10
PLA D’URGELL
Comença l’enderroc del Bloc C del Grup Sant Isidori, declarat en ruïna fa un any MOLLERUSSA
La maquinària pesant va començar el passat 15 de juny l’enderroc del Bloc C del Grup d’habitatges Sant Isidori de Mollerussa, declarat en ruïna el mes de juny de 2019 i que es troba buit d’ocupants des de l’abril de 2020. Les obres,
MOLLERUSSA
Taula de Salut Mental del Pla d'Urgell CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
adjudicades per l’INCASÒL a l’empresa Romà Infraestructures i Serveis, SAU per un import de 73.091,39 euros (IVA exclòs), es van iniciar a finals d’abril i tenen un termini d’execució de 5 mesos. Pel que fa a la resta d’edi-
ficis del conjunt de 160 habitatges, l’INCASÒL va iniciar les obres d’enderroc del Bloc A el passat mes de novembre i les va finalitzar a l’abril. Respecte als blocs B i D, d e 4 0 h a b i t a t g e s c a dascun, els quals van ser
declarats en ruïna el 27 d’octubre de 2020, el Bloc D ja està totalment desocupat mentre que al Bloc B resten 6 famílies amb habitatge assignat, de les quals 3 estan en trasllat i 3 pendents de signar contracte.
MOLLERUSSA
El Pla d'Urgell compta des del passat 11 de juny amb una Taula de Salut Mental, impulsada p e r l 'A s s o ci a ci ó S a l u t Mental Pla d'Urgell i el Consell Comarcal i que compta amb l'adhesió d'una trentena d'entitats i institucions. L ' o b j e c t i u d e l a Ta u l a de Salut Mental del Pla d'Urgell és ser un espai de reflexió i coordinació per tal de promocionar l'atenció integral en salut mental i fomentar accions de sensibilització
per combatre estigmes. La presentació, que va tenir lloc a la sala d'actes de la Casa Canal de Mollerussa, va anar a càrrec del president del Consell Comarcal del P l a d ' U r g e l l , R a f e l Pa nadés; el president de l'Associació Mental Pla d'Urgell, Josep Lavín; la coordinadora de l'Associació Mental Pla d'Urgell, Gemma Pastó, i la consellera d'Atenció a les Persones del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Èrika Garcia.
MOLLERUSSA
La capital genera 7.908 tones de residus i té un índex de reciclatge del 48,3% La ciutadania de Mollerussa va generar el 2020 un total de 7.908 tones de residus, una xifra que suposa un increment del 7% respecte a l’any anterior, segons la memòria elaborada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, ens que presta el servei a l’Ajuntament de la capital. Així, en concret, l’any d’inici de la pandèmia cada habitant va generar una mitjana d’1,48 quilos diaris, sent la ràtio més alta dels darrers set anys tot i que se situa en similars registres que la de la resta de Catalunya on la ràtio va ser d’1,44 quilos diaris. Del total de residus generats, l'alcalde, Marc Solsona, va dir que 3.827 tones (un 11% més que al 2019) corresponen a recollida selectiva mentre que 4.081 són de la fracció rebuig, que també va patir un increment del 3,66% respecte a l’any anterior. Aquestes xifres representen que Mollerussa va assolir el 2020 un índex de recollida selectiva bruta del 48,3%, per sobre de la mitjana catalana que és del 44,8%. Val a dir en
Segona quinzena de juny de 2021
aquest sentit que el 2014, abans d’implementar el nou sistema de contenidors, aquest índex se situava en el 29%, va afirmar l’alcalde, qui va indicar que “tot i que generem més residus, reciclem molt millor”. Així, respecte a l’any anterior, es va incrementar la recollida de totes les fraccions, excepte de paper i cartó, que es va reduir en un 1,6%. En concret, cal destacar l’augment del 17,8% de residus recollits a la deixalleria i a altres contenidors com el de la roba usada, l’oli de cuina usat i el residu verd. També val la pena ressaltar la reducció gradual de la fracció resta, que tot i que va registrar un increment del 3,6% respecte a l’any anterior, ara suposa el 52% del volum total mentre que el 2014 era del 68%. Respecte a les altres fraccions, la recollida d’envasos lleugers es va incrementar un 7,5%, la de vidre un 6,1%, i la d’orgànica un 0,4%. En aquest sentit, la memòria destaca que en els últims anys s’ha anat incrementat totes les fraccions de recollida selectiva, excepte l’orgànica (que va patir una
Badia Vinagres presenta quatre noves vinagretes RAFA GIMENA
ORIOL BOSCH (ACN)
reducció el 2019) i el papercartó, la recollida del qual es va reduir el 2020. Una altra de les dades que posa de manifest la memòria del servei és la qualitat de la recollida selectiva. En aquest apartat, destaca que la mitjana d’impropis en la fracció orgànica, que principalment corresponen a plàstics, roba i bolquers, és del 10,1%, un percentatge sis punts inferior al del 2019 en què va assolir el màxim històric amb un 16%. La memòria també dóna dades sobre altres recollides com la de cartó comercial
porta a porta, la qual, tot i el confinament i l’aturada de part de l’activitat comercial per la pandèmia, va ser un 3% superior del recollint-ne 56 tones. Destaca també la pujada del 97% en la recollida de piles en contenidors especials, on es va recollir quasi una tona d’aquest material i la d’oli vegetal usat, que va pujar en un 30% recollint 1,8 tones en 6 contenidors. Per contra, la recollida de roba usada va registrar un descens del 24% recollint 27 tones a través de 14 contenidors.
L’empresa de Mollerussa Badia Vinagres va presentar quatre noves vinagretes dissenyades per la doctora i nutricionista Antonieta Barahona, amb la seva filla arquitecta i ‘food designer’, Alexa Trilla. Les quatre noves vinagretes, Afruitada, Brava, Catalana i Mediterrània, van ser presentades amb un taller de cuina saludable a càrrec de Barahona i Trilla. Cada una de les elaboracions compta amb un vinagre agredolç varietal de Castell de Gardeny com a protagonista: Mel, Porto, Merlot i Riesling. Agustí Badia, amb les filles Marta i Judit, va destacar l’esforç i la voluntat
de Badia Vinagres de refermar el seu compromís amb el territori amb les sinergies com la creació d’aquestes quatre salses que conviden a gaudir de la cuina saludable i la cultura dels vinagres de qualitat. Per la seva part, Marta i Judith van insistir en la seva aposta per la innovació des de la creativitat i una nova concepció de la producció agroalimentària. Una realitat connectada amb els productors i subministradors de la matèria primera, les persones que consumeixen el producte, i la sostenibilitat amb el medi natural, històric i cultural del territori.
