18
PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ
Tremosa: “No hi haurà barra lliure d’instal·lacions fotovoltaiques” TALARN El conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, va visitar el passat 26 de novembre la nova planta fotovoltaica l’Espassera, ubicada a Talarn. En el marc de la visita el conseller va assenyalar que “plantes com aquesta obren el futur que necessitem energies renovables, en aquest cas fotovoltaica, molt adaptat a les necessitats que tenim sobre el terreny”. Amb relació als diferents projectes d’instal· lació de plantes fotovoltaiques a la comarca del Pallars Jussà, va voler adreçar un “missatge de tranquil· litat a la gent del Pallars”, assegurant que “no hi haurà en cap cas una generalització massiva i descontrolada d’instal·lacions” a la comarca. “No hi haurà barra lliure”, va reblar. En aquest sentit, va recordar que “la Generalitat ha constituït una ponència d’energies renovables que engloba quatre conselleries,
LA POBLA DE SEGUR
GOVERN
amb uns filtres molt estrictes que s’han de superar per poder arribar a construir una planta com aquesta”, i va afegir que “es descarten molts dels projectes presentats, per raons mediambientals, per possibles afectacions econòmiques sobre el sòl o sobre el patrimoni cultural o natural”. De fet, va assegurar que més de la meitat dels projectes eòlics presentats s’han re-
butjat i el 35% dels fotovoltaics. A la comarca del Pallars Jussà s’han presentat 121 projectes a la consulta prèvia sobre la viabilitat de l’emplaçament a la ponència d’energies renovables. La instal·lació d’Espassera, que va visitar el conseller acompanyat dels promot o r s, c o m p t a a m b 4 , 3 3 kWp de potència, ocupa 5 hectàrees de terreny, produirà uns 7 GWh d’energia
Primera quinzena de desembre de 2020
elèctrica anuals —xifra que equival al consum elèctric de 2.000 habitatges—, i contribuirà a reduir 3.200 tones a l’any de CO2. El projecte està integrat en l’entorn, amb un impacte paisatgístic i ambiental minimitzat, i no ha suposat la construcció ni estesa de noves línies elèctriques, ja que aprofita les infraestructures elèctriques ja existents.
El Govern central desencalla la variant després de 8 anys El ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha reprès el projecte de la variant de la Pobla de Segur a l’N-260 (Eix Pirinenc) després que el 2012 es paralitzessin els treballs de la redacció del traçat i es firmés l’acta de suspensió de la infraestructura. El Govern central va reprendre el 2019 el projecte així com un nou procediment d’avaluació ambiental, la resolució del qual es va publicar ahir al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). De fet, al projecte de pressupostos de l’Estat per al 2021 es preveuen 158.130 euros per a la redacció del projecte constructiu de la variant de la Pobla a l’Eix Pirinenc. L’alternativa triada per a la nova ronda té una longitud de 1.954 metres, s’inicia a la rotonda de la carretera N-260 i comprèn el tram que va des del pont sobre el riu Flamisell fins al bar-
ranc de Vallcarga, i finalitza en un semienllaç que permetrà connectar amb l’actual Eix Pirinenc, i l’accés cap a Sort des de la Pobla. Aquest accés es resol mitjançant una solució a diferent nivell (semienllaç) aprofitant l’estructura del barranc de Vallcarga i la traça de la carretera existent. El traçat inclou un viaducte de 120 metres sobre el riu Flamisell, un túnel de 856 metres al nord de la població, i un viaducte de 125 metres per salvar el barranc de Vallcarga i una intersecció en diverses finques. La necessitat de la variant es justifica pel previsible increment del trànsit, a l’haver millorat els trams que conflueixen a la Pobla: cap a Senterada (direcció nord), a Sort (nord-est) de l’N-260, i a Tremp per la carretera C-247, la titularitat de la qual correspon a la Generalitat.
SORT
Conveni per a la via verda de 2,7 km entre Sort i Rialp El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, i els alcaldes de Sort i Rialp, Raimon Monterde, i Gerard Sabarich, van signar el passat 20 de novembre a Sort el conveni per a la construcció, gestió i manteniment d’una via per a vianants i ciclistes entre aquests dos munici-
pis. El Departament de Territori i Sostenibilitat redacta el projecte corresponent i executarà les obres, amb una inversió de 2,2 MEUR. Els ajuntaments, per la seva banda, assumiran el seu manteniment i gestió, un cop finalitzi l’obra. Aquesta actuació té “una ambició comarcal i pirinen-
ca” i és fruit “del compromís del Govern amb el territori”, ha assenyalat Isidre Gavín. El secretari també ha remarcat el treball conjunt de les tres administracions implicades i que el projecte “ve d’una reivindicació territorial que emana d’una visió comarcal i de futur”. Gavín ha emmarcat aquest pro-
TREMP
Finalitza l’enjardinament del passeig del Joncar
L’Ajuntament de Tremp ha finalitzat recentment els treballs d’enjardinament del passeig del Joncar, a l’entrada del polígon industrial de la Colomina. Els treballs previs van consistir en l’arrencada de les soques dels pollancres que van quedar de la tallada i un llaurat per preparar el terreny. Després es van plantar 25 arbres: 18 freixes de fulla gran, 2 castanyers d’índies, 4 aurons i 1 roure, provinents del planter Conca de Tremp, de Forestal Ca-
talana. Tots els arbres són espècies conreades al municipi que s’adapten bé a la climatologia. Quan l’any passat l’heliport de Tremp va començar a
TERRITORI I SOSTENIBILITAT
jecte en les polítiques de la Generalitat per a promoure “la mobilitat activa”, un element molt important “en un món en què hem de lluitar contra el canvi climàtic”. La via ciclista permetrà potenciar els valors del riu Noguera Pallaresa i esdevindrà “un atractiu suplementari per aquest territori”.
TREMP
Salut traslladarà personal a Tremp i Vielha per garantir l’avortament AJUNTAMENT DE TREMP
acollir operacions nocturnes, es van haver de tallar alguns plataners i tots els pollancres d’aquest passeig per garantir la seguretat dels helicòpters.
El Departament de Salut traslladarà dues ginecòlogues de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida als hospitals del Pallars, a Tremp, i de la Val d’Aran, a Vielha, per tal de garantir el dret a l’avortament farmacològic. Tal com fa temps que es denuncia, actualment a les comarques del Pirineu lleidatà no es pot interrompre voluntàriament l’embaràs, ni a través de la via farmacològica ni de forma quirúrgica. Aquesta darrera opció no es pot realitzar, de fet, en tota la província de Lleida. Pel que
fa a l’avortament farmacològic, no es pot dur a terme perquè el personal sanitari de les comarques pirinenques que el podria fer és objector de consciència. Això obliga a les dones que volen avortar a desplaçar-se fins al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Balaguer. Tal com va avançar Catalunya Ràdio i va confirmar la consellera de Salut, Alba Vergés, la solució parcial serà traslladar aquestes professionals no objectores als hospitals que donen cobertura a les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Aran,
el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Encara faltarà per resoldre, però, el cas de Cerdanya i l’Alt Urgell. En aquest cas, Vergés va indicar que s’està treballant per poder oferir la mateixa solució a l’Hospital de Cerdanya i al Sant Hospital de la Seu d’Urgell. D’altra banda, Salut ha iniciat tràmits amb la clínica privada Vithas de Lleida perquè pugui oferir el servei de l’avortament quirúrgic a la demarcació i evitar així que les dones afectades s’hagin de desplaçar a Barcelona o Tarragona.
