COMARQUES DE PONENT 547

La centenària Fira de la Perdiu celebra una nova edició amb un ampli ventall d'activitats

PROGRAMA D’ACTES DE LA FIRA DE LA PERDIU 2022

Vilanova de Meià · DIUMENGE 13 DE NOVEMBRE

09.00 h Obertura de la Fira Exposicions i venda de perdius i altres aus com faisans, guatlles, canaris, ànecs, galls d’indi... 09.00 h Inflables al recinte firal, a càrrec de Mòbilparc. Fins a les 14:00 h.

10.00 h Un jurat presidit pels membres de la Federació de Caça de Lleida, valorarà les perdius exposades a la Fira per concedir els premis corresponents

10.30 h Taller infantil i juvenil de ceràmica al recinte firal, a càrrec de Crisfang. Fins a les 14:00 h.

10.45 h Arribada de les Autoritats a l’ajuntament, signatura al llibre d’honor i seguidament visita a la vila i el recinte firal. Inaugurarà la fira la Sra. Montserrat Fornells Solé, directora general d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya.

11.00 h Presentació i bateig de la geganteta acompanyada dels capgrossos de les perdius de la vila. L’acte comptarà amb l’actuació dels Bastoners de Peramola i la Cremallera Teatre de carrer. Lloc: Plaça Major.

11.30 h Cercavila amb grallers i ball de bastons a càrrec de la Cremallera Teatre de carrer i els Basto ners de Peramola. Lloc: carrers del recinte firal, durant el matí i fins al migdia. L’actuació del cercavila, la geganteta i els capgrossos acabarà a la Plaça Major.

11.30 h Presentació de la Fundació Coma de Meià, fundació gastronòmica que promou la cuina de proximitat i el món rural, a càrrec del Xef Sergi de Meià. Lloc: Sala 1 d’Octubre de l’Ajuntament de Vilanova de Meià.

12.00 h Visita amb les Autoritats al recinte firal.

13.30 h Lliurament de trofeus de l’exposició de perdius, al recinte firal.

Us esperem a la Fira!

06 Cervera Compareixença de l’Associació de Veïns i Propietaris del Canós davant del Parlament.

08 Tàrrega Recorden les víctimes de violència masclista plasmant el seu nom en un mural.

11 Mollerussa La 150a Fira de Sant Josep traslladarà l’espai dedicat als tractors a la zona de les firetes.

15 Balaguer Presentació dels actes del Dia Internacional per a l’Eliminació de Violència contra les Dones.

16 Alt Àneu Projecte pioner al medi rural de transport públic amb vehicle sense conductor.

17 Vielha e Mitjaran El jutge atribueix la mort de l’os Cachou a només 2 dels 6 investigats.

OPINIÓ

Javier López, director tècnic de Cibelios Energia, sl

Comunitats energètiques: El poder del canvi en entorns rurals

Número 547

2a quinzena d'octubre de 2022

Direcció Roser Torruella

Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia Asmaa Rabhi Bellahbib

Cap de Publicitat Roser Torruella

Disseny i Publicitat Cristina Castells

Col·laboradors: Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

En els últims mesos s'ha estat desenvolupant un nou actor al sector energètic, les comuni tats energètiques, que permeten la intervenció ciutadana en la generació d'energia. A diferèn cia d'altres entitats jurídiques, les comunitats energètiques tenen com a objectiu principal oferir beneficis mediambientals, econòmics i/o socials als seus socis o a la localitat en la qual desenvolupen l’activitat, més que generar una rendibilitat financera.

En tenir participació en la generació d’energia, les comunitats energètiques estan vinculades al concepte d'autoconsum d'energia, i la nor mativa estatal limita aquestes instal·lacions a una distància màxima entre generació i con sum de 500 metres, sense estar justificat ni recolzat en cap argumentació tècnica. Més al contrari, és una limitació per al desenvolupa ment de les comunitats energètiques locals en entorns rurals.

Les característiques de les comunitats ciuta danes d'energia són variables quant a la seva dimensió, forma, participants… però també en la forma d'agrupació: finançament, gestió, tec nologia… Un bon exemple d'una comunitat au tosuficient sense limitació espacial és el Hierro, a les Illes Canàries, que produeix tota l'energia que consumeix. Pot considerar-se una forma, a gran escala, de comunitat energètica, encara que oficialment no ho és.

Per a contribuir al desenvolupament de les co munitats energètiques en l'àmbit rural, és ne cessari eliminar la prohibició espacial de sepa ració entre generació i consum. En un context de ciutat, la densitat de població que hi ha fa que molts individus o empreses puguin bene ficiar-se d'una comunitat, però en un entorn rural existeixen distàncies àmplies i irregulars entre diferents subjectes que de ser d'una altra manera tindrien la voluntat de participar d'una comunitat energètica. Per tant, la limitació es pacial limita el desenvolupament en tot el seu potencial de les comunitats ciutadanes d’ener gia.

En el cas de les comunitats de regants, amb elevades extensions de terra, les distàncies en tre els punts de consum i la generació són molt superiors als 500 metres, i això comporta que en cap cas poden constituir-se com a comunitat energètica. Però la seva activitat té gran con sum d'energia entre abril i setembre, mentre que la resta de l'any es redueix dràsticament.

En el cas de generar l'energia amb fonts reno vable, obtenen un excedent en els mesos sense activitat que avui dia no es pot aprofitar. Si no hi hagués limitació espacial s’afavoriria la cohesió social i l'aprofitament energètic de les comuni tats de regants i les poblacions pròximes.

Amb modificacions en la limitació en termes de distància màxima s'estaria lluitant activament contra la despoblació en els entorns més rurals, perquè l'energia que es necessitaria al llarg de l'any seria més barata, abundant i aprofitada.

Però més enllà de l'àmbit energètic on es con tribueix al desenvolupament sostenible i al res pecte mediambiental, és important remarcar l'aspecte d'innovació social i de desenvolupa ment regional, amb la creació de llocs de tre ball, arrelament al territori per part dels socis, cohesió social, transició energètica i seguretat de subministrament energètic.

La importància de les comunitats ciutadanes d'energia en entorn rural resideix en la possi bilitat de desenvolupar la producció d'energia mitjançant fonts renovables de forma distri buïda, acostar el consumidor a la producció energètica, portar aparellat un elevat potencial de desenvolupament regional i local, la cohe sió social que proporciona en l'entorn en el qual es desenvolupa la comunitat energètica i, finalment, a través del suport a la repoblació de zones rurals associades a les oportunitats d'ocupació.

Per tant, el desenvolupament de les comuni tats energètiques ha d'anar encarat a buscar sobretot un benefici en la zona en la qual es despleguin, amb una clara vocació de cohesió social en entorns rurals.

EDITORIAL

Ets o estàs?

Avui m’agradaria fer una reflexió sobre les emoci ons. Des de ben petits ens ensenyen que el nostre objectiu final a la vida és la felicitat plena, i crec que la majoria lluitem per arribar-hi. La qüestió està en el fet que la felicitat, igual que la tristesa, és un estat d’ànim momentani, no pots estar trist ni feliç sempre. I aquí és on hi ha el problema, l'ús de la llengua és importantíssim, perquè si ús hi fixeu, no diem ‘estic feliç’ sinó que diem ‘soc fe liç’, en canvi, per parlar de la tristesa sí que diem ‘estic trist’.

Des de sempre penso que les escoles haurien d’invertir més temps treballant l’educació emoci onal dels infants, ensenyant-los que tant la triste sa, com la ràbia, com l’eufòria, com la felicitat són emocions que formen part de la vida, i s’haurien de considerar igual de vàlides. Tot i que cal remar car que ja hi ha hagut un gran progrés i aquest tema es treballa molt més que fa 10 anys.

Dolors Molins de Balaguer

La festa del Sant Crist

Bé, la festa del Sant Crist està al voltant, la ciutat es va preparant, esperant la Festa més gran, engalana da tota està, ningú hi pot faltar, tot s’ha normalitzat després de tanta pressió, la covid, la sequera i els focs per tots costats ens feia esgarrifar. Particular ment com li vaig demanar amb totes les meves for ces que ens hi donés un cop de mà; i el Senyor sé que em va escoltar, fins i tot l'aigua després d’uns dies de demanar-li va arribar.

Bé, Sant Crist com ja sabeu no us fallaré, amb tot el que us digué, sempre així ha estat com a mi em van ensenyar.

Hi ha un dit que sempre em deia la meva mare: 'Als Sants i als minyons no els prometis el que no els dons'.

Les gràcies us he de donar per tot el que us vaig demanar, Sant Crist gloriós.

Bona Festa Major a tothom i una visita a Balaguer no deixeu de fer.

CALAIX DESASTRE Teresa Miserachs

Teatre... Tot és només teatre

El lector opina

Ponent ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expres sar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocò pia del DNI i el vostre telè fon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials.

Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui ex pressar-se. Aquesta pu blicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Mireu, no és que estigui cansada no, és que n’estic tipa, saturada i farta que em prenguin per idiota, cada dia i a cada moment. A veure, no em negareu que miris on miris i toquis la te cla que toquis tot fa fàstic. Comencem pel con junt de la gestió de la pandèmia que des d’un inici ha estat cosa de bojos: ara podeu sortir, ara no; aquí sí, aquí no; ara heu de fer tants dies de quarantena, ara no cal. Com si el virus fos se lectiu i a determinades hores i en determinades ocasions no contagiés. I al final et queda aquella estranya sensació que t’estan prenent el pel i no m’estranya que molts acabin fent el que els rota.

La mateixa cara que se’t queda quan ets autò nom i vas a la S.S. a preguntar quan et podràs jubilar i et diuen que fins als 67 i a més et diuen el que cobraràs i decideixes que ja pots comen çar a fer una vida espartana perquè després no et costi tant acostumar-te a viure en precari i llavors és quan t’assabentes que els funcionaris del Parlament es jubilen amb 60 i amb pagues

que van dels 3.800€ al mes dels uixers auxiliars fins a les dels ex secretaris que en cobren més de 10.000€ mensuals, per 14 pagues això sí. Una de les últimes representacions teatrals ha estat els cas Juvillà. Per què tots ho sabíem oi com s’acabaria així, oi? Sense desobeir i amb un foc de retrets creuats entre partits. De qui és la culpa? Ai, la culpa és molt negra i ningú la vol i a hores d’ara a mi ja ni m’importa. I això per a mi és el pitjor que pot passar, que a mi i a milers de persones com jo se’ns han passat les ganes de seguir fent teatre, sigui comèdia o tragèdia, quan veus que ningú està disposat a res i només fan el paperot per tenir-nos dis trets i seguir cobrant de la menjadora. Perquè no em negareu que els catalans els hem de tenir quadrats i no ens deu quedar ni un bri de dignitat ni sang a les venes per permetre que ens vagin inhabilitant un rere l’altre per coses tan estúpides com pot ser no retirar un llaç o una pancarta. Que això ni en una pel·lícula de Luis Buñuel o de José Luis Cuera, màxim expo

nent del cinema surrealista espanyol. Que ja està bé home, que se’ns pixen a la cara i ens diuen que plou.

I de la taula de diàleg, què me’n dieu? Faria riure la presa de pel si no fos tan trist. El ma teix que passa amb la llengua i amb una cosa rere l’altra. Ara mateix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obliga a Hisenda a retornar diners a Jordi Pujol i família tombant així la normativa de l’exministre d’Hisenda de l’últim govern del P.P. per aquells dies Cris tóbal Montoro, qui va obligar a declarar els béns que es poguessin tenir a l’estranger al legant que aquella obligació no prescrivia mai i que Hisenda podia perseguir sempre. Sempre fins que vam topar amb l’emèrit i per alleujar-lo a ell doncs fem un rentat de cara. I és que ara la fiscalia diu que no veu indicis de delicte en tot l’afer de Juan Carlos I i n’arxiva el cas. Doncs això, que hi ha dies que quan engegues la ràdio i comences a sentir tantes bajanades ja no sortiries del llit.

Segona quinzena d'octubre de 2022

Recorden als 56 veïns que van morir a la Guerra Civil en un homenatge al cementiri

VILANOVA DE BELLPUIG

El cementiri de Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) ha acollit aquest dimarts de Tots Sants un acte de record a 56 veïns de la vi la que van morir durant la Guerra Civil. Es tracta d'un dels primers actes que es fan per homenatjar vícti mes d'ambdós bàndols del conflicte i l'objectiu de ferlo ha estat doble; per una banda, intentar recuperar informació dels morts i per l'altra mirar de curar les ferides que encara que den de la guerra. Per fer-ho s'ha instal·lat una gran pla ca amb els noms d'aquests veïns que van perdre la vi da i l'alcaldessa Maria Do lors Pascual ha assenyalat que la voluntat és continu ar investigant per trobar encara més possibles vícti mes i explicar el seu passat. Pascual ha detallat que la idea de l'acte va sorgir ar ran que gent gran del mu nicipi els va comentar que s'estava perdent la memò ria dels veïns que van morir

durant la Guerra Civil i que seria interessant fer una recerca per inventariar-los.

El consistori es va posar en contacte amb el Memori al Democràtic i a partir d'aquí i mitjançant conver ses amb familiars, s'ha po gut “corregir” la informació inicial de la qual es partia, que apuntava que van ser 36 els veïns morts durant el conflicte, i ampliar-la fins als 56 que ara figuren a la placa del cementiri.

La tasca no ha estat fà cil, segons Pascual, que

MOLLERUSSA (Pla Urgell)

ha apuntat que es van fer molts pregons i també es va haver de parlar amb gent gran, alguns dels quals es van mostrar reti cents a l'hora de recordar els fets. Finalment s'ha aconseguit recuperar els noms. “Hi ha molt dolor i tristesa”, i això fa que no se'n parli, ha apuntat l'al caldessa, que també ha lamentat que això ha moti vat que es vulgui oblidar el que va passar. Per aquest motiu, ha destacat la relle vància de l'acte que s'ha

dut a terme. La tasca de recerca dels morts de la Guerra Civil de Vilanova de Bellpuig s'ha comple mentat amb una exposi ció fotogràfica d'algunes d'aquestes víctimes, amb informació sobre qui van ser i a quina casa perta nyen. Durant l'homenatge han intervingut el fill d'una de les víctimes i també la filla i la neta d'una altra, que han explicat el seu testimoni i la importància que els ha suposat recor dar els seus familiars.

ALBESA (Noguera)

“Oye Polo”, el podcast de Ràdio Primavera Sound

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el Servei d'Atenció Integral (SAI) LGBTI del Consell Co marcal de la Noguera han organitzat l'actuació Oye Polo de l'Ana Polo i la Ma ria Rovira, coneguda també com a Oye Sherman.

En format de pòdcast, l'Ana Polo i la Maria Rovira con versaran amb el seu carac terístic humor al voltant de múltiples temàtiques, re cordant-nos que és impor tant incloure la perspectiva de gènere i el respecte dins de la rialla.

L’actuació es farà a les 19.00 h al Centre Cívic Vic toriana Vila Badia d’Albesa. Aquesta activitat és la pri mera que el Consell Co marcal de la Noguera or ganitzarà durant el mes de novembre amb motiu del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, el 25 de novembre. Amb el for mat de pòdcast es vol con nectar amb el públic més jove per implicar-lo en la reflexió sobre la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i el respecte en les nostres vides.

Instal·len dues càmeres mòbils més per detectar conductes incíviques per mal ús dels contenidors

L’Ajuntament ha posat en funcionament aquesta set mana dues càmeres més de videovigilància mòbils per detectar conductes in cíviques per un mal ús dels contenidors de recollida de la brossa. Aquests dos nous aparells complemen ten els dos que s’utilitzen per a aquesta funció ara, un de fix i un altre d’itine rant, els quals han incidit en tres àrees conflictives diferents des de l’octubre de 2020 en què van entrar en funcionament i han su posat més de 52 denúncies

per part de la Policia Local per una infracció sanciona da amb 100 euros de multa.

Val a dir que la càmera itine rant que ja estava en funcio nament al carrer d’Enric Gra nados ha estat reubicada en una altra àrea conflictiva lo calitzada a la ronda de Sant Pere, mentre que les noves s’han instal·lat en dues zo nes en les quals també s’ha via detectat una creixent problemàtica per un conti nuat mal ús com són l’avin guda del Canal i l’avinguda de la Generalitat. Cal apun tar que totes les ubicacions

estan degudament senyalit zades perquè els usuaris en tinguin coneixement. L’objectiu de l’Ajuntament amb aquesta actuació és prevenir aquest tipus de conductes incíviques que poden causar problemes de salubritat en el municipi i alhora fer pedagogia entre la ciutadania de la neces sitat de fer un bon ús dels contenidors. Així mateix, és també una mesura que pre tén detectar situacions de desbordament per si cal in crementar la freqüència del buidatge. Cal recordar que

aquesta actuació forma part del Pla de Civisme munici pal que va posar en marxa

TÀRREGA (Urgell)

La 28a Temporada d’Arts

Escèniques de Tàrrega continua aquest dissab te 5 de novembre (20:30 h) amb la representació de la comèdia dramàtica ‘Monopoli’, una denúncia ferotge contra el capita lisme immobiliari i les di

ficultats per accedir a un habitatge digne en la soci etat actual. El text, obra de l’escriptora Mar Monegal, es va endur el guardó del 10è Torneig de Dramatúr gia del Festival Temporada Alta 2020. Ara arriba al Te atre Ateneu de Tàrrega so

ta la producció d’Eòlia i+D i protagonitzada per Sara Espígul i Eduard Buch, co neguts intèrprets de l’es cena catalana del moment. El duet dona vida a una parella que, si bé ha asso lit un cert equilibri a la vida, veu com les seves expec

tatives són molt lluny de les que tenien vint anys enrere quan eren univer sitaris. La incertesa de la situació s’agreuja quan re ben una carta certificada on els notifiquen que se’ls ha acabat el contracte de lloguer.

una campanya per prevenir el mal ús dels contenidors amb la qual es va aconse

guir arribar a 68 comuni tats veïnals i reduir les àre es conflictives detectades.

ORIOL BOSCH (ACN)

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Sara Espígul i Eduard Buch protagonitzen el dissabte 5 de novembre al Teatre Ateneu de Tàrrega la comèdia ‘Monopoli'

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Compareixença de l’Associació de Veïns i Propietaris del Canós davant del Parlament

ELS PLANS DE SIÓ

Ahir al matí tres represen tants de l’Associació de Veïns i Propietaris de Ca nós, Gemma Castro, Josep Salvadó, Maria José Codina, van fer una compareixença davant del Parlament de Catalunya per presentar una queixa sobre el que es tà passant al seu poble, el Canós, una de les pedanies d’Els Plans de Sió.

A finals de l’any 2021, la po blació del Canós va rebre la notícia de què una im mobiliària estava iniciant el projecte d’una granja de ra maderia intensiva de 9.600 porcs, localitzada a poc més d’1 km del poble, concreta ment en una superfície gai rebé desforestada d’explo tació agrícola entre l’Aranyó i el Canós. Des d’aleshores els ciutadans del poble, que tot i que al cens només consten 20 i pocs habitants, avui en dia hi estan vincula des més de 100, han estat lluitant per frenar l’evolució d’aquest projecte, ja que els repercutirà en molts nivells.

Els negocis de fabricació de carn industrial tenen un fort impacte en el territori on es construeixen: desfo restació i canvi d’ús del sòl per a pinsos, contaminació d’aigües superficials i sub terrànies, contaminació de terres per nitrats, contami nació de l’aire per amoníac i metà, alt consum d’aigua, amenaça a la biodiversitat, disminució d’explotacions familiars, erosió de la cul tura ramadera tradicional, degradació del paisatge i despoblament.

D’altra banda, la presiden ta de l’Associació de Veïns i Propietaris de Canós, ha remarcat que actualment al poble hi viuen moltes persones que han creat negocis, com ara Cervera Aventura (turisme ecològic i esportiu), allotjaments turístics… que reivindi quen la ruralia del terreny, i aquesta granja acabaria amb la majoria d’aquests. Segons la FAO (Organitza ció de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Ali mentació), la indústria ra

Es presenta l’Agenda Rural de Catalunya al Consell d’Alcaldies

madera té un fort impacte en el medi ambient, ge nerant més d’un 13% dels gasos causants de l’efecte hivernacle, a banda de ser una de les indústries que consumeix més aigua. L’es pai natural d’Els Plans de Sió forma part de la Red Natura 2000 i també és una ZEPA, Zona de Espe cial Protecció d’Aus, i tot i que el Canós no està dins d’aquesta, s’hi poden tro bar els mateixos o més aus que estan en perill d’extin ció.

CERVERA

El Consell dels Infants reprèn l’activitat

La Sala Francesc Buireu a Cervera ha acollit la pre sentació de l’Agenda Rural de Catalunya als alcaldes i alcaldesses de la Segarra. La benvinguda ha anat a càrrec del president de l’ARCA (Associació d’Ini ciatives Rurals de Catalu nya), Francesc Lluch, i al hora president del Consell Comarcal. Acompanyat d’Eduard Trepat, coordina dor d’ARCA.

L’Agenda Rural és un do cument que identifica les necessitats i reptes del territori rural per garan

tir-ne les condicions de vida i de desenvolupament i que ha d’esdevenir un element clau per planificar les polí tiques d’equilibri i cohesió territorial del país.

La seva elaboració va néi xer de la Comissió Inter departamental sobre Des poblament Rural, que va encarregar a una comissió redactora formada per dife rents agents, que ha supo sat la participació de més de 1.200 persones a través de diversos tallers organit zats arreu del territori per donar resposta als nombro

sos reptes als quals s’en fronta el món rural. Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions s’organitzen en torn de set grans reptes: persones, benestar i repte demogràfic; transició eco lògica.; territori connec tat; sistema agroalimen tari; gestió forestal; inno vació i dinamització social i econòmica i, finalment, governança.

CERVERA

Després de la parada obli gada a causa de la pandè mia, el curs 2022-2023 el Consell dels Infants de Cer vera reprèn l’activitat. L’ac te oficial de constitució va tenir lloc el dijous 20 d’oc tubre, a la Sala de Plens, amb l’assistència del paer en cap, Joan Santacana. El paer en cap va donar la benvinguda als consellers i conselleres de 5è i 6è de totes les escoles de la ciutat i, seguidament, es va realitzar una sessió de treball en la qual van po der expressar les seves inquietuds. Joan Santaca na va remarcar “el com

promís d’escoltar i conèi xer la veu dels infants i la importància del treball en equip”.

Després d’una dinàmica de presentació, els con sellers i conselleres, amb l’ajuda de les dinamitza dores, van expressar les seves necessitats, idees i propostes d’actuació. Els temes més recurrents van ser civisme, medi ambient i mobilitat.

A la pròxima trobada els consellers i conselleres plantejaran un projecte o activitat en concret per fer-la realitat al llarg del curs 2022-2023.

La Paeria presenta els Pressupostos Participatius 2023

El paer en cap, Joan Santacana, i la regido ra de Polítiques Digitals, Atenció Ciutadana i Co municació, Roser Segu ra, conjuntament amb l’empresa Ceres, especi alista en assessorament i suport en processos de participació ciutada na, van presentar el nou projecte de Pressupos tos Participatius Cervera 2023.

La sessió, oberta a la participació ciutadana, va tenir lloc a l’Auditori Municipal el dimecres 26 d’octubre.

El Pressupost Participa tiu és un mecanisme de participació ciutadana directa, mitjançant el qual la ciutadania pot proposar i decidir sobre el destí d’una part dels recursos municipals, establint així un canal efectiu de democràcia participativa.

Els pressupostos mu nicipals de la Paeria de Cervera de l’any 2023 preveuen incloure una partida, dotada de 50.000 euros, per tal

que la ciutadania pugui decidir en què s’invertei xen, prenent així el prota gonisme d’una part de la gestió municipal. El procés del Pressupost Participatiu té diverses fases, entre els mesos d’octubre de 2022 i març de 2023. En primer lloc, la ciutadania podrà pre sentar propostes, entre el 27 d’octubre i el 13 de novembre. Després, al no vembre, tindrà lloc una sessió de priorització de propostes oberta a la ciu

tadania. Aquestes pro postes es validaran pos teriorment, segons crite ris tècnics i econòmics, entre el desembre del 2022 i el gener del 2023.

La següent fase (febrermarç 2023) serà la de votació de propostes, en la qual podran parti cipar totes les persones majors de 16 anys em padronades al municipi.

El procés clourà amb una sessió informativa per donar a conèixer el resultat de les votacions.

PAERIA DE CERVERA

SEGARRA

PAERIA DE CERVERA

Recorden les víctimes de violència masclista plasmant el seu nom en un mural de gran format

TÀRREGA

Amb motiu del Dia Interna cional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones que es commemora cada 25 de novembre, l’Ajunta ment de Tàrrega continua la campanya ‘Diguis prou, no estàs sola’. Es tracta d’una iniciativa amb què la capital de l’Urgell treballa des de l’any 2014 en prevenció i sensibilització contra les vi olències masclistes. El lema d’enguany ‘Com una ona ex pansiva’ reivindica que cada feminicidi té un impacte en la societat que va molt més enllà de l’entorn proper de la víctima. La regidoria d’Igual tat coordinarà una dotzena d’activitats de consciencia ció entre el 25 d’octubre i el 25 de novembre, propostes que compten amb el suport

de diferents entitats, institu cions i ciutadania. Avui l’Ajuntament ha presen tat un mural de gran format, dissenyat per Rosa Colilles Bresco, en homenatge totes les dones assassinades per la seva parella o ex-parella els darrers vint anys, des de l’any 2003 (any en què es comencen a recollir ofi cialment aquestes dades) fins al 26 d’agost de 2022. L’obra reprodueix el nom de les 1.158 les dones assassi nades, al dia d’avui ja són 7 dones més assassinades. La presentació d’aquest mural commemoratiu ha donat el tret de sortida a tot un mes d’activitats per sensibilitzar tota la població sobre les conseqüències de les violèn cies envers les dones pel fet

de ser dones. Entre les activitats més des tacables trobem la lectura del Manifest divendres 25 de novembre a la plaça Ma jor junt amb un minut de si lenci en memòria de les do nes i criatures assassinades per violència masclista. I el mateix dia a la tarda (19:30

h), la plaça Major de la capi tal de l’Urgell acollirà l’activi tat ‘Com una ona expansiva’. Cruma Taller, juntament amb la Coral Vedruna Sant Josep i Marcel Fabregat, ha prepa rat un emotiu espectacle per reivindicar la fi de totes les formes de violència vers les dones.

TÀRREGABELLPUIG

Rècord de participants en el campionat de falconeria

El passat cap de setma na va tenir lloc a Bell puig el Campionat de Catalunya de Falconeria, una competició que se celebra per segona ve gada al municipi i que aquest any va tenir rè cord de participació pel que fa a aus inscrites.

Entre dissabte i diu menge al matí el públic assistent va poder con templar més de 70 aus entre Altaneria, Petites Aus, Harrys i Astors.

Els guanyadors van ser Jonatan Maldonado amb Vitautas, en la modali tat d’Altaneria, Jordi Gil amb Manna, en la mo dalitat de Petites Aus, Àngel Martínez amb Pa co, en la modalitat de Harrys i José Luís Pasto ra amb Morus en la mo dalitat Astors.

La Societat de Caçadors de Bellpuig i Seana, col laboradors imprescindi bles per la celebració de l’esdeveniment, van sor

tejar, en acabar, entre tots els participants, un televisor de 75 polsades que ha viatjat cap a la ciutat de Vic.

Lliuren els premis del concurs de dibuix de la Fira del Medi Ambient

Tàrrega ha lliurat els premis als guanyadors del concurs de dibuix organitzat en el marc de la 22a Fira del Medi Ambient de Tàrrega, celebrada els dies 15 i 16 d’octubre. Un total de 91 in fants de totes les edats van participar en el certamen, patrocinat per Foment Tàr rega. Així doncs, quasi un centenar dels nens i ne nes que van visitar la fira

va aturar-se a l’estand de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Ur gell per elaborar les seves il·lustracions d’animals i prendre part en el concurs. La regidora de Promoció Econòmica, Núria Robert, ha fet entrega dels premis, que consistien en tres vals de 10, 20 i 30 euros per gastar en establiments as sociats a Foment.

Nova campanya per dinamitzar locals comercials buits

La Regidoria de Promoció Econòmica de Tàrrega posa en marxa la segona edició de la campanya per buscar solucions a la problemàtica dels locals comercials tancats. El projecte, que l’any passat va permetre omplir d’art diversos aparadors en de sús del centre de la ciutat, busca fomentar la compra o el lloguer dels locals co mercials buits per tal que s’hi instal·lin nous comer ços o empreses. L’Ajunta ment de Tàrrega invertirà 15.000 euros en la iniciati va, la meitat dels quals es finançaran gràcies a una subvenció del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Cata lunya (CCAM).

L’àrea de Promoció Eco nòmica fa una crida als propietaris d’establiments

comercials desocupats per tal que els cedeixin al consistori com a punts d’informació d’activitats municipals. En aquest sentit, l’Ajuntament treballa en el disseny dels distintius que lluiran aquests espais. Alho ra, manté converses amb l’Escola d’Art Ondara per repetir l’experiència del de sembre passat per tal que els seus alumnes tornin a omplir d’art els aparadors

dels locals tancats.

L’Ajuntament de Tàrrega formalitzarà un contracte de comodat amb els pro pietaris que s’adhereixin a la iniciativa a partir del qual cediran al consistori l’ús de l’aparador per dur a terme aquesta campa nya. A canvi, el consistori es farà càrrec de les des peses de consum elèctric que es generin durant el temps que duri l’acció.

TÀRREGA

L’empresa ‘Talkual’ rescata del malbaratament més de 775.000 Kg de fruites i verdures «imperfectes»

BELLPUIG

L’empresa ‘Talkual’ de Bell puig ha aconseguit rescatar del malbaratament alimen tari més de 775.000 quilos de fruites i verdures en dos anys i mig. Es tracta de pro ductes hortofructícoles que són descartats per les grans superfícies per raons estè tiques, ja sigui perquè no tenen el calibre fixat pels es tàndards o perquè a la pell hi ha taques i imperfeccions que fan que “no entrin per la vista”. Malgrat això, els productes són igualment bons en el seu interior i, per tant, es poden consumir perfectament sense proble ma. Marc Ibos i Oriol Aldomà són els dos joves que van apostar per aquesta iniciati va que ara arriba a més de 2.200 clients arreu de l’Estat a través de la venda per in ternet.

‘Talkual’ va néixer amb l’ob jectiu de reduir el malbara tament alimentari per raons estètiques i conscienciar als consumidors què descartar productes del camp perquè no entren per la vista és un problema mundial en un context de crisi climàtica.

AGRAMUNT

Oriol Aldomà explica que vo len fer entendre als consu midors que quan van a com prar fruites i verdures en grans superfícies les veuen totes iguals, però al camp, no totes les pomes són de la mateixa mida i els enci ams tampoc. Hi ha una part important de la producció –entre un 30 i un 40% segons dades de l’OCU – que s’aca ba descartant.

En qualsevol cas, segons els fundadors d’aquesta empre sa, no són els clients els qui malbaraten, sinó que el pro blema ve del procés de dis tribució. Consideren que la

ciutadania està cada vegada més conscienciada que cal apostar per un model “res ponsable i sostenible”. Es basen els números als quals han aconseguit arribar en 2 anys i mig de funcionament. Actualment, distribueixen a més de 2.200 clients subs crits d’arreu de l’Estat i set manalment fan enviaments d’entre 1.400 i 1.500 caixes de fruites i verdures «imper fectes».

A les caixes de ‘Talkual’ els clients poden escollir entre comprar només verdures, fruita o una combinació dels dos productes. Sempre

L’antiga caserna escollida per la UPC per dur-hi a terme un projecte de rehabilitació

Agramunt ha estat, final ment, la població escollida, per un grup d’estudiants de l’Escola Tècnica Su perior d’Arquitectura del Vallès, per dur-hi a terme un projecte de rehabilita ció d’edificis. L’equip Vibra, format per estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (UPC), va presentar al mes de maig diferents propos tes de rehabilitació d’obra pública a l’Urgell: la reha bilitació d’un edifici en de sús a Maldà per transfor mar-lo en un habitatge per a dones maltractades; la transformació de l’antiga nau de producció de vi i la transformació de l’actual ajuntament en habitatge públic a Sant Martí de Mal dà; i la transformació de l’antiga caserna en habi tatge públic a Agramunt. Després de trobades i reunions amb represen tants de l’Ajuntament d’Agramunt, i d’avaluar les diferents opcions propo sades, els estudiants van

optar per tirar endavant la proposta de projecte que havien pensat per al nostre municipi.

Concretament, el projecte es basa en la redacció del projecte bàsic i preexecu tiu de la rehabilitació de l’antiga caserna per con vertir-lo en un equipament social amb habitatge públic. El projecte es treballa dins l’assignatura Acció Local I i neix d’un grup d’estudiants que volen enfortir l’apre nentatge a través de l’auto

construcció real i l’autono mia que ha sigut consoli dat com a equip VIBRA. L’equip Vibra presentarà el seu projecte a tota la ciutadania d’Agramunt aquest divendres 28 d’oc tubre a les cinc de la tarda a l’Espai Cívic en una pre sentació oberta a tothom. La proposta de rehabili tació ha estat impulsada, dissenyada i creada pels mateixos alumnes, amb l’avinentesa de l’Ajunta ment.

és producte de temporada que ha quedat descartat. En aquesta època, són molt co muns els moniatos, que en aquest cas arriben en un ca libre molt superior al que hi ha a les botigues convencio nals. Com que són tan grans es descarten, però aquí els aprofiten. Per contra, també hi ha melons que són més petits, però igual de bons, peres amb taques a la pell o prunes que van patir una pedregada a principis d’es tiu i, tot i això, van créixer i ara mantenen una ferida ci catritzada però tot el gust i propietats alimentàries.

Presenten la primera traducció en anglès d’una obra de Viladot

La traductora Louise Johson i el fundador de l’editorial Fum d’Estam pa Press, Douglas Sutt le, amb el director de ‘Lo Pardal’, Pau Minguet, divendres, 28 d’octubre, van presentar a Agra munt la primera traduc ció i publicació d’una obra de Guillem Viladot (Agramunt 1922-Barce lona 1999) en una llen gua estrangera. Es trac ta de ‘Ruth’ (2000), una novel·la sobre un procés de canvi de sexe expli cada per la protagonista a través de cartes a un amic anònim, que es va publicar després de la mort de l’artista i que

ara es podrà llegir en anglès, gràcies a l’edito rial britànica, la Funda ció privada Guillem Vila dot i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida (UdL). La pre sentació es va fer en el marc del simposi mono gràfic dedicat a l’escrip tor agramuntí.

El simposi vol “actuar d’altaveu difusor de la figura i l’obra de Viladot, especialment en els as pectes més desatesos, d’una banda, i atiar la investigació sobre la se va vida i el seu llegat, de l’altra”, explica el direc tor de la Càtedra, Joan Ramon Veny Mesquida.

ORIOL BOSCH (ACN)

TÀRREGA

AJUNTAMENT

Els Xafatolls guanyen el Campionat de Catalunya de Clubs en el marc del 44è Cros Culleré

MOLLERUSSA

L’Associació Atlètica Xafa tolls ha aconseguit el pri mer lloc en el podi en la cursa sènior del Campio nat de Catalunya per Clubs que s’ha disputat aquest matí en el marc del 44è Cros Ciutat de Mollerussa Memorial Josep Ignasi Cu lleré, una primera posició que li ha assegurat plaça en el Campionat d’Espa nya que tindrà lloc a Ata puerca (Burgos) el cap de setmana del 12 i 13 de no vembre. L’acompanyaran el Castillejo Running Team i el Club Atletisme Jab Ber ga, els quals han assolit la segona i tercera posició. Pel que fa a la cursa sènior femenina, la primera plaça se l’ha endut el Club d’At letisme Jab Berga mentre que la segona i la tercera han estat pel Club Atlètic Vic i el Club Atlètic Grano llers, respectivament.

La jornada esportiva, en la qual han participat 1.200 atletes federats de 73 clubs catalans així com

prop de 300 escolars en les curses infantils, ha comptat amb un nombrós públic al llarg del matí, el qual ha seguit les dife rents proves que s’han anat desenvolupant i que també han estat retrans meses en directe per In ternet amb comentaris dels atletes lleidatans Núria Tilló i Arnau Erta.

També ha donat suport a la prova i ha participat en el lliurament dels trofeus l’atleta Jesús Ángel Gar cía Bragado, que fou cam pió del món a Stuttgart el 1993 en 50 kilòmetres marxa i va participar en vuit Jocs Olímpics i en tret ze campionats mundials. Pel que fa a la matinal, s’ha dut a terme a cavall

entre la pista d’atletisme, des d’on s’han fet totes les sortides, i la zona de l’hípica i la zona alta del Circuit d’Autocròs, en un recinte delimitat, accessi ble per al públic i amb bo na visibilitat, gràcies a les modificacions que s’han fet al circuit per fer-lo més atractiu i també més ràpid.

VILA-SANA

Finalitzen les obres de millora i manteniment del cementiri

L’Ajuntament de Vila-Sana ha finalitzat les obres de condicionament i reforma del seu cementiri munici pal.

En total, s’ha invertit 44.000 euros en diverses actuacions. Per una ban da, s’ha pintat tant l’ex terior com l’interior del recinte. Per l’altra, s’ha instal·lat rajoles de gres en el seu passadís, amb la qual cosa es millora la confortabilitat a l’hora de transitar per a aquest es pai, així com s’embelleix

aquest recinte de cara a les visites que s’hi realit zen.

Per l’alcalde de Vila-sana, Joan Sangrà, el “manteni ment i arranjament peri òdic de les instal·lacions municipals és clau per viure en una ciutat con fortable i que té en bon estat els seus equipa ments”. Segons Sangrà, era important “acabar aquestes reformes abans de les visites al cementiri que hi haurà previstes de cara a Tots Sants”.

MOLLERUSSA

La fira Autotardor va tancar les portes de la seva 27a edició amb un balanç molt positiu

La fira Autotardor de Molle russa celebrada aquest cap de setmana, i dedicada al sector d’ocasió de l’auto mòbil i la maquinària agrí cola i industrial, ha tancat aquest diumenge a la tar da amb la satisfacció dels expositors; una destacada afluència de visitants, esti

mada en 15.000 persones, i l’assoliment de les expecta tives que es van anunciar di vendres d’arribar al centenar de cotxes venuts, segons ha assenyalat el director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, en un positiu balanç d’aques ta 27a convocatòria.0 Roure ha detallat algunes de

les dades de les enquestes que es realitzen als exposi tors, valorant el fet que es tracti d’un “expositor fidel”, amb una participació de més de deu anys al certamen, en el cas de més del 50% de les firmes. Així mateix, ha indicat que els bons resultats regis trats pel que fa a vendes ha

comportat la satisfacció ge neral dels expositors. El certamen va obrir diven dres, 21 d'octubre, amb 20 expositors i una làmina ex positiva, pel que fa al sector automobilístic, de més de 300 cotxes i una gamma de preus que oscil·laven entre els 2.300 i els 78.000 euros.

MOLLERUSSA

Demanen 9 anys de presó a un noi per abusar d’una amiga

La fiscalia demana 9 anys de presó per a un noi acusat d’abusar se xualment d’una amiga menor d’edat a Molle russa. Els fets van passar a casa del noi el maig de 2018, quan ell tenia 19 anys i la nena 13 i esta ven amb altres amics i la germana d’ell. Tot i que segons l’escrit del minis teri públic, tots dos van començar a petonejar-se i tocar-se amb consenti ment mutu, però el noi

va voler anar a més tot i la negativa de la menor, li va baixar els panta lons i va abusar d’ella. A més de la pena de pre só, la fiscalia demana que s’imposin al noi 6 anys de llibertat vigilada, que se li prohibeixi co municar-se o acostar-se a la noia durant 6 anys i que la indemnitzi amb 6.000 euros. El judici es va fer a l’Audiència de Lleida el dimecres 2 de novembre.

PALAU D'ANGLESOLA

El conseller d’Educació, Jo sep Gonzàlez-Cambray, ha participat avui en la col locació de la primera pedra del nou edifici que ampliarà l’Escola Arnau Berenguer i on s’ubicarà la Llar d’In fants municipal del Palau d’Anglesola, conjuntament amb l’alcalde del municipi, Francesc Balcells. Actualment, l’escola es tà ubicada en dos edificis separats i el nou edifici es farà en uns terrenys situ ats al costat de l’edifici de l’Avinguda Sant Roc, on hi ha l’alumnat del cicle

mitjà i superior de primària. Aquestes obres d’ampliació de l’Escola Arnau Berenguer suposen una inversió de 3,2 milions d’euros, que comp ta amb una aportació de

365.000 euros per part del consistori. Està previst que les obres comencin a prin cipis de desembre, per fer la implantació de l’obra du rant les vacances de Nadal.

L’Ajuntament crearà una llar d’infants municipal que s’ubicarà al mateix com plex.

L’Escola Arnau Berenguer és un centre d’una línia —excepte a 5è de primà ria, on hi ha dos grups—, i escolaritza un total de 163 alumnes. Aquest curs 2022—2023 l’escola ha estrenat una aula STE AM —ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemà tiques— per promoure les vocacions en aquestes competències entre l’alum nat.

El conseller d’Educació col·loca la primera pedra del nou edifici de l’Escola Arnau Berenguer

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ

D’URGELL

La 150a Fira de Sant Josep traslladarà l’espai dedicat als tractors a la zona de les firetes

MOLLERUSSA

Fira de Mollerussa ha ar ribat a un acord amb els concessionaris de trac tors perquè hi siguin a la pròxima 150 Fira de Sant Josep del 17 al 19 de març del 2023, acord que suposarà la reubica ció d’aquest sector a l’es planada posterior als Pa vellons Firals així com la remodelació del Recinte Firal, segons ha anunciat aquest matí l’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de l’ens firal, Marc Solsona, en una ro da de premsa en la qual ha estat acompanyat pel director, Xavier Roure, ai xí com per representants d’alguns d’aquests con cessionaris: Pau Cusiné, de Cusiné SA; Xavier Vidal i Joel Arbonès, de la firma Vibasa, i Jaume Bascomp te i Vicenç Artero, de Ta llers Bascompte. Solsona ha mostrat la se va satisfacció per aquest tracte al mateix temps que ha posat en valor la

decisió per tal de “gene rar un espai comercial, professional, sectoritzat i potent” alhora que veu en l’acord “una possi ble solució perquè tots aquests canvis que fem aquest any puguin tenir una vocació de perma nència”.

La zona posterior als Pa vellons firals que s’habi litarà com a recinte firal compta amb 19.000 m² bruts, dels quals 9.000

seran nets d’exposició, i en ella es localitzaran no només els concessiona ris de tractors sinó tam bé el sector B, que inclou aquelles firmes que expo saven entre les rotondes del carrer Arbeca i la del camí de Belianes. La seva dimensió permetrà també créixer en l’àmbit exposi tiu, ja que és un 50% més que la superfície ocupada per aquests sectors en anys anteriors, ha asse

nyalat el director, Xavier Roure, qui ha afegit que la remodelació del recinte firal passarà també per la reorganització d’espais i ha posat com a exemples la dedicació del Pavelló del 125è aniversari a pro ductes agro com els fito sanitaris o el Pavelló Verd com a àrea més dinàmica i interactiva.

Aquests canvis, que po sen “en més valor que mai la fira” i que compor taran una inversió en el condicionament de l’espai per part de l’Ajuntament, segons ha indicat l’alcal de, impliquen així mateix la mobilització de la zona lúdica del Parc d’atracci ons, el qual es localitzarà en la cruïlla de la carre tera de Miralcamp amb Ronda Ponent, i del sector alimentari (fins ara al Pa velló del 125è aniversari), que passarà al sector D (en la baixada des de la rotonda de la carretera de Miralcamp).

Una trentena d’alumnes de Les Arrels visita l’Ajuntament

MIRALCAMP

Inici d’un ric intercanvi cultural amb l’agermanament amb un poble mexicà, Tepeji del Río

Miralcamp ja compta amb el seu propi poble agerma nat: Tepeji del Río de Ocam po, de l’estat d’Hidalgo, Mè xic. La unió entre els dos pobles es va formalitzar el passat 8 d’octubre, quan un equip de representants de Miralcamp va arribar-se fins aquesta població d’ul tramar per signar el do cument d’agermanament, juntament amb els repre sentants de Tepeji del Río. Es va signar el conveni d’agermanament per dupli cat, en català i en espanyol,

quedant una còpia de cada en les respectives adminis tracions locals.

Aquest agermanament ha sorgit del vincle establert re centment entre dos arbres característics d’ambdues poblacions, l’Alzinerà del Quelàs i l’Árbol-Buzón, una aliança promoguda a través de la poetessa Dolors Sans i la historiadora i promoto ra cultural María Guadalupe Huicochea per la similitud entre les històries dels dos arbres. El passat mes d’abril, Miralcamp va rebre la visita

de dos representants de Tepeji del Río, Óscar Lugo i Marcelino Santana, per signar el preacord d’ager manament entre els dos arbres. Ara, s’ha anat un pas més enllà, i s’han de

clarat les dues poblaci ons germanes de forma oficial, amb la voluntat de promoure l’intercanvi cul tural entre ambdues regi ons, unides per les arrels d’aquests arbres.

Una trentena d’alumnes de 6è de Primària de l’escola Les Arrels han vi sitat aquest divendres el consistori, on han estat rebuts per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i la regidora d’Educació, Dolors Bargalló, els quals els han fet una pinzellada de la història i les carac terístiques més remarca bles de la ciutat així com un repàs del funciona

ment de l’Ajuntament. Per això, els escolars han preparat un seguit de pre guntes per a l’alcalde per completar aquesta for mació i aprofundir-hi. La visita s’emmarca dins de les activitats curriculars que l’alumnat està treba llant a l’escola, una de les quals és conèixer més a fons la ciutat i també el funcionament del consis tori.

MOLLERUSSA

L'IRTA (Institut d'In vestigació i Tecnologia Agroalimentàries) està recollint informació en un centenar de finques afectades per les gela des de la primavera per mirar de determinar què és el que va fallar en els sistemes de pre venció com el reg per aspersió que es fa servir per combatre-les. El cap de programa de l'Insti tut, Luis Asín, ha expli cat que en una “gelada atípica” com la d'aquest any, ha fallat encertar

el moment d'engegada dels aspersors i també la quantitat d'aigua que s'aboca al damunt dels fruiters per fer la capa de gel protectora a les flors. Per tant, aquests dos paràmetres seran “claus” en episodis fu turs i caldrà un sistema de termòmetres per distingir gelades humi des i seques. Aquestes són algunes conclusions que es presenten a la finca experimental de Mollerussa a la 27a Jor nada Fructícola.

MOLLERUSSSA

DEL MIRALCAMP

L'IRTA estudia un centenar de finques que ha afectat la gelada

SALUTACIÓ

La Paeria presenta unes Festes del

BALAGUER

Al llibret de Festa Major no podrem trobar l’escrit de Josep Maria Morell, malauradament ens va deixar ara fa poques setmanes. La seva tasca en el món de la gastronomia i la seva divulgació van fer-lo molt popular més enllà de la nos tra ciutat, va arribar a ser un referent gastronòmic a tot Ca talunya. Això sí, sempre portant el nom de Balaguer arreu on anés, per això va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat. Que descansi en pau, a nosaltres ens quedarà recordar-lo i saber ser dignes del seu llegat i de les seves iniciatives.

També ens ha deixat una altra persona molt vinculada a la ciutat per llaços d’origen familiar, Josep Espar i Ticó. En tot el país serà recordat per les seves iniciatives culturals, com per exemple la discogràfica Edigsa, la llibreria Ona, el Con grés de Cultura Catalana, el diari Avui o la revista Cavall Fort entre altres. Però el record que perdurà més a Balaguer serà haver estat l’artífex de la cessió a la ciutat del monestir cis tercenc de Santa Maria de les Franqueses.

La ciutat ha viscut un any intens, en què hem passat de ser Ciutat del Bàsquet Català a Capital de la Sardana i a ser Vila Esportiva Universitària. És important aprofitar qualsevol de les possibilitats que se’ns presenten per a fer promoció de la ciutat en tots els camps i, alhora, aconseguir que la cul tura i l’esport tinguin una major repercussió en el conjunt de la ciutat.

Estem en uns moments convulsos tant en el país com a es cala internacional, per això cal que prenguem consciència de com podem afrontar amb major possibilitat d’èxit els reptes que se’ns presenten. Cadascú des de la seva actu ació individual però, evidentment, també col·lectivament. Hem de ser capaços de plantejar projectes col·lectius que engresquin i permetin que la ciutat tiri endavant per acon seguir que la gent hi puguem viure, treballar i gaudir en les millors condicions.

Enguany reprendrem una Festa Major com les que havíem fet i gaudit fins a l’any 2019. Ara, que segons sembla podem donar per acabada la pandèmia que tants patiments ens ha causat en l'àmbit individual i col·lectiu, podrem tornar a gau dir sense restriccions sanitàries. Aquesta represa l’hem de valorar des de l’estat d’ànims que ens va causar la situació sanitària adversa, és a dir, valorar realment que és una festa de ciutat, una festa del poble i per al poble. Gaudim-la, doncs, amb aquesta il·lusió individual i col·lectiva.

Bona Festa Major!

PROGRAMACIÓ FESTES DEL SANT CRIST BALAGUER

Dissabte, 05/11

Després de dos anys con dicionada per la pandèmia, la Festa Major de Balaguer 2022 es presenta amb algu nes novetats que pretenen retornar la celebració als carrers i les places de la ciu tat. Amb aquest objectiu, la Paeria ha elaborat un pro grama farcit d’actes i activi tats per a tots els públics i totes les edats, que compta amb la tradicional ballada de gegants i capgrossos, l’ofre na floral, els balls de tarda i els concerts, la ballada de sardanes, espectacles de teatre, cinema i tota classe d’activitats per als més pe tits.

Enguany també es presen ten algunes novetats com el Seguici Festiu, que tindrà lloc el dissabte dia 12, amb sortida des de la plaça del Mercadal i que recorrerà els carrers del centre històric.

Al Seguici participaran els Bastoners del Casal Pere III, la colla Gegantera i Grallera, els Diables Bèsties Feréste gues i com a colla convidada el Ball de Valencians de Reus.

El recorregut estarà amenit zat per la Cobla dels Minis trers de Tarragona, els Gra llers els Carreter, els Grallers de Ponent, els Baladrers i els Taverners.

Una altra de les novetats se

rà l’estrena de l’espectacle Òrbita, una creació multidis ciplinària que s’apropa als orígens de la sardana i de les arrels tradicionals des de llenguatges de creació innovadors i contemporanis, a càrrec del col·lectiu Free’t, un grup d’artistes de dife rents disciplines que basa el seu treball en la improvisa ció, a la plaça Comtes d’Ur gell. Aquest espectacle és una producció pròpia de la Paeria, en la qual l’arrel, la tradició i la cultura popular son motor creatiu des d’un punt de vista contemporani i experimental.

D’altra banda, el pregó de festes d’enguany el farà la Sra. Anna Aran i Solé, met gessa de família i comuni tària, i directora general del Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell.

Tot i que el pregó, que tin drà lloc el dimarts dia 8 a les 20.30 h a la sala d’actes de la Casa de la Paeria, donarà el tret de sortida a les festes, la Paeria de Balaguer ha or ganitzat activitats diverses prèvies a la celebració, que s’iniciaran el dia 5 de no vembre, amb el concert del cantant espanyol Antoni Orozco.

Un altre dels actes a desta car és el 60è Concurs naci onal de Colles Sardanistes Trofeu Ciutat de Balaguer, amb la cobla Maricel, que tindrà lloc el diumenge 13 a les 12 h del migdia a la plaça del Mercadal.

Finalment, l’espectacle de focs artificials piromusicals tancarà les Festes del Sant Crist 2022. Aquest retrà ho menatge a figures desapare gudes recentment del pano rama musical, com Núria Fe liu, cantant i actriu catalana, coneguda pels seus discs de cançons populars catala nes, boleros i cuplets, amb

Dimecres, dia 09/11

10.15 h

Sortida des de la casa de la Paeria de la Corporació Municipal cap al Reial Santuari – Basílica del Sant Crist per assistir a la Missa Solemne, acompanyats per la Cobla Selvatana i els Gegants de Balaguer.

11.00 h · Reial Santuari - Basílica del Sant Crist Missa Solemne presidida per Mons. Joan – Enric Vives, arque bisbe i bisbe diocesà.

11.00 h · Plaça Comtes d’Urgell, 5 Joc de Pistes per als infants i famílies Els Tresors Perduts, amb sortida des de l’Oficina de Turisme.

12.00 h · Plaça Mercadal Vine a fer el teu cavallet. Taller de manualitats, a càrrec de la Colla Gegantera i Grallera de Balaguer amb la col·laboració de l’artesana Cristina Colilles.

22.30

h · Pavelló Inpacsa Gran Concert d’Antonio Orozco amb la gira Aviónica Tour. Preu: 30 euros. Obertura de portes a les 20.30 h. Venda d’entrades a www.antoniorozco.com.

Dimarts, dia 08/11

09.30 h · Plaça del Mercadal Tradicional Ofrena Floral de totes les nenes i nens de la ciutat. Trobada a la plaça del Mercadal amb les escoles i recorregut fins al Santuari, acompanyats pels Gegants de Balaguer i la xaranga Estrella Band. Acompanyarà el recorregut la cercavila La Salsavi la, amb la Companyia La sal dels mars.

11.00 h · Esplanada del Sant Crist

Ballada de Gegants amb la Colla Gegantera i Grallera de Ba laguer i animació infantil amb la Companyia La sal dels mars i l’espectacle La festa xaxipiruli.

11.45 h Ofrena floral de la Gent Gran.

12.00 h

Repic General de Campanes anunciant l’inici de la Festa Major. 19.00 h · Sala d’actes de la Paeria Presentació del llibre: Tu, Vallverdú. Entrevista a una vida, de Francesc Canosa.

20.30 h · Sala d’actes de la Paeria Pregó de Festes a càrrec de la Sra. Anna Aran i Solé, metgessa de família i comunitària. Directora general del Consorci del Parc Sanitari Taulí.

12.00 h · Plaça del Mercadal Vermut Popular de Festa Major.

12.30 h · Plaça de Sant Salvador Trobada amb les autoritats i els Gegants de Balaguer. Re corregut fins a la plaça del Mercadal i Ballada de l’Harpia i poste rior Ballada de Gegants i Capgrossos, acompanyats per la Cobla Selvatana.

13.15 h · Plaça Mercadal Ballada de sardanes amb la Cobla Selvatana.

17.00 h · Residència Geriàtrica Comtes d’Urgell

Concert de Festa Major amb el duet Banda Sonora. Acte ex clusiu per als residents.

17.30 h · Cinema Balaguer

Cinema Infantil en Català CINC, amb la pel·lícula Tadeu Jones i La Taula Maragda. Preu entrada especial: 2 euros.

17.30 h · Pavelló Inpacsa Concert de Festa Major amb l’Orquestra Selvatana. Entrada gratuïta.

19.30 h · Pavelló Inpacsa Ball de tarda - nit amb l’Orquestra Selvatana. Entrada gratuïta. Hi haurà cadires a disposició dels assistents.

Dijous, dia 10/11

11.00 h · Reial Santuari - Basílica de Sant Crist

Missa i representació de l’arribada del Sant Crist a Balaguer, a càrrec de les Germanes Clarisses de la ciutat.

12.30 h · Plaça Mercadal Balla de sardanes amb la cobla Montgrins.

17.30 h · Pavelló Inpacsa Concert de Festa Major amb l’Orquestra Montgrins. Entrada gratuïta. A les 17.00 h obertura de portes del pavelló.

18.00 h · Teatre Municipal Musical Infantil: Descontrol MParental, amb el grup musical Xiula. Preu: 10 euros (els menors de dotze anys, 5 euros). Ven da d’entrades: www.entradesteatre.balaguer.cat, a l’Oficina de Turisme de Balaguer o a la taquilla del teatre una hora abans de l’actuació.

19.30 h · Pavelló Inpacsa Ball de tarda - nit amb l’Orquestra Montgrins. Entrada gratuïta.

Divendres, dia 11/11

11.00 h · Casal Lapallavacara Scape Room. Vols resoldre un crim? Adreçat a noies i nois de 10 a 15 anys. Inscripcions: a www.joventut.balaguer.cat. Preu: 5 euros.

17.00 h · Residència Geriàtrica Sant Domènec Concert de Festa Major amb el duet Alea. Acte exclusiu per als residents.

17.00 h · Casal Lapallavacara Scape Room. Vols resoldre un crim? Adreçat a noies i nois de 16 a 25 anys. Inscripcions: a www.joventut.balaguer.cat. Preu: 5 euros.

17.30 h · Residència Geriàtrica Santa Maria Concert de Festa Major amb el duet Voralmar. Acte exclusiu per als residents.

Benvolguts balaguerins, Benvolgudes balaguerines,

Jordi Ignasi Vidal i Giné Paer en cap de la Paeria de Balaguer

Enguany també es presenten algunes novetats com el Seguici Festiu,

del Sant Crist amb més cultura popular que mai

20.30 h · Cinema Balaguer

Cicle de Cinema Gaudí amb la pel·lícula Alcarràs.

21.00 h · Sala Mercantil

Teatre amb l’obra A mi no me escribió Tenesse Williams, de la Cia. Roberto G. Alonso.

00.00 h · Pavelló Inpacsa

Concert Jove amb els grups Roba Estesa + Pachucos + Dj Moncho. Entrada gratuïta.

Dissabte, dia 12/11

09.30 h · Sala polivalent de Lapallavacara

XXXVè Torneig d’Escacs Memorial Pijuan - Fundació Estel, obert als escolars de Balaguer i jugadors del C.E. Balaguer, fins a 16 anys. Ho organitza: Club d’Escacs Balaguer.

09.30 h · Davant de la casa de la Paeria Si vols esmorzar bé, vine a Balaguer! Tradicional esmorzar popular amb coca amb samfaina, cervesa i sucs de fruita, amenitzat pel grup Sons de Ponent que posterior ment faran una cercavila pels carrers del centre històric.

10.30 h

Els nostres Gegants i Capgrossos visiten els padrins a les residències! Faran una ballada a l’exterior de les residències, en horaris convinguts.

MATINAL DE CULTURA POPULAR

11.00 h · Plaça dels Comtes d’Urgell Cucanyes i Jocs Tradicionals per a la infància.

11.30 h · Museu de la Noguera

Inauguració de l’exposició Costumari Balaguerí. Festes, Tra dicions i Folklore.

12.00 h · Plaça dels Comtes d’Urgell Estrena de l’espectacle Òrbita. A càrrec del Col·lectiu Free’t.

13.00 h · Casal de la Gent Gran de Balaguer Final del Campionat de Billar a Tres Bandes.

una extensa discografia de 42 discs publicats; Pau Riba, artista iconoclasta i escrip tor polifacètic català, que va

13.30 h · Sala d’actes de la casa de la Paeria

Lliurament del Premi Encarnació Vilà i Escoda i dels premis d’escacs Memorial Pijuan.

16.30 h · Vestíbul de la Paeria

Simultànies d’Escacs, a càrrec del GM Marc Narciso, orga nitzades pel Club d’Escacs Balaguer. Inscripcions al C.E. Balaguer.

17.00 h · Plaça Mercadal

Seguici Festiu amb la participació local dels Bastoners del Casal Pere III, La Colla Gegantera i Grallera, Els diables Bèsties Ferés tegues i, com a colla convidada, El Ball de Valencians de Reus. Amenitzat per la Cobla dels Ministrers de Tarragona, els Grallers els Carreter, els Grallers de Ponent, els Baladrers i els Taverners, pels carrers del centre històric de la ciutat.

18.00 h · Casal de la Gent Gran

Ball de la Gent Gran de Festa Major, amb el grup musical Ma dison Group, al casal de la Gent Gran.

20.30 h · Cinema Balaguer

Cinema amb la pel·lícula El Cuarto Pasajero, d’Álex de la Iglesia. Compra anticipada a: www.circusa.com/ca/balaguer.

22.00 h · Teatre Municipal

Teatre Musical: Forever Young produïda pel Tricicle. Preu: 22 euros platea i 20 euros amfiteatre.

00.00 h · Pavelló Inpacsa

Concert amb els grups Ariel Rot & Kiko Veneno y Amigos + Banda Neon + Dj Agatha Pher. Entrada gratuïta.

Diumenge, dia 13/11

XLI CURSA DEL SANT CRIST

09.45 h · Santuari del Sant Crist

Caminada popular. Preu: 3 euros, esmorzar inclòs.

10.00 h · Santuari del Sant Crist

Cursa de 5 i 10 km. Organitza: club Runner’s Balaguer.

destacar per la seva carre ra musical com a cantautor; Rafaella Carrà, una famosa presentadora de televisió,

cantant i actriu italiana. L’ac te es durà a terme des del marge del riu, al parc de la Transsegre.

11.30 h · Plaça Mercadal Ballada de Gegants i Capgrossos per la ciutat amb la Colla Gegan tera i Grallera de Balaguer amb la Xaranga La Mosca Negra, d’Ascó.

12.00 h · Plaça Mercadal Vermutegem pels nostres bars de la plaça del Mercadal. 12.00 h · Plaça Mercadal 60è Concurs Nacional de Colles Sardanistes Trofeu Ciutat de Balaguer amb la Cobla Maricel. La final de Balaguer.

17.30 h · Pavelló Inpacsa Concert de Festa Major amb l’Orquestra Metropol. Entrada gratuïta. A les 17.00 h obertura de portes del pavelló.

17.30 h · Cinema Balaguer

Cinema Infantil en Català CINC, amb la pel·lícula Tadeu Jones i la Taula Maragda. Preu entrada especial: 2 euros.

18.00 h · Sala Mercantil

Teatre amb l’obra A mi no me escribió Tenesse Williams, de la Cia. Roberto G. Alonso. Més informació i venda d’entrades: www. salamercantil.cat.

19.30 h · Pavelló Inpacsa

Ball llarg de tarda amb l’Orquestra Metropol. Entrada gratuïta. Hi haurà cadires a disposició dels assistents.

19.30 h · Cinema Balaguer

Cinema amb la pel·lícula El Cuarto Pasajero, d’Álex de la Iglesia. Compra anticipada a: www.circusa.com/ca/balaguer.

21.00 h · Parc de la Transsegre

Espectacle de Focs Artificials Piromusical del Sant Crist, a càrrec de la Pirotècnia Tomás. Un espectacle de llum i so propi que retrà tribut a grans figures desaparegudes recentment del panorama musical, com Núria Feliu, Pau Riba, Rafaella Carrà... entre altres i també d’altres grups que han actuat a la ciutat da rrerament, com la Companyia Elèctrica Dharma o Roba Estesa.

ARTESA DE SEGRE

L’Associació de Voluntaris de Protecció Civil rep la Creu de Sant Jordi

L’empresa familiar d’Os de Balaguer Torrons i Mel Ale many ha obtingut el premi al Creixement Empresarial mitjançant la Innovació en la VII edició de la Nit Gour met Català, organitzada per l’associació Catalonia Gour met, que va tenir lloc ahir al vespre al Museu Marítim de Barcelona. El gerent de la firma, Ferran Alemany, va rebre el guardó de mans del conseller delegat d’Ac ció, l’agència catalana per a la internacionalització de l’economia, Joan Romero. A la gala hi va assistir la con sellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà.

Enguany Alemany va pre sentar com a novetat a la Nit Gourmet la mel per subscripció, un projecte per fomentar la innovació en noves fórmules de consum de mel. Sota el nom ‘Del rusc a casa’, la marca en trega a domicili la mel fres ca acabada de recol·lectar

VILANOVA DE MEIÀ

de l’apicultor a casa. Amb aquesta innovació en noves formes de consum de la mel, la marca vol acostar la mel dels apicultors de pro ximitat per la via de la subs cripció, que en garanteix la immediatesa. A banda el guardó reconeix la trajectò ria en innovació del darrer any —inclosa dins el segell Beelab, el laboratori de la Mel, al que destina un 2%

de la seva facturació.

Es tracta de projectes d’innovació col·laborativa com la Mel amb suc de lli mona desenvolupada amb la UdL, la gamma de mels untables desenvolupades amb Eurecat, el Torró Me dieval a base de cigró i mel desenvolupat amb el xef Sergi De Meià, els bom bons farcits de mel i altres receptes amb xocolata en

col·laboració amb el mestre xocolater Ivan Pasqual, les barretes energètiques amb ingredients de productors de proximitat de les Terres de Lleida. També ha dut a terme les galetes del Mont sec amb base d’OliMel d’Oli Castelló. Finalment el sabó de mel, una col·laboració amb les Germanes Claris ses del Convent del Sant Crist de Balaguer.

El dissabte 15 d’octubre de 2022 a Institut de Segure tat Pública de Catalunya va tenir lloc l’entrega de les mencions Creu de Sant Jor di per part del Departament d’Interior.

En concret, es va atorgar la Creu de Sant Jordi a l’Asso ciació de Voluntaris de Pro tecció Civil d’Artesa de Se gre en reconeixement de la tasca de servei a la societat en situacions d’emergència i risc i per la tasca altruista

de servei a la ciutadania, que exerceix aquest col lectiu.

Al mateix temps, també se’ls va fer el merescut re coneixement pels 10 anys d’inscripció en el Registre Especial d’Associacions de Voluntaris de Protecció Civil i per la contribució en els treballs en favor de la protecció de les persones, els béns i el medi ambient davant de les situacions de risc i les emergències.

Celebren una nova edició de la centenària Fira de la Perdiu el diumenge 13 de novembre

Com cada any, el segon diu menge del mes de novem bre, que aquest any cau el 13 de novembre, Vilanova de Meià celebra una nova edició de la Fira de la Perdiu un certamen centenari en el qual hi haurà expositors de perdius i altres aus com fai sans, guatlles, canaris, ànecs o galls d'indi.

Aquesta fira és una de les ce

lebracions més important de la zona i es caracteritza pel gran mercat de perdius, que aplega una gran quantitat d'expositors que participen en l'acte més important del certamen: el concurs de per dius, on un jurat presidit pels membres de la Federació de Caça de les terres de Lleida valora les perdius exposades per concedir els premis cor

responents; millors perdigots i millors parelles, constància a la Fira i l'expositor més jove. Durant la jornada també hi haurà activitats dirigides al públic més jove com infla bles al recinte firal; un taller infantil i juvenil de ceràmi ca, localitzat al recinte firal; i una cercavila i grallers, a càrrec de la Cremallera Tea tre de Carrer i els Bastoners

de Peramola, amb els cap grossos de les perdius de la vila com a grans prota gonistes de la celebració. Enguany també es durà a terme la presentació de la Fundació Coma de Meià, una institució gastronòmi ca que promou la cuina de proximitat i el món rural, a càrrec del Xef Sergi de Me ià.

Espai Orígens acull la 2a Jornada de Fam Trips per als empresaris turístics de la comarca

L’Espai Orígens de Cama rasa ha acollit la 2a Jor nada de Fam Trips per als empresaris turístics de la comarca que s’organitzen des de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Noguera juntament amb el Consorci GAL Noguera Se grià Nord.

Aquests Fam trips han de permetre promocionar la comarca turísticament, amb la finalitat que els em presaris turístics com a am fitrions del territori tinguin de primera mà la informa ció més detallada de com

funciona l’equipament, per tal de transmetre-la a la seva clientela.

El proper Fam Trip està pre vist per al dia 22 de novem

de Balaguer. Les inscripcions es poden fer al següent enllaç: https://docs.google.com/fo rms/d/e/1FAIpQLSenLkZFw

Aquests espais turístics de la Noguera també s’han di namitzat amb el projecte

“Territori de Valor”, impulsat pel Consorci GAL Noguera Segrià Nord, amb el suport del Consell Comarcal.

“Territori de Valor” té l’ob jectiu de posar en valor els recursos naturals, patrimoni als, culturals i històrics de la Noguera per donar-los a co nèixer de manera divertida i dinàmica, amb diferents pro postes adreçades al públic

familiar. S’han editat fitxes explicatives de cada atrac tiu turístic, estovalles indivi duals per pintar, propostes didàctiques i un joc de car tes de parelles, que s’han repartit als establiments de la comarca de manera gra tuïta. També s’ha publicat una web on es pot trobar tota la informació al respec te: www.territoridevalor.cat. En total formen part de “Territori de Valor” 33 llocs turístics de la Noguera, i ja s’ha previst la incorporació de nous recursos de la zo na del Segrià Nord.

Torrons i Mel Alemany obté el premi a la Innovació en la VII edició de la Nit del Gourmet Català

DE BALAGUER

BONA PREMSA

MARINA RÚBIES

CAMARASA

bre al Parc Astronòmic del Montsec, i més endavant es visitaran el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i les muralles

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

form

NOGUERA

La Paeria presenta els actes del Dia Internacional per a l’Eliminació de Violència contra les Dones

Les àrees d’Igualtat, Joven tut i Esports de la Paeria de Balaguer han organitzat conjuntament diversos ac tes per al Dia Internacional per a l’Eliminació de la Vio lència contra les Dones, que se celebra anualment el dia 25 de novembre.

En aquest sentit, s’han dut a terme propostes de ma nera transversal, adreçades a diferents col·lectius de la ciutadania de Balaguer. Els actes previstos comen çaran amb una jornada de dicada a les dones empre nedores, organitzada des del Centre d’Empreses Innova dores, el dia 5 de novembre, titulada Enterprising Women Lab.

L’Enterprising Women Lab és un esdeveniment de ca ràcter anual, creat a Andor ra, destinat a fomentar tant l’economia local com l’em prenedoria femenina i donar rellevància a dones vincula des a l’emprenedoria.

Les activitats previstes co mençaran a les 9.30 h del matí amb la benvinguda i un seguit de ponències de dones vinculades a l’empre nedoria. En aquestes xerra des intervindran: Miosotis i Katherine, estilistes; Arboló Monell, motivadora; Cèlia Camarasa, psicòloga; Vanes sa Saura, traductora i cor

rectora; i Maribel Contreras, formadora. Seran cinc xerra des d’una durada d’uns vint minuts cadascuna en les que compartiran les seves experiències com a empre nedores.

A la tarda a partir de les 15 h es duran a terme diversos tallers, en els que es facili taran eines per a conèixer com emprendre un negoci o projecte empresarial.

Una altra de les activitats previstes és un Cicle de te atre-fòrum de tres sessions diferents, les quals aniran di rigides als centres educatius de la ciutat, i més concreta ment a l’alumnat d’educació secundària. Dins el mateix cicle es farà una quarta ses sió oberta a tota la ciutada

nia, el dia 18 de novembre a les 19.30 h, i que porta per títol “Escolta’m. Prevenció de violències de gènere a les relacions familiars.”

La següent activitat prevista és un Taller de defensa per sonal per a dones, que anirà a càrrec de Jonatan Fornier, instructor del Gimnàs 43, que es farà el dia 19 de no vembre a les 17 h al Casal Lapallavacara i que s’ofereix de manera gratuïta des de l’àrea de Joventut.

Un dels actes principals és la 10a edició de la Cursa de la Dona, que començarà a la plaça del Mercadal a les 11 h del matí i que tindrà uns cinc quilòmetres de recorregut, i que està organitzada des de l’àrea d’Esports de la Paeria.

En aquest mateix context entre el 21 de novembre i el 2 de desembre es podrà visitar al vestíbul de la Casa de la Paeria una exposició de caràcter divulgatiu, que du per títol “Fotoperiodis tes. Mirades a les violències masclistes arreu del món.” Finalment, el mateix dia 25 de novembre es farà una presentació de la Guia de recursos d’atenció a les vi olències de gènere, que es posarà a disposició per a la consulta de la ciutadania. Seguidament, es llegirà el manifest de l’Institut Cata là de la Dona a la plaça del Mercadal, i es farà un minut de silenci en record de les víctimes de la violència de gènere.

ALBESA

Reconstrueixen l'assassinat del noi nigerià al pis de Lleida

La Festa dels Avis ha celebrat la seva 38a edició oferint un bon repertori d’activitats per a tots els ancians i les seves famílies. “Aquesta proposta neix de la necessitat de re bre homenatge als nostres ciutadans més grans i fer-los sentir estimats. També volem crear un espai per promoure la solidaritat i on gent de to

tes les edats, ancians, adults, adolescents i infants puguin compartir coneixements i ex periències”, explicava Mireia Burgués, alcaldessa d’Àger. Aquest any, la festa ha comptat amb una missa a les 11 h al local social. Tot seguit, es va celebrar un acte d’homenatge als veïns d’Àger de 95 anys amb lliu

Els investigadors dels Mos sos d'Esquadra i la comi tiva judicial ha reconstruït el crim d'Albesa al pis on podrien haver ocorregut els fets, situat al número 35 del carrer Penedès de Llei da. La jutgessa d'instrucció 2 de Balaguer va ordenar presó per a les quatre per sones detingudes per la mort d'un jove de 22 anys d'origen nigerià que va apa rèixer semienterrat a Albe sa el 13 d'octubre de 2021. Dos detinguts van ser envi ats al calabós sense fiança mentre que dues dones van pagar fiança i estan en llibertat amb l'obligació de comparèixer al jutjat. El cas està sota secret de sumari, però segons va transcendir després de tenir lloc les de

tencions la víctima ocupava el pis en qüestió i se li va oferir diners perquè marxés. Els quatre detinguts per aquest cas són un matri moni de Golmés de 21 i 28 anys, una veïna de Lleida de 54 anys i un veí de les Ave llanes i Santa Linya de 57 anys; tots quatre de nacio nalitat espanyola. Tots ells estarien relacionats amb el bloc de pisos en qüestió, on la víctima hauria okupat aquest habitatge del segon pis.

L'autòpsia preliminar que es va fer al cadàver va apuntar que es tractaria d'una mort violenta, que la víctima era un home de complexió molt prima i que hauria mort per un trauma tisme cranial.

rament de plaques. A més a més, en aquesta present edició, com a novetat, per cada un dels homenatjats també s’ha plantat un arbre, amb l’objectiu de què amb el temps i futures edicions pugui arribar a esdevenir un bosc dedicat a la gent gran del poble. Tots els padrins del municipi també van rebre un

obsequi de part de l’entitat Intress, l’Institut de Treball Social i Serveis Socials, i un altre detall de l’ajuntament. Aquests productes han sigut adquirits per l’ajunta ment d’Àger per col·laborar amb l’Associació Alba i ofe rir suport i oportunitats a les persones en l’àmbit de la discapacitat social.

Planten un arbre per homenatjar cada un dels seus veïns de 95 anys a la 38a Festa dels Avis

AJUNTAMENT D’ÀGER

ORIOL BOSCH (ACN)

La Vall Fosca estrena l'Escola d'Oficis de Muntanya, única d'aquestes característiques al Pallars

Envall, un petit poble de set habitants del Pallars Jussà, ha estrenat l'Esco la d'Oficis de Muntanya. Es tracta d'un centre que impartirà formació reglada i reconeguda pel SOC i organitzarà cursos d'oficis tradicionals. De la formació professional en destaca: apicultura; construcció i rehabilita ció de muntanya; guar da de refugi i albergs de muntanya i manteniment i instal·lació d'energies renovables. Es vol que la formació estigui molt vin culada al territori. Pel que fa als oficis es vol reivin dicar i recuperar aquells que havien quedat en l'oblit, adaptant-los a les noves necessitats. Les instal·lacions estan dins el Refugi Casa Bigodé, un equipament que ofereix als assistents als cursos allotjament. Pendents de ser acredi tats centre col·laborador del SOC (Servei d'Ocupa ció de Catalunya), a tra

vés del qual podran oferir diversos dels cursos ho mologats, aquesta setma na ja s'han estrenat amb algunes formacions com la de motoserra. Ho han fet amb un grup reduït d'alumnes, donat que la formació es vol que si gui molt personalitzada. Els alumnes han pogut aprendre a fer anar una motoserra amb classes pràctiques i teòriques. Destaca el fet que és un centre homologat pel Departament d'Educació

per impartir Programes

de Formació i d'Inserció (PFI), com el PFI d'Auxiliar d'Activitats Forestals.

Marta Villagrassa, de l'Es cola d'Oficis de Muntanya, ha dit que més enllà de formar a gent, l'escola d'oficis també persegueix ajudar a trobar feina i ar relar la gent al territori. D'aquí que les formaci ons que els pròxims me sos s'impartiran estiguin estretament relacionades amb el territori.

Maria Grimalt, que porta

la comunicació de l'Esco la d'Oficis de Muntanya, ha destacat la importàn cia de crear xarxa entre els diferents projectes que s'estan desenvolu pant al Pirineu i entre els seus professionals. Gri malt és ceramista i en carregada de dinamitzar aquest espai que a més de servei de refugi rural i centre formador és un espai cooperatiu per les activitats i entitats de l'Economia Social i Soli dària.

Les obres per millorar l'estabilitat d'un talús de la carretera C-13, a tocar de la font de les Bagas ses, entre el Pallars Jus sà i la Noguera, obliga a fer talls intermitents en tots dos sentits de la cir culació. Es dona pas cada hora a partir de les 8:30 hores durant 15 minuts i es tanca la carretera en els 45 minuts següents.

Els talls són de dilluns a divendres fins a les 16:30 hores. Aquests horaris s'han intentat adequar al pas del transport públic i del transport escolar. Els treballs consisteixen en

el sanejament del talús i la instal·lació de barre res dinàmiques de 5 o 7 metres d'alçada, segons el tram. El pressupost és de prop de 850.000 eu ros i el termini d'execu ció és de tres mesos. Dimarts 25 d'octubre es va començar a desbros sar la zona on s'ha d'ac tuar, però els treballs seran complexos per l'orografia del terreny.

L'actuació s'ha hagut de fer arran d'uns despre niments que hi va haver i les afectacions tindran lloc fins a l'11 de novem bre.

ALT ÀNEU

El Govern engega un projecte pioner al medi rural de transport públic amb vehicle sense conductor

El tram de carretera que discorre entre Alòs d’Isil i el refugi del Fornet, al Pallars Sobirà, ha estat la via escollida per provar aquest dimecres un ve hicle autònom. Es tracta d’una experiència “única” a Europa en una via rural i sense cobertura. El con seller de Territori, Juli Fer nàndez, ha destacat que el projecte pretén donar solucions a la mobilitat en entorns rurals i adaptades a les necessitats de la se va població en condicions extremes (climàtiques,

dispersió, orogràfiques o de cobertura de telefonia). El projecte, amb un cost de 2 milions d’euros, també té com a objectiu reduir l’im pacte del vehicle privat en zones rurals i fer front als milers de cotxes que ac cedeixen diàriament zones turístiques.

Ha estat l’empresa Volks wagen la que ha cedit un eGolf per a les proves, equipat amb els sensors i la robòtica necessària. Ter ritori ha finançat el projec te i la UAB l’ha executat.

Per poder fer la prova, du

rant mesos s’ha adaptat la via, d’uns 4,4 quilòmetres, amb un sistema tecnolò gic de guiatge basat en la

intel·ligència artificial que, amb connexió offline, pro porciona al vehicle infor mació en temps real sobre

la localització, l’entorn o el clima. A partir de la prova pilot, el Departament es tudiarà l’opció de desen volupar un itinerari més complet dins del Parc Na tural de l’Alt Pirineu amb un vehicle mini bus.

Els projectes d’aquestes característiques es porten a terme en grans ciutats o autopistes, amb tecnologia de comunicacions 5G i la transmissió d’un nombre elevat de dades des del núvol d’internet.

Aquesta és la prime ra experiència europea

d’aquest tipus que es fa en vies rurals i sense cobertura, amb condici ons extremes per la cli matologia, l’absència de marques viàries o el mal estat del ferm.

La prova pilot s’ha fet al Parc Natural de l’Alt Piri neu, just a la zona de Bo nabé, on un treball ha per mès obtenir un valor de capacitat de càrrega turís tica total anual a aquesta zona, d’unes 109.985 vi sites, és a dir una mitjana de 9.165 visites al mes i 301 diàries.

VALL DE CARDÓS

El divendres 28 d’octubre, en el camí Comunidor, da vant de l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós, representants de Som Mo bilitat, l’Ajuntament de la Vall de Cardós, amb la pre sència de l’alcalde Llorenç Sánchez Abrié, i el Con sorci Leader Pirineu Occi

dental, amb la presència del president Miquel Bretcha, van presentar un vehicle que entrarà en servei les setmanes vinents.

El vehicle, un utilitari Re nault Zoe, compta amb una autonomia de més de 200 km i estarà al servei de totes aquelles persones o

institucions que es facin sò cies de la cooperativa Som Mobilitat, entitat propietària del vehicle que gestiona el servei.

El Consorci Leader Pirineu Occidental participa en el projecte de cooperació Energia, Forest i Canvi Cli màtic (ENFOCC), liderat pel

LEADER Ripollès Ges Bisau ra, el qual té com a finali tat fer arribar a les entitats locals, als diferents sectors econòmics i a la població en general la idea que una nova cultura energètica i fo restal és possible, a fi de ge nerar un impacte important als nostres territoris rurals.

ENVALL (LA TORRE DE CAPDELLA)

MARTA LLUVICH (ACN)

MARTA LLUVICH (ACN)

MARTA LLUVICH (ACN)

Estrenen un vehicle elèctric compartit reafirmant la seva aposta per la mobilitat sostenible

PALLARS JUSSÀ

Talls en tots dos sentits de la C-13 per millorar l'estabilitat d'un talús

AJUNTAMENT DE LA VALL DEL CARDÓS

El projecte ‘Plançó: circuit escena jove Ponent Pirineu’ presenta la seva primera temporada

BORGES BLANQUES

‘Plançó: circuit escena jove Ponent Pirineu’ ha presentat la seva primera temporada en roda de premsa aquest divendres, 28 d’octubre, a les Borges Blanques. Igual ment, a les 19 hores, la capi tal de les Garrigues acollirà la primera de les set accions previstes al Pavelló de l’oli amb un taller i un especta cle al voltant de les danses urbanes.

L’acte de presentació ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de les Borges, Núria Palau, que agraït la gran tasca del projecte Plan çó a l’hora d’acostar els jo ves al món de la cultura i les arts escèniques, a la vegada que ha posat en valor que la capital garriguenca aculli aquesta primera sessió, des prés dels bons resultats de les proves pilot.

Per la seva banda, el direc tor general de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura, Josep Vives, ha destacat la gran força dels municipis implicats, però sobretot del jovent que ho fa possible, i que ja comencen a fer pi nya i teixir relacions arreu del territori. Igualment, la vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida i vicepre

VIELHA E MIJARAN

sidenta de l’Institut d’Estu dis Ilerdencs, Estefania Ru fach, ha destacat que l’èxit d’aquest projecte amb joves es troba en el fet que “els heu deixat parlar a ells”, ha explicat. Per a Rufach, s’ha gestat un gran projecte i ara és important fer-lo créixer any rere any.

La presentació també ha comptat amb la participació del coordinador de Plançó, Xavier Iglésias, i de la tècni ca de Cultura del consistori borgenc a càrrec del projec te, Meritxell Cucurella, que han donat a conèixer tota la feina feta i han posat en valor les ganes del jovent, que ha superat expectati ves. L’acte també ha comp

tat amb la participació de la regidora de Joventut de l’Ajuntament de les Borges, Maricel Viladoms, represen tants dels ajuntaments de Juneda, Alcoletge i Balaguer, en tant que participants en el projecte, i la tècnica de joventut borgenca Íngrid Florejachs, que ha conduït l’acte.

Aquest divendres a les 19 hores, tindrà lloc l’arribada i la benvinguda del jovent dels diferents municipis, al Pavelló de l’Oli de les Borges. A continuació, a partir de les 19.30 hores, hi ha previst un taller de dansa per al jovent i, a les 21.30 hores, després d’una pausa per fer un en trepà, tindrà lloc l’especta

El Ministeri de Transports licita per 1,2 MEUR la redacció de la millora de l’N-230

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha licitat per 1,19 milions d’euros (IVA inclòs) el contracte per redactar el projecte de condiciona ment i millora de l’N-230, en el tram que discorre entre la boca nord del tú nel Joan Carles I i el muni cipi de Vielha. El projecte preveu l’ampliació de la calçada en aquest tram de 6 quilòmetres i també s’estudiarà la possibilitat d’implantar carrils addici onals d’avançament, amb l’objectiu de millorar la seguretat a la carretera. El projecte s’emmarca dins l’agenda d’actuacions pre vistes per millorar l’N-230, entre Almenar i la frontera francesa, presentat el se tembre passat pel Ministeri de Transports. La carretera N-230 forma part d’un eix que dona

accés des de Lleida a la Val d’Aran i França, esdevenint un eix fonamental per al desenvolupament econò mic i social de la zona. El tram entre la boca nord del túnel Joan Carles I i la població Vielha s’assenta pràcticament en tot el seu recorregut a mig vessant, la secció transversal amb prou feines assoleix els 7 metres d’ample, no té vo rals i presenta un pendent mitjà de 5,7%, en haver de salvar un desnivell de 400

metres des de la cota del túnel fins a la població de Vielha. Les rampes pro nunciades i les condicions del traçat dificulten l’avan çament de vehicles més lents.

En aquest sentit, l’objectiu del projecte serà desenvo lupar les actuacions neces sàries per millorar la segu retat viària del tram de 6 quilòmetres entre la boca nord del túnel i Vielha, que discorre entre els punts quilomètrics 157 i 163.

cle ‘Transmissions’, que ani rà a càrrec de la companyia homònima. La proposta és una conferència ballada que combina música, audiovisu als, paraula i moviment en viu per a explicar les danses urbanes.

Plançó sorgeix en el marc de la Xarxa de cooperació territorial de Lleida del Sis tema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Cata lunya (SPEEM), que gestiona el Departament de Cultura.

Es tracta d’un projecte man comunat, coordinat per Xa vier Iglésias Rué, que comp ta amb el finançament del Departament de Cultura, la Diputació de Lleida i els 15 ajuntaments participants de la província de Lleida: Alcarràs, Alcoletge, Alpicat, Balaguer, Cervera, Juneda, les Borges Blanques, la Seu d’Urgell, Lleida, Mollerussa, Rosselló, Tàrrega, Torrefarre ra, Tremp i Guissona.

El projecte Plançó neix amb la vocació de facilitar l’accés a la Cultura als joves en un territori amb menys pobla ció i menys equipaments escènics que altres indrets de Catalunya. La voluntat és oferir un espai per crear una comunitat cultural de joves en el territori.

BORGES BLANQUES

VIELHA E MIJARAN

El Ple extraordinari de l’Ajuntament de les Bor ges Blanques d’aquest di jous, 27 d’octubre, té pre vist aprovar la modificació de set ordenances fiscals, de les 31 que hi ha al con sistori. Serviran, entre al tres coses, per afegir una bonificació del 95% de l’IBI als habitatges destinats al lloguer social, per sumar una bonificació del 90% de l’ICIO per les construccions que afavoreixin l’accés de les persones amb mobilitat

El jutge de Vielha atribu eix la mort de l’os Cac hou per enverinament a només 2 dels 6 investi gats, tal com ha avançat el ‘Segre’ i ha confirmat l’ACN. Concretament, considera que hi ha prou indicis per encausar l’ex conseller de Territori del Conselh Generau d’Aran, José Antonio Boya, i un agent de Medi Ambient aranès, A. M. G., pels de lictes contra el medi am bient, revelació de secrets i prevaricació. El jutge, en la interlocutòria notificada aquest dimecres a què ha tingut accés l’ACN, apun ta que els dos investigats van actuar conjuntament per localitzar l’os i into

xicar-lo amb etilenglicol. Així, tanca la fase d’ins trucció i dona 10 dies a la fiscalia i les acusacions perquè sol·licitin l’obertu ra del judici oral o el so breseïment del cas.

Les escoltes telefòni ques ordenades per la llavors jutgessa de Vielha per investigar la mort de l’os bru van permetre descobrir la presumpta xarxa de trà fic de drogues amb seu a Vielha i amb ramifica cions a Lleida, Vila-real i Almassora (Castelló). La investigació va permetre detenir 12 persones, 11 homes i una dona, entre elles l’alcalde de l’EMD de Casau, Juan Berdié.

reduïda, i per garantir la gra tuïtat de la recàrrega de ve hicles elèctrics per a les per sones empadronades a les Borges fins a finals del 2023. Igualment, el Ple d’aquest dijous servirà previsiblement per introduir noves millores a l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, que ja es troba en la recta final de la seva construcció.

Pel que fa a les ordenan ces, la sessió servirà previ siblement per aprovar una modificació en l’ordenança

fiscal número 1, que re gula l’Impost sobre béns immobles (IBI), i, en aquest sentit, s’introduirà una bonificació del 95% de la quota per als béns immo bles destinats al lloguer social. Es tracta d’una bo nificació que s’afegeix, a iniciativa de l’Ajuntament, amb l’objectiu de facilitar aquest tipus de lloguer al municipi, i és una mesura més per tal de garantir un habitatge a les persones més vulnerables.

Aproven noves bonificacions per garantir el lloguer social i la inclusió de les persones amb mobilitat reduïda

El jutge atribueix la mort de l’os Cachou a només 2 dels 6 investigats

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

L’Ajuntament de Tàrrega ha adjudicat a Cartaes, em presa social d’inserció labo ral, la gestió del Magatzem d’Aliments Solidaris (MAS). L’entitat, amb seu a la capital de l’Urgell, assumeix ja des d’aquesta setmana la pres tació del servei municipal del Banc d’Aliments. El contrac te té una vigència d’un any, prorrogable fins a tres anuali tats més. Per tal de desenvo lupar la seva tasca, Cartaes preveu contractar fins a cinc persones en situació de vul nerabilitat, les quals compta ran amb assessorament i su pervisió per part d’un moni tor de l’empresa. Aquesta fi gura exercirà de coordinador del servei sota el paraigua de la Regidoria d’Acció Social d’Intervenció. “Donem con tinuïtat així a un servei bàsic que ha esdevingut essencial per a les famílies més vulne rables de Tàrrega alhora que contribuïm a donar feina a persones que es troben en una situació delicada”, ma nifesta la regidora de l’àrea,

TÀRREGA (Urgell)

Noèlia Soto.

Cartaes s’encarregarà de gestionar el lliurament dels lots d’aliments almenys un cop per setmana, tot i que aquesta freqüència pot aug mentar si les necessitats del servei així ho demanen. Val a dir que el primer reparti ment sota la seva gestió es va realitzar divendres passat, en què es va lliurar una qua rantena de lots amb aliments frescos i envasats a més d’al tres productes de primera necessitat. La nova empresa adjudicatària tindrà cura a

l'hora de recollir els produc tes procedents dels centres, comerços i entitats col laboradores; controlar l’estoc i caducitat; fer la previsió de compres; i registrar les en trades i sortides a través del programa eQualiment. Tam bé coordinarà el voluntariat de les diferents campanyes solidàries, tant pel que fa a recollida com a transport d’aliments.

Cartaes, que també és l’en carregada de gestionar la deixalleria municipal, imple mentarà la recollida i el trac

tament eficient dels residus que es generen al MAS mit jançant diverses iniciatives. L’objectiu és reduir al màxim la quantitat de deixalles. En aquest sentit, entre altres mesures, proposa elaborar compost i reciclar els palets de fusta transformant-los en mobiliari útil per a les instal lacions del Banc d’Aliments. L’Ajuntament de Tàrrega co breix actualment les neces sitats alimentàries bàsiques d’una setantena de famílies amb pocs recursos (175 per sones) si bé en el decurs de l’any 2022 ha atès un total de 486 persones de 182 unitats familiars diferents.

Les fonts de proveïment habituals procedeixen del Fons Espanyol de Garantia Agrària, el Banc d’Aliments de Lleida, el Gran Recapte, donacions d’establiments comercials i compra directa per part del consistori, que cada any destina una par tida del pressupost munici pal per completar la cistella bàsica.

CERVERA (Segarra)

Adjudiquen 10,2 MEUR per millorar el ferm de l’A-2

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urba na (Mitma) ha adjudicat per 10,27 milions d’euros el contracte d’obres per millorar el ferm a l’A-2 a la circumval·lació de Cervera, entre els punts quilomètrics 514 i 522,27.

Els treballs preveuen la rehabilitació superfici al de tota la superfície de les dues calçades de l’autovia en aquest tram,

així com la rehabilitació estructural dels carrils drets en cadascun dels sentits de la circulació. L’actuació s’inclou dins el programa de conser vació i manteniment de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, en el qual Minis teri de Transports ha in vertit més de 80 milions d’euros a la demarcació de Lleida des del juny del 2018.

La Biblioteca Pública de Tàr rega – Germanes Güell va iniciar dissabte un club de lectura centrat exclusiva ment en l’obra de l’escriptor Manuel de Pedrolo. Impar teix l’activitat el filòleg i ac tivista literari Andratx Badia, que repassarà en diferents sessions fins al 27 de maig la producció literària de l’au tor de l’Aranyó. Es tracta del

primer club de lectura que la biblioteca targarina dedica a un únic escriptor, en aquest cas un dels més prolífics en llengua catalana i amb una trajectòria vital estretament lligada a la capital de l’Urgell, on Pedrolo va residir i va es criure moltes de les seves obres.

L’acte inaugural del club de lectura va comptar amb la

participació de la filla del li terat, Adelais de Pedrolo, que va posar en valor les múlti ples facetes de l’escriptor com a dramaturg, poeta i tra ductor més enllà del vessant més conegut com a novel lista. També hi va assistir el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, que va destacar “la potenciació dels espais de trobada literària a Tàrrega,

aquesta vegada al voltant de la figura de Pedrolo, el gran referent literari de la nostra ciutat”. El club de lectura, que porta per nom ‘Si el llibre crema…’, apro fundirà en l’univers pedrolià a través de les obres ‘To cats pel foc’, ‘Les portes del passat’, ‘Acte de violència’ o ‘Totes les bèsties de càr rega’ entre altres.

equips oficials i patrocinadors

El Club Esportiu Alba que forma part del Grup Alba ha presentat aquest matí amb una gran expectació els di ferents equips i disciplines amb les quals participaran aquest any a diferents cam pionats locals, territorials, nacionals i europeus.

Ho han fet estrenant la nova equipació de bàsquet, fut bol i ciclisme finançada pels nous patrocinadors del Club: l’empresa Edicespa com a patrocinadors oficials de l’equip de futbol; l’empre sa Equip Tank com a nou patrocinador de l’equip de bàsquet i l’empresa Isprox i BonArea com a nous pa trocinadors de l’equip de

ciclisme.

“Des del Club i el Grup Alba estem molt contents amb la col·laboració que iniciem amb els nous patrocinadors.

El seu compromís amb l’es port inclusiu ens ha permès renovar la imatge i en futur ens ajudarà a impulsar el Club amb noves iniciatives i oportunitats per a les per sones.”, explica Jordi Garriga coordinador del Club.

El Club incorpora aquest any nous jugadors consolidant d’aquesta manera l’interès i el foment de la pràctica esportiva com una eina per millorar el benestar de les persones, no només física ment i de salut, sinó també

pel que fa a l’autonomia, au toestima i d’inclusió social. De les 6 disciplines amb les quals compta el Club Alba destaca especialment el nivell i els resultats de l’equip de bàsquet que l’any passat van quedar primers del Campionat Territorial de

Bàsquet de Lleida organitzat per la Federació Acell. És un equip mixt que compta amb esportistes de gran nivell al guns d’ells fins i tot han par ticipat a escala internacional com l’esportista Vero Torra als Specials Olympics d’Abu Dabi.

L’equip de ciclisme format per una quinzena d’esportis tes té una llarga trajectòria i és un equip de referència a nivell català i espanyol com a equip de ciclisme format per persones amb discapacitat. Destaca el repte que realit zen anualment, una ruta de llarga a distància de més de 300 quilòmetres en 5 o 6 eta pes. L’any passat hi va parti cipar per primera vegada un esportista amb baixa visió que la va fer en tàndem.

A banda de tots els campio nats i lligues on participen els caps de setmana aquest any del 30 de març al 2 d’abril del 2023 se celebraran els Specials Olympics Catalunya

a Granollers, un esdeveni ment que es fa cada 4 anys i que acull a esportistes amb discapacitat de tota Catalunya. El Club Alba hi participarà amb totes les seves disciplines.

“Des de la pandèmia que no s’han pogut tornar a celebrar i per a clubs com el nostre suposa una gran motivació per a tots els es portistes, ja no només en l’àmbit esportiu sinó que són uns dies de socialitza ció i de fer amistats. És una experiència fantàstica que tenim moltes ganes de tor nar a viure”, explica Anna Balp, coordinadora també del Club Alba.

Adjudiquen la gestió del Magatzem d’Aliments Solidaris a l’empresa d’inserció social Cartaes

La Biblioteca Germanes Güell inicia un club de lectura dedicat a l’obra de Manuel de Pedrolo

TÀRREGA (Urgell)

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Unió de Pagesos reclama al Departament l’activació de l’emergència cinegètica

LLEIDA (Segrià)

Unió de Pagesos ha insistit, en una reunió mantinguda el 26 de’octubre, amb el responsable de Serveis Ter ritorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida, Ferran de Nogue ra, a demanar l’activació de l’emergència cinegètica quan sigui necessari, a les zones on hi hagi problemes de plagues, a causa de la important població de co nills, senglars i cabirols a la Plana de Lleida i dels greus problemes que causa als conreus.

El sindicat ha demanat al responsable del Departa ment que el Govern faciliti les actuacions per fer front als danys i que les soci etats de caçadors tinguin capacitat per traslladar el màxim de caçadors volun taris a una determinada zona quan sigui necessari.

En aquest sentit, considera que cal fer les actuacions com més aviat millor per evitar que els animals es

reprodueixin a final d’any i augmenti encara més la població.

Unió de Pagesos també ha demanat, i insistirà a ferho, que es faci efectiu tot el pressupost previst amb les propostes acordades a la taula del conill per fer front als danys en aques tes comarques, arran de la proposta de la directora general d’Ecosistemes Fo restals, Anna Sanitjas. El sindicat, que participarà en les taules de debat per desenvolupar una nova llei

de caça que ofereixi solu cions eficients als proble mes actuals, considera que mentre no estigui aprova da aquesta llei cal trobar solucions urgents entre tots els agents implicats per fer baixar la densitat de les poblacions de fauna salvatge. En aquest sentit, també apel·la, a més de l’Administració, als respon sables de les àrees priva des de caça perquè dema nin ajuda al Departament i als agents rurals en els casos que sigui necessari.

El sindicat recorda que, a més dels greus danys que provoquen conills i sen glars a l’agricultura de les comarques de Lleida, la pa gesia té cada vegada més perjudicis per l’acció dels cabirols, que afecta vinyes, ametllers i arbres joves, i recorda que el pla pilot que es va dur a terme al Priorat va permetre incre mentar els períodes hàbils de caça, que van aconse guir augmentar el nombre de captures d’aquests ani mals.

LLEIDA (Segrià)

Un documental narra la història dels rapers Hasél, Valtònyc i Elgio

CERVERA (Segarra)

El dimecres 19 d’octubre van entrar en vigor canvis per millorar la mobilitat a la zona del PP-1, concre tament a l’avinguda de la Segarra i en un tram de l’avinguda dels Pirineus, que passen a ser de sen tit únic de circulació.

El sentit únic de circula ció de l’avinguda de la Se

TREMP (Pallars Jussà)

garra va d’oest a est, des de l’avinguda dels Pirineus fins a l’avinguda de Fran cesc Macià, i es permet l’estacionament de vehi cles a les dues bandes.

Pel que fa a l’avinguda dels Pirineus, passar a ser de sentit únic el tram com près entre els números 6 i 24. La circulació va de nord

a sud, des de l’avinguda de Francesc Macià fins a l’en creuament amb l’avinguda de la Segarra. Els vehicles poden estacionar a les du es bandes.

Una altra modificació im portant és el canvi en la prioritat de circulació a la cruïlla del carrer de l’Antic Camí de Castellnou amb

L’Alt Pirineu i Aran rebran gairebé 4 MEUR per a desplegar polítiques d’Igualtat i Feminismes

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha presentat a Tremp el nou Acord Marc 2022-2025 per a la coordinació, la co operació i el finançament als ens locals per al desple gament de les polítiques i els serveis de promoció de la igualtat i els feminismes. Aquest treball ha tingut com a resultat un marc de consens per a l’impuls de les polítiques d’igualtat i feminismes arreu de Ca talunya, tenint en compte la diversitat del país i la ne cessitat d’adaptar les polí tiques i serveis a les carac

terístiques de cada territori. En el cas de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, l’import s’ha duplicat, i ha passat dels 1.610.662 euros als 3.884.027 euros.

L’Acord, segons ha expli cat la consellera, és fruit

d’un treball conjunt de mesos entre el Departa ment d’Igualtat i Feminis mes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropo bles de Catalunya.

l’avinguda de la Segarra, on s’ha afegit un STOP en aquesta avinguda. El carrer de l’Antic Camí de Castell nou és ara el vial amb la prioritat de circulació.

Altres canvis que s’han establert han estat la prohibició de l’estaciona ment a la plaça de Jaume Magre, que manté el do

Els rapers Pablo Hasél, Valtònyc i Elgio prota gonitzen el documental ‘No callarem’, que s’es trena aquest dissabte a l’In-Edit. En una entre vista amb l’ACN, Fran Garcia, membre de la plataforma No calla rem, destaca que volien mostrar la cara “més íntima” dels tres rapers en aquest documental, que denuncia la repres sió contra la llibertat d’expressió. “Volíem de

semmascarar aquests tres rapers que se’ls ha titllat sovint de molt ra dicals i gairebé s’ha jus tificat que estiguin a la presó perquè no agrada la seva música”, diu la codirectora del docu mental Claudia Arribas. La pel·lícula, que recull l’única entrevista que s’ha pogut gravar de Hasél a la presó, es pro jecta aquest dissabte a l’Aribau Multicines i el 3 de novembre.

ble sentit de circulació, i a la intersecció del carrer de Víctor Balaguer amb el carrer del President Tarradellas, on s’ha afe git una zona d’exclusió d’aparcament.

A més, els Serveis Muni cipals de la Paeria també han afegit nova senyalit zació vertical als carrers

de l’entorn de la carre tera de Guissona. El regidor de Mobili tat, Jordi Pons, ha deta llat que aquests canvis s’han fet amb “la finali tat de millorar la segure tat viària a la zona nord de Cervera, on hi ha al guns dels principals ac cessos a la ciutat”.

ORIOL BOSCH (ACN)

La Paeria ha denunciat a la Fiscalia una desena de nous abusos sexuals a l’Au la Municipal de Teatre de Lleida durant el curs 2018 – 2019. Demanen que s’in vestigui 4 responsables de l’aula municipal, dos homes i dues dones, que haurien comès els abusos o estari en al corrent de la situació i haurien callat. Una d’aques tes quatre persones enca ra hi estaria treballant. Els fets s’han denunciat arran del documental ‘El sostre groc’, d’Isabel Coixet, que aborda els abusos a l’aula i recentment s’ha estre

nat. Aquesta peça és una de les principals proves apor tades a la justícia i, segons l’advocada Carla Vall, hi ha “suficient material probatori”, a més del testimoni de les víctimes, per portar el cas a judici.

L’advocada Carla Vall ha ex plicat que els nous fets que ara s’han destapat ja s’han posat en coneixement de la fiscalia de Lleida. S’han aportat noves denunciants i proves per tal que la justí cia pugui “estirar el fil”.

LLEIDA (Segrià)

Denuncien una desena de nous casos d’abusos sexuals a l’Aula de Teatre entre el 2018 i el 2019

Nous canvis en la mobilitat al barri de l’Antic Camí de Castellnou

Ponent Roots porta un concert de Dani Nel·lo i Organ Trio al Teatre Ateneu

TÀRREGA (Urgell)

Per segon any consecutiu, el festival Ponent Roots de Lleida torna a fer parada a Tàrrega. Aquesta vegada el protagonista serà el saxofo nista Dani Nel·lo, que actua rà acompanyat per l’Organ Trio. El concert tindrà lloc el dissabte 12 de novembre, a 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu, amb el suport de la Regidoria de Cultura. Dani Nel·lo arribarà a la capital de l’Urgell fent pinya amb Gerard Nieto a l’orgue Ham mond, Martín Burguez a la guitarra i Ramón Angel Rey a la bateria. És un format que rememora la sonoritat sorgi da a finals dels anys 50 quan els saxofonistes de rhythm & blues i jazz es van associar amb organistes per cuinar un nou estil musical.

Tàrrega gaudirà així del nou projecte del veterà músic barceloní en què recull les seves composicions prefe rides d’anteriors aventures amb Los Saxofonistas Sal vajes o Los Mambo Jambo

combinant-les amb l’estrena de nous temes. En aquest sentit, Dani Nel·lo i Organ Trio publiquen aquesta tar dor un EP titulat ‘Grand Prix’, les cançons del qual també formaran part del repertori del concert a Tàrrega. El regi dor de Cultura, Carlos Vílchez, destaca la rellevància de renovar l’acord amb Ponent Roots per portar al Teatre Ateneu artistes de primer ni vell de l’escena musical del país. “La bona acceptació del

MOLLERUSSSA (Pla Urgell)

concert de l’any passat a càr rec de Clara Gispert ens ha animat a perllongar la bona entesa amb el festival”, ha manifestat l’edil.

Els ritmes de Dani Nel·lo ja van fer vibrar recentment el Mercat de Música Viva de Vic amb reaccions molt positives per part de crítica i públic. La seva barreja de blues, jazz i soul a mig ca mí entre la tradició i la mo dernitat constitueix un dels espectacles musicals més

atractius del moment a Ca talunya. El Festival de Músi ca Negra de Lleida – Ponent Roots, que assoleix ja l’onze na edició, continua apostant així per actuacions de mitjà format que permeten gau dir dels concerts de manera pròxima entre públic i artis tes. El preu de les entrades és de 12 euros (anticipada) i 15 euros (taquilla), estan disponibles a la pàgina web www.ponentroots.com/en trades/.

TÀRREGA (Urgell)

Marina Rúbies, veïna de Tàrrega, guanya un IsLABentura Canaries

Aniagua és el títol del guió escrit per Marina Rúbies que va guanyar el Millor Guió de Llarg metratges, un dels prin cipals premis de 'IsLA Bentura Canaries', un laboratori de creació de guions de llargmetrat ges i sèries basats en la història, cultura i loca litzacions de l'illa de La Palma com a principals protagonistes.

Aniagua, una noia de 18 anys, grassa i solitària, que arran de la mort de la seva àvia desenvolupa una relació tòxica amb

La consellera d’Acció Exterior presideix el lliurament dels VII Reconeixements Ànima

Els Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa , im pulsats per l’Ajuntament de Mollerussa i el Centre d’Iniciatives Solidàries Án gel Olaran, distingiran en la seva setena edició el periodista, reporter i actual sotscap de la secció d’In ternacional de TV3, Lluís Caelles (Isona, 1966), per la seva labor periodística i educativa explicant sobre

el terreny i amb la mirada social posada en els prota gonistes conflictes interna cionals com l’actual guerra a Ucraïna, sempre des del rigor i amb coratge. L’ac te de lliurament del guar dó, que tindrà lloc aquest divendres dia 4 a les 9 del vespre en el marc de la XI II Vetllada Solidària del CIS Ángel Olaran al Restaurant Resquitx, estarà presidit

per la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i compta rà també amb la presència del president de la Diputa ció de Lleida, Joan Talarn, i del delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé.

A banda del Reconeixe ment Abba Melaku, que re cau en Lluís Caelles, també es lliuraran un total de set Reconeixements Ànima

el menjar. Fruit de les exigències de la seva mare comença a treba llar amb una senyora ga llega netejant un luxós ressort ubicat a la cos ta. Durant les hores de neteja neix una relació d'amistat i maternitat entre els dos personat ges que els ajudarà a batallar els turistes de sagraïts.

El premi consisteix en una dotació de 1.500 euros, a més de la possi bilitat de portar el llarg metratge les grans pan talles.

d’Honor Àngel Pujol. En aquest sentit, es farà un reconeixement al col lectiu sanitari del muni cipi en la persona dels metges David Bartolomé i Manel Pena i les inferme res Roser Galitó i Carme Nabau; a la Comunitat re ligiosa de Germans de la Salle a Mollerussa; al Club Patí Vila-sana; i a la Maria Camarasa.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

COMUNICACIO21.CAT

«Quan vaig agafar el saxo i vaig veure com vibrava va ser una sensació totalment diferent, com una extensió d'un mateix.»

Text: Asmaa R. Bellahbib

Com vas iniciar-te dins de món de la música?

A casa meva des de molt pe tit els meus pares escoltaven molta música. El meu pare és un gran fenomen amb la música, no solament amb la música clàssica, en general de la música afroamericana, del folk, una mica de tot. O sigui, a casa se sentia molta música clàssica i una mique ta de música en general. I jo crec que és importantíssim la música que se sent a casa perquè això et marca els cri teris, i la música es va inocu lant no només a l'oïda sinó que també al cervell. I doncs arran de tota la influència de casa, amb 12 anys, vaig com prar una guitarra espanyola, i vaig començar a tancar-me a l’habitació amb The Beatles, l’Elvis, Bob Dylan… i amb 14 anys vam crear un grupet amb un grup d’amics, i jo cantava i tocava la guitarra, però no m’acabava de funci onar molt a mi, tot i que era molt divertit. Un dia per casu alitat vaig tocar un clarinet, i em va cridar l’atenció el fet de fer música bufant, però el clarinet no pegava amb l’es til de música que volia tocar, i vaig provar amb el saxòfon i, de l’alto vaig passar al te nor. I ja quan estava a 2n de BUP, vaig decidir que no volia continuar estudiant i que em volia dedicar plenament a la música. Llavor al cap de dos anys, l’any 1985, vaig acabar al grup ‘Los Rebeles’, una banda espanyola de rock and roll dels anys 80, en aquell moment jo era el més petit de tots, tenia 17 anys, i va ser una casualitat que de se guida el grup es va fer molt popular. Podria dir que vaig aprendre a tocar damunt de l’escenari, gràcies a la seva confiança, i vaig estar 11 anys amb ells. L’any 1997 vaig veu re que el mercat del pop-rock no m’agrada i vaig deixar la banda. Uns anys després, for mava part de dos grups dife rents de forma paral·lela, ‘Nel

lo y La Banda del Zoco’, que seguia més la línia de ‘Los Rebeldes’, i ‘Tandoori Le Noir’, que em permetia gaudir del món purament instrumental. Vaig acabar decantant-me capa la música instrumental, i no l’he deixat mai més.

Per què el saxòfon? Jo crec que l’instrument t’es cull una mica més del que tu l’esculls. Em refereixo que jo, per exemple, vaig començar amb la guitarra, però quan vaig agafar el saxo i vaig veu re com vibrava va ser una sensació totalment diferent, com una extensió d’un ma teix.

Has format part de diver sos grups, què creus que t'ha aportat això tan mu sical com personalment?

Sense dubte el contacte humà és importantíssim, fer música de forma solitària seria un avorriment. Quan et dediques a la música de for ma vocacional mires la vida a través de la música, i axó et fa tocar i conèixer molta gent i viatjar. Amb la música instrumental encara és més notable aquest tret, perquè pots anar a qualsevol part del món i t'entendran, és un llen guatge universal. I no només toques amb músics toques amb persones, i crees rela cions importants. A mi em costaria tocar amb algú amb qui no tingués una relació gaire bona, has de tocar amb persones amb qui et sentis a gust.

Has pensat mai a marxar de Catalunya?

No sé si mai ha sigut el meu objectiu. Fa uns anys vaig viatjar als Estats Units per quedar-m’hi, però al cap d’uns mesos vaig voler tor nar a Catalunya. Jo crec que un funciona per necessitats i anhels, si algú vol fer algu na cosa, l’acabarà fent. Però ara mateix no tinc aquest anhel.

Tu mateix vas comentar en una de les entrevistes que ‘He tingut diverses vides dins de la música’, podries definir d’alguna manera el seu estil?

Quan deia això em referia al fet que no és la mateixa vida musical quan tens 19 anys i estàs tocant en un grup d’èxit de rock and roll per Es panya, que tocar en un grup de rhythm and blues instru mental que només trepitja sales de menys de 200 perso nes. Ara mateix per exemple el que estic fent amb l’Organ Trio encara està per definir, hem tocat en festivals de jazz com en sales de rock and roll. I, doncs, totes aquestes vides conformen com una espècie de mosaic. Per definir-me di ria que jo soc un saxofonista de rock and roll i de rhythm and blues, i a partir d’aquí in tento que sigui el més perso nal possible, bé no ho intento, ja que no hi ha una altra ma nera de fer-ho.

Què ha sigut el més difícil per tu al llarg de la teva trajectòria musical? Realment no ho sé. Jo crec que hi ha molts nivells de di ficultat, i si he de dir alguna cosa que m’ha costat és, a vegades, la precarietat del món de la música. Penso que la gent al·lucinaria si conegu és la realitat d’aquest món. Treballar com a músic és com estar en una muntanya russa, de sobte estàs en una pujada que tot costa molt com en una baixada on tot és molt fàcil. Hi ha un il·lustrador que deia, que dedicant-te a l'art a vegades viatges en primera classe i altres com un paquet. I doncs, la precarietat de se gons quines coses del món musical dificulta les coses. A part d’això, jo crec que sim plement soc molt afortunat de poder-me dedicar a una cosa que m’agrada. Em sen to molt afortunat, no només a nivell professional, sinó que també personal, perquè real

ment hi ha gent que ho passa molt malament.

Ha canviat molt la indus trial musical al llarg dels anys?

Si ha canviat moltíssim. Jo crec que als anys 80 o 90 va ser el moment en què la indústria discogràfica en aquest país, i fins i tot en general, es trobava en el seu punt més àlgid. No hi havia plataformes de stre aming com Spotify, i clar l’únic accés que hi havia a la música era a través dels formats físics, i l’aparició de les plataformes distri bució d'arxius de música, la pionera va ser ‘Napster’, va causar la gran de vallada d’aquesta indústria. Per po sar un exemple, el primer disc que vam treure amb ‘Nel·lo y La Banda del Zoco’ vam vendre 25.000 còpi es, en aquell moment era una xifra molt baixa, però ara pocs artistes arriben a aquesta xifra. I doncs això donava molt poder a les discogràfiques a l'hora de dirigir el criteri del mains tream, i per tant crec que ara la indústria musical s’ha democratitzat molt, tothom pot fer i distribuir música des de casa i tothom té ac cés a aquesta.

Tot i que he de remarcar que jo no soc partidari de les plataformes com Spotify per dues raons, primer per la liquidació dels artistes, els artistes guanyen poquíssim. I després perquè jo m’he edu cat amb el format de discs i crec que encara continua funcionat.

Fa poc vaig sentir un audiò fil que deia: A tu t’agradaria anar a un restaurant que tin guessin tots els menjars del món amb gran quantitat, o a un restaurant que saps que fan una sola cosa amb una qualitat molt bona? Jo pre fereixo anar a un restaurant que em serveixin una sola cosa molt bona feta.

He vist que també has fet teatre, que t'ha afegit aquesta disciplina a la teva vida?

El meu pare era director de teatre i mestre de l’Institut del Teatre, i jo des de petit vaig veure el món de l’esce nari de molt a prop, el meu pare em portava als assajos de teatre, anava a les estre nes, parlava amb actors... És un món que he tingut a prop des de ben petitet i crec que és fantàstic. La música, la li teratura, el teatre… el món de la cultura és la cara més amable de l’ésser humà, si alguna cosa ens ha de repre sentar per bé és la cultura.

El teatre és una disciplina artística duríssima, la gent treballa durant mesos i me sos per fer una cosa efíme ra, bé també passa amb els concerts, però ara tenim més suport de vídeo…, però el te atre es fa una nit, sense cap mena de testimoni visual, i ja ha passat i així no es repeteix mai més. Això també amb els concerts, i això m’atrapa molt i crec que té molt a veure amb el teatre. Nosaltres ens componem, preparem, as sagem, i fem un volo, aquell volo mai més es repetirà de forma idèntica.

Per quina raó t'has decan tat més per la música ex clusivament instrumental?

Primer hi ha cantants i gent que canta. Hi ha gent que té aquest talent de forma innata (natural born singers), i des prés hi ha la gent que canta, que són aquelles persones que els agrada cantar, però que no són un prodigi, i jo em considero que formo part d’aquest segon grup.

D'altra banda, hi ha una cosa que és molt bàsica, i és la identificació musical, sigui amb un instrument o amb la veu, per exemple Bob Dylan, és un cantant que no canta extremadament bé, però s’identifica plenament amb la seva veu. Jo, en canvi, no

m’identifico amb la meva veu, però sí que m’identifico ple nament amb el so del meu saxo.

Podem afirmar que el que més gaudeixes fent damunt de l’escenari és tocar el saxòfon?

Sense cap mena de dubte, per això estem parlant aquí tu i jo.

Hi ha alguna cosa que li hagués agradat fer, i en cara no ha fet?

M’encantaria fer una gira mundial diferent. Anar a to car en llocs molt remots del món, com ara un poble de Mongòlia o el sud-est asiàtic, en llocs que no tinguin res a veure amb el nostre país.

Per acabar, parlem una mica del Gran Prix, el seu nou àlbum juntament amb Organ Trio, què es poden esperar els espec tadors d’aquesta nova etapa de Dani Nel·lo?

És una cosa que mai havia fet, i sempre havia sigut un desig, tocar amb un trio d’orgues, perquè he sentit moltíssimes referències de saxofonistes que m’agraden moltíssim, com Willie Jackson, Red Ho llowey… Se surt del format típic de: bateria, baix, teclat, guitarra.

A més, el so de l’orgue em fascina. És un tipus de so i formació a la qual tinc molt de respecte i a l'hora fasci nació.

A més m'he rodejat d’uns músics molt bons, Gerard Nieto a l’orgue, Ramón Angel Rey a la bateria, i Martin Bur guez a la guitarra, i cadascú aporta el seu estil a la forma ció.

El repertori que tocarem al Ponent Roots tindrà un 98% de temes meus, alguns de nous, i altres estan adap tats a aquesta formació, que això m’ha fet especial il·lusió, i crec que el públic ho gaudirà.

Dani Nel·lo, saxofonista Barcelona (Barcelonès)

Dani Nel·lo, és un saxofonista, compositor, productor i creador d'esdeveniments escè nics barceloní, que es va donar a conèixer amb el grup espanyol de rock and roll 'Los Rebeldes'.

Anuncis BREUS

PISOS DE 2 I 3 HABITACI

ONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

CASA UNIFAMILIAR ADOSSA DA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 1 I 2 HABITACI

ONS A MOLLERUSSA al c/Jo sep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetània de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys,

pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.

EDIFICIS EN CONSTRUC CIÓ en diferents poblacions. Tàrrega, Mollerussa, Alcarràs, Balaguer, etc. T. 629 779 695.

Recomanem

Editorial: Proa

Gènere: Novel·la contemporània

LA MENTIDA MÉS BONICA

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: crisi de parella. Salut: fes esport. Treball: evita confronta ments amb superiors.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: aprofita per millorar la situació. Salut: cuida't la gola. Treball: actua amb responsabilitat.

lesreceptesdelari.com

Després d'una vida dedicada a l'ensenyament, dos professors de secundària –la Marina i en Car les– celebren la seva jubilació. De manera inevi table, miren enrere i s'interroguen sobre el que ha passat a les seves vides durant els últims deu anys tan endimoniadament intensos. Es pregun ten pel seu compromís polític i s'encaren amb un desengany que viuen ells i el país. Les relacions amb altres professors, pares d'alumnes, veïns, i fins i tot estudiants ja no són les mateixes. La crisi, la repressió i la covid han encobert la seva perplexitat, però no poden evitar mirar-se al mi rall. Volien fer història i la història els ha passat per sobre.

Francesc Serés recull el batec humà de l'inde pendentisme en una novel·la valenta i honesta de lectura obligada.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: comparteix les idees. Salut: cuida't la dieta. Treball: obtindràs reconeixement.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: trobaràs qui t'estima. Sa lut: massa estrès. Treball: perío de d'èxits.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: no t'imposis a la parella. Salut: evita menjars salats. Tre ball: siguis responsable.

 VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: vida quotidiana mera vellosa. Salut: camina. Treball: compte amb els companys.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: alts i baixos. Salut: equili bra les emocions. Treball: inesta bilitat que serà recompensada.

CUINA! O BARBÀRIE

Començarem per la massa del pastís. En primer lloc, prepararem els motlles. Si només en tenim un, el podem utilitzar tants cops com pisos vulguem que tingui el pastís. Untarem els laterals del motlle amb mantega, i cobrirem la base amb paper de forn. Farem el buttermilk. Afegirem el suc de llimona a la llet, ho barrejarem i ho deixarem reposar a temperatura ambient mentre continuem fent la resta del pastís.

En un bol, posarem la farina, el cacau en pols, el bicarbonat i la sal i ho barrejarem tot. Posa rem el forn a pre-escalfar a 180º de dalt i baix.

En un bol a part barrejarem la mantega i el sucre i batrem a mitja velocitat durant 5 minuts amb la batedora elèctrica. Afegirem els ous i acabarem de batre fins que aconseguim una massa homogènia. Finalment, posarem l'oli, el vinagre, la vainilla i el colorant i acabarem de barrejar-ho tot.

Abocarem la meitat dels ingredients del primer bol a la barreja, remenarem i afegirem la but termilk. A continuació tornarem a remenar perquè s'integri bé i finalment abocarem la última meitat dels ingredients del primer bol. Continuarem remenant amb cura fins a tenir tots els ingredients integrats.

Distribuirem la massa pensant en el nombre de pisos que voldràs fer del pastís. Abocarem la part proporcional dins del motlle i la resta el reservarem per les properes fornades. Ho posarem al forn a 180º durant 30 minuts. Un cop passat el temps, ho traurem del forn i ho deixarem reposar durant 20 minuts a temperatura ambient dins del motlle. Desemmotllarem i ho tornarem a deixar reposar a temperatura ambient. D'aquesta manera podràs utilitzar el motlle per la següent base.

Prepararem la cobertura. Batrem a alta velocitat la crema de formatge fins que aconseguim una massa cremosa. A continuació, afegirem la mantega i la vainilla i tornarem a batre durant un minut més. Finalment, abocarem el sucre glacé a poc a poc i barrejarem més suau, prefe riblement amb una llengua pastissera.

Per muntar el pastís: untarem la part superior de cada base de pastís i apilonarem els pisos un sobre l'altre.

Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sot metre'ns a una llista d'ingredients, ni planifi car minuciosament la compra del supermer cat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d'una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atre vir-nos a ser lliures. Contra l'extinció d'aquest atreviment, contra la síndrome de no-tinctemps i la barbàrie d'una societat que menja, però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recu perar el sentit de l'acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.

El racó de l'app

Duolingo És una de les millors plataformes per aprendre idi omes, i així ho reflecteix la seva app gratuïta per a Android. Anglès, francès, espanyol, portuguès i fins a Alto Valyrio i Klingon són alguns dels idiomes que pots aprendre amb Duolingo. Pots accedir a completes lliçons de gramàtica, vocabulari, lectura i expressió oral. Per fer l'aprenentatge di vertit, Duolingo disposa d'un catàleg de jocs, contes i enques tes enfocades a l'ensenyança d'idiomes.

Photomath

Amb aquesta app podem resoldre milers de problemes i operacions matemàtiques simplement capturant-les amb la càmera del mòbil. I tot, sense necessitat de connexió a Internet. Per si això no fos suficient, l'app integra una calculadora científica per editar les equacions que ens permetran entendre i assimilar els conceptes que ens ajudaran a resoldre els problemes per nosaltres mateixos.

Adobe Scan

El teu mòbil pot convertir-se en un escàner gràcies a aplicacions com Adobe Scan, un dels millors digitalitzadors de documents gratuïts per a Android. Utilitzant la tecnologia OCR, aquesta app reconeix de forma automàtica el text dels documents, siguin impressos o escrits a mà. Un cop escanejats, pots guardar-los en format PDF per compatir-los fàcil ment. Fàcil, ràpid i gratis.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: gaudiràs de tota experi ència. Salut: malalties psicoso màtiques. Treball: inseguretats.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: retrobaments apassio nats. Salut: compte amb els ex cessos. Treball: reclamacions.

 CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: vivències riques. Salut: trastorns digestius. Treball: con trola l'ambició.

 AQUARI 21-I / 19-II. Amor: desafiaments importants. Sa lut: moltes tensions. Treball: les discussions no porten enlloc.

 PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: gaudireu l'un de l'altre. Salut: angoixes. Treball: rebreu notíci es esperades de fa temps.

Autor: Francesc Serés

Autora: Maria Nicolau

Editorial: Ara Llibres

Gènere: Gastronomia i oci

Segona quinzena d'octubre de 2022

l’Agenda

de les Comarques

Divendres, 04/11

MOLLERUSSA

Acte de lliurament dels VII Reconeixements Àni ma, ciutat de Mollerus sa en memòria d'Àngel Pujol i Gorné. A les 9 del vespre, al Restaurant Res quitx, en el decurs de la XIII Vetllada Solidària del Cen tre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran.

TÀRREGA

Cicle Club La Lloca: Gira soles silvestres de Jaime Rosales (drama). A 2/4 de 9 del vespre, als Cinemes Majèstic.

Dissabte, 05/11

AGRAMUNT

Atrapacontes amb Òmi num Cultural Segarra - Ur gell. Amb el conte Pedres plenes de vida que expli carà la narradora Lídia Clua. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Municipal.

Cinema Cinc en Català. Projecció de la pel·lícula: Minions: l'origen del Gru. A les 6 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

BALAGUER

Narració del conte L'ànec, la mort i el tulipà i visita guiada al museu. A les 6 de la tarda, al Museu de la Noguera.

Concert: Orozco - Avióni ca Tour. A 2/4 d'11 de la nit, al Pavelló Inpacsa.

TÀRREGA

28a Temporada d'Arts Escèniques: Activitat com plementària. Col·loqui sobre L'accés a l'habitatge a Tàrrega i Ponent: proble mes i solucions. A les 12 del migdia, al local de la Soll.

28a Temporada d'Arts Escèniques: Representa ció de Monopoli de Mar Monegal, a càrrec d'Eòlia i+D (comèdia). Amb Sara Espígul i Eduard Buch. A 2/4 de 9 del vespre, al Te atre Ateneu.

Diumenge, 06/11

AGRAMUNT

Cinema Cinc en Català. Projecció de la pel·lícula: Minions: l'origen del Gru. A les 5 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

Inauguració de l'exposi ció D'escriure la terra de Jaume Geli. A 2/4 d'1 del migdia, a l'Espai Guinovart.

TÀRREGA

Visita guiada a la sala Tragèdia al Call · Tàrrega 1348, el call jueu i la Casa d'Avraham Xalom (nucli antic). A 2/4 d'11 del matí, al Museu Tàrrega Urgell.

Concert amb Ondara Gòspel en homenatge a Ricard Mir. A les 12 del migdia, a l'església de Sant Antoni.

Del 09/11 al 13/11

BALAGUER

Festes del Sant Crist (més informació a les pàgi nes 12-13).

Dijous, 10/11

BALAGUER

Musical infantil: Descon trol MParental, de la com panyia Xiula. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.

Divendres, 11/11

BALAGUER

Concert de Robaestesa. Al pavelló Inpacsa. Horari per determinar.

Dissabte, 12/11

AGRAMUNT

Cinema Cinc en Català. Projecció de la pel·lícula: Els cercamons. A les 6 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

BALAGUER

Concert Ariel Rot & Kiko Veneno y amigos. Al pa velló Inpacsa. Horari per determinar.

Musical: Forever Young de Tricicle. A les 10 de la nit, al Teatre Municipal.

TÀRREGA

Presentació del llibre: Beatriz, la dama de Vall bona, a càrrec de Cris Ber nadó (novel·la històrica). A les 12 del migdia, al local de la Societat Ateneu.

Diumenge, 13/11

AGRAMUNT

Cinema Cinc en Català. Projecció de la pel·lícula: Els cercamons. A les 5 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

TÀRREGA

Cicle de Teatre Infantil de La Xarxa: Bunji, la petita coala, amb Festuc Teatre (titelles). A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dimarts, 15/11

TÀRREGA

Temporada d'Òpera: pro jecció de Turandot de G. Puccini, enregistrada al Teatro Real de Madrid. A 2/4 de 8 del vespre, als Ci nemes Majèstic.

Dimecres, 16/11

AGRAMUNT

Xerrada: La narrativa de Guillem Viladot, a càrrec de Joan Puig i Ribera. A les 5 de la tarda, al Teatre Ca sal Agramuntí.

Segona quinzena d'octubre de 2022