Eleccions generals, la millor destinació d'aquest estiu!

Fa escassament una setmana, al voltant de les dues de la tarda trucaven a la porta de casa –una hora tan sols permesa als carters que porten les notificacions de les multes de trànsi– però no eren els empleats postals. Era un home d'edat avançada que s'identificava com a jubilat en una situació precària "em fa vergonya haver de demanar, però hi ha mesos que no em queda altre remei, i no vull estar a la porta dels supermercats". Ja és prou desagradable, i així almenys em puc explicar, afegia.

Al final ja hem institucionalitzat, les persones que demanen davant les grans superfícies, o asseguts al terra dels eixos comercials amb els cartells amb missatges diversos. Però difícilment hem tingut el detall de parar-nos i preguntar a alguna d'aquestes persones el perquè fa el que fa.

Entre un exemple i l'altre en podem fer la lec - tura que vulguem, i sempre poden cavalcar sobre la finíssima línia del dubte de l'oportunisme, però per a mi la lectura va ser una altra, donada la immersió generalitzada en unes i altres eleccions.

Una temporada durant la qual informatius i portades no han parlat d'altra cosa que de desqualificacions, d'acusacions, retrets i altres retòriques iniqües per a la resta de la ciutadania. No hem escoltat cap programa, cap lectura de les necessitats reals, de projecte de país d'expectatives resolutòries.

Om arriba a la conclusió que a la classe política ja l'hi està bé aquesta desafecció, perquè al final els permet mantenir l'estat de confort, i evitar situacions de crítica complicada. I, per altra banda, també molts cops m'he fet la pregunta del perquè davant d'aquests indicis de precarietat social i econòmica no hi ha revoltes, ningú surt al carrer a cridar, el nivell d’in - dignació no passa de les sobretaules familiars i de les converses matineres prenent un cigaló. Alguns voldrien assemblar-se als francesos “aquells protesten per tot” i moltes de les reivindicacions els hi surten prou bé!

A casa nostra tenim un altre inconvenient, que la majoria de sindicats rendeixen acatament als governs de torn, una nova classe polític-funcionària que ha aconseguit la línia confort suficient per mantenir un staff benestant, i un reguitzell de satèl·lits al seu voltant que no tenen ganes de gaire sidral, tan sols el necessari per justificar el lloc que ocupen dins de l’entitat sindicalista, o sigui que tampoc s'hi pot confiar. Hem superat uns comicis municipals amb una abstenció de vora sis punts, i planegen uns generals a finals de juliol en les que pronostico que aquesta xifra s'incrementarà "CONSIDERABLEMENT". Per alguna cosa es van inventar les vacances!