COMARQUES DE PONENT 532 by Comarques de Ponent

La notícia | 06

El comitè d’experts per la covid aposta per la “recomanació” de l’ús de mascareta en interiors.

Any 24 | Núm. 532 | 1a quinzena | març 2022

www.comarquesdeponent.cat

COMARQUES

esp

FIRA ecial JOS SAN T EP

202 2

Torna la Fira de Sant Josep de Mollerussa en el seu marc habitual 06 Cervera

El 12è Festival de Pasqua homenatja a Gaspar Cassadó i Manuel Blancafort.

08 Tàrrega

L’Ajuntament busca voluntaris que parlin ucraïnès per atendre els refugiats.

10 Mollerussa

Desmantellen un grup criminal dedicat al cultiu interior i tràfic de marihuana.

14 Balaguer

58 olles i 13.000 racions: Ponts recupera la tradició del Ranxo.

16 Soriguera

Ordre al port del Cantó per evitar malmetre les zones de pastures.

17 Borges Blanques

Les Borges organitza un mercat de dones emprenedores de la comarca pel 8M.

OPINIÓ Helena Martínez, Diputada d'Igualtat de la Diputació de Lleida

Coherència feminista Número 532

1a quinzena de març de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

El Dia Internacional de les Dones s’ha convertit en tot un mes de reivindicacions per tal que la perspectiva feminista s’integri en tots els afers de la societat i així eradicar les discriminacions. Per sort, la integració d’aquesta perspectiva a l’agenda pública va molt més enllà del 8 de març, gràcies a la feina de les tantes dones que han persistit en la militància feminista, des de fa tants anys, que s’ha mobilitzat per tal d’assenyalar i denunciar les discriminacions que pateixen les dones. Els drets conquerits ho han estat gràcies a l’organització col·lectiva de totes les que ens han precedit, les que ens hi hem sumat i les que falten per arribar. De la mateixa manera, la sororitat del feminisme, que lluita per acabar amb les discriminacions de gènere, porta implícita la lluita en contra la discriminació de totes aquelles circumstàncies que interaccionen i agreugen aquestes discriminacions: el classisme, el racisme, la heteronormativitat, el capacitisme i un llarg etcètera que també reposen en un sistema patriarcal que subordina les dones i oprimeix totes aquelles persones que poden fer perillar els privilegis d’aquelles altres que responen als cànons imposats pel patriarcat. L’agenda feminista ha entrat a les institucions, a les organitzacions polítiques, econòmiques, socials, culturals i educatives per canviar-ho tot. Per això és important que si volem debats i transformacions reals i significatives, l’agenda feminista perduri més enllà d’una data per tal d’acabar amb la ceguesa de gènere en el conjunt de les polítiques públiques.

La pandèmia va posar en evidència que necessitem posar les cures i la vida al centre de les polítiques públiques i que, els col·lectius que van sostenir les nostres vides durant els mesos més durs de la pandèmia són sectors majoritàriament feminitzats i que malauradament pateixen més precarietat laboral. Aquest any, el conflicte bèl·lic a Ucraïna sembla que ens ha afectat d’una forma que no ho havia fet abans. Els drets humans de les persones que es troben en una guerra sempre es veuen amenaçats, en les que passen en un entorn més pròxim demogràficament però també en les que es lliuren cada dia arreu del món. No hi havia discussió en que necessitàvem les cures per sobreviure a la pandèmia, de la mateixa manera que no n’hi ha en que, les guerres, absolutament totes, fan perillar enormement els drets conquerits per les persones que s’hi veuen involucrades. El feminisme reclama paritat, igualtat retributiva, dignitat però sobretot, reivindica el respecte per la dignitat i els drets humans de totes les persones. L’antídot, com sempre, ha de ser el feminisme com a eina de transformació social que permeti acabar amb tots els eixos d’opressió però també com a front comú que garanteixi els drets de totes les persones, per viure en una societat plenament democràtica i on es respectin els principis d’igualtat i de justícia. Que la coherència feminista acompanyi les maneres de relacionar-nos, d’actuar i endreçar prioritats. Més enllà del 8 de març, més enllà d’una pandèmia i més enllà de qualsevol guerra.

Primera quinzena de març de 2022

EDITORIAL

Totalment lliures El 8 de març és una data assenyalada on es llegeixen manifests, es recorden les lluites i s'assenyala directament al masclisme. Així i tot, no desapareixeran certs estereotips i injustícies. És un dia reivindicatiu per fer entendre que, per molt que visibilitzem les desigualtats cada #8M, cal continuar persistint fins que la igualtat sigui palesa, garantida i clara per a totes. Lluitem, com deia Rosa Luxemburg, "per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures".

Santi Puiggené

Somni de primavera Cascades vaporoses, cristal·lines, baixen del cim de les muntanyes altives. Esquitxen les pedres de les voreres, i reguen les plantes i flors rialleres. Barrejada amb el verd transparent, va baixant el dret pendent, l'aigua enjogassada, plena de volves, amb neu encantada. La vall fresca i perfumada agraeix contenta i ufana, vestint-se amb màgics colors de la rosada, il·luminats pel fantàstic, naixement de l'alba enamorada. Papallones, rossinyols i caderneres revolten i canten juganeres, per boscos, camps i eres. Els ametllers florits, els olivers vells i eixerits, la verdor del blat en despertar, els lliris, les roses i els clavells en esclatar, la tendra mirada d'una poncella en sospirar ens anuncien amb la seva alegria i bellesa que la nova primavera està a punt d'arribar.

CALAIX DESASTRE

Teresa Miserachs

Feu l'amor i no la guerra El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Mireu, a mi m’agrada fer articles amb un punt d’humor; m’agrada arrancar un somriure a qui em llegeix i em fa feliç quan algú em troba pel carrer i em diu que ha rigut amb alguna frase o amb aquell article. Però renoi, cada dia costa més trobar un punt d’humor en alguna cosa per poder mirar de treure aquests somriures. Ho miris per on ho miris tot és gris, tot és fosc, és tot tan trist... I és que amb la guerra no es pot fer humor. Només en Gila podia fer humor amb la guerra. I potser el mestre Rubianes, però jo no m’hi atreveixo. A més jo crec que sóc PAS, persona amb alta sensibilitat, i a mi les injustícies amb innocents, fins i tot amb animals però sobre tot amb les persones, em creen un gran desassossec i una ansietat i angoixa que em fan mal, mal de veritat. Recordo haver passat nits sense poder dormir després de veure la fotografia de l’Aylan, el nen turc que va aparèixer mort bocaterrós a terra a la platja quan ell i la seva família intentaven fugir en una barcassa al serlos-hi denegada la sol·licitud d’asil a Canadà on tenien familiars. En aquest mateix naufragi va

morir el seu germà de 5 anys i la seva mare de 35. L’únic supervivent de la tragèdia va ser el pare. I la meva tristor no venia tant per l’infant mort, que també, perquè tanco els ulls i el tinc ben present, sinó per tots els Aylans i famílies senceres que amb la desesperació fugen d’una mort violenta i troben una mort igual o més crua i dura. No em vull ni imaginar la desesperació d’aquell pobre home, abans d’embarcar i després de naufragar. Ara el nom que representa la tragèdia és Kirill, un nadó de només 18 mesos embolcallat tot ensangonat en una manta als braços del seu pare. L’escena va ser captada pel fotògraf freelance ucraïnès Evgeniy Malolteka i mostra amb tota la seva cruesa l’horror de la guerra i fins i tot el New York Times es va qüestionar si la publicava o no i finalment van decidir fer-ho per mostrar imatges de la barbàrie. No hi ha paraules per descriure tant horror, tanta por, tanta crueltat. I així és com comencen totes les guerres, dos es barallen i de retruc reben tots. Quantes famílies perdran pa-

res, fills, germans...? Quantes famílies perdran tot el que tenen i hauran de tornar a començar, si és que els queden forces per tornar a començar? I com es comença de nou damunt les runes de tants cossos morts i sepultats? Fa feresa veure altre cop canalla amb màusers sabent que son enviats a l’escorxador. No em vull imaginar la por i el dolor de tantes mares, de tants pares. Que la història, si no serveix de lliçó i per aprendre’n, es repeteix i és un fet inqüestionable i n’hi ha prou en veure les mateixes fotos unes en blanc i negre del 1939 al 1945 i en color des del 2014 fins a dia d’avui. I no em vull imaginar si a la Casa Blanca ara hi hagués aquell altre tarat d’en Trump perquè ells potser jugarien a guerres però igual tindríem la 3ª Guerra Mundial. Sigui com sigui el preu ja és massa alt i sembla mentida la impassibilitat de tots plegats veient com el psicòpata d’en Putin proclama alto el foc i després s’acarnissa contra la població civil. De debò que hi ha dies que penso que si Déu existeix no entenc com ho permet. I que em perdonin Déu i els creients.

Primera quinzena de març de 2022

LA NOTÍCIA

Les localitats van celebrar jornades reivindicatives acompanyades de cultura i dinàmiques

Ponent surt al carrer per reivindicar el 8-M i reclamar la igualtat efectiva entre dones i homes LLEIDA AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Tàrrega. Manifestants a la plaça Major durant la lectura del manifest.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Mollerussa. L’exposició a l’Oficina Jove es va sumar a la campanya 'We can do it'. PAERIA DE CERVERA

Les terres de Ponent es van tornar a tenyir de lila per reivindicar el 8-M. Desenes de persones van sortir al carrer en diverses localitats per realitzar la lectura del manifest o adherir-se a les manifestacions convocades al vespre. Els diversos actes es van acompanyar amb pancartes i cartells per denunciar els greuges que pateix el col·lectiu femení i exigir així una igualtat «real i efectiva» entre dones i homes en tots els àmbits de la societat. Tàrrega es va adherir dimarts al Dia Internacional de les Dones clamant la plena equitat entre homes i dones. La Regidoria d’Igualtat va repartir petjades que interpel·len la ciutadania a fer camí cap a la igualtat en una trentena d’establiments comercials de la ciutat, tots els centres educatius i entitats com l’Associació Alba, el Servei d’Intervenció Socioeducativa o l’Oficina Jove. En total, es van repartir unes 300 petjades amb el lema “Juntes caminem cap a la igualtat, juntes obrim un nou camí”.

A Mollerussa, l’escriptora lleidatana Marta Alòs va reivindicar la necessitat de treballar conjuntament entre dones i homes per tirar endavant una societat més igualitària. Ho va afirmar durant la glosa al Teatre L’Amistat en el marc de la celebració del Dia Internacional de les Dones, organitzada per l’Ajuntament de Mollerussa conjuntament amb l’Albada. També es van homenatjar divuit sòcies de l’entitat nascudes el 1940 i el 1941. La celebració del Dia Internacional de les Dones també va ser present a l’exposició a l’Oficina Jove. Es tracta d’un mosaic amb el qual Mollerussa es va sumar a la campanya We can do it; una iniciativa impulsada pel Consell de Participació Adolescent i que va aconseguir reunir gairebé 400 fotografies de persones amb el puny alçat. A Palau d’Anglesola, l’Associació de Dones, la Comi Lila i el Consellet Adolescent van llegir el Manifest del Dia Internacional de la Dona davant de l’Ajuntament il· luminat de lila, com el cam-

panar. Després es va realitzar una dinàmica per avançar cap a una normalitat feminista, justa, igualitària i sense violències. L’escola Arnau Berenguer va identificar dones referents i properes dels membres de la comunitat educativa. A les Borges Blanques, la plaça de l’1 d’Octubre va ser l’escenari d’una jornada reivindicativa per commemorar el Dia Internacional de les Dones. L’acte va comptar amb música en directe a càrrec de la discjòquei Albeta Franklin, poemes i parlaments, així com un mercat de productes de proximitat a càrrec de dones emprenedores de la comarca. A la Segarra també es va dur a terme la lectura del manifest a Cervera i Guissona. El dia 12 de març des de l'àrea de Turisme, Cultura i el SIAD del Consell Comarcal de la Segarra, s'ha organitzat una visita guiada al castell de Concabella i al castell de les Pallargues com a acte amb motiu del 8 M, Dia Internacional de la Dones. AJUNTAMENT DEL PALAU D'ANGLESOLA

Palau d'Anglesola. L'Associació de Dones, la Comi Lila i el Consellet Adolescent.

Cervera. La concentració feminista a la plaça Santa Anna on va actuar la Miliciana. AJUNTAMENT DE BORGES BLANQUES

Borges Blanques. Els alumnes de l’INS Josep Vallverdú van llegir el manifest i poemes. MONTSE BURGUES

Castelló de Farfanya. L'Associació de Dones va organitzar un berenar per commemorar el dia de la dona.

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Primera quinzena de març de 2022

Els contagis de la covid pugen tímidament tot i que no es preveuen mesures addicionals LLEIDA Feia unes setmanes que la Regió Sanitària de Lleida notava una davallada tímida en qüestió de contagis de la covid. Així i tot, els contagis tornen a créixer lleugerament a tot el territori català, i en

període d'estancament. Justament, el dimecres 9 de març, l'Rt arribava a l'1,01, i el 10,23% de les proves que es realitzaven sortien positives. A la regió, actualment, hi ha 55 persones ingressades.

l'última setmana s'han diagnosticat un total de 1.125 casos, que en comp a ra c i ó a m b l ' a n t e r i o r, fou de 1.348. Per tant, les dades intueixen que el decreixement de la sisena onada es troba en

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

Les comarques més afectades en aquest moment per qüestió de risc de rebrot són el Solsonès i els Pallars Jussà i Sobirà, que acumulen taxes per damunt dels mil punts. El Departament de Sa-

lut, després d'observar aquesta millora lleu en els contagis arreu del territori, comença a plantejar un horitzó per a la desaparició de les mascaretes als interiors per al conjunt de la ciutadania.

Aquesta proposta sorgeix per començar a implantar la idea de "conviure amb el virus", tot i que els experts assenyalen que encara no és recomanable deixar d'utilitzar-la en espais tancats.

Dades 07/03

VÍCTIMES MORTALS

Risc alt Risc mitjà - alt

+1.525

67.606 (66.087)

525 (516)

NOGUERA

+328

12.469 (12.141)

83 (83)

PLA D'URGELL

+303

12.316 (12.013)

93 (91)

URGELL

+277

11.995 (11.718)

81 (79)

SOLSONÈS

+218

4.431 (4.213)

47 (41)

1224,84

ALT URGELL

+211

5.078 (4.867)

44 (43)

1,77

PALLARS JUSSÀ

+168

3.379 (3.379)

83 (83)

SEGARRA

+134

7.637 (7.503)

49 (49)

GARRIGUES

+121

5.517 (5.396)

42 (40)

+62

1.833 (1.771)

3 (3)

SEGRIÀ

Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

379,82

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ ALTA RIBAGORÇA

+47

988 (941)

8 (8)

VAL D'ARAN

+38

3.196 (3.158)

14 (14)

PALLARS SOBIRÀ

1,14

Risc rebrot:

Taxa contagi:

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

844,82

Taxa contagi:

ALT URGELL

0,71

Risc rebrot:

954,25

Taxa contagi:

0,97

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

1206,27

Taxa contagi:

1,06

SOLSONÈS Risc rebrot:

3210,09

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES ALT URGELL

1a dosi % / persones

Taxa contagi:

Pauta completa*

Dades del 7 de març

74,47% (15.062 persones)

72,26% (14.615 persones)

2,28

NOGUERA

Risc rebrot:

655,80

Taxa contagi:

0,82

ALTA RIBAGORÇA

76,86% (2.901 p.)

74,40% (2.808 p.)

GARRIGUES

80,61% (15.132 p.)

78,48% (14.732 p.)

NOGUERA

73,52% (29.335 p.)

73,52% (28.461 p.)

PALLARS JUSSÀ

76,87% (10.064 p.)

74,82% (9.795 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,30% (4.875 p.)

68,18% (4.728 p.)

PLA D'URGELL

79,79% (29.317 p.)

77,19% (28.361 p.)

SEGARRA

78,91% (18.010 p.)

76,53% (17.466 p.)

SEGRIÀ

82,81% (172.784 p.)

80,15% (167.240 p.)

SOLSONÈS

78,33% (10.490 p.)

75,85% (10.490 p.)

URGELL

82,24% (29.807 p.)

79,62% (28.859 p.)

536,44

VAL D'ARAN

75,84% (7.572 p.)

73,22% (7.310 p.)

SEGRIÀ Risc rebrot:

556,07 0,86

Taxa contagi:

Risc rebrot:

Vol eu

cist e

? lla

sta e u aq

Risc rebrot:

647,15

Taxa contagi:

1,03

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

Les guanyadores del mes de febrer són:

Mar González (Instagram)

Montse Gené (Facebook)

us l ! a re ga l e m

Enhorabona!!!!

Risc rebrot:

574

1,03

GARRIGUES * El criteri general és l'administració fins al moment és de tres dosis, amb l'excepció de les persones que hagin patit la malaltia amb anterioritat.

SEGARRA

Taxa contagi:

PLA D'URGELL Risc rebrot:

572,26

Taxa contagi:

0,77

Taxa contagi:

0,90

Primera quinzena de març de 2022

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

El comitè d’experts per la covid aposta per la “recomanació” de l’ús de mascareta en interiors CATALUNYA El comitè d’experts per la covid del Govern planteja mantenir la “recomanació” de l’ús de mascareta en interiors en un futur proper. Així consta en un document del 23 de febrer, on analitzen la situació de la pandèmia i els possibles escenaris futurs. En situen tres: la covid-19 s’assimila a altres coronavirus i no genera noves onades, es presenta com a epidèmies recurrents amb formes greus en persones

ACN

vulnerables o bé apareix una nova variant que escapa a la immunitat i dona molts casos greus, com va passar el 2020. Els experts creuen que en les pròximes setmanes o mesos el segon és el més probable. En aquest, recomanen la mascareta tant en interiors com en exteriors quan hi hagin altes concentracions de persones i pels grups d’alt risc. Agafant aquest escenari com a model, plantegen la

necessitat fer una transició des del recompte cas per cas a la integració de les infeccions per SARS-CoV-2 als sistemes de vigilància sentinella d’altres infeccions respiratòries. Per fer-ho efectiu, mencionen la necessitat de millorar la representativitat sociodemogràfica i d’estendre la recollida durant tot l’any i no només durant l’hivern, entre d’altres. Proposen enfortir també altres sistemes ja existents

com el de vigilància sindròmic a partir de l’explotació de les dades de l’estació clínica d’atenció primària i dels sistemes de dades dels hospitals per tal de detectar tendències o el de monitoratge microbiològic de les aigües residuals. També plantegen establir un sistema centralitzat de genotipatge i fer un mostreig aleatori de la comunitat a través de tests d’antígens ràpids de manera periòdica. Afirmen

que una altra opció és monitorar el volum de trucades al 061 o al 112 i fer un control

de les espècies animals que puguin presentar un reservori del virus.

MOLLERUSSA (Pla d’Urgell)

Salut trasllada al Centre Cultural el punt de vacunació CENTRE CULTURAL DE MOLLERUSSA

El dilluns 28 de febrer va ser el darrer dia de funcionament els punts de vacunació de la capital del Pla d’Urgell a Fira Mollerussa, i el de vacunació pediàtrica a l’Hospital Sant Joan de Déu Terres de Lleida, a la capital del Segrià. A partir de l’1 de març tots dos ja tenen una nova ubicació.

Així, Salut ja ha traslladat al Centre Cultural de Mollerussa (C. Ferran Puig, 15) el que fins ara ha estat punt de vacunació poblacional d’aquest municipi, Fira de Mollerussa, i on s’hi ha administrat gairebé 65.000 dosis des de l’inici de la campanya. Les persones que ja tenien cita programada en aquest espai més

enllà del 28 de febrer han rebut un SMS recordant-los la convocatòria i emplaçant-los a la nova ubicació. Pel que fa a la ciutat de Lleida, el punt de vacunació pediàtrica per a nens i nenes d’entre 5 i 11 anys, ubicat a Sant Joan de Déu Terres de Lleida, romandrà obert també fins el 28 de febrer. A

partir de l’1 de març es traslladarà al punt de vacunació d’avinguda de les Garrigues, on actualment ja s’administren les vacunes als adults. Allà es mantindran franges horàries o dies exclusius per a nens i nenes amb l’objectiu de preservar la seguretat en tot moment. Des de l’obertura de l’Hospi-

tal Sant Joan de Déu Terres de Lleida com a punt de vacunació, s’hi hauran adminis-

trat més de 6.200 vacunes a infants, entre primeres i segones dosis.

SEGARRA

El 12è Festival de Pasqua homenatja a Gaspar Cassadó i Manuel Blancafort CERVERA Del 7 al 16 d’abril els i les amants de la música clàssica tenen una cita a Cervera. La 12a edició del Festival de Pasqua homenatjarà dues grans figures musicals, Gaspar Cassadó i Manuel Blancafort, per celebrar el 125è aniversari dels seus naixements. En el marc de la presentació del festival es va destacar que és un “referent a Catalunya” estratègic en l’àmbit musical clàssic. Enguany, es recupera tota la programació amb els aforaments al complet. En total, es podrà gaudir de 10 produccions musicals concentrades en 14 concerts. El director artístic, Jordi Armengol, en va detallar la programació, destacant que es vol posar en valor les composicions del segle XX i XXI, no massa reconegudes com les del patrimoni antic, que també seran presents en el certamen. Així, l’Orquestra Julià Carbonell serà l’encarregada d’inaugurar oficialment el festival sota la direcció de Gloria Isabel Ramos, oferint

MARINA RÚBIES

una panoràmica de la música orquestral catalana més contemporània. Interpretaran cinc compositors amb llenguatges i sensibilitats diferents com són Blancafort, Oltra, acompanyats de Joaquim Homs, Jordi Cervelló i una estrena de Jordi Nus, jove compositor nascut a les terres de Lleida i que resideix a Los Angeles. La resta de concerts de vespre, que tindran lloc a les 20 h, seran protagonitzats per Hirundo Maris, amb Arianna Savall al capdavant, el Quartet Cosmos i la Coral Canti-

ga. A la vegada, al Festival de Pasqua s'hi estrenarà una coproducció amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). Es tracta de la 'Missa Regalis' de Francesc Valls, una producció que dirigirà el portuguès Miguel Jaloto, amb l'Ensemble Lisboa 1740. El Festival recupera enguany un dels seus concerts més esperats, el concert escolar, que ha hagut d'anul·lar-se en les dues edicions anteriors a causa de la pandèmia. Es representarà el conte musical 'Pere i el llop' de Ser-

guei Prokofiev, a càrrec de LleidArt Ensemble i Ballet de Barcelona. Armengol ha destacat la importància de tornar a fer aquest concert ja que la canalla s'ha vist afectada psicològicament per la pandèmia i d'aquesta manera es posa una "cullerada" per tal que puguin tornar a tenir accés a la cultura. El Festival de Pasqua compta amb un pressupost de 80.000 euros, similar al de les edicions anteriors, i està organitzat per la Paeria de Cervera, amb el suport de l'IEI i l'ICEC.

Primera quinzena de març de 2022

SANT GUIM DE FREIXENET

La CGT porta Pastoret a la Inspecció de Treball per un acomiadament La CGT de Lleida va presentar el divendres 6 de març una denúncia davant la Inspecció de Treball de la Generalitat contra l’empresa de làctics Pastoret de la Segarra per l’acomiadament d’una treballadora que és membre de la secció sindical de la CGT en aquesta empresa ubicada a Sant Guim de Freixenet. El sindicat considera l’acomiadament hauria de ser declarat nul «perquè no té cap mena de fonament ni validesa legal». «Malgrat que l’empresa menteixi excusant-se que és un acomiadament disciplinari, el fons de la qüestió està en el fet que la treballadora i la secció sindical porten denunciant des del primer moment les condicions laborals que pateixen els treballadors de l’empresa», assenyalen des de la CGT. El sindicat afirma que «la direcció de l’empresa no

permet dissidències que qüestionin les condicions de treball imposades», per la qual cosa la CGT considera que Pastoret de la Segarra «vulnera el dret a la lliure sindicació de la treballadora i dels seus representants en virtut de l’art. 4 de l’Estatut dels Treballadors». La CGT recorda que el 17 de març està convocat un acte de conciliació a Treball on se sol·licita la readmissió de la treballadora i també s’ha interposat la demanda judicial al·legant que és un acomiadament nul perquè «no són certs els fets descrits a la carta d’acomiadament disciplinari» i per exigir la readmissió de la treballadora al seu lloc de treball. Des de la CGT expliquen que han intentat arribar a un acord perquè la treballadora sigui readmesa però «s’ha negat des de la direcció de l’empresa, que insisteix en la seva posició».

GUISSONA

Guissona ja acull una quarantena de refugiats ucraïnesos

ANNA BERGA (ACN)

Guissona ja acull 44 refugiats ucraïnesos. Tots ells han arribat en la darrera setmana i es tracta, en la seva gran majoria, de dones i els seus fills petits que tenen vincles familiars amb veïns del municipi. L’Ajuntament de Guissona s’encarrega de gestionar la l’acollida de les persones refugiades a través d’un formulari on la ciutadania ofereix diverses modalitats d’allotjament. L’alcalde, Jaume Ars, ha explicat que poden acollir fins a un centenar de persones, xifra que considera que pot ser insuficient. Per això, aquest dissabte ha fet una crida als municipis de Ponent perquè posin a disposició allotjament per als refugiats que fugen de la guerra. L’alcalde de Guissona, Jaume Ars, va explicar que les 44 persones refugiades que han arribat al municipi formen part de 8 famílies. Per canalitzar l’acollida de refugiats, l’ajuntament ha habilitat un formulari en el qual la ciutadania pot oferir diversos tipus d’allot-

jament, com ara pisos o habitacions, i un grup de voluntaris s’encarrega “d’encaixar” les sol·licituds amb l’arribada de la gent. En el cas de Guissona, Ars va dir que poden acollir fins a un centenar de persones en habitacions compartides, pisos i les cases parroquials dels pobles d’Ivorra i Sanaüja. Tot i això, alerta que això pot ser insuficient. “Veiem que serà un degoteig i que potser com a municipi no arribarem a donar resposta”. Davant d’això, l’alcalde va fer una crida a autoritats de Ponent perquè posin a disposició allotjament per als ucraïnesos que fugen de la guerra. Diversos veïns de Guissona s’organitzen aquests dies per anar, amb els seus vehi-

cles, a buscar refugiats vinculats amb Guissona, però també amb altres municipis de Ponent. “Té un perill perquè podem tenir persones que no les puguem canalitzar”, va indicar Ars. D’altra banda, habilitaran un espai a la biblioteca municipal pels menors refugiats. Hi haurà tècnics ucraïnesos que explicaran contes i faran dinàmiques, així com també hi ha previst fer una festa divendres amb música i dansa. L’espai entrarà en funcionament la setmana vinent en horari de dilluns a diumenge. I és que de moment, el departament d’Educació “no ha resolt” l’escolarització d’aquests infants ni que puguin estar en aules d’acollida.

PUBLICITAT

Primera quinzena de març de 2022

URGELL

L’Ajuntament busca voluntaris que parlin ucraïnès per atendre les persones refugiades TÀRREGA L’Ajuntament de Tàrrega fa una crida a persones que parlin ucraïnès i català i/o castellà per tal d’atendre en millors condicions les persones refugiades que s’estableixin a la ciutat. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú també explica que el consistori estudia “organitzar cursos per tal que aquestes persones aprenguin la nostra llengua, tal com ens han demanat des de la comunitat ucraïnesa targarina”. Les persones interessades a oferir aquest acompanyament lingüístic poden oferir-se omplint el formulari que trobaran a la pàgina web o bé adreçant-se a les oficines d’Acció Social de Tàrrega. El consistori ha habilitat un altre formulari adreçat a les persones que vulguin acollir una persona o família ucraïnesa a casa seva o en un habitatge de la seva propietat. Des que dissabte al matí es va fer pública aquesta

MARINA RÚBIES

iniciativa, l’Ajuntament ha registrat una trentena d’oferiments per acollir ciutadans ucraïnesos, que permetrien oferir un sostre a les persones provinents del país atacat per Putin que no tinguin ni família i amistats a la nostra ciutat. Aquest formulari també està disponible a la web. En aquest espai, també es pot accedir informació de les iniciatives que el consistori, conjuntament amb la comunitat ucraïnesa de Tàrrega, ha posat en marxa per aju-

Primera quinzena de març de 2022

AGRAMUNT

S'inicia el Cicle d’Arts Escèniques i Musicals Brots amb sorteig d’entrades AJUNTAMENT D'AGRAMUNT

dar la població d’Ucraïna. És el cas de les campanyes de recollida de medicaments i material de primers auxilis mitjançant les farmàcies de la ciutat, així com la recaptació de material de roba d’abrigar, sacs de dormir, piles i bateries, productes de neteja personal o aliments, que es duu a terme a les escoles de la ciutat, la Casa Consistorial i les oficines d’Acció Social. En només una setmana, la ciutadania targarina ha contribuït a recollir una quarantena de caixes de

material de tota mena. Ambdues campanyes segueixen en marxa. Per tractar l’atenció que des dels municipis s’ofereix a la població ucraïnesa refugiada, l’alcaldessa de Tàrrega, la regidora d’Acció Social d’Intervenció i representants de la comunitat ucraïnesa de la ciutat van mantenir una reunió amb el subdelegat del Govern central a Lleida, José Crespín. La primera edil va exposar que des que va esclatar el conflicte bèl·lic, el passat 24 de febrer, fins a 30 persones provinents d’Ucraïna s’han empadronat a Tàrrega, si bé la comunitat ucraïnesa afirma que són moltes més les que han arribat a la capital de l’Urgell. L’alcaldessa recomana a totes aquestes persones que s’empadronin a la ciutat per tal de tenir accés a la sanitat pública i, en el cas que sigui necessari, escolaritzar els seus infants.

E l p a s s a t d i j o u s, 3 d e març, es va dur a terme la presentació del 4t Cicle d’arts escèniques i musicals Brots de la vila d’Agramunt i es va donar a conèixer tota la programació del cicle. Des de la regidoria de Cultura s’ha tornat a apostar per consolidar aquest cicle d’arts escèniques i musicals que al llarg de les seves tres temporades ha tingut bona rebuda entre el públic. Per aquesta quarta temporada, el programa pre-

senta propostes variades amb grans dosis d’humor, però també fortes dosis de realitat que tractaran temes com la pressió social, els clixés femenins, o la frustració d’una generació marcada per la crisi, entre altres temes actuals. Entre el públic assistent a la presentació d’aquest dijous es van sortejar entrades dobles per diferents espectacles. La presentació va ser a les 19 h a l’Espai Cívic d’Agramunt.

Foment Tàrrega se suma a la convocatòria de l’Ajuntament de Tàrrega i el municipalisme català en la condemna del conflicte bèl·lic a Ucraïna i s’adhereix a la cri-

da per una solució pacífica. Per aquest motiu proposa a tots els seus associats de la vila un tancament simbòlic. El passat dia 1 de març, a les 7 de la tarda, quan es

duia a terme la concentració per dir ‘No a la guerra’ i en solidaritat amb el poble ucraïnès, l’associació va convidar a tots als associats a fer una baixada de persi-

anes i una aturada de 10 minuts per condemnar la guerra i donar suport i escalf a tota la comunitat d’ucraïnesos de la nostra ciutat.

TÀRREGA

Foment Tàrrega fa una baixada de persianes contra la guerra

AGRAMUNT

Detenen una dona que tenia 251 plantes de marihuana en un pis Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat divendres a Agramunt una dona de 43 anys com a presumpta autora d’un delicte contra la salut pública i defraudació de fluid elèctric. Els fets van succeir pels volts de les 8 h del matí quan ens van alertar que s’havia produït un robatori amb força en un pis de l’avinguda Marià Jolonch de la mateixa localitat. Seguidament, una patrulla de Mossos d’Esquadra es va dirigir al lloc i, quan estava fent gestions en el domicili que havia patit el robatori, que era un pis ocupat, va tenir indicis que en un pis del mateix bloc podria haver-hi una plantació de marihuana. Els agents van fer una espera i quan van veure que

MOSSOS D'ESQUADRA

una dona accedia al domicili sospitós, que també estava ocupat, van poder observar que en dues habitacions hi havia una important quantitat de plantes de marihuana. Així, els mossos van detenir la dona i, a més, es va comprovar que tenia dues ordres pendents de detenció per altres fets. Quan es va realitzar l’entrada i perquisició del pis, efectuat la tarda del mateix

divendres, es van trobar en una de les habitacions 119 plantes de marihuana. A més, també 9 transformadors, 9 làmpades, un aparell d’aire condicionat, 2 extractors i un filtre d’aire, i en una segona habitació 132 plantes de marihuana, 9 transformadors, 9 làmpades, 2 extractors, un aparell d’aire condicionat i un filtre d’aire.

URGELL

Primera quinzena de març de 2022

La programació d’arts escèniques es reprèn amb el Cicle Escena Jove TRRG TÀRREGA Del 4 de març al 8 d’abril, la Regidoria de Cultura portarà tres propostes englobades en el cicle dedicat a muntatges de creadors emergents per a públic jove. Per afavorir l’assistència d’espectadors, el preu de les entrades és molt assequible: 5 euros. Enguany, totes les representacions tindran lloc en divendres a les 8 del vespre. Aquesta iniciativa ja es va dur a terme els anys 2019 i 2021 amb bona resposta i enguany es repeteix amb el propòsit de consolidar-se com a plataforma de joves creadors teatrals i atreure públic adolescent i jove al teatre. La Companyia Dara, el 4 de març, durà a l’escenari targarí Likes, una comèdia de Roc Esquius sense cap toc de ciència-ficció sobre les vides que intentem aparentar a través de les xarxes socials. Es complementarà amb un debat postfunció amb la companyia, col·laboradora de la campanya d’educació mediàtica #AMiNoMenganyen de la Fundació La Caixa, del CAC i de la CCMA. Prendrà el relleu la peça Nua (Radiografia d’un trastorn), en què l’actriu i dra-

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

TÀRREGA

El SIAD organitza dues accions per commemorar el 8M CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

maturga Ann Perelló i el Teatre Principal de Palma parlen en primera persona sobre els trastorns alimentaris. Aquest monòleg vol donar veu a totes les dones que lluiten dia a dia per sortir dels pensaments que no les deixen ser lliures. La cita, que és el divendres 18 de març, forma part del projecte pioner “PLANÇÓ circuit escena jove Ponent Pirineu” que es durà a terme amb la participació de 13 municipis de Lleida. El projecte, finançat pel Departament de Cultura, la Diputació de Lleida

i les regidories de Cultura i de Joventut dels municipis participants; neix per començar a omplir el buit històric que hi ha entre les arts escèniques i els joves i enfortir el vincle entre ambdós. Aquest parteix de la idea que les arts escèniques tenen una gran capacitat de transformació i vertebren pensament propi en els joves. L’espectacle Nua es complementa amb un debat postfunció que comptarà amb la col·laboració de professionals del CAP de Tàrrega, entre els quals Sònia Fuentes, psicòloga

referent de benestar emocional comunitari, i una dietista-nutricionista. El divendres 8 d’abril la companyia Inevitables portarà a escena un text d’Agustí Franch honest i brillant sobre la transsexualitat basat en històries reals. Ximpanzé, dirigit per Núria Florensa i Raül Tortosa, ens apropa a una realitat que tothom sap que existeix i a la titànica tasca que suposa trobar i reconèixer la mateixa identitat. Després de la funció tindrà lloc un debat amb membres de l’associació Colors de Ponent.

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones organitza dues accions per tal de commemorar el 8 de març. Per una banda, s’han editat una sèrie de vídeos curts de dones emprenedores de la comarca, per tal de fer valdre el talent femení que existeix al territori, amb el lema Dones de l’Urgell, dones amb empenta!. S’ha volgut visibilitzar la feina que realitzen aquestes dones, de diferents poblacions, en els àmbits del món del tu-

risme i els productes de proximitat; construint un canvi de paradigma amb la mirada posada en la plena igualtat d’oportunitats entre don e s i h o m e s. E s d i f o n dran durant el mes de març a les xarxes socials del Consell Comarcal. D’altra banda, s’estan duent a terme 30 tallers de contes per la igualtat de gènere, per a l’alumnat de 2n de primària dels centres educatius de l’Urgell. Arribaran a 487 nenes i nens de les escoles de l’Urgell.

MÁRMOLES LUNA Elaborem tot tipus de marbres, granits i pedres naturals per taulells de cuina, bany, sòcols, façanes, terres, trofeus esportius, plaques commemoratives i altres revestiments.

609 717 017

33è CONCURS DE GRUPS DE TEATRE CIUTAT DE TÀRREGA 2022

DISSABTES · 21:00 h · Teatre Ateneu

12 de març

19 de març

26 de març

2 d’abril

9 d’abril

MAÇATEATRE

EL MIRALL

TEATRE DEL TALIÓN

INESTABLE CERETANA

GRUP QOLLUNAKA

TERAPÈUTIC

GARRÍ AL FORN

LA IMPORTÀNCIA

BOJOS PER

LA TAVERNA

Arbúcies

Blanes

AMB COMPOTA DE REINETA

Aportació entrada 7 €, amb el Carnet Jove 5 € Venda d’entrades 1 hora abans de la representació al Teatre Ateneu.

Lleida

DE SER FRANK

Puigcerdà

LA PASTA!

Establiments col·laboradors en la campanya d’invitacions 2x1:

Terrassa

DE LA ROSITA Organitza:

Col·laboren:

Regidoria de Cultura

PLA D’URGELL

Primera quinzena de març de 2022

Desmantellen un grup criminal establert al pla de Lleida dedicat al cultiu interior i tràfic de marihuana GOLMÉS Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup criminal establert al pla de Lleida dedicat al cultiu interior i tràfic de marihuana. S’han decomissat 1.379 plantes de marihuana, 1.757 testos amb restes de plantes tallades, prop de cinc quilos de cabdells i 2,6 quilos de pol·len de marihuana en dos immobles situats a Golmés i les Borges Blanques, a la comarca de les Garrigues. La policia ha arrestat dos homes, de 23 i 30 anys, a qui se’ls atribueixen els delictes de defraudació de fluid elèctric, contra la salut pública i ocupació d’im-

mobles. A hores d’ara hi ha un tercer investigat en crida i cerca, pendent de detenció. Els arrestats van passar a disposició judicial el 22 de febrer i el jutge va decretar el seu ingrés a presó. La investigació es va iniciar al mes de juny del 2021 quan els Mossos van tenir accés a una informació segons la qual un grup de persones podrien estar relacionades amb cultiu o el tràfic en un domicili de Golmés. Els agents van començar a vigilar l’immoble i van constatar que dos homes hi entraven i sortien amb freqüència, malgrat no

MOSSOS D’ESQUADRA

estar-hi empadronats. També van comprovar que no tenien cap activitat laboral ni ingressos. A més, prenien diverses mesures de seguretat

com estacionar el vehicle a carrers propers a l’immoble, tot i que disposava de pàrquing interior. Un dels elements importants

que reforçaven la sospita eren els consums elevats d’electricitat que no es corresponien amb la potència mínima contractada. El seguiment dels investigats va dur als mossos a dos establiments de la població de Torrefarrera, un dedicat a la venda i subministrament de materials de cultiu del cànem i una altra de bricolatge. En una fase més avançada de la investigació, els Mossos van saber de l’existència d’un segon domicili a les Borges Blanques, que van poder relacionar amb un dels investigats. Aquesta segona

residència tenia diversos elements comuns amb l’anterior punt de cultiu: visites freqüents, mesures d’autoprotecció i consums elevats de fluid elèctric. La diferència és que en aquesta ocasió no hi havia cap contracte de subministrament del servei. El 16 de gener d’enguany es van dur a terme les dues entrades i escorcoll als immobles de Golmés i les Borges Blanques. La investigació continua oberta, ja que hi ha la hipòtesi que es tracti d’una organització criminal amb vincles amb altres grups del nord d’Europa.

IVARS D’URGELL

MOLLERUSSA

S’inicia el projecte de ruta literària Maria Mercè Marçal

Denunciat per sostreure tubs de coure

AJUNTAMENT D’IVARS D’URGELL

La Diputació de Lleida ha iniciat el projecte d’un itinerari cultural i literari Maria Mercè Marçal, al municipi d’Ivars d’Urgell. Es tracta d’una actuació que consisteix a crear una ruta literària pel municipi per tal de donar a conèixer el llegat de l’autora, posant la literatura i el seu paisatge al servei del lector. La ruta transcorre pels principals llocs de referència d’Ivars: can Salvador, la casa on va viure,

l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta, l’escultura de record de la poetessa, el nucli antic i el fòrum Maria Mercè Marçal, entre d’altres. Cada espai se senyalitzarà i s’adequarà amb un element d’informació de la seva biografia i amb la inclusió d’una selecció dels principals poemes i referències bibliogràfiques de la protagonista. Aquesta actuació, inclosa en el projecte del Patronat de Promoció Econòmica

Camí de Sant Jaume: xarxa pel patrimoni, està cofinançada amb fons FEDER, a través de la Diputació

de Lleida i l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell, amb un import d’adjudicació de 27.526,27 euros.

MOLLERUSSA

Dues dècades premiant la compra de cotxes L’any 1998, Fira de Mollerussa va prendre la iniciativa de sortejar un milió de pessetes entre els compradors en el marc del Saló de l’Automòbil de la, llavors, 126a Fira de Sant Josep; creat amb l’objectiu d’incentivar les vendes.

El dimarts 1 de març, el director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, juntament amb Josep Estudillo, va fer el lliurament del premi, ara de 6.000 euros, al guanyador de la darrera edició del certamen, el veí de Santa Margarida de Montbui, Jordi Morros.

MARINA RÚBIES

MOSSOS D'ESQUADRA

Els Mossos d’Esquadra van denunciar a finals del mes de febrer a un home, de 35 anys, com a presumpte autor de tres faltes de furt, danys i desordres públics. Durant el febrer es van denunciar tres furts de tub de coure en edificis del carrer Josep Irla de Mollerussa. Algú havia tallat diversos trams del tub que transporta el gas per la façana i sostre dels edificis. Per resoldre els incidents, es va haver d’activar Bombers de la Generalitat i tècnics de l’empresa distribuïdora per poder tallar la fuita i reparar l’avaria amb seguretat. Davant les

denúncies, els agents de la comissaria de Mollerussa van iniciar una recerca que va permetre detectar els tubs sostrets en una deixalleria de la mateixa població. Els mossos van poder determinar la identitat de la persona que va vendre el material, però va resultar que qui havia sostret el material era un familiar seu que, per anteriors vendes de material sostret, tenia vetada la venda. Finalment, els investigadors van denunciar al presumpte autor dels fets, pel furt, pels danys produïts i per desordres públics donada la perillositat de l’acció en alliberar-se el gas.

Primera quinzena de març de 2022

PLA D’URGELL

Es reforça la xarxa de mitjana tensió a nou municipis de les Garrigues i el Pla d’Urgell MIRALCAMP El 25 de febrer van finalitzar els treballs de reforç integral de la xarxa de mitjana tensió a les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell. Les actuacions s’han executat físicament dins el nucli urbà de Miralcamp, al Pla d’Urgell, però beneficien a un total de 9 municipis repartits entre ambdues comarques: Arbeca, Les Borges Blanques, La Floresta, Els Omellons, Puiggròs i Fulleda. Endesa, la companyia que ha dut a terme els treballs, ha dedicat 140.000 euros a l'actuació, que ha consistit en el soterrament de part d’una línia de mitjana tensió, la interconnexió de dos centres de transformació i la reforma d’un d’ells. Així, la Companyia ha traçat un nou tram de 850 metres

de cablejat subterrani, des del Carrer Lluís Companys fins al Carrer Joan Olivé, per tal d’enllaçar dos centres de transformació que fins ara estaven aïllats. Aquestes instal·lacions ara estan connectades, de manera que s’ha creat el que s’anomena tècnicament una anella elèctrica. Dit d’una altra manera, possibilita que, en cas d’incidència o d’indisposició d’una de les derivacions principals, es pugui donar servei als clients afectats per una via alternativa. «Això repercuteix no només en una reducció del temps de reposició, sinó en el fet que, en casos de treballs programats o manteniment de la xarxa, no serà necessari cap interrupció de subministrament. Amb aquests, ja són 6 el total de

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

centres de transformació interconnectats al municipi», comunica l’empresa. També s’ha reformat un d’aquests centres de transformació, concretament el del carrer Joan Olivé. El nou sistema instal·lat suposa una millora en la seguretat de la infraestructura, ja que

substitueix les cabines aèries per unes encapsulades amb un gas de característiques especialment aïllants. A més, s’hi han instal·lat telecomandaments, que permet maniobrar la instal· lació de manera remota. Així s’estalvia temps en la localització d’avaries.

BARBENS

Detingut per intent de robatori amb intimidació Els Mossos d’Esquadra van detenir un home de 35 anys a Barbens com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb intimidació, detenció il·legal i danys. Els fets van succeir el passat dilluns 28 de febrer, a les 16.50 h, quan els

agents van rebre un avís fruit dels aldarulls de l’interior d’un bar de la localitat, situat al carrer Domènec Cardenal. Segons les fonts dels agents, l’home va accedir al local exigint els diners als treballadors, mentre els intimidava verbalment. Com que aquests

es van negar a donar-los-hi, va fer fora a tots els clients del local i, sota amenaces de cremar-los el negoci, es va tancar a dins del bar amb dos treballadors. Es va muntar un dispositiu policial que va permetre accedir al bar i detenir l’home. Els Mossos detallen que, du-

MOLLERUSSA

L'alumnat de Salle, a la final estatal de la First Lego League

LA SALLE MOLLERUSSA

L’equip Èpic Lego Bulls de La Salle Mollerussa s’ha classificat per representar la província de Lleida a la gran final estatal de la First Lego League, que enguany se celebrarà a Torremolinos, a Màlaga, el proper dia 2 d’Abril. Sota la mirada d’un jurat atent, l’equip va aconseguir defensar amb entusiasme el seu projecte i resoldre els obstacles i els reptes que s'anaven

esdevenint, tant pel que fa a l’elaboració i la competició dels robots, com al projecte científic. La suma d’un bon treball en equip i d’hores d’esforç ha propiciat que, un cop més, els alumnes de La Salle Mollerussa hagin gaudit amb la robòtica i ho puguin continuar fent d’aquí un mes a Màlaga. El Firs Lego League Challenge és una competició internacional organitzada per a

estudiants de primària i secundària, de 9 a 16 anys. Cada any, els equips reben un repte científic que correspon a un problema real mundial que està succeint per a buscar-hi un enfocament. Després, es congreguen per a tornejos regionals, nacionals i internacionals per competir, compartir econeixements, comparar idea i fer una demostració dels seus robots.

rant el trasllat policial, el detingut es va mostrar violent i va trencar un vidre del cotxe. Resulta que el detingut té nombrosos antecedents, i ja va passar a disposició judicial. El jutge va decretar llibertat amb càrrecs i mesures cautelars.

IVARS I VILA-SANA

Presentació del III Fòrum d'Ecoturisme, Natura i Sostenibilitat ORIOL BOSCH (ACN)

La directora general de Tu r i s m e, M a r t a D o m è nech i Tomàs, la vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol i E s t e v e, i e l p r e s i d e n t del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés i Farré, presentaran demà divendres 4 de març a les 11.15h el III Fòrum d'Ecoturisme, Natura i Sostenibilitat, que se celebrarà al Pla d’Urgell els propers 6 i 7 d'abril. A la presentació es don a ra n d e t a l l s d e l p r o grama, dels ponents i les diferents activitats vinculades al Fòrum que durant dos dies convertirà els espais de Ponent en el punt de trobada del món de l’ecoturisme. L’acte de presentació també comptarà amb la

presència del director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer i Ferrer; l’alcalde de Vila-sana, Joan Ramon Sangrà Farré; l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Joan Carles Sánchez Rico; i de la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Mollerussa, Rosalia Carnicé Farré. A més de la col· laboració del Patronat d e Tu r i s m e d e l a D i putació de Lleida, del Consell Comarcal i dels ajuntaments esmentats, aquest congrés de referència organitzat per la Generalitat de Catalunya, té la implicació de l’Associació Leader de Ponent, del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vilasana i de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell.

REPORTATGE

Primera quinzena de març de 2022

Es recupera tota l'oferta lúdica confiant en una edició com a preludi de la 150è aniversari

La Fira de Sant Josep recupera les jornades presencials MOLLERUSSA

Després d'una edició adaptada a la situació pandèmica, la Fira de Sant Josep d'enguany preveu recuperar la completa normalitat. No només se celebrarà en el seu marc habitual i proper a la festivitat de Sant Josep, sinó que també recuperarà les jornades presencials i tota la seva oferta lúdica. Així ho van presentar en roda de premsa l’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Xavier Roure. Tornada a la presencialitat La 149 Fira de Sant Josep de Mollerussa, certamen que recupera enguany la seva data usual al març (del 18 al 20), després que l’any passat s’ajornés al juny pel tema sanitari, recobra també en aquesta edició la presencialitat de les jornades tècniques, ja que l’any passat aquestes sessions es van haver de desenvolupar en format virtual. Així ho han destacat aquest matí en roda de premsa l’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, i el director de l’ens firal, Xavier Roure. El programa de Jornades Tècniques, que enguany arriben a la seva 42a edició, inclourà un total de vuit jornades d’actualitat i interès per als sectors agrícola i ramader, segons ha indicat el director, i que són fruit d’aliances de l’ens firal amb institucions, associacions, sindicats agraris, entitats i firmes vinculades al sector. En aquest sentit, Roure ha destacat el paper com a organitzadors del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural així com de l’IRTA o els sindicats JARC i Unió de Pagesos. La XXI Jornada Intercomarcal sobre el cultiu del panís donarà el tret de sortida, aquest dijous dia 10 de març a les 10 del matí, del programa d’aquesta 149 Fira de Sant Josep. La sessió formativa, que canvia d’emplaçament i se celebrarà al Teatre L’Amistat,

MARINA RÚBIES

tractarà, entre altres temes, la nova plaga de la Diabrotica, la soja i les oportunitats de comercialització o la normativa, amb la nova PAC i l’aplicació de la FotoDUN. Pel que fa a la resta de jornades es portaran a terme entre el 17 (jornada prèvia a la fira) i el 19 de març i abordaran des de l’energia fotovoltaica al món rural al paper de la pagesia en la lluita contra el canvi climàtic, passant per la problemàtica actual sobre emissions i gestions de purins, la producció de cereals, les gelades primaverals en fruiters o l’agromàrqueting en la promoció de productes agroalimentaris. A banda de les jornades, el certamen acollirà també als Pavellons Firals l’exposició El món de l’aigua amb la Covid. En aquest sentit, el director ha fet referència a la importància de l’aigua per a la societat i el món rural, alhora que ha fet valdre aquesta mostra que es podrà veure durant els dies de fira a Mollerussa en una iniciativa conjunta amb la Fundació Impulsa Talentum XXI i que es presenta a Catalunya. En el marc de la roda de premsa s’ha assenyalat també que enguany no es portarà a terme la Borsa Interpirinenca de Cereals, una decisió que es va prendre al mes de gener donat que es tracta d’una activitat “amb un component lúdic i relacional molt important”, ja que molts dels participants venen de l’exterior i encara hi ha moltes reticències a viatjar a altres països per la pandèmia. L'oferta lúdica amb atraccions i el mercadet Una cinquantena d’atraccions complementàries animaran de nou la Fira de Sant Josep. L’oferta lúdica es concentra a l’avinguda de la Fira, al costat del Pavelló Firal, i compta amb prop de mig centenar d’atraccions com llits elàstics, motos, pistes d’autos de xoc, toros mecànics o inflables, entre altres. Pel que fa a les casetes, n’hi ha una cinquantena entre

COMARQUES

S'abordaran alguns aspectes com l'energia fotovoltaica al món rural, el problema de les emissions de purins, la producció de cereals, l'agromàrqueting, i el paper de la pagesia en la lluita contra el canvi climàtic tómboles, xurreries, tir, curses de camells, pesca d’ànecs o la de videojocs. A més a més, també es podrà gaudir d’una desena de bars amb diferents varietats de menjar. Així mateix, el carrer d’Arbeca i a la plaça Major tornaran a acollir el mercadet amb l’objectiu de comunicar la zona del recinte firal amb el centre comercial de la ciutat. En aquest cas, el mercadet, que obrirà portes el dijous dia 17 a la tarda, comptarà amb una quarantena de parades amb diferents productes d’artesania o roba, entre altres. Per permetre en cas que fos necessari el pas de vehicles d’emergència en aquesta zona, la Policia Local invertirà el sentit de circulació al carrer de Joaquima de Vedruna i al carrer d’Àngel Rosell es prohibirà l’estacionament en una banda de via. Així mateix, el carrer de Ferran Puig també quedarà tallat i només es permetrà l’accés als vehicles autoritzats. D’altra banda, el mercat setmanal que es duu a terme cada dimecres es manté el dia 16 excepte a l’avinguda del Canal. La representació institucional a la Fira La consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, serà l’encarregada d’inaugurar la 149a Fira de

Sant Josep de Mollerussa el divendres dia 18 de març en un acte que inclourà els parlaments al Teatre l’Amistat, a les 11 del matí, i posterior recorregut pel Recinte Firal, on farà el tall de cinta oficial del certamen agroalimentari i, també, sobre l’1 del migdia, la inauguració del 41è Saló de l’Automòbil, ubicat al Recinte de les Piscines. Vilagrà, juntament amb la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, esdevenen la representació institucional que presidiran els actes de la Fira de Sant Josep d’enguany, segons ha indicat aquest matí en roda de premsa l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, qui ha estat acompanyat pel director de l’ens firal, Xavier Roure. Així, l’acte de cloenda del certamen, diumenge dia 20 a les 6 de la tarda, anirà a càrrec de la consellera Teresa Jordà, mentre que el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, presidirà els actes del Dia de la Comarca que es realitzaran dissabte dia 19 a partir de 2/4 de 6 de la tarda, amb trobada a l’ajuntament amb els alcaldes del Pla d’Urgell, parlaments i posterior visita al Recinte Firal. A més d’aquesta representa-

ció institucional, i segons va indicar Solsona, estan pendents de tancar altres visites d’autoritats i personatges públics. D’altra banda, en el marc de la roda de premsa, l’alcalde ha indicat també que es mantenen contactes amb sindicats per tal de concretar

el diumenge dia 20 de març a migdia, i en l’àmbit de la Fira de Sant Josep de Mollerussa com a “capital agrària aquell cap de setmana”, per portar a terme alguna actuació simultània a la manifestació convocada a Madrid el mateix dia en defensa del sector agrari.

La història de la Fira

El naixement de la Fira de Sant Josep es remunta a l’any 1872, quan era un certamen de caràcter eminentment agrícola, i que avui dia és catalogat com la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola i de reconeixement internacional. La centenària fira que enguany assoleix les 149 edicions poc té a veure amb la que va sorgir llavors a proposta d’un grup de mollerussencs, els quals van proposar al seu batlle la celebració en aquesta població “que està situada al mig d’una comarca bastant nombrosa i no havent-hi en la seva rodalia cap mercat ni fira (…), se celebrés un dia cada setmana de mercat i dues fires anuals, perquè reportarien alguns beneficis a la població i comoditats als pobles veïns”. Naixia la Fira de Sant Josep, un certamen que va començar com a fira de bestiar i donant resposta a les necessitats d’una època i d’una comarca. Mirall del desenvolupament agrícola, aquesta fira va anar reflectint any rere any els canvis produïts al camp i va ser així com, a partir de l’any 1950, i amb l’aparició del tractor com a substitut de la mula, el certamen agafaria un nou rumb iniciant-se un seguit d’Exhibicions de Maquinària Agrícola i Ramadera que, poc a poc, van anar reemplaçant l’antiga fira de bestiar i aconseguint que la Fira de Sant Josep esdevingués sinònim de modernització de l’agricultura i ramaderia de Lleida.

PUBLICITAT

Primera quinzena de març de 2022

NOGUERA

58 olles i 13.000 racions: Ponts recupera la tradició del Ranxo PONTS Ponts va viure la recuperació de la festa del Ranxo, que l’any 2021 no es va poder celebrar a causa de les restriccions de la pandèmia. Recuperant la normalitat de les edicions anteriors, es van servir unes 13.000 racions d’aquest tradicional àpat, cuinades en 58 olles. La cap de cuina del Ranxo de Ponts, Rosa Boix, va destacar que la preparació de l’àpat manté el sistema i conté els mateixos ingredients que en edicions anteriors. També va dir que l’emplaçament d’enguany és provisional i que la idea és tornar a l’anterior ubicació un cop passi la situació sanitària actual. Tot i que enguany les temperatures i el sol van acompanyar la celebració; Boix va recordar que es tracta d’un plat calòric d’hivern fet, entre d ’a ltr e s, a mb po l l ast re, porc, patates, cigrons i arròs i que, tradicionalment,

ARTESA DE SEGRE

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

servia perquè la població més humil pogués afrontar millor el període de quaresma. De fet, la preparació d’aquesta típica escudella es remunta, com a mínim, l’any 1875. Una de les seves particularitats està en la seva cocció, ja que es fa mitjançant foc de llenya i amb olles d’aram, el que li aporta un gust diferent. Per

la seva banda, l’alcaldessa de Ponts, Solés Carabasa, va valorar molt positivament que la festa pogués recuperar enguany la presencialitat. En aquest sentit, va dir que tot plegat indica que la pandèmia està quedant «enrere» i que s’està recuperant una «certa normalitat» en el dia a dia de la població.

Primera quinzena de març de 2022

Un cop enllestit, l’àpat es va començar a repartir davant la multitud de persones que portaven olles o carmanyoles per endur-se’l o menjar-se’l ‘in-situ’. La tradició explica que la vigília de Carnaval, els veïns de Ponts passaven casa per casa per recollir el màxim possible d’ingredients per elaborar el ranxo.

Presó provisional sense fiança per la mort del seu nadó El jutge d’instrucció 1 de Balaguer ha ordenat presó provisional comunicada i sense fiança per a la parella detinguda dimarts a Artesa de Segre per la mort del seu nadó de tres mesos. La mare i el pare del nen han negat aquest divendres al jutjat cap implicació en els fets i, segons els seus advocats, Manel Viola i Andrés Ibañez, tots dos han assegurat que dilluns al matí es van despertar i van trobar el nadó mort. L’informe preliminar dels forenses, però, revelaria indicis «contundents» de criminalitat, segons han informat fonts pròximes al cas a l’ACN. La causa judicial està oberta per homicidi o assassinat. El jutge no ho ha concretat avui a l’espera de com avanci la investigació. Els detinguts són un home, de 32 anys, i una noia, de 19, de nacionalitat brasilera. Tots dos van arribar als jutjats de Balaguer a tres

quarts de dotze del matí del divendres i van estar declarant fins a dos quarts de quatre de la tarda. Amb la declaració, l’informe preliminar del forense i la documentació aportada fruit de la investigació dels Mossos, el jutge ha decidit que ingressin a la presó, tal com demanava la fiscalia en entendre que hi ha prou indicis que apunten que es tractaria d’una mort criminal. La defensa en demanava la posada en llibertat en assegurar que no hi ha cap prova ni indici que permeti induir que els pares siguin els culpables de la mort del nen. Els fets van tenir lloc cap a les set del matí de dilluns. Els Mossos van rebre un avís segons el qual el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) havia hagut d’assistir un nadó en parada cardiorespiratòria. Malgrat els esforços dels sanitaris per reanimar-lo finalment va morir.

ÀGER

L’Ajuntament aprova una moratòria de l’ordenança dels allotjaments turístics El Ple de l’Ajuntament d’Àger ha aprovat una moratòria a l’ordenança d’allotjaments turístics que va establir el 2019 per limitar els pisos destinats al lloguer estacional per al turisme. L’objectiu del consistori és posar en marxa un estudi que permeti conèixer a fons la situació i buscar solucions a la manca d’habitatge residencial que viu el municipi. L’ordenança fixa que el consistori no podrà atorgar més de quatre llicències a l’any per a usos turístics. Ara, amb aquesta moratòria, s’estudiarà la problemàtica de la manca d’habitatge residencial amb el propòsit final de tirar endavant una normativa que reflecteixi les necessitats i la situació actual de la vila. La primera edil d’Àger també ha detallat que aquesta falta d’habitatge de lloguer al municipi, en benefici del gran nombre de pisos turístics que hi ha, està impossibilitant que es cobreixin alguns llocs de treball. Per tant, “el fet de disposar

AJUNTAMENT D'ÀGER

d’una oferta residencial en condicions faria que moltes famílies vinguessin al municipi per plantejar aquí el seu projecte de vida”, ha afirmat Burgués; qui alerta que “el nombre d’habitatges turístics al municipi és percentualment molt alt perquè, fins que no ho vam regular, es van estar donant llicències sense control”. Per a l’alcaldessa d’Àger, aquests habitatges també suposarien una solució al problema del despoblament. Burgués alerta que “hi ha gent jove que s’independitza i que no pot venir a viure a Àger per la falta d’habitatge, i es veu obligada a marxar fora de la nostra vila”.

Burgués explica que la decisió d’aprovar aquesta moratòria “no ha estat fàcil de prendre”, tot i que defensa que és “indispensable per garantir el futur d’Àger, ja que, sinó, ens acabarem convertint en un poble fantasma en el qual pràcticament només hi haurà turistes, però no hi haurà residents”. L’alcaldessa ha defensat que “el turisme és bo per a Àger i que crea oportunitats de futur, riquesa i benestar si està ben administrat”, i no pas “si hi ha un excés de presència de turistes i d’oferta residencial”. Burgués ha conclòs que “volem un poble per viure’l, i no només per veure’l”.

Primera quinzena de març de 2022

NOGUERA

La mitjana de reciclatge de la Noguera puja al 42% amb la recollida selectiva de la brossa BALAGUER Les dades del 2021 de la recollida dels residus a la Noguera confirmen la línia ascendent dels darrers anys amb l’augment de quilos de residus recollits de manera selectiva als 30 municipis i les 3 EMD de la comarca. La mitjana de residus recollits de manera selectiva total de la Noguera s’incrementa un 1% i se situa en el 42% del total de residus recollits; una mica inferior a la mitjana de Catalunya, que se situava en un 46% segons les últimes dades disponibles. És molt destacable el fet que 21 municipis han superat el 47% dels residus recollits selectivament, per sobre de la mitjana de Catalunya, i entre aquests n’hi ha 11 que superen el 50%, complint l’objectiu de la UE del 2020. Destaquen les dades que presenta el municipi de les Avellanes i Santa Linya, amb un 65% de residus recollits de manera selectiva, resultat de la prova pilot d’implantació del sistema de contenidors amb control d’accés. Els 13 municipis i EMD restants

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

estan per sota del 45%. Detallant aquests resultats per fracció en comparativa amb l’any 2020, durant el 2021 s’ha recollit un 4 % més d’envasos lleugers, un 4% més de paper i cartró, un 0,5% més de vidre, i ha baixat el percentatge de la fracció rebuig en un 0,09%. En canvi, la fracció orgànica disminueix un 1%. Quant al percentatge que suposa cada fracció sobre el total de quilos de residus recollits a la Noguera, el 58% correspon a la fracció rebuig, el 16% a la matèria orgànica, el 6% al vidre, el 7% al paper i cartró, i 6% a envasos lleugers. A les deixalleries de la comarca s’hi recullen residus que hi dipositen comerços, empreses, particulars o administracions locals, i les dades del 2021 també indiquen un augment tant d’usuaris com de quilos de deixalles dipositades. A la deixalleria comarcal d’Artesa de Segre, els usuaris han pujat gairebé un 2% i el total de quilos recollits s’incrementa en un 8%. A la deixalleria comarcal

de Balaguer, els usuaris han augmentat un 40% i el total de quilos es manté. El servei de recollida porta a porta de paper i cartró comercial ha recollit un 36% més de quilos respecte del 2020. També ha augmentat altament la recollida d’oli vegetal, que ha triplicat els quilos recollits tant amb el servei porta a porta com amb la instal·lació de contenidors per a aquest residu. Pel que fa a la fracció tèxtil, amb la implantació del servei de recollida de tèxtil i roba a tots els nuclis de la comarca aquest 2021, s’han recollit uns 5.000 kg més de roba que l’any 2020. I en la recollida de fracció verda que es fa entre l’abril i l’octubre en

aquells municipis que ho demanen, s’han recollit més de 22.000 kg de restes vegetals. Des del Consell Comarcal de la Noguera es valora positivament les dades del 2021, especialment les del municipi de les Avellanes pel bon resultat de la prova pilot de sistema de contenidors d’accés controlat. Així i tot, s’insisteix que cal millorar els percentatges de la recollida selectiva a la comarca per equiparar-los a les directrius europees. També en la qualitat de la classificació dels residus al contenidor corresponent, que de vegades no es fa prou bé per desconeixement del tipus de residu que va a cada contenidor.

ÀGER

Es recupera la Festa dels Tres Tombs després de 2 anys d'aturada ROSER TORRUELLA

Àger va celebrar aquest cap de setmana, 5 de març, la V Festa dels Tres Tombs, amb la corresponent benedicció dels animals i dels tractors, tot posant en valor la pagesia i la vida rural. L'edició va tenir una quarantena d'inscrits i va comptar amb un esmorzar popular, una gimcana i el tradicional recorregut dels

Tres Tombs pel municipi, que va comptar amb un vermut amb música en directe. La festa, iniciativa de l'Associació 3 Tombs Àger en col·laboració amb el consistori, va iniciar-se a les 9 del matí i va durar fins al migdia. No es va realitzar el tradicional ball de tarda, tot i que es confia que l'any vinent retornin totes les activitats.

VILANOVA DE L'AGUDA

Vilanova de l’Aguda celebra la tradicional Festa del Ranxo AJUNTAMENT DE VILANOVA DE L'AGUDA

CAMARASA

Les escoles de Tartareu i Camarasa redescobreixen els jaciments neandertals de la comarca Els infants de les escoles de Tartareu i Dosrius de Camarasa participen en la segona edició del programa educatiu 'Investiga.edu' que vol apropar la ciència a les aules del món rural. L'escola de Camarasa hi participa estudiant el jaciment neandertal de l a R o c a d e l s B o u s, s i tuat a Sant Llorenç de Montgai. El projecte es troba ja en la seva fase central: el passat dijous

ESPAI ORÍGENS

3 de març els i les alumnes van realitzar-hi una visita guiada on van poder conèixer el jaciment i la

feina que s’hi realitza de primera mà. L'escola de Tartareu, per altra banda, inicia aquest segon tri-

mestre la investigació del jaciment neandertal de l'Abric Pizarro, situat a Vilamajor, Àger. El passat dijous 3 de març els i les alumnes van donar el tret de sortida al seu projecte amb una sessió a l’escola on van desenvolupar la primera fase de qualsevol projecte de recerca: plantejar-se les preguntes d’investigació per conèixer com eren els primers pobladors de la Noguera.

El dissabte 26 de febrer es va celebrar la tradicional Festa del Ranxo de Vilanova de l’Aguda, municipi de la Noguera, on els i les vilatanes es van retrobar per menjar la típica escudella d’aquesta festivitat en el marc del Carnestoltes. Unes 150 persones van gaudir del típic àpat de Carnaval. Les dones del

poble van elaborar el típic Ranxo, acompanyat amb diferents productes del porc amb amanida. Enguany, el certamen va comptar amb la presència del president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa. La festa del Ranxo és una de les festes més arrelades del poble.

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

Ordre al port del Cantó per evitar malmetre les zones de pastures SORIGUERA El port del Cantó, a peu d e la ca r r ete ra N-260 i entre les comarques de l ' A l t U r g e l l i e l Pa l l a r s Sobirà, és un indret de parada habitual de cotxes i autocaravanes. La majoria de vegades aquests vehicles circulen i aparquen en aquest indret sense cap ordre i malmeten les zones de p a s t u r e s. A r a , e l P a r c Natural de l'Alt Pirineu conjuntament amb els ajuntaments de Soriguera, Montferrer i Castellbò i Valls d'Aguilar volen definir un projecte de restauració i ordenació d'aquest espai. El projecte inclourà la creació d'un mirador panoràmic i astronòmic per posar en valor el paisatge transcomarcal i l'excel·lent qualitat del cel fosc. Per ordenar aquest espai es començarà per separar molt clarament l'àrea d'esbarjo i les d'aparcament, delimitant de for-

Primera quinzena de març de 2022

SORT

MARTA LLUVICH (ACN)

La Generalitat inicia la segona fase de la biblioteca

MARTA LLUVICH (ACN)

ma destacada les places per a vehicles. Aquí també hi haurà una separació entre la zona de turismes i la zona d'autocaravanes. Marc Garriga, director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, ha explicat que per recuperar la zona de pastures s'aportarà terra i es tornarà a replantar. En aquest punt del port del Cantó hi conflueixen tres ramats i tancats i fils elèctrics per evitar el pas dels animals d'un muni-

cipi a l'altre. La gent que passeja per aquesta zona moltes vegades treuen els fils o no els tanquen bé. Per evitar que passi, es plantegen la instal·lació de passos canadencs per als animals. També, perquè no hi hagi deixalles a terra, s'eliminaran totes les papereres i se senyalitzaran els punts més propers on es poden portar. En ser un punt elevat, 1.718,4 metres d'altitud, el vent hi acostuma

a bufar i s'emporta terra enllà els plàstics, papers i altres deixalles que la gent abandona a les papereres. Per treure profit d'aquest espai es posarà una cartellera destacant els elements històrics i culturals i els itineraris que surten des d'aquest punt. Durant aque st 2 0 2 2 e s definiran els objectius i redactarà el projecte i un cop aconseguits els permisos necessaris, la voluntat és fer l'obra el 2023.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Cultura i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), van iniciar el divendres 4 de març dues obres de rehabilitació del patrimoni històric al Pallars Sobirà. Es tracta de la segona fase de construcció de la biblioteca central comarcal al municipi de Sort i la ubicació d’un ascensor a l’edifici d’Alfolí de la Sal a Gerri de la Sal al Baix Pallars. Ambdues obres són promogudes pel Departament de Cultura, l’Incasòl i l’Ajuntament corresponent,

en el marc de l’1% cultural. Sumen un total de prop de 655.710 euros de les quals 552.230 euros es destinen a la biblioteca comarcal i 103.478 a l’Alfolí de la Sal. El termini d’execució de les obres de la biblioteca és de 8 mesos. L'equipament es podrà utilitzar per plantes de manera totalment independent. La planta primera té el seu propi accés des de l'exterior i l'accés a la Sala Polivalent des de l'interior tindrà portes amb pany als paraments vidriats de separació.

MENCUI

L’únic poble amb carretera de terra reclama que s’asfalti Josep Maria Nus va néixer a Mencui fa 74 anys i recorda que l’únic accés per arribar al poble era a peu o a cavall d’algun animal. Fa uns 30 anys, gràcies a la venda de fusta del bosc el poble, es va construir una pista de terra per on els tot terreny podien accedir fins a la vila. Però han passat els anys i els veïns han vist com continuen tenint la mateixa carretera que fa trenta anys; sinuosa, plena de sots i sense asfaltar. Nus ha explicat que ja està cansat de reparar punxades de

les rodes i altres avaries pel mal estat de la carretera. Nus diu que disposar d’una bona carretera facilitaria la instal·lació de famílies al poble i evitaria que els pocs que hi viuen (12 habitants) marxessin. L’Ajuntament de Soriguera, ha demanat ajuda a la Generalitat i la Diputació per poder fer front a aquesta despesa, i reivindica la carretera per millorar les condicions de vida dels dotze veïns que ara hi viuen i afavorir així el repoblament. Nus ha explicat que al poble actualment hi ha dotze

cases a la venda i que si hi hagués la carretera asfaltada segur que es vendrien i alguna família hi aniria a viure. Però quan els possibles compradors arriben al poble, després de fer 6 quilòmetres de pista forestal ja es fan enrere. Aquest veí del poble ha dit que fa anys que li agradaria que la nova carretera fos una realitat ben aviat. El pressupost de l’Ajuntament de Soriguera és d’uns 700.000 euros, per 14 nuclis de població, i l’alcalde, Josep Ramon Fondevilla, ha dit que arreglar la carretera

suposaria una inversió de més de 400.000 euros. L’alcalde de Soriguera ha dit que no tenir una carretera asfalta fa que molts serveis no puguin arribar al poble com els camions d’escombraries o també els repartidors de missatgeria. Mencui està situat a 1.256,4 metres d’altitud i a l’hivern transitar per la carretera encara es complica més. El treball de les màquines llevaneu en una carretera de terra és difícil, ha sentenciat Fontdevilla. Nus ha apuntat que arribar la carretera asfaltada fins

MARTA LLUVICH (ACN)

al poble els possibilitaria també de disposar d’una bona connexió a la xarxa elèctrica. Ara, hi arriba poca potència de llum, insu-

ficient per tots els veïns i l’empresa elèctrica no ho vol solucionar mentre tinguin aquest accés al poble.

SORT

COMA D’ABELLA

60 compostadors comunitaris per pobles petits

Mort a Aigüestortes

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

El Consell Comarcal té distribuïts pels pobles més petits i dispersats compostadors comunitaris. D’aquesta manera és al mateix poble on es genera el compost, evitant desplaçaments. Aquests compostadors comunitaris reben entre 150 i 170 tones d’orgànica a l’any, xifra que es tradueix en unes 10

tones de compost. Aquest adob es deixa al costat del compostador i els veïns en poden fer ús. Pel que fa a la planta de compostatge hi arriba tota l’orgànica de la recollida porta a porta. En total unes 635 tones que es converteixen en unes 70 tones de compost. Igualment, es reparteix entre els veïns.

El cos sense vida d’un excursionista, localitzat el dimarts 1 de març al Parc Nacional d’Aigüestortes, és el d’un jove madrileny de 28 anys, membre de la Federació Madrilenya de Muntanyisme. Era expert en muntanya i responsable del Programa de Tecnificació de Curses de Muntanya

per la federació, que ha comunicat a través de les xarxes socials, la pèrdua del seu membre. Els serveis d’emergències l’estaven buscant des de diumenge, quan se’n va denunciar la seva desaparició. El van veure des de l’aire al fons d’un barranci en accedir-hi es va certificar la seva mort.

Primera quinzena de març de 2022

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Les Borges organitza un mercat de dones emprenedores de la comarca pel 8M BORGES BLANQUES El dimarts 8 de març de 2022, en el marc de Març dona, Març poesia, la Regidoria de Cultura i Igualtat va muntar un acte per celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora comprant a mercat i ballant i reivindicant un cop més de força de la poesia. L’acte serà a la plaça 1 d’octubre, de 9 h a 13 h. A banda de les parades habituals de cada dimarts, hi va haver parades de productes de proximitat de dones emprenedores de les Garrigues, que van obrir a partir de les 9 h: Bee Happy, de Juncosa; Safrà Júlia, de Cervià de les Garrigues; Sabons Thymus, d’Arbeca; Xocolates Canxanna, de la Pobla de Cèrvoles; Celler Matallonga, de Fulleda; + Art, de les Borges Blanques; Editorial Fonoll, de Juneda; i Cooperativa Mengem Garrigues.

AJUNTAMENT DE LES BORGES

Pel que fa a la intervenció musical, que va tenir lloc entre les 10 h i les 11 h i de les 12 h fins a les 13 h, la punxadiscos Albeta Franklin va preparar un repertori amb música d’arreu del món feta per dones. A les 11 h es va llegir el manifest del Dia Internacional de la Dona i es va inaugurar una pancarta i dos plafons amb lemes de quatre autores catalanes que formen part de la literatura universal: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Maria Mercè Marçal i Felícia Fuster. Els alumnes de secundària de l’INS Josep Vallverdú van llegir el manifest i alguns poemes, i amb veïns i veïnes del poble. L’acte va comptar amb la presència de l’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, i de la regidora de Cultura, Ariadna Salla. En el marc de 'Març dona, Març poesia' s’han progra-

mat altres activitats com la presentació del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, de M. Carme Junyent, el 2 de març i una xerrada sobre el còmic Antonio Machado: días azules, de Cecília Hill i Josep Salvia el 10 de març. D’altra banda, el 13 de març tindrà lloc la vintena trobada de puntaires i l’espectacle A la fresca, de la Cia. Anna Confetti; i l’expo-

sició Dones rurals, dones de Lleida, un recull de biografies per visibilitzar i reivindicar les dones del món rural, com la professora i bibliotecària borgenca Maria Lois i López, del 14 al 26 de març. Per acabar, un recital de poesia que girarà al voltant de Gabriel Ferrater (Any Ferrater), previst per al dia que comença la primavera i per celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

L’Ajuntament penja la bandera espanyola per complir amb un requeriment judicial publicar SomGarrigues i van confirmar fonts municipals a l’ACN. Tot i això, la bandera es va col·locar al costat de l’espanyola amb un cartell on s’hi llegeix «la bandera estatal penja en aquest Ajuntament en

Arriba a Juneda la col·lecció Victòria Antó d’indumentària antiga més gran del país CASTELLS DEL REMEI

BORGES BLANQUES

L’Ajuntament de les Borges Blanques va haver de penjar el dimecres 2 de març la bandera es pa nyola a l bal c ó d e l’edifici consistorial, que ara oneja al costat de la senyera i de la bandera del municipi, segons va

JUNEDA

compliment d’una sentència judicial». L’Advocacia de l’Estat havia enviat un ultimàtum al consistori instant-lo a complir una sentència corresponent a l'any 2014, arran d’un recurs de l’aleshores delega-

da del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna. A la vegada, s’ha retirat l’estelada que hi havia a la cantonada de l’edifici consistorial, tal com també va recollir el diari SomGarrigues.

Més de 70 peces de la col·lecció particular Victòria Antó d’indumentària antiga, que es conserva a la casapalau del Castell del Remei, s’exposaran del 8 de març al 29 d’abril al Complex Cultural de Juneda sota el títol Agulla, fil i didal. Dones d’un altre temps en una mostra organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la població garriguenca. La col·lecció és ampliada constantment per part de la seva propietària. La inauguració tindrà lloc el divendres 11 de març, a les 20 hores, en el marc dels actes commemoratius de la Diada de les Dones. Es tracta de la col·lecció particular més gran del país amb més de 1.000 peces, la majoria cata-

logades per tècnics i personal qualificat, que va començar com una afició fa gairebé 40 anys. Si bé la procedència de les peces és a través de l’adquisició, la col·lecció també accepta donacions. Victòria Antó té la voluntat que les peces s’exposin per tal de reivindicar i honorar tota una generació de dones anònimes i com a valuós testimoni de la història i cultura que permet endinsar-se en un temps ja llunyà. En aquest sentit, les peces s’han exhibit en diverses poblacions catalanes. Cal destacar les exposicions celebrades al Museu de Lleida, que va editar un catàleg que també pot ser consultat en línia, i la del Castell del Remei l’any 2019.

ALT PIRINEU I ARAN

L’Alt Pirineu i l’Aran consideren que algunes mesures del Departament d’Educació afavoreixen el despoblament La síndica d’Aran i les presidències dels consells comarcals del Pirineu, en el marc de les trobades que celebren de forma periòdica a Tremp, s’han posicionat en contra de les directrius del Departament d’Educació. Concretament, en les que s’insta els Consells Comarcals, que s’encarreguen de la gestió del transport escolar, a cobrar el servei als alumnes d’ensenyaments no obligatoris de cicles formatius i batxillerats que vulguin usar les places lliures d’aquests transports. Aquestes places acostumen a ser l’únic servei públic de mobilitat existent.

La mesura, que ja es va imposar fa uns sis anys i que, a desgrat i sota pressió de la Generalitat, l’han anat incorporant bona part dels Consells pirinencs, afecta desenes de nens i nenes de les diferents comarques. Consideren que aquesta mesura va en contra de les polítiques adreçades a frenar el despoblament. L’Alt Pirineu i l’Aran han acordat elaborar una moció adreçada al Departament d’Educació que reculli aquestes inquietuds. Al mateix temps sol·licitaran una trobada amb el conseller per tal que el departament reconsideri aquestes mesures per aplicar mesures més

adients a la realitat d’aquest territori. Les presidències dels Consells Comarcals de l’Alt Pirineu veuen amb preocupació altres propostes del departament com el fet de deixar de considerar com a alumnes de transport escolar gratuït aquells de primària i de l’ESO que van a una escola dins del seu mateix municipi. Això sense tenir en compte la quantitat de nuclis agregats que formen part d’un municipi, la seva dispersió i la manca de transports públics alternatius, típic de les poblacions del Pirineu. En aquest sentit, el departament demana als Consells que dimensionin les contra-

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

ctacions de transport escolar; tenint en compte només als alumnes que canvien de municipi per anar a l’escola, la qual cosa faria que desapareguessin les places de la resta d’alumnat, que es quedaria sense opció a transport, amb pa-

gament o sense. Aquesta mesura afectaria ara com ara a 69 nens del Pallars Jussà, 94 del Pallars Sobirà i 77 de l’Alta Ribagorça, més els de l’Alt Urgell i de la Cerdanya que n’estan avaluant encara l’abast. Per la seva

banda, la representant d’era Val d’Aran, malgrat no veure’s afectada per la mesura al tenir-ne les c o m p e t è n c i e s d e l e g ades, s’ha mostrat del tot solidària amb les reivindicacions de la resta de comarques.

CULTURA

Pla Sonor edita un CD amb 18 bandes i artistes del Pla d’Urgell MOLLERUSSA (Pla d'Urgell) L’entitat Pla Sonor ha editat un CD amb temes dels darrers treballs de 18 bandes i artistes del Pla d’Urgell amb l’objectiu que sigui la seva carta de presentació per a ser contractats en esdeveniments públics o privats d’arreu. Per aconseguir el propòsit, se n’han editat mil exemplars que seran repartits gratuïtament entre ajuntaments i possibles clients perquè coneguin el talent musical de la comarca del Pla d’Urgell. La presentació oficial i tret de sortida de la campanya de promoció del recopilatori serà el pròxim 18 de març, en un concert a la Sala One de la capital del Pla d’Urgell. Hi participaran sis de les bandes i artistes que formen part del projecte. El CD, que porta per títol Canvis freqüencials, es presenta amb una caràtula dissenyada per l’artista local Carme Maria Martín (Kamma Marlo) i un treball de maquetació en el qual han col·laborat també

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Primera quinzena de març de 2022

BALAGUER (Noguera)

Carla Simon i l’AMIC, guanyadors dels XXXIII Premi Comte Jaume d’Urgell PAERIA DE BALAGUER

la Judit Estadella i el Carles Crespo. El projecte és la culminació del primer any de vida de l’associació Pla Sonor, la qual va néixer amb la voluntat de fer xarxa per donar suport a la quarantena d’iniciatives musicals que hi ha a la comarca i així unificar interessos i treballar conjuntament en la promoció del sector. Ja compten amb una cinquantena de socis entre particulars i bandes. Fauna, Noisedrome, I-nuits, Uënsdei, Bredda, Destil·lats

JF o Blindpoint són algunes de les bandes participants, però el recopilatori també inclou artistes en projecció com Xènia Pàez, Asori Apolo o Jordi Besora, entre altres propostes originals variades en estil i gènere. Ho han explicat dos dels membres de l’associació promotora, Albert Gilabert, president, i Xavi Filella, tresorer. Els dos han coincidit a assenyalar que Mollerussa i el Pla està vivint “el seu moment més dolç” pel que fa a producció

musical d’artistes i bandes de casa. La iniciativa, que compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Mollerussa, es va presentar el dimarts 8 de març a l’Oficina Jove del Pla d’Urgell amb la participació de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; la regidora de Joventut, Raquel Pueyo, Albert Gilabert i Xavi Filella. La presentació també ha comptat amb l’actuació en directe de dos dels components de Fauna, un dels grups que inclou el CD.

Un any més, la Paeria de Balaguer atorga el Premi Jaume Comte d’Urgell, que reconeix a persones i a entitats que per la seva força cultural, trajectòria, i la capacitat de comunicació de la seva feina i obra, enriqueixen la xarxa natural i real dels països de parla catalana. En la categoria individual, l’escollida ha estat Carla Simon i Pipó, cineasta recentment guardonada amb l’Os d’or de la Berlinale per la pel·lícula Alcarràs. El jurat ha escollit Simon per demostrar, amb la pel·lícula Alcarràs, que les històries en català, sobre Catalunya i les persones dels seus

pobles tenen valor i premi universal. En la categoria de premi col·lectiu, el guardó és per AMIC (Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació de Catalunya), per ser, durant 25 anys, una associació que vertebren els Països Catalans amb més de 475 mitjans de comunicació que expliquen tot el país i la seva gent. L’acte de lliurament serà el dissabte 4 de juny, en el marc de La nit de la cultura, un acte que també servirà per premiar als guanyadors dels Premis Ziryab de conte llegendari i composició per a conjunts instrumentals infantils.

VALLBONA DE LES MONGES (Urgell)

Primera festa d’instal·lacions participatives amb cinc companyies TOMBS CREATIUS

Aquest diumenge es va celebrar la primera edició de la festa «De Peus a la Galleda», que va aplegar a 300 persones a la cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges. Al llarg del matí, des de les 11 h fins a les 13.30 h, sis companyies d’instal· lacions que utilitzen el joc com a llenguatge van oferir al públic experiències i emocions mitjançant 7 propostes diferents per a públic de

totes les edats. Les companyies aplegades sota el Col·lectiu Galleda i que van formar part de la trobada són Toc de Fusta amb Els Amics d’en Crusoe; Itinerània amb Laberint II; Toti Toronell amb MicroShakespeare; Tombs Creatius amb El Viatge i Colors de Monstre i El Pájaro Jocs amb Orkestronia, una instal·lació que la companyia va presentar aquest diumenge per primer cop al públic. Entre

totes elles van omplir uns 600 m2 de joc al voltant del celler de L’Olivera. El Col·lectiu Galleda, després de l’èxit de la trobada, ha decidit convertir aquesta cita en anual i aplegar les propostes de les diferents companyies membres del col·lectiu cada any en un lloc diferent de Catalunya relacionant la festa amb un projecte que tingui un vessant social. Aquesta primera experiència ha estat valo-

LES AVELLANES (Noguera)

JORDI MARCOS

El Monestir de les Avellanes acull l’exposició ‘Naturalment’ de l’escultor Jordi Marcos Arriba al Monestir de les Avellanes l’exposició “Naturalment” de l’artista de Santa Linya, Jordi Marcos. L’acte inaugural serà el dissabte 12 de març a les 17.30 h a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes, i l’exposició serà visitable i d’accés gratuït fins al 10 d’abril. Les creacions que Jordi Marcos presenta en aquesta mostra tenen

dos denominadors comuns. Per un costat la natura, i principalment la fauna que es troba en l’entorn local i imaginatiu de l’artista. Per altra banda, la ferralla i els objectes reaprofitats, principalment ferro, fusta i pedra. A partir d’aquí l’artista imagina i transforma per tal de dur a terme les seves creacions. Per tant, crea obres que tornen a donar vida a aquest material oblidat, i

rada molt positivament tant per les companyies d’instal·lacions participatives com per part de la cooperativa L’Olivera. La cooperativa va aprofitar la trobada per donar a conèixer el seu projecte a través de parades d’artesania feta per les persones que viuen a la residència. També va oferir una barra on el públic podia tastar els vins i els olis ecològics que elabora la cooperativa.

amb el que idea una natura o fauna particular. Per a l’escultor és igual d’important la part d’observació que esdevindrà fons de l’obra, com la de recerca dels materials, que permetran donar forma a les seves creacions. Algunes de les peces que es podran veure en l’exposició del Monestir de les Avellanes són el “Duc reial de la roda”, la “Piranya invasora de Fontfre-

da” o “Cigonya de verdauliva”. Jordi Marcos va néixer a Lleida el 1977, és balaguerí d’origen i viu des de fa anys a Santa Linya. És allí on, al marge de la seva tasca professional, ha esclatat el seu vessant artístic. L’autor es declara autodidacta, creador o recreador de la matèria, que sense canviar d’estat, muta el seu aspecte i esdevé una entitat nova i completament diferent.

Primera quinzena de març de 2022

CULTURA

El Cicle Gaudí apropa el cinema català i als seus premiats a les terres de Ponent TÀRREGA (Urgell)

LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA

‘Tros’; la boira lleidatana al cinema

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Els Cinemes Majèstic es van vestir de gala per rebre algunes pel·lícules nominades als Premis Gaudí 2022. El mateix cap de setmana d’entrega d’aquests guardons, la capital de l’Urgell es va sumar al circuit estable de projeccions promogut per l’Acadèmia del Cinema Català, amb el suport del Circuit Urgellenc i la Regidoria de Cultura. La programació es va obrir en una gala inaugural amb el curtmetratge nominat en aquesta categoria ‘L’Estrany’, que retrata un campament infantil d’estiu des de la mirada d’un nen solitari i introvertit; i el llarg-

metratge històric ‘El ventre del mar’ d’Agustí Villaronga, que sumava 12 nominacions. Roger Casamajor, protagonista d’’El ventre del mar’, va assistir a la sessió després d’haver passat per Málaga i diversos festivals internacionals. Casamajor va lloar propostes com el Cicle Gaudí, l’objectiu del qual “és fomentar que la gent del territori gaudeixi de les pel·lícules que es fan a Catalunya”. La inauguració també va comptar amb la presència de part de l’equip de L’’Estrany’, el director Oriol Guanyabens i l’actor Martí Atance, que

es van mostrar sorpresos i il·lusionats per “acabar aquest llarg recorregut veient el curt en diversos cinemes just abans de la gala de lliurament dels Gaudí”. El cicle va continuar el dissabte a la tarda, amb el torn de ‘Tros’, pel·lícula rodada al Segrià i adaptació de la novel·la homònima de Rafael Vallbona, ambientada en una localitat fictícia de Ponent, Alcastrer, amb robatoris, un crim i la boira com a eixos argumentals. El director i la productora d’aquest film rodat a les comarques de Lleida, Pau Calpe i Nati Escobar, van assistir a la projecció. Finalment, les úl-

times sessions van projectar la pel·lícula ‘Sis dies corrents’ de Neus Ballús, gran guardonada amb 5 premis durant la gala, que relata el dia a dia de la vida d’un treballador immigrant a Catalunya; i el curtmetratge ‘Animal Salvatge’ de Maria Besora, sobre el curiós vincle d’una nena de tres anys amb els animals. Mohamed Mellali i Valero Escolar, els actors protagonistes de ‘Sis dies corrents‘, es van desplaçar fins a Tàrrega per assistir a la sessió. Valero, va ser guardonat amb el premi a millor actor secundari l’endemà mateix de desplaçar-se a la capital de l’Urgell.

CERVERA (Segarra)

L’Animac tanca l’edició amb 18.000 visitants L’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, va tancar el diumenge 6 de març la seva 26a edició amb prop de 18.000 espectadors. La directora del certamen, Carolina López, va explicar que “la gent ha respost molt bé, no només a les projeccions de curtmetratges i llargmetratges, sinó que l’estrella han estat les conferènci-

es”. Del 3 al 6 de març, es van projectar 251 films en diferents espais de la ciutat, i també es van dur a terme tallers i masterclass de la mà de professionals del sector. Així mateix, fins al 13 de març, bona part de la programació de projeccions es podrà veure a Filmin. A l’acte de cloenda es va lliurar el premi Trajectòria 2022, a títol pòstum, al dibuixant i il·lustrador lleidatà Miguel

ANNA BERGA (ACN)

Gallardo. El guardó el va recollir la vídua del dibuixant, Karin du Croo, que va llegir

unes paraules d’agraiment que el mateix Gallardo va escriure.

Mor l’artista polifacètic Pau Riba als 73 anys rat la primera referència del rock en català i el millor àlbum del segle XX en aquesta llengua. A finals dels seixanta va crear el Grup de Folk amb Jaume Sisa i Jaume Arnella, va participar al Canet Rock i es va anar fer un nom en l’esfera més transgresso-

Alcastrer, un poble imaginari de Ponent, té tan sols cent habitants i tothom es coneix. El Joan, un pagès d'edat avançada i bastant malcarat, està cansat de patir robatoris a la seva finca i decideix sumar-se a la ronda nocturna de vigilants per protegir les terres. El seu fill Pep, que acaba de tornar de la ciutat després de la mort de la seva mare, decideix acompanyar-lo en veure l'estat del seu pare, tot i que no tenen molt bona relació. El Josep no està disposat a deixar-se cuidar pel seu fill, i els dos tenen secrets ben amagats.

terra amb diversos mecanismes. Converteix el paisatge lleidatà en un personatge més, transcendental per l'evolució de la pel·lícula. Tanmateix, l'elecció estilística de la fotografia pot restar-li impacte: el format quadrat de pantalla aconsegueix tancar l'espectador dins del quadre, però a la vegada, li resta força a la presència de la terra, l'entorn que ha esculpit el caràcter dels seus personatges. Ara bé, l'estil analògic amb colors saturats estilitza l'obra, aportant-li un aroma antic i rural. D'altra banda, la trama evoluciona satisfactòriament gràcies als secrets amagats del Joan i el Pep, incapaços d'obrir-se i entendre els seus fantasmes respectius. Cal destacar que el planter d'actors i actrius que nodreixen el film parteix d'una gran elecció; tot i que, en certes ocasions, els espectadors lleidat a n s p o d e n s e n t i r- s e estranyats en escoltar certes paraules amb 'accents falsejats' en els dos protagonistes. En general, és una pel· lícula molt interessant perquè assoleix explicar una història sense grans recursos: un poble, els seus habitants i un conflicte potent.

Crítica

On la puc trobar?

'Tros' capta l'esscència i atmosfera de la nostra

La podreu veure en cinemes.

Sinopsi

CATALUNYA

Pau Riba va morir aquest diumenge, 6 de març, víctima d’un càncer de pàncrees que li van diagnosticar fa pocs mesos i que ell mateix va fer públic. Músic, poeta i escriptor, és autor d’una vintena de discos d’entre els quals ‘Dioptria’ (1971), conside-

La representació de les terres de Lleida no és un fet gaire comú en la cinematografia catalana. Ara bé, enguany, des de les comarques de Ponent, ens podem treure l'espina perquè en tan sols uns mesos, dues pel·lícules catalanes han pres la província com a font d'inspiració per tal de transmetre històries familiars arrelades a la terra. 'Alcarràs' encara es troba en el circuit de festivals, però el públic ja pot gaudir de 'Tros' als cinemes, l'òpera prima de Pau Calpe com a director que explora la història entre un pare i un fill.

ra i lliure del món cultural català. L’artista, nascut a Palma el 1948, també va cultivar la poesia, la narrativa i l’assaig. Els darrers anys s’havia aliat amb l’Orquestra Fireluche, banda amb la qual havia de presentar el nou disc a l’Strenes.

MALES HERBES/COMPTAGOTES

DIVERSOS

Primera quinzena de març de 2022

Guissona ja acull 87 refugiats ucraïnesos de 43 nuclis familiars

Acció Exterior i Govern Obert recomanen fer aportacions econòmiques pel conflicte bèl·lic d’Ucraïna GUISSONA El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, va insistir a fer una crida des de Guissona perquè les ajudes que els ciutadans vulguin realitzar en favor dels afectats pel conflicte d’Ucraïna les facin preferentment en forma d’aportació econòmica i no de material divers. El reclam neix per evitar que es col·lapsi la logística de recollida i enviament, a través d’entitats de referèn-

cia en l’àmbit humanitari, que la Delegació del Govern ja va traslladar als ajuntaments. És el que recomanen el departament d’Acció Exterior i Govern Obert, encarregat de coordinar la cooperació, i les ONG que treballen en el suport humanitari. També es demana que les iniciatives d’acolliment de refugiats es vehiculin a través dels ajuntaments i as-

sociacions, per tal de poder disposar d’un mapeig el més rigorós possible de l’arribada de persones d’Ucraïna. Això també permetria efectuar-ne una distribució ordenada i amb garanties de la cobertura de les seves necessitats. Així ho va subratllar el departament d’Igualtat i Feminismes, que coordina les accions d’acolliment. El delegat va emetre AJUNTAMENT DE GUISSONA

Guissona. La població concentrada davant de l'Ajuntament.

aquests missatges en el transcurs de la trobada que va mantenir amb representants de la comunitat ucraïnesa de Guissona, acompanyat per l’alcalde, Jaume Ars, i l’equip de govern municipal. L’alcalde de Guissona va comunicar que a la població ja han arribat 87 persones d’Ucraïna, corresponents a 43 nuclis familiars. Es tracta de 52 adults i 34 menors.

A tots ells se’ls empadrona per tal que tinguin garantits els drets com a ciutadans. En relació amb l’escolarització dels menors arribats, Ars va explicar que el departament d’Educació decidirà ben aviat si s’incorporen a les aules ordinàries dels centres de Guissona o si ho fan a aules d’acollida. Mentrestant, l’Ajuntament, en col·laboració amb entitats diverses de la localitat,

va activar una planificació setmanal d’activitats esportives, artístiques, musicals i d’estudi de la llengua mare, entre altres, amb l’objectiu d’”apropar els menors a la màxima normalitat possible i d’oferir-los suport emocional”. Aquestes activitats s’adaptaran al tipus d’escolarització que decideixi aplicar Educació, per tal que en serveixin de complement. AJUNTAMENT DE GUISSONA

Ucraïna. El camió amb material recollit a Guissona va arribar a la frontera. MARINA RÚBIES

Tàrrega. La concentració a la plaça Major va aplegar unes 400 persones.

AJUNTAMENT MOLLERUSSA

Mollerussa. Viktoriya Atroshchenko, pediatra, va dur a terme la lectura institucional. PAERIA DE CERVERA

Cervera. Manifestants a la plaça Major durant la lectura del manifest.

PAERIA DE BALAGUER

Balaguer. La concentració es va dur a terme davant de la Paeria de la ciutat.

Primera quinzena de març de 2022

ENTREVISTA

Fauna, grup musical de les terres de Lleida

Mollerussa (Pla Urgell) COOPULA

“L’última nit és viure amb intensitat, l’esperança de recuperar les nostres vides i ballar com si no hi hagués demà.” Fauna estrena nou disc, "L'Última Nit". Parlem amb Manu Brufau (veu) i David Garrofé (percussió) sobre el segon àlbum, estrenat aquesta setmana, i les ganes de reprendre els concerts en viu per presentar-lo al públic. Marina Rúbies

Des de sempre heu sigut tants integrants? Com va sorgir el projecte? Manu. Fauna va començar l'any 2016, i venia d'altres projectes que es van fer amb altres membres de Fauna d'aquells temps, i ens vam encoratjar a començar un projecte de nou. Així, vam contactar amb el David perquè no teníem percussió o caixó flamenc perquè estàvem enfocats a la rumba, i vam iniciar aquest nou projecte. Durant tres anys no vam afegir integrants: érem quatre membres amb un format acústic, però ens vam adonar que la gent que ens cridava per formats de 'bolo' durant les festes majors damunt d'escenaris grans, i nosaltres érem molt 'petits'. Llavors vam decidir ampliar la casa; va entrar el Toni Rodríguez a la bateria, i ja l'any següent va entrar la guitarra elèctrica i el Ferran amb el trombó, la trompeta, etcètera. David. Han entrat molts músics i també n'han sortit bastants, perquè a vegades costa que un projecte amb tanta gent qualli tot, i que tothom se senti a gust amb el que comporta. Ara som set integrants, a l'espera de ser vuit, i quan trobem teclista ja ho tindrem tot instrumentalment. L'objectiu de fer créixer el grup era que sonéssim bé en els formats on tocàvem, i ens faltava alguna cosa quan érem pocs: força, potència, sonoritat... Bé, que ho omplís més tot, i així vam decidir fer créixer el projecte. Quan vau prendre la decisió d'afegir integrants? David. Va ser després del primer disc, que el vam treure format acústic l'any 2019, amb quatre integrants. Manu. De fet, en el primer disc ja notàvem que a algunes cançons els hi faltava més cos. Les vam defensar, i van sonar molt bé perquè ens agradava molt el que fèiem, però pensàvem que "mira, en aquesta cançó hi hagués quedat genial una bateria i una guitarra elèctrica", per exemple. En aquest punt, vam començar a notar que ens faltava una evolució.

Llavors, aquest nou disc es podria interpretar com un 'nou primer disc'? David. Sí, podria ser un primer disc de la Fauna 'evolucionada'. Manu. Sí, al final es tracta d'una evolució i molt progressiva. Aquest disc engloba el canvi absolut de paradigma dins de Fauna, i es nota. Quan pugem a un escenari ja som set persones, vuit en un futur, però ja som un equip gran. No només som els músics ara, sinó que a banda dels set o vuit, també tenim un gran equip. Cristina Galán, Carmen María, il·lustradora, també tenim gent que ens ajuda molt com l'Albert Carrera, l'Albert Cortassa, l'Ismael Boldú, el Willy... Gent que de manera altruista ens dona un cop de mà amb la part més creativa. Així, heu augmentat més encara la família. David. Perquè a vegades el producte que es veu d'un grup és només els músics i la música que fan, però molt poca gent pot veure el gran equip que impulsa tot això: el disseny, temes creatius, l'organització... Cris. Abans no ho necessitaven tant potser, però amb la magnitud amb què ha crescut el grup, és necessari aquest suport. Manu. Cada cop hi ha molta més feina, més coses a gestionar i és una 'locura'. Els músics ens dediquem a millorar el directe, a sonar bé, preparar les coses... David. Sí, seria impossible. La feina dels músics se centra a escriure les cançons, tocar, interpretar-les davant del públic. Però darrere hi ha tota la feina de creativitat, producció, postproducció, etcètera. Això recorda a altres mons artístics. En la mesura que creix un projecte, també es necessiten més mans, caps i idees. Manu. Avarques més. Fer-ho tot un mateix és molt difícil. Sobre aquest nou disc que estreneu, l'heu ideat bastant en temps de confinament, oi? Manu. Sí. Són cançons que potser ja havíem ideat alguna melodia, algun tros de lletra...

Però la majoria, al voltant del 90% d'aquest disc s'ha cuinat en plena pandèmia. Justament a l'època de confinament va ser quan vam decidir fer un disc i ens vam animar. Ens anàvem passant àudios des de casa, i en pic vam poder començar a quedar, vam aprofitar per gravar les maquetes de veu i guitarra i ho vam enviar al Carlos Manzanares Avatar d'El Tercero Estudios a Santa Coloma de Gramanet, on posteriorment vam gravar el disc. Com va ser el procés de començar amb notes de veu? Us faltava veure-us o funcionàveu bé passant-vos el material? Manu. Vam funcionar bastant bé. Fèiem moltes videotrucades, i la veritat que, tot i ser una època molt complicada per a tots per la situació global que ens podia afectar en la comunicació de tant en tant, va anar bé la cosa. David. Clar, hi havia moltes ganes de veure'ns per plasmar les idees, i costa fer-ho telemàticament, per decidir certes coses importants i tirar endavant. Tot procés té les seves coses. Manu. Sobretot, el que ens va ajudar molt va ser el fet de tenir tant temps. En estar tancats, ens ho podríem prendre amb calma i dedicar-hi moltes hores. David. Sí, el fet de no tenir pressa, ni una data tancada per entregar les cançons. Manu. De fet, moltes cançons van sortir amb no res, amb una setmana van sortir dues o tres cançons noves. Realment vam compondre molt ràpidament i estem molt contents en aquest sentit. Va ser una sort poder-li dedicar tant temps durant el confinament, sincerament. I com són les noves cançons? Són reivindicatives? Manu. Apel·len molt a la vida i a gaudir, és una mica el missatge de 'carpe diem' en el sentit de gaudir pensant que l'endemà pot caure una pandèmia, o que potser no hi som. David. També, l'inici de la situació pandèmica ens va tallar bastant les ales perquè havíem de començar a

créixer musicalment en els escenaris. Va ser quan vam incorporar la bateria al directe, i ja teníem trompeta i trombó. Clar, teníem ganes de començar a tocar i fer coses noves, i just ens confinen. Manu. L'últim concert que ens van anul·lar va ser un programat a la Universitat de Lleida, que era un concurs i estàvem emocionadíssims, i uns tres dies abans ho van cancel·lar i ens van confinar a tots. Però al cap d'un mes teníem un disc, com aquell qui diu, quasi cuinant-se a l'estudi del Carlos. Al final, el disc es resumeix en què passen coses dolentes, així i tot sempre en pots treure alguna cosa positiva, i que sempre hem de mantenir l'esperança perquè les coses canvien i milloren, si els hi poses ganes i optimisme. I teniu alguna previsió de la gira de presentació del disc? Manu. Sí, la setmana passada vam tocar a Juneda en un concert, però a partir del maig és quan començarem a tocar. No podem dir dates concretes, tot i que en tenim algunes mig tancades que seran genials. La gira de presentació del disc no serà només a les terres de Lleida, sinó també a fora: Barcelona, Girona, Tarragona... i el que ens vingui. Quin públic teniu normalment? David. En tema d'edats, fem una música reivindicativa, però no radical, fet que casa molt bé amb tots els públics. Manu. Sí, més o menys analitzem el nostre públic gràcies a les plataformes, i veiem que ens escolten molt des dels 18 fins als 35 anys. Gent de les nostres generacions. Quins referents teniu dins de la vostra música? Manu. Clar, han variat molt a mesura que el grup ha anat creixent. En un principi eren Los Delincuentes, la Troba Kung Fú, Malacatón, Estopa, etcètera. Rumba fresca. I amb el temps s'ha anat transformant amb un mestissatge de rumba amb altres estils. David. Ara ens n'adonem

que anem molt cap a l'ska, amb detalls de funky i reagge. Però en resum, fem un gran mestissatge d'estils. Estem encara buscant i trobant el nostre so, perquè quan puguem portar cert rodatge de tocar en directe i amb tota la banda completa consolidant-nos com a grup ràpidament traurem la nostra identitat clara. Així que de moment anem per aquí; una mescla de rumba, ska, reagge, etcètera. Manu. Abans sí que teníem un estil molt més marcat en sentit dels referents, però d'ençà que el grup ha anat creixent i tenim gustos molt diferents, també hi ha més vessants que ens inspiren. Al final, les nostres cançons tenien una mescla d'estils, però que només podíem defensar en acústic i ara, a l'haver incorporat tots aquests instruments, tot ha anat cap a on havia d'anar. I canteu tant en castellà com català? Us trobeu còmodes amb les dues llengües? Manu. Sí, de fet, els dos senzills que vam treure ja són així; 'Hambre' és en castellà, i 'Diga-li' en català. Fem un cinquanta cinquanta. David. Vulguis o no, la música en sí ja és un llenguatge i no notem diferència segons la llengua que utilitzem. En el nostre cas no es pensava, perquè moltes vegades et poses a escriure i segons com surt la primera frase, segueixes la cançó. Manu. Exacte, si la primera frase de la idea que vols transmetre dins d'una cançó surt amb una llengua, ja és inevitable. Costa molt canviar, o almenys és el que em passa a mi. Nosaltres no tenim cap estratègia amb el tema de l'idioma, fem el que ens surt i és així. David. I resulta que usem les dues per igual. Hi ha molts grups que els hi deu sortir només en una llengua, i vulguis o no, i dins de Catalunya has de donar prioritat al català, però si també et surten cançons en castellà i pots anar a rodar per a tot arreu, també t'obre portes. Però no ens ho pensem, sinó que fem el que ens surts.

També heu crescut amb el tema dels videoclips. Com van anar el rodatge? David. El rodatge va anar molt bé, gràcies a la Cristina Galán, que va ser qui ens va ajudar. Cristina. Abans del videoclip ens vam reunir per fer una mica de consens sobre les idees que ens transmetia la cançó a cadascú de nosaltres. Es poden interpretar de diferents maneres: no és el mateix per qui l'escriu, per qui la produeix, i s'ha d'intentar presentar-la una mica en vers a la interpretació de la persona qui l'ha creada. I a partir d'aquí, vam pensar que la localització ens evocava molt a un bosc i vam rodar-lo a Prades, on també ens anava guiant l'Ismael Boldú, qui ha fet el videoclip i la postproducció. Manu. També casa molt bé amb el concepte de grup. Fauna és la naturalesa, el llop, la tornada als orígens. Cristina. Va ser una crida a les arrels, que el següent videoclip també ho va ser a les arrels de veritat: Mollerussa. Del grup, sou tots del Pla d'Urgell? David. No, estem bastant repartits. Abans sí que érem tots de Mollerussa menys un integrant que era de la zona de Guimerà. Ara som tres del Pla d'Urgell, un de Tremp, un altre a Corbins i a Calaf. Però ho gestionem molt bé i ens trobem fàcilment perquè no estem lluny. Manu. En el sentit de l'organització, ho tenim molt ben encarrilat, treballant molt amb el nostre directe perquè tenim moltes ganes de tornar als escenaris. No té res a veure amb el que fèiem abans, i crec que la gent veurà una progressió molt interessant. Estem treballant molt perquè sigui així. David. Creiem que la gent que ens coneixia abans veurà un gran canvi. Primer amb l'escenari, i després també amb el nostre so. Fins i tot ens sorprèn a nosaltres! La gent que guarda el record de quan érem quatre, ara veurà una gran evolució. Esperem que els sorprengui.

DIVERSOS

Recomanem Autor: Manuel de Pedrolo

COMPRO MASÍA O CASA DE CAMPO lo más habitable posible con terreno. Al contado. T. 93 430 35 67

Editorial: Fonoll Gènere: Novel·la

BUSCO CASA a ser possible amb terreny o pati, restaurada o per restaurar. T. 93 410 99 59

VISITA A LA SENYORA SOLER

La recepta

www.cuina.cat

Quiche de calçots

· 2 cullerades soperes d'aigua gelada Ingredients per al farcit: · Un manat de calçots · 100 gr de brie

· 2 ous · 20 cl nata líquida · Nou moscada · Sal

«És de una immoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposibe su publicación». Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l'any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les novel·les perdudes de Manuel de Pedrolo, que s'ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d'una òptica del tot intolerable per a la moral de l'època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L'ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent i, amb l'ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d'aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L'autor mostra la repressió, l'opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.

Autora: Clara Queraltó Editorial: Empúries Gènere: Novel·la contemporània

Elaboració:

Posarem en un bol la farina i la mantega tallada a daus. Afegirem l'ou, l'aigua i la sal. Barrejarem fins a obtenir una massa homogènia, però treballant la massa perquè els ingredients quedin integrats i prou. Embolicarem la massa en paper film i la posarem a la nevera durant 2 hores. Passat el temps, estendrem la massa amb ajuda d'un corró i cobrirem amb la massa un motlle baix de 24 cm de diàmetre. Posarem un paper d'enfornar al fons del motlle per evitar que la quique s'enganxi. Punxarem la massa diverses vegades amb una forquilla per evitar que s'infli al forn. Posarem el motlle a la nevera 20 minuts. Un cop passats els 20 minuts, retallarem el sobrant de la massa de les vores i l'enfornarem durant 12 minuts a 200ºC amb escalfor a dalt i a baix. Treurem la capa exterior dels calçots i tallarem les fulles. Utilitzarem només la part blanca per preparar el farcit. Tallarem a trossos petits. Posarem un raig d'oli en una paella fonda i sofregirem els calçots amb una mica de sal uns 15 minuts, fins que siguin tous. En un bol batrem els 2 ous. Incorporarem la nata, una mica de sal, un pessic de nou moscada, el formatge brie tallat a dauets i els calçots cuinats. Abocarem el farcit sobre la massa i ho posarem al forn uns 20 minuts a 200 ºC amb escalfor a dalt i abaix.

A COVA DA MEIGA

TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA

ET DIRÉ R.

Els interrogants d'una jove embarassada sola en una gran ciutat. La Lucía se’n va de casa de la seva mare per intentar obrir-se camí a la gran ciutat. Fa amistat amb una altra jove, la Talita, una estudiant que treballa en un bar de copes, i s'instal·la al seu pis, on compartiran alegries i angoixes. Tot es capgira quan la Lucía queda embarassada i la soledat, la precarietat econòmica i l'amor contrariat fan de la seva vida un gran interrogant. «Jo hauria volgut que les coses anessin d'una altra manera {...} Saltava d'un error a un altre com quan una pedra rodola per la teulada, rebota amb la barana del balcó i acaba escolant-se entre les reixes de la claveguera»

TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES

029 360

Horari: de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link

Sudoku fàcil ↓ Com jugar? S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

www.sudokusweb.com

difícil ↓

Consultes tarot 617 029 360 www.acovadacarmina.es

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: torna a socialitzar. Salut: tensions cervicals. Treball: noves idees i bones expectatives.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: ser tossut no ajuda. Salut: estats gripals. torna un projecte del passat on seràs el líder.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: posa imaginació. Salut: nervis. Treball: necessites compartir la teva creativitat.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: parla amb el cor. Salut: cuida't l'estómac. Treball: concilia vida professional i laboral.



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: et sentiràs respaldat. Salut: el malabarisme passa factura. Treball: proposta d'un amic.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: segueix a qui t'inspiri. Salut: comunica't. Treball: plena la teva amb feines emocionants.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: les interferències posen fre. Treball: obre els ulls i respira. Treball: massa responsabilitat.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: moment per construïr emocions. Salut: mal d'esquena. Treball: trenca amb la rutina.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: envia una nota dolça a algú especial. Salut: cuda't els ronyons. Treball: flexibilitxa.



CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: estima't a tu mateix. Salut: preocupacions constants. Treball: la constància dona fruits.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: obra la ment. Salut: impaciència en forma de estrés. Treball: resultats lents però segurs.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: preocupa't del que sents. Salut: cuida't els peus. Treball: escoltaran les teves idees.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

(1 persona per classe). Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617

Horòscop

El racó de l'app Lambus És una amb la qual podem crear rutes de viatge amb diverses aturades a ciutats diferents, però que també ens permet cercar desplaçaments entre localitats, desar documentació important, controlar les nostres finances i importar rutes creades per altres usuaris. A més, el programari és col·laboratiu, de manera que podem editar les rutes amb els nostres companys de viatge, i permet ser consultada encara que no es tingui connexió a internet. L'app no només es pot descarregar a Play Store i App Store, sinó que també es troba disponible com a WebApp. Civitatis Hi ha persones que prefereixen arribar als destins i, un cop allà decidir quines activitats realitzar; mentre que altres necessiten programar dia per dia l'activitat que faran durant els seus trajectes. Per tots dos tipus, Civitatis pot ser d'utilitat. L'app acumula Només cal cercar la ciutat en la qual ens troben i l'aplicació ens mostrarà totes les activitats disponibles.

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com solucions Sudoku

fàcil ↓

Anuncis BREUS

Ingredients per la massa: · 250 gr de farina · 5 g de sal · 125 gr de mantega · 1 ou

Primera quinzena de març de 2022

difícil ↓

l’Agenda

de l'11 al 24 de març de 2022

de les Comarques

Divendres, 11/03

BALAGUER Teatre cabaret: Akelarre amb Laia Alsina, Maria Cirici, Laura Pau, Gerard Sesé i la col·laboració especial de Vicky Peña. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Municipal.

TÀRREGA Commemoració del Dia Internacional de les Dones 8-M: espectacle de titelles familiar amb els contes La meitat d'en Jan i La Ventafocs que no volia menjar perdius. A 2/4 de 7 de la tarda, a l'Oficina Jove de l'Urgell.

Dissabte, 12/03

BALAGUER Taller: Menstruació conscient. Eina per a l'autoconeixement i empoderament femení a càrrec de Montse Ros, psicòloga i terapeuta Gestalt especialitzada en feminitat conscient. A les 5 de la tarda, a la sala d'exposicions de la Paeria de Balaguer.

TÀRREGA Els ametllers: la primera floració. Coneix més enllà dels ametllers amb un maridatge de fruits secs Borges i Mels Alemany. A les 10 i 11 del matí, 12 i 1 del migdia i 4 i 5 de la tarda, a la Finca Mas Colom. Activitat recomanada a partir de 8 anys.

Els ametllers: la primera floració. Coneix més enllà dels ametllers amb un maridatge de fruits secs Borges i Mels Alemany. A les 11 del matí i 4 de la tarda, a la Finca Mas Colom. Activitat recomanada a partir de 5 anys. La Gamverrada. Trobada de bestiari popular i festiu liderat per dones. Lectura de manifest, cercavila pel centre de la ciutat, balls de lluïment, vermut musical, dinar popular i concert de tarda. A partir de les 11 del matí, a diverses ubicacions de la ciutat. Cicle de conferències KM 0: Canvi climàtic i viticultura: mites i realitats a càrrec de Pau Moragas, enginyer agrònom i responsable de producció de l'Olivera. A 2/4 de 12 del matí, a la Biblioteca Germanes Güell. XXXIII Concurs de Grups de Teatre 'Ciutat de Tàrrega': representació de l'obra Terapèutic (comèdia) de Jordi Ferragut. A càrrec de Maçateatre d'Arbúcies. A les 9 del vespre, al Teatre Ateneu de Tàrrega.

Diumenge, 13/03

Divendres, 18/03

Del 18/03 al 20/03

AGRAMUNT

MOLLERUSSA

10a Cursa de la Dona. Per a més informació consulteu el web de l'ajuntament.

4rt Cicle d'arts escèniques i musicals Brots. Representació de l'obra Ovelles (comèdia). A les 9 de la nit, al Teatre Casal Agramuntí.

149a Fira de Sant Josep i 41è Saló de l'Automòbil. Durant tot el dia, als pavellons firals i exteriors, i a la piscina municipal.

BALAGUER Trofeu provincial conjunts de Gimnàstica Rítmica. A 2/4 de 9 del matí, al pavelló 1r d'Octubre.

TÀRREGA Tàrrega Sona 2022: Concert d'Elena Gadel (veu) i Marta Robles (guitarra i veu) (pop, falmenc...). A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

BALAGUER

Dimarts, 15/03

TÀRREGA

Cicle Escena Jove TRRG 2022. Representació de l'obra Nua (Radiografia d'un trastorn) amb Ann Perelló i Teatre Principal de Palma. Direcció de Marta Aran. A les 8 del vespre, al Teatre Ateneu.

Temporada d'Òperes: Retransmissió d'Elektra de Richard Strauss. A les 7 de la tarda, a Cinemes Majèstic.

Dijous, 17/03

TÀRREGA Assaig obert de FiraTàrrega: CIA. 104º presentant l'espectacle Runa. A les 6 de la tarda, espai a determinar (consulteu les xarxes de FiraTàrrega).

Taller de relaxació i control de l'estrès. A 2/4 de 8 de la tarda, al Casal Lapallavacara.

Cine Club La Lloca: 100 días con la Tata (documental) de Miguel Ángel Muñoz. A les 8 del vespre, a Cinemes Majèstic.

Primera quinzena de març de 2022

AGENDA

Diumenge, 20/03

TÀRREGA Dissabte, 19/03

BALAGUER Taller: Tastet de ceràmica. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Lapallavacara. Taller de dues sessions: dissabte 19 de març i dissabte 2 d'abril. Actuació de Roger Mas Cobla Sant Jordi. Acte inaugural de la capitalitat de la Sardana, Balaguer 2022. A les 7 de la tarda, al Teatre Municipal.

TÀRREGA L'hora del conte: El secret de la detectiva Klaus a càrrec d'Engruna Teatre. A 2/4 de 12 del migdia, a la sala d'actes de la Biblioteca Pública Germanes Güell.

Presentació del llibre: Nueve meses en Mas Montornés de Marta Capdevila Peydro. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Germanes Güell.

Descobertes de l'entorn: El Pilar d'Almenara. A les 9 del matí, amb sortida des de l'Espai Fassina (estació d'autobusos). 2a Trobada de dansa a favor de la Fundació Frenem l'Esclerosis Múltiple. A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dilluns, 21/03

BALAGUER Dia Mundial de la Poesia Poemes de capçalera amb Sílvia Comes, cançó i guitarra. A 2/4 de 8 de la tarda, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

Mercat de les Antiguitas i les Arts. Tota la tarda, al carrer del Carme.

XXXIII Concurs de Grups de Teatre 'Ciutat de Tàrrega': Garrí al forn amb compota de reineta (cabaret musical), de producció pròpia. A càrrec d'El Mirall de Blanes. A les 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

VOLS VENDRE O COMPRAR

PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL?

Nosaltres ens ocupem de tot

Serveis i Finques

Pl. Carles Perelló

Atenem amb cita prèvia

(davant de l’Escola Pia)

Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat

ANUNCIA’T A COMARQUES DE PONENT

www.comarquesdeponent.com

(Paper o digital)

La millor opció per donar visibilitat al teu negoci

Truca’ns!

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

t’informarem

Primera quinzena de març de 2022

PUBLICITAT

COMARQUES DE PONENT 532

Articles inside

Balaguer

Soriguera

Cervera

Mollerussa