Revista CDPMEC núm 0 català

DPCMEC

DOCUMENTS DE PRÀCTICA CLÍNICA EN MEDICINA ESTÈTICA I COSMÈTICA

METGES D’ESTÈTICA

NÚM.0

Medicina estètica i cosmètica: Introducció i bases de l’exercici professional

2

Experts redactors d’aquest document Coordinadora: Petra Mª Vega López, presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica.

Jaime Tufet Opi, vicepresident de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB. Inmaculada González Fernández, secretària de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB. Pilar Rodrigo Anoro, vocal de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB. Cristina San José Mataró, tresorera de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB. Manuel Sánchez Sánchez, vocal de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB. Natalia Ribé Subirà, vocal de la Secció Col·legial de Metges d’Estètica del COMB.

Revisió externa i assessoria científica Alex Ramos Torre, director del Centre d’Estudis Col·legial del COMB. Juan Antonio López López-Pitalua, vicepresident 1r de la Sociedad Española de Medicina Estética.

Alberto Morano Ventayol, president de l’Associació de Medicina Estètica de Balears.

José Ricardo Cabo Soler, coordinador mèdic del Màster de Medicina Estètica de la Universitat de les Illes Balears.

Marc Soler Fábregas, director adjunt corporatiu del COMB. Josep Arimany Manso, director de l’Àrea de Praxi del COMB. Bernat Goula, advocat de l’Assessoria Jurídica del COMB.

3

Presentació del document.......................................................................... 6 Definició............................................................................................................................................ 6 Justificació........................................................................................................................................ 6 Històric......................................................................................................................................7 El sector: fortaleses i febleses............................................................................................8 Objectius del document.....................................................................................................9 Situació actual...........................................................................................10 Perfil del metge estètic i cosmètic............................................................................... 11 Perfil del pacient................................................................................................................. 12 Indústria i medicina estètica i cosmètica................................................................... 12 Volum de negoci................................................................................................................. 13 Societats científiques nacionals i internacionals.................................................... 13 Forma..........................................................................................................14 Formació universitària...................................................................................................... 14 Desenvolupament Professional Continu (DPC)....................................................... 15 FMC................................................................................................................................ 15

Altres activitats formatives.................................................................................... 15

Acreditació del professional.....................................................................16 Diploma Acreditatiu de Capacitació (DIACAP)........................................................ 17 Cartera de Serveis de la Medicina Estètica i Cosmètica.................................18 Medicina estètica i cosmètica corporal...................................................................... 18 Medicina estètica i cosmètica facial............................................................................ 18 Medicina estètica i cosmètica de la pell i annexos................................................. 19 Medicina estètica i cosmètica vascular...................................................................... 19

índex Medicina estètica i cosmètica en l’envelliment....................................................... 19 Medicina estètica i cosmètica en ginecologia......................................................... 20 Medicina estètica i cosmètica en oncologia............................................................. 20 Medicina estètica i cosmètica en cirurgia plàstica i estètica.............................. 20 Medicina estètica, cosmètica i hàbits de vida.......................................................... 20 Descripció del lloc de treball....................................................................21 Definició de centre de medicina estètica i cosmètica........................................... 21 Validació de procediments classificats

dins de la medicina estètica i cosmètica.......................................................... 21

Titulacions acadèmiques dels professionals implicats......................................... 22 Requisits físics...................................................................................................................... 22 Equipaments........................................................................................................................ 23

Làsers i sistemes de llum premuda intensa (IPL)........................................... 23

Medicaments i productes sanitaris autoritzats

en la medicina estètica i cosmètica.................................................................... 24

Requisits d’admissió i exclusió dels pacients........................................................... 24 Requisits en reanimació cardiopulmonar (RCP)...................................................... 24 Història clínica i consentiment informat.................................................................... 25 Normes de protecció i seguretat.................................................................................. 25 Sistema d’atenció de les reclamacions....................................................................... 25 Bibliografia................................................................................................26 Annexos......................................................................................................28 Annex I. Taula de barems................................................................................................. 28 Annex II. Comissió d’acreditació................................................................................... 30 Annex III. El procés............................................................................................................. 30

Presentació del document

Definició La medicina estètica i cosmètica abasta el conjunt d’actes mèdics, tècniques i procediments destinats a millorar totalment o parcialment els aspectes inestètics, o jutjats com a tal pel mateix pacient, així com els estats de disconformitat general, conseqüència de l’envelliment fisiològic, en pro d’aconseguir millor qualitat de vida, per aconseguir l’estat de benestar físic i psíquic que configurin un estat òptim de salut. Tal com defineix l’OMS: “la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties”. Per tant, coincideix amb les tres finalitats que l’Organització Mundial de la Salut assigna a la medicina: • Tractar la malaltia • Prevenir-la • Promoure la salut.

Justificació La medicina estètica i cosmètica com a activitat específica sorgeix a escala mundial el segle passat, a començament dels anys 70, i arriba al nostre país deu anys més

6

Presentació del document

tard. A partir d’aquest moment i cada vegada amb més força, a causa del creixent nombre de ciutadans que sol·liciten els seus serveis, així com de professionals que s’hi dediquen, s’ha anat consolidant cada vegada més. No obstant això, com ha passat amb moltes altres àrees específiques en medicina, les administracions encara no han establert de forma fefaent una regulació específica d’aquesta activitat, i han estat les societats científiques, els col·legis mèdics i les universitats els que han establert els continguts (cartera de serveis) i la formació específica per poder exercir-la.

Des d’aquests àmbits considerem que els professionals que la practiquen han de tenir la formació necessària per enfocar el seu tractament des d’un punt de vista mèdic i estètic, atenent tant a la curació o millora del procés, com a l’atenció especial sobre els aspectes estètics que comporten l’evolució i el tractament del procés.

Per això des de la secció, i en compliment dels seus objectius, considerem necessària la publicació d’una sèrie de documents de pràctica clínica, dirigida als professionals que exerceixen aquesta activitat, que els proporcionin unes pautes d’actuació professionals actualitzades, quant a evidència científica, i homogènies, i que es tradueixin en més protecció per als ciutadans. Comencem per aquest número 0.

Històric Recollint aquestes inquietuds, i promoguts per les societats científiques del sector, s’han anat aconseguint lents però importants progressos en el reconeixement d’aquesta activitat, fonamentalment en tres àmbits: • El del professional, amb la creació de seccions específiques dins de l’àmbit col·legial (del qual Barcelona és la pionera), així com la implantació de programes formatius de postgrau en universitats públiques. Posteriorment, el 2004 i a l’empara de l’article 36 de la LOPS, des del Col·legi de Metges de Barcelona s’inicia un procés de baremació i posterior acreditació en medicina cosmètica i estètica amb l’emissió d’un diploma i el seu registre posterior. Aquest model s’ha estès posteriorment a altres col·legis mèdics de l’Estat, i s’ha establert un barem comú per a tots.

• El dels establiments on s’aplica: un primer pas va ser el document creat per la Generalitat de Catalunya el 2002, en el qual s’estableixen els requisits mínims que han

7

Presentació del document

de complir els centres on es practiqui la medicina estètica. Un any més tard, el Reial decret 1277/2003, a escala estatal, estableix les bases generals sobre autorització de centre, serveis i establiments sanitaris on, al punt U.48, apareix la denominació de centres de medicina estètica, i sobre el qual altres administracions autonòmiques ja han regulat específicament.

• Un tercer punt a considerar és la cartera de serveis, que ha estat establerta per les societats científiques de sector des del seu inici, encara que, a causa dels constants avanços tecnològics, va sent ampliada contínuament. Això és recollit per les universitats als seus programes de formació de postgrau i màsters.

El sector: fortaleses i febleses Com a fortaleses indiscutibles del sector cal destacar la seva gran demanda social, que augmenta fins i tot en èpoques de marcada crisi econòmica; el gran nombre de metges dedicats a aquesta activitat, que creix en paral·lel a l’augment de la demanda, així com l’augment de l’oferta de formació, cada vegada de més alt nivell i especificitat. També cal destacar la gran capacitat d’autoregulació que el sector ha demostrat a través de les societats científiques, amb l’elaboració de codis ètics, formació continuada, impuls per impartir la formació des de les universitats, participació als col·legis mèdics i demandes contínues a les diverses administracions públiques perquè garanteixin una atenció segura i de qualitat als ciutadans.

Com a febleses, la principal és el fet de ser una activitat que es desenvolupa totalment en l’àmbit privat, la qual cosa li confereix unes característiques especials dins de l’àmbit mèdic que la fan molt més susceptible de presentar alguns problemes intrínsecs. Cal destacar-ne tres: • El primer és la dificultat de constituir-se en especialitat. Com que no té pràctica hospitalària, ni està inclosa a la Seguretat Social, no té formació específica estructurada segons el sistema MIR, per la qual cosa queda en inferioritat de condicions administratives respecte a les especialitats oficials.

• El segon, conseqüència de la no reglamentació específica, el gran intrusisme extraprofessional que es dóna per part de col·lectius no mèdics.

8

Presentació del document

• Finalment i sobretot aguditzat amb l’actual crisi econòmica, l’aparició de publicitat i l’ocupació de tècniques de màrqueting que no tenen en compte la deontologia ni l’ètica que ha d’acompanyar tot acte mèdic.

Objectius del document Els objectius buscats en l’elaboració d’aquests documents són: • Establir clarament el concepte i els continguts propis d’aquesta activitat professional, així com els requisits per exercir-la. Tot això es recull en aquest primer número.

• Potenciar la utilització de protocols i tractaments amb evidència científica entre els metges que practiquen aquesta activitat.

• Proporcionar al metge estètic i cosmètic les eines específiques per obtenir els millors resultats en diversos supòsits clínics: motius de consulta o tractaments.

• Establir els límits deontològics que han de regir la seva pràctica mèdica.

9

Situació actual

L’origen de la medicina estètica data de mitjans dels anys 80 quan un conjunt de professionals mèdics de diferents especialitats comencen a dur a terme actes mèdics encaminats no tan sols a la millora de la salut, sinó també de la bellesa. Els pacients tenen alguna patologia però es busca restablir-ne la salut amb bon resultat estètic. És al final dels 80 quan el pacient amb bona salut busca un tractament mèdic per solucionar un problema estètic. És en aquest moment quan es comença a censar un col·lectiu de metges que desenvolupen la seva activitat de forma exclusiva en la medicina estètica. Ja el 1984 aquest col·lectiu havia format la primera associació científica nacional (SEME - Societat Espanyola de Medicina Estètica) amb la finalitat de promoure l’estudi, informació, divulgació i recerca de tot el que concerneix a la medicina aplicada a l’estètica del cos humà.

En els anys 1989 i 1990 la SEME imparteix cursos màster de medicina estètica avalats per la Unió Internacional de Medicina Estètica (UIME) amb un programa formatiu derivat del contingut del Llibre Blanc de la Societat elaborat el 1997 i que es va actualitzant periòdicament.

L’any 1997 s’organitza el primer màster universitari específic de medicina estètica a la Universitat Pública de les

10

Situació actual

Illes Balears, i s’hi determinen les matèries que s’han de cursar, basades en aquest mateix Llibre Blanc de la SEME. L’any 1998 apareix el primer màster universitari específic per a la medicina estètica determinant les matèries que s’han de cursar, basades en el Llibre Blanc de la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME). És important diferenciar de forma específica la medicina de la cirurgia estètica, ja que si bé ambdues comparteixen la mateixa finalitat de millorar l’autoestima a través de la imatge, són totalment diferents quant a formació, tècniques, tractaments i cartera de serveis.

L’any 2002 el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya crea el primer document de requisits mínims que han de complir els centres de medicina estètica a Catalunya; i el 2003 el Reial decret 1277/2003, que estableix les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris. En aquest text legal, al punt U.48, la denominació de centres de medicina estètica és un reconeixement tàcit de la seva activitat.

Perfil del metge estètic i cosmètic Avui es calcula que hi ha més de 3.000 metges que tenen una activitat exclusiva en medicina estètica i d’aquests aproximadament el 30 % posseeixen una titulació universitària en aquesta especialitat. Els centres on treballen han d’estar equipats complint totes les normatives. Fins a començament del segle XXI, la majoria dels metges que s’hi dediquen en exercici professional són de medicina general, formats en medicina estètica (ME) per les vies exposades anteriorment i, en general, l’ME desperta poc interès en el col·lectiu mèdic.

A partir de 2008, coincidint amb la crisi econòmica, s’esdevé un fet paradoxal: malgrat la disminució de la capacitat econòmica de la població hi ha un desig creixent d’accedir als serveis de l’ME. Això fa que el sector noti la crisi però no de forma tan important com era previsible, de manera que trobem un nou fenomen: la incorporació d’altres metges de diferents especialitats a la pràctica de l’ME. Això comporta que de nou hi hagi un dèficit de formació específica i que la pràctica es desenvolupi en centres mèdics no específics de medicina estètica.

Així, distingim clarament dos perfils entre els professionals de la medicina estètica i cosmètica: • Un d’edat compresa entre 45-60 anys, amb més de 20 anys de dedicació professional

11

Situació actual

a la medicina estètica i cosmètica de forma gairebé exclusiva. La seva formació és de metge general en alguns casos amb alguna altra especialitat mèdica relacionada, però que ha cursat una mitjana d’1 o 2 postgraus universitaris en àrees totalment o parcialment vinculades a la medicina estètica o cosmètica. En coneix totes les àrees de treball. Habitualment treballa de forma individual o en petites clíniques que solen ser de la seva propietat.

• Un altre d’edat compresa entre els 25-45 anys, especialitzat via MIR en qualsevol altra especialitat. Ha cursat un màster universitari en EM. La seva incorporació en aquesta activitat sol ser menor de 10 anys. Sol treballar per a grans corporacions i es dedica exclusivament a una àrea de tractament determinada.

Perfil del pacient Aproximadament el 30 % de la població utilitza els serveis de la medicina estètica, i és un percentatge en expansió. La distribució per sexes se situa en l’11 % d’homes i el 89 % de dones, encara que en els últims 4 anys el percentatge s’està igualant.

Quant a l’edat, la mitjana és de 40-65 anys, però en els últims anys s’observa un augment de l’edat, sobretot amb la incorporació dels tractaments antienvelliment. També s’ha detectat un canvi en la demanda dels tractaments durant l’última dècada: si fa 10 anys hi havia el 70 % de tractaments corporals davant d’un 30 % de facials, en aquest moment trobem el contrari, el 30 % de corporals davant del 70 % de facials, la qual cosa es pot relacionar amb el canvi d’edat dels pacients.

Indústria i medicina estètica i cosmètica La indústria relacionada amb la medicina estètica creix de forma important. El seu desenvolupament es basa en dues línies: els aparells i els fàrmacs, o productes sanitaris per a la realització dels tractaments. Si comparem la facturació de les empreses del sector, possiblement la facturació total és menor a la despesa sanitària que suposa l’atorvastatina i l’omeprazol al sistema públic de salut.

El metge estètic té una relació particular amb la indústria del seu sector ja que, encara que habitualment el metge sol ser prescriptor, en medicina estètica es comporta en

12

Situació actual

gran manera com a consumidor, ja que una part important de la seva activitat es basa en les compres que fa directament al fabricant. Aquesta peculiar relació amb la indústria fa de la medicina estètica una activitat on la gestió econòmica és molt important per al desenvolupament de l’activitat individual de cada metge estètic.

Volum de negoci La medicina estètica com a activitat exclusivament privada pot tenir una activitat econòmica global inferior a la despesa sanitària pública que suposa l’obesitat, que és de 5.000 milions d’euros.

El caire comercial de l’ME no és superior al de qualsevol activitat sanitària privada, perquè els centres hospitalaris privats (amb concert amb la sanitat pública o sense) són grans grups financers que basen la seva activitat en els beneficis econòmics, la diferència és que en ME la majoria es realitza de forma individual o de petita empresa i solament un petit percentatge ho executen grans grups financers.

A més dels impostos que genera a totes les administracions, el seu caràcter preventiu de patologies cròniques (obesitat, pell, tabac, antiaging) evita una despesa important al sistema nacional de salut per l’elevat nombre de pacients que atén.

Societats científiques nacionals i internacionals • SEME: Societat Espanyola de Medicina Estètica. Es constitueix el 1984 i agrupa metges que tenen com a pràctica clínica fonamental la medicina estètica.

• SEMCC: Societat Espanyola de Medicina i Cirurgia Cosmètica. Es forma a la fi dels anys 90 (1997) agrupant metges que dirigeixen la seva pràctica a la medicina i la cirurgia estètiques i cosmètiques.

• UP: Unió Professional. És més un sindicat que una societat científica.

• UIME: agrupa les societats nacionals reconegudes, actualment integra les societats nacionals de medicina estètica de 27 països, entre les quals hi ha la SEME.

13

Formació

La formació en medicina estètica i cosmètica té dues vessants: la formació universitària i el desenvolupament professional continu.

Formació universitària El primer màster universitari en medicina estètica es va cursar a la Universitat de les Illes Balears el 1997 i es continua impartint en l’actualitat.

Actualment hi ha set plans o projectes de formació a nivell de màster, diplomatura o curs d’especialista d’ME en universitats espanyoles: Universitat de les Illes Balears a Palma de Mallorca, Universitat de Barcelona, Universitat de Còrdova, Universitat de València, Universitat Complutense i Juan Carlos I de Madrid i Universitat d’Alcalá. Els seus programes oscil·len entre 400 i 600 hores lectives, i se n’obtenen crèdits europeus. També existeixen programes universitaris de formació específica que tracten aspectes parcials de l’EM (nutrició i làser, entre d’altres).

No existeix un programa de formació consensuat entre les diferents universitats que imparteixen aquests títols, però bàsicament desenvolupa les àrees generals de la cartera de serveis que es descriuen al punt 5 d’aquest document.

14

Formació

DPC El desenvolupament professional continu es desenvolupa en dos aspectes: la formació mèdica continuada (FMC) , i altres activitats formatives no acreditades.

FMC. Les societats del sector organitzen periòdicament congressos nacionals i internacionals, així com cursos pràctics sobre les diferents àrees de l’activitat mèdica estètica, amb la finalitat de promoure la formació científica i continuada. La majoria d’aquests cursos estan acreditats. Cada vegada amb més freqüència s’ofereixen programes de formació semipresencials, que consten d’una part teòrica que es desenvolupa en línia i una part pràctica en centres sanitaris.

El COMB, a través del Centre d’Estudis Col·legials, ofereix programes de formació per al desenvolupament professional continuat amb els quals col·labora la Secció de Metges d’Estètica.

Altres activitats formatives. Engloben part del desenvolupament professional continu, no acreditat o no adquirit mitjançant cursos. En el cas de la medicina estètica i cosmètica aquesta formació és molt important, ja que malgrat l’oferta d’oferta de cursos i programes de màster, el fet de no tenir pràctica hospitalària s’ha de suplir amb l’assistència a clíniques d’experts. A més, tenint en compte la rapidesa amb què apareixen nous tractaments en aquesta àrea mèdica, els continus avenços tecnològics, així com pel fet de ser una pràctica molt nova, es crea la necessitat entre els metges que s’hi dediquen d’aprendre les novetats i assegurar-se de la seva eficàcia i seguretat. En resum, cal trobar resposta a necessitats de la pràctica diària només solucionables mitjançant l’intercanvi d’experiències en reunions de les societats científiques. També s’inclou en aquest apartat la pròpia experiència clínica personal, que es pot comunicar a través de la docència, ponències i publicacions.

15

Acreditació del professional

El maig del 2004, la Junta de la Secció de Metges d’Estètica del COMB, havent estudiat les possibilitats que obria la nova Llei d’ordenació de les professions sanitàries, a l’article 38, va creure necessari acreditar la formació dels metges que es dediquen a la medicina estètica i cosmètica com a reconeixement d’acreditació interna i autoregulació.

La Junta de Govern del COMB, l’Oficina Tècnica d’Acreditació i la Junta de la Secció de Metges d’Estètica van treballar conjuntament per elaborar el barem d’acreditació que s’adjunta al final (Annex I).

L’Organització Mèdica Col·legial va donar suport i també va crear un barem d’àmbit estatal, per a cada una de les “teràpies mèdiques no convencionals” (en el sentit de no reglades fins en aquest moment), acupuntura, homeopatia, medicina natural i medicina estètica, que concorda totalment amb el que havíem desenvolupat.

Aquest barem consta de sis apartats ben diferenciats: formació bàsica (universitària), formació continuada, experiència laboral, docència, publicacions i altres. Cada àmbit dóna una puntuació màxima per apartat, de manera que encara que un metge tingui molta experiència laboral sense una bona formació no tindrà prou puntuació per obtenir el diploma.

16

Acreditació del professional

Els metges acreditats en medicina cosmètica i estètica reben un diploma d’acreditació expedit pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i són registrats com a tals en el mateix Col·legi.

Amb aquesta finalitat, doncs, es va crear dins de la Secció de Metges d’Estètica una Comissió d’Acreditació de la qual s’especifica la composició més endavant (Annex II), que es reuneix de forma periòdica tant per actualitzar les activitats contingudes al barem com per decidir en quin apartat s’inclouran per acreditar-les els llicenciats en medicina que ho sol·licitin.

Per obtenir aquest diploma, els metges d’estètica i cosmètica han de seguir les instruccions que s’expliquen en els requisits, emplenar el formulari i adjuntar les fotocòpies dels mèrits que esmenten els professionals (Annex III).

Tot això es fa arribar a l’OTA (Oficina Tècnica d’Acreditació) del COMB, Passeig de la Bonanova, 47 - 08017 Barcelona, tel. 93 567 88 88 extensió 1135. Adreça electrònica: ota_ca@ comb.cat, que és el departament responsable del procés administratiu i tècnic del sistema d’acreditació.

Aquest va ser un pas molt important per a la validació de la medicina estètica des del punt de vista mèdic: garantir la qualitat dels metges que es dediquen a la medicina estètica significava garantir la qualitat dels tractaments que ofereixen.

Aquest nou avanç per a la medicina estètica i cosmètica va ser possible gràcies a l’esforç i el treball de la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, de l’Oficina Tècnica d’Acreditació, de l’Assessoria Jurídica i de l’OMC, que van treballar amb la Junta de la Secció des de 2004.

Diploma acreditatiu de capacitació (DIACAP) Aquest diploma és el reconeixement del COMB per als metges de seccions col·legials que representen un sector professional sense regulació en matèria de titulació i/o formació. Les seccions col·legials que han optat des de l’any 2004 fins avui a sol·licitar el DIACAP per als seus membres són: acupuntura, medicina naturista, medicina estètica, homeopatia, medicina de residències per a la gent gran, medicina pericial i avaluadora, mastologia i patologia mamària i cooperació i salut internacional.

17

Cartera de serveis de la medicina estètica i cosmètica Si bé la medicina estètica i cosmètica utilitza totes les tècniques diagnòstiques i terapèutiques de la medicina en general, n’hi ha algunes que li són pròpies, per la seva idiosincràsia.

Totes les tècniques utilitzades han d’haver estat validades per la comunitat científica, per organismes depenents d’administracions o per les societats científiques espanyoles.

Els tractaments propis de la medicina estètica són:

Medicina estètica i cosmètica corporal • Nutrició específica per corregir alteracions del pes corporal.

• Tractament del greix localitzat, lipodistròfia i cel·lulitis.

• Tractament de la flacciditat cutània.

Medicina estètica i cosmètica facial • Correcció d’arrugues i elastosi.

• Correcció de la flacciditat facial.

• Remodelació labial.

18

Cartera de serveis de la medicina estètica i cosmètica

Medicina estètica i cosmètica de la pell i annexos • Alteracions de la pigmentació (hiper i hipocromies).

• Seqüeles d’acne.

• Alopècies i altres alteracions dels cabells.

• Tractament estètic i cosmètic de la patologia unguial.

• Rosàcia, eritrosi, cuperosi.

• Dermopigmentació mèdica.

• Lesions dermatològiques benignes (berrugues, xantelasmes).

• Hiperhidrosi: microdenervació supraselectiva, laserteràpia.

• Fotodepilació mèdica (làser IIIb, IV i sistemes de llum premuda intensa –IPL d’ús i indicació mèdica).

• Cicatrius inestètiques: secundàries, hipertròfiques.

• Queloides.

• Eliminació de tatuatges.

• Estries: prevenció i tractament.

• Alteracions estètiques cutànies secundàries a patologies infeccioses i/o immunològiques.

Medicina estètica i cosmètica vascular • Prevenció de les alteracions circulatòries: venolimfàtiques.

• Insuficiència circulatòria perifèrica.

• Varices estètiques, microvarices i telangièctasi.

Medicina estètica i cosmètica en l’envelliment • Estudi de l’envelliment cronològic i fisiològic.

• Tractament nutricional i farmacològic.

• Tractament conductual de l’envelliment: activitat física, ritmes circadiaris, etc.

19

Cartera de serveis de la medicina estètica i cosmètica

Medicina estètica i cosmètica en ginecologia • Patologia estètica de la mama.

• Consells estètics per a l’embaràs.

• Recuperació estètica en el postpart.

• Medicina estètica en la menopausa.

Medicina estètica i cosmètica en oncologia • Preparació per a intervencions i tractaments oncològics.

• Suport i tractament estètic i cosmètic després de teràpies oncològiques (quimioteràpia i radioteràpia).

Medicina estètica i cosmètica en cirurgia plàstica i estètica • Preparació per a intervencions de cirurgia estètica.

• Recuperació i tractament posterior a intervencions en cirurgia estètica.

Medicina estètica, cosmètica i hàbits de vida • Protecció solar.

• Deshabituació del tabac.

• Prevenció i tractament de l’estrès.

• Tractaments de tonificació vital.

• Estimulació de l’activitat física.

20

Descripció del lloc de treball

Definició de centre de medicina estètica i cosmètica Tindran aquesta consideració les unitats assistencials en les quals un metge és responsable de realitzar tractaments no quirúrgics, amb la finalitat de millorar l’estètica corporal o facial.

Validació de procediments classificats dins de la medicina estètica i cosmètica Totes aquelles actuacions incloses en l’àmbit de la medicina estètica i cosmètica, descrites en l’apartat anterior, que puguin requerir algun tipus d’anestèsia (tòpica o local).

Tots aquells procediments que requereixin la utilització d’algun tipus d’aparell (que haurà d’estar degudament autoritzat i homologat).

Tots els procediments en l’àmbit de la medicina estètica han d’estar validats per la comunitat científica.

21

Descripció del lloc de treball

Titulacions acadèmiques dels professionals implicats.

Titulació exigible al responsable de l’activitat La titulació acadèmica mínima que ha de tenir el responsable de dur a terme l’activitat realitzada als centres de medicina estètica és la de llicenciat en medicina i cirurgia, amb formació acreditada en medicina estètica i cosmètica.

El professional haurà de tenir l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria amb cobertura específica per a aquesta activitat professional.

Tot centre hospitalari o extrahospitalari que disposi d’un aparell làser tipus IIIb, IV o IPL d’ús mèdic ha de tenir com a requisit imprescindible l’existència d’un comitè de seguretat del làser. Als centres extrahospitalaris, les funcions del comitè recauran en el seu responsable. En cas que l’activitat de medicina estètica impliqui la utilització d’aparells làser, atès que l’ús de sistemes de les classes IIIb, IV i IPL d’ús mèdic pot representar un risc per a l’usuari i per a altres persones situades a una determinada distància dels equips emissors, al capdavant d’aquests equips només podran estar professionals sanitaris que hagin rebut un nivell de formació adequat i sempre sota la supervisió d’un llicenciat en medicina. La formació la podrà fer el responsable de seguretat làser del centre, una organització externa acreditada o el mateix fabricant.

Requisits físics Tots els centres de medicina estètica han de disposar, com a mínim, de les zones diferenciades següents: • Àrea de recepció i/o sala d’espera per als pacients.

• Sala de consulta i tractament. La superfície mínima recomanada de la sala de consulta és de 10 m2. Hi ha d’haver un rentamans a la zona d’exploracions i/o tractament.

• Cambra higiènica adaptada per a minusvàlids.

• Tot centre ha d’acreditar el compliment de la normativa vigent en matèria urbanística, de construcció, instal·lacions i seguretat i unes condicions de ventilació, temperatura i il·luminació adequades.

22

Descripció del lloc de treball

Equipaments En general, la norma és que el centre de medicina estètica ha de disposar de l’equipament apropiat, en funció dels procediments que s’hi duen a terme.

Làsers i sistemes de llum premuda intensa (IPL) Segons el grau de probabilitat d’aparició de riscos i la seva zona de perill nominal, els làsers es poden classificar en classes: I, II, IIIa, IIIb i IV. Aquesta classificació està regulada per la norma CEI-825-1984.

Els centres de medicina estètica que utilitzen tecnologia làser han de tenir en compte que el làser d’ús mèdic (tipus IIIb, IV i IPL d’ús mèdic) només es pot utilitzar en àrees controlades. Han de ser espais delimitats, perfectament identificats, d’accés exclusivament restringit al personal autoritzat i amb sistemes de bloqueig que impedeixin l’accés accidental a la zona controlada en el moment de l’emissió làser.

Les sales on s’efectua el tractament de làser han d’acreditar el compliment dels punts següents: • Les superfícies i l’utillatge han de ser antireflectors i de materials ignífugs.

• Les finestres no opaques s’han de protegir amb material de densitat òptica, segons la classe de làser utilitzat.

• Per al làser classe IV, en cas que la tècnica emprada ho requereixi, la sala ha de tenir aspirador de fums i previsió d’una renovació d’aire més elevada.

• Hi ha d’haver una senyalització exterior lumínica en funcionament, així com senyals d’advertiment en llocs visibles de l’accés immediat a la sala.

• Els senyals d’advertiment consistiran en un triangle de fons groc i filet negre amb un estel negre de 24 traços alternativament llargs i curts a l’interior, un d’ells connectat a la vora del triangle (EN 60-825.1992, sec. 10.05 i 12.5e).

23

Descripció del lloc de treball

Medicaments i productes sanitaris autoritzats en la medicina estètica i cosmètica Els centres de medicina estètica poden disposar de medicaments, sempre que tinguin autorització del Departament de Sanitat i Seguretat Social per a un dipòsit de medicaments subministrat per una oficina o servei de farmàcia. En cas que es tracti d’una unitat de medicina estètica integrada en un centre sanitari que ja tingui un dipòsit de medicaments o servei de farmàcia, aquest ha de ser qui subministri els medicaments en aquesta unitat com un servei més del centre.

La utilització dels medicaments en aquests centres es realitzarà en les indicacions i en les condicions d’ús autoritzades per l’Agència Espanyola del Medicament.

En el cas que s’utilitzin productes cosmètics, han de complir els requisits que s’estableixen en la reglamentació tecnicosanitària de productes cosmètics aprovada per Reial decret 1599/97 i revisions posteriors.

També es poden utilitzar aparells amb finalitats terapèutiques o de tractament de patologies, és a dir, productes sanitaris 2. Quan s’utilitzin productes sanitaris, han de disposar de marcatge CE i complir els requisits que s’estableixen al Reial decret 414/97 i modificacions posteriors.

Requisits d’admissió i exclusió dels pacients Els pacients atesos en un centre de medicina estètica han de reunir els requisits establerts per l’American Society of Anesthesiology definits com ASA I i ASA II.

Requisits en reanimació cardiopulmonar (RCP) El metge responsable de l’activitat sanitària ha de tenir formació d’RCP bàsica. Això suposa coneixements de control de la via aèria, ventilació boca a boca o amb un ventilador manual, tipus borsa d’AMBU i massatge cardíac extern. A més, ha de disposar de la medicació d’urgències i de l’equip per a un monitoratge bàsic.

24

Descripció del lloc de treball

Història clínica i consentiment informat Tots els centres de medicina estètica han d’emplenar la història clínica del pacient, segons el que preveu la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

Qualsevol actuació en l’àmbit de la salut requereix que la persona afectada hagi donat el seu consentiment específic i lliure, i hagi estat prèviament informada. Aquests documents han de contenir informació suficient sobre el procediment que es tracta i sobre els seus riscos. També es farà constar l’autorització per prendre fotografies al pacient.

Normes de protecció i seguretat Cal garantir l’esterilització del material i l’equipament utilitzats al centre.

El centre ha d’acreditar documentalment el compliment de la normativa relativa a la gestió dels residus sanitaris (Decret 27/1999, de 9 de febrer; DOGC 2828, de 16 de febrer de 1999).

Sistema d’atenció de les reclamacions: el centre ha de disposar d’un sistema de gestió de les reclamacions i els suggeriments dels pacients.

25

Bibliografia

Bibliografia

1. Acreditación en neurología pediátrica por la asociación española de pediatría (AEP). Sociedad Española de Pediatría. Madrid; 2002.

2. Bartoletti C, Legrand JJ. Manual práctico de Medicina Estética. Roma: UIME; 1975.

3. Burns T, Breathnach S, editors. Rook’s Text-book of Dermatology. 7º ed.Oxford: Blackwell Publishing; 2004.

4. Cisneros JL, Camacho F. Láser y fuentes de luz pulsada intensa en dermatología y dermocosmética. Madrid: Aula Médica; 2000.

5. Código de Deontología. Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña. Barcelona.

6. Código ético de la medicina estética. SEME. Barcelona; 2006.

7. Fitzpatrick TB editor. Dermatología en Medicina General. 6º ed. Madrid: Panamericana; 2005.

8. GOLDMAN et al. Optical radiation, with particular reference to lasers, en SUESS M.J. “Nonionizing radiation protection” WHO 1982. WHO Regional Publications, European Series nº10.

9. IEC Technical Report TR 60825-10: 2002, “Safety of laser products - Part 10: Application guidelines and explanatory notes to IEC 60825-1 “.

10. IEC Technical Report TR 60825-8 (1999-11) “Safety of laser products - Part 8: Guidelines for the safe use of medical laser equipment”.

11. International Journal of Cosmetic Medicine and Surgery.

12. Journal de Medecine Esthétique et Chirurgie Dermatologique. Publicación trimestral de la Sociedad Francesa de Medicina Estética.

13. La Medicina Estetica. Publicación trimestral de la Sociedad Italiana de Medicina Estetica.

14. Ley 44/2003, 21 de noviembre, Ley de Ordenación de las Profesiones Sanitarias.

15. Libro Blanco de la SEME. Barcelona; 2008.

16. Medicina Estética. Publicación trimestral de la Sociedad Española de Medicina Estética.

17. NTP 261: Láseres: riesgos en su utilización. Dra. Mª José Rupérez. Centro Nacional de nuevas tecnologías.

18. Nuevas prácticas de estetica: metodología, instrumentación y aspectos legales. Ayuntamiento de Madrid; 2012.

19. OMS. Definición de salud. Nueva York. 1948.

26

Bibliografia

20. Palou A . Máster Universitario en Medicina Estética. Universidad de las Islas Baleares 1ª ed.

Mallorca; 1997.

21. Publicación trimestral de la Sociedad Española de Medicina y Cirugía Cosmética.

22. Real Decreto 1277/2003, de 10 de octubre, que establece las bases generales sobre autorización de centros, servicios y establecimientos sanitarios.

23. Real Decreto 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada.

24. Requisitos mínimos que has de cumplir los centros que realizan actividades relacionas con la medicina estetica. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Direcció General de Recursos Sanitaris Barcelona. Enero 2003.

25. RUPÉREZ M.J., CABRERA J.A (coordinadores) Algunas cuestiones sobre seguridad láser Ed. INSHT, 1996, 398 pgs. ISBN.: 84-7425-434-5.

26. RUPÉREZ, MJ. El láser, riesgos y medidas preventivas, en Radiaciones No lonizantes. Prevención de Riesgos Madrid, INSHT, 1988.

27. Sadick NS, Makino Y. Selective electrothermolysis in aesthetic medicine: a review. Lasers in Surgery and Medicine 2004; 34: 91-97.

28. SEME. Conoce la Medicina estetica contada por sus médicos. Madrid: SEME; 2010.

29. SLINEY D, WEBER MJ. Laser Safety: Handbook of laser science and technology, vol. 1. CRC Press, 1982.

30. Stulberg DL, Clark N, Tobey D. Common hyperpigmentation disorders in adults. Part II. Am Fam Physician 2003; 68:1963-8.

31. Tresguerres J. Medicina Estética y Antienvejecimiento. Madrid: Panamericana; 2012.

32. UNE EN 207/A1: 2003, complementa a la anterior.

33. UNE EN 207: 1999 «Filtros y protectores de los ojos contra la radiación láser (gafas de protección láser)».

34. UNE EN 208/A1: 2003, complementa a la anterior.

35. UNE EN 208: 1999 «Gafas de protección para los trabajos de ajuste de láser y sistema láser (gafas de ajuste láser)».

36. UNE EN 60601-2-22: 1997 «Equipos electromédicos. Parte 2: Requisitos particulares de seguridad para equipos láser terapéuticos y de diagnóstico», eqv. CEI 601-2-22: 95.

37. UNE EN 60825-1 «Seguridad de los productos láser. Parte 1: Clasificación del equipo, requisitos y guía de seguridad» 1996. Modificada por: UNE EN 60825-1/Al 1: 1997 y con el complemento UNE EN 60825-1/A2: 2002.

38. UNE-EN 12626: 1998 “Seguridad de las máquinas. Máquinas láser. Requisitos de seguridad”, eqv.

ISO 11553: 1996 mod. Para riesgos eléctricos remite a CEI 204-1: 1992, «Equipamiento eléctrico de máquinas industriales. Parte 1: Reglas generales.

39. Valdivia A, Stefannu Y. El Mercado Español de la Medicina estetica. Barcelona: SEME, UCA; 2013.

40. Vidal-Puig A. Metabolismo y Nutrición. Cap. 234 En Farreras-Rozman editores. Medicina Interna.

16ª ed. Madrid: Elservier: 2008.

41. Young B, Heath JW. Wheater’s Histología funcional. 4ª ed. Madrid. Churchill Livingstone, Elsevier, 2007; 164-167.

27

Annexos

Annexos

Annex I TAULA DE BAREMS Es pot acreditar que un metge disposa dels coneixements mínims per obtenir el diploma acreditatiu de capacitació en medicina cosmètica i estètica quan aconsegueix tenir 50 punts o més d’aquesta escala de barems.

Formació bàsica (A.1)

Màster universitari en medicina estètica de la Universitat de les Illes Baleares.

Màster universitari en medicina cosmètica i de l’envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Màster Universitari en medicina estètica de les universitats de Còrdova, de València o Juan Carlos I de Madrid.

O títols equivalents de postgrau: 1. Altres programes universitaris de postgrau, que siguin totalment o parcialment equivalents als programes dels màsters esmentats.

Per programa, por hora lectiva, màxim 25 punts.

2. Altres programes no universitaris de postgrau, desenvolupats fins a l’any 2000 (inclusivament), que siguin totalment o parcialment equivalents als programes dels màsters esmentats.

Per programa, per hora lectiva, màxim 25 punts.

Màxim 35 p.

Formació continuada (A.2)

Congressos, jornades, simposis, cursos, etc. en relació amb la medicina cosmètica i estètica: 1. Acreditats, per crèdit.

2. No acreditats, per cada 10 hores lectives o una part proporcional. Per activitat, màxim 10 punts.

Màxim 20 p.

1 p.

0,5 p.

Treball (B)

Exercici professional demostrat com a metge que practica la medicina cosmètica i estètica de manera continuada.

Per any treballat.

Màxim 20 p.

1 p.

28

35 p.

0,1 p.

0,05 p.

Annexos

Docència (C)

Docència en formació oficialment acreditada de medicina cosmètica i estètica, en programes docents per a metges: 1. Dels màsters universitaris esmentats o de programes universitaris de postgrau, que siguin totalment o parcialment equivalents als programes dels màsters esmentats. Per hora docent, màxim 20 punts.

2. De programes no universitaris de postgrau, que siguin totalment o parcialment equivalents als programes dels màsters esmentats. Per hora docent, màxim 10 punts.

Màxim 20 p.

Ponències i comunicacions relacionades amb medicina cosmètica i estètica, en congressos, cursos, seminaris, activitats de formació oficialment acreditades, etc.; amb exclusió de les demostracions comercials.

Puntuació màxima per activitat: 1. Ponències o taules rodones.

2. Pòsters o comunicacions.

Màxim 10 p.

Publicacions (E)

Publicacions relacionades amb la medicina cosmètica i estètica.

Puntuació màxima per publicació: 1. Llibres, com a autor principal.

2. Coautor del llibre.

3. Publicacions originals en revistes científiques d’investigació, de divulgació, etc. Per article.

4. Altres publicacions, cartes i comentaris a revistes. Per publicació.

Màxim 10 p.

4 p.

1 p.

0,5 p.

0,05 p.

Altres (F)

Altres mèrits acadèmics a valorar lliurement per la Comissió, sempre especificant-ne el motiu:

Màxim 5 p.

5 p.

1 p.

3 p.

Ponències i comunicacions (D)

1. Tesis doctorals sobre temes relacionats amb la medicina cosmètica i estètica.

2. Col·laboracions amb tesis doctorals sobre temes relacionats amb la medicina cosmètica i estètica.

3. Projectes d’investigació elaborats.

4. Càrrecs de representació en societats científiques o altres institucions relacionades amb la medicina cosmètica i estètica.

5. Direcció o coordinació en congressos, jornades, simposis, cursos, etc. en relació amb la medicina cosmètica i estètica.

6. Altres mèrits que valora la Comissió.

0,1 p.

0,025 p.

1 p.

0,5 p.

1 p.

0,25 p.

L’acreditació obtinguda per la baremació o bé per la prova única d’accés dóna dret a l’obtenció del diploma acreditatiu de capacitació en medicina cosmètica i estètica, emès pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Correspon a la persona sol·licitant l’acreditació fefaent i documental de l’experiència (activitat, treball, docència, ponències i comunicacions, publicacions o altres) que desitgi que consideri la Comissió d’Acreditació per a l’avaluació del seu expedient.

Com que existeix la possibilitat que una activitat formativa resulti, totalment o parcialment, acreditada per dos o més organismes oficiales d’acreditació, el sol·licitant s’ha d’abstenir de presentar les possibles diverses acreditacions (d’aquesta única activitat) en diferents apartats de puntuació dels establerts en aquest barem.

29

Annexos

En els casos que no resultin d’aplicació objectiva i directa alguns dels criteris d’aquest barem, la Comissió ho valorarà en la seva reunió següent. El criteri que adopti serà reflectit en l’acta i anotat en aquest document, i serà d’aplicació des d’aquell mateix moment.

Annex II COMISSIÓ D’ACREDITACIÓ Està composta per: • President: és el president electe que en aquell moment ho sigui de la Secció col·legial.

• Dos membres de la Junta de la Secció: secretari (coincideix amb el secretari de la Secció col·legial) i un vocal.

• Dos membres de les societats científiques més representatives del sector: SEME i SEMCC. • Dos membres en representació del cos docent universitari.

Annex III EL PROCÉS Es fa una revisió tècnica i, un cop calculada la puntuació, des de l‘OTA es fa la proposta a la Junta de Govern. En casos de dubte en l’aplicació del barem, l’OTA ho consulta a la Comissió d’Acreditació, que decideix si cal modificar algun criteri del barem o sobre la idoneïtat d’alguna documentació. En funció del resultat, l’OTA atorga o denega el DIACAP corresponent.

No Diploma

Sol·licitud

OTA

Proposta de Diploma a la Junta del COMB

30

Comissió d’acreditació

Annexos

Diplomes de capacitació en medicina estètica • Requeriments per al diploma acreditatiu de capacitació. Annex I: TAULA DE BAREMS. • Sol·licitud del diploma.

Els sol·licitants han d’imprimir el formulari de l’accés que hi ha a l’annex II. Un cop emplenat, s’hi ha d’adjuntar la documentació necessària per cursar la sol·licitud (fotocòpies dels mèrits i certificats que han de comptar).

Una cop emplenats el formulari i el full de domiciliació bancària per al pagament dels costos de la tramitació administrativa per al sosteniment del procés tècnic acreditatiu, es registra la sol·licitud i té lloc la tramitació.

En cas que el diploma sigui denegat, es pot presentar més documentació per arribar a la puntuació necessària. El sol·licitant disposa de dos mesos una vegada rebuda la denegació. També pot presentar documentació passat aquest període, amb un càrrec addicional per revisió i tràmit d’expedient antic.

31