 Espot..................................... 973 624 045 Esterri d’Àneu....................... 973 626 436 Esterri de Cardós.................. 973 623 185 Baix Pallars............................ 973 662 040 ALT URGELL Alàs i Cerc............................. 973 352 054 Arsèguel................................ 973 384 092 Bassella................................. 973 462 724 Cabó...................................... 973 383 320 Cava...................................... 973 353 112 Coll de Nargó........................ 973 383 048 Estamariu.............................. 973 351 457 Fígols i Alinyà........................ 973 383 100 Josa i Tuixén.......................... 973 370 202 Montferrer i Castellbò.......... 973 351 343 Oliana.................................... 973 470 035 Organyà................................. 973 383 007 Peramola............................... 973 470 263 El Pont de Bar....................... 973 384 063 Ribera d’Urgellet................... 973 387 045 La Seu d’Urgell...................... 973 350 010 Les Valls d’Aguilar................. 973 387 086 Les Valls de Valira................. 973 350 458 La Vansa i Fórnols................. 973 370 368 LES GARRIGUES L’Albagés............................... 973 121 129 L’Albi...................................... 973 175 004
Arbeca................................... 973 160 008 Bellaguarda........................... 973 124 004 Les Borges Blanques............ 973 142 850 Bovera................................... 973 133 139 Castelldans........................... 973 120 002 Cervià de les Garrigues........ 973 178 002 El Cogul................................. 973 120 367 L’Espluga Calba..................... 973 156 005 La Floresta............................ 973 141 094 Fulleda.................................. 973 156 201 La Granadella........................ 973 133 017 Granyena de les Garrigues... 973 136 185 Juncosa................................. 973 128 004 Juneda................................... 973 150 014 Els Omellons......................... 973 156 031 La Pobla de Cérvoles............ 973 175 152 Puiggròs................................ 973 140 802 El Soleràs.............................. 973 133 232 Tarrés.................................... 973 175 620 Els Torms............................... 973 128 113 El Vilosell............................... 973 175 221 Vinaixa................................... 973 175 722 VALL D’ARAN Vielha.................................... 973 640 018 Arres...................................... 973 641 819 Bausen.................................. 973 647 024 Bossòst................................. 973 648 157 Canejan................................. 973 648 160 Es Bòrdes.............................. 973 640 939 Les......................................... 973 648 007 Naut Aran.............................. 973 644 030 Vilamòs................................. 973 640 739
Serveis TÀRREGA Arxiu Comarcal....................973 312 411 As. Fam. Alzheimer..............973 501 478 Bombers (Urgències)...........973 500 280 Bombers (Consultes)...........973 500 250 Cambra de Comerç.............973 314 327 Càritas Parroquial................973 314 079 CAP......................................973 310 852 Centre Mèdic.......................973 312 825 Consell Comarcal................973 500 707 Correus................................973 311 057 Creu Roja.............................973 500 679 Federació d’As. de Veïns.....973 500 456
FiraTàrrega...........................973 310 854 Guàrdia Civil.........................973 310 721 Hospital................................973 310 760 Mossos d’Esquadra.............973 701 650 Museu Comarcal.................973 312 960 Policia Local.........................973 500 092 RESPIRA...............................611 068 031 Servei Suport Dol.................973 501 503 MOLLERUSSA Arxiu Comarcal....................973 712 074 Bombers..............................973 601 080 CAP......................................973 711 164 Centre Cultural....................973 712 248 Centre Mèdic.......................973 602 550 Creu Roja.............................973 711 282 Consell Comarcal................973 711 313 Espai Cultural Canals d’Urgell.....973 603 997 Fira Mollerussa....................973 600 799 Mossos d’Esquadra.............973 701 685 Museu de Vestits de Paper.....973 606 210 CERVERA CAP......................................973 531 048 Creu Roja.............................973 532 084 Asepeyo...............................973 531 200 Centre de Recuperació ......973 533 086 Policia Local.........................902 101 999 Bombers..............................973 530 080 Mossos d’Esquadra.............973 457 785 Jutjat.....................................973 532 831 Consell Comarcal................973 531 300 Teatre La Passió...................973 532 661 BALAGUER Arxiu Comarcal....................973 443 056 Bombers............................................ 112 Càritas Parroquial................973 448 258 CAP......................................973 446 028 Consell Comarcal................973 448 933 Consultori Mèdic Firal.........973 450 683 Consultori Grup Balmes......973 450 719 Creu Roja.............................973 445 796 IMPIC....................................973 446 606 Jutjat.....................................973 451 353 Mossos d’Esquadra.............973 457 700 Museu Comarcal.................973 445 194 Policia Local.........................973 450 000 TREMP Bombers..............................973 650 016 CAP......................................973 650 110 Consell Comarcal................973 650 187
Correus................................973 650 309 Creu Roja.............................973 652 954 Hospital................................973 652 255 Jutjats...................................973 653 370 Policia Local.........................973 650 005 Urgències mèdiques...........973 652 828 SORT Arxiu Comarcal....................973 621 409 Bombers..............................973 620 080 CAP......................................973 621 465 Centre de Rehabilitació.......973 620 402 Consell Comarcal................973 620 107 Creu Roja.............................973 620 164 Guàrdia Civil.........................973 620 804 Urgències.............................973 620 100 LES BORGES BLANQUES Bombers..............................973 143 080 CAP......................................973 142 033 Consell Comarcal................973 142 658 Correus................................973 140 253 Creu Roja.............................973 143 493 Espai Macià..........................973 140 874 Mossos d’Esquadra.............973 700 000 Oficina de Turisme...............973 142 658 Policia Local.........................973 142 854 LA SEU D’URGELL Bombers..............................973 350 080 CAP......................................973 350 470 Consell Comarcal................973 353 112 Correus................................973 350 724 Duana...................................973 351 666 Espai Ermengol....................973 353 057 Guàrdia Civil.........................973 350 081 Jutjat....................................... 973038180 Mossos d’Esquadra...............973357200 Parc Natural Alt Pirineu......... 973622335 Policia Municipal................... 973350426 VIELHA Arxiu Comarcal....................973 642 569 Bombers..............................973 640 080 CAP......................................973 640 004 Conselh Generau d’Aran.....973 641 801 Correus................................973 640 912 Guàrdia Civil.........................973 640 005 Hospital................................973 640 004 Jutjat.....................................973 642 661 Oficina de Turisme...............973 640 110 Mossos d’Esquadra.............973 640 005
Primera quinzena de gener de 2022
PUBLICITAT
24