Situació i necessitats socials dels metges col·legiats de la província de Barcelona

S ITUACIÓ I N ECESSITATS S OCIALS DELS M ETGES C OL·LEGIATS DE LA P ROVÍNCIA DE B ARCELONA: CARTERA D’AJUTS SOCIALS I PRESTACIONS ECONÒMIQUES DEL PROGRAMA DE PROTECCIÓ SOCIAL Octubre 2009

Autors: Activa Prospect i Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Coordinació: Antoni Calvo, Berenguer Camps i Anna Mitjans

Índex 1. Presentació 2. Metodologia dels estudis sobre la situació i necessitats socials dels metges i dels seus familiars 3. Conclusions 3.1.

Majors de 65 anys

a) Perfil del col·lectiu b) La dependència funcional c) Els familiars dependents1 d) La jubilació e) La situació econòmica f) Coneixement, ús i valoració dels serveis del Programa de Protecció Social g) Síntesi de xifres clau 3.2.

Menors de 65 anys

a) El perfil del col·lectiu b) La conciliació familiar i laboral c) La situació d’estrangeria: acollida als metges nouvinguts d) La dependència i l’atenció de familiars dependents e) Coneixement, ús i valoració dels serveis del Programa de Protecció Social f) Síntesi de xifres clau 4. Cartera d’ajuts socials i prestacions econòmiques del Programa de Protecció Social

2

1. Presentació El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va posar en marxa el 2008 el

Programa de Protecció Social (PPS) "D'ara endavant", aprofundint en la seva voluntat de servei al col·lectiu mèdic, no solament des de la seva vessant estrictament professional sinó també pel que fa a les seves possibles necessitats personals i familiars. Aquest programa vol promoure el benestar i la qualitat de

vida dels metges i llurs famílies especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials.

Tot un seguit d'aspectes com l'envelliment, la jubilació, les diferents situacions vinculades a la dependència i la discapacitat, la conciliació de la vida familiar i professional, l'accés als serveis i recursos assistencials, etc., poden posar en qüestió el benestar i la qualitat de vida dels metges i el seu entorn familiar.

En aquest sentit, el COMB, a través del Programa de Protecció Social, i en el marc dels seus recursos, afegia a les accions i serveis que venia desenvolupant en l'àmbit social, un conjunt d'ajuts que incorporaven prestacions assistencials i

econòmiques per contribuir a donar una resposta concreta a diferents situacions de necessitat a les que es pot haver de fer front.

Tot just quan el Programa de Protecció Social del COMB acompleix el seu segon aniversari volem compartir els resultats de l’estudi sobre La situació i necessitats socials dels metges col·legiats que es va realitzar al llarg del darrer trimestre de 2008.

La decisió de fer aquest estudi obeïa a la voluntat de disposar d’una cartera d’ajuts socials i prestacions econòmiques que s’ajustés a les necessitats reals de la població objecte d’atenció del PPS. És a dir, metges, metgesses, els seus cònjuges i els seus familiars més propers: pares, mares, fills i filles.

3

Ens satisfà haver acomplert amb l’objectiu de disposar d’una cartera de d’ajuts socials i prestacions econòmiques que conjuntament amb aquelles desplegades des de fa temps per la Fundación Patronato de Huérfanos de Médicos “Príncipe de Asturias” constitueixen una resposta d’atenció moderna, integral i eficaç.

Dr. Jaume PADRÓS i SELMA Secretari del COMB

4

2. Metodologia dels estudis sobre la situació i necessitats socials dels metges i dels seus familiars La població de l’estudi de les necessitats socials i familiars inclou tots els metges i metgesses col·legiats a la província de Barcelona. Tenint en compte que la jubilació és un fet diferencial, tant professionalment com pel moment de l’etapa vital en que es produeix, i amb l’objectiu de recollir millor les diferents situacions que se’n deriven, es va optar per dissenyar un qüestionari pels col·legiats de 65 anys o més i un altre pels menors de 65 anys.

Mentre que a l’enquesta per a majors de 65 anys, s’aprofundeix més en les situacions de dependència, tenint en compte que la prevalença a partir d’aquesta edat és molt més important, en la de menors de 65 anys, a més de la dependència del mateix col·legiat i sobretot dels familiars, s’exploren els problemes derivats de la conciliació professional i familiar i també s’intenta recollir la realitat dels metges estrangers que venen a exercir la professió al nostre país.

Població

Registre de metges col·legiats del COMB el 31 d’octubre del 2008

Metges col·legiats de 65 o més anys

2.705 metges col·legiats

Metges col·legiats menors de 65 anys

25.148 metges col·legiats

Les enquestes s’han portat a terme a dues mostres representatives dels metges i metgesses de 65 o més anys i menors de 65 anys, tenint en compte criteris de representativitat per sexe, grups d’edat i comarca.

El mètode de recollida de la informació ha consistit en la realització d’entrevistes telefòniques assistides per ordinador (mitjançant el sistema CATI).

5

S’han realitzat 644 enquestes a metges i metgesses de 65 anys i més entre el 6 i el 26 de novembre de 2008. Aquesta mostra permet fer estimacions dels paràmetres globals amb un marge d’error teòric del ±3,4% a un nivell de confiança del 95,5%.

El número d’enquestes resultants per cada estrat es presenta a continuació:

Taula 1 Distribució de la mostra i l’univers de col·legiats de 65 anys i més Univers Sexe

Absoluts

Mostra %

Absoluts

%

Home

2.444

90,4

579

89,9

Dona

261

9,6

65

10,1

<65

212

7,8

42

6,5

Edat

65-74

1.396

51,6

340

52,8

75-84

819

30,3

197

30,6

85-94

256

9,5

62

9,6

95-104

22

0,8

3

0,5

Territori 2.532

93,6

613

95,2

Resta província

Regió Metropolitana de Barcelona

108

4,0

21

3,3

Resta Catalunya

38

1,4

6

0,9

Resta d’Espanya

27

1,0

4

0,6

2.705

100,0

644

100,0

Total

Font: Registre de Col·legiats del COMB a 31 d’octubre de 2008 i Enquesta sobre la situació i les necessitats socials dels metges col·legiats de 65 anys o més.

Per altra banda, s’han realitzat 799 enquestes entre l’1 i el 17 de desembre de 2008. Aquesta mostra permet fer estimacions amb un marge d’error teòric del ±3,5% a un nivell de confiança del 95,5%. El número d’enquestes resultants per cada estrat es presenta a continuació:

6

Taula 2 Distribució de la mostra i l’univers de col·legiats menors de 65 anys Univers

Mostra

Absoluts

%

Absoluts

%

Home

12.489

49,7

397

49,7

Dona

12.659

50,3

402

50,3

Sexe

Edat 6.620

26,3

211

26,4

De 35 a 49 anys

Fins a 34 anys

10.469

41,6

333

41,7

De 50 a 64 anys

8.059

32,0

255

31,9

Espanyol

21.459

85,3

681

85,2

Estranger

3.689

14,7

118

14,8

22.984

91,4

720

90,1

1.226

4,9

47

5,9

599

2,4

22

2,8

País d’origen

1

Territori Regió Metropolitana de Barcelona Resta província Resta Catalunya Resta d’Espanya Total

339

1,3

10

1,3

25.148

100,0

799

100,0

Font: Dades del COMB a 31 d’octubre de 2008 i Enquesta sobre la situació i les necessitats socials dels metges col·legiats de 65 anys o més.

Amb les dades obtingudes de les enquestes, s’ha fet una anàlisi estadística mitjançant el paquet estadístic SPSS (Statistical Package for the Social Sciences).

S’han utilitzat tècniques descriptives univariants i bivariants per a resumir les principals característiques que defineixen els metges col·legiats enquestats.

Per tal de representar correctament les dades sovint s’ha hagut de considerar només una part dels enquestats, atès que no totes les persones han respost les preguntes. A peu de taula i gràfic, així com al títol dels mateixos, s’indica quina és la base de resposta, és a dir, s’identifica qui ha respost la pregunta i, conseqüentment, s’indica a què fan referència les dades que es representen.

1

Aquesta variable correspon al país de naixement del col·legiat.

7

Un cop realitzada i explotada l’enquesta a majors de 65 anys, entre finals de gener i principis de març de 2009, es van seleccionar uns casos concrets per dur a terme una visita al seu domicili per tal d’aprofundir des d’una perspectiva molt més qualitativa en els resultats de l’enquesta i en les necessitats detectades, així com per poder valorar la situació i condicions de l’entorn de la llar i l’habitatge de la persona. Les visites van ser dutes a terme per part de l’equip de treball social del Programa de Protecció Social del COMB.

8

3. Conclusions A continuació es presenten les principals conclusions dels estudis i, en alguns casos, una estimació del nombre de metges que es troba en cada una de les situacions que es presenten. El càlcul de l’estimació s’ha fet a partir de l’elevació de la mostra a la població. Així, s’ha ponderat la base de dades obtinguda per obtenir les xifres de l’univers2.

3.1. Majors de 65 anys a) El perfil del col·lectiu Els estereotips encara situen a la persona gran en un rol de caire passiu i d’inactivitat. La realitat dels metges col·legiats desmenteix aquest estereotip.

El procés d’envelliment està marcat per la pròpia jubilació i es caracteritza per una major disponibilitat de temps, pèrdua de poder adquisitiu i canvi de rol en les relacions socials a conseqüència de la pèrdua del paper productiu. Aquest fet és encara més rellevant en el cas dels metges col·legiats, atès que es tracta en la gran majoria de persones amb edats properes a l’inici de la jubilació.

•

És un col·lectiu dominat, majoritàriament, pels homes. Les dones són minoritàries.

•

Gairebé sis de cada deu col·legiats té entre 65 i 74 anys i tres de cada deu en té entre 75 i 84. Les dades mostren que el segment de 65 anys o més, comparativament

amb

la

població

catalana,

presenta

una

taxa

de

sobreenvelliment3 semblant a la taxa dels homes a Catalunya (10,1%)4.

2

Tanmateix, com en tot procés estadístic, qualsevol de les inferències que es facin sobre l’univers de metges col·legiats de 65 anys o més (i.e. sobre el total estimat de metges col·legiats d’aquesta edat), estan subjectes als marges d’error de la mostra obtinguda.

3

La taxa de sobreenvelliment mesura la proporció de persones de 85 anys o més respecte les persones de 65 anys o més.

9

•

Quant a les seves condicions de vida, la gran majoria viu principalment amb la seva parella. Tanmateix, el 10,4% dels col·legiats (258) viu completament sol o en companyia d’un/a cuidador/a. És precisament entre aquest segment de població que el sentiment de soledat és més elevat.

•

En global, el fet de sentir-se trist, desanimat o decaigut afecta al 12% dels col·legiats.

En un futur, la major proporció d’homes pot suposar un augment de la dependència en les activitats instrumentals de la vida diària (la qual, tradicionalment, ha recaigut en les dones). No obstant això, el fet que es tracti d’un col·lectiu poc envellit i força actiu contribueix positivament a dur una vida saludable i endarrereix l’aparició de malalties i situacions de dependència.

•

Pel que fa a la ubicació geogràfica, es tracta d’un col·lectiu que resideix en la gran majoria a la Regió Metropolitana de Barcelona (principalment, a la comarca del Barcelonès i a les comarques adjacents). En aquest sentit, caldrà tenir en compte el catàleg i l’oferta de serveis disponibles en les diverses comarques de la província de Barcelona per tal de valorar l’accés als recursos socials, el dèficit que es pugui produir en alguns casos i fins a quin punt es poden complementar mitjançant el Programa de Protecció Social del Col·legi.

b) La dependència funciona l L’anàlisi reflecteix que existeix un segment important de col·legiats amb problemes de salut de diversa índole.

Un grup nombrós de metges de 65 anys o més pateix alguna malaltia que requereix atenció mèdica permanent, situacions diverses que configuren multiproblemàtiques socials de més o menys complexitat. Inferint la població global, es detecta que:

4

•

El 22,4% (605 persones) pateix una malaltia.

•

El 21,7% (584 persones) té problemes sensorials (manca de visió, oïda i parla).

En relació a la població real, l’enquesta tenia un percentatge més elevat d’homes.

10

•

El 14,0% (376 persones) té problemes de memòria.

•

El 16,1% (441 persones) té problemes motrius.

•

Amb tot, el 14,1% (417 persones) té valorada oficialment una discapacitat o està en tràmits d’assolir-la.

La coincidència de diversos factors agreuja les situacions de dependència o de necessitat social. L’estat anímic de les persones també incideix en com mobilitzen els seus recursos personals davant l’aparició de determinats problemes. El 19,9% (437 persones) dels col·legiats de 65 anys o més se senten decaiguts anímicament o amb impossibilitat d’afrontar el futur.

En termes absoluts, és possible inferir la població real que representa cada casuística detectada: •

En global, el 16,6% (454 persones) del metges de 65 anys o més tenen algun tipus de dependència en relació a les activitats de la vida diària, ja siguin bàsiques i/o instrumentals.

•

El 7,8% dels col·legiats (209 persones) és dependent en les ABVD en algun grau.

•

El 4,5% (121 persones) és gran dependent, és a dir, que necessita la presència indispensable d’una altra persona per a la realització d’aquestes activitats, diverses vegades al dia i de forma continuada.

•

El 2,0% (54 persones) és dependent sever, atès que necessita suport 2 o 3 vegades al dia per a les AVD, de forma persistent.

•

L’1,2% (34 persones) és dependent moderat, donat que el suport que li cal per a les activitats bàsiques és puntual.

•

El 83,4% (2.259 persones) afirma ser autònoma en les activitats diàries.

Globalment, només el 5,9% dels enquestats (417 persones) té reconeguda la situació de dependència administrativament o es troba en tràmits per obtenir-la.

11

Les situacions d’autonomia o de dependència en relació a les activitats bàsiques de la vida diària requereixen de recolzament extern.

•

Les dades fan palès que la persona amb manca d’autonomia o dependent és atesa, principalment, per la parella (el 50,9% - 228 persones - així ho manifesta).

•

Només el 3,7% (109 persones) ha acudit a un cuidador no professional o a una empresa de serveis.

El suport a aquestes activitats acostuma a ser intensiu, a diari, tot i que hi ha un segment important (gairebé una tercera part) que requereix d’ajuda ocasional. Els enquestats manifesten la necessitat de recolzament als familiars cuidadors i, progressivament, la professionalització creixent d’aquesta cura.

Per altra banda, s’ha demanat als col·legiats en situació de dependència i amb situacions de dependència en el seu entorn familiar sobre la necessitat d’adaptacions a la llar i d’ajuts tècnics per millorar la seva autonomia: •

El 9,6% (63 persones) viu en habitatges que requereixen d’adaptacions per adequar-se a les necessitats de mobilitat personals o d’algun familiar dependent i el 12,2% (79 persones) requereixen la instal·lació de llits, accessoris o ajuts tècnics.

C) Els familiars dependents •

El 13,4% dels metges de 65 anys o més (361 persones) tenen al seu càrrec algun familiar proper en situació de dependència o necessitat social que en depèn. Els motius principals són l’edat avançada, algun tipus de discapacitat o malaltia. De fet, el nombre de col·legiats en situació de dependència (7,8%) és menor als que tenen algun familiar directe en aquesta situació.

•

En la majoria dels casos (el 47,7%) es tracta de la parella.

12

•

La majoria té reconegut oficialment algun tipus de discapacitat o dependència (en concret, el 60,5%).

La situació de necessitat requerida és intensa, atès que el suport a prestar és força elevat (“presència contínua i indispensable d’una altra persona”). El suport diari es produeix tres o més vegades amb una mitjana d’hores de suport de 15,8.

Més enllà de les necessitats que es deriven del propi familiar, es fa necessari un elevat nivell de suport als familiars cuidadors i d’assessorament per derivar la cura d’aquests familiars a serveis professionalitzats, per anticipar-se a futures situacions en les quals, també el familiar cuidador, presenti alguna necessitat social o dependència.

En un futur es pot incrementar el nombre de col·legiats dependents en les activitats instrumentals, donada l’elevada presència d’homes i d’un model familiar molt dependent de la parella. En aquests casos, quan el rol de la dona no pot exercir el seu paper, el nombre de dependents en les activitats instrumentals pot créixer considerablement.

D) La jubilació El nombre de col·legiats de 65 o més anys ha anat i anirà en augment i envelleix amb una bona salut tant física com mental. L’evolució de l’esperança de vida comportarà un increment en els propers anys d’aquest col·lectiu. Les tendències també apunten que cada vegada les persones grans són més autònomes.

En el cas dels metges, l’allargament de l’activitat professional i el fet de continuar productius té beneficis per l’individu i la societat. En aquest mateix sentit, l’activitat física és una mesura preventiva molt eficaç. Amb tot, es detecta el següent: •

Els metges de 65 anys o més arriben a la vellesa amb estils de vida molt actius. En aquest sentit, el 35,4% (893 persones) ha allargat la seva vida laboral.

13

•

El 75,4% (1.154 persones) dels col·legiats que no necessiten suport en les AVD participa de forma activa en la vida familiar tenint cura dels seus néts/netes. El 16,6% dels que tenen néts o nétes es fan càrrec a diari de la seva atenció i el 43,7% ho fa algun cop a la setmana.

•

La participació al món associatiu i del voluntariat és elevada. El 16,8% du a terme alguna activitat associativa, a ONGs o al voluntariat que li requereix una implicació i dedicació important.

•

També es tracta d’un col·lectiu molt actiu físicament, sigui practicant esport o caminant diàriament, i culturalment, participant a activitats de lleure diverses. El 46,3% dels metges fa exercici físic a diari i el 70,5% camina més de 30 minuts al dia. D’altra banda, el 36,9% assisteix setmanalment a activitats culturals (cinema, teatre, música, etcètera).

És la confluència de tots aquests factors el que contribueix a l’envelliment actiu, al benestar i a la qualitat de vida i endarrereix l’aparició de situacions de necessitats socials i de dependència.

•

No obstant això, també existeix un col·lectiu minoritari (però significatiu) de persones que tenen un estil de vida sedentari. El 19,6% no fa exercici físic, el 28,5% camina menys de 30 minuts i el 15,6% no assisteix a activitats culturals.

L’activitat dels col·legiats de 65 anys o més ve determinada pel seu estat físic, pel cercle de coneixences pròxim i pel seu estat anímic.

E) La situació econòmica •

En general, el nivell econòmic dels metges de 65 anys o més els ha permès planificar econòmicament la vellesa, atès que la majoria afirma tenir diners i patrimoni suficient per preparar-la, o bé té algun producte contractat per a fer-hi front en un futur o compensar la pèrdua de poder adquisitiu arrel de la jubilació (pla de jubilació, de pensions, assegurança de dependència o rendes vitalícies).

14

No obstant això, es detecten una sèrie de casuístiques que es poden identificar amb situacions de vulnerabilitat: •

Hi ha un grup de persones en una situació de vulnerabilitat econòmica si es té en compte que el 22% (678 persones) assegura no disposar, en l’actualitat, de recursos econòmics suficients per a fer front a possibles situacions de dependència (acostumen a ser persones que viuen soles i que són de més edat).

•

El 14,1% (382 persones) viu amb un màxim de 1.800 euros nets mensuals, destacant que el 5,1% de les quals (137 persones) disposa d’ingressos inferiors a 600 euros. Comparativament, la resta de col·legiats disposa d’un nivell d’ingressos nets mensuals força elevat.

•

A més, el 43,8% (1.515 persones) no té contractat cap dels productes d’estalvi per la vellesa. Tanmateix, la majoria té contractats plans de jubilació, de pensions o rendes vitalícies per compensar la pèrdua de poder adquisitiu arran de la jubilació o la menor activitat professional.

Pel que fa a les preferències davant d’una situació futura de necessitat social, les opcions són: •

En primer lloc, el 45,2% manifesta que l’afrontaria des de la seva pròpia llar contractant serveis d’atenció domiciliària (1.122 persones).

•

En segon lloc, el 29,6%, viuria a casa d’un fill o familiar (729 persones).

•

D’altra banda, només l’11,4% dels col·legiats (543 persones) optarien per una residència o un apartament amb serveis per a la gent gran.

•

Convé també destacar que el 10,7% (263 persones) no s’han fet cap plantejament al respecte.

15

En síntesi, caldrà diferenciar les mesures adreçades a un grup amb un baix poder adquisitiu o que no ha planificat econòmicament la seva vellesa, respecte a un altre grup que disposa de recursos suficients i ha contractat productes per a fer front a futures situacions de dependència.

F) Coneixement, ús i valoració dels serveis del COMB El 42,3% dels col·legiats de 65 anys o més coneixen el Programa de Protecció Social del COMB i, en conjunt, es mostren interessats per rebre informació dels serveis que s’inclouen en aquest programa.

Respecte a l’oferta existent, els serveis per atendre a les situacions de dependència més coneguts pels enquestats són: •

Els residencials (43,3%).

•

El servei d’atenció a domicili (34%).

•

El servei d’acolliment diürn (31,4%).

•

El servei d’adaptació de la llar (16,8%).

Els serveis amb més demanda d’informació són: •

El servei d’atenció a domicili (23,3%).

•

El residencial (20,8%).

•

El servei d’acolliment diürn (19,6%).

•

El servei d’adaptació a la llar (16,9%).

Els serveis que es valoren amb més interès són: •

L’assessorament al cuidador/a informar per atendre millor al familiar dependent (36,8%).

•

El programa d’ajut al cuidador/a (33,4%).

D’altra banda, dels productes financers que ofereix el COMB per fer front a la jubilació i la dependència, els més coneguts són: •

Els plans de jubilació (27,5%).

•

La hipoteca inversa (18,8%).

16

•

La renda vitalícia lligada a l’habitatge (12,9%).

•

L’assegurança de dependència (12,6%).

D’altra banda als productes financers dels que se sol·licita més informació, són: •

L’assegurança de dependència (17,9%).

•

La hipoteca inversa (17,2%).

•

La renda vitalícia lligada a l’habitatge (14,0%).

•

El pla de jubilació (12,4%).

Els serveis financers que desperten més interès són: •

Els ajuts econòmics per adaptar la llar (33,7%).

•

Els ajuts econòmics puntuals (31,7%).

•

Els préstecs en condicions especials (28,9%).

Cal destacar també que és molt minoritari el grup de col·legiats que té contractada alguna prestació per fer front a possibles situacions de dependència futura.

En aquesta línia, i malgrat els possibles serveis, les preferències declarades dels enquestats assenyalen que la seva preferència en cas d’una situació de menor autonomia personal passaria per viure a la pròpia llar i per la contractació d’ajuda externa.

Els col·legiats han mostrat una major preferència pels nous serveis que el Col·legi es planteja oferir en el marc del Programa de Protecció Social, que els que ja s’ofereixen en l’actualitat. L’ordre de preferències fa palès dos tipus de necessitats: les relacionades amb un estil de vida actiu i les relacionades amb el/la cuidador/a d’un familiar dependent. Els serveis s’ordenen, en base a les preferències dels col·legiats, de la següent manera: •

El club d’oci i salut pels col·legiats amb el concepte SPA/ Balneari i l’assessorament al cuidador per millorar l’atenció al familiar dependent.

•

També s’observa un cert interès pel servei d’adaptació de la llar i pels cursos de preparació a la jubilació.

17

•

Les estades en un hotel pel cuidador així com ajuts econòmics diversos o préstecs en condicions especials.

•

Els productes econòmics per fer front a la dependència, com l’assegurança de dependència, la hipoteca inversa, les rendes vitalícies lligades a l’habitatge i el pla de jubilació.

•

La mediació familiar, l’assessorament i orientació en el procés de transició de la vida laboral a la jubilació i el servei d’assessorament i orientació en relació a l’estrès i burnout.

•

Els serveis adreçats a la gent gran, com el Servei d’Atenció Domiciliària, les Residències i els Centres de Dia i els Serveis de Teleassistència.

18

F) Síntesi de xifres clau A fi i efecte de fer més visual la informació, s’ha inclòs en aquest subcapítol un resum de les xifres més rellevants. Com es pot comprovar, les xifres es mostren ponderades per inferir-ne l’univers (elevació).

Taula 3 Resum de les dades més rellevants Població de 2.705 col·legiats del COMB majors de 65 anys a 31 d’octubre de 2008 Situacions de vulnerabilitat social i d’atenció a la dependència.

605

Pateixen una malaltia crònica

584

Tenen problemes sensorials

376

Tenen problemes de memòria

441

Tenen problemes de motricitat

417

Tenen valorada oficialment alguna discapacitat o estan en tràmits per obtenir-la

437

Se senten decaiguts anímicament o amb impossibilitat d’afrontar el futur

209

Són dependents en relació a les Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD), com ara la cura personal, moure’s per la llar o quedar-se sol/a a les nits

121

Són grans dependents. Requereixen la presència indispensable d’una altra persona per la realització de les AVBD, diverses vegades al dia i de forma continuada

54

Són dependents severs. Necessiten suport tres o quatre vegades al dia per les ABVD, com ara la cura personal, moure’s per la llar o quedar-se sol/a a les nits

34

Són dependents moderats. Requereixen suport puntual

454

Requereixen ajuda en les AVD

228

Requereixen ajuda en les AVD i es recolzen en la parella

237

Són dependents en les activitats instrumentals, com la cura del menjar, el manteniment de la llar o la realització de gestions i encàrrecs

63

Conviuen amb familiars dependents i viuen en habitatges que requereixen d’adaptacions

79

Conviuen amb familiars dependents que requereixen d’ajuts tècnics

361

Tenen algun familiar proper en situació de dependència

285

Viuen sols/es o en companyia d’un/a cuidador/a

382

Viuen amb uns ingressos màxims de 1.800 euros mensuals

137

Viuen amb uns ingressos màxims de 600 euros

678

No disposen de recursos econòmics suficients per fer front a la dependència

1.515

No tenen contractat cap tipus de producte financer per fer-hi front

Jubilació i envelliment actiu dels majors de 65 anys 2.259 893 1.154

Són autònoms en les activitats bàsiques i instrumentals Han allargat l’exercici professional per sobre dels 65 anys Tenen cura dels seus néts/netes

Font: Enquesta sobre la situació i les necessitats socials dels metges col·legiats de 65 anys o més.

19

3.2. Menors de 65 anys A continuació es presenten les principals conclusions de l’estudi entre els menors de 65 anys i, en alguns casos, una estimació del nombre de metges que es troba en cada una de les situacions que es presenten. El càlcul de l’estimació s’ha fet a partir de l’elevació de la mostra a la població. Així, s’ha ponderat la base de dades obtinguda per obtenir les xifres de l’univers5.

En primer lloc, es recullen els trets sociodemogràfics principals que caracteritzen el perfil del col·lectiu i, després, es presenta una síntesi dels resultats en base a aquelles variables que generen situacions de vulnerabilitat i necessitat social. Les variables són: la conciliació laboral i familiar, la situació d’estrangeria: acollida als metges nouvinguts, la dependència i l’atenció de familiars dependents i coneixement, ús i valoració dels serveis del PPS per part del col·lectiu.

A) El perfil dels col·legiats El perfil del metges col·legiats presenta canvis substancials amb la història recent del Col·legi.

•

Actualment, les generacions més joves de metges menors de 65 anys es caracteritzen per ser sobretot dones amb menys de 50 anys.

•

Entre els nous col·legiats, creix considerablement el pes dels metges estrangers i, en especial, els que fa menys de cinc anys que resideixen Catalunya.

•

Ambdós col·lectius poden no ser suficients per compensar la manca de metges que pot produir-se d’aquí a vint anys, quan el grup més nombrós de col·legiats, actualment en edats compreses entre els 45 i els 54 anys, arribi a l’edat de jubilació.

5

Tanmateix, com en tot procés estadístic, qualsevol de les inferències que es facin sobre l’univers de metges col·legiats de 65 anys o més (i.e. sobre el total estimat de metges col·legiats d’aquesta edat), estan subjectes als marges d’error de la mostra obtinguda.

20

Estrangers En aquest sentit, per bé que els anys d’exercici professional s’inclouen en l’anàlisi dels factors laborals, s’ha considerat oportú considerar-ho en relació al perfil dels col·legiats, en la mesura que explica aspectes de tipus personal i familiar.

•

Atenent a la nacionalitat dels col·legiats destaca el fet que el 91,5% compta amb nacionalitat espanyola (ja sigui exclusivament o compartint-la amb una altra nacionalitat). Això es deu al fet que, juntament amb els col·legiats de nacionalitat espanyola i nascuts a l’estat espanyol (681 persones), entre la resta dos de cada cinc facultatius d’origen estranger disposa de nacionalitat espanyola, ja sigui perquè la comparteixen amb una altra nacionalitat (30 persones), o bé perquè s’han nacionalitzat exclusivament com a espanyols (20 persones).

•

L’11,6% dels col·legiats ha nascut a l’Amèrica Llatina (predominen Colòmbia i l’Argentina) i l’1,9% a un altre país de la Unió Europea.

Situació familiar •

La majoria de col·legiats viu en parella i, sobretot en el cas dels homes, la parella també treballa en la professió. És a dir, en força casos els dos membres de la unitat familiar bàsica exerceixen la professió mèdica (38,8%).

La trajectòria professional dels metges té un recorregut més prolongat que d’altres professions, atès que suposa més anys de formació acadèmica (incloent la residència), i un cert endarreriment de la seva entrada al món laboral i, conseqüentment, de la seva estabilització laboral. Aquest fet incideix en l’àmbit personal i familiar en diversos àmbits (emancipació, situació familiar, descendència –tant respecte l’edat de tenir-los, el nombre de fills, etcètera-).

•

Dos de cada tres col·legiats tenen descendents.

El nombre de fills i l’estructura d’edats dels fills també es relaciona amb el desenvolupament professional dels metges i la seva edat.

21

•

Per sota dels 34 anys i pocs anys d’exercici com a metge, la majoria de facultatius no té fills o els té menors de 3 anys. Comparativament, els col·legiats de 35 a 49 anys es troben en l’etapa més intensiva de paternitat/maternitat, atès que la majoria té fills menors de 10 anys.

Es pot establir una relació entre el moment de tenir fills, el nombre de fills i la configuració de les llars dels col·legiats, amb els anys d’exercici professional acumulats i l’edat.

•

La majoria de col·legiats que viu amb la parella i els fills fa més de 10 anys que treballen com a metges i, comparativament, entre els que tenen una experiència inferior a 10 anys, destaquen les llars de parelles sense fills i de facultatius que viuen sols.

•

En aquest mateix sentit, els metges comencen a tenir més fills (normalment, dos o tres) quan ja s’han consolidat laboralment, és a dir, passats 10 anys d’experiència professional i ben entrada la trentena d’edat.

Perfil de la dona •

Aquest col·lectiu es concentra en les edats més joves, per sota dels 34 anys i entre els 35 i els 49 anys.

•

L’experiència professional de les metgesses és força variada i va associada a la seva estructura d’edat. Si bé en conjunt la majoria ha acumulat més de 10 anys d’experiència, també destaquen les metgesses que han exercit entre 5 i 10 anys i les que fa menys de 5 anys que treballen en la professió.

•

La configuració de les llars de les metgesses segueix la tònica general, conviure amb la parella i els fills o bé només amb la parella, per bé que destaca el model de llar d’una metgessa que viu amb els seus progenitors o amb d’altres familiars.

•

En conjunt, la majoria de metgesses tenen fills, tot i que comparativament hi hagi una major proporció de col·legiats amb fills.

22

•

En part, aquest fet pot canviar sensiblement: hi ha una elevada proporció de col·legiades en la franja d’edat de començar a tenir el primer fill (menys de 34 anys) o bé de tenir el segon (ja que la majoria té entre 35 i 49 anys).

•

Hi ha un menor nombre de metgesses casades amb col·legues de professió i una major proporció de solteres que entre els seus companys.

B) La conciliació familiar i laboral El temps disponible, les responsabilitats familiars i la jornada laboral, així com el ritme de treball dels col·legiats, condiciona la forma en què viuen la conciliació de l’àmbit laboral amb el personal i el familiar.

•

En aquest sentit, la majoria de col·legiats deleguen els treballs domèstics a una persona remunerada. Els col·legiats se centren en les gestions de la llar i familiars, la compra i portar i recollir els fills/es a l’escola.

•

En canvi, tenir cura de la roba i netejar la llar ho deleguen a personal extern a la llar.

Destaca, així mateix, el fet que les activitats d’oci i la formació permanent són dos aspectes pels quals costa destinar temps després de treballar i tenir cura dels fills i de la resta de responsabilitats familiars.

No obstant això, els metges també afirmen tenir dificultats de conciliació per a l’atenció i educació dels fills i la relació de parella.

Quant a la conciliació de l’atenció dels fills després del naixement o l’adopció, per raons evidents, recau més en les dones que en els homes.

•

Les dones concilien el seu horari laboral en especial en l’atenció dels fills en edat d’escolarització menors de 10 anys.

•

Actualment, entre els col·legiats que tenen fills menors de 4 anys, la mesura més utilitzada després del naixement o l’adopció ha estat el permís de maternitat/paternitat i en alguns casos, la reducció de jornada. Durant aquesta

23

etapa en la qual l’escolarització no és obligatòria, la meitat dels col·legiats amb fills menors de 4 anys no els ha dut a l’escola bressol.

•

Durant l’etapa d’escolarització obligatòria fins a 10 anys d’edat i per tal de conciliar-ho amb l’horari laboral, la majoria de facultatius opta per dur els fills a les activitats extraescolars que ofereixen els centres educatius o les entitats de lleure.

C) La situació d’estrangeria: acollida als metges nouvinguts •

Es tracta de persones d’origen estranger (tant per país d’origen com per nacionalitat) que, en la seva majoria, fa menys de cinc anys que resideixen a Catalunya.

•

El perfil d’aquest grup és el d’un home, jove, especialment per sota dels 34 anys i entre els 35 i els 49 anys.

De fet, tot i el gran contingent d’estrangers incorporats els darrers anys, l’origen llatinoamericà i els anys de residència a l’Estat pot ajudar a proporcionar un elevat grau d’integració a la societat catalana: •

Dos de cada cinc facultatius d’origen estranger tenen la nacionalitat espanyola i la meitat dels nascuts a l’estranger porten cinc o menys anys de residència a Catalunya.

D’aquest últim col·lectiu, la majoria de metges no ha dut a terme un procés de reagrupament familiar i tampoc s’ho planteja.

•

La mitjana de residència a l’Estat espanyol del col·lectius estrangers és de deu anys.

•

En termes d’exercici professional, si bé la majoria arriba amb més de 10 anys d’experiència, d’acord amb la seva estructura d’edat, també destaquen els facultatius amb una experiència inferior a 5 anys.

24

•

En relació al nivell d’ingressos d’aquest col·lectiu, s’observa força semblança en el grup de 34 a 49 anys amb el dels seus col·legues espanyols situant-se al llindar dels 3.600€. Pel que fa a la resta d’edats, no hi ha diferències significatives.

•

La configuració de les seves llars segueix la tònica general. Majoritàriament viu amb la parella i els fills, tot i tenir-ne menys que els seus col·legues espanyols, encara que hi ha més metges estrangers que viuen sols. En termes de conciliació laboral no s’han observat diferències en funció de l’origen.

•

A diferència dels seus col·legues espanyols, s’observa una major proporció de facultatius estrangers casats amb una metgessa.

D) La dependència i l’atenció de familiars dependents L’estudi ha abordat les possibles situacions de necessitat social i dependència entre els col·legiats menors de 65 anys, des del punt de vista de la limitació que els suposa per exercir la seva professió: •

Cal destacar que el nombre de col·legiats que actualment es troba en aquestes situacions ha resultat ser molt baix i només 12 persones afirmen no poder treballar degut a patir una malaltia o discapacitat. En tots els casos, es tracta de col·legiats de nacionalitat espanyola.

Aquest nombre de casos és insuficient per a realitzar una anàlisi estadística significativa, motiu pel qual es fa una descripció de les tendències apuntades des d’una vessant qualitativa: •

Els problemes de salut que descriuen són de naturalesa diversa, així com malalties mentals o degeneratives, i es detecten situacions tant de caràcter permanent com transitori.

•

Les persones que pateixen una malaltia o discapacitat de forma permanent, afirmen tenir reconeguda oficialment algun tipus de discapacitat (de primer grau – que es correspon amb un nivell d’autonomia personal important- o de tercer 25

grau –que requereix d’instruments molt especialitzats) i només una persona ha obtingut el reconeixement de grau III o gran dependent en relació a la situació de dependència.

•

En la majoria dels casos es tracta de persones dependents en les activitats instrumentals de la vida diària, com la realització de gestions o de les tasques relacionades amb la llar i, en menor mesura, necessiten suport en les activitats bàsiques de la vida diària, com la cura personal o el suport durant la nit.

•

La intensitat de suport requerida per poder abordar aquestes situacions és més aviat ocasional, algun cop la setmana i, només en dos dels casos requereixen suport més d’una vegada al dia i de forma persistent o amb la presència continuada d’una persona que l’ajudi.

•

En conjunt, aquestes persones es mostren satisfetes amb l’ajuda rebuda, que afirmen rebre principalment dels seus progenitors i, en un dels casos, d’un cuidador/a interí.

Per altra banda, entre aquest col·lectiu són molt més freqüents les situacions de dependència en l’entorn familiar: •

Una quarta part dels col·legiats menors de 65 anys tenen en el seu entorn més proper un familiar directe, principalment algun dels progenitors, que està malalt, discapacitat

o

en

situació

de

dependència.

Aquesta

situació

afecta

especialment als facultatius espanyols.

•

Tot i que en el 27% dels casos el col·legiat conviu amb el familiar dependent i que el 42% afirma ser-ne el responsable principal, en la majoria dels casos, és més habitual que es gestioni la situació que conviure-hi.

Identificats a partir del gènere, les dades reflecteixen dos perfils de cuidadors davant la presència d’un familiar depenent: •

Primer, cuidadores que conviuen amb el familiar dependent i n’assumeixen la responsabilitat de la cura. Es tracta majoritàriament de dones de 50 a 64 anys, que viuen amb els seus progenitors o altres familiars, amb una experiència

26

acumulada de més de 10 anys i un nivell d’ingressos entre els 2.400 i els 3.600€. No obstant això, les metgesses tenen cura d’un familiar dependent que requereix ajuda de forma més aviat puntual (entre 5 i 10 hores al dia) o alguns cops la setmana.

•

Segon, el cuidador/a que assumeix la responsabilitat de la cura tot i no conviure-hi. Principalment es tracta d’homes amb un poder adquisitiu mig-alt o alt.

S’observen diversos perfils de dependència entre els familiars dels col·legiats, per bé que en la majoria de casos l’envelliment és el motiu principal que explica la seva situació.

La seva caracterització és la següent: •

Gairebé la meitat té reconegut algun grau de dependència o discapacitat o està en tràmits d’aconseguir-ho.

•

La majoria requereix ajuda persistent o la presència indispensable d’una altra persona i, en termes de freqüència de suport, la majoria d’aquests familiars requereix ajuda més d’un cop al dia, més de 10 hores al dia.

En global, els metges responsables d’un familiar dependent han d’afrontar una situació en la qual es requereix la presència indispensable i persistent d’una altra persona per tenir-ne cura, amb una freqüència de suport diària i una mitjana de 16,8 hores dedicades. Tot i això, els resultats de l’enquesta conclouen que la majoria no utilitza serveis d’atenció a la dependència.

E) Coneixement, ús i valoració dels serveis del COMB •

En termes generals, tant el Programa de Protecció Social en sentit ampli com els serveis que ofereix són poc coneguts entre els col·legiats menors de 65 anys (el 74,5% no els coneix). Tanmateix, els desperten força interès (la majoria de serveis reben un interès que es troba al voltant del 60% dels col·legiats).

27

•

Els serveis pels quals es demana més informació i es mostra interès són, segons els perfils de col·legiats, el Servei d’Atenció Domiciliària, el de teleassistència i el servei d’adaptació de la llar (entre els metges amb un familiar dependent) i el servei de cangur o els ajuts econòmics per naixement o adopció (entre els metges amb fills menors de 10 anys i 3 anys, respectivament).

•

D’altra banda, es fa palès que els canals més efectius per fer arribar la informació als col·legiats han estat el correu ordinari i la revista i els butlletins.

Els plantejaments de futur del Col·legi en relació a la implementació de nous serveis i productes s’ajusta considerablement a les preferències dels col·legiats un cop en senten a parlar.

•

Distingint els diferents perfils de col·legiats, els serveis amb un major nivell d’interès són els que s’adrecen al conjunt de la professió i, en concret, les beques destinades a la formació permanent del Programa de Protecció Social, l’ajut per accedir a un habitatge o els ajuts econòmics puntuals pel naixement o l’adopció d’un fill.

•

Per col·lectius, els metges amb familiars dependents mostren força interès pels ajuts econòmics per adaptar la llar i l’assessorament al cuidador per millorar l’atenció al seu familiar.

•

Entre els col·legiats amb fills, l’interès se centra en l’assessorament i l’orientació psicològica en situacions especials.

Comparativament, els metges estrangers s’interessen per l’assessorament fiscal i els cursos d’accés a la professió a Catalunya.

28

F) Síntesi de xifres clau A fi i efecte de fer més visual la informació, s’ha inclòs en aquest apartat un resum de les xifres més rellevants. Com es pot comprovar, les dades es mostren ponderades per inferir-ne l’univers (elevació).

Taula 4 Resum de les dades més rellevants Població de 25.148 col·legiats del COMB menors de 65 anys a 31 d’octubre de 2008 Situació d’estrangeria i l’acollida als metges nouvinguts 3.703

Han nascut a l’estranger

1.814

Tenen la nacionalitat estrangera i menys de cinc anys de residència a Catalunya

659

Tenen la nacionalitat estrangera i menys de cinc anys de residència a Catalunya i han arribat a l’Estat espanyol o a Catalunya en el darrer any

La conciliació laboral i familiar 4.348

Tenen fills/es menors de tres anys

2.420

Tenen fills/es menors de tres anys i són dones

13.366

Tenen fills/es adolescents

El grau d’autonomia personal 190

Tenen valorada algun tipus de discapacitat o es troben en tràmits per obtenir-la

32

Tenen reconegut oficialment el Grau III de dependència o es troben en tràmits d’obtenir-la

El grau d’autonomia dels familiars dels col·legiats 6.405

Tenen un membre del seu entorn més directe que requereix ajuda o supervisió en la seva cura personal

2.684

Són responsables de l’atenció d’un membre del seu entorn familiar que requereix ajuda o supervisió en la seva cura personal

Font: Enquesta sobre la situació i les necessitats socials dels metges col·legiats de 65 anys o més.

29

4. Cartera d’ajuts socials i prestacions econòmiques del Programa de Protecció Social En base als resultats de l’estudi hem volgut dissenyar una cartera d’ajuts socials i prestacions econòmiques adequada a les necessitats dels col·legiats del COMB.

A) Qualitat de vida en situació de Dependència • • • • • • • •

Descans per al cuidador Per al maneig diari Transport adaptat Suport d’assistència personal Ajut econòmic puntual Servei d’atenció a domicili Servei de teleassistència Adaptació de la llar i ajudes tècniques

B) Per a la conciliació de la vida familiar i laboral • • • •

Ajuda per a la llar d’infants a famílies especials Servei de suport familiar Benvingut nadó Servei de protecció dels fills

C) Promoció d'activitats de protecció social • • • • •

Servei d’accés a l’habitatge Curs de català per a no catalanoparlants Suport a la formació dels metges jubilats Activem la memòria Curs de preparació a la jubilació

30