Comarques de Ponent 545

Bellpuig fa bandera de la seva diversitat amb el Dia de les Cultures.

06 Tàrrega 2a edició de la campanya de bons de descompte per incentivar l’economia local.

09 Mollerussa La Casa Canal acollirà el Gastrofauna, amb gastronomia i música de proximitat.

10 Àger Mor un home en caure mentre feia parapent.

14 Bóixols Detenen un home i desmantellen una plantació de marihuana.

15 Juneda Miravisions, la jornada de fotoperiodisme de Catalunya, celebra la seva 3a edició.

16 Cervera El Cicle de teatre celebra la 25a edició programant set espectacles d’alt nivell i variats.

MARINA RÚBIES

EDITORIAL Lliures

Número 545

2a quinzena de setembre de 2022

Direcció Roser Torruella

Redacció

Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia Asmaa Rabhi Bellahbib

Cap de Publicitat Roser Torruella

Disseny i Publicitat Cristina Castells

Col·laboradors: Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

El 16 de setembre el món va conèixer el nom de Mahsa Amini, una noia kur da que va morir a mans de la Patrulla d'Orientació de la policia iraniana, per simplement voler exercir el seu dret a ser lliure. Arran de la seva mort s’han aixecat protestes arreu del món, però sobretot a Iran, on les dones es treien el hijab i es tallaven el cabell i els homes es rapaven com a símbol de solida rització amb ella, ja que el delicte que va posar fi a la seva vida va ser dur el hijab incorrectament.

Pagesos o Conills

De què ens alimentarem?

Senyors polítics, Creiem que ja és hora que opinem sobre la gestió agrària, mediambiental, ramadera i fins i tot marí tima com a pagesos, grangers, pescadors, propie taris de finques i boscos , gent que viu de la terra i per la terra. Us fem saber que heu fet i esteu fent una gestió nefasta del nostre medi rural i marítim i, per tant, hem d’evitar que ho continueu fent. Els darrers anys estem tenint una problemàtica amb les plagues de conills, porcs senglars i cabi rols, entre d’altres. Plagues que han generat les administracions reintroduint conills per alimentar aus rapinyaires que, segons elles, estaven en pe rill d’extinció; alliberant i protegint els cabirols per netejar sota boscos; permetent la introducció de porcs senglars en alguns vedats de caça des de països de fora la Comunitat Europea (amb el perill de disseminació de la Pesta Porcina Africana i al tres malalties). Com que ara això se'ls ha escapat de les mans la solució és, aconsellats pel loby eco logista (que no són ni amos, ni propietaris, ni són del territori rural), la reintroducció de linx, ossos i llops. Però que us heu begut l'enteniment? Quan aquests depredadors acabin amb els conills, els cabirols i els senglars.... de què s’alimentaran? Qui serà la primera víctima, els pagesos? Ciclistes? Ex cursionistes? La canalla dels pobles? Perquè quel com hauran de menjar! Però tranquils, segur que ja ho tenen previst: el pròxim pas és l'alliberament de Tiranosaurio Rex.

Ara ens prohibeixen la crema de les restes ve getals dels nostres camps. Senyors no cremem

CALAIX DESASTRE

El lector opina

I no tenen por d’enfrontar-se a un govern tan repressiu com el seu? És un dubte que he sentit molt, i que francament també he tingut, però quan no tens llibertat que més pots perdre, estàs condemnat al mateix final tant si et manifestes com si no, qualsevol d’elles o ells poden tenir el mateix final que ha tingut la Mahsa Amini. La lluita que tenen els iranians va molt més enllà del hijab, va molt més enllà de la vestimenta, lluiten per poder recuperar un llibertat de la qual han estat privats des de fa dècades.

Plataforma Pagesos o Conills

perquè ens agradi, tota la vida hem cremat i és per alguna cosa, ho fem per evitar la transmissió de malalties (insectes, fongs, bactèries, virus) que causen estralls a l’agricultura. Amb la crema evi tem moltes aplicacions de fitosanitaris i l'estalvi de molts i molts litres de combustible dels tractors i maquinaria que han de consumir per destruir les restes vegetals.

N’estem tips, ja n’hi ha prou. Deixem que la natu ralesa faci el seu curs i prou d’alterar el medi am bient. Els problemes els genereu vosaltres. No més reintroduccions, no a les ZEPA, no ha fiscalitzar les nostres finques.

De què han servit les zones ZEPA? Fa 30 - 40 anys sense Zepa, sense la prohibició de les cremes de rostolls, la flora i fauna coexistia amb la gent del territori. Ara, tot són normatives, prohibicions, agents per tot arreu. I on són els resultats? Ja us ho diem nosaltres: la gent del territori està plegant, no conreen les finques perquè són improductives, les zones forestals envairan les zones de conreu i el dia de demà cremarà tot el territori i, quan això passi, ja no hi haurà pagesos que surtin a apagar els focs.

Si no es posa fil a l’agulla el planeta terra no po drà alimentar els 9.74 mil milions d’habitants que tindrem el 2050. Reflexioneu. Sense pagesos que cultivin les terres, sense grangers que cuidin els animals, sense pescadors que surtin a la mar... aquest món és inviable.

Us ompliu la boca d’ecologisme, productes de proximitat, territori sostenible..., perquè perme teu l’entrada de productes de tercers països (oli

Una tardor... calenta

del Marroc, cítrics del Sud d’Àfrica, cereal de Rússia i Ucraïna i molts i molts productes agrícoles) que fan quilòmetres i quilòmetres pels oceans del món, con sumint litres i litres de combustible i generant tones i tones de gasos contaminants?

Esteu destruint la base alimentària dels nostres països.

La base d’una societat és la seva alimentació, una alimentació a base de cereals, verdures, fruita i proteïna animal. Com us dèiem, el 2050 hi haurà una població de 9,74 mil milions d’habitants quan el 1980 érem 4,46 mil milions i en 65 anys es do blarà la població.

Qui serà l’espavilat que decidirà qui menja i qui no menja... ?

Per tant, demanem:

· Solucions ràpides als problemes de les plagues (co nills, senglars, cabirols, paparres, rates...)

· Que s’escolti al món rural.

· Ser partícips de les decisions que es prenen sobre el nostre territori.

· Que els pagesos , ramaders i pescadors es puguin guanyar la vida dignament .

· Prou de fiscalitzar les nostres terres .

· Volem tenir vot i veu.

· Volem gestionar el nostre entorn.

· No volem tanta burocràcia.

· Activar i dinamitzar el món agrari.

· Ja esta be de tant prohibir i multar.

Volem que se'ns escolti, el món agrari està en perill d'extinció! Pagesos de la Vall del Corb, Ondara, Sió i Terres de Lleida.

Ponent ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expres sar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocò pia del DNI i el vostre telè fon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui ex pressar-se. Aquesta pu blicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Jo fa dies que ho dic, tindrem una tardor calenta i no precisament per les temperatures, que ja son inusualment baixes. De fet, i que Déu ens agafi confessats, ens esperen uns mesos esgotadors. I parlo de l’any polític que ens espera, que serà in aguantable, perquè de fet ara estem en campanya contínuament. No paren de sortir partits com a bo lets, però cap amb un programa que aporti alguna solució que no sigui la d’ells mateixos. I en política no tot s’hi val i hi ha coses que per mi creuen algu nes línies.

A veure, el hijab o també anomenat vel islàmic o mocador islàmic, és un mocador que en molts pa ïsos de cultura musulmana les dones es posen al cap per cobrir-se els cabells i el coll en públic. En alguns indrets és obligatori com a part de la xaria o llei islàmica com l’Iran o l’Aràbia Saudita; en altres està restringit a certes esferes com ara Turquia o França; i en altres és opcional com al Marroc. El seu ús està creixent als països occidentals, és a dir els que no son islàmics, i es tingut com un símbol

d’identitat i religió. Doncs dit això, i com que jo em considero una persona prou tolerant, començaré per dir que si el porten voluntàriament, jo no hi tinc res en contra, però no totes el deuen portar volun tàriament perquè si no, a hores d’ara no parlaríem de la revolta que hi ha ara mateix a l’Iran per la mort de Mahsa Amini per dur-lo mal posat, a mans de la policia de l’Iran. I Hadith Najafi, de només 20 anys va rebre 6 trets després de rebre una brutal pallissa per sortir a protestar per la mort de Masha Amini. El que està passant és molt greu. Les xarxes van plenes de vídeos i reels de dones traient-se el mo cador i tallant-se els cabells per protestar per la mort de Masha Amini, i no paren de sortir imatges a quina més colpidora com la de la noia que es va tallar els cabells damunt el taüt del seu germà mort en la revolta. I és que aquesta llei injusta afecta ni més ni menys que a 40 milions de dones a partir dels 7 anys o de quan els ve la regla.

Però per allò que dic sovint de quan la barba del veí vegis afaitar posa la teva a remullar, la victòria

ahir de Giorgia Meloni és més que preocupant. Que l’extrema dreta vagi guanyant terreny a tot arreu ens hauria de fer tremolar tant com que el boig del Putin premi el botó. Per cert, corre per les xarxes un vídeo de la cantant Karina aconsellant en Putin que no premi el botó que no us el podeu perdre; segurament la intenció és bona ara el ridícul és es pantós.

Doncs el programa de Giorgia Meloni segurament no està tant lluny del d’Ayuso, perquè entre altres coses diu que en cas de nova pandèmia no tan caran, i que incentivarà la il·luminació pública i de comerços.

Doncs dit això, jo pensava que ER (la C fa temps que l’han perdut) i la CUP eren partits laics, però com a partits oportunistes que son, ambdós han pujat al faristol sengles noies amb el hijab, suposa dament per atraure el vot d’aquest col·lectiu, però el hijab, ja hem dit que a més d’un signe de cultura és un símbol religiós. Jo aquí ho deixo. Ara cadascú que en pensi el que vulgui.

Teresa Miserachs

Firauto Balaguer celebra 30 anys d'existència essent un referent del món del motor a la Noguera

La ciutat de Balaguer aco llirà una nova edició de Firauto, la Fira del vehicle d’ocasió i complements, els pròxims dies 14, 15 i 16 d'octubre, al pavelló Inpacsa de la ciutat, arribant ja a la 30a edició.

Enguany, també s’obriran les portes el divendres a la tarda, després de la bona valoració en la passada edi ció, per part dels mateixos expositors.

Cal recordar que aquesta Fira gaudeix de molt bona salut i és molt esperada tant pels expositors com pels vi sitants. L’horari serà, diven dres a la tarda, a les 16.30 h fins a les 20.30 h i dissab te i diumenge en horari de 10.00 h a 14.00 h i de 16.30 h a 20.30 h per donar més hores als possibles visitants o compradors.

Els concessionaris espe ren aquestes fires que, de fet, són més pràctiques que vistoses precisament per què poden exposar els seus productes exclusius i facili tar la compra al visitant, ja que no s'ha de desplaçar de concessionari a conces sionari, tot i que enguany el sector s’ha vist afectat per problemes de subminis trament de vehicles nous i aquest fet repercuteix tam bé a tenir una gran flota de vehicles d’ocasió. Malgrat

això, els expositors de Fi rauto s’estan preocupant per tal de tenir una bona exposició i oferir un gran ventall de possibilitats als possibles compradors i compradores.

Com cada any, també es po den trobar vehicles de gerèn cia i amb molt pocs quilòme tres, fet que li dona a la ma teixa fira un nou valor afegit.

Com a novetat d’enguany gaudirem també d’un espai de furgonetes, amb la matei xa línia de qualitat que iden tifica aquest monogràfic.

Aquesta Fira és pionera a les terres de Lleida, on uns 20 expositors presentaran vehicles, tots ells supervi sats i revisats, amb un gran ventall d'opcions, des de les més econòmiques, que

podreu trobar al Mercat de la Ganga, fins a les més so fisticades, per a públics més exigents o amants del motor. Tots ells revisats i garantits amb el segell de qualitat de la Fira.

També hi haurà presents altres sectors, com són les caravanes i autocaravanes, en modalitat de lloguer, els remolcs i la maquinària in dustrial, els complements i també la retolació de vehi cles.

Com ja és habitual en aquesta fira, també hi hau rà el Mercat de la Ganga on els mateixos expositors po den exposar vehicles més econòmics, de fet no poden superar els 6.000 euros, dei xant els de més valor per a la seva exposició personal.

El fet que el visitant pugui veure al voltant d’uns 200 vehicles en una sola exposi ció facilita la compra i dona més opció a escollir entre totes els productes presen tats, ja que a diferència del vehicle nou que es pot com prar fàcilment per internet o altres canals, el vehicle d'ocasió és propi, aquell que es presenta amb les característiques concretes i particulars i difícilment se'n troba un altre igual. L’acte inaugural, que tindrà lloc el divendres a les 18.00 h, anirà a càrrec del Sr. Ber nat Solé i Barril, delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, acompanyat pel paer en cap, el Sr. Jordi Ignasi Vi dal i altres autoritats locals i comarcals.

Arrenca la campanya de vacunació a la Regió Sanitària Lleida

La campanya de vacu nació de la quarta dosi contra la Covid-19 i la campanya de vacunació contra la grip han donat conjuntament el seu tret de sortida aquest dilluns a la Regió Sanitària Llei da amb la immunització dels 22 residents i de 9 treballadors de la Resi dència Bon Lloc de Lleida ciutat.

Durant les properes set manes, a la plana està previst vacunar els re sidents, al voltant d’uns 6.000, dels 120 centres residencials de gent gran, d’atenció a les persones amb discapacitat i de salut mental. També es

vacunaran els seus tre balladors i les persones ingressades als centres sociosanitaris.

Així mateix, es priorit zarà la vacunació de les persones majors de 80 anys que no estan insti tucionalitzades, que se ran vacunades pels seus professionals d’atenció primària de referència. Tot seguit, s’obrirà la vacunació a la resta de grups de risc.

L’objectiu de Salut és aca bar la vacunació de les persones amb condicions de risc prioritzades al vol tant del 30 de novembre, sempre segons el ritme d’arribada de les vacunes.

LLEIDA

SALUT

BALAGUER (Noguera)

COMARQUES DE PONENT

Torna la segona edició de la campanya de bons de descompte per incentivar l’economia local

sumar-s’hi.

TÀRREGA

El Festival Embarrat de l’Associació Alba homenatja a Guillem Viladot

L’Ajuntament de Tàrrega, mitjançant la Regidoria de Promoció Econòmica, po sarà en marxa el dissabte 1 d’octubre la segona edició de la campanya de bons de descompte Fira’t a Tàrrega per fomentar les compres de proximitat i donar suport als establiments comercials, de serveis i restauració de la ciutat. Igual que el passat mes d’abril, el consistori tor narà a posar a disposició de la ciutadania 50.000 euros en vals de descompte de 5 euros cadascun que es po dran bescanviar als establi ments adherits a la iniciativa. El funcionament serà exac

tament el mateix que en la primera edició. Tothom que es registri a la pàgina web bons.tarrega.cat podrà des carregar-se quatre bons que li permetran estalviar-se fins a 20 euros en les seves com pres durant el mes d’octubre. A la segona edició de la cam panya repeteix col·laboració la Cambra de Comerç i In dústria de Tàrrega. Així, el consistori ha renovat el conveni per tal que l’esmen tada entitat gestioni els pa gaments que hauran de re bre els establiments en què els consumidors bescanviïn els seus vals. Han rubricat l’acord l’alcaldessa Alba Pi

juan Vallverdú i el president de la Cambra, Carles Giribet, acompanyats per la regidora de Promoció Econòmica, Nú ria Robert. Robert ha indicat que després de l’excel·lent resposta que va tenir la pri mera edició de la campanya de bons “teníem claríssim que havíem de repetir aques ta iniciativa per dinamitzar el teixit comercial de la nostra ciutat”. L’edil ha reiterat que “la campanya ens permet aju dar, de manera directa, tant el comerç com la ciutadania”.

Robert confia que els establi ments que ja hi van partici par en la primavera s’hi tor nin a afegir i anima la resta a

Per la seva banda, Carles Giribet ha remarcat “que la suma d’esforços entre institucions serà cabdal per fer front als temps que s’al biren aquesta tardor, ja que l’increment de l’IPC ja té un alt impacte en l’economia de les famílies”. Tant l’Ajun tament de Tàrrega com la Cambra de Comerç i Indús tria encoratgen els titulars d’un negoci i la ciutadania a beneficiar-se de la campanya davant el context d’incertesa econòmica. En aquest sentit, els comerciants i restaura dors de la capital de l’Urgell que vulguin participar-hi ja poden inscriure’s a l’enllaç bons.tarrega.cat/ca/apuntatcampanya-bons-comercos.

La primera edició d’aquesta iniciativa va tenir lloc el pas sat mes d’abril i va generar un impacte econòmic als co merços de Tàrrega xifrat en 231.000 euros. Dels 50.000 euros en vals de descomp te disponibles, es van gas tar 45.950 euros fent ús de 9.181 bons (se’n van habilitar 10.000). La majoria dels esta bliments comercials que es van adherir a la iniciativa (74) en va aplaudir els resultats. De fet, sis de cada deu afir mà que va veure incremen tada la presència de clients durant la campanya.

TÀRREGA

El Festival Embarrat i l’Associació Alba de Tàr rega han posat en marxa aquest dimecres 14 de setembre el programa Pintem el món, en què una cinquantena de per sones amb discapacitat intel·lectual, sota la di recció de l’artista plàstic Jaume Amigó, esdevin dran els protagonistesartistes d’un taller que homenatjarà la figura del poeta agramuntí Gui llem Viladot en l’any del centenari del seu nai xement. El treball plàs tic que resulti d’aquest taller prendrà forma en una exposició a la via pública per commemo

rar el Dia Mundial de les Persones amb Discapa citat Intel·lectual, que se celebra el 3 de desem bre.

Així doncs, el pròxim 3 de desembre una quin zena de balcons de la capital de l’Urgell exhi biran les creacions que sorgeixin d’aquesta ini ciativa, alhora que se’n mostrarà una selecció de cinc a la Fundació Lo Pardal Guillem Vila dot d’Agramunt. De la mateixa manera, un cop deixi Tàrrega, és previst que la mostra viatgi a les poblacions d’Agra munt, Cervera, Verdú i Guissona.

Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer iniciarà l’any vinent la construcció d’un nou centre

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Tàrrega i Comarca (AFATC) disposarà d’un nou centre de dia per millorar l’atenció a persones amb malalties neuro-degeneratives. L’edi fici, que també esdevindrà la nova seu de l’entitat, es començarà a construir l’any 2023 en un terreny municipal de 3.300 metres quadrats situat a la zona del Càmping Municipal vora

el camí de Verdú, al sud del nucli urbà. D’aquesta forma, el consistori i l’AFACT unei xen esforços per potenciar els serveis socials i millorar la qualitat de vida de les per sones que pateixen Alzhe imer. S’ha de recordar que les instal·lacions actuals de l’AFATC al carrer d’Alonso Martínez s’han quedat peti tes i que cal un canvi d’em plaçament.

El nou immoble, que suposa

rà una inversió d’1.159.895 euros, acollirà un modern centre de dia especialitzat en demències on s’oferirà atenció tant a les persones afectades com a les seves famílies. En total, s’habilita rà una superfície construïda de 1.126 metres quadrats, dels quals es destinaran 283 m² a tallers i 535 m² als patis exteriors arbrats que caracteritzen el pro jecte arquitectònic.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La 22a edició de la Fira del Medi Ambient comptarà amb la presència de Francesc Mauri

La Fira del Medi Ambient de Tàrrega celebra aquest any la seva 22a edició, una fira que es caracteritza per po sar en manifest els valors ecològics, la qualitat de vi da i les energies renovables, reafirmant el compromís de Tàrrega amb el medi ambi ent. Aquesta edició tindrà lloc els dies 15 i 16 d’oc tubre de 10 h a 14 h, i de 16.30 h a 21 h i estarà ubi cada al Pavelló del Club Na tació de Tàrrega. Com cada any és gratuït.

Enguany el certamen comp tarà amb la presència de Francesc Mauri, home del temps i geògraf a la CCAM, que juntament amb el Dr. Jo an Girona, investigador IRTA en el programa ‘Ús eficient de l’aigua en l’agricultura’, duran a terme una ponència sota el nom de: Canvi cli màtic: evidències i com ens afecta. Acte organitzat per l’Escola Agrària de Tàrrega. Com cada any, hi haurà di versos negocis que apropa ran als visitants els sectors de l’alimentació ecològica i

TÀRREGA

de proximitat; el reaprofita ment i la recuperació de ma terials; les energies renova bles; la bioconstrucció amb canyes; la salut i benestar; vehicles híbrids i elèctrics; comerç just i entitats del territori. Aquests valors es mostraran a través d’activi tats com l’exposició de gran format: Planeta Tap de l’ar tista Juan Cabrera, una mos tra d’art amb residus que ens atansa al problema de la contaminació amb plàs tics d’una manera didàctica, creativa, lúdica i artística a

partir d’una mostra 80 es cultures realitzades amb to ta classe de plàstics en de sús. L’exposició es divideix en 6 espais diferents: Resi dus; Dinosaures; Fauna ma rina; Planeta creatiu; Robots i Fauna terrestre. L’exposició es veurà complementada amb una activitat de dibuix que portarà els participants a participar en un sorteig per guanyar un xec regal de Fo ment Tàrrega. D’altra banda, es presenten una vintena d’activitats de conscienciació ecològica.

Les dones i joves de l’Urgell ja poden sol·licitar la inserció en empreses turístiques

Destaquen la Projecció del documental Pedres Plenes de Vida: la Guiomar i la Sar gantana i xerrada, en format de debat a càrrec del grup GEMA; Insectes beneficio sos pels horts i els conreus: pol·linització i prevenció de plagues a càrrec d’Artur Degollada de l’Associació Gestió Natural; la Presenta ció i tast d’Urpa, la cervesa salva-nius per a conscienciar sobre la preservació de l’es parver cendrós que nidifica als camps de conreus de la plana de Lleida a càrrec de l’associació Limonium Natu ra i de Francesc Pont. S’ob sequiarà amb una ampolla de la nova cervesa a tots els assistents.

A més, també hi haurà acti vitats dirigides als més pe tits, com passejades amb ruquets i ponis del Club Hí pica Tàrreg, l’Inflable per a reciclar saltant de l’Agència de Residus de Catalunya o l’Animalada de Katakrak, un activitat per aprendre a reciclar de forma creativa i divertida.

VERDÚ

32a edició del Bacus de Verdú, la Festa de la Verema i el Vi

Enguany el Bacus de Ver dú, la Festa de la Verema i el Vi, celebra la seva 32a edició, on els visitants po dran conèixer els cellers de la zona a través d’una Mostra de Vins, dirigida per cellers locals i d'altres de la DO Costers del Segre, i que oferirà degustacions, tasts dirigits de diferents vins i altres d'activitats diverses relacionades amb la vere ma.

Amb el retorn a la total normalitat, la festa tornarà a acollir diverses activitats, no només relacionades amb el vi, sinó que també per conèixer el poble i pas

sar una bona estona acom panyat o en solitari; visites guiades, exposicions, con cursos, sardanes, trobada de gegants, música, etc. Destaca l’acte central de la celebració, la Gran Pia da de Verdú, que tindrà lloc diumenge 2 d’octubre, a la Plaça Major del poble, on es fa una representació de tot el procès tradicio nal d’elaboració del vi, des del transport del raïm fins a l’acció de trepitjar els ra ïms amb els peus per ferne el vi.

El certament està organit zat per l’Ajuntament de Verdú.

La directora general de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), Núria Ramon, dimecres 21 de setembre va inaugurar el punt d’informació que s’inclou en l’Oficina Jove de l’Urgell (a Tàrrega) vin culat al programa europeu d’inserció laboral Interni sa. Ho va fer a la capital de comarca acompanya da del conseller comar cal d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament, Sebastià Mata; del regidor de Ciutadania, Educació

i Treball de Tàrrega, Xavier Rossell-Aparicio; del direc tor dels Serveis Territorials del Departament de Drets Socials, Joan Segura, i de la coordinadora territorial de Joventut, Maricel Segú, en tre d’altres.

Aquest punt d’informa ció físic permetrà atendre dones i joves que vulguin formar-se en competènci es digitals i inserir-se labo ralment en el sector del turisme, concretament en empreses i cooperatives vinculades a la Ruta del Cis

ter. D’aquesta manera, l’OJ difondrà la iniciativa i el seu personal orientarà les persones que s’hi mostrin interessades. A la matei xa oficina, les candidates a participar en el projecte rebran assessorament per valorar les seves possibi litats i també podran ins criure’s a la plataforma del programa Internisa creada per fer casar oferta i de manda a través d’ordina dors i tauletes que s’han instal·lat a l’OJ exclusiva ment per a aquest ús.

MARINA RÚBIES

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Èxit del 21è Concurs de Pintura Ràpida amb 37 artistes

L’artista Maria José Escu der, de Cerdanyola del Va llès, s’ha emportat aquest diumenge el primer premi del 21è Concurs de Pin tura Ràpida “Ciutat de Mollerussa” dotat amb 1.200 euros i patrocinat per l’Ajuntament de la ca pital del Pla d’Urgell i Fira de Mollerussa. La convo catòria, organitzada per l’ens firal i que ha tingut enguany com a temàtica l’espai i edifici central de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Ur gell, ha gaudit d’un èxit de participació, amb 37 participants d’arreu de Catalunya i d’altres punts com el País Valencià. El director de Fira de Mo llerussa, ha destacat la quantitat de premis que atorga el Concurs amb tretze premis en total per un import de 6.545 euros, que inclouen el Premi Jo ve Pintor instaurat l’any 2020 i, com a novetat

d’enguany, un Premi Es pecial patrocinat per la Comunitat General de Re gants dels Canals d’Urgell. El jurat ha estat integrat pel director del Museu de Lleida, Josep Giralt; el ge rent de Gerart Gallery de Tàrrega, Gerard Cucurull; la directora de la Funda ció Canals d’Urgell, Mari bel Pedrol, i el director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure.

Pel que fa a l’artista gua nyadora, Maria José Escu der, ha recordat que l’any passat es va endur el tercer premi. La resta de guanyadors en aquesta edició han estat: Néstor Sanchiz, de Sant Feliu de Guíxols, guanyador del 2n premi dotat amb 800 eu ros; Abel Florido, de Sant Jordi, guanyador del 3è premi, dotat amb 600 eu ros; Aida Mauri, de Moià,

guanyadora del 4t premi, dotat amb 525 euros; Cè lia Sànchez, de Sant Boi de Llobretat, guanyadora del 5è premi, dotat amb 470 euros; Joan Josep Ca talà, d’Alpicat, guanyador del 6è premi, dotat amb 450 euros; Joan Colomer, de Tordera, guanyador del 7è premi, dotat amb 390 euros, de València, guanyadora del 8è premi, dotat amb 360 euros; Ma nuel Doblas, de L’Estany, guanyador del 9è premi, dotat amb 350 euros; Jo an Josep Pérez, d’Espar reguera, guanyador del 10è premi, dotat amb 330 euros; i Joan Pons de Sant Sadurní d’Anoia, guanyador de l’11è premi, dotat amb 300 euros. Pel que fa al Premi Jove, dotat amb 320 euros, ha sigut per a Ester Ebale de Gironella, mentre que el Premi Especial, dotat amb 450 euros, ha estat per a Julio García, d’Abre ra.

L’Expoclàssic recupera la ‘normalitat’ amb un increment del nombre de visitants

La 27a edició del saló Ex poclàssic de Mollerussa, dedicat al món dels vehi cles històrics i clàssics, va tancar l’anterior diumen ge al migdia amb la recu peració de la normalitat; increment del nombre de visitants respecte a les dar reres edicions, estimats en 12.000, i la satisfacció ge neral dels expositors, amb bon registre de vendes i manifestant la seva inten ció de tornar l’any vinent. Aquest ha estat el positiu balanç detallat pel direc tor de Fira de Mollerussa, Xavier Roure, qui ha afegit

que són molt bones xifres i suposen la recuperació d’in dicadors alhora que “detec ta moltes ganes de fer fira i moltes ganes de venir, tant pel que fa a professionals com a aficionats”.

El director ha volgut posar en valor també els mono gràfics d’aquesta edició, els quals han comptat, ha dit, amb una molt bona acollida per part del públic. Recor dar que enguany, aquestes exposicions, que comple menten el Mercat de l’au tomòbil, motos, accessoris i col·leccionisme, han estat protagonitzats pels cotxes

americans, el model Seat 127 i la firma Derbi. Pel que fa al Mercat d’antiquaris, el qual hi era present per tercer any, també ha gaudit d’una molt bona afluència de visitants.

En total han estat una se tantena de participants, en un recorregut pla d’uns se tanta quilòmetres i que els ha portat fins a l’Espluga Calba.

MOLLERUSSA

Curs per aprendre a confeccionar peces de paper

El Museu de Vestits de Paper ja prepara el 58è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa, que ha de tenir lloc el 17 de desembre. I per motivar a la participació, a partir del mes d’octubre i fins a la setmana del certamen oferirà un curs cada di lluns al matí, dia festiu a l’equipament, adreçat a totes aquelles persones que vulguin confeccionar un peça per a concursar. L’objectiu és ajudar-les i oferir-los un espai i les eines necessàries per fer-ho en el taller que té el museu.

El curs, que serà impar tit per Marta Fabra, de l’Acadèmia Liro-Liro de Lleida, es farà de 10 del matí a 1 del migdia ca da dilluns i té un cost de 65 euros per partici pant. Aquest és el pri mer cop que s’organitza

un curs d’aquestes ca racterístiques, tot i que habitualment cada any per aquestes dates s’ofe rien tallers d’un dia per aprendre tècniques con cretes amb la voluntat de completar la confecció d’un vestit com pot ser l’aprenentatge de l’ela boració de fil de paper, entre altres.

Així mateix, i amb la vo luntat de fomentar l’art de la modisteria també està previst que a partir del pròxim gener i fins al juny s’ofereixi un ta ller de costura, també els dilluns al matí, també de la mà de Marta Fabra, de l’Acadèmia Liro-Liro de Lleida. En aquest cas, s’oferirien dos torns de dues hores cada un: de 10 a 12 del matí i de 12 a 2 del migdia. L’import per participar-hi seria de 50 euros per persona.

MOLLERUSSA

La biblioteca presenta la tretzena revista Mascançà

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha acollit aquest dijous la presen tació del tretzè número de la revista Mascançà, la qual inclou els dotze estudis que es van pre sentar en les 12es Jor nades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell que es van fer l’any passat a Barbens. L’acte va anar a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solso na; l’editor de la revista, Daniel Altisent; i el direc tor de l’Arxiu Comarcal

del Pla d’Urgell, Josep Jordana. Val a dir que entre els estudis que presenta n’hi ha un que recorre la història de la fundació i els inicis de l’Escola de Música de Mollerussa, de la mà d’Esther Bosch, actual presidenta de l’Associ ació de la Música, i un altre sobre Els valors naturals del Salt del Du ran, d’Antoni Mayoral de la Secció de botànica de l’Institut d’Estudis Iler dencs.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Concurs de fotografia per donar visibilitat al procés del dol i fer valer la cerimònia de comiat

Donar visibilitat als pro cessos de dol i fer valer la importància de les ceri mònies de comiat és l’ob jectiu del concurs de foto grafies Buits plens, que or ganitza el Servei de suport al dol de Ponent, que do na cobertura a la ciutada nia de Mollerussa a través de l’Ajuntament. El vere dicte es donarà a conèixer el dia 2 de novembre i es farà una selecció de les millors imatges presen tades perquè formin part d’una exposició itinerant que vol oferir al públic ei nes per a la reflexió i la normalització d’aquests processos vitals.

Les fotografies presenta des podran participar en dues categories com són la general i la que vol aprofundir sobre el dol gestacional o el derivat de la pèrdua del nadó abans o poc després de néixer. Pel que fa al reconeixe ment, s’estableix un únic premi per a cada catego

ria valorat en 100 euros cadascun. Així mateix, to tes les persones que hi participin, que han de ser major de 18 anys o me nors amb autorització del pare, mare o tutor legal, entraran en el sorteig de diferents regals aportats per les empreses i els pro jectes col·laboradors. El termini per presentar les fotografies comença demà i acaba el pròxim

21 d’octubre. Cada parti cipant podrà presentar un màxim de dues fotografi es per categoria que hau ran d’anar acompanyades d’un text d’un màxim de 50 paraules. Les fotografi es participants, que s’han de presentar en format JPG amb un pes màxim de 6MB, s’hauran d’enviar via correu electrònic a info@ suportaldol.org Pel que fa al jurat, estarà

format per Joan Soler, Ori ol Bosch, Remei Capitan i Rosa Maria Puigredón, professionals represen tants del món de la fo tografia, dels mitjans de comunicació i del camp social de Mollerussa. A més de la qualitat tècni ca i creativa, es valoraran les obres que aconseguei xin projectar una reflexió sobre l’àmbit temàtic del certamen.

Marc Solsona es presentarà a la reelecció

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha anunci at finalment que es pre sentarà a la reelecció a l’alcaldia a les properes eleccions municipals de 2023 i que ho farà sota el paraigua de la marca Pacte Local (PL). Així ho ha avançat a ‘Segre’ i con firmat a l’ACN després de setmanes d’incògnita so bre el seu futur polític. La candidatura es dirà Molle russa Primer. L’actual se

cretari general adjunt del PDeCAT va apuntar al ju liol que aquesta seria una possibilitat quan va anun ciar que el partit faria ser vir la marca PL per formar candidatures municipals després que la formació descartés utilitzar les se ves sigles. Solsona renun cia a anar amb el nou par tit Impulsem Lleida que està abanderat per alcal des propers al PDeCAT a la demarcació.

Els Jardins de la Casa Canal acullen l’11 d’octubre el Gastrofauna, amb gastronomia i música de proximitat

Els jardins de la Casa Ca nal acolliran el pròxim 11 d’octubre el Gastrofauna, un esdeveniment que espera superar els 600 participants i que surt de la mà de l’agència de comunicació i esdeveni ments gastronòmics Red Peppers, de Mollerussa i el grup de música del Pla d’Urgell, Fauna Grup, amb el suport de l’Ajun tament, a través de la re gidoria de Joventut. Avui n’han explicat els detalls l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; la Gem ma Capell, CEO de Red

Peppers, i David Garrofé, integrant de Fauna Grup, els quals han explicat que l’esdeveniment té per objectiu donar a conèi xer el territori en un lloc amb encant com són els jardins de la Casa Canal, maridant productes de proximitat i música amb accent local.

La festa, que començarà a les 7 de la tarda, comp tarà amb la participació de cinc productors de la zona com són Beef Qua lity i La Lola Take Away, els dos de La Fuliola; Raig d’Arbeca; On Egin, de Li

nyola; i A gust, d’El Palau d’Anglesola. Seran els en carregats de proposar ta pes i platets de tempora da, tant freds com calents, per oferir sopar al públic assistent, que també tro barà refrescs i cervesa ar tesana i vi del territori a la barra, segons ha detallat Gemma Capell, acompa nyada de Júlia Beranuy.

La música anirà a càrrec de Fauna Grup, els quals presentaran el seu nou disc L’última nit, un disc que ha comptat amb fi nançament a través de la plataforma de microme

cenatge Werkami, segons David Garrofé, el qual ha dit que l’esdeveniment servirà per promocionar aquest nou treball. Com a prèvia al seu concert, ac tuaran com a teloners el

grup Canciones de nadie, per completar l’oferta mu sical.

Les entrades a l’esdeve niment, que té un preu de 10 euros que inclou una consumició i un got

reutilitzable, ja es po den reservar a través de https://vullassistir.gas trosaraus.cat/gastrofau na amb avantatges per ser anticipada i també es podran adquirir in situ.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

ORIOL

El Teatre Municipal ofereix dos tipus d’abonaments per al Cicle de Tardor

AJUNTAMENT DE BALAGUER

BALAGUER

Èxit de la 1a mostra de música local 'La Murga'

El passat cap de setma na la ciutat de Balaguer va acollir la 1a mostra de música local, 'La Murga', en diferents es pais i amb una proposta d'activitats paral·leles.

pati de l'Escola Munici pal de Música i la plaça del Morter.

El Teatre de Balaguer oferi rà dos tipus d’abonaments per al Cicle de Tardor d’en guany. D’una banda, per a les propostes Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I de La Calòrica, Forever Young del Tricicle i L’Orene ta, d’Emma Vilarasau; i de l’altra per als espectacles del Cicle A Escena, com 360 grams i L’amor (no és per a mi, va dir Medea), i també Suspensión de Circo Nueve uno, dins el circuit Escena Jove Ponent-Pirineu. Aquest circuit és una iniciativa de la Xarxa de Cooperació Ter ritorial de Lleida del Sistema Públic d’Equipaments Escè

nics i Musicals de Catalunya, integrada pel Departament de Cultura en col·laboració amb la Diputació de Lleida, i de la qual el Teatre Muni cipal de Balaguer en forma part.

I la proposta d’aquesta tar dor per al públic més jove anirà de la mà del grup musical Xiula, amb Descon trol MParental, un concert terapèutic familiar, a través del qual els espectadors podran viatjar a diferents moments de la criança amb la intenció que tothom s’hi pugui sentir reflectit. Amb la música, l’humor i la in teracció amb el públic, els Xiula intentaran remoure

les emocions del públic i generar un espai de reflexió per pares i mares.

A més de tot aquest ven tall de propostes, el Teatre de Balaguer també acollirà durant el Cicle de Tardor manifestacions culturals d’entitats i associacions, com el concert dels gua nyadors del 10è Concurs de Cant Germans Pla “Ciutat de Balaguer”; les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya, o els Premis Capital de la Sardana.

Els espectadors que ja dis posaven de l’abonament abans de l’inici de la pan dèmia podran adquirir les mateixes localitats que ja

tenien. Per a fer-ho caldrà que es dirigeixin a l’Oficina de Turisme entre el 26 de setembre i el 2 d’octubre, situada al Museu de la No guera (pl. Comtes d’Urgell, 5). Per a la resta de públic els abonaments estaran a la venda a partir del dia 3 d’octubre a teatre.balaguer. cat, o bé entrades per ca da espectacle a partir del dia 10.

El Cicle de Tardor dona rà el tret de sortida de la temporada 2022-23, en la qual se celebraran els 25 anys del Teatre de Bala guer, i per al qual es du ran a terme diversos ac tes de commemoració.

La jornada ha comptat amb la participació de 27 grups de música de Balaguer, o amb la ma joria de components de la capital, de diferents tipologies, grups de rock, de música jazz, de música tradicional, folk, i fins i tot de música clàssica.

Aquesta iniciativa que va sorgir amb la volun tat que els grups lo cals i els nous artistes emergents de Balaguer disposessin d'un cap de setmana marcat al calendari on poder ini ciar-se en el món de la música en directe, ha estat molt ben rebuda pel sector tal com re flecteix la quantitat de grups confirmats i la participació del públic.

Els dos espais escollits per la comissió de la 'La Murga' per aquesta pri mera edició van ser el

El divendres 23 a les 6 h de la tarda es va donar el tret de sortida amb l'actuació del grup "Jazz Mates" que va ser part de l'acte d'inauguració, una inauguració que va comptar també amb una xerrada a càrrec de la "Casa de la Música de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran" a l'Escola de Mú sica.

Aquesta primera mostra local de música també va comptar amb altres activitats destacades com són una fira del disc i del col·leccionisme, espai de micro obert, foodtrucks, vermut po pular i altres xerrades enfocades al sector, que van durar fins al dissab te 24 a la matinada.

Tal com afirma Ràdio Ba laguer ara ja s'està tre ballant en la 2a edició del festival, que podrà acollir algunes de les propostes que enguany s'han quedat fora del cartell per l'allau de pe ticions.

Acte de record a l’amistat entre l’activista Francesca Solé i el pintor cubista Palau Ferré

ARTESA DE SEGRE

El divendres 16 de setembre a les 19 h de la tarda, Artesa de Segre va acollir un acte d’homenatge a l’amistat en tre el pintor cubista Maties Palau Ferré i l’activista arte senca Francesca Solé Clotet, filla de l’alcalde republicà d’Artesa, Josep Solé Granyó, a partir de la seva coneixen ça al París dels anys cinquan ta, de la qual es conserven fotografies històriques.

L’acte, celebrat a la bibliote ca Joan Maluquer, donava a conèixer l’exposició que des del juliol es pot visitar a l’equipament cultural, així com l’edició d’un vídeo divul gatiu i un llibret commemo ratiu amb el qual es va obse quiar els assistents. A la taula rodona hi van participar Ma ria Cusola, alcaldessa d’Ar tesa de Segre; Jaume Mon fort, conseller de Cultura del Consell Comarcal de la No guera; Roser Betriu, neta de Francesca Solé, i Rosa de les Neus Marco-Palau, besnebo da de l’artista. Amb benvin guda de Fina Solans, directo ra de la Biblioteca, l’acte va

ser moderat per l’historiador Francesc Marco-Palau, co missari de l’Any Palau Ferré. “Records de París. Frances ca Solé i Palau Ferré”, és el nom de la mostra, la qual agrupa fotografies instantà nies d’una trobada parisenca entre les dues personalitats conservades fins al dia d’avui, a la segona meitat dels anys cinquanta.

A través de les imatges de Francesca Solé i Palau Ferré amb la Catedral de Notre-

Dame de fons, la mostra ens permet reflexionar al voltant de les diferents circumstàn cies vitals que van fer coin cidir la política artesenca i l’artista lluminós a l’Ile-dela-Cité: mentre que per a Solé Clotet, París era l’exili necessari per sobreposar-se al context de l’època; per al pintor, la ciutat de la llum era l’indret idoni per endinsar-se en els corrents internacio nals de l’art. El projecte commemoratiu

Posposen la Firaentitats'22 fins al 23 d'octubre

L'Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal de la Noguera a través del Pla d'Acció Comunitària Inclu siva, i amb la col·laboració de la Paeria de Balaguer, te nien previst dur a terme la Firaentitats'22 el diumen ge 25 de setembre, però a causa de les prediccions temporals l'han hagut de posposar fins al 23 d'octu bre, L'acte tindrà el mateix horari previst anteriorment, de 10.00 h a 13.30 h, i es localitzarà a la plaça Mer cadal.

Aquesta fira fa més de 20 anys que se celebra a la

ciutat i la finalitat és donar a conèixer el teixit asso ciatiu de Balaguer i crear xarxa a través d'un matí de parades, activitats, tallers, demostracions, exposicions, actuacions, i jocs infantils adreçats a tota la ciutada nia balaguerina i de la No guera.

Destaca el Concurs Gas tronòmic «Descobrint nous plats», al qual qualsevol persona pot presentar-se amb un plat cuinat. Enguany hi participen més de 50 entitats de manera voluntària, que es distribui ran per la plaça a través de diferents espais interactius.

compta amb el suport de l’Ajuntament d’Artesa de Se gre, el Consell Comarcal de la Noguera, la Fundació Irla, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalu nya.

L’exposició es pot visitar fins al 30 de setembre en horari d’obertura de la Biblioteca Joan Maluquer d’Artesa de Segre: de dilluns a divendres de 16 a 20 h i els dimarts al matí d’11 a 13 h.

ÀGER

Mor un home en caure mentre feia parapent

Un home de 43 anys ha mort aquest dissabte a Àger després de patir un accident mentre feia para pent, segons ha informat els Bombers de la Genera litat. Els fets s’han produït cap a tres quarts de dues de la tarda quan la víctima s’ha precipitat en una zona de difícil accés al barranc de Grillons. L’home partici pava en un vol grupal de sis persones i ha caigut al cap damunt d’una cinglera. Una dotació terrestre del parc d’Àger s’ha activat i ha vi sualitzat la víctima en un roquissar de difícil accés, a

uns 300 metres de l’ermita de la Mare de Déu de Pe dra. Un helicòpter de rescat amb efectius del GRAE i metge del SEM ha descar regat el personal el més a prop possible de l’afectat, trobat inconscient i sense signes vitals.

Tot i emprendre ràpida ment les maniobres de re animació càrdio-pulmonar, no s’ha pogut fer res per la seva vida. Un helicòpter de Bombers ha traslladat els efectius policials fins al lloc i, en acabar els proce diments policials, els Bom bers han rescatat el cos.

AJUNTAMENT D’ARTESA DE SEGRE

PAERIA DE BALAGUER

Amplien els espais d'activitats amb una aula nova, on la xocolata i el vi seran els grans protagonistes

Tot a punt per a la 33a Edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, enguany amb més activitats que mai

(Urgell)

El 8 i 9 d’octubre Agramunt serà un any més la capital del torró i la xocolata a la pedra. La 33a edició de la Fira del Torró i la Xocolata a la pedra serà el punt de trobada del món dolç i del producte agroalimentari de qualitat. Entre les novetats més destacades d’aquesta edició destaca l’ampliació dels espais d’activitats amb una aula nova, on la xocola ta i el vi seran els grans pro tagonistes, i també, un nou espai amb més Foodgone tes i música en directe.

La Sala de Plens de l’Ajun tament d’Agramunt va ser l’escenari, el passat diven dres al matí, de la roda de premsa de presentació de la fira. Sílvia Fernàndez, alcal dessa d’Agramunt, va des tacar que l’edició d’enguany ‘ens fa molta il·lusió perquè suposa la tornada a la nor malitat’ i ha remarcat l’apos ta ‘per posar en valor el nu cli antic amb una nova aula a l’Espai Guinovart’. Per la seva part, Tamara Lombar do, directora de la Fira, va explicar els espais on es de

senvoluparà la fira destacant, entre d’altres, el nou espai per a les Foodgonetes i la tradicional carpa on veure la cuita del torró d’Agramunt ‘i gaudir de l’espectacle de l’elaboració tradicional del torró i l’oportunitat de tas tar-lo acabat de sortir del perol’.

El Pavelló Firal d’Agramunt serà un cop més un dels grans epicentres de fira. El

pavelló dolç serà l’espai de dicat als torronaires amb IGP Torró d’Agramunt, acompa nyats d’altres expositors del món del dolç. I també comp tarà amb un intens progra ma d’activitats a l’Aula del Gust amb els torronaires i diversos referents de la pastisseria i la cuina dolça. Pep Palau, gastrònom i or ganitzador de l’Aula del Gust, ha estat l’encarregat de do

nar a conèixer el programa d’activitats. Alguns dels pro tagonistes seran Eva Feliu (Aürt, restaurant barceloní amb una estrella Michelin), David Gil (grup elBarri), Ar nau Arboix i Josep Esturi del col·lectiu Taula dolça (que agrupa pastissers, postrers i xocolaters d’Osona), el cui ner Arnau París, el xocolater Joan Baixas (Amazing Cho colate) o Zoe Valero, mestra

torronaire, entre d’altres. A l’Aula del Tast es donaran a conèixer, a través presenta cions i tastos guiats, els pro ductes de proximitat més destacats que s’exposaran al Pavelló Agroalimentari. Hi haurà olis, embotits, espè cies, vins, caves, cerveses o pa, entre molts d’altres.

Aquest any tindrà un es pecial protagonisme la xo colata i el vi, s’estrenarà un

nou espai d’activitats, l’Aula de la Xocolata i el Vi, espai que acollirà demostracions i tastos amb els vins de la DO Costers del Segre i xocola tes d’Agramunt i estarà ubi cat a l’Espai Guinovart (pla ça del Mercat, 1), i aportarà més moviment al nucli antic que també comptarà amb un total de 140 parades que aniran des del pavelló firal fins al centre.

Al programa d’activitats no hi faltarà l’espai de la Cuita, on es viurà en directe l’ela boració del torró d’Agramunt i activitats pels més petits a l’Espai Cuinetes amb tallers gastronòmics pedagògics.

Aquesta edició també incor pora un nou espai de jocs fa miliars que estarà ubicat a la plaça del Mercat.

La música en directe tam bé tindrà el seu espai com també les ja habituals foodtrucks. Serà a l’espai de Les Foodgonetes on al llarg de tot el cap de setmana hi haurà diversos concerts i els visitants de la fira podran gaudir d’una àmplia oferta gastronòmica.

AULA DEL TAST

Localització: Pavelló Agroalimentari

Preu: 3 euros

11.45 h - 12.30 h

Serra la Vall: rosa mosqueta i safrà

13.00 h - 13.45 h

Tast de cerveses artesanes amb Cervesa Artesana Matoll

17.00 h - 17.45 h

quinzena de setembre de 2022

DISSABTE 8 D’OCTUBRE Horari de 10 h a 21 h (ininterrumput)

8.30 h · Passeig Josep Brufau Transiscar. Inici de la 29a edició de la cursa de BTT organitzada pel Club Ciclista Agramunt.

10.00 h

Obertura de portes del recinte firal

12.00 h · Carpa de la Cuita Inauguració de la XXXIII Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, a càrrec de Joan Talarn Gilabert, presi dent de la Diputació de Lleida. A continuació, presentació del Projec te de la nova Plaça del Torronaire.

19.00 h · Lo Pardal

Inauguració de l’exposició LO NIU. Poesia d’hui, avui, a càrrec dels artistes de la residència de crea ció Lo Niu. Gratuït

21.00 h · Espai Foodgonetes Concert de Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic. Gratuït

LA CUITA

Localització: Carpa de la Cuita

12.00 h

Demostració de cuita del Torró d’Agramunt

18.00 h

Demostració de cuita del Torró d’Agramunt

ESPAI CUINETES

Preu: 2 euros · 6-12 anys

11.00 h - 12.00 h

Timbal de fruita amb torró i xocolata

12.30 h - 13.30 h

Timbal de fruita amb torró i xocolata

16.15 h - 17.15 h

Cookies de xocolata

AULA DEL GUST

Localització: Pavelló Dolç

Preu: 3 euros.

11.30 h - 12.30 h

Reaprofitament a la cuina de pos tres amb Eva Feliu, Aürt Barcelona (Estrella Michelin).

17.30 h - 18.30 h

Cookies de xocolata

18.45 h - 19.45 h

Cookies de xocolata

AULA DEL GUST

Localització: Pavelló Dolç

Preu: 3 euros

11:30 h - 12:30 h

Torrons i xocolata amb els joves pastissers Arnau Arboix i Josep Esturi de Taula dolça, Associació de Pastissers d’Osona.

13:00 h - 14:00 h

Torrons Vicens: col·lecció 2022 amb David Gil. Activitat patrocinada per Torrons Vicens.

16:30 h - 17:30 h

Cuina de postres amb Torrons Fèlix amb Zoé Valero i el Restau rant Celler de Montsonís

18:00 h - 19:00 h

Torrons Àngel&Lluch i caves Parés Baltà

19:30 h - 20:30 h

El torró d’Agramunt i la Xocolata a la Pedra a la cuina amb Arnau París, Virginias

El Xuixo de Girona amb Torró d’Agramunt, amb Julià Castelló i Virginias

18.15 h - 19.00 h

Molí la Vansa: tradició, territori i sostenibilitat amb Arnau París

19:30 h - 20.15 h

Presentació del Vi Bellpuig amb Celler Montsec. Patrocinat per Copiral.

AULA DE LA XOCOLATA

I EL VI

Localització: Espai Guinovart Preu: 3 euros

11.00 h

Descobrim la Xocolata!, amb els alumnes del cicle formatiu de Forneria, Pastisseria i Confiteria de L’INS Ribera del Sió d’Agramunt. Per nens de 7 a 12 anys.

16.30 h

Escumosos i xocolates, amb DO Costers del Segre i Torrons Roig.

18.00 h

Macabeus i torrons de xocolata, amb DO Costers del Segre i Torrons Fèlix.

19.30 h

Negres i xocolates amb DO Costers del Segre i Xocolates Jolonch.

DIUMENGE 9 D’OCTUBRE Horari de 10 h a 21 h (ininterrumput)

10.00 h

Obertura de portes del recinte firal

10.00 h · Passeig Josep Brufau Cursa del Torró Organitzada pel Patronat d’Esports i el Club Atletisme “Escatxics”.

19.30 h · Aula del Gust Acte de Proclamació XXI Torronaire d’Honor

LA CUITA

Localització: Carpa de la Cuita

12.00 h

Demostració de cuita del Torró d’Agramunt

18.00 h

Demostració de cuita del Torró d’Agramunt

ESPAI CUINETES

Preu: 2 euros · 6-12 anys

11.00 h - 12.00 h

Tiramisú de torró

12.30 h - 13.30 h

Tiramisú de torró

16.15 h - 17.15 h

Trufes de xocolata amb torró tou

17.30 h - 18.30 h

Trufes de xocolata amb torró tou

18.45 h 19.45 h

Trufes de xocolata amb torró tou

13:00 h - 14:00 h

Xocolata Jolonch, tast de les noves xocolates amb probiòtics Di&Vi amb Maria Fidalgo

16:30 h 17:30 h

Tast de torrons Roig i vins de la DO Costers del Segre

18:00 h - 19:00 h

Bean to bar, tancant cercles amb el cacau amb Joan Baixas, Amazing Chocolate

AULA DEL TAST

Localització: Pavelló Agroalimentari Preu: 3 euros

11:45 h - 12.30 h

Tast de caves i torrons d’Agramunt amb Celler Maset

13:00 h - 13.45 h

Vins de pagès i formatges ar tesans amb Celler Matallonga i Formatges Camps de Palau d’Anglesola

17:00 h - 17.45 h

Tast de licors i torrons artesans amb Elixirs de Ponent i Torrons Fèlix

18:15h - 19.00 h

Tast de cerveses artesanes amb Òscar Silva de la Vella Caravana

AULA DE LA XOCOLATA I EL VI

Localització: Espai Guinovart Preu: 3 euros.

11.00 h

Descobrim la Xocolata!, amb els alumnes del cicle formatiu de Forneria, Pastisseria i Confiteria de L’INS Ribera del Sió d’Agramunt. Per nens de 7 a 12 anys.

12.30 h

Art, vins i xocolates, amb el Celler Mas Blanch i Jové (DO Costers del Segre) i Virginias.

17.30 h

Tast de productes de Xocolata del Forn Camats, amb Josep Camats.

Arnau París

Eva Feliu

Nova campanya que reivindica el dret a l'avortament als territoris de Ponent

Els col·lectius feministes de les comarques del Pla de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran han presentat aquest dis sabte, conjuntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i l'As sociació pels Drets Sexuals i Reproductius, una nova cam panya que reivindica el dret a l'avortament, concretament als territoris de Ponent.

Sota el lema "Avortar no és un joc, és un dret!" han de nunciat les múltiples traves a les quals han de fer front les dones que es troben en la situació de voler inter rompre voluntàriament un embaràs (IVE). La campanya s'ha presentat públicament a La Pobla de Segur, a través de tres vídeos que mostren diferents situacions amb les quals es poden trobar les do nes que volen avortar, sigui quirúrgicament o farmacolò gicament i també en funció de l'edat o de la seva situació administrativa, per exemple. De fet, La Pobla és un dels municipis que representa la

LLADORRE

realitat de les comarques del Pirineu, ja que en una comar ca com el Pallars Jussà, l'úni ca opció per avortar és a tra vés del mètode farmacològic, però tan sols es practica a Tremp un dia a la setmana i sempre que sigui abans de les 9 setmanes d'embaràs. Aquesta, però, és només la punta de l'iceberg de la com plexitat que suposa avortar al territori. De fet, fins al 4 d'octubre del 2021, no es po dia avortar quirúrgicament a la província de Lleida. Va ser

a partir d'aquesta data quan la Generalitat va establir un conveni amb la clínica priva da Minova Aliança de Llei da perquè es practiquessin aquest tipus d'intervencions. Tot i això, a través del mani fest que representants dels col·lectius La geganta des perta, Marea lila, Feministes Jussà i del CNJC denuncien que "en realitat aquesta clínica no n'està practicant i no queda clar què està pa gant la Generalitat." A més, especifiquen que "el Depar

tament de Salut està intro duint un nou procediment que preveu avortaments far macològics fins a la setma na 14". Aquest fet facilitaria substituir l'avortament qui rúrgic perquè aquest últim és més barat i no es compta amb professionals per fer el primer. Per tant, valoren que no existeix una capacitat real d'elecció. De fet, sobre els professionals rau un altre dels obstacles que denunci en des de les entitats impul sores de la campanya, ja que és habitual trobar-se amb metges objectors de consci ència, que es neguen a dur a terme les intervencions ne cessàries per exercir un dret que hauria d'estar garantit a tot el territori català.

Aquesta campanya s’ha pre sentat en el marc del Dia Mundial per la Despenalit zació de l’Avortament, que se celebra el 28 de setem bre, però és una acció més d’una demanda històrica a la província de Lleida: l’accés a l’avortament legal i segurs.

BÓIXOLS Detenen un home i desmantellen una plantació de marihuana

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dimecres a Bóixols un home, de 47 anys, com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública.

La detenció és resultat d’una investigació ober ta aquest estiu després de tenir indicis que en una finca situada en una zona boscosa a Bói xols, al terme municipal d’Abella de la Conca, podia haver-hi una plan tació de marihuana.

Després de constatar l’existència de la planta ció es va organitzar un dispositiu per tal de lo calitzar a la persona en carregada de gestionar la plantació.

El passat dimecres, pels volts de les 8.30 hores, diverses dotacions de Mossos d’Esquadra van iniciar un dispositiu que va permetre localitzar la persona sospitosa quan

Comença el compte enrere per a una nova edició de ‘Benvinguts a Pagès La Festa’

Benvinguts a Pagès La Festa promou descobrir l’origen dels productes que es consumeixen cada dia, fomenta el consum res ponsable i fa més propera la relació entre productors i productores i el gran pú blic i s’ha convertit en tot un referent a Catalunya. En l’edició de l’any passat, més de 32.000 persones van recórrer Catalunya a través d’una oferta de 600 agents entre pagesos i pa geses, allotjaments rurals, restaurants de cuina de proximitat i activitats com

plementàries.

En aquesta edició al Pallars Sobirà hi participarà una explotació, Herbes de l’Alt Pirineu, descobrirà un gran ventall de varietat de plantes aromàtiques i medicinals. Es tracta d’un espai d’una hec tàrea on trobareu una plan tació amb més de 40 plantes diferents i un jardí visitable amb més de 100 varietats diferents de plantes aromà tiques i medicinals, tant me diterrànies com pirinenques.

Benvinguts a Pagès al Pa llars Sobirà va més enllà de l’oportunitat de conèixer el

dia a dia de les explotaci ons agroalimentàries de Catalunya. La festa també inclourà la participació de

sis establiments de restau ració que oferiran productes locals al seu menú especial de Benvinguts a Pagès. Es

tracta dels restaurants: Cafè Pessets i P7S a Sort, el res taurant de Casa Bellera a Ca regue, el restaurant d’Esterri d’Àneu i Vall d’Àneu a Ester ri d’Àneu i el restaurant de l’hotel La Morera a València d’Àneu.

A més a més, el públic tam bé tindrà l’oportunitat de passar la nit a un total de set allotjaments rurals: Casa Bellera a Caregue, Casa Mo ra a Arrós de Cardós, Hostal Vall d’Àneu a Esterri d’Àneu, Hotel la Morera a València d’Àneu, Hotel Pessets a Sort, La Perxada de Ticó a Boldís

Acte de record a l’activista cultura Manel Dalmau i Etxalar

L’Ajuntament de la Pobla de Segur, aquest passat diumenge, va fer un acte de record a l’activista cul tura Manel Dalmau i Etxalar, veí de la vila, persona molt estimada i traspassat ara fa poc més d’un any.

Dalmau havia realitzat nombrosos documentals de diversa tipologia (amb un d’ells havia guanyat el

premi Pica d’Estats concedit per la Diputació de Lleida), cursets de cinema i projec tes culturals, aquí i d’altres països, en especial a Colòm bia.

Col·laborava amb la regi doria de Cultura d’aquest ajuntament en l’elaboració d’entrevistes de memòria històrica, la filmació d’un nou documental i altres pro

jectes.

A l’acte de record al Manel Dalmau, que tingué lloc al Molí de l’Oli i comptà amb una nombrosa assistència, hi intervingueren la seva companya Maria, el seu ín tim amic Agustí Paüls i el regidor de cultura, Ramon Enric Guimó.

Durant l’acte es van pro jectar alguns dels seus do

cumentals: “El cirerer rosa” (que explica amb imatges i entrevistes els anys cin quanta a la Pobla), “Somnis de paper” (que se centra en la vida poblatana a la dèca da dels seixanta i que inclou també filmacions d’aquells temps realitzades per al guns poblatans) i un docu mental de caràcter personal gravat poc abans de morir.

circulava amb un vehi cle per una pista prope ra a la finca on s’havia localitzat la plantació.

Posteriorment, es va fer una entrada i perqui sició que va permetre localitzar dues plantaci ons, de 10 i 31 plantes de marihuana, de més de dos metres d’alçada i un pes aproximat de 328 kg, en avançat estat de creixement i prepara des per una recol·lecció imminent. També es va trobar un magatzem per assecar les plantes i cà meres de seguretat per protegir la plantació.

El detingut, que també va ser denunciat per un delicte contra la segu retat viària per conduir sense haver obtingut mai el permís, va pas sar el passat divendres a disposició judicial da vant del jutjat d’instruc ció en funció de guàrdia de Tremp.

Jussà i l’hotel Roch a Altron. Finalment, s’han progra mat set activitats comple mentàries relacionades amb el producte de pro ximitat i el món de la pa gesia: la visita a l’Alpaca Pirineu al Batlliu de Sort, la possibilitat de fer de pastor per un dia a Llessui, la visi ta guiada a l’Ecomuseu Els Pastors de la Vall d’Àssua a Llessui, etc.

Les visites de Benvinguts a Pagès La Festa ja es poden reservar de manera gra tuïta a través de la pàgina web benvingutsapages.cat.

CONSELL NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA (CNJC)

TURISME PALLARS SOBIRÀ

POBLA DE SEGUR

Miravisions, la jornada de fotoperiodisme de Catalunya, celebra la seva 3a edició

El Mas de Miravall de June da (Garrigues) acull aquest cap de setmana la tercera jornada Miravisions de foto periodisme organitzada pel magazín ‘La Mira’. La trobada té com a objectiu posar en valor l’ofici de fotoperiodista i ser un espai de trobada en tre professionals del sector.

La jornada central d’aquest dissabte ha repassat els 40 anys de trajectòria professi onal del fotoperiodista Jordi Bartolí i també ha comptat amb dues taules rodones, una sobre el paper que te nen els professionals de la fotografia a l’hora d’explicar un conflicte armat i, un altra, sobre el rol dels fotoperio distes en l’àmbit local. Algun dels ponents que hi han par ticipat han estat Jordi Bartolí, Jordi Borràs, Sandra Balsells, Ricardo Garcia o Mireia Co mas.

La tercera jornada Miravisi ons ha tornat a convertir “Ju neda en la capital del fotope riodisme català”. Ho ha afir mat el director de ‘La Mira’, Francesc Canosa, que ha re ivindicat la idoneïtat d’aquest poble garriguenc per explicar allò que passa arreu del món. “No hi ha una dicotomia en tre Juneda i el món. Una foto

VALL D’ARAN

de la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, té tant valor i explica tant del món com una foto d’Ucraïna o de Mèxic”, ha argumentat, a més d’afegir que després de tres edicions la jornada té “més gent, més imatges i més futur”.

La jornada Miravisions de fotoperiodisme ha arrencat amb la presentació d’un nou ‘marketplace’ basat en tecnologia ‘blockchain’ que està desenvolupant l’ACN i amb una conversa entre el fotoperiodista Jordi Bartolí i el periodista Xavier Gras set en la qual s’ha fet un repàs dels quaranta anys de trajectòria professional d’aquest fotògraf.

A la tarda s’han celebrat

dos debats més, el primer sobre el fotoperiodisme en entorns de conflicte, amb la fotoperiodista Sandra Bal sells, el fotoperiodista Premi World Press Photo Ricardo Garcia Vilanova, el fotope riodista Alfons Cabrera, el periodista de La Vanguardia Plàcid Garcia-Planas, i la pe riodista de Catalunya Ràdio Cèlia Cernadas.

El segon ha estat un debat obert i participatiu sobre els drets i deures dels fotoperi odistes conduït pel fotoperi odista i cap de fotografia de LA MIRA, Jordi Borràs, la fo toperiodista Roser Vilallonga, i l’advocat Pep Cruanyes.

El punt culminant de la jornada ha estat la gala de

Demanen la modificació de la Llei 8/2022 sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials a l’escola

La síndica d’Aran, Maria Vergés, s’ha reunit aquest dilluns de forma telemàti ca amb els grups polítics al Parlament per tractar sobre la iniciativa legislativa que el govern d’Aran presen tarà a la cambra per exigir la modificació de la Llei 8/2022 sobre l’ús i aprenen tatge de les llengües oficials en l’ensenyament no uni versitari. Segons la síndica, aquesta modificació elimi na el caràcter de llengua vehicular de l’aranès i per això busca complicitats en tre els partits amb relació a aquesta qüestió. Vergés ha alertat que l’aranès no arriba al 20% d’ús social i es troba infrafinançada a més a més del fet que les competències del Conselh Generau en aquest àmbit estan «laminades i compar tides» amb la Generalitat. Maria Vergés ha demanat

la col·laboració en aquest afer als partits sí que votin favorablement a la iniciativa que presentaran al Parla ment per «garantir la segure tat jurídica» de l’aranès.

El 8 de juliol, el Ple del Con selh Generau d’Aran ja va aprovar per unanimitat, i amb el suport explícit del sector educatiu aranès, la de claració institucional presen tada per l’equip de govern per a exigir a la Generalitat i al Parlament la modificació

immediata d’aquesta qües tió.

La síndica d’Aran ha volgut agrair la predisposició dels grups parlamentaris a es coltar i trobar una solució a l’actual situació que ha portat, entre altres qüesti ons, al fet que les instruc cions que el Departament d’Educació ha fet arribar a les escoles araneses mar quen que la llengua vehicu lar dels centres educatius a l’Aran sigui el català.

l’entrega dels guardons de la segona edició del Premi Miravisions de Fotoperiodis me. En la Categoria Professi onal, el primer premi se l’ha endut Pau de la Calle pel seu treball publicat a l’’Ara’ ‘Amor contra l’oblit’. El segon premi ha estat per a Joan Mateu Parra, per una sèrie sobre ‘‘L’empresonament de Pablo Hasél’ publicat a Associated Press, i el tercer de nou per a Pau de la Ca lle, per al treball ‘Escriptors de trens’, publicat a ‘El Pe riódico’. En la Categoria Es tudiants el primer guardonat ha estat Marc Asensio, per ‘Conèixer-nos’, un treball au tobiogràfic de la seva família i els seus orígens.

BORGES BLANQUES

La Policia Local estrena un nou vehicle més sostenible

L’Ajuntament de les Bor ges Blanques ha renovat aquesta setmana un dels vehicles de la Policia Lo cal, amb el qual d’ara endavant el cos policial patrullarà pels carrers de les Garrigues. En concret, s’ha adjudicat un contracte de rènting d’un cotxe tipus Suv de la marca Hyundai, que té la particularitat que és híbrid, amb la qual cosa el consistori borgenc, a través d’aquesta acció, referma el seu compro mís amb la disminució de la petjada de carboni al municipi. Aquesta mateixa setma

na han assistit a l’acte d’entrega del vehicle l’al caldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, el Caporal de la Policia Lo cal de les Borges, Alfons López, i representants del concessionari i de l’entitat bancària amb la qual es fa el rènting. El nou vehicle sosteni ble, que ja s’ha posat en funcionament, tindrà un cost mensual de 189 euros, IVA inclòs, amb la qual cosa el consis tori borgenc haurà de desemborsar anualment 1.089 euros, i un total de 52.272 euros, fins a la fi nalització del contracte.

Reclamen ajudes socials i policials i celeritat judicial per resoldre el problema d’ocupacions al municipi

L’alcaldessa de les Bor ges, Núria Palau, defensa la necessitat de combinar les ajudes socials amb la mà dura policial i la cele ritat judicial per resoldre l’assumpte de les ocupaci ons il·legals a la capital de les Garrigues. La setmana passada, Palau va fer ba lanç de les diferents actu acions que el consistori ha dut a terme des de fa un any i mig per solucionar els problemes d’ocupació que hi ha en un bloc situat

al carrer La Font, a la vora de l’estació de trens bor genca. El balanç es va dur a terme després de la reunió mantinguda dimarts ante rior amb la consellera de Drets Socials, Violant Cerve ra, amb l’objectiu de buscar una solució residencial per aquest col·lectiu i demanar el suport de l’administració, a través de la compra d’ha bitatges de bancs i de grans tenidors per destinar-los al lloguer social.

La reunió amb la consellera,

a la qual també va assistir la regidora de Benestar de les Borges, Ariadna Salla, formava part del Pla que el consistori ha posat en marxa, des de fa un any i mig, per posar solució a l’ocupació i a les ne cessitats residencials del municipi, així com a la fal ta de convivència que es produeix en un bloc d’ha bitatges del municipi que són propietat de grans tenidors, i que no mostren gens d’interès a posar so lució a la problemàtica. Entre altres coses, el con sistori borgenc també ha dut a terme accions ju dicials, i s’ha reforçat la seguretat a través de ba tudes policials conjuntes entre els Mossos d’Esqua dra i la Policia Local de les Borges i s’ha establert una vigilància permanent de l’espai.

LA MIRA

CONSELH GENERAU D’ARAN

CERVERA

El Cicle de teatre celebra la 25a edició programant set espectacles d’alt nivell i variats La Paeria compra una nau d’INCASÒL ubicada al sector industrial

El 25è Cicle “Apassiona’t”, la programació d’arts es cèniques i música que organitza la Regidoria de Cultura de la Paeria de Cervera, oferirà set es pectacles entre el setem bre del 2022 i el maig del 2023.

El Cicle presenta propos tes de diferents gèneres i per a tots els públics. Com en l’anterior edició, incor pora un espectacle musi cal, que serà “Les dones de la meva vida” amb Ele na Gadel i Marta Robles. Enguany, com a novetat, preveu un espectacle de dansa, amb la reconeguda coreògrafa Sol Picó.

La programació també in clou l’exitosa versió de “Terra Baixa”, “El Llop”, diri gida per Àngel Llàcer i Enric Cambray; la commovedo ra “Nua» (Radiografia d’un trastorn), d’Anna Perelló i Andrea Ros; l’exitós drama “L’oreneta”, protagonitzat per Emma Vilarasau i Daf nis Balduz; l’espectacle cò mic “Per fi sol”, amb Carles Sans (El Tricicle); i la comè dia humana “La pell fina”, de Yago Alonso i Carme Marfà.

Segons la regidora de Cul tura, Mercè Carulla, “en la 25a edició volem fer un passeig per aquesta trans versalitat interpretativa,

amb diferents gèneres i per a tots els públics”. Destaca que “Cervera compleix 25 anys de programació esta ble de teatre, que ha contri buït a dinamitzar la cultura local i comarcal”.

El preu de l’abonament de tota la temporada és de 100 euros per 6 funci ons (la primera obra, “El Llop – Terra Baixa”, està exclosa de l’abonament).

La venda es durà a terme a partir del dimecres 21 de setembre a través de www.cervera.cat. També es podran comprar a les taquilles del Gran Teatre de la Passió a partir de dues hores abans de l’inici de l’espectacle.

Per incentivar l’assistèn cia de tots els col·lectius, es podran gaudir de dife rents descomptes com els que s’apliquen a grups de més de 15 persones, joves de menys de 18 anys, per sones en situació d’atur, famílies nombroses o mo noparentals, Carnet Jove, TresC, persones amb dis capacitat i de més de 65 anys.

La temporada teatral 2022-2023 comença el diumenge 25 de setem bre, amb la representació de “Terra Baixa”, a les 20 hores, al Gran Teatre de la Passió.

El paer en cap de Cervera, Joan Santacana Vélez, i la directora de l’Institut Català del Sòl, Mercè Conesa i Pa gès, han signat la compra venda de la nau B, corres ponent a la parcel·la 20, del sector industrial avinguda de les Garrigues de Cerve ra. La superfície de la nau és de 8.428 m² i la venda s’ha fet per un import de 925.706,88 euros.

Durant els darrers anys, des del 2009, la Paeria tenia llo gada la nau a l’Incasòl, on estan ubicats diferents ser veis municipals: el Centre d’Empreses Innovadores (CEI), amb mòduls per a set empreses i despatxos per a reunions i sala d’actes; els serveis tècnics de les Àrees de Promoció Econòmica, Fi res i Mercats de la Paeria, i el magatzem de la Brigada Municipal.

El contracte d’arrendament representava una despesa anual d’uns 60.000 euros,

partida que penalitzava el capítol de despeses cor rents del pressupost muni cipal

Des de la Paeria de Cervera es valora molt positivament el funcionament de les instal·lacions i dels serveis que s’ofereixen, i s’ha optat per l’adquisició de la parcel la amb l’objectiu d’optimit zar els recursos econòmics. El sector d’activitats eco nòmiques de l’avinguda de les Garrigues de Cerve ra té un total de 5,16 hec tàrees de superfície, i es troba a l’oest del municipi. Amb la voluntat de millorar el teixit industrial i econò mic de Cervera i la Segar ra, la paeria va impulsar el Centre d’Empreses Inno vadores (CEI) de Cervera.

Aquest vol donar suport i acompanyament als pro jectes empresarials, poten ciant la implementació de nous projectes i processos innovadors.

Cervera commemora el centenari del naixement de Ramon Turull

La Isagoge, setmana cul tural prèvia a la Festa Major de Cervera, va de dicar la jornada del dis sabte 17 de setembre a homenatjar la figura de Ramon Turull i Bargués (Cervera, 1922-2003) amb motiu del centenari del seu naixement.

La Regidoria de Cultura de la Paeria i l’Espitlle ra-Fòrum d’Estudis Se garrencs van organitzar un acte de públic de record a Turull, al Casal de Cervera, que va con sistir en deu ponències breus sobre la seva figu

GUISSONA

ra. Van intervenir Albert Turull, fill de l’homenatjat, que va recordar el ves sant familiar; Joan Miquel Camacho, sobre la Mú

tua Escolar i l’Institut; el net Narcís Turull, que va tractar sobre el vessant de dramaturg del seu avi; Joan Bergadà, sobre el

Casal de Cervera i l’Ajun tament; Angelina Vergés, dels cursos de català per a adults; Carme Bergés, de la relació amb Agustí

Duran i Sanpere; Tere sa Pintó, editor; Eduard Montiu, llibreria Donda ra; Xavier Santesmasses, publicista; i Montse Pont, poeta. Va conduir l’acte Max Turull, també fill de l’homenatjat, i la presen tació va anar a càrrec de la regidora de Cultura, Mercè Carulla.

Des de la Paeria també es va organitzar, com a homenatge, la col·locació d’una placa commemora tiva a la casa on va viure tota la vida Ramon Turull, al carrer Sòria, 3. L’acte de descoberta va

Clouen les activitats del Dia de la Mobilitat sota la pluja

La pluja de la tarda del di vendres, 23 de setembre va obligar a variar els actes centrals del Dia de la Mobi litat i a replantejar-los sota cobert.

El passat divendres 16 de setembre Guissona va ini ciar la setmana de la mo bilitat amb una xerrada de Jordi Galí de l’empresa CO MOBA, que és la consulto ria de mobilitat activa que

està treballant l’ordenació de la mobilitat a la nostra vila. Estava previst que la setmana clogués amb un acte de tancament de la pla ça del Vell-Pla organitzat per la Comissió Interampa de la nostra vila, formada per membres de les 5 associa cions de famílies dels cen tres educatius de Guissona: Llar d’Infants Patufet, Escola Ramon Estadella, Escola Ra

mon Faus, Fedac Guissona i INS Guissona.

Les AFEs havien preparat per la tarda del divendres 23 un recorregut de contes, sota el títol Roda de Contes. Un recorregut sobre rodes que havia de traslladar a la mainada de conte a conte. A causa de la pluja, la sessió de contes s’ha traslladat a la biblioteca, amb un gran èxit de participació.

Pels més joves es preveia una demostració al Pump Track a l’Skate Park que aquesta s’ha vist anul·lada per la seguretat dels pilots i es traslladarà a un cap de setmana del pròxim mes d’octubre.

La jornada cloïa amb una botifarrada popular al Ca sal de la Gent Gran, amb la participació de les 160 per sones.

anar a càrrec del paer en cap, Joan Santacana; la regidora de Cultura, Mercè Carulla; i els fills de l’homenatjat, Max i Albert Turull. En repre sentació de la Paeria també hi van assistir els regidors Ramon Augé, Joan Prat i Ricard Vicen te.

Segons Joan Santacana, “durant els seus 81 anys de vida, Ramon Turull va exercir de cerverí i ho va fer des del seu carrer i des del seu barri que el van veure néixer, créi xer i morir».

CERVERA

CLAUSTRE OLIVERES

PAERIA DE CERVERA

Gran èxit de la Fira del Caçador, que torna a aplegar milers de visitants al Càmping Municipal

TÀRREGA (Urgell)

Tàrrega ha recuperat avui amb èxit la seva Fira del Ca çador. Després de dos anys de cancel·lacions a causa de la pandèmia, l'esdeveni ment ha tornat amb forces renovades revalidant l'ac ceptació del públic. Prova d'això és l'elevada afluència de visitants que ha rebut aquest matí el Càmping Mu

nicipal – Espai Felip Robinat Felip, recinte per on han passat milers de persones de totes les edats. El certa men, que ha assolit la 19a edició, és fruit de l'esforç de la Societat de Caçadors de Tàrrega, entitat que vol po sar així en valor la seva tas ca com a agents reguladors del medi ambient. La reivin

dicació s'ha fet sentir en guany més que mai, ja que l'esmentat col·lectiu ha es devingut clau per contenir la plaga de conills que assota el territori. Així ho han posat avui de manifest les autori tats convidades a l'acte in augural com és el cas d'Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega, i Anna Sanitjas,

directora d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Climàtica. Com és costum, la cita ha aplegat més d’un centenar d’expositors dedicats als es tris de caça, l’alimentació i l’artesania. Al mateix temps, el públic familiar ha gaudit d’activitats divulgatives al voltant de la natura, la fau

na i l’esport. Han destacat les exhibicions d’aus de falconeria i els espectacles eqüestres. Pel que fa als gossos, s’hi han celebrat concursos d’Agility i bellesa canina, convocatòries que han aplegat uns 300 exem plars en total. Al mateix temps s’ha desenvolupat la final del 18è Màster Sant

Hubert, prova que puntua la conducta del gos amb relació al caçador i la peça. No han faltat competicions de tir amb arc i tir amb aire comprimit.

L'esdeveniment es dedica a la memòria del veterinari targarí Felip Robinat Felip, que va impulsar la creació del certamen.

Reconeixement de Tàrrega a la XVIII Fira de l’Ametlla

Un any més Vilagrassa po sa en relleu la importància del cultiu de l’ametlla a la seva població. Els dies 16, 17 i 18 de setembre es va dur a terme la XVIII edició de la Fira de l’Ametlla. Enguany la fira va comp tar amb l’assistència del conseller d’Economia i Hi senda, Jaume Giró, que va

inaugurar la Fira diumenge 18 de setembre, juntament amb l’alcalde de Vilagrassa, Jordi Serés.

Un dels actes més destacats del certament va la inaugu ració d’una placa de ceràmi ca artística per senyalitzar el carrer de Tàrrega i la planta ció d’un ametller a la plaça Major com a reconeixement

del paper de la capital de l’Urgell a la Fira de l’Ametller.

La població va poder gaudir de diferents activitats du rant els dies de la celebració: activitats infantils, mostra d’antics oficis, exposicions, esmorzar popular, cercavila, mercat, concursos de puja da de sac, degustacions, sar danes...

La cita ha aplegat més d'un centenar d'expositors dedicats als estris de caça, l'alimentació i l'artesania.

VILAGRASSA (Urgell)

FOTOS: GEMMA MARTÍNEZ MOIX

Catalunya té una ràtio de 653 infermeres per 100.000 habitants, lluny de la mitjana europea

Catalunya té una ràtio de 653 infermeres per 100.000 habitants i neces sitaria més de 13.000 pro fessionals per situar-se en la mitjana europea, que és de 827, segons un informe presentat pel Consell Ge neral d’Infermeria (CGE). Tot i que Catalunya supera la mitjana estatal (625), és la vuitena comunitat amb pitjor ràtio. L’informe tam bé revela diferències entre territoris i, en el cas de Ca talunya, les comarques de Girona són les que tenen la ràtio més baixa (492). A Tar ragona, hi ha 524 inferme res per 100.000 habitants; a Lleida, 568 i a Barcelona, 699. El Consell General d’In fermeria alerta que aquest dèficit posa «en risc la se guretat del pacient» i que les diferències entre territo ris mostren la falta d’equitat del sistema de salut.

Navarra és l’única provín cia de l’estat espanyol que supera la mitjana europea,

BALAGUER (Noguera)

amb 926 infermeres per 100.000 habitants, mentre que Múrcia se situa a la cua, amb 463, la meitat. El Consell General d’Inferme ria assenyala en l’informe, presentat aquest dimarts a Madrid, que les diferèn cies «posen en evidència el principi d’equitat» sobre el qual es basa el Sistema Na cional de Salut (SNS). El Consell General de Col

legis Oficials d’Infermeria estatals també alerta que aquest dèficit «greu» i «alarmant» de professio nals «compromet la salut dels ciutadans». Fa anys que les organitzacions professionals avisen de la manca estructural d’infer meres, una situació que la pandèmia de la covid-19 ha evidenciat.

Segons els càlculs que

recull l’informe, l‘estat es panyol hauria d’incorporar més de 95.000 infermeres per igualar la mitjana euro pea. Entre els països amb més infermeres, hi ha Bèl gica, amb una ràtio tres ve gades major que la d’Espa nya; Finlàndia i Dinamarca.

El document també mostra que, de mitjana a Europa, per cada 70 infermeres, hi ha 30 metges, mentre que a l’estat espanyol aquesta relació és de 60-40.

El president del CGE, Flo rentino Pérez Raya, atri bueix la manca de profes sionals a diversos factors, sobretot a les condicions laborals, i ha advertit que hi ha infermeres que estan cobrant salaris molt baixos tot i la formació que tenen. «És una vergonya, és incon cebible», ha condemnat el president, que ha recor dat que calculen que hi ha unes 15.000 infermeres formades a l’Estat treba llant en altres països.

VILA-SANA (Pla d’Urgell)

Es redueix fins a un 20% la producció de panís per hectàrea

Les onades de calor d’aquest estiu han oca sionat una davallada de producció de panís del 20% per hectàrea - uns 2.500 quilos menys. En un any normal, la pro ducció per hectàrea és d’entre 15 i 16.000 quilos i enguany, les primeres collites estan donant xi fres d’entre 13 i 14.000 quilos. Així ho ha explicat el gerent de la Coopera tiva de Miralcamp (Pla d’Urgell) i responsable de

cereal de la FCAC, San ti Vergé, que també ha destacat que a causa de la calor, la campanya ha començat uns 15 dies abans del que és habitu al. La guerra a Ucraïna ha provocat que els preus siguin bons i a 330 euros la tona, són els millors de les darreres campa nyes. Vergé remarca que això almenys “compensa” la davallada de produc ció i l’increment de cos tos pel pagès.

El Consell Comarcal de la Noguera organitza un curs per millorar l’atenció a persones amb demència

El Consell Comarcal de la Noguera ha organitzat un curs de formació en “Bo nes pràctiques en l’atenció a persones amb demència” adreçat a professionals de l’administració pública que treballen en l’àmbit socio sanitari, preferentment en residències i centres de dia municipals i serveis d’aten ció domiciliària.

El curs “Bones pràctiques

en l’atenció a persones amb demència” és teòric i pràctic, i aprofundeix en l’abordatge dels principals símptomes conductuals i psicològics en les demències a partir d’una mirada empàtica, digna i de respecte cap a la persona, tenint en compte les seves necessitats no cobertes. A partir de casos pràctics dels llocs de treball, es proporci ona eines per gestionar les

situacions més desafiants i constatar la importància de les bones pràctiques en aquests casos.

El curs es fa els dies 13, 15 i 20 de setembre, amb una durada total de 12 h, i es fa en horari de matí o de tarda, per tal que els 30 professi onals que hi assisteixen es puguin combinar la forma ció amb la feina. El curs està impartit per Alzheimer Cata

lunya Fundació i es fa a la Sala Municipal de l’Ajunta ment d’Os de Balaguer. Aquest curs s’emmarca en el Pla Agrupat de Forma ció Contínua per a funcio naris i personal laboral de l’Administració local 2022 (AFEDAP). És finançat per la Diputació de Lleida, l’As sociació Catalana de Muni cipis i l’Ajuntament d’Os de Balaguer.

TÀRREGA (Urgell)

La Solana impulsa un nou programa d’FPO Dual per a joves de 18 a 29 anys per formar-se en el sector de la fabricació mecànica i la soldadura

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La Solana – Centre de Recursos per a l’Ocupa ció de l’Ajuntament de Tàrrega preveu iniciar el pròxim mes de novembre un nou programa de FPO Dual, l’objectiu del qual és facilitar a joves d’entre 18 i 29 anys en situació d’atur sense qualificació o un nivell formatiu baix i amb més dificultats per accedir al mercat laboral, la millora de la seva ocu pabilitat mitjançant la for mació dual per obtenir un certificat de professionali tat i un contracte per a la

formació en alternança.

Els agents contractants, que facilitaran un contrac te laboral de formació en alternança de dotze mesos a les persones participants, són: DAC Industrial Solu tions CS Grup SL; Indox Energy Systems SL; Jaume Costa SL; JYMPA 1971 SL; Munmas SLU; Ros Roca SA; Serpentines y Evaporado res SA.

Avui la Sala de Plens de la Casa Consistorial ha acollit la presentació del projec te amb la presència de les autoritats locals encapça

lades per l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú, i el regidor de Treball, Xavier RossellAparició, representants del Servei d’Ocupació de Ca talunya (SOC), personal de

La Solana i representants de les empreses que col laboraran en el programa. La primera edil ha agraït la col·laboració de les empre ses participants que són

“part activa indispensable per posar en marxa aques ta iniciativa que ens per metrà formar persones en titulacions amb tanta de manda al nostre territori”.

Els contractes constaran d’un 35% de formació al Centre La Solana i un 65% de temps de treball efec tiu a les empreses con tractants, on cada jove tindrà un tutor/a assignat i també un mentor per part del centre impulsor.

El nou programa ve creat per donar resposta a les necessitats del nostre territori, adequant l’oferta acadèmica a les necessi tats existents al mercat laboral, potenciant la for mació professional i ocu pacional.

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

La Fira de la Màgia torna a portar la màgia als carrers

El vicepresident Ferran Ac censi; l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert; el director de Montgai Màgic, Xavier Pérez, i el president de l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida, Joan Gomis, han pre sentat aquest dimarts la 14a edició de Montgai Màgic, que se celebrarà entre els dies 29 de setembre i 2 d’octubre. La principal novetat al Mont gai Màgic 2022 serà la màgia d’inserció, dirigida a perso nes que es troben en un cen tre penitenciari, per facilitar així la normalització de la se va situació personal a la seva sortida de la presó, tal com ha explicat Jaume Gilabert. La peruana Maga Gisell serà l’encarregada de fer la inau guració el dissabte 1 d’octu bre a les 18.00 hores, segons ha destacat Xavier Pérez. En tre altres distincions, compta amb el primer premi de Ma gia Perfomer d’Espanya 2017 i Premi FLASOMA d’Uruguai 2015. Gisell serà un dels caps de cartell d’aquesta edició de Montgai Màgic,

que també comptarà amb el mag català Joaquín Matas, amb un repertori de màgia potent, humor irreverent, carregat d’ironia, llenguatge col·loquial i amb una activa participació del públic, i el Mago J, guanyador de dos premis d’Espanya. Es tracta d’un dels mags més creatius de l’actualitat. Presenta un espectacle on posa dosis de bogeria i el seu talent a dis posició del públic.

Montgai Màgic oferirà qua tre dies intensos de màgia.

Enguany hi participaran més d’una quarantena de mags, que oferiran 89 funcions du rant tot el cap de setmana en 12 punts diferents distri buïts per tot el poble. Tam bé s’habilitarà un espai on aquells mags que no hagin estat programats i vulguin presentar els seus especta cles, puguin fer-ho. Com ja és tradició, el certa men començarà dijous amb una jornada escolar dedica da a uns 250 alumnes d’en tre 3 i 12 anys procedents

Els regants de l’Urgell salven la campanya “més complicada dels darrers 50 anys”

Les pluges de l’agost i el setembre han permès sal var al darrer minut la cam panya als regants del Canal d’Urgell. Aquesta infraes tructura hidràulica cente nària aporta aigua a cultius de cinc comarques de Po nent. L’aigua no es tancarà fins al 25 de setembre, pe rò ara ja pràcticament no rega ningú. El president de la comunitat, Amadeu Ros, admet que a causa de la sequera, la campanya ha estat la més complicada dels darrers 50 anys. Les alarmes es van encendre al juliol, quan el Segre es va quedar amb només 3 me tres cúbics d’aportació al sistema Oliana – Rialb. Ros creu que la crisi climàtica posa de manifest la neces sitat de modernitzar amb urgència el Canal d’Urgell per assegurar la producció d’aliments en un futur. Ros assegura que «s’ha pa tit una mica» per acabar la campanya de reg, però al fi nal, gràcies a la gestió con junta amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)

i a les pluges que han arribat tard, però han arribat, s’han pogut salvar tots els cultius, tret d’alguna «cosa residual». La campanya quedarà defi nitivament tancada al 25 de setembre, quan es tanquin les comportes de canal, pe rò actualment, ja pràctica ment ningú rega perquè en els darrers dies ha plogut i molts cultius, o ja s’han collit, o ja no necessiten més aigua per acabar el cicle de creixe ment.

Ros remarca que la se quera ha estat general a tot el món, i a Europa so bretot, però afegeix que la calor ha estat el factor que més ha perjudicat el desenvolupament de les collites. S’ha pogut notar en els calibres de la fruita de llavor com la pera Conference i la po ma Golden, que enguany són més petites del que és habitual a causa dels cops de calor.

d’escoles rurals de la zona. Entre els participants hi per dran part joves aprenents de mag que, amb 8 anys ja mostraran les seves habili tats, fins al Mag Taradot, de Balaguer, que amb 90 anys també presentarà el seu es pectacle.

Montgai Màgic està orga nitzat per l’Ajuntament de Montgai, l’Associació Amics de la Màgia i l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida (AMIL) i compta amb el su port de la Diputació de Lleida.

LLEIDA (Segrià)

ALFÉS (Segrià)

Moren tres motoristes en un accident entre dues motos i un cotxe

Tres motoristes han mort aquest dijous a primera hora de la tar da en un accident entre les dues motos en què viatjaven i un turisme, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). El sinistre ha tin gut lloc cap a dos quarts de quatre al quilòmetre 126,5 de la carretera C-12 en terme munici pal d’Alfés (Segrià). Les causes de la col·lisió en tre el turisme i les dues motocicletes estan sota investigació. A banda de

wles tres víctimes mor tals, dos ocupants del turisme han resultat fe rits amb lesions de gra vetat menor. Arran de la incidència s’han activat quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, set dotacions dels Bombers i cinc ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Segons l’SCT, 121 per sones han mort des de l’inici d’any fins ara en accidents de trànsit a la xarxa viària catalana, 32 de les quals motoristes.

Inicien un assaig amb persones amb Parkinson per a millorar la seva mobilitat

El Grup de Recerca de cu res de salut (GRECS) de la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recer ca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) inicia un assaig clínic amb persones amb Parkinson per a estudiar la seva manera de caminar mitjançant un programa d’entrenament d’exercici físic personalitzat. L’objec tiu és entrenar aquelles si tuacions complexes per a les persones que pateixen la malaltia com per exem ple passar per un pas de vianants amb molta gent a esquivar, per a capaci tar-los. Les persones amb Parkinson que vulguin participar-hi ho podran fer durant 6 setmanes amb un programa totalment indivi dualitzat i només cal que es posin en contacte amb l’equip investigador a tra vés del correu dif.neurore hab@udl.cat.

La investigadora principal del projecte i professora de la Facultat d’Infermeria i Fi sioteràpia de la UdL, Hele na Fernández Lago, ha ex

plicat que les persones amb Parkinson presenten des de l’inici un «deteriorament cognitiu molt subtil» que es pot agreujar a mesura que avança la malaltia. Aquest deteriorament provoca que caiguin o es paralitzin quan executen diverses tasques a la vegada. Per això, l’assaig vol oferir un tractament per pal·liar aquestes situacions. Els interessats es poden adreçar a l’equip investiga dor per correu electrònic

però també a través del telèfon 973 70 24 64, o contestar el formulari que trobaran a http://www. irblleida.org/es/formulariparkinson/ L’assaig és finançat per l’Instituto de Salud Car los III del Ministeri de Ci ència i Innovació i comp ta amb l’aprovació del Comitè d’Ètica d’Investi gació Clínica de l’Hospi tal Universitari Arnau de Vilanova.

ORIOL BOSCH (ACN)

IRBLLEIDA (ACN)

Lo Memefest torna del 5 al 8 d’octubre amb un homenatge a ‘Plats Bruts’

Del 5 al 8 d’octubre, Tàr rega es convertirà en la capital de l’humor amb la celebració de la 4a edició de Lo Memefest, el Fes tival d’Humor de Ponent organitzat per l’Associació Agrat. El certamen conti nua creixent i enguany retrà homenatge a Plats Bruts, la cèlebre sitcom catalana que es va deixar d’emetre ara fa 20 anys, però que encara continua sent un referent en el pa norama de l’humor català. A més, també es comptarà amb l’emissió del podcast d’humor La Ruina, un dels més escoltats a escala mundial, i un debat-ver mut sobre què fa riure als catalans amb figures des tacades com Òscar Andreu o Natza Farré. Així ho han donat a conèixer aquesta tarda davant els mitjans de comunicació membres de l’organització del certa men i el regidor de Cultura de Tàrrega, Carlos Vílchez.

El festival, que comp ta amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega i de l’Institut d’Estudis Iler dencs (IEI), posa a la venda les entrades aquest dilluns a les 8 del vespre al web www.agratickets.cat per als tres espectacles de pa gament: La Ruina (10 eu ros), La nit dels monòlegs (10 euros) i l’emissió dels

millors capítols de Plats Bruts (5 euros). La resta d’esdeveniments són gra tuïts i oberts al públic en diferents espais de la ciu tat.

Tanmateix, l’organització també ofereix el tradicio nal ‘Pack Memecenes’ que inclou lloc preferent per a tots els espectacles, sopar divendres, consumició el dissabte i un regal com

memoratiu al preu de 28 euros. Fins al moment, ja s’han venut 130 dels 150 packs disponibles, que també serviran per ajudar al finançament del cer tamen, que ha estat dels pocs esdeveniments cul turals que s’ha mantingut els últims tres anys mal grat els problemes i les restriccions de la pandè mia.

TÀRREGA (Urgell)

La gran festa del comerç celebra la seva 7a edició

Arriba la gran festa del co merç targarí La Nit Boja de Tàrrega, que enguany ja celebra la seva 7a edició.

La Nit Boja és la Shopping Night de Foment Tàrrega, l’associació de comerços i serveis de Tàrrega, que dona pas a l'inici de la tem porada de tardor amb les botigues obertes fins a mit janit, una oferta comercial al centre de la ciutat com pletarà amb animació, mú sica en viu, ruta de tapes, desfilades, sorpreses i pro

mocions. L’esdeveniment tindrà lloc el 7 d’octubre de les 6 h de la tarda a les 12 h de la nit.

Com cada any l’acte cen tral de la nit serà la desfi lada de moda amb les no vetats de la temporada de tardor i hivern que anirà acompanyada de música i diversió.

Cal remarcar que l’acte s'ha convertit en una de les principals accions de pro moció econòmica del co merç i la restauració local.

La 28a Temporada d’Arts Escèniques de Tàrrega aixeca el teló

La Regidoria de Cultura de Tàrrega ha programat 9 es pectacles destacats de la cartellera actual en el marc de la 28a Temporada d’Arts Escèniques. El cicle també inclourà unes altres 6 pro postes de Fundació La Xar xa adreçades al públic fa miliar. La capital de l’Urgell continua apostant així per una programació professio nal de qualitat que engloba muntatges de caràcter més

popular amb altres de cre ació contemporània inno vadora. A més, des de l’es cenari del Teatre Ateneu es vol fer reflexionar al públic al voltant de temes socials com el canvi climàtic, l’enve lliment, la precarietat laboral, la diversitat sexual o el risc d’exclusió.

En aquest sentit, el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, indica que “la programació fomenta no tan sols el gaudi

El Museu Trepat ofereix una quinzena d’activitats

per promoure el seu patrimoni industrial

Tàrrega acostarà de nou al públic el patrimoni in dustrial del Museu Trepat mitjançant una quinzena d’activitats el dissabte 1 i el diumenge 2 d’octubre. Són les dates de la sisena edició del McTrepat. Així, l’antiga factoria targarina s’omplirà d’exposicions, audiovisuals, xerrades, concerts, tallers familiars i gastronomia entre altres propostes lú diques i divulgatives. L’eix temàtic serà, una vegada més, la cultura popular dels Estats Units. El Museu Tre pat rememora així els orí gens nord-americans de la dalladora J. Trepat, inspirada

en la McCormick original de Chicago, que es va fabricar a Tàrrega durant la primera meitat del segle XX. Orga nitzat per la Regidoria de Patrimoni, el McTrepat vol valorar el llegat històric de l’antic complex fabril.

La diversitat i riquesa dels gèneres musicals sorgits als Estats Units han deixat empremta arreu del món.

Partint d’aquesta premissa, el McTrepat 2022 s’obrirà el dissabte 1 (13 h) amb la conferència Influència i vivències de l’American Music a càrrec de The Re verend Hotfood Jackson. Quant a audiovisuals, a la

nau 1 es projectaran els treballs McTrepat amb rit mes americans i el vídeo commemoratiu del 10è aniversari del Museu Trepat, efemèride que se celebra

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

de les arts sinó també l’es perit crític vers la societat”. Vílchez apunta que la 28a edició del cicle coincidirà amb el centenari de l’ober tura del Teatre Ateneu, “edi fici emblemàtic i símbol de la vida cultural targarina”. In augurada l’any 1923, la sala es manté com a epicentre de l’activitat teatral a la ciu tat i ja es prepara per rebre durant els pròxims mesos reconegudes i premiades

TÀRREGA (Urgell)

produccions de diversos gèneres a càrrec de La Perla 29, La Calòrica, Sala Beckett, Tanttaka Teatroa o Sala Flyhard entre altres. La programació va arran car dijous 22 de setembre amb l’obra ‘Iaia’ de Mam bo Project la qual va rebre una molt bona acollida, i continuarà el dissabte 22 d’octubre amb l’adaptació de ‘Terra Baixa’ dirigida per Àngel Llàcer.

Exposició: ‘Guillem

Viladot i els creadors de Ponent’

enguany. Pel que fa a expo sicions, el públic podrà vi sitar a la nau 4 una mostra sobre el valor de Cal Trepat com a exponent turístic del territori.

Divendres 30 de setem bre arriba a Tàrrega la nova exposició itinerant de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran: ‘Guillem Viladot i els creadors de Ponent’, que posa en relleu les connexions de Guillem Viladot amb altres refe rents del món de l’art i la cultura a les comarques lleidatanes com Leandre Cristòfol, Lluís Trepat o Manuel de Pedrolo.

La mostra, que comme mora el centenari del nai xement de l’artista agra

muntí, Guillem Viladot, ensenya l’ebullició cultu ral que hi va haver a la Lleida de postguerra. Vi ladot i els seus coetanis, fent pinya, van anar con querint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror en la penombra més opaca que havia ori ginat el franquisme.

La inauguració de l’ex posició tindrà lloc, di vendres 30 de setembre a les 19 h de la tarda al Museu Tàrrega Urgell, i romandrà oberta fins al 27 de novembre.

TÀRREGA (Urgell)

TÀRREGA (Urgell)

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

TÀRREGA (Urgell)

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

«Som sobre uns 120 socis i gestionem unes 6.500 ha, repartides en diversos vedats»

Text i fotos: Asmaa R. Bellahbib

Ens podria dir qui són la Societat de Caçadors de Tàrrega?

Les Societats de Caçadors són entitats sense ànim de lucre formades per socis que paguen una quota per practi car l'esport de la caça.

De la Societat se'n té conei xement des de l'any 1925. En aquelles dates ja hi ha notíci es de la Societat de Caçadors de Tàrrega on es dedicaven a la caça de la perdiu, el tudó, conill, etc. Segurament que els aficionats ja tenien una tradició de molts anys enrere. Actualment, som sobre uns 120 socis, alguns amb més de 50 anys d'antiguitat, tant de la nostra població com dels voltants. Gestionem unes 6.500 ha, repartides en diversos vedats, bàsicament amb l'aprofitament de les es pècies cinegètiques de tota la vida.

Què és la Fira del Caça dor i quina finalitat té?

El principal objectiu del cer tamen és divulgar el coneixe ment sobre la caça i els be neficis que aporta com a un element regulador del medi ambient. També visualitzar les oportunitats de dinamit zació econòmica que gene ra aquesta pràctica, sempre exercida amb compte i res pecte cap a l'entorn natural. D'altra banda, pretén ser l'aparador de les múltiples activitats que es poden rea litzar a l'aire lliure relaciona des amb l'activitat cinegètica, tant competitives com lúdi ques.

I des de la mateixa s'han cre at diferents iniciatives com proposar la declaració de l'arc i la fletxa com a Patrimo ni immaterial de la humanitat (15a edició), homenatge als Bombers caiguts als incendis

de Sant Joan de l'Horta, 10a edició dedicada a la falcone ria..., és a dir, contextualit zar-la dins aspectes socials.

Ens podria explicar d'on sorgeix aquesta iniciati va?

Aquesta iniciativa arrenca en la seva primera edició l'any 2002, essent president de l'entitat Felip Robinat Felip. Va estar fins al seu traspàs el principal promotor conjunta ment amb els integrants de les diverses juntes directives dels anys.

La Fira s'ha celebrat sense interrupció fins a la seva 18à, on la patida pandèmia la va interrompre.

En aquell moment, la caça a les Terres de Ponent passava per bons moments i es va proposar aquesta iniciativa (visionària) amb les finalitats indicades i cada vegada més necessàries.

Quines han sigut les no vetats d'enguany?

Ho podríem concretar en una activitat molt pròxima a la caça: una demostració de Field Target, una modalitat de tir amb aire comprimit, que simula la caça per acos tament. De fet, si es pogués efectuar la caça amb aquest tipus d'armes com en altres països, seria una bona eina per combatre diverses espè cies.

Quina importància té la caça avui en dia?

La caça és una activitat de lleure necessària per mante nir en equilibri els ecosiste mes. Forma part de les activi tats del món rural, juntament amb l’activitat agrària, la ra madera i la forestal.

Amb la caça, s’eviten acci dents de trànsit (tot i això,

encara massa freqüents), es controlen els danys als con reus, s’equilibren les pobla cions d’animals salvatges i es prevenen malalties que es poden transmetre a les persones i a la ramaderia, so bretot pesta porcina africana que afectaria a la producció porcina greument.

Creu que les lleis que existeixen avui en dia desfavoreixen la pràctica de la caça? Per què?

Per començar, la caça és l'ac tivitat més regulada de totes les practicades al medi na tural. No és fàcil ser caçador avui en dia.

En el cas del caçador amb arma de foc, per iniciar-se cal superar un examen teòric (sobre el Reglament d'armes) i pràctic que efectua la Guàr dia Civil, obtenint així un per mís d'armes.

Fins aquí ja tenim la primera normativa, després cal lle gir-se la Llei de caça (1970) i el Reglament que la de senvolupa… Ens trobem a l'any 2022 i molts articles es modelen o recaragolen per adaptar-los en una Ordre de vedes. Aquestes adaptacions o noves regulacions que s'hi introdueixen no sempre és consensuada amb els caça dors, obtenint una negació per part del col·lectiu (cas 8.1, ordre vigent – Vaga colles senglar). També cal una dosi de coneixement de les es pècies cinegètiques i enten dre com s'ordena el territori (exemple: zones ZEPA i altres figures de protecció). És a dir, on puc anar a caçar i on no, i segons els mesos i èpoques de l'any i sempre complint amb les distàncies de segure tat en carreteres, habitatges... Tot seguit cal atendre tota la normativa relacionada amb

els animals de companyia: gossos i fures. Aquí parlem d'identificació animal, regis tres, nuclis zoològics, atenció sanitària... Llei de Protecció dels Animals, Llei de Patrimo ni Natural i de la Biodiversi tat...

En caça major cal estar atents a les normes de con trol... Decret de comercialit zació de carn de caça, acredi tacions, responsabilitats de la figura de cap de colla... Per descomptat, en finalitzar la temporada cinegètica es demana (obliga) enregistrar el nombre de captures, algu nes espècies per sexes, tant en caça major com en menor per cada APC (Àrea Privada de Caça) i altres figures sem blants.

Senzill... tot plegat. Ens cal fer un esforç de tots els agents implicats per fer compatible la legislació vers els usos de la pràctica de la caça i la seva tradició. Regulacions útils i adaptades a la realitat actual i pactades.

Aquest any ha arribat a la seva 19a edició, per què creu que ha perdurat al llarg dels anys aquesta fira?

La clau de realitzar tantes edicions es basa en el volun

tariat de totes les persones participants que altruista ment dediquen almenys un dia de la seva agenda a aju dar i fer créixer aquesta Fira. També els clubs i entitats que conformen aquest tei xit d'activitats, exposicions, demostracions i exhibici ons múltiples i paral·leles en què s'organitzen cam pionats i concursos con juntament amb activitats lúdiques que atreuen els nostres visitants practi cants de la caça i al públic familiar en general.

Quin impacte han tingut les plagues d'alguns ani mals a la zona de Ponent (senglars, conill...)?

A la Plana de Ponent la prin cipal espècie cinegètica que causa danys fins ara és el co nill de bosc. Es multipliquen les seves afectacions des de l'aturada de la pandèmia.

Recordem que no es van ca çar en una època (finals d'hi vern i primavera) en què les poblacions afavorides per la climatologia es multipliquen progressivament.

Quan es va poder actuar, els exemplars eren nombrosos, amb una població important i sobretot, creant noves colò nies d'individus en llocs nous

i oportunistes: camins, carre teres, basses de reg, vies de tren... totes zones de segu retat. Constitueixen reserves naturals per ells i de difícil accés pel caçador sense au toritzacions i permisos admi nistratius.

Si ho acompanyem amb una climatologia adversa (seque ra), l'afectació als conreus i infraestructures de cultiu ha estat catastròfica en algunes zones.

Quin paper ha tingut la caça per frenar aquestes plagues?

La caça, tot i abatre 240.000 exemplars segons les dades presentades per l'Adminis tració a la Plana de Lleida, ampliar els dies de caça a tota la setmana i actuacions en zones de seguretat, el conill de bosc presenta una densitat àmplia. Val a dir que ha patit una davallada per l’afectació de malalties, però cal perseverar en la seva caça per evitar danys a l'emergència dels cereals en les sembres de tardor i en les zones on es cultiva ametller, oliveres i fruita dolça en reg, ja que es continua incidint amb més força donats els danys en els arbres i els ele ments de reg.

Josep Maria Setó, president de la Societat de Caçadors de Tàrrega. Tàrrega (Urgell)

Josep Maria Setó és l'actual president de la Societat de Caçadors de Tàrrega. Natural d’Algerri i arrelat professionalment a Tàrrega, és agricultor de cap durant la setmana i caçador sempre que pot, les seves espècies cinegètiques preferents són la perdiu roja i el cabirol. Es va integrar a la Societat de Caçadors de Tàrrega entre els anys 1997 i 1998..

Anuncis BREUS

CASA ADOSADA EN VENDA

A LA RAMBLA SEGADORS DE GUISSONA. Per més in formació truqueu al telèfon: 606 831 462.

PISOS DE 2 I 3 HABITACI

ONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

La recepta

CASA UNIFAMILIAR ADOSSA

DA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 1 I 2 HABITACI ONS A MOLLERUSSA al c/Jo sep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetània de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys, pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.

EDIFICIS EN CONSTRUCCIÓ en diferents poblacions. Tàrre ga, Mollerussa, Alcarràs, Bala guer, etc. T. 629 779 695.

Quiche amb formatge de cabra

carabassa

Elaboració:

Primer de tot posarem en marxa el forn a 220º i quan sigui calent hi posarem la carabassa tallada a daus petits, amb una mica de sal i oli d'oliva durant uns 30 minuts.

Mentrestant, tallarem el formatge i el codonyat a daus d'1 cm i ho reservarem. Prepararem la massa brisa i la posarem en un motlle d'uns 24 cm de diàmetre amb un paper de forn perquè no s'enganxi. La punxarem i la taparem amb un altre paper i un pes a sobre (poden ser mongetes seques o cigrons). Ho courem al forn a uns 200º durant 20 minuts.

Seguidament prepararem el farcit amb els 3 ous batuts, la nata i la crema de nata fresca. Ho salarem una mica i ho remenarem fins que es barregin bé els ingredi ents. Ho reservarem.

Muntarem la quiche posant la carabassa cuita sobre la base de la pasta, el codo nyat, el formatge i per últim ho cobrirem amb el farcit. Ho posarem al forn a uns 180º durant 40 minuts, més o menys, el temps és relatiu depenent de cada forn. Servir calent o a temperatura ambient.

Recomanem

Autor: Borja Bagunyà

Editorial: Edicions del Periscopi

Gènere: Novel·la literària

ELS ANGLES MORTS

Quan el seu rival s'emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, en Morella s'adona que neces sita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, una ginecòlo ga saturnina, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l'Olof, l'ultrane bot, fill d'un germà genial i inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos.

És possible veure una realitat radicalment nova? O és la realitat, més aviat, qui ens mira? Amb una intel·ligència fora del comú i un estil únic, irònic i clarivident, Borja Bagunyà desplega una constel lació de personatges sacsejats per una descober ta insòlita que s'enfronten a la desfeta d'un món a repèl i a una necessitat insubornable de ser es coltat.

Autora: Selena Soro

Editorial: Columna

Gènere: Novel·la contemporània

MISTERIS DE LA BOIRA

A la Terra Fosca està prohibit estimar. L'Ordre Mi nisterial ha robat el temps de les persones i ha omplert el món de por. Només hi ha una petita esperança: una noia que la germandat dels Arbis va amagar a Mins, un poble ocult entre la boira, perquè algun dia pogués derrotar Kavega, el tirà misteriós de l'Ordre Ministerial. La Gala, reclosa a Mins fins al 13 anys, es veu obligada a prendre un camí diferent quan el govern l'atrapa i li ofereix un poder difícil de rebutjar.

IX PREMI CARLEMANY PER AL FOMENT DE LA LECTURA.

El racó de l'app

Prequel

A Prequel podem trobar prop de 130 filtres, tot i que gratuïts són uns 57. Entre ells, hi ha alguns que juguen amb la temàtica origami, altres que donen un efecte plàstic a la fotografia, efecte purpurina... Un cop editades, les fotografies es poden gravar al mòbil per a publicar-les no sols a Instagram sinó també a Twitter, Facebook, Snapchat o on ens sembli millor.

Calorie Counter by FatSecret

Aquesta app ofereix un dels serveis de mo nitorització de calories i nutrició més com plerts disponibles per a Android. Pots trobar milers de plats de restaurants o per preparar a casa, amb tot i la seva informació nutricional. L'aplicació et permet establir metes i portar un diari d'aliments, i inclou un aspecte social amb el que pots crear un perfil i compartir els teus avanços amb altres usuaris de la plataforma.

Balance: Meditation & Sleep

Aquesta és una de les aplicacions per aju dar a la meditació i el somni més important actualment. Balance ofereix meditacions guiades per a usuaris nous o experimentats, amb opcions que van des d'una meditació breu fins a programes de 10 dies de pràctiques. També ofereix sons per a dormir i activitats per a relaxar-se amb estimulació bilateral i control de la respiració per a que sigui més fàcil conciliar la son.

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: revisa el que dius i com ho dius. Salut: recarrega energies. Treball: estabilitat laboral.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: focalitza en el que et fa feliç. Salut: fes esport. Treball: marca límits per seguir sent eficient.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: pensa més en tu. Salut: controla el que menges. Tre ball: bon moment pel canvi.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: mostra't tal com ets. Sa lut: redueix l'alcohol. Treball: cre ativitat per tots els costats.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII.

Amor: posa paciència. Salut: tre balla l'autoestima. Treball: quan tot torni a lloc tornaràs a brillar.

 VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: etapa de benestar. Salut: agafa aire. Treball: canvis posi tius a la vista.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: alts i baixos. Salut: caos mental. Treball: no tot sempre és perfecte.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: deixa clar que el vols. Sa lut: nervis. Treball: no et faci por perdre una mica el control.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: apareix una connexió especial. Salut: centra't. Tre ball: es reconeix la teva feina.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: no et tanquis a res. Salut: fes ioga. Treball: no t'exigeixis més del que toca.

 AQUARI 21-I / 19-II. Amor: confia en tu. Salut: deixa que et toqui l'aire. Treball: gran mo ment creatiu.

 PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: diguis el que sents. Salut: fes esport. Treball: aprèn a establir límits.

setembre de

l’Agenda

Divendres, 30/09

BALAGUER

Cloenda del Bibliotrivial amb l’espectacle Ara t’ho explico de Jordi Tonietti. A partir de les 6 de la tarda, al Casal Lapallavacara.

Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula Escape Room. A les 8 del vespre, a la sala d’actes de la Paeria.

MOLLERUSSA

Presentació del llibre: Acaçar la boira, de Ferran Sáez Mateu. A les 8 del vespre, a la Sala Teatre de L’Amistat.

TORNABOUS

Festa Major. Amb bere nar, espectacle infantil, pregó, sopar popular i con certs.

De l'01/10 al 16/10

BALAGUER

Forma. Espais d’Art Contemporani. Esdeve niment per a la creació, la difusió i la promoció de l’art contemporani, essen cialment a través de les arts visuals, que pretén conjugar intervencions i instal·lacions en espais de la ciutat, capaces de gene rar formes de diàleg amb la ciutadania. Es pretén que la ciutat esdevingui un museu temporal, en el qual tant els artistes com la ciutadania facin seu l’es pai públic.

Dissabte, 01/10

AGRAMUNT

Visita a l’exposició Gui llem Viladot, l’experi mentació incessant de Guillem Viladot (1922 – 1999), a càrrec de Pau Minguet. Sortida a les 4 de la tarda, des de la plaça del Pou d’Agramunt.

Atrapacontes. Explica ció del conte L’erugueta goluda, a càrrec de l’AFA Llar d’Infants l’Era. Segui dament es farà un taller. A 2/4 de 12, a la Biblioteca Municipal.

Del 29 de setembre al

d'octubre de 2022

de les Comarques

TÀRREGA

Commemoració dels 10 anys de la recuperació del ball d’arquets de Tàr rega amb colles de cultura popular d’arreu de Catalu nya. A partir de les 5 de la tarda, a la plaça de les Na cions sense Estat.

29è Berenar solidari de Mans Unides contra la fam. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’espai MerCAT.

Dimecres, 05/10

TÀRREGA

Omnium Segarra – Urgell celebra la Festa Estellés 2022: poesía, gastronomía i concerts amb Meritxell Gené i Txabi Ábrego. A 2/4 de 9 del vespre, al restaurant Tastimotant.

Del 05/10 al 08/10

TÀRREGA

Dies 01/10 i 02/10

AGRAMUNT

22è Cap de Setmana Ibèric. L’enigma de la llengua ibérica. Visita gui ada i gratuïta a la Necròpo lis d’Almenara, el jaciment ibèric inclòs dins la Ruta dels Ibers. Divendres a les 12 del migdia i dissabte a les 2 del migdia, a la Ne cròpolis d’Almenara.

TÀRREGA

El Museu Trepat presen ta McTrepat 2022: mú sica en viu, audiovisuals, exposicions, gastronomía, poesía i tallers familiars. De 2/4 de 12 a 2 migdia i de 5 tarda a 11 nit, al Mu seu Trepat.

VERDÚ

Bacus. XXXII Festa de la Verema i el Vi de Verdú. Degustacions, tasts de vins, música en directe, gegants, sardanes, expo sicions... Diumenge, 02/10

TÀRREGA

Portes obertes a la casa d’Avraham Xalom, espai museïtzat sobre la vida a l’antic call jueu. De 12 a 2 del migdia, al carrer

Lo Memefest – 4rt Festi val d’Humor de Ponent: projeccions, exposició, vermut-debat, monòlegs, espectacles i molt més.

A diferents espais de la ciutat. Més información a www.tarrega.cat

Cine Club La Lloca: En nio. El maestro de Giu seppe Tornatore. Home natge al compositor Ennio Morricone (documental · Itàlia · 2021). A 2/4 de 9 del vespre, als Cinemes Majèstic.

Del 14/10 al 16/10

BALAGUER

Dimecres, 19/10

BALAGUER

Dijous, 06/10

TÀRREGA

Inauguració de l’exposició: Ironia de paper de l’artista targarí Xavier Fonoll (colla ges). A les 7 de la tarda, a la Sala Marsà.

Divendres, 07/10

TÀRREGA

La Nit Boja de Foment Tàr rega: Shopping night amb botigues obertes fins a la mitjanit, animació, músi ca, ruta de tapes i promo cions. Pels carrers de la ciutat.

Dissabte, 08/10

AGRAMUNT

29a Transiscar – Volta BTT del Torró. La cursa amb BTT més antiga de les terres de Ponent. La cursa disposa de 3 circuits: Open de 31 km, Rally de 55 km i Marató de 75 km. Més informació a: http://club ciclistagramunt.cat/trans iscar.php

Dies 08/10 i 09/10

AGRAMUNT

33a Fira del Torró i de la Xocolata a la Pedra. Punt de trobada del món dolç i del producte agroalimen tari de qualitat. (Més infor mació pàgina 13).

Firauto. Fira de l’Automò bil de Balaguer. Més infor mació a firauto.balaguer. cat. Dissabte, 15/10

BALAGUER

Concert dels guanyadors del 10è Concurs Inter nacional de Cant Líric Germans Pla – Ciutat de Lleida. A les 8 del vespre, al Teatre Municipal de Ba laguer.

TÀRREGA

Activitat infantil per a fo mentar la lectura: Dues ales amb el grup Cruma. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell.

Dies 15/10 i 16/10

TÀRREGA

22a Fira del Medi Ambi ent. Productes ecològics i de proximitat, qualitat de vida i estalvi energè tic. Exposicions, conferèn cies, experiències pedagò giques... Al pavelló del Club Natació Tàrrega.

Projecció del documen tal: El no a l’ós. A 2/4 de 8 de la tarda, a la sala d’actes de la Casa de la Paeria.

Diumenge, 09/10

AGRAMUNT

32a Cursa del Torró d’Agramunt. Més infor mació a: https://agramun tesports.cat/32a-cursadel-torro/

TÀRREGA

Jornades Europees del Pa trimoni: Visita a la sala Tra gèdia al Call · Tàrrega 1348 i recorregut pel call jueu i la Casa Avraham Xalom. A 2/4 d’11 del matí, al Museu Tàrrega Urgell.

Dissabte, 22/10

TÀRREGA

28a Temporada d’Arts Escèniques Tàrrega 202223. Representació de l’obra Terra baixa, a càrrec de la Cia. La Perla 29. Dues sessi ons: a les 6 de la tarda i a 2/4 de nou del vespre, al Teatre Ateneu.

Diumenge, 23/10

BALAGUER

Teatre. Representació de l’obra: Feísima enferme dad y muy triste muerte de la reina Isabel I, a càr rec de la companyia La Ca lòrica. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.

Segona quinzena de setembre de 2022