4 minute read
de les
eleccions municipals han provocat l’abandó d’alguns dels candidats més singulars, com Miquel Pueyo, Toni Postius o Jordi Janés
Els partits predominants en els diferents municipis de Ponent han estat Esquerra Republicana i Junts, tot i que en cap comarca han obtingut majoria absoluta
Advertisement
L’escrutini final de les eleccions es tancava amb una mitjana de participació a Catalunya d’un 55,55%, la qual cosa suposava un descens de 9,26 punts respecte als comicis de fa quatre anys. Llavors la dada va ser del 64,81%. Pel que fa a les dades globals de l'estat espanyol, va votar menys el 63,86% dels electors. En aquest cas, a diferència de les xifres de Catalunya, una caiguda d'1,33 punts respecte a la convocatòria electoral de fa quatre anys, que va acumular una participació del 65,19%.
La mitjana de participació a la província de Lleida ha estat d'un 56,7%, per sota dels anys anteriors.
A conseqüència de la baixa participació en els comicis d'aquests 2023 cap de les formacions que s'han presentat a les capitals de les comarques ha aconseguit majoria absoluta, els resultats han quedat oberts, amb la possibilitat que els partits amb representació als ajuntaments puguin formar un equip de govern a través de pactes amb els guanyadors o sense, com ja va passar les últimes eleccions en algunes ciutats.
A nivell estadístic els partits predominants en els diferents municipis de Ponent han estat Esquerra Republicana i Junts, tot i que en cap comarca han obtingut majoria absoluta. Junts ha estat el partit més votat dels municipis de l'Urgell, amb 5.134 vots (34,77%), de la Segarra amb 2.950 (33,81%) i de les Garrigues amb 3.526 vots (38,20%). ERC ha predominat les comarques de la Noguera amb 2.950 vots (33,81%) i del Pla d'Urgell amb 5.708 vots (35,98%).
Cal destacar, però, que el Partit Socialista de Catalunya ha aconseguit millorar els seus resultats a les comarques de la Noguera i la Segarra, passant dels 6 regidors i regidores als 13 en ambdues comarques, i proclamant-se guanyador a Cervera i Balaguer, tot i que no amb majoria absoluta. Al Pla d'Urgell també ha millorat lleugerament el seu resultat, passant dels 4 als 5 representants en alguns consistoris de la comarca. D'altra banda, a l'Urgell i les Garrigues, ha perdut alguns vots, tot i que continua amb el mateix nombre de regidors i regidores.
Tàrrega
Junts per Tàrrega torna a guanyar les eleccions municipals, dels 17 regidors i regidores del consistori, n'han aconseguit 8, un més que les eleccions anteriors, celebrades l'any 2019. El partit de Junts, encapçalat per Rosa Maria Perelló, ha assolit 2.142 vots. ERC-AM han estat la segona formació més votada, amb Alba Vallverdú al capdavant, han pogut mantenir els 5 regidors amb 1.591 vots. La CUP, liderada per Laia Recasens, també ha pogut preservar els 3 regidors que tenia fins ara amb 803 vots. D'altra banda, el PSC-CP amb Silveri Caro al capdavant, ha perdut un regidor, quedant-se només amb 1 representant a l'arc consistorial, amb un total de 534 vots . Per la seva part, Vox, PP, Ara Pacte Local i Valents no han aconseguit representació a l'Ajuntament.
Agramunt
L'alcaldessa Sílvia Fernàndez, que enguany s'ha estrenat com a cap de llista d'Acord d'Esquerra (vinculat a ERC), ha aconseguit revalidar la majoria absoluta, continuant al capdavant del municipi amb la suma total de 1.258 vots i 9 representants a l'Ajuntament. Antonio Farré, encapçalant Junts, ha assolit la segona posició al consistori amb 429 vots i 3 regidors i regidores. D'altra banda, el PSC-CP ha obtingut 217 vots i 1 regidor, i el PDECAT - ARA PL amb 71 no ha obtingut representació al consistori.
Bellpuig
Jordi Estiarte, número 1 de la llista d'Acord Municipal Republicà (vinculat a ERC), continuarà al capdavant del municipi, aquesta vegada amb majoria absoluta, ja que ha aconseguit un total de 853 vots nombre que li atorga 7 regidors i regidores. Compromís Municipal (vinculat a Junts), amb Ramon Gassó al capdavant, assoleix 475 vots i 3 representants al consistori; Grup Independent Il·lusiona't suma 283 vots i 2 regidors; el PP 144 vots i 1 regidor; Treballem per Bellpuig - Candidatura de Progrés (TxB - CP), d'altra banda, no obté representació a l'Ajuntament.
Balaguer
El PSC-CP de Balaguer, encapçalat per Lorena González Dios, ha guanyat les eleccions municipals aconseguint la suma total de 1.706 vots. D'altra banda, ERC, liderat per Jordi Ignasi Vidal, ha perdut la majoria absoluta baixant a la tercera posició, amb 1.042 vots. Junts per Balaguer - Compromís Municipal, amb Gemma Trilla n'ha obtingut 1.052, col·locant-se com a segona força més votada. Ara Pacte Local, amb Guifré Ricart, es posiciona en el quart lloc amb 1.025 vots, Balaguer Ara Sí, amb Joan Pla arriba als 426 i la CUP, encapçalat per Maria del Carmen Núñez, n'aconsegueix 325. No han obtingut representació el PP i Vox.
ERC Balaguer s’ha ofert a la resta de forces sobiranistes que van concórrer a les eleccions municipals per formar un govern alternatiu al del PSC, partit que va guanyar les eleccions amb 6 paers. Els republicans defensen que les formacions independentistes tenen “més legiti - mitat per governar” perquè sumen el doble de vots que els socialistes.
Cervera
El PSC-CP, encapçalat per Jan Pomès guanya les eleccions municipals d'enguany, amb un total de 926 vots (31,18%), passant dels 2 representants als 5. ERC-AM, amb Joan Santacana al capdavant, passa de ser la formació més votada a la darrera posició, amb 526 vots (17,71%) i només 2 regidors. D'altra banda, Ramon Augé, amb Junts, manté els 3 que tenia, amb 576 vots (19,40%). Joan Prat amb Solucions i Futur (SiF) amb un total de 547 vots (18,42%) suma un regidor i arriba als 3. I tot i que l'any passat la CUP va formar govern amb ERC i Junts, tenint 2 regidors, no s'ha presentat als comicis d'aquest 2023. Cal destacar que la capital segarrenca ha patit una important davallada de participació, han votat el 51,3% de la ciutadania del municipi, la qual cosa representa un total de 14,1 punts per sota del 2019 (65,43%).
La Diputació de Lleida Junts i Impulsem volen la presidència de la Diputació de Lleida després d’haver aconseguit 10 diputats i ser la força majoritària. Eloi Bergós ha assegurat que ja han començat els primers contactes amb ERC i el PSC per explorar possibles pactes per a un govern a la institució. Un acord, que de moment deixaria de banda l’únic diputat que ha aconseguit Pacte Local, del PDeCat, ja que consideren que no seria necessari.
