Comarques de Ponent 519 by Comarques de Ponent

la notícia | 05

La campanya de vacunació contra la Covid s'alenteix amb les vacances d'estiu.

Any 23 | Núm. 519 | 2a quinzena | agost 2021

www.comarquesdeponent.cat

LAIA PEDRÓS

FIR rogram ATÀ RRE a 202 1 GA

Laberint de palla a la Segarra 06 Agramunt

El nou POUM exclou de les àrees de creixement les zones inundables.

08 Cervera

Torna l’Aquelarre amb format reduït i aforament limitat a Cal Racó.

09 Mollerussa

Comencen les obres de millora i reforma de la seu del Consell del Pla d'Urgell.

10 Santalinya

Les excavacions a la Cova Gran treuen a la llum més fragments de la Liya.

14 Les Borges B.

Núria Palau vol augmentar el sòl industrial i impulsar l’ocupació i la formació.

15 La Pobla de Segur 'Reempresa' facilita el manteniment de l'única floristeria del municipi.

OPINIÓ EDITORIAL

Jesús Domingo (Girona)

Laberint de palla Número 519

2a quinzena d'agost de 2021 Direcció Roser Torruella Redacció Laia Pedrós Fotografia Laia Pedrós Cap de Publicitat Jordi Marcos

Segona quinzena d'agost de 2021

L’objecció de consciència

Els joves de Sant Ramon, a la Segarra, se les han enginyat per oferir un atractiu turístic durant l’estiu al seu municipi, un curiós laberint de palla amb un joc inclòs. Cal posar en valor aquestes iniciatives que provenen dels joves, un dels col·lectius més castigats, especialment durant la pandèmia de la Covid. Per aquest motiu, des d'aquestes línies volem felicitar-los i encoratjar-los a seguir, ells són el futur, els encarregats, amb l’ajuda de l’administració, d’evitar el despoblament rural mantenint actius els nostres pobles. Enhorabona!

En la meva opinió és important tenir en compte que el Comitè de Bioètica d’Espanya ha elaborat un informe sobre “l’objecció de consciència en relació amb la prestació d’ajuda a morir” en què es conclou que la Llei de l’Eutanàsia, que acaba d'entrar en vigor, sembla clar que conté una regulació excessivament restrictiva del dret a l’objecció de consciència amb el personal sanitari. Recordo que el Comitè de Bioètica és un organisme consultiu de l’Estat que va ser obviat pel Govern en la tramitació parlamentària de la llei, és el que afirma que existeixen llacunes sobre un dret bàsic que afecta l’autonomia i dignitat de la professió mèdica. A més, els experts bioètics aclareixen que no es pot considerar l’eutanàsia com un acte mèdic, atès que no té com a fi millorar la salut del pacient sinó acabar amb la seva vida.

Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Jaume Leon Andres, president de l’Associació d’Empresaris Turístics, Montsec Turístic

El Montsec, un territori que és un tresor Llegia al diari Segre del passat diumenge 15 d’agost la notícia sobre el tancament d'activitats esportives al Montsec i la situació dels empresaris turístics pel tema de subvencions o ajudes per les pèrdues i la necessitat de trobar també altres productes alternatius en situacions com les actuals. Voldria fer una mica de memòria sobre la història de l’associació Montsec Turístic i la necessitat de tenir un teixit empresarial fort, que pugui ser interlocutor real amb l’administració amb l'objectiu de trobar plegats les millors solucions. Va ser Vidal Vidal (delegat territorial de Truisme), qui a principis de l'any 2000, va empentar la creació d'aquesta associació perquè es convertís en un interlocutor vàlid amb l’administració. El Montsec és una marca turística molt potent, bàsic per comarques com el Pallars Jussà i la Noguera i altres d'Aragó, curiosament els nous mapes d’un Consell Comarcal, eviten marcar clarament el Congost, l’observatori del Montsec que ha estat tradicionalment el dinamitzador bàsic i continuat del territori fa més d'una dècada..., obviant també una marca ja posicionada com la del Montsec, demostrant una certa miopia turística que caldria repensar-se, per cert, ha estat una iniciativa no consensuada amb els professionals del sector. No deixa de ser curiós estar en una oficina de turisme, i veure que el 90% de persones que necessiten informació demanen per indrets que no estan reflectits clarament en el mapa oficial. Tampoc puc deixar de comentar la lluita de l'associació per a la regulació del Congost de Mont-rebei, amb reunions amb els 3 últims pre-

sidents de la Diputació, amb els consells comarcals afectats, amb el director de Medi Ambient, amb la Direcció General de Turisme i amb l'Agència Catalana de Turisme, advertint de la necessitat del fet que un dels principals dinamitzadors del territori estigués ben regulat, sigues sostenible, tingués bons serveis, manteniment i, perquè no, una organització que tingués cura de la seva promoció, que s’evités la massificació, la pèrdua de qualitat, insistint en el greu perill que significa la situació, i que va acabar inclús en l’esllavissada de novembre del 2020, que de produir-se un mes abans podria haver tingut unes conseqüències greus, i que encara avui, 10 mesos després, està en procés reparació. Montsec Turístic va presentar estudis i solucions aplicades per altres indrets que varen tenir un problema similar: El Caminito del Rey a Màlaga o la Playa de les Catedrales a Galícia, sense cap resposta i sols anys després i sembla que coordinat o liderat per una empresa aragonesa, s’està fent alguna acció. En resum, vull fer una crida als empresaris turístics del territori per mantenir una associació forta, que proposi solucions i alternatives lògiques a l’administració abans de queixes i ajudes victimistes. És necessari aportar solucions més que problemes. Tenim la sort d'un Patronat de Turisme disposat a escoltar i, el que més important, a col·laborar així com una delegació territorial que va estar per la labor de potenciar l'associació i esperem que ara continuï amb la mateixa dinàmica. Tenim un territori excepcional, és un paradís, hem de lluitar per la seva sostenibilitat, que sigui una imatge inoblidable per al visitant i que puguem treballar amb productes turístics dignes.

CALAIX DESASTRE

Teresa Miserachs

No és normal

El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Doncs no acaba de ser gens normal no tot el que està passant. Aquest article primer el volia dedicar al Messi, però els últims esdeveniments de l’Afganistan gairebé me n’han tret les ganes. De fet, tot el que està passant allà et treu les ganes i la gana. Amb el que els ha costat a les pobres dones afganeses aconseguir guanyar cada petit privilegi i que ara vinguin aquesta colla de tarats del cap i els hi prenguin tots de cop. Perquè entre altres coses ara les dones afganeses tindran prohibit treballar fora de casa, llevat d’algunes doctores i infermeres, però que no sé ni si així voldria ser al seu lloc; també tindran prohibides qualsevol activitat fora de casa i sempre han d’anar acompanyades del seu mahram, el parent masculí més proper sigui el pare, el germà o el marit; no podran ser tractades per cap metge de sexe masculí; se’ls prohibeix el dret a l’ensenyament i l’educació i han de tornar a portar el burka, aquella mena de vel espès, que les tapa de cap a peus, només amb una reixeta per veure el mon des d’allà, que només de pensar-hi ja és per posar-se malalta. M’imagino amb aquesta calor, completament tapada de la cara, sense poder respirar, veient la vida completament deforma-

da des d’uns foradets, que si les mascaretes al cap d’unes hores ja fan pudor, i és la nostra pròpia olor, no em vull imaginar com deuen olorar els burkes que els deuen portar setmanes senceres. Poden ser maltractades en públic, i ja no cal dir en privat, i fins i tot lapidades, mortes a cops de pedra si el marit diu que li ha estat infidel, sense necessitat d’haver de provar res. Però és que no poden parlar en veu alta, no poden riure, no poden cantar... no poden viure. I aquesta angoixa pel poble afganès, però sobretot per les dones i nenes afganeses em crea un malestar indescriptible. Ja fa temps que cada dia més vaig perdent la fe en la humanitat perquè d’humanitat anem una mica escassos. Fins i tot em fa cosa anar a la platja perquè penso en la quantitat d’ànimes innocents que hi ha deixat la vida. Tots fugint d’uns règims polítics dictadors i opressors. I no puc deixar de pregar perquè mai ens haguem de veure en una situació com aquesta. I és per això que davant de tanta barbàrie, tant dolor i tant sofriment, ara encara m’indigna més tot l’affaire Messi. Perquè sí, Messi ha estat molts anys el millor jugador del mon i el seu currículum professional no el qüestionaré pas ni un sol moment,

ara el seu vessant personal i humà potser deixa molt a desitjar. De memòria va una mica escàs, perquè hauria de recordar que va arribar aquí tenint només 12 anys i, tot i que ara en té 34, no ha estat mai capaç de dir dues paraules en català, amb tot el que això hauria representat per la nostra llengua, pels nens i nenes que l’admiren i pel que representa el mateix club; el van formar, el van ensenyar i tots van treballar per ell, perquè fos l’estrella, perquè quan juga amb la selecció argentina no és el mateix i ara ja vull veure com li anirà al Paris Saint Germain amb tants galls en aquell galliner. Doncs això, que Messi ha deixat clar que ell era culer de butxaca i no de cor i que prou li han omplert tots aquests anys, i que hauria permès que els seus companys s’abaixessin el sou per poder cobrar ell el mateix sinó més. Que no sé si s’ha parat mai a pensar que cobra el mateix ell en un sol dia, i cada dia, que les noies del Futbol Club Barcelona en tot un any. I que això tampoc és normal. Que mentre es paguin aquestes barbaritats i es vagin creant rics sense cor, el mon no pot anar bé de cap manera. M’agradaria dir que acabeu de passar bon estiu però prou costarà.

Segona quinzena d'agost de 2021

LA NOTÍCIA

El Club Natació lloga el pavelló a l'Ajuntament per a usos esportius, culturals i firals TÀRREGA (Urgell) El Club Natació Tàrrega i l’Ajuntament de la capital de l’Urgell van formalitzar el passat 11 d’agost el contracte d’arrendament pel qual l’entitat assegura el seu futur. L’acord inclou la cessió per part del club del pavelló a canvi d’uns ingressos que li permetran pagar el crèdit que ha demanat per fer-se càrrec de la sanció d’Hisenda. Així mateix, la ciutat també en sortirà beneficiada, ja que guanyarà un nou equipament per a usos esportius, firals i culturals. El contracte, amb una vigència de 15 anys, estableix que l’Ajuntament pagarà al Club Natació un total de 29.769 euros anuals a canvi de l’ús del pavelló durant 42 dies a l’any per destinar-los a usos firals i culturals (17.040 euros) i de 335 hores anuals per a usos esportius (12.729 euros). Tant la presidenta de l’entitat, Maitxe González, com l’alcaldessa, Alba Pijuan, van des-

LAIA PEDRÓS

tacar que es tracta d’un winwin. González va reconèixer que “era l’única possibilitat perquè una entitat bancària ens donés un crèdit hipotecari per aquest import”. En aquest sentit, el club ha concertat un crèdit de 315.000 euros amb el Banc Sabadell a quinze anys del qual ha de pagar una quota mensual de prop de 1.900 euros. Els di-

ners del crèdit s’han destinat a pagar el deute amb Hisenda, que era de 250.000 euros més interessos. Per la seva part, Pijuan va indicar que “es tracta d’un benefici per a la ciutadania perquè lloguem uns usos que necessitem, ja que un dels problemes de la ciutat és la manca d’equipaments municipals.

Això ens permetrà descongestionar l’ús del pavelló poliesportiu i organitzar-hi fires”. Entre les activitats previstes hi ha la Fira del Medi Ambient, la Fira d’Artistes i la Fira del Playmobil, així com el sopar de Carnaval, i algunes propostes del Parc de Nadal. La presidenta del Club Natació Tàrrega va afirmar que

"la relació amb l’Ajuntament és bona i cordial, evidentment hi ha veus discordants d’alguns socis del club, però crec que això sempre ha passat, però com a junta tenim molt clar que hem d’estar bé amb l’Ajuntament perquè d’alguna manera en depenem, com totes les entitats esportives. Hem de buscar un punt comú

d’acord que ens beneficiï a tots". González va afegir que "el que mana és el que s’aprova per assemblea, que és el que queda per escrit". Pel que fa a la piscina que utilitzarà l’entitat durant la temporada vinent, González va explicar que “tenim les instal·lacions que vam comprar per poder adaptar la piscina de Verdú”, encara que va destacar que “ens interessa tornar a Tàrrega, ja que el fet d’anar a Verdú va implicar que una part important de nadadors, sobretot els més petits, abandonessin el club”. La idea amb la qual treballa el Club Natació Tàrrega és que quan l’Ajuntament hagi encarrilat la reobertura de la piscina municipal coberta, dialoguin les condicions. El Club Natació Tàrrega compta amb 200 jugadors a la secció de bàsquet, menys d’un centenar a la de natació i mig centenar a la secció de karate.

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena d'agost de 2021

Millora de les dades epidemiològiques

Dades 25/08 i 04/08 Risc alt Risc mitjà - alt

LLEIDA

Risc mitjà - baix

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

VÍCTIMES MORTALS

VAL D'ARAN

68,7

SEGRIÀ

+970

27.107 (26.137)

+11

423 (412)

(162,83) Taxa contagi:

NOGUERA

+207

4.806 (4.599)

68 (65)

(0,81)

URGELL

+154

4.286 (4.132)

67 (65)

PLA D'URGELL

+149

4.847 (4.698)

66 (65)

ALTA RIBAGORÇA

SEGARRA

+98

2.624 (2.526)

38 (38)

23,98

GARRIGUES

+87

2.043 (1.956)

34 (32)

+49

SOLSONÈS

+46

PALLARS SOBIRÀ

1.677 (1.628) 739 (693)

+2 +0

2.259 (2.238)

33 (32)

PALLARS JUSSÀ

+19

1.073 (1.054)

82 (82)

-6

234 (240)

8 (8)

-10

VAL D'ARAN

Tot i que encara es detecten força contagis, el nombre de nous positius ha baixat considerablement aquest agost en comparació amb el passat mes de juliol. Amb tot, encara es registren algunes víctimes mortals per Covid, De fet, entre el 4 i el 25 d'agost, el Departament de Salut ha notificat a la demarcació de Lleida un total de 22 morts per la malaltia. Les dades epidemiològiques també han millorat. A finals d'aquest mes d'agost, hi ha l'Alta Ribagorça amb un risc de rebrot baix (23,98); la Val d'Aran, mitjà-

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

1.603 (1.613)

baix (68,7), i el Pallars Jussà i el Solsonès, mitjà-alt (76,36 i 91,23, respectivament), mentre que a la resta encara és alt (superior a 100 punts). Quant a la velocitat de propagació (Rt), que marca si la pandèmia creix o disminueix, set comarques la tenen inferior a 1 (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Noguera, Urgell Segrià i Solsonès); quatre la tenen al voltant de l'1 (Pallars Jussà, Alt Urgell, Pla d'Urgell i Garrigues), i una (Segarra) entre l'1 i l'1,5. Com expliquem a la pàgina 5, la vacunació contra la Covid s'ha

(1.048,8) Taxa contagi:

0,38

(0,99)

(344,4) Taxa contagi:

ALT URGELL Risc rebrot:

0,28

204,17

(0,55)

(717,52) Taxa contagi:

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

1,16

76,36

(0,65)

(673,48) Taxa contagi: 1,04 (1,2)

SOLSONÈS Risc rebrot:

91,23

(572,34) Taxa contagi:

0,4

NOGUERA

14 (14)

alentit aquest mes d'agost coincidint amb les vacances. Les comarques de la demarcació de Lleida que tenen més persones amb la pauta completa són les Garrigues amb un 69,5% i l'Alta Ribagorça amb un 68,8%, 4 i 3 punts més que el passat 4 d'agost. Les comarques amb menys persones immunitzades són l'Alt Urgell amb un 59,1% i la Segarra amb un 60,4%. S'ha de destacar que el Govern farà decaure el toc de queda a tot Catalunya a partir d'aquest divendres 27 d'agost. De Lleida en aquests moments afectava només a Alcarràs i a Balaguer.

Risc rebrot:

141,52

Risc rebrot:

2 (2)

+21

PALLARS SOBIRÀ

0,65

43 (41)

ALT URGELL

ALTA RIBAGORÇA

Risc baix

Risc rebrot:

(0,77)

Risc rebrot:

282,46

(554,91) Taxa contagi:

0,8

(0,82)

SEGRIÀ Risc rebrot:

293,26

SEGARRA

(611,87) Taxa contagi:

Risc rebrot:

398,92

0,83

(412,41)

(0,88

Taxa contagi:

1,32 (0,95)

URGELL

Risc rebrot:

299,58 GARRIGUES Risc rebrot:

296,83

(770,68) Taxa contagi: 1,07 (1,49)

(283,9)

PLA D'URGELL

Taxa contagi:

Risc rebrot:

0,92

287,12

(0,67)

(602,73) Taxa contagi: 1,07 (0,83)

1a dosi % / persones

2a dosi % / persones

Pauta completa*

Dades del 25 d'agost

Dades del 4 d'agost

Dades del 25 d'agost

Dades del 4 d'agost

Dades del 25 d'agost

Dades del 4 d'agost

ALT URGELL

65,4% (12.993 p.)

60,3% (11.962 persones)

50,9% (10.101 p.)

48,6% (9.636 persones)

59,1% (11.733 p.)

55,7% (11.052 persones)

ALTA RIBAGORÇA

73,6% (2.706 p.)

70% (2.569 p.)

66,6% (2.449 p.)

63,7% (2.337 p.)

68,8% (2.531 p.)

65,7% (2.411 p.)

GARRIGUES

74,4% (13.793 p.)

70,1% (12.967 p.)

63,9% (11.829 p.)

60,9% (11.250 p.)

69,5% (12.868 p.)

65,5% (12.101 p.)

NOGUERA

70,4% (27.341 p.)

65,6% (25.409 p.)

55,7% (21.567 p.)

51,7% (19.965 p.)

65,3% (25.312 p.)

60,1% (23.269 p.)

PALLARS JUSSÀ

71,4% (9.078 p.)

67% (8.494 p.)

61,7% (7.842 p.)

57,8% (7.326 p.)

66,5% (8.450 p.)

61,9% (7.848 p.)

68% (4.292 p.)

63,7% (4.012 p.)

55,8% (3.515 p.)

51,6% (3.236 p.)

63,1% (3.987 p.)

57,8% (3.638 p.)

PLA D'URGELL

67,2% (25.575 p.)

61,4% (23.318 p.)

54,6% (20.694 p.)

50,8% (19.221 p.)

61,1% (23.228 p.)

55,8% (21.175 p.)

SEGARRA

66,5% (15.556 p.)

61,6% (14.380 p.)

48,5% (11.316 p.)

45,1% (10.509 p.)

60,4% (14.117 p.)

56,2% (13.118 p.)

SEGRIÀ

69,3% (151.962 p.)

64,2% (140.404 p.)

55,4% (120.916 p.)

51,7% (112.500 p.)

63,6%(139.309 p.)

58,5% (127.957 p.)

67% (9.047 p.)

62,8% (8.470 p.)

54,2% (7.303 p.)

51,8% (6.968 p.)

62,7% (8.450 p.)

59% (7.945 p.)

URGELL

69,8% (26.410 p.)

63,9% (24.126 p.)

56,9% (21.519 p.)

52,6% (19.840 p.)

63% (23.824 p.)

57,4% (21.639 p.)

VAL D'ARAN

67,3% (6.513 p.)

62,1% (6.008 p.)

54,3% (5.247 p.)

49,2% (4.748 p.)

63,1% (6.106 p.)

55,6% (5.377 p.)

PALLARS SOBIRÀ

SOLSONÈS

* El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

Segona quinzena d'agost de 2021

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Salut obre convocatòries sense cita davant una vacunació que s’alenteix amb les vacances LLEIDA

L’arribada de l’agost i del mes per excel·lència de les vacances ha fet que la vacunació contra la Covid s’alenteixi. Davant d’aquesta situació, el Departament de Salut ha obert diverses convocatòries sense cita prèvia als majors de 12 anys amb l’objectiu d’arribar a l’inici del nou curs al setembre, no només l’escolar sinó també el de la feina, amb el màxim de persones vacunades amb

FOTOS: LAIA PEDRÓS

la pauta completa per tal de tenir una correcta protecció contra la Covid. Aquest alentiment afecta bàsicament persones de menys de 40 anys, algunes de les quals encara no han rebut la primera dosi o van deixar passar els terminis per rebre la segona. A Mollerussa, l'alcalde, Marc Solsona, va fer una crida a la vacunació de les persones d'entre 30 i 50 anys pels baixos índexs de dosis in-

jectades. En l’actualitat, la variant Delta, més contagiosa, és la majoritària i segons els experts, es requereix un 90% de pautes completes per parlar d’immunitat de grup mentre que abans de la invasió de la variant Delta es calculava aquesta immunitat basant-se en el fet que estigués vacunada un 70% de la població. Però la Delta contagia entre 5 i 8 persones per cada infectat.

Segons Salut, són les persones d’entre 30 i 50 anys no vacunades les que estan arribant a l’UCI en la nova onada, on hi ha una explosió de contagis joves, per sota dels 40. Per la seva part, l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp; la Fundació Sant Hospital, a la Seu d’Urgell; l’Hospital de Cerdanya, a Puigcerdà; i l’Espitau dera Val d’Aran a Vielha han estat habilitats com a centres

de vacunació. Així, poden rebre la vacuna monodosi Janssen les persones de més de 40 anys que no han estat vacunades, no han passat la Covid, o en el cas de menors de 65 anys, que faci més de dos mesos que l’hagin patit. De la nova mesura se’n poden beneficiar els pacients i acompanyants de les àrees de consultes externes, hospitalització, hospital de dia o rehabilitació, així com els

acompanyants de menors o de persones vulnerables que s’hagin de vacunar o que estiguin ingressades. Aquesta opció de vacunació no s’ofereix a urgències o altres àrees assistencials com ara quiròfans. Janssen és una vacuna monodosi. Per tant, qui aprofiti aquesta facilitat obtindrà immediatament el passaport europeu de vacunació, a través de La Meva Salut.

URGELL

El nou POUM exclou de les àrees de creixement les zones inundables

AGRAMUNT

Nova senyalització turística

LAIA PEDRÓS

AGRAMUNT El ple d’Agramunt va posar en marxa el passat 6 d’agost la tramitació del nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) del municipi, el tercer que l’Ajuntament tramita en 15 anys. Aquesta nova proposta rebaixa les previsions de creixement respecte a les anteriors i exclou les zones qualificades com a inundables de les seves àrees de creixement. Així mateix, a les zones inundables del nucli urbà s’imposaran noves condicions a les obres, derivades de la normativa espanyola. No obstant això, el POUM preveu que el municipi pugui créixer amb 1.567 nous habitatges. L’alcaldessa, Sílvia Fernàndez, va destacar que es

Segona quinzena d'agost de 2021

LAIA PEDRÓS

tracta d’una “eina imprescindible” per al futur d’Agramunt mentre que el regidor d’Urbanisme, Xavier Secanell, va indicar que el documentat aprovat el passat 6 d'agost pretén “facilitar un creixement del municipi però també defensar el centre històric per evitar que qualsevol creixement a la perifè-

ria impliqui una degradació”. Segons Secanell, es tracta d’una proposta de creixement “moderada i realista” que s’ha redactat de forma “acurada per minimitzar les possibles al·legacions”. Agramunt va aprovar inicialment el POUM el 2006, però l’any següent va ser rebutjat per l’Agència Catalana de

PREIXANA

L’Ajuntament d’Agramunt ha iniciat la instal·lació de la nova senyalització turística al nucli urbà, un projecte que ha comptat amb aportacions d’historiadors i experts locals. El consistori espera que tots els senyals, plafons informatius i infografies que-

din instal·lats aquesta tardor. Segons l’alcaldessa, Sílvia Fernàndez, aquesta senyalització permetrà fomentar el turisme i donar a conèixer el ric patrimoni d’Agramunt des de diferents vessants. El projecte ha costat uns 67.000 euros.

TÀRREGA

Demoleixen cases en mal estat i habiliten un pàrquing

Georg Massanés exposa els seus quadres “amb càrrega simbòlica” LAIA PEDRÓS

Preixana ha enderrocat tres cases del nucli històric i ha habilitat una zona d’aparcament. L’alcalde, Jaume Pané, va argumentar que aquests habitatges “suposaven un perill” i va destacar que “el pàrquing, amb vint places, permetrà descongestionar els carrers del centre”. Les demolicions van anar a càrrec dels propietaris, que van cedir l’ús temporal de l’espai a l’Ajuntament. Aquest ha cobert amb grava el terra i ha instal·lat mobiliari.

l’Aigua (ACA). El segon intent va ser el 2014 i el desembre del 2015, un mes després de la tràgica inundació en la qual van morir quatre ancianes en una residència, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) també va tombar la proposta al·legant que la zona inundable havia de ser molt més àmplia.

El Museu Tàrrega Urgell acull una exposició d’art contemporani de l’artista Georg Massanés, establert a Montoliu de Segarra des de fa 17 anys. La mostra, titulada Camins, està formada per quadres de pintura a l’oli de gran format, alguns esbossos i unes poques escultures que el seu autor va definir com "figuratius amb elements fàcilment interpretables, però amb càrrega simbòlica". Entre els elements que es repeteixen en les diferents obres

LAIA PEDRÓS

hi ha els retrats i els daus. Massanés va explicar que "els daus giren al voltant de la vanitas com un símbol

de la imprevisibilitat del futur i de l’atzar". La mostra romandrà oberta fins al 26 de setembre.

AGRAMUNT

VERDÚ

Tanquen una llar d’infants per la caiguda de la natalitat

Èxit de les gimcanes familiars nocturnes a l’Urgell

La Generalitat ha donat llum verda al tancament progressiu de la llar d’infants del col·legi Mare de Déu del Socós d’Agramunt a petició del mateix centre educatiu, de titularitat privada. El director de l’escola, Josep Maria Porté, va explicar que això es deu al fet que “en els últims anys a Agramunt hi ha hagut un important descens en la natalitat”. Porté va reconèixer que els últims anys la situació del servei de la llar d’infants ha estat “crítica” i que això ha portat la con-

Verdú va ser el passat 7 d’agost el centre d’operacions del ‘Gastrosarau Benvinguts a l’Urgell’, una gimcana familiar nocturna que es porta a terme en diferents municipis de la comarca per fomentar el turisme a l’estiu. Des del Consell de l’Urgell, impulsors de la iniciativa al costat de Red Flavors, es van mostrar satisfets amb l’acollida després de quatre gimcanes: els dies 16 i 17 de juliol a Agramunt i la Fuliola i els dies 6 i 7 d’agost a Tàrrega i Verdú.

LAIA PEDRÓS

gregació religiosa propietària de l’escola a decidir el tancament. El director del centre va afirmar que “lamentem moltíssim” haver de prendre aquesta decisió” i va assegurar que “ens fa molt mal després de tants anys de funcionament”, encara que va destacar que mantenir la llar d’infants “és inviable”. Amb tot, no va tancar la porta a plantejar reobrir-la d’aquí a cinc o sis anys si hi ha demanda i es recupera la natalitat a la capital del Sió. La previsió per al pròxim

curs escolar que començarà al setembre és que el col·legi Mare de Déu del Socós ja no ofereixi places de P0 i compti només amb un grup mixt d’alumnes de P1 i P2. Al curs 2022-2023, aquest centre d’Agramunt deixaria de prestar aquest servei d’educació infantil de primer cicle i completaria així el tancament de la llar d’infants. Aquesta mesura no afectarà la resta de cursos que ofereix el col·legi Mare de Déu del Socós de la capital del Sió, des de P3 fins a sisè de Primària.

Encara queda un cap de setmana (3 i 4 de setembre) a Maldà i Nalec. Durant el recorregut, els participants, en grups d’un màxim de 5 persones, han de

passar per entre 6 i 8 punts d’interès on troben un codi QR que els dona una paraula amb les que han de completar una frase. Com a premi reben un UrgellBox.

Segona quinzena d'agost de 2021

URGELL

Recuperen el Mercat Medieval amb èxit i en format reduït GUIMERÀ

Guimerà va recuperar el passat 7 d’agost el Mercat Medieval, després de suspendre’l l’any passat per la pandèmia. El va reprendre en un format reduït, durant un sol dia davant dels dos d’edicions anteriors, i amb una vintena de paradistes davant del centenar d’altres anys. Tot això, per guanyar seguretat i evitar aglomeracions que afavoreixin contagis de Covid. El coordinador d’aquesta 26a edició, Albert Riera, va afirmar que “aquest any teníem dos objectius: recuperar la festa i celebrar-la amb seguretat, així que hem fet una edició especial adaptada a la pandèmia”.

FOTOS: LAIA PEDRÓS

Així, Guimerà va rememorar el seu passat medieval sense les aglomeracions a les quals ens té acostumats. A banda de les para-

des, el públic va poder visitar una dotzena de cellers de cases particulars, diferents museus del municipi i gaudir d’espectacles de

TÀRREGA

Tanquen els antics molls de l’estació de tren per perill de despreniments Els antics molls de l’estació de tren de Tàrrega estan tancats davant del perill de despreniments en l’estructura de l’edifici, segons va explicar l’alcaldessa, Alba Pijuan. Les tanques estan instal·lades a la zona que transiten vianants, gairebé tot persones que estacionen a l’aparcament de l’estació de tren o veïns que s’adrecen al Parc de Sant Eloi. S’ha de recordar que el projecte de la nova estació d’autobusos previst per la Generalitat a la zona no planteja mantenir aquesta estructura a la ubicació actual. De fet, l’Ajuntament estudia traslladar-la a un altre punt de la ciutat i conservar-la com a element patrimonial històric, a excepció de la grua original de càr-

LAIA PEDRÓS

rondalles i d’arpa. Un dels moments més emotius va ser el pregó a la plaça Major, a càrrec de cinc infermeres vinculades al poble com a homenatge al col·lectiu sanitari i a la seva tasca a primera fila en la lluita contra la Covid. Miriam Duch, Imma Sans, Anna Vives, Antonieta Florensa i Carme Gimeno, en nom de les infermeres vinculades a Guimerà, van ser les encarregades de llegir el pregó inaugural d’aquesta edició especial del Mercat Medieval. En el seu discurs col·lectiu, van reconèixer que han estat mesos difícils sense poder abraçar ni oferir un somriure als pacients encara que van mostrar també optimisme.

VALLBONA DE LES MONGES

El sisè festival de ‘La Pedra Parla’ rep 350 persones

LAIA PEDRÓS

El sisè festival ‘La Pedra Parla’ al monestir de Vallbona de les Monges va rebre unes 350 persones en els tres concerts programats entre els dies 7 i 8 d’agost al claustre i l’església del cenobi cistercenc femení. D’aquestes, unes 40 van adquirir l’abonament per a tot el cicle. El festival es va acabar amb la primera òpera que programa aquest cicle de música, que enguany va celebrar la seva sisena edició. Va ser Dido i Enees de Henry Purcell que va fer les delícies dels 150 assistents. El primer dia es van oferir dos concerts. L’inaugural va anar a càrrec del Quartet Teixidor, que estava acompanyat del clarinetista Josep Fuster, interpre-

SALA MARSÀ · TÀRREGA

del 2 de setembre al 3 d’octubre del 2021

EXPOSICIÓ

LO PAÍS DE MAIALUSSA AUTORS

Carles Hac mor Àngel Jové Benet Rossell

rega i descàrrega de mercaderies que es mantindria on és. Aquesta peça, forjada l’any 1890 a Wednesbury, es pot veure en un dels accessos del recinte. Els treballs de la nova estació d’autobusos començaran a primers del 2022. Per la seva part, la plata-

forma ‘Salvem els Molls de la Via’ reclama fer compatible la nova estació d’autobusos amb la restauració i conservació dels antics molls de la via a la ubicació original. Va presentar una queixa al síndic i al·legacions al projecte.

tant peces de Xostakóvitx i Mozart, i a la nit va ser el torn de Lina Tur Bonet (violí barroc) i Dani Espasa (clavicèmbal) amb Sonates del rosari d’Ignaz Biber. L’organització va fer una valoració positiva d’aquesta edició del festival ‘La Pedra Parla’ que es va r e c u p e ra r d e s p r é s d e suspendre-la l’any passat. Totes les localitats estaven esgotades des de feia dies. Com a mesura de prevenció, l’aforament es va reduir a un 70%. El festival ‘La Pedra Parla’ porta una vegada a l’any la música dels millors compositors i intèrprets fins a aquest monestir on la música comparteix protagonisme amb el silenci de la comunitat religiosa femenina que l’habita.

L’any 1989, tres artistes –Carles Hac Mor, Àngel Jové i Benet Rossell– realitzaren un viatge iniciàtic que va esdevenir en descoberta: Lo País de Maialussa. Un territori bastit damunt un canemàs que limita al nord amb Mític, al sud amb Líric, a Ponent amb Art i a l’est amb el Metafísic. Al centre hi té la Bellesa. La mostra que ara es presenta a la Sala Marsà, avui com un quadern de bitàcola, exposa alguns elements que van recollir els protagonistes al llarg d’aquesta recerca identitària. Carles Hac Mor, text. Àngel Jové, fotografies. Benet Rossell, vídeo. A cura de Xavier García.

SEGARRA

Segona quinzena d'agost de 2021

Laberint de palla a la Segarra SANT RAMON

Al laberint de panís de Castellserà aquest estiu li ha sortit competidor: un laberint de palla dissenyat pels joves de Sant Ramon, a la Segarra, la comarca cerealística per excel·lència. L’associació de joves La Mansa, amb la

LAIA PEDRÓS

col·laboració de Farratges Aleix, ha creat un laberint amb un total de 309 bales de palla (de 300 quilos cada una) per dissenyar un escape room. Els participants disposen de mitja hora per revelar “qui és qui” dins de l’arbre genealògic

de la saga de la família Nonat, inventada pels joves encara que utilitza noms vinculats al municipi de Sant Ramon i fa referència a aquest sant no nat. Així, al laberint, amb passadissos molt enrevessats i alguns sense sortida, els

GUISSONA

LAIA PEDRÓS

del municipi com la història d’espais en els quals ha sonat música com l’Ateneu i el Centre Catòlic. La segona visita va centrar-se en la història en fites amb la representació de Medes a càrrec de la Caserna de Cervera i el dia 26 es va tancar el present cicle amb història d’amor i la partici-

pació d’Alea Teatre. De cara a pròximes edicions i després d’aquesta primera dècada, Castellana va avançar que faran una enquesta entre els usuaris perquè valorin les temàtiques a tractar així com el format, a fi de millorar segons els seus interessos.

TARROJA DE SEGARRA

Traslladaran el consultori a les antigues escoles L’Ajuntament de Tarroja de Segarra ha aprovat de forma inicial la rehabilitació de la planta baixa de l’edifici de les antigues escoles per traslladar-hi el consultori mèdic municipal. L’alcaldessa, Imma Secanell, va explicar que “el consultori actual té barreres arqui-

tectòniques, fet que dificulta l’accés als veïns grans o amb mobilitat reduïda mentre que el nou equipament estarà ubicat en planta baixa i serà més ampli que l’actual”. L’actuació compta amb un pressupost de 165.000 euros, que es finançarà entre la Diputació i fons propis.

p a r t i c i p a n t s, e n p e t i t s grups per complir amb les mesures sanitàries antiCovid, van trobant les fotografies dels diferents personatges amb una pista en cada una. El laberint de palla es va estrenar el cap de setmana passat i de moment ha tingut molt bona acollida, amb més de 300 visitants. Un dels impulsors d’aquesta iniciativa, Toni Domingo, va explicar que l’objectiu és “mostrar també que els joves no només destrueixen sinó que també construeixen i són un paper actiu del poble”. Així mateix, el projecte pretén incentivar els joves a fer alguna activitat durant els mesos d’estiu que repercuteixi en el municipi, ja que el laberint pot atreure visitants a Sant Ramon i donar vida als comerços del municipi.

S e g o n s D o m i n g o, a m b aquesta activitat els joves també adquireixen una responsabilitat formant part de l’organització amb el control, les reserves i les diferents tasques per posar-la en marxa, alhora que potencien les activitats culturals als pobles petits i no se centralitzen totes les propostes de lleure d’estiu a les ciutats. El laberint de palla de Sant Ramon es pot visitar fins al 12 de setembre de dijous a diumenge en horari de 19.00 a 22.00 hores amb torns de 30 minuts. El preu de l’entrada és 5 euros i inclou una consumició a la sortida de l’escape room. Per poder participar-hi cal fer una reserva prèvia enviant un correu electrònic a laberintdepalla@gmail.com. Els grups estaran formats per un màxim de cinc persones.

Facilitats a les empreses La Paeria de Cervera va aprovar a finals de juliol una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) a la zona industrial a fi de canviar la ubicació d’una zona verda. L’alcalde, Joan Santacana, va afirmar que es tracta de reordenar els terrenys del polígon amb l’objectiu de facilitar la possible ampliació de diferents empreses instal· lades a Cervera i evitar que hagin d’anar-se’n de la ciutat per augmentar l’activitat econòmica. La Paeria ha proposat modificar la ubicació de la zona verda i traslladar-la a un altre punt del polígon industrial, amb la mateixa superfície, en què és més complicat que alguna empresa requereixi créixer.

CERVERA

Les visites nocturnes celebren deu anys Els dijous d’agost a la nit a Guissona són sinònim de visites guiades nocturnes. I és que ni la pandèmia ha pogut cancel·lar-les en un any en què se celebra el seu desè aniversari. El cicle de visites nocturnes pretén descobrir curiositats de la història local mentre s’ofereix un tomb pels carrers del municipi. La primera visita va tenir lloc el passat 5 d’agost amb una temperatura de més de 30 graus. El director del Museu de Guissona, David Castellana, és també el guia i va centrar la primera visita en la història musical. És a dir, va oferir diferents pinzellades sobre aspectes musicals

CERVERA

El consistori treballa amb la intenció d’adjudicar i iniciar les obres aquest any i acabar-les a mitjans del 2022. L’edifici de les antigues escoles porta anys tancat sense cap ús. En una segona fase, l’Ajuntament preveu habilitar pisos a la part superior.

Torna l’Aquelarre amb format reduït i aforament limitat LAIA PEDRÓS

Després d’un any d’absència per la Covid, Cervera tornarà a celebrar l’Aquelarre a finals d’agost, tot i que ho farà amb un format reduït i amb aforament limitat per evitar aglomeracions de persones. En total, la festa comptarà amb una desena d’activitats que tindran lloc en un únic espai, la plaça de Cal Racó. Així, l’espectacle principal de dissabte a la nit, que tradicionalment es divideix en tres actes: Ball de la Polla, invocació i aparició del Mascle Cabró, i escorreguda del Mascle i Foqueral, enguany tindrà lloc en un únic escenari i durarà una hora, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11 de la nit. Des de l’organització, es vol donar preferència als cer-

verins a l’hora de reservar entrades i evitar l’efecte crida de persones a la ciutat. La programació de l’Aquelarre 2021 ha estat consensuada entre la Regidoria d’Aquelarre de la Paeria i les entitats locals implicades en l’organització que han acordat fer una festa en petit format, d’acord amb les restriccions que marca el Procicat. L’Aquelarre 2021 tindrà lloc, com és habitual, l’últim cap de setmana d’agost, concretament del divendres 27 al diumenge 29. Arrencarà divendres les 9 de la nit amb un únic acte que inclou una xerrada i projecció de l’espectacle del 2019 de Band Tokades; el Ball de bèsties de foc dels Diables de Cervera Carran-

quers i el concert de Jazzwoman. El dissabte a partir de les 6 de la tarda hi ha l’Aquelarret, la versió infantil de la festa, mentre que l’espectacle central tindrà lloc a 2/4 de 10 de la nit i anirà seguit del concert d’El Diluvi a partir de 2/4 d’11. Els actes gratuïts de diumenge començaran al migdia amb la presentació i narració del conte Les Bruxies d’Arlet, a càrrec de l’escriptora Bel Olid. La darrera activitat serà a partir de 2/4 de 10 de la nit amb la sessió de cinema a la boira que comptarà amb una ponència de Bel Olid i la projecció de la pel·lícula Tomboy, de la directora Celine Sciamma.

Segona quinzena d'agost de 2021

PLA D’URGELL

Comencen les obres de reforma i millora Quatre empreses de la seu del Consell del Pla d’Urgell opten a les obres de MOLLERUSSA

MOLLERUSSA

CONSELL COMARCAL DEL PLA D’URGELL

la piscina coberta

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha iniciat la reforma de la seu amb l’objectiu de millorar l’àrea d’atenció ciutadana. Els treballs han començat a la planta baixa, amb la demolició de l’antiga recepció i la creació d’un espai diàfan on s’ubicaran diferents serveis dirigits a la ciutadania. Temporalment,

l’accés a l’edifici es porta a terme pel nou edifici annex a Cal Castelló, al carrer del Carme. L e s o b r e s, a c à r r e c d e l’empresa Cobra, continuaran per les plantes primera i segona per fer canvis que permetran disposar de més despatxos a secretaria, serveis tècnics i serveis de medi ambient.

En aquest sentit, els treballs permetran habilitar noves dependències laborals i espais d’atenció al públic i és previst que entrin en servei abans d’acabar l’any. A banda d’aquesta actuació, es durà a terme el canvi de l’enllumenat per tecnologia LED i la instal· lació de plaques fotovoltai-

ques a la coberta de l’edifici, perquè sigui energèticament sostenible i aconseguir un estalvi d’uns 3.000 euros a l’any en la factura de la llum. Les obres compten amb el finançament del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC) i tenen un cost de 266.711,95 euros.

MOLLERUSSA

La biblioteca celebra 25 anys traient llibres del seu fons al carrer La Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa segueix, un cop reoberta després del període vocacional, traient llibres del seu fons a la plaça de Manuel Bertrand en el marc de la celebració dels 25 anys de servei i amb el doble objectiu d’acostar-se encara més al seu públic i donar a conèixer l’equipament entre les noves generacions. El divendres dia 27, de 2/4 de 7 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre, l’equipament sortirà amb un carro ple amb

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Quatre empreses s’han interessat en la licitació que l’Ajuntament de Mollerussa ha tret per a les obres d’adequació de les deficiències tècniques i energètiques de la piscina coberta, que tenen un pressupost d’execució per contracta de 266.999 euros, dels quals un 70% són finançats a través del Pla d’Obres i Serveis (PUOSC). Així ho ha explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha dit que actualment s’està en el procés d’obertura dels sobres presentats. La licitació fixa un termini d’execució de 4 mesos tot i que en l’informe justificatiu s’especifica el caràcter d’urgència de l’obra amb la voluntat de disminuir, en la mesura que sigui possible, el temps d’execució d’aquesta. L’objectiu és

que les obres es puguin iniciar al setembre perquè la nova temporada de bany comenci el més aviat possible en funció del pla de treball de l’empresa que se les adjudiqui. El projecte contempla que, amb les millores que s’incorporaran, hi haurà un estalvi energètic del 32%, que es traduirà en un estalvi del 26% anual en la factura del gas i la llum per la qual cosa el consistori preveu recuperar en 4 anys els 80.000 euros de fons propis invertits. El projecte preveu un total de 7 actuacions de millora concretes. La darrera actuació d’envergadura feta en aquesta instal·lació, la qual data de 1990, va ser l’estiu de 2013 quan es va dur a terme la renovació completa de la coberta.

MOLLERUSSA

Presenten ‘Boulder’ d’Eva Baltasar

25 contes temàtics perquè el públic pugui gaudir-los en un espai delimitat. A més,

els assistents també poden escoltar diversos contes explicats per personal de la bi-

blioteca. La darrera de les 10 sessions previstes en total serà l’1 de setembre.

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila acollirà el pròxim dilluns 30 d’agost la presentació del llibre Boulder, d’Eva Baltasar, la qual va ser mereixedora amb aquesta obra del Premi Òmnium a la millor novel· la del 2020. La presentació,

que coincideix amb la celebració del 50è aniversari enguany de la territorial d’Òmnium Lleida-Ponent, tindrà lloc a les 8 del vespre a la terrassa de l’equipament i per assistir-hi caldrà inscripció prèvia al telèfon 973 71 22 48.

NOGUERA

Segona quinzena d'agost de 2021

Les excavacions a la Cova Gran treuen a la llum més fragments de l’Homo sapiens de fa 14.000 anys SANTA LINYA

Les excavacions que porten a terme aquest estiu investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) a la Cova Gran de Santa Linya han tret a la llum nous fragments de l’esquelet de l’Homo sapiens de 14.000 anys d’antiguitat. Es tracta sobretot de falanges i d’algun tros de vèrtebra. Les primeres restes de la ‘Linya, la dona de la Noguera’, tal com l’han anomenada, van aparèixer la campanya passada. L’esquelet correspon a finals del Paleolític Superior, un període en què les restes d’humans moderns són molt escasses a la península Ibèrica. Les excavacions, que van començar al

FOTOS: SALVADOR MIRET (ACN)

maig i s’allargaran durant l’agost, també han permès recollir més indicis per demostrar que es tracta d’un enterrament intencionat. Les primeres restes atribuïdes a aquesta Homo sapiens de fa 14.000 anys es van localitzar cap al final de la campanya d’excavacions 2020 i es van presentar públicament fa uns mesos. L’equip d’investigadors del CEPARQ-UAB que estudia la Cova Gran des del 2002 hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat però fins llavors no havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. En una zona lateral de l’excavació, els arqueòlegs van

trobar restes d’un esquelet humà que corresponen bàsicament a la part inferior del cos com ara la pelvis i les extremitats inferiors, a més d’algun petit fragment del crani, costelles o vèrtebres. Després d’aquella inesperada trobada, els arqueòlegs han decidit centrar la campanya d’excavacions d’enguany al punt on es van localitzar les restes de la Linya. Hi treballen un grup de nou investigadors especialitzats en diferents àmbits com ara l’arqueologia, la restauració i la paleoantropologia humana. Així, han pogut trobar algun fragment més del cos, en concret falanges i d’algun tros de vèrtebra. "Això

ens indica que la part de superior de l’esquelet -tòrax i crani- hi és i hem de trobar-lo", assenyala el catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador del CEPARQ, Rafael Mora. Fins ara, han aconseguit recuperat unes 150 restes de l’esquelet però encara estan lluny d’arribar a les 400 de què consta. "No tenim dubtes que restes com ara les dents, que tenen una conservació molt bona amb el pas del temps, apareixeran en algun moment de l’excavació", remarca. La presència d’un gran bloc de pedra de diverses tones al lloc on es troba el cos dificulta les feines per

recuperar-ne la resta, explica Mora. I és que la part superior de l’esquelet es troba sota aquest bloc de pedra, fet que ha portat els arqueòlegs a replantejar l’excavació. Així, han decidit intentar arribar a la resta del cos per un dels costats. És a dir, excavar per darrere del bloc "perquè era l’única possibilitat que hi havia". "Això significa que probablement trigarem uns dos anys a arribar a aquesta posició", assenyala Mora. L’investigador del CEPARQUAB posa en valor la importància de les restes humanes localitzades. Per una banda, perquè tenen 14.000 anys d’antiguitat, tenint en compte que "hi ha

molt poques restes amb aquestes cronologies i característiques". De l’altra, perquè es tracta d’un enterrament perquè "el cos va ser dipositat damunt d’una unitat arqueològica i es va col·locar decúbit supí, és a dir mirant cap a dalt i estès a terra". Enterrament intencionat La posició que tenien les restes trobades l’any passat ja feia pensar als investigadors que el cos havia estat dipositat i que no s’havia mogut. Posteriorment, han anat veient que el lloc en què es troba està rodejat pel gran bloc i, lateralment, per altres blocs també de mida gran.

BALAGUER

Instal·len l’escultura en record dels morts durant la pandèmia

PAERIA DE BALAGUER

La brigada municipal va instal·lar a principis d’agost al cementiri nou de Balaguer l’escultura en record de les persones que van morir durant la pandèmia de la Covid. Es tracta d’una obra de l’artista Erik Schmitz que es va presentar el passat 11 de juliol en el marc de

la cerimònia col·lectiva ‘Silencis amb llum’, un homenatge de vida a les persones que van morir durant la pandèmia i que no van poder ser acomiadades per les restriccions sanitàries. La cerimònia, promoguda per la Paeria de la capital de la Noguera, va estar conduïda per Remei Capi-

tan. L’acte va comptar amb intervencions musicals i de dansa així com parlaments de les famílies, de representants del món sanitari i de l’alcalde, Jordi Ignasi Vidal. Erik Schmitz va idear una escultura de gran format que simbolitza una espelma en el seu record.

Segona quinzena d'agost de 2021

NOGUERA

Les melmelades de Verit Fruit acumulen Recuperen i adeqüen 13 reconeixements internacionals el Tossal de les Forques LA SENTIU DE SIÓ

BELLCAIRE D’URGELL

DIPUTACIÓ DE LLEIDA COMUNICANT BONA PREMSA

Les melmelades artesanes de l’empresa Verit Fruit de Bellcaire d’Urgell ja sumen 13 reconeixements internacionals després que recentment els hagin comunicat des del certamen de referència dedicat a seleccionar les millors melmelades del món, The Dalemain World Mermelade Awards, que dues de les seves referències han obtingut medalla de bronze. El certamen reco-

neix l’alt contingut en fruita de les melmelades, que ha de ser d’un 80% dels ingredients. Novament han estat premiades dues de les seves referències: la melmelada de taronja amarga i la melmelada de llima amb safrà del Montsec, que ja havien estat reconegudes anteriorment en aquest certamen. L’empresa, que fa 8 anys que es va crear de la mà

dels seus dos socis, Llorenç Llop i Joaquima Alemany, va iniciar la producció de melmelades gourmet artesanes l’any 2018. En només un any les seves melmelades ja acumulaven 10 premis internacionals, entre ells, una estrella als premis Great Taste, els Òscars de l’alimentació gourmet, concretament amb la melmelada de taronja amarga, una de les triom-

fadores en tots els premis. En un altre ordre de coses, aquest mes de setembre Verit Fruit arribarà més lluny. Si bé durant el confinament ja va obrir la seva b o t i g a o n l i n e w w w. v e ritfruit.com, aquest proper mes de setembre està previst que obrin la seva primera botiga a Barcelona, concretament al número 184 del carrer Pau Claris. Segons explica Llop, “la nostra il·lusió és portar a la capital la millor fruita de Lleida, així com tots els nostres elaborats amb fruita i verdura de primera qualitat de les terres de Ponent”. Verit Fruit ja té més de 53 varietats de melmelades al mercat i comercialitza fruita i hortalisses de les terres de Lleida, tot productes de collita pròpia, de proximitat de productors lleidatans i de primera qualitat, així com elaborats artesans com els purés, els sucs de fruita, les conserves, entre altres.

La Diputació de Lleida ha iniciat les obres de recuperació i adequació del conjunt del Tossal de les Forques al municipi de la Sentiu de Sió, amb l’objectiu que sigui un espai rellevant dins de l’oferta patrimonial i turística de la Noguera Baixa, i d’aquest municipi en concret. Una actuació inclosa en el projecte ‘Paisatges de Ponent’, cofinançada amb fons FEDER, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de

la Sentiu de Sió, amb un import d’adjudicació de 29.676,04 euros. El conjunt patrimonial del Tossal de les Forques representa un dels espais més interessants i alhora menys coneguts de la Noguera Baixa. Està format per un jaciment d’època ibèrica, una necròpolis medieval i una important fortificació de la Guerra Civil espanyola, que mostren la importància estratègica de l’indret.

BALAGUER

ARTESA DE SEGRE

El municipi més barat per comprar una casa

Troben una bomba de la Guerra Civil

Balaguer és el municipi més barat per comprar una casa a Catalunya. Així ho indica un estudi publicat pel portal immobiliari Idealista, que situa en 486 euros el preu mitjà per metre quadrat a la capital de la Noguera. De fet, Balaguer és una de les 25 localitats més econòmiques de tot l’Estat per comprar un habitatge. La població més barata d’Espanya és el Carpio de Tajo, a la província de Toledo, amb un preu mitjà de 304 euros per metre quadrat. La segona posició és per a Barruelo de Santullán (383 euros)

a la província de Palència, mentre que la tercera l’ocupa el poble de Cebolla, a Toledo (401 euros). Dins el top deu, vuit posicions estan ocupades per municipis de Castella-La Manxa, una per Castella i Lleó i una per Andalusia. Malgrat els baixos preus que recull Idealista, el portal Fotocasa ha publicat una altra anàlisi on es posa de manifest que el preu de l’habitatge a Catalunya s’ha incrementat un 26% durant els últims cinc anys, deu punts per sobre el creixement mitjà al conjunt de l’Estat (+16%).

CASTELLÓ DE FARFANYA

Restauren el calabós del Palau dels Ducs d’Alba Castelló de Farfanya va inaugurar el passat 13 d’agost la restauració d el c al ab ó s de l’a n tic Palau dels Ducs d’Alba i la font monumental. Segons l’alcalde, Omar Noumri, l’antiga presó és un dels vestigis més

importants del municipi, on s’han descobert nous g ra v a t s. U n e s t u d i d e l’Ajuntament amb el Museu de la Noguera dirà si els gravats són únics. L’objectiu és museïtzar aquest espai i fer-lo visitable el 2022.

Un veí que estava fent treballs agrícoles va trobar el passat 13 d’agost a prop de la carretera C-13 una bomba de la Guerra Civil, al seu pas pel terme municipal d’Artesa de Segre. Els fets van tenir lloc pels volts de les 3 de la tarda i va ser el Grup Espe-

cialista en Desactivació d’Explosius (GEDEX) de la Guàrdia Civil, l’encarregat de destruir-la de forma controlada. Segons van explicar fonts de la Guàrdia Civil, es t ra c t a v a d ’ u n p r o j e c t i l d’artillera del calibre 100 m m , utilitzat durant la Guerra Civil.

GUÀRDIA CIVIL

FIRA DE TEATRE AL CARRER

Segona quinzena d'agost de 2021

NOTES

PÚBLIC

IDIOMA

DURADA

PREU

GÈNERE

ESPAI

OBRA

CIA

HORA

IMPORTANT: Cronologia 24h. Un espectacle a partir de les 12 de la nit pertany al dia següent

DIJOUS 9 SETEMBRE 2021 18:30

Eléctrico 28

[ The Frame ]

Pl. Carles Perelló

Teatre

12 EUR

Cat

+12

19:00

Quijotes y Sanchos

Arxiu Comarcal

Teatre

12 EUR

150

Cast

+18

Cossoc

St. Eloi - Pg Simó Canet

Dansa

5 EUR

No text

20:00

[ los números imaginarios ] Magí Serra & Anamaria Klajnšcek Alba Sarraute & Les Ofèlies

Desdèmona

Col·legi Sant Josep

Circ

15 EUR

Cat

+12

20:00

Los Galindos

MDR - Mort de riure

Ciutat Trepat

Circ

12 EUR

Multi

+18

20:15

Kamchàtka

Alter

Kamchàtka

Teatre

15 EUR

19:15