COMARQUES DE PONENT 539 by Comarques de Ponent

La notícia | 03

Josep Minguell, pintor muralista, distingit amb la Creu de Sant Jordi.

Any 24 | Núm. 539 | 2a quinzena | juny 2022

www.comarquesdeponent.cat

ARXIU COMARQUES

Celtas Cortos, The Skatalities, Ítaca Band, i més propostes al 24è Paupaterres de Tàrrega 09 Tàrrega

10 anys del Museu Trepat de Tàrrega: un espai de creativitat, identitat i diàleg.

10 Mollerussa

Activitats per a tots els públics per a les Nits d’Estiu del juliol i l’agost.

15 Balaguer

El Cor Jove de l’Orfeó Català estrenarà l’onzè Juliol de Música i Poesia.

16 Peramea

Ramaders del Pirineu alerten que la sequera els deixa sense pastures.

17 Borges Blanques

Arriba el Garrigues Guitarfest amb una quinzena de concerts.

18 Cervera

La Càtedra Cervera Emili Pujol recupera tot el seu esplendor.

OPINIÓ

Segona quinzena de juny de 2022

EDITORIAL

Soroll mediàtic Número 539

2a quinzena de juny de 2022

L'avortament va deixar de ser un dret constitucional als Estats Units. Així ho va decidir la Cort Suprema del país, de majoria conservadora. En un fet molt poc habitual, el tribunal va revocar la seva pròpia i històrica

sentència del 1973 coneguda com a Roe vs. Wade, que era el precedent legal que garantia el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs a escala federal. Aquest fet ha marcat l'agenda mediàtica de tot el món,

però des d'aquest humil espai d'opinió, es reclama el següent: que n'opinin i que decideixin aquelles qui ho pateixen. La resta, només és soroll mediàtic, i ben desagradable.

Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Bernat Solé i Barril, Delegat Territorial del Govern a Lleida

Next Generation: reptes i oportunitats per la vegueria de Lleida És conegut que perquè l’economia d’un país sigui pròspera és tan important dotar de recursos el teixit econòmic que la genera com que aquests recursos es converteixin en creixement i progrés. Si malgrat la crisi global en la qual estem immersos, fruit de la postpandèmia i dels efectes de la guerra d’Ucraïna, les dades econòmiques del país i, concretament, de la nostra vegueria són positives, això hauria de ser condició suficient perquè l’estat hi invertís. Almenys, així ho fan altres models menys centralistes i que posen en valor la capacitat de lideratge d’un territori. Lluny d’aquest miratge, les dades que darrerament s’han publicat als mitjans de comunicació demostren, un cop més, que la voluntat recentralitzadora del govern espanyol –mani qui mani- segueix sent vigent. L’Estat només va executar poc més d’un terç de la inversió prevista per a Catalunya l’any 2021, amb un pes important d’aquest incompliment a les partides corresponents a l’entitat pública empresarial d’infraestructures ferroviàries (ADIF), mentre que a la Comunitat de Madrid l’Estat va executar el 184% del que hi havia pressupostat. D’això se’n diu sacrificar la perifèria per enfortir la capital. Intentant justificar l’injustificable, el govern central, en ser-li requerida una explicació a aquesta situació injusta, humiliant i persistent, només ha sabut donar excuses de mal pagador (mai millor dit) i reiterar més i més promeses. No només això, sinó que mentre el president del Govern espanyol atribuïa a la Generalitat haver invertit només el 57% del pressupostat en infraestructures, el president Aragonès i el con-

seller Giró s’han encarregat prou bé de desmentirlo i de subratllar-li que l’execució de la inversió en infraestructures del sector públic de la Generalitat arreu de Catalunya ha suposat el 95,5% de la inversió prevista en els comptes prorrogats del 2020. Els departaments de la Generalitat han assolit una execució del 71,5%, percentatge que s’eleva fins al 95,5% quan s’hi afegeix la resta d’entitats que conformen el sector públic de la Generalitat. Tant de bo aquest fos el rigor i la responsabilitat política del govern espanyol envers Catalunya. Sigui com sigui, de res serveixen les bones paraules i les promeses quan a la vegueria de Lleida només s’ha invertit un 25% del total pressupostat. Mentrestant, la línia ferroviària Lleida-Manresa segueix de la mateixa manera com fa desenes d’anys, el mal estat del ferm de l’autovia A2 ens continua marcant on s’acaba la província de Lleida i comença la de Barcelona o el sector de la fruita segueix esperant compensacions a la greu situació que està patint i a la qual el Govern de la Generalitat ja hi està donant resposta. En resum, dels 48Me d’inversió que l’estat havia previst a les comarques de Lleida per al 2021, només n’hem vist 12. A tot això, el Govern de la Generalitat, un cop més, ha estat proactiu i, a més d’incrementar en 200Me la inversió a tot el país a través d’Infraestructures, pel que fa a la vegueria de Lleida ja ha previst un augment d’un 63% en les inversions incloses al pressupost d’aquest any. És evident que això no és suficient si volem donar resposta a un teixit econòmic que reclama suport en moments altament

CALAIX DESASTRE

complexos, però també cal ser curós a l’hora de veure qui compleix i qui no. I en aquest cas, és evident qui no ha complert. Precisament aquesta setmana el Conseller Giró presentava a Lleida els mecanismes per a poder accedir als Fons Next Generation. Una oportunitat, sens dubte, per transformar i modernitzar l’economia de Lleida i del conjunt del país. En aquest sentit, des de la Delegació del Govern a Lleida hem estat i seguirem estan al costat del teixit socioeconòmic de la vegueria. Ara, més que mai, necessitem treballar coordinadament sector privat i administracions perquè els 460Me previstos per als propers 4 anys a les nostres comarques acabin sent una realitat en forma d’inversions i nous projectes. De fet, malgrat un model de repartiment d’aquests fons altre cop recentralitzador per part de l’estat, la vegueria de Lleida ha estat capaç d’aixecar a dia d’avui un total de 27,7Me, dels quals 25 provenen de convocatòries de la Generalitat i 2,7 de concessions directes de l’estat. Per tant, és evident que hem fet la feina amb escreix, presentant i liderant projectes que han de permetre la transformació de l’economia. La finestra d’oportunitats que s’ha obert amb els Next Generation és indubtablement única. Des d’aquestes línies, permeteu-me posar en valor la capacitat i la resiliència de les nostres empreses i, alhora, encoratjar-les a seguir apostant per la innovació, la digitalització i la sostenibilitat. Potser aquesta serà la manera de demostrar a l’estat que el 75% d’inversió que se’ns ha manllevat és el llast etern que no ens permet acabar d’aixecar el vol.

Teresa Miserachs

Orles: per una festa... perdem la testa El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

A vegades penso que dec ser rara. La gent sovint em diu que jo soc molt americana, i no acabo de saber ben bé per què, perquè si bé és cert que els americans tenen moltes coses bones, en tenen tantes o més que no m’agraden i més aviat em desagraden moltes de les seves celebracions que aquí hem importat com uns babaus, com per exemple Halloween. Per mi, la festa de tots sants consisteix en menjar panellets amb vi ranci, moscatell o cava i la visita als difunts al cementiri, per disfresses ja tenim el carnaval, i he de dir que fins i tot em molesta que em truquin varies vegades nens dient Truco o trato, que no saben ni que vol dir. A veure, als Estats Units viuen el Halloween des que neixen, i guarneixen les cases d’una forma exagerada amb carabasses i teles d’aranya i altres motius terrorífics, i pares i fills es disfressen i visiten els veïns que curiosament tots es coneixen i es porten molt bé, al menys a les pel·lícules, però aquí, ni es disfressen, només passen un munt de vegades amb la cantarella Truco o trato que us prometo em posa de molt mal humor. En canvi, sempre m’han agradat les festes de gra-

duació, tots iguals, amb els seus birrets i les seves togues... Poc a poc els vam comprar la idea, i trobo genial que es faci una festa de graduació, i si molt m’apures, una en acabar el batxillerat que és un canvi radical de cicle i una quan es graduen; però de debò cal fer orles als nens de P5? I quan acaben la primària? I al final en farem una a cada final de curs, devaluant el sentit de la orla. A més, veure nenes de 15 anys, amb vestits llargs fins als peus, que quan els veus ja dius Déu meu que no s’acosti a cap cigarreta que això s’encendrà tot, amb uns talons impossibles per elles que sempre van en vambes... L’altre dia era a la perruqueria i hi havia una noia de 16 anys crec que va dir, que s’estava posant estupenda per les orles. Portava el vestit i es va canviar allà mateix. El vestit, deixant de banda la qualitat, li anava dues o tres talles gran, i havia d’anar estirant perquè li queia; llavors va treure unes sabates amb uns talons de mínim 12 centímetres, sabates que no sabia caminar perquè ni n’havia portat mai i que el vestit li tapaven que jo només pensava que acabaria a l’hospital, i llavors al preguntar-li on feien la festa va i em diu uns al Kebab i els altres

a la pizzeria. De debò al Kebab o la pizzeria amb vestit llarg? A més molts pares, potser no es poden permetre el luxe de comprar vestits i pagar sessions de perruqueria, manicura i maquillatge (en el cas de les noies) i fan un esforç, i per una festa perden la testa. La setmana següent, devien fer orles en un altre lloc, i en una cantonada, veig dues noies amb sengles vestits llargs de l’estil de la noia de la setmana passada i de cop una es fa petita perquè va baixar dels andamis que portava als peus i es va col·locar unes xancles de goma i tan panxa anava amb els seu vestit llarg, que ara arrossegava i amb xancles. Allò que en diuen glamour, glamour... més aviat poc. Doncs bé, si volem importar festes, almenys fem-ho bé. I potser no calen tantes orles i diplomes i que quan es faci se li doni el valor que té. I a les noies un consell: si us fa il·lusió posar-vos un vestit llarg, n’hi ha de curts molt més bonics, almenys feu com les models i assageu un mes abans per casa amb el vestit i les sabates que quan sortiu sigueu vosaltres i no sembli que aneu disfressades.

Segona quinzena de juny de 2022

LA NOTÍCIA

Guardonat per "ser un artista únic, excel·lint en l’art de la pintura al fresc i la pintura mural"

El Govern de la Generalitat distingeix a Josep Minguell, pintor muralista, amb la Creu de Sant Jordi

TÀRREGA La Generalitat de Catalunya ha atorgat una Creu de Sant Jordi al pintor Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959). La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part del Govern català. En el cas de Minguell, la Generalitat el distingeix per ser “un artista únic, excel·lint en l’art de la pintura al fresc i la pintura integrada en grans espais arquitectònics”. L’artista targarí és autor de 46 conjunts arquitectònics i s’ha convertit en un dels màxims exponents internacionals de la pintura mural al fresc, una tècnica pictòrica mil·lenària en la qual s’ha especialitzat. “La pintura al fresc, més que una tècnica, és una manera d’entendre l’art de la pintura. Estableix un fort vincle amb l’arquitectura dels edificis, crea color amb pigments minerals i enfoca tota la creació envers

el protagonisme dels espectadors. La Creu de Sant Jordi és un gran estímul per a continuar endavant amb aquesta pràctica artística”, ha declarat el guardonat. Minguell recollirà el guardó juntament amb els altres premiats en una cerimònia conjunta que se celebrarà el dia 11 de juliol a Mataró. En un comunicat, la Generalitat ha argumentat que Minguell “mostra sempre una inspiració brillant que interpel·la i commou l’espectador de les seves obres pictòriques”. D’altra banda, ha destacat també “la important i continuada tasca de docència, recerca i difusió tècnica i conceptual de la pintura mural al fresc, que el converteix en un gran referent per a les noves generacions de pintors murals”. Fill i net de pintors al fresc, Josep Minguell Cardenyes és doctor en belles arts i pintor muralista. Està especialitzat

MARINA RÚBIES

en pintura mural al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics, sent un dels pocs artistes arreu del món que practiquen aquesta tècnica pictòrica mil·lenària. Al llarg de la seva trajectòria

ha pintat un total de 46 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de

l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona. En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb la Hawaii Manoa University, l’Accade-

mia di belle arti di Firenze i di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Complutense de Madrid, de Lleida, la Politècnica de València i la Waseda University deTokio.

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de juny de 2022

Es disparen els contagis de covid en totes les edats, però sobretot en gent més gran de 70 anys LLEIDA La setena onada de la covid ja és aquí, amb els casos que creixen cada cop més de pressa: la incidència de la covid es dispara en totes les edats, però sobretot en gent més gran de 70 anys. L'ocupació de

noves subvariants d'òmicron que són més contagioses, però no més greus, ressorgeixen dubtes a qui els toca la infecció de prop. Els símptomes d’aquestes noves variants durant els primers dies solen ser:

les UCI és a anys llum dels màxims: hi ha 46 persones a tota Catalunya, tenint en compte que n’han arribat a haver-hi 1.500. En un moment en què els casos de covid tornen a repuntar, bàsicament per les

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

augment de la temperatura, malestar, calfreds i sensació estranya a la pell. També es poden tenir nàusees i vòmits. Normalment, milloren al cap de 2 o 3 dies. També, en quadres molt lleus, apareix en

forma de constipat simple, amb esternuts i mucositat nasal. Caldria anar al CAP o trucar als serveis mèdics si la febre és molt alta, assolint més de 38,5 o dura més de tres dies, o si es té dificul-

Dades 28/06

VÍCTIMES MORTALS

Risc alt

SEGRIÀ

+645

73.533 (72.888)

551 (550)

URGELL

+193

13.313 (13.120)

94 (91)

NOGUERA

+115

13.713 (13.598)

87 (86)

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

154,79

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

1,40

+109

6.435 (6.326)

45 (43)

SEGARRA

+94

8.160 (8.066)

48 (48)

322,08

ALT URGELL

+83

5.860 (5.777)

44 (44)

1,68

PALLARS JUSSÀ

+65

4.110 (4.045)

83 (83)

SOLSONÈS

+27

4.942 (4.915)

49 (49)

PALLARS SOBIRÀ

+15

2.100 (2.085)

3 (3)

VAL D'ARAN

+11

3.409 (3.398)

14 (14)

1.136 (1.133)

8 (8)

GARRIGUES

ALTA RIBAGORÇA

tat respiratòria. També si durant el procés de la malaltia els símptomes empitjoren, és recomanable contactar amb un professional de la salut o trucar al 061. En cas d'emergència vital, cal trucar al 112.

Risc rebrot:

Taxa contagi:

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

Taxa contagi:

ALT URGELL

Risc rebrot:

577,46

Taxa contagi:

1,42

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

640,42

Taxa contagi:

1,32

SOLSONÈS Risc rebrot:

496,35

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

1a dosi % / persones Dades del 28 de juny

Dades del 28 de juny 72,91% (14.746 persones)

ALTA RIBAGORÇA

76,62% (2.892 p.)

74,80% (2.823 p.)

GARRIGUES

80,44% (15.100 p.)

79,06% (14.842 p.)

NOGUERA

79,14% (30.634 p.)

77,59% (30.036 p.)

PALLARS JUSSÀ

76,81% (10.056 p.)

75,73% (9.915 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,14% (4.866 p.)

68,45% (4.748 p.)

PLA D'URGELL

79,71% (29.288 p.)

78,11% (28.699 p.)

SEGARRA

76,50% (17,459 p.)

75,06% (17.6 p.)

SEGRIÀ

82,94% (173.059 p.)

81,27% (169.577 p.)

SOLSONÈS

78,31% (10.488 p.)

76,46% (10.240 p.)

URGELL

82,18% (29.786 p.)

80,29% (29.102 p.)

VAL D'ARAN

76,04% (7.592 p.)

74,48% (7.436 p.)

Risc rebrot:

262,74

Taxa contagi:

0,97

SEGRIÀ Risc rebrot:

354,32

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

SEGARRA

Taxa contagi:

1,29

Risc rebrot:

454,15

Taxa contagi:

1,17

URGELL

Risc rebrot:

713,70

GARRIGUES * El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

2,46

NOGUERA

74,71% (15.111 persones)

ALT URGELL

Taxa contagi:

Pauta completa*

Risc rebrot:

603,18

Taxa contagi:

1,10

PLA D'URGELL Risc rebrot:

352,95

Taxa contagi:

0,65

Taxa contagi:

1,41

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de juny de 2022

Les noves variants són majoritàries a Catalunya, tot i que de moment no afecten a hospitals i UCIs CATALUNYA

ELI DON

La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha confirmat que més del 40% dels contagis de covid-19 eren de les noves variants d'òmicron, BA4 i BA5 fa dues setmanes. Per això, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio que assumeixen que aquestes dues variants són ja majoritàries a Catalunya. Precisament atribueix a aquestes variants l'increment "progressiu" de contagis, xifrat en un 10% respecte a la setmana anterior. Ha afegit que mal-

grat aquest increment, les UCI continuen "força estables" i en "mínims històrics". La secretària ha defensat que malgrat que aquestes dues noves variants escapen millor a les vacunes, aquests continuen donant protecció "molt bona" contra la malaltia greu i l'ingrés hospitalari. Per això, ha fet una crida a que qui no tingui la tercera dosi se la posi. La taxa de vacunació amb aquesta tercera dosi és del 54%, ha dit. Cabezas ha descartat també que

ara per ara s'hagi de posar la quarta dosi a tota la població però sí en els c o l · l e c t i u s v u l n e ra b l e s quan la situació epidemiològica ho requereixi. Un estudi del Biomedical Pioneering Innovation Center de la Universitat de Pequín ha conclòs que les persones que es van infectar amb la variant de la covid-19 òmicron poden tornar-se a infectar amb les seves subvariants encara que hagin rebut la dosi de reforç. L'última subvariant, la BA.5, ha entrat amb mol-

ta força a Catalunya i ja s'acosta al 50% dels casos. És per això, sobretot,

que estan augmentant els contagis. Aquest serà, de nou, un estiu amb

covid, però per ara lluny d'increments explosius d'altres moments.

ESPANYA

BARCELONA

La 4a dosi de la vacuna de la covid, per a majors de 80 i residències

La confiança de les infermeres en la vacuna va augmentar

sta e u aq

ACN

MINISTERI DE SANITAT

que s'administraria a "tota la població" previsiblement a partir de la tardor. Les mateixes fonts subratllen que "com sempre, la Ponència de vacunes continuarà analitzant de forma contínua les dades d'evolució epidemiològica i dispo-

nibilitat de noves vacunes, per adaptar l'estratègia, elevant si s'escau les seves recomanacions a la Comissió de Salut Pública", ja que l'estratègia de vacunació "és un document dinàmic que es va adaptant".

Un estudi fet per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) reflecteix que la confiança de

cist e ? lla

Vol eu

El Ministeri de Sanitat ha dit ara que només s'ha aprovat administrar la quarta dosi de la vacuna contra la covid-19 a gent gran que estigui a residències i majors de 80 anys. Fonts de Sanitat han remarcat que aquesta és l'última decisió presa per la Comissió de Salut Pública i que encara "està a l'espera de determinar la data d'inici d'aquesta administració". També recorden que des del gener s'està inoculant a persones immunodeprimides i que aquest organisme ha avalat continuar amb les persones d'edat avançada. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha afirmat aquest dijous en una entrevista a La Sexta

Les guanyadores del mes de juny són:

@teacheraloha_58 (Instagram)

@geemmacm (Instagram)

us l a r e ga le m !

Enhorabona!!!!

les infermeres i infermers de la demarcació de Barcelona en la vacuna de la covid-19 ha augmentat

al llarg de la campanya de vacunació. Segons els resultats obtinguts, abans de la disponibilitat de la vacuna, el 34,2% del personal d’infermeria tenia almenys algun dubte sobre la vacuna i aquest percentatge va disminuir a un 17,9% un cop avançada la campanya de vacunació. Per fer l’estudi es van fer dues enquestes: una abans de començar la vacunació, el desembre de 2020, i una altra amb la campanya ja avançada, el juny de 2021. En la primera fase, es van obtenir 2.430 respostes i en la segona, 2.027, i un 86% dels participants eren dones.

PASSA-T’HO BÉ

Segona quinzena de juny de 2022

passa-t´ho bé Es recupera la celebració de la Transsegre, que arriba a la seva 36a edició BALAGUER La Transsegre de Balaguer, que arriba a la seva 36a edició, suposarà la celebració definitiva de la tornada a les festes d’estiu de la comarca de la Noguera i un dels esdeveniments clau de Ponent. Entre els dies 8 i 10 de juliol, els diferents espais del riu Segre acolliran la retrobada de l’històric esdeveniment amb el seu públic. La Paeria de Ba la g ue r i l’As so c i ac i ó L’Almirals Cup Light’s han presentat ja el programa complet de la festa, la primera després de la pandèmia de la covid que recupera la normalitat. Com a novetat, aquesta edició presenta un canvi d’horari en el primer tram de la baixada. El recorregut del dissabte 9 de juliol, entre el Pont de Camara-

ARXIU COMARQUES

sa i Sant Llorenç de Montgai, està previst a 2/4 de 12 del matí. Segons l’organització, aquest canvi permetrà agilitzar el procés de verificació d’embarcacions que per primera vegada es farà directament a Camarasa. D’aquesta manera, els participants podran iniciar el descens després de rebre la validació per part de la comissió organitzadora. Tant la sortida com l’arribada de la primera jornada comptaran amb la participació del Sr. Postu. El segon tram es manté al diumenge al matí i repetirà el recorregut de la darrera edició, del Pont de Fusta del Molí de l’Esquerrà de Balaguer fins al Parc de la Transsegre seguint les recomanacions del comitè de seguretat.

ma, 31FAM i Koers encapçalaran el cartell de la nit del dissabte i el DJ Marsal Ventura marcarà el final de la jornada.

Segell musical La Transsegre comptarà amb una proposta musical molt diversa, apostant per artistes del context català. La nit del divendres 8 de

juliol, el Parc de la Transsegre de Balaguer acollirà les actuacions de DJ’s de música comercial, electrònica i tecno. El dissabte 9, el grup Los

Duendes Garrapateros i el DJ Javi Rumí amenitzaran l’arribada d’embarcacions a Sant Llorenç de Montgai. A partir de les 12 de la nit, els grups Elèctrica Dhar-

Un esdeveniment de referència Des dels seus inicis, any rere any, la Transsegre ha anat incrementant tant les xifres de participació com la repercussió als mitjans de comunicació. Si la primera edició, l’any 1985, va significar una anècdota entre una colla d’amics; en les últimes edicions, la Transsegre ha congregat més de 6.000 assistents, 230 embarcacions i 1.770 tripulants d’arreu de Catalunya. Totes les activitats són gratuïtes i el procés d’inscripció per la popular baixada ja està obert a la pàgina web de l’organització.

Segona quinzena de juny de 2022

PASSA-T’HO BÉ

El 24è Paupaterres reivindica propostes autèntiques TÀRREGA

Tàrrega es prepara per celebrar del 7 al 9 de juliol la 24a edició del festival Paupaterres, esdeveniment destacat de la programació d’estiu al territori. En total, una vintena de propostes integraran un cartell amb la parcel·la infantil del PaupaKids, food-trucks, sopars i tallers d’artesania. Dijous 7 de juliol Les primeres oferts musicals del Paupaterres arriben en format de concerts en diversos locals de Tàrrega, d’entrada gratuïta. S’algutinen en tres propostes en espais diferents: THE RURALITES, reggae i pop, tocaran als Jardins Associació Alba, LA BOSSA D’URINA, d’indie, al Bar Kirikú i el JUH & BOX, de pop, al Bar Novum. Divendres 8 de juliol La segona nit ja es traslladarà a l’espai habitual, amb obertura de portes a les 8 del vespre al Càmping Municipal. CELTAS CORTOS abanderaran l’esperit musical que caracteritza el Paupaterres: fusió i festivitat. Des de Valladolid, el grup desgranarà el seu cèlebre repertori de rock celta. El concert forma part de la gira amb què

ARXIU COMARQUES

la banda commemora els seus 30 anys de trajectòria. Les veus de dona també es faran sentir amb ALÉRGICAS AL POLEN, sextet femení català que estrenen disc, De sobretaula. El mestissatge sonor en català ha esdevingut l’estendard del grup ÍTACA BAND. Presentaran el seu nou treball, Mil tormentas y un sol. La connexió basca es revalidarà amb la participació dels HUNTZA. Procedent d e B i l b a o, l a f o r m a c i ó aproparà els temes del seu nou disc, Ezin ezer espero, una sòlida mostra de rock, folk i punk. D’altra banda, HOVEN és el nou projecte indie-folk del cantautor Pol Joven. S’inspira en viatges, paisatges i vivències alhora que pren com a referents la calidesa de Bon Iver o John Denver. L’accent lleidatà el posaran TRIO KUMBIA, ritmes calents procedents de Bellpuig. La dansa aèria d’ENTRETELES completarà el cartell de divendres. Les entrades per aquesta nit fins a les 22 h seran a 5 euros (anticipada al web o a taquilla), i a partir de les 22 h, seran 10 euros (anticipada al web) i 12 euros (a taquilla).

Dissabte 9 de juliol El dissabte a la tarda, a 2/4 de la 7 de la tarda, els infants gaudiran del seu espai propi amb el PAUPAKIDS. L’oferta inclourà un ampli ventall d’activitats familiars amb circ, danses africanes, animació infantil, inflables d’aigua, bombolles. El preu és de 4 euros, gratuït per a menors de 2 anys. La nit de dissabte tindrà com a un dels plats forts la veterana banda THE SKATALITES. Considerats els pares de l’ska i en actiu des dels 60, els jamaicans faran aturada a Tàrrega en el marc d’una gran gira internacional. També es comptarà amb la cantautora SARA ROY, amb A(mar) i la jove cantant HELEN, natural d’AlmacellesL’aliança amb el País Valencià, aquesta vegada, serà de la mà dels AUXILI. El Paupaterres també acollirà ANDANA. La nit de dissabte tindrà molts més a t ra c t i u s c o m l e s v e u s ugandeses de COR SAFARI, la sessió de PONENT ROOTS i l’espectacle de TOT CIRC. L’entrada serà gratuïta de 20 h a 22 h, i a partir d’aquesta hora seran de 10 euros (anticipada al web) i 12 euros (a taquilla).

URGELL

Segona quinzena de juny de 2022

CRUMA finalitza el curs inaugurant el seu espai propi de formació i creació artística

Mor Francesc Florensa BAT

TÀRREGA

CRUMA, el col·lectiu d’artistes format l’any 2018 pels fundadors del Taller d’Arts Escèniques de Tàrrega i de la companyia d’espectacles de carrer Emília Gargot, finalitza el curs inaugurant la seva seu, un espai on dur a terme el total de la seva activitat a la capital de l’Urgell. L’acte va tenir lloc ahir dimecres a la tarda, on van muntar una festa al carrer pel veïnat i alumnat de l’escola.

TÀRREGA

FOTOS: MARINA RÚBIES

Genís Farran, membre de CRUMA, va explicar durant la inauguració que obren les portes de la seva escola pròpia en el seu tercer any de vida, i just en el primer any de formació totalment presencial. Durant els dos cursos anteriors van trobar-se amb restriccions i altres mesures derivades de la pandèmia, i aquest ha estat el primer que s’ha dut a terme amb normalitat, en comparació als passats.

Ara, inauguren un espai diàfan i habilitat per a executar i ampliar tota la seva formació teatral a m b b o n e s c o n d i c i o n s, tal com va explicar Montse Pelfort Valentí, memb r e d e C R U M A . Ta m b é va detallar que compta amb espai d’emmagatzematge i assaig per a la companyia dels mateixos membres i les oficines i recepció del Taller d’Arts Escèniques. El curs 2022/2023 es durà a ter-

me en aquest nou espai, les inscripcions ja estan obertes al seu lloc web amb descompte del 50% en el preu de la matrícula fins a l’1 de juliol. L’escola oferirà, un any m é s, c l a s s e s d e t e a t r e per a totes les edats i especialitats en teatre de carrer i teatre musical, a més d’una nova proposta de cursos monogràfics oberts a tota la ciutadania on es podrà gaudir de diferents disciplines de

les arts escèniques de forma intensiva. L’acte d’inauguració va co m p t a r a m b e l s p a r l a ments de l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Va l l v e r d ú , i l ’ e q u i p d e CRUMA i Emília Gargot, a més d’algunes alumnes de l’escola. A través d’un acte festiu i artístic queda inaugurat aquest espai que busca ser punt de trobada d’artistes i creadors de la ciutat i la província.

El grup de teatre BAT ha comunicat les condolences per la mort de Francesc Florensa. L’agrupació ha lamentat el traspàs de qui va ser membre fundador, secretari, president i artífex del gran local de BAT. Joan Ribó, actual president de l’entitat, expressa també la seva tristesa per una figura molt important dins del grup de teatre BAT. Explica que, quan Florensa va ser president, l’agrupació va fer un salt de qualitat amb l’adquisició del local actual, entre altres fites. Membre fundador, secretari, actor i tramoista, Florensa va passar per tots els càrrecs fins que la salut el va apartar de l’activitat de la BAT.

TÀRREGA

Commemoració del Dia de l’Orgull LGBTIQ+ amb diverses iniciatives AJUNTAMENT DE TÀRREGA

L’Ajuntament de Tàrrega pinta franges multicolors en passos de vianants de la ciutat com acció simbòlica en favor del col·lectiu LGBTIQ+, el col·lectiu que lluita pels drets de les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals i queer. La iniciativa s’emmarca en la commemoració del

Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+, fixada en el calendari cada 28 de juny. En aquesta data, a més, es penjarà a la façana de la Casa Consistorial la bandera inclusiva amb els colors de l’arc de Sant Martí tal com ja és habitual. Els colors de la bandera irisada, per tant, també es fan visibles en diversos indrets de la via pú-

blica. En aquest 2022 la iniciativa es du a terme en sis punts: carrer de Pau Casals, carrer del Mestre Güell, carrer de l’Arquitecte Florensa, plaça d’Urgell, avinguda de la Generalitat i avinguda de Josep Tarradellas. L’acció, a més, compta amb la col·laboració de les persones inscrites al programa Singulars del Cen-

CASTELLNOU D'OSSÓ

tre La Solana, dedicat a la formació i la inserció laboral. En aquest sentit, Tàrrega també ha fet sentir la seva veu en defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBIQ+ aquest dimarts 28 de juny. Entitats i institucions del municipi es van donar cita a les 11 del matí a la plaça Major per llegir el manifest.

CIUTADILLA

Les obres per a la millora de l’accés al nucli històric

Finalitzen les obres d’urbanització del Portal del Gel

Castellnou d’Ossó ha millorat el seu accés al nucli de la vila. Les obres que recentment han finalitzat han consistit en la nova urbanització del vial d’accés al nucli del municipi, eixamplant de 4 a 6 metres la calçada per als vehicles i configurant un nou passeig per a vianants de 3 metres. L’actuació ha implicat la renovació de l’aglomerat asfàltic i la xarxa de clavegueram, habilitant també en paral·lel un recorregut arbrat per a vianants entre el poble i la zona de la peixera del riu Sió, de 138 me-

Recentment s’han finalitzat les obres d’urbanització dels vials de l’àmbit conegut com el Portal del Gel de Ciutadilla, un espai situat en la connexió del carrer Sant Isidre i el carrer Cèsar Martinell. Durant l’any 2020 es va procedir a la construcció d’un nou mur de contenció de formigó armat i una part de les xarxes de serveis, com una primera fase. Ara s’han completat les obres d’urbanització amb la pavimentació dels vials, així com la recollida i evacuació d’aigües plu-

CONSELL COMARCAL DE L'URGELL

tres lineals. En conseqüència, els treballs realitzats han millorat la funcionalitat i seguretat del vial, garanteixen una accessibilitat adequada i alhora afavoreixen la mobilitat, minimitzant la possibilitat

d’accidents. Les obres han tingut un cost de 76.447,05 euros i han comptat amb el finançament del PUOSC i l’Ajuntament, i s’han executat segons el projecte redactat pels Serveis Tècnics.

CONSELL COMARCAL DE L'URGELL

vials amb els interceptors i connexions corresponents, el condicionament del talús intermedi i diversos acabats de l’obra d’urbanització. Ha permès millorar la funcionalitat, la seguretat,

l’accessibilitat i la imatge. L’obra va comptar amb un pressupost de contracte de 39.204,00 euros, finançades per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Ciutadilla.

Segona quinzena de juny de 2022

URGELL

10 anys del Museu Trepat de Tàrrega: un espai de creativitat, identitat i diàleg TÀRREGA MARINA RÚBIES

El Museu Trepat de Tàrrega està d’aniversari: l’emblemàtic espai ha celebrat el seu desè any de vida des de la seva inauguració com a equipament cultural, el 28 de juny de 2022. Per commemorar l’efemèride, s’ha estrenat una peça documental audiovisual que recull el testimoni de persones que han contribuït a crear i fer créixer el Museu Trepat tot rememorant una primera dècada de trajectòria farcida d’activitats. Les naus d’aquest centre museístic dedicat al patrimoni industrial del segle XX “s’han consolidat com un pol de creativitat, identitat i diàleg amb el territori”, ha afirmat Jaume Espinagosa, director del Museu Trepat. El documental és un exercici de reflexió, memòria i agraïment tant a tothom que ha deixat empremta al museu com a les 70.885 persones que l’han visitat al llarg dels últims deu anys. “Ha estat una dècada plena de recerques, visites guiades, esde-

TÀRREGA

94 automòbils venuts al 9è Mercat del Vehicle d'Ocasió

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

veniments culturals, reunions, innovacions i descobertes que ens encoratja a continuar creixent i compartir els valors que ens identifiquen com a museu: creativitat, identitat i diàleg”, ha asseverat Jaume Espinagosa. L’audiovisual s’ha projectat a l’edifici de l’antic departament comercial en el decurs d’un acte encapçalat per l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú. La primera edil ha manifestat que Cal Trepat ha esdevingut “un símbol identificador de la nostra ciutat alhora que un potent atractiu turístic, dinamitzador i divulgador”.

En l’acte de celebració també hi ha assistit la regidora de Patrimoni i Turisme, Ivonne Pont; el director dels Serveis Territorials de Cultura, Albert Turull; la regidora Rosa Maria Perelló, alcaldessa que inaugurà el museu l’any 2012; Joan Amézaga, alcalde quan es va cedir el complex fabril al consistori targarí l’any 2006; i el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Jaume Perarnau. La museïtzació de Cal Trepat s’inaugurà el 22 de juny del 2012, sis anys després que la fàbrica de maquinària agrícola fos cedida al consistori tar-

garí. Abans de l’obertura de l’equipament es fa dur a terme un llarg treball de recerca i inventari. El Museu Trepat esdevingué així un espai públic dedicat a la preservació i divulgació del patrimoni industrial, en especial sobre el procés de mecanització del camp. A més, i per dinamitzar-hi l’activitat i acostar l’espai al públic, les naus han acollit diversos esdeveniments culturals (Embarrat, McTrepat) al mateix temps que part de les naus s’han destinat a altres usos com viver d’empreses, fusteria o assaigs oberts i rodatges.

AGRAMUNT

Recuperen les cobertes de l’antic escorxador DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Agramunt ha finalitzat el projecte de recuperació de les cobertes de l’antic escorxador amb l’objectiu de mantenir-lo en peu, i poder seguir la recuperació total de l’edifici en una segona intervenció. L’escorxador d’Agramunt va ser construït l’any 1946, i l’arquitecte va ser Llu-

ís Domènech Torres, que també projectà el mercat i altres equipaments d’Agramunt. Aquesta actuació ha estat cofinançada per fons FEDER, per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament, dins del projecte ‘Paisatges de Ponent’, amb import d’adjudicació de 177.272,72 euros.

AGRAMUNT

L’Ajuntament de Tàrrega i els establiments d’automoció que van participar en la 9a edició del Mercat del Vehicle d’Ocasió, celebrat el maig passat, fan un balanç molt positiu del certamen i agraeixen públicament la bona resposta del públic a la convocatòria. En aquest sentit, l’edició del 2022 s’ha saldat amb un total de 94 vehicles venuts, “una molt bona xifra en el context d’incertesa actual”, segons apunta l’organització. Aquesta quantitat, tot i ser un xic inferior a la registrada l’any passat (quan se’n van vendre 116) supera amb escreix la de les edicions dels anys 2018 i 2019 (recordem que el 2020 el certamen es cancel·là a causa de la pandèmia) i ha sorprès gratament els professionals del sector. Des de la Regidoria de Promoció Econòmica es valora el volum de negoci generat i la dinamització d'un sector amb molta presència a la capital de l'Urgell. Celebrat al Parc Esportiu,

el 9è Mercat del Vehicle d’Ocasió oferí 4.000 metres quadrats d’exposició i posà més de 350 vehicles a la venda per part d’una quinzena de concessionaris. La convocatòria va atreure nombrós públic provinent tant de la comarca de l’Urgell com d’altres indrets de les terres de Lleida, així com de poblacions de l‘Alt Pirineu i Aran, la Catalunya central, el Camp de Tarragona o la Franja de Ponent. El consistori de capital de l’Urgell ha donat a conèixer les xifres finals del 9è Mercat del Vehicle d’Ocasió durant el lliurament del premi de 2.000 euros en metàl·lic corresponent al sorteig que s’ha realitzat entre els compradors. Josep Vilamajó Roig, veí de Bellpuig, ha resultat el guanyador per la compra d’un vehicle a l’establiment expositor Unicars Ponent de Tàrrega. El consistori targarí patrocina el premi amb la voluntat de dinamitzar el certamen i animar les vendes.

VERDÚ

Canal Viu clou les seves jornades a la Necròpolis d’Almenara

Pengen conills d'un pont a la C-14

Aquest dissabte 25 de juny, amb la visita a la necròpolis d’Almenara, s’ha dut a terme la darrera de les quatre jornades «El Món Ibèric i el Canal d’Urgell» organitzades per la Xarxa d’Entitats Locals de la Plataforma Canal Viu. A 2/4 de 10 del matí, unes 25 persones s’han reunit al pas del canal d’Urgell en una zona propera del jaciment, on han pogut veure elements per a la protecció de la fauna. Han continuat la seva ruta tot dirigint-se cap a la necròpolis que es caracteritza pels seus tú-

El diumenge 26 de juny van aparèixer un seguit de conills morts i penjats al pont de la C-14 a Verdú. L'acció sembla ser un acte de protesta, ja que anava acompanyat d'una pancar-

CANAL VIU

muls plans, unes construccions funeràries de planta circular i poca alçada on s’hi han trobat urnes amb restes òssies. L’Òscar i l’Andreu, arqueòlegs de l’empresa Iltirta Ar-

queologia han explicat als assistents de la jornada els treballs que han realitzat fins al dia d’avui i per on continuaran aquest mateix estiu amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt.

Des de la Xarxa d’Entitats locals de la Plataforma Canal Viu han organitzat aquestes primeres jornades amb la voluntat d’unir la riquesa patrimonial i cultural amb l’entorn de la futura Via Verda de les banquetes arbrades del Canal d’Urgell. Segons comunica la Plataforma Canal Viu, les quatre jornades han estat molt ben valorades pels assistents. També han avançat que treballen ja en unes segones per l’any vinent, «doncs és molt el patrimoni per descobrir al voltant dels canals d’Urgell».

MARC CORBELLA

ta sota el lema "Conills o pagesos". La zona de Verdú, entre altres, experimenta pèrdues importants en els sembrats mitjançant danys causats per la plaga, accentuada per la sequera.

PLA D’URGELL

Activitats per a tots els públics per a les Nits d’Estiu del juliol i l’agost MOLLERUSSA L’ A j u n t a m e n t d e M o l l e russa ha programat una quinzena d’activitats dins el cicle Nits d’Estiu, que es duran a terme en diferents espais de la ciutat, la majoria d’ells a l’aire lliure. No només se centraran al mes de juliol s i n ó q u e t a m b é s ’ a l l a rgaran al mes d’agost, segons ha explicat aquest matí el regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, acompanyat del tècnic de l’àrea, Àlex Culleré. La música, el teatre, el cinema i la dansa seran eixos protagonistes del c i c l e, e l q u a l t o r n a r à a tenir com un dels actes centrals la tradicional Caminada a la llum de la lluna, que es farà divend r e s 8 d e j u l i o l . Ta m b é l’Open Night, la Festa de les Rebaixes organitzada per Mollerussa Comercial amb les botigues obertes fins a les 3 de la matinada que serà l’activitat que obrirà la programació el pròxim dia 1 de juliol. Pel que fa a la música, la novetat és el Festival Minúscul, el qual tindrà lloc a Cal Jaques els vespres dels dijous 4, 11 i 18

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

d’agost amb els concerts en format íntim de Gerad Aledo, Galgo Lento i Olga Zoet. Ta m b é e n f o r m a t í n t i m , però en aquest cas a la t e r ra s s a d e l a B i b l i o t e ca Comarcal Jaume Vila, es podrà gaudir de l e s C a n ç o n s C @ n t a d e s, de Uënsdei (dijous 7 de juliol). La música també serà present en el c o n c e r t d e Ve n t s d e l a Mechels Kamerorkest, a la Casa Canal (dijous 14 de juliol); els Camins del paradís amb poemes de J a c i n t Ve r d a g u e r i n t e rpretats per Valentí Maymó, rapsode i tenora, a

Cal Jaques (divendres 29 de juliol) i el concert del Grup Ressò de l’Albada a la Casa Canal (divendres 5 d’agost). També hi haurà espai per al teatre amb la representació als jardins de la Casa Canal de L’Auca del S e n y o r E s t e v e, d e S a n tiago Rusiñol, a càrrec del Celler d’Espectacles i l’Agropecuària Produccions; (dissabte 9 de juliol) i per la dansa amb una exhibició de balls llatins i social a la plaça de Manuel Bertrand (dissabte 23 de juliol). La programació també tindrà la moda i la promo-

MOLLERUSSA

Aturat temporalment l’enderroc del Grup Sant Isidori

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

L’Ajuntament de Mollerussa, l’INCASÒL i l’empresa adjudicatària Boscirem S.L han aturat les obres d’enderroc dels blocs B i D del Grup Sant Isidori en ser alertats pel departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural alertant de la detecció d’aus protegides nidificant i en ple període reproductor. Per evitar destruir o danyar de forma intencionada els nius i els seus ous, s’ha considerat la necessitat ajornar les obres de demolició programades fins que finalitzi el període de reproducció, que es preveu que sigui a principis d’agost. En concret, s’han detectat una seixantena de nius de falciots i orenetes nidificant en els edificis abandonats. La notificació procedent de la Secció de Biodiversitat i Medi Natural dels serveis territorials de Lleida indica que davant de situacions

d’emergència o raons de seguretat degudament justificades es podria sol·licitar el trasllat dels nius. El fet que aquest tipus d’autoritzacions especials hagin de ser comunicades al Ministeri competent als efectes de la seva posterior notificació a la Comissió Europea retardaria els tràmits administratius més enllà d’un mes per la qual cosa s’ha optat per paralitzar les obres i esperar la fi del període reproductor per continuar amb la demolició d’aquests dos blocs. Per vetllar per la seguretat,

des de l’Ajuntament es reforçaran les mesures de control mantenint la tanca instal·lada i identificant amb senyalització el perill i la prohibició d’accedir a la zona. Així mateix, la Policia Local incrementarà les rondes de vigilància aleatòries i setmanalment es farà una inspecció visual conjunta de l’empresa contractista i la direcció de l’obra, a càrrec de l’Ajuntament, per verificar el correcte estat del tancament perimetral i el funcionament de les mesures de seguretat establertes.

ció econòmica entre els seus components amb l’Expo-desfilada by JRS, que es farà al carrer Ciutat de Lleida (divendres 15 de juliol), i el Mercat de les Rebaixes d’Estiu a la zona de vianants del centre urbà (dissabte 6 d’agost). El cinema per al públic familiar també serà un dels elements destacats amb la projecció al Parc Municipal a les 10 de la nit de les pel·lícula Raya i el darrer drac (dimecres 13 de juliol) i Animals fantàstics. Els crims de Grindewald (dimecres 27 de juliol).

Segona quinzena de juny de 2022

VILANOVA DE BELLPUIG

Festa Major Petita pel dia de Sant Pere Vilanova de Bellpuig ha celebrat la Festa Major petita, que se celebra per Sant Pere el dia 29 de juny durant tarda i vespre. S'ha preparat una jornada amb actes gratuïts per a totes les edats i gustos. En aquesta tradicional festa es ret homenatge als matrimonis més grans del municipi, amb ofrena floral a la Mare de Déu del Lliri. A partir de les 7 de la tarda i a l’església de Sant Pere Apòstol el reconeixement per als matrimonis formats per Josep Maria Penella Amorós i Carme Calafell Bardia, i Pere Piró Soldevila i Josefina Galitó Penella, que va comptar amb una missa cantada per la Coral Verge del Lliri. Un cop acabada la missa i la cantada l’acte va continuar al Poliesportiu amb una sessió de ball amb l’Orquestra Mediterrània, on també hi haurà servei de sopar i de bar. A partir de les sis de la tarda i al Magatzem municipal de Cal Xai l’Associació De Dones Anjua es va inaugurar l’exposició de mobles restaurats per

les alumnes que han participat en el taller de restauració. Durant l’any han estat restaurant de forma creativa tota mena de mobles que ara es poden veure exposats en aquest magatzem. Paral·lelament, al recinte de les Piscines i a partir de les 7, hi va haver un taller de Yoga per a famílies amb nens i nenes de la mà de Yoga Kids Ponent. A partir de les 8 del vespre es va poder participar a “La Reserva art truck”, un taller mòbil “only kids” que potencia la creativitat d’infants de totes les edats. Aquesta caravana mòbil és idea i creació de Solaç Centre d’expressió artística de Mollerussa. Finalment, a la pista de tennis hi va haver una actuació apta per a totes les edats, de la mà de Transmissions Dansa, amb l’espectacle “Conferència ballada”. Aquest espectacle, dinàmic i participatiu, parlant sobre danses urbanes, combinant música, audiovisuals, paraula i moviment.

TORREGROSSA

La primera edició del Posa’t la Gorra reuneix 300 persones AFANOC

Torregrossa va viure el12 de juny la primera edició del Posa’t la Gorra!, la festa més simbòlica de l’Associació de Nens amb Càncer. Organitzada per l’AFANOC Lleida, l’Ajuntament de Torregrossa i l’Assorgerrot, l’esdeveniment va reunir unes 300 persones que s’han solidaritzat amb els infants i adolescents amb càncer i les seves famílies. La jornada va començara primera hora del matí amb una caminada pels

carrers i els voltants de la localitat. Un cop finalitzada la ruta, es va iniciar als Jardins de Torregrossa una festa en la qual un adolescent de l’AFANOC que ha viscut el càncer infantil en primera persona va llegir el manifest, acompanyat per la presidenta de l’AFANOC i per autoritats. Durant la festa, amenitzada pels grallers Els Descordats i la batukada dels Borjuts, els assistents van poder gaudir d’un esmorzar solidari, animació infantil amb

Danses Esbojarrades, festa de l’escuma i un sorteig solidari que va posar el punt final a la jornada festiva. Els fons recaptats gràcies a les inscripcions, la venda de marxandatge i de tires del sorteig es destinaran a millorar la qualitat de vida de les famílies durant la seva estada als hospitals de referència; i també quan retornen al territori a través del suport psicosocial a les seus de Barcelona, Lleida i Tarragona.

Segona quinzena de juny de 2022

PLA D’URGELL

Mor un treballador en quedar atrapat per una màquina en una empresa fruitera MOLLERUSSA Un veí de Mollerussa de 33 anys va morir durant la tarda de dimecres 22 de juny en un accident laboral en una empresa de gestió fruita de la capital del Pla d’Urgell, segons van informar els Mossos d’Esquadra. Per motius que s’investiguen, el treballador va quedar atrapat per una màquina de classificació de fruites a l’interior de l’empresa. Tot i la ràpida actuació dels serveis d’emergències, no li van poder salvar la vida. Van participar en la gestió de l’accident diverses dotacions dels Mossos, del SEM i dels Bombers de la Generalitat. Els Mos-

ARXIU COMARQUES

sos van posar els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Lleida i del Departament d’Empresa i Treball, d’acord amb els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals. Aquest és el tercer accident laboral mortal de l ’ a n y q u e e s r e g i s t ra a les comarques de Ponent, tots registrats en menys d’un mes. El 30 de maig va perdre la vida una veïna de les Borges Blanques de 51 anys en un sinistre en una empresa de prefabricats que compta amb una planta a la capital de les Garrigues. La treballadora va ser atro-

pellada per una màquina que transportava formigó. El segon sinistre es va produir el dia 9 de juny, quan un operari de 32 anys va morir hores després de tenir un accident laboral en una empresa cerealística d’Alguaire. L’home era un veí d’Alfarràs de 32 anys.

El sinistre va ocórrer a les 8.32 hores en el centre de producció d’una empresa situada a l’A-14, quan una forta ratxa de vent va arrancar una porta de grans dimensions, que va caure sobre un operari. Va ser evacuat a l’hospital Arnau, on va morir poc després.

L’Ajuntament reduirà la ràtio d’endeutament al 73% en mig any AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

la capacitat econòmica del consistori i impacta en la ràtio del deute que a finals d’any es preveu que sigui

del 66% molt per sota de les previsions inicials de l’exercici. En aquest sentit, Solsona

ha indicat que aquesta rebaixa és "un símptoma de recuperació econòmica pel que fa a la tresoreria de l’Ajuntament, ja que permet reduir a un percentatge històric la ràtio d’endeutament perquè, si es compleix la previsió, baixarà 20 punts percentuals en un any, passant de 85,5% a 66,4%", ha indicat. Un altre punt de l’ordre del dia és l’aprovació dels nous estatuts de Fira de Mollerussa, que van ser modificats per darrera vegada el 1995.

MOLLERUSSA

II Obert Internacional d’Escacs amb 7 banderes presents AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Mollerussa acollirà el pròxim dissabte dia 2 de juliol el segon Obert Internacional “Ciutat de Mollerussa”, el qual espera reunir 140 participants dels quals més d’un centenar ja han formalitzat la seva inscripció, motiu per al qual s’ha optat per un canvi d’ubicació per situar-lo al Pavelló Firal i no al Teatre L’Amistat que el va acollir el 2019 en la seva primera edició. Ho han explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del president del Club d’Escacs de Mollerussa, Jaume Ribera, el qual ha confirmat

la presència set banderes amb participants d’Estats Units, Argentina, Perú, Colòmbia o Andorra així com de localitats catalanes i del territori espanyol. Es tracta del segon torneig més im-

La Caminada a la Llum de la Lluna espera 800 participants AJUNTAMENT DE MOLERUSSA

MOLLERUSSA

L’Ajuntament de Mollerussa reduirà la ràtio d’endeutament fins al 73% aquest mes de juliol un cop s’aprovi en el pròxim Ple ordinari previst per aquest dijous la renovació d’una operació de crèdit a curt termini per un import d’un milió d’euros, 470.000 euros menys que la que estava contractada inicialment. Així ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha indicat que aquesta rebaixa ha estat possible gràcies a la recuperació de

MOLLERUSSA

portat a les Terres de Lleida, juntament amb el de Vallfogona de Balaguer, i la seva organització aspira a entrar en el Circuit Català d’oberts Internacional d’Escacs. En total, es repartiran pre-

m i s v a l o ra t s e n 2 . 2 0 0 euros de dotació global, que es repartiran per la categoria absoluta, però també per trams perquè el repartiment quedi més equilibrat. També es premiarà els millors classificats de les categories inferiors, segons ha explicat Ribera, ja que l’objectiu és també promocionar els jugadors més novells a banda dels titulats, dels quals n’hi ha 8 de confirmats i se n’espera una quinzena. Pel que fa al desenvolupament del torneig, serà per partides ràpides d’una durada de mitja hora i sense eliminatòries.

La 29a edició de la Caminada a la llum de la lluna, que tindrà lloc el proper 8 de juliol amb sortida i arribada des del parc municipal, espera reunir al voltant de 800 participants, recuperant així la normalitat i superant les 600 inscripcions a les quals es va limitar l’any passat a causa de la pandèmia. Ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que ha presentat l’activitat inclosa en la programació de les Nits d’Estiu, acompanyat del president de l’Associació Atlètica Xafatolls, Xavi Puigredón, i David Roselló, en representació de Serveis Roselló, que és principal patrocinador de l’esdeveniment. El recorregut serà, com sempre, de 10 quilòmetres, els que separen el parc municipal del Salt del Duran i la tornada al punt inicial i començarà a dos quarts de 10 de la nit. El preu de la inscripció és de 6 euros o de 8 el mateix dia de la caminada i es poden fer als establiments habituals (Llibreria Dalmases, piscines municipals, Serveis Rosselló i el Centre d’Iniciatives Solidàries Angel Olaran). També es poden fer les inscripcions en línia a través del web municipal www.mollerussa.

cat i a través del web d e l s X a f a t o l l s. L a i n s cripció inclou un dorsal identificatiu en forma de polsera fluorescent i una samarreta commemorativa que es podrà recollir dijous i divendres a Serveis Rosselló perquè els participants la puguin lluir durant la caminada. Així mateix, també inclou entrepà i beguda. A més, totes les persones que arribin al Salt del Duran entraran al sorteig d’un pernil per gentilesa de Xarcuteria Porté. En aquest cas, per vuité any consecutiu la caminada col·labora amb el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, entitat que treballa en diferents projectes a Etiòpia i en concret a la regió del Tigray, especialment castigada per l’actual guerra. Així ho ha explicat el president de l’entitat, Josep Maria Pujol, qui ha dit que la seva col·laboració amb la caminada servirà per donar visibilitat a la manca de recursos en aquesta zona d’Etiòpia. L’activitat compta amb el patrocini i la col· laboració de Serveis Roselló, Centre d’Iniciatives Solidàries Angel Olaran, Argal, Llibreria Dalmases, Carnisseria Porté, Fruites Jordi, Forn Guiu i Bar El Xiringuito.

REPORTATGE

Segona quinzena de juny de 2022

Factors com la crisi climàtica, l'abandonament de l'agricultura i el despoblament de zones rurals són factors clau

Els incendis forestals són cada cop més freqüents i destructius

L'incendi de Baldomar, a Artesa de Segre, ha estat donat per extingit pels Bombers aquest dijous 23 de juny, cap a dos quarts de sis de la tarda. El cos d'emergències va posar, així, el punt final a un foc que ha cremat 2.700 hectàrees de superfície, majoritàriament forestal, durant 8 dies. Els Bombers no van detectar cap fumerola en les darreres 48 hores i el matí de la revetlla de Sant Joan, l'helicòpter, amb càmera tèrmica, va sobrevolar la zona i no va detectar cap punt calent. El foc de Baldomar va ser un dels que la setmana d'onada de calor, en un context de simultaneïtat d'incendis arreu de Catalunya, va exigir més esforços al cos d'extinció per contenir-lo. Així i tot, no ha estat l'únic que ha afectat el territori ponentí, com l'incendi de Castellar de la Ribera, al Solsonès, que va cremar més de 320 hectàrees, o l'agrícola a Arbeca que en va afectar unes 25, per exemple. Però són molts els motius, més enllà de la simultaneïtat, que dificulten la feina: els representants de bombers dels sindicats UGT i CCOO van denunciar al diari CRÍTIC que els equips són deficients, els vehicles obsolets, l'excés d'hores extra i la manca de personal evidencien una falta de finançament i de dèficit de recursos. També és letal, en qüestió d'incendis forestals, la falta de perspectiva davant

JORDI BORRÀS (ACN)

ORIOL BOSCH (ACN)

BALDOMAR (Noguera)

ALBERT LIJARCIO (ACN)

dels papers fonamentals de la pagesia i la ramaderia. Aquests sectors són una clau de volta per a la gestió

i l'equilibri territorial, i que també ha estat al peu del canó durant l'incendi forestal de Baldomar. Els pagesos

SALVADOR MIRET (ACN)

de la zona van assistir a la crida per llaurar els camps i així evitar la potencialitat de crema de més de 20.000

hectàrees, o dit d'una altra forma, de gairebé tota la zona del Montsec. Però aquestes professions poden

És més necessari que mai un canvi de paradigma sobre la gestió forestal La situació és de tempesta perfecta a causa de l'emergència climàtica i de manca de gestió forestal, entre altres motius. Per una banda, el president de la Societat Espanyola de Ciències Forestals (SECF), Felipe Bravo va defensar durant el 8è Congrés Forestal Espanyol (CFE) que es va celebrar la setmana pasada a Lleida que la "gestió forestal es fa més necessària que mai" i va assenyalar que "els darrers incendis no són

més que un toc d'atenció sobre el canvi climàtic i les condicions d'abandonament en què està la gestió forestal". Va explicar que "l'índex d'aprofitament dels boscos és d'aproximadament una tercera part sobre el creixement net del bosc", és a dir, que "dues terceres parts del bosc no s'aprofiten". Bravo va indicar que "l'aprofitament forestal és una forma de conservació" i va ressaltar "l'ampli marge de millora que té la bioeconomia del sector forestal".

"Entre les cendres" de les Terres de l'Ebre Des de la perspectiva de l'emergència climàtica, i arran del documental emès en l'espai de Sense Ficció a TV3, Entre Cendres (Xènia Ciuraneta, Alba Francín i Maria Pena, 2022); Xavier Vega i Castellbí, filòsof, escriptor i professor a Flix compartia unes reflexions en referència al canvi més que necessari per evitar ser engolits pels incendis forestals: "Incendis com el de Ribera d'Ebre ens mostren la urgència de

plantejar el debat nacional sobre què som i què volem ser en un futur que cada cop és menys nostre, com afrontar l'inexorable canvi climàtic que ja és entre nosaltres, decidir si hem d'apostar seriosament per l'agricultura i la ramaderia o volem donar per perduda la lluita per la sobirania alimentària, com podem evitar la desertització -en el sentit lul·lià- de la Catalunya interior, com assegurar el relleu generacional al camp, com frenar la desaparició galopant del mosaic

paisatgístic, de la seqüència bosc/conreu/espai urbà que fins fa cinquanta anys era el nostre territori, com fomentar l'economia circular per tal que l'euro que surti de la nostra butxaca reverteixi en la del veí, en lloc d'anar a parar a l'altre cap de món: tot un seguit de qüestions majors que afecten Alcarràs, Tombouctou o Manaus." Per tant, és necessari plantejar un canvi de paradigma integral per evitar incendis, que també passa pel consum.

contribuir a la regeneració i vitalització dels sòls i dels boscos, evitant-ne la degradació.

El consum de proximitat facilita la prevenció d'incendis amb els camps conreats, els aliments frescos de qualitat, els preus justos i competitius, la protecció del medi i l'ocupació al món rural

Segona quinzena de juny de 2022

FIRES I FESTES

La flama del Canigó va recórrer les Terres de Lleida per encendre les fogueres

Ponent viu una gran festa de la revetlla de Sant Joan sense restriccions TERRES DE PONENT Les Terres de Lleida han celebrat aquest dijous 23 de juny la nit més curta i màgica de l’any amb la tradicional revetlla de Sant Joan, que ha comptat amb fogueres, sopars populars. Totes les poblacions han viscut una lluïda festa que ha aplegat un gran nombre de veïns, veïnes i visitants. Després de dos anys de pandèmia, les ganes de celebrar una revetlla animada i sense restriccions es van estendre com la Flama del Canigó, que va encendre els diversos peveters que posteriorment alimentarien l'encesa de les fogueres.

MARINA RÚBIES

En alguns municipis, com les Borges Blanques, es va optar per cancel·lar les grans fogueres a causa dels diversos focs simultanis que han cremat durant els volts de Sant Joan (reportatge p.12 i 13). Tanmateix, el Govern de la Generalitat ha evitat restriccions generalitzades o la prohibició de llençar petards. En la majoria de viles i ciutats, només s'han aplicat les mesures habituals: prohibició d'encendre fogueres ni tirar petards a menys de 500 metres de zones boscoses, a més de la nova restricció d'utilitzar fanalets voladors. AJUNTAMENT DE VILA-SANA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

AJUNTAMENT DE GUISSONA

MARINA RÚBIES

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

AJUNTAMENT DE CASTELLDANS

NOGUERA

Segona quinzena de juny de 2022

La Càtedra d’Estudis Medievals arriba a la 25a edició amb “La història medieval i nosaltres”

OLIOLA

Enxampat a 211 km/h

BALAGUER La propera Càtedra d’Estudis Medievals Comtat d’Urgell es farà els dies 11, 12 i 13 de juliol a la sala d’actes del Consell Comarcal de la Noguera. La temàtica d’aquesta 25a edició és “La història medieval i nosaltres”, sota la qual es reflexionarà sobre quina edat mitjana ens acompanya en la recerca i la divulgació actuals. Com cada any, professorat universitari molt especialitzat en el tema participarà com a membres ponents de la Càtedra, provinents de les universitats de Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Navarra, València, Comillas, Castella, Múrcia i Saragossa, i també d’universitats

MOSSOS D'ESQUADRA CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

internacionals com les de Yale, Milà, Lisboa i Perpinyà. En les taules rodones, es debatrà sobre l’edat mitjana a l’educació primària i secundària, al patrimoni que ens envolta i com a espai lúdic imaginari. A més de les ponències i els

debats, es fa una sortida de treball de camp el dimarts 12 de juliol al matí per visitar el monestir de Santa Maria de Vallverd i Tragó de Noguera, al municipi d’Os de Balaguer. Després de 2 anys d’aturada per la pandèmia, l’edició d’enguany és la 25a del Curs

d’estiu-Reunió científica del Comtat d’Urgell, organitzat pel Consell Comarcal de la Noguera, l’Arxiu Comarcal de la Noguera, la Universitat de Lleida, amb la col· laboració de la Diputació de Lleida i de l’Ajuntament de Balaguer, amb la voluntat d’estudiar i difondre la història medieval de la Noguera. És, per tant, un espai consolidat de recerca, divulgació i ensenyament històric obert a totes aquelles persones interessades a aprofundir en el coneixement del passat medieval des d’una perspectiva actual. En l’acte de presentació han participat la vicepresidenta del Consell Comarcal de la Noguera, Anna Maria Calvís;

el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; la directora de l’Arxiu Comarcal de la Noguera, Maite Pedrol, i el catedràtic d’història medieval a la UdL, Flocel Sabaté. A més, el curs està reconegut com a curs de formació permanent del professorat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La inscripció inclou el desplaçament i el dinar del dia de la sortida, i s’ha de formalitzar per telèfon (tel. 973 703 152) o per correu electrònic (medieval@historia.udl.cat). Per a més informació, cal adreçar-se a l’Arxiu Comarcal de la Noguera o al Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medieval “Espai, poder i cultura”.

Els mossos van establir un nou control a la C-14, al terme municipal d’Oliola, a la Noguera. En aquest tram, també limitat a 90 km/h, van interceptar una motocicleta a 211 km/h. Un cop aturat es va procedir a denunciar penalment al conductor, que s’haurà de personar davant el jutjat de Balaguer quan sigui requerit.

BALAGUER

Una qualitat òptima del son millora el control metabòlic dels pacients amb diabetis, segons un estudi del CAP Un estudi liderat per Cristina García Serrano, especialista en infermeria familiar i comunitària del CAP de Balaguer i investigadora del Grup de Recerca Terapèutica en Atenció Primària (GRETAP) de l’IDIAPJGol, ha demostrat que pacients amb prediabetis i diabetis que reben educació per part de professionals d’infermeria sobre higiene del son dormen més i milloren el seu control metabòlic. L’estudi ha estat publicat per la revista Biology sota el títol ‘Millora del contrast circadià diürn i nocturn a

SALUT

través de l’educació del son en pacients amb prediabetis i diabetis’. Garcia destaca el «rol decisiu» de la intervenció infermera des de l’atenció primària per millorar la salut de persones amb malalties cròniques.

Diversos estudis previs havien descrit l’existència d’una relació entre els trastorns del son i el metabolisme anormal de la glucosa, de manera que millorar els hàbits del son dels pacients amb diabetis tipus 2

havia de millorar-ne també el metabolisme. Per aprovar aquesta hipòtesi, des del CAP de Balaguer es va impulsar un programa d’educació en higiene del son per part de professionals d’infermeria, dirigit a 69 pacients adults amb prediabetis i diabetis. Després de tres mesos de seguiment i estudis analítics, els investigadors van trobar millores significatives en la qualitat del son i en el control de la diabetis en el grup d’intervenció, en comparació amb el grup de control (que no havia rebut aquesta

educació). Per avaluar la qualitat del son, els pacients van complimentar el ‘Pittsburg Sleep Quality Index’ (PSQI), el qüestionari del son més utilitzat en adults. Consta de 24 preguntes i la puntuació total indica la qualitat del son general de la persona avaluada. En el cas del grup d’intervenció, el PSQI va fer evident un increment en la durada i la qualitat del son, mentre que les analítiques van mostrar una davallada dels nivells de glucosa i d’hemoglobina. Concretament, el 84,2% dels participants del grup d’inter-

venció van certificar canvis en els seus hàbits del son, que va augmentar la durada en 1,5 hores, i també el seu test de qualitat PSQI es va incrementar en 3 punts, com a mitjana. «L’estudi no va promoure cap dieta especial ni cap altre tractament o teràpia que no fos la intervenció en els hàbits del son», ha explicat Cristina Garcia Serrano, investigadora principal. A la recerca també hi ha participat Jesús Pujol, Lidia Aran, Joaquim Sol, Sònia Ortiz, Eva Artigues i Marta Ortega.

BALAGUER

El Projecte Treball als Barris contracta una vintena de persones La Paeria de Balaguer, gràcies al Projecte Treball als Barris subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, ha realitzat la contractació de 23 persones, des del passat mes d’abril, per a fer diverses actuacions d’ocupació al Centre Històric en l’àmbit socioeducatiu, de medi ambient i de la construcció. El projecte Treball als Barris, que té un any de durada, té l’objectiu principal d’afavorir l’accés de persones desocupades al mercat laboral, residents del Centre Històric. A banda, tam-

bé busca millorar la inclusió social i que contribuir a un desenvolupament socioeconòmic més sostenible al barri. Dins de les diferents actuacions, hi ha la rehabilitació d’edificis plurifamiliars a la plaça Ollé Pinell, l’enjardinament i manteniment d’espais verds del centre històric, la restauració de les façanes als carrers Santa Maria i Minerva, i la coordinació d’obres i enjardinament. També ha iniciat el Programa d’Alfabetització en Català i Alfabetització Bàsica Digital, en el marc del Dispositiu d’Inserció “SOM BARRI” amb

PAERIA DE BALAGUER

la contractació d’una docent de català. Per al Servei De La Mà, d’Acompanyament a la gent gran i de Coordinació del Programa de la Mà, s’han

contractat 4 treballadores durant 6 mesos i una figura tècnica de coordinació, per a 7 mesos. Per últim, s’ha iniciat el Projecte Pati Obert,

de caràcter socioeducatiu amb l’objectiu de millorar la integració social i d’optimitzar l’ús dels centres escolars tot afavorint el seu vessant

educatiu. En el marc del Projecte de Treball als Barris 2021, també s’ofereix el Dispositiu d’inserció “SOM BARRI”– servei d’acollida i orientació laboral per a persones residents al Centre Històric que vulguin millorar la seva possibilitat d’inserció, i el Projecte de desenvolupament local al barri que s’encarrega de la supervisió i seguiment de les diverses actuacions ocupacional i de detectar les necessitats socials del centre històric de Balaguer per tal de dissenyar programes adequats.

Segona quinzena de juny de 2022

NOGUERA

El Cor Jove de l’Orfeó Català estrenarà l’onzè Juliol de Música i Poesia BALAGUER Un total de 4 concerts configuren l’onzena edició del cicle “Juliol de Música i Poesia” que amenitzarà els vespres dels diumenges de juliol a Balaguer. El convent de Sant Domènec, en el concert inaugural, i el monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, en la resta de concerts, seran, com és habitual, els escenaris dels actes de la programació del cicle que es va presentar aquest dijous al vespre a Balaguer. Enric Arquimbau ha detallat la programació d’enguany del cicle que s’iniciarà el diumenge 3 de juliol a les 20 h a l’església del convent de Sant Domènec amb el concert inaugural «El cor en dansa – del dinou al noucentisme» a càrrec del Cor Jove de l’Orfeó Català dirigit per Esteve Navona i amb Laia Armengol al piano. La segona part d’aquest concert estarà dedicat a la sardana amb motiu de Balaguer, capital de la Sardana 2022. Segons Arquimbau “serà una injec-

PAERIA DE BALAGUER

Arrangen el camí al Coll d’Ares per millorar la seguretat AJUNTAMENT D'ÀGER

ció vital de cançó, polifonia i sardanes, i d’aquesta manera ens sumem a la capitalitat de la sardana que ostenta la ciutat”. Es podran escoltar obres de Brahms, Fauré, Morera, Serra, Pérez Moya i Oltra, entre altres. El diumenge 10 de juliol, l’escenari es traslladarà al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses, també a les 20 h, en el segon concert del cicle «Romànticament – lied alemany i cançó catalana» amb la soprano

Ulrike Haller, Jordi Armengol al piano i Enric Arquimbau com a dient. L’espectacle inclou obres de Schumann, Brahms, Wieck, Serra i Toldrà, entre altres. El tercer concert «De ferma fusta» tindrà lloc el diumenge 17 de juliol a les 20 h al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses amb l’actriu Isabel Rocatti i violoncel·lista Pau Codina. Aquesta proposta vol commemorar el centenari del naixement de Joan Fuster en

el seu vessant poètic: “dues veus, una vocal i una altra instrumental que establiran una conversa provocadora i punyent”, segons Arquimbau. El darrer concert del cicle, «Audició Íntima«, serà un concert de cambra comentat i dialogat amb Esther Pinyol a l’arpa, Ferran Carceller a la marimba i el musicòleg i periodista de Catalunya Música, Xavier Chavarria, com a presentador. També s’interpel· larà al públic que podrà intervenir i participar activament.

BALAGUER

El JoVa amplia la seva participació amb l’adhesió de 19 municipis de la Noguera L’onzena edició del projecte Joves i Valors (JoVa), organitzat per l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Noguera, donarà el tret de sortida aquest mes vinent de juliol amb la participació de 19 municipis. Una xifra superior a la de l’any passat, quan es va arribar fins als 15. El nombre de participants es preveu que també sigui superior, en bona part perquè el projecte recupera aquest any la tradicional sortida a PortAventura, després de dos anys sense poder-la dur a terme.

ÀGER

La sortida, prevista pel pròxim 31 d’agost, respon a la voluntat d’agrair al jovent participant les tasques fetes a benefici del seu poble. El JoVa, dirigit a joves d’entre 12 i 17 anys, és un projecte comarcal que consisteix a oferir al jovent la possibilitat de dur a terme activitats de voluntariat durant l’època estival per millorar espais del seu municipi a partir de les seves pròpies propostes i les necessitats dels seus respectius ajuntaments. Totes les poblacions duran a terme el JoVa durant els

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

L’Ajuntament d’Àger ha finalitzat les obres d’arranjament del camí de Coll d’Ares amb l’objectiu de fer més segura aquesta via que connecta Àger amb la serralada del Montsec i que és força concorreguda per les persones que practiquen el vol en parapent. En concret, s’han dut a terme l’arranjament de la calçada i s’han tapat els forats que s’havien format, a causa del desgast pel pas dels anys, i, d’aquesta manera, s’eviten perills, tant pels vehicles que hi transiten, com per les persones que hi accedeixen en bicicleta o en qualsevol altre mitjà de transport. Les obres s’han dut a terme mitjançant a una subvenció de gestió forestal sostenible de la Generalitat, que s’ha fet càrrec de bona part del cost dels treballs. En concret, la Generalitat ha aportat 24.000 euros, mentre que el consistori d’Àger n’ha aportat 6.000. L’arranjament del camí de Coll d’Ares s’ha dut a terme en quatre dies, i com

que només ha afectat els trams més malmesos de la calçada, no hi ha hagut cap afectació en la circulació, i el vial ha continuat transitable, amb senyalitzacions en les petites zones amb l’asfaltatge encara fresc. El camí de Coll d’Ares, juntament amb el camí de Sant Alís, són les dues úniques alternatives que donen accés a l’espai des d’on les persones que practiquen el parapent inicien el vol. L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, ha posat en relleu la importància tenir unes vies arranjades per garantir la seguretat de tothom. En aquest sentit, ha recordat que Àger i els seus pobles disposen de molts camins de titularitat municipal pel qual transiten molts turistes durant tot l’any, per la qual cosa, és important que les institucions de rang superior donin suport a l’Ajuntament, com en aquest cas, en forma de subvenció, per garantir que el municipi disposa d’unes vies en bones condicions. 1001PUERTOS.COM

mesos de juliol i agost i el jovent participant haurà de destinar a l’activitat un mínim de 40 hores. Les principals accions són l’adequació i neteja d’espais municipals,

la rehabilitació i pintura de mobiliari urbà o col· laboracions en l’organització d’activitats municipals. Les inscripcions estan obertes a cada ajuntament.

ARTESA DE SEGRE

Garantits ajuts directes per als afectats de l'incendi de Baldomar SALVADOR MIRET (ACN)

El govern espanyol ha aprovat en consell de ministres ajudes directes per als afectats dels incendis que hi ha hagut al conjunt de l’Estat durant l’onada de calor que va afectar el país des del passat 10 de juny. A Catalunya, l’Estat concedirà ajuts per als afectats de l’incendi de Baldomar

que ha cremat més de 2.700 hectàrees. El govern espanyol destaca que han obligat a activar plans de protecció civil especials de nivells 1 i 2, i també que a banda dels efectius d’Emergències del Govern, han comptat amb el suport de brigades especials de l’Exèrcit. Les ajudes directes fan re-

ferència a aspectes com la destrucció o danys en béns de primera necessitat, habitatges, elements d’una comunitat de propietaris; persones que han fet aportacions personals de béns per combatre les flames; titulars d’establiments industrials, mercantils i de serveis; i ajuntaments. L’acord

també preveu la possibilitat que s’aprovi una exempció de les taxes de l’Organisme Autònom de la DGT per a duplicats de permisos de circulació o conducció així com a baixes de vehicles sinistrats. S’inclouen mesures com beneficis fiscals, mesures laborals i de seguretat social, ajudes a ajuntaments locals en

projectes que executin entitats locals per reparar infraestructures, instal·lacions

i equipaments municipals; i danys a infraestructures públiques i de domini públic.

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

Ramaders del Pirineu alerten que la sequera els deixa sense pastures PERAMEA El president de la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), Xavier Rivera, amb un ramat d’unes 800 ovelles, ha afirmat que «mai» ha patit una sequera com la d’aquest any. Tem que molts ramaders es trobin a la tardor sense pastura al paller i sense possibilitats econòmiques de poder-ne comprar. Rivera ha afirmat que s’ha d’intentar «que cap ramader plegui per la falta de pastura pels animals». Per tot, Pere Roqué, president d’Asaja Lleida, ha demanat línies d’ajut, al Govern i al Ministeri d’Agricultura, a retorn a llarg termini i cost zero per poder comprar pastures i ha afegit que reclamarà a l’asseguradora agrícola, Agroseguro, que els peritatges siguin reals. Xavier Rivera té el ramat a Peramea, al Pallars Sobirà, i ha explicat que tot just li queden pastures als trossos per tres o quatre dies. Per passar l’estiu pujarà els animals a la muntanya sense les garan-

Segona quinzena de juny de 2022

VALL D'ÀNEU

MARTA LLUVICH (ACN)

Mor Joan Blanco, vicepresident del Consell Cultural SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL

ties si hi podran passar tot l’estiu per manca d’herba. Quan baixin al setembre es trobaran amb el paller mig buit i amb la necessitat de comprar pastures per passar tot l’hivern. Rivera ha reconegut que els costa aconseguir pastura, i si en troben, els preus són molt alts. Els ramaders a través de la declaració única agrària (DUN) declaren els caps de bestiar, les finques de conreu i pastura, entre altres i d’aquesta manera adquirei-

xen uns compromisos amb l’administració. Rivera ha demanat exempcions donat que algunes d’aquestes finques no es poden pasturar per manca d’herba o aigua. En la mateixa línia s’ha expressat Carlos Riu, un ramader de Llagunes, amb uns 150 caps de bestiar entre vaques i cavalls. Cada estiu porta a pasturar els animals a la muntanya de Rubió i aquest any es troba que no volen pujar a cotes altes perquè no hi troben menjar. De la situ-

ació de sequera que pateixen, a tall d’exemple, ha explicat que en una finca que l’any passat n’havien sortit 22 paques grosses d’herba, aquest any n’ha fet 9. Riu ha demanat que l’assegurança de sequera funcioni donat que en altres episodis de manca de pastures no ho ha fet. Si aquest any no funciona l’assegurança portarà a tots els ramaders a deixar-la de contractar per manca de confiança.

Joan Blanco, actual vicepresident del Consell Cultural de les Valls d'Àneu i alcalde en funcions d'Esterri entre 2018 i 2019, va morir aquest dissabte 25 de juny. Nascut a Balaguer l'any 1964, Blanco va ser víctima d'un infart, com va avançar el diari Segre. El vicepresident del Consell Cultural de les Valls d'Àneu era un referent per impulsar la vida cultural de la zona. Joan Blanco va assolir grans fites culturals, com el fet d'impulsar l'Arxiu d'Imatges del Consell Cultural l'any 2000, on va

aconseguir agrupar més de 15.000 fotografies digitalitzades. També va presidir el Consell Cultural de les Valls d'Àneu entre l'any 2007 i el 2011, i durant l'anterior legislatura havia format part de l'equip de govern de l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu junt amb Ramon Villuendas ostentant el títol de l'alcaldia. Durant el novembre de 2018, Villuendas renuncià a l'alcaldia del consistori per motius laborals, i fou Blanco qui va exercir com a alcalde en funcions fins a l'any 2019.

TREMP

El Jussà demana participació per testimoniar l’esport durant la Covid El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, l’INEFC i de l’observatori Català de l’Esport estan portant a terme una campanya de participació ciutadana per tal de poder testimoniar l’esport en temps de pandèmia. La intenció és fer-ho a través documents gràfics, concretament amb fotografies i vídeos, per tal de documentar l’increment d’activitat esportiva que s’ha percebut a la comar-

NIMA SARRAM

ca del Pallars Jussà, durant i després de la pandèmia de la Covid-19. L’esport en aquesta situació pandèmica ha tingut un paper essencial i rellevant, «molts de nosaltres vàrem reinventar-nos, esportivament parlant, i durant la Covid-19, molta gent va generar nous sistemes de fer activitats esportives», comenta Fernando Lázaro Ochoa, director de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Es demana la col·laboració en aquesta campanya fins al 29 de juliol tot destacant-ne les facilitats per

participar, ja que els testimonis escrits i parlats, les emocions davant d’aquesta situació poden ajudar a explicar en el futur els moments actuals. Qui vulgui participar, ha de seleccionar alguna fotografia o vídeo que sigui testimoni de la seva activitat esportiva durant la Covid i adjuntar-les conjuntament amb les dades que es demanen al formulari que es pot trobar en el seu web. Des de l’Arxiu Comarcal demanen especialment que les persones del Pallars Jussà hi participin per

obtenir uns bons resultats i poder ser un model de referència en aquesta campanya, «que ben segur, serà un testimoni de l’activitat esportiva a la nostra comarca en un futur i que servirà per analitzar els resultats i treballar en el futur de l’esport i de l’activitat esportiva del Jussà», afegeix Lázaro. L’Arxiu Comarcal també ofereix la possibilitat de visitar-los amb les fotografies i vídeos i dur a terme la participació de manera presencial a les seves instal·lacions.

TREMP

Presenten una guia de lectura sobre les Ciències de la Terra Amb l’objectiu de promoure el gust per la lectura i apropar les Ciències de la Terra, la Biblioteca Pública Maria Barbal, el Geoparc Orígens amb la col·laboració de l’Entorn d’Aprenentatge de Tremp i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, han elaborat la guia “Ciències de la Terra: Geoparc Mun-

dial Unesco Orígens” que ofereix un conjunt de llibres i recursos destinats al públic infantil i juvenil. A diferència d’altres guies bibliogràfiques, aquesta fa incidència principalment en recursos relacionats amb la zona del Geoparc. Les 26 publicacions que hi surten descrites, es troben ordenades per edats, i aporten els

coneixements per adquirir una nova manera de mirar la terra que trepitgem i els paisatges que ens envolten. Així doncs, ajuden a comprendre millor el Geoparc Orígens, un territori ideal per a l’observació, l’aprenentatge i el gaudi d’aquestes ciències. Aquesta és la primera guia vinculada amb temàtiques

com són la geologia, la paleontologia o la mineralogia. En un futur pròxim es pretén anar oferint altres guies bibliogràfiques sobre castells, natura i tradicions, entre altres. Aquest document es pot consultar en format digital a la web del Geoparc Orígens i servirà de suport a famílies i centres d’ensenyament.

ARXIU (ACN)

Segona quinzena de juny de 2022

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Arriba el Garrigues Guitarfest amb una quinzena de concerts BORGES BLANQUES Tornen els acords per a guitarra de l'XI Guitarfestival, organitzat pel Consell Comarcal de les Garrigues en deu pobles de la comarca. El tret de sortida serà el diumenge 10 de juliol a les Borges Blanques amb un espectacle oral a ritme d’acords al pati del Casal Marino. Barbaritats relatades per l’actriu Jordina Biosca ressaltaran amb les sis cordes de la guitarra de David García. La setmana següent continuaran els concerts a les esglésies romàniques de Torrebesses i Vinaixa, temples amb una sonoritat espectacular executada per la talentosa guitarrista romanesa Ana Maria Iordache, guanyadora del Certamen Llobet 2021 a Barcelona, i el guitarrista xilè Nicolás Acevedo, guanyador del Certamen Pujol 2019 de la Granadella. S’acabarà a la catedral de les Garrigues, l’església de Santa Maria de Gràcia de la Granadella, amb el Duo Terracota, els lleidatans Jordi Roure a la viola i Carles Herraiz a la guitarra. El mes de juliol finalitzarà la primera part del festival a l’església dels Torms amb la participació del jove duet format per Sara Rojo al violí

Networking entre les Garrigues i el Pla d'urgell

JOAN ABELLA ESCUER

i Miguel Marín a la guitarra, i a l’església d’Arbeca l’actuació del veterà duo de cambra format per Olga Kobékina al clavecí i Sergi Vicente a la guitarra, tots dos professors del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. La segona part del festival continuarà el divendres 5 d’agost a Torrebesses, amb el concert a l’església de Sant Salvador i on el concertista anglès Jonathan Ross Parkin delectarà amb la seva proposta Cap al sud, amb magnes obres europees per a guitarra. L’endemà s’iniciarà el Simpòsium Emili Pujol, unes jornades de coneixement sobre la figura i l’obra del mestre guitarrista català. A la tarda, el concert del duet format per Ana Cambra a la guitarra i Toni Campos al clarinet recrearan un espai sonor de color a l’església de Granyena de les Garrigues. El cap de setmana següent serà el torn dels castells de la Floresta i l’Espluga Calba, amb balades i danses celtes a càrrec del quartet lleidatà Ensemble XXI, dirigit pel guitarrista i compositor José Antonio Chic; i del duo format per les tarragonines Carmen

Becerra a la guitarra i Isabel Serra a la ﬂauta travessera. El divendres 19 d’agost es traslladarà al conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul. S’hi presentarà l’espectacle Vestigis del Cogul, creat per a l’ocasió amb un concert pictòric en directe de la guitarrista Silvia Nogales i el pintor Josep Maria Rius (JOMA). El dissabte 20 tornaran a les habituals degustacions de vi a la vinya els Vilars amb el concert de guitarra ﬂamenca i jazz del barceloní Pedro Javier González, un dels màxims exponents de l’instrument que ha delectat el públic amb el seu art juntament amb artistes com Joan

JUNEDA

Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet. La darrera setmana d’agost seguirà amb el tercer i últim concert a l’església de Torrebesses, a càrrec del concertista australià Jacob Cordover, amb joies de la literatura guitarrística i estrenes mundials. A la vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové, a la Pobla de Cérvoles, amb les degustacions de vins i els espectaculars paisatges, es clausurarà l’onzena edició del festival amb un concert homenatge a les dones compositores invisibilitzades, que il·lustraran el duo format per la soprano sèrbia Milica Jovicic i el guitarrista xilè Gian Carlo Scevola.

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

El Centre d’Empreses Innovadores (CEI) de les Borges Blanques ha organitzat, conjuntament amb el CEI de Bell-lloc d’Urgell, una trobada dinamitzadora amb l’objectiu d’establir sinèrgies entre els nous projectes creats i les empreses consolidades de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell, per poder unir el teixit empresarial d’ambdós comarques. La jornada, que es desenvolupa sota el títol ‘Va de Networking a l’Urgell i la Noguera!’ va t e n i r l l o c e l d i m e c r e s, 29 de juny, de les 12 a les 14 hores, al CEI de B e l l - l l o c, i v a c o m p t a r a m b la participació de

persones amb projectes emprenedors, start-ups innovadores i empreses consolidades d’ambdós territoris. Durant la jornada, tots els asssitents van poder compartir experiències, conèixer noves oportunitats i obrir vies de negoci, així com compartir experiències amb altres persones que es troben en la mateixa situació, e n t r e a l t r e s c o s e s. E s tracta també d’una forma d’ampliar la xarxa de contactes professionals i fer-ho de forma presencial, després de l’aturada per la pandèmia que impedia realitzar aquesta mena d’esdeveniments.

VAL D’ARAN

L'Antifa Rock es reconverteix NICOLÁS DE LOS SANTOS (ANTIFA ROCK)

Els dies 23, 24 i 25 de juny, Juneda va acollir un dels esdeveniments més singulars i emblemàtics de les Garrigues: l'Antifa Rock. Anteriorment conegut com el Kalikenyo Rock, el festival es va transformar en l'Antifa Rock, però tot i el canvi de nom, comptava amb la mateixa organització sense ànim de lucre darrere del veterà festival de punk. El dijous 23, grups reconeguts arreu del territori ja

LES BORGES BLANQUES

van donar el tret de sortida al certamen. Soziedad Alkoholika, Lendakaris Muertos, Kaotiko o Juantxo Skalari & la Rude Band van ser els encarregats d'arrasar durant la primera jornada. El divendres 24 va ser el torn de Non Servium, Moscow Death Brigade, El Drogas, Agua Bendita, El Ultimo Ke Zierre o Porretas; més grups emblemàtics del moviment punk que rarament poden veure's en directe a les Terres de Lleida.

Finalment, Segismundo Toxicómano, Kaos Urbano, Tropa Do Carallo, Milenrama, Les Buch i Rat-Zinger, entre altres, van ser els encarregats de cloure un gran cartell amb el millor punk nacional. Els grups que van anar trepitjant l'escenari ho van fer amb força, deixant-se la pell per recuperar un festival que compta amb un públic molt concret però alhora ben fidel a gaudir de la música en directe.

En marxa un programa de sostenibilitat turística

La Val d'Aran ha rebut, conjuntament amb Torroella de Montgrí, uns 6 milions d'euros per desenvolupar projectes en el marc de la convocatòria ordinària del Programa de Plans de sostenibilitat turística en destinacions 2022. Els diners els aporten la Generalitat, les entitats locals executores dels plans i la Secretaria d'Estat de Turisme. L'objectiu és impulsar la transformació de les destinacions turístiques cap a un model basat en la

sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial. També donar suport al desenvolupament d'estratègies de resiliència davant dels nous reptes als quals s'enfronta el sector turístic. La valoració que ha fet la Direcció General de Turisme per atorgar la subvenció ha tingut en compte que els projectes incloguessin actuacions que donessin resposta mínimament a cada un dels quatre eixos que marcaven les bases, la transició verda i sostenible, l'eficiència

ACN

energètica, la transició digital i la competitivitat. El programa ordinari de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions (PSTD) es convoca amb caràcter anual des de l'any 2020. La pròxima convocatòria ordinària està prevista per a l'any 2023. Actualment estan en desenvolupament dos plans d'aquest tipus a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i a la comarca de la Val d'Aran, amb una inversió global de poc més de sis milions d'euros.

SEGARRA

La Càtedra Cervera Emili Pujol recupera tot el seu esplendor

CERVERA

CERVERA Cervera celebra del 16 al 25 de juliol la 41a edició de la Càtedra Emili Pujol, que destaca per la tornada dels alumnes internacionals i l’increment del nombre de professors i classes al Curs i per la varietat d’estils musicals dels 12 concerts del Festival. La Càtedra Emili Pujol inclou el Curs i el Festival internacionals de música i la Fira de Lutiers, tres esdeveniments que converteixen Cervera en capital de la música clàssica. Al Curs hi participaran més de 150 alumnes, provinents de Catalunya, l’Estat espanyol i països com Alemanya, Irlanda o el Regne Unit. Rebran classes d’un total de 25 professors de prestigi especialitzats en el seu instrument. El Festival oferirà 12 concerts de música clàssica i també d’altres estils com el jazz, folk o pop. Presenta com a caps de cartell la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i el Cor Jove Nacional de Catalunya, en el concert inaugural, i el

PAERIA DE CERVERA

cantant Joan Dausà, que presentarà el seu nou disc a les Terres de Lleida. Amb l’actuació de Joan Dausà, el Festival s’obre a més estils i públics, en una actuació organitzada conjuntament amb la Regidoria de Cultura de la Paeria de Cervera. Enguany hi ha hagut una renovació en la direcció de la Càtedra. Jaume Cortadellas ha deixat de ser el director i ha estat substituït per un equip de direcció artística format per Estefania Balcells,

Marc Castellà i Laia Puig. La Fira de lutiers, dirigida per Xavier Balcells, arriba a la 18a edició. Reunirà 9 mestres artesans i 20 professionals, i exhibirà un violí únic a l’Estat. Es tracta d’un instrument fet pel lutier JB Vuillaume l’any 1829, que va pertànyer al músic Louis Kaufman i va participar en l’enregistrament de bandes sonores de pel·lícules com “Casablanca” o “Allò que el vent s’endugué”. La Càtedra Emili Pujol 2022 s’ha presentat, dimarts

CERVERA

PAERIA DE CERVERA

actuaran en la pròxima edició de La Passió. Els interessats que desitgin més informació poden enviar un correu a produccio@lapassiodecervera.com.

La Passió de Cervera és la més antiga d’Europa i arriba a mobilitzar a més de 300 persones, comptant ambdós equips, l'artístic i tècnic.

CERVERA

Dos detinguts per robar una cartera i un mòbil amb violència Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir a Cervera dos homes, de 27 i 36 a n y s, c o m a p r e s u m p tes autors d’un robatori amb violència. Aquestes detencions són el resultat d’una investigació iniciada el passat 5 de març, després de tenir coneixement que un home va

28 de juny, a l’Auditori Municipal, amb les intervencions del director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Albert Turull; el paer en cap, Joan Santacana; la regidora de Cultura i diputada de la Diputació, Mercè Carulla; la directora del Curs, Estefania Balcells; el director artístic del Festival Marc Castellà, i el director de la Fira de Lutiers, Xavier Balcells, amb uuna actuació musical a càrrec de Júlia Bonet, alumna del Conservatori.

Actes reivindicatius pel dia de l’alliberament sexual i de gènere La Regidoria de Polítiques Feministes i LGTBI+ de la Paeria de Cervera organitza activitats, dissabte 2 de juliol, per commemorar el 28J – Dia de l’alliberament sexual i de gènere. Els actes inclouen una rua, la lectura del manifest, un monòleg d’Ana Polo i punxadiscos amb Pau Terribas. Els actes començaran a les 7 de la tarda, amb una rua de la plaça Universitat a la plaça Santa Anna, a càrrec del grup de percussió Band Tokades i La Miliciana. Tot seguit, a la plaça Santa Anna, es llegirà el Manifest del 28J i està previst un monòleg i música. El monòleg anirà a càrrec de la humorista Ana Polo, que en les seves actuacions canalitza crítiques socials des d’una perspectiva feminista. Ana Polo, guionista de “La segona hora” de RAC1, habitualment comparteix actuacions

i programes radiofònics amb Maria Rovira (Oye Sherman). Per acabar, hi haurà una sessió de punxadiscos a càrrec de la jove cerverina Pau Terribas. Enguany serà el segon any consecutiu que la Paeria de Cervera organitza un acte institucional amb motiu del 28J, que compta amb la col·laboració de les entitats La Segarrenca, Band Tokades i La Miliciana. La regidora de Polítiques Feministes i LGTBI+, Mireia Brandon, afirma que “des de la Paeria tenim el convenciment que com a administració pública hem d’assumir responsabilitats, al nivell que ens pertoqui, i hem posat la banya a visibilitzar i fer valdre la diversitat de la població”. Afegeix que “és el nostre granet de sorra per a trencar discursos d’odi i oferir espais segurs i heterogenis a tota la ciutadania”.

GUISSONA

Càsting per nous actors i actrius a La Passió de Cervera La Passió de Cervera busca nous actors i actrius per interpretar diversos personatges de l’obra. Per aquesta raó, la direcció artística ha convocat un càsting que tindrà lloc el divendres, 1 de juliol, a 2/4 de 8 de la tarda al mateix Gran Teatre de La Passió. D’entre tots els participants, els directors de l’espectacle, Mariona Dalmases, David Mora i Gemma Palà, escolliran els diferents personatges que

Segona quinzena de juny de 2022

patir un robatori amb violència a Cervera. Dos homes van colpejar un ciutadà quan sortia d’un restaurant i li van sostreure la cartera i un telèfon mòbil. La investigació, començada pels Mossos d’Esquadra, va permetre identificar els dos presumptes autors del robatori que

van ser localitzats i detinguts, ahir a la tarda, als carrers Mollerussa i Punta del Biel de Cervera. Els detinguts, un dels q u a l s t é a n t e c e d e n t s, passaran avui a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.

Torna l'Enramada després de tres anys d'aturada AJUNTAMENT DE GUISSONA

La pandèmia ha provocat que, durant els darrers t r e s a n y s, l a Fe s t a d e l'Enramada es convertís en un acte simbòlic. Amb ganes de recuperar-la al 100%, tot i el pont de Sant Joan, els nens i nenes de Guissona van arribar il·lusionats el diumenge el 26 de juny a la plaça Bisbe Benlloch. Van anar ben v e s t i t s d e d i u m e n g e, amb coques ben engalanades, paneres i llaços al cap; una tradició diferencial de la nostra vila, una tradició que fa única l'enramada. Vents de Riella, acompa-

nyats del gegants del Piteu i la Llúcia, van acompanyar a la cinquantena d'infants que van gaudir de la jornada, amb cercavila a quarts de dotze del matí fins a l'església de Santa Maria, on es va participar de l'eucaristia en la que es van beneïr coques i paneres. Després de la benedicció, i amb el passa carrers, els nens i nenes s'han traslladat fins a les fonts del poble on s'han tirat paperets i pètals de flors a la Verge de la Salut, celebrant així la tradicional Enramada. Després, la comitiva s'ha traslladat a la plaça del

Vell Pla on tothom qui hi ha assistit ha degustat la tradicional coca d'enramada i ha pogut compartir una ballada de sardanes, esdevenint un matí de tradició i de celebració, que dóna identitat pròpia a la nostra vila. Aquesta festa es promou als centres educatius des del Pla Educatiu d'Entorn, amb l'objectiu de donar a conèixer el patrimoni etnològic de la vila, entre els infants, sobretot amb les comunitats nouvingudes i amb la intenció de promoure la participació a tota la població.

Segona quinzena de juny de 2022

ENTREVISTA

Luisa F. Cabeza, enginyera industrial i catedràtica de la Universitat de Lleida.

Lleida (Lleida)

«No hem de renunciar al confort, però sí al luxe» Fa uns dies, es va fer públic l’últim informe de Panell Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides. L'única científica catalana que hi ha participat és Luisa F. Cabeza, enginyera industrial i catedràtica de la Universitat de Lleida. És la tercera vegada que intervé en aquest informe però la primera que coordina un grup de treball, el capítol d’Edificis. En aquesta entrevista a Fulls d’Enginyeria ens detalla algunes de les conclusions que presenta l’informe. Malgrat que sigui un problema global, creu que hi ha accions, que cal començar a prendre per poder revertir la situació, la reducció de la demanda d'energia, la primera. Per això, té clar que la contribució de tots és clau: “No hem de renunciar al confort però sí al luxe.”

Text i fotos: Elisenda Rosanas

Les dades del darrer informe no són esperançadores, no? L’informe que s’ha publicat ara és l’informe del grup de treball 3 i corrobora el que ja havia dit l’1, que les emissions han seguit pujant. Això no és una novetat, aquest informe ho avalua i mira quines accions de mitigació hi ha. Però sí, l’informe corrobora que les emissions han seguit pujant malgrat tots els esforços que s’han fet en eficiència energètica i renovables. Aquestes accions han fet que les emissions per càpita hagin baixat però cada vegada hi ha més demanda energètica, per diferents motius. Per tant, l’energia és el punt clau en la lluita contra el canvi climàtica? Hi té un paper molt important, l’energia. També hi tenen un paper les accions que fem les persones. Són les emissions que ja hi havia abans de la revolució industrial, per exemple, provinents de l’agricultura. Però el gran canvi és la crema de combustibles fòssils. Quina solució hi ha? Cremar menys. (Riu) Però la demanda energètica és cada vegada més gran... Sí, i això s’ha de treballar. Tothom té clar que s’ha d’anar cap a la transició energètica, fer més renovables etc. però una dels aspectes nous d’aquest informe és corrobora d’una forma més palpable que el que s’ha de fer és reduir la demanda energètica. Si no, no arribarem als nivells d’emissions que tots considerem acceptables. Però això com es fa? Amb els preus actuals, tots reduiríem demanda si poguéssim... No crec que sigui fàcil però tampoc no tan difícil com tothom es pensa. Hi ha moltes petites accions que

podem fer tots, que molta gent es pensa que no tenen efecte però que sí que en tenen. Evidentment hi ha molta diferència entre països, i no només si són països en vies de desenvolupament o no, sinó també per condicions climàtiques, costums o maneres de viure. Si vens a Catalunya i ens fixem en com fem servir l’energia avui dia o com es feia fa 300 anys o els nostres pares, veiem que hi ha coses que creiem necessàries que abans no ho eren però ens fan la vida més còmoda. És una realitat que els nostres edificis no els mantenim com els hem de mantenir. Comprem un pis i al cap dels anys, quan hi fa més fred, canviem la caldera; no se’ns ocorre mirar si les finestres tanquen bé. L'edifici està gastant més del que gastava al principi. I no som només nosaltres. Perquè trobem ajuts per canviar la caldera però no per canviar les finestres. Per tant, el concepte de gastar menys no el té assumit ningú. Ni nosaltres com a ciutadans ni els polítics a l’hora de fer els ajuts. Aquest només és un exemple. Aleshores hem de renunciar al confort? No hem de renunciar al confort però sí al luxe. A l’hivern posem la calefacció a 25 graus per permetre’ns el luxe d’anar per casa en màniga curta. A l’hivern s’ha d’anar amb un jersei, encara que tinguis calefacció. I a l’estiu, a l’inrevés, hem d’endur-nos una jaqueta per anar a treballar perquè tenim fred. No hauria de ser així. A l’estiu hauríem d’estar còmodes en màniga curta. És el que ens diu la nostra climatologia. I ens hem acostumat a posar l’aire condicionat i posar-nos una jaqueta si tenim fred. Això no és confort, això és luxe. Tu has coordinat un equip del grup de treball sobre edificació, quines

han estat les vostres conclusions? El nostre grup ha estat un dels que més ha contribuït al concepte de gastar menys. Hem intentat organitzar el capítol al voltant d’aquesta idea: primer hem de gastar menys, després utilitzar al màxim l’eficiència energètica i finalment aconseguir que l’energia que necessitem que sigui provinent de fonts renovables. Hem intentat recollir de la bibliografia totes les accions que hi ha en aquest context. I això ho hem fet mirant els materials que s’utilitzen en l’edificació com dissenyem les cases, com les fabriquem, com les mantenim, com les utilitzem i en la demolició. El concepte de residu zero i d’economia circular no només té un efecte en els materials i en la contaminació, sinó també en les emissions. Com menys materials fem servir, menys n’hem de produir, i fem menys emissions. Hi ha una part important que ve d’aquí. I creus que els governs es fan prou seu aquest informe? És la primera vegada que coordino un equip però és la tercera que hi participo. I des de la primera que em va cridar molt l’atenció que el resum per polítics està acceptat per tots els governs i línia per línia, literalment. De fet, és l’únic informe que conec que més de 190 països l’accepten i que directament els influeix. I això li dona robustesa. Altra cosa és si es fan polítiques reals, si s'implementen i com. Tots tenim clar que qualsevol canvi que vulguem fer té un impacte directe amb l’economia. I evidentment cada país té els seus propis interessos, no només polítics, ja que estan representant la seva gent. Aleshores, que l’acceptin no és el problema sinó que siguin congruents amb les decisions

que es prenen després? Exacte. Però cal veure com és de difícil. I no vull defensar els països com ho fan. Tots sabem que mitigar el canvi climàtic ens afecta en dos aspectes. El primer, en canviar com fem les coses sense renunciar a la nostra forma de vida i confort, i renunciar a coses que són un luxe. I dos, en cost econòmic. I tots diem que sí, però quan ens toca la butxaca no ens agrada tant. Al final, pels polítics, implementar-ho tot té unes conseqüències fortes. També en l’economia. Europa som un continent líder en la mitigació de canvi climàtic, som el contenint que tenim més clar que això és necessari. Però per què no es fa més? Des del meu punt de vista, i sense que serveixi s’excusa, si Europa implementa totes les polítiques i nomes ho fa Europa, servirà de molt poc. Sabem que el canvi climàtic té un efecte global. Si nosaltres fem molt però el del costat no, seguirà havent-hi canvi climàtic. N’hi haurà menys però n’hi haurà. I ho farem amb costos econòmics que farà menys competitiu el nostre continent i farem mal a la nostra pròpia economia. I per això és molt difícil aquest tema. Pots estar-ne molt convençut però si vas per feina i ets l’únic, empobreixes el teu propi país. Per això ho hem de fer tot junts i alhora. I això ho fa difícil però no impossible. Però també deies que tots podem ser accions petites. S’han de fer més campanyes de sensibilització? Campanyes de sensibilització i formació. Jo acostumo a posar exemple de residus. Quan érem joves a casa no se separaven les escombraries. I va costar. Però el canvi fort va ser quan a les escoles s’obligava i els nens arribaven i ho feien. I aquí passa el mateix, no podem esperar un canvi generacional perquè seria tard però

s’han de fer campanyes de conscienciació en tots els nivells. També a les escoles, on es pot parlar de canvi climàtic però a l’hivern, els nanos van en màniga curta perquè la calefacció està alta. I com a enginyera, quina contribució creus que podeu fer des de la professió? A tots els nivells. Des d’intentar que la nostra societat gasti menys, amb l’edifici tenen més a dir els arquitectes però també els enginyers podem ajudar en aquest aspecte, fins al transport o la indústria. També en l’eficiència energètica de tots els equipaments i seria molt important que se’n parlés més a les universitats. I, a més les renovables, que ara ja sí que se’n parla molt com si fos l’únic a fer. I no és ni l’únic ni el primer. Tenim molta feina els enginyers que treballen al dia a dia, i també a la universitat perquè l’eficiència i la sostenibilitat sigui el primer que es miri. Ara sembla la cirereta però hauria de ser un requisit en qualsevol projecte. Ets l’única científica catalana que ha participat a l’informe, què suposa per tu? Quan s’anuncia un informe, els països nomenen candidats que l’IPCC tria en funció del currículum, la reputació científica i amb un cert equilibri a nivell de continents i de gènere. Els espanyols entrem en una condició molt dura perquè competim amb Alemanya, Anglaterra, etc., que científicament són molt forts. No dic que altres llocs sigui més fàcil però la realitat és que a Europa hi ha un clúster de ciència fort i de cada país n’hi pot haver pocs. Per mi, quan el govern espanyol em contacta per proposar-me de candidata ja és un honor, i que t’escullin a l’IPCC -que només tria entre un 8 i un 10% dels proposatstambé ho és molt. Però s’ha

de pensar que aquesta feina és absolutament voluntària i l’únic que se’ns abonen són els viatges, quan n’hi ha. Per tant, acaba sent un compromís personal molt fort i també del grup de recerca. Jo sempre demano ajuda i sempre hi ha algun company que ho fa. En aquest cas han estat dos estudiants de doctorat. Acaben sent moltes hores perquè ho fas a més a més de la teva feina. Però la idea és que no cobrem perquè així s’entén que no representes la teva institució ni país, i ho fas en propi nom per assegurar la independència científica de tothom. I com és treballar amb científics d’arreu? Aquesta any ho hem fet tot per videoconferència i és mes difícil. Les altres vegades et trobaves dos cops l’any, i físicament fas més relació personal. Ara també s’ha trobat a faltar interrelació amb gent d’altres capítols. Tota la coordinació s’ha fet més difícil. I a cada grup de treball hi ha gent de totes les nacionalitats, representació paritària, gent de països desenvolupats i gent de països en vies de desenvolupament. Això són maneres de pensar absolutament diferents. I tots som científics de reputació considerable, per tant, poses conjuntament una sèrie d’egos que no són fàcil de gestionar. Repetiries o repetiràs? El dia que vaig acabar vaig dir que no però no puc mentir. A nivell personal és una satisfacció molt gran, inclús quan em contacteu després per les entrevistes. En aquesta ocasió vaig acabar molt esgotada; va ser més llarg, amb el COVID-19 tot sembla més fàcil però no ho és... Si marxes és més fàcil. Si no, has de compatibilitzar dues vides o tres, amb la família, i això ho fa més difícil. Però a dia d’avui segurament hauria de dir que sí, que repetiria.

CULTURA

El JazzCervera es prepara per als millors ritmes de blues, swing, folk i country CERVERA (Segarra) Diversos indrets de la capital de la Segarra ja es preparen per acollir una nova edició del cicle JazzCervera, que se celebrarà els dies 14 de juliol, 22 de setembre i 5 de novembre. El cicle s’iniciarà el 14 de juliol al Pati de la Universitat, a les 20.30 hores, amb l’actuació de Gwen Perry Quintet. Perry és una cantant nordamericana, de jazz, ritme i blues, swing i música melòdica, que ha dedicat tota la vida a la música, realitzant concerts per tot el món. Coneguda com la “senyora de la Música i la Cançó”, destaca pel seu estil, unit a una tècnica impecable i un sentit únic del swing, que fan d’aquesta cantant una artista completa. Estarà acompanyada de Michele Faber, al piano; Fred Carlquist, al saxo tenor i clarinet; Pere Loewe, al contrabaix, i Enrique Heredia, a la bateria. El preu de l’entrada serà de 10 euros. Seguirà el 22 de setembre, a l’església de Sant Domè-

Segona quinzena de juny de 2022

TORNABOUS (Urgell)

Nova edició del festival a2m'22

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

nec, a partir de les 10 de la nit, amb l’actuació de Michael Lee Wolfe, guitarra i veu, que estarà acompanyat de Gerard Moragues, als teclats i piano; Ignasi González, al contrabaix i, Roger Gutiérrez, a la bateria. El preu de l’entrada serà de 10 euro. La gran tècnica instrumental i un gust impecable serien dues de les característiques més destacables del guitarrista, cantant i compositor nord-americà Michael Lee Wolfe. Conegut per les seves

aportacions a la tradició de la música americana i els seus mestissatges, aquest artista de Pittsburgh llança ara una proposta en què barreja ritmes com el folk, el country, el blues o el rock. El cicle finalitzarà el dia 5 de novembre amb l’actuació de Jazz Pretenders, un quartet que s’endinsa en els territoris de la fusió amb un resultat sònic i modern. El jazz elèctric evoca passatges del seu passat sense deixar d’aportar elements contem-

poranis: una mirada al futur entre el jazz i el groove. La connexió entre les composicions del saxofonista i els ritmes atrevits regalen un directe en què l’espectador viurà un viatge musical ple d’emocions. Jazz Pretenders està format pel saxofonista tenor i compositor Jordi Blanch; el guitarra Toni López, el baix Dani Peña i el bateria Marcos López. La seva actuació serà gratuïta i es podrà veure al casal de Cervera, a partir de 2/4 de 9 del vespre.

La tercera edició d’aquest cicle, s’articula en vuit vetllades durant els mesos d’estiu, de juny a setembre. L’equip tècnic l’ha definit partint d’una sèrie de criteris que formen part de l’ADN del festival a2m. Aquest àmbit es veu ben representat per la veterana companyia de circ Improvisto’s Krusty Show (Castellserà), que ens farà passar una bona estona amb el seu espectacle de circ-fusió amb el beatbox. Els compositors Edu Escaño (el Talladell) i David Pradas (Castellserà), que presentaran els seus nous treballs discogràfics. El primer arriba amb la seua banda d’homínids dispersos per compartir el seu àlbum primerenc, que combina blues, funky i rock. El segon, amb un doble disc d’homenatge a Maria Mercè Marçal i Guillem Viladot. Comptarà amb la col·laboració d'Anna Guixé (Puigverd d’Agramunt) a

la veu, Josep Maria Grañó (el Tarròs) i la rapsoda Nú Miret (el Poal). Completa aquest bloc la doble actuació de la narradora oral Patrícia McGill (Florejacs) que ben acompanyada de l’acordionista Blai Navarro faran viatjar al públic a través de contes, històries i llegendes d’arreu. Precisament, el músic multiinstrumentista Xavi Lozano, serà l’encarregat d’obrir el festival amb la seua formació Bufa&Sons. Compta amb una experiència de més de vint anys en l’àmbit de les músiques del món, tot creant melodies amb instruments insòlits, a partir d’objectes quotidians. La formació Athanàgia presentarà el seu recent treball ‘De vent i òxid’ que ha rebut bones crítiques de la crítica musical. Aquestes, i moltes altres propostes del festival a2m’22 es poden consultar al web a2m.cat.

BALAGUER (Noguera)

AGRAMUNT (Urgell)

Arriba a la Paeria l'exposició de Pilar Aymerich: 'Fotografies d’una època, retrats amb nom propi'

El Cicle Racons apropa sis propostes musicals, culturals i cinema a la fresca

JORDI BORRÀS

Del 2 de juliol al 28 d’agost a la sala d’exposicions de la casa de la Paeria a Balaguer s’hi podrà visitar l’exposició ‘Pilar Aymerich: Fotografies d’una època, retrats amb nom propi’, una mostra coordinada pels balaguerins Francesc Canosa, director de LA MIRA, i Magda Gregori, cap de redacció i projectes de LA MIRA, que es va estrenar el passat setembre a Juneda. La inauguració de la mostra organitzada per LA MIRA, la Paeria de Balaguer, Som Cultura Balaguer i el Museu de la Noguera tindrà lloc el divendres 1 de

juliol a 2/4 de 8 del vespre i comptarà amb la presència d’Aymerich, que la presentarà als assistents. L’exposició és una retrospectiva i un homenatge a l’obra i la figura de Pilar Aymerich, fotoperiodista pionera en aquest àmbit al nostre país, i la selecció de fotografies és feta per la mateixa autora en motiu de la jornada Miravisions de l’any 2021. Es tracta d’una trentena de fotografies de la Transició, les més icòniques i impactants de la trajectòria de la reconeguda fotoperiodista que acumula més de 50 anys de professió i ha

estat guardonada amb diferents premis i reconeixements, entre altres, la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de Fotografia. Aymerich es va formar entre Barcelona, Londres i París i va començar la carrera en diverses publicacions com Triunfo, Destino, Cambio 16, El País i Fotogramas, entre d’altres. També destaca la seva col·laboració en llibres dedicats a dones catalanes com Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Montserrat Roig, Caterina Alber t o Maria Aurèlia Capmany.

L’Ajuntament d’Agramunt recupera aquest any el format habitual del Cicle Racons amb sis activitats distribuïdes per diferents espais singulars de la localitat i el Cinema a la Fresca als pobles del municipi. La Big Band de l’Escola Municipal de Música d’Agramunt serà l’encarregada d’obrir el cicle, el proper dimecres 29 de juny a la plaça de l’Església, a les 9 del vespre. La següent proposta és el Sent Viladot, enguany, centrat més que mai en la figura de Guillem Viladot amb motiu del centenari del seu naixement. Diverses entitats d’Agramunt prendran part en l’espectacle ‘De Riella a Viladot’, creat en homenatge a l’autor. L’activitat es farà el divendres 8 de juliol, a les 9 del vespre, a la Masia Isidori. En acabar, hi haurà un tast de productes de proximitat. Després d’aquest inici més de proximitat, arriben les propostes internacionals del cicle. La primera serà

ARXIU COMARQUES

la del conjunt de vents de l’Orquestra de Cambra de la ciutat belga de Mechelen. El concert es farà el dimecres 13 de juliol, a les 9 del vespre, al carrer Sió. La següent és una de les cireretes del cicle; l’actuació de la cantant de jazz americana Sharon Clark, que actuarà en format de quintet el dimecres 20 de juliol, a les 9 del vespre, a la plaça del Mercat. Una de les novetats d’enguany és que es recupera la Cisterna del Convent com a espai de concerts, on hi actuarà la violinista Núria Balcells i l’acordionista Anatol Eremciuc amb la proposta De Vellut amb un repertori de tangos d’Astor Piazzolla, músiques del món i compo-

sicions originals amb improvisacions. El concert es farà el 27 de juliol a les 9 del vespre. Per cloure el cicle, el 24 d’agost, es farà una nova edició del Fem Safareig, en la que es reomplen per un dia els antics safaretjos per gaudir d’una activitat refrescant, alhora que molt didàctica gràcies a la sabonera M. Àngels Prats. El Cicle Racons arriba als pobles del municipi, amb el cinema a la fresca. Quatre sessions de cinema el 14 de juliol a Mafet (Mil coses que faria per tu), el 5 d’agost a Les Puelles (Tres bodas de más), el 13 d’agost a Montclar (Alcarràs) i el 19 d’agost a La Donzell (Campeones).

Segona quinzena de juny de 2022

CULTURA

FiraTàrrega reivindica l’inesperat recuperant l’espai públic i les arts de carrer TÀRREGA (Urgell)

FiraTàrrega recupera en aquesta nova edició l’espai públic i les propostes de carrer, un dels seus principals trets d’identitat. Així ho han explicat en roda de premsa a Mas de Colom, on s’ha presentat el leitmotiv de l’edició 2022, que es resumeix i s’actualitza amb el lema «L’inesperat». L’edició d’enguany vol recollir l’esperit de les arts de carrer, de la sorpresa i d’allò que esdevé en el moment més impensat, tot recobrant

'Cinco lobitos' i les múltiples maternitats

MARINA RÚBIES

la normalitat de temps prepandèmic. També es recuperen espais i propostes de l’esdeveniment, com són el càmping i els concerts de nit, entre altres propostes. L’acte de presentació de l’edició 2022 ha comptat amb les intervencions de la directora executiva de FiraTàrrega, Natàlia Lloreta; l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, i Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals de

la Generalitat. També amb la d’Anna Giribet, directora artística, que ha presentat la programació que s’ha estructurat en un total de 8 blocs. De les 62 propostes de la programació 2022, 17 peces procedeixen del Territori Creatiu, el viver creatiu de FiraTàrrega (15 formen part del programa Suport a la Creació i 2 del programa Hivernem). Les estrenes de FiraTàrrega suposen el 56% del total de la programació

que engloba propostes vingudes de Catalunya, Illes Balears, Navarra, País Valencià, Euskadi, Múrcia, Madrid i Andalusia. El món s’acosta de nou a Tàrrega amb més d’una desena d’espectacles internacionals vinguts de països com Alemanya, Bèlgica, França, Hongria, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit, o Xile. Pel que fa a l’apartat professional, es posa en marxa la plataforma digital FiraTàrrega.pro.

ESTANY D'IVARS I VILA-SANA (Pla d'Urgell)

Exposició artística en homenatge als refugiats de la guerra d'Ucraïna SYLVIA TUÀ

Enguany s'han dut a terme moltes iniciatives culturals amb la finalitat d'homenatjar i mostrar suport a les persones refugiades de la guerra d'Ucraïna. Sylvia Tuà, que es defineix com una artista d'homenatges, ha pintat quadres per mostrar la seva solidaritat amb aquells que s'han vist afectats pel conflicte que va esclatar a escala internacional a principis d'any, tot i iniciar-se el 20 de febrer de 2014. Tuà ha exposat la seva obra

per diverses gal·leries de les Terres de Ponent, tot i que ara mateix, la seva obra es pot visitar a Cal Sinén, a l'estany d'Ivars i VilaSana des del 4 de juny. "El grito 2, Alma en pena", és la seva última obra en homenatge al poble d’Ucraïna. L’artista multidisciplinar tindrà la seva obra exposada al centre d’interpretació de l’estany d’Ivars i Vila-sana fins al 7 d’agost. Accés lliure de dimecres a divendres de 8.30 a 14.30 h.

MOLLERUSSA (Pla d'Urgell)

La biblioteca torna al carrer els dimecres i divendres de l’estiu amb sessions de contes

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

L a B i b l i o t e c a C o m a rcal Jaume Vila tornarà a sortit al carrer a l’estiu per acostar l’oferta del servei al públic familiar, una iniciativa que va estrenar l’any passat amb motiu del 25è aniversari i que va tenir una bona acollida, ja que se’n van gaudir una mitjana de 30

LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA

famílies per jornada. Enguany s’ha programat de nou 10 sessions en dimecres i divendres des de les 6 fins les 8 de la tarda a la plaça de Manuel Bertrand i el tret de sortida és aquest divendres dia 1 amb el taller lliure de pintura a La Reserva art truck de Solaç.

Alauda Ruiz de Azúa ha revolucionat les sales de cinema d'arreu d'Espanya. El que és la seva òpera prima, ha deixat una crítica bocabadada, uns companys de gremi recelosos (en el bon sentit) i un públic amb la fibra tocada que arrossegarà durant dies. 'Cinco lobitos' parla de diverses maternitats, decisions vitals, famílies, i l'amor en totes les seves expressions. Una oda a la urgència més real: a gaudir de la vida abans que fugi.

Sinopsi L'Amaia acaba de ser mare primerenca i s'adona que no sap ben bé com defensar-se en aquest nou paper vital. En absentar-se la seva parella per feina durant unes setmanes, ella decideix tornar a casa dels seus pares amb la seva filla nounada, en un bonic poble costaner del País Basc, i així compartir la responsabilitat de cuidar el nadó amb aquells qui l'han criada. El que no es planteja l'Amaia és que, encara que ara sigui mare, no deixa de ser filla, i que és un paper que comporta més responsabilitats.

Crítica Alauda Ruiz de Azúa ha proporcionat una lliçó magistral de cinema a tota la indústria cinematogràfica espanyola. Partint d'un tema present en l'audiovisual com és la maternitat, però sempre retratada des d'una

perspectiva idíl·lica i poc real (com ho és el mateix concepte, que actualment comença a dibuixar-se des d'una perspectiva més natural), la cineasta ha aconseguit plasmar-la amb la mateixa cruesa i bellesa, a parts iguals. Part d'aquesta fita també recau en les interpretacions magistrals de Laia Costa, que interpreta el paper d'Amaia, i de Susi Sáncez, al paper de Begoña, la mare de la jove. Dues excel·lents actrius que ho expliquen tot des de la sobrietat. Des de la discreció absoluta i el tacte més curós, 'Cinco lobitos' parla de mares amb coratge, afectuoses, mares a qui els costa compartir o fer veure els seus sentiments, mares que troben les seves eines per exercir com a tals i mares que innoven en la manera de cuidar i estimar. És ben rellevant el fet que la història no resulti quelcom típic, ja vist en altres films, perquè el seu relat compta amb tantes capes que és impossible ser reduccionista i catalogar-la sota l'únic paraigua de la maternitat: la incomunicació, la infidelitat, els rols de gènere dins de la família o fins i tot les diferències culturals entre el mateix estat, són alguns dels temes que enriqueixen aquest fantàstic film.

On la puc trobar? La podeu veure als cinemes.

DIVERSOS

Segona quinzena de juny de 2022

Recomanem

Anuncis BREUS

Autora: Milena Busquets

VENC FORD ESCORT Diesel. Matrícula T-3210-AY. En molt bon estat. Preu raonable. Interessats truqueu al telèfon 689301110 - 631681607

Editorial: Amsterdam Llibres Gènere: Narrativa

LES PARAULES JUSTES

La recepta

deplatenplat.gastronomicament.cat

Sardines en escabetx

La protagonista d'aquest dietari és una escriptora amb una capacitat inesgotable de renovar la seva mirada sobre el món. Directa, apassionada, intel· ligent i una mica desastre, cerca les paraules justes per capturar una realitat complexa i canviant, sense renunciar a l'elegància i l'honestedat de la concisió. Gràcil, vital i delicada, Milena Busquets ens endinsa en l'univers d'una dona que es pren la vida amb la desimboltura de qui ha viscut prou per copsar la futilitat de tot plegat, i amb l'entusiasme de qui tot just arrenca. L'enamorament, els fills, l'amistat, l'ofici d'escriure, una Barcelona en constant transformació i una fina ironia, marca de la casa, consoliden l'univers literari de l'escriptora de També això passarà.

Les 7 diferències

Horòscop  ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: no siguis rancorós. Salut: fes més esport. Treball: moment favorable econòmicament.



TAURE 21-IV / 21-V. Amor: continua ferm. Salut: mals d'esquena. Treball: siguis positiu, però ves amb compte.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: moment satisfactori. Salut: massa estrès. Treball: bona ratxa als negocis.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: alts i baixos constants. Salut: cuida l'alimentació. Treball: petits problemes que aniran passant.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: bon clima familiar. Salut: rodeja't de natura. Treball: una de freda i una de calenta.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: bona entesa familiar i sentimental. Salut: vigila la calor. Treball: ves en compte.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: contratemps. Salut: has de poder descansar. Treball: esforça't i tot es posarà a lloc.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: no ets l'únic que té la raó. Salut: estrès. Treball: dificultats per agafar el ritme.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: millores a la relació. Salut: distreu-te. Treball: et sorprendràs dels teus progressos.

Ingredients: · Sardines · Ceba · Uns quants grans d'all · 1 farcellet d'herbes

· Vinagre de qualitat · Oli d'oliva verge extra · Vi blanc sec · Aigua (opcional)

· Sal · Pebre negre amb gra · Pebre vermell

 CAPRICORN 23-XII / 21-I.

Amor: petites friccions. Salut: vigila l'alimentació. Treball: trajectòria amb signe ascendent.



Elaboració: Netejarem les sardines, les salarem, enfarinarem i fregiren. Un cop fet, les reservarem. Tallarem la ceba a rodanxes i la posarem a la cassola amb oli d'oliva juntament amb les herbes aromàtiques, el pebre negre, els alls sense pelar i una mica esclafats i ho posarem a confitar una mica (no a fregir, o sigui a foc molt baix i millor en cassola de fang, sempre que sigui possible, o bé en cassola de ferro si tenim cuina d'inducció o vitro). A continuació hi posarem el vinagre (les proporcions d'oli i vinagre seran 1 part de vinagre per dues parts d'oli) i un polsim de sal i el deixarem reduir una miqueta. Tot seguit hi afegirem un raig de vi blanc i el pebre vermell i ho tornarem a deixar coure una estona. Rectificarem de sal, si cal. A continuació hi posarem les sardines, sacsejarem bé la cassola, perquè ens quedi tot ben barrejat. En cas que no ens falti una mica de suc perquè quedin ben cobertes i podem afegir una mica més de vi o aigua. Deixarem refredar i les guardarem a la nevera. També hi ha qui les cou directament en l'escabetx sense fregir. Passades almenys 24 hores ja les tindrem a punt per menjar. S'han de menjar sempre fredes o a temperatura ambient, el vinagre calent pot produir molèsties estomacals.

Vins de les comarques Clos Pons Jan Petit Celler: Clos Pons D.O.: Costers del Segre Garnatxa Negra i Syrah Jan Petit expressa el caràcter afruitat més pur, amb molt lleugeres notes de roure. Amb un atractiu color robí vora púrpura, Jan Petit mostra un caràcter fruitat primari brillant amb notes de maduixes, cireres i prunes. Fresc, vital i intens, el Jan Petit té una textura equilibrada suau i deixa una sensació molt agradable en boca.

Curiositats del mes de juny El dia 25 de juny de 1852 va nèixer l'arquitecte Antoni Gaudí. El dia 28 de juny de 1919 es va firmar el Tractat de Versalles que va posar fi a la guerra entre Alemània i els països aliats (Primera Guerra Mundial).

AQUARI 21-I / 19-II. Amor: criteris difícils de conciliar. Salut: fes vacances. Treball: vigila on trepitges.

 PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: col·laboració familiar. Salut: cuida l'alimentació. Treball: eixampla el teu horitzó laboral.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

solucions Les 7 diferències

l’Agenda

Del 30 de juny al 19 de juliol de 2022

de les Comarques

Dijous, 30/06

Dimecres, 06/07

AGRAMUNT

TÀRREGA

Sopar literari Guillem Viladot, a càrrec del restaurant Atípic. A les 9 del vespre, a la plaça del Mercat.

Cinema a la Fresca: Projecció de la pel·lícula Mironins de M. Bilbao i T. Montalt (Premi Gaudí al millor film d'animació).

JUNEDA Els Rentadors, Festival de Música de Juneda. Concert de Blaumut. A les 10 de la nit, als rentadors.

Divendres, 01/07

Dimecres, 13/07

AGRAMUNT Cicle Racons, l'estiu d'Agramunt. Concert de l'Orquestra de Cambra de Mechelen (Bélgica). A les 9 del vespre, al carrer Sió.

Cicle de Sardanes al Pati amb la Cobla Tàrrega. A les 8 del vespre, a la plaça del Carme.

Divendres, 22/07

Diumenge, 17/07

Dies 23/07 i 24/07

BALAGUER

LA MORA

Juliol de Música i Poesia: De Ferma Fusta. Commemoració del naixement de Joan Fuster, a càrrec d'Isabel Rocatti, actriu i Pau Codina, violoncel. A les 8 del vespre, al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses

Jornades Europees d'Arqueologia: Taller al poblat ibèric del Pla de les Tenalles. De 9 del matí a 1 del migdia, a la Mora (Granyanella).

JUNEDA Els Rentadors, Festival de Música de Juneda. Concert de Maria Hein. A les 10 de la nit, als rentadors.

BALAGUER Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula El ventre del mar. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

Dies 08/07, 09/07 i 10/07

TÀRREGA

BALAGUER

Sopar popular i concert amb Tremendu + Dj Cobayes. A la plaça de les Nacions sense Estat, a partir de les 8 del vespre.

Dijous, 07/07

36à edició de La Transsegre. Més informació a www.transsegre.org

L'Estiuet de l'Ateneu: Concert amb el Sobrino del diablo (rock i humor). A les 10 de la nit, als Jardins de la Societat Ateneu.

27è Cicle de Concerts de la Mare de Déu del Carme: Actuació del grup Laverta. A les 9 del vespre, al claustre del Carme.

De l'01/07 al 18/08

MOLLERUSSA

TÀRREGA

Dissabte, 02/07

Dies 07/07, 08/07 i 09/07

TÀRREGA 24è Festival Musical d'Estiu de Ponent Paupaterres (més informació a les pàgines 12 i 13).

Diumenge, 03/07

BALAGUER Juliol de Música i Poesia: El Cor en Dansa del dinou al noucentisme, a càrrec del Cor Jove de l'Orfeó Català. A les 8 del vespre, a l'església de Sant Domènec.

Del 04/07 al 29/07

AGENDA

Segona quinzena de juny de 2022

MOLLERUSSA Estiu Jove de Mollerussa Medi ambient, activitats per la natura, excursions, sortides en bicicleta, activitats de lleure i molt més. Més informació a www. lleurequalia.cat

Firatàrrega Territori Creatiu: Assaig obert de la Cia. Escarlata amb l'espectacle La Grutesca. A les 8 del vespre, a la nau 18 del Museu Trepat.

AGRAMUNT Curs Art i Territori. Més informació a www.agramunt.cat

Públic! Cicle d'Arts de Carrer: Improvisto's Krusty Show presenta Fingerlight (circ). A 2/4 d'11 de la nit.

TÀRREGA

Dies 07/07 i 08/07

Nits d'estiu 2022. (Més informació a la pàgina 10).

LA FIGUEROSA

Dies 14/07 i 15/07

Divendres, 08/07

AGRAMUNT Cicle Racons, l'estiu d'Agramunt. Sent Viladot, homenatge a Guillem Viladot amb l'espectacle De Riella a Viladot. A les 9 del vespre, a la Masia Isidori.

3 Serveis i Finques Atenem amb cita prèvia

Diumenge, 10/07

Si voleu

BALAGUER Juliol de Música i Poesia: Romànticament Lied Alemany i cançó catalana, a càrrec d'Ulrike Haller, soprano, Jordi Armengol, piano i Enric Arquimbau, dient. Amb obres de F. Schumann, J. Brahms, C. Wiek, M. Toldrà, entre altres. A les 8 del vespre, al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses.

anunciar la vostra activitat o festa en aquesta secció truqueu al:

Divendres, 15/07

JUNEDA Els Rentadors, Festival de Música de Juneda. Concert d'Anna Andreu. A les 10 de la nit, als rentadors.

Dimecres, 20/07

AGRAMUNT Cicle Racons, l'estiu d'Agramunt. Actuació de Sharon Clark Quartet. La cantant de jazz americana actuarà a Agramunt dins de la seva gira espanyola. A les 9 del vespre, a la plaça del Mercat.

973 501 878 o bé envieu un correu electrònic a: publicitat@

De l'11/07 al 13/07

BALAGUER Càtedra d'estudis medievals del Comtat d'Urgell XXV. Curs d'estiu - Reunió científica del Comtat d'Urgell. Més informació a www.medieval.udl.cat

comarquesdeponent.com

Dissabte, 16/07

TÀRREGA Mercat de les Antinguitats i les Arts amb articles de col·leccionisme. A partir de les 5 de la tarda, al carrer del Carme.

VOLS VENDRE O COMPRAR

PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL?

Nosaltres ens ocupem de tot Pl. Carles Perelló

(davant de l’Escola Pia)

Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat

Segona quinzena de juny de 2022

PUBLICITAT

COMARQUES DE PONENT 539

Articles inside

Balaguer

Peramea

Mollerussa

Tàrrega

Borges Blanques