Feministes desnonades i menyspreades

El darrer 2 de maig vam denunciar davant la mateixa Paeria que el Govern de l’Ajuntament de Lleida ens estava desnonant. Després de més de quatre dècades treballant a la ciutat en defensa dels drets de les dones, el Govern de la Paeria ens cedeix fa més de 5 anys un espai precari al carrer Cavallers que ara a més ens ha obligat a abandonar per cedir-lo a la Conselleria d’Igualtat. Reiterem que necessitem i demanem un local gratuït, a peu de carrer, accessible i cèntric, on les dones que vulguin i/o necessitin ser acompanyades puguin fer-ho segures i tranquil·les. Un espai amb capacitat suficient i que s'adapti al treball que realitza la nostra entitat. No cedirem a xantatges, no arrupirem les espatlles enfront les amenaces i no li farem el joc al feminisme institucionalitzat.

Al menyspreu en el fet de fer-nos fora i no donar-nos CAP solució, se li suma l’insultant actitud del Sr. Jaume Rutllant, Regidor i President de l’EMAU, i de la Sra.

Sandra Castro, Regidora de Feminismes, que, a l’hora de denunciar que ens han deixat sense local, posant a més en risc el nostre arxiu i els nostres materials, la seva resposta no ha estat altra que: “Des de gener sabíeu que la Conselleria d’Igualtat obrirà l'SPTP a la 3a planta.”

No només ens han fet fora a les feministes d’aquesta ciutat per instal·lar un servei que penja de la Conselleria de Feminismes: el feminisme institucionalitzat intentant silenciar el feminisme combatiu. No només no ens han donat cap tipus de solució. No només han posat en risc el nostre arxiu i els nostres materials. No només ens neguen poder exercir amb normalitat la nostra tasca, tasca que hem portat a terme de forma ininterrompuda des de fa més de 40 anys a la ciutat de Lleida. No només, i un cop més, des de les institucions es gira l'esquena als col·lectius de la ciutat. No només no han complert el compromís de crear una comis- sió de treball per definir un model integral d’acollida de dones en situació de violència i els seus fills i filles, limitant-se a fer una sessió informativa per blanquejar la seva inacció política. No només s’ha incomplert la promesa d’ubicar a la 3a planta de la Casa dels Artistes i Artesans, un Hotel d’Entitats Feministes, amb el qual, suposadament, tindríem 5 nous espais per aquestes entitats.

A tot això, li hem de sumar les respostes d’una Regidora de Feminismes que sembla que preferiria que no hi fóssim. Tot això és ben bé una anomalia en una ciutat que públicament es declara feminista i proclama "l'ampliació dels serveis de suport a les associacions de dones", però que, quatre anys després, acabat el mandat, no pot mostrar avenços reals en aquesta direcció.

Mà estesa per transformar la realitat, puny enlaire si preteneu fer política contra les dones.

CALAIX DESASTRE Teresa Miserachs

Ressaca electoral

Si hi ha una cosa més pesada que les precampanyes, les campanyes o les mateixes eleccions, és la ressaca postelectoral. I marededéusenyor només faltava que a poques hores d’haver finalitzat unes votacions ja ens n’anunciessin unes altres. Que no, que no, que no hi ha cos que ho aguanti. D’aquestes últimes municipals, potser en podríem treure algunes conclusions, però no crec que haguem après res. Per exemple, incentivar a no votar, votar en blanc o amb vot nul, només afavoreix als partits que es mantenen fidels i no llencen el seu vot. I per posar un exemple gràfic el que ha passat a Lleida, que ha guanyat amb escreix el bloc del 155 i ningú va recordar l’1 d’octubre, l’espoli de Sixena, el tema de la llengua... i ara poden celebrar feliços els 5 regidors del Partit Popular i els 2 de Vox, que juntament amb els del PSC donen una clara majoria al bloc del 155. Dividir i tornar a dividir partits, només serveix per perdre-hi tots, que amb els vots que s’hauran perdut i no serviran per res, els altres se’n be- neficiaran. Però i els pactes? Això sí que fa mandra, veure com per exemple la Colau compta i recompta fins que li sortiran els vots, perquè li acabaran sortint i si no ja ho veureu; veure com un partit guanya, algunes vegades fins i tot amb uns resultats força clars, i degut a tota l’enginyeria matemàtica dels partits que és totalment aliena als seus principis i valors al final el més votat es queda un cop més a l’ombra.

Mireu, jo no sé vosaltres, però jo no és que n’estigui tipa, no, n’estic farta de tanta campanya, de tantes paraules buides, de tantes promeses incomplertes, de veure sempre els mateixos noms i les mateixes cares a la roda de la rata, ara son aquí, ara son allà però sempre rodem i sempre hi són, i mentrestant a tots que ens donin pel sac.

N’estic tipa que d’una banda se’ns vengui la por, el voteu a l’esquerra (quina esquerra?) que si no vindrà la dreta (on és la diferència amb aquesta esquerra?). Doncs potser cal que vinguin els que van a cara descoberta i que sigui el que Déu vulgui tu.

N’estic tipa, que els egos de l’Oriol Junqueras a Esquerra Republicana o el de Laura Borràs a Junts, siguin tan grans que no només s’han carregat els seus partits (que no diguin que no i facin autocrítica i valorin els resultats), sinó que estan enfonsant el país i la prova la tenen en els milers de catalans desencisats que no van a votar i siguin més grans també que el valor dels militants per fer-los fora.

Ara vindran uns dies de ressaca postelectoral i estar expectants a veure què passa a moltes ciutats, algunes per sort o per desgràcia ja ho tenen clar, i mentrestant haurem d’anar aguantant la ruqueria aquesta de la unió, del front comú, d’anar tots junts... tot això que ells mateixos s’han carregat i en la que ni ells mateixos creuen. I per distreure’ns, Sánchez diu que a proposat 6 debats a Feijoo, un per setmana. Si us plau, accepto recomanacions de series encara que siguin de 10 temporades (polítiques no, si us plau).