Any 24 | Núm. 542 | 1 a quinzena | agost 2022www.comarquesdeponent.cat La notícia | 03 Entra en vigor el decret d’estalvi energètic "per reduir la dependència de l'agressor Putin". 07 Tàrrega FiraTàrrega agrupa un seguit de propostes que arribaran per sorpresa. 08 Mollerussa Es convoca la 28a Trobada de Motos Clàssiques per l’Expoclàssic. 10 Os de Balaguer Torrons i Mel Alemany han estat premiats als ‘Great Taste Awardss’. 14 Tremp El ple del Consell de Pallars Jussà treu a licitació la gestió de les depuradores. 15 Borges Blanques Restauren la premsa d’oli situada a la rotonda d’accés al municipi per l’N-240. 18 Cervera S’endega el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rural i AJUNTAMENTUrbà. DE PENELLES Arriba la Festa Major de Penelles, repleta d'activitats
Primera quinzena d'agost de 20222 OPINIÓ
EDITORIALsupervivènciavs.Expectativarealitat
Número 542
CALAIX DESASTRE Teresa
D'acord amb l'Institut d'Estadístiques de Catalunya (Idescat), l'any 2021, es van produir 90.582 divorcis arreu d'Espanya, i només a Catalunya, hi va haver més 15.000 separacions. A què és degut això, és perquè la gent d'avui no tenen prou paciència per dur una vida en matrimoni? O és a causa del sistema fallit què ens obliga a seguir la societat? Des de molt petits ja comences a sentir parlar del matrimoni. Ens trobarem amb l'amor de la nostra vida, i totes les nos tres tristeses desapareixeran, ens trobarem amb l'autèntica felicitat. El problema arriba quan et trobes que allò que veus a les pel·lícules no surt de les pantalles, no existeix i totes aquelles expectatives que havies imaginat es trenquen. El que no ens expliquen és que cadascú de nosaltres és diferent, i no totes estem fetes per viure en parella, ni totes per viure soles, és clar. I que les coses boniques, com el matrimoni, també tenen coses dolentes. Potser és hora de canviar el discurs i que donem a les futures generacions.
Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats. Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com Atenció al lector Heuredaccio@comarquesdeponent.comd’acompanyarfotocòpiadeldni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai. Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 MembresTàrregade: Comarques de Ponent ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expres sar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocò pia del DNI i el vostre telè fon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai. GRUP COMARQUES
Puiggené
El opinalectorComarquesdePonent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui ex pressar-se. Aquesta pu blicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions Avingudad’espai. Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 redaccio@comarquesdeponent.com878
MiserachsSanti
Les espumoses aigües de les ones, besaben una i altra vegada, la fina sorra de la 'cala' encantada. Tanmateix, els nostres llavis sedents d'amor se segellaben, de mil maneres al caure la tarda. Amb els teus tendres cants de sirena enamorada, i el teu bell cos, de figura de porcellana, em tenies captivat, i en el paradís em trovaba. D'idiomes diferents, però units pels sentiments, no sé ni el nom que tens, ni a on vas, ni d'on vens. Però aquest gran amor que m'has regalat, espero i desitjo que duri tota l'eternitat. Igual que el riu sempre troba la mar, com la primavera després de l'hivern ha tornat, i l'oreneta el vell niu ha trobat, el miracle de l'amor altre vegada ha triomfat.
Ramón Lluís Lletjós, gerent de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants L’IBI de les comunitats de regants: una doble imposició que amenaça la seva
Històricament, als béns de les comunitats de regants no s’hi ha aplicat l’IBI, ja que s’han con siderat al Cadastre com a béns d’ús comú, simi lars als béns de domini públic, atès que tots dos estan subjectes a la concessió. Les comunitats de regants són corporacions de dret públic, sen se ànim de lucre, que gestionen el regadiu, que és un servei públic, a través d’una concessió de cabals que discorren per uns béns i instal·lacions que necessiten concessió. A partir de la crisi del 2008 i amb la baixada d’ingressos dels ajuntaments, s’han radicalitzat les polítiques fiscals i s’ha començat a aplicar l’IBI sobre aquests béns de les comunitats de regants amb unes valoracions molt elevades, que en molts dels casos suposen unes quotes a pagar inassolibles per part de moltes de les Tanmateix,comunitats.des de l’Associació Catalana de Co munitats de Regants (ACATCOR) considerem que es produeix una doble imposició pel fet que, d’una banda, tributen les finques de regadiu amb un valor a efectes de l’IBI que duplica el va lor respecte del secà, amb l’increment de recap tació que això comporta. D’altra banda, tributen també els béns i les instal·lacions de les comu nitats de regants sense les quals no és possible fer efectiu el regadiu. L’ACATCOR ja fa anys que va iniciar converses amb diverses forces polítiques amb represen tació al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de demanar la modificació del Reial decret llei 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Lo cals, a fi i efecte d’afegir una menció al final de paràgraf del punt 3 de l’art.73 “Bonificacions Obligatòries” que digués “així com les de les co munitats de regants”. Aquesta modificació fou objecte de debat i aprovació per majoria a la Mesa de la Comissió d’Agricultura del Congrés de Diputats, després de ser presentada pel grup d’Esquerra Republi cana (ERC) al Congrés, a través d’una Proposició No de Llei al Ple del Congrés en data 12 de juliol de 2019. Malauradament, ara com ara estem on estàvem, i les comunitats de regants continuen pagant per uns béns i unes instal·lacions que són de domini públic, i que a més a més, i en la majoria dels casos, donen servei als mateixos ajuntaments.Peraixò,des de l’ACATCOR volem apel·lar els ajuntaments perquè la bonificació de fins al 95% de l’IBI que fins ara és facultativa, passi a ser obligatòria i que, per tant, la incloguin dins de les seves Ordenances fiscals. En paral·lel, des de l’Associació continuarem treballant perquè hi hagi el reconeixement necessari per incloure a les comunitats de regants en el mateix esta tus que actualment tenen les Cooperatives en aquesta bonificació obligatòria de l’IBI.
Estimadadesconeguda
1a quinzena d'agost de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 www.comarquesdeponent.catpublicitat@comarquesdeponent.comredaccio@comarquesdeponent.com878
Estalvi energètic Mireu, sé que avui se’m tiraran a sobre molts, però potser molts també pensaran com jo. Co menço a estar una mica tipa, fins i tot farta po dria dir, de sentir parlar de l’estalvi energètic i de les noves mesures del pla per estalviar energia. No és pas que jo sigui una negacionista del can vi climàtic, ans el contrari, crec que no hi ha res més ruc que la humanitat i que no pararem fins a destruir-ho tot. Però cansa, cansa molt sentir dia sí i dia també l’onada de les temperatures, temperatures de re cord des de fa no sé quants anys, la qual cosa vol dir que no sé quants anys ja les vam tenir. Que tant parlar de calor, encara en tenim més de la que fa, que ja en fa prou. Ara, lo de Pedro Sánchez no té nom. Bé, potser sí, ignorància i arrogància. Sortir a aquestes alçades amb el xou de la corbata ja no és de jutjat de guàrdia, és de paredó directe. I tampoc és molt congruent que es tregui la corbata per estalviar energia en poder abaixar l’aire condicionat i des prés agafar l’helicòpter Súper Puma per volar des de la Moncloa fins a Torrejón de Ardoz, que són 25,8 kilòmetres, 15 minuts si hi hagués anat en cotxe, que segur que va perdre més temps enlai rant, pujant, aterrant i baixant de l’helicòpter; per no parlar del consum i la contaminació, perquè en cotxe hauria gastat encara no 5 litres de ga solina mentre que amb la joguina es devia polir mínim 150 litres de querosè. Però com que sín drome Kennedy no li trau ningú, doncs a muntar el número i a treure’ns la corbata i així distraiem el personal de la inflació i de tots els problemes que afecten a la majoria de mortals. I no és que jo defensi les idees del Partido Popu lar, que a més pel que fa a temes científics de ri gor ja sabem que en tenen més aviat poc, des de “los hilillos negros” al “me lo ha dicho mi primo”; però de tots és sabut que tots els bojos foten bitlles i en aquest cas potser alguna en tocarà la presidenta Díaz Ayuso, quan diu que ella no farà cas del pla d’estalvi energètic proposat per Sán chez. Díaz Ayuso diu que tancar els aparadors a les 22:00h generaria pobresa, tristor i por, i una mica de raó no li falta, perquè si la gent deixa de sortir qui se’n ressentirà un cop més és un col·lectiu ja molt castigat, per no obviar que aug mentarà el consum energètic a les llars. Home, i jo estic d’acord que vas a segons quins llocs i és com si entressis a la Siberia en ple estiu, que fins i tot hi ha carrers que s’han convertit en “refugis climàtics” perquè els comerços tenen els aires tan forts i amb les portes obertes que fins i tot dona bo de passejar. I d’acord, si tens fred t’emproves roba d’hivern, igual que si a l’hivern sues la cansalada t’emproves roba d’estiu, però no Ara,cal.lo de l’aigua... lo de l’aigua és superior a mi. Primer perquè cada any la mateixa cantarella, però cada any hi ha més piscines privades, més camps de golf... i a mi em mina la moral que em diguin que he de tancar l’aixeta mentre m’ensa bono o mentre em rento les dents. Algú s’ha pa rat a pensar que potser les elèctriques hi tenen alguna cosa a dir? Que potser son qui realment buiden els pantans de l’aigua de tots per poder facturar la llum cada cop més cara i enriquir com sempre les butxaques d’uns quants? Apa, ja m’he quedat descansada i a seguir ventant.
FOTOS: DREAMSTIME.COM a una altra. Tot i que di versos súpers ofereixen aquest servei, en la ma joria de casos, les coman des s’han de fer a través d’Internet, i no totes les persones grans saben utilitzar aquest servei. El Teu Súper a Casa , ofereix aquest servei a través d’una trucada, sense la necessitat de l'ús d’Inter net, és l'única empresa que duu a terme aquesta tasca a la zona de Lleida. Maria Lluísa Rosinach Buira, la fundadora de l’empresa, explica que l’empresa va sorgir des prés de fer una anàlisi a la situació de les persones gran avui en dia, “hi ha moltes persones grans i molt necessitades, i vam adonar-nos que hi ha mol tes mancances i de la ne cessitat d’un servei com el nostre”, afirma la fun dadora. A banda, aquest servei també pot servi per aquelles persones que tenen un ritme de vida molt trepidant, i no tenen temps per anar a fer la Actualment,compra. aquest ser vei, col·labora amb super mercats diferents, per tal d’oferir als seus clients tots aquells articles que necessiten.Pertald’arribar a la ma joria de comarques llei datanes possibles, l’em presa fa repartiments a cada comarca un dia a la setmana; dilluns (les Garrigues), dimarts (la Noguera), dimecres (la Segarra), dijous (l’Urgell i el Pla d’Urgell), divendres (el D’altraSegrià).banda, aquest ser vei és molt econòmic i ràpid, per tal que puguin accedir-hi la majoria de persones amb necessitat o problemes, i la comanda arriba a domicili en menys de 48 hores.
JUNEDA (Garrigues) El Teu Súper a casa, l’únic servei de comandes per telèfon a la província de Lleida
3Primera quinzena d'agost de 2022 LA NOTÍCIA La pandèmia causada per la Covid-19 ha tingut un clar efecte en la vida de la majoria de ciutadans, pe rò sobretot va afectar les persones grans, i en molts nivells.Durant el confinament van sorgir moltes iniciati ves per ajudar a aquelles persones que tenen més dificultats, però actual ment ja no s'en fa tant Avuiressò.en dia hi ha moltes persones grans que tenen problemes de mobilitat i no disposen de la capaci tat per desplaçar-se i po der fer aquelles activitats de necessitat bàsiques. El Teu Súper a Casa és una empresa, localitzada a Juneda, que portar les compres a domicili a les persones, habitants de la província de Lleida, que no disposen de súper a la seva localitat i no tenen vehicle per desplaçar-se “Hi ha moltes persones grans i molt necessitades, i vam adonar-nos que hi ha moltes mancances i de la necessitat d’un servei com el nostre”
Primera quinzena d'agost de 20224 LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus
SEGRIÀ Risc rebrot: 297.48 Taxa contagi: 0.86 NOGUERA Risc rebrot: 290.51 Taxa contagi: 0,99 SEGARRA Risc rebrot: 247.78 Taxa contagi: 0.76 URGELL Risc rebrot: 367.57 Taxa contagi: 0.85 ALT URGELL Risc rebrot: 511.98 Taxa contagi: 1,13PALLARS JUSSÀ Risc rebrot: 159.76 Taxa contagi: 0.43 SOBIRÀPALLARS Risc rebrot: 169.53 Taxa contagi: 1,40 Risc rebrot: 22.05 Taxa contagi: 0,37 p.)
RIBAGORÇAALTA Risc rebrot: 949.92 Taxa contagi: 1.41 VAL D'ARAN Risc rebrot: 187.56 Taxa contagi: 0,89 PLA D'URGELL Risc rebrot: 246.64 Taxa contagi: 0,72 Risc mitjà - baix Risc baix Dades 24/07 Risc alt Risc mitjà - alt GARRIGUES Risc rebrot: 518.43 Taxa contagi: 1,11 TAULA VACUNACIÓDEPERCOMARQUES 1a dosi % / persones Pauta completa*% Dades del 24 de juliol Dades del 24 de juliol ALT URGELL 74,71% (15.110 persones) 72,92% (14.749 persones) ALTA RIBAGORÇA 76,68% (2.894 p.) 74,85% (2.825 p.) GARRIGUES 80,37% (15.088 p.) 79,01% (14.832 p.) NOGUERA 79,12% (30.628 p.) 77,60% (30.039 p.) PALLARS JUSSÀ 76,64% (10.033 p.) 75,59% (9.896 p.) PALLARS SOBIRÀ 70,03% (4.856 p.) 68,34% (4.739 p.) PLA D'URGELL 79,69% (29.280 p.) 78,09% (28.693 p.) SEGARRA 79,05% (18.043 p.) 77,59% (17.708 p.) SEGRIÀ 82.89% (172.947 p.) 81,24% (169.508
CATALUNYA
El covid segueix en descens per cinquena setmana consecutiva, amb menys ingressats greus i menys morts
La situació dels contagis per covid segueix baixant per cinquena setmana consecu tiva. Encara hi ha 1.024 per sones ingressades als hos pitals de Catalunya. Segons les últimes dades epidemi ològiques de la setmana del 31 de juliol al 7 d'agost, 33 d'aquestes persones ingres sades es troben a l'UCI, en una situació greu. El Departament de Salut, a més, va informar que la setmana passada es van diagnosticar 5.607 casos, a través de l'atenció primària, 2.864 menys que la setmana Ambanterior.relació a les morts per covid a Catalunya durant la setmana del 7 al 27 de juli ol, hi ha hagut un important descens en comparació amb la setmana anterior, ja que aquesta setmana la xifra ha baixat de 93 fins a 27 morts, 66 menys. De les 27 morts, 24 han sigut persones amb més de 60 anys. Tot i que la situació ha millo rat, el virus continua present i, per tant, és possible con tagiar-se. I, que et contagies durant les teves vacances? En cas de tenir acreditada la baixa medica, les vacances no es perden, ja que segons l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors, els treballadors tenen dret a gaudir de les vacances una vegada se’ls concedeixi l’alta medica. Però, si el treballador no té símptomes greus i, per tant, no disposa de cap acredita ció medica, no podrà canviar la data les seves vacances.
SOLSONÈS 78,33% (10.490 p.) 76,47% (10.242 p.) URGELL 82,11% (29.761 p.) 80,23% (29.079 p.) VAL D'ARAN 75.93% (7.581 p.) 74,36% (7.424 p.) * El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excep ció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi. Font: Salut/Dades Covid - CCMA usla regalem!usla regalem! Vcistella? oleuaquesta Enh ab a!!!! Les guanyadores del mes de juliol Amaliasón: (Instagram) Montse Capdevila (Instagram) CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes VÍCTIMES MORTALS SEGRIÀ +894 74.611 (73.717) +10 573 (563) URGELL +174 13.642 (13.478) +0 96 (96) PLA D’URGELL +149 13.313 (13.164) +0 94 (94) NOGUERA +134 14.021 (13.887) +2 92 (90) GARRIGUES +128 6.751 (6.623) +0 46 (46) ALT URGELL +97 6.064 (5.967) +1 46 (45) SEGARRA +81 8.275 (8.194) +0 48 (48) PALLARS JUSSÀ +65 4.272 (4.207) +1 84 (83) PALLARS SOBIRÀ +30 2.160 (2.130) +2 5 (3) ALTA RIBAGORÇA +27 1.204 (1.177) +0 8 (8) VAL D'ARAN +24 3.514 (3.490) +0 14 (14) SOLSONÈS +8 4.977 (4.969) +0 49 (49)
SOLSONÈS
Tot i els diversos intents de les comunitats autònomes, per canviar el decret de llei del pla energètic, el govern espanyol es manté ferm a la seva decisió, i conserva les noves mesures d’estal vi energètic, no només per raons de sostenibilitat, sinó, també, pel compromís amb Brussel·les, tal com afirma el president del govern es panyol, Pedro Sánchez “per reduir la dependència ener gètica de l’agressor”. La setmana anterior, concreta ment apartir del 10 d'agost, ja van entrar en vigor totes les mesures, que duraran fins a l’1 de novembre del 2023, amb l’objectiu de dis minuir el consum de gas un 7%.Elque pretén el govern espa nyol amb aquestes mesures és aplicar límits de tempera tura, ja existents als organis mes de l’Estat, a la majoria d’espais laborals. Aquests límits són que la temperatura mínima en inte riors a l'estiu sigui de 27ºC i la màxima a l'hivern sigui de 19ºC, per estalviar energia en aire condicionat i calefacció. A més, volen racionalitzar els horaris de funcionament d'aquestes màquines i de la llum dels edificis, s'hauran d'apagar els llums dels apa radors a partir de les deu de la nit i la il·luminació dels es pais públics quan no estiguin en ús. Els establiments que tinguin sistemes de calefacció o re frigeració en funcionament hauran de tenir sistemes de tancament automàtic de les portes, el termini d'aplicació és fins al 30 de setembre. D’altra banda, els locals hau ran de tenir cartells explicant les mesures d'estalvi ener gètic, i hauran d’integrar ter mòmetres que informin so bre la temperatura i el nivell d'humitat.
Les temperatures hauran de ser d'un mínim de 27ºC a l'estiu i un màxim de 19ºC a
Finalment, els recintes pú blics hauran de revisar calde res i instal·lacions tèrmiques, sempre que l'última revisió fos anterior el gener de 2021. Les mesures s'hauran d’apli car en els set dies posteriors a la publicació al BOE. A qui afectaran aquestes me sures energètiques? Doncs, anteriorment, ja eren vigents a l'administració de l'Estat, però ara, s'hauran d’aplicar en tota l'administració públi ca (plantes, oficines, vestíbuls o zones d'ús públic); als co merços (botigues, grans cen tres comercials, supermer cats, etc.); en espais culturals com sales d'exposició, cine mes o teatres; en algunes zones del sector de la restau ració; en centres de treball com ara entitats bancàries, així com en espais vinculats al transport (estacions de tren o aeroports). Espais que ja els afectava la normativa del 2009. Les llars estan excloses i, com el mateix decret afirma, els espais on les condicions laborals no ho permetin, tampoc estaran afectades. I, també, s’hauran de tenir en compte les peculiaritats del sector, en centres educatius com col·legis o universitats, hospitals, centres sanitaris, perruqueries, gimnasos o, en el cas dels hotels, a les habi tacions, ja que són de gestió Siprivada.aquestes mesures obliga tòries no es compleixen per part d’alguna administració pública, es podria iniciar un "conflicte negatiu de competències", el govern reclamaria explicacions a l'administració infractora i el cas podria arribar al Tribunal Constitucional.Enelcasdeles empreses privades s'aplicaran les san cions de la llei d'indústria del 1992, que van des dels 60.000 euros fins als 100 mi lions, en funció de la falta.
5Primera quinzena d'agost de 2022 LA NOTÍCIA
FESTA MAJOR DELPENELLES200223AL29D’AGOST
DIUMENGE 28/08 12:00 h Missa de Festa Major Amb cant dels Gojos i veneració de la talla de Sant Joan. Amb l’assistència del consistori, l’hereu i la pubilla de Penelles i els representants de les entitats del poble. (Recollida de donatius a favor de l’Associació Catalana Contra el Càncer). 13:00 h Cercavila del Tonet i l’Àgueda gegants de Penelles acompanyats del grup Batuka dels Nans Rojos de Sant Feliu 18:00 h · Al camp d’esports, Partit de solters contra casats 19:00 h Concert de Festa Major Acte seguit, sessió llarga de ball amb la Gran Orquestra La Chatta DILLUNS 29/08: 12:00 h Una carretada de contes per tots els nens i nenes, amb La Guilla Teatre 18:00 h Cucanyes per tots els nens i nenes amb una gimcana pel poble. I per berenar: coca i xocolata 21:00 h Ball de Fi de Festa amb el grup Banda Sonora. A la mitja part, coca de recapte i gelat. Venda de tiquets a 7 euros al punt d’informació fins al dia 20.
DIMARTS 23/08 21:00 h · A la plaça Major, DIMECRESEscala-en-Hifi 24/08 22:00 h Caminada nocturna a la cabana de la Perdiu. Tot seguit, música en viu a la plaça Major. DIJOUS 25/08 22:00 h Cinema a la fresca amb la famosa pel·lícula del director Joel Joan Escape Room DIVENDRES 26/08 21:00 h Repic de campanes Seguidament acte d’Inici de Festa Major davant de la façana de l’Església Vella. Tradicional Còctel de celebració 00:15 h · Inici a la Creu de Terme, Correfoc amb els diables d’Artesa de Segre. Acte seguit, nit de marxa amb: Bruixa Express + Dj Sendo DISSABTE 27/08 De les 8:00 h a les 12:00 h · Al pont del canal camí del cementiri, Recorregut de caça amb esmorzar 12:00 h · Sortida des de la plaça de la Font, Espectacle amb Cercavila al Safareig 18:00 h · Al cinema Kursaal, Projecció de la pel·lícula: Els Croods 2. Una nova era (Entrada lliure) 19:00 h Sardanes amb La Cobla Tàrrega 20:00 h Sessió llarga de ball amb Zarabanda Trio 00:00 h Gran Sarau a la Plaça Major amb: La Fúmiga + Seikos + Dj París
Entra en vigor el decret d’estalvi energètic "per reduir la dependència de l'agressor Putin"
l'hivernFREEPIK.COM
CATALUNYA
AJUNTAMENT DE TÀRREGA arrels dels pins que hi ha en aquesta via. Els operaris han actuat en una superfície de 52 metres quadrats. Alho ra, en breu es procedirà a substituir els panots de les voreres trencats i a executar el tram que falta a la cruïlla amb el carrer de Maria Rúbi Actualment,es. els operaris du en a terme una acció similar per restablir paviments da nyats per les arrels dels ar bres a la zona esportiva, on s’intervé en una zona de 670 metres quadrats. Les obres s’han adjudicat a l’empre sa Arrufat per un import de 23.979 euros (import corres ponent al lot 2). Així mateix, dins d’aquest mateix lot, s’ha condicionat la vorera de l’avinguda de Balaguer, reomplert amb sauló una de les voreres del carrer La Plana, el tram final del carrer de Joan Tous i s’ha millorat la plaça de Girona. Així, el consistori targarí do na continuïtat als projectes d’arranjament d’espais pú blics que presenten un es tat deficient, obres que es financen mitjançant 150.000 euros provinents del roma nent de tresoreria, tal com es va aprovar en la sessió del Ple celebrada el passat setembre. En aquest sentit, prèviament es va adjudicar el lot 3 per valor de 36.298 euros mentre que el lot 1 va sortir a concurs amb un pressupost base de 84.719 euros.
La 4a edició del Cicle d’Arts de Carrer Públic! aplegar, quasi, un miler de persones TÀRREGA
TÀRREGAClouel nou cicle de Cinema a la Fresca amb 1.200 espectadors
L’Ajuntament de Tàrrega tre balla en les tasques d’ade quació de les voreres a la Via Lacetània i el passeig del Parc Esportiu. Val a dir que és una de les arrencard’arranjamentintervencionsprevistesenunatrentenadecarrersiplacesdelnucliurbàquevaelpassatmesdemaigamblasubstituciódelfermdelacalçadaambunanovacapaasfàlticaalaViaLacetàniaialcarrerdeMaria
Jordi Borda va ser la perso na convidada per part de l’Ajuntament per inaugurar el cicle. El recentment no menat director de Catalunya Ràdio, amb arrels castell seranines, va elogiar al seu discurs «el despertar de les terres de ponent» pel que fa a actes i activitats de caire cultural que els darrers anys El passat, dissabte, 6 d’agost, més de 800 per sones van omplir el pavelló poliesportiu de Castellserà en la inauguració del 10è cicle cultural CastellSe rà de Nit. Ho van fer per veure en directe el Mag Lari, que una vegada més va sorprendre al nombrós públic assistent amb un xou fantàstic i amb l’humor que el caracteritza. Era la primera actuació del Mag Lari a Castellserà, el seu poble de residència des del 2019 i on ha obert fa pocs mesos La Casa del Àngels, una casa experièn cia ubicada a Cal Tarragona, la casa pairal per excel lència del municipi. té a CastellSeràCastellserà.»deNit és un cicle cultural que va néixer el 2013 amb la voluntat de programar activitats cultu rals tots els dijous d’agost en diferents racons de Castellserà. Amb el temps ha anat creixent i ha anat programant novetats te atrals i musicals que l’han convertit en referència cul tural els dijous d’agost. En els darrers 10 anys s’han programat més de 50 ac tuacions de música, teatre, circ i L’actemàgia.vaservir també com a inauguració de l’ampliació del poliesportiu municipal de Castellserà, que ha estat en obres el darrer any.
La quarta edició del Cicle d’Arts de Carrer Públic!, or ganitzat també per la Regi doria de Cultura, en el marc de la programació estiuen ca, enguany ha aplegat gai rebé 800 assistents. La primera cita del cicle, que porta espectacles de diversos gèneres escènics a pobles del municipi, va arribar el dissabte 2 de juli ol a la Figuerosa, on els llei datans Improvisto’s Krusty Show van representar el seu muntatge Fingerlight. La programació va continuar el diumenge 17 de juliol a Altet de la mà de la companyia balear D’es Tro i el seu es pectacle de circ titulat Poi, que ha estat la proposta amb major assistència, su perant els 300 assistents. Un altre escenari ha estat San ta Maria de Montmagastrell, on Rubrica Teatre va oferir estan omplint les comar ques lleidatanes. Borda va passar abans de l’acte per l’Ajuntament, per signar al llibre L’alcalde,d’honor.Marcel Pujol, per la seva banda, va dirigir-se al públic amb ànims de fer reflexionar sobre «l’orgull de sentir-se castellseraní i esti mar el que es fa i el que es DE TÀRREGA el dissabte 23 de juliol un assaig obert de l’especta cle d’arts de carrer Desclòs, que s’estrenarà a FiraTàr rega 2022. Finalment, Cia. Pagans va dur Paraules que trenquen ossos a Cla ravalls el dissabte 30 de juliol.
El Mag Lari omple el pavelló en la inauguració del cicle CastellSerà de Nit
Rúbies. Es tracta d’un pro jecte dividit en tres lots per renovar paviments i adequar voreres, llambordes i rajoles malmeses.Elstreballs que s’han dut a terme a la Via Lacetània con sisteixen en l’ampliació dels escocells dels arbres, que s’han reomplert amb sauló per deixar-los al mateix ni vell que la vorera. D’aquesta manera, s’han pogut retirar les rajoles malmeses per les TÀRREGAS’inicia l’adequació de les voreres de la Via Lacetània i el passeig del Parc Esportiu
Ahir dimecres a la nit va finalitzar l’edició 2022 del cicle de Cinema a la Fresca programat per la Regidoria de Cultura de Tàrrega, que ha comptat amb l’assis tència d’un total de 1.200 espectadors durant les quatre sessions que s’han realitzat entre el 13 de ju liol i el 3 d’agost. Després de dos anys, marcats per la pandèmia de la Covid-19, enguany les ciutat:cinematogràfiquesprojeccionsd’estiuhanretornatalseuescenarihabitualalcentredelalaplaçadelesNacionssenseEstat.Lesproduccionsaudiovisualscatalaneshanestatlesprotagonistesdelcicle,quevaarrencarel13de juliol amb la cinta Sis dies corrents, dirigida per Neus Ballús i guardonada amb el Gaudí a la millor pel lícula i la millor direcció. El cicle va prosseguir el 20 de juliol amb la projecció d’ Escape Room, una co mèdia protagonitzada per Joel Joan. El retrat de la pagesia de Lleida que fa Carla Simón a Alcarràs, cinta guardonada amb l’Os d’Or al Festival de Berlín, es va poder veure el 27 de juliol, que justament va ser la sessió que més públic va aplegar amb mig miler de Finalment,persones.lacinta d’ani mació Mironins, millor pel lícula d’animació, va cloure el cicle ahir 3 d’agost.
6 URGELL Primera quinzena d'agost de 2022
CASTELLSERÀ
AJUNTAMENT
AJUNTAMENT DE CASTELLSERÀ Es destinaran 214.000 euros a noves inversions TÀRREGA El Ple de Tàrrega ha do nat el vistiplau a la con certació d’un préstec per valor de 214.000 euros, operació que possibili tarà executar noves in versions. En concret, la capital de l’Urgell preveu destinar gairebé la meitat d’aquest import (100.000 euros) a habilitar un parc d’atletisme a la zona es portiva.Delamateixa manera, l’Ajuntament invertirà 50.000 euros per renovar el paviment de les pis cines d’estiu; uns altres 30.000 euros per instal lar càmeres de vigilància a la via pública; 20.000 euros més a la posada al dia de la instal·lació d’aigua del Pavelló Mu nicipal (per adaptar-la així a la normativa sobre legionel·la) i 14.000 eu ros per instal·lar una ba rana de forja al Parc de Sant Eloi. L’operació de crèdit, a retornar en 10 anys, va rebre llum verda en la sessió ordinària ce lebrada ahir dijous amb els vots favorables d’ERC, CUP i PSC (Equip de Go vern) i els vots en contra de Junts per
AJUNTAMENTTàrrega.DETÀRREGA
Éxit de públic de la setena edició del cicle de música ‘La Pedra Parla’
Territori licitarà aquesta tardor les obres de la nova estació de busos, per 3,4 MEUR TÀRREGA nou Pla de Rodalies de Lleida, atès que es potencia la inter modalitat bus-tren. L’estació consistirà en una platja de set andanes per a l’estacionament d’autobu sos i una edificació de planta baixa per a donar servei a les persones usuàries. El tret més destacable és que l’edi ficació estarà semisoterrada, de tal manera que la seva co berta s’urbanitzarà per crear un nou espai públic. A més de dotar la ciutadania d’un nou espai d’esbarjo i trobada, es facilitarà la connexió entre els diversos elements d’inte rès del barri. Els terrenys on es construi rà l’estació són propietat de El Departament de la Vice presidència i de Polítiques Digitals i Territori licitarà aquesta tardor les obres de construcció de la nova estació d’autobusos de Tàr rega per 3,4 MEUR, quan s’hagi aprovat definitiva ment el corresponent pro jecte constructiu. Es preveu que els treballs comencin el segon trimestre de 2023, un cop l’Ajuntament hagi posat el solar a disposició de la Generalitat. La nova instal·lació s’ubi carà a la banda nord de les vies ferroviàries, al carrer Santes Espines, i és una de les infraestructures pre vistes per la Generalitat al l’Ajuntament de Tàrrega, que gestionarà les restes ferroviàries existents a la parcel·la que consideri aprofitables. A continuació, cedirà els terrenys a la Ge neralitat perquè aquesta ini ciï les obres. L’Ajuntament assumirà el manteniment de l’estació un cop constru ïda, mitjançant un conveni entre ambdues administra cions que es preveu signar al llarg d’enguany. L’estació de busos actual quedarà fo ra de servei un cop es posi en funcionament la nova. El pressupost per a la cons trucció de la nova estació d’autobusos prové dels fons europeus Next Generation.
7URGELLPrimera quinzena d'agost de 2022
FiraTàrrega recupera en aquesta nova edició l’es pai públic i les propostes de carrer, un dels seus principals trets d’identi tat. El leitmotiv de l’edi ció 2022 es resumeix i s’actualitza amb el lema «L’Inesperat» que vol re collir l’esperit de les arts de carrer, de la sorpresa i d’allò que esdevé en el moment més impensat. Un enunciat que vol po sar l’accent en un espai públic viu, mutant, un espai de trobades casu als i per a l’expressió ar tística espontània. El via nant l’utilitza per despla çar-se d’un lloc a l’altre i els seus desplaçaments, com diu Manuel Delgado a l’Elogi del vianant, són també «una forma d’es criptura en què cada tra jecte és un relat, una his tòria íntima, una sembra de memòria». L’espai pú blic està farcit de perso natges i farcit d’històries per desxifrar, tantes com individus, tantes com di es té l’any. L’espai públic és, doncs, l’espai natural de la dramatúrgia i la co reografia quotidianes, on tothom en algun moment esdevé protagonista, se cundari, espectador o simple figurant. Amb aquesta declaració d’intencions, FiraTàrrega pretén experimentar i de batre sobre tot allò que s’esdevé en el moment més impensat, que tren ca la rutina, que sorprèn
mat per Andrea Amador, Ir ma Bau, Anna Costa i Amaia Ruano, van interpretar els ‘Tangos de Piazzolla’. Tant en el concert de diumenge, com en els dos de dissabte, les entrades es van exhau rir, el que demostra l’interès del públic en la iniciativa. A la jornada de dissabte, les guitarres d’Enrike Solinís, ‘Ars Lachrimae’, amb obres de Bach, Dowland, Mudar La setena edició del cicle exclusiu ‘La Pedra Parla’ es va cloure amb un gran èxit de participació. El festival, que va tenir lloc l’anterior cap de setmana al Reial Monestir de San ta Maria de Vallbona, va acollir tres actuacions. El concert final es va cele brar diumenge al migdia, on Les Mademoicelli, un quartet de violoncels for ra o Vissé, entre altres, i l’òpera ‘Acis i Galatea’ de Händel van donar el tret de sortida al cicle. A més de les actuacions musicals, les persones assistents als concerts del dissabte van poder descobrir una part del monestir no accessible al públic: el Pati dels Horts, on es va servir un refrigeri entre la primera i la sego na actuació.
DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT
L’Inesperat, lema de l’edició 2022 de FiraTàrrega, agrupa un seguit de propostes que arribaran per sorpresa
FOTOS: FIRATÀRREGA i que fa repensar l’espai comú.Sotal’apartat «L’Inesperat» les persones assistents a FiraTàrrega trobaran una sèrie de peces que poden aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Hi destaquen creacions com les de l’hongarès David Somló amb Drift, una in teracció entre intèrprets i transeünts que fa pensar l’audiència sobre el seu comportament a l’espai públic; Sauf le dimanche, amb Troc!, una peça de dansa a l’espai públic lúdi ca, generosa i inventiva; La màquina de matar d’Oní rica Mecánica, una de les peces del projecte liderat per Jesús Nieto que, amb la tecnologia com a alia da, ens fa plantejar fins a quin punt som conscients dels pros i els contres de la tecnologia amb què convivim; o La Carbonera Itinerant, una llibreria mò bil amb una selecció de textos teatrals, assaigs so bre les arts en viu i l’ús de l’espai públic o els llibres que han servit d’inspiració pels espectacles de Suport a la EntreCreació.lespropostes que prenen el lema de l’edi ció 2022 com a leitmotiv hi destaca la Conversa Oberta sobre ‘L’inesperat’ que tindrà lloc a la plaça dels Comediants dins la programació de l’espai La Paraula, centrada en la pa raula, abordada en un sen tit ampli i des de diferents disciplines: la música, la poesia galàctica, els nous formats i l’humor. Un espai que dona peu a la conver sa i a descobrir artistes que reivindiquen la parau la i interpel·len els públics. Serà una conversa entre la filòsofa Marina Garcés i l’artista Clara Peya sobre el concepte d’inesperat, moderada per la periodis ta Emma Quadrada, per enriquir-se amb les refle xions i les visions dels po nents sobre el tema.
VALLBONA DE LES MONGES
La Biblioteca Germanes Güell incorpora més d’un centenar de títols sobre feminisme TÀRREGA llevants. Entre els nous títols que es podran consultar a la biblioteca targarina tam bé n’hi ha que tracten sobre salut amb perspectiva de gènere, noves masculinitats i violències masclistes. La Bi blioteca Germanes Güell de Tàrrega, de titularitat munici pal, amplia així notòriament el seu catàleg pel que fa a aquest àmbit temàtic. Hores d’ara, el catàleg de la Biblioteca suma més de La Regidoria d’Igualtat de Tàrrega ha fet una dona ció a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell de 111 llibres per tal d’ampliar la secció de bibliografia feminista de l’equipament. Són obres de caire teòric i històric sobre els moviments feministes i LGTBIQ+, entre les quals també hi trobem biogra fies de dones i membres del col·lectiu LGBTIQ+ re 560 títols sobre feminis me, igualtat, el moviment LGTBIQ+, noves masculini tats, nous models de família i altres temes amb la fina litat de fomentar la norma lització i la integració social, fins al punt d’esdevenir la biblioteca de les comar ques de Lleida amb el fons més ampli sobre aquestes temàtiques i un dels més ben dotats arreu de Cata lunya.
TÀRREGA
propostes més curioses de l’escena mestissa catalana. Ara, amb el seu projecte en solitari, ofereix un espai per la introspecció i el sentiment a partir de cançons despulla des i sinceres. La programació musical es va complementar amb un espai gastronòmic on el públic va poder fer un mos El festival Minúscul de Mo llerussa va donar el tret de sortida a la seva primera edició el passat dijous, 4 d’agost, al pati de Cal Jac ques amb el primer dels tres concerts que ha pro gramat. El cicle començarà amb la cançó pop de Ge rard Aledo, qui ha presentat nous temes al públic mo llerussenc, alhora que va repassar alguns dels seus treballs més recents, com l’EP Obrint els ulls. Aledo ja va actuar a Mo llerussa l’any 2017 amb el grup Animal, banda que liderà durant quatre anys i que esdevingué una de les amb un tall de pizza o coca de recapte del Forn Ma cià de Sidamon i va gaudir d’una cervesa Matoll de ElBelianes.festival Minúscul és una iniciativa organitzada per Produccions Minúscules i compta amb el suport de l’Ajuntament de Mollerus sa.
la 28a Trobada de Motos Clàssiques per l’Expoclàssic
Fira de Mollerussa ha envi at ja les bases per participar en la 28a Trobada de Motos Clàssiques Ciutat de Molle russa que se celebrarà el diumenge 18 de setembre en el marc de la 27a fira Ex poclàssic, certamen dedicat al món del motor històric i clàssic. Des de l’organització, a càrrec de l’ens firal amb la col·laboració de l’Associació Motos Clàssiques Ponent, es confia a aplegar una setan tena de participants. La con centració inclou un esmorzar popular i posterior recorre gut pla d’uns 70 quilòmetres. En aquesta edició, la ruta passarà per les poblacions de Mollerussa, Golmés, Vila nova de Bellpuig, Preixana, Sant Martí de Maldà, L’Es pluga Calba, Els Omellons, La Floresta, Arbeca i Molle russa. La 28a Trobada de Motos Clàssiques Ciutat de Mollerussa coincidirà un any més amb el saló Expoclàs sic, certamen que celebrarà els dies 17 i 18 de setembre la seva 27a edició i que ofe reix un important Mercat de l’Automòbil, Motos, Acces soris i Col·leccionisme, així com atractius monogràfics que en aquesta ocasió es taran dedicats als cotxes americans, al model 127 de Seat amb motiu del seu 50è aniversari i a la firma Derbi. Un Ford A Hot Rod del 32, un Xevrolet Styleline del 56, un Ford F100 del 54 o un
Camaro Cabriolet Z-28 del 71, entre altres, són alguns dels models de cotxes ame ricans que es podran veure a la fira d’enguany i gràcies a la col·laboració del col leccionista Jordi Pedrós. Pel que fa a l’exposició de models Seat 127, el saló comptarà amb un d’origen, un de la 1a sèrie (19721977) de carreres i dos de la 2a sèrie (1977-1982): un fura crono i un altre que va ser l’últim model de fura. Finalment, pel que fa al monogràfic de Derbi, els visitants podran gaudir de diferents peces, entre elles una Derbi 2002 Grand Prix 1 sèrie amb tambors o una Derbi Grand Sport 74 de l’any 1969, vehicles que des del Comitè d’Expoclàssic ja es tenen a punt per a l’expo sició.
Canal Viu i La Banqueta del Palau col·laboren amb el Fet a Jova
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
Arranca la 1a edició del festival Minúscul Mollerussa MOLLERUSSA
MOLLERUSSA L’Ajuntament de Mollerus sa amplia a cinc els espais de joc per a infants de fins a 13 anys dinamitzats per monitors. Així, després d’adequar l’espai de la pis ta de bitlles a principis de juliol, ara s’han activat qua tre més com són; el carrer Ciutat de Lleida, les places de l’Ajuntament i de Manu el Bertrand, la plaça exterior del davant de l’Oficina Jove i el parc municipal. Les dinamitzacions per part dels monitors, que vestiran armilles identificatives, es fa ran de 6 a 8 de la tarda en di mecres i en divendres fins a l’octubre, tot i que des del 15 d’agost al 4 de setembre tin dran lloc en dimarts i dijous. El servei es durà a terme a través de la cooperativa de lleure Quàlia. La iniciativa sorgeix de la necessitat detectada a tra vés del Pla de Civisme per afavorir el joc responsable i millorar la convivència en places i carrers de la ciutat. Aquesta acció s’emmarca dins el Pla Educatiu d’En torn per fer una mirada pre ventiva i introduir hàbits de convivència.
AcabaMOLLERUSSAl’Estiu Jove centrat en la cura del medi ambient
EsMOLLERUSSAconvoca
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
PALAU D’ANGLESOLA grup de joves estan res taurant i preparant per a la seva col·locació una no va passarel·la al tram urbà de la banqueta del Canal.
La regidoria de Joventut va tancar el passat di vendres, 30 d’agost, el programa d’activitats de l’Estiu Jove adreçat a jo ves d’entre 12 i 15 anys, a través del qual s’ha reformulat el camp lo cal de treball, que es va fer durant els dos anys anteriors i que va servir per intervenir en el car rer de la Vilaclosa i mi llorar la plaça del Grup La Forestal. En aquesta ocasió, es va apostar per ampliar la durada a quatre setmanes del mes de juliol oferint un seguit d’activitats relaci onades amb la cura del medi ambient i la sos tenibilitat i, que tingut també un impacte en la Així,ciutat.els joves partici pants, una mitjana de deu cada setmana, han treballat en diferents accions per preservar el medi ambient com la construcció de caixes niu i menjadors d’aus amb material reciclat i també fent tasques de reg a les alzines planta des gràcies al projecte Apadrina un arbre, im pulsat pel Consell de Participació Adolescent a la zona de la pista de patins. A banda, també han dut a terme un se guit d’activitats de dina mització i lleure. Pel que fa als Tallers d’Estiu per a infants de 4 a 11 anys, encara du raran tot el mes d’agost, fins al 2 de setembre, a l’escola Ignasi Peraire amb activitats també en altres equipaments, com les piscines municipals.
La Plataforma Canal Viu i l’entitat local La Ban queta del Palau van dur a terme una xerrada al grup de joves que par ticipen en les activitats d’enguany del Fet a Jova al Palau d’Anglesola.
Primera quinzena d'agost de 20228 PLA D’URGELL
Van explicar el valor que suposen les banquetes arbrades en una comar ca com la del Pla d’Ur gell, la de menys massa forestal de Catalunya, i la necessitat de mante nir aquests espais com a refugis climàtics per la gent i la fauna del terri tori.Entre altres activitats, el Recordem que l’any pas sat ja es va instal·lar una primera passera a la sè quia també per part les joves del Fet a Jova.CANAL VIU S’amplien a cinc els espais de joc per a infants de fins a 13 anys dinamitzats per monitors
9Primera quinzena d'agost de 2022 PLA D’URGELL
Digital arriba per endreçar i protegir les dades digitals de la ciutadania és un dels vuit consistoris impulsors de la campa nya Fengshui Digital. Amb aquesta iniciativa pretenen que la ciutadania del muni cipi faci ús dels materials de divulgació —com ar ticles, podcasts, un kit per crear credencials robustes i metodologia per endreçar i protegir les dades—, que es podran trobar al web de la Acampanya.bandade la pàgina web, els materials també s’ani ran difonent de manera periòdica a les xarxes de l’Ajuntament, d’Internet Se gura i de l’Agència de Ciber seguretat de Catalunya, i es podran identificar a través de les etiquetes: #Fengshui Digital i #DadesSegures. Però no només la sensibi lització és important, com es construeix entre tots els actors de la societat és també un pilar fonamental en l’estratègia de ciberse guretat del país. Per aquest motiu, la campanya comp ta amb la col·laboració de les administracions locals, agents actius i essencials per fer arribar la ciberse guretat a la ciutadania; a banda del municipi de Mo llerussa, els ajuntaments d’Amposta, Manlleu, Molins de Rei, Sant Feliu de Guíxols, Sant Sadurní, la Seu d’Urgell i Valls en són els impulsors, tenint en compte tant la re presentativitat de cadascu na de les vegueries com el fet que som punts de refe rència en la digitalització de l’administració local. Les viles i ciutats que im pulsen la campanya assu meixen un compromís de participació proactiva per a la millora contínua de la integració de la cultura de la ciberseguretat a la societat. Tot i això, la par ticipació en el Fengshui Digital és oberta a tots els municipis de Catalunya i s’espera que altres con sistoris se sumin a oferir aquestes eines i consells de ciberseguretat també a la seva ciutadania. El Fengshui Digital és una campanya en el marc de les diferents accions dels Hàbits Cibersaludables que, promoguts des de 2018 per Internet Segura, fomenten el coneixement i la sensibilització de la ciutadania sobre cinc àmbits: la protecció de les dades digitals, la pri vacitat, com evitar el frau digital, l'actuació cívica a les xarxes socials i l'actu alització dels dispositius connectats.
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ACC), a tra vés del programa d’Internet Segura del Centre d’Innova ció i Competència en Ciber seguretat (CIC4Cyber) i amb la col·laboració de diversos ajuntaments, llança la cam panya Fengshui Digital per difondre coneixements ne cessaris per enriquir la cul tura de la seguretat digital de la societat catalana. L’estiu es presenta com un bon moment per endre çar les nostres dades i la informació que hem anat acumulant, així com trobar maneres de protegir-la; a partir d’aquesta idea neix la campanya Fengshui Digital. Una proposta transforma dora per una part del dia a dia a través de l’ordre i de mètodes útils que els faci litaran la gestió de la infor mació, de les contrasenyes i de les incidències tecno lògiques habituals, com pot ser la migració d’informació entre L’Ajuntamentdispositius.deMollerussa
ElMOLLERUSSAFengshui
La millor opció per donar visibilitat al teu negoci Truca’ns!973501878·664674602publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.com(PaperAANUNCIA’TCOMARQUESDEPONENTodigital) Segueix-nos a l’app i a les xarxes 25.000 exemplars al carrer cada 15 dies XUNTA.GAL
La vicepresidenta Estefania Rufach, va destacar la im portància de mostres com la de Camarasa, ja que do nen a conèixer els produc tes del territori, impulsen l’economia dels municipis i alhora també els mantenen vius. “Fires com la de Ca marasa ajuden a que la gent pugui viure als pobles, que el comerç de proximitat no es perdi i que tothom que vulgui desenvolupar la seva vida al poble ho pugui fer”. L’alcaldessa Elisabet Lizaso, va assenyalar que el con sistori va preparar aquesta quarta edició amb molta il CONGOST DE MONT-REBEI no s’hi observava. El co lor marró del fang i les roques ha substituït el color blau habitual de les seves aigües. El projecte disposa de web pròpia https://lase quera.cat/ on proporci onen informació sobre la situació de l’aigua als pantans que estan patint una sequera, i a més, es pot consultar a les xarxes socials en plataformes com Twitter (@lasequera del22) i qualsevol perso na interessada en el tema pot participar-hi. La capacitat dels embas saments de Catalunya ha caigut del 78%, la xifra de fa un any en aquest ma teix període, fins al 41%, unes dades alarmants. veu l’adequació del Parc del Riu (entre el pont de la Sucrera i les restes del Molí del Comanador) com a passeig transita ble (a peu o en bicicleta). I, finalment, també s’in clou l’enjardinament del talús situat sota el Mira dor del Centre Cultural Sant AquestaJoan. obra és una actuació inclosa en el projecte ‘Paisatges de Ponent’, amb un im port d’adjudicació de 60.434,84, cofinançada pel Patronat de Promo ció Econòmica de la Di putació de Lleida, l’Ajun tament de Térmens i fons FEDER. Un projecte que té com a objectiu la reivindicació del seu pa trimoni cultural i natural i mitjançant un model de gestió unificat, que per meti la creació de nous productes turístics sos tenibles al territori. lusió després de dos anys sense poder celebrar-la, i va destacar que la majoria d’expositors i paradistes són de Camarasa i de la comarca de la Noguera i la majoria de visitants són també gent de Camarasa, segones residències i mu nicipis veïns “És una mos tra que serveix per treure pit de la gran qualitat dels nostres productes, promou que la gent de Camarasa surti al carrer i faci despe sa als nostres comerços i ajudem a que els nostres joves puguin arrelar-se al poble”.
Després de dos anys d’ab sència a causa de la pan dèmia, l’Ajuntament de Camarasa recupera la Fira del Comerç de Proximitat, que enguany arriba a la seva quarta edició. Dilluns 8 d'agost la vicepresiden ta de la Diputació de Llei da, Estefania Rufach, va acompanyar a l’alcaldessa de Camarasa; Elisabet Li zaso i a la directora de les estades d’estiu de Cama rasa, Jèssica Febas a la pre sentació d’aquesta mostra, que va tinir lloc a la sala de premsa de la Diputació de Lleida. La Fira del Comerç de Pro ximitat de Camarasa se ce lebrarà el proper diumenge 14 d’agost al vespre dins dels carrers del nucli antic de la vila, i comptarà amb una vintena de paradistes que oferiran productes de proximitat i artesanals, tot i que l’alcaldessa no descarta noves incorporacions d’últi ma hora.
Alemany, la marca espanyola amb més productes premiats als ‘Great Taste Awardss’
S'inicienTÉRMENS obres per recuperar el patrimoni natural del riu Segre
BONA PREMSA Alemany ha assolit un al tre rècord enguany, ja que ha tingut vuit productes seleccionats pel jurat dels Great Taste Awards, la xi fra més alta de totes les seves participacions. Entre aquests productes, en des taca la Mel Lavanda, amb dues estrelles. La resta de productes reconeguts, com el Torró tou, el Vina gre de poma amb mel de Lavanda, la Mel Romaní, la Mel de Romaní crema, la Mel amb suc de Llimona, la Mel amb Pròpolis Ver mell i la Crema d’avellana amb mel, han rebut una Ambestrella.les estrelles sumades a les ja obtingudes anteri orment, la firma n’acumu la un total de 51 en 37 pro ductes de mel i torró des de fa set anys. Cal afegir que Torrons i Mel Alemany ja va aconse guir aquesta posició, anys anteriors, l’any 2020 va ser l’empresa productora de l’Estat espanyol que va acumular més guardons, tal com va passar el 2017 i el 2019 (el 2018 va obtenir la segona posició), mante nint-se sempre en una po sició ‘top’ en aquests guar dons internacionals.
@SERGICORADO1974
TornaCAMARASSA
Primera quinzena d'agost de 202210 NOGUERA
DIPUTACIÓ DE LLEIDA
La Sequera 2022, un projecte desenvolupat per un grup d’una tren tena pilots de dron per mostrar l’estat dels em bassaments de Catalu nya i conscienciar la po blació de la situació de sequera anòmala que vivim. Aquest grup fa recull d’imatges de l'es tat de tots els embas saments de Catalunya de forma periòdica per veu re la seva evolució durant l'estiu del 2022 Aquesta primera setma na d’agost, en el marc d’aquest projecte, van publicar fotografies del Congost de Mont-rebei que ensenyen la situació de sequera en la qual es troba i que fa anys que
L’empresa familiar d’Os de Balaguer, Torrons i Mel Ale many, ha sigut la marca de l’Estat espanyol amb més guardons en l’edició 2022 dels premis internacio nals ‘Great Taste Awards’, fets públics ahir, dilluns 1 d’agost, a Londres, i con siderats els Oscar de l’ali mentació gourmet. Els Great Taste Awards se celebren des de fa 28 anys al Regne Unit i distingei xen amb una, dues o tres estrelles els productes ali mentaris i begudes. En el tast, un jurat format per 500 experts (crítics gastro nòmics, xefs, restauradors, productors, escriptors i pe riodistes) puntua a cegues els productes, tenint en compte el sabor, la combi nació d’ingredients, la tex tura i l’olor, sense conèixer la marca o el ‘packaging’. Tots els productes premi ats s’etiqueten amb el se gell d’excel·lència Great Taste, que té validesa per a tres anys i està reconegut mundialment.
la Fira del Comerç de Proximitat
A finals del mes de juliol es van iniciar a Térmens les obres per la recupera ció del patrimoni natural del riu Segre que inclo uen diferents actuacions. Per un costat, es realitza la intervenció arqueolò gica a l’antiga séquia del Molí del Comanador a Térmens, construïda al segle XVI. La zona a ac tuar és el tram comprès entre el pont de pis (ac tualment enderrocat) i l’entrada de la séquia al molí. Aquesta actua ció es duu a terme sota supervisió arqueològica. També es preveu l’ade quació del jaciment del Molí del Comanador per fer-lo accessible, amb la reconstrucció de la ram pa d’accés a les restes del Molí del Comanador (excavades el 2019), a més d’una instal·lació de baranes de seguretat. Per l’altra banda, es pre
La sequera arriba al Congost de Mont-rebei
OS DE TorronsBALAGUERiMel
11Primera quinzena d'agost de 2022 NOGUERA
ARTESA DE SEGRE La Fira de Sant Bartomeu arriba a la 578a edició tallers infantils, mercats i concursos, per tal de conèi xer les tradicions, cultura i oferta turística de racons inèdits del territori artesenc. Durant les setmanes prè vies es duran a terme dife rents activitats, com a pre ludi a la festivitat. Divendres 12 es realitzarà la 17a cami nada sota la llum de la lluna. Dimarts 16 hi ha organitzat un taller d’observació as tronòmica amb telescopis. I divendres 19 es farà una Masterclass Strong i Zumba oberta a Dissabtetothom.20es donarà el tret de sortida de la Fira de Sant Bartomeu, els assis tents tindran a l’abast actes molt diversos: caminades, xarrades, maridatges, con cursos infantils… Per diumenge 21, l’últim dia de la fira, també hi ha preparats una gran varietat d’actes. L’esdeveniment es clourà amb un sopar i mú sica en directe a la zona D’GUSTA.
Balaguer estrena un nou servei funerari per cerimònies tant laiques com de totes les religions
ArribaPENELLES la Festa Major de Penelles, repleta d'activitats
AJUNTAMENT DE PENELLES d’Artesa de Segre, seguit de l’actuació del grup de ver sions de música pop/rock Bruixa Express i després del Dj. Sendo. Les activitats continuaran dissabte, amb un recorre gut de caça amb esmorzar a les 8 hores, espectacle amb cercavila al safareig ales 12 h, sardanes amb la Cobla de Tàrrega a les 19 h, sessió llarga de ball amb Zarabanda Trio a les 20 h. S’acabaran el dia amb el Gran Sarau a la Plaça ma jor, i actuaran; La Fúmiga, un dels grups valencians que més acollida ha tingut entre el públic intergene racional; Seikos, un cone gut grup de Catalunya; i dj. DiumengeParís. al matí hi haurà una Missa de Festa Ma jor, una Cercavila ‘Tonet i l’Àgueda protagonitzada pels Gegants de Penelles, que estaran acompanyats del grup Batuka dels Nans Rojos de Sant Feliu. Al ves pre es durà a terme un par tit de Futbol Solters contra Casats, seguit d’un con cert de Festa Major i ses sió llarga de música amb l'orquestra La Chatta Dilluns començarà amb diverses activitats per a nens: una carretada de contes per tots els nens amb Guilla Teatre i Cuca nyes per a nens amb una gimcana pel poble. La Festa Major de Penelles clourà amb el ‘Ball de fi de festa’ amb el grup Banda Sonora
BALAGUER la planta i és un espai llu minós amb tres sales, una d’elles polivalent ,on s’hi podran oficiar cerimònies tant laiques com de totes les religions. La filosofia dels promotors d’aportar pau a un moment molt de licat de la vida es trasllada a tots els detalls, des de les instal·lacions fins a la flota de vehicles, tots ells de co lor blanc. La instal·lació disposa de fil musical i una sèrie de co moditats com: wifi, servei de càtering i begudes, en tre altres i està ubicat en un nervi vital de la ciutat, al carrer Noguera Pallare El nou servei funerari de Balaguer es va inaugurar l'anterior dilluns 1 d'agost i serà el tercer de la capi tal de la L’equipament,Noguera.eldia de la inauguració, va oferir una jornada de portes obertes entre les 18.00 i les 21.00 hores per poder visitar les instal·lacions. El nou ser vei és una iniciativa dels balaguerins Jordi Sanahu ja i Toni Mora, amb experi ència en el sector funerari i empresarial, que volen oferir una alternativa a les existents.Elnoutanatori té 420 m2, està distribuït en una so sa 46, per on s’accedirà. L’objectiu és facilitar l’ac cés tant amb transport públic i privat com per aparcar.Elsseus promotors tam bé ofereixen la possibili tat de fer comiats perso nalitzats en altres espais de la ciutat a l’aire lliure, així com altres serveis per poder organitzar una cerimònia personalitzada. “Volem oferir un servei integral i de qualitat i per poder assolir aquests ob jectius comptarem amb professionals qualificats i amb experiència” expli quen.
BONA PREMSA S'inicia la renovació de l’escola Andreu Farran, que també farà de llar d’infants a partir del setembre ÀGER els nadons dels grups I1 i I2, l’equivalent als antics cur sos de P1 i P2. El cost de les obres l’assumirà íntegrament l’Ajuntament, i ascendeix als 15.500 euros, IVA inclòs. Gràcies a aquest projecte, el consistori d’Àger podrà oferir al veïnat i als municipis de la zona, per primera vegada, un servei de llar d’infants. Està previst que les obres estiguin enllestides a l’inici del curs escolar.Paral·lelament, aquest es tiu també s'han engegat les obres d’ampliació del pati del Col·legi Andreu Farran, que preveuen tenir enllestides en un parell de setmanes, amb L’Ajuntament d’Àger està duent a terme aquest es tiu les obres de renovació i ampliació del Col·legi An dreu Farran, per tal que els nens i nenes tinguin més espai al pati, i també per poder adaptar el centre per a funcionar com a llar d’infants i donar servei als grups I1 i I2. En concret, les obres d’adaptació del Col·legi per tal que pugui funcionar com a llar d’infants consis teixen en l’adequació d’uns nous banys, d’una zona diferenciada a l’entorn del pati i l’habilitació d’aules perquè en puguin fer ús l’objectiu que, en la tornada a l'escola, els nostres nens i nenes puguin disposar d'un espai nou per jugar, que es tarà completament arranjat i sumarà un nou tobogan, elements de joc i una zona d’arbres.L'ampliació es duu a terme gràcies a una donació de la família Rossell, que va cedir aquest espai al muni cipi per tal que els infants en puguin gaudir. Les obres, que han tingut un cost de 22.500 euros, IVA inclòs, es duen a terme gràcies a una subvenció de la Diputació de Lleida, que ha aportat 22.144 euros.
Enguany la Fira de Sant Bar tomeu i el mercat setmanal dels diumenges d’Artesa de Segre assoleixen 578 anys de tradició. El rei Alfons IV el Magnànim va concedir aquests dos privilegis al po ble d’Artesa de Segre per a reactivar l’economia a con seqüència d’una crisi econò mica d’àmbits social, agrari i demogràfic.LaFiraGastronòmica tindrà lloc el cap de setmana del 21 al 22 d’agost i que, amb el format D’GUSTA, aplega productors i restauradors de la comarca, oferint al vi sitant productes de la zona d’alta qualitat amb format de tapes i degustacions, vi i cervesa artesana, embotits i formatges entre molts més productes que es podran degustar i adquirir tot pas sejant.Paral·lelament, el progra ma de la fira també inclou comerç, artesania, xerrades, maridatges, concerts, acti vitats lúdiques i familiars,
AJUNTAMENT D'ÀGER
Arriba la Festa Major a Pe nelles, com cada any, plena de diverses activitats per a grans i petits. La celebra ció s’iniciarà divendres 26 d’agost, i finalitzarà dilluns, 29 Enguany,d’agost.com a preludi de la Festa Major, també s'han organitzat activitats pels di es previs a la festivitat. Di marts 23, es farà una escala en Hi-fi a la Plaça Major del municipi, el dimecres 24, hi haurà una caminada noc turna i música en viu, tam bé a la Plaça Major, i dijous 25, els ciutadans podran gaudir de cinema a la fres ca amb la pel·lícula ‘Escape Room’ protagonitzada pel famós actor de teatre i cine, Joel DivendresJoan. es donarà el tret de sortida a la Festa Major amb el repic de campanes acompanyat d’un còctel tra dicional davant de l’Església Vella a les 9 hores del ves pre. Més tard, a les 00:15 hores de la nit hi haurà un correfoc amb els B+Diables
TAVASCAN (Pallars Sobirà) 2a edició del Festival Gastromusical Sota Port a Tavascan “Tasta i sint les nostres montanyes”
Primera quinzena d'agost de 202212 PASSA-T’HO BÉ
Sota el lema "tasta i sint les nostres montanyes" i després dels dos anys de pandèmia, el pròxim 20 d'agost es reprèn la 2a edició del Festival Gastromusical de Tavascan, re batejat amb el nom de "Sota Port". Aquest esde veniment sorgeix amb el triple objectiu de pro moure el producte local i donar a conèixer grups de música del Pirineu, a l'hora que es reivindiquen els llaços transpirinencs. A la tarda, el mercat de degustació de productes locals ofereix la possibili tat de menjar i beure tot gaudint de la gastronomia del Pallars Sobirà. Paral lelament, es podrà partici par en les diverses activi tats programades que po saran en valor la història i cultura locals. Com a tota festa no hi podrà faltar la música, així doncs es comptarà amb dos con certs de grups vinculats a l'Alt Pirineu que amenitza ran l'esdeveniment. Per tal de donar a conèi
SORTIRAMBNENS.COM
xer la qualitat i promou re el consum del que es produeix i s'elabora al Pa llars Sobirà, al mercat de degustació hi participarà una mostra de formatges, vi, cervesa i hamburgue ses de carn del país, que els visitants podran tas tar. Al cartell s'hi reflec teixen els valors que vol transmetre el festival, i és un exemple més de l'aposta pel talent local, ja que és realitzat per una il·lustradora del mateix municipi. Complementant la part gastronòmica i musical del festival, tam bé estan programades diverses activitats dirigi des a divulgar la història i cultures locals dirigides a tots els públics: narra ció de llegendes i contes dels Pirineus, visita guiada a l'església barroca de St. Bartomeu, l'exposició "Pa llars Sobirà. Camí de la Lli bertat" i també s'oferiran visites la Central Hidroe lèctrica de Tavascan, equi pament que resta obert al públic tot l'any. El 2019 es va fer la prime ra edició de la fira sota del nom de "Tavascan Food Fest", naixent com a ac tivitat festiva vinculada a la Trobada del Port de Ta vascan que se celebrava al matí. A través dels pas sos dels ports es facilitava la comunicació, el contac te i l'intercanvi, establint. vincles entre els pobles de banda i banda de la divisió política i geogràfi ca. Enguany no es durà a terme la trobada, no obs tant el festival "Sota Port" pretén mantenir l'esperit de celebració de manera festiva aquests llaços en tre pobles, valls i regions veïnes que avui en dia queden a banda i banda de la frontera que divideix el Pirineu en vessant nord i vessant sud. El festival organitzat des de l’Ajuntament de Lla dorre compta amb el su port econòmic de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran i del Parc Natural de l’Alt Piri neu.
BÉPASSA-T'HO 13 2022ded'agostquinzenaPrimera
El 'Galacticat', la Mostra de Cinema Fantàstic i Terror de Ponent, projec tarà un centenar de curts i llargmetratges entre els dies 15 i 21 d'agost. El certamen arriba enguany a la seva novena edició i tindrà lloc als Cinemes Majèstic de Tàrrega i als carrers de la capital de l'Urgell. A més, com ja és costum, tindrà un leitmo tiv al voltant del qual gi rarà la seva programació. Aquest any, en concret, serà la bruixeria i el món dels maleficis, els sortile gis, l'esoterisme i la seva relació amb la natura. La secció oficial constarà de 70 curtmetratges, 20 llargmetratges i dos docu mentals de més d'una vin tena de països diferents. A banda, també es projecta ran pel·lícules clàssiques relacionades amb el món de la bruixeria i tres obres provinents de la Repúbli ca Txeca, que enguany serà el país convidat de la secció Focus del Festival. De fet, serà una edició amb molta ‘Annularestrangera,representaciójaques'hiprojectaranfilmscomEclipse’,unllargdeciència-ficciórodata la Xina; ‘Tundra’, un curt metratge provinent de Cuba o ‘Bestia’, una peça d'animació que explora el terror viscut durant la dictadura a Chile i que va formar part de la progra mació del prestigiós festi val de Sundance. A més, la selecció oficial del Galacticat comptarà amb una àmplia presèn cia femenina, amb direc tores com l'egipcia Alaa Mahmoud, creadora del curt ‘1+1’, o la uruguaia na Marcela Matta, direc tora de ‘Muerto en Gloria’ i que estarà present al Galacticat, on realitzarà una sessió de preguntes i respostes amb el públic del Comfestival.adarrera novetat respecte a la programa ció oficial, enguany el Festival Galacticat estre na una nova secció amb el seu corresponent pre mi: la secció documental, que s’afegirà a la dels llargmetratges i els curt metratges (Galacticurt). A les seccions paral·leles, hi haurà Focus, amb films de la República Txeca i els Comclàssics.éscostum, es pro jectaran pel·lícules clàs siques relacionades amb el motiu de l’edició, que aquest 2022 és la brui xeria. En aquesta nove na edició hi haurà films coneguts pel gran públic com són ‘Una Bruja No vata’ (1971) o ‘Conan el Bàrbar’ (1982), però tam bé rareses com la italiana ‘La maschera del demonio’ (1960) i la sueca ‘HäxanLa brujería a través de los tiempos’ (1922), la qual compleix un segle des de la seva L’organitzacióestrena.de la nove na edició del Galacticat ha rebut 120 guions per participar a la primera edició del concurs de gui ons curtmetratges, llarg metratges i sèries en el marc de la Primera Tro bada del Talent. Després d'un període de selecció on es van rebre més de 120 projectes, l'organit zació de la Trobada n'ha escollit 12 (4 llargmetrat ges, 4 sèries i 4 curts), els quals tindran l'opor tunitat de presentar-se davant les productores i distribuïdores durant el Festival. També en el marc de la 'I Trobada de Talent', els responsables del festival organitzaran una visita als guionistes i directors novells per dife rents indrets de les Terres de Ponent per tal de mos trar-los possibles escena ris per enregistrar-hi cine ma. "L'objectiu, -segons explica Ramon Bochaca, director del certamen- és que s'inspirin en els esce naris de les nostres con trades per enregistrar-hi els seus treballs". Els projectes finalistes són: ‘Perro viejo’ (llarg) d’Alejandro Cortés; ‘La Batalla de Carmen’ (llarg) de María Sánchez Tes tón; ‘Curro’ (llarg) de Raúl Mancilla; ‘Voy a matar a tu madre’ (serie) de Liam Sáez de Jubera; ‘Carme la Piso Franco’ (llarg) de Raúl Sánchez; ‘El ras tro del arropiero’ (serie) d’Héctor Escandell; ‘El Puente’ (curt) de Saúl Gonzalez; ‘El deliri de la fi del món’ (curt) de de Jo fre Viaplana; ‘Arde’ (curt) de Gemma Capdevila; ‘Libélula’ (serie) de Ulpi de Diego; ‘Plastificados’ (curt) de Nerea Ubeda i ‘WASD’ (serie) de Marta EntreBarrios.les empreses pro ductores i confirmadesdistribuïdoresfinsalmo ment a la trobada, hi ha la de la pel·lícula ‘Alcar ràs’, Avalon; la produc tora de ‘Tros’, Galápagos Films, així com Benecé Produccions, Alhana Pro duccions, Lastor Films, Oberon Media, Elastica Films i altres productores i Ladistribuïdores.Trobadade Talent compta amb la col laboració de Productors Audiovisuals de Catalu nya (PAC) i està dirigida pel productor Jaime Ar naiz. Un dels eixos d’ac tuació de la PAC s’ano mena Tàndem Festivals – Productores. En aquest, es dinamitza la presèn cia de les productores als festivals per donar-los-hi visibilitat i col·laborar de les accions d’indústria. En aquestes trobades de talent, la PAC aposta per promocionar l’activitat econòmica al voltant de la indústria cinematogrà fica a través d’activitats lúdiques i culturals per als assistents. Des de la PAC i, tenint en compte l’experiència amb el Pro ducers Meet Producers (PMP), una de les accions pioneres d’indústria del festival de Sitges (2015), es dona suport a la troba da del talent, col·laborant amb la participació de productores consolida des que representin una veu professional i experi mentada.Lanovena edició del Fes tival Galacticat també comptarà amb una secció dedicada als videojocs: la GalacticGames, organit zada conjuntament amb l'Associació Ragnarok. Tindrà lloc divendres a la nit i dissabte a la tarda a l'Avinguda Catalunya de Tàrrega, davant dels Ci nemes Majèstic. Durant aquesta activitat, es juga rà a videojocs relacionats amb el terror i la fantasia, com Resident Evil, Silent Hill o Dark Souls i es fa rà amb la modalitat ‘spe edrun’, que consisteix a superar el videojoc amb el mínim temps possible. Com ja és costum en les darreres edicions, també es faran projeccions de curtmetratges pels car rers de Tàrrega: de dilluns a dijous a la terrassa de l’Ateneu i a la plaça dels Albers i divendres i dis sabte a l’Avinguda Cata lunya, davant dels Cine mes Majèstic.
BONA PREMSA
TÀRREGA (Urgell) El ‘Galacticat’, la Mostra de cinema Fantàstic i de Terror de Ponent, oferirà un centenar de curts i llargmetratges
VALL L’obraFOSCA ‘L’hort’ de Xavier Valls Torner guanya el primer premi de la sisena edició del Concurs de Microrelats
Les tasques s’han fet a través d’un camp de tre ball a Tavascan amb la participació de 16 joves i un monitor, en una ini ciativa promoguda per l’Ajuntament de Lladorre i el Museu de Camins Durant la seva estada al municipi de Lladorre, el Grup Escolta Cham pagnat de Badalona ha aprofitat les colònies per fer un servei còmodeseutaformadieselsdeConcretament,comunitari.hanrecuperatiarranjatelcamílesbordesdeGuidal.L’actuacióquehanfet14jovesalllargde6haconsistitendesbrossar,eixamplarlaplaenelspuntsonhaviapatitméserosions,itambéreferunmurdepedrasecadelcamí.D’aquestamanera,unaviaatravésdelaqualeradifícilpassar,araeltrànsitésmoltmésisegur.
El ple del Consell Comar cal del Pallars Jussà cele brat el dimecres 3 d’agost, va aprovar per unanimitat la licitació del servei d’ex plotació, conservació i manteniment de les 12 de puradores que funcionen actualment a la comarca i que donen servei a 16 nuclis de la població, loca litats que agrupen el 78% dels habitants del Pallars Jussà.Elcontracte surt a licitació per 4 anys, amb la possibi litat d’un any més de pròr roga amb un import total de 8.626.190,91 euros. El Consell Comarcal del Pallars Jussà va assumir el 2018 el traspàs d’aquest servei per part de l’Agèn cia Catalana de l’Aigua per la qual cosa aquest és el primer cop que el Pallars Jussà treu a licitació direc tament el servei. A hores d’ara, només 5 de les 13 comarques de la demarca ció de Lleida presten direc tament aquest servei.
Primera quinzena d'agost de 202214 PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ
Prop d’una trentena de joves participen en el camp de treball Fins a 26 joves de la Po bla de Segur han partici pat aquest mes de juliol al camp de treball local, orga nitzat per l’Ajuntament de la Pobla de Segur. La nove tat d’aquest any, especial ment celebrada, ha sigut el retorn a la Residència Nostra Senyora de Ribera. Aquest era un servei que s’oferia habitualment al camp de treball local, però l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 va fer impossible que els i les joves poguessin entrar al centre. La regidora de Joventut de la Pobla de Segur, Sílvia Servent, ha des tacat que dos estius després es pogués reprendre aquest servei: “Sabem que tant la di recció de la Residència com els nostres padrins i padrines
TAVASCANL’Escolta Champagnat recupera el camí de les bordes de Guidal
BONAeuros.PREMSA
El sisè Concurs de Micro relats de la Vall Fosca, va entregar l’anterior dis sabte, 6 d’agost, els seus premis. L’obra ‘L’hort’ del periodista barceloní Xavier Valls Torner, un relat sobre el compromís d’un ma trimoni que va més enllà de la vida, es va empor tar el primer premi, dotat amb 600 euros i un trofeu. Valls, barceloní que ja va guanyar un accèssit a la segona edició del concurs, emmarca el relat amb ex pressions típiques pallare ses, explicant la quotidia nitat de la vida a l’hort d’un matrimoni.Enl’entrega de premis, que va tenir lloc al Museu Hi droelèctric de Capdella, el jurat, format pels escrip tors i filòlegs Ferran Rella, Pep Coll, Meritxell Nus, i Ramon Sistac, va decidir que ‘Conyac’ de Glòria To màs i Nus obtingui el segon premi, valorat en 400
CAMP DE TREBALL LOCAL DE LA POBLA DE SEGUR Tomàs, de Rialp (Pallars So birà), que ja va guanyar el primer premi amb el relat ‘Cabal’ fa dos anys, situa la seva obra al bar Felip de La Pobleta de Bellveí. Narra la història de dos homes units per una amistat etí lica, que es complica per un fet fortuït. Introdueix la dualitat entre el parlar pa llarès i el castellà. El tercer premi, valorat en 300 euros, se’l va endur Aleix Olondriz per ‘Les maduixes del ca nal xic’. Olondriz, natural de Lleida, situa el relat al canal xic de la Central de POBLA DE SEGUR estan molt contents que els i les joves de la Pobla els ha gin fet una mica de compa nyia durant aquest mes de Elsjuliol”.altres serveis oferts als joves per al camp de treball local han estat donar suport a l’escola bressol de la Pobla, obrir cada dia el Jardí dels Lli bres i col·laborar amb la bri gada municipal. Un any més, la col·laboració amb l’Ajun tament de la Torre de Capde lla ha permès que joves de la Vall Fosca també partici pessin en el camp de treball donant un cop de mà a la llar d’infants d’aquest municipi. Aquesta vintena de joves participants han rebut, com a recompensa, un val de 30 euros per gastar en qualse vol comerç de la Pobla.
Es tracta de la primera prova pilot que es fa a la Vall de Cardós d’aques ta iniciativa de recupe ració. A més de la tasca en sí de l’arranjament de les vies, sobretot es vol conscienciar a la societat i a les genera cions més joves de la importància de la con servació i manteniment d’aquests espais i infra estructures rurals. El Museu de Camins és una xarxa íntegra de ca mins del Pirineu mantin guts i recuperats iniciat a la Vall de Siard (Pallas Sobirà). Un entramat que permet submer gir-se als usos, tècni ques i històries que des de fa segles omplen de vida el món rural. Una iniciativa que va comen çar fa sis anys i que vol implicar la societat civil en la recuperació de ca mins del Capdella.Pirineu.L’autor narra subtilment la història d’un noi i una noia en el des pertar de l’adolescència. La trama està creada a partir de la contemplació i la descoberta d’elements de la natura que es tro ben en diferents indrets de la Vall Fosca. Atesa la qualitat de les obres presentades, que en aquesta ocasió han sigut 43, el jurat ha decidit en tregar dos accèssits als re lats ‘Policromia’ de Núria Graell i ‘La casa de paper’ de Núria Fonoll.
TREMPElple del Consell de Pallars Jussà treu a licitació la gestió de les depuradores
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ D’altra banda, el ple del consell també va apro var aprovat el Contrac te Programa de Serveis Socials 2022-2025 amb un import mitjà anual de 1.489.802,40 euros. Aquest contracte amb el departa ment de Drets Socials en globa els diferents serveis d’atenció a les persones que presta el Consell. Entre els nous programes que incorpora el contrac te en destaca un destinat a la promoció de l’envelli ment actiu que permetrà treballar per la millora en la qualitat de vida de les persones grans i en la promoció de l’autonomia personal.ElPresident del Consell Comarcal del Pallars Jus sà, Josep M. Mullol, va destacar la importància d’incorporar aquest servei en una comarca especial ment envellida, de mane ra que les persones grans continuïn aportant els seus valors i la seva ener gia vital al teixit social. El contracte també pre veu la creació d’un nou Servei d’Orientació i Acompanyament a les fa mílies que té l’objectiu d’afavorir entorns i rela cions saludables. Aquest servei, que ara només es presta a Lleida ciutat, el 2023 s’implantarà al Pallars Jussà i altres 5 comarques. Es manté el servei per al Centre per a l’autono mia personal, únic a l’Alt Pirineu. També per al 2023 es preveu un incre ment en el finançament del transport adaptat i es mantenen partides claus com servei d’ajuda a domicili que ascendeix a 266.396,63 euros i que actualment suposa la prestació de 18.000 hores anuals de servei d’atenció domiciliària a les perso nes grans de la comarca. El contracte programa també inclou el finança ment dels professionals de les diferents àrees d’atenció com serveis so cials, equip d’atenció a la infància, joventut, immi gració, entre altres.
Primera Caminada dels Desitjos sota la pluja d’estels L’Ajuntament de les Bor ges Blanques ja ho té tot a punt per a la 1a Cami nada dels Desitjos de les Borges Blanques, una ruta nocturna en plena natura i sota la llum de la lluna que preveu comptar amb unes 200 persones parti cipants, i que el consistori borgenc ha organitzat per al pròxim 12 d’agost, es sent tot un èxit de convo catòria.Laregidora d’Esports i Jo ventut de l’Ajuntament de les Borges, Maricel Vila doms, va fer una crida als veïns i veïnes de la capital El telèfon 112 ha rebut en els primers sis me sos d’enguany un total de 1.212 trucades des de la Val d’Aran, un 61,4% més respecte al mateix període de l’any passat (751). La majoria dels avisos estan relacionats amb trànsit, en concret 436 trucades (al voltant del 36%). Un 22,3% s’han fet per motius de segure tat (270); un 14% de les trucades han estat per ci visme (171 trucades); un 10,7% per demanar assis tència sanitària (130 avi sos), i un 4,4% de les tru VAL LesD’ARANtrucades al telèfon d’emergències 112 augmenten un 61,4%
ACN
BORGES TerritoriBLANQUESila Diputació de Lleida milloraran la connectivitat interna a les Garrigues El dilluns, 1 d’agost, a Di putació de Lleida, el De partament de la Vicepre sidència i de Polítiques Digitals i Territori i diver sos municipis de les Gar rigues van acordar, des prés d’una reunió al Con sell Comarcal, un full de ruta per a la millora de la connectivitat viària de la comarca. Aquest acord es traduirà en un conjunt d’actuacions que finan çaran la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, i en la modifi cació de la classificació i el traspàs de la titularitat d’algunes vies. El president de la Diputa ció de Lleida, Joan Talarn; el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín; el president del Consell Comarcal de les Garri gues, Jaume Setó, i els alcaldes i alcaldesses de diversos municipis L’Ajuntament de les Bor ges Blanques ha restaurat aquests dies la premsa d’oli situada a la rotonda d’accés a la capital gar riguenca per la carretera N-240. Es tracta d’una antiga premsa de fusta que data del segle XVIII, i que s’ha pintat i restaurat amb l’objectiu de mante nir el municipi net i cui dat, i també per afavorir el passat, el present i el futur de les Borges vincu lat al seu producte estre lla: l’oli d’oliva. En concret, el consisto ri borgenc ha adjudicat un contracte menor a una empresa especialit zada de les Borges, que s’ha encarregat de dur a terme els treballs de re paració, restauració i de repintat d’aquesta instal lació de caràcter oleic per un import de 3.025 euros, IVA Aquestainclòs.antiga premsa d’oli va ser instal·lada per l’Ajuntament de les Bor ges ara fa uns set anys a la rotonda de l’N-240 a l’entrada del municipi, perquè complís una fun ció ornamental. Es tracta d’una estructura de fusta, per la qual cosa és neces sari el seu tractament pe riòdic amb la finalitat de garantir-ne una correcta
BORGES
AJUNTAMENT DE LES BORGUES BLANQUES
15Primera quinzena d'agost de 2022 GARRIGUES / VAL D’ARAN
BORGES BLANQUES garriguenca, i a totes les persones del territori que es vulguin sumar a aquesta activitat que es duu a ter me per primera vegada i que coincidirà amb la pluja d’estels de les llàgrimes de Sant Llorenç. Està prevista una ruta pel terme de les Borges que té al voltant de 9 quilòmetres. Les persones participants sortiran des de la placeta del Terrall, a les 21 hores, i es durà a terme un recor regut circular a la llum de la lluna, en què es podrà observar la pluja Aproximadamentd’estels.amig cades han estat relacio nades amb incendis (53 avisos). A partir d’aquest dimarts, el CAT112 ha posat a la disposició de tota la ciutadania el web del 112 en aranès. El 49% de les trucades al 112 durant el primer semestre de l’any des de la Val d’Aran s’han fet des de Vielha e Mi jaran (589 trucades); el 34,7% dels avisos s’han originat a Naut Aran (421 trucades), mentre que el 6,4% de les tru cades s’han fet des de Bossòst (78). de la comarca, van pre sentar aquest full de ruta, que abasta, en concret, un tram de la C-233 i els camins de Torrebesses a Castelldans i de Bellaguar da als Torms, unes vies que estructuren la mobili tat en aquest àmbit. Per adequar aquestes vi es a la seva funcionalitat i millorar la mobilitat in terna de les Garrigues, es duran a terme un seguit d’actuacions: Transfor mació del camí de Tor rebesses a Castelldans; Reforma del ferm i el revestiment de cunetes de la C-233; Millores al camí entre els Torms i AquestesBellaguarda.actuacions se ran recollides en un con veni que en concretarà els terminis i el finança ment, que serà assumit íntegrament per la Dipu tació de Lleida i la Gene ralitat de Catalunya. camí, està previst fer una parada a les Roques Guàr dies, on es lliurarà a totes les persones participants un entrepà i una beguda. A més a més, el consistori borgenc obsequiarà totes les persones que s’inscri guin a la iniciativa amb la samarreta de la 1a Cami nada dels Desitjos de les Borges L’activitatBlanques.téun preu de 6 euros per persona, que inclouen un entrepà i una beguda per a cada partici pant. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web de compres del consistori borgenc, o bé presencialment a les oficines de l’Ajuntament. La primera edició de la Caminada dels Desit jos és una iniciativa de l’Ajuntament de les Bor ges Blanques, amb la col·laboració del Centre Excursionista BorgesGarrigues.
conservació, atès que es troba totalment a l’exteri or i exposada a una clima tologia que tot sovint és extrema.L’alcaldessa del municipi, Núria Palau, ha explicat que cal garantir una bo na conservació d’aquesta premsa d’oli, “que fa set anys que serveix per do nar la benvinguda a totes les persones que acce deixen a la nostra ciutat per l’N-240, i per fer gala de la nostra vinculació al món de l’oli, una tradició que van introduir els nos tres avantpassats, i que ha donat lloc a un produc te que és de gran prestigi al nostre territori”. En el moment de la instal lació d’aquesta premsa d’oli, ja es va efectuar un tractament de la fusta, pe rò el pas del temps ha fet necessàries les tasques de restauració d’aquest ele ment que corona la roton da d’entrada al municipi. Per aquests motius, i en la mesura que el consistori no disposa de personal especialitzat per poder fer la restauració, s’ha dut a terme la contractació d’un pintor especialitzat que, amb la seva tasca, s’ha encarregat de garantir un correcte estat de conser vació de la premsa.
AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES GENCAT
RestaurenBLANQUES la premsa d’oli situada a la rotonda d’accés al municipi per l’N-240
SANT RAMON mistela. A partir de les 19 h del vespre, animats amb música i monitors del Consell Esportiu de la Se garra, els més menuts van poder gaudir dels inflables boti-boti davant la capella de Santa Madrona de la Manresana. Finalment, a les 20.30 h va tenir lloc la tradicional cantada d’ha vaneres a la mateixa pla ça de la Bassa. Després de moltes edicions de cantar al costat d’Els Pescadors de l’Escala, el grup més antic de l’havanera i can çó de taverna, aquest any van pujar a l’escenari Les Anxovetes, un grup de Gi rona amb veus cantades íntegrament en femení. El concert va comptar amb servei de bar i d’en trepans, a càrrec de l’As
L’Àrea de Promoció Eco nòmica del Consell Co marcal de la Segarra, ha endegat el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rural i Urbà aquest mes d’agost. Es tracta d’un programa im pulsat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb el finançament de la Unió Europea procedent del Pla de
SEGARRA seguretat, posant especial atenció en detalls que po den ser factors clau a l’ho ra de comprar per internet: les condicions de venda, pagament i devolucions, els preus, que no siguin molt més baixos que els habituals, l’ortografia del contingut, que no hi hagi moltes faltes o traduccions mal fetes, les dades de la pàgina, han d’incloure la in formació fiscal de l’empre sa, tal com marca la nor mativa de l’Estat Espanyol i preguntar a persones de confiança o cercar informa
TransformacióRecuperació,iResiliència–NextGenerationEU.L’objectiudelprogramaconsisteixenl’atenciópersonalitzadaalesdonesenelsàmbitsruraliurbà.Quepuguinparticiparenitinerarisindividualitzats,totdesenvolupantaccionscoml’orientacióiassessoramentlaboral,lainformació,laformació,l’adquisiciódecompetènciesihabilitatstransversalsilafacilitaciódelainserciólaboral,ique
Augmenten les estafes per internet a la comarca de la Segarra
S’endegaCERVERA
sociació de Veïns/es de la Manresana. En total, més de anyscadirasagompersonesquatre-centesvanassistiral’actuaciódeLesAnxovetes,omplintdegomalaplaçadelaBasisensedeixar-hicaplliure.L’alcaldedelmunicipi,JosepMariaRibera,vaferunparlamentsobrel’escenariivavalorar“elfetderecuperartotalmentlafestamajordelaManresanadosdesprés”.Aixímateix,vaagrairl’assistènciadetotelpúblicivademanarunaplaudimentperalesMajoral·lesil’AssociaciódeVeïns/esdelaManresanaperlasevacol·laboracióil’ajudaofertaduranttotl’esdeveniment.AJUNTAMENTDESANTRAMON
realitzar un curs teòricpràctic, gratuït, sobre el ’sòl pelvià’, a càrrec de Mireia Grossmann, oste òpata, fisioterapeuta es pecialista en sòl pelvià. L’acte es va concloure, dijous 4 d’agost, amb un espectacle de màgia, dirigit per Enric Magoo, i un bany nocturn a les 00 hores.
Es conclouen les activitats de la Setmana Cultural amb èxit TARROJA DE SEGARRA L’anterior 30 de juliol es va iniciar la Setmana Cultural de Tarroja amb l’actuació del grup d’ha vaneres, La Boira. Cada dia de la setmana la po blació torregenca podia gaudir d’un acte dife rent, des de teatre fins xarrades, unDiumengeconcerts...esvacelebrarconcertdemelodies
CERVERAL’Aquelarre presenta un potent cartell musical L’Aquelarre de Cervera, que tindrà lloc del 26 al 28 d’agost, completa els seus espectacles de foc i tradició amb una potent oferta musical, que inclou grups ja amb trajectòria i projecció i manté l’esperit de donar veu a grups jo ves o emergents de qua litat que s’estan fent un lloc en el mercat. Hi hau rà 8 concerts concentrats a la Plaça Major i Cal Racó, espai techno a la Muralla, ball a la plaça Santa Anna, i una oferta ininterrompu da de música i activitats al Fossar durant tot el dis sabte i fins a la matinada de diumenge. L’accés se rà gratuït a totes les actu acions.L’objectiu és oferir una pro gramació potent per brin dar un escenari a grups de qualitat alguns dels quals s’estan obrint camí al sec tor musical, provinents la majoria de Catalunya, però també del País Valencià i País Basc. També cal desta car que la gran majoria de formacions que actuaran tenen components femeni nes, amb la finalitat de visi bilitzar les dones en l’esce na musical. CATPRESS
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA AQUELARRE DE CE
Com cada 25 de juliol, la Manresana (Sant Ramon) va celebrar la festa de Sant Jaume. Enguany el poble va recuperar la celebració en la seva to talitat. Els inflables ‘botiboti’ van tornar a la pla ça de la Bassa dos anys després, així com la coca beneïda i els refrescos durant la missa o el ser vei de barra en la canta da d’havaneres. La festa major va co mençar a les 12 h del midia amb la missa en honor a Sant Jaume, que, com l’any anterior, es va realitzar a la plaça de la Bassa. La missa va comptar amb l’actuació de la Coral Sant Ramon i, en acabar, les Majoral les van repartir coca i
Primera quinzena d'agost de 202216 SEGARRA
Malgrat el descens de robatoris en domicilis, se gons informació facilitada pels Mossos d’Esquadra, la comarca de la Segar ra cada cop es troba més afectada per les estafes a través d’internet. Les compres en línia su posen la majoria d’estafes per internet. Els Mossos d’Esquadra insisteixen en la importància de tenir en compte una sèrie d’as pectes per fer-ho amb to tal seguretat. Comprar en pàgines de confiança, que tinguin certificacions de ció de la fiabilitat del lloc web a la xarxa. A l’hora de fer els paga ments, la policia catalana alerta que només es fa cin quan la connexió si gui xifrada (l’adreça web comença per «https»), amb sistemes segurs, i assegurant que l’empre sa garanteix el pagament segur i la protecció de dades. Recomana no fer compres mitjançant con nexions de wifi públiques i guardar sempre les fac tures i comprovants de compra. Es recupera la totalitat de la festa de Sant Jaume dos anys després
tradicionals i populars a les piscines amb el grup Folk@Mitges, dilluns es va organitzar un Bingo popular a les piscines, di marts es va dur a terme una cercavila i represen tació teatral al safareig recordant la feina de les dones que hi anaven a fer la bugada. Dimecres a les 19 h del vespre es va de forma prioritària cap a competències i ocupaci ons en els àmbits de l’eco nomia verda i digital. A la comarca de la Se garra, es preveu atendre a unes 40 persones. Es consideren destinatàries d’aquest programa les dones desocupades ins crites com a demandants d’ocupació a l’Oficina de Treball de Tàrrega, resi dents preferentment en municipis de menys de 5.000 habitants. L’aten ció serà duta a terme per part de les dues professi onals que s’han incorpo rat gràcies al finançament rebut del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. El període d’execució de les diferents actuacions previstes finalitza el 31 de maig de 2023.
tinguin com a propòsit la seva capacitació i la seva incorporació al mercat la Seguintboral. les indicacions normatives establertes, els itineraris personalitzats duts a terme per les do nes participants, així com la cobertura dels llocs de treball i la inserció profes sional resultants de la se va execució, s’orientaran el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rural i Urbà
FiraTàrrega acull 34 estrenes d’espectacles entre les quals en destaquen 12 d’àmbit internacional TÀRREGA (Urgell) El 55% dels espectacles programats es podran veure per primera vegada a l’Estat espanyolFOTOS:FIRATÀRREGA
El 55% dels espectacles pro gramats en l’edició 2022 de FiraTàrrega són estrenes i podran veure’s per primera vegada a l’Estat espanyol (entre el 8 i l’11 de setembre) en els diversos espais que Tàrrega ja té a punt per a una nova convocatòria del certa men anual. Això suposa un total de 34 creacions, 12 de les quals són internacionals. En l’àmbit internacional des taquen propostes com les de l’holandès Johannes Bellinks amb la seva proposta Rever se, des d’on experimentar el món caminant enrere; Exit dels belgues Circumstances, un treball de circ i dansa on es fusionen el moviment, l’acrobàcia i l’equilibri; i Born to protest de Joseph Toon ga, londinenc d’ascendència camerunesa que ens apro pa un paisatge sonor intens amb ritmes de hip-hop que posa l’accent a crear consci ència al voltant de l’estigma Aracial.través d’aquest programa, FiraTàrrega segueix amb la voluntat de dinamitzar i acompanyar els processos de creació artística que tin guin un ingredient de recerca i d’innovació. A FiraTàrrega 2022 el 32,35% de les estre nes formen part d’aquest programa d’acompanya ment artístic. 12seran estre na exclusiva d’aquesta edició, entre les quals destaquen: la Cia. Pau Palaus que ens por ta amb Zloty una història de dos personatge d’una antiga troup de circ fent camí sense rumb; Lali Álvarez amb The Unfinished Human MANIFES TO (El Manifest inacabat de la Humanitat), un projecte participatiu que combina la creació artística, la creació comunitària i el pensament, Proyecto Resonantes i Tri nario: Cuerpos Resonantes, una dramatúrgia corporal que s’entrama en situacions com la construcció de la identitat, el lloc d’origen o la migració; Artistas Salsichas amb Hablar con las plantas para llegar a un paisaje, una peça pròpiament estrenada al Sismògraf 2017 i arriba ara amb una immersió adaptada al paisatge de L’Urgell; Col lectiu Desasosiego amb Un segundo bajo la arena, una peça en la qual el públic podrà assistir a un banquet nupcial inspirat en Bodas de sangre, Roger Bernat / FFF i la seva Dormifestació, una dormida col·lectiva acompa nyada d’artistes convidats com els poetes Oriol Sauleda i Núria Martínez Vernis; Car la Rovira amb el dispositiu escènic Exit through the gift shop que gira al voltant del concepte d’èxit en els pro cessos de gestació i mater nitat i Projecte Ingenu que es pregunten sobre com serà el món d’aquí a 1000 anys a El dia que va morir l’últim panda.Entreles estrenes de l’edició 2022 hi trobem també dues
17Primera quinzena d'agost de 2022 FIRES I FESTES
peces sorgides del progra ma Hivernem, desenvolupat juntament amb l’Institut Ra mon Llull que vol fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vincu lades a les arts escèniques i a l’espai públic. D’una banda, la Companyia Escarlata pre senta La grutesca, una expe riència sonora en un ambient grotesc i circense. De l’altra, Ada Vilaró, que amb S.O.S fa una crida, un cant, un xiuxi ueig de l’ànima a la terra, al nostre planeta.
VILAGRASSSA (Urgell) “Un reclam per un futur segur, lliure de llops”
TÀRREGA (Urgell) al 25 de setembre al Mu seu Tàrrega Urgell, és una iniciativa de l’Ajuntament de Tàrrega amb suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida. Es tracta d’una selecció d’una seixantena de qua dres de l’autor que reflectei xen la seva evolució pictòri ca en diverses etapes i que tenen com a fil conductor el caràcter expressionista de la seva obra consolidada en plena postguerra i les con nexions amb els moviments artístics europeus de des Amb una trentena de con junts de pintura mural al fresc, Jaume Minguell Mi ret (Tàrrega, 1922-1991) és considerat un dels muralis tes catalans més rellevants del segle XX. Igualment no table és el conjunt de pin tures sobre tela de l’autor. No obstant això, la figura de Jaume Minguell Miret ha passat més aviat desa percebuda. Una exposició titulada La mirada del pintor redescobreix aquest artis ta amb motiu del centenari del seu naixement. La mos tra, que es pot visitar fins prés de la Segona Guerra LaMundial.mostra es complemen ta amb l’edició d’un catà leg que inclou articles de Josep Miquel Garcia, Àlex Susanna i Bernat Puig dollers a més d’un recull dels textos dels diferents escriptors, poetes i crítics d’art que el van acom panyar al llarg de la seva trajectòria: Pedro Caravia, Alfonso Costafreda, Jaume Ferran, P. Abat Cassià M. Just, Ramon Novell, Josep M. De Sucre, Guillem Vila dot... El Mercat Medieval arriba a la seva 27a edició GUIMERÀ (Urgell) créixer el seu poble, sent un nexe de trobada, d’inter canvi de mercaderies i de contractes. En 1417, el mer cat setmanal de Guimerà es va començar a celebrar ca da dimecres, en lloc dels di marts. El 1526 l’emperador Carles I ratificà el dret a fira de la vila. El 1994, 700 anys després, el poble de Guime rà va recuperar el mercat com a festa tradicional. El mercat agrupa més de 20 oficis de l’època medieval, la qual cosa és un fet dife rencial d’aquesta celebra ció. Més d’un centenar de parades, triades per l’orga nització de l’esdeveniment, omplen els carrers del po ble amb productes de l’edat mitjana recreant el mercat Aixísetmanal.mateix, aquest mercat
rò el cas és que Guinovart, en arribar a terres algeria nes, es va sentir a casa. I d’aquest sacsejament en van néixer aquestes peces que avui exposem, que ens parlen del nord de l’Àfrica, però alhora d’Agramunt, de l’Urgell, d’on l’artista se sentia i a prop de la mare.
Primera quinzena d'agost de 202218 CULTURA
Aquest any el Mercat Me dieval de Guimerà arriba a la seva 27 edició, conso lidat com una de les fires medievals més importants de la demarcació de Lleida, amb l’objectiu de donar a conèixer i proposar la revi talització del poble de Gui merà, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i que se celebra cada any el segon cap de setmana del mes d’agost (enguany serà del 12 al 14 d'agost). Aquesta fira té com finali tat commemorar la histò ria i tradició del municipi, concretament, rememora el dret que se li va atorgar a l’antiga vila de Guime rà, l’any 1294, a celebrar el mercat setmanal. Amb aquest dret els primers barons de Guimerà farien s’ha convertit en un punt de trobada d’amics dels pobles de l’entorn i d’ar reu de Catalunya, on gau deixen i descobreixen la cultura de Guimerà. Des d’espectacles de car rer, tant per als grans com pels més petits, pel carrer, fins a actuacions teatrals, que rememoren alguns dels fets històrics succeïts a la vila. A banda, també, s’oferei xen visites guiades, Free Walking Tour, per acabar d’immergir els visitants dins de la història de la lo calitat, descobrint les fa çanes, cases i racons dels carrers que conserven un tipisme medieval que re corda els seus moments històrics durant els segles XIV i XV.
Espai Guinovart presenta per primera vegada Terres de Josep Guinovart AGRAMUNT (Urgell) La nit de Nadal del 1975, mor la mare de Josep Gui novart Bertran. L’any 1996, buscant la manera d’anes tesiar el dolor de la mort de la seva mare i fugint dels records estretament lligats a les festes nadalenques, Guinovart va decidir viatjar a Algèria, on el 25 de de sembre és un dia qualsevol. El que ell no sospitava ni in tuïa era que aquella fugida el reconnectaria amb un pai satge que ja formava part del seu ADN: Agramunt. Potser va ser la fragilitat aní mica del moment, potser va ser perquè la terra el va interpel·lar directament, pe mirador de les Terres de l’Ebre (Coll de Bovera) del Oliverartmunicipi. compta amb dues categories, la modalitat 1 és per a exposicions temporals a la sala d’exposicions del CCOC, i la modalitat 2 és per a obres per a ser instal lades de manera permanent a l’exterior, al passeig escul tòric del Mirador del Coll de RespecteBovera. a la modalitat 2, passeig escultòric, el pròxim dissabte s’inauguraran les obres: La Collita de Josep M. Pastó, de Sant Pere de Ribes, una escultura de ferro mas sís que representa el rasclet clàssic i recorda les quatre barres catalanes; i Homo naturalis de Susana Malagón, de Barcelona, una peça com posta de diferents materials que donen forma a la silueta d’una persona. Els dos artistes van explicar el procés de la realització de les seves obres i a continua ció van dur a terme un debat. L’acte es va cloure amb una degustació de vins del celler Mas Blanch i Jové. El CCOC ha posat en marxa amb Oliverart un projecte innovador amb l’ambició de consolidar-se a mitjà i llarg termini com un dels espais d’art i natura de referència a Catalunya, i en especial a les Terres de Ponent.
AJUNTAMENT DE GUIMERÀ
El passat dissabte, 6 d’agost, a les 20:30 h l’Ajuntament de la Granadella va inaugurar dues noves obres al passeig escultòric a l’aire lliure al mi rador de les Terres de l’Ebre (Coll de Bovera) que forma part del projecte del Centre de la Cultura de l’Oli de Cata lunya (CCOC) Oliverart 2022. Aquest any se celebra la quarta edició. El desembre de 2021 el CCOC va obrir la convoca tòria Oliverart 2022 per a la presentació de projectes amb la finalitat d’incentivar la creació artística contem porània i explorar el diàleg entre art i natura. La convo catòria, oberta a qualsevol disciplina, establia la temà tica enfocada en incidir en conceptes com la ruralitat, la natura, el paisatge, o la sostenibilitat del territori. El lloc d’exposició permanent a l’aire lliure és consensuat entre organització i artista en l’entorn del passeig del GRANADELLA (Garrigues) La 4a edició d’Oliverart al passeig escultòric del mirador de les Terres de l’Ebre OLIVERART AQUELARRE DE CE ‘La mirada del pintor’, una exposició sobre Jaume Minguell Miret
Aquest dissabte, 13 d’agost, dintre del Cicle Avancem Cap a Igualtat, la companyia teatral InHabi tans, porta a Vilagrassa la seva obra de teatre Lude re, un espectacle teatral de dirigit per Marc Rosich i basat en la història de la Caputxeta Vermella. La companyia, surt de la línia dels relats populars, on poden apareixen reali tats esfereïdores, violència normalitzada, estereotips i missatges controvertits, per seguir-ne una altra to talment diferent. Ludere té la finalitat de projectar a escena situa cions d’assetjament sexis tes; l’espectacle aborda els temes des d’una pers pectiva subtil, adequada per infants i joves, per donar peu a la reflexió i al debat.L’objectiu del projecte és explicar una història, tot utilitzant la màgia del conte i una posada en escena multidisciplinària (teatre de text, teatre físic i cançons populars), que evidenciï la necessitat de canvi del model de mascu linitat que promou i legiti ma la violència de
gènere.GALACTICAT
laberint i resoldre un nou enigma amb menys de 30 minuts. Enguany hauran de completar l’arbre ge nealògic de la família Tres tombs i posar nom i cara als 13 membres d’aquesta saga familiar. Els prota gonistes d’aquest joc de pistes són una família de picapedrers que van cons truir el Santuari de Sant Ramon. Amb la seva histò ria els participants podran descobrir i conèixer algu nes anècdotes i curiositats de l’Escorial de la Segarra i també del poble. El Laberint de palla estarà obert del 5 d’agost fins a l’11 de setembre de di jous a diumenges. L’horari aquest any també s’amplia una hora, i s’hi podrà acce dir des de les 18:00 h fins a les 22:00 h. L’entrada té un cost de 5 euros per per sona, menys pels menors de cinc anys que és gratuït. Per participar-hi, caldrà fer reserva prèvia a través de la nova pàgina web www. Ellaberintdepalla.cat.Laberintdepalla de Sant Ramon està ubicat darrere el Santuari de Sant Ramon, agafant la carretera que va direcció Sant Guim de Freixenet, i és apte per a tots els pú blics, des de famílies fins a grups d’amics. La construcció del La berint de palla ha estat possible gràcies a la col laboració de Farratges Aleix i la cooperativa d’Ar quitectes Muntant. Uns posant la palla i els altres els plànols han aconseguit aixecar aquest entramat de 450 bales de palla. L’objectiu de La Mansa amb el Laberint de pa lla és dinamitzar el món rural com un espai d’oci i aprenentatge. En la pri mera edició, el 2021, hi van passar uns 1.782 par ticipants de tot Catalunya i en aquella ocasió, els equips havien de desco brir la saga de la família Nonat.
DEPARTAMENTambduesacionalsd’exposicionscinquantenaentrecollectivesiindividuals,naiinternacionals,ihasigutguardonatcomgrafista,il·lustradoripintorendiversoscertàmens.Ihapublicattresàlbumsdecòmiciduesnovel·lesgràfiques,ElNord(PremiLleidadeNarrativa2007),tambétraduïdaalcastellà,iCheckpoint,ladarrera,ambguiódeMiquelÀngelBergés.DETERRITORIISOSTENIBILITAT
19Primera quinzena d'agost de 2022 CULTURA
Cazares presenta una nova exposició a l’Ermita de Sant Sebastià VILOSELL (Garrigues) diversos, mostren perso natges solitaris, en molts casos misteriosos, en ac tituds o situacions clara ment influenciats per la novel·la o el cinema ne Josepgre. Maria Cazares, és productor i grafista de Som Cinema i dissenya dor gràfic del JazzTardor i forma part de l’equip de consellers del depar tament d’Arts i Patrimoni de l’Institut d’Estudis Iler dencs de la Diputació de HaLleida.fet il·lustracions per a l’Editorial Planeta i Ma magraf, i revistes com: Man, Jazzology i La Con fidencial, entre altres, i L’anterior dissabte, 6 d’agost, l’Ermita de Sant Sebastià del Vilosell va acollir la inauguració de “Nocturn”, una expo sició de 15 pintures de Cazares centrades en personatges que viuen i es mouen en ambients nocturns. L’exposició, que romandrà fins al 31 d’agost a la població garriguenca, és de fet una continuació de la que l’artista va fer l’any 2020 a l’Espai Cavallers de Lleida, ara ampliada amb algunes obres no ves.Els15 acrílics sobre tela que conformen la mos tra, en efecte, inclouen en aquesta segona part de “Nocturn” algunes pintures noves ambien tades al Vilosell mateix, on els blaus de la nit es combinen amb el variat cromatisme de la pe dra que caracteritza les construccions del poble i els tons grogencs dels fanals, portes i finestres Lail·luminades.majoriade les obres, emmarcades en am bients (i països) molt ha il·lustrat portades de discos i llibres, cartells i storyboards (ha tre ballat amb Bigas Luna i Carles Porta) per al ci nema. També, ha partici pat en una
SANT RAMON (Segarra) SYLVIA TUA
El grito 2, Alma en pena de Sylvia Tua, una exposició itinerant VALLBONA DE LES MONGES (Urgell) L'artista Sylvia Tua, nascu da a Barcelona i resident a Tàrrega, ja ha portat la seva exposició, El grito 2, Alma en pena, a més de 5 localitats lleidatanes. Les obres que formen aquesta exhibició, resten homenatge a Ucraïna, per intentar solidaritzar-se amb el seu patiment. Ac tualment, l'exposició està disponible al municipi de Vallbona de les Monges.
L’Associació de joves La Mansa organitza per se gon any consecutiu el La berint de palla de Sant Ra mon. El passat divendres, 5 d’agost, es va inaugurar la segona edició del labe rint, que estarà obert de dijous a diumenge cada setmana del mes d’agost, i fins a l’11 de setembre. Després de l’èxit de l’any passat, enguany el laberint s’amplia i serà més com plicat i divertit trobar-ne la sortida. En total estarà format per un entramat de 450 bales de palla, 150 més que l’any passat, de 300 quilos cadascuna i que dibuixen un encreua ment de camins; alguns d’ells no tenen sortida, i d’altres condueixen al ma teix lloc de punt de partida. Per sortir del Laberint de palla els participants hau ran de fer servir tot el seu enginy, orientació i una bona dosi de destresa. Els equips hauran d’aconse guir trobar la sortida del
Torna el Laberint de palla de Sant Ramon, “més complicat i divertit trobar-ne la sortida” ASSOCIACIÓ DE JOVES DE SANT RAMON (LA MANSA)
EL MIRACLE (Solsonès) El Santuari del Miracle, a Ri ner, va tancar els actes de la Festa Major amb un bon balanç pel que fa al núme ro Elsd’assistents..principalsactes de la celebració van ser, dissab te 6 d’agost, la Diada de Territori de Masies (una ru ta interpretativa al voltant de la bassa del Miracle centrada en els paisatges naturals i la biodiversitat de la zona), i una sessió de portes obertes al santuari, un tast de productes de proximitat maridat amb vins del territori, i el clàssic concert a càrrec d’alumnes i professors de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) al Pati de la Casa Gran del Miracle. Diumenge 7 d’agost van tinir lloc, a l’església del Miracle la Missa Major, les Vespres de la Mare de Déu, una visita al santuari i un concert a càrrec de la formació Exit Ensemble, emmarcat en el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FëMAP) i que van tancar els actes de la festa.
AJUNTAMENT DE TÀRREGA CT LLEIDA amb guitarres i percussi ons com la pandereta, la canya esquerdada o el pandero. Ballaveu es cap bussen en el cançoner po pular vinculat a les danses tradicionals, des dels balls plans del Pallars a les jo tes de l’Ebre, l’havanera o els ballets de la Catalunya Elinterior.concert anirà precedit a les 8 del vespre per un ta ller de danses folklòriques a càrrec del mateix duo Ballaveu. La proposta és gratuïta i s’emmarca dins el Cicle d’Havaneres i Mú sica Tradicional. El públic gaudirà així de dues veus harmonioses i sense arti ficis, que ja han plasmat el seu art en els àlbums Bona afluència de públic als actes de la Festa Major
Primera quinzena d'agost de 202220 DIVERSOS
Les caragolades solidà ries de la Fecoll a Elvas tenen el suport d'Adifolk, de la Diputació de Lleida i del Patronat de Turisme de les Terres de Lleida; ai xí com de la Direcció Ge neral d'Empreses Agro alimentàries, Qualitat i Gastronomia, del Depar tament d'Acció Climàti ca, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, com a acció vinculada a la campanya 'Catalunya. On el menjar és cultura'.
El Consell Comarcal del Segrià ofereix pràctiques a alumnat de Batxillerat
El Consell Comarcal del Segrià ha col·laborat amb la formació pràcti ca d’una alumna de 1r de Batxillerat, que du rant quatre setmanes ha pogut desenvolupar a l’ens comarcal les pràctiques d’empresa requerides al currículum educatiu.L’alumna, de l'institut Lo Pla d’Urgell, ha fet un La Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll) viatja aquest mes d'agost a la localitat portuguesa d'El vas, on celebrarà dues caragolades populars per promocionar la cuina i la cultura festiva de Lleida, sota el paraigua de la so lidaritat, vist el caire be nèfic de la iniciativa. L'ac tivitat neix en el marc del 34è Aplec Internacional Adifolk, en el qual la Fe coll participa com a enti tat convidada i assumirà la representació gastro nòmica, cuinant caragols i Escassoles.preveuen sengles tastets, els dies 27 i 28 d'agost, entre les 12 i les 14 hores, a la cèntri ca plaça de la República d'Elvas. Platets –de ca ragols, amb pa i allioli, o de cassola– i gotet de vi, al preu de 5 euros; i tot per finançar l'activi LLEIDA (Segrià) La Fecoll exporta els 'Caracóis Solidários' de l'Aplec, a Portugal APLEC LLEIDA tat de la Casa d'Acollida D'Os Cucos, equipament gestionat per la Comissió de Millores del Municipi d'Elvas (CMCE), institu ció privada de solidaritat social, responsable d'al tres respostes socials del municipi, com ara el Centre Residencial per a Gent Gran Santa Eulàlia o la Llar d'Infants Santa Títol Internacional per Álvaro García del Club de Tennis Lleida LLEIDA (Segrià)
CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ
total de 140 hores pràc tiques en diferents àrees del Consell Comarcal i ha estat coordinada per l’àrea de Serveis Socials. Algunes de les tasques que ha realitzat durant aquest temps han es tat l’acompanyament a l’equip tècnic de la cam panya agrària i de sen sellarisme, ajudant en l’atenció a persones vul nerables; el suport en la redacció d’informes de l’àrea de Joventut sobre les activitats dels casals d’estiu; o la col·laboració amb la difusió del projec te ‘Viu l’Associacionisme’ del Punt de Voluntariat del Segrià, que el mes de juliol va presentar la iniciativa en les Jornades de Voluntariat de Catalu nya celebrades a Mataró.
El jugador de l'escola del Club Tennis Lleida, Álvaro García, ha aconseguit el títol de dobles en la pro va del Circuit Tennis Eu rope Junior Sub 12, cele brada a les instal·lacions de l’Acadèmia Emilio Álvaro,Sánchez.que feia parella amb Ian Barroeta, es va proclamar campió en su perar a la gran final els russos Alexander Figu rovskiy i Grigory Gorskiy per un doble 6-3. Prèvia ment, la parella campio na es va desfer de Custo dio-Soukup (6-2, 4-6 i 105); Otsuka-Wan (6-2 i 6-2); i Adrot-Gualerzi (6-3 i 6-2). En el quadre individual, Álvaro García també va fer un bon paper arribant a la ronda de quarts de final on va caure davant T. Escarda Piñeiro per un doble 6-1.
Flors i violes (2016) i Ball de nit (2020). Ballaveu també han enregistrat recentment el senzill El pinyol de l’oliva.
LLEIDA (Segrià) El Consell Comarcal va lora molt positivament poder oferir pràctiques a alumnat i ajudar a la joventut a tenir contac te amb el món laboral, així, com donar la pos sibilitat de poder conèi xer de primera mà com es treballa i quins ser veis dona a la comarcal.l'administracióciutadanialocali
FerranEulàlia. Perdrix, president de la Fecoll, es mostra satisfet "per l'oportunitat d'exportar la nostra cuina i la nostra festa a Portu gal, un país en el qual els 'caracóis' formen part del patrimoni gastronòmic i són un plat molt apreciat". El representant de les co lles de l'Aplec ha explicat també que "hem preparat la promoció en tres idio mes –portuguès, català i castellà– i desitgem que tant el públic local com els catalans i les perso nes d'altres territoris que visiten el país veí aquest mes d'agost, s'atansin a Elvas per degustar la nos tra gastronomia i per co nèixer una mica més de la cultura catalana".
La Regidoria de Cultura de Tàrrega continua des plegant la seva progra mació d’estiu, vertebra da en diferents cicles. La cita més immediata en el calendari arriba aquest divendres 12 d’agost, a les 10 de la nit, de la mà del duo Ballaveu, que protagonitzarà un concert de música tra dicional a la plaça dels Comediants, al cor del nucli antic. Patri Garcia i Xavier Rota exploren els sons catalans d’arrel enllaçant les seves veus TÀRREGA (Urgell) Ballaveu arriba a la plaça dels Comediants, amb el seu repertori de sons tradicionals
21Primera quinzena d'agost de 2022 DIVERSOS
La Diputació de Lleida participa a la 2a edició de ‘FestaSal’ a Gerri de la Sal GERRI DE LA SAL (PallarsapostaSobirà)per l’especialització, la proximitat i el territori; on la sal esdevé un motor de generació de col·laborarciócialdesenvolupamentriquesa,comerid’atraccióifidelitzadelagentaaquestmunicipi”.TambévaafegirqueperlaDiputaciódeLleidaésunasatisfaccióenaquestaientoteslesmanifestacionsfiralsquetenenllocalterritori.“Perquèreuneixenmoltsd’aquellsingredientsbàsicsiimprescindiblesquedesdelaDiputacióentenemqueajudenapotenciarlesnostrescontrades”.DesprésdelainauguraciódelaFira,esvarealitzarun
L’empresa d’Almacelles Elixirs de Ponent ha rebut un altre aval internacional per als seus productes. En aquest cas, pel seu ‘Pres seguetti’, “la única crema de licor de préssec del món”, segons ha destacat el jurat, elaborada a base de préssec d’Alcarràs. Amb l’eslògan ‘Un licor de pel lícula’, és una crema de préssec amb una base làc tia i amb propietats refres cants. Aquest reconeixe ment és el tercer als licors d’aquesta firma, liderada per Gerard Barsalà, que ha ideat un licor ‘a l’estil Bai leys’ que vol convertir-se en l’autèntica crema de les Terres de Ponent, ins pirat-se en els camps de presseguers de la localitat del Segrià. Es tracta d’un licor de caràcter inèdit, ja que es l’única crema exis tent al mercat feta amb li cor de préssec, i a més, ela borada 'Presseguetti'artesanalment.varebre la Medalla d’Or als Interna tional Wine & Spirit (IWS) Awards 2022, un concurs organitzat per Catavinum i celebrat aquest mes de ju liol a Vitòria, on es van tas tar 1.487 vins, caves i licors i només 223 van ser pre miats amb la Medalla d'Or. L'esdeveniment va comp tar amb vins de l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Brasil, el Canadà, Xile, la Xina, Re pública Txeca, França, Ale manya, Grècia, Hongria, Ità lia, Malta, Mèxic… El jurat dels IWS, a la seva Medalla d'Or internacional per a l’única crema de licor de préssec del món a base de préssec d’Alcarràs
Ingressen a presó dos homes per un robatori violent SEU D'URGELL (Alt Urgell)localitzar un home ferit que va manifestar que dos indi vidus l’havien agredit per tal de robar-li els diners que ha via retirat minuts abans d’un caixer.Elslladres el van colpejar vi olentament, però finalment van marxar sense aconseguir sostreure res. Els agents van gestionar l’assistència mèdi ca de la víctima i es va iniciar una recerca pels voltants. La investigació oberta va permetre identificar els pre Els agents de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Es quadra, van detenir dimarts dos homes, de 26 i 30 anys, com a presumptes autors d’un robatori violent en grau de temptativa i lesions Proplleus. de les tres de la ma tinada de diumenge passat els mossos van rebre l’avís per una possible baralla al carrer Sant Josep de Calas sanç de la Seu d’Urgell. En arribar la patrulla al lloc van sumptes autors. Es tractava de dos homes amb antece dents per fets similars i que, en els darrers mesos, ja ha vien realitzat altres fets de lictius a la zona del centre històric de la localitat de la Seu d’Urgell. Els detinguts van passar ahir a disposició judicial da vant el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Seu d’Urgell. L’autoritat ju dicial va determinar l’ingrés a presó.
Justícia treballa per evitar el contacte entre dones víctimes i agressors
El Departament de Justícia a través de la Secretaria de l’Administració de Justícia i de la Subdirecció General de Patrimoni, Obres i Ser veis va iniciar a principis d’any una revisió de l’estat de les diferents sales de víctimes que hi ha arreu de Catalunya. Es preveu tenir enllestides les conclusions a finals de l’estiu. Justícia està elaborant adequades i circuits de separació entre víctima i agressor.D’altrabanda, Justícia fa temps que en tots els nous equipaments judicials que construeix i en les remode lacions que fa en altres jut jats inclou sala de víctimes i circuits separats, com ara Balaguer, Olot, Puigcerdà, Gandesa, Amposta, Tortosa i Mataró.
El diputat Josep Ramon Fondevilla va participar, dissabte 6 d’agost, en la inauguració de la 2a edi ció de ‘FestaSal’, a Gerri de la Sal, una jornada en la qual la sal i les saline res del municipi són les protagonistes de la festa, i que es realitza durant el dia d’avui en diferents in drets de la vila. La mostra inclou un complet progra ma d’activitats, amb l’ob jectiu de donar a conèixer el patrimoni saliner i el seu entorn, i impulsar el comerç de proximitat. L’acte d’inauguració, que va tenir lloc a la plaça Sant Feliu de Gerri de la Sal, va ser a càrrec de l’al caldessa, Anna Sentinella i el diputat Josep Ramon Fondevilla. També hi va assistir l’alcalde de Llavor sí, Josep Vidal i represen tants d’altres municipis de la Fondevillacomarca.varemarcar la valentia de l’ajuntament de Baix Pallars per impul sar ‘FiraSal’, una mostra que segons el diputat té molt de mèrit, “ja que tastet de pa i oli amb sal de Gerri. Posteriorment, van fer un recorregut pels diferents estands i expositors de la mostra, i finalment una visita guia da al Museu de la Sal. Aquesta 2a edició de ‘FestaSal’ va comptar amb una gran varietat d’activitats, entre elles, una fira d’artesania amb productors del territori, visites guiades a les Sali nes i al Museu de la Sal, un Scape Room familiar al Museu de la Sal, un showcooking, tallers in fantils de boles de sal pel bany i el concert d’ ‘Airs tream Trio’. DIPUTACIÓ DE LLEIDA
ALCARRÀS (Segrià)
BONA PREMSA nota de tast, va destacar que es tracta de l’única crema de licor de préssec al món, essent una crema inspirada en els camps de presseguers del territori. Des del punt de vista del gust, el va definir com “una atrevida barreja de sabors en forma de crema que ret homenatge a una de les fruites més emblemàtiques de la terra on es posa el sol: el préssec. A més, és deli cada, untuosa i amb un ini gualable perfum d’aquesta fruita”.El‘Presseguetti’ és el tercer licor premiat d’Elixirs de Ponent a diferents premis internacionals, després dels guardons obtinguts pel Lli monetti (popularitzat com el Llimoncello català) i l’Eli xir, el licor de camamilla de Linyola al Catavinum World Wine Spirits Competition. El ‘Llimonetti’ és un licor natural, elaborat després d’un procés de maceració d’una selecció de llimones mediterrànies procedents de l’agricultura ecològica. El resultat d’aquesta fusió permet aconseguir un licor totalment natural amb una elaboració 100% artesanal. Per la seva banda, també va ser reconegut ‘L’Elixir’, un licor de camamilla de Li nyola i una combinació de botànics (entre els quals hi ha la canyella o la marialluï sa, entre altres). Elixirs de Ponent és una empresa d’Almacelles cre ada per Gerard Barsalà, un emprenedor de 37 anys. La companyia ha incrementat recentment els seus punts de distribució, des de bo tigues de proximitat, agro botigues i també es poden trobar als supermercats PlusFresc, firma lleidatana que comercialitza el ‘Llimo netti’, L’ElixiR de Camamilla i la ‘Crema de Bombó’, tres dels seus licors anteriors. Barsalà vol obrir nous mer cats a nivell nacional amb les 10 varietats diferents de licors naturals que elabo ra a dia d’avui.
CATALUNYA aquesta anàlisi de les sales de víctimes ja operatives per detectar deficiències o man cances, fer-les més càlides i acollidores i que permetin una major intimitat i protec ció per a les víctimes. També s’estan revisant tots els equipaments ja existents principalment on hi ha jutjats de violència contra la dona per comprovar que tots dis posen de sales de víctimes
EDIFICIS EN CONSTRUCCIÓ en diferents poblacions. Tàrre ga, Mollerussa, Alcarràs, Bala guer, etc. T. 629 779 695.
Autora: Paula Hawkins Editorial: Labutxaca Gènere: Novel·la contemporània Horòscop ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: tinguis paciència. Salut: comp te amb els nervis. Treball: tot s'acabarà arreglant. TAURE 21-IV / 21-V. Amor: millorarà la relació. Salut: dei xa de fumar. Treball: trobaràs quelcom millor. BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: experimenta tot el que puguis. Salut: descansa. Treball: progressos a la vista. CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: apareixerà la persona ade quada. Salut: fes esport. Treball: prepara't pel que vindrà. LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: no et frustris de seguida, dóna't temps. Salut: massa estrès. Tre ball: projectes il·lusionants. VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: l'èxit t'acompanyarà. Sa lut: relaxa't. Treball: et mereixes un descans. BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: començaràs una relació. Salut: controla l'alimentació. Tre ball: l'esforç dona els seus fruits. ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: trobaràs algú especial. Salut: mals d'esquena. Treball: solucionaràs les dificultats. SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: dóna-li temps. Salut: cui da la teva ment. Treball: no ho portis tot al límit i adaptat. CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: podria sorgir una història d'amor a la feina. Salut: surt a la natura. Treball: vénen canvis. AQUARI 21-I / 19-II. Amor: aprofita per divertir-te i experi mentar. Salut: deixa el sucre. Treball: noves oportunitats. PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: canvis d'opinió. Salut: no des cuidis l'alimentació. Treball: fes vacances i desconnecta.
Autora: Laia Aguilar Editorial: Columna Gènere: Novel·la contemporània
Justwatch És una de les aplicacions més completes amb la que pots descobrir pel·lícula i sèries i que et per met guardar-les en una llista per a veure-les més tard, i fins i tot, pots escollir els serveis als quals estàs subscrit perquè tan sols et mostri els continguts d'aquests. Compta amb una secció per descobrir pel·lícules i sèries que es complementa molt bé amb aquesta funció i que et per metrà veure les novetats de les teves plataformes preferides, així com quin és el contingut més popular.
Primera quinzena d'agost de 202222 DIVERSOS
El descobriment del cadàver d'un noi assassinat brutalment en una casa flotant de Londres desen cadena sospites sobre tres dones. La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d'un familiar, és la tieta del noi, i la Míriam és la in discreta veïna que oculta informació sobre el cas a la policia. Tres dones que no es coneixen, però que tenen diverses connexions amb la víctima. Tres dones que, per diferents motius, viuen amb ressen timent i que, de manera conscient o inconscient, es peren el moment per reparar el mal que els han fet.
solucions Sudoku fàcil↓ difícil↓ ANUNCIS BREUS 973 501 878 comarquesdeponent.comredaccio@publicitat@comarquesdeponent.com www.sudokusweb.com Com jugar? S’han l’13x3maneralesplird’omtotescasellesbuidesdequeencadacolumnavertical,horitzontaliencadacaixadecaselleshihagielsnúmerosdeal9senserepetir-necap. fàcil ↓ difícil ↓ SudokuLareceptaPebrotsdel'piquillo' farcits
bacallà
El racó de l'app TarifaLuzHora No és cap secret que el preu de la llum ha pujat considerablement, i fins i tot per això, el teu mò bil et pot ajudar. I, és que, amb TarifaLuzHora pots veure els períodes del dia en els que menys preu té la llum, així com els que Aquestamés.app et permetrà organitzar-te bé a l'hora d'encen dre una rentadora o utilitzar alguns electrodomèstics de la llar, com el forn. A més a més, l'app és molt senzilla. de brandada de amb crema de · Pebrots del piquillo cuits i sencers Per la brandada: · 300 gr de patata · 900 gr de bacallà dessalat i esqueixat · 1 ceba · 1 got petit d'oli d'oliva · 1 dl de nata líquida Per a la crema de gambes: · 1/2 kg de gamba vermella petita · 1 ceba petita · 1 porro · 1 pastanaga · 1 gra d'all · 1 fulla de llorer · 2 tomàquets madurs · 1 vaset de vi blanc · 1 got de brou de peix o aigua · 1/2 l de nata líquida Elaboració: Primer farem la brandada. Bullirem les patates sense pelar amb aigua i sal fins que estiguin ben cuites. Les deixarem refredar, les pelarem i les reservarem. Tallarem la ceba petita i la barrejarem amb el bacallà, que haurem escorregut abans. Afegi rem oli d'oliva i ho remenarem tot plegat. En una olla posarem la patata ja bullida, pelada i tallada a trossos i la crema de llet i ho escalfarem tot junt. Quan la crema de llet comenci a bullir, afegirem el bacallà. Ho remenarem bé i ho courem tot junt un parell de minuts. Ho traurem del foc i ho triturarem amb l'ajut d'una batedora mecànica. Omplirem els pebrots del ‘piquillo’ amb la brandada i els reservarem. Per fer la salsa de gambes, posarem totes les verdures tallades petites i el llorer en una cassola amb una mica d'oli i les blanquejarem. Després afegirem el tomà quet pelat sense llavors i tallat, i les gambes senceres. Ho deixarem coure uns minuts. Passat aquest temps, afegirem el got de vi i deixarem que redueixi una mica i ho cobrirem tot amb el brou de peix o aigua. Ho deixarem bullir tot plegat uns deu minuts i ho triturarem amb l'ajut d'una batedora elèctrica i ho colarem. En una cassola a part posarem la crema de llet i dues o tres cullerades de la crema de gambes. Deixarem que redueixi fins que quedi espessa. Un cop espessa la cre ma ja estarà a punt. La quantitat de base de crema de gambes que caldrà incorpo rar a la crema de llet dependrà de la intensitat del sabor que vulguem aconseguir. Per muntar el plat, posarem a la base del plat la crema de gambes i al damunt els pebrots farcits calents. lacuinadivertidadenmiquel.blogspot.com Recomanem A FOC LENT
LES ALTRES MARES L'Emma està embarassada de vuit mesos quan s'enfronta a la pèrdua inesperada del seu fill. Ho tenia tot preparat: l'habitació del nen, la robeta, les joguines... i totes les il·lusions del món. La Jhanet ha estat criada per l'àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei domèstic. Amb quinze anys, és ella qui decideix cre uar l'oceà per retrobar la mare que tant necessita i que pràcticament no coneix. La Natalka és insegura, i se sent molt desprotegida sense familiars propers. Viu atrapada en una relació abusiva amb un home violent que la pressiona per què faci de ventre de lloguer sense que ella n'esti gui gaire convençuda. A Les altres mares Laia Aguilar, amb la seva prosa lúcida i transparent, es desplega sense concessions en un relat enlluernador de tres dones.
Google translate El traductor de Google és una de les eines imprescindibles en qualsevol telèfon An droid. Gràcies a aquesta app podem traduir texts en qualsevol idioma en segons. A més a més, la podem utilitzar també amb fotos o podem utilitzar la veu per què ens tradueixi al moment. Fins i tot funciona sense necessitat de connexió a internet, descarregant pa quets d'idiomes prèviament.
CASA UNIFAMILIAR ADOSSA DA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695. PISOS DE 1 I 2 HABITACI ONS A MOLLERUSSA al c/Jo sep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695. PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetania de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys, pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.
Anuncis BREUS CASA EN VENDA A CER VERA. Obra parada. 220m2 c/ Sant Antolí. 125.000 euros. Interessats trucar al 629 779 695.
gambes Ingredients:
PISOS DE 2 I 3 HABITACI ONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.
A Del 12 d'agost a l'1 de setembre de 2022 Del 26/08 al 28/08 ALTET Festa Major. PENELLES Festa Major. Diumenge, AGRAMUNT28/08
l’Agenda Divendres, TÀRREGA12/08
Cicle d'havaneres i mú sica tradicional. Actuació de la Cobla Tàrrega i ba llada de sardanes. A les 8 del vespre, a la plaça del Carme. TORNABOUS Descobreix el Molí d'Es pígol de Tornabous, ca pital dels Ilergetes. Visita guiada gratuïta. Cal reser va prèvia. A les 11 del matí. de les Comarques VILAGRASSA Cicle Avancem cap a la Igualtat: representació de Ludere de Cia. InHabi tants. Ludere ens proposa una segona lectura del conte de la Caputxeta Ver mella. A 2/4 de 9 de la nit, al mirador de la Maria del Mar Bonet. Dies 13/08 i 14/08 GUIMERÀ XXVII Mercat Medieval. Amb mercat medieval, ta llers, Circ, cercavila, espec tacle de foc, jocs de fusta i concert d'Alcovers i Dj Pol Verdés. Diumenge, AGRAMUNT14/08
Sardanes amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt. A les 8 del vespre, a la pla ça Mercadal. Del 18/08 al 22/08 MALDÀ Festa Major. Amb els Di ables de Lleida, ball amb Zarabanda, havaneres, fes ta jove, tobogan d'aigua i concert de Lo Pau de Pons. Dijous, MOLLERUSSA18/08
Cicle d'havaneres i mú sica tradicional. Taller de danses folk i concert amb Ballabeu. A les 8 del ves pre, a la plaça dels Come diants. Del 12/08 al 15/08
LA FIGUEROSA Festa Major. Amb espec tacle de màgia, bicicletada, concert de Xavier Mayora, animació infantil, ball, sopar de germanor i escala en HiFi. Dissabte, TÀRREGA13/08
AGENDA 23 2022ded'agostquinzenaPrimera
Festival Minúscul: Con cert d'Olga Zoet. A 2/4 de 8 de la tarda, a Cal Jaques. Divendres, 19/08 VERDÚ Festival Emprius. Con certs amb Capi i Nico, Bredda i Dj Ruka. A les 10 de la nit, a la zona es portiva. TÀRREGA Concert de Sant Magí. Amb el Quartet Teixidor. A les 8 del vespre, a l'Ermi ta del Parc de Sant Eloi. Cicle d'Havaneres i Mú sica Tradicional. Concert amb el grup Penjats de l'Ham. A les 10 de la nit, als jardins de la Societat Ateneu. Del 19/08 al 21/08 STA. MARIA MONTMAGASTRELLDE Festa Major. Diumenge, AGRAMUNT21/08 Sardanes amb la Cobla Vents de Riella. A les 8 del vespre, a la plaça Mercadal. Dimarts, BALAGUER23/08 Música i tapes: actuació de Gürriones. A les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal. Dimecres, BALAGUER24/08 Monòlegs: Guillem Esta della. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre. Dimecres, AGRAMUNT24/08 Cicle Racons: Fem safa reig. Obertura dels safaret jos i rentada de roba amb activitat teatralitzada. A les 6 de la tarda, sortida des de la plaça l'Amball. Dies 24/08 i 25/08 ARTESA SEGRE 576a Fira de Sant Barto meu - D'Gusta, fira gas tronòmica de proximitat i artesania. De les 10 del matí a les 10 de la nit, al recinte firal; i de les 8 de la tarda a les 12 de la nit, als carrers del centre. Del 15/08 al 21/08 TÀRREGA Galacticat 2022: IX Fes tival de Cinema Fantàs tic i de Terror. Amb més de 130 pel·lícules i curt metratges programats. A Cinemes Majèstic i altres espais de la ciutat. Dimarts, BALAGUER16/08 Música i tapes: actuació de Mia&dani's. A les 9 de la nit, a la plaça del Merca dal. VILAGRASSA Cursa dels Cossos de Sant Roc. A les 7 de la tar da a la Capella del Roser. Dimecres, BALAGUER17/08 Monòlegs: Rocío Raval. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre. CASTELLSERÀ Cicle Castellserà de Nit. Teatre: Camí de l'escola de la Cia. Campi qui pugui. A les 10 de la nit, al polies portiu municipal.
Sardanes amb la Cobla 11 de setembre. A les 8 del vespre, a la plaça Mercadal. Dimarts, BALAGUER30/08 Música i tapes: actuació de Kelly Isaiah. A les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal. TÀRREGA Sopar literari dedicat a Guillem Viladot. A 2/4 de 9 del vespre, a La Cava. Del 31/08 al AGRAMUNT05/09 Festa Major. Dimecres, BALAGUER31/08 Monòlegs: Bianca Ko vacs. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre.
Primera quinzena d'agost de 202224 ENTREVISTA
Com definiria el Galac ticat per aquelles per sones que l’esdeveniment?desconeixen El Galacticat és un Festival jove de cinema de gènere, centrat en el Fantàstic i el Terror, però obert a tots els gèneres com demostren les 4 seccions oficials de curtmetratges, per exem ple. A més, és un esdeve niment que dona molta importància a la recupe ració d’obres mestres del cinema clàssic -enguany en programem cinc- i a la redescoberta de cinema tografies desconegudes per al gran públic català, amb la Secció Focus que en aquesta novena edició explora el cinema txec. A més en els darrers anys hem transformat l’esde veniment en un canal de retorn cultural cap a la societat ponentina, gràci es a la creació d’activitats paral·leles com els Off Fes tivals, el GalactiCurs -que cada any apropa importan tíssims tallers de cinema a més de 1000 alumnes de Lleida- i recentment la Tro bada de Talent. Parlem una mica de la història del festival, ens podries dir d’on sorgeix la idea del Ga lacticat? El Galacticat neix el 2014 com una mostra, preci sament amb la idea de programar de nou aquells grans clàssics del Fantàs tic que havien quedat obli dats al calaix de la histò ria. Aquesta essència, que hem mantingut al llarg dels anys, continua sent l’eix central del Festival i any rere any és una de les Sec cions amb més èxit, també entre el públic jove de 12 a 16 anys! Això ens omple de goig, és clar. Quin criteri seguiu a l'hora de seleccionar les obres del festival? Els programadors de Festi val som éssers mitològics tocats del bolet. No exis tim. Som mentida. Aquesta hauria de ser la resposta més creïble a la teva pre gunta, ja que programar un Festival de cinema és una de les bogeries més grans que pot fer una perso na. Has de mirar i remirar multitud de pel·lícules que arriben al Festival carrega des de l’esforç i la il·lusió dels seus creadors. És una responsabilitat immensa. Si no ets capaç de posar-te una barrera emocional hauries de programar el 99% de les pelis que t’ar Iriben.contestant a la teva pre gunta, els criteris son molt clars. Obres de qualitat artística i tècnica indiscu tibles i que t’arribin d’una manera o altra. Molts cops programem obres que no semblen pel·lícules de ter ror o fantàstiques. I és que ja fa uns anys, en veure la gran quantitat de films que ens arribaven i la immen sa qualitat de la majoria dels mateixos, van prendre la decisió de seleccionar aquells que ens arribessin a emocionar en un o al tre sentit, sense tenir en compte, si fa falta, la quan titat de terror o de fanta sia que contingui el film. Al final sempre ens queda un line-up molt heterogeni i que, sense por a equivo car-me, pot veure la im mensa majoria de la pobla ció, sigui una padrina, una adolescent o una boomer.
Ramon Bochaca i Sandiumenge, director i programador del Galacticat Tàrrega (Urgell)
“Els programadors
existim. Som mentida” ASMAA R. BELLAHBIB XXX
Per què opteu per la re producció de les obres amb l’idioma original i subtitulades? No con sidereu que aquest po dria disminuir l’assis tència? Per respecte a la creació original. És imprescindi ble que entenguem d’una vegada per totes que les actrius i els actors actu en amb tot el seu cos, la veu inclosa. Estàvem tots molt acostumats a veure el Darth Vader amb la veu del Constantino Romero -i que no se’m mal interpreti, quina joia de doblatge per l’amor de Déu- però si mai feu l’exercici de tornar a veure La Guerra de les Ga làxies en versió original, en tornem a parlar. Hi ha un apartat a la vostra web anomenat 'Seccions Paral·leles’, quina diferència hi ha entre aquesta secció i l'original? Les seccions paral·leles són obres que escollim cada any per formar part del line-up. Son la Secció Clàssics i la Secció Fo cus, com a fixes, i algu nes seccions dedicades -a distribuïdores, a per sones, a creadors- quan creiem que poden aportar un plus a l’edició en curs. Les pel·lícules d’aquestes seccions no competeixen per endur-se el premi a la Millor Pel·lícula del Festival -reservat a la Secció Ofici al- i son obres que ja han fet el seu recorregut. Les obres de la Secció Oficial, en canvi, son films amb una antiguitat de màxim un any i que no han estat programades al cicle de ci nema comercial. A més, la majoria de vegades acaben sent pel·lícules que no han estat estrenades abans a Europa, a Espanya o a Ca talunya, tot i que nosaltres no hi posem les banyes excessivament en aquesta qüestió. Finalment, aques tes són les obres que com peteixen per endur-se el Premi a Millor Pel·lícula del Festival, amb un guardó econòmic de 1000 euros. Anteriorment, les pro jeccions es feien en diferents punts de la ciutat, continua vigent aquest format? Si, des de fa ja quatre edi cions hem tret, literalment, el cinema al carrer. Cada any consolidem espais ja estrenats i en busquem de nous. En aquesta oca sió repetirem a l’Avingu da Catalunya, davant del Cinema Majèstic durant el cap de setmana, i tam bé a l’Ateneu, de dilluns a dijous; en aquesta edició a més, sumem a les projec cions entre setmana un es pai a la Plaça dels Àlbers, just davant del Restaurant Mersi Persi. La idea és cre ar espais ipuguicinemadelsdelamentgentgastronòmicscinematogràfica-enelsquelapuguisopartranquilamblacompanyialesnostrespelisifercarrersdeTàrregaunal’airelliurequebeneficiarelcomerçlavidacultural. Quin impacte ha tin gut la Covid-19 en el festival? Ha causat al gun canvi permanent en el d’aquest?funcionament La veritat és que estic con tent de dir que no. Durant la pandèmia vam haver de reaccionar com tots els Festivals europeus i buscar idees innovadores que ens permetessin con tinuar fent el Festival, però eren solucions temporals que, un cop recuperada la normalitat, hem desat en un calaix amb un som riure d’orella a orella. Ens agrada la presencialitat, veure’ns les cares, sentir els riures a les sales i com partir converses als cine fòrums. Què voleu que us digui!
Ramon Bochaca i Sandiumenge, és el director i programa dor del Festival. Tota la vida ha treballat al voltant de la imatge en moviment, ja sigui com a productor executiu de programes de televisió, com a director i realitzador de do cumentals, o com programador i exhibidor cinematogràfic.
Aquest any ja s’ha tor nat, en certa manera, a la normalitat prèvia a la Covid-19, quines són les activitats que heu preparat per al vostre públic? Com hem mencionat, tor nen les projeccions de carrer als espais gastronò mics de Tàrrega, ha tornat el GalactiCURS, que ha ar ribat a quatre comarques i, a més de 1000 alumnes, torna la programació a les sales del Majèstic amb ple na i absoluta normalitat, torna el GalacticGames, que és una demostració en format Speed Run que organitzem conjuntament amb l’Associació Ragna rok de Mollerussa i que es podrà gaudir a l’Avinguda Catalunya durant les tar des i vespres del Festival, tornen les Gal·les inaugural -amb els seus gin tònics i la bona companyia- i la Gal·la de Clausura -amb un concert de l’increïble Sergi Estella i l’entrega de pre mis habitual-... en fi, torna la normalitat! Què és la ‘Trobada del Talent’? Quina és la seva finalitat principal? La Trobada de Talent és un concurs sobre projecte en el que se seleccionen 12 guions –4 sèries, 4 llargme tratges i 4 curtmetratges–per a assistir a unes forma cions online sobre pitch i participar, durant el cap de setmana, al pitch en per sona que es durà a terme davant de diverses produc tores i distribuïdores espa nyoles i catalanes. Aquests agents de la indústria cine matogràfica, que a més vi sitaran el territori en busca de noves localitzacions per a aparèixer en futures pro duccions de cinema són Acontracorriente Films, Alhena Produccions, Be necé Produccions, Oberon Media, Galápagos Media, God Tower Producciones, Jar Producciones i No Tan Chalados Films. Aquest és un projecte que s’ha dut a terme amb la complicitat i col·laboració de Produc tors Audiovisuals de Cata lunya - PAC. Quin és el mecanisme de selecció dels gua nyadors? El projecte ha rebut 120 obres que han estat llegides i seleccionades per l’equip directiu del mateix, format per Jaime Arnaiz, que diri geix també un projecte si milar amb Netflix al Festival de Girona, i per mi mateix.
Què se’n fa de les obres guanyadores? Allò ideal seria que totes aquestes obres trobes sin una productora que se n’enamorés i volgués participar de la produc ció de la mateixa. Nos altres, com a Festival, el que fem és posar en contacte aquestes obres que ja han passat un fil tre ben estricte, amb les productores que poden ajudar els seus creadors a tirar-les endavant. Des prés d’aquest pas i durant els mesos posteriors, els acompanyem en la seva recerca de productora i en fem difusió a través dels nostres mitjans. Tot forma part de la ma teixa estratègia que pas sa per donar oportunitats al talent cinematogràfic del país per a desenvolu par-se i créixer! També oferiu cursos re lacionats amb el cine ma, quin és el seu fun cionament? El GalactiCurs és ja un projecte consolidat. El que fem és dur els ta lleristes a les escoles i instituts de Ponent i, fi nançant nosaltres una gran part del pressupost d’aquests tallers, garantir que tots els nens i nenes de les terres de Lleida poden accedir a aquests ensenyaments de gran qualitat -treballem amb ESCAC, amb Anna Sola nas i Marc Riba, amb El Bombeto...- de mane ra senzilla, econòmica i amb garanties. Com ha evolucionat el festival des de la seva 1a edició fins avui, que ja es troba en la seva 9a edició? Buf, ha passat de tot! Ens hem fet grans a base d’er rors i assajos... Si m’ho permeteu ho resumiré amb una frase de la pel lícula Buscando a Nemo: “sigue nadando”. de Festival som éssers mitològics tocats del bolet. No
