COMARQUES DE PONENT 552

Page 1

La neu emblanqueix les terres de Ponent durant uns instants

07 TÀRREGA I

Presenten la programació de la festa centenària dels Tres Tombs.

08 MOLLERUSSA I

Il·lustren els 150 anys d’història de la Fira de Sant de Josep en una exposició urbana.

10 BALAGUER I

La Paeria invertirà en la millora del patrimoni històric o artístic de la ciutat.

14 TREMP I

Presenten el primer Centre d’Innovació Rural de l’Alt Pirineu i el Solsonès.

15 BORGES B. I

La 60a Fira de l’Oli i les Garrigues genera un impacte econòmic d’uns tres milions d’euros.

16 GUISSONA I

L’Ateneu, el teatre municipal de Guissona, reobra després d’estar 10 anys en obres.

Berta Aroca és una Influencer catalana, que estudia comunicació a la UOC, es va fer famosa gràcies al Tiktok on s'ha viralitzat més d'un cop. Actualment, té més de

200.000 seguidors, i s'ha iniciat dins del món de la ràdio. En aquesta entrevista ens parla de la seva trajectòria dins del món digital i sobre els continguts que

crea. A més, Aroca explica que és el que l'ha empès a generar contingut en català i ens detalla quins són els pros i contres del món dels Influencers.

L’ entrevista | 21
Berta Aroca Influencer i comunicadora Les poblacions on va nevar més van ser Cervera, Tàrrega, Sant Guim de Freixenet i Guissona I 03
«Del TikTok a la ràdio, un nou paradigma de la comunicació per a joves»
www.comarquesdeponent.cat Any 25 | Núm. 552 | 2a quinzena | Gener 2023 La notícia | 03 El
una obra del pintor
Marsà. 25 1998 ANYS 2023
Museu Comarcal de l'Urgell restaura
Francesc

Número 552

2a quinzena de gener de 2023

Direcció Roser Torruella

Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia Asmaa Rabhi Bellahbib

Cap de Publicitat Roser Torruella

Disseny i Publicitat Cristina Castells

Col·laboradors: Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent

Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

El lector opina

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878

Jeannine Abella, diputada al parlament de JxCat

Les famílies necessiten punts de trobada

El Servei tècnic de Punt de Trobada és un recurs per protegir els menors. Es tracta d'un servei gratuït, un lloc neutral que compta amb personal qualificat que vetlla per la seguretat i el benestar dels menors quan s'han de complir règims de visites sorgits de processos de conflictivitat familiar o bé quan la tutela del menor està exercida per l'Administració i les visites amb els familiars han de fer-se sota supervisió. Qui n’ha hagut de fer ús sap que no tenir aquest servei al Pirineu és un greu perjudici per les famílies que hi han de recórrer, especialment pels menors. Si una separació ja té una afectació emocional sobre els fills i les filles de la parella, les repercussions es multipliquen quan la separació és conflictiva. Si a la conflictivitat li sumem la necessitat de fer ús del punt de trobada (el més proper és a Lleida) l’impacte en el dia a dia dels menors i les despeses que comporta per als familiars fa que sigui un sistema inviable. La impossibilitat econòmica, tècnica o de

temps per assistir al punt de trobada fa que els règims de visites no puguin complir-se. El temps de desplaçament del menor únicament per fer la trobada fa que em pugui atrevir a posar en qüestió si realment té més efectes positius que negatius. Aquest conjunt de greuges només provoca que la mateixa raó de ser dels punts de trobada deixi de tenir sentit per als nens i nenes del Pirineu. Necessitem amb urgència punts de trobada.

Parlem de menors. La distància respecte al punt de trobada més proper és objectiva i ningú pot negar la major. Al Parlament es va captar el missatge que calia atansar els punts de trobada el màxim possible als usuaris. El desembre de 2022 la Comissió de Drets Socials va aprovar per unanimitat la creació de tres nous punts de trobada a Tremp, Vielha i La Seu d'Urgell. Vaig celebrar la notícia com a advocada que ha vist com es pateixen les conseqüències de no tenir el servei a prop. Vaig recordar totes aquelles

Les vagues a l'educació del 25 i 26 de gener

De les vagues del curs passat falten per abordar moltes mesures per redreçar i millorar el sistema educatiu de Catalunya perquè, per crisis econòmiques, retallades i pandèmies, s’ha anat deteriorant massa el servei públic. Però el Departament d’Educació amb el conseller Cambray d’ERC al timó, que havia assegurat als sindicats que aniria negociant, en aquest cas que té el poder, ha fet servir la mateixa tàctica que els aplica a ells en Pedro Sánchez en la «taula de diàleg» entre Catalunya i Espanya: és a dir, anar fent reunions amb els sindicats però sense voluntat d'arribar a acords.

I ara que s'han convocat les vagues, el primer que fa el Departament és intentar deslegitimar els convocants dient que «la ciutadania no ho entendrà», igual com el govern espanyol li diu a ERC que el tema de la independència «no és

CALAIX DESASTRE

una prioritat per als catalans». I, quan s'han fet les jornades de vaga, el Departament respondrà de la mateixa manera que en l'anterior període, dient que «la vaga ha punxat» perquè la majoria de professors no l’han secundat. I les dades poden reflectir això literalment, però tothom que conegui les dinàmiques socials sap que és un argument maliciós, perquè no li costa el mateix, a una persona, fer vaga que no fer vaga. I per exemple, el 33,4% de seguiment de la vaga del 15 de març de 2022 o el 16,4% del 16 de març són valors altíssims, que indiquen que el nombre de professors que estan d'acord amb els arguments de la vaga s’enfilaria fins ben bé el 80% si fer vaga no tingués el cost que té. Llavors cal interpretar que, els que finament acaben fent vaga, són la punta d'un iceberg que els governants faran bé de no

El cas Dani Alves

Si una feina crec que no m’agradaria pas gens és la de jutge. Me n’aniria a dormir cada dia amb el neguit i el dubte de si he pres la decisió correcta o no, perquè hi ha gent que menteix molt i molt bé i perquè moltes vegades res és el que sembla. Vagi per endavant que jo soc fidel defensora de la presumpció d’innocència, fins que quedi en evidència la culpabilitat de l’acusat o acusada. Tampoc he estat mai una feminista radical, si bé he defensat i lluitat pels drets de les dones, tots els drets, el del dret de decidir sobre el seu cos també.

I he dit que no m’agradaria ser jutge, perquè a més per arribar a l’hora de prendre la decisió i dictar sentència, moltes vegades errada i en puc donar fe, el jutge haurà d’escoltar els advocats de les parts que per tal d’aconseguir el que volen no tindran cap mena de mirament en dir les barbaritats que facin falta ni utilitzar els mitjans o proves reals o falsos que calguin, que ja ho diu la dita “Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos”. És cert que així d’entrada el primer que un pot pensar és que com que en Dani Alves és un personatge famós i ric, hi ha moltes noies que farien

qualsevol cosa per treure-li diners o agafar fama, que d’aquestes n’hi ha i moltes; però també és cert tenint en compte l’estatus i nivell econòmic que no educació d’aquest tipus de gent, que sovint es creuen per sobre dels altres i que es pensen que tot els està permès.

Per començar crec que faria falta molta, moltíssima més, educació sexual a les escoles. Educació sexual i cívica també, perquè el respecte als altres ja no és merament una qüestió sexual, sinó sociològica i cultural. Després, caldria veure quin exemple reben tots plegats començant per casa seva, nois i noies, que accepten com a normals comportaments que no ho son gens, uns perquè ho veuen fer als pares i altres perquè veuen com ho permeten les mares. I per últim, i ja potser més específicament als nois, caldria ensenyar-los el significat de la paraula no, i que NO és sempre NO. Perquè mentre no els ensenyem, i ells no aprenguin això, continuarem tenint xifres tant esfereïdores com que a Espanya es denuncia una violació cada 8 hores. És a dir, segons dades del Ministerio del Interior entre 2009 i 2015 es van comptabilitzar 9.040 violacions, i cal tenir

reaccions: "no tinc cotxe", "el transport públic no em quadra", "no puc deixar de treballar per portar el nen", "si tots dos vivim aquí què hi hem d'anar a fer a Lleida?", "no puc pagar-ho", "aquí dalt no n'hi ha?”

Ha passat més d'un any i no hi ha cap notícia sobre els nostres punts. Els acords estan per complir-los, sempre! Aquests acords es van aprovar per unanimitat. Un fet que passa poc al Parlament. Aquesta unanimitat es tradueix en el fet que és un tema delicat i que preocupa: màxim consens, màxima urgència, dèficit flagrant del servei, mesura necessària de reequilibri territorial... però sembla que no n'hi ha prou. Per això, li pregunto al conseller, quan es resoldran els problemes que afecten realment als nostres infants? Podrem veure aviat que els nostres menors no hagin de desplaçar-se fora de la vegueria del Pirineu, a dues hores i mitja i 200 quilòmetres de desplaçament per veure les seves famílies?

menystenir.

I altra vegada, aquesta deslegitimació s’assembla a la que en Pedro Sánchez va aplicar al moviment independentista (ERC inclosa) quan va dir que, la concentració independentista del passat 19 de gener, havia punxat perquè «només» havia aplegat 30.000 manifestants contra la cimera hispano-francesa. Ell no ho reconeixerà, però sí sap que mobilitzar desenes de milers de persones un dijous laborable a les 9:00 del matí és una gesta que demostra la fortalesa del moviment.

Per tant, conseller Cambray, si no li agrada que en Pedro Sánchez els toregi, no toregi vostè als sindicats i asseguis a la taula per tal que no calgui convocar més vagues. Millorar el sistema educatiu (i el sanitari) és fonamental per construir una societat el més justa possible.

Teresa Miserachs

en compte que d’aquestes només es registren les agressions amb penetració que van xifrar en 1.300 anuals.

Però a més aquestes dades només reflecteixen una petita part de les agressions, perquè s’estima que tan sols es denuncien un 10% del total d’agressions que es produeixen, la qual cosa vol dir que la majoria d’abusos no passen per comissaria o per por o per vergonya per part de la víctima. I una dada més angoixant encara és que el 8,6% de les víctimes té menys de 13 anys i el 19% entre 14 i 17 anys.

I es comença per un abús sexual i s’acaba amb una lacra com la de la violència masclista que és un no parar i només en el que va d’any i no hem acabat gener ja portem sis víctimes mortals. Hauríem de ser conscients que tots però sobre tot totes podem ser víctimes d’abús sexual o violència de gènere en un moment determinat, i que és un greu error creure en un perfil determinat d’agressors i víctimes perquè d’això n’hi ha a totes les classes socials.

Doncs apa, a esperar com esdevenen les coses per a Dani Alves que anant bé, li anirà malament.

Segona
de gener de 2023 2 OPINIÓ
quinzena
GRUP COMARQUES
Jordi Oriola

El Museu Comarcal de l'Urgell restaura una obra del pintor Francesc Marsà

Es tracta d'un paisatge del Parc de la Ciutadella de Barcelona pintat en oli sobre tela que l'Ajuntament va adquirir l'any 2019

TÀRREGA I L'Ajuntament de Tàrrega, a través del Museu Tàrrega Urgell, ha dut a terme la restauració d'un quadre del pintor targarí Francesc Marsà Figueras (1900 – 1969) durant la segona meitat de l'any 2022. Es tracta d'un oli sobre tela pintat als anys 30 del segle passat a Barcelona en el qual Marsà plasmà un paisatge del Parc de la Ciutadella. Aquesta obra il·lustra l'etapa en la qual l'artista targarí va esdevenir un referent en el món de la pintura a Barcelona, ciutat on va residir entre els 13 i els 45 anys. El quadre, de 73 x 92 centímetres, havia pertanyut a la germana del pintor, Fina Marsà. De fet, fou un regal de l'artista a la seva germana amb motiu del seu casament. L'Ajuntament de Tàrrega va adquirir-lo l'any 2019 als hereus de Fina Marsà per tal que formés part del fons artístic del Museu Tàrrega Urgell.

La peça es posà en mans de Rosaura Janó, tècnica de restauració de l'empresa Kreit Restauro S.L., que durant el segon semestre de l'any passat hi va treballar al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. L'obra havia patit desperfectes a causa de trasllats, ambients de conservació poc propicis i altres causes, motiu pel qual perillava la fixació de la pintura sobre la tela. Presentava cra-

quelats a la capa pictòrica i problemes d'aixecaments i pèrdues de pintura. Segons ha explicat el director tècnic del Museu, Oriol Saula, "la intervenció ha permès fixar i protegir la policromia i reintegrar, preservant el missatge estètic de l'obra, les parts de policromia perdudes". Alhora, s'ha fet una neteja que ha permès veure els colors originals de l'obra. La restauració, encarregada pel Museu Tàrrega Urgell, s'ha dut a terme gràcies a una subvenció atorgada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

Un cop restaurat, el quadre s'exposarà en unes futures mostres temporals centrades en aspectes de la pintura de Marsà així com en exposicions col·lectives temporals sobre els artistes de Tàrrega.

Val a dir que el Museu compta amb un altre paisatge de Barcelona del mateix autor. "Aquestes obres ens donen a conèixer el tractament brillant de la temàtica del

La neu emblanqueix les terres de Ponent durant uns instants

paisatge urbà en aquest pintor, més conegut per la seva gran aportació en el camp de les natures mortes", afegeix Saula.

Francesc Marsà és el pintor targarí més reconegut tant a nivell estatal com internacional. Va néixer i créixer a Tàr-

rega fins que als 13 anys es va traslladar a viure a Barcelona, ciutat on es formà com a pintor a la Llotja. Amb 25 anys començava a despuntar. Els anys 1932 i 1933 participà en les exposicions de primavera organitzades per l'Ajuntament de Barcelona adjudicant-se el segon premi l'any 1932. Aquells anys, el consistori de la ciutat comtal adquirí obra de Marsà, que actualment està dipositada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. El prestigi a nivell estatal li arribà l'any 1941, quan guanyà la segona medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid i rebé crítiques molt favorables per part d'Eugeni d'Ors. Als anys 40 diferents obres seves foren exposades en certàmens com la Biennal de Venècia, Estocolm i Berlin. L'any 1945 retornà a Tàrrega, on visqué fins a la seva mort.

PONENT I Dimarts, 24 de gener, les terres de Lleida van poder viure uns minuts de neu, tal com es va predir. Aquest hivern estava sent un dels més calorosos de la història del plneta des de fa dècades, però amb l’entrada del nou any, les temperatures van baixar. Dimarts, una petita borrasca formada a Menorca, que va genera molta humitat a l’atmosfera, va causar febles nevades a la Plana de Lleida.

La neu va emblanquir diverses poblacions de l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, la Segarra i el Segrià durant uns instants.

Les poblacions on va nevar amb més densitat van ser Cervera, Tàrrega, Sant Guim de Freixenet, Guissona, i les poblacions com Anglesola, Nalec, Ivars d’Urgell o

Palau d’Anglesola, Fonolleres i Granyanella, entre moltes altres, van poder gaudir, igualment, de la neu, tot i que amb menys densitat.

La nevada no va suposar cap incident remarcable, va ser un espectacle natural que va dur alegria tant als més petits com als més grans.

Amb relació a les temperatures el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) marcava temperatures que arribaven fins a -8 a algunes poblacions lleidatanes, com Tremp, Sort o Vielha. I pel que fa a la Plana de Lleida el fred continua molt present, amb temperatures, que arriben fins a -4, en algunes zones.

Segons va afirmar Protecció Civil, la cota de neu es va mantenir entorn dels 200/400 m a Ponent, i prelitoral sud.

Preparen una gran festa pel Carnestoltes del Congre amb diverses novetats

BALAGUER I

La ciutat de Balaguer celebrarà els pròxims dies 18 i 19 de febrer el Carnestoltes del Congre amb algunes novetats, i amb la intenció de recuperar el format tradicional de la festa que es portava fent en les últimes edicions.

El Carnestoltes començarà el dissabte a 2/4 d’una del migdia, quan es farà un tast d'olla de congre gratuït durant el mercat a la plaça del Mercadal. L’elaboració d’aquest plat serà a càrrec de l’Associació Dona Rural, recuperant aquesta tradició de la ciutat de Balaguer, on el congre era el protagonista culinari de les taules durant aquestes dates.

A la tarda, a partir de 2/4 de 6 començarà la RUA JOVE!, amb la que es concentraran totes les comparses, disfresses i animació al carrer Noguera Pallaresa. Seguidament, es dirigiran a la plaça del Mercadal on enguany es recupera el “Concurs de ball de comparses”. Un concurs en el qual els grups participants hauran de demostrar el seu talent dalt de l’escenari, això sí, ben disfressats. El jurat professional valorarà la seva vestimenta, l’originalitat en la posada en escena, la coreografia, entre altres habilitats especificades en les mateixes bases del concurs.

Aquest concurs de ball de comparses s’iniciarà un cop

arribada la rua a la plaça del Mercadal, on enguany també com a novetat, tindrà lloc el Concurs de disfresses individual i parella.

A la nit, a 2/4 de dotze del mateix dissabte tindrà lloc el Concert de Nit amb el grup de versions FLORIDA i els DJs Anna Gisbert i Hèctor Ortega, al pavelló Molí de l’Esquerrà, amb l’entrada gratuïta.

El diumenge al matí es realitzarà la Gran Rua Infantil, que anirà des del carrer Noguera Pallaresa fins a la plaça del Mercadal, on també es durà a terme el concurs de carrosses, vehicles a remolc i disfresses de comparses infantil. La rua infantil acabarà amb un espectacle d’animació a

càrrec de Disco Pinky, amb la corresponent entrega de premis.

En aquest acte s’entregaran més de 4.500 euros amb premis, a més de les diver-

ses activitats per a totes les edats que enguany es recuperen en un Carnestoltes del Congre que espera recuperar la disbauxa i la participació de la ciutadania.

Les bases de les diferents modalitats de concursos, premis i formularis d’inscripció es poden consultar a carnestoltes.balaguer.cat.

3 Segona quinzena de gener de 2023 LA NOTÍCIA
AJUNTAMENT DE TÀRREGA El quadre de Francesc Marsà ja restaurat.
L’artista targarí va esdevenir un referent en el món de la pintura a Barcelona
PAERIA DE BALAGUER
R. BELLAHBIB
ASMAA

Els Gaudí rubriquen l'èxit d''Alcarràs' i 'Pacifiction' es corona a casa

BARCELONA I

L'Acadèmia del Cinema Català ha certificat l'èxit d'‘Alcarràs’ i l'ha coronada com a millor pel·lícula de l'any als Premis Gaudí. La cinta de Carla Simón ha estat la guanyadora d'una nit en què també s'ha emportat l'estatueta a millor direcció, guió original, direcció de producció i el Premi del Públic. El protagonisme l'ha compartit amb ‘Pacifiction’, d'Albert Serra, que ha recollit el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, a més del de direcció artística i fotografia. ‘Un año, una noche’ ha aconseguit cinc guardons, entre ells el de millor muntatge i guió adaptat. El palmarès també ha fet espai per a ‘Suro’, amb la millor direcció novella per a Mikel Gurrea i distincions per als seus protagonistes, Vicky Luengo i Pol López.

Amb 14 nominacions, l'aval d'un 2022 de premis i èxit de taquilla, ‘Alcarràs’ partia com a favorita de la nit i ha acabat fent bons els pronòstics. Fent de profeta a casa, la segona cinta de Carla Simón ha fet pujar els responsables d'aquest cant a la terra fins a cinc vegades a l'escenari de la sala oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. La directora ha repetit, així, l'èxit de la seva primera pel·lícula, ‘Estiu 1993’, que també va brillar amb llum pròpia a la 10a cerimònia. En recollir un dels grans premis de la nit, el de millor guió, Simón ha dedicat les distincions als pagesos de les terres de ponent, que “persisteixen, són tossuts i valents” per continuar cultivant la terra en família, l'ofici “més vell del món”. “Ho tenen fotut, per això us demanem que compreu fruita i productes de proximitat

i a les autoritats, us demanem que reguleu els preus de la fruita”, ha defensat Simón. Per la seva banda, Arnau Vilaró —coguionista del film— ha celebrat el cinema com una cosa “màgica” que permet inventar “històries i mons diferents” i “connectar amb els orígens”. L'igualava en nominacions ‘Un año, una noche’, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta sobre l'atemptat a Bataclan –presentada, com ‘Alcarràs’ a competició de la Berlinale—, un relat basat en el llibre ‘Paz, amor y Death metal’, del supervivient dels fets Ramón González. Precisament, la cinta s'ha emportat l'estatueta a millor guió adaptat — nova d'aquesta edició— per la feina d'Isa Campo, Fran Araújo i el mateix Lacuesta, a més de la de millor muntatge, música original per Raül Refree, millor so i millors efec-

tes visuals. “Quan vaig llegir el llibre vaig pensar que això era inadaptable. Gràcies als protagonistes que ho van viure, que s'han lliurat a la pel·lícula”, ha agraït Isa Campo en recollir el primer dels guardons.

Un dels grans guardons de la nit s'ha decidit en la recta final, el de millor pel·lícula en llengua no catalana, que s'ha endut 'Pacifiction', d'Albert Serra, una categoria en la qual competien films aclamats pel públic i la crítica com ‘Mantícora’, de Carlos Vermut; ‘La maternal’, de Pilar Palomero; i ‘Un año, una noche’. La considerada com la pel·lícula més assequible de la cinematografia del director banyolí també ha estat distingida amb el guardó a millor direcció artística i la millor fotografia. Així ho expressava la productora d'Andergraun Films, Montse

Triola, durant la gala, en què ha recordat que, malgrat que el film no estigui rodat en català, tot l'equip ho és. “No només volem treballar aquí, volem un cinema que vaig a Europa i al món perquè treballem amb un cinema del futur”, ha declarat. La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, ha reivindicat el llegat d'Agustí Villaronga en el discurs de la 15a gala dels Premis Gaudí. Per Colell, s'ha mort “un dels grans, el més gran no només del cinema català, sinó europeu i en majúscules”, una afirmació que ha posat el públic dempeus i aplaudint durant més d'un minut. El vicepresident de l'entitat, Carlos R. Ríos, ha pres llavors el relleu per reclamar que el cinema català no només visqui premis, sinó que continuï treballant per “cultivar l'imaginari audi-

ovisual d'un país”. “S'ha de cuidar, adobar i allunyar-nos de monocultius i latifundis”, ha insistit.

En un any d'una “bona collita” per al cinema al país, en què les pel·lícules s'han internacionalitzat “com mai”, des de l'Acadèmia han reivindicat la necessària “simbiosi” de les produccions per fer que el cinema independent català “realci la veu al món” i el comercial “reforci la indústria”. Un any més, la gala ha servit per reivindicar un 2% del pressupost dedicat a la cultura i una TV3 “pal de paller” i amb els mitjans per encapçalar els projectes que s'impulsin. Alhora, han demanat l'aprovació dels pressupostos: “no pot ser que per una autopista no ens posem d'acord”, ha afirmat Colell. “Visca el cinema català i l'Agustí Villaronga, allà on sigui”, ha conclòs.

L'Aquelarre, convidat a la Fira de Sant Vicenç de l'Espluga de Francolí

CERVERA I

La 457a Fira de Sant Vicenç – El Foc el nostre origen, de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), ha convidat la festa popular de l'Aquelarre, que hi oferirà una mostra de foc, amb dels Diables de Cervera Carranquers; una conferència, a càrrec de la regidora de Festes i Aquelarre, Mireia Brandon, i el director de teatre Pep Oriol; i promocionarà la festa i tota l'oferta turística del municipi en un estand al recinte firal. L'Espluga de Francolí organitza, del 25 al 29 de gener, la 457a edició de la Fira de Sant Vicenç, un esdeveniment que va néixer fa més de quatre

segles com una fira del món agrícola i rural. En l'actualitat preserva un model de compra, venda i mostra de productes, gastronomia i artesania. Des de l'any 2000, amb el títol "El Foc el nostre origen", incorpora un relat cultural i turístic basat en el món del foc.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la cultura popular i als territoris dels Països Catalans, convida cada any un element de foc de la cultura popular o festa relacionada amb el foc, amb trajectòria i presència al país.

Aquesta edició el convidat és l'Aquelarre de Cervera. D'aquesta manera s'estableix una aliança entre ter-

ritoris i municipis, Cervera i l'Espluga, on el foc configura trets distintius de la vida cultural, festiva i associativa.

Està prevista una conferència sobre l'Aquelarre, amb la participació de Mireia Brandon, regidora de Festes i Aquelarre de la Paeria de Cervera; i de Pep Oriol, director de teatre, actor, realitzador, guionista i professor de la Universitat de Lleida. Conduïda per Jordi Robert periodista i expert en cultura popular, tindrà lloc divendres 27 de gener, a les 18.30 hores, al Museu de la Vida Rural.

Els Diables de Cervera Carranquers oferiran una mostra i lluïment dels ele -

ments de cultura popular de foc de l'Aquelarre, juntament amb els Diables de l'Espluga, el dissabte 28 de gener, a les 20.30 ho -

res, a la plaça de Montserrat Canals.

Durant el cap de setmana la Regidoria de Turisme de la Paeria de Cervera dispo-

sarà d'un estand a la Fira, des d'on es promocionaran les activitats culturals i festives i tota l'oferta turística del municipi.

Segona quinzena de gener de 2023 4 LA NOTÍCIA
ASMAA R. BELLAHBIB
"Visca el cinema català i l'Agustí Villaronga, allà on sigui", Judith Colell
FOTOS: JORDI BORRÀS (ACN) La directora d''Alcarràs', Carla Simón, sostenint el seu Premi Gaudí Foto de família dels guanyadors dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català

Sota el lema ‘Assaborim el pecat’ recuperen el Carnaval que tindrà lloc del 16 al 19 de febrer

Per primer cop en la història del carnaval targarí es farà un aquelarre de màscares

Un home n'apunyala un altre en una zona d'oci nocturn

TÀRREGA I La ciutat prepara una nova edició del Carnaval, sota el lema ‘Assaborim el pecat’, que se celebrarà del 16 al 19 de febrer amb un seguit de propostes que insten a la ciutadania a deixar-se seduir per la malícia i gaudir de totes les delícies prohibides que fan deler. El tret de sortida es donarà el dijous al matí, amb el Carnaval Infantil de la mà de CRUMA, que enguany fa un pas més enllà assolint una fita històrica: reunir en un mateix punt tots els alumnes de les escoles de Tàrrega, 2000 nenes i nens. Al vespre es celebrarà el tradicional sopar i ball de dijous llarder al barrestaurant Exquisit, a càrrec del Centre Cultural.

Divendres a la nit, es portarà a terme per primer cop en la història del carnaval targarí un aquelarre de màscares, amb la intenció que hom pugui romandre en el més absolut anonimat per realitzar i satisfer els seus desitjos prohibits. Els grans Hidrogel Sessions ens ajuda-

ran a entrar en calor amb el seu show més hot i ens presentaran el TTV i la Malfargada, les dues noves figures del carnestoltes de Tàrrega que arriben trepitjant fort. Per finalitzar l’aquelarre es reprendrà la clàssica pujada del burro al campanar, per donar pas a una nit de descontrol, desenfrè i secretisme al carrer dels Capellans. El dissabte al matí, el jurat del carnestoltes premiarà el millor balcó. Com a novetat, enguany plantegen un concurs de balcons a les xarxes.

Engalana el teu balcó, fotografia’l i puja la foto a Instagram amb el hastag #CarnavalTàrrega. Si no tens temps de guarnir el teu balcó compra el domàs del Carnestoltes Tàrrega a la botiga del Museu Comarcal. Pel que fa a la rua del dissabte, com en els darrers anys, l’inici serà des del pàrquing de l’estació de trens, on rebran Sa Majestat el Rei Carnestoltes amb tots els honors i gemecs. La rua finalitzarà a la Plaça Major de la ciutat, on

s’oferiran en sacrifici els regidors del nostre consistori com a ofrena, perquè el rei pronunciï el sermó més prohibit censurat i desitjat. En acabat, la comitiva reial i el seu seguici es dirigirà al Club Natació a sopar per menjar fins a rebentar. Els tiquets del sopar estaran disponibles a www.agratickets. cat a partir del diumenge, 29 de gener a les 20:00 h. Es podran comprar tiquets fins que s’exhaureixin. Després

fet per de sopar i amb els ritmes pagans BatBatuka, caminaran fins al Mercat de les Delícies per revelar el gran misteri del carnestoltes: els premis. Posteriorment a la nit, es durà a terme una orgia infernal plena d’excessos i luxúria que serà recordada durant segles. Però la cosa no acaba aquí, i és que al matí caminaran en processó fins al castell per esmorzar xocolata, sardines i efervescents diversos.

TÀRREGA I

Diumenge, 22 de gener, un home va apunyalar un altre a Tàrrega. L'agressió es va produir a la matinada en un pub ubicat a l'avinguda Catalunya de la capital de l'Urgell i, segons el digital 'El Caso', la víctima ha hagut de ser ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) de l'Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida. Fonts policials han explicat a l'Agència Catalana de

Notícies (ACN) que han estat alertats dels fets a les 05.45 hores i que han obert una investigació.

El presumpte autor dels fets, el qual va poder ser identificat gràcies alguns testimonis, es va entregar a comissaria el mateix diumenge, un veí de Cervera de 34 anys. Segons afirma el Segre, el jove apunyalat de 24 anys, ja no es troba en perill, tot i que continua ingressat.

5 Segona quinzena de gener de 2023 LA NOTÍCIA
Cartell de la nova edició del Carnaval de Tàrrega ARXIU ACN

Destinaran més de 139.000 euros per fomentar l’ocupació de persones trans* i persones provinents d’Ucraïna

TÀRREGA I L’Ajuntament de Tàrrega, a través del Centre de Formació La Solana, ha rebut dues subvencions del programa Treball i Formació per fomentar l’ocupació i la contractació de persones trans* i persones provinents d’Ucraïna.

El Programa Treball i Formació és una política de foment de l’ocupació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) que subvenciona la contractació de persones en situació d’atur i pertanyents a col·lectius amb més dificultats per accedir al món laboral i, per tant, major risc d’exclusió social. A més del contracte laboral a jornada completa durant un any, el programa inclou formació per a l’adquisició de competències professionals i transversals, així com acompanyament per afavorir la inserció laboral de la persona beneficiària.

La novetat de la convocatòria d’aquest any és la línia destinada a la contractació de persones trans*, ja que es tracta d’un col·lectiu que pateix encara discriminacions en molts àmbits, també el laboral, i amb veritables dificultats per trobar feina: aproximadament

un 85% de les persones trans* estan desocupades. Aquest fet condemna moltes d’aquestes persones a l’exclusió social. En aquest cas, l’Ajuntament de Tàrrega contractarà una persona per executar tasques de suport administratiu a la Regidoria d’Acció Social Associativa, Igualtat i Salut (Oferta Administratiu/Administrativa).

Una altra novetat ha estat la línia destinada a facilitar l’accés al món laboral de les persones ucraïneses refugiades a Catalunya, així com augmentar les seves competències

professionals i idiomàtiques. A través del programa, l’Ajuntament de Tàrrega podrà contactar quatre persones per realitzar tasques de suport a la Regidoria de Serveis Municipals amb contractes de treball amb una durada de 12 mesos a jornada completa o parcial. A més, durant la jornada laboral, se’ls donarà formació en català. En aquest cas, també, les persones contractades rebran un acompanyament que els permetrà una millor adaptació al lloc de treball i un reforç per millorar les se -

Presó sense fiança per al jove de 22 anys detingut per agressió sexual a una nena de 12

BELLPUIG I Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous, 12 de gener, un home per un suposat delicte d’agressió sexual a una menor de 12 anys. Segons la policia, la família de la menor va denunciar els fets i posteriorment van detenir al suposat agressor. La investigació està oberta i la policia, com que es tracta d’una menor, no facilita per ara més detalls del cas.

El jove detingut l’hauria obligat a fer-li fel·lacions fins a 4 ocasions, durant el desembre de 2022, segons ha pogut saber l’ACN de fonts pròximes al cas. El noi, de 22 anys i veí de Balaguer, va conèixer la menor i una amiga d’ella per xarxes socials i tots tres van decidir quedar, a vegades a Bellpuig i en alguna ocasió a Vilanova de Bellpuig. Segons les mateixes fonts, quan

Balanç positiu de les jornades de la Setmana Agrària

quedaven, l’acusat s’enduia la víctima per la força i l’agredia sexualment, uns fets que es van destapar quan l’amiga de la nena, el quart dia, va trucar a la mare per explicar-li què passava. Aquell mateix dia, la víctima es va autolesionar fent-se uns talls superficials als braços.

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Cervera va ordenar presó provisional comunicada i sense fiança per al jove de Balaguer de 22 anys. La cau-

ves competències (Oferta Peó de Brigada, Oferta Neteja Viària i Oferta Neteja d’Equipaments). Aquestes ofertes de treball es gestionaran a través de l’Oficina de Treball de Tàrrega del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i del Centre la Solana de l’Ajuntament de Tàrrega. El programa Treball i Formació és un projecte impulsat i subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb collaboració del Ministeri de Treball i economia Social, i el Servicio Público de Empleo Estatal.

BELLPUIG I Després de tres dies, ahir tenia lloc a la Llotja de Bellpuig la cloenda de les jornades agràries amb la ponència del Sr. Josep Anton Betsebé de l’IRTA, que va parlar de cultius alternatius al panís com la soja. El cultiu de la soja, segons va explicar Betsebé potser una bona alternativa al panís, ja que té menys despeses d’aigua i de fertilitzants a més de ser un cultiu de proteïna vegetal en els que som deficitaris.

La regidora d’Agricultura a l’Ajuntament de Bellpuig va fer una va -

loració molt positiva del conjunt de les jornades tant pel que fa a persones inscrites com als temes i va destacar que el canvi de dates al gener es mantindrà, ja que és una proposta dels pagesos que conformen la Comissió d’Agricultura de Bellpuig, que són els que a més van proposar els temes d’aquest any. En aquest sentit, considera molt important que siguin els mateixos pagesos qui escullin com i quan han de tenir lloc aquestes jornades de la Setmana Agrària a la vila que enguany arribaven a la seva XXXVIa edició.

Els alumnes de l’Escola Vedruna pinten un mural col·laboratiu

sa està oberta per agressió sexual a menor i violació. L’Ajuntament de Bellpuig va convocar una concentració de rebuig divendres, 13 de gener, a les 8 h del vespre per condemnar aquesta agressió sexual, per tal de mostrar el seu suport a la víctima i a la seva família i, va declarar el seu ferm rebuig a l’agressió i a qualsevol forma de violència masclista.

TÀRREGA I Durant la setmana del 16 al 20 de gener aproximadament uns 700 alumnes van estar realitzant la pintura d’un mural artístic a la façana de l’Escola Vedruna de Tàrrega, concretament als carrers del Doctor Fleming i de la Mare Vedruna. Aquesta iniciativa va sorgir de l’Escola i l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), tal com va afirmar la directora del centre, Lluísa Culleré, “pensem que educar és una feina de tots, i volíem trobar un espai on poder compartir, i vam optar per l’art.” Culleré va remarcar que en la creació del mural hi han participat tots els alumnes de l’escola, des de la llar d’infant fins a 2n de Batxillerat.

Per la seva part, Jordi Badias, el president de l’AFA d’aquest centre educatiu, com ha representat de les famílies de l’escola va ex-

plicar que “estan molt orgullosos amb tot el que es fa a l’escola, però sobretot amb els valors que es transmeten amb el dia a dia”, aquest mural per a les famílies “és una carta de presentació del que es fa a l’escola”, va afegir.

El mural és obra de l’artista targarí Tope (Josep Rodríguez), però en el seu disseny també hi van participar l’alumnat, el professorat i les

famílies, aportant el toc de simbologia que representa el seu projecte educatiu. Tope explicava que va ser una experiència molt caòtica, però alhora divertida, ja que “hi havia alumnes que tenien uns conceptes de pintura molt avançat i n’hi havia que no, i havia de saber posicionar-los per anar avançant, però penso que tots s’ho van passar molt bé.”

Segona quinzena de gener de 2023 6 URGELL
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
DE BELLPUIG
AJUNTAMENT
AJUNTAMENT DE BELLPUIG ASMAA R. BELLAHBIB

Presenten la programació de la festa centenària dels Tres Tombs

TÀRREGA I Diumenge 29 de gener, Tàrrega celebrarà una nova edició dels Tres Tombs, festa centenària que a la capital de l’Urgell data del segle XIV. La Societat de Sant Antoni Abat, amb suport de la Regidoria de Cultura, manté viva aquesta tradició participativa com a exponent de cultura popular i homenatge a la pagesia. Igual que l’any passat, els emblemàtics Tres Tombs a la plaça del Carme s’avançaran a les 11 h del matí i tornaran a comptar amb bestiari convidat de fora vila, en aquest cas l’Ovella de Castellví i Lo Marrà de Tremp. El seguici tindrà enguany com a pendonista Josep Castelló, pagès del poble d’Altet. També desfilaran cavalleries, carros, tractors i carrosses junt amb lo Tossino, la Verreta, els Cavallets de Guixanet, la Fallera Gegantera i l’agrupació musical La Follia Brass Band. D’altra banda, el programa també porta activitats a la plaça de les Nacions sense Estat. Així, de 9 del matí a 2

de la tarda, s’hi celebrarà el mercat tradicional de productes alimentaris artesanals i de proximitat que impulsa la Regidoria de Promoció Econòmica. A més, el públic hi podrà gaudir dejocs infantils, passejades amb ‘ruquets’ i l’esmorzar popular de pagès a 2/4 de 10 del matí. No faltarà tampoc la benedicció de cavalleries, carros, tractors i animals de companyia a 3/4 d’11 del matí, a l’Espai Fassina. Com a novetat, es proposa a 2/4 d’1 del migdia

un vermut amenitzat per la rumba catalana en viu del músic targarí Carlitos Miñarro. A la festa dels Tres Tombs, a banda dels col·lectius esmentats, també hi collaboraran Foment Tàrrega, La Soll, centres educatius i la Generalitat de Catalunya. Prèviament, la festa arrencarà ja a la vigília, el dissabte 28 de gener, amb un colloqui sobre la ramaderia i la nova llei de benestar animal (12 migdia, Local Ateneu). Hi intervindran Raquel Serrats,

ramadera; Enric Altisent, cap de l’oficina comarcal DACC de l’Urgell; i Antoni Tàcies, ramader. El periodista Jaume Ramon moderarà l’acte. A la tarda, lo Tossino, la Verreta i els Grallers de la Barra pronunciaran pels carrers del centre el pregó anunciant la celebració. Amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals i protector de l’agricultura, la capital de l’Urgell reivindicarà un any més la pagesia com a signe d’identitat del territori.

Desmantellen un cultiu de més de 3.700 plantes de marihuana

CASTELLSERÀ I

Els Mossos d’Esquadra van desmantellar una plantació de marihuana localitzada a l’interior d’una nau a Castellserà.

El matí de divendres 13 de gener uns tècnics van detectar una connexió fraudulenta a la xarxa elèctrica en reparar una avaria que afectava diverses explotacions agropecuàries del camí de Butsènit de Castellserà.

Els mossos que es van desplaçar al lloc van constatar que la connexió arribava fins a una explotació que semblava abandonada.

Quan van accedir a la finca van observar càmeres de seguretat. A més, la nau estava tapiada en tota la seva part inferior i de l’edifici sortia una forta olor de marihuana.

Seguidament, amb una escala, van comprovar l’interior de la nau i van detectar una completa installació indoor de marihuana. Un cop desmantellada, es van localitzar un total de 3.763 plantes en plena producció.

La investigació continua oberta per tal de determinar la identitat dels responsables de l’explotació.

Implanten el projecte Llavor als seus centres educatius del municipi

AGRAMUNT I

Dilluns 16 de gener es va presentar el projecte Llavor a Agramunt que permetrà dotar de nocions sobre robòtica i competències digitals als alumnes agramuntins. Els centres educatius d’Agramunt van començar a implantar aquest projecte aquella mateixa setmana amb l’arribada dels robots als centres.

Llavor és un projecte educatiu del grup bonÀrea nascut l’any 2020 mitjançant la metodologia LEGO Education. Està centrat en les competències digitals i habilitats del segle XXI relacionades amb les ciènci-

es, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) de l’alumnat escolaritzat en centres educatius. Guissona ha estat el primer municipi a implantar aquest projecte, i seguint amb el seu exemple i després dels èxits aconseguits, Agramunt també ha volgut oferir aquesta formació gratuïta i universal que s’inclourà dins el currículum escolar.

Com va explicar l’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez: “Aquest projecte millorarà l’oferta educativa i qualitativa de l’alumnat agramuntí, i ens servirà per formar un talent tècnic que

tindrà formació en competències digitals del qual se’n podrà beneficiar la nostra vila en un futur”.

Per la seva part, Jaume Alsina del grup bonÀrea va des-

tacar la bona sinergia que hi ha hagut des del primer moment que van presentar la iniciativa a Agramunt, tant amb l’equip de govern del consistori com amb les

empreses: “Hem trobat a Agramunt els millors companys de viatge per continuar plantant aquesta llavor fora del municipi de Guissona”. El projecte a Agramunt tindrà una durada de quatre anys, i la primera fase d’implementació es durà a terme aquest segon trimestre de curs dins l’horari escolar amb una hora de formació setmanal. S’oferirà a un total de 214 alumnes de cinquè i sisè de primària i 1r d’ESO. Durant les vacances de Nadal, el professorat s’ha estat formant per aplicar aquestes noves metodologies d’aprenentatge dins de l’àmbit STE-

AM (Science, Technology, Engineering, Arts i Mathematics).

El cost del projecte són 30.000 e i ha estat possible portar-lo a Agramunt gràcies a l’aportació del mateix ajuntament, i les aportacions de les empreses agramuntines Grupo Consist, Torrons Vicens, Indústries

Jové Balasch, Copiral, Rotecna i Maquinària Triginer, a més del suport dels centres educatius.

Des de l’ajuntament està previst poder implantar el projecte segon d’ESO el curs que ve arribant als 277 alumnes.

7 Segona quinzena de gener de 2023 URGELL
AJUNTAMENT DE TÀRREGA
D’ESQUADRA
MOSSOS
AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

Il·lustren els 150 anys d’història de la Fira de Sant de Josep en una exposició urbana

MOLLERUSSA I A les portes de la 150a edició de la Fira de Sant Josep, Mollerussa acull una exposició urbana amb fotografies que il·lustren l’evolució de l’esdeveniment agroalimentari, que estarà disponible fins al 12 de març.

L’exposició ofereix, a través 24 instantànies exhibides en 12 vitrines, un recorregut visual que mostra la llarga història de la Fira de Sant Josep. Les fotografies, ubicades pel centre del municipi, permetran que els visitants coneguin els fins a cinc emplaçaments diferents del certamen al llarg dels anys, i als quals s’afegeix enguany el sisè amb la reubicació dels expositors de tractors i de la maquinària agrícola a l’esplanada de darrere dels Pavellons Firals.

La mostra aporta també consciència, com va recordar l’alcalde, Marc Solsona, de la transformació del sector agrari i recull la metamorfosi de les feines agrícoles, les quals han passat

de fer anar la tracció animal a la tracció mecànica. Finalment, Solsona es va referir al vessant popular de l’exposició, amb fotografies on es pot veure la gentada que mobilitzava l’esdeveniment anys enrere i “que continua tenint avui”.

Per la seva part, el director Xavier Roure la va definir com una “mostra molt atractiva”, la visualització de la qual “ens afegeix ànims, il·lusió i responsabilitat per afrontar aquesta 150a Fira

de Sant Josep”.

L’acta municipal de constitució de les fires i mercats el 10 de març de 1872 i el primer article de què es disposa publicat en un mitjà de comunicació sobre l’esdeveniment, al diari La Mañana, protagonitzen els documents de la primera de les dotze vitrines de les quals disposa el circuit.

La fira de bestiar dels anys 40 al carrer La Creu, la carretera Nacional-II i a l’actual plaça Pla d’Urgell;

les primeres exposicions de maquinària agrícola amb la presència de tractors, dels anys 50 i 60, a les avingudes de la Generalitat i de Catalunya, als carrers Ferran Puig i Enric Granados i a la plaça Sant Jaume; la reubicació de la fira a partir del 1968 i la inauguració del pavelló firal Pla d’Urgell, el 1985, o el Saló de l’Automòbil al Recinte de les Piscines, esdevenen alguns dels indrets recollits en aquesta exposició urbana.

Les imatges de la mostra fotogràfica, la qual també es podrà veure durant els dies de fira, són obra de les firmes i particulars: Calafell, Fotografies Valls, De Foto, Josep M. Bosch, Ramon Ripoll i l’arxiu de Fira de Mollerussa. Aquesta exposició urbana suposa el tret de sortida de la celebració de la 150a Fira de Sant Josep, certamen que es portarà a terme del 17 al 19 de març, segons va indicar l’alcalde.

L’Ajuntament torna a licitar el servei de neteja viària

MOLLERUSSA I

L’Ajuntament torna a licitar el servei de neteja viària del municipi per un import anual de 462.000 euros anuals. Ho fa després de revisar a l’alça el pressupost fixat en el primer concurs públic que el setembre passat va quedar desert perquè l’única empresa presentada no complia amb alguns dels requisits considerats indispensables com tenir un sistema GPS que permetés localitzar els vehicles i la maquinària per tenir informació

de la gestió en continu i registrada històricament. Així ho va explicar dimarts, 24 de gener, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va dir que s’ha incrementat un 6,6% el pressupost fixat per contracte anual així com la vigència que s’ha fixat en 5 exercicis pressupostaris. Aquest serà un dels punts que es tindrà en compte al Ple ordinari previst per aquest dijous, 26 de gener, que serà retransmès en directe com habitualment per Ràdio Ponent.

La gala del centenari del Teatre L’Amistat estarà oberta gratuïtament per a tothom amb reserva prèvia

MOLLERUSSA I

L’Ajuntament de Mollerussa ha posat ja a disposició del públic les entrades per assistir el pròxim 29 de gener a les 7 h de la tarda a la gala d’inici dels actes del centenari del Teatre L’Amistat, una gala que serà conduïda per la presentadora de televisió, Ares Teixidó, i

que comptarà amb l’actuació de Pedro, semifinalista de la primera edició del concurs Eufòria de TV3.

La reserva de les entrades, que són gratuïtes, es pot fer a través de l’aplicació eAgora, que es pot descarregar des de Google Play o App Store. Així mateix, també s’ha previst que es pugui fer reserva presen -

cialment a través de la OAC per aquelles persones amb més dificultats per accedir a les noves tecnologies.

La gala, que servirà també per presentat les activitats més significatives que inclourà el centenari, comptarà també amb la participació de La Cremallera Teatre, la qual presentarà

un assortit de gags amb els quals es farà un recorregut per la història del teatre. Val a dir també que recentment el complex ha estat fruit d’una remodelació que ha afectat tant l’interior de la cafeteria com també la façana d’aquesta, que precisament va estrenar la nova il·luminació el passat desembre.

Tretze composicions posen ‘Ri[t]mes’ a poemes de Maria Mercè Marçal en la primera edició del concurs

MOLLERUSSA I Un

total de tretze treballs participen del concurs Ri[t]mes impulsat per la Biblioteca Comarcal Jaume Vila que en aquesta primera edició ret homenatge a la poetessa nascuda a Ivars d’Urgell, Maria Mercè Marçal i Serra. El termini per a presentar les propostes de poemes d’aquesta autora musicats va finalitzar el passat dia 15 i entre els escollits figuren Morir, Ametlla amarga, La nit em clava o Vuit de març,

entre altres. Pel que fa a la procedència dels autors, la majoria són de localitats de la demarcació de Lleida i de la de Tarragona.

El certamen, que té per objectiu promoure la música i la literatura del territori de parla catalana, atorgarà fins a premis escollits per un jurat format per representants de l’àmbit literari i musical, entre els que hi figura també la filla de la poetessa homenatjada, Heura Marçal. Els cinc guanyadors rebran com

a premi la participació en un concert que tindrà lloc el 22 d’abril del 2023 en

el qual cada finalista tindrà 15 minuts en directe per donar-se a conèixer

amb el repertori que vulguin, però que ha d’incloure la cançó premiada,

una actuació que serà remunerada amb 200 euros a cada grup o solista premiat.

El premi també inclourà l’edició d’un disc collectiu amb les cançons premiades que es publicarà a les principals plataformes de reproducció musical. Així mateix, també es fixarà un cap de setmana per enregistrar un reportatge fotogràfic i audiovisual per a ús dels premiats i per accions promocionals per part de l’Ajuntament.

Segona quinzena de gener de 2023 8 PLA D'URGELL
@AJMANRESA AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA AJUNTAMENT DE MOLERUSSA

S’oposen a la construcció d’una planta de biogàs al costat del poble

LINYOLA I L’Ajuntament de Linyola s’oposa a la construcció d’una planta de biogàs al terme municipal en considerar que el projecte està “sobredimensionat” i que pot causar greus conseqüències “ambientals i socials”. El consistori va celebrar dimecres, 18 de gener, una reunió amb veïns on va exposar les característiques del projecte, que impulsa el grup danès Copenhagen Infraestructure Partners (CIP), i va anunciar que ja havien demanat al promotor que renunciï a construir-la. L’alcalde de la localitat, Àlex Mases, va explicar que el projecte planteja construir la planta a 400 metres del nucli urbà, incomplint la distància mínima que és de 750 metres.

Així mateix, el projecte que el promotor va presentar al consistori a finals de desembre no menciona una empresa agroalimentària en funcionament que es troba a menys de 10 me -

tres de l’emplaçament on proposen construir aquesta planta dedicada a obtenir biometà (gas renovable i biometà liquat) i fertilitzant.

L’Ajuntament considera que el projecte està “sobredimensionat”, ja que no respon a la realitat del territori, sinó a “motius econòmics”. En concret, el projecte preveu el tractament de 505.000 tones de residus anuals, una xifra molt superior als residus

que es generen a la demarcació. “Representa un perill perquè ens podem convertir en un pol d’atracció de residus, ja no de la nostra zona, sinó de tot Catalunya i part de l’estranger”. Tot plegat generaria, segons el consistori, un trànsit d’entre 60 i 80 camions diaris, que al cap de l’any suposaria 48.000 trajectes, entre anada i tornada. A banda, el consistori també va criticar que el projecte que va presentar

el promotor no inclou un estudi de les emissions d’olors estimades, ni d’alternatives de localització, ni un pla de seguretat vinculat al gas liquat, a més de no detallar tampoc quin sistema de tractament o depuració s’aplicaria a l’aigua que s’ha d’abocar a la séquia del municipi.

De fet, el principal motiu que l’empresa argumenta per justificar l’emplaçament, una finca de 71.500 metres quadrats en sòl no urbanitzable, és que la xarxa del gas es troba a 100 metres i que compleix la distància respecte a altres explotacions ramaderes.

A banda, el govern municipal es reunirà la setmana vinent amb el Departament de Territori per abordar aquesta situació. Per la seva banda, els assistents a la reunió de dimecres, 18 de gener, també van demanar al consistori que aturi el projecte.

Recorden la música dels 80 i 90 amb una festa al Pavelló Firal

MOLLERUSSA I

El Pavelló Firal reviurà el pròxim 4 de febrer la música dels anys 80 i 90 amb la Festa 1972, edició especial, coorganitzada per la Colla dels 50 (els nascuts el 1972) i l’Ajuntament de Mollerussa. Així ho han donat a conèixer l’alcalde Marc Solsona, acompanyat de la presidenta de l’entitat, Esther Huguet, i dues membres de la junta, Anna Lloret i Maribel Ortega.

La festa, que té aforament per a 3.000 persones, obrirà portes a partir

de les 11 de la nit i comptarà amb l’ambientació musical dels DJ Ramos i Tàssies. Així mateix, també tindrà un punt destinat a la restauració i altres sorpreses.

Les entrades es poden adquirir anticipadament per 10 euros en més d’una quinzena de punts diferents a Mollerussa i en altres localitats de la demarcació, per internet a través d’un codi QR o també comprar a taquilla. Tota aquesta informació es pot consultar a l’Instagram sota @quinta72_mollerussa.

La ‘7a Cursa Agro-Llobera Sant Blai, la més plana que has fet mai’ posa l’esforç en la inclusivitat

PALAU D'ANGLESOLA I

Dimarts, 17 de gener, es va presentar en una roda de premsa la ‘7a Cursa Agro-Llobera Sant Blai, la més plana que has fet mai’ del Palau d’Anglesola. La cursa tindrà lloc el diumenge 29 de gener, a les 10 h del matí, en un circuit de 5 km, tot urbà, que es pot recórrer amb una o dues voltes i amb molt poc desnivell.

La cita convoca esportistes d’arreu perquè cuida els detalls a fons, des dels obsequis a l’arribada, passant pel

bon ambient al llarg del recorregut i un esmorzar de primera esperant a la meta. Això l’ha consolidat en el calendari de curses atlètiques de Ponent i és una cita que convoca prop de 700 atletes.

La Cursa de Sant Blai també posa l’esforç en la inclusivitat, facilitant l’experiència als esportistes d’Incluyendo Sonrisas i comptant amb voluntariat de l’associació Acudam. I també destaca que una part de l’import de la inscripció es destina als projectes que l’ONG MAMI (Moviment d’Ajuda al

Món de l’Infant) desenvolupa a Mali.

En la presentació, Lour-

des Ravetllat, representant territorial de l’Esport a Lleida, va destacar l’im -

pacte positiu que genera una cursa al municipi que l’organitza. En Francesc Balcells, alcalde del Palau d’Anglesola, va remarcar que “pels visitants significa conèixer de ben a prop carrers, places, parcs i zones verdes que ens reconeixen com a Vila Florida i pels amfitrions suposa mostrar la millor cara del municipi i enfortir el ric teixit associatiu esportiu”. L’Anna Llobera va ratificar el “compromís de l’empresa Agro-Llobera en l’esdeveniment esportiu, perquè la jornada fa poble i aposta per la salut

i la interacció entre persones” que practiquen des de fa temps els membres de l’empresa familiar. El coordinador de la Cursa, Marc Solé, va destacar “el compromís dels cent voluntaris que fan possible la festa esportiva” i va convidar als atletes a inscriure’s perquè “el circuit és ben entretingut, amb molts encreuaments entre corredors, cosa que facilita l’animació de la cursa”.

Les inscripcions es poden fer a la pàgina web: www.cursasantblai.cat

9 Segona quinzena de gener de 2023 PLA D'URGELL
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA
(ACN)
ANNA BERGA

La Paeria invertirà en la millora del patrimoni històric o artístic de la ciutat

BALAGUER I

La Paeria de Balaguer ha rebut un seguit de subvencions de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal, i de la Diputació de Lleida, dividides en diverses partides. En aquest sentit, el govern municipal posa de manifest la importància d’invertir en la cultura i en el patrimoni de la ciutat, i protegir així el seu llegat històric i artístic. Pel que fa a les subvencions rebudes, destaca la inversió que es podrà realitzar a l’antic monestir de les Franqueses, que fa temps que necessita tasques de recuperació i preservació; o el Museu de la Noguera, el qual podrà dur a terme la proposta de renovar la museografia de la seva exposició permanent. En aquest sentit, és un projecte de gran importància pedagògica, ja que consegüentment es

revisarà i actualitzarà la manera com s’explica la història de la ciutat, i per tant també la mateixa història medieval de Catalunya, posant-hi en valor el passat andalusí. A continuació es detallen els diferents imports que s’aportaran a mode de subvenció, dels quals en destaquen la renovació de la museografia del Museu de la Noguera, a la que s’hi destinaran 49.950 € ; la restauració d’un tram de

la muralla andalusina del segle IX, amb 104.192,13 € ; o per a la restauració i manteniment de les Franqueses, amb 75.035,12 €

La resta d’aportacions corresponen al funcionament i les activitats del museu, amb 30.600 € ; al Museu de Suport Territorial, amb 42.250 € ; a la gestió del patrimoni arqueològic, amb 4.797 € ; al per inventariar les col·leccions, amb 2.347 € . També es comptarà amb 12.155,77 € , apor-

tats pel Consell Comarcal de la Noguera, i que es destinaran al funcionament del Museu. D’altra banda, també cal citar l’aportació de la Diputació de Lleida, de 30.000 € , destinats a activitats culturals.

Una altra de les subvencions atorgades a destacar és la que permetrà la instal·lació d’un elevador per a accedir a l’escenari del Teatre Municipal amb 10.000 € , i que s’inclou en l’apartat de millores a les infraestructures culturals. Això permetrà una millora de l’accessibilitat, tant per actors i actrius, com pel mateix públic, o qualsevol persona que hagi d’accedir a l’escenari del teatre. Gràcies a aquestes aportacions, els espais patrimonials i els equipaments dedicats a la cultura podran millorar les seves instal·lacions, i continuar treballant per preservar i transmetre el llegat històric i cultural de Balaguer.

Publiquen una convocatòria per optar al lloguer d’un local social

CAMARASA I L’Ajuntament de Camarasa ha licitat el lloguer del local destinat al centre dinamitzador, situat al carrer de l’Horta número 2 del municipi. Aquest equipament va ser rehabilitat gràcies a les subvencions del PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. Així, l’objectiu de l’ajuntament és d’oferir al veïnat i als turistes de la zona, un espai que aculli propostes en l’àmbit de la docència, la cultura, artesania, les arts, el turisme i l’esport.

Es tracta d’un local d’una planta de 97 m², definit com a bé patrimonial, construït l’any 1900 i rehabilitat l’any 2022.

En aquest sentit, i per tal d’afavorir a les persones que optin a la seva gestió, el consistori ha fixat un lloguer de 60 e mensuals per un contracte d’un any, prorrogable a un altre. Un

dels requisits que ha marcat l’ajuntament per la dinamització del centre és que haurà d’estar obert al públic com a mínim els dissabtes i els diumenges al matí durant el període de 2 hores diàries per tal d’informar de la seva activitat pròpia així com de la resta d’informació local sociocultural, turística o esportiva del municipi que li serà facilitada per l’Ajuntament.

En paral·lel, Sant Llorenç de Montgai també ha licitat el lloguer de l’edifici municipal de l’Alberg la Cova, per 500 e mensuals amb un contracte de dos anys. Aquest equipament forma part de la Xarxa Catalana d’Installacions Juvenils.

Totes dues licitacions es poden torbar a través de la web de contractació pública de la Generalitat. Les propostes i documentació es poden enviar en un termini màxim d’un mes.

Territori reordenarà un accés a la travessera de la C-13 per a millorar la seguretat viària

CAMARASA I El Departament de Territori iniciarà en les pròximes setmanes les obres per ordenar i millorar les condicions de seguretat viària en un dels seus accessos. En concret, les obres abastaran l’entorn de l’encreuament entre la carretera i el carrer Prat de la Riba. Aquesta intervenció culmina un conjunt d’actuacions que Territori ha dut a terme en els últims mesos per afavorir la se -

guretat viària a la carretera al seu pas pel nucli de Camarasa. Els treballs consistiran en la construcció d’una nova vorera que servirà d’unió a banda i banda de la plaça existent. També es formarà un pas de vianants i una zona d’aparcament per a càrrega i descàrrega amb la corresponent senyalització horitzontal i vertical. A més, es pavimentarà la resta de voreres existents dels carrers

de Prat de la Riba i carrer del Bruc, respectant l’estètica actual. Les obres tindran un termini d’un mes aproximadament i en la seva execució es minimitzaran les afectacions en la mobilitat de vianants i vehicles.

En l’últim any, el Departament de Territori ha portat a terme diverses actuacions de seguretat viària en aquesta travessera; l’adequació de l’entrada a l’avinguda de Sant

Isidre, la construcció d’una nova semi rotonda, la millora del ferm de tota la travessera, el pintat d’un separador de fluxos, la col·locació de radars pedagògics a les entrades de la travessera i la col·locació de noves senyals de pas de vianants d’alta reflectància. Aquestes intervencions i l’obra que s’iniciarà pròximament sumen una inversió de prop de 200.000 e

Celebren la festa dels Tres Tombs amb la participació de 90 tractors i 4 carrosses

BALAGUER I Dimarts, 17 de gener, tot i que el temps no estava de la seva part, Balaguer va celebrar la popular festa dels Tres Tombs. Com cada any, els actes principals es van celebrar al matí del 17 de gener, però el dia abans, a les 12 h del migdia, es va fer el repic general del campanar. A les 7 h del matí de dimarts, es va dur a terme el repic de les campanes i a les 8 h la benedicció dels panets. Seguidament, a les 9 h del matí es va fer la missa a l’altar del Sant i, a les 11 h, la missa solemne, ambdues a l’Església de Sant Josep. A les 12 h del

migdia es van fer els tradicionals Tres Tombs a la plaça del Mercadal. Com ja és habitual, primer van passar les carrosses concursants i després els tractors i la resta de maquinària. A l’inici del tercer tomb els tractoristes, com de costum, van ser obsequiats amb un present. Durant els tres tombs, també es realitza l’acte de benedicció dels animals. La celebració ha comptat amb la participació d’un total de 90 tractors i 4 carrosses.

Amb relació als premis de les carrosses, la guanyadora ha sigut “Ja podem cremar”, pertanyent a l’Associació de Dones Rurals, i

que s’ha endut 300 euros i el trofeu. El segon premi ha anat cap a la carrossa “Mirem el nostre ramat”, que ha rebut un trofeu i 210 euros. Finalment, el tercer premi se l’ha emportat “La

llum ja no podem pagar” la qual també s’ha emportat un trofeu i 150 euros. La carrossa restant, “Els traginers”, ha rebut una menció especial i una recompensa de 50 euros.

Enguany la festivitat va tenir un petit imprevist. I és que durant la celebració un vedell es va escapar de l’escorxador i va estar passejant pels carrers de la capital de la noguera mentre els agents

de la Guàrdia Urbana intentaven capturar-lo. Segons afirma Nació Lleida, no hi va haver cap ferit, ja que es va poder localitzar i recuperar al cap d’uns instants.

La Confraria de Sant Antoni s’encarrega d’organitzar la celebració de la festa de Sant Antoni Abat. Enguany la festa ha estat presidida pel paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, i el president de la Confraria de Sant Antoni Abat, Joan Comelles acompanyats per altres paers de la corporació, el president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa, i el mossèn Jordi Profitós.

Segona quinzena de gener de 2023 10 NOGUERA
BALAGUER
DEPARTAMENT DE TERRITORI ROSER TORUELLA

Modifiquen el calendari i format d’alguns actes culturals

BALAGUER I

La Paeria de Balaguer ha informat que enguany hi haurà canvis en el calendari d’actes culturals i festius de la ciutat.

Com és el cas de l’Encontats, el Mercat del conte i el llibre il·lustrat, que arriba a la seva 8a edició i que passarà definitivament al mes de setembre, enguany del 20 al 24. Un altre dels actes que veurà modificades les seves dates és l’Harpia, Balaguer medieval, que es passarà a celebrar a començaments de juny, concretament del 2 al 4.

D’altra banda, algunes propostes es veuran modificades pel que fa al format i a la periodicitat, com són La Murga; Llavors. Cultura en creixement; i Forma. Espais d’Art Contemporani. En el cas de La Murga i el Llavors, ambdós festivals s’alternaran, i per tant passaran a ser bianuals. La Murga serà l’acte que començarà amb aquesta alternança, que enguany

se celebrarà de l’1 al 3 de setembre. En el cas del Forma, també passa a tenir una periodicitat bianual, però mantenint-se al calendari amb un format reduït de tres dies, que serà els dies 6, 7 i 8 d’octubre i que durà per nom Forma Singular. Per aquest motiu, enguany no hi haurà convocatòria com en les dues primeres edicions, sinó que s’optarà per fer una edició pont que vehiculi el tema tractat en l’edició de 2022. A partir d’aquest

es programaran activitats paral·leles per tal de seguir les reflexions i propostes iniciades en l’edició anterior i donar continuïtat al projecte. L’any 2024 se celebrarà amb el format habitual.

Pel que fa a la programació usual, ja s’han fixat les dates dels actes de ciutat que cada any formen part del calendari, com són el Carnestoltes del congre, que serà els dies 18 i 19 de febrer; la Fira Q, els dies 29 i 30 d’abril i 1 de

Detenen un home per la seva presumpta relació amb la mort de la seva dona

maig; la Fira dels Somnis el dia 7 de maig, acte fins ara conegut com a ‘Posa’t la Gorra’; la Transsegre, que enguany serà del 7 al 9 de juliol; o les Festes del Sant Crist, del 8 al 12 de novembre.

Quant a actes concrets de 2023, els pròxims dies 25 i 26 de febrer se celebrarà la Cloenda de la Capitalitat de la Sardana, amb diversos actes programats; i el dia 3 de desembre es farà l’acte de Cloenda oficial de l’Any Vallverdú.

La Paeria millora la seguretat del municipi amb les tasques de prevenció dels cossos policials

BALAGUER I Dilluns

16 de gener es va celebrar una reunió entre el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; el paer d’Urbanisme, Seguretat i Fires, Gerard Torres; i els cossos policials de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana. Pel que fa als representants dels cossos policials van assistir a la reunió Xavier Castellarnau, cap de l’ABP Noguera; Jordi Cornudella, sots cap de l’ABP Noguera; i Sergi Moreno, caporal de la Guàrdia Urbana de Balaguer.

El Cos de Mossos d’Esquadra ha fet especial incís

en el treball conjunt amb la policia local, ja que la tasca de col·laboració té molta més capacitat d’aconseguir la detecció i detenció de les persones que cometen infraccions o delictes. Igualment, es té en consideració la importància de continuar treballant en la prevenció en les zones d’oci nocturn de la ciutat, i d’establir sinergies amb els propietaris dels locals per tal que s’augmenti la seguretat, la vigilància i els controls d’accés per evitar la tinença d’algun tipus d’arma a l’interior.

D’altra banda, s’ha remarcat

que els episodis d’inseguretat no són exclusius de cap municipi o zona concreta, sinó que és una problemàtica estesa a tot el territori nacional i estatal.

Després d’analitzar les dades aportades pels cossos policials, s’observa com gràcies a l’augment dels controls i la detecció de persones que condueixen sota l’efecte de l’alcohol o les drogues, els sinistres s’han vist reduïts considerablement. Durant 2022 s’han realitzat 367 proves d’alcoholèmia, de les quals n’han sortit positives amb sanció administrativa

53, i 35 han estat amb sanció penal. Pel que fa a controls de substàncies estupefaents, s’han fet 111 proves de les quals n’han sortit positives 48 amb denúncia administrativa, i 4 amb denúncia penal. Igualment, també han augmentat les denúncies per actuacions de la llei 4/2015, per la qual s’han dut a terme enguany 94 denúncies, en comparació l’any 2018 que només n’hi havia 2, i que, per tant, han augmentat gràcies a la tasca de prevenció que es fa des dels cossos policials. De fet, els assoliments són diversos, ja que s’ha

BALAGUER I Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’una dona de 38 anys que va aparèixer amb un ganivet clavat a l’estómac a casa seva a Balaguer. L’avís el va donar la seva parella a les 7.47 h. Segons ha pogut saber l’ACN, l’home va explicar als agents que quan es va despertar, va veure la dona sobre el llit amb un ganivet clavat a l’estómac i ha assegurat que algun dia ella li havia expressat la seva intenció de posar fi a la seva vida, precisament, clavant-se un ganivet. Dijous, 19 de gener, van

detenir la parella de la víctima per la seva presumpta relació amb la mort de la seva dona en trobar signes de criminalitat. L’home, de 44 anys, està acusat d’un delicte d’homicidi.

El jutjat d’instrucció número 3 de Balaguer, que estava en funcions de guàrdia, va dur a terme dimecres l’aixecament del cadàver de la dona com a suposada víctima de violència sobre la dona. No existeixen antecedents de violència entre la víctima i la seva parella, detingut pels fets, segons ha informat el TSJC.

normalitzat el treball conjunt i coordinat amb el Cos de Mossos d’Esquadra, i s’ha potenciat la seguretat ciutadana amb la intervenció de substàncies il·legals, d’armes blanques i altres estris simi-

lars.

Pel que fa a la tinença d’armes, a Balaguer s’han decomissat durant 2022, 20 navalles i 9 instruments que tenien la capacitat de poder ferir algú.

11 Segona quinzena de gener de 2023 NOGUERA
PAERIA DE BALAGUER PAERIA DE BALAGUER ORIOL BOSCH
(ACN)

El canvi climàtic és una realitat que amenaça la humanitat

La població mundial s'ha triplicat, segons les Nacions Unides, actualment és més de tres vegades més

anys figuren entre els més calorosos en els registres instrumentals de la temperatura de la superfície de la Terra des de 1850. Per això cal actuar a escala mundial per limitar les emissions, ja que es preveu que, l’any 2100, es produirà un nou augment de les temperatures globals fins als 4 °C. Si arribem a aquesta temperatura, els canvis ja seran irreversibles.

L'impacte mediambiental es percep sobretot en la sequera dels rius i la falta d'aigua potable, com també en els canvis en les condicions de la producció d'aliments i l'augment de desastres naturals com sequeres, onades de calor, megaincendis, inundacions o fenòmens meteorològics extrems, com danes,

Cal remarcar que els impactes del canvi climàtic ja són notables, tal com s’evidencia amb dades de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM): la temperatura mitjana mundial ja ha augmentat 1,2 °C des de l’època preindustrial; els sis anys que han passat des de 2015 han estat els més càlids des que es van començar a reunir dades (la dècada de 2011 a 2020 va ser la més càlida mai registrada); durant el maig de 2021, la concentració mitjana mensual de CO 2 mesurada per l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels Estats Units a l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, va tornar a

PONENT I

El canvi climàtic és l’amenaça més gran a la qual la humanitat s’enfronta actualment, i és necessari trobar una solució per no empitjorar més aquesta situació. I, tot i que el dany generat a la Terra ja no es pot arreglar, sí que se’n poden minimitzar les conseqüències.

Segons Mans Unides, el canvi climàtic és la modificació del clima que ha tingut lloc respecte del seu historial a escala regional i global. En general, es tracta de canvis d'ordre natural, però, en l'actualitat, aquests canvis es troben associats amb l'impacte humà sobre el planeta. Es tracta d'un fenomen complex amb nombroses variables.

I si bé és cert que des de fa milers i milers d’anys el planeta Terra sempre ha tingut els seus cicles en què canvia, es refreda, s’escalfa…, el problema actual és que aquest procés s’ha accelerat. La terra s’hauria d'escalfar a poc a poc, però ho està fent a un ritme molt més ràpid del que li pertoca, i això és causat, principalment, per l’activitat hu -

mana; en són exemples ben clars l'ús d'energies elèctriques, la dependència de les indústries de combustibles fòssils, la contaminació de les zones urbanes amb els transports, el mal ús dels residus, els processos industrials, etc.

A més a més, la població mundial s’ha triplicat, segons les Nacions Unides, i actualment és més de tres vegades més gran que a mitjan segle XX. La població mundial va arribar als 8.000 milions el novembre del 2022, quan l'any 1950 no se superaven els 2.500 milions de persones. És aquest fet el que clarament ha accelerat encara més aquest procés, ja que l’activitat humana també s’ha triplicat. Tot això ha causat, per tant, un fenomen denominat ‘efecte hivernacle’, que bàsicament fa que els gasos generats pels humans creïn un sostre que envolta la Terra, el qual no permet que la calor normal passi, com un hivernacle mateix. Perquè s’entengui millor, quan es construeix un hivernacle es fa amb plàstics o vidres perquè mantinguin la calor

a dins, i això és el que està passant a la Terra: aquests gasos fan de aïllants i concentren la calor dins de la Terra.

I, tal com afirma Mans Unides, l'augment excessiu dels “gasos de l'efecte hivernacle” contribueix a la variació de la temperatura i

al deteriorament de la capa d'ozó, que estan constituïdes per Diòxid de Carboni (CO2), Metà (CH4) i Òxids de Nitrogen (NOx).

En els últims 150 anys la temperatura mitjana ha augmentat gairebé 0,8 °C a tot el món, i al voltant d'1 °C a Europa. Els últims onze

tempestes i huracans. Tot i que com ja s’ha dit, la Terra sempre ha tingut els seus cicles on hi ha hagut sequeres o gelades, però el problema principal és que abans tenien una freqüència determinada, cada 20 o 25 anys aproximadament, i ara són més freqüents i més dràstics.

arribar a un màxim històric acumulat de 417 parts per milió (ppm), una quantitat de CO 2 que no es registrava des de fa tres milions d’anys.

Actualment, Catalunya es troba en un estat de sequera present des de fa uns 4 o 5 anys, tot i que

Segona quinzena de gener de 2023 12 REPORTATGE
CONGOST DE MONT-REBEI I Imatge del Congost de fa uns quants anys.
MENYS MENJA
CARN COMPRA PRODUCTES LOCALS RECICLAR
Com reduir
la teva empremta de CO 2 al món
CONDUEIX
MENYS
A
PREN DUTXES DE 5 MINUTS
PORTA LA TEVA PRÒPIA BOSSA QUAN VAGIS
COMPRAR
CONGOST DE MONT-REBEI I Imatge del Congost on es pot veure l'estat de sequera en què es trobava a l'estiu del 2022. @SERGICORADBO1974 CONGOSTMONTREBEI.COM

humanitat

més gran que a mitjan segle XX

al començament no es notés tant, ja que els embassaments encara tenien reserves d’aigua; ara que aquestes s'estan acabant, però, es començaran a notar els efectes de la sequera.

Aquesta falta d'aigua afecta el planeta en molts nivells, perquè si no hi ha aigua, no es podran regar els cultius i, en conseqüència, no hi haurà aliments, els agricultors no tindran ingressos, i això reper-

cutirà econòmicament sobre la població, ja que s'hauran d'importar aliments d'altres països, i s'encariran els preus dels aliments; a més, entre els mals menors, a les zones més poblades de Catalunya hi haurà restriccions, augmentaran els riscos per a la salut, etc.

I tot i que ara mateix ja no es pot tirar endarrere, sí que caldria readaptar-se a la nova situació mediambiental.

Transició Energètica

Amb aquesta nova realitat que viu el planeta s’han de buscar maneres per combatre el canvi climàtic, noves vies per tirar cap a un entorn més sostenible, i una d’aquestes vies és l’ús d’energies renovables, energies basades en l’ús de recursos naturals: el sol, el vent, l’aigua o la biomassa vegetal o animal. El factor més rellevant d’aquestes energies és que no utilitzen combustibles fòssils i poden renovar-se illimitadament i, per tant, tenen un impacte mediambiental molt limitat. També són conegudes com a energies alternatives o energies verdes.

Hi ha diversos tipus d’energies verdes: l’energia solar que, com bé diu el seu nom, s’obté a partir dels rajos solars; l’energia eòlica, que es genera amb la força del vent; l’energia hidràulica, que es genera mitjançant el corrent de l’aigua; la biomassa genera energia a través de la combustió de residus orgànics d’origen animal i vegetal; el biogàs es produeix biodegradant matèria orgànica, mitjançant microorganismes, en dispositius específics sense oxigen; l'energia mareomotriu, o undimotriu, segons si aprofita la força de les marees o de les ones, és la producció d'energia amb la força del mar, i, finalment, l’energia geotèrmica aprofita les altes temperatures de jaciments sota la superfície terrestre per generar energia. Cal afegir que com tot, les energies renovables també tenen els seus desavantatges sobre el planeta, com per exemple l’energia geotèrmica, que arrossega a la superfície sals i minerals tòxics, o l’energia eòlica, que modifica el paisatge… No són 100 % energies verdes. A més a més que, en dependre d’elements naturals, la seva obtenció és irregular, i no en totes les regions hi han els mateixos recursos naturals, i per tant no es pot generar la mateixa quantitat d’energia a tot arreu del món. Però, tot i això, les energies renovables encara continuen en desenvolupament, i són la solució més òptima i factible per millorar l’estat mediambiental del planeta.

La capa d’ozó es recupera

Tal com va anunciar l'ONU la capa d’ozó està vivint una etapa de recuperació. Segons un informe que va presentar el Grupo de Evaluación Científica, es confirma la recuperació positiva del clima, gràcies a un acord addicional, la Enmienda de Kigali, afegit al Protocolo de Montreal, l’any 2016 que exigeix la reducció progressiva de la producció i ús d'alguns fluorocarbonis hidrogenats, substàncies sintètiques que no afecten directament a la capa d’ozó, però que són gasos amb molta repercussió en l’efecte hivernacle.

Aquest fet tindrà un efecte molt positiu en l'escalfament global, ja que pot fer-lo disminuir fins a mig grau. L'ONU, remarca que si les polítiques actuals continuen així, es preveu que la capa d’ozó recuperi els valors del 1980 en aproximadament uns 20 anys, al voltant del 2040, excepte a l'Àrtic, que ho farà l’any 2045, i a l'Antàrtida, que no serà fins al 2066. MODA ECOLÒGICA

DESENDOLLA ELS APARELLS ELECTRÒNICS QUAN NO ELS UTILITZIS

UTILITZA AMPOLLES REUTILITZABLES, REOMPLE I REUTILITZA

13 Segona quinzena de gener de 2023 REPORTATGE
APAGA ELS LLUMS

Presenten el primer Centre d’Innovació Rural de l’Alt Pirineu i el Solsonès

TREMP I L’Epicentre de Tremp va acollir, divendres 20 de gener, l’acte de presentació del primer Centre d’Innovació Rural de l’Alt Pirineu i el Solsonès impulsat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i la Diputació de Lleida. Aquest servei donarà cobertura a les necessitats dels sectors econòmics del Pirineu Occidental per reforçar els projectes innovadors i diferencials del territori. El centre promourà la generació de projectes innovadors i impulsarà els ja existents contribuint en el teixit econòmic del territori i afavorint el seu desenvolupament mitjançant la digitalització del sector.

L’Ajuntament de Tremp ha treballat intensament

per aconseguir ser la seu d’aquest projecte, tal com va afirmar l’alcaldessa. Aquest centre d’innovació territorial estarà ubicat físicament a Tremp, però treballarà amb els projectes de tot l’Alt Pirineu i Aran i el Solsonès.

En aquesta mateixa compa-

reixença, es va aprofitar per explicar el funcionament al territori del projecte Acelera Pyme i de programa Kit Digital, una iniciativa del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital, que depèn del Consell Comarcal del Pallars Jussà, destinada a construir l’eco-

sistema de referència de la transformació digital de les pimes. El Centre d’Innovació rural acollirà aquest servei, així com Pallars Actiu i altres serveis que contribuiran a generar noves oportunitats de negoci.

A l’acte de presentació, hi van participar el secretari general per al Repte Demogràfic del govern espanyol, Paco Boya; el director del Patronat de Promoció Econòmica, Ramon Boixadera; l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases Lopetegui, el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Maria Mullol; el gerent del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Ardanuy i el director general de Red.es, Alberto Martínez.

Promocionen els atractius del municipi al Fitur de Madrid

LLADORRE I L’alcalde de Lladorre, Salvador Tomàs, va estar al certamen Fitur de Madrid per promocionar els atractius del municipi, així com els de l’Estació d’esquí de Tavascan.

En el marc d’aquesta visita, s’ha pogut trobar amb els consistoris, institucions i entitats del Pirineu lleidatà que, com Lladorre, han estat beneficiats amb els fons Next Generation. A més d’aquest municipi, la Pobla de Segur, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà o l’entitat Tot Nòrdic, també rebran aportacions d’aquest fons europeu a través de la Generalitat.

Durant l’estada a Fitur, s’han trobat aquestes ins-

titucions i entitats, amb el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent; la delegada del Govern de la Generalitat a Madrid, Ester Capella i la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech.

Cal recordar que l’Ajuntament de Lladorre rebrà 1.400.000 euros dels fons europeus Next Generation per convertir el municipi en una destinació de turisme esportiu sostenible. El projecte s’anomena “Turisme esportiu d’alta muntanya 365 dies” i té com a objectiu desestacionalitzar l’activitat turística a la zona, potenciant altres esports d’alta muntanya.

LA GUINGUETA

D'ÀNEU I El Pla Pilot de Camins destinarà 1,8 milions d’euros en millorar la xarxa viària rural del Pallars Sobirà. Ho va anunciar dissabte, 21 de gener, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, durant una visita al mirador de Burgo, a la Guingueta d’Àneu, acompanyada de representants del territori. L’objectiu és reforçar la connectivitat i la mobilitat dels veïns de la comarca i, en definitiva, “fer que la vida aquí sigui més fàcil”, va afirmar

Vilagrà. El pla actuarà en 300 quilòmetres de carreteres rurals i la inversió, d’1,8 MEUR, es repartirà entre el Govern, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal i els ajuntaments. El Pallars Sobirà té 14 municipis i 142 nuclis de població, a més d’un gran nombre de masies aïllades.

Les actuacions del Pla de Camins que es van presentar inclouen el reforç de paviment asfàltic i la millora del drenatge longitudinal i dels elements de seguretat de la xarxa viària. S’actuarà en 300

Pep Coll presenta la novel·la 'La llarga migdiada de Déu'

PESSONADA I

L'escriptor Pep Coll, nascut a Pessonada és un poble de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, i de l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, ha presentat aquest dimarts la seva última novel·la 'La llarga migdiada de Déu' (Proa) que tracta l'odissea d'uns adolescents per fugir de la barbàrie nazi a través dels Pirineus. La tercera novel·la de Coll és un treball coral que parteix d'un episodi històric de -

rivat de la Segona Guerra Mundial a la França de Vichy l'any 1940. S'ambienta en el sud del país on conflueixen tota mena d'exiliats republicans espanyols i jueus, polonesos, belgues, holandesos i francesos que fugen del nazisme. La novel·la se centra en un venedor ambulant que descobrirà un monestir en ruïnes amb desenes d'infants jueus. Mentre el nazisme arrasa Europa, els Pirineus apareixeran com l'única via d'escapada.

quilòmetres de carretera, va explicar el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Carles Isús, que va afegir que l’execució dels treballs està prevista que comenci d’aquí

a uns dos mesos. El Pla de Camins compta amb la col·laboració de les diverses administracions. Així, dels 1,8 milions d’euros d’inversió que preveu, 500.000 euros

els aportarà el Departament de la Presidència a través de la Secretaria de Governs Locals i Relacions amb l’Aran i 500.000 euros més aniran a càrrec de la Diputació de Lleida, mentre que el Consell Comarcal del Pallars Sobirà hi destinarà 650.000 euros i els ajuntaments de la comarca, 15.000 euros cadascun.

En aquest sentit, Vilagrà va ressaltar que el Pla és una mostra de la cooperació entre administracions públiques i institucions, i que permetrà que “tothom tingui opor-

tunitats hagi nascut on hagi nascut”. A més, va afegir que “l’estat de conservació de la xarxa de camins necessita urgentment actuacions de millora per motius de seguretat” a causa de la situació geogràfica de la comarca.

El Pallars Sobirà té 14 municipis, 142 nuclis de població i un gran nombre de masies aïllades. Tot plegat en un territori agrari i forestal que suma més de 1.300 quilometres quadrats i on les condicions climàtiques són extremes.

L’Estació d’esquí obre les pistes de Nòrdic i Alpí

TAVASCAN I

Les últimes precipitacions en forma de neu han estat de vital importància per a l’Estació de Tavascan que ha acumulat, per primer cop aquesta temporada, uns gruixos que han permès l’obertura de les seves installacions.

La cota baixa de l’Estació, que a inici d’aquest mes de gener no tenia gens de neu, ha acumulat més de 30 cm gràcies a la nevada intensa del dimarts 17 de gener, que van continuar al llarg de tota aquella setmana.

D’aquesta manera, els

circuits de nòrdic van poder obrir el dimecres, 18 de gener, i les pistes d’alpí ho van fer el divendres, 20 de gener.

Cal recordar, que Tavascan es troba en una situació molt delicada aquesta temporada 2022-2023 a causa de la manca de neu durant el pont de la Puríssima i Nadal i la impossibilitat econòmica de comptar amb més canons de neu per poder assegurar uns mínims i obrir l’Estació a la pràctica esportiva. Tavascan és l’única estació d’esquí alpí de gestió municipal, on el pressupost per a l’Estació, surt

del pressupost anual de l’Ajuntament de Lladorre. Això fa que sigui “impossible invertir en neu produïda”, així com optar a les subvencions que la

Generalitat dona a les estacions privades per a aquesta finalitat, fet que la deixa en una situació molt complicada l’Estació quan no neva.

Segona quinzena de gener de 2023 14 PALLARS SOBIRÀ I PALLARS JUSSÀ
El Pla Pilot de Camins invertirà 1,8 MEUR en la millora de 300 quilòmetres de la xarxa viària rural del Pallars Sobirà
DE TREMP
AJUNTAMENT
ANNA BERGA (ACN) ESTACIÓ DE TAVASCAN

La 60a Fira de l’Oli i les Garrigues genera un impacte econòmic d’uns tres milions d’euros

BORGES BLANQUES I

L’alcaldessa de les Borges i del Patronat Fira de les Garrigues, Núria Palau, ha fet una valoració molt positiva de la 60a Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues, en què s’han superat les xifres prepandèmia i s’ha generat un impacte econòmic al voltant dels tres milions d’euros.

Palau ha explicat que ha estat una fira molt potent i superior a la d’edicions anteriors, tant pel que fa al nombre de visitants, com pel que fa a les vendes i contactes per part dels diferents productors i productores. “Cada dia hem aconseguit els millors registres d’assistents i vendes de la història de la Fira”, ha dit. L’alcaldessa borgenca ha posat en valor “que la Fira serveixi per créixer, per sortir al món, vendre productes i generar impacte econòmic”, i ha detallat que els expositors i expositores han valorat molt positivament el certamen, fins al punt que alguns dels estands han hagut de reposar els seus productes, en haver fet moltes més vendes de les que preveien inicialment, i alguns fins i tot han fet contactes internacionals. Igualment, Palau ha

destacat l’àmplia presència de caravanistes durant tot el certamen, i el fet que han generat activitat econòmica també als pobles del voltant. Per la seva banda, el president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, ha afirmat que ha estat de les edicions en què més vendes s’ha fet, i que aquest increment s’ha notat des del primer dia, ja que “divendres era un dia de gent del territori, i enguany des del primer dia ja hi havia gent de fora, i molt interès pels productes”. Per això, per a Dalmau, en un any difícil, de poca producció i descontrol de preus, la bona feina feta a la Fira ha estat una gran alegria per als pagesos, pageses i persones productores, ha dit.

La clausura de la 60a Fira de l’Oli i les Garrigues ha estat

un acte d’homenatge a totes les persones que han estat indispensables per fer la Fira aquests seixanta anys, i entre les quals s’ha reconegut la tasca dels expositors i expositores i dels equips que històricament han fet fira. En la seva intervenció, l’alcaldessa Núria Palau ha donat les gràcies a totes les persones que han fet possible la Fira, i ha recordat la gran tasca dels alcaldes i alcaldesses anteriors, de tot el Patronat i l’equip de Fira, així com l’aposta que fan any rere any els expositors i expositores per la Fira de l’Oli i les Garrigues, ja que, segons ha explicat, són “les persones responsables d’aconseguir que la Fira de l’Oli i les Garrigues sigui avui, la millor fira oleícola de Catalunya i una de les més importants a nivell agro-

Els Mossos d’Esquadra detenen un home per furtar gasoil

VIELHA I La Fundació

Franz Weber va altertar dimarts, 23 de gener, sobre el perill que, segons consideren, suposen les batudes de caça a la Val d'Aran, després que diverses persones es posessin en contacte amb l'entitat per a denunciar que han sentit trets i han vist rastres de sang a camins de Bausen i És Bordès. Les queixes es produeixen poc després de la mort d'un home pel tret, suposadament accidental, d'un caçador, al terme municipal de Canejan. Així, les persones que transitaven aquest cap de setmana per les muntanyes de la zona van poder sentir trets reiterats i fins i tot gravar els rastres de sang d'animals abatuts en les senderes, el mateix espai que trepitjaven famílies amb nens poc després i on havien de veure aquestes escenes al mig del camí. Des de la Fundació tam -

bé han sortit al pas de les recents peticions de grups pro-caça on es reclama al conjunt de la ciutadania que portin "roba que cridi l'atenció" i facin soroll si passegen pel medi natural. L'ONG naturalista ha sol·licitat a la Generalitat informació sobre les persones lesionades o abatudes per caçadors en el període 2007-2022, així com els controls d'alcoholèmia duts a terme pel cos de Mossos d'Esquadra en els últims tres anys.

En el catàleg de propostes, els naturalistes insisteixen a allunyar a qualsevol menor d'edat de les caceres, on, segons indiquen en un comunicat, s'exposen a idèntics perills que qualsevol persona adulta. També demanen que la normativa catalana i aranesa assumeixi la prohibició del consum d'alcohol en el marc d'aquesta activitat. Així, proposen dotar d'alcoholímetres i test de drogues als agents rurals.

alimentari”. Palau també ha remarcat que, arran d’aquesta 60a Fira, s’està gestant un projecte que veurà la llum en els pròxims mesos: un reportatge periodístic molt i molt potent que servirà per donar a conèixer al món com ha anat canviant la manera de fer oli a la comarca de les Garrigues en els darrers seixanta anys.

En l’acte de clausura, també s’ha fet entrega del guardó pel millor oli del públic, que ha estat per a l’Oli Kylatt del Molí d’Alcanó. Igualment, durant la jornada de clausura, s’han dut a terme xoucookings a càrrec del xef Xixo Castaño, del restaurant Malena de Gimenells, amb una estrella Michelin i del xef Xavier Benet, del restaurant Hostal Benet de les Borges.

BORGES BLANQUES I

Els Mossos d’Esquadra van detenir dilluns, 16 de gener, a les Borges Blanques un home, de 42 anys, com a presumpte autor d’un delicte de furt.

Els fets van succeir el diumenge, 15 de gener a les 3 h de la matinada quan una patrulla de Mossos d’Esquadra, que estava fent patrullatge preventiu per evitar robatoris a les àrees de servei, va detectar un camió mal estacionat i un home vestit de negre que en veure la presència policial va fugir del lloc.

Els agents, davant la possibilitat que s’estigués cometent un il·lícit penal, van inspeccionar la zona i van detectar un camió

que tenia forçat el dipòsit de gasoil, d’on sortia una mànega per extreure el combustible, i anava al dipòsit del camió que estava estacionat incorrectament.

Els Mossos d’Esquadra van contactar amb el conductor del camió violentat i aquest va denunciar el furt d’uns 600 litres de gasoil.

Les gestions policials van permetre identificar al presumpte autor del furt, que va ser detingut dilluns, 16 de gener, a la tarda a les Borges Blanques.

El detingut va passar dimarts, 17 de gener, a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Lleida.

Mitma construirà tres rotondes reclamades pel territori des de fa anys

JUNEDA I Dilluns, 23 de gener, el subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, es va reunir amb l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, i la regidora Magda Peris, amb qui ha visitat els punts de la N-240 on el Ministeri de Transports, ja que finalment Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) té previst construir tres rotondes reclamades pel territori des de fa molts anys. La visita a Juneda coincideix amb l’inici del període d’informació pública del projecte.

El projecte, aprovat el passat mes de desembre pel Ministeri i en fase ara mateix d’informació pública, té un pressupost de 3,8 milions d’euros i preveu la conversió en rotondes dels tres encreuaments o cruïlles situades a l’entrada de Juneda (quilòmetre 72,500. Rotonda de la Cooperativa), en la connexió amb la LV-2001, de Juneda a Torre-

grossa (quilòmetre 74,500) i a la sortida de Juneda (quilòmetre 75,500).

Tal com ha explicat el subdelegat, es tracta d’un projecte encaminat a “incrementar la fluïdesa en la circulació i millorar la seguretat viària a la zona mitjançant la modificació d’alguns encreuaments i la reordenació dels accessos. És, en aquest sentit, un dels projectes que el Mitma ha desbloquejat, revisat i actu-

alitzat a la demarcació de Lleida per poder tirar-lo endavant i fer-lo realitat”.

Així mateix, el projecte contempla, tal com ha assenyalat el subdelegat, la creació de calçades laterals i camins paral·lels per tal de “donar servei a les empreses situades en l’entorn de la N-240, així com millorar la connectivitat en els desplaçaments als veïns de la zona”.

15 Segona quinzena de gener de 2023 GARRIGUES I VAL D'ARAN
Queixes sobre les batudes de caça, on senderistes afirmen sentir trets i veure rastres de sang en algunes rutes
AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES CEDIDA A L'ACN PER LA FUNDACIÓ FRANZ WEBER
ARXIU DE COMARQUES DE PONENT MITMA

L’Ateneu, el teatre municipal de Guissona, reobra després d’estar 10 anys en obres

GUISSONA I El dissabte 4 de febrer de 2023, l’Ateneu, el teatre municipal de Guissona, reobrirà les portes coincidint amb el centenari de la institució. Guissona celebrarà l’obertura de l’espai amb un espectacle inaugural que s’oferirà en dues sessions: una sessió a les 12 h del matí i una altra a les 20 h del vespre. La primera sessió matinal tindrà més representació institucional i es transmetrà en directe per Lleida TV, amb l’objectiu de poder arribar a tota la població, i especialment amb el veïnat que no es poden moure del seu domicili o residència.

La direcció artística de l’acte inaugural va a càrrec de la companyia SUS-4. Per realitzar l’espectacle s’ha comptat amb la participació de persones vinculades a l’entitat Ateneu de Guissona, així com la participació d’entitats culturals de la vila (Colla Gegantera de Guissona, Margeners de Guissona, Caramelles de Guissona, els

Pastorets, la Coral Doll de Veus i la Jove Companyia de Dansa Montse Esteve), de les entitats de persones provinents d’altres territoris (Romania, Ucraïna, Senegal, Colòmbia i Bulgària), d’artistes emergents vinculats amb Guissona (El Petit de Ca l’Eril, Glòria Ribera, Maria Ribera, Ethan Barea), de músics vinculats amb Guissona (Xesco Grau i Ricard Grau, Jordi Castellà i Marc Castellà), essent així una inauguració amb identitat

pròpia i amb l’objectiu que faci vibrar i emocionar a totes les persones els presents.

Tothom que assisteixi a l’acte inaugural podrà visitar els espais de l’edifici un cop acabat l’espectacle, i gaudir d’un refrigeri a l’espai Galeria, musicalitzat per l’Ethan Barea, espai que comunica amb la terrassa del teatre.

L’assistència a l’acte és oberta a tothom, tot i que un cop s’obri la reserva d’entrades, els tres primers

Gairebé 23 mil persones utilitzen els serveis de transport de viatgers a demanda durant l’any 2022

SEGARRA I Concretament, 22.996 persones de la comarca han estat usuàries del servei de transports de viatgers a demanda que ofereix l’empresa Cots Alsina.

És un servei amb molta demanda, ja que cada habitant de la Segarra ha usat, almenys un cop, aquest servei i està molt ben valorat per les persones que en fan ús.

Hi ha un total de 19 rutes a la Segarra. Els calendaris, horaris i itineraris es poden consultar a través de la pàgina web de l’empresa.

La ruta més emprada és la que passa pels municipis i nuclis de Bellmunt, Montmaneu, Tallada, Rabassa, Sant Guim de Freixenet, Castell de Santa Maria, Estaràs, Gàver i Cervera, amb un total de 4.007 usuaris. Aquest servei funciona amb una prèvia demanda, la qual s’ha de fer durant els dies feiners, abans de les 12.00 h, al 973 53 21 27. També es

pot sol·licitar per WhatsApp: 677 49 49 05.

Val a dir, que és possible utilitzar un sistema tarifari integrat que abasta geogràficament les comarques de la Noguera, les Garrigues, el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra, oferint preus més beneficiosos. Els establiments que venen les targetes de viatge a la Segarra són: a Cervera, els

dies es dona exclusivitat a les persones sòcies de l’Ateneu per adquirir entrada. Seguidament, tothom qui ho desitgi podrà reservar la seva butaca per accedir a una de les sessions oficials d’inauguració a www. teatreateneuguissona.cat. Amb la inauguració d’aquest espai es preveu un inici progressiu, i serà a partir del mes de juliol que es començarà a aplicar el reglament d’ús de l’espai, obrint la possibilitat de presentar-se a la convocatòria pública d’ús de la sala o a realitzar sol·licituds per a actes esporàdics. L’equipament, per les seves característiques, pot acollir diferents activitats i serveis amb objectius diversos, ja que disposa de diferents sales. ment possibles i disposin de l’autorització d’ús corresponent.

Així doncs, l’Ateneu de Guissona pretén esdevenir un espai cultural obert a tothom amb programació estable a partir del curs 2023-2024.

Un mort i un ferit greu en un accident entre dos cotxes a la carretera L-311

estancs Minguell, Gasol i Castelló, així com la llibreria Cucafera; a Guissona, la llibreria Issauna i l’estanc Cleries; a Sant Guim de Freixenet, la ferreteria Forn i l’estanc Riera Codina; a Sant Ramon, a l’autoservei Vejer i a Torà, a la botiga estanc Mª Rosa Mases. Més informació a la web http://www.atmlleida. cat/.

CERVERA I Una persona ha mort i una altra ha quedat amb ferides de gravetat en un xoc aquest dimarts, 17 de gener, entre dos turismes a l’L-311 al terme municipal de Cervera. Segons els Mossos d’Esquadra, l’avís de l’accident ha tingut lloc quan passaven set minuts de les vuit del matí al quilòmetre 2,9 entre la capital de la Segarra i Tarroja. D’acord amb el Servei Català de Trànsit (SCT), els dos vehicles han xocat fronto-lateralment i un dels conductors ha

mort mentre que l’altre ha quedat ferit greu. La víctima és un jove de 23 anys i veí de Guissona. La via ha estat tallada en els dos sentits de la marxa, s’han activat quatre patrulles dels Mossos, cinc dotacions dels Bombers i tres ambulàncies del SEM. Les causes de l’accident encara s’estan investigant. Amb aquesta víctima, són 12 les persones que han mort en accident de trànsit enguany a la xarxa viària interurbana de Catalunya, segons dades provisionals del SCT.

El Pessebre Vivent finalitza

la

temporada amb un balanç exitós

SANT GUIM DE LA PLANA I El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana ha finalitzat la temporada 2022 – 23 de representacions amb un balanç exitós. Després de dos anys tancats per la Covid-19 les figures tenen ganes de pessebre, de tornar a sortir en escena. La temporada ha conclòs amb 7 dies de representacions i un total de 3.000 espectadors. Han estat dies de representacions intensos, alguns sota la pluja i el fred, altres amb més bona temperatura, però la meteorologia no ha impedit que més de 250 figurants hagin participat del pessebre dels oficis

perduts, enguany hi havia 35 escenes d’oficis antics i 1 del naixement.

Jaume Oliva, el president de l’Associació Cultural la Marinada, organitzadora del pessebre, afirma que “el Pessebre ha tornat amb força, a darrere hi ha un gran grup de gent jove que s’ha involucrat, el Pessebre aquest any fa 40 anys que va començar, tot i que és la 36 edició, dos anys aturats per Covid… hem aconseguit una gran fita.” Oliva afegeix, que “la gent s’emociona, però a la vegada també ens emocionem, el pessebre és un parèntesi al món que vivim, són uns instants de màgia, on ens transforma passe -

jar-hi, la mirada es perd observant cada raconet, cada detall, cada escena, és un plaer per nosaltres que el públic ho valori.”

Cal reconèixer que darrere el Pessebre hi ha un gran equip de gent, en primer lloc, els figurants que es mostren davant del públic immòbil, l’escena, la música i la llum fan la resta. En segon lloc, hi ha els que no surten que gairebé són tanta gent com els actors, els que aparquen els cotxes, el que es cuida de l’enllumenat, el responsable de so i música, la veu en off, els que preparen foc perquè els visitants no tinguin fred i puguin fer torrades, etc.

Segona quinzena de gener de 2023 16 SEGARRA
CORTÉS (ACN)
LAURA
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA PESSEBRE VIVENT DE SANT GUIM DE LA PLANA

Nova oficina comarcal de transició energètica per a la promoció de les energies renovables

TREMP I El Consell Comarcal del Pallars Jussà compta amb una de les Oficines Comarcals de Transició Energètica impulsades per la Generalitat i que té com a finalitat collaborar en la planificació i disseny comarcal de la implantació de les energies renovables a Catalunya. Anteriorment a la creació d’aquesta oficina, el Consell Comarcal del Pallars Jussà ja treballava en la planificació territorial per la implantació de plaques fotovoltaiques. Ho feia amb un arquitecte propi a dedicació parcial, en col·laboració amb el Geoparc Orígens i amb els municipis afectats a qui s’ha donat suport en la redacció d’informes relacionats amb les sol·licituds d’instal·lació de parcs fotovoltaics al territori.

La creació d’aquesta oficina permet reforçar el servei amb la dotació d’un tècnic ambiental. Actual -

SEGARRA I Durant aquest mes de gener des de l’àrea de gestió de residus del Consell Comarcal de la Segarra s’ha començat a realitzar la renovació dels contenidors de tipus iglú per a la recollida selectiva del paper/cartó i envasos a

ment, s’està treballant en l’àmbit de l’estratègia SOLARCAT per prioritzar el model de generació renovable distribuïda i participativa i s’oferiran serveis d’assessorament i suport tècnic en matèria d’energia als ens locals i ciutadania així com assistència en la tramitació de subvencions que gestiona l’ICAEN, destinades a tasques com la rehabilitació energètica d’edificis, la mobilitat elèc -

renova

tota la comarca. Amb total són uns 200 contenidors nous de tipus iglú que es repartiran per la tot el territori segarrenc.

Tal com explica el conseller comarcal de gestió de residus, Josep Maria Castella, podria ser que

trica, els ajuts en matèria d’eficiència energètica i generació renovable en el sector industrial o altres relacionats amb les energies renovables com el foment de l’autoconsum, emmagatzematge i implantació de sistemes tèrmics renovables.

En l'actualitat, també està oberta la convocatòria anomenada SOOLARCOOP, ajuts per al suport a cooperatives o associacions

Celebren els Tres Tombs amb un gran èxit

d’autoorganització ciutadana que incloguin el desenvolupament de models de gestió i funcionament de comunitats energètiques. D’altra banda, en aquests moments està obert un procés de participació perquè la ciutadania pugui fer propostes de cara a la redacció de la nova Llei de transició energètica de Catalunya i transformació de l'Institut Català d'Energia en l'Agència d'Energia de Catalunya.

BUTSÈNIT I Dimarts, 17 de gener, es van celebrar les festivitats de Sant Antoni Abat a Butsènit de Montgai, mantenint la tradició any darrere any.

A 3/4 d’1 h del matí un total de 30 vehicles agrícoles i una mitja dotzena de mascotes es van reunir per donar els Tres Tombs al poble i ésser beneïdes pel mossèn Ramon Soler.

Enguany han estat uns

Tres Tombs on molts nens i nenes han volgut participar pujant als vehicles dels seus familiars. En acabar els participants han assistit a un dinar organitzat pel Vedat de la població al restaurant Cal Fuster de Butsènit.

Aquesta popular festa catalana ja s’ha consolidat al calendari de la població de Butsènitde Montgai com una de les festes anuals.

durant aquest temps se’n ressentís la freqüència de la recollida selectiva. És per aquest motiu, que es treballarà per substituir els nous contenidors tan aviat com sigui possible. També ha afirmat que durant aquest temps es procedirà a la unificació de

Isabel Coixet guanya el Gaudí al millor documental per ‘El sostre groc’

BARCELONA I La cineasta Isabel Coixet ha rebut el Gaudí al millor documental per ‘El sostre groc’. Es tracta d’una cinta que indaga en la denúncia d’abusos a l’Aula de Teatre de Lleida. Un viatge “sanador” per a les víctimes, que tenien entre 13 i 19 anys, que posa el focus en l’abusador i que inclou vídeos i fotos de l’època. La fiscalia va anunciar al novembre que investigaria els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida denunciats per la Paeria arran del documental. També optaven al Gaudí al millor documental ‘Cantan -

do en las azoteas’, dirigida per Enric Ribes; ‘Oswald. El falsificador’, de Kike Maíllo, i ‘Tolyatti Adrift’, de Laura Sisteró.

El film ‘El sostre groc’ va rebre una menció especial del Premi Dunia Ayaso al Festival de Cinema de Sant Sebastià i a princi -

pis de novembre es va anunciar que la fiscalia investigava els abusos a l’Aula de Teatre de Lleida denunciats per la Paeria, arran del documental. Es tracta d’una desena de nous casos que haurien passat durant el curs 2018-2019.

les illetes de contenidors a les poblacions on encara no s’havia arribat a fer. Els punts on s’ubicaran les illes de contenidors són els que es van acordar amb els diversos ajuntaments de la comcarca segarrenca en el seu dia.

Demanen 18 anys de presó a un acusat d’abusar sexualment de quatre adolescents

PLA D'URGELL I La fiscalia demana 18 anys de presó a un home acusat d’abusar sexualment de quatre adolescents tutelades que vivien al CRAE, al Pla d’Urgell. Els fets van començar el 2016 quan l’acusat tenia 72 anys i es van allargar fins al 2020. Segons l’escrit del ministeri públic, l’home es trobava amb les noies en un bar del municipi on vivien i els hi oferia refrescos, diners (entre 5 i 20 euros) o els comprava tabac, a canvi de sexe. Tot i que totes elles es van negar a mantenir relacions sexu -

als amb ell, l’home aprofitava quan se les trobava per fer tocaments a les menors. Quan van passar els fets, totes tenien entre 15 i 16 anys i una d’elles té una discapacitat del 43%. El judici es farà a l’Audiència de Lleida dijous 26 de gener.

Segons la denúncia, quan l’home es trobava amb alguna d’elles, els tocava el cul, els posava la mà sobre els genolls o fins i tot va agafar la mà d’una d’elles i la va obligar a tocar-li els genitals. La fiscalia demana que es condemni l’home a 4 anys per un delicte d’abús sexual i 4 anys per un de corrup-

ció i prostitució de menors pels fets ocorreguts amb una de les noies. A més, demana 3 anys de presó per cadascun de dos abusos sexuals més i 4 anys més per un delicte d’abús sexual continuat.

El ministeri públic també sol·licita que es condemni l’home a 5 anys de llibertat vigilada per cadascun dels delictes i que se l’inhabiliti per treballar en qualsevol feina remunerada o no que impliqui un contacte regular i directe amb menors d’edat durant 3 anys més a la pena de presó imposada.

17 Segona quinzena de gener de 2023 DIVERSOS
AJUNTAMENT DE MONTGAI
CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ
El Consell Comarcal
els contenidors de tipus iglú per a la recollida selectiva del paper/cartó i envasos a tota la comarca
JORDI BORRÀS (ACN) CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

Les indemnitzacions de l’assegurança agrària arriben al seu màxim històric amb 137 MEUR

CATALUNYA I Les indemnitzacions de l’assegurança agrària a Catalunya han arribat al seu màxim històric amb 137 MEUR. La companyia estatal Agroseguro ha duplicat les indemnitzacions abonades el 2021 i les de l’any passat representen la xifra més elevada dels 42 anys d’història de l‘assegurança agrària. Més de 90 MEUR d’indemnitzacions corresponen als danys provocats per la greu gelada que hi va haver durant els primers dies d’abril i que va afectar seriosament molts cultius de fruita dolça de les comarques de Ponent. Concretament, Agroseguro ha abonat 115,8 MEUR a productors assegurats de les comarques de Lleida, principalment de fructicultura i herbacis extensius.

A més a més, les gelades també van ser les principals responsables de

l’augment en els danys i indemnitzacions als productors d’ametlla, que han pujat fins als 4,4 MEUR el 2022, més del doble que la campanya anterior. A continuació, s’hi situen els danys registrats per ramaders assegurats en les diferents línies d’assegurances pecuàries (21,4 MEUR) i les indemnitzacions a

productors d’herbacis extensius (14,1 MEUR), que gairebé multipliquen per cinc respecte a la passada collita a causa de la combinació entre la sequera, les altes temperatures, les onades i els cops de calor que hi va haver durant la primavera i l’estiu. La resta d’indemnitzacions abonades fins a arribar a la xifra final

corresponen a la vinya (3,7 MEUR), cítrics, cirera, olivera i hortalisses, entre d’altres.

Per demarcacions, les indemnitzacions abonades als agricultors i ramaders assegurats a Lleida han pujat fins a 115,80 MEUR, ja que es tracta de la principal zona fructícola de Catalunya i, per tant, la més afectada per les gelades de l’abril. La resta, se separa entre Barcelona (8,9 MEUR), Tarragona (7,5 MEUR) i Girona (5,2 MEUR). Més del 96% dels pagaments ja s’han fet i en conseqüència se superen els 132 MEUR abonats.

L’alta sinistralitat i indemnitzacions abonades per Agroseguro, confirmarien segons la companyia, els greus efectes del canvi climàtic i la necessitat de contractar una assegurança agrària per garantir el futur de les explotacions.

Junts i Impulsem s’uneixen per les eleccions municipals

LLEIDA I L’executiva de Junts per Catalunya a la vegueria de Lleida ha donat llum verda aquest diumenge a l’acord per tal de concórrer conjuntament amb Impulsem Lleida a les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Ho ha fet l’endemà que la militància del partit que integra alcaldes de l’òrbita del PDeCAT també avalés la coalició. Les formacions confien que l’acord permetrà

Atorguen una medalla centenària a la Remei Llobet Eroles

CERVERA I La veïna de Cervera Remei Llobet Eroles va rebre la medalla commemorativa per haver complert 100 anys, que atorga la Generalitat de Catalunya, en un acte d’homenatge que va tenir lloc el dissabte 14 de gener. L’acte es va convocar amb la finalitat d’homenatjar Remei Llobet Eroles amb motiu del seu centè aniversari, que va celebrar el dia 30 de desembre del 2022.

Remei Llobet Eroles va néixer a Tàrrega el 30 de desembre de 1922. Era la filla petita de set germans i amb la seva família es va traslladar a viure a Verdú. Quan tenia 22 anys es va traslladar a Cervera, on es va casar amb Ramon Felip i van tenir una filla. Va estar al capdavant d’una perruqueria fins a la seva jubilació. A l’homenatge, que va tenir lloc a la residència Mare Güell, Llobet va estar acompanyada pels membres de la

presentar una proposta política a la majoria dels municipis de les cinc comarques de Ponent. El pacte contempla que els partits adoptin una denominació de coalició que s’establirà més endavant, així com la creació d’un comitè d’enllaç que farà el seguiment dels municipis on es presenten les candidatures per mirar d’evitar competir. Es preveu que l’acord es formalitzi en breu.

seva família i la direcció i el personal del centre. El lliurament de la medalla va anar a càrrec del paer en cap, Joan Santacana, i la consellera comarcal de Serveis Socials, Salut i Igualtat, Gemma Martínez, que també la van obsequiar amb una placa commemorativa, de part de la Paeria de Cervera, i un lot amb diferents productes de proximitat, per part del Consell Comarcal de la Segarra.

L’Ajuntament posa en marxa obres de reforma de la plaça de les Bòbiles

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

TÀRREGA I

L’Ajuntament de Tàrrega ha començat les obres per transformar en un espai més acollidor la plaça de les Bòbiles. Aquest és un dels principals projectes que figuren a l’agenda d’actuacions urbanístiques. Per fer-lo realitat, el consistori invertirà 214.827 euros, que es finançaran mitjançant la concertació d’un préstec a llarg termini a l’espera de resoldre la tramitació d’una subvenció per part de la Diputació de Lleida. La plaça de les Bòbiles, situada a la illa que conformen els carrers de

Bellpuig, Pau Casals, Betlem i l’avinguda d’Ondara, és objecte d’una remodelació integral per esdevenir un espai arbrat de lleure i passeig amb un nou paviment granular. Serà una notable millora paisatgística que es completarà amb mobiliari urbà, jocs infantils i enllumenat públic. De 5.360 metres quadrats de superfície, la plaça passarà a disposar de camins per a vianants, zones enjardinades i mig centenar de llocs d’estacionament gratuït distribuïts en dos espais delimitats amb arbustos a prop dels carrers de Pau Casals i Bellpuig.

El projecte, que s’ha dividit en dos lots, preveu la plantació d’una vintena d’espècies d’arbres. L’empresa Jarditec Serveis En -

ginyeria del Paisatge SL executa el primer lot, que consisteix en els treballs de pavimentacions de terres, pavimentacions, jardi -

neria i enllumenat de l’espai que s’han adjudicat per 178.281 euros (IVA inclòs).

Per la seva banda, el lot 2, que contempla el subministrament i col·locació de mobiliari urbà i jocs infantils, s’ha adjudicat a Happyludic Playground and Urban Equipment SL per valor de 36.546 euros (IVA inclòs).

Les tasques han començat amb el desbrossament i l’esplanació del terreny. Tot seguit es procedirà a estendre el nou paviment granular per posteriorment delimitar els espais i zones que tindrà la futura plaça i els treballs de jardi-

neria per dotar-la de vegetació. El projecte també contempla la millora de l’enllumenat públic de l’espai mitjançant la instal·lació de lluminàries tipus LED. Val a dir que mentre durin les obres no es pot estacionar a l’espai. Un cop finalitzats els treballs, Tàrrega guanyarà, per tant, un nova zona verda dins el cas urbà que potenciarà la pràctica d’activitats a l’aire lliure i que contribuirà a dignificar l’entorn de l’oest de la ciutat, on s’ubiquen diversos equipaments, entre els quals són tres centres educatius.

Segona quinzena de gener de 2023 18 DIVERSOS
CEDIDA A L’ACN PER JUNTS PER CATALUNYA
ORIOL BOSCH (ACN)
PAERIA DE CERVERA

CSIF denuncia condicions “deplorables” al Centre Penitenciari de Ponent

LLEIDA I CSIF denuncia condicions “deplorables” al Centre Penitenciari de Ponent que, alerten, “posen en constant perill la convivència a la presó”, després que dissabte, 21 de gener, caigués la xarxa elèctrica i marxés la llum durant el matí. El Departament de Justícia ha explicat que la causa va ser una avaria i que no es va produir cap incident. El CSIF denuncia que aquesta situació deixa al centre “sense possibilitat ràpida de reacció davant de possibles emergències mèdiques” però des de Justícia asseguren que en cas d’emergència s’haurien “activat mecanismes” per poder entrar perquè, tot i que alguna part de la presó es van quedar sense llum, reconeixen, els grups electrògens es van activar i van permetre que part de la instal·lació continués funcionant.

Des del CSIF reconeixen que “les conseqüències

haurien estat molt més preocupants si hagués passat a la tarda, quan ja no hi ha llum natural” però consideren que la situació va ser greu i demanen inversions per fer front a la manca de manteniment i de personal.

Tot i que la setmana que ve està previst tancar el mòdul 11 per fer tasques de millora als quadres elèctrics de la presó de Lleida, “no n’hi ha prou”, diuen des del CSIF perquè ja fa molt de temps

el Centre Penitenciari de Ponent té “greus problemes” a la seva infraestructura, provocats pel deteriorament lògic del pas del temps, la manca de manteniment i la manca d’inversió.

Des del sindicat entenen que “la irresponsabilitat dels polítics” amb la presó de Lleida és “vergonyosa” i lamenten que ja els van “enganyar” amb la promesa d’una presó a Tàrrega. “S’omplen la boca quan par-

Esquerra Republicana inaugura la nova seu al centre del municipi

len de territori o de Drets Humans i s’obliden de la demarcació de Lleida, com sempre”, afegeixen. Aquest territori “mereix un centre penitenciari digne i l’Administració té l’obligació de garantir les condicions laborals dels seus treballadors i vetllar per la seguretat i la salut a la feina, així com la de les persones que puguin afectar, com són els interns, que tenen el dret a viure en unes condicions dignes”, conclouen.

TÀRREGA I La secció local d’Esquerra Republicana de Tàrrega va inaugurar dissabte, 21 de gener, la nova seu de la formació política al centre de la ciutat, al carrer del Carme, 2 de la capital urgellenca.

Per a l’alcaldessa i candidata a la reelecció, Alba Pijuan Vallverdú, el canvi “comportarà una major proximitat a la ciutadania amb qui volem mantenir una relació propera, d’escolta i de debat sobre el futur de la ciutat”.

Pijuan també va exposar que “hem volgut recuperar un local cèntric que feia un temps que estava buit, també per contribuir a dinamitzar l’eix comercial targarí, en coherència amb les polítiques que portem a terme des del consistori”. Una vuitantena de persones van participar en l’estrena del nou local -que és també la seu de la federació comarcal del partit a l’Urgell-, conversant amb l’equip republicà i compartint un aperitiu.

Un equip de cinc alumnes llancen un petit satèl·lit amb el qual participaran en el concurs CanSat

TREMP I Un grup de cinc alumnes de primer de batxillerat de l’Institut de Tremp i tres professors han impulsat el projecte Tremp-SAT amb què participaran en el concurs de l’Agència Espacial Europea CanSat. La missió principal del projecte és dissenyar un

petit satèl·lit de la mida d’una llauna de refresc que rebi i transmeti dades com la temperatura i la pressió ambient durant la caiguda. El cap de setmana del 21 al 22 l’equip va volar amb un globus aerostàtic a la Conca de Tremp per comprovar que el coet funciona. Amb

aquest treball de batxillerat s’acosta la recerca i la creació tecnològica als estudiants, fet amb el qual volen remarcar que el Pallars també pot ser centre de recerca tecnològica.

L’objectiu del projecte és ensenyar tecnologies aeroespacials als estudiants

que hi participen. Durant el concurs cada prototip es llança 1 km cap a l’atmosfera, i en caure desplega el seu propi paracaigudes per poder-se recuperar. Els alumnes pallaresos han inclòs un GPS al satèl·lit perquè sigui més fàcil trobar-lo després de llançar-lo i un altímetre.

La Diputació incrementa un 25% en quatre anys els fons directes destinats als municipis

TÀRREGA I La nova edició del cicle de concerts Tàrrega Sona va arrencar dissabte, 21 de gener, amb una doble proposta al Teatre Ateneu. Va ser una vetllada d’excel·lència musical amb les actuacions del guitarrista targarí Edu Escaño i l’ex-Último de la Fila Quimi Portet. La proposta va omplir la platea de la sala i va recollir molts aplaudiments. Edu Escaño, que presentava el seu segon àlbum ‘Quin merder!’, va comptar a més amb un convidat de luxe dalt l’escenari: el teclista lleidatà Xavier Monge. El concert d’Edu Escaño va obrir la nit amb una potent

descàrrega de blues, funk i rock.

Tot seguit va prendre el relleu Quimi Portet, que va delectar els espectadors repassant cançons emblemàtiques de la seva trajectòria com a solista. El cantautor de Vic va centrar el repertori en el seu primer disc enregistrat

en viu, ‘Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati)’, que va veure la llum a finals del 2020. El concert va plasmar a la perfecció el ric univers creatiu i sonor de Quimi Portet, que va connectar de seguida amb el públic gràcies també a la seva fina ironia.s

LLEIDA I La Diputació de Lleida ha incrementat un 25,70% els fons directes destinats a ajuntaments i consells comarcals respecte al mandat anterior. S’ha passat dels 153,6 milions d’euros entre 2015 i 2018 a 193,1 milions entre 2019 i 2022. L’augment de les ajudes ha estat del 32% en comarques com el Pallars Jussà i les Garrigues i del 50% a la Segarra, seguint criteris de discriminació positiva en favor dels municipis de muntanya i en risc de despoblament. El president de la Diputació, Joan Talarn, va

destacar en un acte amb entitats municipalistes convocat per la plataforma alcaldes.eu a Tàrrega, que es demostra que “és possible passar dels ajuts directes discrecionals per a uns quants a plans econòmics d’aplicació equitativa a tot el món local”.

Joan Talarn ho va explicar divendres, 20 de gener, a la tarda en el marc de l’acte convocat per la plataforma alcaldes.eu a l’Ateneu de Tàrrega, en el qual el president de la Diputació va fer balanç de l’activitat respecte del món municipal i va compartir debat amb els re -

presentants de les quatre principals entitats municipalistes de Catalunya.

Hi va participar la Federació de Municipis de Catalunya (FMC); l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM); l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), ; i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

L’acte va estar conduït pel periodista Eduard Berraondo i va comptar amb l’assistència d’alcaldes i regidors dels diferents municipis de Catalunya així com del món econòmic, polític, empresarial i mitjans de comunicació.

19 Segona quinzena de gener de 2023 DIVERSOS
Els concerts de Quimi Portet i Edu Escaño obren amb èxit el cicle Tàrrega Sona 2023
SALVADOR MIRET (ACN) ESQUERRA REPUBLICANA TÀRREGA AJUNTAMENT DE TÀRREGA CEDIDA A L’ACN PER L’INSTITUT DE TREMP

La 28a Temporada d’Arts Escèniques porta a escena ‘Mi hijo solo camina un poca más lento’

TÀRREGA I La 28a Temporada d’Arts Escèniques de Tàrrega encara la seva recta final de representacions al Teatre Ateneu. La propera i penúltima cita del cicle arriba aquest dissabte 28 de gener (20:30h) amb un multipremiat text que porta a escena la companyia basca Tanttaka Teatroa. Es tracta de ‘Mi hijo solo camina un poca más lento’, un commovedor muntatge que parla sobre la memòria, el pas del temps o la solitud. A partir del text del dramaturg originari dels balcans Ivor Martinic, el director escènic Fernando Bernués relata les vicissituds d’una dona per cuidar la família i, en especial, el seu fill Branko, que pateix una malaltia degenerativa. La protagonista del text és Mia, una dona imprescindible, com tantes, en el dia a dia de casa seva. Lluita contra els seus dimonis mentre cuida la mare, el pare, la filla i un marit “dissident”, però especialment dedica esforços al seu fill Branko. Avui, Branko fa 25 anys i la seva

“disfuncional” família li prepara una festa. Serà el detonant per parlar, amb humor i sinceritat brutal, de tot allò que hauria d’importar: el pas del temps, l’amor, l’abandó, la malaltia... La casa familiar és l’espai divers on es donen situacions gracioses, cruels i commovedores. Crida l’atenció la diversitat d’edats dels personatges i la universalitat dels temes plantejats, propis d’un barri proletari industrial o alhora d’un context rural (no pen-

saríem pas que l’obra fou escrita als Balcans). Integren el repartiment Miren Arrieta, Ane Gabarain, Klara Badiola, Mireia Gabilondo, Asier Hernández, Ander Iruretagoiena, Xabi “jabato” López, Maria Redondo, Martxelo Rubio, Jose Ramon Soroiz i Dorieta Urrerabizkaia.

Ivor Martinic, nascut l’any 1984, és un dels autors de teatre croats més prometedors, amb més de 20 premis nacionals i internacionals pel seu treball teatral. Un

El Museu de Vestits de Paper inaugura una mostra d’una vintena de peces

dels seus èxits més grans a l’estranger ha estat justament la peça que aquest dissabte arriba al Teatre Ateneu de Tàrrega de la mà de la reconeguda companyia basca Tanttaka Teatroa. Preu de l’entrada: 25 euros. A la venda, amb els descomptes habituals, a través de La Botiga del Museu (carrer Major, 11) i al web www. culturatarrega.cat. També a les taquilles del Teatre Ateneu des d’una hora abans de la funció.

MOLLERUSSA I El Museu de Vestits de Paper de Mollerussa acollirà des d'aquest divendres, 27 de gener i fins al dia 12 de febrer, l’exposició d’una vintena de peces que han participat en la darrera edició del concurs que va tenir lloc el passat 17 de desembre. Es tracta d’un conjunt de vestits que, tot i que no van resultar premiats, han estat donats per les seves propietàries per tal que formin part del fons del museu i puguin ser els protagonistes de les desfilades de promoció

El nou Espai de memòria cultural obre les seves portes

MIRALCAMP I Diumenge, 22 de gener, Miralcamp va inaugurar el seu nou Espai de memòria cultural, en un concorregut acte que va tenir lloc en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Sebastià. El nou equipament, situat al Centre Cultural Josep Maria Solé i Sabaté, al carrer Major, 1, s’ha ideat i dissenyat perquè aculli tota l’activitat que bull actualment al

poble —xerrades, presentacions i actes diversos—, tot mantenint un ull en el passat, en tot el dinamisme que ha donat vida a Miralcamp fins avui, ja que disposa d’un espai museístic amb fotografies d’arxiu que ens permeten fer un recorregut pels capítols més destacats de la història cultural de Miralcamp. L’alcaldessa, Carme Ribes Llordés, es mostra molt agra-

ïda amb els qui han fet possible aquest projecte amb la seva col·laboració, com ara a través de la donació d’algunes de les fotografies que ocupen l’espai, i també amb aquelles persones disposades a omplir-lo de vida d’ara endavant a través de noves iniciatives. El nou Espai de memòria cultural, que anirà evolucionant amb els nous projectes

d’aquest equipament arreu del territori.

La mostra serà inaugurada divendres, 27 de gener, a les 7 h de la tarda per part de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, en un acte que tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Museu de Vestits de Paper. Entre els vestits donats figuren els que han cedit les modistes mollerussenques Roser Cardona, Teresa Codony i Anastasia Petrova. També n’hi ha procedents d’altres localitats del territori ponentí, com Alguaire, Almenar i Lleida.

i episodis que dinamitzin la vila, està organitzat en cinc blocs que recullen els grans pilars de la història cultural miralcampina: ràdio (arxius de Ràdio Ponent), música (fotografies de la banda PJ4), el cant coral (una fotografia de la primera coral del poble, fundada el 1916), el cinema (aquí representat pel Cinema Sans) i l’arrelada tradició sardanista.

El festival Embarrat obre la convocatòria Nau 18 per a estudiants i artistes emergents en una edició dedicada a la “Mare Terra”

TÀRREGA I La creació contemporània arriba altre cop al Museu Trepat de Tàrrega amb la novena edició de l’Embarrat, que se celebrarà entre el 26 de maig i el 4 de juny. El festival es referma com a aparador de nous talents artístics i com a plataforma de difusió i promoció de les seves obres. Així, la capital de l’Urgell aposta un any més per l’art avantguardista i transgressor, que tindrà l’antiga fàbrica J. Trepat com a escenari. Prèviament, l’Embarrat

2023 obre la convocatòria artística Nau 18, fins al 28 de febrer, dirigida a estudiants d’art, creadors i artistes de fins a 35 anys i de qualsevol disciplina plàstica, audiovisual o performativa. L’exposició col·lectiva tindrà lloc els dies del festival a la nau 18 del Museu Trepat.

La comissària convidada en aquesta edició és Anna Roigé, responsable de documentació del Centre d’Art La Panera de Lleida, la qual juntament amb Jesús Vilamajó, director del festival, s’encarregaran

de la selecció de les obres que participaran en l’exposició. Enguany, la «Mare Terra» és el tema central de la convocatòria i l’eix temàtic de la mostra. Amb l’objectiu de contribuir a sensibilitzar la ciutadania sobre el moment inefable en què vivim, l’Embarrat convida a reflexionar en aquesta ocasió sobre els perjudicis que les societats han inferit al llarg dels temps al planeta Terra. Cal destacar també la renovada col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació

de Lleida, que patrocina el retorn del Premi IEIEmbarrat. Un jurat configurat per Christian Alonso, director del Centre

d’Art la Panera de Lleida; Mercè Vila, coordinadora d’exposicions de la Fundació Vila Casas; i Anselm Ros, comissari de la sala

Gòtika de l’IEI, atorgaran el premi al millor artista, consistent en la producció d’una exposició a la Gòtika durant el 2024 i una aportació de 1.000 euros. L’Embarrat 2023 està coorganitzat per la Regidoria de Cultura i el Museu Trepat de Tàrrega, i compta amb les col·laboracions de l’IEI de la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Consell Comarcal de l’Urgell.

Segona quinzena de gener de 2023 20 CULTURA
AJUNTAMENT DE TÀRREGA JESÚS VILAMAJÓ AJUNTAMENT DE MIRALCAMP
ASMAA R. BELLAHBIB

Qui és Berta Aroca?

La Berta Aroca és una noia de vint anys, mataronina. Una noia molt normal que un dia, amb onze anys, va decidir començar a fer vídeos a Youtube, i posteriorment a Tik Tok. Des de llavors vaig caure amb gràcia.

Com arribes a ser considerada creadora de contingut i influencer?

Feia vídeos a YouTube, però ho feia “por amor al arte”. M'agradava molt i no pensava en seguidors. Vaig arribar a tenir 100 mil seguidors a YouTube, però en aquell moment no era res. I més endavant, vaig començar a crear contingut en català. Quan comences a fer coses en català, pel fet d'haver-hi tan poca gent, destaques i és quan tothom et vol. Suposo que en aquell moment va començar tot.

Per quina raó decideixes fer el canvi i comences a comunicar en català?

Vaig començar a comunicat en català per diversos motius. En primer lloc, perquè és la meva llengua i, en segon lloc, perquè vaig veure que realment funcionava bé. Al

Berta Aroca

INFLUENCER I COMUNICADORA

«Del TikTok a la ràdio, un nou paradigma de la comunicació per

a joves»

Berta Aroca, s'ha posicionat com una de les creadores de contingut en català de primer nivell en aquests últims temps. La mataronina compagina els seus estudis de comunicació amb ser influenciadora, i alhora participar en alguns programes de televisió i ràdio. Amb gairebé 200.000 seguidors a TikTok, recentment s’ha estrenat com a presentadora del programa “El Loft” d’iCat FM.

principi, inconscientment, feia vídeos en castellà. De sobte, vaig començar a veure vídeos d'en Long Li Xue, i em va sobtar que tingués tants seguidors, i això em va animar. El primer vídeo que vaig publicar en català es va fer viral. Vaig pensar: com és possible que ningú estigui fent vídeos en català?

Per tenir més contingut en català, creus que hem de generar nous referents, nous creadors de contingut, en català?

Jo vaig començar a fer vídeos en castellà, amb només onze anys, perquè el contingut que consumia era majoritàriament en castellà. I de fet, cal dir que en castellà no només hi ha més contingut, sinó que també té més repercussió. És complicat competir contra això, però val la pena i cal que hi hagi més referents.

Com gestiones el fet de ser influent per a noies més joves?

Sents un pes de responsabilitat per això?

Quan fas contingut d'humor, el públic t'encasella molt ràpidament. Això a vegades et fa creure que

no és gaire important el que penses o transmet, de fet jo creia que per a la gent les coses que deia no arribaven més enllà. Però, ara parlo de molts temes, i veig que el meu contingut arriba més lluny, i que pot servir per ajudar a altra gent.

sima professional!

Com responeu a la necessitat de crear contingut amb atractius de safareig i d'actualitat?

El que abans era Adolescents XL, que ara es diu XL, ja es pot trobar aquest tipus de contingut. Precisament per això, el programa d'en Roger Carandell, la Marta Montaner i la Juliana Canet és un referent per nosaltres. Al Loft comencem amb una secció de notícies, perquè la gent estigui informada. Després ja parlem de tot: coses banals, safareig, actualitat musical…

El Loft d'iCat, és un dels nous projectes en què estàs treballant. Com sorgeix la idea i amb qui comparteixes aquesta experiència?

La ràdio sempre m'ha agradat, i arran d'anar fent tertúlies vaig veure que realment era un món en el qual gaudia molt. Aquest mateix agost em van trucar per fer-me la proposta del Loft d'iCat. És un programa setmanal, que es fa de dilluns a dijous de les nou de la nit i fins a les onze. I el comparteixo amb la Xènia Casado, que és una grandís -

El format pòdcast ajuda també a modernitzar una mica la ràdio, perquè hi ha qui considera que la ràdio un canal de gent gran. Que en penses d'això?

Em fa ràbia la gent que diu que la ràdio és per gent gran. I em sap greu que no escoltin la ràdio, perquè és fantàstica! Això, a vegades, és una cosa que pensen els joves, i precisament per aquest motiu des del Loft vam decidir apostar per un contingut transmèdia; que té moltíssima força a TikTok i Instagram, i tam -

bé a Spotify.

Creus que cal una regeneració de la comunicació a la ràdio, per destinar-la a un públic juvenil?

Cal que hi hagi joves, cal que hi siguem perquè representem una part molt gran de la societat catalana i tenim coses molt interessant a dir. La presència de joves en aquests espais és un avenç enorme, i alhora és una oportunitat d’aprendre per a molts, com jo mateixa. Estic molt agraïda per aquesta aposta.

Abans eren els grans qui parlaven dels joves. Podem afirmar que ara són els joves els qui parlen de joves?

Que els joves puguem parlar de nosaltres mateixos és importantíssim. Tot i això, encara hi ha feina per fer. Jo m'he trobat amb gent gran, amb “boomers”, que m'expliquen com he de fer els meus vídeos. Creem contingut per joves, perquè som joves! I els adults ja tenen altres continguts. Això s'ha de respectar, perquè prou ens ha costat arribar on som avui.

A diferència d'altres influenciadores que posen el focus en allò més superficial, estem acostumats a trobar temes quotidians als teus vídeos. A què es deu això?

Els meus inicis a les xarxes socials van ser imitant perfils de persones, com per exemple professors el que volia, realment, era mostrar coses gracioses o divertides. En el meu cas penso que és important explicar les coses quotidianes, i fins i tot mostrar-me vulnerable, tal com soc en el meu dia a dia.

Per acabar, digues tres pros i tres contres de la teva professió. Tres coses que m'agraden. En primer lloc, és la millor feina del món, i tinc la sort de no estar precaritzada. En segon lloc, totes les persones que he pogut conèixer. I, en tercer lloc, allò que diuen de ser el teu propi cap, la majoria de les vegades. I tres coses dolentes. En primer lloc, les paranoies mentals que tinc constantment per les xifres. En segon lloc, que quan et veus tant a internet se t'oblida una mica qui ets. I per últim com m'afecta la salut mental.

21 Segona quinzena de gener de 2023 ENTREVISTA
TEXT I REGINA RIGAU · FOTO I ARCADI MARTÍN
Que els joves puguem parlar de nosaltres mateixos és importantíssim

Anuncis breus

ES LLOGA BOTIGA GRAN I

REFORMADA al centre de Tàrrega, en carrer comercial. Ideal per oficina, sabateria, botiga de roba, perruqueria... Bon preu. Interessats truqueu al 639 90 35 65.

PISOS DE 1 I 2 HABITACIONS A MOLLERUSSA al c/Jo-

sep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

COMPRO MASÍA O CASA DE CAMPO lo más habitable posible con terreno. Al contado. Interesados llamen al teléfono 93 430 35 67

Recomanem

EMPRESA ESSENCIAL GEMMA BELTRAN. Neteja de comunitats de veïns, oficines, etc. Interessats truqueu al 685 240 144

BUSCO CASA a ser possible amb terreny o pati, restaurada o per restaurar. T. 93 410 99 59

www.directoalpaladar.com

DOS TAÜTS NEGRES

I DOS DE BLANCS

La matança d'una família de masovers a Carreu l'any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d'aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l'assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d'aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. D'entrada, és una història molt semblant a la famosa matança de Kansas, novel·lada per Truman Capote, però les conseqüències del crim del Pallars van ser diametralment oposades: la premsa va oblidar el cas, i la justícia franquista no va saber, o no va voler, resoldre'l. A partir del relat biogràfic dels personatges reals que van intervenir en els fets, Pep Coll ens ofereix una novel·la excepcional, rotunda i absorbent. Sens dubte, la seva obra més personal.

Les 7 diferències

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: poc intens però gratificant. Salut: fes esport. Treball: canvis pròspers en la teva professió.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: estaràs centrat en la parella. Salut: mals d'esquena. Treball: triomfaràs en la teva professió.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: tot fluirà. Salut: constipats. Treball: amb esforç aconseguiràs l'èxit.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: millorarà la teva vida amorosa. Salut: relaxa't. Treball: la teva economia prosperarà.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: bona etapa per estar en parella. Salut: dolor d'extremitats. Treball: apareixeran propostes.

 VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: torna la il·lusió. Salut: cuida't més. Treball: prepara't que venen canvis a millor.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: molta felicitat. Salut: mal d'ossos. Treball: fes cas a la teva intuïció, et beneficiarà.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: la relació s'estabilitzarà. Salut: mals de panxa. Treball: guanyaràs prestigi.

SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: t'hauràs d'esforçàr més. Salut: canvis emocionals. Treball: molta creativitat.

Elaboració:

Primer de tot començarem fregint els trossos de ploma ibèrica tallats en porcions directament a la paella, els salpebrarem i els retirarem quan comencin a daurar-se. En el mateix greix que haurà deixat anar la carn, prepararem un sofregit amb totes les verdures ben picades, reservant la tomata per a quan tot estigui ben fregit. Després d'incorporar la tomata i fregir-la uns minuts, tornarem a posar la carn, afegirem el brou amb el safrà (uns fils) i deixarem que arribi a ebullició. Afegirem l'arròs i tot seguit la cúrcuma. Deixarem coure a foc fort durant set minuts, baixarem després el foc i deixarem que cogui uns altres set minuts més fins que l'arròs estigui gairebé al seu punt i pràcticament no quedi líquid a la paella. Incorporarem els xampinyons tallats a quarts i deixarem que es cuinin uns dos o tres minuts, apagant el foc i cobrint l'arròs amb un drap de cuina sota el que deixarem una bona branca de romaní perquè doni el toc final amb el seu aroma. Servirem l'arròs després de deixar-lo reposar durant cinc o deu minuts.

Curiositats de

gener

31

CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: tot seguirà bé. Salut: molta energia. Treball: canvis econòmics positius i de prosperitat.

 AQUARI 21-I / 19-II. Amor: si no et compensa, deixa-ho a temps. Salut: escolta el teu cos. Treball: grans canvis.

PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: centra't en tu. Salut: vulnerabilitat. Treball: recolliràs els fruits de la feina de l'any passat.

Segona quinzena de gener de 2023 22 DIVERSOS
solucions Les 7 diferències
ANUNCIS BREUS 973 501 878 redaccio@ comarquesdeponent.com publicitat@ comarquesdeponent.com La recepta Arròs amb ploma ibèrica i xampinyons Ingredients per 4 persones: · 300 gr d'arròs bomba · 1 pebrot verd italià · 1 dent d'all · 1 porro · 1/4 de ceba · 1 tomàta · 300 gr de ploma de porc ibèric · 1 polzim de cúrcuma molta · Safrà · 750 ml de brou de carn · 1 branqueta de romaní fresc · Xampinyons
Vins de les comarques Ventada (blanc) Celler: RAIMAT D.O.: Costers del Segre Garnatxa blanca Vi equilibrat i amb caràcter, de boca fina i sedosa, però amb cos i personalitat; elegant, ple de matisos de flor i fruita blanca, sobre un fons mineral que reflecteix el tan característic terrer. Ideal per equilibrar plats grassos com peixos blaus al forn o la planxa i embotits. També per a altres plats com el garrí, farcellets de pollastre o risottos. 27 de gener de 1151 El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i el rei Alfons VII de Castella signen a Tudellén (Navarra) un tractat sobre la conquesta
i el repartiment d'al-Àndalus, en què el barceloní es reserva les terres dels regnes sarraïns de València, Dénia i Múrcia.
de gener de 1994 Un incendi destrueix per complet l'interior del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Autor: Pep Coll Editorial: Edicions Proa Gènere: Novel·la literària

l’Agenda

Dijous, 26/01

AGRAMUNT

Presentació del 5è Cicle d'Arts Escèniques i Musicals Brots. A les 7 de la tarda, a l'Espai Cívic.

MOLLERUSSA

Club de lectura infantil. Estels i formigues, a càrrec de Sebastià Serra, il·lustrador i autor del conte. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.

TÀRREGA

Presentació del llibre: El noi i el monstre, un viatge per la depressió i els transtorns mentals, a càrrec de l'autor Jordi Raventós Sabater. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Germanes Güell.

Divendres, 27/01

AGRAMUNT

Jornada solidària de donació de sang. Durant tot el dia, a l'Espai Cívic.

BALAGUER

Cicle Gaudí de Cinema. 42 segundos. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA

Inauguració de l'exposició Paisatges interiors de Montserrat Picas. a les 7 de la tarda, a la Sala Marsà.

Del 26 de gener al 7 de febrer de 2023

de les Comarques

Cine Club La Lloca. L'emperadriu rebel de Marie Kreutzer. Drama biogràfic · Austria · 2022. A 2/4 de 9 del vespre, als Cinemes Majèstic.

Festa del Tres Tombs. Pregó amb Lo Tossino, La Verreta i els Grallers de la Barra. A les 7 de la tarda, pels carrers del centre.

28a Temporada d'Arts Escèniques. Representació de l'obra Mi hijo solo camina un poco más lento, amb Tanttaka teatroa. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

Dissabte, 28/01

BALAGUER

Nit de la sardana. Visita guiada a l'exposició Costumari balaguerí. Festes, tradicions i folklore, A 2/4 de 6 de la tarda, al Museu de la Noguera.

Nit de la sardana. Cloenda del 17è campionat de colles sardanistes de la Terra Ferma, A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

Nit de la sardana. Espectacle familiar Les mil i una nit amb la cobla Principal del Llobregat i Enric Arquimbau. A 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Municipal.

Nit de la sardana. Sopar Nit de la Sardana amb lliuraments dels premis Rotllana i SardaLleida amb la Principal del Llobregat. A 2/4 de 10 de la nit, al pavelló Molí de l'Esquerrà.

TÀRREGA

Festa dels Tres Tombs. Xerrada sobre ramaderia i la nova llei de benestar animal. A les 12 del migdia, al local de la Societat Ateneu.

TÀRREGA

Festa dels Tres Tombs. Mercat d'alimentació i artesania, esmorzar de pagès, recollida del pendonista, jocs infantils i trobada de tractors clàssics. Benedicció de carrosses, mascotes i muntures, tradicionals Tres Tombs, cafè-concert i ball. A partir de les 9 del matí, a la plaça de les Nacions sense Estat. El recorregut de les carrosses és a les 12 del migdia, a la plaça del Carme.

BALAGUER

Biblioteques amb D.O. Xerrada El vi i el cava a la publicitat: de les bombolles a Martin Scorsese, a càrrec de Pablo Sancho. A 2/4 de 8 de la tarda, a la biblioteca Margarida de Montferrat.

Divendres, 03/02

BALAGUER

Cicle a Escena. Espectacle de dansa scRakeja't 2.0. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Municipal.

Dies 28/01 i 29/01

VERDÚ

Festa Major de Sant Flavià i el Sant Crist. Amb activitats per la mainada, missa, Monòlegs amb Tian Lara, sopar, concert, presentació de llibre i partit de futbol femení.

Diumenge, 29/01

AGRAMUNT

Balls de diumenge amb Loren. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

MOLLERUSSA

Gala inaugural del centenari del Teatre L'Amistat amb l'actuació de Pedro da Costa, semifinalista del concurs Eufòria. Presentat per Ares Teixidó i amb la participació de La Cremallera. A les 7 de la tarda, al Teatre L'Amistat.

PREIXANA

Ball dels diumenges amb Joan Carbonell. A les 7 de la tarda, al pavelló municipal.

Cicle Tàrrega Sona 2023. Ballant amb Txaikovski, a càrrec de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les terres de Lleida (OJC). A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dimarts, 31/01

TÀRREGA

Celebració del Dia Escola de la No-Violència i la Pau. Sota el lema Úniques? Sí! Diverses per un món millor. A 2/4 de 12 del migdia, a la plaça Major. Dimecres, 01/02

AGRAMUNT

Xerrada Consells de seguretat, furts i estafes A les 7 de la tarda, a l'Aula Extensió Universitària.

Dissabte, 04/02

AGRAMUNT

Atrapacontes amb els Bombers Voluntaris d'Agramunt. A 2/4 de 12 del matí, a la Biblioteca Municipal. 5è Cicle d'Arts Escèniques i Musicals Brots. Representació de l'obra KL'AA, la teva cançó, a càrrec d'Inspira Teatre. A les 5 i 1/4 de 7 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

Diumenge, 05/02

AGRAMUNT

Balls de diumenge amb Acuario. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

BALAGUER

Cross intercomarcal Balaguer. Prova escolar de cros inclosa en el calendari de curses de Cros provincial. Més informació al facebook del Consell Esportiu de la Noguera.

Segona quinzena de
de 2023 23 AGENDA
gener
3 Serveis i Finques Atenem amb cita prèvia VOLS VENDRE O COMPRAR Pl. Carles Perelló (davant de l’Escola Pia) Tàrrega 973 50 20 75 669 43 80 49 www.ttres.cat PIS, CASA O LOCAL COMERCIAL? Nosaltres ens ocupem de tot
24 Segona quinzena de gener de 2023 PUBLICITAT

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.